FEBRER 2014 revista digital TA VER TIN - imontbui.org fileVam estrenar el curs escolar 2013-2014 amb...

DIVERTINTAFE

BR

ER

201

4

revi

sta

digi

tal

2DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

Tecno 3r ESO


EditorialÍndex

Comenius .................................................. 04 Comenius travel to RomaniaActivitats i sortides .................................. 07 Els tallers al junyArticles ...................................................... 08 L’arribada a l’institutActivitats i sortides .................................. 10 Teatre “El Kiosko” Aula d’acollida Sortida a Can TitóEntrevistes ................................................ 14 Joan Pont Joan Oliveras Teresa MascóActivitats i sortides .................................. 17 Visita al Parc Científic Malalties Neurodegeneratives (La Marató)Activitats i sortides .................................. 20 Els contes de l’Anna Garcia Tabalers Sortida a la Biblioteca Municipal Postals de Nadal LipDub Decoració de Nadal L’amic invisible Cantada de nadalesActivitats i sortides .................................. 26 Anem a la Ciutadella de Calafell Va de tecno Xerrada de l’escriptora Maria Enrich Club de lecturaEntrevistes ................................................ 32 Professores del PQPI Sergio Perez i Cristina Trotonda Rodatge al parcActivitats i sortides .................................. 34 Cosmo Caixa TV3 i Catalunya Radio Entreteniments ........................................ 36Patrocinadors .......................................... 40

Tornem amb una nova edició plena d’activitats i es-deveniments que volem compartir amb vosaltres

Vam estrenar el curs escolar 2013-2014 amb l’inici d’un nou programa d’estudis: el Programa de Qua-lificació Professional Inicial (PQPI) d’Administració del qual us presentarem les seves professores El-vira i Queralt. Una altra novetat ha estat el canvi de Cap d’Estudis. En Joan Pont ha passat a l’institut Milà i Fontanals per organitzar i coordinar els nous estudis d’Animació d’Activitats Físiques i Esporti-ves (Cicle Formatiu de Grau Superior) i en el seu lloc ha entrat Vanesa Mases qui, fins a l’actualitat, ha estat coordinadora d’informàtica de l’institut.

A començaments de curs hem celebrat la jubilació de la Teresa Mascó, una de les professores fun-dadores de l’institut, i Joan Oliveras, el professor de clàssiques que també ha estat més d’una dèca-da a l’institut Montbui. Marxen uns professors però n’arriben d’altres que s’impliquen per donar conti-nuïtat al projecte de centre, així ho demostren les activitats que us presentem: sortides culturals i de convivència, les postals i la decoració de Nadal, entrevista a alumnes del centre que són monitors d’activitats extraescolars, els contes amb Anna García, el plaer de la lectura amb l’escriptora Maria Enrich, ... i no hi poden faltar el reguitzell d’activitats impulsades pel nostre coordinador d’activitats i ser-veis i dinamitzador d’alumnes, en Carles Albors: LipDub, tabalers, cantada de nadales, l’obra de teatre Rodatge al parc, ... I un espai dedicat a l’obra “El Kiosko” dels nostres alumnes de l’extraescolar de teatre.

Una cinquantena de pàgines que recullen les acti-vitats complementàries a la programació acadèmi-ca del centre, acompanyades de fotografies i entre-teniments perquè gaudeixis llegint Divertinta.

Montsserrat Costa

Editorial

Direcció Cristina VilaltaMaquetació Jaume MoncunillCol·laboracions Professorat i alumnes de l’institut


ComeniusCOMENIUS TRAVEL TO

Sunday 21st April

On Sunday 21st April 2013 a group formed by two teachers (Marcel Mateu and Eva Raich) and eight students of 3rd ESO (Aida García, Alba González, Judit Hernández, Jénifer Martínez, Míriam Pérez, Jésica Quesada, Evelyn Rico and Noelia Torreblan-ca) took off from Barcelona airport to participate in the last meeting of the Comenius project “Who’s afraid of the big bad wolf?” in Romania.

