1

DOCUMENTAL

ARCADIOLIVERES

Una producció de: Amb la col·laboració de:

una pel·lícula deÈrika Sànchez

Marcos

Finançament mitjançant crowdfundingi llicència Creative Commons

Sinopsi ..........................................................................3

Tema .............................................................................4

Consideracions de la directora .....................................5

Fitxa tècnica .................................................................6

Crowdfunding i Creative Commons ..............................6

Personatges .................................................................7

Currículums ................................................................10

Producció: Únicamente Severo ..................................13

Prsentació de Justícia i PauL’ONG que presideix Arcadi Oliveres .........................14

T. +34 93 218 92 39unicamenteseverofilms@gmail.com

Comunicació:

Alba Múñozalbafree2000@gmail.comT. 699 375 137

3

L’habitació desprèn olor a paper vell, hi ha llibres api·lats i la pols habita l’espai. Hores de lectura, dissecció, comparació i anàlisi, s’acumulen en muntanyes de di·aris. Un home, amagat entre ells, treballa incansable per a trobar les veritats i mentides entre tantes pàgines d’informació.

Arcadi Oliveres, assegut en el seu Renault 19 i consul·tant el vell callejero, recorre milers de quilòmetres a la setmana per a transmetre la idea de que un altre món és possible, de que existeixen alternatives econòmiques per

afrontar la situació actual. S’encén quan predica el seu evangeli contra els poderosos, i es relaxa en la sobre·taula del menjar familiar dels diumenges. Tota una vida de lluita fan de l’Arcadi un referent per als moviments socials que reivindiquen un món millor. La seva vida és de veritat. Ell no es veu com un personatge d’una pel·lícula. No obstant, posseeix tots els ingredients per a ser el protagonista.

Continuarà...

Des de fa 40 anys, Arcadi Oliveres predica el seu discurs combatiu allà on se’l

demani. L’acompanyem dia a dia, a diferents punts de Catalunya, en una road

movie per la seva vida. Indignació, anàlisis de la realitat i coherència blinden el

seu discurs i el proveeixen d’una veracitat incontestable.

Sinopsi

4

«Em van dir que l’economia és aquella ciència que estudia l’aprofitament dels recursos que ens dóna la natura per transformar·los, i mitjançant aquesta transformació, obte·nir béns i serveis que satisfacin necessitats humanes. És obvi que des d’aquest punt de vista l’economia humana no funciona, i jo m’atreviria a dir que no ha funcionat mai, perquè les tres quartes parts de la societat humana no veuen satisfetes les seves necessitats elementals.»

Així començava Arcadi Oliveres la seva enèsima xerrada i, amb la mateixa claredat, prosseguia exposant les com·plexitats del sistema econòmic global.

Ja fa anys que l’Arcadi es passeja per tots els racons del país portant el seu discurs a escoles, centres cívics, casals d’avis, convents, casals okupats, universitats, congressos, manifestacions... Aquesta denúncia, sense pseudònims ni omissions, és la que volem recollir en un documental amb to de road movie, on seguirem a l’Arca·di en el seu constant pelegrinatge de conferenciant, de polític fora de la política.

L’estructura del relat avança a partir de diferents mo·ments de la seva activitat quotidiana. Un viatge íntim que ens anirà descobrint les facetes del seu discurs, sempre en simbiosi amb la seva coherència vital.

El film parteix d’un guió, una fulla de ruta basada en els principals temes que tracta el protagonista: drets hu·mans, pau, justícia social, deute extern, fam, diferències nord/sud, indústria militar, consum responsable, banca ética, pena de mort, immigració... El relat, però, anirà capturant les situacions aprofitant l’atzar fruit de la re·alitat. En aquest sentit, un exemple d’obligada actualitat és la seva adhesió a l’anomenat «moviment del 15M». Ja estem tractant de fer un seguiment de les seves in·tervencions en relació a aquesta protesta. També ens trobarem amb escenes íntimes que a primera vista no tenen res a veure amb el discurs de l’Arcadi, però que ens donen a entendre la seva coherència personal i la seva gran humanitat.

Aquest viatge inclou mirades enrere en la seva vida a través d’imatges d’arxiu: des de la seva infància fins les primeres intervencions en moviments de protesta, pas·sant pels primers contactes amb l’economia en la posició d’empresari, un rol a priori ben diferent del que es troba actualment.

Tots aquests detalls perfilen el retrat un personatge molt humà i de gran coherència vital i busquen tant l’empatia de l’espectador com la seva presa de consciència en re·lació als temes exposats.

Tema

5

Vaig conèixer a l’Arcadi Oliveres fa tres anys en una en·trevista que li vaig fer per a un documental. Ens vam veu·re una hora. Un any més tard vaig assistir a un seminari que impartia sobre economia, globalització i desigual·tats. La temàtica era interessantíssima i la persona que transmetia el missatge em fascinà. Quan et dediques a aquest ofici, de forma inconscient, veus a la gent que t’envolta com a personatges i fabules sobre ells. A la setmana següent d’acabar el seminari, en Pere Ortega, membre de Justícia i Pau, em va proposar fer un docu·mental sobre el meu personatge, Arcadi Oliveres.

