CRUNICA COSMA 1PARPAL I MARQUIS Nascut a Idaho el dia 8 do ntarq do 1878, mori a Barcelona el dia 7 de mare do 1923. Era catedratic do Psicologia de la Facultat do Filosofia i Lletres de la Uni- versitat de Barcelona i membre de la R. Academia de Bones Lletres i Walt ns corpo- racions. Una part molt considerable do la seva gran activitat fou dedicada a les invostigacions historiques i a estudis d'Historia do la Literatura espanvola, deisant en ambdues directions valuosos treballs. Dirigi, juntament amb el catedratic doctor Liuls Sogala, la Biblioteca de Autores gri.egos y latinos, que edita 1'Acadi,mia ('alas- sancia i qne fou la primera que publich, junt amb el text original grec o 11ati, tra- duccions on totes les Ilengues parlades a la peninsula iberica. 1)e la soya activitat filosofica on donen prova les segiicnts publicacions: El dcber de obediencia Begun Santo Tomas de Aquino, 1898; Las ideas do gobieruo stcstrntadus por Santo Tontas de Aquino apoyan ci regionalisnto, 1899; Antf ccdente, do la Eseuela ilosofica catalana del siglo XIX, 1914; Santa Teresa A Jesus ante in I'sicologia, 1915; La pereza en los ninos, 1916; La vocaci&n, 1917; _ tuilisis do la education moral del hombre, Begun an manuscrito de Marti d'Eixelci, 1920; El feminismo de Santa T(TC8a de Jests, 1921; La Psicologia del Padre Suarez, 1922. 1)evot entusiasta del filcisof 1)r. Xavier Llorens i Barba, fou on dels col-labora- dors do la publicacioi do les Lecciones A Filosofia, feta per la Facultat de Filosofia i Lletres do Barcelona; i it rtes treballa durant molt do temps on la biografia do l'esmentat mestre, la qual, molt avenSada, ha deixat incdita. JOSEI' BLA\C I BI.\ET Fill de Barcelona (1856-1923). Ultra els estudis de la seva professit. de nietge, fou el Dr. Blanc i Benet home molt vernal en les diicstions do 1^'ilosofia, per 1cs quads -seguint una gloriosa ttadiciu dcls nutges peninsulars, malhauradatnent estin- gida - sentia veritable gust. En aquesta seva posiciu de metge, doblat do lilusof, tracth amb singular competoncia un seguit de giiestions do Psico-fisiologia aplica- des especialment a Ia Moral. Besponent it aquesta dirccciu, cal esmentar, entro Its seves obres, les segiicnts publications: La fucrza del luibito, resorte de la Iinvnana pcrfectit) ilidad; La roeducarion, (If' dos se:ros; Balance higienieo do los modern.os N•istc- rnas de moral; La moral de In jovon; La moderaci6n de la libidino, Un comentario tat - dico al No matards, i La precocidad infantil. Era membre de la R. Academia do Medicina do Barcelona i d'altres corporations cientifiques.
Transcript
CRUNICA
COSMA 1PARPAL I MARQUIS
Nascut a Idaho el dia 8 do ntarq do 1878, mori a Barcelona el dia 7 de mare do1923. Era catedratic do Psicologia de la Facultat do Filosofia i Lletres de la Uni-versitat de Barcelona i membre de la R. Academia de Bones Lletres i Walt ns corpo-racions. Una part molt considerable do la seva gran activitat fou dedicada a lesinvostigacions historiques i a estudis d'Historia do la Literatura espanvola, deisanten ambdues directions valuosos treballs. Dirigi, juntament amb el catedratic doctorLiuls Sogala, la Biblioteca de Autores gri.egos y latinos, que edita 1'Acadi,mia ('alas-sancia i qne fou la primera que publich, junt amb el text original grec o 11ati, tra-duccions on totes les Ilengues parlades a la peninsula iberica.
1)e la soya activitat filosofica on donen prova les segiicnts publicacions: El dcberde obediencia Begun Santo Tomas de Aquino, 1898; Las ideas do gobieruo stcstrntaduspor Santo Tontas de Aquino apoyan ci regionalisnto, 1899; Antf ccdente, do la Eseuelailosofica catalana del siglo XIX, 1914; Santa Teresa A Jesus ante in I'sicologia, 1915;La pereza en los ninos, 1916; La vocaci&n, 1917; _ tuilisis do la education moral delhombre, Begun an manuscrito de Marti d'Eixelci, 1920; El feminismo de Santa T(TC8ade Jests, 1921; La Psicologia del Padre Suarez, 1922.
1)evot entusiasta del filcisof 1)r. Xavier Llorens i Barba, fou on dels col-labora-dors do la publicacioi do les Lecciones A Filosofia, feta per la Facultat de Filosofiai Lletres do Barcelona; i it rtes treballa durant molt do temps on la biografia dol'esmentat mestre, la qual, molt avenSada, ha deixat incdita.
JOSEI' BLA\C I BI.\ET
Fill de Barcelona (1856-1923). Ultra els estudis de la seva professit. de nietge,fou el Dr. Blanc i Benet home molt vernal en les diicstions do 1^'ilosofia, per 1cs quads-seguint una gloriosa ttadiciu dcls nutges peninsulars, malhauradatnent estin-gida - sentia veritable gust. En aquesta seva posiciu de metge, doblat do lilusof,tracth amb singular competoncia un seguit de giiestions do Psico-fisiologia aplica-des especialment a Ia Moral. Besponent it aquesta dirccciu, cal esmentar, entro Itsseves obres, les segiicnts publications: La fucrza del luibito, resorte de la Iinvnanapcrfectit) ilidad; La roeducarion, (If' dos se:ros; Balance higienieo do los modern.os N•istc-rnas de moral; La moral de In jovon; La moderaci6n de la libidino, Un comentario tat -dico al No matards, i La precocidad infantil. Era membre de la R. Academia doMedicina do Barcelona i d'altres corporations cientifiques.
