84
Patricia Martchenko Picarelli Imma Rabinad Garcia Albert Zapata García Estructura Productiva
Patricia Martchenko PicarelliImma Rabinad GarciaAlbert Zapata GarcíaEstructura ProductivaADE Grup 52Curs 2010-2011
Índex
1. ENERGIES RENOVABLES................................................................. 4
1.1 Presentació energies renovables................................................. 41.2 Dades generals............................................................................ 4
2. ENERGIA EÒLICA............................................................................... 10
2.1 Definició..................................................................................... 102.2 Història....................................................................................... 102.3 Dades 2009................................................................................. 112.4 Dades 2010................................................................................. 132.5 Autonomies................................................................................ 152.6 Sector públic............................................................................... 172.7 Sector privat............................................................................... 182.8 Presència internacional de les nostres empreses........................ 202.9 L’energia eòlica al món.............................................................. 212.10 Impacte econòmic de la mini eòlica......................................... 222.11 L’eòlica marina........................................................................ 242.12 Projecció a futur del sector eòlic en Espanya.......................... 26
3. ENERGIA SOLAR................................................................................ 28
3.1 Contextualització del sector....................................................... 283.2 Història....................................................................................... 293.3 Generació elèctrica solar............................................................ 323.4 Potència instal·lada per Comunitats Autònomes....................... 333.5 Contribució al PIB..................................................................... 343.6 Sector fotovoltaic....................................................................... 35
3.7 Estructura de la demanda d’equips solars.................................. 363.8 Estructura de l’oferta del mercat d’equips solars....................... 363.9 Sector solar tèrmic...................................................................... 373.10 Sector termoelèctric.................................................................. 38 3.11 Sector públic: Normativa i Legislació...................................... 39
4. ENERGIA HIDRÀULICA
4.1 Definició..................................................................................... 414.2 Història....................................................................................... 414.3 Potència hidroelèctrica instal·lada a Espanya............................ 434.4 Contribució de l’energia hidràulica al PIB................................. 44
2
4.5 Evolució de la producció d’energia hidràulica............................454.6 Producció per Comunitats Autònomes....................................... 464.7 El sector dins del context internacional...................................... 474.8 Sector empresarial...................................................................... 504.9 Generació d’ocupació................................................................. 514.10 Emissions de CO2 evitades....................................................... 524.11 Sector Públic............................................................................ 534.12 Perspectives de la producció hidroelèctrica............................. 55
5. CONCLUSIONS DAFO........................................................................ 57
Bibliografia................................................................................................. 59
3
1. ENERGIES RENOVABLES
1.1 Presentació energies renovables
Energia renovable: és una energia que s’obté de fonts naturals, aquestes són inexhauribles, algunes per la gran quantitat d’energia que conten i altres perquè són capaces de regenerar-se de forma natural.
Principals tipus d’energies renovables:
Energia eòlica Energia solar Energia hidràulica Biomassa Energia geotèrmica Energia mareomotriu
1.2 Dades generals:
En els últims anys el sector de les energies renovables ha passat a tenir un paper molt rellevant en la nostra economia.
Al 2009 va contribuir al Producte Interior Brut en 6.170,5 milions d’euros (això suposa el 0,59% del total del PIB de l’economia espanyola) i en 2.355,1 milions d’euros de forma induïda en altres indústries. Això significa que en total la contribució al PIB del sector va ser de 8.525,6 milions d’euros, un 0,81% del PIB espanyol.
Contribució al PIB del sector d’energies renovables (2005-2009)
Font APPA
4
Les tecnologies renovables amb una major contribució al PIB en aquest any les veiem al següent gràfic:
Font APPA
Destaquen l’eòlica amb un 37,7% de contribució al PIB, la solar fotovoltaica amb un 35,9%, la biomassa amb un 12,2%, la mini hidràulica amb un 5,9%, i els biocarburants amb un 4,1% de contribució al PIB.
Va generar ocupació de forma directa a 59.303 professionals i de forma indirecta en altres sectors d’activitat (proveïdors d’equips i serveis) a 40.547 persones. Això suposa un impacte total de 99.850 persones ocupades, per tant la reducció total de l’ocupació a les energies renovables respecte a 2008 va ser de 20.872 persones com es pot observar al següent gràfic:
Font APPA
5
En quant a exportacions aquestes van ascendir a 3.024,6 milions d’euros, manifestant així la rellevància assolida a l’estranger, tot i que signifiquen un 17,9% menys que l’any anterior.
Balança Comercial (milions d’euros corrents) 2006 ∆ 2007 ∆ 2008 ∆ 2009
Exportacions de béns i serveis
2.512,5 31,2% 3.295,3 11,8% 3.683,1 -17,9% 3.024,6
Importacions de béns i serveis
-1.693,3 33,7% -2.264,7 8,4% -2.455,9 -6,2% -2.303,1
Exportacions netes 819,2 25,8% 1.030,6 19,1% 1.227,3 -41,2% 721,5
Font APPA
Font APPA
Si observem el gràfic veiem que per al període entre 2005 i 2009 el desenvolupament principalment de la tecnologia eòlica, mini hidràulica i fotovoltaica, tant en promoció i producció de projectes, com en indústries auxiliars, mostren un saldo exportador net positiu per al conjunt del sector. No obstant al 2009 s’observa una reducció de les exportacions, deguda a la caiguda dels nivells de l’eòlica tant a nivell nacional com internacional, i una reducció de les importacions, per l’efecte de l’eòlica i dels equips fotovoltaics que va ser compensada però per l’augment de les compres de biocarburants a l’estranger.
La substitució de combustibles fòssils per aquestes energies renovables va evitar la importació de 10,7 milions de TEP1, importacions que a preu de mercat tenien un valor de 2.137 milions d’euros, aproximadament un 0,20% del PIB. Es va evitar l’emissió de 28,5 milions de tones de CO2, això va suposar un estalvi de 374,3 milions d’euros en drets d’emissió.
1 Tones equivalents de petroli
6
Font APPA
Gràcies a aquestes reduccions, el nostre marc regulatori estableix una prima per retribuir aquestes externalitats positives.
Font APPA
Si observem el gràfic veiem que si comparem els beneficis derivats de no emetre CO2 i les importacions evitades de combustibles fòssils amb la prima que reben els agents, s’obté un saldo positiu per tots els anys del període 2005 a 2008. En canvi a 2009 la diferència existent entre les primes rebudes i els beneficis generats per les energies renovables va ser de 2.093 milions d’euros (saldo negatiu). L’estalvi generat pels beneficis de les energies renovables és baix a 2009 com a conseqüència de la reducció dels preus dels combustibles fòssils i dels drets d’emissió de CO2. Si els preus de 2008 s’haguessin mantingut, l’estalvi hagués sigut major, ja que l’energia produïda per les renovables va incrementar considerablement.
7
En quant a l’impacte fiscal del sector d’energies renovables si mirem en el gràfic següent, tenim que durant el període 2005-2009 aquest ha sigut contribuïdor fiscal net en tots els exercicis, és a dir, els impostos pagats per les empreses han sigut superiors a les subvencions rebudes.
Milions d’euros 2005 2006 2007 2008 2009Subvencions 11,0 12,7 14,1 15,5 18,9Tributs 29,4 44,1 51,8 59,8 73,9Impostos sobre societats 229,9 270,2 281,6 324,5 482,6Altres impostos 0,9 1,6 3,2 4,7 5,0Balança Fiscal 249,2 303,3 322,6 373,6 542,5
Font APPA
Font APPA
8
La mitja de l’esforç realitzat pel sector en R+D+i va ser d’un 5,6% de la seva contribució al PIB a aquestes activitats. Això suposa que al 2009 l’esforç en R+D+i va ser de 344 milions d’euros, la qual és molt superior a la mitja nacional com podem observar al següent gràfic (1.4% del PIB), aquesta gran diferència es deu a que aquest sector no és tecnològicament madur i està en fase de creixement.
Comparativa de la despesa en R+D+i com percentatge del PIB (2009)
Font APPA
En tecnologies com per exemple l’eòlica, s’ha desenvolupat un sector industrial líder a nivell internacional ja que les empreses espanyoles són agents de referència. No obstant no s’ha arribat als objectius de penetració establerts (9,4% enfront del 12,1% establert al PER 2005-20102), no s’ha desenvolupat un model industrial en algunes de les principals tecnologies, i tot i que el sector va créixer en termes de contribució al PIB, s’ha produït la desaparició d’agents industrials rellevants i la destrucció de 20.000 llocs de treball entre directes i indirectes. Les causes d’aquesta situació van ser:
La necessitat de comptar amb un marc regulatori estable i predictible a mig termini.
Barreres de tipus administratiu pel desenvolupament d’aquestes tecnologies. L’aparició de pràctiques proteccionistes a tercers països que han dificultat la
internacionalització de les empreses espanyoles. L’aparició de pràctiques de competència deslleial en altres països que ha
afavorit l’exportació cap a Espanya de productes no competitius. La crisi econòmica internacional. L’aparició de nous agents amb estructures de costos competitives.
2. ENERGIA EÒLICA
2 Pla d’Energies Renovables, té com a objectiu garantir la seguretat i qualitat del subministrament energètic i el respecte al medi ambient i complir els compromisos d’Espanya en l’àmbit internacional (Protocol de Kyoto).
9
2.1 Definició: És l’energia que s’obté de la força del vent, és a dir, mitjançant l’energia cinètica generada per les corrents d’aire. A través d’una turbina eòlica aquesta energia cinètica del vent fa moure les aspes de l’aerogenerador que mitjançant un sistema de transmissió mecànic fa funcionar el generador elèctric que fa que aquesta energia cinètica es converteixi en electricitat. Cal dir que aquests aerogeneradors es solen agrupar a parcs eòlics, en zones muntanyoses a prop de la costa o en grans planes on el vent és més freqüent, ja que d’aquesta manera la producció d’energia resulta rentable.
2.2 Història: Des de la primera crisi del petroli als anys 70 una de les prioritats de la política energètica espanyola era la recerca d’alternatives energètiques que reduïssin la seva dependència de l’exterior. A principis dels 90 es comencen a desenvolupar de forma comercial varies energies renovables, entre elles l’energia eòlica. A finals d’aquesta dècada a més de buscar fonts d’energia autòctones, es busquen energies netes (que no emetin CO2) per la creixent preocupació mundial sobre el canvi climàtic. Per tot això a Espanya gràcies a l’àmbit governamental i a l’ampli sector empresarial es va desenvolupar un potent sector eòlic. Es pot dir per tant que l’energia eòlica és la tecnologia renovable més desenvolupada a Espanya en termes de potència instal·lada, generació d’electricitat i maduresa del sector. Per aquesta raó la contribució al PIB de l’energia eòlica (0,34%) suposa el percentatge més alt en quant a la contribució total de les energies renovables (0,59% del PIB a 2009).
10
2.3 Dades: Al 2009 l’energia eòlica va cobrir un 14,5% de la demanda elèctrica, evitant així la importació de més de 7 milions de TEP (el que suposa un estalvi econòmic de 1.541 milions d’euros), i es van deixar d’emetre 20,6 milions de tones de CO2 (cosa que representa un estalvi en drets d’emissió de 270 milions d’euros).Va contribuir al Producte Interior Brut en més de 3.200 milions d’euros, dels quals 1950 milions d’euros van ser de manera directa i 1260 de manera indirecta, i a més va generar ocupació a 36.000 professionals.
