Butll. Inst . Cat. Hist. Nat., 54 ( Sec. Bot., 6 ): 79-81. 1987

ELODEA CANADENSIS MICHX A L 'EMBASSAMENT DE LA TORRASSA:

RECORD DE FONDARIA PER A UNA FANEROGAMA D'AIGUA DOLCA

Josep Penuelas * i Alex VerdaguerRebut: desembre 1985

ABSTRACTElodea canadensis Michx at the Torrassa reservoir ( Pyrenees , Catalonia ) : depth record for

a freshwater phanerogam

The submersed vegetation of Torrassa reservoir (Pyrenees region) was extensively

surveyed. It was wholy dominated by Elodea canadensis Michx, that although weakly, ex-

tended even to the deepest part of the reservoir (14 m). This represents a new maxi-

mum depth penetration for freshwater angiosperms with lacunae.

Aquests darrers anys s'ha estudiat la vc-

gctacio macrofitica dels llacs i crnbassa-

rnents del Pirineu, parant especial atencio

en els Cie les walls Cie la Noguera Ribagor-

4nna i de la Noguera Pallaresa. Durant

aqucst estudi cis autors han trobat un fet

especialment remarcable: la presencia d'u-

na fanerogama, Elodea canadensis, a 14 in

do fondaria. Aqucsta profunditat es ex-

traordinaria, la que es ampliament assu-

mit que les planter superiors no baixen

a nlcs Cie 8-10 in en les masses d'aigua con-

tinentals (Htrrci i INSON, 1975), segura-

ment corn a consegbi ncia de 1'efecte ne-

atiu de la pressio hidrostatica sobre lesgsever cavitats aeries (PENUELAS, 1985).

Aqucsta cxccpcional fondaria Homes es su-

perada per Ulrictilaria l;enuttirtiscctpa, tro-

bada a 18 m al Silver Lake de Nova York(SINrriz e1 al., 1983). Aquesta faneroga-

ma, Pero, tc uns espais acris redu'idissiills

que explicarien la manca cl'efecte negatiu

dc la pressio hidrostatica.

L'embassament de la Torrassa es situata la vall d'Aneu al riu Noguera Pallaresa,a 936 m d'altitud i to una capacitat d'1,4H1113. Es va mostrejar utilitzant tota unaserie dc tecniques: immersio amb escafan-dre autonom, dragues, testimonis, batime-tria amb ecosonda (que permet localitzarclarament les zones amb vegetacoo macro-fitica) i sismica de reflexio, que varenpermetre d'obscrvar be la distribucio dela vegctacio i cartografiar-la (figs. 1 i 2).Aqucsta es distribuida per tot l'embassa-ment en densitats ciecreixents des de lavora al centre i a mesura que augmentala fondaria. V-s especialment abundant so-bre llims i argiles llimoses, tipus de sedi-ments dominants a l'embassament corn hodcmostra l'analisi granulometrica (fig. 3),i no ho Os tant a les zones dc cua, on hi hafort corrent. Aquests llims i argiles sonmolt pobres en carbonats (entre 1,5 i 3 °o).La conductivitat dc l'aigua oscil-la al vol-tant do 100 [IS cin -'. La terbolesa es itn-

Dcparlamcnt d'Ecologia. Facultat tie Biologia Univcrsitat de Barcelona. Av. Diagonal, 645. 08028

Barcelona.I)cpartament d'Estratigrafia. Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona. Gran Via de les

Coils Catalanes, 585. 08007 Barcelona.

79

Fu,. 1. Mapa batimetric de 1'embassament de la Torrassa. La distancia entre Ics corbes de nivell esdun metre.

Ftc. 2. Mapa do la vegetacio bentonica ( Elodea cattadettsi s ) a l'embassament de la Torrassa. Elcobriment total es assenvalat per linies juntes, Ies plantes separades 10-20 cm entre cues per liniesmrs distanciades, i les plantes separades mes de 25 cm entre cues per punts aillats.

99.98

99

9

L 85

75

2 50

E 25

15

1

G^ .

i7d6

7 2 151714

2 i

104 103 102 10

U

/11

0

porlanl, do tat mancra quc Ia irradiacioincident a lcs maximes fondarics no (Ieupassar dcls 1-2 ILE m 2 s 1. Elodea cana-dc)lsis cs Ia planta trobada en tots cis mos-Ireigs de mancra quc sembia I'ttnic ma-crofit constituent do I'hcrbei; cs ufanosafins a 6 m de fondaria i minva en mida iahundautcia a mesas quc augmenta laprofundilat fins als 14 m, maxima fon-daria tie I'cnibassamcnt. L'explicacio d'a-questa prescncia a Tanta fondaria cs pottrobar en Cl tet de tractar-se dun cmbas-sanIcnt i, pcr taut, d'una massy d'aiguaanth Ilueluacions de nivell. Aquest Banta,Pero, Cs rcgulador i, per tact, no tc gransoseillacions; cn cis casos mcs extraordi-uaris haixa 4 m, i cncara, molt pocs diesI'anv. Dc totes manors, el dccrcixcmcntdo Ia mida i do I'abundancia do lcs plan-Ics en fondaria Cs molt marcat. En arribara la profundilat maxima, no superen els5-10 cut d'al4ada, i ies mates estan sepa-radcs do 80 cm a I metre entre elks, quanit 2 m son tan altos (2 m) quc arriben finsa la superficic i estan tan juntcs que estoqurn.

AGRAIMENTS

A(lraim a I'empresa HECSA cl seu su-port economic.

BIBLIOGRAFIA

lit rcu ivSON, G. E. 1975. A l)-culisc oa Lumiologv.III, Limoological Botanv. John Wilcv. NewYork.

Pi :m rits, J. 1985. An experimental study of theeffects of hydrostatic pressure and light onaquatic plans. huernational Svmposium onaquatic niacrophvics, Silkeborg, Denmark.

Srnct!R, R., Roiti.ins, D. A. & Bovi.r:y, C. W. 1983.The macrophvlic community of an acidic lakein Adirondack (New York, USA): A new depthrecord for aquatic angiosperms. Aquatic Bo-tau.v, 16, 49-57.

81