324 ANVARI DE LA SO (' IETAT CATALANA ICE Fl LOSOFIA
1115(:III1505 I (YI\FE ili \(:IE'S
ISCur.r.S DE VILA.UANA. 1,,l dia .i do mare d'enguanV, cl Sr. I3ordoy-'Torrents
donava it Ica Escoles do Vilajoana de Vatlvi(Irerauna ('(lifcrencia sobre El ronrrple
de fClosofia. ru In, eultura, ralalana. artu al, la dual fou integranuent puhlica.da cn Qu aderns
d'Estudi fascicle de goner-mare del mateix any. El pilot capital eI'aqucst:>, confe-
rencia i aixi coin sintesi d'ella es que la filosofia propiament dita cxigcix en I'home
una, ma..rvina, tietvari(; i uaan nvixiuua energia mrn.ma.l. Si I'amhient social el" is favo-
rable enuncnen viers ahstraccions tan alter i dehcades cone les que constitueixen cl
corpus filosofic do Plata, (I'Aristotil, do Sant 'I'onoas, que s'ens ofereix alhora flit ii)
un fort rigorisme cientific basat en consideracions i raonamcnts cternals: pero si
l'anobient social no els ('S favorable davallen i cs desvien de l'ohjectin (lie els es
propi passant dell punts ales centrals i transcendents de Funivers it 1'ordre corpori
i pcriferie de les cases confoncnt-sr' ben snvint amb altres disciplines cientifiques
inferiors it la filosotia. Entorn (i'agncsta ideologic cxposa el cunferenciant I'historia
de. lit filosofia a les terres occidentals i particrrlarment it, Catalunya: cs detura d'una
nianera principal en 1'epoca del Henaixement renrarcaut cum lit noent hoinrana
hi passava de I'ordre tines abstraete al tiles concrct i plirstic confonent Ia decadencia
escolastica amb 1'epoea d'or d'aquesta i cxposa grans lilies cl glee r^s la Neocsco-
liUstica i la seva puixanca hodierna evocant la tigura del Host re ('ardenal Roxadors
i la seva actuaci(r capital en el renaixenent del tomisme.
INSTITL"r lt'RAS(AIS DE li,v((EI,o E. - El dia 26 (l'abril d'enguanv Mr. C.
DwtIsh.uovcrs donna una (onfcrencia sohre Felix Itaviiisson-Jlollicn insist in! en
primer terloe sobre lit tasca d'aquell tilosof cn l'espiritualisrnc cornteuoporani. Ell
ha d'esser considerat aixi coup tin precursor del movimcnt aristotelic (plc s'es mani-
festat des de Its darreries del -NIX", segle rebeni la inpulsir"r de lcs grans (SColes
de filosrrtia catolica i csscnt aprovat i reeotioanat pcls l'ontificcs, do's de 1,Ieti XI I I'' .
El solid estudi de liavaisson Sobre la (lctafisica (I'Arist6ti1 data dels all vs, 1837
(I vol.) it 1871 (11 vol.). t'Itra lit intluencia tI'Aristotil horn troha en Ravaissnn la
sintesi de Iendencie, degudes als estoics, Ills ncoplatcinics, als l'an'es de I'Esglcsia
i, cntre cls modertos, it Descartes, it Lcihniz, i subretot it I3ossuct, aixi cons als tiietges
vita list es. EI Sell pensament cs don alt (SpiritualiSUU.
El prof. Dwelshauvers va insistir sabre els punts segiients: I'uposicio de Ra-
vaisson al racionalismo dels ee!ecti('5 i la seV t defenSa do I'cspiritualisme integral;
la importimcia de I'acte de 1'esperit en la vida mental i I'originalita.t dell metodes
del gran pensador qui, en qualques inducts con c, aura cn la, conchosiri del cr,Iohre
Rapport de 18ti7, estudia I'acte de I'esperit pel rnetode rcllexiti i fa de tixar-tic, per
]'interior, lcs IluminoseS derivations, i d'altn•a panda fa d'atialitzar ring Ilei precisa.,
la llei de I'habitud (pie pelmet descohrir el punt de contacts de I'espirittial i do I'au-
tonrrtic; la tesi sobre l'lra.bilrul (1535) es alhora, rna coneepci(I noetafisica i tines re-
tlexio solo' la vida i sobre la consciencia; la irnflui'nciat d'Aristatil hi esclarcix clr•
treballs dels hiologistes del NVtIIt" i del conhell •atiocnt del NI N"" se-lc.
Finalment, Ravaisson, fins en el sell 'I'eslamrul Filo,,;6 e (11)( 11) s'ha prcocupat
dels problem's morals i rehgiosos. Bo i cercant rma concepcio personal d'aquests
problemes, mai ell no s'allunya dels principis de 1'espiritualisrne catolic.
CRONICA 32'
HEW, ACADEMIA DE BONES LLETRES: (1RMNTACIONS I RE('EI( Q 1'ES SORRE LA
i'SicoLO(7TA Dr.r, rORt , E CATALA. -- El professor Sr. Carreras i :>rtart hi disserta
sobre el snsdit terra cl dia 30 de maig de 1923. Dona una idea, de la Psicologia dels
pohles i (lets hrohlemes caracteiistics d'a( ista discipline . Sostingne que la psico-
logia compl (ta (I)nn poble de culture , tom ('s cl poble catala , ha d'encioure dues
parts: 1'estudi de les s e ver manifestations reflexives, es it, (fit- del seu p(nsantcnt
doctrinal , i it Ines I'estudi de Ies production espontanies . Dcixant de bandit, la pri-
mera part , is dctingne el dissertant it exposar Ies fonts espontanics de ]a Psicologia
del poble catala , dedicant preferent at(ttci () it aquelles que ofereixen un caracter
mes primilin i (file prccisament hail estat 1(s men 'vs explorades , il•Instrant les seVCs
asseveraeieris anrb nombroses i escollides dades . A aquest efecte , traLcta de les formes
tradicionals de les idees i sentiments Imes primitius , i espeeiaibucnt dels gestos i
les actituds ; pondera I'inrportancia psicolugica de 1(s biograti. es dels subjectes folk-
lorics ; cstudia cls factors tradicionals do 1'esperit local it ('atalunya, i acaba fent
indications sabre lcs car'acteristiqucs ntentals de les viler, de les comarques i de tot
el pubic catala.
(;uRSOS MONOGRAFICS D'ALTs ESTUDIS I D'INTERCANVI. - Els dies 3 a 9 donov(mbre d'enguany Mr. H. Delacroix, Professor de Psicologia general a la Sor-
hona, donava davant till ptiblic escollit i nomhros sir confercncics sobre la psico-
logia del llenguatge.
Nines fent-ne una exposicio ]larga i detallada seria possible donar it compr(ndrela gran riquesa de fets i d'informaci() enclosa en les ]liSons de Mr. Delacroix. Ell ha
donat nombrosos excutplcs, Irobat importants giicstions de lingiiistica i de psico-
logia escometent-lcs aulb critica i metode i tractant-les amb forca seriositat i so-
lidesa.
