+ All Categories
Home > Documents > CAMPANIA - scuoladifassa.it. Campania.pdf · L’à na spersa de 13.595 km² e la é al dodejeisem...

CAMPANIA - scuoladifassa.it. Campania.pdf · L’à na spersa de 13.595 km² e la é al dodejeisem...

Date post: 16-Feb-2019
Category:
Upload: hacong
View: 212 times
Download: 0 times
Share this document with a friend
26
1 CAMPANIA Olà éla pa? La Campania l’é na region de la Tèlia meridionèla. A nord-ovest la confina col Lazie, a nord col Molise, a nord-est co la Puglia e a est co la Basilicata; a sud e a ovest la é bagnèda dal Mèr Tiren. Teritorie e abitanc L’à na spersa de 13.595 km² e la é al dodejeisem post anter la regions de la Tèlia. L’à 5.790.200 sentadins (al secont post per popolazion). La tol ite l 4% del teritorie talian e la dombra l 10% de la popolazion talièna.
Transcript

1

CAMPANIA

Olà éla pa?

La Campania l’é na region de la Tèlia meridionèla. A nord-ovest la confina col Lazie,

a nord col Molise, a nord-est co la Puglia e a est co la Basilicata; a sud e a ovest la é bagnèda

dal Mèr Tiren.

Teritorie e abitanc L’à na spersa de 13.595

km² e la é al dodejeisem post anter la regions de la

Tèlia. L’à 5.790.200 sentadins (al secont post

per popolazion). La tol ite l 4% del teritorie

talian e la dombra l 10% de la popolazion talièna.

2

Colunes él pa la zitèdes che fèsc Provinzia?

La zitèdes che fèsc provinzia les é 5. Napoli l’é ence la zità prinzipala de la region.

Zità Abitanc

Napoli (NA) 975.100 Salerno (SA) 132.800

Caserta (CE) 79.200 Benevento (BN) 63.000

Avellino (AV) 56.900

Che él che caraterisea so teritorie?

La maor pèrt del teritorie l’é scuert da coi (51%) e monc (35%). I pians (14%) vegn cà da egajons veiores, e i se à formà zacan enlongia i doi maores ruves

de la region. Se peissa che l’inom vegne dal latin campus (pianura) o ence che l vegne da la

zità greca de Capua e da si sentadins capuani, doventé dapò campani. Monc

L’Apenin Campan l’é formà da sacontenc monc. A nord troon i monc del Matese

(sul confin col Molise), dò i monc del Sannio, de l’Irpinia e i Alburni. Apede l mèr l’é i Monc Lattari, che forma

la Penìsola Sorrentina e l Massif del Cilento. I monc i é de orìgin

calcarea, con sacotenc cougoi e olache l’é spes teremoc. Tel Golf

de Napoli se pel veder l Vesuvie, n vulcan chiescent, che vel dir

che te chest moment l’é chiet ma che l podessa crepèr fora da n

moment a l’auter.

La bocia del Vesuvie

3

Pianures, coste e ìsoles

La pianures, enlouta paluves malsènes, ades é n muie frutouses e stèsc n muie de jent. Chela maora l’é la Pianura Campana, dò l’é la Piana del Sele, e les

vèrda duta does sul mèr. Più en ite l’é n auter pian, l Vallo

de Diano. Te chesta region l’é costes

autes de crepa, ma ence costes basses e da saolon.

Cater gregn golfes va da nord a sud: chel de Gaeta (a mez

col Lazie), chel de Napoli, chel de Salerno e chel de

Policastro (a mez co la Basilicata). Pech dalonc da la

costa l’é la ìsoles de Ischia, de

Procida e de Capri che na outa les era tachèdes te la

penìsola de Sorrento.

Ruves e leghes

L ruf maor l’é l Volturno (175 km), che da sie afluent

Calore l ciapa la èghes che vegn jù dal Sannio e da

l’Irpinia e dò l se peta tel golf de Gaeta. L’auter gran ruf l’é

l Sele, a sud, che se trèsc tel golf de Salerno dò aer ciapà

la èghes dal Tanagro.

