Autors i autores › sites › default › files › Llibre... · Per això, no puc deixar de...

Autors i autores

Amer Riera, Maria Isabel (Psicòloga)Ataún Lecea, Blanca María (Pedagoga)Barceló Ginard, Bartomeu J. (Psicòleg)Cuart Sintes, María Isabel (Psicopedagoga)Escalas Gual, Margalida ( Psicòloga)Farré i Secall, Roger (Psicòleg)Ferragut Fiol, Joana (Treballadora Social)Fiol i Amengual, Joana Maria (Psicòloga)García Garí, Catalina (Treballadora Social)Homar Santaner, Maria de les Neus (Educadora Social)Pocoví Fernández, Margalida (Educadora Social)Sastre Ramis, Tòfol (Antropòleg i treballador social)

Coordina

Velasco Rodríguez, Ana Belén (Coordinadora de l’Àrea de Gent Gran del IMAS)

Col·laboració amb aportació de material específic:

Equip de prevenció de riscos laborals de l'IMAS

Disseny gràfic i edició: Secció de Foment de l’Autonomia per a Persones Majors

Correcció lingüística: Servei d´Assessorament Lingüístic del Consell de Mallorca

Il·lustracions: Carlos García Maganto

Disseny Portada: Son Espanyolet Industrias Gráficas S.L.

Impressió: Son Espanyolet Industrias Gráficas S.L.

Dipòsit Legal: PM-¿?¿?¿?¿-2014

ISBN: ?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?

Edita: Consell de Mallorca

E s t i m u l a c i ó c o g n i t i v a

Programa de suport psicosocial i educatiu a l’envelliment 3

Tots sabem de la importància de cuidar-mos a mesura que ens feiem grans, i,de cada vegada més sabem que tant important com cuidar el nostre cos, éscuidar la nostra ment. Per això, des del Consell de Mallorca, seguint en la

nostra línia de fomentar l'envelliment actiu i saludable, us presentam un nou cursdels tallers d'estimulació cognitiva.

El manual que teniu a les mans és una eina útil que us ajudarà, entred'altres coses, a fer exercicis de memòria i a adquirir nous coneixements, és a dir,a millorar la vostra capacitat cognitiva i mantenir la vostra ment activa.

Però amb aquests tallers d'estimulació cognitiva volem anar un poc mésenfora, precisament perquè el fet d'exercitar la ment va més enllà de fer treballarla memòria i té també molt a veure amb les habilitats socials i la capacitat derelacionar-se uns amb els altres. I això és el que us oferim també a través d'aqueststallers, la possibilitat de compartir i intercanviar experiències, que pot ser tan omés enriquidor que els tallers per si mateixos.

Com cada any, i per facilitar la participació del major nombre de persones,els tallers es duen a terme a diferents municipis de l'Illa, per què tot aquells quehi vulgueu assistir ho pugueu fet sense haver de desplaçar-vos.

Per això, i per tot el que he esmentat abans, us vull convidar a prendre parten aquests tallers, on cada any hi participen més de 2.000 persones, us convidtambé a gaudir-los i a aportar-hi la vostra experiència i les vostres vivències .

També vull aprofitar per agrair la feina als diferents professionals del'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), que cada any treballen per a oferir-vosaquestes i altres propostes que de ben segur contribuiran a millorar el vostrebenestar.

Moltes gràcies

Maria Salom CollPresidenta del Consell de Mallorca

Secció de Foment de l’Autonomia per a Persones Majors

4 Taller de memòria i taller d’habilitats socials

Novament teniu a les vostres mans el manual d'estimulació cognitiva que cada anyeditam des de l'IMAS per a complementar els tallers, que vosaltres coneixeu coma "tallers de memòria".

Des de la institució que presidesc, hem fet durant tota aquesta legislatura unaaposta forta per a fomentar l'envelliment actiu, i l'organització d'aquests tallers n'és unabona mostra. Com també ho és, la vostra resposta, ja que els darrers anys, més de 2.000persones heu participat anualment en aquest programa, que es duu a terme en diferentsmunicipis de Mallorca.

A l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) creiem en la importància d'exercitar lament, a través de les propostes i exercicis que us duim en aquestes pàgines, perquè ésuna part molt important de l'envelliment saludable. Posant a prova la vostra memòria ila vostra capacitat per a pensar, indubtablement millorau la vostra salut, el querepercuteix de forma positiva en el procés de fer-se grans, al que tard o d'hora tots ensenfrontam.

Per això, no puc deixar de donar-vos les gràcies per ser una part activa i importantd'aquest programa, ja que sense vosaltres no tendria sentit. I vull donar també lesgràcies a tots els professionals de la casa que s'impliquen i treballen cada any per a quètots vosaltres pogueu gaudir d'aquests tallers.

També vull aprofitar per encoratjar-vos a participar tants anys com pogueu enaquests tallers, en els que a més d'exercitar la vostra ment, és un espai de lleure percompartir experiències i passar una bona estona acompanyats per bona gent.

Moltes gràcies!

Catalina Cirer AdroverConsellera executiva de Benestar Social i presidenta del'Institut Mallorquí d'Afers Socials



ÍNDEX

Pròleg de l’Equip de Vellesa i Família ......................................................... 9

Introducció Funcionament general de la memòria i habilitats socials . 11Equip de Vellesa i Família

Primera sessió El nostre meravellós cervell ................................................................................... 23Estimulació cognitiva i estratègies de memòriaBlanca M. Ataun Lecea, pedagoga

Segona sessió La màgia d'envellir ........................................................................................................... 35Estratègies de promoció de l'autonomia. Envelliment saludableMaría Isabel Cuart Sintes, psicopedagogaM. Bel Amer Riera, psicòloga

Tercera sessió Intergeneracional I ........................................................................................................... 41Estimulació cognitiva. Estratègies de participació social i culturalMaria Neus Homar Santaner, educadora social

Quarta sessió Història del cinema ........................................................................................................... 49Estimulació cognitiva i estratègies de memòriaMargalida Pocoví Fernández, educadora social

Cinquena sessió El món dels somnis ........................................................................................................... 59Estimulació cognitiva. Estratègies d'habilitats socials i emocionalsBartomeu J. Barceló Ginard, psicòleg

Sisena sessió Compte i recompte ............................................................................................................ 67Estimulació cognitiva i estratègies de memòriaJoana Maria Fiol i Amengual, psicòloga

Setena sessió Autoestima ................................................................................................................................... 75Estimulació cognitiva. Estratègies d'habilitats socials i emocionalsRoger Farré i Secall, psicòleg

Vuitena sessió Antropologia culinària: el que es menja pel món ...................... 85Estimulació cognitiva. Estratègies d'habilitats socials i emocionalsMargalida Escalas Gual, psicòloga

Novena sessió Anem a comprar.................................................................................................................... 93Estimulació cognitiva i estratègies de memòriaTòfol Sastre Ramis, antropòleg i treballador social

Desena sessió Unes vegades es guanya, i les altres s'aprèn ..................................... 101Estimulació cognitiva. Estratègies d'habilitats socials i emocionalsMargalida Pocoví Fernández, educadora social

Onzena sessió Passats de moda?.................................................................................................................. 109Estimulació cognitiva i estratègies de memòriaCatalina Garcia Garí, treballadora social



Dotzena sessió El tendre somieig musical dels infants ...................................................... 117Estimulació cognitiva i estratègies de memòriaBartomeu J. Barceló Ginard, psicòleg

Tretzena sessió Feines, oficis i artesanies ............................................................................................. 125Estimulació cognitiva i estratègies de memòriaJoana Maria Fiol i Amengual, psicòloga

Catorzena sessió Intergeneracional II............................................................................................................ 133Estimulació cognitiva. Estratègies de participació social i culturalMaria Neus Homar Santaner, educadora social

Quinzena sessió D’una història llunyana III ......................................................................................... 143Estimulació cognitiva. Estratègies de participació social i culturalCatalina Garcia Garí, treballadora social

Setzena sessió Any Ramon Llull ..................................................................................................................... 151Estimulació cognitiva. Estratègies de participació social i culturalRoger Farré i Secall, psicòleg

Dissetena sessió La percepció visual i els seus jocs...................................................................... 159 Estimulació cognitiva i estratègies de memòriaMargalida Escalas Gual, psicòloga

Divuitena sessió Estereotips ..................................................................................................................................... 167 Estimulació cognitiva. Estratègies d'habilitats socials i emocionalsTòfol Sastre Ramis, antropòleg i treballador social

Dinovena sessió Gran antologia I ..................................................................................................................... 173 Estimulació cognitiva. Estratègies de participació social i culturalJoana Ferragut Fiol, treballadora social

Vintena sessió A flor de pell .............................................................................................................................. 181 Estratègies de promoció de l'autonomia. Envelliment saludableBlanca M. Ataun Lecea, pedagoga

Vint-i-unena sessió La riquesa natural de Mallorca: espais protegits II .................... 189 Estimulació cognitiva i estratègies de memòriaJoana Ferragut Fiol, treballadora social

Vint-i-dosena sessió Prevenció d'accidents a la llar .............................................................................. 197 Estratègies de promoció de l'autonomia a la llar

Prevenció de riscos laborals de l'IMAS

Vint-i-tresena sessió Cures i primers auxilis ..................................................................................................... 199 Estratègies de promoció de l'autonomia a la llarPrevenció de riscos laborals de l'IMAS



CALENDARI 2014-15

JULIOL 2015DL DM DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 56 7 8 9 10 11 1213 14 15 16 17 181920 21 22 23 24 252627 28 29 30 31

AGOST 2015DL DM DC DJ DV DS DG

1 23 4 5 6 7 8 910 11 12 13 14151617 18 19 20 21 222324/31 25 26 27 28 2930

SETEMBRE 2015DL DM DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5 67 8 9 10 11 121314 15 16 17 18 192021 22 23 24 25 262728 29 30

OCTUBRE 2014DL DM DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 56 7 8 9 10 11 1213 14 15 16 17 181920 21 22 23 24 252627 28 29 30 31

NOVEMBRE 2014DL DM DC DJ DV DS DG

1 23 4 5 6 7 8 910 11 12 13 14 151617 18 19 20 21 222324 25 26 27 28 2930

DESEMBRE 2014DL DM DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5 6 78 9 10 11 12 131415 16 17 18 19 202122 23 24 25 26 272829 30 31

ABRIL 2015DL DM DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 56 7 8 9 10 11 1213 14 15 16 17 181920 21 22 23 24 252627 28 29 30

MAIG 2015DL DM DC DJ DV DS DG

1 2 34 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 161718 19 20 21 22 23 2425 26 27 28 29 3031

JUNY 2015DL DM DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5 6 78 9 10 11 12 131415 16 17 18 19 202122 23 24 25 26 272829 30

GENER 2015DL DM DC DJ DV DS DG

1 2 3 45 6 7 8 9 101112 13 14 15 16 171819 20 21 22 23 242526 27 28 29 30 31

FEBRER 2015DL DM DC DJ DV DS DG

12 3 4 5 6 7 89 10 11 12 13 141516 17 18 19 20 212223 24 25 26 27 28

MARÇ 2015DL DM DC DJ DV DS DG

12 3 4 5 6 7 89 10 11 12 13 141516 17 18 19 20 212223/30 24/31 25 26 27 2829





CREANT UNA NOVA VELLESA

"El paso del tiempo no debe hacernos renunciar ni aldisfrute ni a la curiosidad".

Norman Foster. Arquitecte

Partim del punt que l’envelliment de la població ha de ser vist com untriomf de la humanitat i que envellir és un procés que comporta resoldre iadaptar-se a les situacions, esdeveniments i també a les pèrdues. Aquestaetapa de la vida és un repte i serà un èxit o un fracàs en funció de cadaexperiència i del balanç que cada persona ha anat acumulant al llarg de lavida.

Vivim molts més anys que abans i no disposem de models per a saberque podem sentir, com podem estar, de quina manera relacionar-nos, a quetenim dret i a que no. Per tant, com diu l’Anna Freixas, es tracta derepensar, re-inventar ampliar, esponjar la nostra pròpia vida, perquè elsanys dels que gaudirem la majoria no venen amb un llibre d’instruccions.

La publicació d’aquest any 2014 forma part de les accions de promocióde la qualitat de vida de les persones majors que duïm a terme des de l’Àreade Gent Gran i la inicia’m amb vint i tres temes que configuren els quatrepilars bàsics de l’envelliment actiu: salut, activitat física, nutrició iparticipació social tal com proposa l’Organització Mundial de la Salutreferent a l’envelliment actiu i saludable.L’edició actual abarca estratègies per a la memòria i l’atenció, les habilitatssocials i emocionals, la participació social i cultural, l’envelliment saludablei la prevenció de riscos.

Tots aquests continguts s’han plasmat aquest any amb un objectiufinal que és el foment de l’autonomia en tots els sentits possibles per quecom diu Margarita Salas Falgueras, bioquímica: "Cuanto más usas elcerebro, mejor lo tienes y menos envejeces".

Secció de Foment de l’Autonomia per a Persones MajorsÀrea de Gent Gran

Setembre 2014





INTRODUCCIÓFUNCIONAMENT GENERAL DE LA MEMÒRIA

I DE LES HABILITATS SOCIALS

FUNCIONAMENT GENERAL DE LA MEMÒRIAEquip de Vellesa i Família

El nostre cervell està format per neurones, substànciesquímiques i impulsos elèctrics. Els records són dades quees codifiquen, es guarden i es recuperen segons un procésde minúscules interaccions elèctriques i químiques.

Quan no s'exercita la memòria, no sols es vaperdent aquesta facultat, sinó que es multiplica el risc depatir alguna malaltia neurodegenerativa.

Els científics han descobert que la pèrdua dememòria no és irreversible ni inevitable amb el pas del temps, sinó que vaassociada a la manca d'activitat mental.

TIPUS DE MEMÒRIA

La memòria humana és la facultat que permet a l’ésser humà retenirexperiències passades.

Es divideix en una sèrie de sistemes, cadascun amb diferents funcions, comper exemple, emmagatzemar informació per uns pocs segons o per a totala vida, informació conceptual o esdeveniments de la vida quotidiana, etc.

Tipus de memòria segons el contingut que recordam

Memòria episòdica

Memòria prospectiva

Memòria semàntica

Memòria procedimental

Capacitat per recordar experiències anteriorsque han tingut lloc en un temps i lloc concret.

Implica recordar què, com i quan fer algunaacció en el futur.

Emmagatzema coneixements que nonecessiten un context temporal per evocar-los (com els noms...).

Permet reproduir les habilitats (compentinar-se) que s’automatitzen i no precisen d’una execució conscient.



FASES DE LA MEMÒRIA

Per utilitzar la informació que ens ha arribat de l’exterior hi ha tresetapes:

1 Enregistrament. La primera etapa és la recepció o l’adquisició de lainformació, que s’enregistra. Per percebre correctament aquestainformació són fonamentals l’atenció i la concentració.

2 Retenció. Després, cal conservar i fixar la informació que hemenregistrat prèviament. En aquesta etapa ens convé utilitzar recursosmnemotècnics i estratègies mentals per poder retenir el que volem, comara la visualització, la categorització, l’associació, etc.

Tipus de memòria segons el temps que retenim la informació

Memòria sensorialo immediata:Serveix per enregistrarles sensacions oimpressions quearriben a través delscinc sentits

Memòria a curttermini o de treball:

Memòria a llargtermini o remota:

Permet recordar allò que esveu: la imatge, el color, elque està escrit.

Reconeixement d’una sèriede sons.

Permet recordar objectesen estar-hi en contacte ipermet poder-ne descriureles característiques.

Permet recordar olors.

Permet recordar sabors.

Memòria visual(o icònica):

Memòria auditiva(o ecòica):

Memòria tàctil:

Memòria olfactiva:

Memòria gustativa:

És de capacitat limitada, la seva reproducció ésimmediata i té un temps de permanència breu(inferior a un minut, uns 20-45 segons) i serveixper retenir informació que s’oblida ràpidament(per exemple, un número de telèfon, unaimatge que acabam de veure...).

És il·limitada. Conté tot el coneixement de lapersona, per tant, està implicada i és necessàriaper quasi totes les activitats. Hi ha diversos tipusde memòria a llarg termini que emmagatzementipus d’informació diferents.


3 Record. És la fase en què recuperam la informació emmagatzemadaprèviament, ens serà més fàcil si utilitzam referències espacials i/otemporals i altres mecanismes.

LA MEMÒRIA I ELS PROCESSOS COGNITIUS

A grans trets, la memòria està vinculada amb altres capacitatshumanes, com el llenguatge, la intel·ligència, la creativitat, l’atenció, lapercepció… Aquestes capacitats són funcions cognitives, funcions iprocessos pels quals l’individu rep informació i emmagatzema i processa lainformació relativa a un mateix, als altres i a l’entorn:

• L’atenció és un procés mitjançant el qual se seleccionen,d’entre tots els estímuls que envolten el subjecte, els ques’han de processar. D’aquesta manera, allò a què no s’haatès no serà recordat.

• La concentració ens permet adquirir una actitud conscient adreçada aobservar amb detall i precisió una cosa, a dirigir la ment cap a lacomprensió d’aquella cosa.

• El llenguatge ens serveix per emmagatzemar la informació a lamemòria després de donar-li significat i, així, potenciar la retenció i elrecord.

• El càlcul, fer càlculs mentals suposa activar tot el cervell, ja que es posenen funcionament diverses àrees cerebrals. En elcàlcul intervenen diversos tipus de memòria i, amés, afavoreix el desenvolupament de la capacitatd’atenció, la concentració, la visualització il’agilitat mental.

• L’orientació és el conjunt de funcions psíquiques, principalmentperceptives, mitjançant les quals prenem consciència en cada moment dela situació real en què ens trobam. Per orientar-nos no tan solsnecessitam la integritat del nostres òrgans sensorials, que ens informendel món exterior, sinó també diverses estructures psicològiques com lamemòria, l’atenció, el pensament racional i la comprensió.




• Podem entendre l’orientació espacial com lacapacitat per reconèixer la posició, la localització i laubicació del nostre propi cos i dels objectes dins l’espai.

• Podem entendre l’orientació temporal com la capacitatque tenim de reconèixer les categories que emprem el temps i ubicar-les tanten el nostre propi temps com en el de la resta de persones i objectes, perexemple saber a quin dia ens trobam, quina hora és, si es l’estiu o l’hivern...

La memòria es relaciona amb el pensament imaginatiu o creatiu.Utilitzant la imaginació podrem memoritzar amb més facilitat. A més, lamemòria està influenciada pel grau de motivació, l’estat afectiu i emotiu, i pelgrau d’inhibició del subjecte.

LES PERSONES GRANS TENEN PROBLEMES DE MEMÒRIA?

Quan deim que amb l’edat minva la memòria no volem dir que aquest fetpassi a tothom. Hi ha molts individus que conserven una memòria i unesfacultats intel·lectuals meravelloses durant tota la vida. Però hi ha una majoriaque, per moltes causes i ben diverses, té una memòria pitjor en la vellesa que enla joventut. No hi ha una única causa, sinó que hi intervenen factors diferents.

Les causes dels problemes de memòria per l’edat són les següents:

1 Canvis orgànics: transformacions en el cervell que dificulten elsprocessos de memòria (disminució de neurones, disminució d’algunsneurotransmissors cerebrals, modificació de la circulació cerebral….),problemes de vista i d’oïda que impedeixen captar bé la informació, etc.

2 Canvis psicològics o de comportament: pensaments negatius sobrela capacitat pròpia com «ja som vell i no puc fer-ho millor», estrès,preocupacions, etc.

3 Canvis socioculturals: disminució de les relacions amb els altres,aïllament, manca d’interès per les coses, etc.

Els oblits més freqüents són:•No poder recordar una paraula, el que és conegut popularment com elfenomen de «a la punta de la llengua», o oblidar el nom d’una persona.•No saber on s’han posat les coses o haver de comprovar diverses vegadessi s’ha fet una determinada tasca que solem tenir automatitzada, com


apagar el gas, tancar la porta, desendollar la planxa, apagar el llum…

D’altra banda, al voltant de 7 de cada 10 persones grans poden tenirproblemes per recordar un canvi d’activitats fora de la rutina o alguna cosaque ha passat en un període de temps proper, oblidar cites (anar al metge),oblidar aniversaris...

Recordau

Les persones que pateixen aquestes alteracions tenen pèrdua dememòria associada a l’edat. Aquesta alteració no és una malaltia: es dónaen una persona sana, sense malalties orgàniques ni psicològiques, i estàcomprovat que si aquestes persones fan programes d’entrenament de lamemòria —en les quals se’ls ensenya a practicar estratègies i tècniques—milloren molt els problemes d’oblits quotidians que presenten.

En canvi, en la demència es veu afectada la memòria de manera moltmés greu i, a més, s’alteren altres funcions corticals superiors que no sónafectades en les persones que no la pateixen: el llenguatge, el judici, elcàlcul, l’orientació, el control emocional, etc.

Alteracions associades a l’edat

Podem distingir entre oblits senils benignes i oblits senils malignes odeteriorament cognitiu lleu.

a) Oblit senil benigne: són queixes repetides i oblits freqüents (noms depersones conegudes, llista d’objectes, fets recents), que apareixen de formafluctuant i en relació a canvis d’humor.Entre el 25-50% de la gent major de 60 anys presenta una disminució de laseva capacitat de memòria. S’afecten sobretot els processos d’aprenentatgei de recuperació. Poden aprendre una quantitat d’informació similar a la dela gent jove, però es redueix la velocitat d’aprenentatge de la novainformació. Tot i que la seva capacitat per registrar informació no es veuafectada, tenen problemes per consolidar la informació com a memòria dellarg termini i per recuperar la informació emmagatzemada.

b) Oblit senil maligne o deteriorament cognitiu lleu: es caracteritza peruna pèrdua de memòria superior a la que s’hauria d’esperar tenint en




compte l’edat i el nivell educatiu del pacient i pot estar causat per diferentsfactors. Entre el 10-15% evolucionen anualment cap a la malaltiad’Alzheimer, comparat amb el 1-2% en població sana de la mateixa edat.

Oblit: per què oblidem les coses?

Per un esvaïment, pel pas del temps. Si no s’activa la informació, esperd. Amb les claus de recuperació podem recordar una informació queteníem disponible però no accessible.

Per una interferència, fa que el que passi, per exempleimmediatament després d’un accident, s’oblidi perquè es bloqueja el procésde transvasament. Com més semblants siguin dos temes seguits, mésinterferències creen.

Per un desplaçament, la nova informació "desplaça" l’antiga, perexemple, en una llista de paraules les darreres desplaçaran les primeres.

QUÈ ES POT FER PER MANTENIR LA MEMÒRIA VIVA?

La memòria, com ja hem dit, és la capacitat d’emmagatzemarinformació, retenir-la i reproduir-la. Gairebé sempre es perd perquè nos’exercita, és a dir, no es manté viva. L’atenció, la concentració, l’interès,l’entusiasme i la motivació són imprescindibles per activar i mantenir lanostra memòria.

Què cal fer?1. És imprescindible mantenir actiu el cervell fent exercici intel·lectual.2. Convé utilitzar estratègies per millorar l’aprenentatge de cosesnoves i per afavorir el record.

3. Cal estar atent al que es fa per evitar que les accions quotidianesesdevenguin rutinàries o automàtiques.

4. L’interès i la motivació són necessaris per aprendre i per recordar. 5. També és important aconseguir el benestar psicològic. L’ansietat i ladepressió incideixen en un pitjor funcionament de la memòria.

6. Aprendre tècniques de relaxació ajuda a controlar l’ansietat quegeneren els aprenentatges nous i la possibilitat de l’error.

7. No s’ha de pretendre no tenir cap oblit o equivocació. Voler serperfecte i ràpid només genera més ansietat. Amb el pas dels anys, el


cervell continua funcionant bé, però necessita més temps per actuar. 8. També és útil preocupar-se per mantenir un bon estat físic i perestablir hàbits saludables.

