LA REVISTA DELS GESTORS ADMINISTRATIUSNúmero 2 - 2017

P. 19

NOU PORTAL DE FORMACIÓ FORMACOGAC

P. 20

JORNADA DE RENDA I PATRIMONI

“Ningú no ha de morir al mar, independentment del seu origen o destí”ÒSCAR CAMPS, fundador de l’ONG Proactiva Open Arms

SOLIDARITAT

2

EL

GE

STO

R

Ja som immersos en una altra campanya de la renda, que, enguany, presenta poques novetats normatives però una d’important en l’àmbit funcional: desapareix definitivament el programa Padre i Renda WEB es fa extensiu a tots els contribuents.

Com ja sabem des de fa temps, la implantació de l’e-administració és un procés sense retorn que anirà arribant a tots els racons de la tramitació i la gestió en què actua el nostre col·lectiu. Per sort, fa temps que estem preparats per a aquest gran canvi i, com a exemple, cal dir que hem estat els primers professionals a emetre certificats digitals per als nostres clients gràcies a Gestors RA.

Però no oblidem que aquest canvi cap a la telematització de processos també cala en la societat, en els ciutadans i en les empreses. Aquests són els nostres clients, i no sempre entenen que la digitalització fa els processos més ràpids, però no més senzills, ja que els

coneixements i l’assessorament d’un expert continuen essent essencials per obtenir el millor resultat. En aquest sentit, des del Col·legi seguim treballant per posicionar la figura del gestor administratiu com un professional integral, que assessora els seus clients en diferents àmbits d’actuació per acabar gestionant els seus tràmits de la millor manera possible.

Una de les formes de fer-ho és mitjançant campanyes de publicitat en mitjans de primer nivell. Aquest any, hem renovat la de la renda: hi ha nous missatges que inciten els clients a entrar a les nostres gestories per aquest tema concret i per conèixer tot el que podem fer per a ells. Com hem destacat en la campanya, és una qüestió de confiança.

EDITORIAL

SUMARI

PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAVanessa Mena

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCristina CalvoCarme ElenaMontse Flores Concha FortezaMarc GiménezMarina RocabrunaAurora RodésFrancisco TorresSònia Villar

COL·LABORADORESSonia QuintanaChantal Rabat

FOTOGRAFIESPhotoAltoBit ComunicaciónRamon VilaltaMiquel Taverna

COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64

EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 Barcelonacolcatalunya@gestors.cat

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicaciónmmeca@grupobit.com

DIP. LEGAL: B-44973-92

En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a El Gestor ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya és propietari dels drets de propietat intel·lectual i industrial dels continguts de la revista El Gestor, així com dels elements que conté. Atès el que disposa la Llei de propietat intel·lectual, queden expressament prohibides la reproducció, distribució i comunicació pública, inclosa la modalitat de la posada a disposició, de la totalitat o part dels continguts de la revista El Gestor, en qualsevol suport o per qualsevol mitja tècnic, sense l’autorització expressa i per escrit del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. L’autorització de reproducció parcial o total requerirà obligatòriament citar-ne l’autoria i la procedència.

Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunyacolcatalunya@gestors.catwww.gestors.cat

ENTREVISTA OPINIÓ OPINIÓ03 06 09

Òscar Camps, fundador de l’ONG Proactiva Open Arms

ACTUALITATS COL·LEGIALS

17

Junta General OrdinàriaReunió amb el delegat del GovernFORMACOGAC, nou portal de formació

Jornada sobre renda i patrimoniXI Fòrum d’OcupacióEstrenem el SOC

MITJANS 22

La nova campanya de la renda

DIVERSOS 23

El COGAC amb la Intercol·legial

Renda 2016 Les accions sense vot en l’empresa familiar

OPINIÓ 10

Internacionalització: una qüestió de mètode

ELS NOSTRESGESTORS

15

Jordi CabreraMontse Julià

EDITORIAL

Alfonso LluzarPresident del Col·legi Oficial de Gestors Administratius

de Catalunya

16SERVEIS

LOPD

3

EL

GE

STO

R

ENTREVISTA

Proactiva Open Arms és una organit-zació no governamental de Badalona que té la missió principal de rescatar del mar els refugiats que arriben a Eu-ropa fugint de conflictes bèl·lics, de la persecució o de la pobresa. Neix d’una empresa de socorrisme i salva-ment marítim que disposa d’una gran experiència a les costes espanyoles. Actualment treballa en dues missions: l’una és a la Mediterrània central, i l’al-tra, a Lesbos (Grècia).

La situació dels refugiats és un tema que ens commou a tots, però tu vas passar a l’acció...

Quan alguna cosa et commou, tens dues opcions: canviar de canal a la te-levisió o implicar-t’hi, i nosaltres vam decidir passar a l’acció. Som professio-nals del salvament marítim i vam pen-sar que podíem prestar la nostra ajuda.

Vam arribar a Lesbos per casualitat, ja que no se sabia el que hi estava pas-sant; és més, quan vam arribar allà, no hi havia ningú per ajudar els milers de persones que hi arriben cada dia. Només hi havia un grapat de volunta-ris que, com nosaltres, havien vingut de tot Europa per donar suport per-sonal. Per això, la nostra missió des d’aleshores es va convertir no tan sols a salvar vides al mar, sinó també a co-municar i donar a conèixer la situació, perquè creiem que el món ha de saber el que passa realment.

Això va ser l’any 2015. Avui dia, de quins recursos disposa Open Arms?

Primer hi vam anar dues persones, amb els nostres uniformes de socor- ristes de les platges de Barcelona i les nostres aletes. Era tot el que teníem. Després van venir quatre companys més, i avui dia ja som divuit voluntaris amb dues embarcacions i dues motos d’aigua.

ÒSCARV. Mena

Fundador de l’ONG Proactiva Open Arms

CAMPS

Òscar Camps arriba a l’entrevista amb un posat molt seriós i una mirada profunda, la d’una persona que ha conegut una altra re-alitat i la nostra, la de cada dia, li queda petita o ja no se la creu. Quan comença a parlar, desprèn la passió per allò que defensa: el dret a la vida i a no morir al mar. És molt crític amb el sistema econòmic i empresarial actual, però està segur que les coses po-den canviar, i millorar, si la gent del carrer s’ho proposa. Proactiva Open Arms ha estat un revulsiu important per a la societat, ja que ha demostrat que amb ganes, coratge i pocs recursos es poden fer moltes coses. Avui dia la vida de l’Òscar està lligada a un avió, per anar a salvar vides al Mediterrani, fer entrevistes, reunir-se a Brussel·les amb polítics europeus o amb qui calgui per complir els seus dos principals objectius: que ningú no mori al mar i que el món sigui conscient del que passa.

“Quan hi has anat, ja no tornes a ser lamateixa persona”

4

EL

GE

STO

R

d’acció en terra ferma. La nostra filo-sofia és que ningú no ha de morir al mar, ningú no ha de perdre la vida al mar, independentment del seu origen, del destí final o de la motivació que l’ha llançat a l’aigua d’aquesta mane-ra. No podem ni volem permetre que morin. Sobretot vetllem per les dones i els nens, ja que són els més vulne-rables en aquests tipus de situacions: en casos d’hipotèrmia són els primers de morir, i si hi ha episodis de violèn-cia, també. Fem el que podem amb els nostres recursos i la nostra voluntat. Per això posem en evidència les ad-ministracions i les organitzacions més potents que disposen de més recur-sos per actuar, organitzacions amb les quals treballem braç a braç en situa-cions molt complicades.

El 98% dels recursos d’Open Arms provenen de l’àmbit privat. Compteu amb l’ajuda de les administracions?

Quan vam decidir anar-hi per primer cop, ho vam fer saber a les adminis-

A Lesbos hi vam ser fins que el flux migratori es va anar estabilitzant i va començar a intensificar-se en altres rutes. Actualment també som a Malta i hem pogut llogar un vaixell pesquer amb un petit equip que forma la tripu-lació. Cada quinze dies, l’equip canvia. Aquesta rotació es fa per dues raons: perquè són voluntaris que tenen una feina, i van acumulant dies de descans per poder anar a ajudar, i la segona (i la més important), per prescripció psi-cològica.

