1

Editorial

SI TOT SEMBLA IGUAL ES LO MATEIX?

No, no i no! Ya ocurrix en

qualsevol disciplina no mecanica, ni

asepticament racional. Alguna cosa que

mos resulta aparentment igual va i

ocorre que per un menut matis acaba sent diametralment diferent. Com opcio

des de DO-RE-CIM sempre hem defes

la riquea del detall com valor afegit, i

com constructor intrinsec en la musica i

el music.

De nou celebrem Santa Cecilia, el

calendari no perdona, els actes

tradicionalsdiriem que els mateixos, pero els protagonistes atres: nova llacor d'educants, nous acompanyant

ilusionats, noves peces musicals i

noves posades en escena. Que per que me recree en ao si es lo mateix que

l'any passat puix perque no me canse, es mes m'agrada, parlar de lo emotiu de

la musica:

Un dels articuls va a afondar en la musica emocional, i eixe tint ya no es

que els melomans ho gogem, perque

aixina ho hem elegit; va implicit en el

gnero huma a on cada ser es diferent o

lo matis, segons el moment, d'una

manera diferent, per tant les seqencies

musicals no van a incidir d'igual forma;

i ao, al ser sistematic, ho posem en

solfa i en consistencia cientifica no

soles per a que ho disfruten el que ho

viu en present, sino tambe el propi

entorn que queda impregnat tambe en

ell.

Abundant en que no es igual encara que ho semble en este nmero li

donem entrada als instruments i ho fem

en el saxofo: Puix un saxofo, sera sempre un saxofo, se vullga mirar com

se vullga. Llegir-lo i voran com un tros de metal en forma va a anar enamorant-mos, sugerint-mos,

captivant-mos, embaucant-mos i

metamorfosejant-mos (per l'instrument

o l'instrumentiste), en els seus

desempenyoraments melodics i

dialogants, en personages dinamics a

cada instant.

Que ho disfruten!

Teodoro Morales Paraiso

Edita: Centre Instructiu Musical de Mislata

Direcci: Junta Directiva del CIM

Departament Creatiu: Rafa Perell

Teo Morales

Esta revista ha sigut impresa i recollectada per lAssociaci Valenciana Foment dOcupaci Natzaret amb operaris discapacitats. correu electrnic: cim.revista@gmail.com Telfon: 96 3705618 DO-RE-CIM no es fa ms responsable de les opinions

abocades pels collaboradors en els seus articles.

2

Fitxa de contacte

Si vols informar-te de los nostres notcies i activitats, estem en C/ Major, 30 (Mislata) Valncia

Telfon 96 370 56 18. Aporta les teues dades en esta fitxa.

Nom i cognoms: D.N.I.:

Direcci: C.Postal:

Correu Electrnic: Poblaci:

Nom i Cognoms: D.N.I.:

Direcci: C.Postal:

Correu Electrnic: Poblaci:

Nom i cognoms: D.N.I.:

3

Fill dun fabricant dinstruments musicals, Antoine Joseph Sax, conegut per Adolphe Sax, va nixer en Dinant, Blgica, el 6 de novembre de 1814. Iniciat des de molt jove en la fabricaci dinstruments i en la interpretaci del clarinet, percep les imperfeccions deste i es dedica a remeiar-les.

Un ideal obsessionava a Sax mentres dirigia el taller de son pare: inventar un instrument

de vent que "por el carcter de su voz pueda aproximarse a los instrumentos de cuerda, pero que tenga ms fuerza e intensidad".

Treballant sobre modificacions per a aconseguir una major qualitat de so i resoldre

alguns dels problemes acstics del clarinet, Sax construx el que hui es coneix com a Saxfon. "Millor que qualsevol altre instrument, el

saxfon s susceptible de modificar el seu so a fi de poder donar les qualitats que convinguen o de poder conservar una igualtat perfecta en tota la seua extensi. Ho he fabricat -afig linventor- de coure i en forma de con parablic. El saxfon t per embocadura una embocadura de canya simple. La digitaci s com la de la flauta i la del clarinet. Daltra banda, se li poden aplicar totes les digitacions possibles"

En els primers anys era el propi Sax qui

executava el saxfon. En 1841, en la ciutat de Brusselles, va tocar el saxfon davall per primera vegada davant de pblic.

