Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la...

93Acta Bot. Barc. 51: 93-125 Barcelona, 2008

APORTACIÓ AL CONEIXEMENT DELS BOSCOSMESÒFILS DE LA CATALUNYA CENTRAL, I;

FAGEDES I ROUREDES

Arnau MERCADÉ LÓPEZ 1

ABSTRACT

A contribution to the knowledge of mesic forests from Central Catalonia, NESpain, I; beechwoods and oakwoods

This paper is aimed to some of the deciduous forests occurring in Moianès, in theAuso-Segarric territory. We analized the mesic oak forests and the beech forests,through 75 new relevés. A first group of relevés corresponds to acidophilous sessileoak forests (Lathyro-Quercetum), wich belong to the Quercion roboris alliance, andmesic mixed forests of the Carpinion alliance (Doronico-Fraxinetum festucestosum).The second group includes calcicolous beech forests and mesophilous pubescent oakforests of the Fagion alliance (Buxo-Fagetum) and the Quercion pubescenti-petraeaealliance (Buxo-Quercetum fagetosum). We describe their physiognomic, floristic,ecologic and biogeographic characteristics, emphasizing the comparision with aanalogous forests of the Catalan territory.

Key words: Mesic deciduous forests, Quercion roboris, Fagion, Phytosociology,Submediterranean

RESUM

En el aquest treball tractem una part dels boscos caducifolis mesòfils del sectororiental del territori ausosegàrric, dins del Moianès i àrees properes. En particular,analitzem les rouredes de tipus humit i les fagedes, a partir de 75 inventaris inèdits.

Un primer grup d’inventaris està representat per les rouredes calcífugues de rourede fulla gran (Lathyro-Quercetum), dins de l’aliança Quercion roboris, i per boscosmixtos mesòfils pertanyents a l’aliança Carpinion betuli (Doronico-Fraxinetum festu-cetosum). El segon grup inclou fagedes calcícoles pobres i rouredes de roure martinenchumides de l’aliança Fagion (Buxo-Fagetum) i de l’aliança Quercion pubescenti-petraeae (Buxo-Quercetum fagetosum). Descrivim aquestes comunitats en base allurs característiques fisiognòmiques, florístiques, ecològiques i biogeogràfiques, enuna visió comparativa amb altres boscos similars de la resta del territori català.

Mots clau: Bosc caducifoli mesòfil, Quercion roboris, Fagion, Fitosociologia, Sub-mediterrani

1 Departament de Biologia Vegetal (Botànica), Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 645. E-08028Barcelona, Spain. E-mail: [email protected]

94

1. Introducció

El bosc caducifoli mesòfil, entès en sentit ampli (ordres Fagetalia i Quercetaliaroboris), té el seu òptim de distribució dins la província atlàntica europea. A Cata-lunya, el domini d’aquests boscos se cenyeix a l’àrea pirineoatlàntica, que comprènbàsicament les baixes valls del vessant nord dels Pirineus (baixa i mitja Vall d’Aran)(BOLÒS & VIGO 1984). Però, la influència de la província atlàntica s’observa enmoltes altres àrees de la geografia catalana, amb un empobriment progressiu enallunyar-se de l’òptim climàtic. Aquest tipus de vegetació clapeja algunes altresvalls dels Pirineus, especialment del sector oriental, com les muntanyes olositàni-ques i catalanídiques septentrionals, en l’àrea que es coneix com al front orientalhumit. Fora d’aquí, el bosc mesòfil no desapareix del tot, però la creixent adversitatde les condicions climàtiques l’enrareix cada vegada més, en un procés de dislo-cació i fragmentació (Bolòs 1993). Així, es troben representants d’aquest tipus devegetació al llarg de la resta de les serralades pirinenca i catalanídica (septentrio-nal), en forma de taques que cerquen les condicions ecològiques més favorables, toti ser molt rares al sud i a l’oest del Llobregat.

A ponent del front oriental humit, les condicions òptimes per al bosc mesòfil tambées redueixen molt, en relació amb la naturalesa eminentment calcària dels substratsi el matís continental del clima. Tradicionalment, s’havia considerat inexistent elbosc mesòfil dins de tota aquesta àrea, o molt anecdòtic. Però, aquesta consideracióes deu en part al coneixement geobotànic poc aprofundit d’aquest territori. Segonsles nostres darreres prospeccions, el bosc mesòfil no és pas rar en el territori ausose-gàrric oriental (Moianès, Lluçanès), i de manera molt més esporàdica apareix encaraen alguns punts de l’occidental (Anoia, Segarra, Bages, ...). Les altituds moderada-ment altes i la freqüència de les boires deuen explicar l’existència d’aquest bosc, quede tota manera es refugia als indrets fisiogràficament més favorables.

Al Moianès, en part dins del territori ausosegàrric i en part dins del catalanídic,són representades tres aliances de boscos humits (Fagion, Carpinion i Quercionroboris) que, tot i presentar-se sota formes poc o molt empobrides, sorprenen en eldomini dels boscos eixuts submediterranis i mediterranis. Ni més al sud ni més al’interior, seguint gradients d’ariditat creixent, no es retroba una situació com la quees dóna a l’àrea estudiada i a les contrades pròximes. Així doncs, el caràcter d’àreade confluència i de refugi d’una vegetació i una flora septentrionals, i el poc conei-xement geobotànic del Moianès afegeixen interès a aquest estudi.

En els següents apartats caracteritzem dues de les aliances de boscos mesòfilsexistents en l’àrea estudiada: les fagedes (aliança Fagion) i les rouredes calcífugues detendència mesòfila (aliança Quercion roboris), en particular les rouredes de roure defulla gran. Aquest treball forma part d’un estudi més extens sobre els boscos humitsd’aquest territori i dels seus representats catalans més propers (MERCADÉ 2005).

2. L’àrea d’estudi

El territori estudiat abraça el Moianès i les contrades properes, i correspon a un

A. MERCADÉ LÓPEZ

95

altiplà a cavall entre les muntanyes catalanídiques i la depressió central catalana, almarge oriental del territori auso-segàrric. Les altituds oscil·len entre els 400 i els1.000 m, bé que la majoria queden compreses entre els 600-800 m, conformant unpaisatge de relleus suaus. Els materials geològics pertanyen tots a l’eocè superior(era terciària). El sòcol està constituït per margues, sobre les quals s’hi troba unasuccessió de materials també calcaris: margues sorrenques, molasses i estrats decalcàries horitzontals o quasi horitzontals. Les diferents resistències dels materials,junt amb el desenvolupament d’una xarxa hidrogràfica complexa, ha donat lloc avalls força encaixonades entre planes o costes elevades, que propicien microclimesespecials, importants perquè creen condicions adequades per als boscos que tractemen aquest treball.

La xarxa hidrogràfica pertany majoritàriament a la conca del Llobregat (a travésde les conques secundàries del riu Calders i de la riera Gavarresa), de manera quebona part dels cursos d’aigua corren cap a l’oest, seguint la inclinació de l’altiplà.Els sectors meridional i sud-oriental, però, aboquen les aigües a la conca del Besòs,a través del Tenes, i l’extrem NE al Ter, principalment a través del Mèder. Aquestadiferent orientació de les valls fa que hi hagi un sector, especialment meridional ioriental, que gaudeix d’una influència marítima més marcada que la resta del terri-tori, amb certes implicacions en la flora i la vegetació.

En general el clima de l’àrea és submediterrani tipus Vic (BOLÒS & VIGO 1990) omediterrani humit en punts del sector meridional, amb unes pluges que volten apro-ximadament els 650-700 mm i amb unes temperatures força baixes a l’hivern i altesa l’estiu, donant un cert matís de continentalitat. Cal destacar també la presènciaimportant de les boires, que sovint ajuden a mantenir una humitat més elevada i ques’han relacionat amb la presència d’algunes comunitats vegetals de caràcter mésmontà i humit. En general, podriem establir un gradient d’humitat (sobretot pluges)que aniria d’est a oest, amb la màxima pluviositat al sector nord-oriental. Aquestadiferència, que queda força reflectida en la vegetació, té matisos importants vingutsespecialment per l’altitud i el relleu.

Malgrat la dominància de materials rics en carbonats, trobem al sector sud de l’àreaestudiada sòls força o molt descalcificats, de textura força grollera fàcilment rentable(provenen de conglomerats i gresos). La presència d’alguns tipus de vegetació calcífuga(entre ells, alguns dels boscos aquí tractats) s’explica per aquests afloraments.

Pel que fa a la vegetació, es troba dins de dos dominis potencials principals,especialment en l’àrea on el bosc mesòfil és més abundant (meitat oriental del Moia-nès). Degut a la manca d’estatges clars de vegetació (hi ha poques diferències alti-tudinals), aquesta es distribueïx segons la latitud o el gradient marcat per les condi-cions climàtiques, amb una zona prou ampla de transició. Així, el sector septentrionali centro-oriental, en general més humit i fresc, és el territori de les rouredes subme-diterrànies (Quercion pubescenti-petraeae), especialment del Buxo-Quercetum,calcícoles. En canvi, el sector més meridional, bàsicament dins del territori catalaní-dic i en general més càlid, és el domini dels alzinars (Quercion ilicis), tots o gairebétots amb certs matisos muntanyencs, alguns de calcícoles i d’altres poc o molt calcífugs(Quercetum ilicis viburnetosum, Asplenio-Quercetum veronicetosum, etc.).

Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la Catalunya central, I

96

En aquesta àrea apareixen nombrosos retalls de bosc mesòfil en forma de co-munitats permanents d’indrets especialment favorables. Associats als torrents irieres, els bosquets caducifolis mixtos del Carpinion presenten una notable entitatpaisatgística, malgrat llur distribució lineal. Més desvinculats dels cursos d’aigua idels fondals, en algunes obagues privilagiades apareixen claps de fageda calcícola(representants pobres del Fagion o boscos afins) i rouredes calcífugues (Quercionroboris).

Cap a l’oest i nord-oest, més lluny de la influència marítima, els dominis generalsanteriors limiten amb els de la roureda de roure de fulla petita (Quercion pubescenti-petraeae: Violo-Quercetum) i del carrascar (Quercetum rotundifoliae), i el bosc me-sòfil s’enrareix o desapareix totalment.

3. Metodologia

El nostre treball es basa en inventaris fitocenològics (BRAUN-BLANQUET 1979) del’àrea estudiada, la majoria (més de 80) inèdits, aixecats sobretot les primaveres del2004 i 2005, i només uns pocs provinents de la bibliografia.

Per a completar i recolzar les nostres hipòtesis i esquemes hem utilitzat tambéinventaris bibliogràfics de comunitats relacionades amb les que tractem aquí i pro-cedents bàsicament del sector oriental català i de l’àrea pirinenca (accessibles alBanc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya; FONT 2005). Per tal d’objectivarl’anàlisi de tots els inventaris esmentats, hem utilitzat algunes anàlisis estadístiques,tan per estudiar la variabilitat de les associacions com per fer comparacions entreassociacions. Hem utilitzat tècniques de classificació (algoritme Fuzzy C-means) id’ordenació (anàlisis de coordenades principals), així com anàlisis de fidelitats (índexphi). La gestió dels inventaris i les anàlisis estadístiques s’han desenvolupat a travésdels mòduls QUERCUS i GINKGO del paquet de programes VEGANA per a l’estudinumèric de la vegetació (DE CÀCERES 2005).

Els resultats d’aquestes anàlisis (detallats a MERCADÉ 2005) han servit per aobjectivar la classificació dels inventaris. No han estat pas substituts totals delsraonaments fitocenològics, però sí un complement important, corraborant en lamajoria de casos els grups que descrivim en els següents paràgrafs.

4. Resultats i discussió

4.1. Fagedes i boscos afins (Buxo-Fagetum i Buxo-Quercetum fagetosum)

4.1.1. Estructura i composició florística

Les fagedes que apareixen a l’àrea estudiada, en general, ho fan en forma de boscmixt de Fagus sylvatica i Pinus sylvestris, o d’altres caducifolis com Quercus pu-bescens o Acer opalus, sovint afavorits pels tractaments silvícoles. El sotabosc hi solser dens en alguns arbusts perennifolis com ara Buxus sempervirens o Ilex aquifolium,

A. MERCADÉ LÓPEZ

97

tolerants de les condicions ombrívoles. El primer, més abundant, pot arribar a cobrirbona part del sotabosc, mentre que l’avellaner (Corylus avellana) pot formar un estratsubarbori en les formes mixtes i especialment, en aquelles on no domina el faig.

Les herbes no solen cobrir una gran superfície del sòl (en general per sota del 50 %),fruit de la competència lumínica i hídrica exercida per un arbre tan exigent com elfaig, i també de l’accúmul de fullaraca i de la dominància d’algun arbust sempreverdcom el boix. En aquest sentit, quan el bosc ha estat més o menys alterat, o especialmentquan el faig es barreja amb altres arbres menys competitius el recobriment herbaciés força més alt.

En un territori calcari i submediterrani com el que tractem, les plantes dels boscossubmediterranis tenen un pes important fins i tot a les fagedes; hi són força comunesespècies com el roure martinenc (Quercus pubescens), o d’altres com Coronilla emerus,Buxus sempervirens (rar en formes calcífugues), Melittis melissophyllum, Primulaveris, Viburnum lantana o Sorbus torminalis, junt amb espècies generals dels Querco-Fagetea. Hi són força constants Anemone hepatica, Lonicera xylosteum, Daphnelaureola, Acer campestre, Brachypodium sylvaticum,... Les plantes dels Fagetaliahi tenen una especial significació, encara que no hi solen ser massa abundants nidiverses. En general plantes poc exigents com Melica uniflora, Festuca heterophylla,Ilex aquifolium, Carex digitata, Rosa arvensis,... mantenen una bona fidelitat a aquesttipus de boscos, tant a les fàcies de faig com a les de tendència mixta o de roure. Mésnotable és la presència d’alguns geòfits exigents, com ara Helleborus viridis, Anemonenemorosa, Mercurialis perennis, Lilium martagon,... freqüents en formes més me-sòfiles del Fagion (Helleboro-Fagetum, Scillo-Fagetum...).

Atesa la coincidència parcial de sòls descarbonatats amb l’àrea de distribució deles fagedes al Moianès, algunes espècies de tendència acidòfila poden arribar a abun-dar-hi (Luzula forsteri, Lathyrus linifolius, Deschampsia flexuosa, Quercus petraea,Pteridium aquilinum, Veronica officinalis,...). Finalment, l’element mediterrani (ambRubia peregrina, Ruscus aculeatus o Quercus ilex arbustiu) denota el caràcter extremd’aquestes fagedes.

4.1.2. Sintaxonomia

Les fagedes de l’àrea estudiada, i també les d’altres territoris de clima relativa-ment sec, han estat incloses al Buxo-Fagetum, descrit de les Corberes com un boscno gaire pobre en espècies dels Fagetalia i fins i tot del Fagion (SUSPLUGAS 1942). Latímida presència d’algunes plantes dels Quercetalia pubescentis i d’altres detendència xèrica (dels Quercetalia ilicis en general) marquen en aquell territori ladiferència respecte de les fagedes més riques en una àrea força més septentrional,poc allunyada del Fagion ben constituït. A Catalunya, i sota una realitat un xic di-ferent, s’ha tendit a englobar dins del Buxo-Fagetum formes força més pobres que lesoriginals, atribuïnt aquelles més riques (i que segons la visió original podrien anarencara a Buxo-Fagetum) a l’Helleboro-Fagetum (BOLÒS 1973).

Bona part de les fagedes del Moianès, i en general d’altres àrees meridionals,presenten força més espècies dels Quercetalia pubescentis que els inventaris originals


98

del Buxo-Fagetum, i alhora força menys espècies dels Fagetalia. Algunes d’aquestesformes pobres de la fageda s’han considerat de vegades com a variants riques de laroureda amb boix (Buxo-Quercetum fagetosum). Aquest sintàxon, precisament descritde la Sauva Negra (LAPRAZ 1966), s’ha utilitzat per englobar aquells boscos de faigsextremadament pobres en espècies dels Fagetalia i amb un sotabosc amb protago-nisme gairebé exclusiu de les plantes submediterrànies, però també rouredes deQuercus pubescens amb un sotabosc ric en espècies dels boscos caducifolis humits(VIGO 1996).

