+ All Categories
Home > Devices & Hardware > Democracies alternatives

Democracies alternatives

Date post: 25-Jun-2015
Category:
Upload: lutxana
View: 987 times
Download: 0 times
Share this document with a friend
Description:
Democracies alternatives
Popular Tags:
24
NOUS ESCENARIS SOCIOPOLÍTICS EN RELACIONS PÚBLIQUES Dr. Joan Balcells Abril 2012 Escola Superior de Relacions Públiques
Transcript
Page 1: Democracies alternatives

NOUS ESCENARIS SOCIOPOLÍTICS EN RELACIONS PÚBLIQUESDr. Joan BalcellsAbril 2012Escola Superior de Relacions Públiques

Page 2: Democracies alternatives

SUMARI                                                                                                                                      DEMOCRÀCIA                                                                         REPÚBLICA                                                                        MODELS DE REPÚBLICAFACTORS POSITIUS DELS SISTEMES POLÍTICS MODERNSFACTORS NEGATIUS DELS SISTEMES POLÍTICS MODERNSFACTORS INFLUENTS DELS SISTEMES POLÍTICS MODERNS              NOUS MODELS DE  CONVIVÈNCIA                                                   

CONCLUSIONS                                                             

Page 3: Democracies alternatives

DEMOCRÀCIA // DEFINICIÓ *//MODELS DE DEMOCRÀCIA

El seu significat literal és: govern del poble.

Organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat als representants.Forma de convivència social en la qual tots els seus habitants són lliures i iguals davant la llei i les relacions socials s’estableixen mitjançant acords col·lectius.

DEMOCRÀCIA DIRECTALa decisió és adoptada directament pels membres del poble.

DEMOCRÀCIA INDIRECTA O REPRESENTATIVALa decisió és adoptada per persones reconegudes pel poble com els seus representants.

DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVAEs segueix un model polític que facilita als ciutadans la seva capacitat d’associar-se i organitzar per poder exercir una influència directa en les decisions públiques o quan es facilita a la ciutadania amplis mecanismes electorals participatius.

*Actualment aquestes tres formes no són excloents i solen integrar-se com a mecanismes complementaris.

Page 4: Democracies alternatives

DEMOCRÀCIA // ORIGEN

DEMOCRÀCIA ATENENCA• Segle V a.c.  Atenes era una ciutat/estat on vivien unes 300.000 persones de les que

només 60.000 aproximadament tenien accés al vot: homes lliures nascuts a la ciutat. Dones, estrangers i esclaus no podien participar en les assemblees ni tenien dret a vot.

Sistema i organització• Els ciutadans participaven directament a les assemblees i debatien i decidien sobre

qualsevol qüestió a l’àgora (plaça central i oberta).

• L’administració estava a les mans dels funcionaris, una mica més d’un miler cada any. Eren seleccionats majoritàriament per sorteig, eren funcions rotatòries, i no podia repetir la mateixa persona, per evitar corrupteles.

Va acabar arrel de les guerres amb Esparta i altres ciutats, i per l’invassió macedònia d’Alexandre el Gran.

Aquesta forma de govern va durar aproximadament dos segles i triomfà degut al petit nombre de membres de la ciutadania.

Page 5: Democracies alternatives

DEMOCRÀCIA // MODEL ACTUAL

DEMOCRÀCIA LIBERAL

El concepte pur de "democràcia liberal" neix del corrent del liberalisme polític, arrel de les diferents revolucions populars, industrials i lliberals de les classes burgueses i obreres.

•tots els ciutadans majors d’edat i legalitzats poden votar l’elecció de la seva assemblea representativa, normalment cada quatre anys; durant el tot el segle XX s’han anat incloent les dones com votants igualitàries als homes.

•consisteix en una democràcia representativa on la capacitat dels representants electes, grup de parlamentaris, és per a la presa de decisions polítiques comunes, establertes en una Constitució, amb varis drets i llibertats garantides.

