Date post: | 20-Dec-2015 |
Category: |
Documents |
Upload: | juanvimoreno23 |
View: | 175 times |
Download: | 4 times |
DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ FÍSICA
ACROSPORT 2n ESO
Juan Vte. Moreno Hernández
Departament d’Educació Física Juan Vte. Moreno Hernández
Breu història de l’Acrosport
L’acrosport és una disciplina esportiva inclosa en la Federació Internacional de
Esports Acrobàtics, fundada 1973 i integrada en la Federació Internacional de Gimnàstica des de
1999.
L’acrosport es practica en un tapís de 12x12m. En ell es realitzen exercicis amb
acompanyament musical, preferentment música instrumental sense cant. L'exercici ha de
contenir elements acrobàtics i gimnàstics de flexibilitat, equilibri, salts i girs i moviments en
cooperació entre els components del grup, executant formacions corporals, formant un conjunt
harmònic amb elements coreogràfics. La durada de l'exercici és ha de ser entre2'15 "i 2'30"
depenent de la categoria, normalment 2 minuts i 30 segons amb un marge de més-menys 5''.
Es valorarà, la dificultat, la tècnica i la dimensió artística de la composició per part del jurat.
Tots els integrants han de realitzar com a mínim una sèrie de postures o elements
obligatòriament dins d'un ampli repertori de possibilitats. Els competidors en cadascuna
d'aquestes categories han de realitzar tres exercicis de competició amb una durada màxima de
2,30 minuts. El primer exercici és de balanç o equilibri. La característica dels elements d'equilibri
és que els dos (o més) companys estan en contacte tot el temps durant la realització de la figura
o piràmide. Al segon exercici s'anomena de tempo o dinàmic.
Dins d'aquest esport o disciplina destaquen dos papers fonamentals que poden
desenvolupar els participants:
- Portor o suport: el seu cos en una posició estàtica o dinàmica serveix de suport, de base
de sustentació o d'impuls per formar o desenvolupar les figures.
- Àgil o equilibrista: és el que és impulsat, o utilitza el suport del portor per desenvolupar
la figura d'equilibri o el moviment que formi part de l'exhibició.
Les característiques dels elements de tempo és que el àgil és propulsat pel portor o portor per
realitzar moviments aeris, amb la qual cosa, el contacte entre els companys és breu. I finalment,
hi ha un exercici combinat que com el seu nom indica està compost d'elements característics de
posicions d'equilibri (balanç) i d'elements dinàmics de vol (tempo). Es valora la dificultat, la
tècnica i la dimensió artística de la composició per part del jurat.
- El jòquer és un acròbata versàtil:
- qui assegura la seguretat de la figura, - qui ajuda, sosté i manipula el portador i/o el voltejador, - qui proporciona un element amb una figura estètica, - qui proporciona un element amb figura acrobàtica.
Nosaltres en classe, treballarem sobretot els balanços i equilibris entre dues, tres o més companys / es.
Departament d’Educació Física Juan Vte. Moreno Hernández
La tècnica. Els ports i els exercicis pre-acrobàtics.
Un porté acrobàtic és un acte entre almenys dues persones que romanen en contacte
físic indispensable per realitzar una figura "estàtica" (balanç o equilibri) o "Dinàmica" (dinàmic o
de tempo). Entre els integrants que configuren els ports s'estableix, per tant, una relació
d'equilibri.
A la iniciació al acrosport, abans d'abordar els elements tècnics, o de forma simultània a
l'aprenentatge d'habilitats de salt, inversió o de gir, cal habituar al contacte físic, que constitueix
l'aspecte essencial dels ports. Amb simples exercicis o jocs en parella o en microgrups, es poden
aprendre els aspectes més importants del treball intercorporal, que és:
1. Com reacciona el cos relaxat i el cos tens.
2. Com es desplaça el centre de gravetat.
3. Com col·locar respecte del company / s. En aquest sentit cal buscar el suport en la part del
cos que més càrrega pugui aguantar sense esforç muscular.