The flight lasted three hours and we arrived to Bu-charest airport around midnight. Once there we took the baggage, changed the money and waited for the Portuguese team inside the bus that, five hours later, led us to Suceava, the capital of Bu-covina region, located in the North of the country. After eight hours of travelling, we finally arrived to Imperium hotel. We were anxious to see the place where we were to be installed!

Monday 22nd April

After having a shower, we went to visit Ion Creanga’s school. Oltea, the Romanian Comenius coordina-tor, presented us the exhibition about the project located in the main hall. After that we were invited to visit a class where the students were studying sciences. The place we loved the most at the school was the windows’ façade painted by the children.

After visiting the school we went to a restaurant to have lunch. We shared table with the Portuguese students in order to start knowing better each other. The food was not very tasty for us: almost every day we ate soup and chicken.

In the afternoon we went to the school’s sports cen-tre where Romanian students performed a parade with the flags, hymns and typical dances of each country. We were very pleased because they pla-yed both, Catalan and Spanish anthems.

At night, after having dinner in a modern shopping center, we went to a bowling alley. We finished the night jolly singing in the bus that returned us to the hotel. It was a great night!

ROMANIA


Tuesday 23rd April (Saint George Day)

Despite we got up very early to have breakfast, we didn’t like eat so much. Later we went to Suceava Forestry Faculty to attend two presentations: one entitled”The wolf in Romania” and a second one about a bear’s orphanage. Before having dinner we went to the Town Hall where we were welcomed by the mayor of the city.

In the afternoon we went to Bucovina’s Village Mu-seum, where there were lots of old wood houses, and then we visited Suceava’s fortres, which was located over a hill. As we had some free time we rested on a bench and we ate an ice cream. Af-terwards we went to a theater where a folkloric group made a presentation of the typical dancing and songs of Romania. After having dinner we came back to the hotel and spent some time in a sofa chatting with family and friends. The bad news was that Jessica should to be admitted to hospital suffering from a very bad throat infection!

Wednesday 24th April

In the morning we went to Rasca didactical hun-ting space, located half an hour far from Suceava. There some rangers explained us basic facts about bear and wolves in the area. During the trekking route we saw two deer and some bear and wolf tracks.

After having lunch in a nice rustic restaurant we vi-sited the famous orthodox monastery of Voronet, which has lots of Bible images painted on its outer walls.

After visiting the monastery, we went to an Adven-ture Park, where Jenny had to be rescued due to some “technical problems”. At the end of the day we lifted up to the mountain to see the landscape of this area in Bucovina.


Thursday 25th April

The bus brought us to Cacica, a little town near the Ukranian border where there is an important Polish community. Some children welcomed us singing Polish songs in front of the church and offered us bread with salt, as it is usual in Romania.

After visiting the church we went to a salt mine: it could seem incredible but there was a church and a football camp underground! Later on, in a town ca-lled Marginea, we visited a pottery workshop where they demonstrated us how to make a vase and we bought some pieces and souvenirs. After having lunch at Sucevita Equestrian tourism centre, we had the opportunity to ride a horse for a while. In Sucevita we also visited another very nice orthodox monastery! The last dinner in Suceava was very special -and a little sad- because we said goodbye to everybody and danced together, but we were also very happy because we had met a lot of people and we made friends.

Friday 26th April

As we should wake up before 4 o’clock, we didn’t sleep. A van picked us up at the hotel and we went to Suceava’s train station, where we had to hurry up to catch the train to Bucharest. We spent 8 hours to arrive to the capital. We ate at the train station and took another train to the airport. Then we should take another bus but it didn’t arrive. At the end of a lot of difficulties we arrived at the airport on time. We took the plane off and flied to Barcelona. It was a tiring journey but we were very happy, it had been an unforgettable trip.

Marcel

Comenius


ELS TALLERS AL JUNYEls alumnes de 1r d’ESO van poder gaudir de diversos tallers i activitats durant els dies 17, 18, 19 i 20 de juny.

Aquests tallers van ser una novetat del curs 2012-2013 i es van oferir de manera gratuïta pels alumnes de pri-mer de secundària.

