Va estudiar el Grau Superior a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), en l’especialitat de Direcció de Ficció. També es va graduar a la National Film & Television School (NFTS), en l’especialitat de Direcció de Ficció. ANIMALS En Pol, un adolescent que viu amb el seu germà i estudia secundària a l’institut britànic, té un secret: Deerhoof, un tendre ós de peluix que pensa, es mou i amb qui comparteix els seus millors moments. La seva vida transcorre amb normalitat fins que apareix Ikari, un enigmàtic alumne per qui en Pol queda fascinat. Una mort inexplicable i una sèrie d’estranys esdeveniments transformen l’afable vida estudiantil en una aventura fantàstica que absorbeix els seus protagonistes. ARGUMENT BIOGRAFIA DIRECTOR NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE MÚSICA Catalunya 2012 100 minuts Marçal Forés Marçal Forés Enric Pardo Aintza Serra Aintza Serra Sergi Casamitjana Lita Roig Eduard Grau Bernat Vilaplana Elena Ruiz Jordi López Natalie Ann Holt FITXA TÈCNICA Oriol Pla Augustus Prew Dimitri Leonidas Roser Tapias Javier Beltrán Martin Freeman Pol Ikari Marc Laia Llorenç Albert FITXA ARTÍSTICA DIUMENGE 17 DE FEBRER DE 2013 18:30 H TEATRE CONSERVATORI FILMOGRAFIA 2012 Animals 2012 Paradise 2008 The Things I Haven't Told You 2007 Friends Forever 2005 Yeah! Yeah! Yeah! MARÇAL FORÉS
Transcript
Va estudiar el Grau Superior al’Escola Superior de Cinema iAudiovisuals de Catalunya(ESCAC), en l’especialitat deDirecció de Ficció. També esva graduar a la National Film& Television School (NFTS), enl’especialitat de Direcció deFicció.
ANIMALSEn Pol, un adolescent que viuamb el seu germà i estudiasecundària a l’institut britànic,té un secret: Deerhoof, untendre ós de peluix que pensa,es mou i amb qui comparteixels seus millors moments. Laseva vida transcorre ambnormalitat fins que apareixIkari, un enigmàtic alumne perqui en Pol queda fascinat. Unamort inexplicable i una sèried’estranys esdevenimentstransformen l’afable vidaestudiantil en una aventurafantàstica que absorbeix elsseus protagonistes.
DIUMENGE17 DE FEBRER DE 201318:30 HTEATRE CONSERVATORI
FILMOGRAFIA
2012 Animals2012 Paradise2008 The Things IHaven't Told You2007 Friends Forever2005 Yeah! Yeah! Yeah!
MARÇAL FORÉS
Sony CrawfordDuane JacksonJacy FarrowSam the LionRuth PopperLois FarrowLester Marlow
COMENTARI
DISSABTE 1521: 00 HÚLTIMA SESSIÓ A LASALA CIUTAT
Versió original en anglès amb subtítolsen castellà.