Així, en els territoris calcinals o submediterranis es passa de les fagedes més po-bres (Buxo-Quercetum fagetosum) a les no tant pobres (Buxo-Fagetum, Helleboro-Fagetum), segons les proporcions d’espècies dels Fagetalia i dels Quercetalia pu-bescentis. En general, a les àrees amb fagedes extenses, les formes empobrides omixtes, indicadores d’unes condicions no massa favorables pel domini del faig, apa-reixen fent franges transicionals i es tenen, per tant, com a ecotons (VIGO 1996). AlMoianès, sense grans desnivells altitudinals i sota unes condicions favorables moltmés localitzades, la variabilitat d’aquests boscos es regeix molt més per condicionsmicroclimàtiques locals. Així, sovint apareixen rouredes riques en espècies mesò-files aparentment desvinculades dels fragments de fageda, com a comunitats perma-nents dels sectors més favorables (baixos vessants obacs) d’algunes valls dominadesexclusivament per boscos del Buxo-Quercetum.

Analitzant les fagedes i els boscos afins de l’àrea estudiada podem veure que,malgrat la situació extrema, les espècies dels Fagetalia hi tenen un cert pes, espe-cialment comparats amb els d’altres d’àrees afins, en general més septentrionals.Aquesta situació indica que, malgrat la reduïda extensió d’aquests boscos, les condi-cions ecològiques locals encara els són relativament favorables. Alguns dels inventarismés rics, corresponents a condicions fitotopogràfiques favorables (repeus de petitscingles, depressions del terreny, marges de torrents...), es poden considerar exemplesclars del Buxo-Fagetum, tenint en compte la seva descripció original. Hi abundentàxons com Helleborus viridis, Anemone nemorosa, Lilium martagon, Mercurialisperennis,..., i en canvi hi són relativament poc abundants les plantes generals delsQuerco-Fagetea.

La resta d’inventaris dominats pel faig, més pobres en espècies mesòfiles, s’hauriend’incloure dins del Buxo-Quercetum fagetosum. La dominància del faig ( i del boix)en alguns casos fa que aquests boscos, situats en condicions fitotopogràfiques des-favorables, puguin arribar a aparèixer com a formes florísticament molt pobres (engeneral no inventariades). En canvi, les formes dominades pel roure o mixtes pre-senten encara una dotació de plantes dels Fagetalia prou important, algunes ambcerta preferència (Rosa arvensis, Melica uniflora, Stellaria holostea,...). Les plantesdels Querco-Fagetea i dels Quercetalia pubescentis hi són importants i sobretot,apareixen amb més abundància. Hi destaquen plantes poc amants dels ambientsombrívols i amb òptim a les bardisses o vorades (Brachypodium sylvaticum, Cornussanguinea, Ligustrum vulgare, Bromus ramosus,...) o d’altres d’ecologia poc res-trictiva (Prunella hastifolia, Dactylis glomerata,...). L’abundància de Corylus ave-

A. MERCADÉ LÓPEZ

99

llana també sembla indicar unes millors condicions ecològiques, alhora que una certahumitat.

En general, els exemples de boscos referits al Buxo-Quercetum fagetosum a labibliografia són més pobres en espècies dels Fagetalia que no pas els nostres, raóper la qual creiem els exemples de Buxo-Quercetum fagetosum del Moianès correspona una variant especial, de tendència mesòfila. En alguns casos, podem entendreaquests boscos com a trànsits cap als boscos del Carpinion local, tal i com mostrenla presència d’algunes plantes d’aquesta alinaça (Corylus, Mercurialis, Rosaarvensis,...).

4.1.3. Variabilitat

Segons el plantejament sintaxonòmic esmentat, les fagedes i boscos afins quetractem en aquest apartat s’han d’incloure en dues associacions: Buxo-Fagetum (Taula1) i Buxo-Quercetum (Taula 2). Aquest situació és parcialment corraborada per lesanàlisis estadístiques realitzades amb els inventaris del territori estudiat, que dife-rencien bé els boscos dominats per faig dels dominats per roure. Ara bé, no aconse-gueix separar el Buxo-Quercetum fagetosum dominat pel faig del Buxo-Fagetum.Així, ni les fagedes més riques de l’àrea estudiada tenen elements dels boscos humits(Fagetalia) prou exclusius, ni les més pobres són clarament diferents.

L’anàlisi estadística destaca la particularitat d’alguns dels inventaris tractats,diferenciats per plantes calcífuges. Dominats pel faig, mostren un clar empobrimenten plantes dels Querco-Fagetea, i sovint inclouen Pinus sylvestris i Ilex aquifolium.Això s’observa en alguns inventaris (inv. 11-17, taula 1) del Buxo-Fagetum (rara-ment del Buxo-Quercetum fagetosum), que considerem com a una variant de ten-dència calcífuga.

Dins del Buxo-Quercetum fagetosum, també hi ha alguns inventaris de caràcterpoc o molt calcífug (inv. 6-9, taula 2), relacionables amb les rouredes del Lathyro-Quercetum.

Per tal d’encaixar les fagedes del Moianès en un context més general, hem rea-litzat una anàlisis conjunta amb altres inventaris bibliogràfics de les associacionstractades i d’altres afins (Buxo-Quercetum fagetosum, Buxo-Fagetum i Helleboro-Fagetum, dins del qual incloem el Phyteumo-Fagetum del Montseny). Com a re-sultat, destaca una bona diferenciació de les formes més xeròfiles (bàsicament Buxo-Quercetum fagetosum i Buxo-Fagetum), encapçalades principalment pels boscosprocedents de l’àrea estudiada, la qual cosa els dóna una certa entitat florística i geo-gràfica. És destacable també l’escassa diferenciació entre formes xeròfiles i mesò-files de les fagedes (Buxo-Fagetum i Helleboro-Fagetum respectivament). En aquestsentit, l’Helleboro-Fagetum (inclòs el Phyteumo-Fagetum), com a associació inter-mèdia entre el Buxo-Fagetum i el Scillo-Fagetum, sol tenir una mala caracterització.El defineixen el pes més gran, especialment en diversitat, de les espècies dels Fa-getalia (i rarament del Fagion), i en menys mesura la disminució d’espècies delsQuercetalia pubescentis; però aquest grup de plantes difícilment desapareix del tot,tal i com mostren els inventaris d’àrees calcàries submediterrànies (BOLÒS 1983,


100N

úmer

o d’

inve

ntar

i1

23

45

67

89

1011

1213

1415

1617

Ori

enta

ció

NN

WN

NW

NN

NN

WN

NN

WN

NN

NN

NE

NE

NN

NE

WN

WP

ende

nt (

º)12

1215

1520

2010

-15

2020

<5

1520

-25

1525

2515

20A

ltit

ud (

m. s

. m.)

860

850

875

800

810

870

885

864

892

733

740

750

750

760

803

768

798

Rec

obri

men

t de

l’es

trat

arb

ori (

%)

9590

9510

098

9510

010

010

010

010

010

095

100

100

100

100

Alç

ada

de l’

estr

at a

rbor

i (m

)10

1212

10-

1518

-22

10-1

58-

146-

1010

-15

10-1

5 8

-12

8-10

15-1

812

-17

13-1

7 1

0-15

12-1

7R

ecob

rim

ent d

e l’

estr

at a

rbus

tiu

(%)

5030

6060

8040

1535

4565

2015

1515

3535

15A

lçad

a de

l’es

trat

arb

usti

u (m

)1-

40,

3-4

0,3-

40,

5-3

1,5-

40,

5-4

0,5-

30,

5-3

0,5-

40,

3-6

1-3

0,5-

30,

5-3

0,3-

30,

5-3

0,5-

60,

5-3

Rec

obri

men

t de

l’es

trat

her

baci

(%

)60

6070

7010

5050

2055

4070

6520

2040

2035

Àre

a (m

2 )16

016

012

010

015

010

012

012

015

0-

200

200

150

120

150

200

150

Car

acte

ríst

ique

s i d

ifer

enci

als

de l’

asso

ciac

ió (

Buxo

-Fag

etum

)

Fagu

s syl

vatic

a4

53

15

45

54

44

55

55

45

Fagu

s syl

vatic

a (a

rbus

tiu)

11

..

1.

11

21

11

11

.2

1Bu

xus s

empe

rvir

ens

32

33

5+

23

34

21

+.

2.

+Vi

burn

um la

ntan

a+

1+

++

++

.+

+.

+.

..

+.

Prim

ula

veri

s ssp

. col

umna

e+

1+

+.

..

+1

1.

1+

++

.1

Que

rcus

pub

esce

ns+

.+

3.

.1

11

..

+.

.+

..

Sorb

us to

rmin

alis

++

1.

1+

+.

1.

.+

.+

.1

+Ac

er o

palu

s2

13

2.

2.

11

..

..

..

..

Acer

opa

lus (

arbu

stiu

)+

1.

1+

.+

..

..

..

..

..

Mel

ittis

mel

isso

phyl

lum

+1

1+

.+

+.

..

..

+.

..

+

Car

acte

ríst

ique

s de

l’al

ianç

a i d

e l’

ordr

e (F

agio

n, F

aget

alia

)

Hel

lebo

rus v

irid

is ss

p. o

ccid

enta

lis2

2.

1.

12

11

++

1+

.2

1+

Fest

uca

hete

roph

ylla

+2

3.

+1

++

+.

++

11

.+

1Ro

sa a

rven

sis

12

21

1+

2.

1+

.+

+.

11

1Ile

x aq

uifo

lium

+.

..

1+

.+

1+

++

++

22

1M

elic

a un

iflor

a1

+1

2+

+.

++

+.

.+

11

+.

Car

ex d

igita

ta.

..

++

+.

++

11

1+

1+

++

Liliu

m m

arta

gon

+1

1+

1+

.1

.1

+.

..

1.

.M

ercu

rial

is p

eren

nis

1+

11

.2

++

.1

..

..

+.

.St

ella

ria

holo

stea

++

.+

..

..

..

.+

+.

++

.

Tau

la 1

. Bux

o-Fa

getu

mA. MERCADÉ LÓPEZ

101Po

a ne

mor

alis

.+

..

.+

..

..

..

++

1.

+Aj

uga

rept

ans

11

+2

..

..

.1

..

..

..

.C

arex

sylv

atic

a.

.1

++

..

..

+.

+.

..

..

Sani

cula

eur

opae

a.

+.

..

..

.+

..

++

+.

..

Anem

one

nem

oros

a.

..

..

..

..

14

2.

.+

..

Ranu

ncul

us fi

cari

a.

..

..

..

.1

+.

..

.2

.1

Tilia

cor

data

..

..

..

..

..

..

..

11

.Ti

lia c

orda

ta (a

rbus

tiu)

..

..

..

..

.+

..

..

+1

+D

oron

icum

par

dalia

nche

s.

..

..

..

..

..

2.

..

..

Sym

phyt

um tu

bero

sum

..

..

..

..

.1

..

..

..

.C

ampa

nula

trac

heliu

m.

..

..

..

..

+.

..

..

..

Luzu

la sy

lvat

ica

..

..

..

..

..

.+

..

..

.Fr

axin

us e

xcel

sior

..

..

..

..

.+

..

..

..

.

Car

acte

ríst

ique

s de

la c

lass

e (Q

uerc

o-Fa

gete

a)

Anem

one

hepa

tica

21

12

11

22

22

11

1+

++

2D

aphn

e la

ureo

la1

+1

1+

+1

+1

1+

++

++

+1

Viol

a sy

lves

tris

s.l.

11

11

+1

11

21

.1

++

11

1Lo

nice

ra x

ylos

teum

11

+1

+1

++

1+

..

..

+1

+Eu

phor

bia

amyg

dalo

ides

+1

1+

.1

+.

++

.+

+.

.+

.C

rata

egus

mon

ogyn

a+

++

++

++

.+

+.

..

.+

+.

Vici

a se

pium

++

..

.+

..

++

++

++

+.

.Br

achy

podi

um sy

lvat

icum

+1

++

.+

+.

.+

.1

+.

..

.So

rbus

ari

a+

1+

..

++

.+

+.

+.

.+

..

Acer

cam

pest

re1

1.

1.

+.

..

1.

..

.1

+.

Acer

cam

pest

re (

arbu

stiu

)1

1.

..

++

++

+.

..

.+

..

Cor

nus s

angu

inea

++

++

.+

+.

..

.+

..

..

+Aq

uile

gia

vulg

aris

..

..

++

.+

+1

.1

..

..

+Li

gust

rum

vul

gare

++

.1

+.

..

++

..

..

+.

.C

oryl

us a

vella

na.

.+

3+

2.

..

+.

..

+.

..

Cor

onill

a em

erus

.+

1.

..

+.

.+

.+

..

..

.Ju

nipe

rus c

omm

unis

++

..

..

1.

..

..

..

.+

.Br

omus

ram

osus

.+

++

..

..

+.

..

..

..

.Ta

mus

com

mun

is.

.+

+.

..

+.

..

..

..

..

Pulm

onar

ia lo

ngifo

lia+

..

..

.+

..

..

+.

..

..

Dig

italis

lute

a+

..

..

..

.+

..

..

..

..


102T

aula

1. B

uxo-

Fage

tum

(Con

tinu

ació

)

Satu

reja

vul

gari

s.

..

..

..

++

..

..

..

..

Lith

ospe

rmum

pur

puro

caer

uleu

m+

..

..

..

..

+.

..

..

..

Cle

mat

is v

italb

a.

.+

..

..

+.

..

..

..

..

Hel

lebo

rus f

oetid

us.

..

..

..

..

+.

..

.+

..

Cam

panu

la p

ersi

cifo

lia.

..

..

..

..

..

++

..

..

Sorb

us d

omes

tica

..

..

..

..

.+

+.

..

..

.La

thyr

us n

iger

ssp

. nig

er.

1.

..

..

..

..

..

..

..

Prun

us sp

inos

a.

..

..

..

..

..

..

..

+.

Poly

gona

tum

odo

ratu

m.

..

+.

..

..

..

..

..

..

Pyru

s mal

us.

..

+.

..

..

..

..

..

..

Cas

tane

a sa

tiva

..

..

..

..

..

..

+.

..

.

Dif

eren

cial

s ac

idòf

iles

Con

opod

ium

maj

us ss

p. m

ajus

.+

..

..

..

1+

1+

..

11

1Q

uerc

us p

etra

ea.

..

..

+.

..

1+

+.

1.

12

Luzu

la fo

rste

ri.

..

..

..

..

..

11

1+

1+

Lath

yrus

lini

foliu

s.

..

..

..

..

.+

11

1.

++

Pter

idiu

m a

quili

num

..

..

..

..

..

22

1+

..

.Ve

roni

ca o

ffici

nalis

..

..

..

.+

..

.+

++

..

.Po

lypo

dium

vul

gare

ssp.

vul

gare

..

+1

..

..

..

..

..

+.

.D

esch

amps

ia fl

exuo

sa.

..

..

..

..

.+

1+

..

..

Anth

oxan

thum

odo

ratu

m.

..

..

..

..

..

++

+.

..

Cal

luna

vul

gari

s.

..

..

..

..

..

++

..

..

Dan

thon

ia d

ecum

bens

..

..

..

..

..

..

+.

..

.

Com

pany

es

Hed

era

helix

33

33

22

21

32

12

11

12

2Vi

ola

alba

11

++

.+

11

++

.+

+.

++

+Fr

agar

ia v

esca

+1

++

.+

++

1.

.+

+.

+1

+Ru

scus

acu

leat

us.

+1

.+

++

++

+.

++

+.

++

Car

ex fl

acca

11

1+

.+

1+

++

.+

1.

.+

.Ru

bia

pere

grin

a+

+1

..

++

.+

+.

++

..

1.

Pinu

s syl

vest

ris

..

..

..

..

22

+2

++

+4

2

A. MERCADÉ LÓPEZ

103C

ruci

ata

glab

ra+

..

+.

+.

.+

+.

+1

+.

..

Epip

actis

cf.

hel

lebo

rine

+.

..

..

..

+.

.1

+.

..

.St

achy

s offi

cina

lis.

..

..

.+

..

.+

++

..

..

Plat

anth

era

bifo

lia.

..

..

..

..

.+

+.

+.

+.

Popu

lus t

rem

ula

..

..

..

