IOANNES “Peplum” Productions, SL.

ELEMENTS CONTEXTUALS

• Sistema Jurídic: Totum Ius.• Sistema Legislatiu: Et Leges et Iura et Corpus

Iuris Civilis.• Funció: Et Gaius et Ulpianus.• Acte/Fet: Et actum et actio et factum.• Context de Producció: Et tabulae et archiva.• Agents: Et tabelliones et tabularii et notarii.

SISTEMA JURÍDICELEMENTS CONTEXTUALS

TOTUM IUS

• IUS sembla que prové del radical sànscrit Iu, que expressa la idea de vincle, que tendeix a l’harmonia social, o de Ious que té un significat religiós, que prové de la divinitat. En català antic: EL JUS.

• DIRECTUM, en canvi, es comença a utilitzar a l’Edat Mitjana, i significa allò que és conforme a la regla, a la normativa. Rectitud. En català: EL DRET.

TOTUM IUS

• Ordenament jurídic: El conjunt de normes o de relacions jurídicament rellevants en una comunitat.

• Potestas ac facultas a iure seu lege concessa, agendi aliquid, vel faciendi.

ET IUS ET SCRIPTURA

• XII Taules: Cap al·lusió a l’escriptura.• Titus Livi, Ab urbe condita (360aC): “Rarae per

ea tempora litterae erant”.• Predomini de la forma oral sobre l’escrita, tan

en les relacions entre ciutadans romans (Ius Civile) com amb estrangers (Ius Gentium).

ET IUS ET OS

• IUS: Caràcter sacre, esotèric i ritual. • PRONUNCIACIÓ EXACTA DE DETERMINADES

PARAULES, RITUALS O ORACIONS: Conservades en secret donaven lloc a la producció de conseqüències jurídiques.

• FORMA ORAL : Rapidesa i senzillesa de l’acció jurídica i seguretat del contracte gràcies al compliment de determinats requisits.

• Però la força probatòria i constitutiva de la forma oral DESAPAREIX AMB LES PERSONES. Cal major seguretat.

ET IUS ET SCRIPTURA

• La utilització de la forma escrita es produeix per influència del món grec, oriental i provincial.

• Pocs documents escrits: el testament, les fórmules processals i els contractes literals.

• El document no solia tenir força dispositiva, sinó només força probatòria.

• L’acte es seguia fent de manera oral i existia independentement del document on es recollia.

SISTEMA LEGISLATIUELEMENTS CONTEXTUALS

ET LEGES ET IURA

• La pràctica d’estendre per escrit els continguts dels negocis amb la intervenció d’un professional que redacta no comença a apareixer a les lleis fins el segle III dC.

• Papinià, Pau, Gai, Ulpià i Modesti, juristes que en fan menció a partir del s. III dC.

• Epitome d’Ulpià i Institutiones de Gai.

ET LEGES ET IURA

• La posada per escrit de les noves lleis, la transmissió escrita dels preceptes orals, tot plegat serveix per bastir un edifici consistent que reforça l’estat jurídic del col·lectiu.

• Scriptum ius est lex.The Roman Law Libraryhttp://upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak/

FUNCIÓELEMENTS CONTEXTUALS

TOTUM IUS GAII

• Institutiones de Gai, jurista (161 dC): El dret, en el seu conjunt, - del qual ens en servim,- té en compte les persones, les coses i les accions.

• Personae: objecte i subjecte.• Res: publiques i privades. • Actiones: Procediments.

TOTUM IUS ULPIANI

• Epitome d’Ulpià, jurista(s.III in):• Tot el dret consisteix o bé en l’adquisició o bé

en la conservació o bé en patir una pèrdua: allò que interessa establir és de quina manera quelcom esdevé d’algú o bé de quina manera alguna conserva una cosa o una posició jurídica, o bé de quina manera la alieni o la perdi.

TOTUM IUS ULPIANI

• A diferència de Gaius, el totum ius a què fa referència no s’enfoca a persones, coses i accions, ni al dret privat, sinó a les relacions patrimonials.

• En aquest context té més sentit una “documentació” escrita de les accions jurídiques entre parts.

• Primeres mencions a la documentació dels Tabelliones: professionals de l’escriptura.