ARGUMENT
Marçal Forés i els animalsAmb poc més de trenta anys, MarçalForés ha presentat a Sitges un primerllargmetratge inquietant i arriscat,d’aquells que no un no sap gairecom interpretar. Procedent de lafactoria ESCAC,Animals posa enescena un grapat de missatges enclau que cadascú pot desxifrar a laseva manera. Per parlar de lanaturalesa humana dels seus jovesprotagonistes Forés recorre, perexemple, a al·legories zoofíliques.Un gos salvatge és íntim reflex deljove outsider que arriba d’Anglaterraper trastocar-ho tot. La tranquil·lacomunitat de l’institut britànic onestudien els personatges ja no seràla mateixa, tampoc amb la presènciade l’enigmàtica Clara, afí al plàcidcérvol que busca i busca sense trobarel seu camí. Però el cas més flagrantd’apropiació d’una forma animal latrobem en la identificació surrealistadel jove Pol amb el seu osset depeluix, amb qui parla, passeja i formauna banda de pop-rock.Animals és un film de peatges quesi no ens fixem pot abocar-nos a unforat negre de confusió. La tèrbolaatmosfera del bosc inicial dóna pas,al dia següent, a un pantà lluminós.Amb una fotografia sempreimpecable, un pont i una carreteracomuniquen dos mons. Elprotagonista, el Pol, els creua una ialtra vegada: a peu, en bici o encotxe. Amb 17 anys voldria deixarde parlar amb el seu ós de peluix,però ho aconsegueix deixar-lo enrere.El necessita, perquè forma part desí mateix: és el seualtre jo. Aquestadualitat modela tota la pel·lícula itambé s’expressa per mitjà d’entornsque es contraposen: el de la naturai el de la ciutat. En el primer el Polse sent lliure, pot deixar-se anar. Enel segon tot són restriccions iimposicions que l’ofeguen. El directorbarceloní aconsegueix transmetrevisualment uns estats d’ànims alsquals les magnífiques interpretacions,en especial d’Oriol Pla i Roser Tapias,hi sumen una intensitat i veracitatagradablement desconcertants.L’esperit del romanticisme aixoplugaaquest debut en el llargmetratge. Elsprimers contactes amb la mortarriben als estudiants a través deGoya i el professor Martin Freeman,el Watson de Sherlock i araprotagonista d’El Hobbit. Però aviat
les al·lusions tètriques en forma denovel·la gràfica (Black Hole, deCharles Burns) o de música (l’indie-rock de Los Claveles) es vanaproximant, fins que inevitablementprenen forma real. La desaparicióinesperada d’una companya d’institutressegueix altres trajectes, com elsuniversals dilemes de l’adolescènciaque es filtren pels murs de les sevesconfortables llars. La melangia perPeter Pan sempre hi és, allà. Elsshocks provocats per la transició nos’amaguen, però aquí adquireixendimensions a vegadesdesproporcionades. Molts conflicteses juxtaposen, molts traumess’afegeixen, i en el procés algunsperden consistència.Marçal Forés animava al públic deSitges a deixar-se anar, a veureAnimals amb la ment oberta i a seguirel tren d’aquesta hipnòticapelegrinació mental. De cap altramanera es pot afrontar la sevapeculiar proposta, bilingüe en catalài anglès. Amb la voluntat de ferquelcom diferent, no és unaoperaprima perfecta, però sí que demostraque a casa nostra es pot fer cinemade qualitat i amb ambicions reflexives.Aconsegueix inquietar un espectadoracostumat a tot, que ja és molt.
Raquel Sánchez, Núvol, digital decultura.
Comentari del director.-“Un adolescent està a punt de llençarel seu ós de peluix al fons d’un pantàlligat a una roca. Un ós que ha estatal seu costat des de que era un nen,però, a punt de fer els divuit anys,creu que se n’ha de desprendre.
COMENTARI Quan es disposa a fer-ho, no potevitar sentir que el que en realitatestà a punt de fer no és tirar unajoguina, sinó matar al seu milloramic…”Quan se’ns afirma que els sacrificisens ajuden a créixer, no se’ns diucap mentida. Ara bé, del que tampocse’ns parla normalment és del sacrificique suposa convertir-se en adult.Ens hem de creure que amb l’edatacumulem experiències enriquidores?El sacrifici que fa en Pol a Animalsés en realitat un esquinç, una ferida.Una ferida que no es torna a tancar,perquè no es pot curar. Aquest ósno és una simple joguina, sinó l’ànimad’en Pol, l’essència que ha perdut ique patirà per poder recuperar.Sovint penso que els sacrificis quefem per encaixar dins de la normalitatsón inútils. Nos ens fan feliços anosaltres, sinó als altres: és l’únicamanera que tenim de conviure sensetenir por… Por a morir o por anosaltres mateixos, ja que d’aquestamanera ens assemblem a la resta.Aquesta contradicció és una lluitaque està perduda d’inici donat quetrair el desig pesa com una condemnades del moment que intentem negar-lo.Per a mi, els actes de veritablevalentia són aquells que ensdesmarquen de la norma, del ques’espera de nosaltres. Sovint,aquestes circumstàncies ens revelenuna curiosa proximitat entre aquestdesig de llibertat i la pròpia mort. Elque vull dir és que tota llibertatcomporta un risc, un repte. Així, unacte heroic és a la vegada un actesuïcida, o com a mínim, un actecapaç de desafiar la por a la mort.
