SOCIETAT CORAL ELPROGRÉS, CENTANYS

Rosa M, MEDIR,

Societai coral Hí Frü^«, cent anys.

Ajiintamcntde Palamós, 1998.

84 páfjincs.

Cent anys d^una Coral QUE UNA ASSOCiACió CELEBRI els

seus primers 100 ;inys d'história és un gran esdeveniment. Que aquests anys siguin de música, i en concret de canr coral, és extraor-dinari,

L'autora de! üibre, Rosa M, Medir i Huerta, ha fec un rreball acurat i gens fácil, ja que agrupa-cions cotn aquesta no son hahi-tualtnent gairc ordenades peí que fa a documents que ajudin a escriurc'n la historia. Tot i que guarden informació en forma de forografies, programes, partitures, etc. no resulta mai gairc senzill de classificar. Aquest quadern dona idees i estimula els cors a recollir anécdotes viscudes durant les mul­tes actuacions i, per mitjá de les obres treballades i intcrpretades, es pot veure l'evolució i l'estil al llargdel temps.

A mesura que avancem en la lectura, anem participant de la llarga vida d'aquest cor, que ñas-qué ais volts del 1893-1894 sota l'impuls que va suposar el movi-ment coral d'Anselm Clavé, amb molta for^a d'inici i on queden plasmats els molts alts i baixos i canvis, tant de components com de directors, que al llarg d'aquests anys van fer patir per la seva con-tinuitat, pero, com que perseverar és mes important que comentar, la .socic'líit coré Eí Pmgrés ha celebrat els seus 100 anys amb salur i ganes de seguir.

El Ilibre que tenim a les mans és tot un document, ben organit-zat i tracrat amb delicadesa i senti-ment de palamosina que estima els seus. Pot ser un model per a les mes de tres-centes entitats coráis que hi ha a Catalunya. Aporra a la

literatura del canr coral unes ñores bcn harmonitiades i uns acords desplegats acompanyen les melo-dies que al llarg deis dies han arri­bar al cor deis vilatans de Pala­mós, a uns com a oients, a altres com a canraires i que se tes han fet tan seves que ja formen parr de la seva identitat.

Felicirats, el cant coral está d'enhorabona.

Rita Ferrer i Miquel

Anna PUj(X 1 PUK5VEHI.

Arrels dils.siques de la cuina de la

Catalunya Veila: dApici (segle I) a

Joscp Pía (segk XX).

Ed. Icaria, Barcelona, 1997. 104 pagi­

nes.

Una cuina encara romana EL LI.IRRE Arrels dásnques de la

ciúna de la Catdun-ja VeUa: d'Apici

(segle i) a}osepFla(segle%X},ác

la historiadora Anna Pujol, está

dedicat a les avies, ja que, sense

ánim d'excloure ningú, son les qui millor contribucixen a conservar els plats mes arrelats a la nostra

tradició culinaria. 1 aquesta tradi-ció, segons defensa l'arqueóloga i

catedrática de la UAB, és l'heroí-na directa (o la continuació) de la

gastronomía romana d'época clás-sica. Fins i tot, en un punt de l'obra, Anna Pujol afirma caregó-

ricament que «nosaltres consu-mim cuina romana». Una cita tex­

tual del prosista Josep Pía, gairebé tan rotunda com la de l'autora del

Ilibre, assegura que, davant el lle-gat antic, les generacions poste-riors «no han fet mes que afegir,

completar, rcfinar, i, de vegades,

falsificar i sofisticar les posicíons

íonainentals».

El treball d'aquesta historia­dora, prologat peí poeta i pintor Narcís Comadira, és una indagació

minuciosa i exacta en la cultura culinaria d'época clássica, la qual

pretén relacionar amb l'actual de la «Catalunya Vella». Amb aquesr

objecciu, s'ha basat en els reculls i comentaris de dos cronistes de la gastronomía: Apici (segle I) i josep

Pía (segle XX). Del primer, en

coneixem el [libre De re coqwnaria

(L'art de la cuina}, un compendi de 468 receptes de la seva época que,

tot i que no van ser aplegades fins a! segle IV, son una fonr fidedigna

deis hábits alimentaris de la Roma clássica. 1, seguínt alguns escrits de

jüsep Fia (El que íion menjat, El

rneu país, Vititgc a k CMtalunya Vella

i Dañera CSLTÍLSJ, la historiadora ha

repassat el llegar clás.-:ic a la gastro­

nomía empordanesa dVvui.

El Ilibre, a banda de defensar el que el títol ja anticipa, pretén ser també una reprodúcelo molt

abreujada del receptari d'Apici. Així, está dividit en diversos apar-

tats que formen el nucli substan­cial: primers plats, peixos, carns,

ous i postres. 1, per tal de fer notar les semblances i les divergéncies entre el plat roma i l'empotdanés

evolucionar, Anna Pujol s'ha ser-

vit deis comentaris de Pía, que, diríem, sempre hi posa cullerada subjectiva. L'autora també deixa

anar, de tant en tant, pinzellades subjectives que donen molta ame-

nitat al text que, altramenf, podría re.su]tar feixuc i monóton.