La Campania no à n muie de leghes, recordon demò l

Matese, de origin carsica, e l’Averno, te la bocia de n

vulcan destudà.

Golf de Salerno

Lech de Averno

4

Economìa

L’agricoltura l’é n setor dassen emportant per l’economìa de la region; da gra a la percacenza di terens vulcanics la é n muie svilupèda ti raions apede la costa

olache se coltiva ortames, olif e ua. La industries (mecaniches,

petrolchimiches, eletroniches, alimentares, de la teila e di

ciuzé) les é dutes te la provinzies de Napoli, Salerno e

Caserta. N muie emportant l’é

l turism, didà dal bon temp e da paesajes naturèi n muie

bie: Capri, Ischia e la Costiera Amalfitana, estra che i lesc

archeologics de Pompei e Ercolano é cognosciui te dut l

mond.

L port de l’ìsola de Capri

Produzion de pasta

5

Napoli

Storia

Napoli, che vel dir zità neva, la é stata fondèda entorn la metà del V sec. i.C. da colons che vegnìa da Cuma, la maor colonia greca del golf, sun n

ensediament fat dant che l’aea inom Partenope, desche una de la sirenes che volea strionèr Ulisse. Ti

sécoi dò la zità se à aleà con Roma (90 i.C.).

La é stata sotmetuda dai Goc (553), dai Normans

(1139), dai Sveves (1187), dai Angioins

(1266) e dai Spagnoi (1503).

Dapò la é passèda sot l

control di Borbons (1734) che à declarà Napoli

capitala del Regn. La idees leèdes a la

revoluzion franzousa che se à sparpagnà fora à fat a

na vida che i inteletuèi napoletegn, col didament

di franzousc del 1799, i à declarà la Republica partenopea. Ma l’é stat demò n trat de temp zis curt, dò

l’é ruà de retorn i Borbons e i à endò sotmetù la zità.

Endèna che Giacchino Murat l’era al poder l’é stat de gran

reformes: l’é stat tout jù i

privileges feudai, l’é stat metù en esser n codesc zivil

e l’é stat fat la reforma de la scola. Ampò l congress de

Viena (1815) ge à dat de retorn l Regn ai Borbons (col

Regn de la doi Sizilies) che à regnà fin a l’ocupazion

garibaldina e al passaje de la zità al Ream de la Tèlia.

Endèna la seconda vera mondièla sun Napoli i ingleisc

e i americhegn i à trat sacotanta bombes e la é stata ence ocupèda dai todesc, ma i sentadins é stac bogn de scarèr i nazisć co la remida di “cater dis”.

L Maschio Angioino

Napoli col Vesuvie

6

Economìa e sozietà

L’economìa napoletèna la roda dintorn i servijes (port, comerz, publica aministrazion e turism). L livel de

dejocupazion l’é anter i più auc de duta la Tèlia, soraldut a cajon del prozess che à vedù

serèr n muie de frabiches ti egn ’90. N auter gran problem vegn da la camorra, na

sociazion criminèla che da spes manacia imprenditores e comerzianc.

L gran numer de jent che stèsc a Napoli dèsc

problemes col trafich e co la strutures, ma ti ùltimes egn l’é stat proponet na politica de

ressanament, desche per ejempie la realisazion del nef zenter direzionèl, aldò del

projet de l’architet Kenzo Tange, la costruzion de la neva metropolitana e l comedament del

Piaz del Plebiscit.

Ciantons spagnoi, te la zità veia

Èrt e cultura Napoli à n patrimonie artistich n muie gran che vegn cà da la desvaliva

cultures che à influenza la zità. Anter i monumenc maores l’é l Dom (del XIII sec.), la Gejia de S. Chiara con depenc a fresch de Giotto, la fossa del cardinal

Brancaccio, fata da Donatello e Michelozzo, l Palaz Reèl (del

1660-1748), l teater S. Carlo (1737) e l Ciastel Nef o

Maschio Angioino (1282).

