1
CAMPANIA
Olà éla pa?
La Campania l’é na region de la Tèlia meridionèla. A nord-ovest la confina col Lazie,
a nord col Molise, a nord-est co la Puglia e a est co la Basilicata; a sud e a ovest la é bagnèda
dal Mèr Tiren.
Teritorie e abitanc L’à na spersa de 13.595
km² e la é al dodejeisem post anter la regions de la
Tèlia. L’à 5.790.200 sentadins (al secont post
per popolazion). La tol ite l 4% del teritorie
talian e la dombra l 10% de la popolazion talièna.
2
Colunes él pa la zitèdes che fèsc Provinzia?
La zitèdes che fèsc provinzia les é 5. Napoli l’é ence la zità prinzipala de la region.
Zità Abitanc
Napoli (NA) 975.100 Salerno (SA) 132.800
Caserta (CE) 79.200 Benevento (BN) 63.000
Avellino (AV) 56.900
Che él che caraterisea so teritorie?
La maor pèrt del teritorie l’é scuert da coi (51%) e monc (35%). I pians (14%) vegn cà da egajons veiores, e i se à formà zacan enlongia i doi maores ruves
de la region. Se peissa che l’inom vegne dal latin campus (pianura) o ence che l vegne da la
zità greca de Capua e da si sentadins capuani, doventé dapò campani. Monc
L’Apenin Campan l’é formà da sacontenc monc. A nord troon i monc del Matese
(sul confin col Molise), dò i monc del Sannio, de l’Irpinia e i Alburni. Apede l mèr l’é i Monc Lattari, che forma
la Penìsola Sorrentina e l Massif del Cilento. I monc i é de orìgin
calcarea, con sacotenc cougoi e olache l’é spes teremoc. Tel Golf
de Napoli se pel veder l Vesuvie, n vulcan chiescent, che vel dir
che te chest moment l’é chiet ma che l podessa crepèr fora da n
moment a l’auter.
La bocia del Vesuvie
3
Pianures, coste e ìsoles
La pianures, enlouta paluves malsènes, ades é n muie frutouses e stèsc n muie de jent. Chela maora l’é la Pianura Campana, dò l’é la Piana del Sele, e les
vèrda duta does sul mèr. Più en ite l’é n auter pian, l Vallo
de Diano. Te chesta region l’é costes
autes de crepa, ma ence costes basses e da saolon.
Cater gregn golfes va da nord a sud: chel de Gaeta (a mez
col Lazie), chel de Napoli, chel de Salerno e chel de
Policastro (a mez co la Basilicata). Pech dalonc da la
costa l’é la ìsoles de Ischia, de
Procida e de Capri che na outa les era tachèdes te la
penìsola de Sorrento.
Ruves e leghes
L ruf maor l’é l Volturno (175 km), che da sie afluent
Calore l ciapa la èghes che vegn jù dal Sannio e da
l’Irpinia e dò l se peta tel golf de Gaeta. L’auter gran ruf l’é
l Sele, a sud, che se trèsc tel golf de Salerno dò aer ciapà
la èghes dal Tanagro.
La Campania no à n muie de leghes, recordon demò l
Matese, de origin carsica, e l’Averno, te la bocia de n
vulcan destudà.
Golf de Salerno
Lech de Averno
4
Economìa
L’agricoltura l’é n setor dassen emportant per l’economìa de la region; da gra a la percacenza di terens vulcanics la é n muie svilupèda ti raions apede la costa
olache se coltiva ortames, olif e ua. La industries (mecaniches,
petrolchimiches, eletroniches, alimentares, de la teila e di
ciuzé) les é dutes te la provinzies de Napoli, Salerno e
Caserta. N muie emportant l’é
l turism, didà dal bon temp e da paesajes naturèi n muie
bie: Capri, Ischia e la Costiera Amalfitana, estra che i lesc
archeologics de Pompei e Ercolano é cognosciui te dut l
mond.