Durant aquests dies es van formar dos grups amb un total de 31 alumnes, i van poder realitzar diferents activitats: repàs de les diferents matèries curri-culars, dinàmiques de grup, sessions de relaxació i massatges, manualitats amb papiroflèxia, com la construcció de la maqueta d’un molí, o l’atrapa somnis. Al final de cada matí van realit-zar activitats d’esport, com bàdminton, un torneig de futbol, el joc del “Pichi”, de mate, etc.

Per donar cloenda als tallers i donar la benvinguda a l’estiu vam fer una gue-rra amb globus d’aigua .Va ser uns dies on els alumnes van poder passar-s’ho d’allò més bé po-tenciant la seva creativitat, el treball en grup i on van poder cohesionar i treba-llar les relacions de grup.

Activitats i sortides


A r t i c l e s

Quan vaig arribar el primer dia a l’institut, sentia que no era la mateixa persona, sentia que tot ha-via canviat, que no seria fàcil. Era una sensació molt rara, que mai m’havia passat. Quan va sonar el timbre no sabia on havia d’anar, m’havia perdut. No podia ser veritat. Finalment, em vaig trobar les meves amigues i vam anar a una sala on hi havia tothom i allà ens van explicar tot el necessari.

M’agradaria tornar al passat per tornar a sentir aquella sensació. M’encanta l’IES.

Cristina Martín

L’arribada a l’institutEl primer dia, quan vaig arribar, em sentia molt estranya. Hem passat de grans a petits, és molt sorprenent. Un altre dels canvis que he trobat és aixecar-me tant d’hora, anar a casa tard i els patis curts, quan pleguem tinc molta gana i son. M’agrada la classe que m’ha tocat, els companys són molt simpàtics, amables i alguns, graciosos. He conegut molta gent nova. Els professors són molt bons, pensava que no serien tan amables, si et portes bé amb ells, ells es portaran bé amb tu. M’ha agradat la meva incorporació a l’institut.

Elisabet Sabido

He estat tot l’estiu nerviosa i dient que no volia anar a l’institut perquè segur que l’experiència seria terrible. El primer dia no volia entrar per la porta, però com que anava amb unes amigues, no em van deixar marxar. Ara, que ja fa dos o tres setmanes que hem començat, penso que és divertit estar aquí. Ja no tinc por ni nervis, estic a gust al centre i amb els meus companys.

Laia Martínez Pérez

Abans de començar a l’institut pensava que m’hi sentiria malament, estranya... No només pels pro-fessors sinó també pels nous companys. Ara que ja fa dues setmanes que hem començat, m’hi trobo molt bé, a la meva classe hi ha molts companys del col•legi i els nous em cauen bé. Els professors són simpàtics i l’horari, tot i que és una mica llarg, passa ràpid.

El col•legi estava molt bé, però ara que ens fem grans l’institut també és una molt bona experièn-cia.

Mar Fernández

Quan vaig arribar a l’institut em vaig sentir molt pe-tit, a l’estiu em sentia gegant perquè a l’escola era un dels més grans. El canvi del Montbou a l’IES, en el meu cas, és molt gran perquè a l’escola hi hem anat durant nou anys i ens la coneixíem de pam a pam i, a l’institut, vas perdut, no coneixes ni la mei-tat de les persones. El primer dia només érem els alumnes de 1r d’ESO i ja em va semblar que érem molta gent i, el segon, que hi havia tot l’institut, vaig quedar-me parat.

Marc Andreu

L’arribada a l’institut ha estat una mica alterada perquè hi ha molts canvis, a l’escola érem els més grans i ara som els més petits, el centre és molt gran i els horaris han canviat. Al principi estava una mica nerviosa, però una vegada començat el curs, no és com em pensava. M’agrada molt l’institut i estic molt contenta.