En 1842 el jove fabricant arriba a Pars amb

el seu saxfon embrionari, rebent una clida acollida de part dimportants compositors. Desprs de constants treballs per a perfeccionar-ho, la famlia de saxfons va ser patentada a Pars, el 28 de juny de 1846.

Hctor Berlioz va compondre en 1844 la primera obra coneguda per a saxfon: el sextet

Cant Sagrat, estrenada el 3 de febrer del mateix any en la sala Hertz, sota la direcci del mateix Berlioz i amb Adolfo Sax interpretant la part de saxfon. Lentusiasme de Berlioz per la sonoritat del nou instrument va quedar expressat en un treball que va publicar en 1842 en el Journal dnes Debats i que assenyala:

"s de tal naturalesa que que no conec cap instrument actualment en s que puga comparar-se-li, a eixe respecte. s ple, bla, vibrant, denorme fora i susceptible dendolcir" I va concloure en estos termes:

"Els compositors li deuran molt al senyor Sax, quan els seus instruments aconseguixen un s general. Que persevere; no li faltaran els estmuls dels amics de lart".(3) Per no sols Berlioz va tindre frases elogioses per al saxfon.

4

Rossini, desprs de sentir-ho en 1844 va expressar: "Mai he escoltat res tan bell" Mayerbeer, per la seua banda, va assenyalar: "s este per a mi lideal del so". El saxfon va comenar a aparixer en composicions simfniques i operstiques de

lpoca, per noms mencionar algunes podem citar: Li Dernier Vaig rosegar de Juda, de Georges Kastner (1810-1867), estrenada en 1844; Hamlet dAmbroise Thomas (1811-1896), creada en 1868; El rei de Lahore i La Mare de Du, de Jules Massenet (1842-1912), en 1877 i sobretot LArlesiana, de Georges Bizet (1838-1875), en 1872, on va aconseguir gran xit.

Linters que despertava el nou instrument va ocasionar al seu inventores mltiples

amargures enfront de la reacci daltres fabricants dinstruments i incls dintrprets, que veien en laparici del saxfon un perill. A pesar daix les bandes militars van acollir entusiastament al saxfon des de 1845 i desprs de breus anys dexclusi provocat per canvis de rgim a Frana, ressorgix novament en eixes formacions en 1853, al punt que Adolfo Sax va ser anomenat, en 1854, "fabricant dinstruments musicals de la Casa Militar de lEmperador".

En 1857 es van crear ctedres especials per a integrants de les bandes militars en el

Conservatori de Pars, obrint-se la classe de saxfon, encarregada a Adolfo Sax. Entre 1857 i 1870 es van formar en ella 130 saxofonistes. Es van compondre ms de trenta obres com a peces de concurs del Conservatori, escrites majoritriament per Jean Baptiste Singele i Jules Demerssemann. Altres compositors que van crear peces per a saxfon en lpoca van ser Cressanois, Savari, Petit, Genin, Signard i Colin, la majoria dells directors de bandes. Les obres escrites per a saxfon a finals del segle XIX eren fonamentalment fantasies i variacions sobre temes diversos (especialment dperes)

Raons financeres van provocar el tancament de la classe de saxfon creada per Sax en

1870, a pesar de la protesta de Thomas, en eixe llavors Director del Conservatori. Eixe fet va influir negativament al desenrotllament del saxfon, ja que sense virtuosos un

instrument musical no pot imposar-se i aix ho demostra lescassetat dobres entre 1905 i 1930. Un paper essencial en la creaci dun repertori per a saxfon al comenament del segle

XX correspon a Elise Hall, nascuda a Frana en 1853 i casada amb un eminent metge nord-americ.