No ha de ser gens fàcil viure una situ-ació tan dura.

Quan hi has anat, ja no tornes a ser la mateixa persona. Et canvia la perspec-tiva i t’adones que vius en una bombo-lla a la qual només hi ha el 25% de la població mundial, la més privilegiada. L’altre 75% viu en condicions molt de-plorables i això ens fa pensar que el que estem vivim no és real, no és la realitat.

S’ha de ser valent per trencar aquesta bombolla i enfrontar-se a la realitat.

Si alguna cosa en comú tenim els coo-perants és la vocació. I el salvament rau a ajudar la gent; això sí, arriscant molt, ja que el mar és un entorn hos-til. Mai no havia estat necessària l’aju-da de cooperants especialitzats en el mar. Això va sorprendre tothom, in-cloent-hi les grans organitzacions que estan acostumades a tenir unes es-tructures determinades i el seu camp

tracions (tant a la general com a l’au-tonòmica i la local). No vam rebre cap resposta. Això va ser una decepció; va ser com descobrir que els reis són els pares o que Europa són els avis, ja que Europa continua essent únicament el mercat comú, res més. En termes so-cials no hem avançat gaire. Vam arribar a Lesbos com si fóssim turistes, però hi estàvem arriscant la nostra vida, ja que fèiem rescats marítims cada dia. Per això vam decidir constituir-nos com a ONG, per fer cooperació na-cional i internacional. Ara obtenim els recursos gràcies al crowfunding, mitjançant el qual unes 50.000 per-sones ens ajuden amb el que poden, de manera puntual o periòdica. Per a nosaltres, aquesta independència és important. No volem convertir-nos en un gran dinosaure.

No és una mica contradictori que aquestes mateixes administracions el nomenessin Català de l’Any o que el rebin a Brussel·les?

L’experiència m’ha fet veure que no haig de creure en les sigles, sinó en les persones. He descobert que hi ha molta gent, i entre aquesta gent hi ha persones. La idea és trobar-les, ja que nosaltres volem envoltar-nos de persones, no de grups, ni d’organit-zacions, ni de sigles. Per això en les administracions també hi ha perso-nes; no gaires, però n’hi ha. I per so-bre de les sigles i per darrere de les sigles, hi col·laboren i ens ajuden. Jo

ENTREVISTA

“MAI NO HAVIA

ESTAT NECESSÀRIA

L’AJUDA DE

COOPERANTS

ESPECIALITZATS EN

EL MAR”

5

EL

GE

STO

R

terra ferma hi ha organitzacions tradi-cionalment molt més preparades que nosaltres per ajudar.

Quina és la situació real al Mediter-rani?

La situació real és que Europa no ad-met la situació. Estem vivint les con-seqüències de dècades de polítiques migratòries poc encertades, i del fet de no treballar i ajudar en l’origen dels conflictes. El resultat ha estat que s’ha generat misèria. Fa més de cinquanta anys que lluitem contra la fam i encara no hem aconseguit erradicar-la...! Crec que cal posar fi als models d’organit-zació tradicionals i fomentar altres maneres de pensar allunyades de les de grans empreses i institucions. No-saltres no tenim grans pressupostos (el que cal per pagar els bitllets d’avió i poc més), però hem aconseguit cap-tar molta ajuda i mobilitzar molta gent sense la necessitat de cap campanya de màrqueting.

COM COL·LABORAR AMB PROACTIVA OPEN ARMS?

Entrant a:www.proactivaopenarms.org,

es pot col·laborar en la campan-ya de crowfunding amb una do-nació puntual o periòdica de la quantitat que vulgueu. Al web s’especifica quin és el cost d’un dia de salvament: 5.435 €, el 42% dels quals són destinats únicament a costos energètics.

Les coses es poden canviar; cadascú pot fer-ho al seu nivell. Per exemple, pot informar-se millor de la realitat que l’envolta (com ara on posa els diners, d’on prové la roba que compra...). És més complicat no fer res. Aconsegui-rem canviar les coses, trigarem temps, però ho aconseguirem. En aquest sen-tit, Open Arms col·labora amb moltes escoles per explicar als nens, des que són petits, com funciona el món, el de veritat.

Vosaltres feu salvament al mar, però què passa quan aquestes persones arriben a terra ferma?

Ens coordinem amb la guàrdia costa-nera, que és l’encarregada d’organit-zar els que treballem al mar. Cal tenir en compte que abastem una àrea molt gran, que equivaldria al triangle entre Barcelona, Saragossa i València. Per això, els vaixells que operen allà han d’estar molt ben organitzats. Quan te-nim l’embarcació plena de gent, hem de comunicar-ho a la guàrdia perquè ens indiqui en quin punt segur la po-dem deixar. A partir d’aquí, el Ministeri de l’Interior d’Itàlia és el que fa un co-mitè de benvinguda. Són censats, fo-tografiats i traslladats a un destí o a un altre. El nostre punt fort, el valor afegit que hi podem aportar, és al mar. En

també represento una sigla, la d’Open Arms, però això no treu que sigui una persona que defensi el dret més fo-namental i que dóna sentit als altres: el de la vida. Un dret que sembla que tan sols es té en compte si ets blanc i del primer món. Nosaltres pressionem com podem, no som cap amenaça per a ningú, però el més important és que representem la població civil. La població civil, el ciutadà de peu, po-dria fer moltes coses si s’organitzés. Quan vam arribar a Lesbos ningú no sabia que Síria feia anys que estava en guerra, ni que a Lesbos arribaven milers de persones cada dia. En poc més d’un any, hem aconseguit que es parli de la situació, que es conegui el conflicte, tenim veu a Brussel·les... És una gota d’oli que s’estén lentament. Tampoc no podem esperar aconseguir en un any el que no s’ha fet en dèca-des. Hem estat com adormits durant molt temps i ara hem de sacsejar les consciències, mentalitzar la gent per-què defensi els drets que perd mirant la televisió des de casa, sense fer res.

Potser és un problema tan gran que és difícil d’abordar des d’una òptica individual...

ENTREVISTA

“L’EXPERIÈNCIA

M’HA FET VEURE

QUE NO HAIG DE

CREURE EN LES

SIGLES, SINÓ

EN LES PERSONES”

“LES COSES ES

PODEN CANVIAR;

CADASCÚ POT FER-

HO AL SEU NIVELL”

La renda del 2016 no presenta novetats destacables. No hi ha hagut modificacions en la normativa que regula l’impost. Aquest exercici continuarem aplicant les modificacions introduïdes per la Llei 26/2014, de 27 de novembre, que ja es van aplicar al 2015. Una de les més destacades va ser la disminució de la càrrega impositiva que havia de produir-se de manera gradual en els exercicis 2015 i 2016: la reducció a 5 del nombre de trams de l’escala i la rebaixa dels tipus, que es consoli-den, per tant, en aquest exercici, tal com es detalla a continuació:

ESCALA APROVADA PER AL 2016

* Escala aplicable a la part autonòmica a Catalunya.

6

EL

GE

STO

R

CONCHA FORTEZAMembre de la Comissió CEFIT del COGAC

RENDA 2016

Com es pot veure, la part que correspon a la quota autonò-mica continuarà calculant-se amb l’escala aprovada per la comunitat autònoma, que en el cas de Catalunya té trams i tipus diferents i en resultarà un tipus mínim del 21,5% i un tipus màxim del 48%. En canvi, segons l’escala estatal, el tipus mínim serà del 19% i el màxim del 45%. Per tant re-cordem que, com que les retencions sobre els rendiments del treball es calculen amb l’escala estatal, es produirà una diferència en la quota que finalment resulti a ingressar.

Potser la novetat més destacada per a aquest exercici és la desaparició del programa PADRE en favor de l’aplicació Renda WEB, el nou sistema que, després de la prova feta en la renda del 2015, s’ha implantat de manera generalitzada per a tots els contribuents, fins i tot per als que obtinguin rendes per l’exercici d’una activitat econòmica.