Zaira Majada


Quan vaig arribar a l’institut em trobava perdut, molt perdut, no sabia on eren els lavabos, recep-ció, les aules... No sabia res de res. Ara ja sé on són tots els espais de l’institut i ja conec els profes-sors. Durant aquests primers dies m’he adonat que els horaris no són tan durs com m’esperava, ni les assignatures tan difícils com em pensava.

David Espejo Grado

El divendres al matí encara no havia sonat el des-pertador que ja estava desperta al llit, estava molt nerviosa, tenia ganes de saber amb qui em tocaria a la classe. A totes les meves amigues les van po-sar en classes diferents, en aquell moment em vaig sentir sola, per sort hi havia nens i nenes que ana-ven amb mi a l’escola i també eren amics meus. No coneixia els alumnes del García Lorca. Dilluns al matí començaven les classes. Havíem quedat per anar a l’institut, només parlàvem de com serien els nostres professors, com serien les classes... Estàvem perdudes, no sabíem res, on era l’aula de música, el laboratori, els lavabos... L’hora del pati se’ns va fer molt curta, no sabíem situar-nos i, de seguida, cap a classe. Tots els pro-fessors ens van explicar com serien les seves clas-ses i com volien els dossiers. Va arribar el segon pati, quina il•lusió, això al col•legi no passava. Les últimes hores van ser les pitjors perquè estàvem cansats. Ens hi haurem d’acostumar perquè a par-tir d’ara serà així.

Marina Artiga

El primer dia, en arribar al pati, l’espera perquè so-nés el timbre per entrar a classe va ser intermi-nable, estava inquieta, volia saber com seria tot. Ara que ja fa dues setmanes que hem començat, ja m’he acostumat a tots els canvis. La primera va ser com si fos en un altre món perquè tenim molts professors, cadascun fa les classes diferents i, constantment, canviem d’aula, tot això va ser un problema els primers dies. Ara ja em sento com una més de l’institut.

Mónica Medina

És el meu primer any a l’institut i, de moment, tot va bé. No he trobat gaires canvis de primària, el que varia és l’horari, que no passem gaire temps amb la tutora i que hi ha molts professors i moltes classes. Canviem d’aula en algunes classes i és difícil no perdre’s. Al principi no m’ho imaginava així, m’ho esperava més difícil.M’ho passo molt bé a l’institut i és una experiència agradable.

Nada Choulli

La impressió que he tingut aquests primers dies de l’institut ha estat bona, no esperava que fos tan divertit i ja he fet alguns amics. Al matí, a l’entrar hi ha moltíssima gent i no pots passar perquè no s’hi cap. Els dos patis ajuden molt quan no estàs acostumat a fer tantes hores seguides dins d’una classe. A vegades, al primer pati hi ha gent que diu que hi ha lluita, però el professor de guàrdia no ho permet. A classe hi ha algun company que inte-rromp fent bromes o vacil•lant als professors. En fi, que l’insti m’encanta.

Pep Carol Busqué

Els primers dies estava una mica atabalada perquè no podia seguir el ritme d’algunes classes, el primer dia vaig arribar tard en una, i m’ha costat bastant adaptar-me. Fins i tot, quan em despertava al matí tenia tanta son que se’m tancaven els ulls i topava amb les coses. També hi havia el problema de la gana, en tenia tanta a última hora que l’estómac em feia soroll. Ara ja ho porto una mica millor. Per fi m’he anat adaptant perquè he de reconèixer que ho passava una mica malament. Espero acabar-me d’adaptar del tot.

Raquel Simón

A r t i c l e s


Teatre“El Kiosko”

Activitats i sortidesA finals del curs passat, els alumnes de l’institut que feien l’activitat extraescolar de teatre van representar l’obra El Kios-ko. Una història que transcorre en un barri de Sevilla on hi ha un quiosc que es diu Candela, lloc on hi passa molta gent al llarg d’un dia, miren, compren, fan xafarderies... i un seguit d’històries més que s’hi esdevenen. El personatge principal és la Candela, la quiosquera, i els secundaris són don Ansel-mo, Cristóbal, Juan, Dolores, Susana, Celeste, Laura, Niño, Hortensia i una estrangera. Els alumnes que van interpretar el paper d’aquests personatges van ser el Joel, l’Alexandra, el Sergio, la Cristina, la Soraya i la Sarai, ara estudiants de tercer d’ESO. Van assajar-la durant uns cinc mesos. Els di-rectors van ser dos dels protagonistes l’obra, la Cristina i el Sergio. Van fer-ne vàries representacions, un dia davant dels alumnes de primer d’ESO, un altre dia per als familiars i tam-bé per la Festa Major de Santa Margarida de Montbui.