L’Arcadi Oliveres té una manera peculiar de caminar. Un dia sortint de Catalunya Ràdio em va dir que l’avancés, que estava acostumat, que la seva família ho feia, que ell “sempre arribava però una mica més tard”. No vaig pre·guntar per què coixejava. Ja ho descobriré. De moment, em passo llargues estones visionant les pel·lícules de

súper 8 que va gavar el seu pare, per a conèixer i seguir amb la meva fabulació. Miro les fotografies de família, i m’emociono quan em passen un video de l’Arcadi Olive·res al youtube parlant sobre l’origen de les migracions que, a dia d’avui, té milers de reproduccions.

És un repte fer un film d’algú que et diu que ell no es mereix que se li dediqui un projecte d’aquestes dimen·sions, i que quan el segueixes durant un temps, com la seva pròpia ombra, et presenta com una periodista que està fent un reportatge per a Justícia i Pau. Aquesta és la seva gran riquesa, la de no donar·se importància, la d’avergonyir·se quan algú se li apropa i li fa un gest de reverència desprès de fer una xerrada, la de saber que el poder corromp i que en la humilitat resideix el veritable poder humà. La seva coherència vital és el que m’em·peny a conèixer a un home que no calla, que no dorm, que no descansa per aconseguir la justícia social.

Consideracions de la directora

6

Una producció de ...................Únicamente Severo Films

Producció executiva ...............Daria Esteva

Direcció ...................................Erika Sànchez Marcos

Direcció fotografia ...................Ricardo Íscar

Guió ........................................Roger Danès Erika Sànchez Marcos

So directe ........................................... Dani Fontrodona Amanda Villavieja

Muntatge .................................Xavier Esteban

Documentació .........................Erika Sànchez Marcos

Coordinació Justícia i Pau ......Pere Ortega Eulàlia Reguant Lali Oliver Eduard Ibàñez

Web ........................................Luís Estêvão

Comunicació ...........................Alba Múñoz

Durada ................................ 60 minutsFormat ................................ HD CAM 16:9So ....................................... Dolby DigitalIdiomes ............................... català, castellà

Fitxa tècnica Crowdfunding i Creative Commons

Hem decidit apostar pel crowdfunding com a estratègia de finançament d’aquest projecte, combinada amb altres fonts de finançament. Creiem que les característiques del personatge i l’interès del seu discurs per a la ciutadania demanen la participació activa del públic en la creació i difusió del documental. Mitjançant petites donacions in·dividuals s’aconsegueixen finançar projectes que d’una altra forma no haguessin estat possibles. A canvi de les donacions es donen diferents recompenses, involucrant a les persones en el procés de creació. Així, per a aquest documental proposem donacions que van dels 5 als 300€ a canvi d’aparèixer en els agraïments de la pel·lícula, una invitació a la festa de finalització de rodatge o acompa·nyar a l’equip durant un dia d’enregistrament. A més, el documental tindrà una llicència Creative Com-mons, una alternativa al Copyright que permet la seva difusió gratuïta a la xarxa i fora d’ella, ampliant el nombre de persones que poden veure la pel·lícula.

El tipus de llicència CC per la qual optarem serà:

· Reconeixement: en qualsevol explotació de l’obra auto·ritzada per la llicència, caldrà reconèixer l’autoria.

· No Comercial: aquesta explotació es limita a usos no comercials.

· Sense obres derivades: l’autorització per explotar l’obra no inclou la seva transformació per crear obres deri·vades. Estem oberts a aquesta possibilitat, clar, però després d’una autorització prèvia.

7

Arcadi Oliveres i Boadella

Arcadi Oliveres va néixer a Barcelona l’any 1945 al barri de l’Esquerra de l’Eixample. Va estudiar Ciències Econò·miques a la Universitat de Barcelona i va obtenir el títol de llicenciat l’any 1968. Des de l’any 1966 es va impli·car molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants, participant a la famo·sa «caputxinada», assemblea clandestina d’estudiants celebrada a l’església dels Caputxins de Sarrià, sota el setge policial. El maig de 1968 és processat pel Tribu·nal d’Ordre Públic i jutjat per reunió clandestina, essent absolt gràcies als informes favorables del degà de la Facultat d’Economia i la defensa de l’advocat Francesc Casares.

En el període dels anys 70 es va implicar en diferents activitats en favor de la democràcia i l’autogovern de Ca·talunya. Així, per exemple, va participar a l’Assemblea de Catalunya. Però l’activitat més destacada en aquests anys és, sens dubte, la seva militància a Pax Christi. Un altre fet destacat va ser, l’estiu de 1976, l’organització de diferents marxes ciutadanes (Marxa per la Llibertat) per tota Catalunya, reclamant «Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia». En una d’aquestes marxes, prohibides

pel govern, l’Arcadi Oliveres és detingut per la Guàrdia Civil a La Sènia, passant 72 hores a la garjola.