La zità l’é ence la senta de musees emportanc desche

l’Archeologich Nazionèl (con reperc che vegn da Pompei e

Ercolano), l Zivich Filangeri, la Galarìa Nazionèla de

Capodimonte. Napoli l’é n zenter culturèl de

gran emportanza con universitèdes publiches e

privates: la Federico II, la seconda Università di Studies,

L’Orientèla (dassen a l’avanguardia ti studies de cultura orientèla), la Pontificia Facoltà Teologica de la Tèlia Meridionèla.

Piaz del Plebiscito

7

L Palaz Reèl de Caserta

L Palaz Reèl de Caserta l’é n palaz de la familia reèla di Borbons de Napoli,

proclamèda patrimonie de l’Umanità da l’UNESCO. Chest palaz é stat volù da Carlo III de Borbone che volea che vegne fat sù n

palaz bel desche chel de Versailles. L ge à dat sù l’encèria de l projetèr a

l’architet Vanvitelli, che sobito l se à

pissà de fèr sù un di più bie palac de duta l’Europa. Ai 20 de jené del

1752, dì che compìa i egn l re, l’é stat metù la pruma pera e coscita se

à scomenzà i lurieres. L palaz é stat fenì del 1845, canche

endèna l’era jà mudà n muie de rees, e no l’é stat fenì deldut coche l’era tel

projet. Ampò chest gran palaz l’à 1200 cambres e 1790 fenestres e l’é

lonch 249 metres e aut béleche 38, fat sù te n stil baroch.

Dintorn al palaz l’é l parch reèl che à na spersa de trei chilometres con na

lingia de festii che coleea l Vidor a la

talièna col Vidor a l’ingleis. Tel Vidor a la talièna l’é na gran

vasca olache vegnìa arlevà i pesc che dò i ge vegnìa servii sora desch ai rees. L’é l Festil Margherita, dapò l Festil di Delfins con de gregn delfins che spuda

fora èga, chel de Eolo con statues di venc e dapò ence etres festii fin a ruèr al Gran Pisciadoi.

Dapò se rua tel Vidor a l’Ingleis,

caraterisà da n cert “dejorden”

naturèl, con ruves, pìcoi leghes,

piantes de duta la sorts e roìnes, aldò

de la moda che

vegnìa cà da la escavazions

archeologiches de Ercolano e Pompei.

L’èga per i gregn

festii del parch rua dal Bosserlait Carolin, enaudà del 1762 dal re Ferdinand IV, che tol ite l’èga 41

chilometres dalonc.

Palaz reèl de Caserta

L Gran Pisciadoi

8

BASILICATA

Olà éla pa?

La Basilicata l’é na region de la Tèlia meridionèla. A nord e a est la confina co la

Puglia, a sud co la Calabria e a ovest co la Campania. A sud-est la é bagnèda dal Mèr

Ionie e a sud-ovest dal Mèr Tiren per n pìcol toch.

Teritorie e abitanc.

L’à na spersa de 9.992 km² e la é al catordejeisem post anter la

regions de la Tèlia. L’à 591.300

sentadins (al desdoteisem post per popolazion).

La tol ite l 3% del teritorie talian e la dombra l’1% de la

popolazion talièna.

9

Colunes él pa la zitèdes che fèsc Provinzia?

La zitèdes che fèsc provinzia les é 2. Potenza l’é ence la zità prinzipala de la region.

Zità Abitanc

Potenza (PT) 68.300 Matera (MT) 59.700

Che él che caraterisea so teritorie? L teritorie de la region é scuert da monc (47%)

e da coi (45%). I pians (8%) é demò junsom la valèdes e apede la costa. L’inom vegn cà da la parola greca basilikòs che tel Temp de Mez volea dir

goernador bizantin de la region. Dant vegnìa durà l’inom Lucania, da la parola

latina lucus (bosch) per dir tanta vegetazion che aea l raion. Ai sentadins se ge disc Lucans.

Monc e costes

I monc é te la pèrt ozidentèla de la region e i fèsc pèrt de l’Apenin Lucan. Da

nord a sud troon l Vulture (1327 m), l Volturino (1835 m), l Sirino (2005

m) e l maor che l’é l Pollino (2248 m). I coi i é tel toch orientèl de la

region e i va jù, a péten, envers l Mèr Ionie.