Aportació al PIB del sector eòlic
Font APPA
Milions d’euros corrents 2005 2006 2007 2008 2009
Contribució al PIB directa 1.444,1 1.728,3 1.933,1 2.311 1.953Contribució al PIB indirecta 953,5 1.139,8 1.361,1 1.492,4 1.261,2Contribució al PIB directa + indirecta 2.397,6 2.868,1 3.294,2 3.803,4 3.214,3Font APPA
11
Generació d’ocupació del sector eòlic
Font APPA
També va participar de forma rellevant en totes les activitats de la cadena de valor: promoció i producció d’energia, fabricació d’aerogeneradors i components, i prestacions de serveis adaptats a les necessitats de la indústria.
Font AEE (elaboració pròpia)
Però tot i això, encara que la instal·lació de potència a l’any 2009 hagi estat elevada (aproximadament 2.460MW), el sector eòlic ha vist reduïda la seva contribució al PIB respecte l’any anterior en aproximadament un 15,7% en termes reals. Les causes d’això són les caigudes en els nivells d’activitat dels fabricants de components i aerogeneradors i dels proveïdors de serveis com a conseqüència de la crisi econòmica i de la falta de definició d’un marc regulatori, ja que el Reial Decret Llei 6/20093 va causar incertesa, també per la important reducció dels preus de la electricitat, que ha compensat l’augment en la producció, i per l’aparició de nous competidors amb estructures de costos competitives. Cal dir també que respecte al 2008 es van destruir 5700 llocs de treball, el sector va exportar per valor de 2.104 milions d’euros, va aportar 213 milions d’euros a la balança fiscal i va invertir 156 milions d’euros en R+D+i.
3 Aquesta llei té com a objectiu establir un règim econòmic suficient i adequat per fomentar la posada en servei de les instal·lacions, promovent la R+D per reduir els seus costos i contribuir al desenvolupament de la competitivitat en la indústria. Cal dir que aquesta llei obliga al registre de preassignació de instal·lacions per totes les energies renovables, el que fa que hi hagi un nombre major de tràmits administratius.
12
Tot i això malgrat el fre que va suposar el canvi en la tendència respecte a anys anteriors de l’exercici 2009 pel sector eòlic, ens trobem a una indústria altament competitiva amb empreses de referència mundial, posició rellevant en els principals mercats i professionals altament qualificats. El sector eòlic ha sigut un exemple de creixement sostenible amb un desenvolupament estable i constant al llarg dels últims anys.
Donada la capacitat instal·lada a finals de 2009 (18.451MW eòlics instal·lats suposant el 13,7% del total de generació elèctrica en aquest any), el compliment dels objectius establerts pel PER 2005-2010, 20.155MW fins a finals de 2010, seran pràcticament complerts. Però l’alentiment del sector derivat de les causes esmentades abans podria suposar que no s’arribi a aquest objectiu.
Per tornar a créixer es requereix:
- Establir un marc regulatori estable i previsible, on es recullin les inversions que deuen realitzar els promotors per a complir l’objectiu eòlic del PANER4
establert sota la directiva de la UE sobre energies renovables.- Simplificar els procediments d’autoritzacions administratives i
mediambientals.- Apostar per les activitats de R+D+i com a factors que facilitaran la
diferenciació del producte, la qual cosa garanteix el manteniment de la quota de mercat tant a Espanya com a nivell internacional.
- Especialitzar-se en desenvolupar activitats de major valor.- Aprofitar la bona posició competitiva del sector per aconseguir una major
penetració en el mercat internacional.
2.4 Dades: Al 2010 l’energia eòlica va cobrir un 16,4% de la demanda elèctrica, ja que va arribar a generar 42.702GWh (això suposa que l’eòlica es consolida com la tercera tecnologia en el sistema elèctric sent només superada per les centrals tèrmiques de cicle combinat i per les nuclears), superant per primera vegada a la història al primer productor europeu de energia eòlica, Alemanya, que només va generar 36.500GWh, cobrint així només el 6,2% de la seva demanda. No obstant Alemanya manté el primer lloc d’Europa de potència instal·lada amb 27.215MW eòlics en total, a 31 de desembre de 2010. Espanya ocupa el segon lloc amb 20.676MW (sent la segona tecnologia amb més potència instal·lada darrera del cicle combinat que té 26.844MW instal·lats), això mostra el bon funcionament del sistema espanyol a l’haver aconseguit produir més electricitat procedent de l’eòlica amb menys aerogeneradors. Cal dir que Espanya té uns costos menors de generació ja que els seus parcs funcionen més hores, tenen aerogeneradors més moderns que Alemanya (ja que el nostre mercat eòlic es va desenvolupar més tard) i té un millor sistema d’integració en xarxa, gràcies al treball conjunt del sector eòlic amb la Red Eléctrica de España (REE).
4 Pla d’Acció Nacional d’Energies Renovables, té com a objectiu que les energies renovables representin un 20% del consum final brut d’energia.
13
Font AEE
Font AEE
Amb aquestes dades podem dir doncs que Espanya ha complert l’objectiu del PER 2005-2010 que era d’arribar a 20.155MW de potència instal·lada, arribant als 20.676MW a finals d’any.
Tot i això el 2010 ha sigut un any especialment complicat pel sector donat el seu alentiment en el ritme de creixement. Es van instal·lar 1.516MW a Espanya el que suposa un creixement més lent des de 2003 en termes absoluts i relatius. El perquè d’aquest alentiment el trobem en l’impacte de la creació del registre de preassignació a mitjans de 2009 i la incertesa regulatòria que ha caracteritzat el 2010. Aquests dos factors sumats als efectes de la crisi van suposar un descens en la instal·lació de nova potència. Així mateix, hi ha una nova incògnita que és conèixer quin serà el marc regulatori al 2013, que de moment suposa un fre per la instal·lació de parcs de cara al futur. Ara el sector eòlic espanyol s’enfronta a un nou repte: conèixer el marc normatiu i retributiu per a complir l’objectiu del PANER, que estableix un creixement de la
14
potència inferior a la mitja de la instal·lació dels últims anys, s’estima que al 2020 existirà una capacitat total eòlica de 38.000MW a Espanya, dels quals 35.000MW seran terrestres i 3.000MW estaran al mar o offshore.
2.5 Autonomies:
Potència instal·lada per Comunitat Autònoma a 31 de desembre de 2010:
Font AEE
Si observem aquest gràfic veiem que Castella i Lleó s’ha consolidat com la comunitat autònoma amb més potència instal·lada, i difícilment abandonarà aquest primer lloc. A 2010 va sumar 917MW (el 60,4% de tota la nova potència instal·lada a Espanya al 2010), de manera que ja compta amb una mica més de 4800MW acumulats. Les altres dos comunitats amb més potència instal·lada a 2010 van ser Catalunya amb 326,87MW i Andalusia amb 139,41MW. Al rànquing de potència acumulada el segon i tercer lloc corresponen a Castella la Manxa (que només va instal·lar 6MW al 2010, sumant així 3.709MW) i Galícia (que va instal·lar 54,8MW, arribant a un total de 3.290MW). Per la seva part Balears, Canàries, Astúries, La Rioja, País Basc i la Comunitat Valenciana no van instal·lar cap MW en tot l’exercici 2010. Per un altra banda és important dir que durant 2010 comunitats com Aragó, Cantàbria, Catalunya, Extremadura i Galícia van realitzar concursos eòlics per una potència de varis milers de MW amb l’objectiu d’obtenir autorització administrativa que per ara (per la falta d’un marc regulatori a partir de 2013) es desconeix quan s’instal·larà.
15
Font AEE
Si observem les dades d’aquesta taula, a més del que hem comentat abans en el gràfic, tenim el percentatge sobre el total de MW instal·lats que suposa per cada Comunitat Autònoma. Així Castella i Lleó representa un 23% del total, Castella la Manxa gairebé un 18% del total, Galícia gairebé el 16% del total i Andalusia un 14% del total.
En quant a parcs eòlics veiem que la quantitat de parcs que hi ha a cada Comunitat Autònoma no coincideix amb el rànquing de potència instal·lada per comunitat, tenint així a l’1 de gener de 2011, 889 parcs a tota Espanya dels quals a Castella i Lleó hi ha 204, a Galícia 150, a Andalusia 130, a Castella la Manxa 121, a Aragó 76, a Canàries 47 i a Navarra 45. Això és degut a que els parcs estan instal·lats a zones on hi ha més vent, el que no vol dir que tinguin més potència instal·lada, ja que en molts casos, els aerogeneradors són petits i tenen menys capacitat de potència.
16
2.6 Sector públic:
En quant a empreses d’aquest sector podem dir que quasi no hi ha que produeixin aquest tipus d’energia. De totes maneres el Govern dóna ajudes públiques anomenades primes a les empreses privades per tal de contribuir en la seva producció, d’aquesta manera s’incentiven les energies renovables autòctones i no contaminants. També el Govern intervé establint normes, impostos i regulant preus.
Per tal d’impulsar el sector eòlic es van donar una sèrie d’ajuts:
Aportacions a la tarifa elèctrica del sector eòlic:
Any 2005 2006 2007 2008 2009 2010 TOTAL 2005-2010
Milions d’euros
62 196 347 510 669 815 2.599
Font MITYC
Com es pot observar al quadre les aportacions a la tarifa elèctrica per part del sector eòlic han anat augmentant de 62 milions d’euros a 2005 a 815 milions d’euros a 2010.
Al 2009 les primes de l’eòlica van suposar un 9,8% dels costos fixos del sistema elèctric espanyol (costos que conformen la tarifa d’accés). Pels consumidors el cost final de l’electricitat està conformat per la tarifa d’accés a la que s’afegeix el cost de l’energia i els pagaments per capacitat. És important ressaltar que els consumidors domèstics paguen més tarifa d’accés que els industrials. Aquestes primes a l’eòlica van suposar 1,3 euros mensuals a cada llar espanyola i per tant 15,6 euros anuals. L’eòlica va abaratir en 3,4€/MWh el cost del mercat elèctric espanyol, que va ser de 36,96€/MWh de mitja anual, sense aquesta hagués sigut de 40,36€/MWh. A més sense l’aportació de l’eòlica al mercat elèctric espanyol, el cost total de l’electricitat hagués sigut 766 milions d’euros més alta (l’energia total consumida, segons la CNE5, va ser de 225.503GWh).
La retribució mitja percebuda per l’eòlica a 2010 va ser de 77,93 euros per MWh, un 3,3% menys que a 2009. I la retribució total percebuda per l’eòlica (que inclou les primes més el preu que es cobra al mercat) a aquest mateix any va ser de 3.223 milions d’euros, augmentant un 10,8% respecte a 2009.
Podem dir que amb la pujada dels preus del petroli (que sembla que no es detindrà en els pròxims anys), apostar per les renovables és rentable. El barril de cru de Brent s’ha encarit 19 dòlars des de començaments de 2011, el que suposa un cost per l’Estat d’uns 11.200 milions d’euros, amb aquesta quantitat de diners es podrien pagar 6 anys de primes a l’eòlica si es manté el nivell actual. Sis anys d’energia neta té molt valor, tant pels beneficis que suposa pel medi ambient com pels beneficis que suposa a la salut humana, sobre tot per l’estalvi en tractaments de malalties respiratòries.
