som aquí!!!El butlletí del Club Social Punt de Trobada
La veu del ClubLa veu del Club
Esport i Salut Mental, tot són beneficisEsport i Salut Mental, tot són beneficis
Club SocialClub Social
Art-teràpia, el nou taller del Club So-
cial “Punt de Trobada”
Entrevista:Entrevista:
Paz Cué, Treballadora Social del CSMA
número 8, abril - maig de 2012
Editorial
BENVINGUDA
Una vegada més arriba, a principis de juny, el“Som Aquí!!!” el butlletí fet pels usuaris del ClubSocial “Punt de Trobada”.
En aquesta ocasió, obre el butlletí l’entrevista,aquest mes ens va visitar la Paz Cué, treballa-dora social del Centre de Salut Mental d’Adultsde Martorell des de fa 28 anys i que ha tractatamb molts dels socis del Club.
A la secció de Club Social, hi ha diverses notí-ciessobre coses que han passat al Club durantels mesos d’Abril i Maig. En aquesta introduccióvoldríem destacar la notícia sobre el II Torneig deBàsquet Inclusiu 3x3, on l’equip del Club Social“Punt de Trobada” va guanyar un dels premis. Unaltre punt destacat de la secció és l’inici del tallerd’Art-teràpia, que ha començat al Club amb l’úl-tim canvi de tallers, a principis del mes de maig.
Per tancar la secció, podeu trobar un resum deles sortides més destacades dels últims dies.
En la secció La Veu del Club, hem posat unes re-flexions molt interessants sobre els beneficis del’esport per a la salut mental, fetes pels nois in-oies del Club, posant especial èmfasi en la sevaexperiència personal.
Per tancar aquesta breu presentació, només caldir que el proper mes de juliol sortirà el número10 del “Som Aquí!!!” que, a més a més, coincideixamb el primer aniversari de l’inici de la publicació.
Per tot això, estem preparant diverses sorpresesper aquest número tant especial.
Un cop més agraïm que hagueu dedicat una es-tonaa fer un cop d’ull a aquest butlletí, així comles opinions i suggeriments que ens feu arribar.
Gràcies i fins al proper número
Marta, Bea i RogerEducadors del Club Social “Punt de Trobada”
EQUIP DE REDACCIÓ:Agustín Luque, Carmen Oller, José AntonioPèrez, Juan Miguel Barbero, Matilde Torres, Ma-nuel Moreno, Oscar Domínguez, Sergio Barra-china, Víctor Àlvarez, Núria Palmero, AlbertoOlivé, Gabriel Alcaide, Enrique Martinez, MiriamVigara
COORDINACIÓ, EDICIÓ I DISSENY:Marta EscorigüelaBeatriz VieitoRoger Trilles
CONTACTE:Club Social Punt de Trobada.Carrer Francesc Riera, 11-13, [email protected]/puntdetrobada
Logo del Club Social “Punt de Trobada”
Entrevista
Quina és la teva formació?
Vaig estudiar Treball Social, en aquella èpocaera assistent social, a l’escola politècnica JuanXXIII de Santander. Aquesta escola, a diferènciad’altres on s’impartien aquests estudis, era inde-pendent no tenia una ideologia relacionada ambl’església.Després d’uns anys d’experiència vaig realitzaruna formació de conducció i psicoteràpia degrups. Més tard, vaig convalidar la Diplomaturade Treball Social. A part d’aquestes formacions,jo li dono molta importància a laformació continuada; crec que ésimprescindible per a tots aquellsprofessionals que treballem ambpersones.
Per què va decidir ser treballa-dora social? És vocacional?
La veritat és que no ho tenia moltclar però la meva mare em va in-sistir en la importància d’estudiar.Estant a COU va caure a lesmeves mans una revista de laèpoca, TRIUNFO, que parlava dela professió “assistència social”.Deia que era una professió delfutur, que es dedicava a ajudar ala gent. En aquell moment vaig co-mençar a pensar en dedicar-meaixò.Jo crec que sí que és vocacional.Tant el TS com totes les professions que es de-diquen a treballar amb gent i ajudar-les, hi had’haver una part de vacació, sinó malament. En-cara que també crec que hi ha una part importantrelacionat amb la formació, amb només la voca-ció no pots ser un bon professional.Com van ser els seus inicis en aquesta pro-fessió?