Daniel Ferrer

Revista de Girona / iiúui. 19} inarc 1999 99 L i 5 |

novetats - novetats - novetats - novetats ADRIÁ, Albert. Les postres M Bulli. Barcelona,

Empúries, 1998. 256 pag.

AMAT CORTÉS, Joan, líoac Alhéniz, m cataiá

universal. ís.l.]: Joan Amat. Cortés i Josep

Oliveras, 1998, 85 pág.

AMETLLA, Rosa, El nedoíkir. Barcelona, Qua-

derns Crema, 1998. 246 pag.

Annaís de í'InstttMt tí'Esiitdis Gironim. Volum

XXXÍX. Girona, ínstitut d'Escudis Giro-

nins, 1998. 498 pag.

Anuari estaéístic de ¡a áuiat ¡k Fiares 1997. [s.!.]:

Ajuntament de Figueres, 1998.67 pág.

Aiitors diversos. Prácticum inicial. Aprendre a

aprendre Dret. Girona, Universitat de Giro­

na, 1997. 164 pág.

Autors diversos. Ciiitats i ahü vehcitat: el cas de

GiroTui. Acles de fes III jamúÁes de Geografía

I Urhanisme. Girona, Universitat de Giro-

na, 1997. 87 pag.

Aurors diversos. Singidars d'un plural. Antología

del tercer ¡estival de poesia de Girona. Girona,

Casa de Cultura de Girona, 1998, 71 pag.

Autors diversos. Cinc ¡iones, cinc... ir prenú de

relats hreus 8 de marg. Premia de Mar, El

Clavell, 1998. 77 pág,

BASTARDAS, Maria Reina. «Sobre el vers 19 de

l'alba de Cerveríde Girona». hoktíndeíaRed

Academia de Buenas Letras de Barcelona. [Bar-

ceiona], XLVl (1997-1998). Pag, 375-387.

BERTRANA, Aurora. Parausos oceánics. Barce­

lona, Columna, 1998. 146 pág, [Reedició]

BOSCH DE LA TRINXERIA, Caries.

Montalha. Figueres, Brau Edicions, 1997.

224 pág. [Reedició]

CARRASCO, Félix. Química: Jíroljfemes i ¡ectw-

res curioses. Girona, Universitat de Girona,

: 1997. 241 püg.

CERCAS, Javier. El vientre de la hallerm. Barce­

lona, Tusquets, 1997. 286 pág,

COLOM, Margarida. Girona... es deia Girona.

Girona, Llihres del Segle, 1998, llZpág.

Crónica d'iin any. 1998. Paiafrugell, Edicions

BaixEmporda, 1998.128 pág.

DE LA FUENTE, Pablo, Les /ortij cacions reíais

del golf de Roses en ¡'época moderna. Figueres,

Brau Edicions, 1998,402 pág.

ESPAÑOL, Quim, L'arÍTre de la innocencia. Bar­

celona, La Magrana, 1998. 46 pág.

PEBRES, Xavier. L'empord&com un món. Barce-

lona. La Magrana, 1998.195 pág.

GAROLERA, Narcis, Vescriptura itinerant: Ver-

daguer, Pía i la literatura de viatges. Lieida,

PagésEditors, 1998.172 pág,

GASCÓN URIS, Sergi. «L'astrónom Pere Gil-

bert en les obres d'Eiximenis», Boletín de la

Real Academia de Buenas Letras de Barce­

lona, [Barcelona], XLVl (1997-1998). Pág.

389-396. ... ' ; ; ; ' ; / , :..

IGLESIAS, Marcís. La llengua del Rossellá, qües-

tió d'estat. Vic, Universitat de Girona i

Eumo, 1998.153 pág, - ; ; ;V

La gastronomía empordanesa a Peralada. Recdl de

receptes de la 5a i 6a mostra gastronómica

1996-7, Girona, Ajuntament de Petalada i

Diputado de Girona, 1998.182 pág.

Lfl Girona OCUIKI: viure el f esent í descobrír e¡ pos-

sal Girona, Ajuntament de Girona, 1998.

[s,p,]

LLANAS, Manuel. Gajieh vida, periodisme i lite­

ratura. Barcelona, Publicacions de l'Abadm

de MomserraE, 1998. 481 pag,

Llanffl [coordinació i selecció de fotografíes a

cum de Manuel Menéndez i Joan M. Pou].

Barcelona, Viena, Í997. 64 pág.

MANENT 1 SEGÍMON, Albert; MANENT I

TOMAS, Jordi. «Cartes de Pompeu Fabra a

Josep Pous i Pagés», E!s Marges. [Barcelona],

núra. 61 (setembre de 1998), Pág, 41-63,

MANZANA, Silvia. Tendrá e's la nit. Barcelona,

Columna, 1998, 98 pág, (Reedició]

MARCET, Perc; SOLA, Joan. Historia de la Hn-

0stica catalana 1775'!90Q (I i lí). Vic, Uni­

versitat de Oitona i Eumo, 1998.1152 pág.