L’any 1993 va obtenir el títol de Doctor, amb una tesi sobre el cicle de l’economia de defensa i va guanyar unaplaça com a professor titular del Departament d’Econo·mia Aplicada, impartint classes majoritàriament a la Fa·cultat de Ciències Polítiques, a més d’altres centres de la mateixa universitat.

L’any 1981 va començar a militar a l’organització Justícia i Pau. El desembre de l’any 2001, després de la mort d’en Joan Gomis (llavors president de l’organització), va ser elegit president d’aquesta entitat, càrrec que manté a l’actualitat.

En tots aquests anys, l’Arcadi Oliveres ha dedicat les se·ves energies a múltiples qüestions en defensa dels drets humans, la pau i la justícia social. Algunes activitats des·tacades han estat la seva activa implicació en la primera gran campanya en favor del 0,7%, en la primera campanya en favor de l’Objecció Fiscal a la despesa militar i la cons·titució de l’Assemblea d’Objectors Fiscals (1983). També destaca el seu paper en les mobilitzacions contra la pri·mera guerra del Golf (1991), en la promoció de la banca ètica a Catalunya, essent elegit president honorari de la

Personatges

Degut a la dinàmica del projecte, a continuació només es definiran els personatges que creiem que tenen característiques concretes per a l’evolució de la història i que ajudaran a entendre millor el seu paper dins la pel·lícula. Altres personatges seran alumnes, participants en xerrades, interlocutors en programes de ràdio i televisió, col·legues...

8

Plataforma Finançament Ètic i Solidari (FETS) el 1999, o en les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq (2003).

En els últims anys, el seu activisme s’ha incrementat de forma exponencial, amb una mitjana de dues o tres con·ferències diàries, a més d’intervencions als mitjans de comunicació, en entrevistes, tertúlies, etc. Actualment esdevé un referent per a les mobilitzacions sorgides a partir de la manifestació del 15M.

Janine Künzi i els seus quatre fills

La Janine és la dona de l’Arcadi. És doctora en pedago·gia i té la carrera d’enfermeria i treball social. Actualment està en una escola com a pedagoga treballant el model Waldorf. Coneix a l’Arcadi a la organització Pax Christi, es casen i tenen quatre fills: Bernat (33), Arnau (30), Marcel (recentment mort als 28 anys) i Albert (23). Dos d’ells mú·sics de professió, el gran és il·lustrador i el Marcel, dina·mitzador cultural en el Centre Cívic de Sarrià. L’Arnau té un fill de dos anys, en Marc.

El matrimoni, el Bernat i l’Albert, viuen a una casa de Sant Cugat del Vallès, antiga casa d’estiueig de la família Oliveres.

En algunes reunions amb membres de la família repetei·xen sovint la seva preocupació pel ritme frenètic de l’Ar·cadi i per la necessitat de tenir a algú que l’ajudi a portar l’agenda. El Bernat es va proposar per a donar·li un cop de mà. L’Arcadi es nega profundament ja que creu que, si el seu fill és el responsable de dur l’agenda, evitarà que vagi a la meitat de llocs on el criden.

Paco

El Paco, d’uns trenta anys, grava setmanalment les clas·ses de l’Arcadi a la Universitat Autònoma de Barcelona. Considera que existeixen pocs mestres amb la seva ca·pacitat divulgativa i el seus profunds coneixements sobre el funcionament econòmic del món. Vol deixar registrada cadascuna de les seves classes perquè futures genera·cions d’estudiants puguin accedir a elles. Ha emmagat·zemat gran quantitat de material amb la intenció de mun·tar un vídeo que projectarà en diversos espais. Abans, però, vol contrastar el contingut de les gravacions amb l’Arcadi, que li deixa total llibertat. Li sembla bé la seva iniciativa. No té res a dir.

9

Mossèn Joan Morera

Des de fa poc temps el Mossèn Morera viu a la residèn·cia de la Salle Bonanova. Va tornar a Barcelona desprès d’una llarga estància a Venezuela, on va iniciar el centre Producciones Impulsos de Vida, SRL, per a l’el·laboració de programes radiofònics i televisius, divulgadors dels valors cristians i humans en la societat civil. Els va ano·menar Audio Video Misión. Els seus oients el coneixen com el «el Párroco Nocturno» i té un gran nombre de seguidors en molts dels països de parla hispana.

Poc dies desprès de la seva arribada a Barcelona, assisteix a una conferència d’Arcadi Oliveres sobre la globalització. Al veure que era un gran orador i que tenia un missatge afí al seu, li proposa participar com a col·laborador a Audio Video Misión. D’això ja fa uns deu anys. Entre ells existeix una relació de respecte i amistat.