Per poder accedir a la declaració a través del web de l’AEAT, el contribuent ha de disposar de DNI electrònic, de certi-ficat digital o d’una clau, o bé ha de rebre el número de referència d’accés (per mitjà de l’import de la casella 440 de la declaració del 2015). Allà podrà revisar i completar les dades de què disposa l’Administració i afegir-hi o rectificar la informació que només coneix el contribuent per obtenir, finalment, l’esborrany de la liquidació, que podrà confirmar i presentar.

Un altre avantatge del sistema Renda WEB és que permet fer una sol·licitud de rectificació online d’una declaració presentada marcant la casella 127 de la nova autoliquidació i consignant les dades de la regularització. La presentació d’aquesta nova autoliquidació fa les funcions d’escrit de sol·licitud i inicia el procés de rectificació.

La nova eina simplificarà la tramitació de les declaracions, però no oblidem que es tracta d’un impost complicat. Per aquest motiu, és absolutament necessari revisar bé tots els elements i les dades inclosos en la liquidació perquè, en confirmar-la, ens fem responsables del contingut, i els possibles errors o omissions que contingui poden generar nous procediments de gestió, que caldrà explicar i justificar perquè, de vegades, fins i tot poden acabar en sancions.

Clàusules sòl

El Reial decret llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures ur-gents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl, afegeix una disposició addicional que regula els efectes fiscals de la devolució per part de les entitats financeres, dels interessos cobrats per aplicació de les clàusules sòl.

No s’han d’integrar a la declaració de l’IRPF ni les quantitats percebudes en concepte d’interessos pagats ni els interes-sos indemnitzatoris reconeguts. No obstant això, en el cas

que el contribuent hagués aplicat alguna deducció o ha-gués inclòs com a despesa deduïble aquestes quantitats, haurà de regularitzar-ho. En alguns casos ho pot fer en la mateixa declaració del 2016 i en d’altres pot presentar una declaració complementària dels anys no prescrits.

Si es va aplicar la deducció per adquisició d’habitatge i se li reconeixen els imports a retornar per l’entitat en l’exercici 2016, haurà d’incloure els imports deduïts en els exercicis 2012, 2013, 2014 i 2015 a la declaració del 2016, sense inte-ressos de demora.

Si el contribuent havia inclòs aquests imports com a despe-sa deduïble d’una activitat d’arrendament o d’una activitat econòmica i l’acord amb l’entitat financera es va produir en-tre el 6 d’abril de 2016 i el 4 d’abril de 2017, ha de presentar una declaració complementària dels exercicis 2012, 2013, 2014 i 2015, sense incloure-hi aquestes despeses, i sense sanció, ni interessos de demora, ni cap recàrrec.

Finalment recordem algunes modificacions que, encara que ja es van aplicar a la renda del 2015, continuaran tenint vi-gència durant aquest exercici.

– L’import exempt en les indemnitzacions per aco-miadament té un límit de 180.000 €. L’excés tribu-tarà, si escau, com a renda irregular.

– La reducció per rendiments del treball ha estat substituïda per una despesa deduïble de 2.000 €. Únicament queda una reducció de 3.700 € aplicable només a rendiments nets inferiors a 14.450 €.

– Al rendiment net obtingut per l’arrendament d’un habitatge s’aplicarà, en tots els casos, una reducció del 60%, sempre que aquest rendiment hagi estat de-clarat pel contribuent.

– Els dividends tributaran íntegrament. Ja ha desapa-regut l’exempció per als primers 1.500 €.

– El percentatge del 5% de despeses de justificació difícil que s’aplica al rendiment net de les activitats econòmiques que declaren en el règim d’estimació directa es limita a un màxim de 2.000 €.

– Tots els guanys patrimonials s’integraran a la base de l’estalvi, independentment del període en què s’hagin generat.

– Continuen sent aplicables les noves deduccions per a contribuents amb més càrregues familiars. Si no s’han sol·licitat de manera anticipada, es poden apli-car a l’hora de presentar la declaració.

7

EL

GE

STO

R

“UN ALTRE AVANTATGE DEL

SISTEMA RENDA WEB ÉS QUE

PERMET FER UNA SOL·LICITUD

DE RECTIFICACIÓ ONLINE”

“POTSER LA NOVETAT MÉS

DESTACADA PER A AQUEST

EXERCICI ÉS LA DESAPARICIÓ

DEL PROGRAMA PADRE”

OPINIÓ

8

EL

GE

STO

R

La possibilitat de finançament extern que s’ofereix a les societats mercantils en l’article 98 del Reial decret legisla-tiu 1/2010, de 2 de juliol, de la Llei de societats de capital (d’ara endavant, TRLSC), basada en l’emissió d’accions sense vot, és un mecanisme d’inversió que, pel que fa al creixement financer, pot aportar grans resultats a les em-preses familiars.

Segons les dades recollides per l’Ins-titut d’Empresa Familiar (IEF), les empreses familiars constitueixen la base del sistema productiu i econò-mic espanyol i, al mateix temps, són un element clau pel que fa a la creació d’ocupació i riquesa al nostre país. Al-gunes empreses familiars, com ara Lo-ewe, Inditex i Pronovias, han arribat a convertir-se en prestigioses firmes de moda internacionals.

Una empresa familiar és aquella en la qual el poder és a mans majoritària-ment d’una família, que també posse-eix la majoria del capital, i en la qual els membres formen part de la direcció de l’empresa i adopten les decisions més importants que hi estiguin rela-cionades. No obstant això, la variable que aporta a l’empresa el caràcter de familiar resideix en la continuïtat ge-neracional, basada en el desig conjunt de fundadors i successors de mantenir el control de la propietat, el govern i la gestió de l’empresa a mans de la famí-

lia. En aquest sentit, per assegurar la continuació d’una empresa familiar, cal que aquesta rebi injeccions de capital (via autofinançament o via inversors externs) i que, sobretot, el seu control se segueixi portant pel grup familiar. A aquest objectiu es pot arribar gràci-es a l’emissió d’accions sense vot, més conegudes en el sistema anglosaxó com a non-voting shares, que apor-ten fons propis en forma de capital a les societats sense posar-ne en risc el control polític, ja que els inversors no intervenen en els assumptes socials de l’empresa.

Els inversors o accionistes sense vot poden ser persones alienes a la família o bé familiars que, encara que no os-tentin cap lloc de treball en l’empresa, per mitjà de les accions sense vot po-den gaudir dels beneficis obtinguts per aquesta sense interferir-ne en el desenvolupament. El precepte susdit (art. 98, TRLSC) estableix que les so-

cietats de responsabilitat limitada i les anònimes (més idònies en aquest cas perquè les accions cotitzen al mercat secundari de valors i atreuen més in-versors) poden emetre participacions socials o accions sense vot respectant un límit, que es fixa en un import no-minal no superior a la meitat del capi-tal social desemborsat.

D’aquesta manera s’impedeix que una part d’accionistes minoritaris arribin a tenir tot el control de la societat. La creació d’aquest tipus d’accions es pot dur a terme en dos moments: en el moment fundacional, en el qual es faria constar en els estatuts fundaci-onals de la societat, o en un moment en el qual aquesta intenció seria viable a partir d’una modificació estatutària (per exemple, en una ampliació de ca-pital). El contravalor de l’augment pot consistir en noves aportacions dinerà-ries o no dineràries al patrimoni social, la compensació de crèdits contra la

LAURA BALAGUÉAdvocada

LES ACCIONS SENSE VOT EN L’EMPRESA FAMILIAR

“ELS INVERSORS O ACCIONISTES SENSE VOT PODEN SER PERSONES ALIENES A LA FAMÍLIA O BÉ FAMILIARS”

“EL CONTRAVALOR DE L’AUGMENT POT CONSISTIR EN NOVES APORTACIONS DINERÀRIES O NO DINERÀRIES AL PATRIMONI SOCIAL”

9

EL

GE

STO

R

societat, i en la transformació de re-serves o beneficis que ja figurin en el patrimoni. Quant a la representació d’aquestes, de la mateixa manera que les ordinàries, podran representar-se per dos mitjans: per títols i per anota-cions en compte.

