CARDO MAXIMUS

DEC

UM

ANU

MAX

IMU

S

La ciutat de Barcino, fundada pels volts del’any 15 aC, va experimentar en el segle IV unarevitalització urbana notable, reflectida enl’edificació d’una nova i potent muralla que vafolrar i reforçar l’existent des de l’època fundacio-nal, així com en la construcció de diverses casessenyorials o domus dins del seu perímetre. És enaquest període i context històric que cal situarles restes romanes localitzades al solar del carrerde la Fruita, cantonada amb el de Sant Honorat.

Els vestigis identificats corresponen a una granresidència senyorial i a diversos locals comercialsoberts al carrer. Aquestes edificacions van serplanificades i construïdes de manera unitària,segons un ambiciós projecte que va desenvolupar-se en una àmplia part d’una illa de cases de laciutat romana. Domus i botigues devien serpropietats d’un personatge important de l’elitlocal, amb prou poder i recursos per establir-sea tocar del fòrum, el centre neuràlgic i represen-tatiu de la vida social, econòmica i política deBarcino.

De la domus se’n conserva el viridarium (jardíamb diferents elements ornamentals), de 110metres quadrats, emmarcat pel peristil (passadísperimetral porticat), al voltant del quals’articulaven un seguit de cubicula (habitacionsprivades de la família), una zona de serveis i unmagatzem. La importància econòmica i socialdels habitants de la casa es fa palesa també perles considerables dimensions del pati porticat iper la riquesa decorativa general. Al mig del jardíhi havia un lacus (estany), diverses estances estavenpavimentades amb mosaics policroms, amb mo-tius geomètrics i vegetals, i algunes habitacionsestaven pintades al fresc imitant sòcols de marbre.

Les tres botigues o tabernae documentades estaven adossadesa la domus i s’obrien al decumanus minor, carrer el traçat delqual es correspon amb l’actual de Sant Honorat. La ubicacióprivilegiada d’aquests locals, molt cèntrica i concorreguda alsegle IV, de ben segur va afavorir el rendiment econòmic delsnegocis que s’hi van establir.

Les tabernae eren espais d’estructura simple conformades peruna rebotiga a la part posterior, sovint utilitzada com a habitatge,i per la botiga pròpiament dita oberta a l’espai públic, ons’establien les relacions i transaccions comercials.

A mitjan segle VI poc o res quedava de l’antiga residènciasenyorial. En un procés constant d’enderrocs, terraplenamentsi activitat constructiva esdevinguda al llarg dels segles, al mateixindret on s’havia alçat la domus s’edificaren nous espais d’habitació,de vegades aprofitant trams dels antics murs de la casa romana,però conformant habitacles nous, de reduïdes dimensions i ambfuncions ben diferents. Aquest procés va generar un recreixementprogressiu dels nivells de circulació, de manera que durant elsegle VII ja s’havia assolit pràcticament el nivell actual a tocar delcarrer de Sant Honorat.

El migrat registre arqueològic corresponent a l’alta edat mitjanafa difícil resseguir l’evolució constructiva d’aquest indret de laciutat, i de moment es pot dir ben poc de la mena d’assentamentque l’ocupava.

LA DOMUS DEL CARRERDE LA FRUITA

LA DOMUS I LES TABERNAE LA TRAÇA ARQUEOLÒGICATÈNUE DEL TRÀNSITA L’EDAT MITJANA

SITGES MEDIEVALSDOMUS ROMANACARRERDE LA FRUITA

MOSAIC DEL PERISTILUM PINTURA MURAL DELS CUBICULALACUS DEL VIRIDARIUM

ARA

LACUS

ARA

ESPAI DEMAGATZEM

VIRIDARIUM

ÀREADE SERVEIS

TABERNA

CUBICULA

PINTURES MURALSMOSAICS

MOSAIC DELS CUBICULAE MOSAIC DELS CUBICULA

TEMPLE

FÒRUM

TABERNA

TABERNA

PERISTILUMCUBICULA

Institut de Cultura

DOMUS