2.7 Sector privat:
5 Comissió Nacional d’Energia
17
Promotors
Font AEE
En quant a promotors tenim que les tres empreses líders de l’any passat es mantenen en el mateix ordre: Iberdrola Renovables amb 5.168,5MW instal·lats, Acciona Energia amb 4.037MW i EDPR amb 1.863MW. No obstant en la nova potència instal·lada al 2010 si hi ha hagut alguna novetat. En total es van instal·lar 1.516MW, així Iberdrola Renovables ha sigut la que més ha instal·lat, amb quasi 290MW nous, EDPR va instal·lar 250MW nous, i la tercera empresa que més MW va instal·lar va ser Vapat amb 233MW nous que ha entrat en el rànquing amb una quota de mercat superior a l’1%. Així la quota de mercat que representen Iberdrola Renovables, Acciona Energia i EDPR són respectivament del 25%, del 19,5% i del 9%. Altres promotors que van instal·lar potència a 2010 van ser Gamesa Energia (98MW), Enel Green Power Espanya (83MW), Eufer (53MW), Acciona Energia (40MW), Fersa (38MW), Eolia renovables (36MW), entre d’altres.
18
Repartiment de la potència instal·lada per fabricants
Font AEE
Si observem el repartiment de la potència instal·lada per fabricants veiem que Gamesa i Vestas, líders mundials en fabricació d’aerogeneradors, es consoliden com els dos principals fabricants a Espanya amb un 65% de la quota de mercat.Gamesa va encapçalar la instal·lació de màquines a 2010, amb 760MW de potència col·locats, pel que ja compta amb 9.846MW instal·lats a Espanya, és a dir, un 47,6% de la quota de mercat. Per la seva banda Vestas no es va quedar enrere, va instal·lar 500MW pel que ja suma 3.529MW en total, és a dir, aconsegueix un 17% de la quota de mercat. Altres empreses que van col·locar els seus aerogeneradors van ser: Alstom Wind amb 142MW instal·lats avançant a Acciona i situant-se en tercer lloc després de Gamesa i Vestas, GE amb 94,5MW instal·lats, Fhurlander amb 12MW instal·lats i M-Torres amb 6,6MW instal·lats.
19
2.8 Presència internacional de les nostres empreses:
Potència eòlica instal·lada per promotors espanyols per països fins a 2009No només les grans empreses com Iberdrola, Acciona o EDP Renovables han sortit a l’exterior, moltes altres empreses espanyoles estan presents a diferents països de tot el món, fet que ha permès que més de 9.200MW instal·lats fora d’Espanya fins a finals de 2009, tinguin la signatura espanyola. D’aquests una mica més de la meitat corresponen a les dos primeres empreses esmentades. Des d’Alemanya fins a Estats Units, passant per Portugal, Corea del Sud o Regne Unit compten amb MW eòlics espanyols, sent especialment significatiu el cas d’Estats Units, on s’acumula més del 40% de la potència espanyola instal·lada fora del nostre país.
A més si ens fixem en el següent quadre veiem que les empreses espanyoles van instal·lar quasi 1200MW, xifra que suposa més del 10% de tota la potència acumulada a l’exterior. Novament els mercats més importants són Estats Units i Portugal, amb bones dades també Itàlia i Alemanya Font AEE Potència instal·lada per fabricants espanyols per països a 2009
País Potència TotalAlemanya 189França 72Grècia 17Itàlia 261Portugal 306Estats Units 320Mèxic 26Total General 1.191Font AEE
País PotènciaAlemanya 289,7Austràlia 225Bèlgica 48,65Brasil 289,8Canadà 157,99Xile 58,613Corea del Sud 61,5Estats Units 4.024,94França 563,89Grècia 275,25Hongria 89,16Índia 60,9Itàlia 137,61Mèxic 654,4Polònia 187,16Portugal 1.283,50Regne Unit 802Total General 9.210,075
20
2.9 L’energia eòlica al món:
Els països emergents, Xina i Índia, han accelerat el desenvolupament de l’eòlica en els últims anys i avancen a passos de gegant en la seva voluntat d’esdevenir referents en la instal·lació d’aerogeneradors. De fet Xina ja és líder en el rànquing per potència acumulada ja que després de sumar 16.500MW compta amb 42.287MW. A poca distància es troba Estats Units que amb més de 5000MW instal·lats a 2010 (la meitat que a 2009) ha superat el 40.000MW acumulats. Alemanya amb 27.214MW, Espanya amb 20.676MW i Índia amb 13.065MW completen els cinc primers llocs, tot i que l’ordre és invers si observem el instal·lat a 2010. Així el país asiàtic va sumar 2.139MW, Espanya 1.516MW i Alemanya 1.493MW.
Potència instal·lada per països:
País Acumulada a 2009 Instal·lada a 2010 Acumulada a 2010Xina 25.805 16.500* 42.287Estats Units 35.086 5.115 40.180Alemanya 25.777 1.493 27.214Espanya 19.160 1.516 20.676Índia 10.926 2.139 13.065Itàlia 4.849 948 5.797França 4.574 1.086 5.660Regne Unit 4.245 962 5.204Canadà 3.319 690 4.009Dinamarca 3.465 327* 3.752Portugal 3.357 345 3.702Japó 2.085 221 2.304Holanda 2.223 15* 2.237Suècia 1.560 603 2.163Australia 1.712 167 1.880Irlanda 1.310 118 1.428Turquia 801 528 1.329Grècia 1.086 123 1.208Polònia 725 382 1.107Àustria 995 16 1.011*Dades provisionals Font GWEC i AEE
21
2.10 Impacte econòmic de la mini eòlica:
La mini eòlica són turbines de potència inferior als 10KW, tot i que la seva producció és limitada pot ser suficient per cobrir petits consums, a més té un bon nombre d’avantatges respecte a la gran eòlica:
Pot subministrar electricitat en llocs aïllats i allunyats de la xarxa elèctrica. Causa un menor impacte visual que les màquines grans. Genera l’energia junt als punts de consum pel que redueix les pèrdues. És assequible a molts usuaris sense gaire necessitat d’obra civil, i la seva
instal·lació és senzilla. Funciona amb vents moderats i no requereix estudis de viabilitat complicats.
L’aportació del sector de l’energia mini eòlica al PIB d’Espanya al 2009 va superar els 45,8 milions d’euros, d’aquests, 33,8 milions d’euros van ser de contribució directa i 12 milions d’euros de contribució indirecta. Els productes nacionals del sector presenten gran qualitat tant per la integració en vivendes com per la connexió a la xarxa. No obstant degut a que no existeix regulació específica per instal·lacions connectades en xarxa, la majoria d’instal·lacions a Espanya són aïllades.
Per un altra banda, és important senyalar que per primera vegada en la planificació energètica nacional (PANER 2011-2020) es fa referència a la mini eòlica, establint uns objectius eòlics per al 2020, desglossats en 370MW per eòlica de petita potència. Les mesures per impulsar la tecnologia mini eòlica són:
- Tractament regulatori específic i establiment d’un marc retributiu adequat que incentivi la instal·lació eòlica de petita potència en entorns urbans, semi urbans, industrials i agrícoles. - Normalització d’instruccions i procediments tècnics que afectin als equipaments eòlics de petita potència. - Harmonització de la reglamentació existent per afavorir la integració d’instal·lacions eòliques de petita potència en els entorns abans esmentats. - Establiment de sistemes d’acreditació per l’activitat.- Canvi cap a un sistema de xarxa intel·ligent de transport i distribució.- Afavorir la instal·lació de generació elèctrica a partir de fonts renovables destinades a l’autoconsum.- Nova regulació per facilitar la connexió de les instal·lacions de generació elèctrica amb energies renovables de petita potència.
22
Aportació al PIB de l’energia mini eòlica
Font APPA
Milions d’euros corrents 2005 2006 2007 2008 2009
Contribució al PIB directa 30,1 26,1 29,4 32,8 33,8Contribució al PIB indirecta 10,7 9,3 10,5 11,7 12Contribució al PIB directa + indirecta 40,8 35,4 39,9 44,5 45,8 Font APPA
23
2.11 L’eòlica marina:
Tot i que encara no hi ha cap aerogenerador davant les costes del litoral espanyol, s’han pogut observar alguns avenços per accelerar el desenvolupament d’aquesta tecnologia. Al maig de 2009, amb 2 anys de retràs, el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí va aprovar l’Estudi Estratègic Ambiental del Litoral Espanyol, un estudi que determina les zones de domini públic marítim terrestre que, a efectes ambientals, reuneix les condicions favorables per la instal·lació de parcs eòlics marins. Al següent mapa podem observar les zones aptes (verd), les zones amb condicionants ambientals (groc), i les zones d’exclusió (vermell).
Font MITYC
Avantatges de l’energia eòlica marina:
No hi ha obstacles que redueixin la velocitat del vent, i a mida que ens allunyem de la costa el vent guanya en velocitat.
Al mar hi ha menor turbulència ambiental, la qual cosa fa augmentar la vida útil de l’aerogenerador.
Les àrees marines disposen de grans espais per col·locar aerogeneradors, la qual cosa ofereix la possibilitat d’instal·lar parcs molt més grans que a terra.
Aconsegueix reduir l’impacte visual del paisatge degut a que es troba lluny dels nuclis de població.
La seva ubicació lluny de zones habitades permet suavitzar les restriccions imposades per les autoritats ambientals en relació a l’emissió i propagació del soroll.
Per enlairar a Espanya, la energia eòlica marina (offshore) deu superar encara nombroses barreres tècniques i polítiques com:
24
L’oceanització dels equips La incorporació de les futures necessitats d’avaluació en la planificació de REE6. La forta oposició pública i la reticència dels poders públics locals.
A Espanya s’estan finançant, des dels Ministeris de Ciència i Innovació i d’Indústria, Turisme i Comerç, varis projectes de R+D+i amb l’objectiu de desenvolupar estructures flotants adaptades per la instal·lació de turbines en entorns marítims d’alta profunditat, com és el cas de la costa espanyola. Entre ells destaquen:
El projecte CENIT EÒLIA, iniciat al 2007 i liderat per Acciona Energia amb l’objectiu de desenvolupar les tecnologies que permetin la implantació de parcs eòlics en aigües profundes (més de 40 metres).
El projecte Singular Estratègic EMERGE, aprovat en 2009 i liderat per Iberdrola Renovables. El seu objectiu és el desenvolupament de solucions tècniques de l’aerogenerador a la enginyeria elèctrica passant per plataformes flotants. Durarà fins a 2012 i hauria de donar lloc a un parc eòlic offshore experimental.
El projecte CENIT Ocean Lider, autoritzat a finals de 2009 i liderat per Iberdrola Enginyeria i Construcció. Té un enfocament molt més ampli donat que busca solucions innovadores per al conjunt d’energies marines, incloent l’energia de les ones i les corrents.
A nivell autonòmic cal assenyalar l’interès d’algunes comunitats per aquest tipus d’energia, donant suport a diferents iniciatives per tal de crear àrees de demostració i assajos.
A Cantàbria, el Centre Tècnic de Components (Grup Sodercan) disposa ja de dues torres de medició amb cimentacions flotants i està preparant dues zones d’assaig enfront de Santoña i Ubiarco.