L port de l’ìsola de Capri
Produzion de pasta
5
Napoli
Storia
Napoli, che vel dir zità neva, la é stata fondèda entorn la metà del V sec. i.C. da colons che vegnìa da Cuma, la maor colonia greca del golf, sun n
ensediament fat dant che l’aea inom Partenope, desche una de la sirenes che volea strionèr Ulisse. Ti
sécoi dò la zità se à aleà con Roma (90 i.C.).
La é stata sotmetuda dai Goc (553), dai Normans
(1139), dai Sveves (1187), dai Angioins
(1266) e dai Spagnoi (1503).
Dapò la é passèda sot l
control di Borbons (1734) che à declarà Napoli
capitala del Regn. La idees leèdes a la
revoluzion franzousa che se à sparpagnà fora à fat a
na vida che i inteletuèi napoletegn, col didament
di franzousc del 1799, i à declarà la Republica partenopea. Ma l’é stat demò n trat de temp zis curt, dò
l’é ruà de retorn i Borbons e i à endò sotmetù la zità.
Endèna che Giacchino Murat l’era al poder l’é stat de gran
reformes: l’é stat tout jù i
privileges feudai, l’é stat metù en esser n codesc zivil
e l’é stat fat la reforma de la scola. Ampò l congress de
Viena (1815) ge à dat de retorn l Regn ai Borbons (col
Regn de la doi Sizilies) che à regnà fin a l’ocupazion
garibaldina e al passaje de la zità al Ream de la Tèlia.
Endèna la seconda vera mondièla sun Napoli i ingleisc
e i americhegn i à trat sacotanta bombes e la é stata ence ocupèda dai todesc, ma i sentadins é stac bogn de scarèr i nazisć co la remida di “cater dis”.
L Maschio Angioino
Napoli col Vesuvie
6
Economìa e sozietà
L’economìa napoletèna la roda dintorn i servijes (port, comerz, publica aministrazion e turism). L livel de
dejocupazion l’é anter i più auc de duta la Tèlia, soraldut a cajon del prozess che à vedù
serèr n muie de frabiches ti egn ’90. N auter gran problem vegn da la camorra, na
sociazion criminèla che da spes manacia imprenditores e comerzianc.
L gran numer de jent che stèsc a Napoli dèsc
problemes col trafich e co la strutures, ma ti ùltimes egn l’é stat proponet na politica de
ressanament, desche per ejempie la realisazion del nef zenter direzionèl, aldò del
projet de l’architet Kenzo Tange, la costruzion de la neva metropolitana e l comedament del
Piaz del Plebiscit.
Ciantons spagnoi, te la zità veia
Èrt e cultura Napoli à n patrimonie artistich n muie gran che vegn cà da la desvaliva
cultures che à influenza la zità. Anter i monumenc maores l’é l Dom (del XIII sec.), la Gejia de S. Chiara con depenc a fresch de Giotto, la fossa del cardinal
Brancaccio, fata da Donatello e Michelozzo, l Palaz Reèl (del
1660-1748), l teater S. Carlo (1737) e l Ciastel Nef o
Maschio Angioino (1282).
La zità l’é ence la senta de musees emportanc desche
l’Archeologich Nazionèl (con reperc che vegn da Pompei e
Ercolano), l Zivich Filangeri, la Galarìa Nazionèla de
Capodimonte. Napoli l’é n zenter culturèl de
gran emportanza con universitèdes publiches e
privates: la Federico II, la seconda Università di Studies,
L’Orientèla (dassen a l’avanguardia ti studies de cultura orientèla), la Pontificia Facoltà Teologica de la Tèlia Meridionèla.