Un altre col·laborador habitual del mossèn Morera és el psicòleg Joaquin Serra Bona, ideològicament contrari a l’Arcadi, sobretot per la seva visió reaccionària de la immigració, que inclou, entre d’altres idees, el fet de que la religió musulmana s’imposarà a la religió cristiana.

Pere Ortega

Company de la ONG Justícia i Pau. És el coordinador del Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs. Coneix a l’Arcadi des de la seva joventut, quan li va proposar formar part de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample. Des de llavors han compartit anys de reivindicació i lluita compromesa a favor de la pau.

Miren Etxezarreta

Miren Etxezarreta, des de fa molts anys amiga i compa·nya d’Arcadi a la Universitat, és catedràtica d’Economia Aplicada i fa classes de les assignatures Desenvolupa·ment Econòmic i Política Econòmica. Ha treballat inten·sament l’economia critica i participat en nombroses xer·rades i debats en contra de la globalització capitalista. Ha escrit nombrosos llibres i participa activament en els moviments socials.

10

Erika Sànchez Marcosdirectora i guionista

Neix el 1983 a Barcelona. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull el 2005. Com·pleta els seus estudis cursant un Màster en Direcció i Producció Audiovisual promogut per la productora Sa·grera audiovisual, un workshop sobre les Tècniques del Documental impartit per Lupe Pérez, i un curs sobre el finançament i distribució de documentals a la Fundación Autor SGAE.

El 2006 dirigeix el seu primer curtmetratge, HUEVOS. Anys més tard desenvolupa una video·instal·lació ba·sant·se en el mateix curtmetratge acompanyada de foto·grafies i obres plàstiques. Entra en el món del documen·tal de la mà de Francesc Betriu amb el projecte Mònica del Raval, com a ajudant personal del director. Mentre prepara diversos projectes documentals (A Barlovento, Maldakistan (La productora, 2006) i Siete días con Ana), rep l’encàrrec de la ONG Justícia i Pau per a dirigir el documental Ahimsa, contra la guerra. Documental sobre la cultura de la pau, i subvencionat per l’Agència Cata·lana de Cooperació al Desenvolupament i el Ministeri d’Educació, va ser estrenat als Verdi i distribuït a centres educatius de tot l’estat espanyol.

Amb ganes de conèixer més sobre el món de la ficció, participa en diverses produccions com a script: Ell@s (Sagrera audiovisual, 2008) , Clara no lo esperaba (Picnic, 2009), , La Sagrada Família (Mediapro, 2009), Blog (Escándalo films, 2009), Historia de un asesino (La

Parte Contratante, 2010), Ahora no puedo (Oriol Sala·Patau, 2010), La muerte de Otilia Ruiz (Picnic, 2011), entre d’altres...

Munta la productora BuenoBonito Produce amb Xavi Esteban Casas, amb qui ha col·laborat en la majoria de projectes. Sense deixar mai d’experimentar amb no·ves maneres d’entendre l’audiovisual, co·dirigeix amb el Xavi Esteban, Simfonia Obrera, per al Centre d’Art Torre Muntadas, composició documental sobre el mo·viment obrer a base d’imatges d’arxiu, que va tenir una molt bona acollida. Recentment ha fet de guionista en alguns programes d’Entre veïns per a BTV. Participa como a VJ’s al Cèntric dins del Festival Kosmopolis en una iniciativa de l’Anella Cultural. Actualment pre·para, juntament amb el Xavi Esteban, una exposició col·lectiva, en el marc de la convocatòria d’arts visuals Torre Muntadas, sobre la construcció de la història a través de les home movies al Prat de Llobregat, emfatit·zant la figura de l’espectador-creador. Està escrivint el guió d’un curtmetratge sobre adolescència i solidaritat per a ACSUR las segovias, que rodarà al llarg d’aquest any i segueix col·laborant en diverses produccions com a script.

Ricardo Íscardirector de fotografia

· Llicenciat en Dret a la Universidad de Salamanca. Estu·dis d’Imatge a la Facultat de Ciencias de la Información de la Universidad Complutense de Madrid.

Currículums

11

· El 1994 es diploma a l’Acadèmia de Cine i Televisió de Berlín Deutsche Film·und Fernsehakademie Berlin amb el llargmetratge Badu. Stories from the Negev desert.

· El 1995 la Filmoteca de Castilla y León li dedica un cicle sota el títol «El cine de Ricardo Iscar», amb la introduc·ció de Basilio Martín Patino.

· Des de 1998 és professor de guió i realització de docu·mentals a diversos centres d’estudis de cinema.