A Catalunya, el IREC (Institut de Recerca en Energia de Catalunya) està preparant dos àrees a la costa de Tarragona, una per cimentacions fixes i un altre per a cimentacions flotants.
En l’actualitat hi ha 38 parcs eòlics offshore, pertanyents a nou països de la Unió Europea. Regne Unit i Dinamarca lideren la seva posada en marxa amb una quota del 44% i del 30% respectivament. Països com Suècia, Alemanya i Noruega també construeixen vàries instal·lacions en les seves aigües. La recuperació del retràs que això suposa per Espanya podria portar varis anys. Els més optimistes confien en que els primers parcs eòlics marítims d’Espanya puguin començar a funcionar entre els anys 2012 i 2014. L’Associació Empresarial Eòlica (AEE) apunta 2020 com a data en que hi hauran uns 4000MW de potència instal·lada.
2.12 Projecció a futur del sector eòlic a Espanya:
6 Red Eléctrica de España
25
Si fem la projecció fins a 2020, en aquest context, de complir-se els objectius establerts pel Pla d’Acció Nacional d’Energies Renovables (PANER) elaborat pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, la instal·lació de 35.000MW de potència eòlica terrestre i 3.000MW offshore, no estarien alineats amb la tendència que ha seguit l’eòlica en els últims anys: l’increment anual de potència passaria de més de 2.138MWde mitja dels últims cinc anys, a 1.785MW al període 2010-2020.
Amb aquests objectius eòlics, s’ha estimat que l’impacte socioeconòmic que tindria el sector eòlic en l’economia seria:
Una contribució directa aproximada al PIB de 2.571 milions d’euros a 2015 i 3.192 milions d’euros a 2020, en termes corrents.
Previsió de la contribució al PIB del sector eòlic a 2015 i 2020 en euros corrents
Font AEE
La creació de 3.269 llocs de treball directes fins a 2015 i 5.639 fins a 2020, d’acord amb aquesta previsió, el PIB real per treballador de la indústria seria a 2015 i 2020 superior als 100 mil euros en termes constants de l’any 2010. Per mantenir en el futur aquest elevat nivell de productivitat s’haurà de realitzar una aposta decidida per la capacitació dels professionals.
Generació d’ocupació prevista per 2015 i 2020
26
Font AEE
S’evitaran més de 30,8 milions de tones de CO2 a 2015 i més de 42,2 milions a 2020, el que suposa un preu mig de 25 euros per tona i un estalvi aproximat de 770,7 milions d’euros a 2015 i 1.056 milions d’euros a 2020.
Per aquests anys es substituiran importacions per 12 i 16,5 milions de TEPs, el que representa un 8,6% un 10,5% de l’energia primària consumida a Espanya i un 11,3% i un 14,4% de l’energia primària procedent de combustibles fòssils.
3. ENERGIA SOLAR
27
3.1 Contextualització del sector:
3.1.1 Definició: L'energia solar és l'energia que prové del Sol a través d’ones electromagnètiques. La utilització d'aquesta energia s’emmarca dins de la categoria d’energies renovables ja que l'energia rebuda del Sol és “inesgotable”.
Existeixen bàsicament dues formes principals d’utilitzar l’energia solar, una com a font de calor per a sistemes solars tèrmics i l’altra com a font d’electricitat per a sistemes solars fotovoltaics, existeix a més una altra anomenada termoelèctrica que és un híbrid entre les dues ja que utilitza el sol com a font de calor per a produir electricitat.
Energia Fotovoltaica
La captació de la llum solar per a convertir-la en electricitat es fa a través dels panells solars fotovoltaics fabricats a base de silici. Aquests panells estan formats per les anomenades cèl·lules solars que són les responsables de transformar l’energia lluminosa (fotons) en energia elèctrica (electrons).
Tèrmica
La captació de l’energia tèrmica provinent de la llum solar es fa a través de col·lectors plans vidriats, els coneguts com panells solars són els més estesos comercialment i les seves aplicacions principals són:
o Edificis: Per aconseguir aigua calent sanitària, escalfament de piscines i calefacció. o Instal·lacions industrials: També per aigua calent sanitària i parcel·lació d’ aigua per
a processos.o Instal·lacions agropecuàries: Per a la calefacció dels hivernacles, aigua calent de les
piscifactories, etc.o Refrigeració Solar: A llocs on les necessitats d’aigua freda o refrigeració, es fan
mitjançant l’aprofitament de calor en un procés d’absorció.
Aquest tipus d’energia solar, com podem observar, és utilitzada com alternativa al consum d’electricitat o gas i el seu objectiu principal és reduir precisament la dependència d’aquestes altres fonts energètiques.
Termoelèctrica
28
Existeixen varis tipus de centrals que utilitzen l’energia calorífica dels rajos solars per produir electricitat a través de diferents sistemes, els més coneguts són:
o Centrals de Baixa Temperatura - Centrals de Col·lectors Cilindro parabòlics. Estan formades per col·lectors de mirall que reflecteixen la radiació sobre un Tub situat a la línia focal, el qual conté l’absorbent i el fluid caloportador. El fluid s’escalfa a 400ºC produint vapor sobreescalfat que fa girar una turbina que genera electricitat.
o Centrals de Mitja Temperatura - Centrals de Torre. Formades per un camp de heliòstats que reflecteixen la radiació sobre un intercanviador de calor situat a la part superior d’una torre central on s’arriba als 600ºC.
o Centrals d’Alta Temperatura - Generadors Solars Disc-Parabòlics Consisteixen en un conjunt de mirall que formen una figura disc-parabòlica on al seu focus es disposa el receptor solar en el que s’escalfa el fluid. El fluid és escalfat fins 750ºC i per generar electricitat, actualment, s’utilitzen motors Stirling o turbines Brayton.
3.2 Història:
En la dècada dels 90 i en els primers anys del segle XXI les cèl·lules fotovoltaiques han experimentat un continu descens en el seu cost juntament amb una lleugera millora de la seva eficiència. Aquests factors units al suport per part dels governs cap a aquesta tecnologia ha provocat un espectacular impuls de l'electricitat solar en els últims anys.
Entre les mesures de suport al sector dutes a terme per alguns governs, destaquen les lleis sobre les primes que obliguen a les companyies de llum a comprar l'electricitat fotovoltaica a una tarifa molt més alta que la de venda, la qual cosa ajuda a rendibilitzar la instal·lació en un període de temps petit. Aquesta mesura s'ha aplicat a Espanya i Alemanya, entre altres països, amb un enorme èxit propiciant un important enlairament d'aquest tipus de tecnologia. A més les instal·lacions d’equips solars han comptat amb moltes subvencions en diversos països i administracions que finançaven una part important dels costos facilitant la seva adquisició.
El concepte d'horta solar també ha tingut un important èxit. L'horta solar és l'associació de diversos inversors en panells solars que formen una central generadora d'energia compartint un mateix terreny i les diverses despeses (vigilància, manteniment, connexió
a la xarxa, equipament, etc.…).
Normalment s’han dut a terme en països que subvencionen les tarifes de venda d'aquest tipus d'energia. Aquest concepte ha animat a molts inversors que han vist en ella una font
29
d'ingrés fixa i fiable invertint-se importants quantitats de diners en la generació elèctrica solar.
Ha estat tanta l'expansió que ha tingut aquest sector que, en determinats moments com per exemple durant l’any 2008, els fabricants s'han vist impossibilitats d'augmentar la seva producció d’acord amb la demanda per escassetat del silici apte per als panells solars.
Actualment, l'accés a la xarxa elèctrica a Espanya requereix una sèrie de permisos de l'administració i l'autorització de la companyia elèctrica distribuïdora de la zona. Aquesta té l'obligació de donar punt de connexió a la xarxa elèctrica, però en la pràctica la paperassa i la reticència de les elèctriques estan frenant l'impuls de les energies renovables. Les elèctriques busquen motius tècnics com la saturació de la xarxa per controlar els seus interessos en altres fonts energètiques i amb la intenció de bloquejar la iniciativa dels petits productors d'energia solar fotovoltaica.
Aquesta situació provoca una greu contradicció entre els objectius de la Unió Europea per impulsar les energies netes i la realitat d'una escassa liberalització a Espanya del sector energètic que impedeix l'enlairament i la lliure competitivitat de les energies renovables.
L'energia solar fotovoltaica és encara la forma d'energia renovable més cara de quantes es troben al mercat, però donada la dinàmica en la qual es troba, comença a ser una certesa que en pocs anys podrà competir amb la resta de recursos energètics en general.
Potencia Fotovoltaica Mundial Instal·lada 2000-2010 (MW)
30
Font EPIA
Com podem veure a la gràfica Europa domina el rànquing mundial en potència fotovoltaica instal·lada amb un total de 39.529MW seguida molt de lluny per la segona i tercera posició que ocupen Japó i USA respectivament. Les empreses europees van subministrar el 27,4% de les cèl·lules fotovoltaiques a nivell mundial en termes de potència a 2008, superant a Xina amb un total de 25,8%, i superior al 16,2% de Japó i els EUA amb un 13,7%.El principal productor del món de cèl·lules fotovoltaiques a 2008 va ser Q-Cells a Alemanya. S’estima que més del 80% de les noves instal·lacions d'energia solar al món són europees. Alemanya i Espanya representen el 84% de la capacitat fotovoltaica instal·lada durant l'any 2008 a Europa.Darrere de l'esforç de col·laboració hi ha una aspiració per moure les economies europees fora de les fonts d'electricitat originades per hidrocarburs, i al mateix temps crear ocupacions i establir una nova indústria capaç de competir en l'escena mundial.La llei de Recuperació dels EUA té un enfocament similar en la seva estratègia d’energia alternativa. Els aranzels i incentius permeten a les empreses que el rendiment de les inversions en instal·lacions FV siguin més atractives encara que han començat disminuir aquest 2009. No obstant això, aquests incentius han complert el seu propòsit de baixar els preus i portar la construcció de sistemes solars a gran escala.
Potencia Total instal·lada a Europa 2010 (MW)
Font: EPIA
31
3.3 Generació elèctrica solar:
Observant les dades de l’evolució 2008-2009 sobre la generació elèctrica segons centrals observem que dintre de les centrals de règim especial7 l’energia solar ha estat amb molta diferència la que ha tingut un creixement més espectacular passant de 2.557GWh8 que representaven un 0,8% sobre el total del 2008, a 6.171GWh, i a comptat amb un pes relatiu sobre el total d’energia generada al 2009 del 2,1% el que suposa un creixement interanual del 141,4%.
Font SEE
Aquest increment es degut a l’evolució de les tecnologia fotovoltaica i termoelèctrica, on les noves potencies elèctriques instal·lades han suposat un augment de la seva producció del 139% i 513%, situant l’energia solar fotovoltaica molt per sobre de les expectatives previstes pel PER 2005-2010.En relació a l’energia termoelèctrica cal assenyalar que amb els projectes que hi ha actualment en construcció permetrà, a més de superar l’objectiu del Pla d’Energies Renovables marcat pel 2010, comptar amb una potencia instal·lada de 600MW.
7 El règim especial és un tractament que s'atorga a la producció d'energia elèctrica procedent d'instal·lacions amb potència instal·lada no superior a 50MW que utilitzen fonts d'energia renovables (solar, eòlica, hidràulica i biomassa), residus i cogeneració.8 Giga vat hora (GWh) mesura d'energia elèctrica equivalent a 1.000.000 quilowatts (kWh) subministrats en una hora.
