15
EL FAR15
La vida feliç 2a ed_col·lecció El far 31/08/17 17:17 Page 3
Títol original: De vita beata
© Núria Gómez Llauger, pel pròleg© Núria Gómez Llauger, per la traducció
© Angle Editorial, per l’edicióMuntaner, 200, àtic 8a / 08036 BarcelonaT. 93 363 08 [email protected]
Primera edició: maig de 2009Segona edició: setembre de 2017ISBN: 978-84-17214-09-8Dipòsit legal: B 22015-2017Imprès a Romanyà Valls, S.A.
No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni la seva incorporació a un sistema informàtic, ni la seva transmissió en cap forma ni per cap mitjà, sigui electrònic,mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.
La vida feliç 2a ed_col·lecció El far 31/08/17 17:17 Page 4
Pròleg i traducció al català de Núria Gómez Llauger
La vida feliç 2a ed_col·lecció El far 31/08/17 17:17 Page 5
Taula
9 Sèneca: l’estoïcisme eclèctic, per Núria Gómez Llauger
23 La vida feliç
PRIMERA PART
27 Cal rebutjar l’opinió de la majoria33 Definicions de la vida feliç.
Hem de cercar el bé suprem39 L’home feliç43 Relació entre virtut i plaer:
cal que ella vagi sempre al davant55 El plaer segons Epicur61 Crítica a la proposta aristotèlica
de fusionar la virtut i el plaer
La vida feliç 2a ed_col·lecció El far 31/08/17 17:17 Page 7
SEGONA PART
69 Defensa dels filòsofs: en defensa pròpia73 El verí dels envejosos77 El filòsof no és conseqüent?81 Retrat d’aquell qui cerca la saviesa85 L’honestedat i el seny del filòsof93 El mirall de Sòcrates
La vida feliç 2a ed_col·lecció El far 31/08/17 17:17 Page 8
Sèneca: l’estoïcisme eclèctic
per Núria Gómez Llauger
La vida feliç 2a ed_col·lecció El far 31/08/17 17:17 Page 9
1. Gal·lió és el germà de Sèneca. De fet, el seu nom original era Novat, pe-rò adquirí aquest en ser adoptat per Luci Juni Gal·lió, un amic del seu pare.
2. Thomas Bénatouïl la qualifica així en la seva breu ressenya apareguda alnúmero 461 de Le Magazine Littéraire (febrer de 2007), pàg. 31.
LA VIDA FELIÇ [DE VITA BEATA]
Escrita vers l’any 58 dC, La vida feliç s’insereix en lacol·lecció que, sota el títol de Diàlegs, aplega els trac-tats de filosofia moral en prosa de Luci Anneu Sèneca.El que presentem aquí va adreçat al seu germàGal·lió,1 que esdevé el destinatari d’una dissertació so-bre la manera millor d’assolir un esperit ple: viure d’a-cord amb les regles de la natura. Aquesta és la premis-sa que emergeix amb força tot al llarg de l ’obra iconfereix unitat a un text que, malgrat haver-nos per-vingut sense els capítols finals, representa l’exposiciómés clara dels preceptes filosòfics de l’autor i que, jun-tament amb les seves Cartes morals a Lucili, ha estatconsiderat com «una de les millors introduccions a lamoral estoica».2
La vida feliç 2a ed_col·lecció El far 31/08/17 17:17 Page 11
SÈNECA, UN HOME DEL SEU TEMPS
Luci Anneu Sèneca va néixer, segons la majoria d’es-tudiosos, l’any 4 aC, per bé que altres autors afirmenque fou l’any 1.3 Sigui com sigui, Sèneca neix en pleprincipat d’August –aquest havia rebut el títol l’any 27aC per part del Senat i el mantingué fins l’any de laseva mort, el 14 dC– i aquest fet, a banda del simbo-lisme que sempre atorguen les dates significatives, ésde gran rellevància perquè emplaça l’autor de La vidafeliç en un moment històric de pau i d’auge de l’Imperiromà. És aleshores quan l’emperador August ja haaconseguit de donar al seu projecte polític les basesque permetran que perduri en el temps, com també delegitimar-lo a través dels llaços establerts amb les arts iamb la moral i la religió dels avantpassats. Certament,August havia recuperat els costums dels antics i atorgànovament a les institucions republicanes un prestigique havien perdut durant les guerres civils de final delsegle I aC; ara bé, aquesta recuperació era, sobretot, lajugada mestra d’un gran estrateg: August féu de Romauna ciutat de marbre en què el sistema polític republi-cà era ja, malgrat les aparences, una mera ficció. I hoseria cada vegada més.