TIPUS D’AJUDES PER A LA MEMÒRIA

•Ajudes externes: són les que utilitzen recursos dememòria aliens al subjecte (per exemple, prendre notes ofer llistes de la compra).• Estratègies generals de retenció: són «operacions normals de lamemòria» que no requereixen un entrenament específic (per exemple:el repàs, l’organització o l’elaboració).•Mnemotècnies formals: són procediments per incrementar laretenció i que necessiten un aprenentatge especial i que es basen enl’ús tant de codis verbals com d’imatges mentals.

Les tècniques principals són les següents:

La visualització. Les tècniques de visualització es basen en lacapacitat de crear imatges visuals, és a dir, de crear una imatge mental, unafotografia mental. La memòria reté millor les imatges acolorides i brillants,i també aquelles amb moviments, en tres dimensions i molt detallades. Commés detalls tengui la imatge, més fàcil ens serà recordar-la més tard.

L’associació. És un dels mecanismes més efectius que utilitza lamemòria. Associar és relacionar o unir qualsevol cosa que volem recordaramb allò que ja coneixem. Les associacions són personals: unes són lògiquesi altres, il·lògiques; unes, conscients i altres, inconscients. Com mésassociacions facem més bé recordarem les coses.

L’organització. És disposar com s’ha de fer una cosa i preparar tot elque es necessita: sempre és més fàcil recordar les coses que tenen un certordre que les que estan desordenades. Una manera d’organitzar és agruparmaterials utilitzant-ne alguna de les característiques comunes. Aquestprocés s’anomena categorització (organitzar en grups) i, així, quan volemun objecte determinat sabem on és. L’organització funciona com un sistemad’estalvi, atès que, per exemple, no necessitam recordar on són cada un delscentenars d’objectes que tenim a la llar, a la feina...




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


QUÈ SÓN LES HABILITATS SOCIALS?

"Es defineixen les habilitats socials com la capacitat per interactuaramb els altres en un context social d’una forma determinada per noperjudicar els altres".

Es pot definir la conducta hàbil com aquella que expressa«sentiments, actituds, desigs, opinions, drets d’un individu d’unaforma adequada a la situació, respectant els altres.» Per tant, es potdir que una persona és hàbil quan «sap reaccionar i dir les coses de formaapropiada adaptant-se a cada situació».

Per ser socialment hàbil són necessaris tres elements:

A) Ser hàbil socialment quant a pensaments.Suposa conèixer els processos i elements necessaris per unacomunicació eficaç i aspectes com les expectatives, les distorsionscognitives, els sistemes de percepció i interpretació humana.

B) Ser hàbil quant a conductes.

Suposa posar en pràctica tots els recursos i estratègies verbals i noverbals per comunicar-nos de forma més eficaç.

C) Ser hàbil quant a emocions.Pel que fa a les emocions, suposa partir d’uns valors, actituds isentiments bàsics com la democràcia, la igualtat de drets, lasolidaritat, la dignitat humana, etc. en les relacions humanes.

Per què serveixen les habilitats socials?

1. Per aconseguir tot allò que cercam mitjançant una comunicació social.

2. Per millorar les relacions amb els altres, per comprendre’ls millor (perexemple, quan aprenem a expressar les nostres queixes de forma que noels causin malestar, ajudam que els altres puguin mostrar-nos les sevesopinions sense que ens facin sentir malament).




3. Per mantenir la satisfacció personal ja que som capaços d’expressar elsnostres pensaments sense ofendre ningú (les habilitats socials ens fansentir millor i conseqüentment suposen una disminució dels problemesamb els altres al temps que incrementen la nostra autoestima i la nostraascendència social i professional).

Característiques més importants de les habilitats socials.

- S’adquireixen mitjançant l’aprenentatge (observació, imitacióassaig i informació).

- Inclouen comportaments verbals i no verbals.

- Suposen iniciatives i respostes efectives i apropiades.

- Augmenten el reforç social.

- Són recíproques per naturalesa i suposen una correspondènciaefectiva i apropiada.

- La seva pràctica rep les influències de les característiques del’entorn. És a dir, factors com l’edat, el sexe, l’estatus del receptorafecten la conducta social de l’individu.

Quines són les habilitats socials necessàriesen diferents situacions?

Hi ha habilitats socials bàsiques i altres de més complexes, sense lesprimeres no podem aprendre i desenvolupar les segones. Cada situaciórequerirà mostrar unes habilitats o unes altres, segons les característiquesde la situació i la seva dificultat.

ESCOLTAR: LA PRIMERA HABILITAT SOCIAL

L’habilitat d’escoltar és un dels comportaments més difícilsd’aconseguir perquè escoltar bé és escoltar amb comprensió, posant-himolta d’atenció.

Aquesta habilitat ens permet esbrinar (aclarir) de què està parlantl’altra persona, el que ens diu i que és el que intenta comunicar-nos.

L’escolta implica psicològicament estar disponibles i atents al missatgedel nostre interlocutor. Això és molt important perquè moltes personessembla que estan escoltant quan realment estan distretes, pensant en altresassumptes o simplement estan més ocupades en el que han de contestarque en comprendre’t.


Per què és important escoltar?

1) Ens convertim en una persona amb credibilitat.

2) Transmetem acceptació i interès a l’altre.

3) Estimulam a mantenir la comunicació.

4) Si escoltam podem comprendre millor el que ens diuen.

5) Si escoltam augmenta la probabilitat que ens escoltin a nosaltres.

6) Només escoltant millorarem el clima i reduirem les tensions.

7) Escoltant ensenyam els altres a escoltar.

ESTRUCTURACIÓ DE LES HABILITATS SOCIALS

• GRUP 1: Primeres habilitats socials- Escoltar- Iniciar una conversa- Mantenir una conversa- Formular una pregunta- Donar les gràcies- Presentar-se- Presentar altres persones- Fer un compliment

• GRUP 2: Habilitats socials avançades- Demanar ajuda- Participar- Donar instruccions- Seguir instruccions- Disculpar-se- Convèncer els altres

• GRUP 3: Habilitats relacionades amb els sentiments- Conèixer els propis sentiments- Expressar-los- Comprendre els sentiments dels altres- Enfrontar-se amb l’enfadament dels altres- Resoldre el temor- Expressar afecte- Autorecompensar-se




• GRUP 4: Habilitats alternatives a l’agressió- Demanar permís- Compartir- Ajudar els altres- Negociar- Utilitzar l’autocontrol- Defensar els propis drets- Respondre a les bromes- Evitar els problemes amb els altres- No ficar-se en baralles

• GRUP 5: Habilitats per afrontar a l’estrès- Formular una queixa- Respondre a una queixa- Demostrar esportivitat després d’un joc- Defensar els amics- Respondre a la persuasió- Resoldre la vergonya- Respondre al fracàs- Enfrontar-se als missatges contradictoris- Respondre a una acusació- Preparar-se per a una conversa difícil- Fer front a les pressions del grup

• GRUP 6: Habilitats de planificació- Tenir iniciativa- Discernir sobre la causa d’un problema- Establir objectius- Determinar les habilitats pròpies- Recollir informació- Resoldre els problemes tenint en compte la seva importància

- Prendre decisions- Concentrar-se en una tasca



Primera sessió Data............/............/............

EL NOSTRE MERAVELLÓS CERVELL Estimulació cognitiva i estratègies de memòria

Blanca Ataun Lecea, pedagoga

Cap sense cervell no ha de menester capell

El cervell humà és la part de l’encèfal responsable de les funcionssuperiors relacionades amb la intel·ligència. Pesa de mitjana 1,5 kg amb unvolum de 1.130 centímetres cúbics (cm3) en les dones i 1260 cm3 en elshomes, encara que hi ha variacions individuals importants.

Presenta dos hemisferis, dret i esquerre. La superfície de cadahemisferi presenta un conjunt de prominències i cissures que proporcionena l’escorça una aparença plegada, de tal forma que només un terç d’aquestaqueda exposada a la superfície.

Cada hemisferi processa diferents tipus d’informació.



EXERCICI 1

Escriviu quin hemisferi intervindria en cadascuna de les tasquessegüents:

1. Prendre mides per reformar una habitació ......................................................................................

2. Imaginar la reforma d’una habitació de ca nostra ..................................................................

3. Utilitzar la mà esquerra per escriure considerant que escric amb ladreta .................................................................................................................................................................................................

4. Fer sudokus ................................................................................................................................................................................

5. Escoltar música ......................................................................................................................................................................

6. Pintar un quadre .................................................................................................................................................................

7. Fer la llista de la compra ..........................................................................................................................................

8. Comptar les cadires que hi ha a la sala ..................................................................................................


9. Fixar-se en la disposició de les cadires .................................................................................................

10. Crec que avui tindré una visita ....................................................................................................................

11. Planificar i organitzar correctament les vacances. ................................................................

Durant dos minuts intentarem memoritzar les funcionsassignades a cadascun dels hemisferis.

ELS LÒBULS CEREBRALS

Cada hemisferi té quatre lòbuls: frontal, temporal, parietal i occipital.En general, els lòbuls se situen davall els ossos que porten el mateix nom.Així, el lòbul frontal descansa en les profunditats de l’os frontal, el lòbulparietal sota l’os parietal, el lòbul temporal sota l’os temporal i el lòbuloccipital davall la regió corresponent a la protuberància de l’occipital.

EXERCICI 2

En el dibuix següent podríeu assenyalar els lòbuls d’aquest hemisferi




LES NEURONES

El sistema nerviós està format per unes cèl·lules anomenadesneurones. Cada ésser humà té milers de milions de neurones en el seu cos.Al llarg de la nostra vida perdem neurones, diuen que perdemaproximadament una per segon, però encara així una persona de 85 anys isana manté el 96 % del total de les neurones.

Les neurones es disposen formant una xarxa i encara que són cèl·lulesque no es divideixen, des de fa uns anys sabem que tenen certa capacitat degeneració, és a dir de formar connexions noves entre elles.

EXERCICI 3

Si suposam que una persona perd una neurona per segon. Quantesneurones perdem en un dia? i en un mes? I en un any?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................



PLASTICITAT

La plasticitat cerebral és l’habilitat de fer que una zona del cervells’encarregui de fer tasques que normalment no fa, per exemple, en cas delesions (traumàtiques, accidents vasculars cerebrals, etc.) que danyen lazona del cervell que s’encarrega de coordinar els moviments de la mà, espot fer, amb teràpia física, que una altra part del cervell s’encarregui de ferel treball de la zona danyada o destruïda, i es pugui controlar aquesta màamb una altra zona del cervell.

EXERCICI 4

En el vostre dia a dia, en quins aspectes, accions, pensaments,emocions considerau que aquesta capacitat de plasticitat és present?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Recordau algunes de les funcions que assignàvem a cadascun delshemisferis al principi d’aquesta sessió?

Hemisferi esquerre Hemisferi dret

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................



LES NEURONES MIRALL

Per què els bebès ploren quan sentenun altre bebè plorar? Per què gairebépodem sentir dolor quan veim unapersona ferida? Per què sentim en carnpròpia els problemes que viu elpersonatge del llibre que llegim? Laresposta a aquestes preguntes es troba enles neurones mirall.

Les neurones mirall s’activen des delnaixement i són la base de la capacitatinnata d’imitació, sense la quall’aprenentatge seria pràcticamentimpossible.

Les neurones mirall són la base de l'empatia, és a dir, són útils perentendre les intencions, emocions, pensaments i accions d’altres persones.

EXERCICI 5

Ara que coneixeu el funcionament de les neurones mirall, podríeuexplicar algun fet ocorregut aquesta setmana en el qual podrien estarimplicades?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Tots sabem que el nostre cervell de vegades ens enganya, en els exercicissegüents en teniu una prova.



a) Quantes columnes creies que hi ha en el dibuixsegüent: tres de rodones o dues de quadrades?

b) Quina figura creis que és més gran?

c) Cap on creis que es dirigeixen les fletxes cap al’esquerra o cap a la dreta?

d) Quants de punts negres hi veis?

e) En aquesta foto hi ha un home, sabeu on és?



CERVELL I ALIMENTACIÓ

El cervell representa només el 2 % delnostre pes, no obstant això, necessita alvoltant del 20 % de l’energia que ingerim. Elnostre cervell és bastant greixos, un 60 % deltotal és greix. D’entre els aliments mésindicats per nodrir-lo tenim: nous, alimentsintegrals, anacards, metles, nabius,maduixes, pipes , avellanes, tomàtigues, col lomabarda, espinacs i xocolata.

Amb tota aquesta energia el nostre cervell produeix electricitat demanera que amb ella podriam encendre un petit llum.

I SI EN VOLEU FER MÉS...

Amb aquest test, podreu tenir una noció bastant aproximada del graude desenvolupament de cadascun dels vostres hemisferis cerebrals.

1. Quan heu de resoldre un problema...

a) Imaginau les diferents solucions abans de resoldre’l?

b) Reflexionau i apuntau les diferents possibilitats per poder triar la milloralternativa.

c) Recordau experiències passades que varen sortir bé i us hi inspirau

d) Esperau a veure si la situació es resol sola.

2. Somiar despert és...

a) Una pèrdua de temps.

b) Divertit i relaxant.

c) Una ajuda real per trobar solucions creatives.

d) Un recurs vàlid per planificar el futur.


3. En la vostra vida quotidiana...

a) Anotau en l’agenda tot el que heu de fer, i ho consultau permanentment.

b) Us basta recordar els vostres compromisos, els teniu guardats al cap.

c) Deixau que les coses vagin arribant.

d) Programau el dia preveient el temps necessari per a cada activitat.

4. Quins entreteniments preferiu? (subratllau-ne un o uns quants).

a) Natació

b) Tennis

c) Acampar

d) Pescar

e) Cantar

f) Jardineria

g) Tocar música

h) Llegir

i) Les arts i/o les artesanies

j) La fotografia

5. Si volgués, per exemple, aprendre a ballar millor, necessitaria...

a) Imitar, deixant-me portar per la música.

b) Aprendre la seqüència, i memoritzar-la per etapes.

6. Creis que us expressau prou bé quan parlau?

a) sí

b) No




7. Si necessitau recordar dades, noms o qualsevol altra informació:

a) Ho visualitzau en la ment.

b) Ho anotau.

c) Ho repeteiu diverses vegades (fins i tot en veu alta).

d) Ho associau amb una informació anterior.

8. Recordau fàcilment les cares?

a) Sí

a) No

9. Quan escriviu (cartes, poemes...)

a) Inventau paraules.

b) Us agrada el llenguatge poètic.

c) Us preocupau per trobar les paraules precises.

10. Quan conversau, us sentiu més a gust:

a) Quan escoltau

b) Quan parlau

11. A l’escola, preferíeu...

a) L’àlgebra.

b) La geometria

12. Feis gestos cada vegada que:

a) Necessitau recalcar una idea.

b) Expressau sentiments.


13. Després d’haver assistit a un recital de música:

a) Sou capaç d’entonar molts temes.

b) Recordau molt les lletres.

14. Les següents afirmacions corresponen al vostre cas (subratllaules lletres pertinents).

a) Captau ràpidament el que diuen contractes, manuals d’instruccions idocuments legals.

b) Enteneu bé els esquemes i diagrames.

c) Us imaginau intensament els personatges i escenes d’una novel·la.

d) Us és fàcil trobar el que necessitau en el diccionari o en la guia telefònica.

i) Us agraden els jocs de paraules.

f) Preneu moltes notes durant reunions i conferències.

g) Sovint les idees us sorgeixen sense saber d’on.

Puntacions:

1. a) 7; b) 1; c) 3; d) 9.

2. a) 1 b) 5; c) 7; d) 9.

3. a) 1; b) 7; c) 9; d) 3.

4. a) 9; b) 4; c) 7; d) 8; e) 3.; f) 5; g) 4; h) 3; i) 6; j) 3; k) 9; l) 5; m) 8; n) 1; o)2; p) 2; q) 5; r) 7; s) 8; t) 2.

5. a) 9; b) 1.

6. a) 1; b) 7.

7. a) 9; b) 1; c) 3; d) 5.

8. a) 7; b) 1.

9. a) 9; b) 5; c) 1.




10. a) 6; b) 3.

11. a) 1; b) 1.

12. a) 2; b) 8.

13. a) 9; b) 1.

14. a) 1; b) 7; c) 9; d) 1; i) 1; f) 3; g) 1; h) 9.

INTERPRETACIÓ

Cal sumar el nombre de punts obtinguts i dividir-los pel nombre derespostes assenyalades amb una creu (el nombre de respostes depèn dequantes activitats s’hagin assenyalat en les preguntes 4 i 14).

El nombre que s’obté podem anomenar-lo indicador de preferènciacerebral (IPC). En interpretar aquesta dada en una escala de l’1 al 10, s’obtéel següent:

Si el vostre IPC està entre l’1 i el 3, predomina l’hemisferi cerebralesquerre. Preferiu naturalment els dictats de la raó i estau més benpreparata o preparada par: carreres científiques, informàtica i computació,comunicació i periodisme, administració d’empreses i, en general, activitatsque requereixin atenció als detalls i l’organització.

Si el vostre IPC oscil·la entre el 7 i el 10, predomina l’hemisfericerebral dret. Les vostres inclinacions naturals són les activitats artístiques,en les quals la intuïció i l’emoció puguin jugar un paper important: pintura,escultura, ceràmica, artesanies, decoració, creació d’objectes, poesia, artsvisuals, carreres humanístiques i, en general, tot el vinculat a les relacionshumanes.

Si el vostre IPC oscil·la entre el 4 i el 6, la influència dels vostreshemisferis cerebrals està equilibrada: podeu encarar amb confiança tant lesactivitats científiques com les humanístiques.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

<http://www.tecnicas-de-estudio.org/general/test-hemisferios.htm>


Segona sessió Data............/............/............

LA MÀGIA D’ENVELLIREstratègies de promoció de l'autonomia. Envelliment saludable

María Isabel Cuart Sintes, psicopedagogaMaria Isabel Amer Riera, psicòloga

Vivim un moment en què cada vegada hi ha un nombre més nombrósde persones majors, que ja no es conformen amb viure més anys, si no queels volen viure bé, amb qualitat de vida. Com afirma l’escriptora CarmenAlborch, «estam en condicions de participar en la que s’ha qualificat com larevolució més significativa del darrer segle, la revolució de la longevitat,amb la idea o finalitat d’envellir creativament».

En aquest sentit, l’envelliment no té perquè ser percebut com unaetapa plena de limitacions, pot ser una època molt enriquidora si somcapaços d’apreciar la màgia d’envellir. Si llegim el fragment següent del’escriptora abans esmentada podem entendre millor l’essència d’aquestamàgia:

«Mentre siguem capaçosd’entusiasmar-nos, de tenir ideals iprojectes pels quals lluitar, mentretinguem sentiments de rebel·liadavant les injustícies, mentrecultivem l’amistat i sembrem bonssentiments i bon humor, enstrobarem satisfets amb la nostraedat» [...] «Val la pena intentarenvellir de la millor manerapossible, tinc la convicció que sommoltes les persones que estam disposades a assumir amb intel·ligència, bonhumor i molt d’amor els nous reptes.» (Alborch, 2014, p 16-27)

Per gaudir de la màgia d’envellir, és important procurar un estil de vidaactiu i saludable...




EXERCICI 1

Anotau un mínim de 20 paraules que associeu amb l’envelliment actiui saludable, així, a més de pensar diferents activitats saludables, treballareula «fluïdesa verbal», la capacitat de generar paraules que ens ajuda a trobarla paraula que necessitam quan tenim la sensació de tenir una paraula «a lapunta de la llengua».

EXERCICI 2

Comentau, en petits grups, com podeu fer en la vostra vida quotidianael que se us proposa a la figura següent:

Claus per poder descobrir la «màgia d’envellir»


L’activitat mental també esdevé essencial perenvellir saludablement. Com aquesta sessió tracta de«la màgia», us proposam una sèrie d’activitats amb lesquals podrem activar la ment amb activitats deraonament lògic, càlcul mental i creativitat,apropant-nos a la màgia dels números:

EXERCICI 3

Alguns números semblen màgics, perquè quan feim una sèried’operacions matemàtiques sempre hi arribam, un d’aquest números és el1.089. Ho podeu comprovar així:

- Escriviu un número de tres xifres que no sigui capicua: _ _ _

- Escriviu el mateix número al revés: _ _ _

- Restau el número menor al major: _ _ _ - _ _ _ = _ _ _

- Escriviu aquest resultat al revés: _ _ _

- Sumau els dos darrers resultats: _ _ _ + _ _ _ = ________

El resultat és 1.089?

Per activar encara més la vostra ment, intentau fer les mateixes operacionsmentalment amb un altre número, podreu comprovar que també arribareu a laxifra màgica 1.089. El càlcul mental és una habilitat que hem d’intentarmantenir per no perdre l’hàbit de revisar factures, extractes bancaris... fetque a la vegada ens ajuda a prevenir qualsevol abús econòmic.

EXERCICI 4

Per fer l’activitat anterior hem hagut d’activar el raonament lògic i elcàlcul, però, de vegades, per trobar solucions a alguns problemes això no éssuficient, cal emprar també la creativitat, ho podem comprovar amb elproblema següent:

• Intentau llevar al número denou un u perquè doni com a resultat elnúmero vint. ............................................




Per solucionar problemes a la nostra vida diària també hem d’activarla nostra creativitat, per exemple, ens podem trobar amb pocs aliments ala gelera o al rebost, i haver d’activar la nostra creativitat per poder-hi ferun menú inventant plats improvisats adequats per a uns convidats...


EXERCICI 5

Aquest quadre sembla quetambé té màgia, ja que ocultamoltes cares, per trobar-les calactivar molt la nostra atenció...

Quantes n’heu identificat?

EXERCICI 6

Per continuar treballant també la capacitat de mantenir l’atenció,capacitat que pot minvar un poc amb el pas del temps si no es practica,desxifrem aquesta frase de Franz Kafka relacionada amb l’envelliment. Lafrase està escrita en braille, que és l’alfabet en relleu usat per les personesamb discapacitat visual.



...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Si us ha agradat la frase, intentau activar la memòria per poderrecordar-la la propera setmana, per això us ajudarà, a més de repetir-la,associar-la amb qualque fet siguificatiu (per exemple, un quadre, unamúsica o un paisatge que us hagi commogut per la seva bellesa).



EXERCICI 7

Gaudir de les activitats culturals que hi ha al nostre entorn és unaoportunitat molt enriquidora per activar la nostra ment i, a la vegada,relacionar-nos amb altres persones.

Al quadre següent podeu veure esculturesde diferents indrets de Mallorca:

- En reconeixeu qualcuna?

- On l’heu vista?

- Quina us agrada més?

- Planificau una sortida des del vostre municipi, per visitar l’escultura.Haureu de cercar informació d’horaris d’autobusos o trens, restaurantso cafeteries per poder menjar abans o després de la visita..., i d’aquestamanera, a més de passar un dia molt enriquidor activareu la vostrament treballant les funcions executives (capacitat deplanificació), l’orientació temporal i l’orientació espaial.

- Si disposau d’Internet a ca vostra podeu cercar informació sobre unaobra d’art que us agradi, visitar «virtualment» un museu i, per quèno?, planificar un viatge per visitar-lo.


Alborch, C. (2014). Los placeres de la edad. Barcelona: Espasa Libros


Tercera sessió Data............/............/............

INTERGENERACIONAL IEstimulació cognitiva. Estratègies de participació social i cultural

Mª de les Neus Homar Santaner, educadora social

«Sempre és breu el temps de compartir»

Miquel Martí i Pol

Semblances i diferències d'infants i majorsAquesta sessió serà la primera que compartirem

amb un grup d'infants de l'escola del poble. Per això,us hem preparat una sèrie d'activitats que possibilitenla interacció entre infants i majors; relació entregeneracions que vetllarà pel respecte, la confiança,

l'amor i la gratitud com a valors fonamentals.

La vellesa es va construint des de la infància. Cada fase de la vida esconstrueix des de les anteriors i hi influeixen les nostres expectatives envers elque vendrà. La vellesa no té sentit si se la separa de l'edat adulta, de la joventuto de la infantesa. El nostre ser-i-estar al món és un ser-en-comú, un estar junts.

EXERCICI 1

En petits grupets d'infants i majors, després de presentar-vos, heu detrobar semblances entre vosaltres: del vostre aspecte físic, caràcter i aficions.Quan hàgiu trobat les semblances, podríeu trobar diferències entre vosaltres?