Page 6: Democracies alternatives

REPÚBLICA // DEFINICIÓ

No s’ha de confondre república amb democràcia, la república és el govern de la llei i la democràcia és el govern de la majoria

Sistema polític que es fonamenta en les lleis, conjunt de principis fonamentals normalment establerts en una constitució i la igualtat dels seus membres i la preservació dels drets fonamentals.Intenta frenar els possibles abusos de les persones que tenen major poder, del govern i de les majories, per tal de protegir els drets fonamentals i les llibertats civils dels ciutadans.

Govern triat a partiir de la democràcia representativa mitjançant el sufragi universal.

•Periodicitat en els càrrecs•La publicitat dels actes de govern, no és possible el secret d’estat•La responsabilitat de polítics i funcionaris públics;•La separació i control dels poders•La sobirania de la llei;•L’exercici de la ciutadania, qui posa i deposa, amb participació activa•La pràctica del respecte amb les idees oposades;•La igualtat davant la llei•La idoneïtat com a condició d’accés als càrrecs públics.

Page 7: Democracies alternatives

REPÚBLICA // ORIGEN

REPÚBLICA DELS MILLORS, DE PLATÓTambé pot ser la república, una democràcia o una aristocràcia, com la república concebuda per Plató, que en realitat es deia "politèia" on haurien de governar els millors, en una forma on es barregen trets de la democràcia amb els de l’aristocràcia, i que ha desencadenat moltes idees liberals i autoritàries en la història política.

REPÚBLICA ROMANASistema de govern on els comicis designaven a dos cònsols que ocupaven el càrrec durant un any. La rotació era mensual. A cada semiperíode, un cònsol exercia el poder real, cònsol major, mentre que l’altre ho supervisava.

Page 8: Democracies alternatives

REPÚBLICA // MODELS ACTUALS DE REPÚBLICA

REPÚBLIQUES PRESIDENCIALISTESEls Estats Units, Xile, Argentina i Equador, on el cap d’estat i de govern, elegit pel poble, coincideixen.

REPÚBLIQUES PRESIDENCIALISTES PARLAMENTÀRIESEstan diferenciades les funcions del cap d’estat i del cap de govern, que és triat pel parlament, en contraposició del que és responsable políticament, com Àustria, Israel i Grècia.

SISTEMES SEMIPRESIDENCIALSEl president de la república i el primer ministre pertanyin a diferents partits polítics amb ideologies oposades. Cas recurrent per exemple a França.

PRESIDÈNCIA INDEPENDENTAlemanya o Índia, el president de la República ha de romandre estrictament independent a la dinàmica govern / oposició.

PRESIDÈNCIA EN CONSELL O COMITÈSuïssa, Bòsnia i Hercegovina i San Marino, la presidència de la República l’exerceix un Consell o Comitè. En aquest cas, el cap visible de l’estat va rotant entre els membres del Consell, cada any, cada mig any, segons s’estableixi.

REPÚBLIQUES LAIQUESMoltes repúbliques, sobretot des que la francesa i la nord-americana, van establir les bases per al dret que actualment recullen la majoria de constitucions, amb la llibertat de culte aquest aspecte és de lliure elecció del ciutadà.

REPÚBLIQUES CONFESSIONALSHi ha estats que s’han organitzat com a repúbliques per poder establir la seva religió en la constitució, per evitar ingerències interiors i exteriors en el culte estatal; com el cas de l'Estat d'Israel o les Repúbliques Islàmiques, la República catòlica d'Irlanda o la República protestant dels Països Baixos. La República Islàmica de l'Iran es va crear arrel de la religió islamista.

Page 9: Democracies alternatives

FACTORS POSITIUS DELS SISTEMES DE GOVERN ACTUAL

•ESTABILITAT POLÍTICA I PAU

Creant un sistema on el poble pugui canviar governs sense canviar la bases legals redueix la incertesa i inestabilitat polítiques i assegura que si els ciutadans no estan d’acord amb la política del govern de torn, podran canviar en les pròximes eleccions.Això és preferible a un sistema en què els canvis polítics tinguin lloc a través de la violència.