Molt al current dels treballs hodierns, Mr. Delacroix ha sabut palesirr Ilurs re-
sultats, cercant it tothora 1'explicaci6 psicoldgica i remarcant la intportancia de
Yactivitat mental. D'aquesta manera ell s'es posat enfront do les (stoles que reducixen
agueella it unit, resultant d'accions (Fordre mecanic o d'influencies degudes it lest at
social. Ell ha insistit Mohr( (1 per que desempcnya la intel-ligencia, la ra((, en la
fortnaei(r (let llenguatge i demostrat quo no existeix aquest en cls animals en el
sentit auto que I'apliquem it l'home.
Sostingut per aquests principis essentials Air. Delacroix ha anat (studiant (GIsprobl(ntes segii(nts: les relations de Ia lingiiistica i de la psicologia; les condicionspsicoldgiques del llenguatge (cxpressi() de lcs (motions, vide social, constitucio
de la intel•ligcncia hmnana): (Is elements constitutiris d'una llengua (formes i fun-cions) anrh les condicions psicoingiques que son fonarnentals al llengiatge: Ics trans-mudances (fit(, sofreix iota llengua i hors diferents (noses; (I llenguatge de I'infantarnb (Is feni(ntens d'iniciativa i aquells d'imitaci((, tom tambe els instints, les habi-tuds i 1'activitat intellectual (pie el dominen; el funcionarnent del llenguatge en]'adult, autornatisme i pensannent; les relations del sentiment i ci llenguatge i lesdel pensau((nt (n l'expressio,; cl paper de ]es relations infinitament complexes quiconstitucixen la vida mental, en el llenguatge.
Aquests problenles no lien pas cstat exposats per Mr. Delacroix d'una maneraabstracta, sin) it traves de fens i d'exemples i alhora mitjancant l'explanacio i ]acritica de teorics extraordinariament interessants.
326 ANVARI 1)E LA SOCIETAT CATALANA l)l'i 1''IIA)S1111A
E NIVERSITAT DE BARCELONA: I''I, ('ONeEl'TE DE L'IiTICA I I)EL T)RE'r EN KANT.
Hl professor 'I'oInas ('arrcras i Artau, durant, cI curs de 1922-23 i ell el seminari
de lit sever c:Ltedra (1 Rtica de l'l'niversitat de Barcelona, provoc:L expressanlent
l'interi's pets prohlenuCs de Vilosofia del Dret, dedicant personalment la sever atenciu
at problema de les relacions cntre la Moral i cI 1)re1, que v'a estudiar (ii Ia sever gcnesi
i desellrotll:Lluent. Per allra bander, el mateix professor ell divers), sessions est 1(11a
1' Ia ica kant Tana, mitjanc:ult la lecl uraa criti(a, de textos cscollits dell Ponanunis
naetafisics (leis (oxtumus i de lit l'ritieu de la rai) prrirtica. ('o II a, complement de tots
aquests estudis, dedica una sessi(') especial (311 de )naig de 1923) a estudiar el pro-
blema de les relacions enure la Moral i el i)ret cn IKant, conlcntant it millest efecte
els passatges pertincrrts dell Prineipis naeta/isics del I)ret i exposant I'ahast de la
fhrinula kantiana en lit triple esfera moral, juridica i politic,I. ])oni tanrhe I11111
idea de IeS solucions post-kantianes referents a I'esrnentat problerna.
TNTROnU((II) A LA FILOSOFIA: FILOSOFIA GENERAL (V curs) pet prof. 1)r. Joa-
quim Xirau Palau.
En aquests cm,sos es proposer el professor NII'aii cemplctar deficii'ntics de factual
organitzaciO oficial dell estudis filosOfics. Ve (lonant-los fa cinc ant's and) un creixent
i'xit. En ells es planegen els problcmes nus generals de la Filosofia que s011 al Iuateix
temps els mes decisius. I'll sclecte ninncro d'alunlnes, que no baixa mai d'una dot-
zena in puja mai de vint, forma el seu auditori.
El present curs es continuaciu Gels ten)cs tratlats en I'anterior. 1)ucs Iliiestions
fonan)entals s'ens poser decisives per a la Filosofia; de llur soloed) depCH 1'exis-
tcncia d'aqucsta com it c.iincia independent. LI fenon)cn gue (tuna mantra aanlplia
- i pot precisa, )ero suiicient per at as podrie111 dir-ne positivisnae (,Is planeja
amb tota llur IIguda preeisi('). Respollen Bones it unit doble n)odalitat de la ment
europea en lit segona mcitat del passat segle. En dues a-firmaeioris cabdals, (liu el pro-
sofia Iota depen d'una mimes absoluta de la Psicologia: Logica, Ptica i islet ica
Natura i Esperit, ('icncia, Moral i Religiu, depenen d'agaesta disciplina concreta.
Segons siguin cis resultats d'aquesta Ilixi reran Its solucions (l aquelles. 2.' La Psi-
cologia is totalrncnt Biologia. La ('ullura toter depen, doncs, de les investigacions
d'una disciplimL particular: la Fisiologia. Queda per tart, supritnida la N'ilOSOfia
tom it tal. Fik)s'lia cs Psicologia; Psicologia is Biologia, cs it dir, en aquest n)onrent
Fisiologia.
'I'als sun els problcmes posats it discusiu cn (l present errs. Facilnlent es cont-
pendrIL que en ells va intplicita gairebe tota la Filosofia. En el curs de Its inves-
tigacions sortiran al pas les giiestions Ines decisives. I ferides it aquests problc-
mes fonamentals sera precis examinar amb tot, detail les questions actuILls- i
eternes -de la Filosofta de I'esperit.
Les explications ('aquest cur; , just (11111) ICS del pas, at i algunes dell interiors
es pu1(1icaran III final en in Ilibre glie pods servir d'introdncciu general Ills est11dis
Iiloai)tics.
TREBALLS I)EL LABORATORI DE PSICOLOGIA DE LA MAN('OMUNITA'r DE CATA-
LUNYA. - Aquest Laboratori la direeciu del qual ]lit estat encarregada al senyor
('nOx IcA :,'•37
G. Dwelshauvers, ha adreSat la seva activitat vers dues tasques principals, Ia re-cerca eientifica i 1'aplicaci() pedagugica.
Aqui parlareur nonues de la l)T imcra, finica que ens interessa sota el punt; do ntirafilosific.