Semblances:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




Diferències:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 2

A cadascun d'aquests requadres d'abaix, podríeu dibuixar la vostraparella de feina? És a dir, l'infant dibuixarà el major i el major dibuixarà l'infant.Després, mostrareu i comentareu el dibuix que heu fet a la resta del grup.

MAJOR DIBUIXAT INFANT DIBUIXAT


EXERCICI 3

Podríeu explicar als infants com va ser la vostra infantesa? Després,els infants explicaran als majors com són els seus padrins i les sevespadrines, què fan plegats, quan es veuen, si comparteixen activitats...

Respecte de la infantesa dels majors:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Respecte de les vivències dels infants amb els padrins i padrines:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Per acabar l'activitat, els infants explicaran algunacosa que hagin après dels seus padrins i els majorsexplicaran alguna cosa que hagin après dels seus néts.Finalment, ho heu d’exposar a la resta del grup. Aquestaactivitat es pot fer per parelles o en petits grups.




EXERCICI 4

Farem l’exercici següent per parelles. L' infant had’explicar al major com es veu quan tengui moltsd'anys i arribant a aquesta etapa de la vida que és lavellesa: aspecte físic, caràcter, professió, aficions,nombre de fills, lloc on viu,... El major,, a partd'escoltar-lo, ha de prendre nota d'allò que li explical'infant i després ho ha d’exposar i compartir amb laresta del grup.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 5

Seguint el fil de l'activitat anterior, i per treballar amb els infants lapresa de consciència de la situació de dependència que viuen alguns majors,per parelles cada major planteja a l'infant company de feina la situaciósegüent:

Imaginau-vos per un moment que, de cintura cap avall, teniu paràlisia les cames i, per tant, no les podeu moure ni podeu caminar:

• Què creus que faries en aquesta situació? Com creus que actuaries?:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


• Què faries per fer una vida el més normal possible?:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

• Què demanaries per poder fer una vida més o manco normal?:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

• I per ser més o manco feliç?:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

El fet de relacionar-nos amb persones d'altres generacionspot desvetllar dins cadascun de nosaltres un sentiment deconvivència i de solidaritat universal que ens ajuda a veureles necessitats dels altres, tant dels més propers, la gent quepateix al nostre costat cada dia, com dels més llunyans, ja

que tots formam part de la mateixa realitat.

EXERCICI 6

Per parelles, farem una dinàmica d'acompanyament entregeneracions. Una persona de la parella serà l'encarregada de guiar l'altra,que ha de dur els ulls tapats amb una tela o mocador. Aquesta altra sesuposa que és invident. Es farà durant cinc minuts, i després es canviaran elsrols, per tant, la persona guia serà la persona invident. Finalment, s’ha deposar en comú l’experiència amb la resta del grup, incidint en els aspectessegüents:




• Com us heu sentit fent de persona guia?

• I com us heu sentit de persona invident?

Enfortir les relacions entre generacions ajuda a establir els fonamentsper una convivència millor entre els éssers humans. Així, de la convivènciaentre generacions se'n desprenen valors de participació, solidaritat i ajudamútua. Aquest fet ens humanitza i ens uneix, perquè ser solidaris amb lesaltres persones és ser solidaris amb nosaltres mateixos.

La inexistència d'aquest valor ens perverteix, ens distancia i ens fanegar la nostra pròpia naturalesa.

Les cases es construeixen amb maons, les persones amb valors.


EXERCICI 7

Ara, per acabar i com a preludi per a la segonasessió intergeneracional, cadascú podria pensar enalgun objecte que, pels motius que siguin, apreciamolt i sent que té un valor emocional important.... Eldureu per a la propera sessió que compartirem unaaltra vegada tots plegats?


EXERCICI 8

Començant amb cadascuna de les lletres que formen la paraulaINTERGENERACIONAL (si es repeteixen lletres també compten), pensauamb els possibles valors humans que, precisament, potencien les relacionsentre generacions. En total, són 17 valors (positius) que haurem de pensar iescriure devora la lletra inicial corresponent.

Per exemple: Amb la primera lletra que és la I : Il·lusió

Podeu continuar?

I: ....................................................................................................................................................................................................

N: ..................................................................................................................................................................................................

T: ...................................................................................................................................................................................................

E: ...................................................................................................................................................................................................

R: ..................................................................................................................................................................................................

G: ..................................................................................................................................................................................................

E: ...................................................................................................................................................................................................

N: ..................................................................................................................................................................................................

E: ...................................................................................................................................................................................................




R: ..................................................................................................................................................................................................

A: ..................................................................................................................................................................................................

C: ..................................................................................................................................................................................................

I: ....................................................................................................................................................................................................

O: .................................................................................................................................................................................................

N: ..................................................................................................................................................................................................

A: ..................................................................................................................................................................................................

L: ...................................................................................................................................................................................................


-Mariano Sánchez (director) i col·laboradors. «Programes intergeneracionals.Cap a una societat per a totes les edats».Col·lecció Estudis Socials, núm. 23,edita Obra Social Fundació "la Caixa".

- Miquel Martí i Pol, a cura de Xevi Planas. «Pensaments». Barcelona:Editorial Pòrtic, 2007.

- <www. Acra.es/docs/Ludoteca- Intergeneracional.pdf>

- <http://desenvolupamenthuma.blogspot.com.es>

- <senderi.org>


Quarta sessió Data............/............/............

UN, DOS, TRES, ACCIÓ!Estimulació cognitiva i estratègies de memòria

Margalida Pocoví Fernández, educadora social

Estau preparats per gaudir d’una estona de cine?, per fer un viatge enel temps? Idò, si és així, preparau càmeres, llums, so, i un, dos, tres.....acció!

Per començar, una d’història..... Dels inicis del cinema fins alsanys 40.

Es considera que el cinema va néixer oficialment el 28 de desembre de1895 a mans del germans Lumière, quan varen mostrar en una sessiópública els seus films, al Salon Indien du Grand Café de Paris.

L’arribada d’un tren a l’estació de Ciutat, va ser un dels seus primersfilms, l’efecte d’una locomotora que semblava sortir de la pantalla va serenorme.

A Georges Meliès, per la seva banda, se’l coneixcom «el primer inventor de ficcions» i com un delspioners de la direcció cinematogràfica. «Viatge a laLluna» del 1902 és una mostra del trucatges que esfeien en aquesta època.

A principis del segle XX elcinema s’estén per tot el món i és

considerat una indústria. Inicialment, es projectaven elsfilms a llocs humils i austers, progressivament esconvertiren en sales elegants i espaioses on les classesbenestants començaven a interessar-s’hi.

Al 1927 un esdeveniment va revolucionar la història: el cinemacomençava a parlar! El context de l’època no era fàcil, va coincidir amb elcrac econòmic del 29, la Gran Depressió als EEUU, el cinema va servir per




evadir-se dels problemes quotidians. El color va arribar al cinema l’any 1935amb la pel·lícula «La fira de les vanitats» i «Allò que el vent s’endugué» vaser una de les primeres pel·lícules en color estrenada l’any 1939 , així com elcinema sonor les primeres filmografies daten a finals dels anys 20,concretament«El cantor de Jazz», estrenada l’any 1927.

A continuació, farem un tast del cinema mut, continuarem ambpel·lícules de les dècades dels 30,40,50 i 60, parlarem de pel·lículescensurades,... i el que sorgeixi! esperam que aquesta sessió dedicada al setèart us faci recordar, emocionar, imaginar, riure....

EXERCICI 1

Un bombí, una corbata estreta, un bastó de bambú, uns calçonsbombatxos, sí!!!, no anau equivocats, és en Charlot! Ah, i també un bigotet.

Qui no recorda una pel·lícula en la qual el protagonista és en Charlot?,principal personatge de Charles Chaplin (Londres, 16 d’abril de 1889 -Corsier-sur-Vevey, 25 de desembre de 1977), considerat un símbol del’humorisme i del cinema mut.

Va debutar amb tan sols amb cinc anys, i als 26 va rodar 35curtmetratges.

Durant la seva vida va rebre nombrosos reconeixements inominacions, el 1928 va rebre un Òscar Honorífic i l’any 1948 va sercandidat al Premi Nobel de la Pau.

A continuació, us presentam imatges d’algunes pel·lículesprotagonitzades per Charles Chaplin, us convidam a comentar-les en grup irespondre a aquestes qüestions.

Què pensau que vol transmetre? quin sentiment us genera?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


EXERCICI 2

Anem a les dècades dels 30 i els 40, aquesta és una petita mostra de lacartellera de l’època, anam per feina? Idò, comencem per posar en comú elque coneixem d’aquests films.




Títol Imatge Any Quants d’anys fa?

Tiempos modernos 1936

Gilda 1946

Casablanca 1942

El ladrón de bicicletas 1948

Lo que el viento se llevó 1939

Ciudadano Kane 1941

Marruecos 1930

Alarma en el expreso 1938



Més pel·lícules d’aquestes dècades:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 3

Ara els anys 50 i 60!



Títol Imatge Any Quants d’anys fa?

Divorcio a la italiana 1961

Con faldas y a lo loco 1959

El bueno, el feo y el malo 1966

El cochecito 1960

12 hombres sin piedad 1957

Lawerence de Arabia 1962

Con la muerte en los talones 1959

El verdugo 1963

Podríeu afegir-n’hi algunes més?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


EXERCICI 4

Amb les pistes que us donam, heu d’endevinar de quina pel·lícula estracta, us animau?

1. Pel·lícula que es va estrenar l’any 1953, els protagonisteseren Clark Gable, Ava Gardner,Grace Kelly i Donald Sinden.



Argument: Vic Marshall és un caçador que viu d’organitzar safaris al’Àfrica. Organitza una expedició al país dels goril·les amb uns personatgesconflictius: la corista Eloise _un maharaja l’havia de dur a un altre safari ifinalment la deixa plantada_ i el matrimoni britànic format pel despistatantropòleg Donald Nordley i la seva jove esposa, Linda. Tothom, llevat deNordley, s’adona que Vic i Linda s’agraden, però ell no ho veu fins que Lindadispara contra el caçador en un atac de gelosia a causa d’Eloise.

El matrimoni abandona el safari, i això propicia que es manifestinclarament els sentiments entre Vic i Eloise.

2. L’any 1954 va ser guanyadora d’un Óscar, alguns dels seusprotagonistes són Humprey Bogart i Ava Gardner.

Argument: tres cineastes americans descobreixen una ballarinaanomenada Maria Vargas (Ava Gardner). Sense perdre ni un minut, tots estraslladen a Hollywood, on la desconeguda es converteix en una estrella.

3. Va guanyar tres Òscars i ha estat valorada com una de lesmillors pel·lícules de la història.

Argument: es tracta d’un drama situat a la ciutat marroquina deCasablanca durant la Segona Guerra Mundial, controlada aleshores pelgovern de Vichy, i té com a protagonista en Rick Blaine, un líder de laresistència francesa. El tema principal de la pel·lícula és el conflicte deRick, que ha d’escollir entre el seu amor per Ilsa i la necessitat de fer el queés just ajudant el marit d’aquesta.

o b

a

o s a

b a

d a ç



4. Pel·lícula estrenada l’any 2006, basada en un best-seller mundial,amb més 44 milions d’exemplars venuts.

Argument: Robert Langdon, un professor d’iconografia religiosa i desimbologia de la Universitat de Harvard, és el principal sospitós enl’assassinat macabre i inusual del comissari del Louvre. Un destacathistoriador britànic del Grial, Sir Leigh Teabing, els diu que el Sant Grial estàexplícitament codificat en la pintura de Leonardo da Vinci «El Sant Sopar».Un grup secret dins l’Opus Dei també es troben immersos en la recerca delGrial convençuts que aquest conté un secret, la revelació del qual és capaçde destruir el cristianisme.

Totes aquestes pel·lícules tenen, almanco, una cosa en comú, hanpassat per la censura, en coneixeu els motius?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Us en recordau d’altres?

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

l

D

o

n


EXERCICI 5

Va de

Recordau aquestes formes geomètriques que apareixiena la part superior dreta del televisor a l’inici als programes,pel·lícules,....?

La utilització dels rombes va ser un sistema de la TVEemprat entre els anys 1963 i 1984.

Hi havia dos nivells: un rombe (majors de 14 anys) i dosrombes (majors de 18 anys).

La influència d’aquest simbolisme és present en el nostrellenguatge, utilizam expressions per dir que alguna cosa «ésde dos rombes» quan és un poc verdós...

Una de les pel·lícules que hem parlat anteriorment es "Con faldas y alo loco", en català "Ningú es perfecte" del director Billy Wilder, vosconvidam a desxifrar una de les escenes més famoses, i si vos animau fins itot a interpretar-la!




Esperam que hagi anat de cine!!!!!


- <http://www.xtec.cat/~xripoll/cine8.htm>

- <http://www.cinehistoria.com/>

- <http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_del_cinema>


Cinquena sessió Data............/............/............

EL MÓN DELS SOMNISEstimulació cognitiva. Estratègies d'habilitats socials i emocionals

Bartomeu J. Barceló, psicòleg

Mar-i-món, obri bitzoc!

Mar-i-món, tanca bitzoc!

(De la rondalla mallorquina Elstres germans i els nou gegants)

L’escoleta té tres mestres: n’Aurora, na Jerònia i en Miquel. Ara estàen silenci. Els infants més petits ja han dinat i descansen a les seveshamaques. La fosqueta de la cambra és tèbia i fa gust d’alenades dolces.

A poc a poquet, ara un, ara l’altre, els menuts comencen a tancar elsulls mentre escolten la veu fluixeta d’en Miquel que els canta una cançó debressol: Noninó, li diu sa mare...., noninó, al nin petitó....

I ara? Què és aquest renou! Se senten corregudes i quatre crits. Són elsinfants més grans que s’encalcen pel passadís.

- Xit! Silenci, no faceu renou _els avisa suaument n’Aurora_, que elsmés petits dormen. Vénga, anau al porxo sense fer molt de trull. Johi vénc tot d’una.

La mestra dels lactants, na Jerònia, està devora na Maria i, per ajudar-la, fa el gest de silenci als al·lots i camina de puntetes dues passes. Els mésgrans somriuen i creuen. Les mestres entren a la cuina per descansar unsminuts. Una estona després compareix en Miquel. Just entrar li ve labadallera.

- Per a mi que m’han aferrat la son aquests al·lotets! _explica a lesseves companyes.




- Ja dormen? _li demana n’Aurora.

- Crec que sí, ningú se mou ni se mena.

- Em fan una enveja! _diu na Jerònia_ Quan dormen així t’encomanentranquil·litat...

- Deu ser perquè somien coses tendres _comenta n’Aurora.

- Els adults _diu en Miquel_ que hauríem de tenir més coneixementque els infants, solem anar a s’enrevés que ells, que somien de benadormits i sempre viuen ben desperts.

- Per què ho dius, això? _li va demanar na Jerònia.

- Perquè els adults molts de pics somiam de desperts i vivim adormits!

EXERCICI 1

I nosaltres ara, que estam desperts o adormits? Avui que heu acabatprimer la son o el jeure? Per si de cas, com que hem de fer un poc de feina,no hi ha més remei que començar de l’única manera possible: fora son!

Començarem, idò, la sessió fent una petita «roda d’escalfament», enel benentès que serà per llevar-nos la son. I ja que parlam d’espavilar-nos,quines diríeu que són les millors maneres per llevar-se la son? Lescomentam i, si voleu, les podeu escriure.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


EXERCICI 2

La son va estretament lligada al descans i viceversa. De fet, lanecessitat de descansar prové dels seus efectes beneficiosos. Efectivament,mentre dormim el cos i la ment aprofiten el temps i... no descansen! Quinaparadoxa no sembla això? Tot seguit teniu una relació de beneficis quecomporta dormir. Podríeu assenyalar els que són certs i comentar-los?

� No pensam en els problemes � La memòria es reforça

� Millor l’humor � Els homes tenen ereccions

� Tornam més atractius � Baixa l’estres psicològic

� Engreixam � Somiam les felicitats i les penades

� El banc ens perdona l’hipoteca � Els joves troben feina

� Millora la vida sexual � Alenam més lentament iprofundament

� El cervell s’atura i descansa � El cos elimina toxines

� Baixa la tensió arterial � Baixa la temperatura corporal




EXERCICI 3

Descansar..., dormir..., i dins la son el somni. Recordau en Miquel, elmestre de l’escoleta, que deia que els adults tenim somnis de desperts? Siestam d’acord en què totes les persones que som aquí estam despertes,estaria bé que poguéssim compartir alguns d’aquests somnis de desperts.Establirem, a mode d’orientació, tres grans tipus de somnis que voldríeu quees fessin realitat. El primer tipus serà per als somnis que voldríem que esfessin realitat aplicats a cada un de nosaltres. El segon, per a la nostra famíliai, el tercer, els somnis que voldríem per a la nostra comunitat, per al nostrepoble. No estiguem empegueïts de somiar de desperts, ja ho veureu...

EXERCICI 4

També és vera que pot arribar a ser molt dolorós i malaltís viure sensetocar de peus a terra, viure somiant sempre de despert, oblidar el nostrepassat i renunciar al nostre futur i perdre així la consciència del que fem aramateix, com si la vida ara no tengués cap transcendència en els dies i elsmesos que vindran. I, tanmateix, qui ho sap?

Perquè, de les coses que feim: quin és el seu sentit? Ho podemconèixer millor si les feim sense pensar-les o sense sentir-les? Sap algú quèens portarà la vida demà o l’any vinent?

Som el que hem fet i també el que hem oblidat de fer; som el quesabem i també el que ignoram; som el que temem i també el que estimam;som la fosca de la nit i la llum del dia.


Tot això, i molt més, podríem comentar, si us sembla, després de llegirun fragment del discurs que Martin Luther King va dirigir als seuscompatriotes en la marxa per la llibertat més multitudinària celebrada finsaleshores als Estats Units. Deia King:

«Sé que alguns de vostès han vingut fins a aquí a causa degrans proves i tribulacions. Alguns han arribat recentmentsortits d'estretes cel·les. Alguns de vostès han arribat de llocson en la seva cerca de la llibertat, han estat copejats per lestempestes de la persecució i derrocats pels vents de labrutalitat policíaca. Sou els veterans d’un sofriment creador.Continueu sent-ho i creieu que el sofriment immerescut téqualitats alliberadores. Torneu al Mississipí, torneu a Alabama,torneu a Geòrgia, torneu a Louisiana, torneu als barris baixosi als guetos de les grans ciutats del nord, en la consciència quela situació present pot ser canviada i ho serà. No feu quetrobem plaer en la vall del desesper.

Avui us dic, amics, que malgrat les dificultats de l’avui idel demà, jo tinc un somni. És un somni que estàprofundament arrelat en el somni americà.

Tinc un somni que un dia aquesta nació s’aixecarà i viuràconforme a la veritable significació del seu credo: «Tenim aquestesveritats per evidents: que tots els homes són creats iguals».




Tinc un somni que un dia, dels rojos pujols de Geòrgia, elsfills dels antics esclaus i els fills dels antics posseïdors d’esclauspodran seure l’un al costat de l’altre a la taula de germanor.

Tinc un somni que un dia, fins i tot a l’Estat de Mississipí,un Estat que s’ofega a l’escalf de la injustícia i l’opressió, estransformarà en un oasi de llibertat i justícia.

Tinc un somni que els meus fills un dia podran viure enuna nació on hom no serà jutjat pel color de la seva pell sinósegons el seu caràcter.

Tinc un somni... tinc un somni que un dia a Alabama, ambels seus racistes, amb un governador dels llavis del qual surtenparaules com «intervenció» i «anul·lació de la integracióracial»... que un dia a Alabama nins i nines negres estrenyin lesmans de nins i nines blancs com a germans i germanes.

Tinc un somni que un dia s’aixequi la vall i cada turó icada muntanya s’abaixin. Els llocs aspres seran aplanats i elsllocs desnivellats seran rectificats.

I la glòria del Senyor es manifestarà i s'unirà tot el gènerehumà. Aquesta és la nostra esperança. Amb aquesta fe tornocap al sud. Amb aquesta fe seré capaç d’extreure una pedrad’esperança de la muntanya del desesper. Amb aquesta feserem capaços de transformar la dissonància estrident de lanostra nació en una meravellosa simfonia de germanor. Ambaquesta fe serem capaços de treballar tots junts, de pregar totsjunts, de lluitar tots junts, d’anar a la presó tots junts, d’alçar-nos per la llibertat tots junts amb el coneixement que un diaserem lliures.»


La importància que té per als humans alguna cosa es pot notar d’unamanera molt senzilla. Basta observar com apareix la cosa en qüestió dins elllenguatge. Certament, això que deim també ho podem comprovar en elcas dels somnis. Per això, us proposam que faceu memòria i recordeu totesles expressions que deim quan parlam referides a això, a somiar, als somnis.Per exemple:



Treure a l'home la son de l'orella

...........................................................................................................................................................................................................................

A bona son no hi ha llit dur

...........................................................................................................................................................................................................................

Somiar truites / Qui té fam somia truites

...........................................................................................................................................................................................................................

Acabar primer el jeure que la son

...........................................................................................................................................................................................................................

Somiar de despert

...........................................................................................................................................................................................................................

Sa truja somiava faves perquè en tenia talent

...........................................................................................................................................................................................................................

Qui sopa massa somia molt

...........................................................................................................................................................................................................................

La son no espera llit ni la talent companyia

...........................................................................................................................................................................................................................

A bona son no hi ha llit dur

...........................................................................................................................................................................................................................




Sisena sessió Data............/............/............

COMPTE I RECOMPTEEstimulació cognitiva i estratègies de memòria

Joana Maria Fiol i Amengual, psicòloga

"Nombre" és l'essència i elprincipi de totes les coses

(Pitàgores)

En aquesta sessió treballarem principalment els conceptes relacionatsamb el càlcul, fer càlculs mentals suposa activar tot el cervell ja que posamen funcionament diverses àrees cerebrals.

Durant molts d'anys ha estat difícil per als científics definir en quinapart del nostre cervell tenen lloc les operacions de càlcul.

Es va arribar a la conclusió que la major part de les operacionsnumèriques tenien lloc a l'hemisferi esquerre que s'encarrega de fer càlculsexactes com les multiplicacions, a més del reconeixement numèric.

EXERCICI 1

En aquest primer exercici el que farem seràllegir el text següent i contestar unes preguntes queens ajudaran a conèixer o a recordar d'on prové lanecessitat de calcular i els diferents sistemes de càlculal llarg del temps.

La capacitat de quantificar és molt antiga,segurament tan antiga com la capacitat d’escriure. Però,com ho feien els humans primitius per representarnúmeros? I per fer càlculs elementals, com ara sumes irestes?

L'os d'Ishango




Als límits fronterers del Congo i Uganda, a la població d’Ishango, s’hivaren trobar unes restes prehistòriques de fa uns 20.000 anys aC, comaquest os que conté una sèrie de senyals.

La distribució d’aquests senyals no és aleatòria: s’hi aprecien certesrelacions.

L’os d'Ishango és el testimoni de números i de càlculs més antic quees coneix.

La paraula càlcul prové del llatí calculus, que vol dir còdol, pedreta.Els primers càlculs es feien amb pedretes, i s’enregistraven fent osques enossos… o en tauletes d’argila, com feien els pobles babilònics.

Els babilònics disposaven d’un signe per a la unitat i d’un altre per ala desena. Combinant-los representaven qualsevol número. Com a base denumeració feien servir el 60. Avui dia encara usam aquesta base, perexemple, per indicar les hores i els minuts del rellotge.

Per la seva banda, els egipcis feien servir símbols més variats, com arauna corda, una flor de lotus, un dit, un ocell… És el sistema d’escripturaconegut com jeroglífic.

Els grecs representaven lesquantitats amb les lletres delseu alfabet: les 9 primereslletres per als 9 primersnúmeros; les 9 següents per ales desenes i les 9 últimes per ales centenes.

Posteriorment, els romans varen reduir el nombre de lletres establint elsistema de numeració que encara es fa servir avui dia en alguns casos.

A l’altra banda del món, al’Amèrica del Sud, feien servir uncuriós instrument, el quipu, construïtamb cordes i cordills.