L’estatut jurídic de l’accionista sense vot està estructurat en una sèrie de drets i d’obligacions. En el cas de les obligacions, l’accionista (per la condi-ció de soci) té l’obligació d’aportar a la societat la part del capital que hagi quedat pendent de desemborsament i ha de realitzar prestacions accessò-ries. Un cop satisfetes aquestes obli-gacions, el fet d’estar privat del dret de votar en les juntes (dret que sovint no interessa exercir als inversors i ge-nera greus problemes d’absentisme) va acompanyat d’atractius privilegis com els següents:

a) Dret a un dividend preferent. En cas que hi hagi beneficis distribu-ïbles, la societat està obligada a repartir-los. Pot ser que la societat no disposi de beneficis; aleshores,

el dividend ha de ser pagat en els cinc exercicis posteriors i els accio-nistes (sense vot) tenen assignat el dret de vot fins que siguin rescaba-lats (art. 99, TRLSC).

b) Privilegi en cas de reducció del capital per pèrdues. Els titulars d’ac-cions sense vot no queden afectats en cas de reducció del capital per pèrdues i tenen dret a obtenir el pa-gament d’una quota de liquidació abans que es distribueixi qualsevol quantitat a la resta dels accionistes ordinaris (art. 100, TRLSC).

c) Privilegi en la quota de liquida-ció. Les accions sense vot tenen preferència a l’hora del repartiment de la quota de liquidació pel valor desemborsat per l’aportació cor-responent. Cal tenir present que aquest privilegi poques vegades arriba a ser aplicable en la pràcti-ca, ja que abans d’abonar la quota de liquidació als accionistes s’han de satisfer tots els deutes que hagi contret la societat (art. 101, TRLSC).

A més, aquesta classe d’accionistes disposa del dret d’assistència a les jun-tes, si bé és limitat estrictament a la

informació dels assumptes socials i no és decisió d’aquests, perquè no estan en possessió de les potestats de gestió i direcció. Tanmateix, s’instrumenta un mecanisme de tutela a favor d’aquests accionistes, el qual consisteix a recu-perar el dret de vot en determinats ca-sos (en són exemples l’absència de be-neficis distribuïbles, les reduccions de capital que afectin també les accions privilegiades, les modificacions esta-tutàries lesives, etc.). Aquesta “cessió” puntual del dret de vot es pot exercir en una votació separada dins de la jun-ta general o bé en una junta especial. Aquesta última permet que davant de qualsevol modificació estatutària que pugui lesionar directament o indirec-tament els drets dels accionistes sen-se vot, els afectats puguin reunir-se per tractar i valorar les conseqüències i, en definitiva, l’impacte de la modifi-cació sobre les posicions respectives. A Espanya hi ha, entre d’altres, l’Asso-ciació d’Accionistes Minoritaris d’Em-preses Cotitzades des del 2005.

En l’àmbit comunitari, els països com França i Alemanya han recorregut a aquesta classe d’acció a l’hora de sortir de complicades crisis econò-miques, i és que les accions sense vot aporten finançament a l’empresa familiar, al mateix temps que en res-pecten la propietat, la direcció i els valors. Tal com recomanava Antonio Sala Martí, antic conseller delegat de BCN Business Angels, “és necessari continuar amb la idea de no perdre el control i acceptar els inversors que hi aporten valor”.

OPINIÓ

“L’ESTATUT JURÍDIC DE L’ACCIONISTA SENSE VOT ESTÀ ESTRUCTURAT EN UNA SÈRIE DE DRETS I D’OBLIGACIONS”

“EN CAS QUE HI HAGI BENEFICIS DISTRIBUÏBLES, LA SOCIETAT ESTÀ OBLIGADA A REPARTIR-LOS”

10

EL

GE

STO

R Independentment de la grandària de l’empresa (petita, mitjana o gran), en algun moment es posa de manifest la voluntat d’exportar (i més si tenim en compte el context actual).

Recordem les bondats de la interna-cionalització: l’exportació és necessà-ria perquè està clarament demostrat que, més enllà dels beneficis de l’ex-portació, hi ha una relació directa en-tre internacionalització i increment de vendes, de producció, d’activitat co-mercial, d’ocupació i de qualitat i esta-bilitat de l’ocupació. L’experiència pa-lesa que a les empreses exportadores no els afecta tant una possible crisi en un mercat, a causa de la diversificació de les seves vendes.

En aquest context, la pregunta clau és: per què cal exportar avui dia? Entre al-tres raons, perquè:

- s’han ampliat i diversificat els mercats

- hi ha menys barreres d’entrada en la majoria dels països

- podem aconseguir economies d’escala (menys cost)

- podem accedir a recursos millors i més econòmics

- competim amb els millors i apre-nem (economies d’aprenentatge)

- és un incentiu important per in-novar.

No obstant això, si l’exportació és tan atractiva i tan necessària, per què hi ha tantes empreses que encara no han fet el pas? Ens atreviríem a dir que expor-tar no és fàcil, però sí que ho pot ser si tenim en compte alguns factors que intentarem resumir en aquest article.

Per començar a exportar, cal tenir pre-sents les “4 claus”:

– Voluntat

– Inversió

– Paciència

– Mètode

La voluntat és necessària en molts àmbits, però sobretot en la internaci-onalització. En aquest cas, l’actitud és fonamental.

Hem de tenir valentia, no inconscièn-cia, i aplicar les bones pràctiques:

• Humilitat amb les persones, el país, les empreses...

• Flexibilitat, actitud i capacitat per adaptar-se a noves realitats.

• Honradesa amb les lleis i amb les persones.

La inversió, atès que l’exportació ne-cessita recursos econòmics. Cal inver-tir en:

- Temps – Informació

- Talent – Equip

- Tecnologia – Innovació

- Imatge – Comunicació

A més, cal tenir prudència, ja que el control del risc és més important que mai per no posar en perill l’empresa: espai llunyà, conèixer el client i la seva economia/comptes, impagaments, risc de canvi i risc polític.

La paciència, perquè la internacionalit-zació és una carrera de fons, una inver-sió amb un resultat a mitjà o a llarg ter-mini. Amb paciència tindrem resultats.

- Informació i estudi: la precipitació és mala consellera, cal fer una anàlisi de l’entorn.

Alícia MirallesResponsable de Comunicació AMEC (Associació de les empreses industrials internacionalitzades)

INTERNACIONALITZACIÓ:UNA QÜESTIÓ DE MÈTODE

11

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

- Confiança: les relacions que s’esta-bleixen a llarg termini són les que més rendiment generen.

- Imatge i posicionament: són resultats que es produeixen en el temps si el mè-tode emprat és correcte (comunicació).

I cal tenir un bon mètode, ja que ens permetrà identificar els reptes a supe-rar i detectarem errors.

Els deu reptes que cal superar en la in-ternacionalització:

1. Conèixer l’empresa.

2. Identificar i analitzar els mercats potencials de la companyia.

3. Seleccionar i prioritzar els millors mercats.

4. Identificar el públic objectiu.

5. Definir-ne i mantenir-ne el posici-onament al mercat.

6. Escollir la proposta de valor: estra-tègia de producte i fixació de preus.

7. Triar el canal.

8. Optimitzar la promoció comercial.

9. Adequar la cadena de subminis-trament i la gestió de proveïdors.

10. Decidir el finançament i la logísti-ca d’exportació.

Els deu errors més comuns:

1. Precipitació o desesperació

2. Manca de voluntat real, no-dedi-cació de recursos suficients

3. Anàlisi interna no adequada o inexistent de les nostres capacitats

4. Planificació insuficient o inexistent

5. Falta de diferenciació respecte a la competència

6. Dispersió, manca d’enfocament (mercats, productes, clients...)

7. Poca informació sobre els mercats de destí (cultura, gustos, normativa...)

8. Rigidesa, falta d’adaptació a allò que demanen els mercats

9. Control deficient dels riscos (co-mercial i polític)

10. No deixar-se ajudar, anar en solitari

Aleshores, quin és el pas següent? Pot ser rendible exportar? Milloraré les xi-fres de negoci de l’empresa? Obtindré beneficis? L’esforç serà recompen-sat? És important saber que, després d’accedir al món de la internaciona-lització, sortir-ne no és una opció a

tenir en compte. La dinàmica creada millora el dia a dia de l’empresa i els beneficis, encara que a llarg termini sempre superin les expectatives. Ex-plorar i consolidar nous mercats són els objectius a assolir; cal aconseguir ser forts en algunes zones i descobrir nous mons amb opcions molt interes-sants.