32
3.4 Potència instal·lada per Comunitats Autònomes:
A l’exercici 2010 segons dades del Centre Nacional de l’Energia es van assolir els 4.338MW de potència solar instal·lada. Aquesta es distribueix al llarg de tot el territori d’una manera bastant heterogènia formant focus i concentrant-se en les comunitats més meridionals de la península que gràcies a la seva situació privilegiada rebent una alta radiació solar.
33
Així les CCAA amb una major capacitat productiva són Andalusia amb 992MW que representa un percentatge del 22,9% seguida molt d’a prop de Castella la Manxa amb 904MW i un 20,8% i en tercer lloc se situa Extremadura amb 664 MW i un pes relatiu del 15,3%. Una altre característica destacable de les tres regions és, a part de la seva situació geogràfica, la forta taxa de creixement de les seves capacitats, no només observable amb el boom experimentat per l’energia solar l’any 2008 on s’observa un fort increment a la majoria d’autonomies, sinó la continuïtat amb aquesta tendència durant l’exercici 2010 després de la paralització soferta pel sector durant l’any anterior causada per la nova regulació.Les autonomies del llevant (Múrcia, Comunitat Valenciana, Catalunya) es situen a la part mitja de la taula amb percentatges que van des del 3% fins al 8% sobre el total amb una potencia instal·lada al voltant dels 700MW.En les posicions més baixes tenim les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla i les comunitats autònomes situades al vessant cantàbric (Astúries, Cantàbria, Galicia) i que aporten menys de 15MW i que per la seva situació geogràfica i climàtica han apostat per altres energies renovables més adients a les seves característiques com poden ser la eòlica, hidràulica o fins i tot mareomotriu.
3.5 Contribució al PIB:
La contribució al PIB de la solar fotovoltaica va créixer aproximadament 122,8% respecte a 2008 en termes reals: l'entrada en explotació de la potència instal·lada en 2008 va suposar uns ingressos al voltant de 2.800 milions de €. El pes relatiu de lafotovoltaica en termes de tot el Sector de les Energies Renovables es va incrementar del 8,8% en 2007 al 44,0% en 2009.
És rellevant assenyalar que aquest increment no va derivar en creació d'ocupació ja que l'activitat industrial del Sector va caure de manera considerable a causa de la reduïda instal·lació de capacitat a 2009.
La contribució al PIB de la solar termoelèctrica comença a ser rellevant al començar a explotar la totalitat de la capacitat instal·lada al 2008, aproximadament 282 MW que representen uns 210 milions d’euros. El creixement d’aquesta tecnologia en termes reals es situa en el 246,6% respecte a l’any anterior. El pes relatiu d'aquesta tecnologia respecte de la totalitat del sector aconsegueix el 3,4%.
34
3.6 Sector fotovoltaic:
Després de l'increment desorbitat esdevingut a 2008, la potència d'energia solar fotovoltaica s'ha estabilitzat, registrant 100MW fotovoltaics de nova instal·lació en 2009. La potència acumulada en 2009 a Espanya va ser de més de 3.400MW. La cobertura de la demanda elèctrica va esser del 2%.És un sector que agrupa a un gran nombre d'empreses i dins del qual s'estan fent importants esforços en R+D. Hi ha a Espanya més de 500 empreses dedicades al desenvolupament d'aquesta tecnologia i 30 centres d'investigació.
Després de diversos anys de fort creixement fotovoltaic aquest 2010 ha suposat una frenada en sec del sector. Els números parlen per si mateixos a Espanya en el període 2009-2011 s'han instal·lat menys de 100MW enfront dels 2.700MW que es van instal·lar només en el 2008. Espanya un dels països amb més irradiació solar de tota Europa ha perdut el lideratge que va tenir entre 2005 i 2008 en el sector solar fotovoltaic, la qual cosa situava a Espanya en segona posició a nivell europeu només per sota d’Alemanya.
35
3.7 Estructura de la demanda d’equips solars:
El mercat espanyol de venda d'equips per a energia solar va experimentar una recuperació significativa a 2010, després del fort descens de 2009, situant-se en 1.270 milions d'euros. Aquesta xifra va suposar un creixement del 67% respecte a l'any anterior, si bé contrasta amb els més de 1500 milions d'euros comptabilitzats a 2008.
Evolució Vendes d'equips Energia Solar (M d'€)
2009 % 2010 % % VariacióSolar fotovoltaica 550 72,4% 1100 86,6% 100,0%Solar Tèrmica 210 27,6% 170 13,4% -19,0%TOTAL 760 100,0% 1270 100,0% 67,1%
Font: DBK
La paralització del mercat d'energia solar fotovoltaica en l'exercici 2009, motivada pel canvi en la normativa que regula el sector, és la causa d'aquesta dispar evolució de les vendes. Així, el valor del mercat d'equips per a energia solar fotovoltaica va passar de registrar un augment superior al 450% a 2008 a descendir més d'un 95% a 2009, recuperant a 2010 la senda de creixement, amb una variació del 100%, fins a situar-se en 1.100 milions d'euros.Les vendes dels equips solars tèrmics que durant el 2009 van suposar el 27,6% de les vendes, el que representava una xifra de 210 milions d’euros, al 2010 es va reduir a un 19%, aquesta reducció es pot explicar fàcilment a través de la increïble davallada de les noves construccions a causa de la crisi del sector immobiliari.En només dos anys Espanya ha passat del segon lloc com a destinació d'inversió renovable al vuitè lloc, veient-se les empreses del sector obligades a exportar el 75% de la seva producció.Així, les exportacions de cèl·lules i mòduls d'energia solar es van multiplicar per quatre entre 2008 i 2010, fins a superar la xifra de 1.200 milions d'euros.Els països de la Unió Europea constitueixen el principal mercat exterior per als operadors espanyols, amb especial incidència d'Itàlia, Alemanya i França, destacant fora de l'àmbit comunitari països com Taiwan, Xina i Estats Units.
3.8 Estructura de l’oferta del mercat d’equips solars:
Actualment existeixen a Espanya uns 30 fabricants de mòduls fotovoltaics, mentre que el nombre de fabricants d'equips per a energia solar tèrmica es situa entorn d’uns 15. Al costat d'aquestes empreses opera un ampli grup de filials o sucursals d'empreses estrangeres dedicades principalment a la comercialització de productes importats.Enfront de l'estratègia d'orientació a mercats exteriors adoptada per molts fabricadors, com a forma de compensar la caiguda de la demanda domèstica, recentment s'ha produït l'entrada al sector de noves empreses fabricants, resultat de la diversificació de grups nacionals, o bé de la implantació a Espanya de filials de grups estrangers.
36
El sector presenta un notable grau de concentració de l'oferta, de manera que en 2006 els 3 principals fabricants (Isofotón, Atersa i BP solar) de mòduls solars fotovoltaics van concentrar de forma conjunta el 71% de la capacitat de la producció.
3.9 Sector Solar tèrmic:
L'energia solar tèrmica s'ha vist afectada per la crisi immobiliària. Després de la bonança viscuda des de l'any 2005 amb taxes de creixement elevades, a 2009 hi ha hagut una caiguda del 25% respecte a l'any anterior, instal·lant-se uns 350.000m2 en aquest any. L'acumulat supera els 2.000.000 m2. Per compensar aquesta caiguda del mercat, s'hauran d'escometre noves actuacions relacionades sobretot amb la rehabilitació d'habitatges, així com estendre l'ús de l'energia solar tèrmica a altres aplicacions diferents a la producció d'aigua calenta sanitària, com són la climatització i els usos industrials. S'estima que el sector ocupa a més de 13.000 persones. A Espanya hi ha 35 fabricants, amb una capacitat de producció anual d'1.900.000 m2.
37
3.10 Sector termoelèctric:
És un dels sectors que ha experimentat un major creixement a 2009, havent instal·lat una potència de 171MW, que han contribuït a aconseguir un total de 232MW de potència acumulada, amb 9 instal·lacions en operació. Les perspectives per al futur són excel·lents: 16 plantes en projecte que podrien arribar a suposar gairebé 18.000MW en els propers anys. S'està creant un teixit empresarial important entorn d'aquesta tecnologia que tot i ésser nova, compta amb més de 30 empreses actives.Aquesta forma de produir electricitat és encara molt nova i necessita d’unes molt fortes inversions inicials que només poden dur a terme grans empreses amb l’ajuda de fortes subvencions estatals.
Espanya és la major i més important potència termosolar del món. Es pot dir que és l'única potència real en aquest camp. Els mapes presentats en la 4ª Cim Internacional de Concentració Solar Termoelèctrica (CSP Today 2010), celebrada a Sevilla, així ho acrediten. El mapa mundial, excloent Espanya, assenyala una sola planta termosolar operativa a Alemanya. La resta són projectes que s'estan en construcció o simplement planificats. Dels projectes més avançats que s’espera entrin en funcionament abans del 2014 es comptabilitzen set plantes localitzades una a Amèrica i dues a Europa, Àsia i Àfrica. De les projectades són 26 disseminades fonamentalment entre Àfrica i Àsia.A aquesta realitat mundial es suma la realitat d’Espanya, país que per si mateix té més plantes operatives, en construcció i planificades que la resta del món junt. A Espanya, segons el mapa presentat en el Cim de Sevilla, hi ha 16 plantes termosolars operatives, s'estan construint altres 16, i planificades a l'espera de convertir-se en realitat altres 32.
38
Sembla doncs un dels sectors naixents amb més força de creixement prevista per al futur més immediat i amb unes perspectives d’expansió espectaculars a més de ser un sector pioner d’alta tecnologia que precisa d’una forta I+D+i. Cal que el govern espanyol recolzi el sector amb un marc normatiu i legislatiu que afavoreixi la seva viabilitat apostant per que es converteixi en una opció rentable de futur per atreure els capitals nacionals i estrangers del sector privat i per fer que Espanya a més de ser una potència en capacitat termosolar instal·lada sigui la primera potència exportadora de tecnologia d’aquest tipus a més de la possible fabricant dels béns d’equip necessaris per a la construcció d’aquest tipus d’instal·lacions de generació d’electricitat.
3.11 Sector Públic: Normativa i Legislació:
RD 1578/2008 PREUS ENERGIA
El futur immediat de l’energia solar fotovoltaica a Espanya depèn directament de la situació legislativa actual i de la retallada de les primes per a les plantes solars. En els propers tres anys 2011-2013 la retribució del 90% de les instal·lacions fotovoltaiques baixarà un 30%.RD 1578/2008 de 26 de setembre que substitueix el del RD 661/2007 de 25 de maig, el reial decret imposa un màxim de 400MW nous anuals aquesta mesura actua com a contingent per evitar especulacions com les sofertes durant l’any 2008. Si s’acompleixen les previsions permetran aconseguir uns 3.000MW a 2010 i al voltant de 10.000MW a 2020. L'objectiu és impulsar les instal·lacions sobre teulada enfront de les grans plantes sobre sòl (horts solars) pels seus majors beneficis econòmics i mediambientals, segons el ministeri d'Indústria.La retribució també serà menor: enfront dels fins ara 45 cèntims d'euro per kWh produït, els productors cobraran 32 cèntims. No obstant això, si les instal·lacions estan situades en sostre i són de petita producció, rebran 34 cèntims. Així mateix, segons els responsables institucionals, la nova norma vol també estimular la producció nacional de panells: a 2007 es van gastar 2.5000 milions d'euros a l’importar d'Alemanya, Japó i Xina el 70% d'aquestes plaques. Malgrat això, sembla que de moment el sector no ho ha percebut així. Per exemple, l'empresa BP Solar no construirà la fàbrica de panells que tenia prevista per Puertollano (Ciudad Real), que anava a ser la més gran d'Europa, amb una inversió de 100 milions d'euros i 500 noves ocupacions directes.
CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ
El Codi Tècnic de l'Edificació és el marc normatiu que estableix les exigències que han de complir els edificis en relació amb els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat establerts en la Llei d'Ordenació de l'Edificació (LLOI). Dins dels set Documents d'Aplicació del Codi el requisit bàsic del qual "Estalvi d'energia" estableix que una part d'aquest consum procedeixi de fonts d'energia renovables. Amb aquest objectiu s'han redactat les cinc seccions, cadascuna amb una exigència bàsica, dues de les quals fan referència directa a l'energia solar (solar tèrmica i solar fotovoltaica).La inclusió d'energia solar en el Codi Tècnic de l'Edificació suposa una aposta legislativa molt important en unes tecnologies que a Espanya compten amb uns nivells tècnics de disseny i execució molt alts, a més de comptar amb una situació
39
privilegiada del recurs solar. Tot això fa que les instal·lacions siguin econòmicament rendibles durant el seu període de vida útil.Exigència bàsica HE4: Contribució solar mínima d'Aigua Calenta Sanitària (A.C.S.)Aquesta secció obliga al fet que als edificis nous o els que es rehabilitin, quan existeixi una demanda d'aigua calenta sanitària, una part d'aquestes necessitats energètiques tèrmiques derivades d'aquesta demanda es cobreixi mitjançant la incorporació en els mateixos de sistemes de captació, emmagatzematge i utilització d'energia solar de baixa temperatura. Aquestes prescripcions tècniques, tenen un caràcter de mínims, que es poden completar amb les quals estableixin les Comunitats Autònomes i Entitats locals per als seus territoris. L'objectiu aconseguir a Espanya una superfície de captadors solars tèrmics i una potència fotovoltaica important que ens permetran disminuir la dependència dels combustibles fòssils, a més de disminuir la contaminació que aquests generen amb tots els beneficis econòmics i mediambientals que això suposa per als usuaris de les instal·lacions i en general per a la societat en el seu conjunt.
40
4. ENERGIA HIDROELÈCTRICA
4.1 Definició: L’energia hidràulica és un tipus d’energia mecànica obtinguda dels moviments de les aigües d’un riu. El seu principi bàsic és aprofitar l’aigua del riu que es emmagatzemada en grans embassaments artificials des d’una determinada alçada.
L’aigua per aquest motiu té una important quantitat d’energia potencial, que posteriorment, es deixa caure transformant l’energia potencial en energia cinètica, pròpia del moviment dels cossos. L’aigua passa per unes turbines a gran velocitat, provocant un moviment de rotació que finalment, es transforma en energia elèctrica per mitjà de generadors.
És un recurs disponible en zones que presenten suficient quantitat d’aigua, i que un cop utilitzada, es retorna riu avall. Pel seu desenvolupament es necessita construir pantans, preses, canals de derivació, i la instal·lació de grans turbines i d’un equipament per generar electricitat.
Tot això implica una inversió bastant gran de diners, pel que no resulta competitiva en regions on el carbó o el petroli són més econòmics. En canvi, el pes de les consideracions medi ambientals i el baix manteniment que precisen un cop està en funcionament centren l’atenció en aquesta font d’energia.
Per tant la energia hidroelèctrica es considera energia renovable que es troba dins de la regulació jurídica associada a aquestes energies.
Hi ha 3 dimensions de centrals hidroelèctriques (segons la legislació espanyola):- Centrals molt grans: més de 50 MW.- Centrals grans: producció de 50 a 10 MW. - Centrals petites menors: menys o igual a 10 MW.
Segons legislació espanyola les centrals més grans de 50 MW es regiren per el règim ordinari i les centrals més petites de 50 MW per el règim especial.
4.2 Història:
Aquesta energia constitueix una de les fonts principals de electricitat del país, amb una llarga tradició històrica que ha permès conformar un sector tecnològicament madur i molt consolidat, fruit dels elevats recursos existents.
En els anys vint, la política hidràulica espanyola va començar a plantejar-se com a objectiu l'aprofitament integral de les conques hidrogràfiques (la Confederació Sindical de l'Ebre va ser la primera). Però la construcció de les grans obres hidroeléctriques exigia una utilització de recursos económics alts, dins d’un sector elèctric aleshores poc incipient. Per tant per poder fer front a aquesta inversió financera, es crearen numeroses societats anònimes dedicades a la producció i distribució d’electricitat, algunes de les quals existeixen actualment.
41
Aquest plantejament va portar a l'aprofitament integral de la conca del Duero, operació que estava ja dissenyada perfectament en els anys quaranta i va servir de model a seguir per al desenvolupament de la resta de les conques peninsulars.
Així mateix, la constitució d'una sèrie d'empreses elèctriques de caràcter públic a la fi dels anys seixanta (Empresa Nacional Hidroelèctrica del Ribagorçana, ENHER) va venir a sumar-se a l'esforç que fins llavors havia estat realitzat per empreses elèctriques privades, la qual cosa va donar un fort impuls al desenvolupament hidroelèctric, que va continuar la seva marxa a bon ritme en els anys següents. En efecte, la potència hidroelèctrica instal·lada a Espanya ha passat dels 1.350MW de 1940 als 18.400MW que estaven en servei a principis de l'any 2010 el que representa un 20.1% de la potencia d’energia total instalada a Espanya.
En el següent mapa es mostra la ubicació de les centrals hidroelèctriques a Espanya per conques hidográfiques actualment, segons informe PER.
Font: PERDestaca en primer lloc la conca del Nord, els rius del qual presenten caràcters idonis per a la seva utilització energètica, sobretot el complex del Nord-oest. Al territori gallec, la compartimentació del seu relleu i la densa xarxa fluvial que porta aparellada, ha afavoritdes de sempre una intensa utilització dels seus cursos d'aigua. La xarxa d'embassaments d'Unión Fenosa està estesa per tota la regió, especialment a les províncies interiors, sent el Miño l'artèria essencial que acull la major part de les preses (De Torres, Pazo i Santos, 1988).Li segueix en importància la conca de l'Ebre, sobretot en dos dominis geomorfològics i bioclimàtics transcendentals: el Pirineu i la Depressió Central. La serralada pirinenca compta amb cursos hidrogràfics en els quals el seu cabal resulta significatiu i en certa manera regular, gràcies a la seva alimentació nival, perdent importància a mesura que es descendeix en altitud. El seu pendent també és transcendental, d'aquí el seu aprofitament.
42
4.3 Potencia hidroelèctrica instal·lada a Espanya:
La evolució de la energia hidròelectrica a Espanya ha sigut sempre creixent, la construcció de centrals hidroelèctriques no s'ha detingut fins a la dècada dels noranta, i, com a conseqüència d'això, Espanya compta en l'actualitat amb un dels parcs hidroelèctrics més desenvolupats del món. Per la qual cosa l’evolució de la energia hidroelèctrica a Espanya en les últimes dècades ha sigut sempre creixent.
En el següent gràfic podem veure la seva evolució:
Font: UNESA (memories estadístiques)
Però encara que la evolució de la potencia hidroelèctrica a Espanya a sigut sempre creixent la potència hidroelèctrica en la potència total instal·lada a Espanya ha anat descendint, des de mitjans dels anys seixanta el creixement del parc elèctric espanyol es basava cada vegada més en centrals termoelèctriques de combustibles fòssils i, després de nuclears.
43
Font: UNESA (memories estadístiques)
Com podem veure al gràfic l’any 2001 va caure un 18% dels 242000GWh d’energia total produïda. En definitiva, la producció hidroelèctrica suposa avui a Espanya de l'ordre del 16-17% de la producció neta necessària per proveir la demanda elèctrica, mentre que a 1960 aquest percentatge era superior al 85%.
Aquesta tendència decreixent en termes relatius continuarà al llarg de la present dècada, estimant-se que l'any 2010 l'energia hidroelèctrica es mantindrà en els nivells absoluts actuals, però en termes relatius decreixerà fins a suposar de l'ordre del 13% de la demanda d'electricitat. Aquesta reducció, com es va posar de manifest amb altres estudis complementaris, es deu fonamentalment a l'augment dels usos consecutius de l'aigua, en molts casos legalment prioritaris.
4.4 Contribució de l’energia hidràulica al PIB:
Com podem veure a la taula següent l’evolució del consum d’energia hidràulica per unitat de PIB no ha sofert gaires canvis, en canvi les altres energies sí, com el petroli i el carbó que la seva contribució al PIB ha disminuit, amb la diferència del gas natural que la seva contribució ha augmentat.
1980 1983 1986 1989 1992 1995 1998 2003 2005 2007 2008 2009
PIB 353,2 363,6 391,7 459,2 494,3 515,4 572,8 691,4 739 796,2 803,37 774,5
Carbó/PIB 37,76 48,5 47,73 41,75 39 36,32 31,95 30,44 30,47 27,46 19,26 15,39
Petroli/PIB 141,76 117,01 103,84 100,23 102,09 105,96 107,66 100,13 97,11 88,98 84,87 82,21
Gas natural/PIB 4,44 6,06 5,96 9,81 11,84 14,56 20,63 30,74 39,41 39,69 43,3 40,16
Nuclear/PIB 3,83 7,64 24,92 31,85 29,41 28,03 26,84 23,32 20,29 18,04 19,13 17,75
Hidràulica/PIB 7,2 6,42 5,83 3,57 3,49 3,88 5,62 6,63 4,77 6,01 6,25 7,76
Saldo elétr./PIB -0,34 -0,02 -0,28 -0,34 0,11 0,75 0,51 0,16 -0,16 -0,62 -1,18 -0,9
E.primària/PIB. 194,65 185,61 188,01 186,87 185,94 189,5 193,22 191,43 191,89 179,56 171,62 162,38PIB en milers de milions d’Euros constants de 2000.Font: SEE
44
El següent gràfic recull l'evolució del consum d'energia primària per unitat de PIB des de 1980, sense incloure el consum d'energies renovables finals. A 2009 ha millorat un 5,3% i des de 2004 s'observa una tendència de descens sostingut d'aquest ràtio, un 16,1% en total, trencant la tendència d'augment en els anys anteriors. Això s'ha degut tant a l'evolució de les intensitats finals com la millora d'eficiència de les noves tecnologies de generació elèctrica.
Font: SEE
Aquest indicador d'intensitat energètica és menys representatiu de l'activitat econòmica i sofreix més oscil·lacions que el d'energia final per unitat de PIB, en dependre, en part, de la hidraulicitat de l'any.
4.5 Evolució de la producció d’energia hidràulica:
Una de les característiques d’aquest sector és la necessitat de mantenir l’oferta i la demanda permanentment equilibrades en tot instant de temps. A diferència del que succeeix en altres sectors productius, l’electricitat no pot ser emmagatzemada el que implica que requereix un substancial esforç de coordinació entre oferents i demandants i a l’interior de cada segment del mercat per equilibrar oferta i demanda.