Piaz del Plebiscito
7
L Palaz Reèl de Caserta
L Palaz Reèl de Caserta l’é n palaz de la familia reèla di Borbons de Napoli,
proclamèda patrimonie de l’Umanità da l’UNESCO. Chest palaz é stat volù da Carlo III de Borbone che volea che vegne fat sù n
palaz bel desche chel de Versailles. L ge à dat sù l’encèria de l projetèr a
l’architet Vanvitelli, che sobito l se à
pissà de fèr sù un di più bie palac de duta l’Europa. Ai 20 de jené del
1752, dì che compìa i egn l re, l’é stat metù la pruma pera e coscita se
à scomenzà i lurieres. L palaz é stat fenì del 1845, canche
endèna l’era jà mudà n muie de rees, e no l’é stat fenì deldut coche l’era tel
projet. Ampò chest gran palaz l’à 1200 cambres e 1790 fenestres e l’é
lonch 249 metres e aut béleche 38, fat sù te n stil baroch.
Dintorn al palaz l’é l parch reèl che à na spersa de trei chilometres con na
lingia de festii che coleea l Vidor a la
talièna col Vidor a l’ingleis. Tel Vidor a la talièna l’é na gran
vasca olache vegnìa arlevà i pesc che dò i ge vegnìa servii sora desch ai rees. L’é l Festil Margherita, dapò l Festil di Delfins con de gregn delfins che spuda
fora èga, chel de Eolo con statues di venc e dapò ence etres festii fin a ruèr al Gran Pisciadoi.
Dapò se rua tel Vidor a l’Ingleis,
caraterisà da n cert “dejorden”
naturèl, con ruves, pìcoi leghes,
piantes de duta la sorts e roìnes, aldò
de la moda che
vegnìa cà da la escavazions
archeologiches de Ercolano e Pompei.
L’èga per i gregn
festii del parch rua dal Bosserlait Carolin, enaudà del 1762 dal re Ferdinand IV, che tol ite l’èga 41
chilometres dalonc.
Palaz reèl de Caserta
L Gran Pisciadoi
8
BASILICATA
Olà éla pa?
La Basilicata l’é na region de la Tèlia meridionèla. A nord e a est la confina co la
Puglia, a sud co la Calabria e a ovest co la Campania. A sud-est la é bagnèda dal Mèr
Ionie e a sud-ovest dal Mèr Tiren per n pìcol toch.
Teritorie e abitanc.
L’à na spersa de 9.992 km² e la é al catordejeisem post anter la
regions de la Tèlia. L’à 591.300
sentadins (al desdoteisem post per popolazion).
La tol ite l 3% del teritorie talian e la dombra l’1% de la
popolazion talièna.
9
Colunes él pa la zitèdes che fèsc Provinzia?
La zitèdes che fèsc provinzia les é 2. Potenza l’é ence la zità prinzipala de la region.
Zità Abitanc
Potenza (PT) 68.300 Matera (MT) 59.700
Che él che caraterisea so teritorie? L teritorie de la region é scuert da monc (47%)
e da coi (45%). I pians (8%) é demò junsom la valèdes e apede la costa. L’inom vegn cà da la parola greca basilikòs che tel Temp de Mez volea dir
goernador bizantin de la region. Dant vegnìa durà l’inom Lucania, da la parola
latina lucus (bosch) per dir tanta vegetazion che aea l raion. Ai sentadins se ge disc Lucans.
Monc e costes
I monc é te la pèrt ozidentèla de la region e i fèsc pèrt de l’Apenin Lucan. Da
nord a sud troon l Vulture (1327 m), l Volturino (1835 m), l Sirino (2005
m) e l maor che l’é l Pollino (2248 m). I coi i é tel toch orientèl de la
region e i va jù, a péten, envers l Mèr Ionie.
La costes à na gran erojion a cajon del teren da creida e del
desbosćiament.
Pianures
L’é demò na pianura, chela de Metaponto, che n’outa la era scuerta
da paluf e ades enveze la é n muie percacenta. L’é na linia de presciapech 10 km te la pèrt de la region che vèrda
sul Mèr Ionie.