Amec treballa constantment per iden-tificar i prioritzar les oportunitats que l’entorn actual genera a escala inter-nacional; actua mitjançant accions i activitats que posa a disposició de les empreses i hi comparteix tot el coneixement. A més, tenim una nova proposta de valor (Visió 2020): amb la internacionalització com a focus, el networking i la col·laboració entre em-preses, la presència en mercats exte-riors, la personalització dels serveis i l’acompanyament a les empreses en els nous reptes de la indústria, pretén incrementar un 25% l’impacte de la seva actuació en la competitivitat de les empreses.

Tot plegat es desenvolupa en un con-text internacional complex, en què el futur de la indústria inclou la digitalit-zació i la indústria 4.0, i en què el tret distintiu en la competitivitat internaci-onal és el talent.

12

EL

GE

STO

R

La comptabilitat és imprescindible per saber l’estat d’una empresa. Per això, és bàsic que els comptes siguin fiables, ja que altrament es poden prendre decisions errònies i, a més, es pot perdre la confiança en l’empresa.

No obstant això, molt sovint hi ha enganys comptables. Di-versos estudis indiquen que els enganys afecten cada any més del 30% de les empreses. A escala mundial, als països del sud i de l’est d’Europa, a Àsia i a l’Amèrica Llatina és on són més freqüents aquests tipus de fraus.

Els enganys comptables costen molts diners a empreses i inversors. Per això, el maquillatge comptable és un proble-ma que preocupa, i més quan es repeteix amb freqüència, circumstància que té lloc especialment en anys de crisi eco-nòmica, ja que amb la caiguda de l’activitat econòmica els números es deterioren i hi ha més directius que cauen en la temptació d’amagar que les coses no van bé. Aquesta preocupació motiva l’interès a detectar enganys abans que sigui massa tard. Aquest és l’objecte del llibre Empreses que menteixen.

Com a punt de partida, cal recordar que una bona manera de minimitzar riscos de maquillatge és analitzar els comp-tes amb un punt d’escepticisme que ens ajudi a no passar per alt els senyals d’alerta.

Els que maquillen els comptes ho fan per múltiples raons, però per entendre el procés que porta fins a aquests en-ganys és útil parlar de l’anomenada porta del frau, que es basa en quatre eixos que expliquen aquests fraus:

• Motivació. És la necessitat que incentiva l’interès a defraudar. Per exemple, quan es redueixen les vendes i els beneficis, hi ha la voluntat d’ocultar aquest deterio-rament a banquers o accionistes.

• Oportunitat. És una situació que permet defraudar amb un nivell de risc baix. Per exemple, quan l’empresa no és auditada.

• Racionalització. És el marc mental que justifica el fet que una persona cometi el frau. La majoria dels fraus són comesos per persones normals que no es veuen a si mateixes com a criminals. Creuen que cometen el frau perquè tenen una causa justificada. Per exemple, l’empresa que necessita un préstec i enganya el banc per evitar acomiadar-ne els empleats o tancar.

• Perfil de les persones. In-clou la capacitat (aptituds del defraudador sense les quals el frau no es podria cometre) i l’arrogància (algu-nes persones tenen una cobdícia il·limitada i la sensació d’impunitat a l’hora de creure que les normes de l’em-presa no les afecten).

ORIOL AMATOriol Amat, catedràtic de la UPF, economista i president de l’ACCID

EMPRESES QUE MENTEIXEN: COM MAQUILLEN ELS COMPTES I COM PODEM DETECTAR-HO A TEMPS

SabadellProfessional

PROpulsar:Posem a disposicióteva una pòlissa decrèdit amb unsavantatgesexclusius.

Una manera de propulsar les teves iniciatives és oferir-te unapòlissa de crèdit professional amb uns avantatges exclusius,per tal de mantenir la teva tresoreria personal equilibrada alllarg de tot l’any i pagar els interessos només quan la utilitzes.Si ets membre del Col·legi Oficial de Gestors Administratiusde Catalunya i vols promoure la teva feina, protegir els teusinteressos o els teus valors professionals, amb Banc Sabadellho pots fer. Et beneficiaràs de les solucions financeres d’unbanc que treballa en PRO dels professionals.

Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre delseu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem atreballar.sabadellprofessional.com

13

EL

GE

STO

R

A partir d’aquests eixos, podem identificar molts senyals d’alerta. Aquí n’hi ha alguns:

• Sistemes de control deficients (per exemple, absència d’auditoria interna)

• Excepcions en l’informe d’auditoria

• Absència de canal anònim de denúncies

• Entramat societari excessivament complex i filials en paradisos fiscals. Recordem que els paradisos fiscals no solament es caracteritzen per la baixa tributació, sinó també per la menor transparència informativa de les empreses que hi tenen seus.

• Operacions especulatives amb derivats financers de difícil comprensió

• Directius amb estils de vida extravagants i molts luxes

• Directius amb conflictes d’interès amb relació a clients, proveïdors, bancs…

• Creixement dels deutes

• Discrepàncies entre vendes, beneficis, saldos de clients i existències

• Discrepàncies entre el benefici generat i la caixa

La presència de senyals d’alerta com els esmentats no im-

plica necessàriament que hi hagi frau, però ens avisa que cal extremar les precaucions.

Atesa la magnitud del problema, és convenient adoptar mesures que contribueixin a reduir els enganys comptables. Entre les mesures que podem suggerir hi ha les següents:

• Reforçar l’educació en valors i implantar codis ètics a les empreses.

• Millorar els sistemes de control a les empreses (audi-toria interna, auditoria de comptes, programes de pre-venció de frau...).

• Millorar la regulació per reduir la flexibilitat normativa que permet que una mateixa operació es pugui comp-tabilitzar de diferents maneres, ja que provoca comp-tabilitzacions interessades, que, tot i ser legals, mani-pulen els comptes.

• Limitar l’operativa amb paradisos fiscals.

• Reforçar el règim sancionador.

Aquestes propostes poden pecar d’ambicioses, però si els reguladors, directius, consells d’administració, comptables, auditors, gestors i assessors, i també altres agents, no se-guim aquesta línia, i de pressa, continuarem decebent els usuaris i perdrem una bona oportunitat per aconseguir que la informació financera sigui fiable i útil per a la presa de decisions.

OPINIÓ

El 27 de març va tenir lloc una jornada informativa sobre les millores i les novetats que s’han incorporat a la Plata-forma A9 durant el 2016. La jornada va ser presentada per Santiago Fernández, ponent de la Comissió de Vehicles de la Delegació de Girona, i impartida per Marc Virgili, analista de Gestores 1880.

El ponent va explicar als assistents totes les millores que s’han fet a l’A9 i les novetats que s’hi incorporaran aviat. En acabar l’acte, els assistents van poder resoldre dubtes del funciona-ment pràctic del sistema durant el torn de preguntes.

El 25 d’abril hi va haver la jornada formativa de la renda, que va tenir una gran afluència de públic. El ponent, Juan Robleda Cabezas, cap d’Informació de l’Agència Tributària a Girona, va fer una clara exposició de les novetats més destacades. Tam-bé va repassar els conceptes pràctics i més rellevants a partir dels dubtes i de les qüestions dels assistents.

GIRONA

LLEIDALa Delegació de Lleida ha organitzat una sèrie de conferèn-cies, com ara les d’efectes laborals i de Seguretat Social del sector agrari, per analitzar detalladament tots els que fan referència a aquest sector (control horari, criteris i convenis dels fixos i discontinus, retribucions i cotitzacions, repàs de la normativa i novetats publicades). La ponència va ser a càrrec de Carmen Becerri, cap provincial de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, i d’Alejandra Montegut, cap de la Inspecció Territorial de Treball de la Generalitat a Lleida.