La costes à na gran erojion a cajon del teren da creida e del

desbosćiament.

Pianures

L’é demò na pianura, chela de Metaponto, che n’outa la era scuerta

da paluf e ades enveze la é n muie percacenta. L’é na linia de presciapech 10 km te la pèrt de la region che vèrda

sul Mèr Ionie.

Mont Pollino

10

Ruves, leghes e costes

A nord l confin con Campania e Puglia l’é segnà da n toch del ruf Ofanto. I ruves demò lucans é cinch: l Bradano, l Basento (che l’é l più lonch, 149 km), l

Cavone, l’Agri e l Sinni. I é duc pìcoi con alveis lèries e da sasc. De spes i cèva fora sfessura (chiamé gravines), l più famous l’é apede Matera: enlongia la

costa de chesta sfessures l’é cèses ciavèdes te la

crepa che à inom “sasc”. I ruves de la Piana del

Metaponto vegn ju un

apede l’auter dant de se trèr tel Mèr Ionie.

Enlongia i ruves l’é stat fat sù leghes artifizièi per

se parèr da la egajons e per ge dèr èga a la

coltivazions. L’é ence vèlch lech naturèl.

La costa ionica che forma l Golf de Taranto é bassa e

da saolon, enveze l pìcol toch de chela tirenica, sul Golf de Policastro, la é auta e da perons.

Economìa

L’agricoltura no dèsc n muie percheche mencia

aziendes modernes: l’é terens gregn ma pech coltivé che dèsc bièva, ua e olif e terens massa

picoi per dèr zeche.

Ence l’industria é pech svilupèda, ence se l’é industries chimiches te la provinzia de Matera

(olache l’é l metan) e n nef stabiliment Fiat a Melfi (PT). L turism, sul mèr e te la zitèdes, l’é

dò a crescer.

Stabiliment FIAT a Melfi

“Gravina”

11

I “Sasc” de Matera

I Sasc de Matera l’é l zenter storich de chesta zità. L Sas “Caveoso” e l Sas “Barisano”, co la “Civita”, forma n grop de cèses ciavèdes ite e fates sù tel

crep. I Sasc de Matera é stac proclamé patrimonie de l’umanità da l’UNESCO del

1993, ajache i raprejenta n ecosistem da marevea che moscia coche la jent pel stèr te cougoi da la preistoria enscin aldidanché e coche tel temp se pel durèr

la ressorses de la natura: l’èga, l teren, l’energìa.

Te chesta zità stèsc jent amàncol dal Neolitich, de fat l’é stat troà reperc de acà 10.000 egn e te n muie de cèses

l’era ite jent jà dal temp del bron. L Sas Barisano à n muie de ujes zipié

con decorazions che scon chel che i à daìte. L Sas Caveoso l’é desche n

anfiteater roman, co la cèses-cougoi che va jù a sciaieres. Tel zenter l’é la

Civita con soravìa la Catedrala. E dapò, spartida da la Gravina de Matera l’é l

sompian de la Murgia con n muie de gejies te la pera.

Entorn l 1000 a Matera l’é ruà n muie de frati basiliegn che à portà sia

esperienzes religiouses e artistiches carateristiches de la gejies tel crep de l’Anatolia (te la Turchia) e de la

Siria. L’é cougoi naturèi, ciasternes,

chiesures ensevièdes, gejies e palac che se sorapea, ciavé ite

tel tufo de la gravines. La vejinanzes, gropes de cèses

che vèrda dutes sul medemo

piaz, da spes col poz te mez, l’era l model de la vita sozièla e

de la colaborazion ti Sasc. L poz durà da la families che stèsc aló

dintorn per lavèr la massarìes e l forn olache se chejea l pan

l’era l cher de la comunanza.

La Civita co la Catedrala

I sasc

12

L cianton de la mendranzes

I Albaneisc - Arbereshe Te la Basilicata d’aldidanché i albaneisc i é rué te desvaliva migrazions a peèr

via da la metà del XV sécol e i paìjes é ence piutost dalonc un da l’auter.