Per raons de malaltia, (tenia una deficincia auditiva i va ser aconsellada pels metges a

estudiar un instrument de vent) va comenar a estudiar saxfon als 47 anys, dedicant la seua vida a desenrotllar el Club Orquestral de Boston i a difondre linstrument que amava.

En tant cap benefactora del Club, va comissionar prop de 20 obres per a saxfon, dentre

les que es destaquen: la Rapsdia, per a orquestra i saxfon alt, de Claude Debussy (1903-1905)), La Coral Variada, de Vincent dIndy (1903) i la Llegenda Op. 66 de Florent Schmitt (1918), per noms citar les ms famoses entre altres de diversos compositors, com ara Loeffler, Gilson, Caplet, etc.

Va ser amb notable desgane que Debussy va rebre lencrrec descriure una obra per a

saxfon. Elise Hall era persistent. En 1904 va tocar a Pars la Coral Variada, de dIndy i Debussy

5

va declarar que resultava ridcul veure una dona vestida de rosat tocant un instrument difcil de manejar.

En una carta al seu amic Pierre Louys sexcusa per la demora a escriure-li, per la seua

preocupaci amb la composici dun treball que descriu com una Fantasia, que li havien pagat un any abans i que shavia menjat ja. Durant alguns dies va escriure: " Ats que esta Fantasia ha sigut encarregada, pagada i menjar des de fa un any, em pareix que estic retardat... El saxfon s un instrument de canya els costums del qual no conec b. Ama la romntica dolor dels clarinets?" Un any desprs va escriure:

"Mrs E. Hall, la Mujer-Saxofn, em reclama tallsment la seua Fantasia, voldria acontentar-la, perqu mereix una recompensa per la seua pacincia".

En una altra carta a Messager, elogia la permanent pacincia de la Mujer-Saxofn: "La

tenacitat dels americans s provervial i la dama del saxfon ha desembarcat fa huit o deu dies a Pars, carrer Cardinet 58, requerint-me notcies del seu tros. Naturalment, li vaig assegurar que, desprs de Ramss II, aix era el que ms ocupava la meua atenci. No obstant aix, he hagut de dedicar-me a la tasca i hem ac buscant desesperadament combinacions, les ms indites i apropiades a lintent de destacar eixe instrument aqutic..."

La persistncia de la Sra Hall va ser finalment recompensada amb una obra que per

sempre va preservar el seu nom en la msica, perqu porta la inigualable marca de Debussy i laltura dels seus poders evocatius.

Sax va morir a Pars en 1894. La seua mort, sumada a la dels seus principals aliats

(Berlioz, Kastner,...), va provocar una letargia per al saxfon. Entre els saxofonistes francesos destacats en lpoca Souall i Wuille, amb les seues

gires a Anglaterra i els Estats Units van portar a eixos pasos la nova sonoritat del saxfon. Contrriament al que molts pensen, va ser primer amb la msica simfnica i les bandes

militars o civils que linstrument es va donar a conixer als Estats Units. Als ja citats Wuille i Elise Hall, caldria agregar els noms de Lefebre, Klose, Henton, Gurewich i Stephens que, tant com solistes que com a integrants de la Souza Band, van prestigiar el saxfon.

El primer saxfon construt als Estats Units s de la Corporaci Conn i est basat en el

model de Sax de Lefebre. De les bandes van ser derivant-se xicotetes agrupacions que tocaven temes populars i

ragtimes. El fet de que el saxfon era novetat i no difcil daprendre a un nivell elemental

dexecuci, va influir en la seua creixent acceptaci popular. Apareixent en els parcs i els carrers, linstrument es va popularitzar tan enjorn com en

1911 i cap a 1918 causava un gran furor, noms comparable al de la guitarra elctrica en la dcada del 60. Probablement va ser el vodevil el que va generar una forta imatge pblica del saxfon. La majoria de les persones comenaven a identificar-ho amb arreglaments frvols, que no escatimaven efectes vulgars i el costat trivial de les possibilitats de linstrument.