Els alumnes de l’AA del curs 13/14 som la Jeny, el Moha, el Yassin, l’Amin, la Nimra, el Nazakat el Jeffrey, la Shelly i la Sanae. Us volem explicar que el dia 19 de desembre, just abans de vacances, vam fer una sortida per conèixer una mica més el patrimoni de la nostra comarca.Vam sortir de l’institut i vam anar a Igualada per conèixer alguns dels monuments més importants de la ciutat com l’asil, l’església de Santa Maria amb les cases modernistes del centre històric. Vam fer una parada a l’edifici García Fosas, on molt amablement un grup d’alumnes de l’escola Auiria ens van ensenyar la seva escola. Vam fer parada també a la font de la Carota, per entrar al nucli his-tòric per una portalada medieval. Vam anar parant també a les places importants: la de la Creu, la del Rei, la del Pilar, on ens van dir que hi havia la pri-mera font de la ciutat i vam acabar el nostre reco-rregut pel passeig fins l’estació d’autobusos.Allà vam agafar el bus que ens va deixar a Prats de Rei. Teníem curiositat per veure les restes de la població més antiga de la comarca habitada inin-terrompudament. Les restes de muralla que s’han trobat són del segle V abans de Crist. Curiosament són al mig del poble, que també té molts vestigis de l’època dels romans.L’excursió va continuar a peu fins la Torre de la Manresana, des d’on es pot veure molt bé tot el contorn de l’Alta Anoia. Després de pujar la torre, la Rosa ens va fer de guia molt amablement i ens va explicar la vida en l’època medieval i posteriorment l’important episodi de la guerra de Successió que va tenir lloc en aquestes contrades: quan l’exèrcit austriacista va obtenir la darrera victòria contra els borbònics al segle XVIII. La Rosa ens va passar una projecció que explicava molt bé la guerra i la batalla de Prats de Rei l’any 1711.De tornada ens va atrapar la pluja i gràcies a l’hospitalitat de la gent de Prats de Rei vam poder dinar aixoplugats al local social, abans d’agafar ja el bus de tornada. Vam arribar molls però contents de saber moltes més coses de la comarca.

Aula d’acollida



El dia 31 d’octubre els alumnes de 1r d’ESO van fer la tradicional sortida de tutoria a Can Titó acompanyats pels seus tutors i alguns professors de l’equip docent . A les onze del matí van sortir del centre caminant i hi van arribar cap a les dotze. Una vegada allí, es van dividir en quatre grups i, de cada grup, es van fer quatre subgrups de 6 alumnes, els llops, els ossos, els linxs i els genetes. Els quatre grups havien de competir entre ells. Les proves que van realitzar van ser el joc del mocador, menjar una poma penjada d’una corda amb les mans lligades, buscar castanyes amagades en safates plenes de crispetes amb les mans lligades, portar un ou amb una cullera fent relleus i menjar una galeta salada que ha-via de baixar del front fins a la boca sense que caigués. Cada pro-va tenia una puntuació de l’1 al 4, el grup que menys punts tenia, guanyava. En acabar totes les proves, van tornar cap al centre.

La finalitat d’aquesta activitat era que els alumnes establissin vin-cles afectius entre ells i així com també amb els seus tutors i pro-fessors.