Em van comentar que hi havia una plaça a Mar-
torell, estaven buscant a una persona amb unaformació determinada. Jo no m’havia plantejatvenir-me aquí, ni tan sols sabia on estava Marto-rell, però buscava feina i en l’àmbit de la salutmental i vaig pensar que no ho podia deixar es-capar. Vaig començar a conèixer el territori,saber quins recursos hi havia, contactar ambcompanyes que hi havia als ajuntaments enaquella època, ... També vaig anar a visitar elCSMA d’Hospitalet per a saber quina tasca esfeia en aquest tipus de recurs. Més tard vam co-mençar a realitzar reunions de coordinació amb
les treballadores socials de lazona, per tal de compartir expe-riències i coneixements
Tu que portes tants anys enaquest àmbit, quins han estatels grans canvis en l’atenció aaquest col•lectiu?
Canvis hi hagut molts, un delsprincipals probablement és que lasalut mental depenia de la benefi-cència. A més els recursos erenmolt pocs. Però sense dubte crecque el gran canvi ha estat la parti-cipació dels usuaris i les famíliesen el tractament, la informació quese’ls hi ofereix i que actualmenttenen més poder de decisió. Totaixò ha influït en l’augment de l’au-tonomia del pacient. L’estigmatambé s’ha treballat molt, la gent
no deia que tenia un trastorn mental. Quan jovaig començar la gent tenia por d’ entrar al localon estava situat el centre, ja que si venien la gentcomentava que tenies un problema. Això provo-cava que la gent no consultes quan apareixia elproblema i després derivava en un ingrés. Actual-ment la gent ja no té tants prejudicis alhora deconsultar a un especialista un tema de salut men-tal.
PAZ CUÉTreballadora Social. Porta tota la seva carrera professional dedicada a la salut mental. Aquest mesde juny, fa 28 anys que treballa al Centre de Salut Mental d’Adults de Martorell (CSMA).
Foto:Paz Cué, Treballa-dora Social del Centre deSalut Mental d’Adults.
Entrevista
Què és un CSMA? Quin tipus d’atenció ofe-reix?
El CSMA, és el centre de Salut Mental d’adults.És un centre ambulatori que atén a personesmajors de 18 anys que pateixen qualsevol tipusde trastorns mentals, es a dir, problemes de salutmental. Som un servei especialitzat. Esta formatper un equip interdisciplinar, format per psiquia-tres, psicòlegs, infermera i treballadors socials,això permet donar al pacient una atenció integral.Fem intervencions tant als afectats com a les fa-mílies. També donem suport a la primària, aixòvol dir que un psiquiatre del CSMA va a un CAPde la zona per fer primeres visites i dona suportals professionals del Centre d’Atenció Primària.
Quina és la tasca d’un treballador social alCSMA?
Realitzem intervencions als usuaris i a les famí-lies que necessiten atenció, tant a nivell indivi-dual, familiar o grupal. Moltes d’aquestesintervencions estan relacionades amb l’obtencióde diferents recursos per tal de millorar la qualitatde vida de la persona.També realitzem intervencions comunitàries,penso que aquesta és una tasca molt important.Informar a l’atenció primària de tots els nostrespassos i tasques. És important treballar coordi-nats per tal de no duplicar recursos i portar elcas a la una.
Què és el que més t’agrada de la teva feina ?I el que menys?
El que més m’agrada és el tracte directe i el con-tacte amb la gent. I el que menys, perquè emsembla més àrid i més pesat, és la part burocrà-tica; però encara que no m’agradi no vol dir queno sigui molt important ja que és necessari regis-trar-ho tot. Jo sempre dic que en la nostra feinael que no es registra no existeix.
Et sents realitzada amb la teva feina?
Sí, molt. És una feina que m’agrada i m’ho passobé. A més crec que és una feina de la que aprens
molt. Aprendre no només esta als llibres, les ex-periències de la vida en ocasions t’ensenyenmés.
A part de treballar al CSMA, col•labores ambaltres projectes?
En aquests moments la veritat es que estic bas-tant tranquil•la. Actualment estic col•laborant alCol•legi Professional de Treballadors Socials deCatalunya, en un grup de treball de salut mentali en la comissió de salut. Anem creant documen-tació, revisant tot el tema legislatiu... També pelfet d’estar en questa comissió, el col•legi em vanombrar representant al consell assessor de laGeneralitat.
Per què és important l’atenció social en SalutMental?
Jo crec que és important perquè tots vivim en so-cietat, tant els usuaris com les famílies, tots el es-sers humans. Hi ha moments a la vida quenecessitem canvis i reajustaments i ens costaadaptar-nos, en això és important el treball so-cial. Perquè en salut mental? Les persones quepateixen un trastorn mental en moltes ocasionsnecessiten recursos i són les que menys s’atre-veixen a demanar ajuda, i és important que hihagi algú que els acompanyi en aquest procés.També crec que és important que el TS estigui alequip del CSMA, ja que les persones que acu-deixen saben que aquí els entendrem. També ésmolt important la tasca que es realitza a nivell co-munitari en referència a la sensibilització.