A la Xina, en canvi, ja feia milersd’anys que se servien d’un instrumentque facilitava molt les coses: l’àbac.


L’àbac consta de dues zones: el cel, ambdues boles a cada columna, i la terra, amb cincboles. La presència _o absència_ d’una bola enuna determinada posició representa unaquantitat.

Tot i la seva aparent senzillesa, l’àbacpermet fer operacions molt complicades. Peraixò va ser l’eina de càlcul _l’única_ durantmolts segles.

1. Quin és el testimoni de càlcul més antic que es coneix?

...........................................................................................................................................................................................................................

2. On es va trobar?

...........................................................................................................................................................................................................................

3. D'on prové la paraula càlcul? I què vol dir?

...........................................................................................................................................................................................................................

4. Què ens ha quedat avui en dia del sistema de càlcul dels babilònics?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

5. Podríeu escriu els números següents en grec?

1 .................. 5 .................. 8 .................. 500 .................. 900 ..................

6. Recordau els números romans?

1 ................ 5 ................ 10 ................ 14 ................ 25 ................ 50 ................




7. On és feia servir el quipu?

...........................................................................................................................................................................................................................

8. Sabríeu representar amb un dibuix com serien amb quipu les xifres següents?

124 234 23 4 15 33

9. Què és un àbac?

...........................................................................................................................................................................................................................

10. On el feien servir?

...........................................................................................................................................................................................................................

En el nostre dia a dia estam envoltats de nombres i xifres, les hores, elsdies de la setmana, números de telèfon, dobles... Les nostres expressions tambécontenen molts de conceptes relacionats amb el fet de comptar, com quantsd'anys fa que vàrem sembrar aquell arbre, quina edat teníem quan l'home vaarribar a la lluna... treis-ne el compte.


EXERCICI 2

Sabeu què volen dir les expressions següents:

• Sortir de comptes = ..........................................................................................................................................................

• Saber de comptes = ..........................................................................................................................................................

• No quadrar els comptes = ........................................................................................................................................

• Treure un problema pel compte de la vella = ................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

• Compte corrent = ................................................................................................................................................................

• Més del compte = ...............................................................................................................................................................

• Sortir a compte = .................................................................................................................................................................

• Compte rodó = .......................................................................................................................................................................

• Perdre el compte = ............................................................................................................................................................

• Pel seu compte = ..................................................................................................................................................................

• Donar compte d’alguna cosa = ..........................................................................................................................

La numeració aràbiga és la representació dels nombres més utilitzadaavui en dia, són els que nosaltres empram, l'anomenam "aràbiga" perquèforen els àrabs els qui la introduïren a Europa, però fou a l'Índia ons'inventà.




EXERCICI 3

En l’exercici següent fareu càlcul mental, es tracta d'omplir la graellaseguint la seqüència de l'exemple.

23 26 29

425 423 421

8 10 13 15

28 32 31 35


EXERCICI 4

Calculau quin número hi falta:


................ + 6 + 4 = 23 16 - ................ - 3 = 7 85 + 3 -10 =................

................ + 8 + 12 = 42 38 - ................ - 9 = 12 96 + 15 – 8=................

................ + 13 + 35 = 64 89 - ................ - 12 = 57 125 + 4 – 32=................

EXERCICI 5

Podríeu fer el recompte dels municipis de Mallorca? I sabríeu dirquants n'hi ha que comencen per cada lletra? Col·locau-los a la graellasegüent.

A ....................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................

B .....................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................

C .....................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................

D ....................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................

E .....................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................

F ......................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................




I .......................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................

L ......................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................

M ...................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................

P .....................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................

S ......................................................................................................................................................................................................................

V .....................................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................................


- <http://ca.wikipedia.org/wiki/Numeraci%C3%B3_ar%C3%A0biga>

- <http://www.digits.cat/tema/numeros>


Setena sessió Data............/............/............

AUTOESTIMA Estimulació cognitiva. Estratègies d'habilitats socials i emocionals

Roger Farré i Secall, psicòleg

«El qui no se posseeix a si mateix ésextremadament pobre.»

Ramon Llull

«Estimar-se un mateix és el començamentd’un idil·li per tota la vida.»

Oscar Wilde

Si cercam autoestima en el diccionari ens remet a l’entrada amor propique defineix com: «Estima de si mateix que porta a no deixar-se ultrapassarpels altres, a no fer un mal paper, etc.». Però l’autoestima és un conceptecomplex que actualment es fa servir en diferents contextos, ja que és unmot que no es fa servir exclusivament en el camp de la salut mental, sinóque també s’esmenta en molts d’altres àmbits. L’autoestima té a veure ambtot allò que pensam, sentim i feim per a nosaltres mateixos. Parlam de tenir




una «bona autoestima» o una «autoestima alta», ja que això significa unbenestar millor i una capacitat per enfrontar els diferents reptes de la vidad’una manera més positiva i eficient.

L’OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix la salut com l’Estatde complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absènciad’afeccions o malalties(...)". L’autoestima juga un paper molt important enel desenvolupament i manteniment d’aquest estat de complet benestarfísic, mental i social. L’autoestima es considera factor de proteccióinespecífic, és a dir, una autoestima saludable disminueix considerablementla probabilitat de patir diverses situacions de risc.

L’autoestima és un sentiment subjectiu del propi jo que acompanya lavaloració global que una persona fa d’ella mateixa. La majoria de personessanes s’estimen a elles mateixes, és a dir, tenen una autoestima saludable ipositiva i, a més, pensen que tenen una autoestima més elevada que lamitjana. Una autoestima deficient és indesitjable, però també ho és unaautoestima massa elevada, que pot induir al narcisisme, abús de poder,violència o tirania.

És un tret de la personalitat modificable segons les pròpies vivències,l’evolució de la personalitat, l’avaluació de persones que importen a lapersona, els èxits aconseguits, els missatges rebuts i altres factors. Sempreés un grau (es té en major o menor mesura) i se sol detectar en psicologia através de qüestionaris, si bé no hi ha un mètode fiable, ja que és unapercepció subjectiva.

L’autoestima o estimació de la pròpia persona està estretament lligada ambla satisfacció subjectiva i personal amb la vida en general (felicitat). És causai conseqüència de bones relacions afectives, que al seu torn aportenresiliència, la capacitat per resistir i superar agressions continuades. L’altrafont de la que es pot obtenir major autoestima saludable són les ocupacionsremunerades o no, que poden ser esportives, creatives, físiques, lúdiques,de voluntariat, intel·lectuals o d’altra mena. Els majors destructors d’unaautoestima saludable són el narcisisme i la depressió.

És complicat decidir si viure un envelliment actiu afavoreix l’autoestima, osi tenir una bona autoestima ajuda a viure un envelliment actiu. Enqualsevol cas la relació entre aquests dos aspectes és clara: les personesmajors que saben gaudir del seu temps i les seves possibilitats tenen unesperit més actiu i optimista.

Mantenir una rutina activa mentalment i físicament, establir llaços socials iemocionals amb altres persones, són el millor consell que pot seguir la gentgran per mantenir una sana autoestima.

EXERCICI 1

Una part considerable de la nostra autoestima ve condicionada pel quepensen els altres de nosaltres. Vegem el que ens troben els altres de bo.

Posau el vostre nom a l’inici del full i passau el llibre al company de ladreta. Cadascú ha de posar una paraula o frase comentant algun aspectepositiu del propietari del llibre. Al final de l’exercici tendrem una bona llista,vejam si ens puja un poc l’autoestima! Comentam els que ens hagi fet mésgràcia o ens hagin sorprès més.

- Cometaris positius per en/na: ..................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................





EXERCICI 2

Ara veurem una sèrie de consells pràctics per facilitar-nos l’autoestima iaconseguir i millorar-la. Llegiu-los atentament i mirau si els seguiu.

1. El fet d’estimar-nos més i millor és a les nostres mans, no en les delsaltres. Tot és al cap, i nosaltres som els que hem d’intentar canviar el nostreautoconcepte.

Ho faig: Sempre � Sovint � Algunes vegades � Quasi mai � Mai �

2. Accepta’t tal com ets, amb les teves qualitats i els teus defectes. Tots itotes tenim defectes, ningú és perfecte ni vol ser-ho.


3. Desenvolupa el sentit de l’humor, no donis tanta d’importància a lescoses que no en tenen ni als possibles comentaris dels altres.Segurament en la majoria d’ocasions feim muntanyes innecessàriament, lagent no està sempre pendent del que feim o deim, tot és a la nostraimaginació.


4. Presta’t més atenció, dedica temps a fer el que et faci feliç i et satisfaci.


5. No temis les responsabilitats o prendre decisions, si alguna cosa surtmalament aprèn dels errors i tingues coratge per tornar a intentar-ho. Ningúes troba lliure d’equivocar-se en aquesta vida i, de vegades, s’ha de veure lacara positiva dels fracassos. Pensa que, encara que es tanquin algunesportes, després se n’obriran d’altres que fins i tot poden ser millors.


6. Si una relació personal no acaba de funcionar, no pensis mai que laculpa és només teva, entre dues persones, ambdues parts sónresponsables del seu comportament.



7. Premia’t pels teus èxits, encara que aquests siguin petits o poc important,així et sentiràs millor.


8. Simplifica la teva vida i adreça’t cap a objectius realment valuosos per a tu,dedicant-t’hi intensament, sense por.


9. No idealitzis els altres.


10. No cerquis l’aprovació dels altres.


11. Aprèn dels errors.


12. Practica nous comportaments.


13. Dóna’t permís.


14. Gaudeix del present.





EXERCICI 3

Conèixer-se a un mateix és important per poder-se estimar. Aratrobareu unes frases inacabades amb l’objectiu de reflexionar sobrevosaltres mateixos. Mirau d’explicar els vostres sentiments davant lessituacions següents:

- Quan estic callat/ada en un grup, em sent...

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

- Quan estic amb una altra persona i no dic res, em sent...

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

- Quan m’enfad amb qualcú, em sent...

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

- Quan alguna persona s’enfada amb mi, em sent...

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

- Quan alguna persona em critica, em sent...

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

- Quan alguna persona que està amb mi i plora, em sent...

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................



- Quan faig un compliment a algú, em sent...

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

- Quan sóc injust/a, em sent...

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

- Quan alguna persona és injust/a amb mi, em sent...

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Posar en comú els sentiments pot facilitar conèixer-nos i aprofundirsobre els sentiments i situacions que són personals i socials.


La piràmide de Maslow.

Maslow va proposar una jerarquia de 5 necessitats:

• Nivell inferior on hi ha la necessitat de satisfer els impulsos biològics ofisiològics més bàsics, com el menjar o l’habitatge.

• En el segon nivell situa la necessitat de viure en un entorn estable i senseamenaces.



• En el tercer, la necessitat d’afiliació, l’interès per viure en societats, derelacionar-se amb els altres o de tenir amics.

• A continuació apareix la necessitat d’autoestima, de valoració ireconeixement personal.

• I, per acabar, en el nivell superior es troba la necessitat d’autorealitzaciópersonal.

Va assenyalar que aquestes necessitats estan jerarquitzades de formaque primer es satisfà la necessitat més bàsica per anar ascendintprogressivament fins arribar a la necessitat d’autorealització, com mésamunt de la piràmide, més motivat està l’individu.

Què hi posaríeu, a nivell personal, a cada nivell?

Fisiològiques: ..................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Seguretat: ...........................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Socials: ....................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Autoestima: ......................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Autorealització: ...........................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


<http://www.f-ima.org/ca>

<http://dlc.iec.cat>

<http://ca.wikipedia.org>

<http://gruposanyres.es>

<http://www.autoestimablog.es>

<http://xarxanet.org>

<http://psico-ajuda.blogspot.com>


...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




Vuitena sessió Data............/............/............

ANTROPOLOGIA CULINÀRIA:EL QUE ES MENJA PEL MÓN

Estimulació cognitiva. Estratègies d'habilitats socials i emocionals

Margalida Escalas Gual, psicòloga

L’antropologia tracta dels aspectes biològics i socials dels humans, idins d’aquests aspectes, hi ha la seva alimentació o cultura alimentària.

En els inicis de la humanitat, l’obtenció i preparació dels aliments erala principal activitat i va contribuir a la formació de la societat. Va tenirespecial importància en la formació de la família, establerta des delmoment en què l’home comença a compartir el seu botí alimentari ambuna determinada dona i els seus fills.

Cada societat, cada cultura, té els seus propis gustos culinaris i elstransmet a les noves generacions. També proporciona normes sobre elsaliments que podem menjar, amb certes connotacions segons el tipus desocietat (per exemple, religioses). En definitiva, el menjar és una forma dellenguatge que ens ajuda a entendre el que som.

El menjar exerceix funcionsimportants que van més enllà de lamera subsistència física, com lesrelacions humanes que sorgeixenal seu voltant, es diu que menjants’entén la gent.

Els humans som omnívors (menjamde tot), això ens permet adaptar-nos a quasi qualsevol lloc del mónconsumint el que tenim a la nostra

disposició, des dels insectes –presents en la gastronomia dels mexicans o




xinesos–, als esquimals de Grenlàndia que sols consumien carn i greix demamífers marins.

A pesar de la nostra disposició omnívora, curiosament hi ha alimentstabú en totes les cultures (excepte, tal vegada, en els xinesos, quetradicionalment han tingut la costum de menjar-se pràcticament tot el quees remena).

Els aliments tabú són aquells aliments que, per raons culturals oreligioses, no són acceptats en la dieta tret que es presentin circumstànciesexcepcionals i varien d’una cultura a l’altra.

Llista de principals aliments tabú, més alguns curiosos:

1. Carn de ca i moix: en la majoria dels països es consideren commascotes, però en alguns països com la Xina, Corea, Vietnam, Filipines,Timor Oriental i Zaire sí que es consumeixen.

2. Insectes: alguns països d’Àsia, Àfrica i Amèrica llatina els inclouen enalguns plats. A Europa i els Estats Units no són considerats com aliments isón associats amb el fems i la brutícia i, per això, eviten consumir-los (quees diu entomofàgia). Tanmateix, són una gran font de proteïnes, perexemple, la larva seca d’abella té el 90% de proteïnes i un 10 % de greix.Són famosos els chapulines de Mèxic:

Chapulín abans Chapulines després


3. Carn de porc: es considera impura en les religions Islàmica i Jueva. Esveu el porc com un animal brut. Algunes fonts destaquen la importànciad’aquest tabú com a mesura profilàctica per evitar la triquinosi.

4. Carn de boví: la religió hindú prohibeix sacrificar i menjar la carn debovins, especialment la de les vaques. Aquestes són considerades divinesi inviolables, ja que representen la mare de la terra Prithivi Mata. UnToro anomenat Nandi es considera l’encarnació del déu Shiva.Alguns hindús creuen que la vaca és la reencarnació directa anterior justabans de ser un humà. Si se sacrifica una vaca, es retrocedeixen 87esglaons de reencarnació cap avall.

5. Carn de cavall: el judaisme prohibeix el consumo de carn de cavall. Lacarn de cavall és considerada tabú a Gran Bretanya, Estats Units iAustràlia; però en algunes zones de França, Bèlgica, Itàlia i Polònia éscomercialitzada i es troba en els supermercats.

6. Plantes i verdures: encara que menys, també n’hi ha. Els vegetals decolors vermells, les fruites del mateix color i els bolets son tabú per alshomes de les tribus Hua, a Nova Guinea; això s’explica per l’associacióque es fa d’aquests aliments amb la fertilitat femenina.A Occident es té documentada la prohibició de menjar faves dinsd’alguns corrents filosòfics (pitagòric i òrfic) de l’antiga Grècia.

7. Balenes: el consum de balena és molt popular en les gastronomiesd’Islàndia, Noruega i Japó (que, per cert, també mengen dofí); així comen la cuina dels Inuit (els esquimals). Exceptuant aquests països, engeneral hi ha un consens sobre el no-consum de balenes, tant perqüestions legals (són en perill d’extinció) com culturals.

8. Productes lactis: mentre que a Occident productes com la llet de vacai els seus derivats són generalment acceptats, en altres cultures hi hamolts grups que els rebutgen, especialment els asiàtics; principalmentperquè hi ha una gran d’intolerància a la lactosa entre la poblacióadulta.

9. Sang: tant per al judaisme, l’islam o els testimonis de Jehovà, el consumde sang, carn sanguinolenta i aliments que tinguin com ingredient lasang es considera tabú. Es creu que la sang és font/ mitjà de la vitalitatanímica i no ha de transferir-se d’un ésser a un altre.




10. Aranyes: són consumides a Laos i per algunes tribus amazòniques.Són molt riques en proteïnes.

11. Rates: les rates són rosegadors molt consumits en països comCambodja, Tailàndia i Ghana. A Amèrica i Europa són considerats comaliment tabú, ja que són presents als femers, les clavegueres i podentransmetre malalties.

Per finalitzar, assenyalar que la nostra tradició cultural catòlica no haestat tan restrictiva quant a aliments tabú com el judaisme i l’Islam; més queprohibir aliments concrets, s’ha limitat a restringir-ne la ingesta d’algunscom la carn en determinats períodes de temps (la quaresma o els divendres).

Sabies que....

Els romans ja sortien molt amenjar. Se’n poden trobar provesa Herculà (ciutat germana dePompeia i també coberta de lavaper l’erupció del Vesubi en el 79dC). En els seus carrers hi haviauna gran quantitat de bars queservien pa, formatge, vi, nous,figues, dàtils i menjars calents.

Taverna d’Herculà

EXERCICI 1

Si heu fet atenció al text, podreu respondre sense problemes lespreguntes següents:

a) A quin país els homes no poden menjar fruits de color vermell?

...........................................................................................................................................................................................................................


b) Fa uns anys, si us haguessin ofert balena per sopar... a quins llocspodríeu trobar-vos?.

...........................................................................................................................................................................................................................

c) A l’Índia hi hauria problemes seriosos si vosaltres

...........................................................................................................................................................................................................................

d) A quins països hi ha carn de cavall als supermercats?

...........................................................................................................................................................................................................................

e) Que és un chapulín i a quin país es menja ?

...........................................................................................................................................................................................................................

f) Quin aliment és especialment tabú per a vosaltres?

...........................................................................................................................................................................................................................

e) Quines tribus mengen aranyes?

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 2

Quins aliments típics de la gastronomia de les Balears pensau quepoden ser tabú o resultar xocants per als estrangers que ens visiten?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




EXERCICI 3

Imaginau que uns amics molt estimats d’origen xinès us conviden auna celebració molt especial, per exemple les seves noces d’or i amb tota lail·lusió us ofereixen per menjar el plat principal que consisteix en ca cuinatamb salsa (no hi ha cap altre cosa per menjar).

Com reaccionaríeu?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Anem a demanar a dos valents/dues valentes que obrin un debat idefensin postures contràries: a favor de menjar-se’l i en contra, cadascun had’explicar les seves raons.

Després d’escoltar les dues parts, continuau pensant el mateix? enmenjaríeu, o no?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


EXERCICI 4

Que us sembla que volen dir aquestes frases:

«No predicar als altres el que han de menjar, sinó menjar el que esfa i en silenci».



Epictet (Hieràpolis, 55 - Nicòpolis,135 dC); filòsof estoic grec.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

«No visc per menjar, menj per viure».

Quintilià (Calagurris, 35 - Roma, 95 dC); escriptor hispanollatí.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


- <www.juntadeandalucia.es/averroes>

- <www.alianagastronomia.com>

- <www.cyclopedia.es>

- <http://antropologiaculturalyalimentaria.tripod.com>

- <http://informe21.com/alimentos-tabú>

- <www.slideshare.net/frealsu/gastronomia-mundial>



...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................



Novena sessió Data............/............/............

ANEM A COMPRAR Estimulació cognitiva i estratègies de memòria

Tòfol Sastre Ramis, antropòleg i treballador social

Són moltes les coses que tenim per fer cada dia, i és molt importantestar organitzats perquè no hi hagi problemes a l'hora de fer-les. Així, és moltútil saber utilitzar les llistes de coses per facilitar-nos la vida.

EXERCICI 1

Fitxau-vos amb les imatges següents



EXERCICI 2

Amb quines categoríes agruparíeu els productes que heu vist:

1.

2.

3.

4.

EXERCICI 3

Dels grups que heu fet, de quins productes us enrecordau (sensemirar):

1. 2. 3.


EXERCICI 4

Tornau a mirar el full de les imatges i ara, sabent que els heud'agrupar, tornau a fer la llista:

1. 2. 3.

EXERCICI 5

Ens hem d’organitzar: com hem de preparar el que necessitam i quanho hem d'anar a comprar. Feis una agenda:


Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

Matí:



1- Primer, apuntau segons el dia i la franja horària totes aquelles coses queja teníeu previstes fer abans de la llista de les compres ( visites, medicació,gestions, bingo, reparacions, neteja...). quines coses són:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Tarda:


Vespre:



...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

2- Ara, afegiu-hi quan podreu fer les compres emprant les llistes delsproductes que hem agrupat als exercicis anteriors.

3- Per acabar, apuntau quin dia fareu l'activitat prevista amb el que heucomprat.


EXERCICI 6

Quins simbols podríeu emprar per recordar més fàcilment la llista decoses que teniu per fer. Dibuixau-ho a l'agenda:


Matí:




Tarda:


Vespre:



EXERCICI 7

Digau exemples de llistes de coses que aprenguereu de memòria.

Llista: Llista:



...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Desena sessió Data............/............/............

UNES VEGADES ES GUANYA,I LES ALTRES S’APRÈN

Estimulació cognitiva. Estratègies d'habilitats socials i emocionals

Margalida Pocoví Fernández, educadora social

«Tots hi guanyam!», va ser un dels temes que tractàrem l’any passat, idòenguany us convidam a continuar treballant, parlant, debatent....i, sobretot,a cercar idees, solucions i respostes creatives!, començam?

EXERCICI 1

Aquesta és una anècdota de la companyia IBM als Estats Units.

«Un prometedor executiu va cometre una errada que li va costar a lacompanyia nou milions de dòlars i, a la setmana següent, el president de lacompanyia, Tom Watson, el va convocar...»

Imaginem què va passar en aquesta reunió, triau per ordre una de lesdiferents opcions i relacionau-les amb les imatges.

o 1. L’executiu es troba malament i no pot anar a la reunió.

o 2. El president comunica a l’executiu que el trasllada a un lloc decategoria inferior.

o 3. Tom Watson ofereix liderar un nou projecte al jove executiu.

o 4. La jove promesa comunica al seu president que obrirà un restaurantespecialitat en sushi.

o 5. L’executiu presenta la renúncia voluntària.




o 6. El president acomiada l’executiu.

o 7. El president convida l’executiu i la seva parella a passar unes vacancesa Florida.

Aquí teniu la continuació de la història...

«...Ell estava segur que l’acomiadaria, però el president va començar adiscutir els plans per un projecte importantíssim que volia que ell mateixdirigís. Després d’alguns minuts de silenci li va dir:

- Perdoni, senyor, però estic astorat, la setmana passada vaig cometreuna errada que li va costar a la companyia nou milions de dòlars, com potser que em posi al capdavant d’aquest projecte en lloc d’acomiadar-me?

El president va somriure:

-Acomiadar-lo? Jove, acab d’invertir nou milions de dòlars en la sevaeducació, vostè és ara un dels meus millors valors.

Aquest era un president que valorava el desig d’arriscar i d’aprendre,sabia que això era un ingredient fonamental en un executiu d’ èxit.»

Què en pensau? us imaginàveu aquest final?

...............................................................................................................................................................................................

...............................................................................................................................................................................................


Heu viscut o coneixeu alguna situació similar on heu hagut detransformar un problema en una oportunitat? un negoci que no ha anat bé,un canvi de casa, canvi de poble, renunciar a una oportunitat laboral,...

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Sabíeu que Thomas Edison, la persona amb més patents registrades enla història «fracassà» més de 10.000 vegades abans d’inventar la bombeta.Quan se li va demanar com pogué persistir després d’haver fracassat 9.999vegades, va respondre:

«No vaig fracassar 9.999 vegades: vaig aprendre 9.999 vegades comno fer la bombeta.»