La producció hidroelèctrica anual a Espanya és molt variable perquè depènde les precipitacions, i aquestes són molt irregulars en la major part del seu territori.
Precipitacions registrades en el període 2000-2009 (l/m2)Font: PER
Zones / Anys 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009Nord-est 6.175 5.653 5.027 5.084 4.438 4.612 5.733 3.801 3.226 5.505Centre-Nord 1.480 1.121 1.188 1.408 901 794 1.373 1.119 1.071 1.551Centre-Llevant 1.696 1.590 2.204 2.073 2.395 1.318 1.979 2.073 1.446 2.179Andalusia 1.466 1.745 1.573 1.666 1.182 838 1.563 1.069 687 1.751Catalunya 1.162 1.084 1.606 1.548 1.344 1.087 1.068 995 885 1.240Total 11.979 11.193 11.598 11.779 10.260 8.649 11.716 9.057 5.732 9.084
45
Els anys 2000 al 2004 destaquen per ser una època especialment plujosa, però a partir de 2005 la època és més seca, on destaca considerablement l’any 2008 per ser un any bastant sec, exceptuant l’any 2006 que si que va ser un any més plujós.
Font: SEE
La producció d’energia hidroelèctrica a 2001 i a 2003 van arribar al màxim en els últims 10 anys amb una producció de 39.424GW a 2001 i una producció de 38.874 a 2003 possiblement per ser anys plujosos, però a partir de 2005 la producció es veu considerablement reduïda, va passar d’un 10% a 2000 a un 7% a 2009.
4.6 Producció per Comunitat Autónoma:
Si observem el següent gràfic veiem que Castella i Lleó és la Comunitat Autònoma que produeix més energia hidràulica seguida de Galicia, Catalunya i Aragó. Això es degut a que les centrals més importants, amb major potència instal·lada, es troben a Aldeadávila en el Riu Duero (Salamanca) amb 1140MW, seguit per l'embassament José María d'Oriol en el Riu Tajo (província de Càceres) amb un 915MW. Altres embassaments de capacitat per sobre dels 500MW són el de Cortès-El Queixal en el Xúquer (València), Villarino en el Tormes (Salamanca) o Saucelle en el Duero (Salamanca).
46
Font: PER
4.7 El sector dins del context internacional:
El marc legislatiu de les Energies Renovables en la Unió Europea està basat en el “Llibre Blanc per a una Estratègia Comuna i un Pla d'Acció per a les Energies Renovables”, desenvolupat en 1997 per part de la Comissió de les Comunitats Europees. En aquest document s'establia com a objectiu general l'aportació de les fonts d'energies renovables en un percentatge del 12% de l'energia primària demandada en la Unió Europea l'any 2010.
En particular s'estableix com a objectiu per a l'energia hidroelèctrica aconseguir els 105.000MW l'any 2010, distribuïts de la següent forma:-Grans Centrals (>10MW): 91.000 *MW (incloses les de bombament).-Petites Centrals (<10MW): 14.000 *MW.
Segons dades del INE Noruega és el país amb més producció d’energia hidràulica (mesurades amb ktep equivalents a milers de tones de petroli) seguida per Suècia i França. Espanya ocupa el 8è lloc a la OCDE de producció d’energia hidràulica de centrals grans.
47
Font: INE
Segons el pla d’energies renovables Espanya ocupa un paper destacat a l'àrea hidroelèctrica a nivell europeu, situant-se en tercer lloc respecte a la resta de països de la Unió Europea quant a potència hidroelèctrica instal·lada amb centrals menors de 10MW i el quart lloc quant a centrals de potència major de 10MW.
Font: PER
48
En l’àrea hidràulica entre 10 i 50MW (centrals hidràuliques mitjanes) Espanya ocupa el 4rt lloc respecte els paisos de l’OCDE.
Font: PER
A nivell internacional, els tres principals fabricants europeus amb distribució a nivell mundial son Voith Siemens Hydro (Alemania), Alstom Power Hydro (França i VA Tech Hydro (Austria), amb producció de turbines principalment tipus Pelton, Francis y Kaplan en un rang ampli de potencia desde 50kW fins a 20MW. D’aquests, destaca el grup francès per la seva intensa producció en el sector en els últims anys.
Respecte als intercanvis internacionals d'energia elèctrica que manté Espanya amb altres països, es troben França, Portugal, Andorra i el Marroc. Segons Xarxa Elèctrica d'Espanya, per primera vegada des de l'inici del mercat elèctric en 1998, el saldo dels intercanvis internacionals ha resultat exportador, aconseguint els 2.939GWh. Això ha estat possible a causa del important volum d'exportacions a Portugal. Actualment hi ha en marxa un procés d'integració del sistema elèctric espanyol amb el sistema elèctric portuguès, amb la finalitat de crear el denominat Mercat Ibèric d'Electricitat (MIBEL).
D'altra banda, la dependència exterior d'Espanya d'energia primària augmentarà l'any 2020 des de l'actual 79% fins a un 85%, segons fonts de la pròpia Unió Europea, que en el seu conjunt passarà de l'actual 50% a un 70%. Les energies renovables, entre elles l'energia mini hidràulica, presenten l'avantatge de ser autòctones, per la qual cosa el seu desenvolupament resulta imprescindible en l'enfortiment del sistema energètic espanyol.
49
4.8 Sector empresarial:
Introducció: Nº d’empreses i principals característiques
El parc espanyol de centrals hidroelèctriques compta amb un gran nombre d’instalacions que constituexien una potencia total acumulada de 18.373MW, el que representa un 20% de la potencia total instalada a Espanya.
Existeixen en actiu:
Més de 200MW: 21 centrals que representen conjuntament al voltant del 50% de la potencia hidroelèctrica total.
Entre elles es troben les de Aldeadávila amb 1139MW, Jose Maria Oriol amb 915MW i el aprofitament de Cortes-La Muela amb 9018MW.
Entre 100 i 200MW: 14 centrals, representan conjuntamente al voltant del 12%, de la potencia hidroeléctrica total.
Entre 50 i 100MW: 36 centrals que suposen el 14.3% del total
Entre 50 i 10MW: 46 centralss (minihidraulica) existeixen 1.183 instalaciones
A Cataluña hi ha 259 centrals en funcionament, amb una potencia total instal·lada de 214,9 MW.
Font: PER
50
4.9 Generació d’ocupació:
Ocupació directa
Ocupació indirecta
Ocupació total
Eòlica 30.651 24.521 55.172 Solar Fotovoltaica 19.552 8.798 28.350 Solar Tèrmica 6.757 3.041 9.798 Activitats comuns a totes las àrees 4.263 2.718 6.981 Biomassa 3.191 2.808 5.999 Incineració de Residus 1.415 637 2.052 Hidráulica & Mini Hidráulica 1.078 485 1.563 Bio carburants 964 988 1.952 Biogàs 664 681 1.345 Solar Termoelèctrica 511 307 818 Geotèrmia 415 162 577 Altres 268 171 439 Aerotèrmica (Bomba de calor) 184 83 267 Mini Eòlica 165 132 297 Mareomotriu 74 38 112 TOTAL 70.152 45.570 115.722
Font: PER
Font: PER La energia hidràulica i minihidràulica va generar 1563 llocs d’ocupació, xifra bastant més petita si la comparem amb les altres energies renovables, com la energia eòlica que va generar 55172 llocs de treball.Considerant l'evolució marcada pel nou PER 2011-2020, i tenint en compte les previsions socioeconòmiques, s'estima que l'ocupació directa associada a les fonts d'energies renovables en els anys 2015 i 2020 ascendirà a 82.589 i 128.373 ocupacions, respectivament.
51
En el sector relacionat amb la energia hidroelèctrica existeixen aproximadament 150 empreses. Respecte al tipus d'activitats realitzades, destaca la diversificació en les empreses que treballen en el sector de les energies renovables. Així, són moltes les empreses que duen a terme més d'una activitat, des del subministrament, muntatge i manteniment d'equips fins al desenvolupament global del projecte i els estudis de viabilitat previs.
Nombre d’empreses relacionades amb el sector hidroelèctric:
Font: PER
Actualment, es pot afirmar que la fabricació dels béns d'equips d'una central hidroelèctrica es realitza principalment a Espanya, existint un nombre suficient d'empreses amb la capacitat tecnològica necessària per satisfer les demandes del mercat i proporcionar un servei òptim.
4.10 Emissions CO2 evitades:
Un altre important element associat al desenvolupament de les energies renovables és la seva rellevant contribució a mitigar les externalitats ambientals associades a la producció, transport i consum d'energia.
La següent taula mostra les emissions evitades de CO2 a l'any 2010, causa de l'increment de potència previst de l'energia hidroelèctrica entre 2005 i 2010, i prenent com a referència una moderna central de cicle combinat a gas natural, amb un rendiment del 54% (372 t CO2 per GWh produït).
EMISSIONS CO2 EVITADES tCO2 Mini hidràulica (menor de 10 MW) 472.812 Hidràulica entre 10 y 50 MW 255.490
Font: PEREs va evitar de contaminar en l’àrea mini hidràulica 472.812 de partícules de CO2, mentre que en l’àrea de les hidràuliques (entre 10 i 50MW), es va evitar un total de 255.490 partícules de CO2. En l’àrea mini hidràulica es va contaminar menys en comparació a l’àrea hidràulica mitjana.
52
4.11 Sector Públic:
Introducció: el sector i la política pública en l’actualitat: principals característiques (regulacions, normativa, sistema impositiu, etc)
En els anys quaranta la intervenció directa de l'Estat en la indústria elèctrica es manifesta a través de l'actuació del INI, creat en 1941, que va fundar diverses empreses nacionals per a la generació d'electricitat en centrals hidroelèctriques. Va promoure l'Empresa Nacional Hidroelèctrica del Ribagorçana (ENHER), creada en 1946, assignant-li l'aprofitament integral del Noguera Ribagorçana, al Pirineu i en el tram interior de l'Ebre. D'altra banda, es van crear la Hidroelèctrica de Galícia i Hidroelèctrica de Moncabril, absorbides després per Endesa i Unión Fenosa respectivament.
NORMATIVA
El manteniment de l'energia hidroelèctrica és causa de l'existència d'un marc legislatiu de suport tarifari per als productors d'electricitat amb fonts d'energies renovables.
La Llei 54/1997 del Sector Elèctric estableix un Règim Especial per a aquelles instal·lacions que utilitzen fonts d'Energia Renovables amb una potència instal·lada inferior als 50MW, de manera que aquestes no estan obligades a realitzar ofertes al sistema, i al mateix temps, tenen garantit l'accés a la xarxa. A més, la Llei reconeix els beneficis mediambientals d'aquestes fonts mitjançant la percepció d'una prima, permetent a les renovables entrar en competència amb les tecnologies convencionals, sobre les quals els costos externs (socials i mediambientals) generats no estan repercutits.
La normativa bàsica en matèria d'aigües ve recollida en el text refós de la Llei d'Aigües, aprovat per Reial decret Legislatiu 1/2001 de 20 de juliol. És de destacar per la seva importància la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell del 23 d'octubre, pel qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües i la transposició de les quals suposarà modificacions en la gestió de l'aigua.