CORPUS IURIS CIVILIS

• Compil·lació feta per l’emperador Justinià entre el 529 dC i el 534 dC.

• Recopilació de legislació datable entre el 117 dC i 534 dC, i incorporació de la pròpia de l’emperador fins el 565 dC.

• Mores: costums.• Ius civile: estrat jurídic prelegislatiu.• Ius civile et lex publica: costum i llei escrita.• El conjunt de normativa oral i escrita definitivament

disposada de manera solemne i amb voluntat completiva.

ACCIÓ/FETELEMENTS CONTEXTUALS

ET FACTUM ET ACTIO ET ACTUM

• FACTUM: l’element del món real desencadenant d’una acció.

• ACTIONES: deriva de Agere (fer, realitzar) i són els mitjans que ofereix l’Estat al seus ciutadans per a defensar els seus drets. Permeten l’execució dels passos per assolir un objectiu jurídic.

• ACTUM: un moment puntual de l’acció o la seva finalització.

CONTEXT DE PRODUCCIÓELEMENTS CONTEXTUALS

TABULARIUM

• Tabularium: Arxiu Públic.• Archivum: Arxiu Públic a partir de Marc Aureli

Frontó (170 dC), que recupera aquest mot derivat del grec Archeion.

• Scrinium: Arxiu Privat.• Un arxiu públic era fonamental en una

administració forta. Era el custodi dels originals i tot el que en sortia eren còpies.

AGENTSELEMENTS CONTEXTUALS

TABULARII

• Tabularius:– Cos d’escribes públics, -integrats per esclaus

públics o lliberts i homes lliures- adscrits als tabularia.

– No redactaven documents privats ni es trobaven al servei de particulars.

– Feien algunes funcions notarials: intervenció en escrits menors, fan de testimonis, …

– La seva intervenció no deriva en la fe pública.

TABELLIONES

• Tabellio:– Mencionat per primera vegada al De officiis proconsulis d’Ulpià

(215 dC).– Segons Ulpià les seves funcions eren:

• foro interdicere: assistir a tribunals.• instrumenta formare: formalitzar documents. • libellos concipere: redacció d’instàncies. • testationes consignare: consignació escrita de declaracions

testificals. • testamenta ordinare, vel scribere vel signare: ordenar

testaments, escriure’ls i signar-los.– Aquest professional ja existia amb anterioritat, però amb altres

noms: notarii, actuarii, librarii, amanuenses, excerptores, scribae, chartularii, cancellarii, censuales, epistolares, etc.

TABELLIONES

• Tabellio:– No deixen de ser mai professionals privats, i no

pas funcionaris publics, de manera que no disposen mai de la fides publica completa.

– Se li reconeix la pública utilitat de la seva funció de redactar documents, a canvi d’un control més gran i de normatives sobre la seva tasca. (Segle V).

NOTARII

• Notarius:– S.I dC: esclaus, lliberts i rarament homes lliures.– El nom deriva de “nota”, símbol o abreviatura

estenogràfica utilitzada en l’escriptura ràpida.– Era, doncs, semblant a un taquígraf.– No tenien coneixements jurídics, ni estaven

controlats per l’Estat.– No són comparables als notaris actuals.

NOTARII

• Actuarii, librarii, amanuenses, exceptores, scribae, chartularii, cancelarii, censuales, epistolares, ….

• Emperador Lleó (472 dC):– Els tabelliones comencen a denominar-se notarii.– Moltes oscil·lacions terminològiques.– Finalment predominarà el notarius, però encara

convivint amb tabellio, scriptor, entre d’altres termes, fins ben bé el segle XIII.

ELEMENTS FORMALS

• Tipologies: Instrumenta.• Tipologies: Et Excerpta publica et Excerpta Privata.• Procediment: Elaboració i/o Enregistrament.• Forma física: Suports i tipus escriptura.• Forma física: Segells i la seva falsificació.• Forma intel·lectual: Formulae.• Tradició: Originale sive authenticum.

TIPOLOGIESELEMENTS FORMALS

INSTRUMENTA

• Instrumenta Publica.• Instrumenta publice confecta.• Instrumenta quasi publice confecta.• Documenta privata seu Idiochira.

INSTRUMENTA

• Dos elements a tenir en compte:• La força probatòria.• La fides publica.