EXERCICI 2

«Qualsevol aglà té el potencial per convertir-seen alzina» ,també nosaltres tenim un potencialenorme, algunes vegades ens costa creure-hi, osenzillament no el sabem reconèixer.

L’empoderament és creure amb nosaltresmateixos i amb les nostres capacitats. «En una ocasió un metge va demanara una dona (Helen Keller) que era cega, muda i sorda: hi ha alguna cosapitjor que ser cega?

- Ella va respondre que sí, que era pitjor poder-hi veure i no tenirvisió» (Adaptació de Ara jo, Mario Alonso Puig).




Vet aquí algunes qualitats que ens poden facilitar el poder personal,quines d’aquestes triaríeu?

Èxit Calma

Energia Equilibri

Bona Comunicació Lògica

Carisma Esperit de cooperació

Persuasió Saviesa

Entusiasme Amabilitat

1 ...........................................................................................................

2 ...........................................................................................................

3 ...........................................................................................................

Amb quina qualitat us sentiu més identificats?

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 3

Què veis en aquestaimatge? tres personat-ges?, un triangle?....

Heu sentit a parlardel «triangle del poder»?,idò us oferim un tast d’a-questa visó emmarcadaen l’anàlisi transaccional,on es defineixen trespapers que les personestendim a assumir. Us ani-mam a reflexionar-hi!

5. Situacióeconòmica


Aquests tres personatges fan que la persona que els interpreta perdi el seupoder personal. El perseguidor, se centra en el que fan els altres amb una actitudfiscalitzadora i s’abandona a ell mateix.

El salvador, anticipa les necessitats dels altres descuidant les seves pròpiesi utilitza el seu poder personal per atendre’ls.

La víctima es caracteritza per creure que no té poder personal i espera queels altres ho facin tot per ella.

A continuació us presentam algunes expressions, podríeu dir a quin delspersonatges que d’abans corresponen?

Fes això, perque jo t’ ho dic!

No puc amb això!

Som la teva mare, i has de fer el que jo te dic!

Jo ho faré! pobret...descansa

Tenc o no tenc raó!

Ella ho fa molt bé!, jo fatal!

Ja veuràs quan arribi el teu germà!

Sempre tenc mala sort amb la feina!

Fes-ho així, t’ho he dit pel teu bé

Na Maria no està bé, necessita la meva ajuda!

Som un trasto!

Jo sé el que sents amb tot això...

EXERCICI 4

Com sortir d’aquest triangle? Aquesta és una possibilitat: hi ha altresmaneres de fer front a les relacions, per exemple, canviar d’actituds, elpersonatge del perseguidor pot ensenyar, el del salvador pot mediar i el dela víctima aprendre.




Què en trobau?

EXERCICI 5

I per finalitzar vos convidam a llegir, comentar i desxifrar aquestalectura, esperam que sigui del vostre agrat!

En un camp d’una terra llunyana hi havia una comunitat depetits. Havien après amb cura i paciència la ciència i l’art de localitzar lespetites llavors que hi havia en aquell camp i guardar-les en els seu caus. Aixísuportaven sense grans problemes els hiverns duríssims d’aquella regió.

En el temps lliure observaven els petits animals d’aquell lloc. Un dels ratolinscontemplava les formigues, llagostes i les erugues, i pensava: «Pobrets,aquests són tan petits que no aguantaran el proper hivern.»

Aquell ratolí no podia evitar que aquells , tot i que eren impregnatsde certa llàstima, li donassin també una sensació reconfortant desuperioritat. Sovint, quan tornava al cau i hi trobava el cadàver d’unaformiga, llagosta o d’una petita eruga pensava: «Pobre, ja ho deia jo quesent tan petit era impossible que sobrevisqués».

L’altre ratolí també observava els petits animals i pensava: «És evident quesiguis el tipus d’animal que siguis pots trobar un sistema per viure i adaptar-te al que t’ofereix la terra» –Quan aquest ratolí veia el cadàver de l’animalóintentava acceptar en silenci l’esdevenir de totes les coses.



Un dia hi hagué una gran tempesta de i els dos ratolins es varendespertar en un lloc desconegut per a ells, era una selva impenetrable.

El primer dels ratolins, quan recuperà la consciència, encara amb els ullstancats, digué: «Quin mal de cap tan gran que tenc, què m’ha passat? Norecord res, Ah, sí, ja me’n record! Ha estat aquest vent terrible!» –Però quanva obrir els ulls va veure que era en un lloc desconegut.

Recuperat una mica de l’ensurt, el ratolí no podia comprendre ni acceptarque pogués viure una experiència tan estranya. El ratolí decidí aquestlloc, però, de sobte es trobà amb un moix enorme, primer es quedàparalitzat i, després, es va amagar.

Hi quedà dies i setmanes, mentre es consumia d’angoixa i de por, i el seu cos esdebilitava perdent tota l’energia i vitalitat. Un dia el ratolí va decidir sortir delseu refugi i es va trobar un ésser enorme amb la cara pintada de blanc i unacapa negra. El ratolí s’agenollà i aixecant les seves potes suplicà: «Per favor, noem matis, només som un petit i insignificant ratolí. T’ho suplic, deixa’m viure».

Aquell ésser estrany li respongué: I per què t’he de voler matar?

- «Qui ets?»– li va demanar el ratolí.

- «Som un molt savi i molt poderós, tan savi i poderós que ho sé tot ipuc amb tot.»

- «Et puc demanar que em converteixes en un animal més gran que el moix?»

- «Molt bé, va dir el mag, et convertiré en un ca».

Al cap d’un temps, el mag es trobà de nou amb el ca amagat i tremolant.

- «Què et passa, ca? T’he donat una mida més gran, per què estàs amagat itremolant? De què tens por ara?»

- «Mag, no t’ho creuràs, però fa un moment he vist un animal enorme, molt,molt més gran que no jo i amb un aspecte ferotge.»

- «És un tigre, amic ca.»

- «Gran mag, si tu em donassis un cos gran, però gran de veritat, jo mai mésno tornaria a tenir por i seria tan feliç...»

- «Que sigui com tu vols, et convertiré en el rei de la selva. Converteix-te enlleó!»



El temps passà i un dia el mag sortí del seu palau situat en els confins delmón i anà a visitar el lleó, però aquest no apareixia, fins que el trobà dinsuna cova i darrera una gran pedra.

- «Ets tu, lleó?»

- «Si, mag, som jo».

- «Com és possible, lleó, que estiguis aquí amagat i tremolant si tu ets el reide la selva?»

-«Mag, jo sé que tu ho entendràs. Hi ha en aquesta selva un animal enormeque té dos enormes ullals i unes orelles immenses i deixa anar uns bramsque fan tremolar. Si tu em donassis a mi....»

- «De què et serveix que jo et doni el cos immens d’un lleó, si la tevamentalitat té encara la mida d’un petit ratolí?»

I què passà amb l’altre ratolí? També fou transportat pel vent, tambécaigué en aquella mateixa selva i se sobresaltà, encara que va reconèixerque havia d’aprendre a adaptar-s’hi.

També es trobà amb el moix, i l’observà, no sabia què representava, desprésde seguir-lo va entendre que havia de mantenir-se a una distància prudent.

Amb poc temps aprengué a trobar aliments i evitar . Estar en contacteamb aquell entorn, on uns caçaven i els altres eren caçats, el féu recordarl’esdevenir de tot el que existia. El ratolí va anar confiant cada vegada més,en la seva capacitat d’adaptació.

Un dia, aquell ratolí veié un cadàver, era el cos sense vida d’un lleó moltprim, pensà que a ell també li arribaria la mort algun dia, però que, finsllavors, viuria agafant cada experiència diària com una lliçó per aprendre ifluir en la en lloc de resistir-s’hi.


-Gill Edwards. El triángulo dramático de Karpman. Gaia Ediciones. Madrid 2011.

- Helena Cornelius. Tú ganas yo gano. Gaia Ediciones. Madrid 1998.

- Mario Alonso. Ara jo. Plataforma Editorial. Barcelona 2013.


Onzena sessió Data............/............/............

PASSATS DE MODA? Estimulació cognitiva i estratègies de memòria

Catalina Garcia Garí, treballadora social

«La moda ens diu que l’únicpermanent és el canvi»

Carolina Aubele

Què és la moda? I la vida moderna? En aquesta sessió parlarem un pocde moda, però abans us proposam fer una reflexió sobre què és el que estàde moda i qui decideix què és el que està de moda o no.

EXERCICI 1

A continuació teniu uns enigmes, sabríeu dir a què es refereixen?

Ho heu endevinat? No? Una pista...parlen d'una cosa relacionada ambla preparació per a la vida, amb qui es suposa que estan a la moda.

Quin dels dos creis que és cert?




Seguidament teniu una taula en la qual intentareu puntuar del 0(gens) al 10 (molt) quin creis que és el nivell d'experiència i preparació encada una de les etapes de la vida:

Per tant, com quedam? Ja veim que tot és relatiu, hi ha molt a dir, comen les modes.

La paraula moda ve del llatí modus i segons el diccionari fa referència aun «ús passatger que regula la manera de vestir-se, de construir, de viure, etc.,segons el gust del moment».

La moda serien tendències repetitives, de roba, accessoris, estils devida i maneres de comportar-se, que marquen o modifiquen la conductad'una persona.

EXERCICI 2

Si ens centram en la moda del vestir, observam com en tots els llocs delmón, els humans feim alguna cosa per vestir-nos o adornar-nos des de famolt de temps. Des de la vestimenta i els ornaments, als costums dedeformar parts del cos, a segons quines cultures, o a la impressió delstatuatges o pintar la pell, a tenyir-nos i pentinar els cabells.

Per tant, ha estat condicionada pels costums que han marcat les èpoques,i han estat diferents també segons els llocs.

Per exemple, i parlant de les persones «sobradament» preparades,creis que ha canviat la imatge que donen les persones majors? Anau vestitsiguals que com anaven vestits els vostres pares o padrins quan tenien lavostra edat?

Hi ha coses que consideram que són més o manco apropiades per auna edat o altra. Què en pensau d'això de la moda segons l'edat?



EXERCICI 3

La moda està molt influenciada per qüestions polítiques,econòmiques, religioses, etc. Durant el segle passat al nostre país, com arreudel món, es varen viure períodes que marcaren estils diferents. Vegem sipodem relacionar les imatges i els períodes amb els esdeveniments històricsque es produïren en cada moment.





Comencen les mobilitzacions d'oposició a la dictadura per part delstreballadors i dels estudiants.

L'increment de la població va generar conflictivitat a les gransciutats.

Hi va haver una plaga de grip molt greu.

S'inicien temps de prosperitat amb la instauració de la Repúblicaperò després esclata la guerra civil.

S'inicia la democràcia espanyola.

Va disminuir la taxa de persones analfabetes, apareixen nous diarisi la publicació de contes i novel·les, de periodicitat setmanal omensual, destinats a un públic cada vegada més nombrós.

Molts intel·lectuals s'exiliaren a fora del país.

Va ser una època d'una impressionant emigració ultramarina, erentemps de crisi.

Es va produir un cert desenvolupament econòmic que va millorar,encara que de forma molt desigual, el nivell de vida de la majoriade la població. Va començar a haver-hi una classe mitjana que finsal moment no havia existit. De totes formes, el nivell de llibertatpersonal i política no va augmentar de la mateixa manera.

És l'època de postguerra i de dictadura.

Va ser l'època de la movida española.

S'instaura la monarquia amb el regnat de Juan Carlos I de España.

Els videojocs es fan populars i es comença a estendre una indústriaque actualment genera beneficis superiors als del cine o laliteratura. Una nova cultura, una nova forma d'aprendre,interactuar, pensar o entretenir-se.

Es va produir un descens de la població activa agrària i es vaproduir un auge de la construcció i urbanització de les ciutats.

Hi va haver un descens molt important de la mortalitat degut,sobretot, a les millores higièniques.




EXERCICI 4

Heu sentit a parlar qualque vegada dels hippies, mosds, pijos, punks,gòtics, emos, grunges, nerds, indies, hipsters, floguers, frikis, rapers, rockers...?

Es tracta de grups de joves que vesteixen de manera semblant, tenenles mateixes pintes, escolten la mateixa música...és una forma d'identificar-se com a grup, diferent als altres. La majoria són adolescents i joves,posteriorment els humans tenim tendència a la homogeneïtzació, a novoler cridar l'atenció per la nostra estètica.

Podríeu cercar aquests noms en aquesta sopa de lletres?

INDIES GRUNGESHIPPIES ROCKERSHIPSTERS NERDSEMOS FLOGUERSRAPERS FRIKIS


EXERCICI 5Us proposam mirar durant uns minuts els objectes que hi ha,

memoritzar-los i després tapar-los i intentar escriure els que recordeu a les

línies que se vos posen a continuació.

..................................................................... ..................................................................... ..................................................................

..................................................................... ..................................................................... ..................................................................

..................................................................... ..................................................................... ..................................................................

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES- <http://dspace.unav.es/dspace/bitstream/10171/29186/1/Tesis%20In%C3%A9s%20Migliaccio.pdf>- <http://marisa-jimenez.blogspot.com.es/2012/05/antropologia-de-la-moda.html>

- <http://www.uned.es/125051/socicon/consumo/Ejemplo%20de%20trabajo.htm>- <http://humanitas.cl/html/biblioteca/articulos/d0446.html>- <http://losmundosdejaimito.blogspot.com.es/2012/02/tomas-montserrat-documentando-una-epoca.html (fotografies)>




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Dotzena sessió Data............/............/............

EL TENDRE SOMIEIGMUSICAL DELS INFANTS

Estimulació cognitiva i estratègies de memòria

Bartomeu J. Barceló, psicòleg

S’horabaixa post el solplorinyava l’infantó,

no ploreu angelet no, que mu mareta no vol.

Si feis memòria recordareu que, a les primeres sessions, parlàrem delssomnis, del descans, de la tranquil·litat que ens transmeten els infants quanestan adormidets...

Tots els que som aquí hem estat infants i hauríem de dir que, si encaran’hi ha que ho són, idò enhorabona, perquè els tendrem com els més sortatsd’entre nosaltres.

I, precisament, els adults, per cuidar bé els infants, procuram quedormin bé. I val a dir també que els infantons poden cuidar bé els pares, lesmares, els padrins i les padrines. I com ho poden fer? Idò dormint bé quantoca i deixar que els cantem les millors tonades per fer venir la son.

Vet aquí idò la proposta: si hem de treballar la memòria i lesemocions, quina manera millor que posar música a la nostra infància iinfància al nostre temps!

Només un advertiment: si qualcú s’adorm, no passeu ànsia, voldrà dir queles cançons li han fet profit perquè segurament encara té un poc ànima d’infant!

EXERCICI 1

Començarem recordant l’efecte del somni en nosaltres. Podríeu dir lescinc primeres paraules o imatges que us vénen al cap quan deim laparaula...




SOMNI .....................................................................................................................................................................................................

DORMIR .................................................................................................................................................................................................

DESCANSAR ......................................................................................................................................................................................

DESIG ........................................................................................................................................................................................................

INFÀNCIA .............................................................................................................................................................................................

CANÇÓ.....................................................................................................................................................................................................

MÚSICA .................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 2

Com sabem, hi ha molts tipus de músiques, moltes formes musicals,molts temes que la música tracta. Per això, per la versatilitat de la música i

per la unió tan profunda entre elssons musicals i les paraules, neixen lescançons, per contar i cantar les cosesd’una manera emocionant, vital,humana. Un tipus de cançons estesesper tot el món, presents a totes lescultures, són les cançons de bressol,cançons per dormir els infants o pertenir-los tranquils devora nosaltres.Per això, les mares poden cantar unVou veri vou en mallorquí, una nanaen andalús, una berceuse en francès,un lulleby en anglés, una ninnanannaen italià, una popo en maorí, unawiegenlied en alemany, unahobeeyaa en somalí, una vaggvisa ensuec, una lulkanto en esperanto,


una... Vist això potser sigui un bon moment per retornar a la infància irecordar quines cançons de bressol sabem!

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 3

L’efecte de les cançons de bressol sobre l’infant no només ve donat perla cançó mateixa, sinó també pel moviment suau amb què el movem mentreli cantam. Tot seguit, podreu practicar un grupet rítmic. Els hem de fer bé i,per tant, convé que els estudiem un poc. Primer un per un i desprésintentarem combinar-los a dues o tres parts. El tempo musical hauria de sertranquil, pausat, dolç. D’acord?

EXERCICI 4

Teniu en compte que per als pares, les mares, les padrines, els padrinsi tots els altres familiars i amistats que vulgueu, les cançons de bressol sóncom els contes per a infants: tothom n’ha de saber i tothom n’hauriad’inventar. En aquest exercici us proposam el primer cas: conèixer algunacosa més de les que ja sabem. No tenim molt d’espai al llibre i, per això, iabusant de la vostra benvolença, la posam sencera tot i que és un poc llarga!




L’heu sentida i sentida molt endins incomptables vegades, perquè ésun himne de llibertat i de tendresa, de record i d’enyorança, perquè ésalhora moderna i intemporal, una cançó que és canta com a nadala tot i quetambé, segons defensa Joan Amades al Costumari Català, era cantada coma cançó de bressol. Va ser recollida per escrit ja per devers el 1709. Parlamd’El cant dels ocells, tot un símbol de pau i d'en Pau..., Casals, naturalment.Primer us posam la música i després la lletra perquè la pugueu anaraprenent i memoritzant, ni que siguin algunes estrofes.


Lletra tradicional

En veure despuntar el major lluminar en la nit més ditxosa, els ocelletscantant a festejar-lo van amb sa veu melindrosa.

L'àguila imperial se'n vola cel a dalt, cantant amb melodia, dient Jesúsés nat, per treure'ns del pecat i dar-nos alegria.

Respon-li lo pardal avui, nit de Nadal, és nit de gran contento! Elverdum i el lluer diuen cantant també ,oh, quina alegria sent!

Cantava el passerell, oh, que hermós i que bell és l'infant de Maria! I lirespon el tord, vençuda n'és la mort ja naix la vida mia!

Refila el rossinyol, és més bonic que el sol, més brillant que una estrella!La cotxa i el bitxac festegen al manyac i a sa Mare donzella.

Cantava el reietó per glòria del Senyor, infant amb biçarria; el canarisegueix llur música pareix del Cel gran melodia.

Ja entra el cotoliu dient, ocells veniu a festejar l'aurora! I lo merlotxiulant anava festejant a la més gran Senyora.

L'estiverola diu, no és hivern ni estiu sinó que és primavera; puix que ésnada una flor que pertot dóna olor i ompl la terra entera.

Cantava el francolí, ocells qui vol venir avui a trenc de dia a veure elgran Senyor amb sa gran resplendor a dins una establia?

Ve cantant el puput, eixa nit ha vengut el Rei de més grandesa! Latórtora i el colom admiren a tothom cantant sense tristesa.

Picots i borroners volen entre els fruiters cantant llurs alegries; la guatllai el cucut de molt lluny han vengut per contemplar el Messies.

Cantava la perdiu, me'n vaig a fer lo niu dins d'aquella establia, per aveure l'infant com està tremolant en braços de Maria

La garsa, griva o gaig diuen ara ve el maig. Respon la cadernera, totarbre reverdeix tota branca floreix com si fos primavera.

Xiuxiueja el pinsà, gloria avui i demà sent gran alegria de veure eldiamant tan hermós i brillant als braços de Maria.

El xot i el mussol al veure eixir el sol confosos se retiren. El gamarús i elduc diuen, mirar no puc tals resplendors m'admiren!




EXERCICI 5

I, a continuació, farem la segona part que dèiem més amunt: inventar-nos una lletra, almanco unes estrofes per una cançó de bressol, i si pot sertambé una tonadeta que hi casi bé. Farem un bullit d’idees a partir de lesindicacions del professional que du el grup. Vos recomanam estrofes dequatre versos de set síl·labes, la mateixa estructura que tenen les glosses detota la vida.

................................................................................................... ..............................................................................................

................................................................................................... ..............................................................................................

................................................................................................... ..............................................................................................

................................................................................................... ..............................................................................................


Podem aprendre encara algunes cançons més, cançons d’amor i desomni, de descans i de tendresa, d’enyorança i de delit, cançons d’ahir icançons per a sempre.

Bona nit blanca roseta,plena de bones olors, no hi ha al cel tantes estrellescom vegades pens en vós.


Que enc que la mar tornàs tintai enc que el cel de paper fos,fossen es hòmens notarisi de cada un n’hi hagués dos,no abastarien a escriure, ma vida, es nostros amors,es que hem passat finsus arai es que passarem es dos,i estic en ses confiancesque ara vendran es mellors.

Son soneta vine aquía la vora del coixíQuan la soneta vendràna/en (nom de l’infant) s’adormirà




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................



Tretzena sessió Data............/............/............

FEINES, OFICIS I ARTESANIES Estimulació cognitiva i estratègies de memòria

Joana Maria Fiol i Amengual, psicòloga

Les feines tradicionals hanestat molt importants. N’hi haque s’han mantingut al llargdels anys, però no sempre haestat possible i alguns oficis hanpassat al record. Per tant, enaquesta sessió el que farem seràrecordar aquests oficis de totacasta que ja han desaparegut, i

els que encara es poden trobar avui en dia. Hi havia oficis ambulants queanaven de porta en porta fent-nos un matalàs nou, esmolant un ganivet... Quino ha sortit en sentir el so tan característic de l’esmolador, el corn del peixater...

EXERCICI 1

Quins són els oficis que recordau que venien a vendre o a fer un serveide manera ambulant al vostre poble?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Quin tipus de reclam empraven?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................



Avui en dia encara se’n manté algun? Quins?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Molts d'aquests oficis que eren quotidians, avui en dia, pels avançosdel món i de la globalització, han esdevingut com d’artesania i estranys i,per això, hi ha molt poca gent que els conegui, com els matalassers,teixidors, espardenyers, sastres, candelers, sifoners, marxandos, fideuers,lleters, formatgers, especiers, mestres d´aixa, perlers/es, bugaderes iplanxadores, pescadors/peixaters, gelaters, corders, selleters/basters,cordadors de cadires, paraigüers, brodadors/es, calciners, emblanquinadors,gerrers, escudellers, ollers, moliners, tafoners/oliers, o el saig.

Des de fa segles, els cercadors d’aigua perviuen a Mallorca. Molts depobles de l’illa tenen entre els seus habitants cercadors d’aigua.

No hi ha res de més fascinant que tenir un vaixell propi! AlMediterrani des de fa molts d’anys, el més valorat és EL LLAÜT, fets pelsmestres d'aixa.


EXERCICI 2

A continuació, trobareu una llista d'artesanies que es produeixen aMallorca, algunes més característiques en uns municipis o zones de l’illa id'altres que es fan o feien a diferent indrets, intentau situar-les al mapa.

Artesania del:

EXERCICI 3

Classificau els oficis artesans següents segons al gremi al qual pertanyen:

Ceramista, escudeller, picapedrer, forner, fuster, fideuer, xocolater,moliner de farina, sastre, tafoner, oller, siureller, serraller, llauner, cisteller,corder, matalasser, traginers, barber, pentinadora, carreter, marxant,terrisser, mestre de cases, teixidor, cosidora gorreter, teuler, espardenyer,sabater, guixaire, mestre de paret seca, cadiraire, gerrer.


roba dellengües

vidrefustaferropedrafangpelli cuir

calçat llata



EXERCICI 4

Quines feines es feien al vostre municipi i ja no s’hi fan?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Relacionatsamb el fang oles terrissers

Ram de laconstrucció

Del vestir icalçar

Del'alimentació

De serveis


Per què creis que s'han perdut?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Les enyorau? pensau que si encara qualcú les fes us farien un servei?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 5

Ara trobareu unes definicions i haureu d’esbrinar a quin ofici fanreferència:

• És un artesà que projecta, construeix i repara embarcacions o carrosde fusta.

Ens referim al: ..........................................................................................................................................................

• És un artesà que fabrica, repara i restaura els instruments de músicade corda pinçada o fregada, com el violí, el violoncel, la viola d'amor,les guitarres...

Ens referim al: ..........................................................................................................................................................

• La persona que dóna la tonalitat pertinent a les cordes de piano,violí, guitarra i altres instruments musicals.