Les democràcies liberals mai han entrat en guerra amb altres democràcies liberals i els conflictes armats han estat contra altres sistemes no democràtics o comunistes amb la idea d’intentar alliberar els seus pobles.

•SISTEMA DEL BENESTAR I DESENVOLUPAMENT HUMÀ

major puntuació en l’índex de desenvolupament humà gràcies a l’establiment d’uns serveis mínims generals en els estats de sanitat, educació i seguretat social; i el manteniment i millora dels drets i llibertats essencials humans de manera evolutiva.

Page 10: Democracies alternatives

FACTORS NEGATIUS DELS SISTEMES DE GOVERN ACTUAL

CORRUPCIÓ•molts casos de corrupció a nivell de malversació de diners públics i en tràfic d’influències per a benefici propi•per la falta d’ètica professional i de càstig real que pot haver al portar a terme aquestes conductes•la societat surt molt perjudicada econòmicament i en el grau de democràcia real; es sent traïda pels politics moralment però no obstant, segons estudis estadístics, això no fa que aquests politics siguin deixats de votar, moltes vegades inclús augmenten els vots i així el seu poder.

BUROCRÀCIA / FUNCIONARIS / ENTITATS PÚBLIQUES MALAMENT GESTIONADES

•nova classe social indicada pel ideòleg Marx que organitza i condueix les administracions i serveis dels governs, i el retroalimenta, obtenen beneficis laborals i socials•processos legítims són complicats i lents, empitjora així el sistema democràtic, l’accés als serveis i la pressa de decisions.

CRISIS ECONÒMIQUES I CRISIS FINANCERES / CAPITALISME / CONSUMISME / CRISI ECOLÒGICA

•molts estats en la ruïna financera•fonamenten el seu benestar i funcionament en el consumisme i les classes socials diferenciades: empresaris i treballadors.•L’era industrial va portar a els estats democràtics a situacions molt pròsperes econòmicament que han finalitzat amb davallades estrepitoses sobretot per no tenir en compte el efecte global de les seves activitats, la sobreexplotació de recursos naturals i avenços tecnològics i socials.

Page 11: Democracies alternatives

SOCIETAT ACTUAL

Han creat una societat nova treballadora generalitzada:•molt sana, ha augmentat molt l’esperança de vida:•ben educada, amb mínims històrics d’analfabetisme; •drets dels treballadors i socials garantits;•ben comunicada: noves infraestructures, telecomunicacions;•globalitzada: món internacionalitzat i interconnectat, etc;

Això també ha provocat:

•superpoblació i població envellida, que perilla el sistema del benestar

•accés directe a la informació global: revoltes populars i accions contra corrupcions polítiques, influències de bancs i empreses

•la internacionalització i l’augment de drets dels treballadors i socials han dut a les grans empreses a cercar centres de producció a països més econòmics, inclús sense respecte dels drets humans

•la immigració desmesurada ha saturat els països democràtics per que la gent vol assolir els mateixos privilegis de les seves societats

•consum incontrolable de matèries primeres i energies no renovables, i contaminació del planeta per d’excessiva producció industrial

Page 12: Democracies alternatives

FACTORS INFLUENTS // DEMOCRÀCIES ACTUALS

RELIGIÓ I PODER•les revolucions que han propiciat el canvi de Monarquia a República han estat altament laïcistes •la religió cada vegada es separa més dels governs, però hi ha fonamenta sistemes politics, com ara els EUA, que juren amb la ma sobre la Bíblia.

SISTEMA CAPITALISTA i INDUSTRIAL EN CRISI•Sistema molt individualista i egoista que tracta de guanyar diners, produir beneficis, invertint i l’especulen sobre productes i serveis "commodities", comprant i venent-los, creant bombolles, inflant els preus, fins que aquestes esclaten i provoquen una crisis.