3. Pierre Grimal, Sénèque, Presses Universitaires de France, París, 1966,pàg. 1.
La vida feliç 2a ed_col·lecció El far 31/08/17 17:17 Page 12
La vida feliç
Nota: La traducció segueix el text de l’edició crítica de L. D. Reynolds per a la Biblioteca Oxoniense (Oxford, 1977)
La vida feliç 2a ed_col·lecció El far 31/08/17 17:17 Page 23
Cal rebutjar l’opinió de la majoria
A Gal·lió
I. [1] Tothom, Gal·lió, germà meu, vol viure fe-liç; però, a l’hora de distingir què és allò que fafeliç la vida, l’esguard se’ls enfosqueix. I fins a talpunt és difícil d’aconseguir una vida feliç, quehom se n’allunya més com més intensament lacerca, si n’ha errat el camí i ha pres el contrari,perquè aleshores la mateixa velocitat esdevé lacausa d’un distanciament major. Així doncs, enprimer lloc cal determinar què és el que desit-gem; després, mirar d’esbrinar quins mitjans enspermetran d’arribar-hi amb més celeritat. Totfent camí, si és que aquest és el correcte, ens ani-rem adonant de com avancem cada dia i de quèens separa de l’objectiu al qual ens empeny elnostre desig natural. [2] Certament, mentreanem d’ací d’allà sense cap guia fora del soroll idel clamor dissonant de les veus que ens criden
La vida feliç 2a ed_col·lecció El far 31/08/17 17:17 Page 27
en direccions oposades, malbaratarem amberrors la vida, que és breu, malgrat que ens es-forcem nit i dia per assolir un esperit ponderat.Per tant, hem de decidir vers on ens dirigim iper on ho fem, valent-nos sempre de l ’ajudad’algun expert que conegui bé el camí pel qualvolem avançar, perquè certament aquí les condi-cions són ben diferents que en altres viatges, enquè alguna sendera o veïns a qui podem pregun-tar no permeten que ens equivoquem; en canvi,en aquest viatge, el camí més fressat i concorre-gut esdevé el més enganyós. [3] Així doncs, hemde tenir gran cura, més que de cap altra cosa, deno seguir, com fan les ovelles, el ramat dels quevan davant nostre, sense encaminar-nos cap onhem d’anar, sinó cap on aquest es dirigeix. Arabé, cap altra cosa no ens enreda tant en les pit-jors desgràcies com el fet d’emmotllar-nos a l’o-pinió comuna, creguts que és millor allò que haestat més aplaudit, com també el fet de tenirmolts models que donem per bons i de no viureseguint la raó sinó més aviat la imitació. [4]D’aquí prové aquesta aglomeració tan gran delsuns llançant-se sobre els altres. I el que s’esdevéquan es forma un gran amuntegament de perso-
La vida feliç 2a ed_col·lecció El far 31/08/17 17:17 Page 28
nes, en què els uns aixafen els altres –ningú nocau sense arrossegar-ne un altre, i els primerssón la ruïna dels següents–, pots veure que suc-ceeix en qualsevol vida: ningú no s’equivoca iprou, sinó que és alhora l’autor i la causa de l’er -ror dels altres. És, doncs, perjudicial ajuntar-seals qui ens precedeixen i, mentre cada u s’inclinamés a creure que no pas a opinar, hom no té maiuna opinió sobre la vida, sempre es dóna crèditals altres; i l’error, transmès de mà en mà, enstrasbalsa i ens porta a la ruïna. Ens perdem perl’exemple dels altres: ens guarirem si ens sepa-rem de debò de la multitud. [5] Ara, però, lagent s’erigeix, en contra de la raó, en defensoradel seu propi mal. Així doncs, s’esdevé el mateixque en els comicis, en què aquells qui han no-menat els pretors se sorprenen d’aquests matei-xos nomenaments quan el voluble favor popularha canviat: aprovem i condemnem les mateixescoses; aquest és el resultat de tota decisió presasegons l’opinió de la majoria.
II. [1] Quan discutim sobre la vida feliç, no m’haspas de respondre tal com s’acostuma a fer en les
La vida feliç 2a ed_col·lecció El far 31/08/17 17:17 Page 29
votacions del Senat: «Aquesta part sembla tenirmés suport»; precisament per això és pitjor. Lescoses no van tan bé entre els homes perquè elmillor plagui a la majoria: una prova del pitjor ésprecisament la multitud. [2] Així doncs, cal quebusquem el millor per fer, no pas el més habi-tual; i allò que ens atorgui el gaudi de la felicitateterna, no pas el que hagi estat aprovat pel co-mú de la gent, el pitjor intèrpret de la veritat.Vull aclarir que anomeno ‘comú de la gent’ tantels que vesteixen clàmide com els que duen co-rona; jo no em fixo en el color dels vestits ambquè es cobreixen els cossos, ni em refio dels ullsper conèixer l’home, car tinc una llum millor imés segura per distingir la veritat de la falsedat:l’esperit ha de trobar el bé de l’esperit. I aquest,si mai disposa de temps per reprendre l’alè i re-fugiar-se en ell mateix, confessarà la veritat des-prés de sotmetre’s ell mateix a tortura, i es dirà:[3] «Tot el que he fet, m’estimaria més no ha-ver-ho fet; quan penso en tot el que he dit, en-vejo els muts; tot el que he desitjat, ara em sem-bla una abominació dels meus enemics; tot elque he temut, oh déus, és prou més suportableque no pas el que he cobejat! M’he enemistat
La vida feliç 2a ed_col·lecció El far 31/08/17 17:17 Page 30
amb molta gent, i de l’odi he tornat a l’amistat,si és que hi ha amistat entre els malvats: i així,de mi mateix, encara no en sóc amic. He fet totsels possibles per distanciar-me de la multitud ifer-me notar per algun mèrit: he fet res més, abanda d’exposar-me als dards i de mostrar a lamalvolença on pot clavar-me les dents? [4] Veusaquests que et lloen l’eloqüència, que van al dar -rere de les teves riqueses, que adulen la teva in-fluència, que exalcen el teu poder? Tots aquestssón enemics teus o, el que és el mateix, podenser-ho; i és que el nombre d’admiradors és tangran com el d’envejosos. Per què no cerco, mésaviat, quelcom de realment útil, que pugui sentiri no pas exhibir? Aquestes coses que són objectede contemplació, davant les quals hom s’atura, ique els uns, estupefactes, mostren als altres,aquestes coses que per fora llueixen, per dins sónmiserables».
La vida feliç 2a ed_col·lecció El far 31/08/17 17:17 Page 31