..

..

2.

.+

+.

.Po

pulu

s tre

mul

a (a

rbus

tiu)

..

..

..

..

..

.+

..

..

.Pr

unel

la g

rand

iflor

a ss

p. p

yren

aica

..

..

..

..

..

.1

1+

..

.Q

uerc

us il

ex ss

p. il

ex.

..

..

.+

..

..

..

..

1+

Vero

nica

cha

mae

drys

+1

..

..

.+

..

..

..

..

.Su

ccis

a pr

aten

sis

++

..

..

..

..

.+

..

..

.

Com

pan

yes

pre

sen

ts a

1 o

2 in

ven

tari

s

1: A

llium

ole

race

um (

1); 2

: Rub

us s

p., S

olid

ago

virg

aure

a, D

acty

lis g

lom

erat

a; 4

: Geu

m u

rban

um; 6

: Alli

um o

lera

ceum

; 7: C

epha

lant

hera

long

ifolia

, Nar

ciss

us p

oetic

us; 8

:Va

leri

ana

offic

inal

is, Q

uerc

us il

ex (a

rbus

tiu)

; 10:

Val

eria

na o

ffici

nalis

, Las

erpi

tium

latif

oliu

m; 1

2: S

olid

ago

virg

aure

a, H

olcu

s lan

atus

, Cep

hala

nthe

ra lo

ngifo

lia;

13: H

olcu

sla

natu

s, Ag

rost

is ca

pilla

ris (

1); 1

4: H

iera

cium

gr.

mur

orum

(1),

Luz

ula

cam

pest

ris,

Eric

a ar

bore

a; 1

6: P

seud

oscl

erop

odiu

m p

urum

(1),

Rub

us ca

esiu

s; 1

7: R

ubus

sp.

Loc

alit

ats

1. C

olls

uspi

na, O

sona

. Oba

ga d

e la

ser

ra d

e S

anta

Col

oma.

Par

t cen

tral

. 31T

DG

3128

, 22/

07/2

004

(Cod

i: B

M05

3)2.

Col

lsus

pina

, Oso

na. O

baga

de

la s

erra

de

San

ta C

olom

a. P

art c

entr

al, 3

1T D

G31

28, 2

2/07

/200

2 (C

odi:

BM

051)

3. M

oià,

Bag

es. O

baga

de

la s

erra

de

San

ta C

olom

a, 3

1T D

G31

28, 0

9/08

/200

2 (C

odi:

BM

049)

4. M

oià,

Bag

es. T

orre

nt M

al, m

és a

mun

t de

les

Cov

es d

el T

oll,

repl

ec o

mbr

ívol

, 31T

DG

3029

, 11/

07/2

004

(Cod

i: B

M04

8a)

5. M

oià,

Bag

es. O

baga

de

la s

erra

de

San

ta C

olom

a, b

ase

de l’

obac

, 31T

DG

3128

(C

odi:

BM

050)

6. M

oià,

Bag

es. O

baga

de

la s

erra

de

San

ta C

olom

a, 3

1T D

G31

28, 2

1/07

/200

2 (C

odi:

BM

052)

7. C

olls

uspi

na, O

sona

. Oba

ga d

e la

ser

ra d

e S

anta

Col

oma.

Pro

p de

l tre

ncan

t a l’

Esp

ina,

31T

DG

3129

, 19/

07/2

004

(Cod

i: B

M03

7)8.

Cas

tell

cir,

Val

lès

Ori

enta

l. S

auva

Neg

ra, c

amí a

la C

asa

Nov

a de

l Cas

tell

, 31T

DG

3126

, 24/

05/2

005

(Cod

i: B

M11

3)9.

Cas

tell

cir,

Val

lès

Ori

enta

l. S

auva

Neg

ra, p

er s

obre

de

la f

ont,

31T

DG

3226

, 26/

04/2

005

(Cod

i: B

M04

6)10

. Cas

tell

cir,

Val

lès

Ori

enta

l. S

auva

Neg

ra, p

rop

del t

orre

nt, a

l fon

s de

val

l, 31

T D

G32

26, 0

6/05

/200

5 (C

odi:

BM

085)

11. S

ant Q

uirz

e de

Saf

aja,

Val

lès

Ori

enta

l. F

aged

a de

Bar

nils

. Oba

ga p

rinc

ipal

, 31T

DG

3122

, 07/

05/2

005

(Cod

i: B

M07

3)12

. San

t Qui

rze

de S

afaj

a, V

allè

s O

rien

tal.

Fag

eda

de B

arni

ls, p

rop

del t

orre

nt d

e l’

Esp

luga

. Fon

t Ful

losa

, 31T

DG

3222

, 12/

08/2

004

(Cod

i: B

M02

1)13

. San

t Qui

rze

de S

afaj

a, V

allè

s O

rien

tal.

Fag

eda

de B

arni

ls, p

rop

del t

orre

nt d

e l’

Esp

luga

. Fon

t Ful

losa

, 31T

DG

3222

, 12/

08/2

004

(Cod

i: B

M02

3)14

. San

t Qui

rze

de S

afaj

a, V

allè

s O

rien

tal.

Fag

eda

de B

arni

ls, s

ecto

r ce

ntra

l, 31

T D

G32

22, 0

7/05

/200

5 (C

odi:

BM

071)

15. C

aste

llci

r, V

allè

s O

rien

tal.

Val

l de

la S

auva

Neg

ra, t

orre

nter

a qu

e so

lca

l’ob

aga,

31T

DG

3226

, 26/

04/2

005

(Cod

i: B

M04

9a)

16. C

aste

llci

r, V

allè

s O

rien

tal.

Sau

va N

egra

, par

t bai

xa d

el v

essa

nt, 3

1T D

G31

26, 0

6/05

/200

5 (C

odi:

BM

089)

17. C

aste

llci

r, V

allè

s O

rien

tal.

Sau

va N

egra

, sec

tor W

de

la v

all,

31T

DG

3126

, 06/

05/2

005

(Cod

i: B

M09

1)


104N

úmer

o d’

inve

ntar

i1

23

45

67

89

1011

1213

1415

1617

18O

rien

taci

óN

NN

NN

EN

NN

WN

WN

NN

EN

NN

WE

NE

NN

WN

WN

NW

–N

NW

Pen

dent

(º)

3020

1515

220

520

1515

–20

20-2

520

1515

-20

–5/

20A

ltit

ud (

m. s

. m.)

870

709

825

866

660

840

875

766

820

855

860

860

770

770

710

675

685

720

Rec

obri

men

t de

l’es

trat

arb

ori (

%)

9590

100

100

8595

9010

090

9085

9095

9070

8590

70A

lçad

a de

l’es

trat

arb

ori (

m)

12-1

512

-18

10-1

512

-17

10-1

510

-12

8-15

10-1

58-

158-

124-

88-

1210

-15

10-1

515

156-

1210

-15

Rec

obri

men

t de

l’es

trat

arb

usti

u (%

)15

3020

6050

6520

2560

2040

6070

7590

6040

90A

lçad

a de

l’es

trat

arb

usti

u (m

)0,

5-2

0,2-

30,

5-3

0,5-

32-

60,

5-4

3-6

250,

2-6

0,2-

3,5

0,5-

1,5

0,5-

40,

5-5

2-5

2-6

1-3

0,5-

23-

6R

ecob

rim

ent d

e l’

estr

at h

erba

ci (

%)

5050

3540

5060

6030

5565

7065

7065

7060

8045

Àre

a (m

2 )15

012

015

015

012

016

012

512

010

010

080

130

140

175

100

150

7515

0

Car

acte

ríst

ique

s d’

asso

ciac

ió, a

lian

ça i

ordr

e (B

uxo-

Que

rcet

um, Q

uerc

etal

ia p

ubes

cent

is, Q

uerc

ion

pube

scen

ti-pe

trae

ae)

Buxu

s sem

perv

iren

s1

22

4.

33

.2

12

23

+2

3.

1Vi

burn

um la

ntan

a.

++

+1

+1

.+

+1

1+

1+

+1

1Q

uerc

us p

ubes

cens

2+

.2

.2

3.

13

15

55

35

3+

Que

rcus

pub

esce

ns (a

rbus

tiu)

..

+.

..

..

..

.1

..

..

.+

Mel

ittis

mel

isso

phyl

lum

.+

1.

.1

1.

.+

1+

2+

21

11

Prim

ula

veri

s ssp

. col

umna

e1

++

+.

1.

..

1+

+1

1.

.+

+C

oron

illa

emer

us+

++

++

2.

.2

..

++

+.

+.

.Ac

er m

onsp

essu

lanu

m.

.+

..

..

.+

..

.1

..

..

.Ac

er m

onsp

essu

lanu

m (a

rbus

tiu)

..

..

+.

..

..

.+

31

.1

.+

Sorb

us to

rmin

alis

.+

.+

.1

1.

..

..

..

.+

.+

Acer

opa

lus

..

1.

.2

+.

..

..

.2

..

.1

Acer

opa

lus (

arbu

stiu

).

.1

..

1.

+.

..

..

..

..

.H

elle

boru

s foe

tidus

+.

..

..

..

.+

+.

+.

+.

+.

Cam

panu

la p

ersi

cifo

lia+

+.

..

..

..

+.

..

+.

..

+C

ytis

ophy

llum

sess

ilifo

lium

..

..

..

..

..

1+

+.

.+

..

Sorb

us d

omes

tica

.+

..

+.

+.

..

..

..

..

..

Amel

anch

ier o

valis

..

..

..

..

..

..

..

.+

..

Rham

nus s

axat

ilis

..

+.

..

..

..

..

..

..

..

Pinu

s nig

ra ss

p. sa

lzm

anni

i.

..

..

..

..

+.

..

..

..

.

Dif

eren

cial

s de

la s

ubas

soci

ació

Fagu

s syl

vatic

a4

55

53

21

4.

.+

+.

..

..

.Fa

gus s

ylva

tica

(arb

usti

u).

1.

1.

.+

1+

+.

..

..

..

.

Tau

la 2

. Bux

o-Q

uerc

etum

sub

ass.

fage

tosu

mA. MERCADÉ LÓPEZ

105Ro

sa a

rven

sis

1.

1.

12

11

21

2+

+3

+1

1+

Mel

ica

unifl

ora

1.

.1

.1

1+

+3

1+

11

++

.2

Fest

uca

hete

roph

ylla

33

++

.2

2.

1+

.+

.+

.+

..

Stel

lari

a ho

lost

ea.

..

+.

.+

.+

+.

1+

11

..

.Ile

x aq

uifo

lium

12

.1

..

+2

+.

..

+.

..

..

Mer

curi

alis

per

enni

s.

.+

..

+.

..

21

.3

+.

..

.C

arex

dig

itata

.1

+.

.+

..

+.

..

..

1+

..

Sani

cula

eur

opae

a.

1.

1.

..

..

..

..

++

.+

+Po

a ne

mor

alis

.1

..

..

+.

1+

..

..

..

.+

Liliu

m m

arta

gon

..

..

.+

..

+1

..

+.

.+

..

Car

acte

ríst

ique

s de

la c

lass

e (Q

uerc

o-Fa

gete

a)

Anem

one

hepa

tica

+1

21

+1

1+

11

21

++

21

22

Loni

cera

xyl

oste

um1

.+

1+

++

12

11

11

11

12

1Br

achy

podi

um sy

lvat

icum

11

.+

11

1.

11

21

22

+1

21

Euph

orbi

a am

ygda

loid

es2

.1

1+

1+

++

++

1+

1.

2+

.D

aphn

e la

ureo

la1

+1

1+

+.

1.

.1

11

11

+1

1Vi

ola

sylv

estr

is s

.l.2

11

2.

+1

.2

1+

11

1.

.1

2C

rata

egus

mon

ogyn

a.

.+

.+

++

++

++

1+

++

.2

1Vi

cia

sepi

um+

++

+.

++

.+

+.

1+

++

..

.C

oryl

us a

vella

na.

..

..

+2

+.

.4

3+

45

++

4C

ornu

s san

guin

ea.

.1

..

+1

..

.1

++

++

12

+So

rbus

ari

a.

11

+.

12

++

++

++

..

..

.Ac

er c

ampe

stre

..

1.

.+

..

.3

11

..

+.

21

Acer

cam

pest

re (a

rbus

tiu)

..

1.

.1

..

+1

+1

11

..

.2

Tam

us c

omm

unis

..

+.

.+

..

.+

++

21

1+

..

Ligu

stru

m v

ulga

re.

..

..

+.

..

.+

+1

1+

11

1Br

omus

ram

osus

.+

..

.+

..

++

.+

+1

..

1+

Pulm

onar

ia lo

ngifo

lia.

.1

.+

+.

..

.1

1.

.1

.+

+D

igita

lis lu

tea

++

.+

.+

..

.1

.+

.+

+.

..

Rubu

s ulm

ifoliu

s.

+.

..

..

.2

+.

..

++

.+

.Aq

uile

gia

vulg

aris

1.

++

..

..

.+

..

1.

..

..

Rosa

gr.

can

ina

+.

..

..

+.

..

.+

..

..

++

Ajug

a re

ptan

s.

..

..

+1

..

..

1.

+.

..

.Pr

unus

spin

osa

..

..

..

+.

..

+1

..

.+

..

Lith

ospe

rmum

pur

puro

caer

uleu

m.

..

..

..

..

..

.1

..

+2

.C

arex

sylv

atic

a.

..

..

..

..

..

.1

+.

.+

.C

lem

atis

vita

lba

..

..

..

..

..

..

..

+.

++

Viol

a sy

lves

tris

ssp.

rivi

nian

a.

..

.1

..

..

..

..

.1

..

.


106T

aula

2. B

uxo-

Que

rcet

um s

ubas

s. fa

geto

sum

(C

onti

nuac

ió)

Tilia

cor

data

..

..

..

..

..

..

.1

+.

..

Evon

ymus

eur

opae

us.

..

..

.+

..

..

.1

..

..

.H

elle

boru

s vir

idis

ssp.

occ

iden

talis

..

..

..

..

++

..

..

..

..

Lath

yrus

nig

er.

..

..

..

..

..

..

..

1.

.N

eotti

a ni

dus-

avis

..

1.

..

..

..

..

..

..

..

Ori

ganu

m v

ulga

re.

..

..

..

..

+.

..

..

..

.Rh

amnu

s cat

hart

ica

..

..

..

..

..

+.

..

..

..

Cas

tane

a sa

tiva

.+

..

..

..

..

..

..

..

..

Orc

his m

acul

ata

ssp.

mey

eri

..

..

..

..

..

+.

..

..

..

Taxu

s bac

cata

..

..

..

..

..

..

..

..

+.

Ulm

us m

inor

..

..

..

..

..

..

..

..

+.

Dif

eren

cial

s ac

idòf

iles

Que

rcus

pet

raea

..

..

13

31

3.

..

..

..

..

Con

opod

ium

maj

us2

.+

1.

..

.+

1.

..

..

..

.Lu

zula

fors

teri

11

..

..

++

+.

..

..

..

..

Poly

podi

um v

ulga

re ss

p. v

ulga

re+

..

+.

+.

..

1.

..

..

..

.La

thyr

us li

nifo

lius

.2

..

..

.+

..

..

..

..

..

Eric

a ar

bore

a.

+.

.+

..

..

..

..

..

..

.Se

rrat

ula

tinct

oria

..

..

.1

..

..

..

..

..

..

Com

pany

es

Hed

era

helix

11

23

22

33

21

31

21

12

32

Car

ex fl

acca

11

1+

11

1.

++

22

1+

11

2+

Viol

a al

ba s.

l.+

+1

+1

1.

.1

11

+1

11

+1

+Fr

agar

ia v

esca

1+

.1

11

+.

21

12

+1

.1

.1

Rubi

a pe

regr

ina

.+

1+

1+

1+

11

+.

+.

1+

1.

Cru

ciat

a gl

abra

+1

..

.+

1.

.1

12

++

+.

++

Juni

peru

s com

mun

is ss

p. c

omm

unis

..

.+

++

2.

..

+1

.+

.+

++

Dac

tylis

glo

mer

ata

+.

+.

..

+.

++

++

+.

++

.+

Pinu

s syl

vest

ris

.2

..

4.

.2

1+

2.

..

3+

.4

Que

rcus

ilex

1.

..

1.