GLOBALITZACIÓ I NOVES TECNOLOGIES. SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. La Governança Global.•des dels anys 60 ha sorgit una revolució social gràcies a l’evolució humana en transport comunicació i tecnologia, per relacionar intensament tractes econòmics de tot el món. •món amb les seves diferents societats molt més relacionades entre sí i integrades, amb relacions intensificades i comerç internacional integrat en qualsevol economia•entitats mundials s’han transformat en multinacionals transnacionals i s’han creat institucions internacionals i supranacionals com ara les Nacions Unides (NU), la ONU, el  Banc Mundial(BM)  i el Fons monetari Mundial (FMI), que controlen el mercat global.

Page 13: Democracies alternatives

FACTORS INFLUENTS DEMOCRÀCIES ACTUALS

ELECCIONS I PARTICIPACIÓ

•alt nivell d’abstenció electoral (que de vegades supera el 50%) i per un escàs poder d’influència de la ciutadania en la política son fenòmens que mostren el poc contingut democràtic de les democràcies representatives modernes.

•L’accés al poder polític es molt dificultós per a una persona normal al existir normalment les llistes tancades i al requerir normes establertes pels grans partits històrics que els beneficien i mantenen els seus privilegis.

•La representació hauria de ser d’una persona un vot, no com ara que es percentual segons la quantitat de població i per zones geogràfiques.

•La democràcia directa només és possible en comunitats polítiques molt petites i es proposa

una solució intermèdia: la democràcia participativa i de mecanismes de participació popular en les decisions democràtiques.

Page 14: Democracies alternatives

PAÏSSOS EMERGENTS //

BRASIL producció de matèries primeres més econòmiques. Vot obligatori.

INDIA potència mundial en construcció i tecnologia i serveis informàtics, és la democràcia més nombrosa del món.

XINA potència mundial en producció industrial, i està comprant totes les reserves de matèries primeres arreu del món.

PUNTS EN COMÚ:

•Es basen en l’economia interior, són autosuficients en tots els sectors econòmics.

•Formació qualificada i en serveis socials: sanitat, transport, i drets humans.

•Mantenen altes produccions agricoles.

•Encara ténen molta població en situació de pobresa extrema, però ha disminuit molt

•Segueixen el model occidental consumista i patriarcal, que els portarà igualment a una crisi econòmica i social futura.

Page 15: Democracies alternatives

NOUS MODELS DE CONVIVÈNCIA DEMOCRÀCIES ALTERNATIVES

NOVA CONSCIÈNCIA

•Als anys 60 i 70 hi va haver un boom d’activistes de diferents sectors: economia, recursos humans, sociologia, psicologia, Marketing, etc; seguint la filosofia hippie i/o punk, que cercava practicar el comunisme i generar una societat beneficiosa amb la resta del món, treballant el pacifisme i les llibertats sexuals, l’aproximació a cultures antigues místiques com el budisme, i treballant la consciència global, l’ecologia i el vegetarianisme.

•Aquests ideals es van promoure per tot el món generant col·lectius i associacions

alliberades arreu del planeta.

•Molts líders socials de llavors van acabar sent directius de grans empreses, els artistes van enriquir-se amb la venda de la seva música, cinema, art, moda, etc; per pertànyer originalment en general a famílies benestants.

•Dins d’aquests moviments encara resten col·lectius d’acció i lluita com serien els diferents ecologismes, feminismes, els col·lectius LGTB, que molts inclús transformats i institucionalitzats en Ong's, han seguit treballant pels drets propis i col·lectius, dins del sistema, i no obstant han mantingut al dia les necessitats de drets i llibertats no assolides plenament en la democràcia liberal, com és el cas de la igualtat de la dona davant l’home.

Page 16: Democracies alternatives

NOUS MODELS DE CONVIVÈNCIA DEMOCRÀCIES ALTERNATIVES

MODELS ANTIPATRIARCALS / FEMINISTES / QUEERS'autodefineixen com col·lectius revolucionaris ja que, lluiten per a una transformació social, política i econòmica que aconsegueixi una ruptura de l’ordre establert, i per assolir-ho és necessari acabar amb el patriarcat i el capitalisme en totes les seves formes d’explotació. El patriarcat és una forma d’organització social que dóna la màxima autoritat social i política a l’home, adult, heterosexual i cap de família. El patriarcat necessita relacions de dominació, per les quals, es controla les persones segons una jerarquia de sexe, edat i opció sexual: els homes controlen les dones, els adults controlen els menors i l’únic opció sexual vàlida és l’heterosexual. Per tant, per definició, el patriarcat ens afecta a tots i a totes les persones. El model patriarcal ha estructurat el modus vivendi de les persones sobretot des de les diferents religions on l’home és un ésser superior a la dona: catolicismes, cristianismes, islamismes, judaismes, etc.