Ens referim al: ..........................................................................................................................................................

• La persona que cuida, manté les abelles amb el propòsit d'obtenir-ne els beneficis com són la mel, la cera i el seu verí (apitoxina).

Ens referim al: ..........................................................................................................................................................




• La persona que a partir de la llatra, feta de garballons, elaborasenalles, senalletes, murrions, sarrions...

Ens referim al: ..........................................................................................................................................................

• La persona que es dedica a fer matances per un altre.

Ens referim al: ..........................................................................................................................................................

• Té l'ofici de fer vestits per a senyores. Inclou el creador de moda depeces de vestir.

Ens referim al: ..........................................................................................................................................................

• La persona que fa o adoba matalassos.

Ens referim al: ..........................................................................................................................................................


EXERCICI 6

Quines són les feines que recordau que hagi fet algú de la vostrafamília? Qui les feia? Qualcú encara les fa o s'han perdut?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 7

Intentau recordar feines o tasques específiques de cada una de lessegüents famílies:



EXERCICI 8

I, per acabar, aquí teniu una sopa de lletres amb moltes feines pertrobar-hi.

Apicultor, pastor, sastre, segador, lutier, afinador, modista, conductor

Feinesdelcamp:

Feinesrelacionadesamb alimentaciói beguda:

Feines deserveis:

Feinesrelacionadesamb animals:

Llaurar...

Sifoner, lleter...

Apotecari...

Pastor...



...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


- <https://ca.wikipedia.org>- <http://www.conselldemallorca.net/media/18833/Doc10.pdf>- <http://dcvb.iecat.net>


Catorzena sessió Data............/............/............

INTERGENERACIONAL IIEstimulació cognitiva. Estratègies de participació social i cultural

M. de les Neus Homar Santaner, educadora social

«El nadó vol contacte, demana la pell i l’olor i la veu de proximitat, i el moribund deleix per una mà ben

agafada que l’acompanyi amb serenor en el momentde trànsit. Pel mig, tota la vida, tactes, veus olors, paraules, mirades, sospirs, plors,emocions fortes,

i molts i molts de desitjos de proximitat. Som fets i fetes així».

Sebastià Serrano (1944, lingüista)

EXERCICI 1Cadascú (infant o major) ensenyareu a la resta

del grup l’objecte que heu dut i que, per a cadascun devosaltres té un valor emocional especialmentimportant. Explicareu l’origen de l’objecte i perquè lidonau tanta d’importància. Així, coneixerem una micamés a cada major i a cada infant del grup.

EXERCICI 2

Ara hauríem d’agrupar per famílies i àmbits els diferents objectes queheu dut. Si un objecte té unes peculiaritats que el fan una mica ambigu al’hora d’agrupar-lo, haureu de decidir en grup a quina família d’objectes va.En tenir les diferents famílies d’objectes, podeu fer exercicis de memoritzarquins objectes pertanyen a cada grup (per exemple, 6 objectes per grup), lescaracterístiques que té (és a dir, com són) i l’ordre en què apareixen.




Família d’objectes 1:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Les relacions intergeneracionals es basen en el respecte entre lespersones d’edats diferents. Hem de respectar les altres persones sempre, permolt que puguem pensar que l’altra no té raó o que potser s’equivoca.Perquè no és que hi hagi opinions més vàlides unes que les altres, sinó que,simplement, són diferents. De fet, si mantenim una actitud respectuosa capa les opinions dels altres podem aprendre’n molt més que si ens mostramintolerants o intransigents.

Cadascú té una visió diferent de les coses i, per això, hem de compartir lanostra opinió amb la resta, però també ser receptius amb la seva, d’aquestamanera podem tenir una perspectiva àmplia sobre un mateix tema.

Sovint, viure respectant-nos és difícil, però això no vol dir que siguiimpossible i que no ho hàgim d’intentar.

Conviure amb respecte és important pel bon funcionament d’unasocietat, ja que ens permet interactuar i relacionar-nos amb la gent que ensenvolta d’una manera més enriquidora i constructiva.

Respectar és deixar ser i acceptar l’altra persona així com és,amb les seves diferències.




EXERCICI 3

En petits grups formats per infants i majors, pensau una llista depossibles beneficis que poden generar l’intercanvi i la interacció entre lesdiferents generacions de la societat. Escriviu-los en aquestes línies, elportaveu de cada grupet els ha d’explicar a la resta del grup.

Possibles beneficis de l’intercanvi intergeneracional:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 4

Observau un moment el requadre. Com veis, hi apareixen moltesparaules referents a termes, valors o accions humanes relacionats amb lesrelacions intergeneracionals.

Podríeu classificar-les i tornar-les a escriure en aquesta graella?


Després, feis una frase amb cadascun dels valors humans que heuclassificat recordant l’experiència que heu viscut els majors i els infants enaquestes dues sessions intergeneracionals.

Les relacions intergeneracionals són indispensablesper a la supervivència de la societat.

En l’àmbit de la família i la comunitat, els vinclesintergeneracionals poden ser valuosos per a tots.


ACCIONS HUMANESVALORS HUMANS



EXERCICI 5

Com diu un refrany mallorquí: «Es vells mos tornam tots nins, sobretotquan som padrins». Trobau que és així? Per què?

I sobre l’estereotip que tenen els majors dels nins ... Moltes vegades sentimcomentaris dels majors que diuen que els nins (ja una mica grandets) no sóncom eren ells, que la joventut puja de qualsevol manera,...

Als majors, què en pensau dels infants i joves d’ara? Com els definiríeui com definiríeu la vostra relació amb ells?

EXERCICI 6

Ara pensau amb alguna capacitat o cosa que sabeu fer, que tengueu,com ara cuinar algun plat, brodar, la fotografia,... Us animaríeu a ensenyar-ho a algun infant o a un grup d’infants perquè ells n’aprenguin? Pensaucom seria possible fer-ho i explicau-ho per escrit en detall en aquestes línies:

Activitat:

...........................................................................................................................................................................................................................

Lloc per fer-la:

...........................................................................................................................................................................................................................

Material necessari:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Passes necessàries:

......................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


EXERCICI 7

Anem a fer una lectura compartida del següent conte. Per parelles, apart de la veu del narrador, un major pot adoptar el paper d'avi i un infantpot adoptar el paper de nen. Us podeu anar turnant entre uns quantsmajors i infants del grup.

L'AVI I EL NEN

—Avi, m’agrada molt aquest lloc on m’has portat.

—Sí, Oriol, és molt bonic. S’anomena la Rambla i és quasi a tocar del mar.

—Què anirem a veure el mar? Oh! Gràcies, avi!

—Doncs agafa’t fort de la mà i no et deixis anar!

—Avi, totes aquestes estàtues que hi ha, què són? Són com les mevesjoguines, però molt més grans!

—Quines sortides que tens! No són joguines, són persones que s’estan moltquietes com si fossin estàtues.

—I per què ho fan? A què juguen?

—No estan jugant, Oriol. Mira, farem una cosa!

L’avi es va treure el moneder de la butxaca, va cercar-hi una moneda de




cinquanta cèntims, que va donar al seu nét, dient-li:

—Té, agafa aquesta moneda i posa-la dins la llauna que hi ha a terra davantd’aquesta estàtua negra.

El petit Oriol, molt encuriosit, va agafar la moneda que li donava el seu avi,es va acostar a l’estàtua i, tot senyalant la llauna, va dir:

—La llenço aquí, avi?

—Sí, aquí mateix, Oriol.

El nen així ho va fer i quan es va sentir el dring dela moneda en tocar la llauna, l’estàtua negra quetenia al davant va començar a moure’s, va obrir elsbraços, que portaven com unes ales enganxades i,de cop, els va tornar a tancar davant del petit nas de l’Oriol. El nen es vaespantar i va córrer a agafar-se de la mà del seu avi.

—Avi, aquesta cosa negra m’ha espantat! Per què ho ha fet?

—Oriol, no t’espantis! Ho ha fet per donar-te les gràcies per haver-li donatuna moneda.

I, ajupint-se, l’avi li va assenyalar les estàtues que es veien fins al final delpasseig i li va dir:

—Totes les estàtues que veus aquí són gent disfressada que demana diners,es queden quiets fins que algú els dóna una moneda i, aleshores, fan algunsmoviments per donar les gràcies.

L’Oriol va fer un posat de no entendre-ho massa i, fixant-se en una personagran que també s’estava molt quieta recolzada en un dels arbres delpasseig, va dir a l’avi:

—I aquell senyor gran que no va disfressat, també demana diners?

L’avi, que no s’havia fixat en aquell senyor gran, només veure’l va entendrequè li passava, i va dir al seu nét:

—No, Oriol, aquest senyor no demana diners. Està demanant una altra cosa.

Es va deixar anar de la mà del seu nét tot dient-li:

—Oriol, ara no et moguis d’aquí, estigues ben quiet i mira que farà l’avi.

L’Oriol, que era un nen molt obedient, així ho va fer. Es va quedar molt


quiet i, amb els ulls ben oberts, va veure com l’avi s’acostava a aquell senyorgran i li deia:

—Deixi’m que l’ajudi. Doni’m les mans, si us plau!

I tot seguit, l’Oriol va veure, sorprès, com aquell home, que fins aleshoreshavia estat tan quiet, s’agafava de les mans del seu avi, s’incorporava i esposava dret. Va sentir com el seu avi li deia a aquell home:

—No pateixi, agafi’m bé les mans, balancegi una miqueta el cos i fem totsdos com si balléssim.

L’Oriol, meravellat, va veure com el seu avi i l’home gran es balancejavenplegats i com, de cop i volta, l’home començava a caminar fent petitespasses endavant, les mateixes que el seu avi feia enrere. I com, només uninstant després, l’home es deixava anar de lesmans del seu avi, li feia un gest d’agraïmentamb el cap i es posava a caminar, tentinejant,Rambla amunt. L’Oriol estava ben bocabadati l’avi, amb un mig somriure, es va asseure aun banc, va pujar el nen sobre els seusgenolls i li va dir:

—Oriol, aquest senyor demanava ajuda perquè està malalt. Té la mateixamalaltia que la iaia.

—Però si la iaia es mou molt i aquest senyor estava molt quiet!

—És veritat, Oriol. Però, oi que ahir vas menjar canelons de carn i fa uns diesels vas menjar de peix? Quins et van agradar més?

- A mi m'agraden més els de carn avi. Però, perquè em parles de canelonsara?

—Perquè, Oriol, tant els de carn com els de peix, tots dos són canelons,cadascun amb un gust diferent. I la malaltia de la iaia i la d’aquest senyorés la mateixa, només que cada persona la pateix de manera diferent. Se’ndiu la malaltia de Parkinson.

L’Oriol, que havia escoltat molt atent tota l’explicació del seu avi, es vaquedar una estona pensant i, al final, va dir:

—Com si fossin la xocolata blanca o la xocolata negra? A mi m’agrada moltmés la negra, avi!




—Quines sortides que tens, Oriol! –va dir l’avi rient–. Sí, com la xocolatablanca o la xocolata negra!

I, de sobte, el nen va abraçar ben fort el seu avi i li va fer un sorollós petóa la galta.

—Gràcies avi, ara entenc molt millor què li passa a la iaia, i ja sé què haigde fer quan la vegi tremolar. Donar-li la mà!

I l’avi, amb els ulls plorosos li diu:

—Sí, Oriol, sí, això és el que has de fer! Agafar-la de la mà!

Relat de Salvador Riera Solsona(Secretari Associació Parkinson Maresme)

En el text hi apareixen algunes aficions que podem compartir majorsi nins: la mar, joguines, el ball, la cuina,... Recordau alguna afició quecompartiu amb algú de generació diferent a la vostra? I dins la família?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


- Mariano Sánchez (director) i col·laboradors. «Programesintergeneracionals. Cap a una societat per a totes les edats». Col·leccióEstudis Socials, núm. 23, edita Obra Social Fundació "la Caixa".

- Miquel Fuster. «Refranyer popular de l’illa de Mallorca». Campos:Impremta Roig, amb la col·laboració del Consell de Mallorca, 2003.

- Sebastià Serrano. «La festa dels sentits». Barcelona: Editorial Ara Llibres,2009.

- <http://relatsencatala.cat>


Quinzena sessió Data............/............/............

D’UNA HISTÒRIA LLUNYANA IIIL’edat mitjana o l’epoca medieval

de l’any 476 al 1453Estimulació cognitiva. Estratègies de participació social i cultural

Catalina Garcia Carí, treballadora social


Si feim memòria, el curs passat deixàrem les Illes Balears en mans dels vàndals, que hiromangueren fins que l'any 533 foren derrotats per un general bizantí anomenat Belisari, vanocupar les Illes en nom de l'imperi d'Orient, amb la intenció de recuperar el territori de l'imperi

romà. Durant aquest temps el cristianisme va recuperar forces, es varen restaurar algunesbasíliques i se'n construïren de noves, malgrat això és un període fosc. Les Illes passaren a ser

un territori estratègic en les rutes marítimes imperials cap a l'occident de l'imperi.

Però l'any 647 els musulmans varen vèncer els exèrcits bizantins i, poc a poc, anarenconquerint terrenys, la Madina Mayurqa (actual Palma) va ser un gran centre culturalen el qual es construïren mesquites (una d'elles on hi ha la catedral) posades i banys,

i hi vivien musulmans i jueus o cristians sense conflictes.

Els baleàrics pactaren amb els musulmans el pagament d'uns tributs, però com queno compliren el pacte Abderraman II envià una expedició de càstig a les Illes.

Finalment, els musulmans s'establiren a les Illes Balears que quedarenincorporades a Al-Àndalus durant més de tres segles.



Entre el 902 i el 1229 les Balears, "Illes Orientals d'al-Àndalus",formaren part del món islàmic. A principis del segle XI el Califat de Còrdova esva dividir en nombrosos regnes independents, anomenats regnes de taifes.

L'any 1229 es produí un canvi dràstic en la història illenca.Mallorca va ser conquerida per les tropes de Jaume I i convertidaen un regne cristià, integrat dins la Corona de Catalunya-Aragó.

La població indígena d'origen remot i islamitzada durant el període anterior vaquedar substituïda per una nova població d'origen majoritàriament català.



EXERCICI 1

En la societat feudal, per tant, hi havia classes socials diferenciades.Uns gaudien de privilegis: rei, noblesa i clergat, i la resta de la població notenien privilegis encara que, entre tots hi havia grans diferències. Enaquesta època, varen aparèixer alguns personatges que actuaven al margede la llei, com els bandolers, els pirates i els corsaris.

A partir de la mort de Jaume I les Illes romangueren de bell nou dins la Corona deCatalunya-Aragó. I se n'ha de destacar el creixement econòmic basat en el sector

mercantil durant els segles XIII-XIV, que se va veure estroncat a causa de les guerres iles crisis de la segona meitat del segle XIV i XV. Una de les conseqüències més directesvaren ser les revoltes socials, com l'atac al "call" jueu l'any 1391, la revolta dels pagesos

contra l'oligarquia ciutadana dominant (1450-1452) i la Germania (1521-1523), unautèntic procés de lluita de classes, amb el qual conclou l'edat mitjana mallorquina.

ÈPOCA MODERNA Continuarà...



A continuació tenim una piràmide amb els estaments que hi havia enaquesta època. A veure si sabeu qui és qui?

Senyors nobles Clergues

Rei Duc / Marquès / Comte / Veguer

Serfs Bisbe

Pagesos Soldats



EXERCICI 2

Completem aquest arbre genealògic amb les pistes que ens donen:

- Jaume I va tenir dos fills: Jaume II de la casa de Mallorca i Pere IIIde la Casa d'Aragó.

- Sanç I era fill de Jaume II i nét de Jaume I.

- Pere III va tenir dos fills: Alfons III i Jaume II de la Casa d'Aragó.

- Ferran era cosí d'Alfons III.

- Jaume III era fill de Ferran.

- Jaume IV era nét de Ferran.

- Alfons IV era nebot d'Alfons III.

- - Pere IV era renét de Pere III.




El barri jueu medieval de Palma, anomenat call jueu, com comentàremva ser un nucli que va tenir molta d'importància en l'àmbit econòmic,cultural, d'oci, etc. i hi visqueren coneguts savis, metges, astrònoms i elsfamosos cartògrafs Abraham i Jafuda Cresques.

1. D'aquest llistat de 16 llocs per visitar vos convidam a triar-ne 4:

................................................................................................... ..............................................................................................

................................................................................................... ..............................................................................................

2. Ara podríeu mirar el mapa i assenyalar-hi quinaruta seguiríeu per visitar els 4 llocs. Per onaniríeu?

3. Ens situam a la plaça de Cort i pensam en laimatge d'un rellotge:


- A quina hora estaria situat l'Arc de l'Almudaina (3)?

...........................................................................................................................................................................................................................

- A quina hora estaria la Porta dels jueus (16)?

...........................................................................................................................................................................................................................

- A quina hora estaria l'església de santa Eulàlia (13)?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


- Vaquer, R. (dir. i coord.) (2006). Història de les Illes Balears en còmic. Edita"Sa Nostra", Caixa de Balears. - http://mas.diariodemallorca.es/itinerarios-historicos/cat/category/lislam/el-islam-introduccion/- http://apoyodehistoria.es.tl/Las-Islas-Baleares-durante-la-Edad-Media.htm- http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/4-historia-medieval/4-4-lepoca-del-romanic-leuropa-feudal/page/2/- http://www.mallorcamedieval.com/cat/hist.htm




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Setzena sessió Data............/............/............

ANY RAMON LLULLEstimulació cognitiva. Estratègies de participació social i cultural

Roger Farré i Secall, psicòleg

«L’amor neix del record, viu de laintel·ligència i mor per oblit."»

Ramon Llull

Com cada any, aprofitant alguna efemèride com excusa, intentaremacostar-nos a la vida i obra d’algun personatge rellevant de la nostracultura. Enguany, ens en toca un de ben important. Entre 2015 i 2016 secelebrarà l’Any de Ramon Llull amb motiu del 700 aniversari de la mort delgenial filòsof mallorquí.

EXERCICI 1

Llegiu tots plegats la seva nota biogràfica i contestau les preguntessobre el text que es fan a continuació.

Cap a l’any 1232 o 1233, pocs anys després de la conquesta de Mallorca,va néixer a Palma Ramon Llull, fill de Ramon Llull i Elisabet d’Erill, membresd’una família aristocràtica catalana que es va establir a l’illa amb Jaume I.

Durant la seva adolescència va entrar alservei del rei com a patge i als 24 anys fouhonrat amb els càrrecs de senescal i majordomde l’hereu reial, Jaume II. Es va casar ambBlanca Picany, amb qui tengué dos fills:Domènec i Magdalena.

Quan ja tenia 30 anys, estava composantun poema amorós i li arribà la conversió. Apartir d’aquest moment es marcà tresmissions: morir màrtir per Crist, cristianitzar ifundar col·legis per preparar persones perquèduguessin a terme la cristianització.




Per fer aquestes tasques, ho deixà tot i viatjà per tot el món conegutper predicar la paraula de Déu: va estar a terres d’Àfrica, a Orient, a Roma…

L’any 1276 va veure un dels seus objectius complerts: la creació del’escola missionera per preparar gent per convertir els pagans, ubicada aMiramar, gràcies al beneplàcit de Jaume II.

Hi ha certs dubtes al voltant de la seva mort i consegüententerrament. Alguns historiadors pensen que Ramon Llull morí l’any 1315 id’altres al 1216, quan tornava del seu viatge de Tunísia cap a Mallorca, icerts cronistes afirmen que fou linxat per una turba d’aïrats musulmans.Està enterrat a l’església del convent de Sant Francesc de Palma.

En referència a la seva doctrina, Ramon Llull era un profund seguidor,com a bon franciscà, del pensament de Bacon i Sant Bonaventura.

Encara que defensà el cristianisme a ultrança, Llull estimava icomprenia el pensament musulmà i respectava els seus avançats sistemes,D’aquesta manera, en el seu primer llibre utilitza la lògica, la simbologia,l’àlgebra i els raonaments dels científics àrabs.

Ramon Llull establí les bases del català com a llengua literària. En el segleXIII sols s’escrivia en llatí, però no només utilitzà el llatí, sinó també l’àrab (per ala tasca missionera), l’occità (especialment en poesia) i el català (la seva llenguamaterna). És considerat, juntament amb l’autor del Llibre dels fets (la crònica deJaume I de la conquesta de Mallorca), el primer autor literari rellevant en catalài el primer autor medieval en fer servir una llengua romànica per transmetreconeixements filosòfics, teològics i místics. També fou el primer a escriure-hinovel·la moral, i un dels primers a fer-hi divulgació científica i tècnica.

Va escriure 243 llibres de matèries molt diverses: filosofia (Ars magna),ciència (Arbre de ciència, Tractat d’astronomia), educació (Blanquerna, queinclou el Llibre d’Amic e Amat), mística (Llibre de contemplació), gramàtica(Retòrica nova), cavalleria (Llibre de l’Ordre de la Cavalleria), novel·les(Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties), poesia (Hores deNostra Dona Sancta Maria, Lo Concili, Plant de la Verge…) i molts d’altrestemes, que el mateix autor traduí a l’àrab i al llatí.

Des de la seva mort va tenir seguidors més enllà de les nostres fronteres, nonomés a França, Castella, Itàlia o centreeuropa, sinó fins i tot a Rússia, on hihavia una escola lul·lística al segle XVIII (lul·lisme). El seu pensament va influiren figures com Giordano Bruno o Leibniz, i la seva literatura és encara unmodel estilístic i una font d’inspiració per a molts autors en català del present.


1- On neix Ramon Llull? .................................................................................................................................................

2- Què nomien els seus pares? ..............................................................................................................................

3- Quines feines va fer per a Jaume I? I per a Jaume II? ......................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

4- A quina edat li arribà la conversió? ........................................................................................................

5- A quins llocs viatjà per formar-se i dur a terme la seva tasca? .............................

...........................................................................................................................................................................................................................

6- Què se’n diu de la mort del beat? ............................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

7- On reposen les seves despulles? ...................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

8- En quines llengües va escriure les seves obres? ........................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

9- Quants llibres se li atribueixen? ...................................................................................................................

10- Citau alguns dels temes que tractà en la seva obra. ........................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 2

Ramon Llull utilitzava moltes tècniques de categorització irepresentacions visuals. Sabríeu dir de la llista següent de l’Ars Demostrativa(Montpeller, 1283) quines són considerades vicis i quines virtuts? Senyalau-ho amb una fletxa des de la paraula escollida fins a la seva categoria.




Ira (Ira)Luxuria (Luxúria)Spes (Esperança)Avaritia (Avarícia)

Temperantia (Temperança)Accedia (Peresa)

VICIS Fides (Fe) VIRTUTSSupervia (Orgull)

Prudentia (Prudència)Justitia (Justícia)Invidia (Enveja)

Fortitudo (Fortalesa)Gula (Gola)

Charitas (Caritat)

EXERCICI 3

Tot i que Ramon Llull escrivia en català moltes de les seves obres, enset segles ha plogut molt i la nostra llengua ha anat evolucionant. Intentauendevinar el significat actual d’alguns dels molts emprats pel místicmallorquí.


aunir = ultratjar o ajuntar baisar = besar o baixarcrots = cara o creu emperar = emprendre o empedrarenbarbesclat = ple de confusió o mal afaitatjaquir = faquir o abandonarllugor = resplendor o brutíciamant = pocs o molts messiós = despeses o apostesnuirir = tossir o nodrir querre = demanar o manarsintre = tenir o sentir sofratxa = element o mancament soure = seure o resoldre sovenir = recordar o oblidartrop = massa o massatgetuit = piulada o tothom virar = girar o partir

EXERCICI 4

Ramon Llull vacrear l’escala del’enteniment, unaimatge on situava elstipus d’éssers segons laseva intel·ligència, demenys a mésintel·ligents. Preneu-vosuns minuts per mirar-laamb atenció, despréshaureu de recordar ambquin ordre els situavaell.




Ara mirau de col·locar aquests vuit elements al seu lloc: flama, Déu,ángel, bèstia, planta, pedra, cel i home.


EXERCICI 5

Ramon Llull va fer nombrosos viatges, tant per aprendre com perensenyar o predicar.