Filmografia més recent

• En el foso (2011). 90 min. En fase de post·producció. Amagats en el fossat, homogeneïtzats pels seus vestits

negres, desenes de músics provinents de diferents pa·ïsos, amb diferents experiències i instruments, posen el seu esforç al servei d’una finalitat comuna: crear una unitat i desaparèixer doncs l’important és el tot. Però qui són ells? En el foso és una pel·lícula sobre els músics que toquen en l’orquestra de l’opera del Gran Teatre del Liceu, sobre les seves vides i les seves passions.

• Dansa als Esperits (2009). 80 min. Color. Llargmetrat·ge documental. Una coproducció de Únicamente Seve·ro, Films 59 i TVC sobre medicina tradicional africana.

• Juego limpio (2009). 8 min. Color. Curtometratge per el projecte «Distancia y Proximidad», un llargometratge colectiu de la fundación Gubelkian de Lisboa.

• Soledad (2008). 25 min. Color. Retrat documental so·bre l’aïllament d’un home de 70 anys en el delta argentí del Paraná. Premi al millor muntatge en Documenta Madrid 2009. Festival BAFICI de Buenos Aires.

• Postal de Buenos Aires (2008). 25 min. Color. Anota·cions i reflexions filmades durant una primera visita a Buenos Aires.

• Tierra Negra (2004). 105 min Color. Llargmetratge documental sobre las últimes mines de carbó de Lleó, produït per Canal Plus, Westdeutcher Rundfunk (WDR) i IDEC (UPF).

Menció especial als Premis Ciutat de Barcelona 2006.

Menció especial al Festival Punto de Vista de Navarra.

• El Cerco (2002). 13 min. Color. Documental codirigit amb Nacho Martín sobre la pesca de la tonyina a l’Al·madraba de Barbate. Seleccionat per a la retrospectiva del documental espanyol a Cinéma du Reél.

Premi al millor curtmetratge europeu (UPI) al Festival Internacional de Berlin.

Premio del Jurat al Festival de Málaga. Primer Premi a San Roque. Primer Premi a Kiev (Ucrania). Premi del Jurat a Documenta Madrid.

• La Punta del Moral (2001). 57 min Color. Documental sobre un poble de pescadors de Huelva. Produït per Paral.lel 40 i Ricardo Íscar. Emès per la televisió ho·landesa i TVE via Satèlit. Seleccionat pels Festivals de Cine de Málaga i Sitges.

• Badu. Stories from the Negev Desert (1993·94). 63 min. Color. Documental sobre els nòmades beduïns co·produït per la televisió alemanya WDR y SFB.

Seleccionada per Jean Rouch per participar a la «Bi·

12

lan du Film Ethnographique» del Musée de l´Homme (París), el Festival Internacional de Cine de Tel·Aviv, el Festival Internacional de Cine de Haifa (Israel), el Fes·tival Internacional de Cine Documental de Leipzig i el Festival Internacional de Cine Etnogràfic de Göttingen (Alemanya).

Premi del jurat al Festival Internacional de Cine Etno·gràfic de Pärnu (Estònia).

• El Diario de Manuel Ángel (1991). 32 min. Color. Fic·ció/Documental sobre la relació d’un nen i el seu oncle ben particular.

Participa als festivals internacionals de cine de Mann·heim i Munich (Alemanya) i Ciutat de Mèxic.

Premi al Festival de Cine de San Roque.

• A la orilla del río (1991). 22 min. B/N. Documental so·bre la vida dels gitanos a Salamanca.

Experiència professional

• Director de fotografía a Memoria negra, de Txavier Montanyá.

• Càmera a Més enllà del mirall, de Joaquín Jordà.• Càmera segona unitat a Mones como la Becky, de Jo·

aquín Jordà.• Càmera segona unitat a En construcción, de José Luís

Guerín.

Roger Danès Moreraguionista

Nascut a Barcelona el 1983 i llicenciat en Comuni·cació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull el 2005. Després d’això es va dedicar a aprofundir en la faceta que més li agradava de l’audiovisual: el guió. Cursà un Postgrau en Guió i Desenvolupament Audi·ovisual en la mateixa facultat i un Màster Internacio·nal de Guió, aquest cop en la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha escrit diversos guions, treballant molts cops a qua·tre mans amb el guionista Alfred Pérez. D’aquesta col·laboració n’han sortit guions de llargmetratge com La Pastora, Nundur i El pasaje del terror, i la minisérie «Una carta para Evita» que compta amb la direcció d’Agustí Villaronga, també coguionista del projecte. Actualment està realitzant el guió d’una nova minisérie anomenada «Que vienen los Beatles», que serà dirigida per Fernan·do Colomo i Joaquim Oristrell.

Xavier Esteban Casasmuntador

· Neix a Strasbourg, França, el 1983. Des del 1984 viu a El Prat de Llobregat, Barcelona.

· Llicenciat en Comunicació Audiovisual i Màster en Di·recció i Producció de Cinema i Televisió per la Universi·tat Ramon Llull.