Mont Pollino
10
Ruves, leghes e costes
A nord l confin con Campania e Puglia l’é segnà da n toch del ruf Ofanto. I ruves demò lucans é cinch: l Bradano, l Basento (che l’é l più lonch, 149 km), l
Cavone, l’Agri e l Sinni. I é duc pìcoi con alveis lèries e da sasc. De spes i cèva fora sfessura (chiamé gravines), l più famous l’é apede Matera: enlongia la
costa de chesta sfessures l’é cèses ciavèdes te la
crepa che à inom “sasc”. I ruves de la Piana del
Metaponto vegn ju un
apede l’auter dant de se trèr tel Mèr Ionie.
Enlongia i ruves l’é stat fat sù leghes artifizièi per
se parèr da la egajons e per ge dèr èga a la
coltivazions. L’é ence vèlch lech naturèl.
La costa ionica che forma l Golf de Taranto é bassa e
da saolon, enveze l pìcol toch de chela tirenica, sul Golf de Policastro, la é auta e da perons.
Economìa
L’agricoltura no dèsc n muie percheche mencia
aziendes modernes: l’é terens gregn ma pech coltivé che dèsc bièva, ua e olif e terens massa
picoi per dèr zeche.
Ence l’industria é pech svilupèda, ence se l’é industries chimiches te la provinzia de Matera
(olache l’é l metan) e n nef stabiliment Fiat a Melfi (PT). L turism, sul mèr e te la zitèdes, l’é
dò a crescer.
Stabiliment FIAT a Melfi
“Gravina”
11
I “Sasc” de Matera
I Sasc de Matera l’é l zenter storich de chesta zità. L Sas “Caveoso” e l Sas “Barisano”, co la “Civita”, forma n grop de cèses ciavèdes ite e fates sù tel
crep. I Sasc de Matera é stac proclamé patrimonie de l’umanità da l’UNESCO del
1993, ajache i raprejenta n ecosistem da marevea che moscia coche la jent pel stèr te cougoi da la preistoria enscin aldidanché e coche tel temp se pel durèr
la ressorses de la natura: l’èga, l teren, l’energìa.
Te chesta zità stèsc jent amàncol dal Neolitich, de fat l’é stat troà reperc de acà 10.000 egn e te n muie de cèses
l’era ite jent jà dal temp del bron. L Sas Barisano à n muie de ujes zipié
con decorazions che scon chel che i à daìte. L Sas Caveoso l’é desche n
anfiteater roman, co la cèses-cougoi che va jù a sciaieres. Tel zenter l’é la
Civita con soravìa la Catedrala. E dapò, spartida da la Gravina de Matera l’é l
sompian de la Murgia con n muie de gejies te la pera.
Entorn l 1000 a Matera l’é ruà n muie de frati basiliegn che à portà sia
esperienzes religiouses e artistiches carateristiches de la gejies tel crep de l’Anatolia (te la Turchia) e de la
Siria. L’é cougoi naturèi, ciasternes,
chiesures ensevièdes, gejies e palac che se sorapea, ciavé ite
tel tufo de la gravines. La vejinanzes, gropes de cèses
che vèrda dutes sul medemo
piaz, da spes col poz te mez, l’era l model de la vita sozièla e
de la colaborazion ti Sasc. L poz durà da la families che stèsc aló
dintorn per lavèr la massarìes e l forn olache se chejea l pan
l’era l cher de la comunanza.
La Civita co la Catedrala
I sasc
12
L cianton de la mendranzes
I Albaneisc - Arbereshe Te la Basilicata d’aldidanché i albaneisc i é rué te desvaliva migrazions a peèr
via da la metà del XV sécol e i paìjes é ence piutost dalonc un da l’auter.
L’arbereshe anchecondì vegn rejonà demò ti cinch comuns de Sèn Costantin
Albaneis, Barile, Ginestra, Sèn Paul Albaneis e Maschito, te la provinzia de
Potenza, da presciapech 6.000 jent, ma resta amò tradizions e folclor ence te
etres paìjes, desche a Brindisi de Montagna.