..

1.

..

..

.+

..

Que

rcus

ilex

(ar

bust

iu)

.+

..

..

++

22

++

..

.2

.+

Prun

ella

gra

ndifl

ora

ssp.

pyr

enai

ca+

..

..

+.

.+

+1

2.

.+

+.

1St

achy

s offi

cina

lis.

++

.+

11

..

.1

+.

.+

1.

.Ru

scus

acu

leat

us+

.+

..

++

+.

..

++

..

..

.

A. MERCADÉ LÓPEZ

107Su

ccis

a pr

aten

sis

.+

+.

.+

..

..

+.

..

.1

.+

Satu

reja

vul

gari

s+

..

..

..

..

++

+.

..

..

.Lo

nice

ra e

trus

ca.

..

.+

..

..

..

..

+.

+.

+Al

lium

ole

race

um.

.+

..

..

..

+.

1.

..

..

.Va

leri

ana

offic

inal

is1

..

+.

..

..

+.

..

..

..

.Pi

mpi

nella

saxi

frag

a.

.+

..

.+

..

.+

..

..

..

.K

naut

ia d

ipsa

cifo

lia ss

p. c

atal

auni

ca.

..

.+

+.

..

..

+.

..

..

.Ps

eudo

scle

ropo

dium

pur

um.

1.

..

1.

..

..

..

..

..

.H

iera

cium

gr.

mur

orum

1+

..

+.

..

..

..

..

..

..

Vero

nica

cha

mae

drys

+.

..

..

..

+.

.+

..

..

..

Com

pan

yes

pre

sen

ts a

1 o

2 in

ven

tari

s

1: V

iola

alb

a ss

p. sc

otop

hylla

, Ant

hoxa

nthu

m o

dora

tum

; 2: S

olid

ago

virg

aure

a, P

lata

nthe

ra b

ifolia

, Hol

cus l

anat

us, V

eron

ica

offic

inal

is; 3

: Sol

idag

o vi

rgau

rea,

Ely

mus

cani

nus,

Cep

hala

nthe

ra s

p.; 5

: Agr

ostis

capi

llari

s (1)

, Vio

la h

irta

, Pte

ridi

um a

quili

num

, Cal

luna

vulg

aris

, Tri

foliu

m m

ediu

m; 6

: Cir

sium

tube

rosu

m; 7

: Lat

hyru

s lat

ifoliu

s; 9

: Asp

leni

umad

iant

um-n

igru

m s

sp. o

nopt

eris

; 10:

Agr

ostis

capi

llari

s, G

eum

urb

anum

, Vio

la a

lba

ssp.

scot

ophy

lla, H

yper

icum

hir

sutu

m (1

), G

aliu

m p

umilu

m s

.l.; 1

1: L

aser

pitiu

m la

tifol

ium

,C

irsiu

m tu

bero

sum

(1),

Vio

la h

irta

, Car

ex h

umili

s (1)

, Briz

a m

edia

, Kna

utia

arv

ensis

ssp

. col

lina;

12:

Con

opod

ium

maj

us s

sp. r

amos

um (1

), L

athy

rus p

rate

nsis

, Arr

hena

ther

umel

atiu

s, Se

dum

sedi

form

e, C

ham

aecy

tisus

supi

nus ,

Cen

taur

ea m

onta

na s

sp. s

emid

ecur

rens

; 13:

Ely

mus

cani

nus,

Poly

podi

um vu

lgar

e ssp

. ser

rula

tum

; 14:

Geu

m u

rban

um; 1

6:C

epha

lant

era

sp.,

Poly

podi

um vu

lgar

e ssp

. ser

rula

tum

; 17:

Epi

pact

is s

p., F

estu

ca g

r. ru

bra,

Pru

nella

vulg

aris

; 18:

Las

erpi

tium

latif

oliu

m (1

)

Loc

alit

ats

1. C

aste

llci

r, V

allè

s O

rien

tal.

Sau

va N

egra

, a la

dre

ta d

e la

fon

t., 3

1T D

G32

26, 2

6/04

/200

5 (C

odi:

BM

048)

2. S

ant Q

uirz

e de

Saf

aja,

Val

lès

Ori

enta

l. F

aged

a de

Bar

nils

, par

t N, 3

1T D

G32

22, 0

7/05

/200

5 (C

odi:

BM

069)

3. C

olls

uspi

na, O

sona

. Fag

eda

de l’

Esp

inoi

., 31

T D

G31

29, 1

5/06

/200

5, (

Cod

i: B

M14

5)4.

Cas

tell

cir,

Val

lès

Ori

enta

l. S

auva

Neg

ra, a

la d

reta

de

la f

ont.

Fag

eda

mad

ura,

31T

DG

3226

, 26/

04/2

005

(Cod

i: B

M04

7)5.

San

t Qui

rze

de S

afaj

a, V

allè

s O

rien

tal.

Dav

ant d

el M

olí N

ou d

el B

osc,

cam

í al B

osc,

31

4430

383

4622

539,

21/

09/2

006,

(C

odi:

210

906a

)6.

Moi

à, B

ages

.Oba

ga d

e la

ser

ra d

e S

anta

Col

oma,

par

t alt

a, 3

1T D

G31

28, 0

9/08

/200

4 (C

odi:

BM

015)

7. M

oià,

Bag

es.O

baga

de

la s

erra

de

San

ta C

olom

a, 3

1T D

G31

28, 0

8/08

/200

4 (C

odi:

BM

014)

8. C

aste

llci

r, V

allè

s O

rien

tal.

Sau

va N

egra

. Par

t bai

xa d

e l’

obac

, 31T

DG

3226

, 06/

05/2

005

(Cod

i: B

M08

8)9.

Cas

tell

cir,

Val

lès

Ori

enta

l. S

auva

Neg

ra. P

art a

lta,

31T

DG

3226

, 24/

05/2

005

(Cod

i: B

M11

5)10

. Cas

tell

cir,

Val

lès

Ori

enta

l. S

auva

Neg

ra, 3

1T D

G31

26, 2

4/05

/200

5 (C

odi:

BM

114)

11. E

ls H

osta

lets

de

Bal

enyà

, Oso

na. T

orre

nt d

e la

Fon

t de

la C

olla

da, a

l N d

el M

iram

bell

., 31

T D

G32

29, 0

7/08

/200

4 (C

odi:

BM

010)

12. C

olls

uspi

na, O

sona

. L’E

spin

oi, a

l SE

de

la c

asa,

31T

DG

3129

, 11/

08/2

004

(Cod

i: B

M01

9)13

. Moi

à, B

ages

. Val

l del

torr

ent M

al, o

baga

dav

ant d

e le

s C

oves

del

Tol

l, 31

T D

G29

28, 0

9/08

/200

4 (C

odi:

BM

016)

14. M

oià,

Bag

es. P

rop

de le

s C

oves

del

Tol

l. B

aix

vess

ant o

bac,

pro

p de

l tor

rent

Mal

, 31T

DG

2928

, 16/

08/2

004

(Cod

i: B

M02

7)15

. Cas

tell

cir,

Val

lès

Ori

enta

l. P

rim

er s

ot a

l N d

’Esp

lugu

es (

cap

el b

osc

d’E

splu

gues

), 3

1T D

G28

24, 2

2/07

/200

4 (C

odi:

BM

009)

16. M

oià,

Bag

es. O

baga

del

ser

rat d

e R

ique

us, 3

1T D

G24

27 (

Cod

i: 2

)17

. San

ta M

aria

d’O

ló, B

ages

. Tor

rent

era

anex

a a

la r

iera

d’O

ló, m

és a

mun

t del

pon

t de

la c

arre

tera

, DG

2639

, 07/

07/2

004,

(C

odi:

BM

044)

18. C

aste

llci

r, V

allè

s O

rien

tal.

Pro

p de

la P

oua

de M

onts

erra

t. P

art b

aixa

de

l’ob

ac, 3

1T D

G29

26, 1

6/08

/200

4, (

Cod

i: B

M02

4)


108

SEBASTIÀ 1993, VIGO 1996, VIÑAS 1993,...). És en àrees més favorables climàticamenton les fagedes més riques (Scillo-Fagetum) mostren clarament a la seva composicióun pes important (tan en diversitat com en quantitat) de plantes dels Fagetalia i delFagion, i una desaparició gairebé total de plantes de tendència poc o molt xeròfila.

Les fagedes i boscos afins del Moianès, i d’altres situats prop dels límits meridio-nals dels boscos de faig (Buxo-Fagetum, Buxo-Quercetum fagetosum), mostren tambéuna clara relació amb altres sintàxons de distribució geogràfica força més loca-litzada: el Geranio-Fagetum (VIGO et al. 1983), de la part mitja-alta de la conca delTer i d’alguns punts de la Garrotxa, i el Primulo-Fagetum (BOLÒS 1967), que incloules fagedes relictuals del massís del Port. Aquests tipus de boscos poden considerar-seformes geogràfiques del Buxo-Fagetum. Es defineixen per poques plantes diferen-cials, algunes d’àrea prou restringida (Primula vulgaris, Luzula sylvatica var.dertosensis, Geranium nodosum,...), però mantenen un conjunt important d’espè-cies dels Quercetalia pubescentis (especialment al massís del Port) i una relativabaixa importància de plantes dels Fagetalia, estructura florística típica de les fa-gedes del Buxo-Fagetum (RIVAS-MARTÍNEZ 1991). Alguns inventaris del Port classifi-cats com a Primulo-Fagetum subass. sorbetosum ariae (ÀLVAREZ DE LA CAMPA 2004),podrien ser inclosos dins la variabilitat del Buxo-Quercetum fagetosum.

Finalment, esmentem l’existència d’una subassociació calcífuga, el Buxo-Fagetumluzuletosum niveae, de la serra d’Aubenç (VIGO & MOLERO 1981), que té certa simi-litud amb alguns dels inventaris rics en plantes acidòfiles de l’àrea estudiada. Peròté un caràcter força més muntanyenc i alhora és més pobra en espècies dels Fage-talia.

4.1.4. Ecologia i distribució

Al Moianès les fagedes es limiten al sector oriental, a les parts elevades dels cinglesde Centelles (Puigsagordi, Puig Fabregar,...). Aquests es troben solcats per un seguitde torrents i rieres amb valls més o menys paral·leles tributàries sobretot del Besòsperò també del Llobregat, orientades bàsicament d’est a oest. És a les capçaleresd’aquestes conques on apareixen els retalls principals de fageda. Aquest sector, forçaelevat (800-1000 metres), sembla gaudir d’unes condicions climàtiques més favora-bles, en forma de precipitacion més elevades. Seguint les rieres, el faig s’allunyaforça d’aquest sector, més o menys espars als boscos humits de fondal o de vessant.

Bona part de l’àrea on apareix el faig es troba coberta de boscos de Pinus sylvestrissecundaris, amb règims d’explotació actius. Això fa que l’extensió de les fagedessigui més baixa del que podria ser, ja que el pi roig s’ha vist afavorit selectivament.Actualment és més abundant el bosc mixt de pi i faig que la fageda pura. Aquesta harestat inalterada en alguns indrets emblemàtics (Sauva Negra), així com en els fondalsi baixos vessants obacs, on el pi roig no pot competir amb el faig.

La fageda, per tant, s’ha de considerar com una comunitat permanent d’algunesobagues i fondals favorables del sector est del Moianès, inserida en el domini de lesrouredes (i pinedes) del Buxo-Quercetum. La manca d’extensions importants d’aquesttipus de boscos, envoltats per altres boscos mesoxeròfils, fa que sovint el Buxo-Fagetum

A. MERCADÉ LÓPEZ

109

es combini amb formes més aviat mesòfiles del Buxo-Quercetum, en una barreja enla qual sol dominar aquesta última associació (Buxo-Quercetum fagetosum). Calafegir, a més, que la coincidència de sòls descarbonatats en algunes àrees ocupadesper la fageda afegeix variabilitat al conjunt.Pel que fa al Buxo-Quercetum fagetosum,ja hem dit que pot aparèixer en les àrees on el faig és abundant, ocupant situacionsmenys favorables. També apareix, però, en altres indrets del sector oriental delMoianès, sempre en fondals i baixos vessants obacs, com a roureda humida.

Les fagedes del Moianès constitueixen algunes de les més meridionals (i sudoc-cidentals) del nostre país. Les associacions a les quals pertanyen (Buxo-Fagetum iBuxo-Quercetum fagetosum), malgrat ser de les més representades a Catalunya (FONT

2007) són més aviat pròpies del vessant meridional dels Pirineus (Prepirineus calcarisbàsicament) i del sector olositànic, força lluny del territori estudiat. Al veí Motsenyen trobem alguns exemples, entre la fageda acidòfila dominant. Al territori auso-segàrric, aquests són probablement els únics boscos de faigs existents, notablementendinsats en terres occidentals eixutes, i bons exemples de vegetació mesòfila relictualo en el seu extrem de distribució.

4.2. La roureda mesòfila acidòfila i boscos afins (Lathyro-Quercetum petraeae iDoronico-Fraxinetum festucetosum)

4.2.1. Estructura i composició florística

Els boscos de Quercus petraea subsp. huguetiana del sector meridional del Moianèssolen tenir un estrat arbori mixt, constituït bàsicament per aquest roure i per Pinussylvestris. Aquesta situació, fruit de l’explotació a què estan sotmesos, s’accentua en lesobagues amb bona accessibilitat, on pot arribar a dominar el pi. Quercus pubescens,el roure dominant a gran part de l’àrea estudiada, s’hi fa més rarament, cercant elsindrets més secs. La presència dels dos roures es tradueix en abundants individushibridogènics, no sempre fàcils d’interpretar (d’aquí ve la utilització del binomi Quercusx streimi a les taules).

El sotabosc hi sol dur pocs arbusts, si més no en els exemples més ben constituïts.Aquests vegetals abunden més als exemples més explotats, en especial els esbarzers.Altres com Ilex aquifolium, Crataegus monogyna, Juniperus communis, Sorbustorminalis, o més rarament, Lonicera peryclimenum i Rosa arvensis, hi apareixengeneralment en densitats baixes. Corylus avellana pot fer un estrat arborescent pocdens, especialment als llocs humits. També hi apareixen Quercus ilex (molt sovinten estat arbustiu) i d’altres arbusts relacionats amb l’alzinar muntanyenc, dominanten llocs veïns.

L’estrat herbaci no és pas tan dens com als exemples més típics de l’associacióde latituds més septentrionals (Bolòs 1988, Vigo 1996,...); generalment es mou entreel 40 i el 75 %. Els hemicriptòfits són les formes dominants, i especialment aquellsde tipus cespitós, com ara Festuca heterophylla, Prunella grandiflora ssp. pyrenaica,Holcus mollis, Melica uniflora, Brachypodium sylvaticum,.... Els geòfits, en canvi,són força menys importants. Tan sols Pteridium aquilinum hi és freqüent i abundant.


110

Les molses (principalment Pseudoscleropodium purum) solen ser-hi freqüents,especialment en les fàcies més riques en pi roig, on poden arribar a ocupar granssuperfícies. Això va lligat a un empobriment substancial de l’estrat herbaci (sobretoten espècies de la classe i en plantes nemorals) i a un increment d’espècies acidòfilesi heliòfiles com Calluna vulgaris, Erica arborea, Centaurea pectinata,... Aquestasituació sembla que respon a l’explotació forestal (extracció de nutrients), que sumadaa la descarbonatació dels sòls i a l’acidificació secundària provinent de l’acumulacióde virosta del pi, deuen propiciar uns sòls força àcids i pobres. Algunes pinedes delvessant occidental del Montseny, descrites com a Lathyro-Quercetum pinetosumper BOLÒS (1983), podrien representar també aquesta situació.

La roureda acidòfila del Moianès no difereix gaire dels exemplars típics de l’asso-ciació (BOLÒS 1988), si més no dels procedents del territori catalanídic (Montseny,Montnegre,...), encara que mostra algunes particularitats associades a la naturalesacalcària de la roca mare i a aspectes fitogeogràfics. L’associació està caracteritzadaper un important grup d’espècies acidòfiles, algunes pròpies de l’aliança Quercionroboris i altres més generalistes (Pteridium aquilinum, Luzula forsteri, Callunavulgaris,...). Les plantes dels Fagetalia també hi són relativament importants, iespecialment en els exemples del Moianès. Cal tenir en compte que aquestes rouredesde tendència atlàntica cerquen indrets localment favorables, permetent l’entradad’espècies com Sanicula europaea, Melica uniflora, Rosa arvensis o Festucaheterophylla. Aquesta última, molt abundant, hi sembla tenir l’òptim ecològic local.