Page 17: Democracies alternatives

NOUS MODELS DE CONVIVÈNCIA DEMOCRÀCIES ALTERNATIVES

MODELS ANTIPATRIARCALS

Això ha establert un model, fonamentat en la por , per controlar les persones; són sotmeses a ser d’una determinada manera i actuar d’una forma que d’alguna manera garanteix el poder dels poderosos sobre la gran massa treballadora.

Aquests principis han estat modelats pel capitalisme sobretot en la vessant de models ideals de bellesa i conducta, sentiments de possessió, promovent el consumisme incontrolat, i a més a més l’alienació de l'individu. El capitalisme patriarcal convida a posseir una gran televisió, un gran cotxe, un pis, una parella estable i heterosexual, tenir fills, mantenir una imatge personal concreta i un nivell de vida sempre ostentós.

Provoca:•emigració de gent a la cerca d’aquets ideals, •guerres per matèries primeres com el Coltan al Congo per fabricar mòbils sotmetiment dels estats a grans multinacionals, •pèrdua d’independència dels mitjans de comunicació, la manipulació i demagògia política, la corrupció, etc.

Page 18: Democracies alternatives

NOUS MODELS DE CONVIVÈNCIA DEMOCRÀCIES ALTERNATIVES

DEMOCRÀCIA INCLUSIVA / WORLD MOVEMENT FOR DEMOCRACY / DEMOCRACIA REAL YA / 15 M / INDIGNATS / ANTIGLOBALITZACIÓ / DECREIXEMENT / ECONOMÍA PEL BE COMÚ

La crisi multidimensional actual ha portat al món a punt de partida a principis del nou mil·lenni on afronta una crisi multidimensional (econòmica, ecològica, social, cultural i política) causada per la concentració de poder en mans de diverses elits com a resultat de l’establiment, des de fa dos segles, del sistema d’economia de mercat, la representació política i les formes jeràrquiques que s’hi relacionen.

L’objectiu general significa recuperar el significat de democràcia:

•Democràcia directa participació: una persona un vot.

•Democràcia ecològica: reintegració de la societat amb la natura.

•Democràcia econòmica: creació d’institucions d’autogestió pel be comú, cercant el consum de productes naturals biològics, que redueixin el consum general i comporti una autogestió de les comunitats a través de l’intercanvi de treballs manuals i productes sense diners.

Page 19: Democracies alternatives

PAÏSSOS EMERGENTS //

BRASIL producció de matèries primeres més econòmiques

INDIA potència mundial en construcció i tecnologia i serveis informàtics

XINA potència mundial en producció industrial

PUNTS EN COMÚ:

•Es basen en l’economia interior, són autosuficients en tots els sectors econòmics.

•Formació qualificada i en serveis socials: sanitat, transport, i drets humans.

•Mantenen altes produccions agricoles.

•Encara ténen molta població en situació de pobresa extrema, però ha disminuit molt

•Segueixen el model occidental consumista i patriarcal, que els portarà igualment a una crisi econòmica i social futura.

Page 20: Democracies alternatives

CONCLUSIONS //// A tenir en compte:

MODEL D’AUSTERITAT ERRONI A EUROPA

•les retallades socials i les polítiques d’austeritat aplicades a països com Espanya, Itàlia, Grècia, Irlanda, etc; no milloren l’economia, sinó que segons les darreres dades han creat una inestabilitat en augment que provoca la futura continuïtat de la crisi general.