El propusit del Prof. Dwelshauvers en organitzar el Laboratori ha estat dedi-car-se priucipalment a I'estudi de Ies funcions inconscicnts de la villa mental queell havia ja est udiades en dues de les sever obres (1). Ara be, ell s'es trobat aqui antbqualques investigacions de I'Escola de Barcelona, entre altres, dell Drs. Turru iA. Pi Snirer. Hi ha, clones, on paral'lelisme entre les direccions fisiolugiques d'aquestsbiologistes i els treballs del Laboratori de Psicologia.
Lo nun del Laboratori de Psicologia es la investigaciu experimental do les fun-cions psico]ugiques inconscients. Fins ara aquest estudi havia estat fet ja servint-sodels metodes patolfgics ja niitjantiant els procediments de la psicoanalisi (PierreJanet, Sidis, Morton Prince, Frond, etc.) El Prof. Dwelshanvers estudia I'incous-cient normal aplicant-hi els nu"tndes exlx'rimcatal.+ acreditats ja en els laboratorisde psicologia com tanibe la inscripcih objccti,cva dell moviments els quals passendesapercebuts at subjecte i acompanyen gnalques fenunucns de conseiencia.
h:ntre cls rc .sultans d'acluests t relhalls ens comunica el senvor Dwelshaavers ladescoberta del reflexe grufc moviment, inconscient i facil de registrar (pie acontpanva]a imatge mental, pereepti 'a o relrresentativa, de cos en moviment. EIs primersresultats han estat exposats detalladantent pet professor Dwelshanvers (octubre192:1) a ]a Societal de Bioloyia de Ru reelona i, ahreujadament, at Conu/rt.^ do Psi-rologia d'Oxford (juliol 1923). hats seran t<ambe esgranats en un estudi qne aparei-xera it fi d'engrutnv en el ,/nurual c1e Ysyc/aologie.
Entre els altres treballs relatiits a la imatge mental que ha estat sotmesa it unitmuniu de recerques, cal esmentar les experiencies fetes segons els procedimentsde Ribot i do Billet, les qua.ls luau palesat, per als catalans, una forta preponderanciade la imatge visual, com tambi questionaris sobre la representaciu visual, auditiva,tactil, etc.: final went, l'estudi objectiu de la influeneia do I'actitud motriu, sobre1'apariciu de. fit imatge mental.
L'Anun 1'.,r/r./mlogique d'engnany publicarit d'altres recerques ben nomhrosesfetes tanrbe al Laboratori de Barcelona sobre I'arquitectura de la nun,Aria.
D'altres treballs han estat eneara realitzats, per exemple, sobre l'a.preciaciude l e., d urad(S c uries i la i aatro sp cc,ih; sobre 1'ap reciaci ri suhcou.scien.t del temps; sobreels nio ii,u,,ts su eceRbius i sinaalta uis; sobre 1'au tomcalixine i i'atcnci6, etc.
Les experiencics (lue enguany es troben en ours es refereixen: a) Al rellexe gritfici a 1'estudi de ]a imatge del rnoviment. b) A les zones ntotrius en els movitm'ntssuccessius rapids: c) A 1'atenci(r expontania (amb el 1)r. I1ardo): (1) A la intlueneiade l'atnuisfera sobre I'aetivitat mental: e) A 1'educaciu del Ilengiiatge (amb mon-sieur .i . J. A. Bertrand).
(1) La Syn/hdse llfentale, Paris, F. Alcan 1908 i L'Inconscient, Paris. Flarnnta-rion, 1916.
a2S ANVARI DE LA SOCIETAT CATALANA DE FILOSOFIA
REVISITS
RESENA E Ct.ESI :'STICA: ((7ener, mare, juliol i setembre). L'opusde de saint Tumuis
<De Unitate inh'llectuss>, per J. Tusquets i Terrats. Estudi scri^is, en eol.laboraciu
amb F. Van Steenherghen, d'aquest interessant opuscle de I'Angclic. Fins ara hall
publicat la critica general del text.
ESTuD1S FRANCISCANS. - L'Enciclica s<S'tudiorum Dur, rm^ pel P. Miguel d'h:s-
plugues (fast. de juliol i segiients).
Eaplendid estudi gue horn pot extractar difieilment. Per aixii preferim posar-ne
agni el segiient resum o sumari:
Publicaciu de I'Encidica <,Stndiornm Dncem^> anmb motiu del VI Centenari
de Iii, canonItzacin de Sant Tomas. L'Enciclica es ima, afinada sIitesi dels prin-
cipals factors del 1)octorat do Sant Tomas, I'rnn ep de la doctrina. cristiana, I'ohra
del qual es solidaritza amb el pensament de la Iglesia. --('ausc, d'aituesta solida-
ritzaci('). -La, principal es degnda als genii ins represent ants del ilagisteri eccle-
siastic. --(iairehe lot l'ideari de Sant Tomas ha, passat it csser cI pensim i nt de Ia-
Iglesia. - El present treball escateix una tant extraoedinaria eonvergenciii bo i
comentant I'Enciclica. - La, I enaixen^a tomista is una important segnicntaciu
do I'Imperialisme catdlic quo es renovella per tot l'Univers. (Juliol, 1923, pag. 5-8.)
L'Au for de Iis• dues ,4umane,s. - Son dues obres representatives (Fun abash uni-
versal de cultura i enciclopedignes del pensamcnt divi revelat als homes i del pen-
sament henna. -- (,enial glossador de la Biblia, d'Arist^itit, i del Mestre de Ies
Sentencies. I'otencia analitica i sintetica on les glosses d'aguests llibres. Les
Summes perm, boll la representaci(', genuina de la mentalitat del Sant. - Siipre-
macia de les dues obres: la «Teologica» dins eI eercle de la Iglesia, lit <ad gentiless
on el sell extrarradi. - Noblesa intellectual i at aviea del Doctor Angelic. (Agost
1923, p. 8-88.)
Versemblants llegendes a 1'entorn de I' Heroi de la Ciencia. -- Filosofia de la Ile-
genda. --- Escientesa del nom Tomas. - L'Angel de la ('astedat . ('ireumstiui-
eies que condieionaren la seva formaciii cultural. - Albert el (;ran eI Mestre de
Sant, Tomas. Sant Tomas a Mont ('casino, Napols, Cohlnia. i Paris,. - - L' Europa
d'aleshores. -- Sant Tomas mestre en lit Sorbona. - A Noma. El frare predi-
cador. -Trets caracteristics de I'ideari de Sant Tomas: (1) 'I'ranscendcnt.^lisnu+ de
l'ideari touristic.. b) ('onservador de to i (lels metodes. c) En conjunt es unit, snitesi
perfecta. (l) I,a metafisica i determinada metafisiea factor predominant. e) 'l amht
tendeix, molt assenyadament, Pero, al dogmatisme. /) Es el mes cristianament opti-
mista dell doctors. (Setembre 1923, pp. 101-108.)