T’afecta no poder ajudar en ocasions a per-sones que busquen el teu suport i consell?
Si, fastidia molt. I segons quins casos te n’ado-nes que la justícia aplica lleis però en ocasionsno és justa. Però també, tenim un paper molt im-portant alhora de dir-li a les persones que notenen dret a rebre alguna ajuda. La meva expe-riència em diu que el que necessita de veritat nos’atreveix a demanar ajuda i en canvi hi ha gentt’ho demana tot. Jo en aquest cas crec que elsTS tenim un paper incòmode però tenim la -
Entrevista
responsabilitat de dir que no, ja que els recursossón per qui realment els necessita.
Com creus que estan afectant les retalladesen l’àmbit de la salut mental?
Aquesta pregunta és important i complicada. Hasuposat tancament de centres, han rebaixat llitsen hospitals, acomiadaments de professionals,rebaixes salarials, una demanda bastant més im-portant d’usuaris degut a la crisi... Usuaris quemai haguessin pensat arribar a un servei d’a-quest tipus, però degut a les preocupacions eco-nòmiques, tenen depressió ,ansietat, etc... Enaquest moment diuen que no hi ha diners, sem-bla que els reajustaments són necessaris, peròen ocasions crec que s’hauria de mirar una micamés com es fan.
Ara que s’està parlant tant, quina és la tevaopinió sobre el co-pagament?
De fet un co-pagament ja existeix , doncs com atreballador ja pagues una part de la seguretat so-cial. Jo crec que els serveis han de ser públics,sinó queda més remeï ja que estem passant unmoment molt complicat, doncs ho haurem d’ac-ceptar, però en principi jo sóc partidària de que
els serveis bàsics han de ser públics. Hauremd’aportar tots,però aquesta aportació hauria deser més justa i equitativa, es a dir, aportar en pro-porció a les rendes.
Què opina del sistema actual d’atenció so-cial? T’agradaria més un altre model?
A Catalunya tenim una llei de serveis socials queel que contempla es que els serveis socials si-guin universals i d’accés a tothom. Però actual-ment ens trobem que falten recursos, que s’hareduït el pressupost i això provoca que no tothomtingui els serveis bàsics coberts. Això fa que hihagi gent que ho esta passant molt malament,estan perdent la vivenda, estan vivint en cotxeso en barraques, i aquesta gent no se’ls pot aju-dar. “Ojalà” fossin universals realment. A mi m’a-gradaria que als serveis bàsics hi tingues accésrealment qualsevol persona. Un serveis bàsicsels hauria de tenir tothom, visqués al territori quevisqués. Dona la sensació de que cada vegadaes privatitzaran més el serveis, i només podranaccedir-hi aquelles persones que se’ls puguinpagar.
Míriam, Sergio, Agustin
Club Social
El passat dia 5 de maig, els companys del ClubSocial, vam assistir a la II Torneig de BasquetInclusió 3x3 que organitzava la FECAFAMM.
La trobada va estar molt bé, ens vam trobar 22equips, aquets equips estaven formats pels di-ferents Clubs Socials, i per gent que no pertanya cap Club Social i que es va apuntar amb elsseus amics.
El nostre equip va guanyar el primer partit i el
segon el vem perdre, per aquest motiu vamjugar la lligueta de consolació, la qual vamguanyar. Quan va acabar el torneig, els vete-rans del Barça i del Badalona, van jugar un par-tit d’exhibició.
Com a premi ens van donar, a més a més,d’una copa, una samarreta del Barça, i vampoder fer-nos fotografies amb els jugadors delBarça i de la Penya.
foto: Els membres de l’equip del Club Social “Punt de Trobada” durant l’en-trega de premis del II Torneig de Bàsquet Inclusiu 3x3
II TORNEIG DE BASQUET INCLUSIU 3X3
Club Social
Amb l’arribada del mes de maig, hi ha hagut canvi de tallers al Club Social “Punt de Trobada.Una de les noves propostes que han començat ha estat el Taller d’Art-teràpia. Per saber ambmés precisió en què consisteix exactament, la tallerista, Maria Rodriguez, ens explica què és l’Ar-terapia i com esta vivint aquesta experiència amb els usuaris del Club Social.
Quin objectiu té el taller d’Art-teràpia?L’objectiu principal és, en primer lloc, conèixer-se. Donar-se compte de quines tècniques i ma-terials són pròpies i trobar un mitjà per poder expressar coses que verbalment, o a través d’altresmedis, no podem fer-ho. Com que això és un curs d’iniciació està encarat a trobar aquestesmaneres de fer.