MODOLELL I ROS, Josep. Converses amb

mossén Pere Ríifjot. Barcelona, Publicacions

de l'Abadia de Montserrat, 1997. 166 pág.

MULTADAS I CASANOVA, Montserrat.

Colónies índuítrials del Ripolks. Estudi arqui-

íectdnic i constriíctiu. Girona, Universitat de

Girona, 1997.102 pág.

MURLÁ I GIRALT, Josep. La Principal d'Oíot

(I89S-I998J. Sanra Coloma de Farners,

Crup d'lnformadors Sardanistes de Cata­

lunya, 1998. i51 pág.

Mwsew Darder: 80 an;ys a Banyoks. [s.l]: Museu

Darder i Amics deis Museus de Banyoles,

1998.44pág-

NOGUÉ FONT, Joan [ed.] La cíutat. Visíons,

análisis i reptes. Girona: Universitat de Giro­

na i Ajuntament de Girona, 1998.130 pág.

PAIROLI, Miquel. El convit. Barcelona, La

Campana, ¡998.188 pág.

PALLÍ, Lluís; CARRERAS, Jordi. Comunicacio­

nes de la U¡ Reunión Nacional de la Comisión

de patrimonio Geológico. Girona, Universitat

de Girona, 1997.121 pág.

PALOL, Miquel de. Consulta a Kipseu. Barcelo­

na, Proa, 1997. 176 pág.

PALOL, Miquel de. El kgisladm Barcelona,

Destino, 1997, 262 pág.

«

Pare natural del Monísen^ Guía de sen'eis i equi-

paments. [s.l.]: Diputació de Girona i Dipu­

tado de Barcelona, 1998. 62 pág

PLA, Josep. Notes i pensaments. Una tiia [Selec­

ció a cura d'Helena Pol]. Barcelona, Desü-

' no, 1998, 224 pág.

PUIGI FERRETE, Ignasi M,; GINER MOLINA,

M. Assumpta. índex codicoló^ del viage lite­

rario de Jau?Tie VílJanuefü. Barcelona, Instirut

d'Estudis Catalana, 1998. 208 pág.

PUJOL, Josep. Els tatuaiges. Valencia, Editorial

3i4,1998. ZOO pág.,

PUJOL PUIGVEHÍ, Anna. El terriiori de llamea

a l'antiguiíat. Figueres, Brau Edicions, \'^%.

107 pág.

RABASSEDA, Joaquira; MORERA, Pilar Con-

solidació comptaíjle segons la normativa Cípan-

yola. Girona, Universitat de Girona, Í997.

162 pág,

ROCA, Maria Mercé, El coMeccionistó de somníS^

Barcelona, Empúries, 1998.88 pí^, [Reedició]

ROIG, Josep Lluís, Racoas d'Urús, un poblet de la

Cerdanya. Barcelona, Josep Lluís Rodríguez,

1998.151 pág.

SANTAMACH 1 LLAGOSTERA, M. Dolors;

COSTA I PRIVAT, Perfecte. Guia turística

de Santjoan de les Abadesses. [s.l.]; ¡s,n,],

1998.45 pág,

SIMÓN, Antoni; VILA, Pep. Croniques del Ros-

selló segles XVI-XVÍI, Barcelona, Curial,

1998.383 pág. ":

SOBREQUÉS i CALLSCÓ, jaume (ed.). Histo­

ria contemporánia de Catalunya fií).

lona, Columna, 1998. 793 pág.

SOLER, Nuria; FREIXAS, Carme. }a tinc 25

anys: Escola Pública Pompeu Fabra d'Anglés.

Anglés, [s.a], 1998.107 pág. "

TOLEDO i MUR, Assumpció. «El modelo fran-

cés de arqueología preventivaí'. ífieria.-

[Logroño], Universidad de La Rioja, núm. 1

(Í998). Pág. 7-18.

VERDAGUER, Dolors. Practiques de fisiohí^a

vegetal. Girona, Universitat de Girona,

1997,100 pág.

VIA, Francesc de la. Obres [edició i esrudi a cum

d'Arseni Pacheco]. Barcelona, Quadcrns

Crema, 1997. 413 pág.

VILLAR, Esperan9a [ed.]. Línies de recerca í

d'ínnovoeíó doceni díns i'ámhit de l'educació

superior. Girona, Universitat de Girona,

1997, 78 pág,

ZARAGOZA 1 PASCUAL, Ernest. Ahaálo^ del

monesiir de Sant Feíiu de Gui\oN, scgfe\ X-

XÍX. Barcelona, Publicacions de I ^bidü

de Montserrat, 1998 bO pag

[216] 100 Revista de Girona / núm. 195 mar^ - abril 1999