La Iglesia Ca.tdlica. -- Aspectes do la sintesi do la Iglesia i Sant Tomas. - Sant
Tomas: a) En 1'aria de la revelaciu. b) Quant a sa eonstitnelu'u i als elements (pie la
integren. c) (bin a resum essencial de tota civilitzaci(). --- Sant Tomas dins la Igle-
sia. - El Doctor I)ortorunn de la Roma cristiana. -- L'Iinperialisme ronia: punt
algid en la tret,zena centuria. L'hora del Doctor .Angelic. La seva glircia es
l'haver estructurat cientificament I'organisme i lit doctrina, plena de lit Iglesia. --
El Doctor representatiu de IN Escoles, retlectint el sentit transcendental del Cris-
Cnox ICA 329
tianisnic i el positivista de la Ronranitat. - I?l trionif do 1'Angclic, cs dell a haver-secornpenetrat perfectantent auib el sentit cristia. - Vigoria de la santedat. (Octubre192:3, pp. 241-25(3.)
L'Angelic parla cl verb cientific universal de la Iglesia. - Organitzacio i esclatdel (tolle Thontant et dissipabo Ecclesianr Deis. -Tres afirmacions capdals: a)Sant 'I'rnnas es till geni i till simbol. b) L'Angelic es la ntateixa pensada insupera-blenrcut. c) Sintbolitza la vasta concepcio de les Escoles. - L'esclat antitomistices resruncix: a) Idearis i tendencies divergents dins les escoles. b) ldearis i tendoncies antiescolastiques. c) Idearis i tendencies anticristianes. -Posicio cristiananientplatonica del Serafic Doctor. - Sols l'assiniilacir'i de la veritat es perenne. - Fitesanti-tonristes: a) Subversiri gradual pen) profunda i persistent de ]a veritableeclesiologia. - El Renaisernent i el Protestantisme. - Accio i reaccio mutues iinunanents de In Iglesia i Sant Tomas. --- l,'Augclic cs In reverberaciO de la IglesiaCatolica, apostolica i rornana. (1)esembre 1923, pp. 4111-418 i fase. segiients.)
L'inapertalbonc doctrinal de Sant 'l'mrnas divas i'imperialisme conjunt de la Romacristirsna. - Factors religiosos, tilosofics i socials coordinadors en la Iglesia. -L'inrperialisme touristic es convergent i coinplenu'ntari del de in Iglesia. - ('arac-teristiques de l'adoctrinanicnt angelic. - El sell Irnperialist re corn el do In Iglesiaes iurperialisme de Hum i veritat. La doctrina tonrista culmina en les cclebresXXIV proposiciorts.
Sentit intint do its X X IV proposieions. - La terininologia. - La clan de InIlur conrprensio es el significat d'acte i potencia. -Equivaleneia nietafisica en r-sscri essencia. -- Visio genial de in real distincio de 1'essincia i existineia. Equiva-Icrtcia cosnrologica en nratiria i forma. - Substancia i accidrnts. La meta.fisicatouristy es una admirable histologic dels cssers. - ('lassificaciri dels tres factorsfilosotics: <'Deu, naturalesa, esperit1. --Sant Tomits (paraules de Lles. Xlll) tractaagudasucnt i solidament alhora tots els estrems de In filosodin. -- Linies fonarrreutalsd)I sistcnsa tilosofic de Sant Tonras. - El sentit viii de in cicncia dona cl trioutfperdurable a l'cnsenyanrent tonrista. -Enllay sant i huuutnissini de la fe i les doc-trines dels Doctors Angelic i Serafic.
L'oeti/ud d':I ristotil respecte d':l rr.a.rayores en el primer dell Ilibres f isics (fase. (Foc-ttibre do 1923), per Pere M. 13ordov 't'orrents. Es una cornunicac10 1legida per aquestsenyor It la Societat ('atalana de l ilosofia en sessi() de set de juliol d'enguany. Es-grana els segiients titols: I. --- Intro(Iurciri: corn proeedeix Aristotil amb its opinionseonfroirics. --1L L'aetitrul d'.4ristotil re,.pecte d'.4tnaxiz+lores, opinions de varis ylos-11;arlors. -- I1f: L'opiu.ir; d'Albert el i1ayne i de 8Unt Tonuis. -IV: Observaeionspr(liini•nars a 1'estudi del problevn.a. ---V: El mitodc rl'Aristutil. - VI: La hipotesid'.Ilb,rt do ,S'a..rra. -- V11: La u.ostra, hipute.si.
Lls nu toles de la ciiracia per F'ra Rafael de Mataro, O. Min. Cap. (fase. tie noveut-bre 1923). Assaig sobre la sintesi i I'aualisi, cristal•litzacions de I'idealisnre i deIrealisrne. Els moderns tilosofs sentusiasinarcu iota erica massy amb la giiesti(r delsruetodcs drrnant-los una transccndcncia pcrtorbadort per I'elaboracio de In. cicucia.La q uestio s'enfoca en front dels Laboratoris llatius i preferent moot eIs natalans:IIantbregada de paisatge sobre Ies trajectories positivist es. ('nisi del positivisnre tanto uses profunda clue I'idealista. ('al el recte its - assenyalat per la uretafisica esco-lastica -- de la questio tnetodologica per orientar la cieneia d'ara.
42
.130 ANVAR.I DE LA SOCIETAT CATALAti'A DE FILOSOFIA
LO MISSATe:ER DEL SAC:RAT C'on DE JESUS. - Sant Toni4s i. les Unirersitals es-
pavr.yolcs (fascicle de mar4), bellissim estudi escrit pel Dr. Dliquel Vilatinu",, professor
a la I.'niversitat Pontificia de Tarragona. L'autor hi esgrana d'una mantra viva
i justa I'aetnaI rcnaixcmcnts del tomisme donaait una sensac10 hen ponderada del
qne aquest represcnta ja avui entre les disciplines humanes.
L'einiina 1/ri (fascicle de junk') per.l.Tusquets i'Terrats. liom hi substitueix els
ternres ache i /5olinC'ea per Ile, i ilc,yis/a1 definint 1'luiima corn a iiel del cos i le s altres
disposiciri reaccionitria>> (n.° de Ili de gencr de 1923).
i,El poeta i cl .want n.ntun-li.ssi1us. --- «\iV•im en plena restauracii> de la filosofia
percnnro>, ens esc'riU tin benvolgut i docte amic, refcrint-se it ]'actual renaixen^a
do I'Escolastica en general, i, en particular, it I'Escolastica, diriem divinitzada do
Sant Tomas d'Agnino.