INSTRUMENTA PUBLICA

• Instrumenta o Documenta Publica.• Força probatòria més gran que qualsevol altra

tipologia d’instrument. • Produïen fe pública per si mateixos.

INSTRUMENTA PUBLICE CONFECTA

• Scripturae forensia, Documenta publice celebrata, Documenta publice confecta, Documenta forensia.

• Emperador Lleó (472 dC) els menciona.• Preferibles a les escriptures privades encara

que la data sigui posterior a les primeres.

INSTRUMENTA PUBLICE CONFECTA

• Força probatòria superior als documents privats i als quasi publice confecta. Inferior als documents públics. Confecció a la manera pública dels documents.

• Per a produir fe pública necessitaven:– El jurament d’un tabellio i jurament de l’autor

material del document.– Ser corroborats per la prova testimonial, la

verificació d’escriptures, la seva insinuació o el seu dipòsit en un arxiu públic.

INSTRUMENTA QUASI PUBLICE CONFECTA

• Poc coneixement i poc mencionats a les lleis.• Formalment semblants a un document públic

o publice confectum.• Força probatòria derivada dels tres testimonis

de bona i íntegra reputació que l’havien subscrit.

• Fides publica: mètode no especificat.

IDIOCHIRA

• Privatae res.• Documents privats.• Només donaven fe quan eren reconeguts com

a veritables per la persona contra la qual s’oposaven.

• Força probatòria inferior a qualsevol altra categoria documental.

EXCERPTA PUBLICA

• Commentaria, Actae, Decreta Decurionum.• Comptabilitat de l’erari municipal: Kalendaria

o Inventaria.• Propietats públiques municipals.• Cadastre municipal.• Registre de multes.• Llistats de ciutadans i Cens local.

EXCERPTA PRIVATA

• Testamenta.• Donationes.• Vinditiones.• Permutationes.• Et cetera.

PROCEDIMENTELEMENTS FORMALS

PROCEDIMENT DEL TABELLIO

• Quan les parts recorrien al tabellio, aquest redactava la scheda i la sotmetia a aprovació.

• Tot seguit, redactava en net el document, que havia de ser subscrit per les parts.

• A continuació venia la completio: – La lectura a les parts del document perquè

indiquessin si s’acordava o no amb la seva voluntat.

– L’atestació final del seu treball.

PROCEDIMENT DEL TABELLIO

• Finalment, l’absolutio consistia en l’entrega a les parts del document perfecte: absolutus et completus.

• Absolutus: amb plens efectes i sense serrells ambigus.

• Completus: complet en la seva totalitat formal.

PROCEDIMENT AL TABULARIUM

• Quan les parts no acudien al tabellio sinó als registres públics o als arxius.

• Insinuatio apud acta.• Presència d’un magistrat auxiliat per un

escriba i tres membres de la cúria. Gairebé un tribunal.

• Era voluntària.• Dipòsit d’una còpia del document.

PROCEDIMENT AL TABULARIUM

• Casos obligatoris: testaments solemnes després de la mort del testador; donacions de major valor; donacions entre cònjugues.

• Perill: insinuar documents falsos per atorgar-los la fides publica i que esdevinguin autèntics.

FORMA FÍSICAELEMENTS FORMALS

TABULAE CERATAE

TABULAE CERATAE

TABULAE CERATAE

ELEMENTS D’AUTENTICACIÓ

• Testimonis: Instrumenta quasi publice confecta.

• Registre en l’Arxiu o Registre Públic: Insinuatio apud acta.

• Segells.

SIGILLA

• Timbre i la impressió.• Timbre: segell a manera d’anell que es

portava al quart dit de la mà.• Generalment sobre substàncies toves com ara

la cera o el fang.• Relligat de les tauletes de cera amb una corda

on s’hi disposaven diferents segells de cera. La seva ruptura demostrava una possible corrupció.

SIGILLA

• Sobre la part tova de la cera s’hi imprimia l’anell o el tampó.

• Es podia deixar la cera intacte i escriure sobre la tauleta el nom de cada una de les parts que aposaven el seu segell.

• També s’escrivia un breu resum de l’acció i les parts a l’exterior per no haver de trencar els segells.