Les espècies dels Querco-Fagetea hi tenen més protagonisme que no pas a d’altresinventaris de l’associació desenvolupats sobre substrats silicis (BOLÒS 1988), però mésbaix que en d’altres comunitats forestals del territori (Buxo-Quercetum, Carpinion,...)degut a la tendència oligotròfica dels sòls. Hi destaca, per exemple, l’abundànciaamb que s’hi fan algunes plantes submediterrànies de tendència calcícola (Daphnelaureola, Viburnum lantana, Sorbus torminalis, Carex flacca,...). El segell de xero-fília del Moianès, però, encara es veu més reforçat pel grup d’espècies del Quercionilicis (Quercus ilex, Rubia peregrina, Viola alba). Això no és pas estrany si tenim encompte la matriu submediterrània-mediterrània dominant del territori on s’enclavenaquests boscos, en forma de comunitats permanents, i que alhora es troben ja moltallunyats del seu òptim de distribució. El mateix tret es pot observar en inventarisrelativament extrems de l’associació del Montnegre o del Montseny (BOLÒS 1983,1993; LAPRAZ 1966). Podria considerar-se una de les característiques diferencialsdels boscos del Quercion roboris de l’àrea Montseny-Montnegre-Guilleries, si elscomparem amb els de la zona pirinenca (VIGO 1996, RIVAS-MARTÍNEZ 1998).

4.2.2. Sintaxonomia

L’aliança Quercion roboris inclou a Catalunya dues associacions (Bolòs 1988),diferents florísticament i segregades geogràficament i ecològicament. El Lathyro-Quercetum petraeae, de muntanya mitjana, dins del domini dels boscos caducifolisdels Querco-Fagetea, s’estén per la serralada pirinenca (especialment pel vessantnord i el sector oriental) i per les muntanyes del front oriental humit (Guilleries,

A. MERCADÉ LÓPEZ

111

Montseny, Montnegre i Moianès). El Carici-Quercetum canariensis, propi de lesterres mediterrànies (domini del Quercion ilicis), es distribueix per la plana i per labaixa muntanya del sector oriental català (la Selva, baix Montseny, Montnegre,Garrotxa,...). Mostren transicions vers el Quercion pubescenti-petraeae que s’esta-bleixen sobre sòls de tendència oligotròfica, especialment amb amb el Pterido-Quecetum pubescentis, propi de l’estatge submontà pirinenc i de la Catalunya orien-tal.

Recolzant-nos en les comparacions estadístiques, els nostres inventaris mostrenuna posició un xic diferenciada dins del Lathyro-Quercetum en relació amb la situa-ció marginal respecte l’àrea principal de l’associació. Les diferències florístiques nopassen tant per l’empobriment de característiques o diferencials de l’associació ialiança (manquen o són rares Melampyrum pratense, Serratula tinctoria, Betulapendula, Hieracium lachenali), sinó per un enriquiment de tàxons submediterraniso mediterranis. Destaca el pes de plantes dels Querco-Fagetea, algunes més aviatdels boscos submediterranis, i una elevada penetració d’alguns tàxons del Quercionilicis poc estrictes i d’altres d’ecologia diversa, propis d’ambients oberts o pertorbats(Carex flacca, Holcus lanatus, Rubus canescens, Prunella hastifolia, Callunavulgaris, Erica arborea,...). A més, la situació fitotopogràfica especial afavoreixalgunes plantes dels Fagetalia.

Els nostres inventaris mostren certa afinitat també amb el Carici-Quercetumcanariensis, però hi pesen més les espècies calcícoles i submediterrànies, així comtambé diverses espècies calcífugues de tendència muntanyenca (Holcus mollis,Lathyrus linifolius, Veronica officinalis, Deschampsia flexuosa,...). Això, i lapresència als inventaris del Moianès d’algunes plantes dels Fagetalia (Festucaheterophylla, Sanicula europaea, Rosa arvensis, Melica uniflora o Carex digitata),de tendència també muntanyenca, els acosten més al Lathyro-Quercetum.

La relació amb els boscos del Pterido-Quercetum és més complexa d’analitzar.Aquestes rouredes submediterrànies de l’estatge submontà silici dels Pirineus i delfront oriental humit, són força variables, especialment pel que fa a l’arbre dominant(CARRERAS et al. 1997). A més, disposem de molt pocs inventaris de la part orientalde l’àrea que ocupa l’associació, afí al nostre territori. Als Pirineus orientals hi do-mina Quercus petraea (SUSPLUGAS 1942, VIGO 1996), i són boscos força pròxims alLathyro-Quercetum. Bolòs (1983) tipifica l’associació al Montseny (1 sol inventaripublicat), on domina Q. pubescens. Posteriorment, altres treballs (CARRERAS et al.1997) descriuen variants dominades per Q. subpyrenaica (a l’extrem W de l’àrea del’associació), Betula pendula (a l’estatge montà) i Pinus sylvestris (a baixa altituddels Pirineus continentals).

Per això, l’associació és difícil de caracteritzar, encara que hi ha tendències forçaclares, recolzades per anàlisis estadístiques. Així, el Pterido-Quercetum (bàsicamentel de l’àrea pirinenca) sol contenir plantes submediterrànies calcícoles del Quercionpubescenti-petraeae (Buxus sempervirens, Amelanchier ovalis, ...). Els boscos delMoianès que aquí tractem també en tenen algunes (Viburnum lantana, Daphne lau-reola, Quercus pubescens,...). També comparteixen algunes plantes mediterrànies,


112N

úmer

o d’

inve

ntar

i1

23

45

67

89

1011

1213

1415

1617

1819

Orie

ntac

ióE

NE

NN

EN

NE

NN

WN

NW

NN

WN

NW

NN

EN

NW

NE

NN

E–

NN

NN

EN

NE

NN

NE

NPe

nden

t (º)

102

315

1525

205

1025

20–

1515

1015

203

10A

ltitu

d (m

. s. m

.)68

068

068

070

069

067

068

568

568

583

569

063

576

065

468

082

370

966

569

5R

ecob

rimen

t de

l’est

rat a

rbor

i (%

)95

9590

9085

8010

085

8590

9080

7075

9590

7090

60A

lçad

a de

l’es

trat a

rbor

i (m

)12

-20

1515

15-2

010

-15

13-1

7 1

2-18

10-1

513

-17

8-12

8-1

410

8-15

12-1

515

8-12

10-1

58-

1815

-20

Rec

obrim

ent d

e l’e

stra

t arb

ustiu

(%)

5-10

3030

–20

5020

3020

5025

3050

1020

2050

3575

Alç

ada

de l’

estra

t arb

ustiu

(m)

1-4

1-4

0´5-

30,

5-5

0,25

-51-

40,

5-3

1-3

0,5-

40,

5-3

0,5-

31-

30-

50,

2-1

0,5-

40,

2-3,

50,

2-5

1-3

0,5-

7R

ecob

rimen

t de

l’est

rat h

erba

ci (%

)60

7575

6060

5060

6060

7540

8040

100

6075

5070

65À

rea

(m2 )

120

100

120

200

120

200

120

100

120

120

100

150

150

130

120

120

110

120

100

Car

acte

ríst

ique

s i d

ifer

ncia

ls d

e l’

asso

ciac

ió, l

’ali

ança

i de

l’or

dre

(Lat

hyro

-Que

rcet

um, Q

uerc

etal

ia ro

bori

s, Q

uerc

ion

robo

ris)

Que

rcus

pet

raea

55

44

43

55

43

34

31

43

33

.Q

uerc

us p

etra

ea (a

rbus

tiu)

++

+1

++

..

+.

..

..

..

..

3La

thyr

us li

nifo

lius

+1

11

11

11

1+

+.

+2

++

1.

2Ve

roni

ca o

ffici

nalis

..

.+

++

++

++

..

.+

++

.+

+H

olcu

s mol

lis+

2+

.+

..

.1

.+

31

+1

..

.1

Teuc

rium

scor

odon

ia1

.1

++

..

.1

11

.+

.1

..

..

Hie

raci

um sa

baud

um.

.1

++

++

+.

+.

..

.+

..

..

Loni

cera

per

icly

men

um.

..

.2

..

+.

2.

1+

..

..

..

Des

cham

psia

flex

uosa

..

..

11

1.

1.

..

..

..

..

.Q

uerc

us X

stre

imii

..

..

..

..

.1

..

..

..

..

.Pt

erid

ium

aqu

ilinu

m2

33

.1

13

34

32

43

41

.+

31

Luzu

la fo

rste

ri+

+1

1+

11

++

.+

1+

11

+1

1+

Anth

oxan

thum

odo

ratu

m+

.+

1+

11

.+

++

..

..

+1

++

Cal

luna

vul

gari

s.

.+

++

1+

++

.+

..

+.

.1

+2

Solid

ago

virg

aure

a+

++

1.

1+

.1

..

.+

++

..

+1

Stac

hys o

ffici

nalis

.+

..

+1

1.

..

..

+.

1.

+.

.Ag

rost

is c

apill

aris

..

1+

..

..

.+

+.

..

.1

1.

.C

onop

odiu

m m

ajus

ssp

. maj

us.

..

..

11

..

..

.+

..

2.

..

Car

acte

ríst

ique

s de

la c

lass

e (Q

uerc

o-Fa

gete

a)

Fest

uca

hete

roph

ylla

.3

31

31

23

11

1+

++

1+

++

+Br

achy

podi

um sy

lvat

icum

+1

1+

+.

.1

11

12

+1

12

1.

1

Tau

la 3

. Lat

hyro

-Que

rcet

um ty

picu

mA. MERCADÉ LÓPEZ

113D

aphn

e la

ureo

la+

++

++

++

.+

+.

.+

++

++

+.

Sorb

us to

rmin

alis

++

++

++

1+

1.

+.

1.

1.

.+

+Vi

ola

sylv

estr

is ss

p. sy

lves

tris

21

11

11

11

1.

..

.2

1+

1.

.Sa

nicu

la e

urop

aea

++

++

.+

.+

+1

..

+2

+.

12

.M

elic

a un

iflor

a.

.+

11

11

1+

11

..

.+

.1

1+

Que

rcus

pub

esce

ns.

.+

..

+.

++

11

.1

.2

22

2.

Que

rcus

pub

esce

ns (a

rbus

tiu)

..

..

..

..

+.

..

..

..

.+

2C

oryl

us a

vella

na.

.+

++

23

++

+.

..

+2

+1

..

Cra

taeg

us m

onog

yna

++

++

.+

..

+.

.1

.+

++

+1

.Vi

burn

um la

ntan

a+

11

+.

..

..

..

+.

+1

++

11

Anem

one

hepa

tica

..

.1

+1

1.

+.

..

.1

++

++

+C

arex

dig

itata

..

..

++

11

++

..

..

..

1.

+Vi

cia

sepi

um.

.+

..

+.

+.

..

..

++

1+

.+

Stel

lari

a ho

lost

ea.

.+

++

++

..

..

..

.2

1.

..

Sorb

us a

ria

..

.+

+.

+.

..

..

+.

.1

1.

+Vi

ola

sylv

estr

is ss

p. ri

vini

ana

..

..

..

..

.1

11

1.

..

.2

2Ro

sa a

rven

sis

..

+1

..

+.

.2

..

..

13

..

.Po

a ne

mor

alis

..

..

..

.+

.+

+.

+.

.+

+.

.C

ornu

s san

guin

ea.

..

..

..

+.

..

1.

1+

..

1+

Loni

cera

xyl

oste

um.

..

+.

.+

..

..

..

1.

1+

+.

Cor

onill

a em

erus

..

.1

..

+.

.+

..

..

.+

++

.Eu

phor

bia

amyg

dalo

ides

..

..

..

+1

..

..

..

.+

.+

1La

thyr

us n

iger

ssp.

nig

er+

1+

+.

..

..

..

..

.1

..

..

Prun

us sp

inos

a.

..

..

..

1.

..

1.

..

..

1+

Dig

italis

lute

a.

.+

..

.+

..

..

..

.+

..

+.

Buxu

s sem

perv

iren

s.

..

..

.+

..

+.

..

..

+.

+.

Mel

ittis

mel

isso

phyl

lum

..

.+

.+

+.

..

..

+.

..

..

.Tr

ifoliu

m m

ediu

m.

.+

..

..

..

..

..

..

.+

1.

Prim

ula

veri

s ssp

. col

umna

e.

..

+.

..

..

+.

..

+.

..

..

Tam

us c

omm

unis

++

..

..

..

..

.+

..

..

..

.An

emon

e ne

mor

osa

..

..

..

..

+.

..

.4

..

..

.So

rbus

dom

estic

a.

..

..

.+

..

.+

..

..

..

..

Hyp

eric

um m

onta

num

..

..

..

..

..

..

..

.+

+.

.Pu

lmon

aria

long

ifolia

..

+.

..

..

..

..

.+

..

..

.Li

gust

rum

vul

gare

..

..

..

..

..

.1

..

..

..

.D

oron

icum

par

dalia

nche

s.

..

..

..

..

..

..

.1

..

..

Cam

panu

la p

ersi

cifo

lia.

..

..

..

..

..

..

+.

..

..

Aqui

legi

a vu

lgar

is.

..

..

..

..

..

..

..

..

+.

Pyru

s mal

us.

..

..

..

..

..

.+

..

..

..


114T

aula

3. L

athy

ro-Q

uerc

etum

typi

cum

(C

onti

nuac

ió)

Acer

cam

pest

re.

..

..

..

..

..

..

..

+.

..

Cep

hala

nthe

ra ru

bra

..

..

..

..

..

..

+.

..

..

.Ac

er o

palu

s.

..

..

..

..

..

..

..

+.

..

Car

ex sy

lvat

ica

ssp.

sylv

atic

a.

..

..

..

..

..

..

+.

..

..

Fagu

s syl

vatic

a.

..

..

..

..

..

..

..

+.

..

Scro

phul

aria

nod

osa

..

..

..

..

..

..

..

+.

..

.

Com

pany

es

Hed

era

helix

11

22

22

13

23

23

11

21

12

2Q

uerc

us il

ex ss

p. il

ex.

..

..

..

..

11

1.

+.

+.

1.

Que

rcus

ilex

ssp.

ilex

(arb

usti

u)1

11

11

11

11

22

23

1+

13

11

Rubi

a pe

regr

ina

11

11

1+

1+

11

11

1+

.1

+1

1Pr

unel

la g

rand

iflor

a ss

p. p

yren

aica

+1

21

11

22

1.

1.

+1

+2

22

2Fr

agar

ia v

esca

+1

11

+.

++

+1

+.

.2

12

11

1C

arex

flac

ca1

12

1.

.+

++

+.

.+

2+

21

12

Pinu

s syl

vest

ris

2+

23

23

2+

32

3.

44

.1

23

4Ile

x aq

uifo

lium

++

++

+2

1+

++

..

2+

.+

.+

+C

ruci

ata

glab

ra.

+1

11

11

..

++

1+

11

12

..

Eric

a ar

bore

a.

.+

+.

++

.+

+1

.1

+.

+1

+1

Viol

a al

ba ss

p. d

ehnh

ardt

ii.

1.

1.

.+

..

..

++

++

1+

++

Hol

cus l

anat

us.

.+

++

++

++

1.

+.

++

.1

+.

Rubu

s gr.

ulm

ifoliu

s1

..

2.

1.

.2

1.

2.

.1

..

11

Popu

lus t

rem

ula

..

+.

11

.1

..

.+

+3

..

..

.Po

pulu

s tre

mul

a (a

rbus

tiu)

.+

1+

..

..

..

1+

..

1.

.+

.Ju

nipe

rus c

omm

unis

ssp.

com

mun

is.

+.

1+

++

.+

+.

+.

..

++

++

Succ

isa

prat

ensi

s.

..

.+

++

++

1.

..

..

.1

..

Plat

anth

era

bifo

lia.

..

++

.+

.+

.+

..

..

.+

+.

Hie

raci

um g

r. m

uror

um.