»A ]'Angel de I' Escola li esdev o - excnseu la profana coniparanca - co quc a
11onir: cs scinprc actual, actualissim.
»Rc cs cent quc en determinades epoqucs, Tespcrit puma, coin elllpes per 1111a
fatalitat - necessaria, en part si volcu, nomes sigui coil a valor gencratriu do
rcaccit"t o do contrast -- lia arreconat Homer al guarda-roba de is eoiuparseries
preterites o ha eircunnscrit Sant Tomas en els limits cxclusiits de I'especialitat sa-
cerdotal. Han cstat, poet, eclipsis transitoris. La, suprema bcllesa, la sitprcnut Vcri-
tii.l him brillat scinprc de non, amb unit, major gliiria i anib nna major transcen-
dencia..?
»Honier ha estat, doncs, i sent senipre, poeta actualissim.
>Sant Tomas ha estat i sent scinprc, fildsof actualissim.
»Actualissinis en el sentit basic - aixo cs - pcrennal dcl mot,). (7 de niar4
de 1'023).
LA HORMWA DE O1to (n.° 28, 14 juliol 1923) dcdicat parcialment a cmnmemorar
el VI ('entenari de Ia canonitzacici de Sant Tonics enclou critic altres un bell article
del Hnt. Prof. J. Masdexexart sobre el ('entenari i interessantissimes reproductions
c'oni arc el Ssu.t 'I'omits de fra Angelic existent al claustre de Suit Mare de I' lorem'ia,
dos gravats antics represcntant Joan X X II i Sant Pins V-, el castcll del. Tapes it
Avinyt">; el Sant Tulips dcl Traini: el mansolcu de Sant ''omits it I'esglesia dels Dt;-
minics de Tolosa aterrat durant la revolucit) franccsa; el 1'riomf de Sant Tomits
existent it In capella dels espaiiiyols de Florencia, i 1'esglesia de Sant Semi o Sant
Sadurni de Tolosa on cs servat el cos del Doctor Angelic.
Ei ('ORREO CATALAN (ii.° de 18 d'agost de 1923), n6mero extraordinari dcdicat
it comnicmorar cl snsdit ('entcnari. ('ante tin retrat de Pins XI, el Sant Tomas
pintat per Francese Jacobi en 1270 (moacu cotta.) i cis segiients treballs: itnciclica
del snsdit Papa sobre el ('entenari; Santo Tomas ry el progres'o pet P. Lesmes Al-
calcle, 0. 1'.; 1'a (iyuila tt an dagcl em ci Sol pet P. ('alassanc Rabaza, Sch. P.; i Santo
Tonuis de Aquino, ideal de la cicncia cristiamua per Martinia Martinez.
VIDA ('nisPIANA (fase. 78): Glorificarici lom.ista, brew peril sucos estudi sobre
]'actual restauracio del tomisme i in canonitzaciw de Sant Tomas.
MADRE'S
J. RuvitA: L'educa.ciu de la ineenlit'a. -- Exirrt de llisccl'lcinca Prat de la Riba. -
Institut d'E.stiidis Catalans, 1923.
El seu autor divideix e1s intellectuals en artistes i homes de cieneia, els caracte-
ritza respectivament i, despres, els subdivideix en inventors i tecnics, comprenent
dintre cada tin d'aquests ultims ordres homes dell dos primers. Evidencia la prec-
3'S ANVARI DE LA SOCIETAT CATALANA DE FILOSOFIA
minencia dels inventors, ja Felogi de la originalitat, i din qne sols es nostre alto qu0
sigui original i en el grau en que en sigui. Din (pie una, de les principals fonts d'in-
ventiva, segons testimoni d'artistes i saw-, is la inspiracili.
Es pregunta qne is i Si es possible educarla. H;xposa i'hip6icsi dr' Mr. i'oincare.
L'autor cntin, corn el celehre mateui tic franci's, qne les activitats inconscients que
preparen Ili inspiraciri pertan,en al jo slblittinal. ('re0 qne no 5011 1Spiritoats, ja que
1'esperit, sub5ttutcia subsistent ((Ilan actua i lpran no actua, 65 sontpre conscient.
01) la seva activitat. I)in gyre la inu(tgeria subliminal c-5 111111 t iaquina alxili;u• de la.
metnoria, per(') que no ('s pas la veritable ntemnria, facultat espiritmtl que es ntani-
festa per una retentivitat conscient. Estit, conforme amb Mr. I'oincarc it considerar
antecedent necessari de la inspiracio on problema prcviautent plantcjat i que I'esfon,'
conscient no ha pogut resoldre. Enten cpre aquest planteig c's el propulsor inicial del
treball inconscicut de la, inspiraciri. En els motius que porten a la cnnsciencia clS
resultats ('aquest trchall subliminal. I'autor discrepa de .11r. Poincar^. :1g0est
creu qne rI nrotin radica 0n la, hellesa de la cxtntbi1)aciC) subliminal. En liuvraa crew
que el motiu es cl placr resultant de la. conclnsio dint trchall i que la combitill cin
subliminal que es manifesto a, la consciencia no eg rues 1)i nrelVs Bella que altres que
re:+icn ocultes, per(') qne es congruent al problema, ben o ntal plantcjat. q u e inicial-
b ent 1'ha Jiromoguda. D'aquestes idees ded1)eix pie l'instrunu'nt tisiologic de I'is-
piracit"0 no cols pot perfeccionar-se limb reclrsos higienies, sin) tauthro antb estinrul5
intcl lectuaIs quo I'ohliguin a I'activitat i a I'adgnisieio d'imatges. El virtllOS (i'es-
peril) que uraneja (lit instrument c5, (101)15, sualeptihll d'edncacio'o c1) aquest maneig.
En liu'yra Senvala les nrn'nu's que c0nsidera (Iles oficaces a tal ti, tart per als artistes
coln per als homes de ciencia, pero priucipal1)tc1)t per als primers. lndica vicis a
evitar i eita observations propies, refcri1)t-les. per via d'exemple. a divcrs(,s pas-
satges de la sera producer'( Iiteraria. Finahnenl s'ocupa dF1)1) altre proccdirncnt
lantbe molt propi de la imrntiva: cl de in indrrcci() fundada en intuicion5 projectadcs
a partir d'imatg's coujunte5. Lxplica aquest('5 intatges i fa wore cunt 5'en Scrveixen
its literats, arquitectes. musics. piutors i homes de ciencia. Enter que aquest proce-
dimcnt es el gran ordenador de la okra, artistica, el quo dona Funitat d'estil, Ies
harmonies de gamma i de to, la comprensiu dell caracters humans en ]a realitat i la
contposiciO dels artistics.