L’arbereshe anchecondì vegn rejonà demò ti cinch comuns de Sèn Costantin

Albaneis, Barile, Ginestra, Sèn Paul Albaneis e Maschito, te la provinzia de

Potenza, da presciapech 6.000 jent, ma resta amò tradizions e folclor ence te

etres paìjes, desche a Brindisi de Montagna.

Se pel aer informazions più generèles su

la comunanza albaneisa (arbereshe) tel spazie de la mendranzes de la

Calabria.

Maschito

Guanc de Sèn Costantin Albaneis

13

CALABRIA

Olà éla pa?

La Calabria l’é la ponta de la penìsola talièna. Ence chesta region l’é na penisola ajache la é

tachèda te la Tèlia demò a nord a la Basilicata.

A ovest l’à l Mèr Tiren e l strent de Messina (la é dalonc demò 3 km da la Sizilia), a sud e a

ovest la é bagnèda dal Mèr Ionie. La costa é longia zirca 750 km.

Teritorie e abitanc

L’à na spersa de 15.080 km² e la é al diéjem post anter la

regions de la Tèlia. L’à 1.998.100 sentadins (al diéjem

post per popolazion). La tol ite l 5% del teritorie talian

e la dombra l 3% de la popolazion talièna.

14

Colunes él pa la zitèdes che fèsc Provinzia?

La zitèdes che fèsc provinzia les é 5. Catanzaro l’é ence la zità prinzipala de la region.

Zità Abitanc

Catanzaro (CZ) 94.400 Reggio Calabria (RC) 184.200

Cosenza (CS) 69.900 Crotone (KR) 60.700

Vibo Valentia (VV) 33.800

Che él che caraterisea so teritorie? L teritorie l’é scuert per la maor pèrt da coi (49%) e da monc (42%). I pians é

demò enlongia la costa. Te chest teritorie vegn da spes teremoc, soraldut junsom.

Enlouta la region aea inom Brutium da l’inom del pòpul di bruzi che stajea chiò.

Dal VII sécol, sot l domine bizantin, se à tacà a ge dèr inom Calabria, inom che dant volea dir demò la penìsola salentina te la Puglia.

Monc

L’Apenin Calabro à cinch cedenes

prinzipales: a nord l’é l Pollino (Serra Dolcedorme, 2267 m), più a sud l’é la

Cedena Costiera enlongia l Mèr Tiren e apede, a est, l’é la Sila. Sotite l’é la

Serre e junsom l’é l’Aspromonte. I coi che l’é dintorn i monc i va jù

envers la costa, i é fac de terens de creida e donca l’é fazile che vegne jù

metes. L’é pec pians te la region che i é

demò dintorn i golfes più gregn: recordon la Pianes de Sibari, de Gioia

Tauro e de Sant’Eufemia, olache na outa l’era paluves e perìcol de se

malèr de malaria.

Serra Dolcedorme tel Pollino

15

Ruves e leghes

I ruves no é n muie lonc, dalajà che te chesta region i monc é apede a la costa. I maores l’é l

Crati (93 km), l Neto e l Tacina che i nasc da la Sila e i se peta tel Mèr Ionie. Duc i ruves à

alveis gregn e da sasc. I ruves gregn da spes i é pericolousc a cajon del teren e del

desbosćiament. D’istà, ajache l pief delbon pech, i alveis é suc.

I leghes é béleche duc artifizièi e i vegn duré

per l’energìa eletrica.

Costes

La costes é basses e da saolon sul Mèr Ionie;

alincontra les é autes e da perons con vèlch

toch da saolon sul Tiren. Chest à fat a na vida che l turism l se svilupee soraldut sul Mèr

Ionie, ence se la costa Tirenica é dassen maraveousa.

Economìa

L’agricoltura l’é l’atività prinzipala de l’economìa, ence se no la é n muie

svilupèda. La maor coltura l’é chela di agrumes (soraldut del bergamot); vegn coltivà ence forment, vin e elech.