Circs i activitats de vodevil ho van acollir i grups dintrprets de saxfon vestits de

pallassos i amb mscares negres van ser vistos en xous guies de carrers.

6

Sobre la reputaci del saxfon en eixa poca Horwood diu: "El legtim mn de la msica va ser en diversos graus choqueado, disgustat i ultratjat

per eixa cacofonia comercial... Per a molts era el propi saxfon i no la manera de tocar-ho, el culpable de lofensa. Els altres instruments de les bandes ballables (trompeta, tromb, clarinet, etc.) no van patir les mateixes crtiques, a pesar que el seu tractament en elles era tan poc ortodox com el del saxfon, degut tal vegada a qu eixos instruments tenien una respectable existncia en les orquestres simfniques i altres formacions. El saxfon no tenia antecedents nobles i va ser per aix levident acusat".

Des de lArmistici de la Primera Guerra Mundial, passant pels anys 20, es va produir una

espcie depidmia de saxomana. Protegint una mplia producci dinstruments, es van distribuir publicacions amb fotos dintrprets o grups que anunciaven els seus saxfons. Les companyies de fabricants Conn i Buescher llanaven anuncis tan sorprenents com els segents:

. Si vost pot xiular una tonada, vost pot tocar saxfon. . Tres llions gratis li permeten un avan. . Toc escales en una hora, tonades en una setmana. . Tot el mn pot aprendre rpid a tocar aires populars en el saxfon. . Popularitat, plaer, profit, tot s seu quan toca un saxfon Conn. Entretinga els seus amics. Toc professionalment tot o una part... Cap a 1918 el saxofonista Rudy Wiedoeft va adquirir un gran nivell tcnic interpretatiu en

la msica lleugera, atorgant una certa respetabilitat al saxfon. El seu artistismo i brillantor tcnica es van difondre (sobretot per les seues gravacions) Les seues interpretacions incorporaven moltes de les possibilitats de linstrument, marcant els anys de la postguerra. Es va convertir en un anomenat virtus del seu temps, que va aconseguir lentusiasme del pblic en les seues presentacions i va inspirar molts altres intrprets a explotar lexpressivitat i el potencial tcnic del saxfon. Va recopilar una srie de sols adequats al seu talent i amb lajuda de diversos arranjadors, va escriure nous sols arreplegats en les seues populars gravacions entre 1916 i 1931.

A causa de la immensa popularitat del saxfon i la seua fora en el mercat, les

orquestres ballables van comenar a afegir-ho per a augmentar la sonoritat del conjunt. Moltes persones atribuxen la popularitat del saxfon nicament al jazz, la qual cosa s totalment fals en els seus orgens, perqu a pesar de linters del pblic pel saxfon, pocs msics professionals del jazz ho tocaven abans de 1920.

En New Orleans, bressol del Dixieland susava escassament, noms de manera rtmica i no com a solista, com s ho eren el clarinet, la trompeta o el tromb. Va ser cap a mitjan dels anys 20 que ls del saxfon va comenar a ser acceptat com nou mtode per al desenrotllament comercial del jazz.

El jazz desenrotllat en Kansas, al declinar el de Nova Orleans, partia de la concepci de

les tres veus i les seccions rtmiques, per va ser creixent lentament fins a aconseguir la idea de la big band, que incloa grups de cada instrument. Entre els instruments individuals que es van desenrotllar per si mateixos en els anys 20, el saxfon s mpliament el ms important.

Amb lart de la improvisaci practicat en les jam sessions es va desenrotllar el saxfon

com a instrument insuperable per als solistes de jazz.