Des del 2005 fins el 2009 treballa com a muntador de video a Sagrera Audiovisual. En aquesta productora/dis·tribuïdora realitza gran quantitat de treballs, dels quals destaquen: edició i grafisme d’Spanish Hollywood, per a Arte TV, TV3, Avro i Canal Historia, guanyador del premi al Millor Documental al Festival Internacional de Cine·ma de Nova York; edició dels documentals de la sèrie «Expulsados 1609, la Tragedia de los Moriscos», per a TVE, TV3 i Canal Historia; edició de La Maleta de Penón, per a Documentos TV; edició del documental Retrats, de Fabià Estapé, per a TV3; edició de «18 i +», sèrie de ficció i reportatges per a Barcelona TV, en antena durant 2 anys. També dissenya i edita gran quantitat de promos i autories de DVD (destaquen La Pesadilla de Darwin, The Take, Mondovino).

El 2010 abandona Sagrera Audiovisual, per establir·se com a freelance i muntar la productora BuenoBonito Pro·duce amb l’Èrika Sànchez, amb qui ja havia treballat es·tretament en diverses produccions: entre el 2006 i 2008 preparen els documentals Maldakistan, per Lavinia·La Productora, i A Barlovento. El 2009, és editor i grafis·ta del documental Ahimsa. Contra la Guerra, dirigit per l’Èrika per a la ONG Justícia i Pau; el 2010 codirigeixen Simfonia Obrera, composició documental per al centre d’art Torre Muntadas.

Recentment ha fet de realitzador (gravació i edició) en el programa «Entre Veïn» (BTV) on ella és guionista. Parti·cipa como a VJ’s al Cèntric dins del Festival Kosmopolis en una iniciativa de l’Anella Cultural. Actualment prepa·ren una exposició col·lectiva, en el marc de la convoca·tòria d’arts visuals Torre Muntadas, sobre la construcció de la història a través de les home movies al Prat de Llobregat, emfatitzant la figura de l’espectador-creador.

Xavier Esteban també desenvolupa la seva activitat en el camp de la fotografia: el 2010 és el guanyador de la V Beca Fotografia i Societat, atorgada per l’Ajuntament del Prat, amb el projecte Actualitzacions.prat.

Es poden veure els seus projectes al següent blog provi·sional: http://www.lagranaglutinadora.tumblr.com

13

• Més enllá del mirall (2006). 123 min. de Joaquín Jordá (coproducció amb Ovídeo).

Llargmetratge documental sobre l’agnòsia patida pel propi director. En coproducció amb Ovídeo, va rebre ajudes de la Generalitat de Catalunya (ICIC) i del Minis·teri de Cultura (ICAA). La pel·lícula va comptar a més amb la participació de TVC i de TVE i ha estat selecci·onada per participar en següents festivals:

· Festival Internacional de Cine de San Sebastián 2006. Secció Oficial fora de concurs· Festival Internacional de Cine Documental de Navarra Punto de Vista 2007. Pel·lícula inaugural· Festival de Cine Español de Málaga 2007 Secció Estrenos Documentales· Festival de Cine Independiente de Buenos Aires 2007 Secció Trajectòries

Premis obteniguts:· Nominada als Premis Goya 2007 (Millor Pel·lícula Do·

cumental)· Joaquín Jordà va rebre el Premi Nacional de Cinemato·

grafia a títol póstum al 2006.

• African Request (2007). 50 min. de Jordi Oliver i Anna Sanmartí

Documental sobre el Fòrum Social Mundial que va tenir lloc a Nairobi (Kenya) al gener de 2007. Va rebre una subvenció de la Generalitat de Catalunya, Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans.

• Dansa als Esperits (2009). 78 min./48 min. de Ricardo Íscar Guió: Ricardo Íscar i Daria Esteva

Documental sobre la medicina tradicional africana. Mba Owona Pierre és el «remeier» de Nsola (Camerun) i tracta les malalties provocades per embruixaments. Amb la col·laboració de l’antropòleg Lluís Mallart i en coproducció amb Televisió de Catalunya i Films 59. Ha rebut una subvenció de la Generalitat de Catalunya (ICIC).

Ha estat seleccionada als següents festivals:· Rotterdam International Film Festival

· Festival Internacional de Cine Documental de Navarra Punto de Vista (Secció Oficial)

· Buenos Aires Festival Internacional de Cine Independi·ente (BAFICI) (Sección Diálogos)

- Festival de Cine de Málaga (Secció Oficial)· Jean Rouch International Film Festival · Beach Festival du Documentaire (Kribi. Camerun) · Parnu International Documentary and Anthropology

Film Festival (Estonia) · Les États Généraux du Film Documentaire (Lussas)· Planet in Focus International Environmental Film & Vi·

deo Festival in Toronto.- Muestra Cinematográfica del Atlántico - Alcances · DOK Leipzig · DocLisboa· Festival de Cine Arica Nativa (Chile)· Vienna International Film Festival · Festival Internacional de Cine de Cali (Colombia)· forumdoc.bh.2010 (Bello Horizonte, Brasil)· Festival International du Film Documentaire Images en