Se pel aer informazions più generèles su
la comunanza albaneisa (arbereshe) tel spazie de la mendranzes de la
Calabria.
Maschito
Guanc de Sèn Costantin Albaneis
13
CALABRIA
Olà éla pa?
La Calabria l’é la ponta de la penìsola talièna. Ence chesta region l’é na penisola ajache la é
tachèda te la Tèlia demò a nord a la Basilicata.
A ovest l’à l Mèr Tiren e l strent de Messina (la é dalonc demò 3 km da la Sizilia), a sud e a
ovest la é bagnèda dal Mèr Ionie. La costa é longia zirca 750 km.
Teritorie e abitanc
L’à na spersa de 15.080 km² e la é al diéjem post anter la
regions de la Tèlia. L’à 1.998.100 sentadins (al diéjem
post per popolazion). La tol ite l 5% del teritorie talian
e la dombra l 3% de la popolazion talièna.
14
Colunes él pa la zitèdes che fèsc Provinzia?
La zitèdes che fèsc provinzia les é 5. Catanzaro l’é ence la zità prinzipala de la region.
Zità Abitanc
Catanzaro (CZ) 94.400 Reggio Calabria (RC) 184.200
Cosenza (CS) 69.900 Crotone (KR) 60.700
Vibo Valentia (VV) 33.800
Che él che caraterisea so teritorie? L teritorie l’é scuert per la maor pèrt da coi (49%) e da monc (42%). I pians é
demò enlongia la costa. Te chest teritorie vegn da spes teremoc, soraldut junsom.
Enlouta la region aea inom Brutium da l’inom del pòpul di bruzi che stajea chiò.
Dal VII sécol, sot l domine bizantin, se à tacà a ge dèr inom Calabria, inom che dant volea dir demò la penìsola salentina te la Puglia.
Monc
L’Apenin Calabro à cinch cedenes
prinzipales: a nord l’é l Pollino (Serra Dolcedorme, 2267 m), più a sud l’é la
Cedena Costiera enlongia l Mèr Tiren e apede, a est, l’é la Sila. Sotite l’é la
Serre e junsom l’é l’Aspromonte. I coi che l’é dintorn i monc i va jù
envers la costa, i é fac de terens de creida e donca l’é fazile che vegne jù
metes. L’é pec pians te la region che i é
demò dintorn i golfes più gregn: recordon la Pianes de Sibari, de Gioia
Tauro e de Sant’Eufemia, olache na outa l’era paluves e perìcol de se
malèr de malaria.
Serra Dolcedorme tel Pollino
15
Ruves e leghes
I ruves no é n muie lonc, dalajà che te chesta region i monc é apede a la costa. I maores l’é l
Crati (93 km), l Neto e l Tacina che i nasc da la Sila e i se peta tel Mèr Ionie. Duc i ruves à
alveis gregn e da sasc. I ruves gregn da spes i é pericolousc a cajon del teren e del
desbosćiament. D’istà, ajache l pief delbon pech, i alveis é suc.
I leghes é béleche duc artifizièi e i vegn duré
per l’energìa eletrica.
Costes
La costes é basses e da saolon sul Mèr Ionie;
alincontra les é autes e da perons con vèlch
toch da saolon sul Tiren. Chest à fat a na vida che l turism l se svilupee soraldut sul Mèr
Ionie, ence se la costa Tirenica é dassen maraveousa.
Economìa
L’agricoltura l’é l’atività prinzipala de l’economìa, ence se no la é n muie
svilupèda. La maor coltura l’é chela di agrumes (soraldut del bergamot); vegn coltivà ence forment, vin e elech.
No l’é de gran industries, n’é soraldut a Crotone (metalurgica, mecanica e chimica),
Reggio Calabria e Vibo Valentia. A Gioia Tauro l’é l maor port per container de
duta la Tèlia. Emportant l’é l turism, che ampò l podessa
vegnir smaorà percheche te chesta region l’é dassen de bie posć.