..

1.

.+

..

+.

.+

..

.1

.+

Scle

ropo

dium

pur

um.

..

..

..

..

21

..

..

.1

12

Hie

raci

um n

obile

..

.1

11

..

+.

..

+.

..

1.

.Ru

scus

acu

leat

us.

.+

+.

..

..

..

..

++

.+

+.

Aven

ula

prat

ensi

s ssp

. ibe

rica

..

.+

..

..

..

+.

..

.+

+.

1Ar

butu

s une

do+

.+

+.

.+

..

..

..

..

.+

..

Epip

actis

hel

lebo

rine

++

+.

.+

..

..

+.

..

..

..

.Ru

bus c

anes

cens

..

..

2.

.1

..

..

1+

..

..

.C

epha

lant

hera

long

ifolia

.1

1.

..

.+

..

..

+.

..

..

.

A. MERCADÉ LÓPEZ

115K

naut

ia d

ipsa

cifo

lia ss

p. c

atal

auni

ca.

..

..

..

..

..

..

+.

.+

++

Satu

reja

vul

gari

s.

..

..

+.

..

..

..

.+

+.

..

Dac

tylis

glo

mer

ata

..

..

..

+.

..

..

.+

.+

..

.C

ham

aesp

artiu

m sa

gitta

le.

..

+.

.+

..

.+

..

..

..

.+

Car

ex o

lbie

nsis

+.

.+

..

..

..

.1

..

..

..

.Ro

sa to

men

tosa

..

.+

.+

..

..

..

..

..

.+

.

Com

pan

yes

pre

sen

ts a

1 o

2 in

ven

tari

s

2: P

inus

nig

ra s

sp. s

alzm

anni

i, Ru

bus g

r. pr

aeco

x (2

) ; 3

: Dan

thon

ia d

ecum

bens

, Vic

ia c

racc

a ss

p. in

cana

, Hyp

eric

um p

erfo

ratu

m; 7

: Arr

hena

ther

um e

latiu

s, C

epha

lant

era

sp.,

Luz

ula

mul

tiflo

ra;

10:

Dan

thon

ia d

ecum

bens

; 11

: Br

achy

podi

um p

hoen

icoi

des

(1),

Dic

ranu

m s

copa

rium

; 13

: Ep

ipac

tis s

p.,

Lase

rpiti

um la

tifol

ium

; 14

: C

arex

cary

ophy

llea

(2),

Alli

um o

lera

ceum

, Hie

raci

um g

r. g

lauc

inum

(1)

, Tar

axac

um o

ffici

nale

, Fes

tuca

gr.

rubr

a, T

rifo

lium

och

role

ucon

, Ran

uncu

lus a

cris

ssp

. fri

esia

nus;

15:

Cep

hala

nter

a sp

.; 16

: Rub

us u

lmifo

lius (

1), P

inus

nig

ra s

sp. s

alzm

anni

(1)

, Bro

mus

ram

osus

ssp

. ram

osus

, Alli

um o

lera

ceum

, Pol

ypod

ium

vul

gare

ssp.

vul

gare

; 17:

Car

exca

ryop

hylle

a, R

ubus

ulm

ifoliu

s (1)

, Pim

pine

lla sa

xifr

aga,

Vic

ia c

racc

a ss

p. in

cana

, Poa

com

pres

sa, S

edum

rupe

stre

ssp

. ref

lexu

m, O

rchi

s mac

ulat

a ss

p. m

eyer

i, As

plen

ium

adia

ntum

-nig

rum

ssp

. ono

pter

is, P

hilly

rea

latif

olia

; 18:

Bro

mus

ram

osus

ssp

. ram

osus

, Hyp

eric

um p

erfo

ratu

m, C

epha

lant

hera

sp.

; 19:

Arr

hena

ther

um e

latiu

s, P

impi

nella

saxi

frag

a, F

estu

ca g

r. ru

bra,

Luz

ula

cam

pest

ris.

Loc

alit

ats

1. S

ant Q

uirz

e de

Saf

aja,

Val

lès

Ori

enta

l. O

baga

del

ser

rat d

e la

Sab

ater

a, 3

1T D

G28

20, 1

6/06

/200

2 (C

odi:

5)

2. S

ant Q

uirz

e de

Saf

aja,

Val

lès

Ori

enta

l. V

essa

nt N

E d

el s

erra

t de

la S

abat

era,

31T

DG

2820

, 24/

07/2

002

(Cod

i: 8

)3.

San

t Qui

rze

de S

afaj

a, V

allè

s O

rien

tal.

Ves

sant

NE

del

Ser

rat d

e la

Sab

ater

a, 3

1T D

G28

20, 0

8/08

/200

2 (C

odi:

9)

4. C

aste

llte

rçol

. Val

lès

Ori

enta

l. To

rren

t de

Pui

gcas

tell

ar, 3

1T D

G27

20, 2

0/07

/200

2 (C

odi:

6)

5. S

ant Q

uirz

e de

Saf

aja,

Val

lès

Ori

enta

l. To

rren

t de

Pre

gona

, 31T

DG

2819

, 18/

07/2

003

(Cod

i: 7

)6.

San

t Qui

rze

de S

afaj

a, V

allè

s O

rien

tal.

Torr

ent d

e V

inye

s, p

rop

de la

car

rete

ra d

e S

ant Q

uirz

e, 3

1T D

G28

19, 1

9/07

/200

2 (C

odi:

2)

7. C

aste

llte

rçol

. Val

lès

Ori

enta

l. O

baga

al N

W d

e P

uigc

aste

llar

, pro

p de

l tor

rent

de

la T

eule

ria,

par

t bai

xa d

e l’

obac

, 31

4275

80 4

6205

91, 1

0/06

/200

6 (C

odi:

100

606c

)8.

Cas

tell

terç

ol. V

allè

s O

rien

tal.

Torr

ent d

e la

fon

t de

la G

uine

u, 3

1T D

G27

21, 1

7/07

/200

2 (C

odi:

4)

9. S

ant Q

uirz

e de

Saf

aja,

Val

lès

Ori

enta

l. To

rren

t de

Pre

gona

, al m

arge

d’u

na to

rren

tera

sec

undà

ria,

31T

DG

2819

, 18/

07/2

002

(Cod

i: 3

)10

. Gra

nera

, Val

lès

Ori

enta

l. S

obre

el S

olà

del S

ot. T

orre

nt d

el S

olà,

pro

p de

l cor

riol

que

puj

a al

Ser

rat d

e le

s P

edre

s, 3

1T D

G25

19, 0

3/08

/200

4 (C

odi:

BM

009)

11. S

ant Q

uirz

e de

Saf

aja,

Val

lès

Ori

enta

l. To

rren

t de

Pre

gona

, jus

t al s

ud d

e la

cas

a, 3

1T D

G28

19, 2

8/06

/200

5 (C

odi:

BM

156)

12. S

ant F

eliu

de

Cod

ines

, Val

lès

Ori

enta

l. V

essa

nt S

del

col

l de

Pos

es, a

l tor

rent

de

la f

ont d

e la

Ser

p, 3

1T D

G30

18, 2

2/05

/200

4 (C

odi:

BM

005)

13. S

ant Q

uirz

e de

Saf

aja,

Val

lès

Ori

enta

l. O

baga

del

Ser

rat d

e P

rego

na, p

art a

lta,

31

4282

82 4

6193

26, 1

1/06

/200

6 (C

odi:

110

606e

)14

. San

t Qui

rze

de S

afaj

a, V

allè

s O

rien

tal.

Par

t bai

xa d

e la

val

l de

Pre

gona

, al N

de

les

Sal

eres

, 31T

DG

2820

, 27/

04/2

005

(Cod

i: B

M05

3)15

. San

t Qui

rze

de S

afaj

a, V

allè

s O

rien

tal.

Ves

sant

NE

del

ser

rat d

e la

Sab

ater

a, 3

1T D

G28

20, 2

7/07

/200

2 (C

odi:

12)

16. C

aste

llci

r, V

allè

s O

rien

tal.

Sau

va N

egra

. Par

t alt

a, 3

1T D

G32

26, 2

4/05

/200

5 (C

odi:

BM

116)

17. C

aste

llci

r, V

allè

s O

rien

tal.

Cap

çale

ra d

el to

rren

t del

Bos

c, a

l’ob

aga

Fos

ca. T

orre

nter

a se

cund

ària

, 31T

DG

3223

(C

odi:

BM

159)

18. C

aste

llte

rçol

, Val

lès

Ori

enta

l. C

osta

Soc

arra

da, p

rop

del t

orre

nt d

e la

Fon

t de

la G

uine

u, 3

1 42

7776

462

1107

, 22/

05/2

006

(Cod

i: 2

2050

6d)

19. C

aste

llte

rçol

, Val

lès

Ori

enta

l. O

baga

de

la c

osta

Soc

arra

da, 3

1 42

7564

462

1099

, 22/

05/2

006

(Cod

i: 2

2050

6e)


116T

aula

4. L

athy

ro-Q

uerc

etum

(in

v. 1

-10)

i D

oron

ico-

Frax

inet

um s

ubas

s. fe

stuc

etos

um (

inv.

11-

21)

Núm

ero

d’in

vent

ari

12

34

56

78

910

1112

1314

1516

1718

1920

21O

rien

taci

óN

NE

NN

WN

NN

NE

NE

NN

WN

NN

NN

EN

WN

WW

NW

EN

NE

NN

NW

NN

EP

ende

nt (

º)10

-15

22º

1520

27-

1015

520

15–

1515

2530

2010

3520

2515

Alt

itud

(m

. s. m

.)70

065

087

591

581

068

584

467

077

063

569

071

881

569

084

679

078

076

282

077

071

0R

ecob

rim

ent d

e l’

estr

at a

rbor

i (%

)75

6595

9090

8560

8580

8510

095

9510

010

085

9010

010

010

060

Alç

ada

de l’

estr

at a

rbor

i (m

)4-

715

-20

8-12

8-12

15-2

012

-16

16-1

814

-17

18-2

58-

155-

1212

-15

6-17

6-8

10-1

510

-15

12-1

412

-15

6-15

6-17

10-1

5R

ecob

rim

ent d

e l’

estr

at a

rbus

tiu

(%)

6050

2015

1540

6040

7040

1525

3535

2070

–20

2015

100

Alç

ada

de l’

estr

at a

rbus

tiu

(m)

0,2-

21,

5-3

0,5-

30-

20-

20,

5-5

5-8

1,5-

63-

70,

5-4

0,2-

20,

3-6

0,5-

30,

5-3

0,3-

3 2

-50,

3-5

1-2

0-3

0-2

0-7

Rec

obri

men

t de

l’es

trat

her

baci

(%

)50

7565

5080

6560

100

9065

6570

7065

6540

7070

7565

65À

rea

(m2 )

6016

016

010

010

012

011

012

012

012

075

120

110

9075

150

100

150

100

120

100

Car

acte

ríst

ique

s i d

ifer

enci

als

del L

athy

ro-Q

uerc

etum

, del

s Q

uerc

etal

ia ro

bori

s i d

el Q

uerc

ion

robo

ris

Lath

yrus

lini

foliu

s1

11

1.

++

1+

1+

21

++

.2

11

+.

Vero

nica

offi

cina

lis.

++

1.

..

1+

..

+.

..

+.

..

+.

Que

rcus

pet

raea

..

+.

.1

..

..

45

.+

..

.2

..

.Q

uerc

us p

etra

ea (a

rbus

tiu)

..

..

..

1.

..

.1

..

..

..

..

.H

olcu

s mol

lis.

11

.1

..

2.

1.

..

..

..

..

..

Des

cham

psia

flex

uosa

..

++

..

.+

1.

..

..

+.

..

..

.H

iera

cium

saba

udum

.+

..

++

.+

.+

..

..

..

..

..

.Q

uerc

us X

stre

imii

..

..

..

..

..

..

..

3.

..

.3

.Q

uerc

us X

stre

imii

(arb

usti

u).

..

..

.2

21

..

..

..

..

..

..

Serr

atul

a tin

ctor

ia.

2.

..

..

..

+.

..

..

..

..

..

Teuc

rium

scor

odon

ia1

..

..

..

..

..

..

.+

..

..

..

Loni

cera

per

icly

men

um.

..

..

.+

..

..

..

..

..

..

..

Pter

idiu

m a

quili

num

24

32

43

15

3+

+.

2+

1+

2.

21

.Lu

zula

fors

teri

.+

+1

..

++

+.

+1

++

++

11

11

+An

thox

anth

um o

dora

tum

11

++

+.

.1

++

..

..

..

+.

+.

.C

allu

na v

ulga

ris

11

+.

.+

3+

+1

..

..

..

..

..

.So

lidag

o vi

rgau

rea

..

..

.1

..

+1

++

..

..

.2

+.

.C

onop

odiu

m m

ajus

ssp.

maj

us.

+.

..

..

..

.+

..

1+

..

..

..

Stac

hys o

ffici

nalis

..

..

..

..

..

.+

..

++

+.

..

.

Car

acte

ríst

ique

s de

la c

lass

e (Q

uerc

o-Fa

gete

a)

Brac

hypo

dium

sylv

atic

um1

11

11

1+

21

2+

+1

+.

1+

11

+1

A. MERCADÉ LÓPEZ

117D

aphn

e la

ureo

la.

.+

1+

++

++

++

+1

++

++

+1

.+

Que

rcus

pub

esce

ns4

43

32

..

..

2.

.1

.3

21

22

.Q

uerc

us p

ubes

cens

(arb

usti

u).

..

1.

22

12

2.

.+

..

..

..

..

Vibu

rnum

lant

ana

1+

..

.+

.+

++

.+

.+

.+

++

1.

+Vi

ola

sylv

estr

is s

sp. s

ylve

stri

s1

11

..

..

..

.1

11

1+

11

11

22

Anem

one

hepa

tica

.+

..

..

+.

..

11

23

11

21

12

2C

oryl

us a

vella

na.

..

..

..

.3

.2

2.

45

31

54

35

Cra

taeg

us m

onog

yna

++

+.

.+

++

++

..

1.

..

.+

+.

.Pr

imul

a ve

ris s

sp. c

olum

nae

+.

.+

..

..

..

++

.+

+.

.1

11

1Vi

cia

sepi

um+

+.

+.

..

..

..

1+

+.

.1

1+

..

Viol

a sy

lves

tris

ssp.

rivi

nian

a.

..

11

1+

2+

1.

..

..

..

..

+.

Sorb

us to

rmin

alis

.1

..

..

.+

..

+1

.+

.+

..

+1

.Lo

nice

ra x

ylos

teum

.+

.+

..

..

..

..

+.

.+

1+

.+

+Pr

unus

spin

osa

++

+.

..

..

.+

.+

+.

..

++

..

.Bu

xus s

empe

rvir

ens

..

..

..

..

..

.+

..

2.

+1

++

+C

ornu

s san

guin

ea1

..

..

..

..

++

+.

+.

..

..

.1

Sorb

us a

ria

.+

..

..

..

..

.+

..

.1

+.

.1

.M

elitt

is m

elis

soph

yllu

m.

..

..

..

..

.+

..

1.

++

..

+.

Cor

onill

a em

erus

..

..

..

..

..

++

.+

..

..

+.

1Pu

lmon

aria

long

ifolia

1+

..

..

..

.+

..

1.

..

..

..

.Li

gust

rum

vul

gare

1.

..

..

..

..

..

..

..

++

..

1So

rbus

dom

estic

a.

+.

+.

..

..

..

..

..

..

.+

.+

Cam

panu

la p

ersi

cifo

lia.

..

+.

..

..

..

..

..

..

++

.+

Tam

us c

omm

unis

..

..

..

..

..

1.

.+

..

..

.+

.Eu

phor

bia

amyg

dalo

ides

..

..

..

..

..

..

+.

..

..

+.

+H

yper

icum

mon

tanu

m+

..

..

..

..

..

..

..

++

..

..

Dig

italis

lute

a.

..

..

..

..

.+

..

..

..

+.

+.

Aqui

legi

a vu

lgar

is+

..

..

..

..

..

..

..

..

1.

..

Pyru

s mal

us.

..

..

++

..

..

..

..

..

..

..

Lath

yrus

nig

er ss

p. n

iger

..

..

..

..

..

+.

..

..

..

..