La tramitació administrativa per a l'atorgament d'una concessió apareix desenvolupada en el Reglament de Domini Públic Hidràulic aprovat per Reial decret 849/1986 d'11 d'abril, modificat pel RD 606/2003, de 23 de maig. A més, existeix un procediment de tramitació de concessions i autoritzacions administratives per a la instal·lació, ampliació o adaptació d'aprofitaments hidroelèctrics amb potència nominal no superior a 5.000kVA (RD 916/1985), la qual cosa suposava una tramitació conjunta pels Organismes de conca i l'Òrgan competent en matèria energètica.
Per aquests aspectes, el sector hidroelèctric no aconsegueix un major auge ja que la consecució de les necessàries concessions d'aigua per a l'execució d'un aprofitament hidroelèctric representa la seva principal barrera, a causa del llarg i complicat procediment administratiu. Aquest procés es troba, en molts casos, estancat per l'existència d'algun informe negatiu o contrari a l'atorgament d'organismes competents en la matèria, i que està lligat a l'altre tipus de barreres amb les quals explica l'energia
53
hidroelèctrica, com són les de tipus social i mediambiental, que frenen el major desenvolupament del sector.
Respecte a la normativa mediambiental, amb l'entrada en vigor de la Llei 6/2001, de 8 de Maig, de modificació del Reial decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d'avaluació d'impacte ambiental, tots els projectes de centrals hidroelèctriques incloses en el Règim Especial (menors de 50 MW) han de realitzar la consulta a l'òrgan ambiental de si han d'o no sotmetre's a una avaluació d'impacte ambiental en la forma prevista en aquesta disposició.
Els aprofitaments hidroelèctrics pertanyents a les Comunitats Autònomes Valenciana, Castella i Lleó, Extremadura, Madrid, Murcia i País Basc, han de sotmetre's preceptivament a aquest procediment, sigui el que sigui la seva potència, d'acord amb la seva respectiva norma autonòmica.
AJUDES PÚBLIQUES
El suport públic es fixe unes primes per al règim especial, dins del règim econòmic establert pel Reial decret 436/2004, de 12 de març.
Per tant, les primes que s'han considerat per al sector hidroelèctric, inclòs en el règim especial, són les següents:
Per a les centrals hidroelèctriques menors de 10MW i les de potència compresa entre 10 i 25MW es considera una prima equivalent al 40% de la Tarifa Mitjana o de Referència (TMR), el valor de la qual s'actualitza anualment un 1,4%.
Per a les centrals hidroelèctriques de potència compresa entre 25 i 50MW es considera una prima equivalent al 30% de la Tarifa Mitjana o de Referència (TMR), el valor de la qual s'actualitza anualment un 1,4 %.
Tenint en compte aquestes consideracions, les taules de resultats per a l'àrea minihidràulica (menor de 10MW) i per a la hidràulica entre 10 i 50MW serien les següents:
ÀREA MINIHIDRÀULICA (MENOR DE 10 MW) 2005 2006 2007 2008 2009 2010 TOTAL
AJUDA PÚBLICA (mil €.) 3 10 16 24 32 40 125Font: PER
ÀREA HIDRÀULICA ENTRE 10 I 50 MW2005 2006 2007 2008 2009 2010 TOTAL
AJUDA PÚBLICA (mil €.) 2 5 8 12 17 20 64Font: PER
54
En el següent gràfic podem veure podem veure que a l’area minihidraulica van concedir més ajudes públiques que a l’area hidraulica mitjana. En les centrals minihidrauliques és van concedir un total de 189 milions, les ajudes públiques van anar augmentant a mesura que van passar els anys, van augmentar un 30% aproximadament. En l’àrea minihidràulica van concedir un total de 125 milions, a 2005 és van concedir només 3 milions d’euros, en canvi a 2010, 40 milions. En el àrea hidràulica mitjana van concedir un total de 20 milions superior.
Font: PER
4.12 Perspectives de la producció hidroelèctrica:
La producció d'energia hidroelèctrica segueix tenint un paper significatiu en la producció total d'electricitat. Ha de considerar-se com a sector estratègic de primer ordre donat el seu caràcter autòcton, en un país com Espanya que importa la major part dels productes energètics que consumeix. No obstant això, el desenvolupament d'aquest potencial ensopega actualment amb importants limitacions:
En primer lloc, perquè la construcció de noves centrals hidroelèctriques de grandària mitjana o gran entra cada vegada més en conflicte amb altres important usos alternatius de l'aigua i el sòl, o podria tenir en alguns casos efectes mediambientals o socials que es consideren excessius.
En segon lloc, perquè bona part dels emplaçaments potencials es troben en llocs de difícil accés o impliquen la realització de complexes i costoses obres civils que encaririen notablement el cost del kWh produït, amb els criteris habituals d'anàlisis d'inversions.
55
Actualment a Espanya no existeixen plans concrets per a la construcció de novescentrals hidroelèctriques de més de 50MW. No obstant això, el Pla de Foment d'Energies Renovables, aprovat pel Govern al desembre de 1999, preveu per al període 2000- 2010 la instal·lació de 720MW en centrals de menys de 10MW, i 350MW en centrals de potència entre 10 i 50MW. Per tant un total de 1.070MW.
Si es té en compte que l'increment de la potència en aquestes centrals ha estat de 514MW entre els anys 2000 i 2008, el grau de compliment de l'objectiu a 2008 és del 48%.
Al marge d'aquests salts de nova implantació, l'augment de potència hidroelèctrica s'orientarà més cap a l'ampliació de potència en centrals d'embassaments ja existents a la millora de la qualitat i seguretat de subministrament, del grau de autoproveïment energètic i a la penetració de les energies renovables; en segon lloc per la seva contribució a la limitació de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle (Kyoto) i a la reducció d'emissions àcides; i en tercer lloc, per contribuir al manteniment dels costos de l'activitat de generació elèctrica en nivells adequats.
Segons l’informe PANER la previsió al 2015 de llocs de treball serà en total de 4134 i a 2020 de 5983.
S'ha tingut en compte el potencial per implantar aprofitaments hidroelèctrics en infraestructures de titularitat estatal no aprofitades hidroelèctricament, així com la potència que es ve instal·lant actualment des dels últims 10 anys, amb una mitjana anual entre 40- 60MW a l'àrea de centrals hidroelèctriques de potència menor de 50MW.
El creixement anual previst s'estima segueixi la tendència actual, si no hi ha cap canvi en l'aplicació de la legislació vigent actual, amb increments de potència anuals de 40MW en els primers anys del període, arribant a aconseguir al final del mateix els 70MW anuals.
56
5. CONCLUSIONS DAFO:
OPORTUNITATS:
R+D+i ja que el sector de les energies renovables està en fase de creixement Especialitzar-se en desenvolupar activitats de major valor Primes Sector eòlic:
- si s’acompleixen els objectius del PANER el PIB i l’ocupació augmentaran i les emissions de CO2 i les importacions de TEP es veuran reduïdes
- l’eòlica marina, ja que redueix l’impacte visual i la contaminació acústica
- la mini eòlica, ja que subministra electricitat a llocs aïllats i allunyats de la xarxa elèctrica, causa un menor impacte visual i és assequible a molts usuaris
Sector solar:- les centrals permeten la producció d'energia elèctrica a gran escala- les subvencions permeten rendibilitzar les inversions en el mig
termini- sector emergent amb una forta tendència al creixement tant a Espanya
com a la Unió Europea Sector hidràulic:
- modernització d'explotacions agràries i infraestructures en general- tecnologia per millorar la gestió del recurs
AMENACES:
Aparició de pràctiques proteccionistes a tercers països que han dificultat la internacionalització de les empreses espanyoles
Pràctiques de competència deslleial en altres països (afavoreix l’exportació cap a Espanya de productes no competitius)
Crisi econòmica internacional Aparició de nous agents amb estructures de costos competitives Necessitat d'incentius fiscals i ajudes a la inversió per als projectes Sector solar:
- incertesa sobre els possibles subministradors i evolució dels preus dels equips i les matèries primes com el silici
Sector hidràulic: - efectes mediambientals o socials que es consideren excessius en la
creació de noves centrals hidroelèctriques- dificil accés i costoses obres civils que encaririen el cost del kWh
produït
FORTALESES:
57
Les energies renovables s’obtenen de fonts naturals inexhauribles Redueixen les emissions de CO2 i les importacions de TEP Les renovables beneficien la salut humana i redueixen la dependència
energètica de l’exterior Les renovables tenen un paper molt rellevant en la nostra economia: en termes
de PIB, ocupació i balança fiscal (sobretot l’eòlica) Sector eòlic:
- líder a nivell internacional- amb empreses de referència mundial- té posició rellevant als principals mercats- té professionals altament qualificats- l’eòlica és la tecnologia renovable més desenvolupada a Espanya
Sector solar:- el potencial solar a Espanya és el més elevat d'Europa- Espanya és referent europeu en tecnologies solars
Sector hidràulic:- Disponibilitat: És un recurs inesgotable, mentre el cicle de l'aigua
perduri- Cost de manteniment baix
DEBILITATS:
Marc regulatori poc estable i predictible a mig termini Barreres de tipus administratiu Sector eòlic:
- impacte en el paisatge i contaminació acústica dels aerogeneradors Sector solar:
- alt cost d’inversió en R+D+i- escassa viabilitat econòmica en les instal·lacions aïllades
Sector hidràulic:
- la producció d’energia hidroelèctrica es veu limitada per les condicions climàtiques, és a dir, pel que plogui
- contaminació de l'aigua: l’aigua embassada no té les condicions de salinitat, gasos dissolts, temperatura, nutrients, i altres propietats de l'aigua que flueix pel riu
- preses: salmons i altres espècies que han de remuntar els rius per la seva reproducció es troben amb muralles que no poden traspassar
Bibliografia:
58
Bàsica
Deloitte i Associació de Productors d’Energies renovables (2009): Estudio del impacto macroeconómico de las energías renovables en España, Madrid.Deloitte i Associació Empresarial Eòlica (2010): Estudio macroeconómico del impacto del sector eólico en España, Madrid. Associació Empresarial Eòlica (2010): Eólica 2010 Asociación Empresarial Eólica la referencia del sector, Madrid. Red Elèctrica d’Espanya (2010): El sistema eléctrico español, avance del informe 2010, Madrid.Ministeri d’indústria, Turisme i Comerç i IDAE (2005): Resumen Plan de Energías Renovables en España 2005-2010, Madrid. UNESA (2009): Memoria estadística eléctrica de UNESA, Madrid.
Pàgines WEB amb informació estadística i informes diversos:
Associació de Productors d’Energies Renovables (APPA): http://www.appa.es/Associació Empresarial Eòlica (AEE): http://www.aeeolica.es/Comissió Nacional d’Energia (CNE): http://www.cne.es/cne/HomeRed Elèctrica d’Espanya (REE): http://www.ree.es/Global Wind Energy Council (GWEC): http://www.gwec.net/Ministeri d’indústria, Turisme i Comerç (MITYC): http://www.mityc.es/energia/es-ES/Paginas/index.aspxInstitut per la Diversificació i Estalvi d’energia (IDAE): http://www.idae.es/Institut Nacional d’Estadística (INE): http://www.ine.es/Wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Energias_renovablesEuropean Photovoltaic Industry Association (EPIA): http://www.epia.org/
59