No l’é de gran industries, n’é soraldut a Crotone (metalurgica, mecanica e chimica),

Reggio Calabria e Vibo Valentia. A Gioia Tauro l’é l maor port per container de

duta la Tèlia. Emportant l’é l turism, che ampò l podessa

vegnir smaorà percheche te chesta region l’é dassen de bie posć.

Coltivazion de bergamot

Costa sul Mèr Ionie

16

L Parch Nazionèl de l’Aspromonte

L Parch Nazionèl de l’Aspromonte l’é stat metù sù del 1994 per stravardèr n ambient dassen maraveous dal pont de veduda biologich, naturalistich e

scientifich e per educhèr al respet e a la defendura de la natura. Apede chest l

Parch vel arsegurèr n svilup sostenìbol che ge arsegure a la jent che stèsc aló

condizions de vita che se poja su formes

de economìa moderna ma respetousa de la tradizions del lech.

L’inom Aspromonte podessa vegnir cà dal grech e voler dir “Mont Bianch”, per l color

chièr de sia crepes. L mont più aut l’é l Montalto che rua a 1955 m.

L’aspromonte l’é l ream del louf, del giat salvèrech, del mèlder, de l’istrice, de

l’ègua del Bonelli e de etres ucìe da rapina; a livel de flora, l’é l faghèr, l pin, l lèrsc,

l’avez, che con sia reijes fones tel teren i fera la erojions che utró à creà paesajes

entorcolé. Ence se l clima l’é mediteran, la tera é

tumia e da ombrìa, con n muie de

pisciadoes. Te cerc posć la tera à formes curiouses,

desche per ejempie la “caldaies dal lat”, set crepes che à la forma de la fanes olache se boìa l lat che, aldò de la

lejenda, beea l drach che se sconea tel Ciastel del Drach, n crep spiz e

manacious. Se pel jir ite per ores te canyon

salvères e se rampeèr su per crepes co formes certes e maraveouses.

Pisciadoi de Maesano

Dui tel Parch Nazionèl de l’Aspromonte

17

L Parch Nazionèl de la Sila

L Parch Nazionèl de la Sila l’é stat metù sù del 1997 e l’é formà da la Sila Grana a nord, col mont più aut Mont Volpintesta, 1730 m, e da la Sila Pìcola a

sud, col mont più aut che l’é l Mont Gariglione de 1765 m.

L’é n gran sompian corì da bosć, con n muie de fontènes

de ruves e de leghes, desche l

Cecita, l’Ariamacina, l Votturino, l’Arvo e l’Ampollino,

duc leghes artifizièi. L’ambient é caraterisà da

faghères, avec e peces, ma soraldut del pin “laricio”,

sìmbol del parch. Tel sit de Fallistro l’é i èlbres più gregn a

chi che i ge disc i “jiganc de la Sila”: cincantatrei piantes con

ite ence cinch aeres de 450 egn.

La fauna enlouta era n muie rica, ma aldidanché la se à smendrà.

Ampò se pel veder l louf, l capriol, l

cerf, l mèlder e l giat salvèrech, la schieràtola e l cinghial. Su la spones

del lech de Cecita l’é ence la lodres. Anter i ucìe n’é de desvaliva sorts

chi da rapina, desche l’ègua, l dui e de etres e tel lech de Cecita l’é n

muie de ucìe da èga che chiò passa fora l’invern e i fèsc sia coes.

L Ruf Tacina

Louf tel Parch Nazionèl de la Sila

18

L cianton de la mendranzes

Te la Calabria l’é trei comunitèdes de mendranza linguistica: chela francoprovenzala tel comun de Guardia Piemontese, chela greca o

grecanica (grika) te la Bovesìa e chela albaneisa (arbereshe) te passa vint paìjes.

I Francoprovenzai de Guardia Piemontese Guardia Piemontese l’é n comun de presciapech 188

sentadins te la provinzia de Cosenza e chest inom vegn cà da la orìgin piemonteisa de la popolazion de religion

valdeisa che, a cajon de la intoleranza religiousa e de la persecuzions che la padìa te sie raion tel Piemont, l’à

cognù sciampèr per chierir n lech più segur.