SIGILLA

• Com corrompre els segells?• Amb una agulla calenta es podia obrir el

segell, fonent-lo, i veure el contingut de la taula, per a continuació tornar-lo a sellar.

• Com falsificar-los?• Fent un motlle amb una substància feta amb

asfalt, cera, guix i goma aràbiga. S’extreia el negatiu del segell i es confeccionava un timbre nou.

FORMA INTEL·LECTUALELEMENTS FORMALS

FORMULARIA

• Poc sabem de la forma intel·lectual.• La que coneixem: als textos legals i en formularia

tardans.• El concepte formulae, diminutiu de forma: breus

escrits que es presentaven en alguns judicis.• Fórmula de perfecció: “complevi et absolvi” per part

del tabellio.• Només la necessitat solemne de:– Testimonis.– Signes dels notaris o tabelliones.– Segells.

FORMULARIA

• Datatio.• Segons la calendació romana:– Kalendes: el primer dia del mes.– Nones: el dia 5 o 7 del mes.– Idus: el dia 13 o 15 del mes.Març, Maig, Juliol i Octubre: 7 (nones) i 15 (idus).Gener, Febrer, Abril, Juny, Agost, Setembre, Novembre

i Desembre: 5 (nones) i 13 (idus).

Falten N. dies per les kalendes, per les nones, per les idus de N. mes.

FORMULARIA

• Com calcular:

• Kalendes: 28/30/31 + 2 – nombre del dia donat.• Nones: 5 o 7 (en funció del mes) + 1 – nombre del dia donat.• Idus: 13 o 15 (en funció del mes) + 1 – nombre del dia

donat.

XI kalendas iulii = 30 (juny) + 2 – 11 = 21 de juny.XIII kalendas madii = 30 (abril) + 2 – 13 = 19 d’abril.V idus novembris = 13 (novembre) + 1 – 5 = 9 de novembre.IV nonas iunii = 5 (juny) + 1 – 4 = 2 de juny.

TRADICIÓELEMENTS FORMALS

ORIGINALE SIVE AUTHENTICUM

• Conceptes poc usats en època romana.• Originalis: originari, primitiu. [Instrumentum

originale].• Authenticum: – Al Digest del C.I.C: authenticum instrumentum

amb el valor de minuta!– Tertulianus (160-220dC): Authenticum = Originale.

GENUS

• Genus; genuinus: origen, descendent autèntic, “genoll”.

• En el sistema jurídic romà si un home rebia un fill acabat de néixer de les mans de la seva esposa i se’l posava sobre els genolls era un acte de reconeixement del nouvingut com a seu, genuí, autèntic. El fill esdevenia legitimat.

• La legitimació dels documents com a fiables i autèntics.

ELEMENTS ESSENCIALS

• Fiabilitat: Prelació d’elements.• Fiabilitat: Perpetua rei Memoria.• Fiabilitat: Fides publica.

FIABILITATELEMENTS ESSENCIALS

CREDIBILITAT DELS IPC

CREDIBILITAT DELS IPC

CREDIBILITAT DELS IPC

CREDIBILITAT DELS IPC

PERPETUA REI MEMORIA

• FIABILITAT EN EL TEMPS.• La Confiança en els documents es recolza en aquest

principi i s’especifica en el formulari: In perpetuum, Ad perpetuum, Ad perpetuam rei memoriam.

• Atès que només el present pot ser conegut, un complement és necessari per congelar el fet esdevingut.

• El document, com a cossificació del fet, té la funció de convertir el present en quelcom permanent.

PERPETUA REI MEMORIA

• La memòria perpètua està vinculada originalment als documents i als arxius (institucions).

• En els dos casos el concepte no és garantir la preservació eterna del fet, sinó reforçar la idea de continuïtat, estabilitat, resistència i confiança en un sistema que preserva la memòria dels fets esdevinguts.

FIDES PUBLICA

• FIABILITAT EN L’ESPAI.• Només en mans d’autoritats governatives o

funcionaris públics.• En mans dels tabelliones a partir de finals del

segle V. • Tot acte/fet de natura jurídica disposa de la

connivència, l’autorització i la credibilitat del sistema jurídic on es desenvolupa.

IOANNES “Peplum” Productions, SL.