7

Quan els msics van abandonar New Orleans i incls Chicago, en busca de millors

ocupacions, es van dirigir a St. Louis, Oklahoma City i Kansas City. Lestil jazzstic desta ltima ciutat estava particularment orientat cap al saxfon, que resultava linstrument ms important en les agrupacions de jazz cap a 1920. Kansas va produir molts grans solistes: Lester Young, Charlie Parker, Colemann Hawkins i altres, el talent del qual va contribuir granment al desenrotllament del saxfon. Sent el jazz una espcie de conversaci entre instruments, el saxfon va adquirir en ell una indiscutible mestria. El jazz, a partir deixos intrprets, va crear lambient que va ajudar a la msica contempornia a ampliar el seu espectre sonor, a lemprar timbres fins llavors desconeguts i estendre el camp de les combinacions sonores.

Al crixer la popularitat del saxfon durant els anys 20, el nombre de composicions

simfniques i operstiques amb linstrument es va incrementar de 36 a 65, cap a fins dels anys 30.

Es destaquen en particular el bell noms de La creaci del mn, de Darius Milhaud (inspirat en temes de jazz, en 1923) i locupaci de tres saxfons en la Rapsodie in Blue, de Gershwin (1924)

Cap a 1940, no obstant aix, va haver-hi un cert decreixement en locupaci del saxfon en la msica simfnica i operstica, parallelament al declivi de la popularitat del jazz. s a Europa que dos virtuosos de personalitats complementries serien els encarregats de confirmar definitivament el saxfon clssic: Marcel Mule i Sigurd Rascher.

Marcel Mule (Frana 1901), solista de la Banda de la Garde Republicaine, havia aconseguit un altssim nivell tcnic i els seus estudis sobre el vibrato li havien fet adquirir un gran prestigi i atret latenci de nombrosos compositors. Amb ell, el saxfon va entrar en els grans concerts: Va concertar de Pierre Vellons (1935), Va concertar dEugene Bozza (1937) i la Ballade dHenri Tomasi (1938), entre els ms coneguts.

En 1936 funda el Quartet de Saxfons de Pars, el repertori original del qual ho

integraven transcripcions realitzades pel propi Mule. Rpidament els compositors es van sentir atrets per eixa formaci i escriuen per a ella (Glazounov, Rivier, Absil, Bozza, Desenclos, Dubois i altres)

En 1942, un esdeveniment musical va tindre lloc, grcies a la notorietat aconseguida per

este prestigis artista: la reobertura de la ctedra de saxfon en el Conservatori Nacional Superior de Msica de Pars, encarregada, bviament, a Mule.

Des de llavors la seua triple labor de solista, pedagog i director del quartet (esdevingut

en 1951 Quartet Marcel Mule) van ser un impuls i un estmul al desenrotllament del saxfon. Per la seua banda, Sigurd Rascher (Alemanya, 1907) comenava a ser conegut pels

anys 30 i va estrenar el Va concertar dEdmund Bork en 1932. Temps desprs va abandonar el seu pas a causa del preju nazi contra el saxfon. Va aconseguir virtuosisme notable, en particular a lemprar amb mestria els sons sobreaguts. Durant les seues nombroses presentacions a Europa, Amrica i Austrlia, a ms de la seua capacitat de persuasi i a latractiu de la seua interpretaci, va aconseguir interessar en el saxfon a destacats compositors: Glazounov (Va concertar en Eb, 1934), Jacques Ibert (Concertino dna Camera, 1934), Paul Hindemith (Konzertstuch, 1933), i molts altres que al llarg de la seua carrera li van dedicar importants obres que hui en dia conformen el repertori de linstrument.

8

Emigrat dAlemanya en 1933, on el saxfon va ser considerat proscrit, Rascher sinstalla primer a Dinamarca i desprs, definitivament, als Estats Units, adoptant posteriorment la nacionalitat nord-americana.

Cecil Lligson (1902), est considerat el pioner dels solistes nord-americans. Va oferir el

primer recital de saxfon a Nova York (Town Hall), el 5 de febrer de 1937 i va estrenar en 1938 el Concert de A. Glazounov als Estats Units, amb lOrquestra Simfnica de Rochester. A ms de diversos concerts, Cecil Lligson va encarregar i va estrenar vint sonates i dnou obres de msica de cambra a diversos compositors nord-americans com Lle Stein, Burnet Tuthill, Eduard Moritz, Paul Cresta, Janomir Weinberger, Robert Sherman i Morris Knight.

s aix com es demostra que noms a partir del virtuosisme interpretatiu, el saxfon va

aconseguir un rang solstico que ha perms que dunes 900 obres escrites abans de 1942, en 1985 existiren 4500 obres originals, 2000 obres simfniques amb un o ms saxfons i ms de 3500 transcripcions.