Coltivazion de bergamot
Costa sul Mèr Ionie
16
L Parch Nazionèl de l’Aspromonte
L Parch Nazionèl de l’Aspromonte l’é stat metù sù del 1994 per stravardèr n ambient dassen maraveous dal pont de veduda biologich, naturalistich e
scientifich e per educhèr al respet e a la defendura de la natura. Apede chest l
Parch vel arsegurèr n svilup sostenìbol che ge arsegure a la jent che stèsc aló
condizions de vita che se poja su formes
de economìa moderna ma respetousa de la tradizions del lech.
L’inom Aspromonte podessa vegnir cà dal grech e voler dir “Mont Bianch”, per l color
chièr de sia crepes. L mont più aut l’é l Montalto che rua a 1955 m.
L’aspromonte l’é l ream del louf, del giat salvèrech, del mèlder, de l’istrice, de
l’ègua del Bonelli e de etres ucìe da rapina; a livel de flora, l’é l faghèr, l pin, l lèrsc,
l’avez, che con sia reijes fones tel teren i fera la erojions che utró à creà paesajes
entorcolé. Ence se l clima l’é mediteran, la tera é
tumia e da ombrìa, con n muie de
pisciadoes. Te cerc posć la tera à formes curiouses,
desche per ejempie la “caldaies dal lat”, set crepes che à la forma de la fanes olache se boìa l lat che, aldò de la
lejenda, beea l drach che se sconea tel Ciastel del Drach, n crep spiz e
manacious. Se pel jir ite per ores te canyon
salvères e se rampeèr su per crepes co formes certes e maraveouses.
Pisciadoi de Maesano
Dui tel Parch Nazionèl de l’Aspromonte
17
L Parch Nazionèl de la Sila
L Parch Nazionèl de la Sila l’é stat metù sù del 1997 e l’é formà da la Sila Grana a nord, col mont più aut Mont Volpintesta, 1730 m, e da la Sila Pìcola a
sud, col mont più aut che l’é l Mont Gariglione de 1765 m.
L’é n gran sompian corì da bosć, con n muie de fontènes
de ruves e de leghes, desche l
Cecita, l’Ariamacina, l Votturino, l’Arvo e l’Ampollino,
duc leghes artifizièi. L’ambient é caraterisà da
faghères, avec e peces, ma soraldut del pin “laricio”,
sìmbol del parch. Tel sit de Fallistro l’é i èlbres più gregn a
chi che i ge disc i “jiganc de la Sila”: cincantatrei piantes con
ite ence cinch aeres de 450 egn.
La fauna enlouta era n muie rica, ma aldidanché la se à smendrà.
Ampò se pel veder l louf, l capriol, l
cerf, l mèlder e l giat salvèrech, la schieràtola e l cinghial. Su la spones
del lech de Cecita l’é ence la lodres. Anter i ucìe n’é de desvaliva sorts
chi da rapina, desche l’ègua, l dui e de etres e tel lech de Cecita l’é n
muie de ucìe da èga che chiò passa fora l’invern e i fèsc sia coes.
L Ruf Tacina
Louf tel Parch Nazionèl de la Sila
18
L cianton de la mendranzes
Te la Calabria l’é trei comunitèdes de mendranza linguistica: chela francoprovenzala tel comun de Guardia Piemontese, chela greca o
grecanica (grika) te la Bovesìa e chela albaneisa (arbereshe) te passa vint paìjes.
I Francoprovenzai de Guardia Piemontese Guardia Piemontese l’é n comun de presciapech 188
sentadins te la provinzia de Cosenza e chest inom vegn cà da la orìgin piemonteisa de la popolazion de religion
valdeisa che, a cajon de la intoleranza religiousa e de la persecuzions che la padìa te sie raion tel Piemont, l’à
cognù sciampèr per chierir n lech più segur.