.Ac

er c

ampe

stre

..

..

+.

..

..

..

..

..

..

..

.G

eran

ium

sang

uine

um.

+.

..

..

..

..

..

..

..

..

..

Cle

mat

is v

italb

a.

..

..

..

..

..

.+

..

..

..

..

Car

acte

ríst

ique

s i d

ifer

enci

als

del D

oron

ico-

Frax

inet

um, d

els

Fage

talia

sylv

atic

ae i

del C

arpi

nion

bet

uli

Sani

cula

eur

opae

a+

.1

++

..

+.

11

22

1.

++

22

23

Fest

uca

hete

roph

ylla

++

11

..

++

..

14

.2

1+

.1

.+

+C

arex

dig

itata

.+

..

..

..

..

12

+2

+2

23

31

+


118T

aula

4. L

athy

ro-Q

uerc

etum

(in

v. 1

-10)

i D

oron

ico-

Frax

inet

um s

ubas

s. fe

stuc

etos

um (

inv.

11-

21)

(Con

tinu

ació

)

Mel

ica

unifl

ora

..

..

..

..

..

12

.1

+1

32

13

2Ro

sa a

rven

sis

.+

+.

..

2.

+.

1.

+.

1.

.+

..

.Po

a ne

mor

alis

.+

..

..

.+

..

++

..

.+

1.

++

.C

arex

sylv

atic

a ss

p. sy

lvat

ica

..

..

..

..

..

2+

.+

1.

.+

..

+D

ryop

teri

s fili

x-m

as ss

p. fi

lix-m

as.

..

..

..

..

.+

+.

..

.+

..

..

Anem

one

nem

oros

a.

..

..

..

..

..

..

.3

..

..

..

Luzu

la sy

lvat

ica

..

..

..

..

..

..

..

3.

..

..

.H

elle

boru

s vir

idis

ssp.

occ

iden

talis

..

..

..

..

..

..

2.

..

..

..

.Fa

gus s

ylva

tica

..

..

..

..

..

..

..

..

1.

..

.Fa

gus s

ylva

tica

(arb

usti

u).

..

..

..

..

..

..

..

.+

..

..

Liliu

m m

arta

gon

..

..

..

..

..

1.

..

..

..

..

.D

oron

icum

par

dalia

nche

s.

..

..

..

..

.+

..

..

..

..

..

Stel

lari

a ho

lost

ea.

..

..

..

..

.+

..

..

..

..

..

Scro

phul

aria

nod

osa

..

..

..

..

..

+.

..

..

..

..

.M

ycel

is m

ural

is.

..

..

..

..

..

..

..

..

..

.+

Poly

stic

hum

setif

erum

..

..

..

..

..

..

..

+.

..

..

.Ph

yteu

ma

spic

atum

..

..

..

..

..

..

..

+.

..

..

.Ra

nunc

ulus

fica

ria

..

..

..

..

..

..

..

+.

..

..

.Bl

echn

um sp

ican

t.

..

..

..

..

..

..

.+

..

..

..

Car

ex sy

lvat

ica

ssp.

pau

i.

..

..

..

..

..

..

+.

..

..

..

Dry

opte

ris f

ilix-

mas

ssp.

bor

reri

..

..

..

..

..

..

.+

..

..

..

.M

oehr

ingi

a tr

iner

via

+.

..

..

..

..

..

..

..

..

..

.Li

ster

a ov

ata

.+

..

..

..

..

..

..

..

..

..

.

Com

pany

es

Frag

aria

ves

ca+

+1

1+

++

1+

++

12

1+

12

11

++

Hed

era

helix

11

12

+2

.3

+2

31

11

11

21

21

1Q

uerc

us il

ex su

bsp.

ilex

+.

.2

21

..

..

.+

2.

.1

+.

11

.Q

uerc

us il

ex su

bsp.

ilex

(arb

usti

u).

.2

1.

12

+1

11

12

+1

22

+.

11

Car

ex fl

acca

21

1+

1.

++

++

..

+.

.+

+1

++

1Ru

bia

pere

grin

a1

+1

+1

11

11

1+

.1

..

1+

++

11

Prun

ella

gra

ndifl

ora

ssp.

pyr

enai

ca+

11

+.

1+

21

2+

21

+.

11

.1

++

Pinu

s syl

vest

ris

.1

33

25

45

55

..

2.

..

.3

3.

4Pi

nus s

ylve

stri

s (ar

bust

iu)

..

..

..

1.

1.

..

..

.1

..

..

.C

ruci

ata

glab

ra1

12

1.

1+

11

..

12

.+

11

11

1.

Eric

a ar

bore

a1

++

1+

21

+1

3.

.+

..

++

+1

+.

A. MERCADÉ LÓPEZ

119Ile

x aq

uifo

lium

..

.+

..

..

..

11

.3

+2

+2

+1

2Ju

nipe

rus c

omm

unis

ssp.

com

mun

is.

+.

..

.1

++

+.

++

..

++

+.

.+

Viol

a al

ba s

sp. d

ehnh

ardt

ii.

.+

++

+.

..

+1

.1

+.

++

++

1.

Hol

cus l

anat

us1

1.

1.

+.

+.

+.

.+

..

++

.+

..

Succ

isa

prat

ensi

s+

+.

+.

.+

..

.+

+.

.+

+.

.+

..

Scle

ropo

dium

pur

um.

.1

.1

22

24

2.

.+

..

..

..

..

Rubu

s sp.

.1

11

1.

..

..

1.

..

++

.+

..

.Pl

atan

ther

a bi

folia

..

+.

..

++

++

..

+.

+.

+.

..

.Po

pulu

s tre

mul

a.

2.

.1

..

..

..

.3

..

13

+.

1.

Popu

lus t

rem

ula

(arb

usti

u).

..

..

..

1+

..

.1

..

..

..

..

Hie

raci

um g

r. m

uror

um.

..

..

+.

..

1+

.+

..

..

1+

.+

Satu

reja

vul

gari

s.

..

++

..

1.

+.

+.

..

.+

..

+.

Rusc

us a

cule

atus

..

..

.+

..

.+

++

+.

..

+.

..

+Ru

bus c

anes

cens

2.

..

.1

22

21

..

..

..

..

..

.Av

enul

a pr

aten

sis s

sp. i

beri

ca.

.+

.1

.+

+.

1.

..

..

..

..

..

Eric

a sc

opar

ia3

1.

..

+.

..

+.

..

..

..

..

..

Agro

stis

cap

illar

is.

..

..

+.

1.

1.

.+

..

..

..

..

Car

ex c

aryo

phyl

lea

.+

.1

..

..

..

..

1.

..

1.

..

.K

naut

ia d

ipsa

cifo

lia ss

p. c

atal

auni

ca+

+.

.+

..

..

..

.+

..

..

..

..

Arrh

enat

heru

m e

latiu

s.

++

+.

..

..

..

..

..

..

..

+.

Rosa

sp.

..

..

..

..

.+

.+

..

..

+.

..

+Th

amno

bryu

m a

lope

curu

m.

..

..

..

..

.1

..

12

..

..

..

Rubu

s ulm

ifoliu

s.

..

..

..

1.

..

.2

..

.+

..

..

Epip

actis

cf.

hel

lebo

rine

.+

..

..

+1

..

..

..

..

..

..

.G

aliu

m g

r. p

umilu

m1

..

+.

..

..

+.

..

..

..

..

..

Dan

thon

ia d

ecum

bens

..

..

.1

.+

.+

..

..

..

..

..

.Br

omus

ram

osus

ssp.

ram

osus

..

..

..

..

..

.+

..

..

..

.+

+Br

achy

podi

um p

hoen

icoi

des

+.

..

..

+.

+.

..

..

..

..

..

.Ar

butu

s une

do+

..

..

..

..

..

..

+.

..

..

+.

Dic

ranu

m sc

opar

ium

..

..

.+

+.

+.

..

..

..

..

..

.

Com

pan

yes

pre

sen

ts a

1 o

2 in

ven

tari

s

1: R

osa

gr. c

anin

a, C

enta

urea

pec

tinat

a, F

ilipe

ndul

a vu

lgar

is (

1), D

oryc

nium

hir

sutu

m, G

eran

ium

col

umbi

num

; 2: C

ham

aesp

artiu

m sa

gitta

le; 3

: Hie

raci

um g

r. g

lauc

inum

, Ros

a gr

.ca

nina

, Vic

ia c

racc

a ss

p. in

cana

, Car

lina

acan

thifo

lia s

sp. c

ynar

a; 5

: Pi

nus n

igra

ssp

. sal

zman

nii (

3), C

epha

lant

hera

sp.

, Lon

icer

a et

rusc

a; 7

: Rub

us p

raec

ox (

1), R

osa

cf. m

icra

ntha

;8:

Tar

axac

um o

ffici

nale

, Hie

raci

um so

lidag

ineu

m; 9

: Pin

us n

igra

ssp

. sal

zman

nii ,

Luz

ula

mul

tiflo

ra; 1

0: C

ham

aesp

artiu

m sa

gitta

le, V

icia

cra

cca

ssp.

inca

na, C

enta

urea

pec

tinat

a,C

epha

lant

hera

long

ifolia

, Luz

ula

cam

pest

ris;

11:

Pla

giom

nium

und

ulat

um (

2), C

arex

olb

iens

is; 1

3: T

arax

acum

offi

cina

le; 1

4: B

rach

ythe

cium

cf.

ruta

bulu

m (

2); 1

5: B

rach

ythe

cium

cf.

ruta

bulu

m (

1), P

olyp

odiu

m v

ulga

re s

sp. v

ulga

re (

1); 1

6: C

asta

nea

sativ

a (2

); 1

7: C

asta

nea

sativ

a (1

), H

iera

cium

gr.

gla

ucin

um, A

sple

nium

adi

antu

m-n

igru

m s

sp. o

nopt

eris

; 18:

Geu

mur

banu

m, A

llium

ole

race

um; 1

9: A

sple

nium

adi

antu

m-n

igru

m s

sp. o

nopt

eris

, Cep

hala

nthe

ra s

p.; 2

0: G

eum

urb

anum

; 21:

Phi

llyre

a la

tifol

ia


120T

aula

4. L

athy

ro-Q

uerc

etum

i D

oron

ico-

Frax

inet

um s

ubas

s. fe

stuc

etos

um (

Con

tinu

ació

)

Loc

alit

ats

1. S

ant Q

uirz

e de

Saf

aja,

Val

lès

Ori

enta

l. O

baga

de

la s

erra

de

la C

odin

a, 3

1T D

G30

20, 2

2/05

/200

4 (C

odi:

BM

002)

2. C

aste

llci

r, V

allè

s O

rien

tal.

Pro

p de

l Mol

í Nou

del

Bos

c, a

l’ob

aga

d’un

a to

rren

tera

prò

xim

a al

Ten

es, 3

1T D

G30

22, 2

1/06

/200

3 (C

odi:

1)

3. G

rane

ra, V

allè

s O

rien

tal.

Oba

ga d

el S

erra

t de

les

Ped

res,

per

sob

re d

e la

fon

t d’Ú

ixol

s, 3

1T D

G26

19, 1

6/08

/200

4 (C

odi:

BM

025)

4. G

rane

ra, V

allè

s O

rien

tal.

Oba

ga d

els

Qua

tre

Cam

ins,

pro

p de

l ser

rat d

els

Tud

ons,

31T

425

455

4618

935,

13/

06/2

006

(Cod

i: 1

3060

6g)

5. C

aste

llte

rçol

, Val

lès

Ori

enta

l. P

la d

el R

icar

d, 3

1T 4

2650

8 46

2086

6, 2

1/05

/200

6 (C

odi:

210

506g

)6.

San

t Qui

rze

de S

afaj

a, V

allè

s O

rien

tal.

Oba

ga d

e la

Rou

reda

, pro

p de

l’an

tiga

car

rete

ra a

Cas

tell

terç

ol, D

G28

20, 0

4/06

/200

6 (C

odi:

040

606d

)7.

Gra

nera

, Val

lès

Ori

enta

l. C

apça

lera

del

torr

ent d

el S

olà.

Oba

ga d

el S

erra

t del

s T

udon

s, 3

1T D

G25

19, 0

8/06

/200

4 (C

odi:

BM

007)

8. S

ant Q

uirz

e de

Saf

aja,

Val

lès

Ori

enta

l. P

rop

de la

gas

olin

era

de S

ant Q

uirz

e, a

l N d

e la

Teu

leri

a, 3

1T D

G29

19, 2

9/06

/200

4 (C

odi:

BM

040)

9. C

aste

llte

rçol

, Val

lès

Ori

enta

l. To

rren

t del

Sol

à. O

baga

dav

ant d

e la

Rou

reda

, 31T

DG

2520

, 08/

06/2

004

(Cod

i: B

M00

6)10

. San

t Qui

rze

de S

afaj

a, V

allè

s O

rien

tal.

Oba

ga d

e la

Pin

eda,

pro

p de

l nus

ent

re S

t.Qui

rze-

Cas

tell

terç

ol, 3

1 42

8886

462

0106

, 04/

06/2

006

(Cod

i: 0

4060

6a)

11. S

ant Q

uirz

e de

Saf

aja,

Val

lès

Ori

enta

l. O

baga

del

ser

rat d

e la

Sab

ater

a, to

rren

tera

sec

undà

ria,

31T

DG

2720

, 23/

06/2

005

(Cod

i: B

M15

3)12

. Cas

tell

terç

ol, V

allè

s O

rien

tal.

Torr

ent d

e la

fon

t de

la G

uine

u, p

rop

de la

fon

t, 31

T D

G27

21, 1

0/05

/200

5 (C

odi:

BM

077)

13. S

ant M

artí

de

Cen

tell

es, O

sona

. Par

t alt

a de

l tor

rent

de

l’E

splu

ga, e

nfro

nt d

el F

abre

gar,

31T

DG

3323

, 23/

05/2

005

(Cod

i: B

M10

9)14

. Cas

tell

terç

ol, V

allè

s O

rien

tal.

Oba

ga d

el to

rren

t de

la f

ont d

e la

Gui

neu.

Tor

rent

era

secu

ndàr

ia p

etit

a, 3

1T D

G27

21, 1

0/05

/200

5 (C

odi:

BM

079)

15. G

rane

ra, V

allè

s O

rien

tal.

Cap

çale

ra d

el to

rren

t del

Sol

à o

del P

erer

ol, 3

1T D

G25

19, 0

8/05

/200

5 (C

odi:

BM

074)

16. S

ant M

artí

de

Cen

tell

es, O

sona

. Fag

eda

de B

arni

ls, a

la p

art a

lta

del v

essa

nt o

bac,

pro

p d’

una

torr

ente

ra s

ecun

dàri

a, 3

1T D

G32

21, 1

2/08

/200

4 (C

odi:

BM

022)

17. S

ant Q

uirz

e de

Saf

aja,

Val

lès

Ori

enta

l. F

aged

a de

Bar

nils

, par

t nor

d, 3

1T D

G32

22, 0

7/05

/200

5 (C

odi:

BM

070)

18. C

aste

llte

rçol

, Val

lès

Ori

enta

l. S

ot p

rop

del M

unt,

31T

DG

2520

, 25/

04/2

005

(Cod

i: B

M04

4)19

. Cas

tell

terç

ol, V

allè

s O

rien

tal.

Bag

a de

les

Puj

ades

, 31

4269

54 4

6188

41, 1

0/06

/200

6 (C

odi:

100

606f

)20

. San

t Qui

rze

de S

afaj

a, V

allè

s O

rien

tal.

Cap

çale

ra d

el to

rren

t de

Pre

gona

o d

el G

atel

l, 31

428

036

4618

929,

11/

06/2

006

(Cod

i: 1

1060

6g)

21. G

rane

ra, V

allè

s O

rien

tal.

Can

al d

e P

uigd

omèn

ec, 3

1 42

3747

462

0222

, 19/

06/2

006

(Cod

i: 1

9060

6j)

A. MERCADÉ LÓPEZ

121

però en el primer hi abunden les de cert matís continental (Q. rotundifolia, Loniceraetrusca, Teucrium chamaedrys, Quercus subpyrenaica,...) mentre que en el segon ho fanles de caire més marítim (Hedera helix, Rubia peregrina, Q. ilex, Luzula forsteri,...),característica compartida per altres representants poc o molt empobrits del Lathyro-Quercetum català (BOLÒS 1988, LAPRAZ 1966,...).