També es va fer una conferència a la sala d’actes SSTT del DARP per donar a conèixer les novetats de les DUN 2017. Va ser una jornada informativa i pràctica, que es va cen-trar fonamentalment en els nous aspectes de l’aplicació de captura de la DUN, en el repàs de conceptes bàsics, en les novetats dels ajuts i en el repàs de Cromos digitals. Ramon Sanfeliu, cap de la Secció d’Ajuts i Desenvolupament Rural a Lleida, va ser-ne el ponent. Sobre aquest mateix tema, però des d’una òptica més tècnica, hi hagué una sessió

impartida per Laura Ruana, cap dels Serveis de Control In-tegrat i Pagaments; Irene Tomàs, enginyera agrònoma del Servei de Coordinació d’Ajuts i Registres, i M. Elena López, tècnica de la Direcció General de Desenvolupament Rural.

Una cinquantena d’assistents es van reunir en una sessió informativa sobre la Plataforma A9 de vehicles. Marc Virgili, analista funcional de Gestores 1880, va explicar totes les novetats i millores que s’han aplicat a la plataforma durant l’any 2016 per treure’n el màxim rendiment en el dia a dia.

La jornada, que tractava de les novetats i modificacions fis-cals de l’IVA, va gaudir d’una gran assistència de gestors. José Manuel Lavin, tècnic de l’Agència Tributària de Lleida, va fer un repàs i una anàlisi de tota la normativa d’aquest impost.

DELEGACIONS

14

EL

GE

STO

R

ELS NOSTRES GESTORS

Montse Julià fa vint-i-cinc anys que és gestora, molts menys dels que fa que és oberta la Gestoria Julià, que va iniciar l’activitat el 1959. Es tracta d’un negoci familiar, ja que ella i el seu germà van agafar el relleu del despatx del seu pare quan aquest va morir l’any 1984.

En aquesta gestoria no treballen amb grans empreses. En-tre la clientela predominen els petits comerços, els autò-noms i la gent del carrer. “La gent ens coneix de tota la vida i ens tenen molta confiança”, explica Montse Julià.

Per a ella, l’atenció personalitzada i la claredat són impres-cindibles en aquesta professió. Diu que les persones agra-eixen el tracte rebut i valoren molt positivament el fet que sempre puguin parlar amb els titulars del despatx.

A més, destaca la seva sinceritat a l’hora de parlar amb els clients: “si algú ens encarrega una cosa que no sa-bem, diem amb sinceritat: ‘això no ho hem fet mai. T’ho

hem de mirar i informar-nos-en’”. Tot i que es podria pen-sar que en vint-i-cinc anys aquesta gestoria ha viscut molts canvis, Julià creu que, a banda de la tramitació telemàtica, que els facilita molt la feina, ni les rutines ni el volum de clients han variat tant: “jo em pensava que la gent ja no comptaria amb nosaltres, sobretot per coses senzilles, com ara confirmar l’esborrany, però continuen venint, fins i tot els joves”.

Encara que no sàpiga què oferirà el futur a la gestió admi-nistrativa, és positiva i creu que es continuaran obrint nous camins. “De vegades sembla que la professió està a punt de caure i després veus que no, que continuem endavant”, comenta.

Com que només són dos al despatx, no té gaire temps d’as-sistir a les formacions que s’imparteixen al Col·legi, per això valora molt positivament la nova plataforma formaCOGAC, que permet seguir algunes activitats en temps real.

Jordi Cabrera va iniciar-se en el món de les gestories l’any 1989, quan només tenia setze anys. Va treballar en aquella pe-tita gestoria catorze anys, temps durant el qual va passar per diferents categories, ja que va començar des de baix de tot.

Quan el gestor es va jubilar, Cabrera va obrir una assessoria amb un soci, però ell sempre havia tingut la idea “romànti-ca” de convertir-se en gestor administratiu. I això és el que va fer l’any passat, després d’apuntar-se a les proves d’ac-cés a gestor administratiu i d’aprovar-les. “És una qüestió molt vocacional”, insisteix.

No obstant això, ara que ja té quaranta-quatre anys comen-ta que “tot i que és una feina que m’apassiona i m’encanta, és sacrificada i has d’estar molt a sobre. Sempre has de formar-te i cercar nous reptes”.

Dels seus clients, reconeix que encara que tingui una bona cartera després de tant temps (en té alguns des de fa vint-i-vuit anys), sempre cal tenir cura de la clientela i cal fer-

la créixer. Per a ell, la professió de gestor administratiu és molt personalista. “Has de conèixer les particularitats del client, preveure el que farà… i, sobretot, ser molt pròxim, gairebé com una mena de confessor”. Precisament, aques-ta relació és una de les coses que creu que ha canviat més al llarg dels anys.

Jordi Cabrera, que recorda que escrivia la paperassa a mà-quina i feia rendes amb paper de calc, ha viscut el canvi del món analògic al digital dels despatxos. “Però no tan sols per poder fer tràmits de forma telemàtica”, matisa, “sinó també amb els clients. Podem interactuar amb ells de for-ma no física, per correu electrònic i altres eines tecnològi-ques, i mantenir-hi una relació més virtual”.

Considera que el repte principal de cara al futur és “no per-dre l’essència del tracte envers el client”. Creu que el fet que els despatxos siguin cada cop més grans fa que es perdi aquesta presència física, però que “hem d’intentar no per-dre la nostra personalitat. Cal fer el contacte més humà”.

Gestoria CabreraC/ Cristòfol Grober, 6, 2n 3a17001 Girona

MONTSE JULIÀ Gestoria JuliàC/ Abat Escarré, 1808191 Rubí (Barcelona)

JORDI CABRERA

15

EL

GE

STO

R

SERVEIS

Què us facilita?Un servei integral en matèria de protecció de dades i marques amb condicions especials, tant si l’implemen-teu a la vostra gestoria com si el feu extensiu als vostres clients.

SERVEI LOPD

Garanteix un tractament correcte i rigorós de les dades personals, de manera que permet consolidar la imatge professional.

Evita les elevades sancions de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Impedeix possibles fugues de dades.

Estableix pautes i procediments que ajudaran direc-tament l’empresa a protegir el seu actiu més valuós: els clients.

SERVEI WEB – LLEI LSSICE

Evita que el web sigui una porta oberta a possibles denúncies per incompliment de la LSSICE i la LOPD.

Genera confiança entre usuaris i consumidors.

A l’hora d’informar degudament d’aquest tema en el web, demostra transparència i ajuda els usuaris a entendre els productes i serveis.

SERVEI DE MARQUES I NOMS COMERCIALS

Converteix la marca en un actiu intangible: sovint, la marca que protegeix un producte o servei es converteix en l’actiu més important de l’empresa; si no es registra com cal, pot arriscar-se a perdre-la i pot ser registrada per una altra persona.

Dóna la possibilitat d’atorgar llicències d’ús de marca (com en el cas de les franquícies).

Ofereix l’oportunitat de cobrar regalies als que utilitzin la marca i a cedir-la als que creguis convenient.

Què és aquest servei del Col·legi?És un servei que ofereix assessorament personalitzat per complir la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD), la Llei de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic (LSSICE) i la política en matèria de marques i noms comercials.

Compleix de manera fàcil i amb totes les garanties la LOPD.