Live (Yaoundé, Camerun)· Festival Mondial des Arts Nègres (Dakar) · FESPACO (Burkina faso) · Bradford International Film Festival · Russian Anthropological Film Festival (Rússia) · Planet Doc (Varsovia)· RAI International Festival of Ethnographic Film (Londres)· Festival de Cine Africano de Tarifa

• Morir de día (2010). 98 min. de Laia Manresa y Sergi Dies.

www.morirdedia.net

Documental nascut al voltant d’una idea que Joaquín Jordá no va tenir temps de desenvolupar, sobre l’arriba·da de l’heroïna a Barcelona. Coproducció amb Playtime, Televisió de Catalunya i Centre de la Imatge (Ajuntament de Barcelona) i amb subvenció de l’ICIC.

Seleccionada als festivals de Cinema de Gijón, Màlaga, Memorimage i BAFICI.

Estrenada en sales a Barcelona el 6 de maig de 2011 i a Girona al cinema Truffaut el 3 de juny de 2011.

Producció: Únicamente Severo FilmsDaria Esteva

14

Presentació de Justícia i PauL’ONG que presideix Acadi Olivereswww.justiciaipau.org

Justícia i Pau és una entitat cristiana que actúa a Cata·lunya des de l’any 1968 i que té per finalitat la promoció i defensa dels drets humans, la justícia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i el respecte al medi ambient.

Amb aquestes finalitats, Justícia i Pau es dedica a la sensibilització i informació de la ciutadania i a la pres·sió política sobre institucions governamentals i partits polítics, mitjançant activitats diverses, com campanyes públiques, informes, edició de publicacions, organització de congressos, conferències, seminaris, jornades, inter·vencions als mitjans de comunicació, etc.

Entre d’altres activitats, Justícia i Pau denuncia casos de tortura i altres violacions de drets humans, desenvo·lupa accions per promoure l’increment de l’ajut oficial al desenvolupament, l’abolició del deute extern dels països pobres, la justícia en les relacions comercials internacio·nals, per denunciar els efectes perversos del militarisme, la despesa militar i el comerç d’armes i pressionar en favor del desarmament, per promoure la banca ètica, el comerç just i el consum responsable, per exigir mesures de lluita contra la pobresa i la marginació social, per de·fensar els drets de les persones empresonades i la seva reinserció social, etc.

Justícia i Pau obté el finançament per diversos canals i té molta cura a ser independent; entre els seus membres hi ha pluralitat d’opinions dins d’una voluntat transformado·ra de la societat i del món actuals.

Del 7 al 26 De maig De 2008Facultat de medicina de la UB (C. Casanova 143) · de 19 a 20.30 h

Temes7 de maig: Del laboratori al pacient; la cadena del medicament14 de maig: la societat civil enfront les desigualtats de salut19 de maig: malalties negligides versus malalties inventades21 de maig: el paper de la indústria farmacèutica en l’accés a la salut26 de maig: l’accés als medicaments com a dret humà: situació actual i iniciatives

més inFormaCió i insCripCionspremsa@justiciaipau.org · T. 93 317 61 77

Amb el suport de

Organitzat per

Hi col·laborenAssociació d’Estudiants de Ciències de la Salut

seminari

FÀrmaCsen Un món gloBal

36

Quadernsper a la solidaritat

El Fòrum Social mundialnouS caminS pEr canviar El món

Jordi calvo ruFangES

37

Quadernsper a la solidaritat

Burundi:EntrE la guErra i la pauMiguEl ÁngEl priEto Vaz

Campanya sobre els reptes del desenvolupament a l’Àfrica subsahariana i les responsabilitats d’Europa

Justícia per a l’Àfrica

Curs 2007-2008AgEndA d’ACtivitAts dE lA CAmpAnyA

Oferta de conferènciesLes xerrades s’adrecen al públic en general (joves i adults). Són impartides per membres de Justícia i Pau. Tenen una durada aproximada de 60-90 minuts (col·loqui inclòs).

seminariEl seminari consistirà en sis sessions de 90 minuts. La segona edició tindrà lloc a Barcelona els dies 14, 15, 16, 21, 22 i 23 de gener de 2008. El seminari és obert a tot el públic.