En què consisteix el taller?Comenta per un treball de l’auto imatge amb formats i tècniques que mes o menys coneixem iAixa descobrir que no cal ser un gran artista per poder expressar coses mitjançant l’art.
Quins beneficis té per a les persones amb trastorn mental realitzar aquest taller?En primer lloc, per l’organització que et demana, tenir cura dels materials, tot el que seria els co-neixements bàsics per tenir un bon espai de treball. D’altra banda, tot el que és a nivell emocio-nal, ens ajuda a descobrir i treballar les emocions des d’una perspectiva molt lúdica i divertida
Tot i que portes pocs dies amb nosaltres què tal la teva experiència com a tallerista al ClubSocial “Punt de Trobada”?Molt bona, el grup funciona molt bé, es comuniquen força coses entre ells, no els hi fa vergonyamostrar els estats d’ànim, hi ha molt de recolzament entre el grup i tenim un ambient molt agra-dable, en que ens permet parlar i anar-nos coneixent.
Al taller hi participen actualment un total de 7 companys del Club, tots ells es van interessar aparticipar-hi ja que tenien inquietuds artistiques i volien ampliar els seus coneixemnts en aquestàmbit i a la vegada treballar les seves emocions. A continuació podeu trobar la opinió d’algunsdels participants:
ART-TERÀPIA AL CLUB SOCIAL “PUNT DE TROBADA”
Jessica
Molt bé. M’agrada molt, hi ha molta comunica-ció amb els companys. Em fa sentir molt rela-xada i, durant l’estona del taller, em concentroi no penso en res més.
Carmen
Molt be. és divertit. Tot i fer poques sessionsm’està agradant molt. Pintar sempre ha estatel meu hobby i ara, li estic descobrint una ves-sant que m’està ajudant en la teràpia.
Club Social
Jordi
Penso que es un taller molt interessant, queem pot servir per conèixer-me millor a mi ma-teix i crec que em pot ajudar a millorar cosesde mi mateix. Em treu nervis, m’ajuda a rela-xar-me i a calmar l’ansietat. M’agrada.
Foto: Els participants al taller d’Art-teràpia amb la tallerista
Míriam
Crec que aquest taller es una bona maneraper relaxar-nos i aprendre les tècniques deldibuix i la pintura d’una manera diferent, esper aquest motiu que em vaig apuntar, i perque penso que em pot ajudar a expressar lesmeves emocions, em pot ajudar a sentir-memillor amb mi mateixa i amb els meus com-panys.
Núria
També m’agrada pintar, dibuixar i tot el que fareferència a l’art. En aquest taller en concret,m’agrada molt els comentaris que fem des-prés de fer les coses , ja que et fa pensarsobre el que has fet. També em serveix peraprendre coses noves i estar a gust en el ta-ller i amb els companys.
Mati
És un taller molt relaxant i que m’anima, emdona vida, em fa sentir coses que feia tempsque no sentia. Em sento molt bé amb mi ma-teixa i faig el taller amb moltes ganes, perquètot pugui sortir bé. Estic molt contenta de venira aquest taller.
Club Social
Sortides
MUSEU DE LA CERÀMICA
El passat dia 21 d’Abril, vam anar a visitar elmuseu de la ceràmica de Barcelona, situatal Palau de Pedralbes.
Vam poder veure ceràmiques de diferentsèpoques, des del segle X fins l’actualitat. Espodien observar diferencies significativesentre les ceràmiques de cada època.
També vam poder visitar el museu del tèxtili d’indumentària, aquesta exposició ens faun recorregut des dels anys 1550 fins al’any 2000 a través de les diferents indu-mentàries i robes típiques que es portavena cada moment històric.Per últim, vam poder visitar.mobiliari expo-sat.
foto: un dels companys del Club ajudant a fer el taller en el Firainfant 2012
DALTABAIX - FIRAINFANT
El dia 13 de maig, a Martorell es va organit-zar el Daltabaix 2012, l’eix d’animació d’a-quest any era “Que vull ser quant siguigran?”
Durant tot el mati hi havia tallers, jocs, acti-vitats, animació i els companys del Club So-cial “Punt de Trobada” vam participar en eltaller que organitzava la Creu Roja del BaixLlobregat Nord.
Vam estar ajudant als nens a fer el taller,que consistia en pintar un peto amb la creucaracterística de la Creu Roja per unabanda i per l’altre, els nens havien de pintarel que volguessin ser de grans, però la pro-fessió tenia que estar relacionada amb elmón de la Creu Roja.