Per a tu i per als teus clients Assessorament personalitzat en protecció de dades i marques

ACCEDIU A UN SERVEI INTEGRAL EN MATÈRIA DE PROTECCIÓ DE DADES I MARQUES

SOL·LICITEU-NEL’ACCÉS

Servei d’Atenció al Col·legiat

Tel. 93 317 06 86 sac@gestors.cat www.gestors.cat

UN SERVEI MÉS DEL VOSTRE COL·LEGI

16

EL

GE

STO

R

ACTUALITAT COL·LEGIAL

JUNTA GENERAL ORDINÀRIA

VÍDEO DE LA MEMÒRIA ANUAL 2016

El Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya va celebrar la Junta Ge-neral, en què es van aprovar els pres-supostos per al 2017 i la liquidació pressupostària del 2016. També s’hi van aprovar unes quantes mesures plantejades per la Junta de Govern amb la finalitat d’afavorir tant com si-gui possible els col·legiats (entre d’al-tres, no incrementar la quota fixa ni la taxa de serveis centralitzats, la bonifi-cació de la quota variable del 2016 o dels certificats digitals...).Carme Dalmau, secretària del Col·legi, va fer un repàs de les activitats de l’en-titat durant el 2016 (acords, relacions institucionals, nous serveis i esdeve-niments) i va exposar algunes xifres significatives que reflecteixen la feina feta en aquest període. En són alguns exemples els 554 enviaments amb in-formació estratègica als gestors, els més de 770.000 tràmits presentats als serveis centralitzats, els 2.588 alumnes que han passat pel Centre Formatiu COGAC i les 2.000 visites ateses pel Servei d’Atenció al Col·legiat.D’altra banda, Alfonso Lluzar va avançar alguns dels projectes per a aquest any. Com a exemples del tre-ball continuat del Col·legi per oferir

Durant la Junta General d’aquest any, els gestors van poder veure les prin-cipals fites del nostre Col·legi en un vídeo que resumia totes les activitats portades a terme durant el 2016. Les reunions institucionals, els convenis més significatius, les trobades entre els gestors, el llançament estratègic de serveis, les campanyes de comunicació o les xifres més significatives de la pro-fessió s’han recollit en un vídeo de pocs minuts de durada que donen una visió de la feina feta els últims dotze mesos.

Es pot accedir al vídeo des del web col·legial

www.gestors.cat i des d’aquest codi QR.

als seus membres nous serveis amb el màxim valor afegit per a les gestories hi ha el de la LOPD i el registre de mar-ca o la nova plataforma de formació. El president va destacar la importàn-cia de l’ús del logotip propi de la pro-fessió, GA, perquè el públic el percebi com a símbol de qualitat i bon servei. També va posar de manifest l’interès creixent per la professió, que fa que el 2016 el nombre de col·legiats exer-

cents hagi crescut fins a 712 i que més de 350 alumnes ja s’hagin graduat a Catalunya en diferents màsters de gestió administrativa. Finalment, el president, en nom de la Junta de Govern, va tornar a agrair a tots els assistents a la sessió ordinària de la Junta General, com també a les diferents comissions col·legials, a les delegacions i al personal de Secreta-ria, la feina feta al llarg del 2016.

La Junta General es va fer el 22 de març passat.

17

EL

GE

STO

R

El COGAC va organitzar una reunió amb l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona per notificar a la gerent d’aquest organisme, Teresa Ribas, els dubtes i les incidències re-collits del col·lectiu a partir d’una circular enviada des del Col·legi amb aquesta finalitat.

Alfonso Lluzar, president del COGAC, i Concha Forteza, com a vocal cinquena, van ser els representants de la Junta

La reunió va tenir lloc a la Delegació del Govern a Barcelona.

que van presentar aquest document i van establir les vies per trobar la solució més òptima per a totes dues entitats.

Arran d’aquesta trobada, els responsables de l’IMH van ela-borar una nota informativa per donar resposta als requeri-ments principals plantejats, com ara la carpeta professional o el funcionament de la cita prèvia. La informació es va fer arribar a tots els col·legiats.

EL COGAC, amb L’IMH de Barcelona

La reunió va tenir lloc a la seu de l’IMH de Barcelona.

ACTUALITAT COL·LEGIAL

Els representants del COGAC es van reunir amb el nou delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, per presen-tar-li la professió i analitzar les vies de col·laboració actuals entre aques-ta administració i el col·lectiu. Alfonso Lluzar, president del Col·legi, Carme Dalmau, secretària de la Junta de Go-vern, i Marina Rocabruna, gerent de l’entitat, van assistir a la reunió feta a la seu de la Delegació del Govern a Barcelona.

El nou delegat va destacar la impor-tància de la col·laboració pública i privada, “perquè, al capdavall, reper-cuteix en un benefici per a la societat i per als ciutadans”, i es va posar a dis-posició del Col·legi per explorar noves vies de col·laboració en què l’expe-riència dels gestors administratius pu-gui ser d’utilitat. Millo va quedar grata-ment sorprès de l’evolució del nombre de col·legiats del COGAC i dels serveis estratègics que l’entitat els ofereix.

D’altra banda, Alfonso Lluzar va expo-sar els reptes actuals de la professió i com el procés de telematització de l’Administració és ja una realitat amb què els gestors administratius treba-llen des d’una posició privilegiada.

Durant aquesta trobada, les dues ins-titucions han acordat de mantenir un contacte continuat per tractar de tots els temes que siguin d’interès i en els quals puguin col·laborar.

REUNIÓ AMB EL NOU DELEGAT DEL GOVERN

18

EL

GE

STO

R

ACTUALITAT COL·LEGIAL

El Servei de Formació del COGAC ha posat en funciona-ment formaCOGAC (formacogac.gestors.cat), una plata-forma que permet als gestors i als seus equips inscriure’s i accedir a la formació que imparteix el Col·legi per mitjà d’un nou web atractiu i molt intuïtiu.

A més d’ampliar les possibilitats de formació dels col·legi-ats, el nou portal millora i simplifica la inscripció als cursos i l’accés als continguts i materials que us facilitem.

formaCOGAC també fa un pas endavant cap a la formació en línia, ja que no caldrà que els gestors es desplacin del despatx, gràcies a les diferents opcions que enguany im-plementarem en moltes formacions:

– Streaming. La reproducció en temps real permet seguir des d’un ordinador les formacions que tenen lloc al Col·le-gi. Es podrà interaccionar amb els ponents i es podran re-soldre els dubtes de la matèria per mitjà d’una eina de xat.

– Accés a l’enregistrament de les sessions formatives. Es tracta d’una modalitat flexible que no depèn d’horaris ni d’espais.

– Actualització mitjançant petites càpsules formatives que oferirà el Col·legi, perquè es consultin quan i com es vulguin.

Més flexibilitat

Volem facilitar la conciliació entre la feina i l’estudi oferint més flexibilitat als professionals que no poden desplaçar-se al Col·legi per assistir a les formacions, per tal que puguin millorar els coneixements al seu ritme i sense cap esforç.

Tot i que el portal encara està en fase de proves, hi ha molts gestors que ja han valorat positivament el nou sistema.

Tant els gestors que treballen de manera autònoma com els que ho fan en despatxos petits han aplaudit especial-ment la nova iniciativa de virar cap a la formació en línia, ja que per a ells l’assistència a les formacions implicava en molts casos el tancament del negoci.

D’altra banda, el Col·legi treballa en la creació d’un espai de networking dins d’aquest portal perquè els gestors ad-ministratius puguin crear una xarxa professional de con-tactes que els permeti trobar possibles col·laboradors. En el context laboral actual, la col·laboració i l’ajuda mútua poden marcar la diferència a l’hora de créixer professional-ment i de desenvolupar amb èxit els projectes de les ges-tories. Per aquest motiu, és fonamental establir relacions amb altres persones que tinguin interessos professionals similars i intercanviar informació i experiències.

FORMACOGAC: NOU PORTAL DE FORMACIÓ

19

EL

GE

STO

R

Més de 150 gestors van assistir a la jornada sobre la ren-da i el patrimoni que organitza el Col·legi. Aquesta ses-sió, que permet que els professionals en coneguin les novetats més destacades, fa un repàs dels conceptes més pràctics i resol dubtes. Luis Manuel Alonso, cate-dràtic de Dret Financer i Tributari (UB) i col·laborador habitual del COGAC, i Jorge Pérez, advocat, assessor fiscal i professor associat de la UB, van explicar els can-vis principals i les qüestions més rellevants d’aquesta campanya, i també van analitzar les diferents doctrines i la jurisprudència tributària aplicable.