JornadesJustícia i Pau organitzarà unes jornades de debat de dos dies amb experts nacionals i internacionals que aprofundiran en les diverses qüestions que vol abordar la campanya. Es faran el mes d’abril de 2008.

per a més informació:Justícia i Pau · Rivadeneyra 6, 10è · 08002 BarcelonaT. 93 317 61 77 · Fax 93 412 53 84www.justiciaipau.org · justiciaipau@justiciaipau.org

Amb la col·laboració de: I el suport de:

Una campanya impulsada per

JUSTÍCIA I PAUJUSTÍCIA I PAU

SÚPERS vs BOTIGA DE BARRI

Als últims anys, les nostres compres han donat un gir espectacular. Les

botigues de barri tradicionals han passat a un segon pla, mentre que

s’ha produït un augment de les grans superfícies comercials i les seves

botigues d’atracció, donant-nos a entendre que el nostre temps d’oci el

gaudim comprant. Aquest procés de canvi en gran part respon a una indus-

trialització excessiva de l’agricultura i els productes alimentaris. Tota aquesta

transformació ha provocat greus impactes negatius en els petits productors

i productores i camperols, els petits comerços locals, el medi ambient, les

condicions laborals de les persones treballadores i en la nostra salut.

Dades a tenir en compte

s Cada dia desapareixen 11 botigues tradicionals.

s 5 grans grups controlen la distribució de més de la meitat dels aliments

que es compren: Carrefour (23,7% de la quota de mercat), Mercadona

(16%), Eroski (7,4%), Alcampo (6,1%) i el Corte Inglés (2,3%).

Raons per comprar als comerços de barri

n Estan més a prop, per tant no has de contaminar per anar a comprar.

n Donen molta vida al barri.

n No reben suport dels polítics, per tant necessiten molt més el nostre

suport per a subsistir.

n Ofereixen un tracte personalitzat i de confiança.

n No estan dissenyats per fer grans compres, per tant és més probable

que només ens enduguem allò que necesitem.

n Suposen molts més llocs de treball per metre quadrat que les grans

superfícies (concretament 5 llocs per cada 1 en una gran superfície).

n Distribueixen més la riquesa i no la concentren tota en una sola empresa

n Tenen preus mitjanament igual o millors que els dels centres comer-

cials (doncs no pacten entre ells l’establiment d’alts preus).

PLÀSTICS

Enrere ha quedat el temps en què el peixater embolicava el lluç amb pa-

per de diari o es comprava la llet amb recipients o lleteres d’alumini que

cadascú tenia a casa seva; ara per ara tot això ha estat substituït per quilos

i quilos de plàstics i altres envasos.

Els envasos representen el 60% del volum i el 30% del pes de les

nostres compres.

Tot i que en alguns casos són necessaris per protegir el producte, d’altres

i cada cop més s’utilitzen com a mecanisme de màrqueting i publicitat per

incitar a la compra. Mirem-ne dos de prop:

n El bric

Compost de cel·lulosa (20,2 grams del seu compost són

paper), alumini (1,4 g), polietilè (5,6 g) i tinta (0,1 g), aquest

es caracteritza per la seva lleugeresa i l’escàs espai que

ocupa. En canvi comporta problemes ambientals, ja que

es tracta d’un envàs d’un sol ús i el seu reciclatge és més

que qüestionable, perquè està format de diverses capes de

diferents materials difícilment separables

Al 2004 cada espanyol va consumir 136 brics (5.885 milions)

n Envàs plàstic

Està fabricat mitjançant petroli i derivats d’aquest a través

de processos industrials altament contaminants. A més és

tècnicament difícil de reciclar i la seva incineració provoca

greus emisions de CO2.

En l’actualitat s’esta començant a fomentar l’ús de resines

biodregadables que generen una nova oferta de plàstics

biodegradables fabricats mitjançant una gran varietat de

plantes i compostos vegetals. Aquests plàstics tenen un

menor impacte ambiental en la fabricació i en el tractament

com a residu.

JUSTÍCIA I PAU

CRISTIANISME I JUSTÍCIA

Amb el suport de:

Per a més informació:

Justícia i PauRivadeneyra 6, 10è 08002 Barcelona

T. 93 317 61 77F. 93 412 53 84

justiciaipau@justiciaipau.orgwww.justiciaipau.org

Gra

fism

e+im

pres

sió

Fund

ació

Tam

-Tam

Els dilluns dels

Curs 2009-20101r trimestre

Auditori del Centre d’Estudis Cristianisme i JustíciaRoger de Llúria 13, BarcelonaTotes les sessions són a les 19 hEntrada lliure

DretsHumans DretsHumans

batre i reflexionar sobre problemàtiques que comporten vulneracions o dificultats per als drets humans arreu del món.

Aquestes conferències es fan el primer dilluns de cada mes i pretenen escoltar experts i per-sones o organitzacions que actuen en relació amb la realitat objecte de cada sessió.

Consulteu la nostra web per trobar informació detallada de les nostres activitats, campanyesi publicacions: www.justiciaipau.org

Justícia i Pau és una organització no gover-namental que actua a Catalunya des de 1968 i que té com a finalitats la defensa del drets humans, la lluita contra la pobresa i la margi-nació, la promoció del desenvolupament dels països pobres i la difusió de la cultura de pau.

Des de l’any 1998, Justícia i Pau i el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia (Fundació Lluís Espinal), amb el suport de la Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, organitzem un cicle permanent de conferèn-cies amb l’objectiu de donar a conèixer, de-