Si pensau com ens embullen actualment per viatjar amb els controlsde l’aeroport, duanes passaports, equipatges... pensau com devia ser alssegles XIII o XIV! Doncs d’això es tracta, triau el viatge de Llull que us facimés gràcia i mirau d’imaginar com hauria estat, mitjà de transport, durada,alimentació, allotjament entre d’altes coses... No només viatjareu en l’espai,sinó també en el temps!


...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


<http://www.escriptors.cat/autors/llullr/index.php> <http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ramon-llull><http://quisestlullus.narpan.net><http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/llull/index_html.html><http://mas.diariodemallorca.es/itinerarios-historicos/cat/category/conquesta-i-regne-privatiu/ruta-de-ramon-llull/><http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull><http://www.rutesramonllull.cat>




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

..........................................................................................................................................................................................................................


Dissetena sessió Data............/............/............

LA PERCEPCIÓ VISUAL I ELS SEUS JOCSEstimulació cognitiva i estratègies de memòria

Margalida Escalas Gual, psicóloga

Què significa percepció? La percepció és la funció psíquica que

permet al nostre cervell elaborar i interpretarla informació que rebem del que ens envolta.

Quan percebem?Percebem sempre que el nostre cervell

registra informació que li arriba a través delsòrgans dels sentits.

En aquest tema ens centrarem en lapercepció visual.

La percepció visual no funciona comuna simple càmera que capta la realitat directament a través dels ulls, sinóque és el nostre cervell el que construeix la nostra manera de veure el mónen un procés que comença a madurar des del moment en què naixem. Perexemple, els nounats només són capaços de distingir ombres més o menysborroses, al cap de poques setmanes comencen a reconèixer rostres, adistingir algunes formes concretes i a captar colors vius. A poc a poc, el seucervell aprèn a identificar i organitzar els estímuls externs.

En el dibuix de dalt s’explica molt bé com la imatge del poriol voladorarriba a través del nervi òptic al cervell posterior, que és on es processen lesimatges i, una vegada allà, distintes àrees analitzen per separat el moviment, laforma, la profunditat i el color. Com a producte acabat, després d’aquest "procésde muntatge", veim la imatge del poriol que tots coneixem. Curiós, veritat?

Per tant, la percepció és un procés creatiu que es veu influït per:

* Aspectes subjectius: les capacitats cognitives, l’aprenentatge previ,les motivacions (per exemple, percebem abans el que ens agrada o el




que ens és familiar). Davant un mateix estímul, sobretot si és ambigu,les persones poden veure coses diferents: Recordau quan jugàveu atrobar imatges als núvols ?

* Aspectes objectius/formals: relacionats directament amb l’entorno l’estímul extern.

Els primers en estudiar aquests processos varen ser psicòlegs alemanys(Max Wertheimer, Wolfang Köhler i Kurt Koffka) de la denominada Escolade Psicologia de la Gestalt a mitjans del segle XX, en un laboratori depsicologia experimental, observaren que el cervell humà organitza lespercepcions com a totalitats o formes (gestalts en alemany) dotades de sentit.

Se sap que el cervell quan percep alguna cosa, moltes vegades n’ometdetalls o hi afegeix detalls que realment no hi són (els dóna per sabuts), aixíestalviam temps i recursos d’atenció; per això és relativament fàcil enganyarla ment, (il·lusions òptiques).

il·lusió òptica de pareidolia

A partir d’aquesta idea central, els psicòlegs de la Gestalt varenenunciar una sèrie de principis o lleis que expliquen com el cervell organitzael que percep (en veurem exemples en els exercicis que vénen a continuació).

Si ja hem dit al principi del tema que la percepció visual és unasensació mitjançant la qual l’ésser humà registra una sèrie de formes i colorspresents a l’entorn, l’observació consisteix en mirar les imatges ambatenció i analitzar-ne les qualitats i el significat de forma voluntària(conscient).

La percepció millora mitjançant l’atenció/observació i es pot potenciara través de certs exercicis fàcils de practicar.

Millorar la percepció visual millora sens dubte la memòria.

EXERCICI 1

Veureu imatges de doble sentit, en cadascuna es poden percebre duescoses diferents, podreu veure una cosa o una altra, però mai les dues a lavegada (llei de figura o fons, segons els principis de la Gestalt).

Podeu identificar les dues imatges que apareixen en cadascun delsdibuixos?

1 ................................................................. 1 ............................................................... 1 ..............................................................

2 ................................................................. 2................................................................. 2 ..............................................................

EXERCICI 2

Interpretam les figures de manera completa encara que hi faltinalgunes de les parts (principi de la bona continuïtat).

Què són aquestes tres figures? Completau-les fins a formar la figurasencera.





EXERCICI 3

Hi ha un truc per veure aquesta imatge en moviment, és un exemplede com el cervell veu moviment on no n'hi ha (il·lusió cinètica).

A veure si el trobau.

EXERCICI 4

Aquesta imatge és un clàssic dinsde les il·lusions òptiques. Es tracta dela il·lustració d'una antiga capsa demistos japonesa, encara que només hiha set caps, en realitat hi ha méselefants. El truc per poder-los veuretots, està en què cada cap forma partde dos elefants, un per cada parell depotes que té a ambdós costats.

Quants elefants hi ha? .....................................................................................................................................


EXERCICI 5

Encara que no ho sembli, aquesta imatge és plena de cercles. Intentaucomptar tots els que pugueu, al principi no en veureu cap, però no usdesespereu, si fixau la vista en el punt central (marcat amb la ics), veureu comcomencen a aparèixer com per art de màgia.

Quants de cercles veis? ....................................................................................................................................

EXERCICI 6

En l’exercici següent, veurem com la ment organitza els elementspercebuts (les lletres) de la millor manera possible. Per aconseguir-ho,modifica la percepció del text escrit per fer-lo comprensible (llei de lasimilaritat i de la bona forma).

Llegiu ràpidament aquest text:

Sgeun un estduio de una unviersdiad inlgesa, no ipmotra el odrenen el que las letars etsan esrcitas, la uncia csoa ipormtnate es que lapmrirea y la utlima lerta esetn ecsritas en la psiocion corcreta. El rsteopeuden etsar tatolemnte mal y aun pordas lerelo sin pobrleams. Etso esprouqe no lemeos cada lerta por si msima snio la paalbra en un tdoo.




Percebem totalitats.... si o no?

Ara llegiu el text del triangle i escriviu el quediu:

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Segur que diu això? Tornau a llegir-lo a poc a poc. Podeu veure queel nostre cervell sobreestima la seva capacitat d'observació i comet errors.


EXERCICI 7

Aquest ram de flors amaga cincperfils de cares. Marcau amb una creuo un nombre les que hi trobeu.


EXERCICI 8

Quantes cares veis en la imatge anterior? .............................................................................

Quantes en veis de femenines i quantes de masculines? .....................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 9

Instruccions:

1. Mirau 40 segons els 4 punts delcentre del dibuix.

2. Després mirau cap un altrabanda i parpellejau tot seguitsense aturar o tancau els ulls.

Bé, a qui veis?





- <www.pichicola.net.>- <www.guillermoleone.com.ar>- <www.wikipedia.org>- <www.taringa.net/post/imagenes/10907882/120-ilusiones-opticas.html.#- <www.buffalosath.blogstop.com.es/2012/07/parte-5-de-la-percepción-visual-la.html>

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Divuitena sessió Data............/............/............

ESTEREOTIPSEstimulació cognitiva. Estratègies d'habilitats socials i emocionals

Tòfol Sastre Ramis, antropòleg i treballador social

A vegades, quan veim una persona o algunes conductes de grups depersones, feim una anàlisi molt per damunt del que veim, ho simplificam perpoder-ho manejar més facilment i partir del que creim que pensa la majoriade gent. Fer això suposa que tenim uns pensaments i uns sentimentssemblants cada vegada que ens trobam en la mateixa situació, i que tambéactuam d’una manera molt determinada.

CONCEPTES per tenir presents:

Rumor

Són declaracions sobre persones, grups o esdeveniments que esdifonen d’una persona a una altra sense que se’n demostri la veracitat itenen credibilitat perquè hi ha molta gent que els creu no perquè hi hagiproves directes que els sostinguin (s’adeqüen a les conviccions pròpies).

Prejudici

Actitud hostil i desconfiada cap alguna persona que pertany a uncol·lectiu, simplement a causa de la seva pertinença a aquest grup . Elprejudici va relacionat amb sentiments i emocions.

Estereotip

Atribucions generalitzades de determinades característiques d’algunsmembres d’un grup al seu conjunt. S’atribueixen qualitats a una personacom a membre d’un grup i no se la jutja per la seva individualitat . Sóncreences que ens ajuden a simplificar la realitat i per si mateixes no són ninegatives ni positives.




EXERCICI 1

Escriviu què pensau quan veis les fotografies següents:

.................................................................................................................

.................................................................................................................

.................................................................................................................

.................................................................................................................

.................................................................................................................

.................................................................................................................

.................................................................................................................

.................................................................................................................

.................................................................................................................

.................................................................................................................

.................................................................................................................

.................................................................................................................

.................................................................................................................

.................................................................................................................

.................................................................................................................

.................................................................................................................

.................................................................................................................

.................................................................................................................

.................................................................................................................


EXERCICI 2

Exemples d’estereotips: escriviu algunes característiques que considereuque tenen els grups següents:

EXERCICI 3

Escriviu què us fa sentir bé i què us fa sentir malament sobre aquesttema. Si voleu, triau un dels grups de l’exercici anterior.

Del que penses del grup .............................................................................................................................:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Dones Homes Persones majors D’altres cultures

Què us fa sentir bé? Què us fa sentir malament?



EXERCICI 4

Debat. Ens col·locarem en dos grups i amb arguments breus haureu deconvèncer els volstres oients perquè tenguin una visió més positiva sobre undels grups anteriors.

EXERCICI 5

Del debat anterior, feis una llista amb els punts a favor i els punts encontra que heu escoltat.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


EXERCICI 6

Segón debat. Ens col·locarem en dos grups i amb arguments breushaureu de convèncer els volstres oients perquè tenguin una visió méspositiva sobre un dels grups anteriors. Aquesta vegada cada grup defensaràel contrari que al primer debat.

A favor En contra


EXERCICI 7

Comentau el següent article.

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest migdia un jovemenor d'edat com a autor d'una presumpta agressió racista almetro de Barcelona. Els agents han imputat a més a duespersones més, un major i un menor d'edat, que també vanparticipar en els fets. Els tres estan acusats d'una falta delesions i un delicte d'odi i discriminació, segons han informatavui els Mossos d'Esquadra. Entre els acusats hi ha també quiva gravar les imatges.

Els fets van succeir dissabte a la nit, a la línia 1 del metro.La víctima, originària de Mongòlia, va pujar al suburbà al'estació d'Urquinaona, segons fonts pròximes al cas, mentreque els agressors ho van fer un poc abans, a Universitat. Enarribar a l'altura de l'estació de Sagrera, la víctima, de 25 anys,va rebre diversos cops per part d'un jove ros, que ha estatdetingut per la policia catalana i que és d'origen rus, segonsfonts policials, tot i que els Mossos no ho han confirmatoficialment, al·legant que és menor d'edat.

El violent episodi va finalitzar a l'estació de Fabra i Puig.El jove agredit és empès i acaba fora de l'estació, però acabaentrant per una altra porta, segons ha explicat l'intendent delsMossos Joaquim Bayarri. Els dos agressors van baixar. Eldetingut viu prop de la zona on es va produir l'agressió.

La víctima va arribar fins a l'estació Fondo, a Santa Colomade Gramenet, on viu, i allà va demanar ajuda. El jove va seratès a l'hospital pels diversos cops que presentava a la cara.Fins ahir a la nit, els Mossos no tenien constància de capdenúncia, però finalment gràcies a les imatges del metro i deles xarxes socials, van localitzar la víctima i li van cridar perquèanés a comissaria a denunciar.

L'agressió racista es va difondre ahir a primera hora de latarda a través de les xarxes socials. A les imatges es veu com unjove ros colpeja a un altre de trets orientals, mentre diversospassatgers intenten separar-los. El vídeo va aparèixer aYoutube i va ser distribuït a Twitter per un usuari que apareix




en la seva foto de perfil rapat i amb la boca tapada per unmocador amb simbologia neonazi. "El del vídeo no sóc jo, josóc el que grava. Ell és un camarada rus, el xinès ens estavainsultant i el rus li va fer callar", explica en un missatge a laxarxes.

Els Mossos no han confirmat si hi va haver abans del'incident algun episodi que va desencadenar l'agressió. Lapersona que va pujar les imatges a Youtube acusar la víctimad'haver-los insultat. Ara la unitat d'Informació de Mossosrecopila tots els fets per reconstruir què va passar i demanenque si alguna persona va presenciar l'agressió, que es posi encontacte amb ells.

L'Ajuntament de Barcelona ha decidit personar-se contral'agressor. El primer tinent d'alcalde i president de TransportsMetropolitans de Barcelona, Joaquim Forn, ha declarat ques'ha encarregat als serveis jurídics la fórmula més adequadaper fer-la efectiva. "Cal fer entendre que la intolerància i laxenofòbia no tenen cabuda a Barcelona", ha considerat Forn.

Per la seva banda, el director general d'Immigració de laGeneralitat, Xavier Bosch, ha negat avui que hi hagi unincrement de les actituds racistes a Catalunya i ha asseguratque la situació està "bastant controlada". El secretari generald'ICV, Josep Vendrell, ha avançat que el diputat ecosocialistaJaume Bosch preguntarà Interior sobre les mesures que haadoptat després de l'agressió. L'any passat es van produir aCatalunya 243 fets delictius relacionats amb els delictes dediscriminació i odi.


- Ajuntament de Sabadell. Xarxa antirumors. <http://www.sabadell.cat/ca/antirumors>- Diari el País. <http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/06/30/catalunya/1404116454_273709.html>



Dinovena sessió Data............/............/............

GRAN ANTOLOGIA IEstimulació cognitiva. Estratègies de participació social i cultural

Joana Ferragut Fiol, treballadora social

Aquesta sessió vos presenta un recull d'escrits fets per algunes de lespersones majors que participen als grups de memòria. Ens han arribat demanera espontània, si bé ja sabeu que sempre vos hem animat a escriuretotes aquelles vivències que trobau mereixen ser recordades.

Pensau, precisament en les pàgines en blanc que, una aquí i una altraallà, hem posat cada any al llibre de memòria: són, les pàgines blanques, unainvitació a la vostra escriptura, a la vostra memòria, a la vostra experiència.

El que vos proposam és posar veu entre tots a la paraula escrita, posarveu a l'experiència, a l'emoció del temps viscut, a la força del coratge renovatque ens pot arribar dels textos. Senzillament, compartir aquests escrits ésuna manera com una altra de conversar plegats, suaument, de passar unaestona agradable amb la visita de les paraules i del que elles ens porten.

Per nosaltres és també una experiència nova, perquè la sessió només téun sol exercici: llegir i comentar el que hem escoltat atentament. Hem de sercapaços de crear un espai tranquil on tothom s'hi sent-hi protagonista, ontothom escolta amb respecte i entén. Si, a més a més, aquesta sessió serveix peranimar-vos a escriure ... fantàstic! Podreu així acompanyar les persones majorsque han escrit el que ara llegirem i entre tots enramellar de paraules aquestapetita estança on gaudirem la creació literària feta per les persones majors.

Si? Som-hi idò! Qui comença?



MOLí DE VENT

Cada dia mir i contempl un quadre a l'oli de l'artistapintor Eugen Mossgraber, alemany que habitava aPollença durant els anys 1920. Mon pare li comprà aquestquadre titulat Molí de vent signat el 1921; aquest molíestava al costat del camí d'Almadrava, que arriba a laribera de la mar a Can Cullerassa, devora un talaiot i en unrevolt molt sord i perillós.

Les pinzellades de l'artista són tan precioses que lesintentaré detallar aquí: el molí està en un espai de terrenyscultivables, amb blat, ordi, favar, i envoltat per figueres,ametllers, garrofers i figueres de moro, vora un camí quedu a les cases de la finca i a altres cases. En el cel, unamescla de núvols blancs i blaus, i de cel, amb molts colorselevats tirant a l'horitzó i al fons, unes muntanyes. El molíté les aspes i un finestró, una torre ben emblanquinada iacaba en un capell marronós.

Des del punt on estava el molí, es dominen unes vistesde les costes de Bòquer, Albercutx, Formentor, de lesfinques de Llenaire, de Can Cullerassa, de Can Cap de Boui de l'Albufereta, així com tota la bellesa de la badia dePollença. Joan Tomàs Vila 2009

Joan Tomàs VilaPort de Pollença 2009



RECORDANDO LO VIVIDO

Hoy los tiempos han cambiadoy ya se puede decir

que recordar es vivir...

Que vivir en el presente,recuerdas tiempos vividos.!!Hay un tiempo ya vivido¡¡

Recordando lo vividoy deseando revivir

los momentos ya vividosen los tiempos que vivimos.

Recordando lo vividoes vivir de lo prestado

de lo que ya hemos vivido.De los tiempos que vivimoses de lo que yo te escribo.

Recordando lo vivido, es vivir de loquerido.

Recordando lo vivido,¡es no morir en el olvido!De lo que ya hemos vivido.

Coloma Castell AlomarSa Pobla

SENSE TÍTOL

Era la seva manera de lluitar,seguir caminant amb la noblesa del

primer esteldins l'aire calmat,

amb la mateixa suavitat imperceptibleen què es va obrint una flor

o el so d'una campana s'esvaeix...llum néta,tremolosa, cristal·lina,

assoleix d'obrir una mica els ullssobretot de peresa i llepolia

simfonia de sons que formava el seumón

una veu blanca, pura com un raig de lluna dolça

una ditada de mel que no s'acabàs maiharmonia al fons del cor,

abocava onades de pau al seu esperitcom aboca colors el cel a la posta de sol.

Margalida M. Carsi CerdàPort de Pollença



LA VELLESA

"Trista cosa és vell tornar,jove sempre ser voldria",això vaig llegir un diai molt endins em calà.

Però després vaig pensarque cosa pitjor seriasi jove un es moria.

Així és que val més tornarvell i sempre procurar

viure amb pau i amb alegria.La vellesa és reflexiva,es dolça i es compassivai tots l'hem de respectarperquè si no morim jovesvells un dia hem de tornar.

Margalida Amengual BisquerraCampanet

A UNA MARE JORNALERA

A una mare jornaleramai l'han de criticar

va a fer feina cada diai a una filla ha de criar.Es dematí quan s'aixecasa tasca ha de començar

crida i aixeca a fillsperquè a escola han d'anar.

És feina de cada diai no se'n pot descuidar

no té una estona per seurefins que a dormir ella se'n va.

Ho cont per experiènciaque a casa nostra ho he viscut.

Dona jornalera ha estadaamb sa vida ha lliutat

anàvem a escola cada diai a fer feina sempre ha anat.

Jaume Cerdà Aloy «Blanco»Alcúdia


TRENTA ANYS DE CONVIVÈNCIA!

Avui, estimats pares, estam aquí percelebrar trenta anys de la vostraconvivència, units pel sagrament delmatrimoni.

Jo no sé molt bé com han estat aquestsanys ja que som la petita dels vostres cincfills.

Però xerrant en nom de tots plegats crec que durant aquests temps hihaurà hagut de tot: felicitat, alegries, penes i tristeses. Però una cosa és bencerta: a ca nostra l'amor mai no ha faltat.

Per això desitjam que poguem compartir aquest amor amb totsnosaltres durant molts d'anys i un poquet més, ja que la família vaaugmentant amb el temps.

De tot cor, els vostres fills.

Família Margalida Grau i Tomeu MorellCampanet 2014

VULL COMPARTIR (fragment)

Bé, com ja sabeu jo tenia unaperrruqueria i quan vaig perdre elsmeus fills va ser com si m'arrancassin untros del meu ser i trobava que mai méstornaria a ser igual.

No volia treballar ni veure a ningú.

Passaren els dies i tenia el meunegoci tancat, sense ganes de fer-hi feina.

Un dia va venir una clienta meva i com qui diu, em va obligar i emdemanà per favor que l'atengués i jo no li vaig poder dir que no.

Això va ser el que em féu veure que havia de seguir per endavantperquè el temps en que vaig arreglar aquella clienta vaig concentrar-me enla feina i em varen passar dues hores sense donar-me'n compte i així vaigcomençar a sortir de casa i a poc a poc fer vida normal.

Pràxedes Llabrés JuanSa Pobla 2013




Aquella bella badiaque està dins la Tramuntana,

girada cap a Gregal,d'aigües blavenques verdoses

amb onatges escumososcrida l'au dels temporals

Té platges amb molta sorra,té paisatges idíl·lics

per mostrar als visitantsperò alerta! que quan s'inflaseran més grosses les onesi apareixen trons i llamps.

Pesquen peix de moltes midespesquen mol·luscs i gambetes

per proveir el mercat;si contemples una estonael vaixell de Barcelonapassarà ben aviat.

La flota amb valentia va sortir de la badia

i se'n va anar mar endins;però el temps ers boirósi els inaudits pescadorsseguiren el seu camí.

Però la mar és traïdorai poc o mai col·labora

amb les vides que se'n du;sembla que no té respecte

i si pren el camí recteno se n'escapa ningú.

No és llegenda, és històriaho guardam dins la memòriaho visquérem ben d'apropés que la mar és amargai la vida que t'embargasi te peguen aquest cop.

Degut era al fort onatgeque dificultava el viatge

com si fos ordre o llei,es tiraren a la mar

ja tots cansat d'implorarno quedava altre remei.

De sobte un bon pastorper costum o tradiciópassava per la ribera

i va veure els pescadorsque lluitaven amb dolorsper arribar a la vorera.

Ell va donar avís al portque va ser un gran conhorttrobar-los encara amb vidaestaven molt demacratssense forces, regirats,

per aquella mala eixida.

Però no tot va ser gaubançaquan notaren la mancançad'una mariner malferit.On era? Ningú ho sabiael cercaren nit i dia

sense treure'n cap profit.

Però la vida invisiblede manera incomprensiblefa miracles sense mida.El pescador extraviat,

rígid i amoratatféu la darrere envestida

Com un escrit que s'esborra,l'onatge el portà a la sorra

del port que ell tant va estimar.A l'albada el trobareni honrós el sepultarencom un heroi de la mar.

Va ser un naufragi sonatque tots sempre hem recordat

amb molta malenconia,però si tenim ben clar

UN NAUFRAGI SONAT(Fragments)



que qui aquell cos retornàva ser la bella badia.

Jerín Vallcaneras Vicens Caimari 2014

2on Premi Vers AdultXXIV Jocs Florals del Raval

ENDAVANT (Dedicada a un nét)

Avui ha estat festa granper a en Xisco, el meu nét,i és això molt importanttot el que en ella s'ha fet.

La graduació d'estudisés una etapa primera,

podràs ser el que tu vulguissi no fas marxa endarrere.

Tu segueix estudiant,que el saber no ocupa lloc,per això et dic "endavant"

i camina a poc a poc.

Alerta amb so travelarque perills tu en trobaràs,

però tu valent seràs,si et deixes aconsellar.

No vagis per mal camí,ni cerquis només dreceres,que et farien tornar enrereel que hagis aconseguit.

T'avisa amb experiència la padrina que t'estima,alerta a la inconsciència,tu fes, camí i camina.

Joana Picó CànavesAlcúdia 2014

LÒGIC

Que es casin homes amb donesper continuar el món,

lògic és com que en el forncoguin es pa i ses panades.

Estimar an es teu germà i que no hi hagi discussions,

compartir els rovegonssi és que hi ha falta de pa.

Ses pruneres mos dan prunes,es lledoners fan lladons,ses figueres fan figons

i es noguers fruites ben brunes.

Ses gallines fan es ousper tenir reproducció,sa melonera es meló

i així qui té poques dents tendrà bon rovegar-lo.

Es codonyer fa codonysmagranes es magraner,aranyons s'aranyoner

i es sastre mos fa calçons.

Tàperes taperots, sabaters que fan sabates

si visitau talaiotsveureu tapereres guapes.