JOAQUiM XiOAV PALAU-. - Rousseau y his idcas polit "a..s modern,as «Editorial Kees.
Madrid.
No es, en el sentit estricte do la paraula, 111) trchall historic; no cs el proposit
de ('autor fer una nova expo.,icio Sigtent(tica de lea doctrines politiques de Rous-
seau. Fa flies aviat de cercar el srrotit. Ia siqui/ica.ciri de la Iilosofia juridila rousso-
niana en cl desenrot llanient de la, ideologia politico moderna: is it dir, en la qne
neix i evoluci0na des del I enaixement lies a, les darreries de la passada centIiria.
Amb aixet es conrpendt't perfectaanent quo Si acprest: trchall no r'S rma, rnrntografia
histitriea 65, encara molt menV5, rota critica doctrinal de Eousseau. Es eerca senri-
]ianuvtt c1 Scntit hist6ric de I'0bra (lei peusador ginebri. Per a trobar-lo es fa nna
rapida exposicio de I'esperit renaixentista base de tota ideol0gia posterior, con5i-
dcrant Rousseau aixi corn el restltat del moviment dialectic pie sortint del renaixe-
ment ti c1 sea primer relarsentant c'1) Hobbes. Es tracta de demost rar quo les doc-
trines de Rousseau representen el terme de la mcditaciu ctica i juridica iniciada pct
CRO N1ce 333
Renaixement i Ia iniciacici <en general va.ga i confusa, en ocasions estricta., sovintsednetora, d'una nova ntodalitat en ei plautejament i solucio dell prohlemes'>. LameditatioS roussoni:uia i ara en Kant. Kant rccull les sexes indications, intuitionsrectores ('unft ohra apassionada i fiuctuant, posant-]cs en is forma rigurosit i siste-ntatita d'urta construccia"l filosi;fica..
H' l Renaix(ment, cent, posy lcs preuti,es 1tcr a una concep(i(") subje(tivista delma"m. Fit una o alts forma, els sistcutes silo oti s post-rcuaix(nlistes pavan ell killidealisme subjectiu, empiric i relativista en la torrent a11glesa de pensanuent, meta-fisic i dogmatic (n la uilcditaeio filosofica continental. En I'ordre de la cultnra prac-tica - moral, dret - es reflexen anib perfecta claredat antbdu(s tcndi^ncies. Elsnhjectivisnte Cs, en l'ordre del', fets. o I'an:aquia o c1 sc11 equivalcnl ],t 111on:u'gniaa.hsoluta. Rousseau aspir:t a superarles. I agne,ta aspiraeio c^s, precisanlt•111, II querectili, desenrotlla i sist(matitza Kant. Aixi l'obra de IZottssc:tu CS (onsiderada enuna. de le" sever fa.cctes (al)dal", cons el pn11t do partida de la corrcnt id(ulista qne((rued a (Fula mater:t for11ial en Knit i persisteix cn les darrcres (5(oles ncokan-tiancs. ('al no oblidar gue Stammler cl ntcs it-lustre d'aguests - considera Rous-seau (0111 till vertader precursor.
l.'ohnt i, descompartida en dos capitols fonanuentals: I. La ideologia ambient.11. La critita roussoniana. Acaba antb nines brens acotaeiuns critiques :tnlipositi-vistes i atnb till apendix en el goal s(u proposades algunes hipotesi, sobre influ^naiesconcretes de Rousseau en ]a doctrina Kantiana.
JOAyt•ut Nli(\t^ Las eorrdirioncs do la, rrrdad clrna. Barcelona.E It seva tt si doctoral de Filosofia. El terra es concret, precis i a.rnb Iota cons-
ciencia lintitat. Les sews repercussions cn Iota ]a Filosotia s"n gairch(e intinites. Elmatrix antor en till curt prolog fa de detcrntinar-ne l'objecte i el proposit: Actualmentcis dart I:i (listiuciq") cntrc aqu(,ts ties camps (I' investigicia"a filosotica: Logica Pura,Tcoria del ('oncixenient, Psicologia. LI proble11ta psicologic c', till problenut real,de f(t, d'experiencia per taut: 1'estudi del ntecanisme total de la psiqui eneloentratniiltnent, Boni una part, el mecanisme del pensar. Li problema logic es tin pro-ble11ut ideal, de diet: cis el problema de lcs conditions ideals de la veritat, 1'cstudido la veritat cn si, abstraete de tot contingut concret. Tenim doncs, ('una part, itveritat ideal, antb ]es sews conditions (t(rn(s, universals i necessaries; d'altra part tinmecanisme psicologic, entre altres costs, peasant. La teoria del cuncixement cs mescla((Is dos: tracta d'averiguar tom i fins a gain punt un nteculisntc psieologie pen,attt,unit meat concreta, individual arriba al coneixement de la veritat. Suposa per tartresolts (Is dos probl(rn(s anteriors, (1 logic per i el psicologie. A ]a psicolugia no liint(ressa gue eI coneixcmcntt ennneni a la veritat o a Terror. A la logica no l'importaque la veritat sigui o no coneguda. El coneixcrnent --. psicologia -- de la veritat --logiea Thum - c1 sell valor, limits, possibilitat o itnpossibilitat, es propiament elproblcuia teoric del coil eix(menb>.