I Valdeisc é rué te la Calabria anter l XII e l XIII sécol e chiò i à vivù per dotrei
sécoi zenza problemes te anter la autra
comunitèdes catoliches, ma dò sia
adejion a la reforma protestanta l cardinal
Michele Chislieri (che dò é doventà Papa co
l’inom de Pio V) à deliberà che duc i valdeisc, tant chi del Piemont che chi de la Calabria
fosse copé. La persecuzion religiousa à fat a na vida che gran pèrt de la popolazion fosse
copèda, con fémenes e bec. Chi pec che é stac
bogn de soraviver à cognù se convertir. A recort de chest fat, sozedù ai 5 de jugn del
1561, l’é restà l’Usc del sanch. Chesta comunanza rejona amò anchecondì sie lengaz e la é stata
recognosciuda desche mendranza linguistica storica da la Lege 482 del 1999.
I Griki de Bovesìa
La Bovesìa l’é n raion te la provinzia de Reggio Calabria anter la costa sud del Mèr Ionie e l’Aspromonte. Chiò stèsc amò, te undesc comuns, na mendranza
de lengaz griko con presciapech 33.000 jent. Chesta ìsola culturèla à podù soraviver de gra a (o a cajon de) coleamenc n
muie senestres e n teren n muie adort. Chesta situazion senestra à portà ence a na gran emigrazion che à smendrà la popolazion.
Blason de Guardia
Piemontese
Usc del sanch
19
Per chel che vèrda informazions più generèles su la comunanza greca
(grika), se pel les troèr tel spazie de la mendranzes de la Puglia.
I Albaneisc (Arbereshe)
I Arbereshe l’é na popolazion de lengaz albaneis che stèsc te la Tèlia del sud. Enlouta i
stajea te l’Epiro e te la Grecia d’aldidanché: donca l’é i descendenc de na popolazion che
stajea ti Balcans e che é ruèda te la Tèlia anter
l XV e l XVIII sécol. Sia capazità tel verejèr i li aea fac doventèr
sudé al scioldo de n muie de rees che li chiamèa per combater si nemisc, desche per
ejempie tel XV sécol tel Ream de Aragona (tel sul de la Tèlia). Dal Re de Napoli i à ciapà
coscita ence terens olache i à podù se loghèr. Coscita i albaneisc é doventé te la tradizion
sudé del Ream de Napoli o de la Republica de Unejia. Amò apede l’invajion di Turches de la
Grecia à fat sciampèr n muie de Arbereshe semper te la Tèlia del sud.
Chesta jent era de fe ortodossa e i à podù mantegnir sia identità ence de gra al
rit grech-bizantin a chel che i é amò
taché. La gran migrazion che l’é stat anter l
1900 e l 1910 envers l’America à smendrà n muie la popolazion di
paìjes de lengaz albaneis risian de fèr morir fora chesta cultura.
Te la Calabria l’é 27 comuns olache se rejona amò albaneis.
La mendranza arbereshe la é stata recognosciuda dal Stat talian co la
lege 482 del 1999.
Guanc albaneisc
Guanc albaneisc
20
Ejercizies
1. Scrif sotite l’inom de la region e la zità olache l’é logà sie goern:
region: _____________
zità: ________________
region: _____________
zità: ________________
region: _____________
zità: ________________
2. Segna la resposta dreta:
Cotanta provinzies èla pa la Campania?
O Trei
O Cater O Cinch
Olà él pa l’Aspromonte?
O Te la Calabria
O Te la Basilicata O Te la Campania
Cotanta provinzies èla pa la Basilicata?
O Doi O Trei
O Cater
Olà éla pa la Sila?
O Te la Campania O Te la Calabria
O Te la Basilicata
Cotanta provinzies èla pa la Calabria?
O Cater O Cinch
O Sie
Apede coluna zità él pa l Vesuvie?
O Avellino O Matera
O Napoli
Che él pa l Vesuvie?
O N crep no n muie aut O N sompian
O N vulcan
Che él pa la gravines?
O Sfessures ciavèdes dai ruves O Crepes n muie autes
O Leghes artifizièi
21
Colun él pa l mont più aut de la
Basilicata?