La veu del club
ESPORT I SALUT MENTAL
L’esport, entès com activitat motriu, representa un fonament i una condició important pel desen-volupament físic, intel•lectual i socio-afectiu, per tant, no s’ha d’analitzar només des del punt devista biològic, sinó que hem d’assumir la repercussió que té sobre tots els aspectes de l’ésserhumà.
Tothom sap que fer esport estimula les endorfines, que permeten 8 hores de benestar emocional.A més a més, cura l’insomni, alleuja l’anisetat, cura els atacs de pànic, tracta la depressió,…
A nivell emocional, sabem que fer exercici és beneficiós per l’autoestima, la confiança en un ma-teix, el rendiment i la salut mental, facilita el domini de les emocions negatives com enfadar-se iprodueix un sentit general de benestar mental.
Finalment, cal fer esment que el fet de practicar esport, i fer-ho juntament amb altres persones,augmenta les habilitats socials de tothom qui el practica, creant un espai de convivència i inter-canvi d’experiències.
En resum, fer esport és una pràctica molt sana i molt productiva a tots els nivells de l’ésser humà.
DES DE L’ANTIGA GRÈCIA JA SABIEN ELS BENEFICISDE L’ESPORT: “MENS SANA IN CORPORE SANO”
La veu del club
Por lo que a mí respecta, desde que estoy ha-ciendo Yoga, me estoy encontrando mejor, aun-que solo sea una vez por semana.
Yo sí creo que el deporte es bueno para lasalud mental, ya que cuando acabas te en-cuentras bien contigo mismo, cosa que es muyimportante y beneficioso para la gente que pa-decemos un trastorno mental.
Esto está demostrado por médicos, estudios ypor mí mismo, que cada vez que hago ejerciciofísico me encuentro fenomenal, pase lo quepase.
JUANMI
El hacer deporte hace que una hormona quetenemos en el cerebro se active y tengamosmás defensas en el organismo y la mente,como decían los sabios griegos, “mens sana incorpore sano”
El estrés, la mala alimentación y el ritmo devida que llevamos, hace que nos deprimamos yque nos acepte la mente de forma negativa. Unproblema relativamente fácil de solucionar sihacemos deporte. Eso nos llevará a tener unamente y un cuerpo sanos y llenos de vitalidad.
Según he leído, hacer deporte ayuda a no tenerenfermedades, no solo físicas, sino mentales.
CARMEN
Para mi el deporte es muy importante porque ayuda a dormir y hace subir el autoestima. Cuandome diagnosticaron, mi padre me dijo de ir al gimnasio. Al principio no quería i se me hizo muy difícilempezar, en gimnasio me quedaba lejos de casa y hacer deporte no me motivaba, notaba elcuerpo muy oxidado, pero poco a poco fui empezando y cogiendo forma física. En aquel momentodescubrí que hacer deporte todo eran beneficios. Empecé a encontrarme mejor a nivel físico ymental, las secuelas de la medicación fueron desaparecieron etc.
Después de unos partidos de futbol empecé a perder peso y me hicieron delegado de un equipode futbol de chavales, lo que me hizo disfrutar viendo como jugaban chicos de 12 a 15 años.
Hoy en día, no hago deporte debido a una lesión que me impide realizar esfuerzo físico, pero pro-curo andar a diario, jugar con mis perros y hacer cualquier cosa que requiera moverme.
VÍCTOR
Yo, cuando he tenido una rutina de hacerejercicio, he mejorado la autoestima, meha desaparecido el insomnio, he contro-lado mi peso, que debido a la medicaciónque tomo, se descontrola fácilmente, henotado también mejora en los horarios dedescanso, en la alimentación y en muchosotros aspectos. También es muy positivoconocer gente y mejorar las relaciones per-sonales.
NÚRIA
Yo era ama de casa. Me dedicaba todo el día a lacasa, a los niños, a cuidar ancianos … hasta queuna amiga me propuso apuntarme al gimnasio.Pensé que sería buena idea combinar mis tareasdiarias con un tiempo de gimnasio. Al principio fuemuy duro, pero a medida que iba pasando eltiempo, empecé a sentirme mejor conmigo misma ycon los compañeros, que me apoyaron, cosa queme ayudó a subir el autoestima. Creo que hacer de-porte es una buena terapia y recomiendo a todo elmundo a seguirla: Los beneficios han quedado cla-ros.
MATI
Calaix de sastre
ACUDITS GRÀFICSAquest mes, volem acabar el nostre butlletí amb una mica d’humor a través d’aquestes vinyetes.Esperem que les trobeu divertides. Esperem retrobar-vos al següent número!!!
Redacció