I Valdeisc é rué te la Calabria anter l XII e l XIII sécol e chiò i à vivù per dotrei

sécoi zenza problemes te anter la autra

comunitèdes catoliches, ma dò sia

adejion a la reforma protestanta l cardinal

Michele Chislieri (che dò é doventà Papa co

l’inom de Pio V) à deliberà che duc i valdeisc, tant chi del Piemont che chi de la Calabria

fosse copé. La persecuzion religiousa à fat a na vida che gran pèrt de la popolazion fosse

copèda, con fémenes e bec. Chi pec che é stac

bogn de soraviver à cognù se convertir. A recort de chest fat, sozedù ai 5 de jugn del

1561, l’é restà l’Usc del sanch. Chesta comunanza rejona amò anchecondì sie lengaz e la é stata

recognosciuda desche mendranza linguistica storica da la Lege 482 del 1999.

I Griki de Bovesìa

La Bovesìa l’é n raion te la provinzia de Reggio Calabria anter la costa sud del Mèr Ionie e l’Aspromonte. Chiò stèsc amò, te undesc comuns, na mendranza

de lengaz griko con presciapech 33.000 jent. Chesta ìsola culturèla à podù soraviver de gra a (o a cajon de) coleamenc n

muie senestres e n teren n muie adort. Chesta situazion senestra à portà ence a na gran emigrazion che à smendrà la popolazion.

Blason de Guardia

Piemontese

Usc del sanch

19

Per chel che vèrda informazions più generèles su la comunanza greca

(grika), se pel les troèr tel spazie de la mendranzes de la Puglia.

I Albaneisc (Arbereshe)

I Arbereshe l’é na popolazion de lengaz albaneis che stèsc te la Tèlia del sud. Enlouta i

stajea te l’Epiro e te la Grecia d’aldidanché: donca l’é i descendenc de na popolazion che

stajea ti Balcans e che é ruèda te la Tèlia anter

l XV e l XVIII sécol. Sia capazità tel verejèr i li aea fac doventèr

sudé al scioldo de n muie de rees che li chiamèa per combater si nemisc, desche per

ejempie tel XV sécol tel Ream de Aragona (tel sul de la Tèlia). Dal Re de Napoli i à ciapà

coscita ence terens olache i à podù se loghèr. Coscita i albaneisc é doventé te la tradizion

sudé del Ream de Napoli o de la Republica de Unejia. Amò apede l’invajion di Turches de la

Grecia à fat sciampèr n muie de Arbereshe semper te la Tèlia del sud.

Chesta jent era de fe ortodossa e i à podù mantegnir sia identità ence de gra al

rit grech-bizantin a chel che i é amò

taché. La gran migrazion che l’é stat anter l

1900 e l 1910 envers l’America à smendrà n muie la popolazion di

paìjes de lengaz albaneis risian de fèr morir fora chesta cultura.

Te la Calabria l’é 27 comuns olache se rejona amò albaneis.

La mendranza arbereshe la é stata recognosciuda dal Stat talian co la

lege 482 del 1999.

Guanc albaneisc

Guanc albaneisc

20

Ejercizies

1. Scrif sotite l’inom de la region e la zità olache l’é logà sie goern:

region: _____________

zità: ________________

region: _____________

zità: ________________

region: _____________

zità: ________________

2. Segna la resposta dreta:

Cotanta provinzies èla pa la Campania?

O Trei

O Cater O Cinch

Olà él pa l’Aspromonte?

O Te la Calabria

O Te la Basilicata O Te la Campania

Cotanta provinzies èla pa la Basilicata?

O Doi O Trei

O Cater

Olà éla pa la Sila?

O Te la Campania O Te la Calabria

O Te la Basilicata

Cotanta provinzies èla pa la Calabria?

O Cater O Cinch

O Sie

Apede coluna zità él pa l Vesuvie?

O Avellino O Matera

O Napoli

Che él pa l Vesuvie?

O N crep no n muie aut O N sompian

O N vulcan

Che él pa la gravines?

O Sfessures ciavèdes dai ruves O Crepes n muie autes

O Leghes artifizièi

21

Colun él pa l mont più aut de la

Basilicata?