En lactualitat existixen ms de 3000 compositors vius que han escrit sobre 5000 obres originals per a saxfon. Entre ells: Luciano Berio i Karlheinz Stockhausen, per noms citar alguns.

A partir de la reobertura de la ctedra de saxfon en el Conservatori Nacional Superior

de Msica de Pars, eixe centre ha sigut el focus fonamental dexpansi del saxfon. Nombrosos intrprets de totes parts del mn han adquirit en les ensenyances de Mule, o dels seus deixebles la mestria que ha perms acostar a nous compositors a la sonoritat del saxfon.

La versatilitat del saxfon s mplia i a 160 anys de la seua invenci ens mostra el seu

protagonisme com a instrument de jazz, de msica popular, lleugera, per tamb de msica docta i contempornia, capa de satisfer aspiracions creadores diverses, des de les ms convencionals fins als avantguardismes ms audaos.

Fa alguns anys que el saxfon sha convertit quasi en un fenomen de societat:

instrument de moda, smbol musical. La seua imatge s utilitzada sovint en la publicitat, siga quin siga el seu propsit, incls per a temes tan allunyats dell com a mobles, aparells de vdeo, etc. El seu nom ha servit per a batejar autombils i objectes no musicals. Potser el prxim segle XXI faa justcia total a la genialitat dAdolfo Sax.

Dotze Congressos Mundials de Saxfon han tingut lloc des del primer, realitzat als Estats

Units, en 1969, on shan pogut escoltar estrenes mundials, xarrades pedaggiques, exposicions dels fabricants, conferncies, concerts etc. El saxfon ha fet la seua entrada en importants concursos internacionals com el de Ginebra, entre altres.

A ms de Frana, pasos com Blgica, Sussa, Estats Units, Canad, Holanda i Jap van

al cap del moviment saxofonstico mundial i el saxfon sestudia en la major part dels conservatoris i universitats.

9

10

11

12

Hi ha els que qestionen la troballa a finals del s. XVI del cos incorrupte de la mrtir romana Sta. Cecilia (s. III), que Stefano Maderno diu en una inscripci haver vist tal com la va esculpir, indicant amb els seus dits 1 i 3, la creena catlica en la Santssima Trinitat, tres persones en un sol Du.

Tamb est embolicat en misteri lassociaci desta mrtir romana en particular amb la

msica, que tan popular va ser que el Papa Gregorio XIII li va declarar Patrona de la msica i dels msics en 1584. Alguns pensen que es relaciona a Sta. Cecilia amb la msica perqu es diu que quan es va casar per desig de son pare (a pesar dhaver decidit oferir-se al Senyor), mentres els msics tocaven, la santa cantava a Du en el seu cor.

La santa li va revelar al seu esps pag Valeriano que ella podia veure el seu ngel

custodi, qui sofendria si ell no respectara la seua virginitat i a qui veuria si creia en el verdader Du i es batejava, la qual cosa va fer. Tant Valeriano com el seu germ van ser martiritzats desprs de convertir-se a la fe cristiana. Sta. Cecilia va ajudar moltes altres persones a convertir-se tamb, i per aix li van condemnar a morir sufocada en sa casa pels gasos dun forn. Van

acabar el seu martiri decapitant-li. El professor dhistria de msica Jess

Ignacio Prez Perazzo explica en Santa Ceclia: Patrona de la Msica i dels Msics? dos raons ms probable del fams patronatge de la santa:

El fet ms probable perqu se li relacione amb la msica s, perqu des de molt jove i dacord amb els costums i tradicions de les famlies patrcies romanes, Cecilia va haver diniciar-se i tocar algun instrument musical, probablement la lira, la ctara o algun tipus darpa de les utilitzades per les dames de

la societat romana.[ A ms,] El text de lActa diu: Candntibus rganis Ccilia Dmino decantbat dic-nos o dit duna altra manera: Mentres estava el forn al roig viu, Cecilia cantava al Senyor dient El copista de lpoca en qu es va realitzar la transcripci va haver de traduir la paraula rgan que per a lpoca de Cecilia, segle III, significava: espcie de manxa, ferramenta o utensili per a fer insuflar quelcom-, pel neologisme que anomena a linstrument musical actual que va derivar del Hydraulis utilitzat pels romans per a animar incls, les festivitats del circ rom.

13

Segn la RAE, la msica es el arte de combinar los sonidos de la voz humana o de los

instrumentos, o de unos y otros a la vez, de suerte que produzcan deleite, conmoviendo la

sensibilidad, ya sea alegre, ya tristemente. As, el canto, el sonido de una guitarra o un violn, de

una orquesta de msica o un grupo de rock todo es msica.

Desde la antigedad la msica se ha considerado como un arte. Es un cdigo, un

lenguaje universal, que est presente en todas las culturas de la historia de la humanidad.

Curiosamente, los signos jeroglficos que representaban la palabra msica eran idnticos a

aquellos que representaban los estados de alegra y bienestar. Y en China, los dos

ideogramas que la representan, significan disfrutar del sonido. Por lo tanto, hay una gran

coincidencia en relacin a los significados sobre lo que es la msica, que ha perdurado a lo largo

del tiempo, donde predominan las sensaciones agradables y placenteras que produce.

Posiblemente, los orgenes de la utilizacin teraputica de los sonidos y la msica se

remonten al principio de la humanidad. Ya Platn citaba que la msica era para el alma lo que la

gimnasia para el cuerpo, reconociendo que sta posea determinadas cualidades o propiedades

que incidan en nuestras dimensiones emocional y/o espiritual.

La American Music Therapy Association (AMTA) define la musicoterapia como una

profesin, en el campo de la salud, que utiliza la msica y actividades musicales para tratar las

necesidades fsicas, psicolgicas y sociales de personas de todas las edades. La Musicoterapia

mejora la calidad de vida de las personas sanas y cubre las necesidades de nios y adultos con

discapacidades y enfermedades. Sus intervenciones pueden disearse para mejorar el

bienestar, controlar el estrs, disminuir el dolor, expresar sentimientos, potenciar la memoria,

mejorar la comunicacin y facilitar la rehabilitacin fsica

As, si consideramos a la enfermedad como una ruptura, desequilibrio o una falta de

comunicacin, podemos pensar que la msica puede ayudar a tender los puentes necesarios

para que esa comunicacin que se encuentra bloqueada, fluya; contribuyendo al

restablecimiento o mejora de la salud.

En la actualidad, la musicoterapia se aplica a un amplio campo en relacin a diversos

trastornos, dirigida a personas de todas las edades. Son frecuentes las aplicaciones en la

educacin (Autismos, hiperactividad, sndrome de Down), salud mental (depresin, ansiedad,

estrs), medicina (oncologa, dolor, personas en la UCI) y geriatra (demencias)

Gracias a la capacidad de la msica de actuar a todos los niveles, con la musicoterapia

se pueden conseguir algunos objetivos como:

-Mejora el nivel de afectividad y conducta.

-Desarrollar la comunicacin y medios de expresin.

14

-Liberar energa reprimida.

-Desarrollar la sensibilizacin afectiva-emocional.

-Dotar a las personas de vivencias musicales enriquecedoras que ayuden a motivarse.

-Reforzar la autoestima y personalidad.

-Rehabilitar, socializar y educar.