O L Vulture
O L Volturino O L Pollino
Coluna él de chesta regions che la é
bagnèda demò da n mèr?
O Basilicata
O Campania O Calabria
Coluna él de chesta regions che la pel
esser conscidrèda na penìsola?
O Calabria O Campania
O Basilicata
Olà végnel pa coltivà n muie l
bergamot?
O Te la Campania O Te la Basilicata
O Te la Calabria
Olà él pa l port per container più gran de la Tèlia?
O A Napoli
O A Gioia Tauro
O A Reggio Calabria
Coluna él de chesta regions che à l’economìa più pureta?
O Basilicata
O Calabria
O Campania
Olà éi pa i sćiavamenc de Pompei e Ercolano?
O Davejin a Napoli
O Davejin a Catanzaro O Davejin a Avellino
Coluna zità èla pa gran nonzech per si “sasc”?
O Crotone
O Cosenza O Matera
Te coluna region éla pa l’ìsola de
Capri?
O Calabria O Campania
O Basilicata
Te coluna region éla pa la Costiera
Amalfitana?
O Te la Campania O Te la Basilicataa
O Te la Calabria
3. Respon a chesta trei domanes:
Co éla che te la Basilicata l’agricoltura no é n muie svilupèda?
Proa a dir che che caraterisea l’economìa de la Campania, de la Basilicata e de la Calabria.
Proa a dir coche l’é la costes de chesta trei regions.
22
Jeghes
1. Troa chel de massa
Te chisc gropes segna la parola che no va ben co l’autra does e scrif perché:
Definizions
Perché
1.
Capri
Ischia
Tremiti
...................................
2.
Crotone
Matera
Cosenza
...................................
3.
Vesuvie
Aspromonte
Sila
...................................
4.
Tiren
Ionie
Adriatich
...................................
5.
Basento
Volturno
Sele
...................................
6.
Avellino
Vibo Valentia
Benevento
...................................
2. Jech del meter adum
Co la paroles che te vegn dat met ensema l maor numer de gropes con
amàncol trei paroles che pel stèr adum e spiega perché:
Capri
Ua
Gaeta
Sibari
Basento
Vulture
Napoli
Benevento
Aburni
Agri
Potenza
Policastro
Caserta
Irpinia
Chimica
Aspromonte
Sant’Eufemia
Pollino
Olif
Sirino
Alimentara
Ischia
Gran
Sila
Procida
Catanzaro
Mecanica
Gioia Tauro
Cavone
Sannio
Salerno
Cedena Costiera
23
3. Paroles encrojèdes
Met ite la dreta definizions :
1
2 3 4 5
6 7 8
9 XX 10
11 12
13 14 XX 15
16
17
18 19
20
21 22 23
24
En via En ju
6.
7.
8. 9.
10. 11.
13. 14.
15. 16.
17. 18.
19. 20.
21. 22.
23.
24.
Zità de la Campania
Sigla de Benevento
La zità di “Sasc” Ruf de la Campania
L Pollino l’é n ... Zità prinzipala de la Basilicata
L Volturno l’é n ... Massif de la Calabria
Mèr che bagna la Campania Sigla de Avellino
Se l fèsc co l’ua Industria a Melfi
Ruf de la Basilicata Sigla de Potenza
Sigla de Matera Con chesta se fèsc l vin
Zità de la Calabria
Sigla de Caserta
1.
2.
3. 4.
5. 12.
17. 20.
La é sul mèr
Massif de la Calabria
Vulcan de la Campania Monc de la Campania
Zità de la Campania Sigla de Napoli
L bergamot l’é n ... Sigla de Catanzaro
24
Fajone i geografes?
Te la chèrtes biences che l’é te chesta piates proa a meter ite la informazions che te troes tel test; per chest peissete sìmboi che te pes meter ite te la
chèrta:
CAMPANIA
Sìmbol Descrizion Sìmbol Descrizion