•es segueix el model popularitzada als anys 90 per Alesina. Model que va fonamentar la Unió Monetària que es va aprovar el Tractat de Maastricht de 1991 i el Pacte d'Estabilitat de 1997. Aquest model segueix la reducció de dèficits i els ajustos fiscals creient que poden tenir efectes expansius.

•la privatització del sector públic sobretot en serveis per millorar l’eficiència i la rendibilitat.

Molts crítics diuen que son les mateixes multinacionals, bancs, etc; que han provocat la crisi per poder eliminar els goberns populars i establir la dictadura económica capitalista, i transformar la societat del benestar en empreses privades.

•cal una reforma financera immediata amb l’objectiu de crear flux econòmic, recuperar la confiança, i proposar quins seran els sectors productius del futur i quin tipus de productes generarem i exportarem el nostre país d’ara en endavant.

Europa dubta sobre com enfrontar-se de veritat als problemes de competitivitat que té amb les economies emergents.

Page 21: Democracies alternatives

CONCLUSIONS ////A tenir en compte:

CANADÀ I LA DEMOCRÀCIA

•te i manté una de les democràcies més igualitàries i amb més recursos socials i públics de fora de la zona de l'Europa del Benestar.

•politiques molt interessants en drets humans, ajudes a joves en estudis i accés social i públic a la sanitat, entre d’altres.

•emfatitzen molt el poder de qualsevol dels seus membres en accedir a la política.

•és un estat molt pròsper, que respecte i promou les diferents identitats i cultures que hi resideixen al seu territori.

•promouen molt la cultura del reciclatge, l’ecologisme i el manteniment de la natura i els drets dels animals.

Page 22: Democracies alternatives

CONCLUSIONS //// A tenir en compte:MODEL D’ÈXIT DEL PAÏSOS ESCANDINAUS

•referent pel seu model social avançat de l’estat del benestar, per la seva democràcia, netament occidental, i pel seu creixement econòmic que segueix el model del economista Keynes que va resucitar als EEUU als anys 30 amb la política d’inversió pública per dinamitzar l’economia interior.

•en els últims 10 anys només són els únics països amb superàvit públic a Europa, és a dir amb majors ingressos que despeses en les seves arques col · lectives.

•el model polític de magnífics serveis socials gratuïts, alt nombre d’empleats públics i alta equitat no només no resulta insostenible sinó que llança balanços positius en la comptabilitat dels països.

Han donant un fort impuls a la seva economia:•rebaixant impostos•fomentant la recerca i la innovació•impulsant la iniciativa empresarial•retocant alguns aspectes de l’estat del benestar fent-lo més equitatiu i més sostenible

Mantenen també les seves bases fonamentals: el sentiment col · lectiu, l’autoexigència, la capacitat de diàleg, la moral de l’esforç i de la disciplina.

Page 23: Democracies alternatives

CONCLUSIONS // MODEL MATRIARCAL

•el model matriarcal ha funcionat en el passat, va ser el que va portar els humans a unir-se en comunitats i evolucionar.

•és un model que actualment es segueix portant a terme a molts indrets del món, sobretot a tribus de l’Africà, Austràlia, a l'Amazònia, al Tibet, indrets on la "ma del home" i potser la de les religions amb un sol déu masculí i superpoderós, no han arribat encara.

•Potser haurem de desaprendre i aprendre de nou a aprofitar el que som, la nostra

comunitat, consumir i vivint tenint en compte també el benestar de la resta del món.

Page 24: Democracies alternatives

*Conte de Llum:

"Un antropòleg va proposar un joc als nens d’una tribu africana:

Va posar una cistella plena de fruites a prop d’un arbre i li va dir als nens que aquell que

arribés primer guanyaria totes les fruites.

Quan va donar el senyal de córrer, tots els nens es van prendre de les mans i van córrer junts,

després es van asseure junts a gaudir del premi.Ell els va preguntar per què havien corregut així

junts, si només un podia guanyar totes les fruites, li van respondre:

UBUNTU: com un de nosaltres podria estar feliç si tots els altres estan tristos?

UBUNTU, en la cultura Xhosa significa: "Jo sóc perquè nosaltres som."


Recommended