Antònia Mulet RamisLlubí



SENSE TÍTOL

En arribar a un cert punt que en diem la tercera edatsembla que queda anul·lati que no hi ha capacitatde fer qualque activitati viure amb felicitat.

Jo no puc assegurarque molt poguem ajudar Podem donar alegriaens podem enamorari respiram sabiduria

Jo encara escric poesiade tristesa i soledat

i és el que m'ompl el diaquan no tenc al meu costatla persona que voldria,el que més he enyorat.

No em de viure de records,mirar sempre endavant

i pensa que som necessarisper a la nostra societat.

I que és d'hermós arribar al puntque es diu la tercera edat.

Catalina Ramis RiberaCostitx

PASAR

Cuando pasas por mi lado y sonríes al pasar,

cuando me miras de frente y yo capto tu mirar,

pienso que no disimulas que es tu mirada leal,

que la caricia de un beso y tu sonrisa serán

campanillas en mi pecho que alientan este pasar.

Ana Maria Redondo GomézPort de Pollença 2012

PAU

Damunt Mallorca, una coloma,volava per l'ample cel blau;

volava i al bec portavael missatge de la pau.

Als humans assabentava:deixau odis i rancors,

deixau-los tots ben enreredonau-vos amb fe sincerauna abraçada d'amor

que és font de pau vertadera

Molts d'anys!

Maria Cerdà Salas.Port de Pollença 2014


Vintena sessió Data............/............/............

A FLOR DE PELLEstratègies de promoció de l'autonomia. Envelliment saludable

Blanca Ataun Lecea, pedagoga

No s’ha de vendre la pell del mè abans d’haver-lo mort.

La pell és el major òrgan del cos humà, oanimal. Ocupa aproximadament 2 m2, i la sevaespessor varia entre els 0,5 mm (en les parpelles)als 4 mm (en el taló). Pesa aproximadament kg.Actua com a barrera protectora que aïllal’organisme del mitjà que l’envolta, protegint-loi contribuint a mantenir íntegres les sevesestructures, al mateix temps que actua com asistema de comunicació.

La pell conté 182 espècies diferents de bacteris. Com més clarasigui la nostra pell més probabilitats tenim de tenir arrugues. La causa d’aixòés que les pells fosques contenen més col·làgen i elastina, dos elementsfonamentals per mantenir l’elasticitat de la dermis.

Per què la pell de la dona és més suau que la dels homes? Els causantssón els estrògens, l’hormona femenina per excel·lència.

EXERCICI 1

En aquest exercici heu de cercar expressions col·loquials que continguinla paraula pell.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

LES CAPES DE LA PELL

L’epidermis és la part superior de la pell, és essencialment un teixitcompost de queratinocits, les cèl·lules que, a mesura que envelleixen, escarreguen d’una substància impermeable, la queratina. L’epidermis tambéconté melanòcits (cèl·lules que proporcionen protecció natural contra els rajosdel sol i són responsables de la pigmentació de la pell).

La dermis és un teixit d’espessor variable, que conté els vasos sanguinis,moltes cèl·lules immunològiques, glàndules *udorípares, fol·licles *pilosos,receptors sensorials que reaccionena la pressió o la temperatura, eldolor i les terminacions nerviosessensibles.

La hipodermis, que es trobasota la dermis, és un teixit gras, méso menys abundant en funció de lespersones i les parts del cos.

Es tracta d’un dipòsit importantd’energia per al cos.

EXERCICI 2

Indicau en quina capa es troben cadascun dels components de la pellsegüents:

Fol·licle pilós ................................................................................................................................................................

Teixit gras .......................................................................................................................................................................

Melanòcits .....................................................................................................................................................................


Glàndules sudorípares .....................................................................................................................................

Receptors sensorials ...........................................................................................................................................

EL COLOR DE LA NOSTRA PELL

La pell humana en un inici era fosca, de manera que la pell clara vaaparèixer fa tan sols 20.000-50.000 anys. Quan els humans de pell fosca varenmigrar a climes més freds varen perdre gran quantitat de melanina que és lasubstància que determina el color de la pell.

Hi ha menys d’un gram de diferència entre la quantitat de melanina quepigmenta una persona de pell blanca d’una persona de pell negra. Les personesamb la pell més fosca són els habitants del Sudan i del golf de Guinea.

La pell es renova cada 4 o 8 setmanes. El 70 % de la pols que s’acumulaen una casa és pell humana, que es desprèn en forma d’escames. El cos humàprodueix uns 18 quilos de pell inerta al llarg de la seva vida.

EXERCICI 3

Si les ungles creixen una mitjana de 0,55 mm per setmana, quant detemps ha de passar per tenir une ungles d’1,5 cm de longitud?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




Si en el millor dels casos ens cauen 80 pèls per dia a partir del primer anyde vida, quants pèls ens han caigut en tota la nostra vida?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Si cada 30 dies canviam la nostra pell, quantes de vegades l’hem canviaten tota la nostra vida?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

LA NOSTRA PELL PARLA

La pell compta amb una sèrie de receptors que responen a diferentssensacions. En les persones cegues, l’escorça visual del cervell es reorganitzaper respondre a estímuls rebuts a través del tacte i el so, i d’aquesta manerapoder-los associar a una imatge visual mental.

EXERCICI 4

Quines són les sensacions que podeu percebre a través de la pell?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Determinades sensacions provoquen un efecte curiós en la nostra pell,sabeu a quin efecte ens referim?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Sabríeu explicar com passa?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Escriviu una paraula, relacionada amb el tema, i penjau-la a l’esquenadel vostre company-a, i l’ha d’endevinar.

LA NOSTRA PELL ENS IDENTIFICA

Tots posseïm empremtes digitals irrepetibles, ni tan sols els bessonstenen les mateixes "ditades". Els fetus no desenvolupen totalment lesempremtes dactilars fins als tres mesos de gestació.

Les empremtes dactilars no només serveixen per identificar-nos, lesempremtes dactilars augmenten la fricció i ajuden a agafar els objectes.

La pell és l’òrgan refrigerador del cos i amb aquesta fi segrega suor: la sevaevaporació absorbeix calor i manté la temperatura corporal en un nivell idoni.

La suor també ens identifica. La suor per ella mateixa no és la culpablede l’olor corporal; els responsables són els bacteris que colonitzen la nostrapell de forma natural. El líquid inodor, oliós i ric en proteïnes que segreguenles glàndules sudorípares és aprofitat pels bacteris de la pell com a font denutrients i, fruit de la metabolització bacteriana, es desprenen substànciesvolàtils que generen l’olor.

L’olor corporal compleix certes funcions, algunes conegudes des de fasegles, lligades a l’atractiu sexual i, d’altres, revelades fa poc. Els investigadorshan descobert que la nostra olor està condicionada per la nostra activitatfísica, per la genètica, l’edat, l’estat emocional i l’alimentació.




EXERCICI 5

Des de fa uns anys ha crescut l’interès pels tatuatges. Aquestes frasespodrien ser utilitzades en un tatuatge, però estan escrites a l’inrevés. Podríeudir què signifiquen?

sertlason mos moc lat nom le meieV

...........................................................................................................................................................................................................................

Xietam is a es-raivnac lov úgnin òrep nóm le raivnac melov stoT

...........................................................................................................................................................................................................................

seçnarepse sel euq sém nasep sdrocer sle nauq açnemoc asellev aL

...........................................................................................................................................................................................................................

CUIDANT LA NOSTRA PELL

La primera cura que necessita la nostra pell és protegir-la tot l’any de lesradiacions solars. En segon lloc, l’hem d’hidratar. En la majoria de verduresi fruites més de 90 grams per cada 100 del producte és aigua, per la qual cosaés interessant incloure aquests aliments en la dieta.

Els greixos que la nostra pell necessita, els podem trobar en l’oli d’oliva,l’alvocat, els olis de llavors, les fruits secs i el peix (sobretot el blau).

Entre les vitamines, són importants el betacarotè que es transforma envitamina A en el nostre organisme. Abunda en verdures de fulla verda i de


coloració vermella, ataronjada o groguenca (pastanaga, carabassa…) i encertes fruites (albercocs, cireres, meló, préssec, nectarinas…). La vitamina Aés present només en els aliments d’origen animal, com el fetge, els greixoslàctics (nata i mantega), el rovell d’ou i els làctics complets. El Licopè és unpigment antioxidant que confereix el seu color característic a la tomàtiga, lasíndria i a les cireres La vitamina C abunda en: pebres, kiwi, cítrics, meló,fraules, móres, fruites tropicals, col, tomàtiga. Les vitamines del grup Bapareixen en la majoria d’aliments d’origen vegetal: verdures, fruita fresca,fruits secs, cereals, llegums, llevat de cervesa, i també en els d’origen animal:carn i vísceres, peix i marisc, ous i làctics.

Els minreals que més ajduen a la nsotra pell són: el seleni que estrboa en: canr, piex, mairsc, ceraeles, ous, friutes i vedrures. El Zinc:està prsenet en les canrs, vísecres, piex, uos, ceraels inetgrals illegusm. El Ferro es troab en vísecres, canrs, piexos i ouos, llevat decerevesa, frutia seca . El Sofre abunda en: uos, llte , ceraeals

EXERCICI 6

Com heu vist, el darrer paràgraf del text anterior té algunes errades.Podríeu escriure el text correctament?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 7

Dels aliments que es veuen en aquestes imatges: quins contenen enmajor proporció les substancies que apareixen a la taula següent?




Grup d’aliment Aliment

Aigua

Greix

Betacarotè

Vitamina A

Vitamina C

Vitamina B

Seleni

Ferro

Sofre

Zinc


- <http://www.alimentacionsana.net/Articulo-piel-saludable.html>- <http://www.salud180.com/adultos-mayores/cuidado-de-la-piel-en-personas-mayores-de-60-anos>


Vint-i-unena sessió Data............/............/............

LA RIQUESA NATURAL DE MALLORCA: ESPAIS PROTEGITS II

Estimulació cognitiva i estratègies de memòria

Joana Ferragut Fiol, treballadora social

Seguim la ruta per les meravelles naturals que ens regala Mallorca, ensacomodam en un vaixell i ens dirigim a l’arxipèleg de Cabrera.

El Parc Nacional maritimoterrestre de l’arxipèlag es troba ubicat al sud deMallorca i està format per 19 illes menors i illots, té una superfície de 1.318hectàrees terrestres i 8.703 marines. Una longitud de 5,53 km, una amplada de5,29 km i una densitat de població de 1,3 hab/ km2, hi viuen uns 20 habitants.

EXERCICI 1

Que ens podeu explicar de Cabrera? Hi heu estat mai?

- On situau Cabrera damunt el mapa?

- A quin terme municipal pertany?

- Quin és l’origen del seu nom?

- Hi trobam una construcció característica de l’illa, quina?




- Sabeu quin animalet és el protagonista a l’illa?

Malgrat sigui una illa petita té molta d’història. Durant els segles XIII iXIV el port de Cabrera fou utilitzat per pirates com a base per atacar les costesde Mallorca. Per això, s’hi va construir un castell per vigilar la mar i evitarl’atac dels pirates. Fou visitada per diferents civilitzacions mediterrànies:fenicis, carteginesos, bizantins i romans.

EXERCICI 2

L’arxipèlag de Cabrera està format per l’illa de Cabrera i distints illots.

Sabeu quins formen part de l’arxipèlag de Cabrera, i quins de les altresilles?

Na Plana, Petita Addaia, des Canar, Binissafúller, na Foradada, naRedona , des Porcs, Conillera, Llatzaret, es Vedrà, na Pobra, de ses Bledes, deses Rates, s’Espalmador, de la Quarantena.

EXERCICI 3

Reconeixeu aquestes illes i illots?


A l’arxipèlag hi trobam races i varietats d’animals i plantes endèmiques,aquestes races han evolucionat de forma lleugerament diferent segons lescondicions ambientals de cada illa. És el cas de la sargantana (Podarcis lilfordi)de la qual hi ha deu subespècies endèmiques exclusives de diferents illes oillots.

Les aus marines, com la gavina corsa, el corb marí, el virot i les ausrapinyaires com el falcó marí i l’aguila peixatera, formen part de la fauna del’arxipèlag, un dels valors naturals que cal destacar.

La flora més característica de Cabrera és la garriga d’ullastres i lessavines.

Virot Gavina corsa

Deixam Cabrera i arribam a Mallorca, a la Finca Pública de Son Real.

Està situada al nord-est de Mallorca al terme municipal de Santa Margalidas’estén al llarg de 395 hectàrees. En el mapa la podem veure enmig de l’arcde la badia d’Alcúdia.




EXERCICI 4

- Quins municipis fan partió amb el municipi de Santa Margalida?

Son Real és un dels referents més importats pel que fa a patrimoniarqueològic a Balears, a la finca hi ha restes de presència humana de fa 4.500anys, prova d’això són els coneguts cementeris prehistòrics o necròpolissituats a s’illot d’es Porros i a la punta des Fenicis.

La possessió compta amb edificis de gran valor patrimonial, a més d’unaextensa àrea agrícola, garrigues amb pi blanc així com una important franjade costa. Vinculada a la Mallorca rural, compta amb edificacions de diferentsèpoques i hi tenia lloc una producció agrícola i ramadera.

EXERCICI 5

- Coneixes aquestes eines que s’empraven per fer les feines del camp?Creus que encara les fan servir? Quines?


A la possessió, s’hi troben diferentes cases construides a l’edat mitjanacom ca n’Apol·loni, ca s’Amitger, ca’n Morey, sa Casa Nova, cas Amos, etc., unconjunt arquitectònic que està format per torres de defensa, capella, casessenyorials, magatzems, etc.

EXERCICI 6

- A quin municipi pertanyen les possessions mallorquines següents?

Mortitx Canyamel Aumadrà Son Marroig Caubet Cosconar S’Arissal Es PagosCanet Talapi Llodrà GaldentSa Bastida Manresa

Hi destaquen la varietat dels ecosistemes, com la zona dunar, zonahumida, alzinar, garriga, etc.




Son Real té una sèrie d’itineraris ecoturístics, dignes de recórrer, perdonar a conèixer la seva extraordinària singularitat.

Al sud-est de Mallorca trobam el Parc Natural de Mondragó, almunicipi de Santanyí. Declarat Parc Natural l’any 1992 i considerada des del1995 zona d’especial protecció per les aus per la Unió Europea.

Té una superficie de 785 hectàrees, de les quals 95 són propietat públicai les 690 restants privades.

Quant a la fauna, hi trobam una gran varietat d’ocells, la majoria ausmigratoris. Pel que fa als mamífers, hi trobam l’eriçó, la rata cellarda, lafura, la ratapinyada, la geneta, el conill i la llebre, i en els estanys el granotverd i la culebra d’aigua.

A la part de costa, hi fan el niu el falcó comú i la gavina Audouin.


Al Parc Natural de Mondragó s’hi poden admirar diferentes paisatgescom platges, alzinars i torrents, així com petites parcel·les de terra tancadesper parets de pedra on predomina el cultiu de secà.

A la part de la zona humida hi ha les salicòrnies que creixen als voltants de lesllacunes.

A la zona dunar, que es troba a S’Amarador, creix el card marí i l’asusenamarina i, al final dels torrents de les Fonts de n’Alis i s’Amarador, el jonc rodó,canyís i la sempervivum.

EXERCICI 7

Ara que hem acabat la passejada per aquests llocs tan diferents deMallorca i hem conegut un poc més les illes, sabries contestar les preguntessegüents:

- On habita la gavina Audouin?

- A quin municipi trobam la possessió de Canyamel?

- De memòria, repeteix els municipis veïns del terme municipal de SantaMargalida.

- On pertany l’illa des Vedrà?

- Si haguessis de triar un lloc per anar d’excursió a quin dels trest’agradaria anar i per què?





- Jaume Sureda, Miquel F. Oliver, Margalida Castells. Avaluació delsequipaments d’educació i interpretació ambiental de les Illes Balears.Edicions Ferran Sintes, 2002.- <http://www.balearsnatura.com>- <http://www.illesbalears.es>

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Vint-i-dosena sessió Data............/............/............

PREVENCIÓ D'ACCIDENTS A LA LLAREstratègies de promoció de l'autonomia a la llar

Material facilitat per l’equip de prevenció de riscos laborals de l'IMAS

Per què ocorren? Com evitar-los?

Formes més freqüents de produir-se els accidents:

• Caigudes• Intoxicacions• Contactes tèrmics• Incendis i explosions• Electrocució• Asfíxia respiratòria• Engrunaments, cops i sobreesforços• Ferides

Què podem fer-hi?

Podem emprendre una sèrie d'accions que, sens dubte, convertiran lesnostres llars en un lloc més segur.

Abans de res, és fonamental que exigim i cerquem aquelles seguretatsque podríem denominar bàsiques. Així, tenim totes les qüestions referidesa l'electricitat i al gas.

Caigudes

Teniu present que a la llar poden, produir-se dos tipus de caigudes:

A nivell del terra, sobre el trespol: produïdes en relliscar, travelar, serempés...

A distint nivell, des d'altura: produïdes des d'una escala, des d'un pisalt al carrer, estant dret damunt una cadira o una taula, …

Les causes principals que les originen són:

- Objectes al trespol.- Paviments poc nets.




- Trespols llenegadissos per l'ús continu, poliment i enceramentinadequats...

- Trespols humits de banys i cuines.- Buits oberts o defectuosament protegits- Objectes inadequats usats com elements d'elevació (cadires encomptes d'escales) o en mal estat

- Escales fixes irregulars, sense arrambadors, amb desnivells, ambempremtes...

A fi de pal·liar les causes anteriors:

Manteniu el trespol tan lliure com sigui possible d'obstacles, sobretot a leszones de circulació.

Els trespols han de ser antilliscants, i se n'ha d'eliminar ràpidamentqualsevol líquid que hi caigui.

Evitau col·locar objectes que anul·lin la protecció de la barana (cossiols albalcó) pel fet de reduir-ne l'altura de la protecció.

Les portes, les finestres i els balcons que donen a zones de risc de caigudahan de disposar d'un sistema de bloqueig que impedeixi que els infants els obrin.

No utilitzeu escales de mà defectuoses. Millor usar escales de mà doblesper treballar o arribar a objectes elevats.

Reviseu l'escala abans d'usar-la.

Evitar utilitzar cadires o mobles per arribar a objectes alts en comptesd'escales adequades.

No augmenteu l'altura d'una cadira o d'una taula col·locant-hi un altrebanc o cadira a fi d'arribar a més altura.

No camineu a les fosques, enceneu el llum abans d'entrar en una sala.

Instal·lau una barana i paviment antilliscant a la banyera o a la dutxa.

Utilitzau material antilliscant a les escales fitxes i a les baranes.


- Guia d'Accidents a la llar, editat pel Govern de les Illes Balears, Conselleriade treball i Formació, Institut Nacional de seguretat i higiene deltreballador i AENA.


Vint-i-tresena sessió Data............/............/............

PREVENCIÓ D'ACCIDENTS A LA LLAREstratègies de promoció de l'autonomia a la llar

Prevenció de riscos laborals de l'IMAS

PRIMERS AUXILIS BÀSICS

A les llars és possible tenir una urgència mèdica en la que necessitemaplicar primers auxilis bàsics, mentre s’aconsegueix ajuda sanitària.

A continuació es donen les principals recomanacions per: 1) evitarperjudicar més una persona lesionada amb una actuació incorrecta; 2)protegir la persona lesionada fins que arribi l’ajuda especialitzada.

SEQÜÈNCIA UNIVERSAL D’ACTUACIÓ

1. PROTEGIR: posam a zona segura la persona accidentada i la persona queajuda.

2. AVISAR: al personal sanitari del centre i/o als serveis d’emergència.

1123. SOCÓRRER: després de protegir i avisar, aplicam primers auxilis.

PÈRDUA DE CONSCIÈNCIA AMB RESPIRACIÓ NORMAL:POSICIÓ LATERAL DE SEGURETAT (PLS)

1. Si la persona està inconscient i no respon, comprovam si respira obrint lavia aèria: estiram el cap enrere i elevam lamandíbula.

2. Si la persona respira normalment, la col·locam enla posició lateral de seguretat (PLS) mentreesperam ajuda mèdica.




PÈRDUA DE CONSCIÈNCIA I ATURADA DE RESPIRAR:REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR (RCP)

1. Si la persona està inconscient, ja hem obert lavia aèria i observam que no respiranormalment o no respira, començamimmediatament l’anomenada REANIMACIÓCARDIOPULMONAR (RCP): col·locam lesmans en el centre del pit, comprimim ambfermesa i rapidesa (al manco 100 compressionsper minut), i realitzam 2 insuflacions d’aire deboca-a-boca cada 30 compressions.

FER MALA VIA / ENNUEGAMENT

1. Si la persona estàinconscient i no respon,comprovam si respiraobrint la via aèria:estiram el cap 1. Si unapersona fa mala via perun tros d’aliment oqualsevol altre objecte ino se’n surt per ella mateixa, ens posam a l’esquena de la víctima.

2. Envoltam la cintura amb els braços de manera que el puny quedi entreles costelles i el melic.

3 Cobrim el puny amb l’altra mà i pressionam amb força intensa cap endinsi cap amunt perquè surti de cop l’aire dels pulmons i surti el trosd’aliment.


4. Si no s’aconsegueix resultat, repetim la maniobra tres o quatre vegades.Si la persona perd la consciència aplicam reanimació cardiopulmonar(RCP) mentre esperam ajuda mèdica.

INTOXICACIÓ AMB PRODUCTE QUÍMIC

Què NO hem de fer? Provocar el vòmitDonar menjar, begudeso medicaments

1. Identificam tot d’una el producte i consultam la Fitxa de dades deseguretat del producte i/o a l’Instituto Nacional de Toxicología915 620 420.

2. Acudim al centre mèdic al més aviat possible.

LIPOTIMIA / ACUBAMENT

Què NO hem de fer? Mantenir la persona asseguda. Donar begudes

1. Col·locam la persona tombada amb elcap més baix que la resta del cos.

2. Afluixam la roba i les sabates que puguinapretar. Mantenim la persona còmoda icàlida, fins que recobri el coneixement.

CONVULSIONS

Què NO hem de fer? Introduir res a la boca

1. En el cas que es presentin convulsions, noimpedim els moviments, retiram els objectesdel voltant per evitar que la persona es puguicopejar. Si apareix vòmit, li posam el cap decostat per evitar l’asfíxia. Quan han acabat lesconvulsions, si segueix inconscient i respirant,posam la persona en posició lateral deseguretat (PLS).




FERIDES SUPERFICIALS

Què NO hem de fer? Usar cotó. Aplicar alcohol

1. Netejam la ferida amb aigua freda i sabó

2. Aplicam iode

3. Tapam amb gasa estèril i subjectar la gasa amb esparadrap fins tenirassistència mèdica.

HEMORRÀGIES

1. Tapam amb gasa estèril el puntsagnant

2. Pressionam de manera ferma iprolongada amb la gasa sobre laferida i acudim al centre mèdic almés aviat possible.

CONTUSIONS

Què NO hem de fer? Aguantar el gel sobrela pell de manera continuada.

1. Aplicam tot d’una gel embolicat en tela sobre la zona que ha rebut el cop.

2. Si és al cap i pot haver commoció (apareixen marejos, aturdiment,acubament, vòmits, etc) acudim al centre mèdic al més aviat possible.

CREMADES

Què NO hem de fer? Aplicar pomades o remeis “casolans”

1. Aplicam tot d’una aigua freda

2. Protegim la zona amb gasa estèril



ESQUITXADES / ENTRADA DE PARTÍCULES

1. En el cas d’ulls, aplicam preferiblemente aigua a baixapressió en abundància (dutxa ocular) o suero fisiològic.

2. Tapam l’ull amb gasa estèril humida.


RECORDA

Qualsevol persona pot ajudar en cas d’urgència mèdica:

1) Evitant accions que podrien perjudicar encara més a la personalesionada

2) Avisant els serveis mèdics d’urgència

3) Protegint la persona lesionada fins tenir assistència mèdica.




Date post:	30-May-2020
Category:	Documents
Upload:	others
View:	3 times
Download:	0 times

Autors i autores › sites › default › files › Llibre... · Per això, no puc deixar de...

Documents