Quin no ha experimentado en alguna ocasin cierta emocin mientras escuchaba

msica? El sonido y la msica nos producen emociones, y stas, modifican nuestra fisiologa,

nuestras hormonas, alteran nuestro ritmo cardaco y pulsaciones. Existen multitud de momentos

en los que utilizamos la msica, ya sea de forma consciente e inconsciente.

La msica se empleaba en la antigedad para animar a guerreros y cazadores. Incluso,

en el cine se utiliza como medio para multiplicar los efectos de determinadas escenas,

convirtindose en un cdigo indispensable para la caracterizacin emocional del guin y las

situaciones (Cohen, 2011).

Nuestro estado de nimo, muchas veces se ve reflejado por el tipo de msica que

escuchamos o entonamos. Una cancin triste puede inducirnos a un estado melanclico,

mientras que una cancin alegre puede excitarnos y proporcionarnos unos minutos de felicidad.

Al igual que una msica suave y armnica nos acompaa en nuestros momentos de relajacin y

estudio o una msica rtmica nos estimula mientras hacemos ejercicio.

Tambin la msica tiene efecto en muchos de nuestros recuerdos importantes. Quin

no ha asociado alguna vez determinada situacin con un tema musical?

Las reas cerebrales que se activan con las emociones y la msica son prcticamente

las mismas. Cuando el cerebro percibe las ondas sonoras, se producen ciertas reacciones

psicofisiolgicas. As, respondemos con emociones y stas provocan alteraciones fisiolgicas

como el aumento de la segregacin de neurotransmisores y otras hormonas, que actan sobre el

sistema nervioso central.

La msica puede modificar nuestros ritmos fisiolgicos, alterar nuestro estado emocional

y ser capaz de cambiar nuestra actitud mental, aportando paz y armona a nuestro espritu. La

msica ejerce una poderosa influencia sobre el ser humano a todos los niveles.

El arte de la msica es el que ms cercano se halla de las lgrimas y los recuerdos

(Oscar Wilde)

Y t, piensas que Podramos vivir sin la msica?

15

SABES QUE...

Durant una actuaci, Monserrat

Caball li va tirar el ram de flors que

portava, al director de lorquestra,

interrompent lescena, perqu per a ella no

estava dirigint com devia fer-ho.

SABES QUE...

Tina de Jarque va ser una singular vedette

espanyola durant la dcada dels vint i part dels

trenta, en esta ltima dcada i durant la Guerra

Civil Espanyola, va tindre la insensatesa

denamorar-se dun comandant, Abel

Domnguez, que pertanyia a la C.N.T..

Van tramar escapar-se els dos a Argentina,

amb joies valorades en ms de deu milions de

pessetes de lpoca, fruit de les requises

revolucionries. Van ser detinguts a Castell a

punt dembarcar, jutjats i condemnats a mort. Les

restes mortals della estan depositats en el cementeri de Valncia.

SABES QUE...

Luis Aguil, popular compositor i cantant argent, tamb va fer una

incursi en el mn de la lrica.

16

Va compondre una sarsuela titulada Viva

la Verbena dambient madrileny; Va patir

una gran decepci al no trobar-se ac a

Espanya cap empresari que voldria

estrenar-la, el pensava que al ser el tema de

Madrid li seria ms fcil.

Va ser a Argentina, concretament en

el Teatre Monumental de Buenos Aires on

la van posar en escena, passant desprs a representar-se a Miami. Ms tard,

es va fer a Madrid, per, en versi concert.

SABES QUE...

El passat mes de juny va morir a pamplona, el fams director Rafael

Frhbeck de Burgos. Tenia 80 anys i havia nascut a Burgos, dac el seu

segon cognom de Burgos.

Estava considerat com el

millor director espanyol i el de

major prestigi internacional. Era

director de lO.N.E. i titular de

lOrquestra Simfnica de

Dinamarca. Descanse en pau

Vicent Ferragut

17

18

19

20

portada 1Editorial valenciasumariEL SAXOFN valenciapagina 10pagina 11Por qu es Sta valenciaMsica y emocionesSABES QUe 7vietasCARICATURAScontraportada 20