vAixo apareix avui continua diem --definit amh perfecta (laredat. Enl 'poca cn clue escrignre Leibniz no... Aix(), tom a, treball previ, pr(scindint de,tot intent de reconstrticcio del selitit sistemattic, sense tractar ('averiguar. de moment,el proposit i la Coll cepcici total leibnizimies pudem en cada tin d'aqucsts 0rdres,consid(rar l'aportaciq1 de Leibniz al desenrutllament de la cicncia filosofica. 1)eixarenta part Ia seva (norm( contribncio al progres do Its idccs psicologigues: procurarctn en
:;3^! ^^^',1ltt I )E L:^ Su('IT'G^7' l':1TALANII llE FII,O^uFIA
lit mida (Icl possible prescilidif. tamb^ del probIcIna te(,wic del coneixpmcnt^ filrem
de dc"'articular flel Sell sistenia quelcom naturallfient, 1111a 111inima, part de lo
i Ics doctrines do 1^:^^luincnc. R^ecurdem els llilires del 1'. 1'^^^;ues i de (ikon, a
I^ran^;a: el d'Ul^iati, a Italia; cl do Simon, a I^i•Igica; el de (:rabmann, n :11ema-
n^^^i,., :^ l^a^,an^a manc^i^^;^ anti o^a^a ai^i. 1 cl Ih•. l^onui. ^mctcrint altres tas-
l'IV)N ILA. 335
ques mes glorioses, ha fet el sacrifici d'escriure-la. Ha reeixit plenament, no sola-ment perdue ha tingut en compte les nm('s relents descobertes sobre I'Angelic, sinsper(fne el nlagoihe Coucixenient, de 1'obra tomista, una finer d'analisi psicol6gicai un bell eucert en l'ordenacio, Ii donee caients d'originalit tit. El tomisine del Doetot (,omit dista molt del franci's i de I'italia. No adnuct tames concessions. Si volatr.IUrc els savis no el,y diu clue Sant Tomils avui pensari,I tom ells, sin(l (file el, nlos-tra el tresor misterius de la fisica filosafi.ca. Si vol concencer els clergues, no 4Is se-uueix amb l'oripell de la nloderl'itat, Sim'l clue dibuixa la formidable figura sacer-dotal del gran Te6leg. 1 si atreu els intellectuals i els artistes no I's :Imh nletilforeselaudicadores, Sin(, amb rigidesa i>,tica de doctrina. Per aquesta solidesa 1'obra delDr. (^omi mereix arribar a tots els ambients estudiosos, i per sa bella forma pensoclue hi arribarh.-JOAN TUSQUETS I TEIIIIAl's.
1'. B. MAitIN-SOLA. - La Evolution iwmogeuea del dogma eatolico (Uiblioteca detomistas espalioles, vol. 1). Valencia, 1923.En premsa ja e1 present Anuari, acabem do retire aquesta obra del 1'. Mariii
Soli, Professor de Surma 'I'lleologica a, la I.'niversitat de I^riburg (Suissa)..\1onII-mental pel sell voluul material (GOO pigines) i per la tinor extraordinii.ria i la plenit udcientifica amh que estudia un veritable eixanl de problemes ben transcendentstractats fins ara amb relativa dc.scuranra, farem d'analitrar-la amb tota cura en elpruxiut volunl, limitant-nos, per ara, a transcriure aqui e1 see index sintetic:
IN'rltoiucci6N. - Capltulo primero: Las diversas especies y grados de evolIll i6n.Secciun primera: La evolution en general. - Secci(m segunda: Los tres
grados de evoluci6u doct rinal. - Secci6n tercera: La evoluci(ni de los dive sosglencros de ciencias. -- Secciun cuarta: La evoluciun mediante raciocinio de laeseueia a las propiedades. - Sccciun quinta: La evoluciun inediante raciociniode la causes a los efectos.
Capitulo segunulo: La evolution del dogma y la virtualidad implicita del dato revelado.-Section primera: El punto de partida de la evolution dogniatica. - -- Secci6nsegunda: l)rigen Historico de la coufusi6n moderna Sobl'e la verdadera virtua-lidad revelada. ---Secciun tercera: (lasificacion de las diversas teorias cat6licassobre esta materia. - Secci6n cuarta: La virtualidad fisico-conexiva no es ver-dadera virtualidad revelada ni teolugica. - Secciun quinta: La verdadera vir-tualidad revelada y teologica es la virtualidad implicita o metafisico inclu-siva. Secciun sexta: La virtualidad metafisico-inclusiva es realmente homo-gI nea Con Cl dato revelado. - Secci6n s6ptinla: Dos concepciones opuestassobre la virtualidad revelada o sagrada teologia.
Capitulo trrcero: La evolution del dogma y la autoridad de la Iglesia. - Secciunprimei.a: La virtualidad revelada antes de la definici6n de la Iglesia. -- Secciunsegunda: La virtualidad revelada despm6s de la definition de la Iglesia. - See-ci(In tercera: E1 Iltgar orginico de la autoridad de la Iglesia en nuestra fe divina.- Section cuarta: Si ]a Iglesia convierte la revelaciun mediata o virtual eninmediata. --- Secciun quinta: La autoridad de la Iglesia comparada con la deDios y la de los 1p6stoles. - Secci ri sexta: Dos funciones de ]a autoridad de ]aIglesia respecto el dep6sito revelado. - Secciun s6ptima: Si la evoluciun dogmu-tica despues de los apustoles es suhjetiva it objetiva. - Secciun octava: Si lasdefiniciones de la Iglesia completan o perfeccionan el depusito.
316, AXCARt DE LA SOCFETAT CATALANA N', FILOSOFIA
Capitulo cuarto: .Las diferentes vias de la evolution del dogma. Secciun primera.:
Iat evoluciun dogntatica it via especulativa. - Secciolt segnnda: Ejemplos
hist^'uico, de evoluci(")Il dogiu.iIic;t por via especulativa. - Seccinnt tcrcera: 11iis
ejemplos de to misnut. - Sccci^"nt cuarta: Si Cabe evoluciun dogmatics por via
de itsimilawoti. -- Secc•inn chiinta: La evoluciun dogmatics por via efectiva o
experimental - Secciun sexta: Las analogias o inuigenes de la evoluciun dog-
nritiea.
Capitulo quiuto: La extension de Ia evolution dogmatica y refutaci6n de la Ilamada
fe eclesiastica. - Secciun printers: Origen y sentido de lit nioderna fe eclesias-
tica. Secciun ,cguud<t: La fe eclesiastica v la, oouclusiones teolugicas. - Sec-
ciun tcrcera: La fe eclesiastica y los hechos dogmaticos. -- Srcciun cuarta: La
fe eclesiastica v la canonization de los Santos.
Capitulo sexto: Solution de las objeciones contra la evolution del dogma. - Seccitin
primera: Objeciones contra la evolution dogntatica en general. - Secciun se-
gunda: 111as objeciones contra to tnisnut. - Secciun tercera: Objecioncs contra la
ident ificaciun de la cxtensinn de la evoluciun del dogma con Ia extension de lit
infalibilidad. - Secci^"m cuarta: Objcciones contra unit de la, pruebas principales
de la evoluciun del dogma.
Capitulo m'pti7uo: La evoluciun del dogma y lit opini6n traditional. - Secci^"^n pri-
mera: La opini6n de tos Santos Padres. - Secciun se;tntda: La opinion de Santo