O L Vulture

O L Volturino O L Pollino

Coluna él de chesta regions che la é

bagnèda demò da n mèr?

O Basilicata

O Campania O Calabria

Coluna él de chesta regions che la pel

esser conscidrèda na penìsola?

O Calabria O Campania

O Basilicata

Olà végnel pa coltivà n muie l

bergamot?

O Te la Campania O Te la Basilicata

O Te la Calabria

Olà él pa l port per container più gran de la Tèlia?

O A Napoli

O A Gioia Tauro

O A Reggio Calabria

Coluna él de chesta regions che à l’economìa più pureta?

O Basilicata

O Calabria

O Campania

Olà éi pa i sćiavamenc de Pompei e Ercolano?

O Davejin a Napoli

O Davejin a Catanzaro O Davejin a Avellino

Coluna zità èla pa gran nonzech per si “sasc”?

O Crotone

O Cosenza O Matera

Te coluna region éla pa l’ìsola de

Capri?

O Calabria O Campania

O Basilicata

Te coluna region éla pa la Costiera

Amalfitana?

O Te la Campania O Te la Basilicataa

O Te la Calabria

3. Respon a chesta trei domanes:

Co éla che te la Basilicata l’agricoltura no é n muie svilupèda?

Proa a dir che che caraterisea l’economìa de la Campania, de la Basilicata e de la Calabria.

Proa a dir coche l’é la costes de chesta trei regions.

22

Jeghes

1. Troa chel de massa

Te chisc gropes segna la parola che no va ben co l’autra does e scrif perché:

Definizions

Perché

1.

Capri

Ischia

Tremiti

...................................

2.

Crotone

Matera

Cosenza

...................................

3.

Vesuvie

Aspromonte

Sila

...................................

4.

Tiren

Ionie

Adriatich

...................................

5.

Basento

Volturno

Sele

...................................

6.

Avellino

Vibo Valentia

Benevento

...................................

2. Jech del meter adum

Co la paroles che te vegn dat met ensema l maor numer de gropes con

amàncol trei paroles che pel stèr adum e spiega perché:

Capri

Ua

Gaeta

Sibari

Basento

Vulture

Napoli

Benevento

Aburni

Agri

Potenza

Policastro

Caserta

Irpinia

Chimica

Aspromonte

Sant’Eufemia

Pollino

Olif

Sirino

Alimentara

Ischia

Gran

Sila

Procida

Catanzaro

Mecanica

Gioia Tauro

Cavone

Sannio

Salerno

Cedena Costiera

23

3. Paroles encrojèdes

Met ite la dreta definizions :

1

2 3 4 5

6 7 8

9 XX 10

11 12

13 14 XX 15

16

17

18 19

20

21 22 23

24

En via En ju

6.

7.

8. 9.

10. 11.

13. 14.

15. 16.

17. 18.

19. 20.

21. 22.

23.

24.

Zità de la Campania

Sigla de Benevento

La zità di “Sasc” Ruf de la Campania

L Pollino l’é n ... Zità prinzipala de la Basilicata

L Volturno l’é n ... Massif de la Calabria

Mèr che bagna la Campania Sigla de Avellino

Se l fèsc co l’ua Industria a Melfi

Ruf de la Basilicata Sigla de Potenza

Sigla de Matera Con chesta se fèsc l vin

Zità de la Calabria

Sigla de Caserta

1.

2.

3. 4.

5. 12.

17. 20.

La é sul mèr

Massif de la Calabria

Vulcan de la Campania Monc de la Campania

Zità de la Campania Sigla de Napoli

L bergamot l’é n ... Sigla de Catanzaro

24

Fajone i geografes?

Te la chèrtes biences che l’é te chesta piates proa a meter ite la informazions che te troes tel test; per chest peissete sìmboi che te pes meter ite te la

chèrta:

CAMPANIA

Sìmbol Descrizion Sìmbol Descrizion

25

BASILICATA

Sìmbol Descrizion Sìmbol Descrizion

26

CALABRIA

Sìmbol Descrizion Sìmbol Descrizion


Recommended