Però hi ha diferències importants pel que fa a les espècies de l’aliança Quercionroboris, que juntament amb d’altres plantes acidòfiles, raregen al Pterido-Quercetumi són freqüents al Lathyro-Quercetum (Lonicera peryclimenum, Holcus mollis, Lathyruslinifolius, Veronica officinalis,...). Altres acidòfiles més generals (Luzula forsteri,Anthoxanthum odoratum, Pteridium aquilinum,...) també mostren una preferènciapel Lathyro-Quercetum.

Finalment, s’ha de tenir en compte el pes més gran de plantes dels Fagetalia alLathyro-Quercetum, i especialment en els exemples del Moianès (Festuca hetero-phylla, Viola sylvestris, Melica uniflora, Sanicula europaea,...). Aquest fet ajuda amantenir el lligam de la majoria dels nostres inventaris amb el Lathyro-Quercetum.

Per proximitat geogràfica, creiem convenient parlar també de la relació delsnostres boscos amb algunes rouredes de Quercus petraea de Sant Llorenç del Munt,adscrites a l’aliança Carpinion (BOLÒS et al. 1993), dins del Doronico-Fraxinetumfestucetosum. L’ambient general poc propici de l’àrea estudiada i d’altres properes(com Sant Llorenç) per a les comunitats forestals mesòfiles, condiciona que s’haginde refugiar en emplaçaments fitotopogràfics favorables. Això implica que espèciesde caire mesòfil (Doronicum pardalianches, Festuca heterophylla, Sanicula euro-paea, Melica uniflora, Rosa arvensis,...) puguin aparèixer i fins i tot abundar enaquests tipus de boscos. Així, les diferències entre les rouredes de Sant Llorenç i lesdel Moianès no les marquen la presència d’aquest bloc d’espècies sinó les plantesacidòfiles, algunes bones característiques de l’aliança Quercion roboris (Holcusmollis, Lathyrus linifolius, Veronica officinalis, Hieracium gr. sabaudum, Des-champsia flexuosa,...). Mentre que a Sant Llorenç són rares o inexistents, a les rouredesdel Moianès solen formar part habitual de la seva composició, i condicionen cla-rament, en la majoria d’elles, la seva inclusió dins de l’aliança Quercion roboris.

4.2.3. Variabilitat

Els nostres inventaris es poden dividir en tres grups. El primer (taula 3), méscohesionat i més restringit a unes poques valls del sector meridional del territoriestudiat, inclou sobretot boscos dominats per Q. petraea (sovint amb alguns pinsbarrejats). Es tracta de les formes més similars a les típiques de l’associació (BOLÒS

1988), ja que hi solen tenir un pes prou important les espècies del Quercion roboriso de tendència acidòfila. També hi pesen més les plantes dels Fagetalia, tan endiversitat com sovint en quantitat. Corresponen a bases d’obacs o zones properes alstorrents, en valls més aviat tancades, situació preferent de Quercus petraea i, alhora,poc propícia per a les espècies termòfiles o heliòfiles.

Dins d’aquests ambients més favorables, als marges de torrenteres i a d’altresindrets especialment humits, hi ha alguns claps on abunda Corylus avellana i lesplantes dels Fagetalia poden preponderar a l’estrat herbaci. Malgrat presentar algunes


122

característiques de l’aliança Quercion roboris, aquest segon grup d’inventaris s’had’incloure a l’aliança Carpinion, de la qual representen formes un xic extremes(Doronico-Fraxinetum festucetosum) (Taula 4, inv. 11-21).

El tercer grup d’inventaris correspon a formes del Lathyro-Quercetum d’indretsmenys favorables topogràficament (Taula 4, inv. 1-10). La seva composició florís-tica és més pobra en característiques de l’associació i dels boscos humits. La domi-nància d’altres arbres com Quercus pubescens o Pinus sylvestris indica en molts casosunes condicions més eixutes, o bé una explotació més intensa; també hi sovintegenplantes més aviat heliòfiles. Dins d’aquest tercer grup podem diferenciar una fàciesrica en Quercus pubescens (generalment boscos mixtos de pi roig i roure), pròpia devessants més secs o de substrats menys acidificats (Taula 4, inv. 1-5), i encara unafàcies dominada per Pinus sylvestris (pinedes secundàries), generalment més po-bres en espècies característiques (Taula 4, inv. 5-10) i enriquides en molses i arbustscom Erica arborea o Calluna vulgaris.

Dins del marc pirinenc i nordoriental, d’on es coneix l’associació, l’ànalisi esta-dística efectuada mostra una diferenciació geogràfica poc o molt important. Així,s’observen dos blocs prou diferenciats que corresponen a les rouredes pirinenques ia les del territori catalanídic (Montseny i Montnegre, bàsicament). En aquestes últi-mes abunden algunes característiques i diferencials de l’associació i l’aliança, enpart lateatlàntiques, afavorides pels climes marítims de la zona. En són bons exemplesTeucrium scorodonia, Lonicera peryclimenum, Luzula forsteri, Potentilla montana(local al Montseny), o algunes altres de caràcter més o menys acidòfil (Castaneasativa, Sarothamnus scoparius, Pteridium aquilinum,...). L’altre element diferencia-dor són les plantes mediterrànies (Erica arborea, Rubia peregrina, Genista triflora,Quercus ilex, Ruscus aculeatus, ...).

Pel que fa als inventaris dels Pirineus, hi pesen més les espècies acidòfiles raresal sud de la serralada (Vaccinium myrtillus, Betula pendula, Serratula tinctoria,Melampyrum pratense, Deschampsia flexuosa,...), algunes característiques del’associació. Les conseqüències sintaxonòmiques d’aquesta diversificació s’acostenen part al criteri de RIVAS-MARTÍNEZ (1998), que considera que aquests dos grupscorresponen a associacions diferents, posició que considerem exagerada. En aquestmarc, els nostres inventaris mostren una afinitat força més gran amb els del sectorcatalanídic especialment en les formes dominades per Q. petraea, mentre que lesfàcies de Quercus pubescens i de Pinus sylvestris són formes poc o molt extremes del’associació.

4.2.4. Ecologia i distribució

Al Moianès, el Lathyro-Quercetum apareix exclusivament al sector meridional isudoriental, coincidint amb l’àrea catalanídica, on es donen les condicions climà-tiques i edàfiques adequades. Els sòls hi són de tendència àcida pel rentat dels carbonatsi la influència marítima hi és probablement més important. Això, combinat amb unaorografia relativament complexa, propicia condicions microclimàtiques favorables

A. MERCADÉ LÓPEZ

123

per a aquests boscos. Limitats a la part alta de la conca del Tenes, l’intèrval altitu-dinal on han estat observats va dels 600 metres als 900 aproximadament.

L’elevada alteració de bona part dels boscos presents en aquesta àrea, i en especiall’efecte homogeneïtzador del paisatge degut a l’afavoriment de les pinedes (sobre-tot de Pinus sylvestris), dificulten força la seva distinció respecte d’altres forma-cions forestals més o menys afins i la detecció del seu abast potencial. Malgrat quesegurament s’estendrien més del què actualment podem veure, hem d’entendreaquestes rouredes com a comunitats permanents, associades a indrets especialmentfavorables. Per això, sovint fan franges o claps per sobre dels boscos més humitsdels fondals (Carpinion, Fagion). Per sobre, en sòls més secs, solen contactar ambformes del Pterido-Quercetum o amb l’alzinar muntanyenc de tendència calcífuga(Asplenio-Quercetum veronicetosum). En els sectors més interiors poden arribar afer-ho amb rouredes calcícoles del Buxo-Quercetum, rares en general al sector me-ridional del Moianès.

A les terres catalanes, l’aliança Quercion roboris i en particular, el Lathyro-Quercetum,tenen una distribució que abarca la serralada pirinenca i les muntanyes del front orien-tal humit. Els boscos del Moianès representen una avenç interessant, especialmentcap a terres sudoccidentals més seques.

5. Esquema sintaxonòmic

Quercetea ilicis Br.-Bl. 1947Quercetalia ilicis Br.-Bl. 1936

Quercion ilicis Br.-Bl. (1931) 1936Viburno-Quercetum ilicis Rivas Mart. 1975

subass. viburnetosum lantanae A. et O. Bolòs 1950Asplenio-Quercetum ilicis Br.-Bl. 1936 em. nom. Rivas Mart. 1975

subass. veronicetosum officinalis O. Bolòs 1967

Querco-Fagetea Br.-Bl. et Vlieger 1937Quercetalia roboris R. Tx. 1931

Quercion roboris Malcuit 1929Lathyro montani-Quercetum petraeae (Lapraz) Rivas-Mart. 1983

subass. pinetosum (O. Bolòs 1983) Mercadé comb. nova.Carici-Quercetum canariensis O. Bolòs 1954

Quercetalia pubescentis Klika 1933Quercion pubescenti-petraeae Br.-Bl. 1932

Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis Br.-Bl. ex de Bann.-Puyg. 1933subass. fagetosum Lapraz 1966

Sorbo-Quercetum canariensis O. Bolòs 1959Pteridio-Quercetum pubescentis (Suspl.) O. Bolòs 1983

Fagetalia sylvaticae Pawl. in Pawl., Sokolowski et Wallish 1928Carpinion betuli Issler 1931


124

Polysticho-Coryletum O. Bolòs 1956Doronico pardalianchis-Fraxinetum excelsioris O. Bolòs, J.M.Montse-rrat et A. Romo 1993

subass. festucetosumFagion sylvaticae Luquet 1926

Buxo sempervirentis-Fagetum sylvaticae Br.-Bl. et Suspl. 1937 em. Br.Bl. 1952

subass. luzuletosum niveae J. Molero et Vigo ex Rivas Mart., Báscones,T. E. Díaz, F. Fernández-González et Loidi 1991

Primulo-Fagetum O. Bolòs et L. Torres 1967subass. sorbetosum ariae Álbarez de la Campa 2004

Scillo lilio-hyacinthi-Fagetum sylvaticae Br.-Bl. ex O. Bolòs 1957Helleboro-Fagetum O. Bolòs (1948) 1957Phyteumo pyrenaici-Fagetum sylvaticae Bolòs 1986

Tilio-Acerion Klika 1955Geranio-Fagetum Vigo et Gil 1983

Bibliografia

ÁLVAREZ DE LA CAMPA FAYOS, J. M. 2004 - Vegetació del massís del Port. Col·lecció Pius Fonti Quer, 3. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida.

BOLÒS, O. DE 1948 - Acerca de la vegetación de la Sauva Negra. Collect. Bot. 2(1): 147-164.BOLÒS, O. DE 1959 - El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic.

I.E.C., Arx. Sec. Ciènc., 26: 1-175.BOLÒS, O. DE 1967 - Comunidades vegetales de las comarcas próximas al litoral situadas entre

los los ríos Llobregat i Segura. Mem. R. Acad. Cienc. Art. Barc., 38(1): 1-269. Barcelona.BOLÒS, O. DE 1973 - Observations sur les forêts caducifoliées humides des Pyréneés catalanes.

Pirineos, 108: 65-85.BOLÒS, O. DE 1983 - La vegetació del Montseny. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Bar-

celona.BOLÒS, O. DE 1988 - La roureda acidòfila (Quercion robori-petraeae) a Catalunya. Monogr.

Inst. Pir. Ecol. 4: 447-453.BOLÒS, O. DE & R.M. MASALLES 1983 - Mapa de la Vegetació de Catalunya escala 1:50000.

Memoria del full núm. 33, Banyoles. Generalitat de Catalunya. Barcelona.BOLÒS, O. DE; J.M. MONTSERRAT & A.M. ROMO. 1993 - El bosc mesòfil a les Munanyes Catala-

nídiques septentrionals. Collect. Bot. 22: 55-71.BOLÒS, O. DE & J. VIGO 1984, 1990, 1995, 2001 - Flora dels Països Catalans, vols. 1-4. Ed.

Barcino. 736, 921, 1230 i 749 pp. Barcelona.BOLÒS O. DE , J. VIGO, R.M. MASALLES & J.M. NINOT 1990 - Flora Manual dels Països Catalans.

Ed. Pòrtic. 1247 pp. Barcelona.CARRERAS, J. CARRILLO, E.; NINOT, J.M. & VIGO J. 1997 - Contribution to the phytocenological

knowledge of Pyrenean forest. Fragm. Flor. Geobot. 42(1): 95-129.CARRERAS, J.; E. CARRILLO, X. FONT; J.M. NINOT; I. SORIANO & J. VIGO 1995 - La vegetación de

las sierras prepirenaicassituadas entre los ríos Segre y Llobregat. 1- Comunidades fores-tales (bosques, mantos marginales y orlas herbáceas). Ecol. Medit. 21(3/4): 21-73.

A. MERCADÉ LÓPEZ

125

CARRILLO, E. & J.M. NINOT 1992 - La Flora i la vegetació de les valls d’Espot i de Boí (II).Arx. Secc. Ciènc. 99 (2) 351 pp.

DE CÀCERES AINSA, M. 2005 - La classificació numèrica de la vegetació basada en la compo-sició florística. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona.

FONT, X. 2007 - Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Ge-neralitat.

tat de Catalunya i Universitat de Barcelona. http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.htmlLAPRAZ, G. 1962-1976 - Recherches phytosociologiques en Catalogne. Collect. Bot. 6(1-2):

49-171; 6(4): 545-607; 8: 5-62; 9: 77-181; 10: 205-279.MERCADÉ, A. 2003 - Notes florístiques del Moianès (Catalunya Central). Acta Bot. Barc. 48:

29-44.MERCADÉ, A. 2005 - Els boscos caducifolis mesòfils del Moianès i àrees properes. Diploma

d’Estudis Avançats. Universitat de Barcelona.MOLERO, J. & J. VIGO. 1981 - Aportació al coneixement florístic i geobotànic de la Serra

d’Aubenç. Treb. Inst. Bot. Barcelona 6, 82 pp.PERDIGÓ, M.T. 1979 - Observacions sobre la vegetació de la Faiada de Malpàs. Butll. Inst.

Cat. Hist. Nat. 44: 53-63.PINTÓ, J. & J.M. PANAREDA 1995 - Memòria del Mapa de vegetació de Sant Llorenç del Munt

(Barcelona). Aster editorial. Terrassa (Barcelona)RIVAS-MARTÍNEZ, S., J.C. BÁSCONES, T.E. DÍAZ, F. FERNÁNDEZ-GONZÁLEZ & J. LOIDI. 1991 -

Sintaxonomía de los hayedos del suroccidente de Europa. Itinera Geobotanica 5: 457-479.RIVAS-MARTÍNEZ, S. & M. COSTA 1998 - Datos sobre la vegetación y el bioclima del Valle de

Arán. Acta Bot. Barc. 45: 473-499.SEBASTIÀ, M.T. 1993 - Estructura y sintaxonomía de los hayedos del valle de Gresolet. Fol.

Bot. Misc. 9: 97-114.SORIANO, I. 1992 - Estudi florístic i geobotànic de la Serra de Moixerò i el massís de la Tosa

d’Alp (Pirineus orientals). Tesi Doctoral, microfitxes, Universitat de BarcelonaSUSPLUGAS, H. 1942 - Le sol et la végétation dans le Haut-Vallespir. Com. SIGMA 80.

Montpellier.VIGO, J. 1996 - Les comunitats vegetals i el paisatge. In El Poblament vegetal de la Vall de

Ribes: 19-442 i 465-468. Inst. Cart. Catalunya. Barcelona.VIGO, J., J. CARRERAS & J. GIL 1983 - Aportació al coneixement dels boscos caducifolis dels

Pirineus catalans. Collect. Bot. 14: 635-652.VIÑAS, X. 1993 - Flora i vegetació de l’Alta Garrotxa. Universitat de Girona. Tesi Doctoral,

Universitat de Barcelona.VIÑAS, X., X. OLIVER. & L. VILAR 1993 - Composició i distribució de les fagedes a l’Alta Garrotxa.

Fol. Bot. Misc. 9: 59-96.

Rebut / Received: III-2007


Date post:	27-Jun-2020
Category:	Documents
Upload:	others
View:	1 times
Download:	0 times

Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la...

Documents