Javier Martín, president del Consejo para la Defensa del Contribuyente, va clausurar la jornada i va explicar quin és el procés per interposar una queixa de caràcter tri-butari i quin és l’àmbit d’actuació d’aquest organisme. A més, va recomanar als gestors que implantin al des-patx un manual de bones pràctiques i que se subscri-guin al codi de l’Agència Tributaria perquè fomenta una relació més sòlida entre els professionals i l’Administra-

El Col·legi de Gestors Administratius va ser present, un any més, al Fòrum d’Ocupació i Postgraus que organitza la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.Els estudiants van poder visitar el nostre estand i van descobrir les possibilitats que els ofereix la professió de gestor administratiu, la importància de distingir-se amb el símbol GA i l’oportunitat de convertir-se en professi-onals qualificats i especialitzats en l’assessorament i la gestió.

L’objectiu d’aquest fòrum és facilitar als estudiants la inserció laboral, el contacte directe amb despatxos, em-preses i institucions públiques i del tercer sector, i tam-

bé les eines per cercar feina, preparar un currículum i una entrevista de treball.

ció. Martín també va parlar del llibre Tratado práctico de Derecho Tributario General Español, que ha publicat recentment. Aquesta obra dóna una visió pràctica i om-nicomprensiva de tots els aspectes relacionats amb el règim jurídic dels tributs amb un llenguatge àgil i en-tenedor: elements essencials, aplicació, revisió, infrac-cions, sancions i delictes. El llibre no inclou referències doctrinals, però al final de cada capítol hi ha una bio-grafia bàsica recomanada per aprofundir-ne o contras-tar-ne el contingut.

JORNADA SOBRE RENDA I PATRIMONI

XI FÒRUM D’OCUPACIÓ

D’esquerra a dreta: Marc Giménez (vicesecretari del COGAC), Javier Martín (president del Consejo para la Defensa del Contribuyente), Carme Dalmau (secre-tària del COGAC), Marina Rocabruna (gerent) i Lluís Alonso (assessor del CEFIT).

A la jornada van assistir més de 160 gestors

ACTUALITAT COL·LEGIAL

20

EL

GE

STO

R

El març passat es va fer el primer servei mòbil d’orientació al col·legiat . Aquest servei permetrà que els nous col·legiats rebin una sessió informativa, totalment personalitzada, sobre els serveis del Col·legi sense haver de desplaçar-se a les instal·lacions col·legials.La iniciativa estarà disponible per als gestors que visquin fora de Barcelona.

La primera visita es va fer a Estrella Muñoz, d’HV Assessors, de l’Hospitalet de Llobregat. Durant la sessió, la nova gestora es va poder informar sobre les plataformes de trànsit, i les escriptures del Col·legi i els serveis que s’oferei-xen per facilitar el dia a dia. També va rebre el pack d’inici, que inclou la guia de serveis actualitzada, el carnet

col·legial, el certificat digital i un llapis de memòria amb informació sobre el Col·legi i el logotip distintiu GA.A més de la practicitat de fer aquest tipus de sessions als despatxos, Estre-lla va agrair que hi hagi els fullets i els pòsters de diverses temàtiques per-què els gestors puguin fer publicitat de forma gratuïta, i també les obres editades pel Col·legi, facilitades als nous col·legiats en aquesta reunió.

L’equip del Col·legi a la Gestoria HV Assessors

ESTRENEM EL SERVEI MÒBIL D’ORIENTACIÓ AL COL·LEGIAT

ACTUALITAT COL·LEGIAL

21

EL

GE

STO

R

CAMPANYA DE LA RENDA 2016Quan arriba el moment de fer la declaració de la renda, el Col·legi intensifica les accions comunicatives. Per aquest mo-tiu, la campanya, que enguany s’ha renovat del tot, es podrà veure en diversos mitjans de comunicació des de mitjan abril fins al juny.

Pel que fa als mitjans tradicionals, l’anunci sortirà a La Vanguardia i El Periódico, i la falca, en els programes de més audiència de RAC1 (El món a RAC1) i Catalunya Ràdio (El matí de Catalunya Ràdio, Catalunya Migdia i El suplement).

Un any més, Internet tornarà a ser un eix important de la campanya. D’una banda, el bàner corresponent és en les pàgines web lavanguardia.com, ara.cat i elperiodico.com. Aquest bàner condueix a una pàgina amb petits consells so-bre la renda, juntament amb el cercador de gestors administratius, que permet als usuaris buscar fàcilment el professional més proper. De l’altra, farem dues grans accions a lavanguardia.com. El president del Col·legi, Alfonso Lluzar, ha enregistrat un vídeo que tracta dels aspectes més importants de la renda d’en-guany i que es podrà veure en el web fins al final de la campanya. Concha Forteza, de la Comissió Econòmica, Financera i Tributària del Col·legi, fa un xat que dóna als usuaris la possibilitat d’obtenir respostes en directe sobre els seus dubtes de la renda.

Com ja és habitual, a més d’aquestes accions comunicatives posem a la vostra disposició -de forma gratuïta i perquè pu-gueu distribuir-los al vostre entorn -pòsters i fullets informatius que us ajudaran a captar clients. També us proporcionem les imatges a la plataforma de comunicació, a la qual podeu accedir des de la vostra àrea privada per fer vosaltres mateixos envia-ments personalitzats als clients habituals.

Durant aquest període hi ha més intervencions de gestors ad-ministratius en els mitjans i es reforça la imatge del gestor com a especialista en temes fiscals i tributaris. Diversos membres del Col·legi han parlat de la declaració de la renda i han respost pre-guntes dels ciutadans a RAC1, El Punt Avui, La Xar-xa TV, Ràdio UA1, Diari de Terrassa i Ràdio Granollers, entre d’altres.

MITJANS

22

EL

GE

STO

R

EL COGAC DÓNA SUPORT A LES ACCIONS SOCIALS DE LA INTERCOL·LEGIALCom a part de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya (Intercol·legial), el COGAC ha prestat suport a les últimes accions socials promogudes per aquesta entitat.

D’una banda, la Intercol·legial ha signat un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona per facilitar el contacte de les persones professionals asilades i immigrants residents a Barcelona amb els col·legis professionals del seu àmbit d’activitat, amb l’objectiu d’establir ponts de relació que millorin la seva incorporació personal i professional a la ciutat.

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona es va orga-nitzar un acte reivindicatiu en què Núria de Gispert, Sara Moreno, Núria Ribó, Marina Subirats, Mònica Terribas i Maria Assumpció Vilà, entre altres dones, van llegir al-guns textos. En acabar, es va pronunciar un manifest que tenia per títol “Dones i professió”.

DIVERSOS

6 d’abril

Comissió de Vehicles del Consejo General a Madrid amb la participació del president del COGAC

12 d’abril

Comissió de Comunicació

Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària

20 d’abril

Assemblea General de la CEOE amb l’assistència derepresentants del COGAC

26 d’abril

Junta de Govern

AGENDA

7 de març

Comissió de Joves

Comissió de Trànsit

8 de març

Comissió Laboral

Comissió de Comunicació

Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària

9 de març

Reunió de treball a la Prefectura de Trànsit de Barcelona amb la participació del president del COGAC

14 de març

Comissió d’Estatuts

Junta de l’ACCID amb la participació de representants del COGAC

16 de març

Comissió de Justícia

i Deontològica

21 de març

Junta de Govern

22 de març

Junta General Ordinària

23 de març

Ple del Consejo General a Madrid amb la intervenció del president del COGAC

29 de març

Comissió de Gestorplan a Madrid amb la participació

de membres del COGAC

4 d’abril

Comissió de Trànsit

5 d’abril

Reunió de treball a la Prefectura de Trànsit de Barcelona amb la participació del president del COGAC

Conferència sobre emprenedors de la Subdelegació del Govern amb l’assistència de representants del COGAC

23

EL

GE

STO

R

www.gestors.cat

GESTORSADMINISTRATIUSCOL.LEGIATSProfessionals del dret, l’economia i l’empresa.

PARTICULARS

JUBILACIONSHERÈNCIES VEHICLESCONTRACTES ESTRANGERIA...

PIMES i AUTÒNOMS

CREACIÓ D’EMPRESES ASSESSORIA LABORALASSESSORIA FISCAL i COMPTABLETARGETES DE TRANSPORT IMPOSTOS...

RENDA 2016

La declaració de Renda,

millor a la teva gestoria.

Qüestió de Confiança

GESTORIES COL.LEGIADESP O D E M F E R M O LT P E R T U