4. A apreciar les diferències de pes i talla.
5. Estar atent i vigilant.
6. Prendre consciència de la responsabilitat de la seguretat dels companys.
7. A tenir confiança en els companys.
8. A ser creatiu i resoldre els problemes per si mateix, etc.
Per aprendre els ports que són llavors els exercicis de acrosport relacionats amb l'equilibri
tenim una sèrie d'exercicis que anomenarem preacrobáticos de contacte corporal que es
divideixen en:
- Contrapesos (estàtics i dinàmics, amb el pes en el centre o als extrems).
Aquests consisteixen en formar figures crupals, inicialment en un mateix nivell d'alçada i
posteriorment en superposició, en les que a través del adherència o del suport es produeix una
mobilització simultània i aparentment simètrica dels participants, mobilització que allunya o
sobre equitativament el centre de gravetat de la zona de contacte.
- Balanceig (sobre mans i peus). Es tracta de mobilitzacions globals (en bloc) al voltant d'un punt
de suport, que permeten fonamentalment el desenvolupament de la confiança en la manipulació
del pes així com el desenvolupament del domini tònic.
- Elevacions i transports (amb variants posturals i en suports i agafades). Aquest tipus d'exercicis
implica una pèrdua de contacte amb el sòl i l'experimentació en diferents posicions i nivells
d'alçada;
Convé assenyalar una sèrie de normes per facilitar les classes i que a banda d'afavorir que
s'aconsegueixin les postures, evitin accidents innecessaris. Aquesta és una disciplina esportiva
Departament d’Educació Física Juan Vte. Moreno Hernández
molt segura si l'alumne / a aquesta concentrat i segueix les indicacions del professor:
1. Treure'ns rellotges, anells, polseres i sobretot pendents de cèrcol per treballar.
2. En cada grup de 3 a mínim un participant més aquesta encarregat de les ajudes en cada
moment. Les ajudes consisteixen en facilitar les posicions i evitar accidents.
3. A l'hora de treballar per grups és indicat que ens posem amb companys / es que tinguin
alçada i pes semblant al nostre per afavorir l'equilibri.
4. Coneixeràs en les sessions pràctiques els llocs del cos més indicats per fer els suports i les
càrregues, mostra la deguda atenció a aquestes dades.
Tingues en compte això:
1º Treballar en equip, comunicant i provant junts les postures.
2 º Practicar totes les vegades que siguin necessàries. Algunes postures sortiran a la primera,
però d'altres no. Perquè surtin amb facilitat a l'hora de l'examen és necessari tenir
automatitzades i molt ben apreses.
3 º Cal tenir cura de la seguretat i ser prudents.
PRINCIPIS GENERALS que han de ser tinguts en compte per alumnes i que són.
1 º L'alineació i postura dels exercicis s'ha de realitzar o mantenir en tot moment.
Qualsevol variació pot provocar el desequilibri dels companys i possibles situacions de
perill. En cas de problemes és millor sempre desfer la figura i començar de nou.
2 º Els punts de suport sobre el portor han de ser sempre la pelvis i / o les espatlles, mai els
ronyons o zona lumbar.
3 º El portor no ha de suportar una càrrega durant més de 10 segons.
4 º El àgil ha d'augmentar al màxim la superfície dels punts de suport sobre el portor, per
exemple obrint els peus.
5 º Les cames són les que treballen sempre.
6 º L'equilibri és la qualitat física més important, no la força.
Departament d’Educació Física Juan Vte. Moreno Hernández
Les figures i col·locació.
Portors
Departament d’Educació Física Juan Vte. Moreno Hernández
Parelles
Departament d’Educació Física Juan Vte. Moreno Hernández
Departament d’Educació Física Juan Vte. Moreno Hernández
Grups de Tres
Departament d’Educació Física Juan Vte. Moreno Hernández
Grups Nombrosos
Departament d’Educació Física Juan Vte. Moreno Hernández