Sortida a Can Titó





EntrevistaEntrevista a Joan Pont

Joan Pont Martí, professor d’educació física i Cap d’Estudis

1. Quants anys has treballat a l’ IES Montbui? 14 anys. Vaig començar el curs 1999-2000.

2. Joan, aquest curs has canviat de centre, on treballes ara?Al Milà i Fontanals.

3. Per quins motius has anat en aquest insti-tut?El Milà començava aquest curs el Grau Superior d’Animació d’ Activitats Físiques Esportives. Cap a finals d’abril, vaig rebre una trucada del Cap d’Estudis del Milà que m’oferia la possibilitat de fer-me càrrec del projecte. Després de valorar-ho uns dies i de comentar-ho a la Direcció de l’Institut de Montbui, vaig decidir acceptar la proposta.

4.En què consisteix aquest projecte?Es tracta de començar un cicle formatiu de grau superior, nou a la comarca, que farà possible que molts dels que vulguin cursar aquests estudis pu-guin fer-ho a prop de casa. No com passava fins ara que havien de marxar fora.

5.És molt diferent la feina que fas ara a la que feies de professor al nostre institut?La meva feina ha canviat molt. Evidentment, ara no estic a Direcció. La part de gestió que faig és molt diferent i dono classes a gent més gran, entre els 18 i els 28 anys.

6.Com estàs vivint aquesta experiència?De moment estic molt content, el repte és un estí-mul molt gran i les coses van prou bé. Hi ha molta feina a fer, però les ganes de fer-la ho poden tot.

7.T’agradaria tornar al centre? No ho descarto, estava molt bé aquí.

8.Què trobes a faltar?Trobo a faltar la gent, els companys, els alumnes... la proximitat. El volum del Milà és molt gran i les re-lacions entre la gent són diferents. Que quedi clar però que hi estic molt a gust.

9. A banda de professor d’educació física, quins altres càrrecs vas realitzar al centre?Vaig ser tutor, coordinador de batxillerat, cap de de-partament, coordinador pedagògic, cap d’estudis i professor.

10. Quin càrrec és més complicat? Tots tenen la seva complexitat. El que està clar és que, treballant amb gent, no hi ha cap càrrec fàcil.

11. Tens alguna anècdota que ja hagis viscut?Un dels actuals caps d’estudis del Milà és un exa-lumne meu. Fa gràcia, però, inevitablement, vol dir que passen els anys i ens anem fent grans.


Entrevista

Nom: Joan OliverasAnys treballats a l’institut: 12 anysUn llibre: La muntanya màgica de Thomas MannUna pel·lícula: dues: Ordet (“la paraula”) de C. T. Dreyer i El setè segell d’Ingmar BergmanUna cançó: dues: “Yesterday” dels Beatles i “Ne me quittez pas” de Jacques BrelUna ciutat: tres: Praga, Venècia i BarcelonaUna imatge per recordar: Un capvespre de tar-dorUna frase que et defineixi: “Ningú és perfecte”

1.Quants anys t’has dedicat al món de l’educació? Quants n’has estat de professor al nostre institut?Uns 30 anys. 12 anys.

2.En quins altres centres has impartit classe?A Manresa, Navarcles, Sant Vicenç de Castellet, Tona, Súria, Oliana.

3.Per què vas decidir dedicar-te a ser profes-sor?Perquè és una feina que m’agrada i perquè puc fer el bé als joves ensenyant-los a anar per la vida, a més d’ensenyar-los les matèries. És la meva vo-cació!

4. Quines diferències trobes entre l’ensenyament d’ara i el d’abans?Abans era molt autoritari. Ara, és molt diferent, l’alumne moltes vegades participa més activament en el seu procés d’aprenentatge. També hi ha les noves tecnologies.

5. Te’n recordes d’alguna anècdota? Ens la po-dries explicar?En una ocasió l’institut se’ns va inundar, l’aigua dins les aules! Afortunadament tot va acabar bé.

6. Què és el que trobes a faltar de la vida diària al centre? I quines coses no?D’una banda, trobo a faltar el contacte amb gent jove, ja que aquesta permet mantenir-te també jove, almenys psíquicament.De l’altra, no trobo a faltar les avaluacions, els exàmens; també quan uns alumnes es porten malament...i cal prendre mesures.

7. Com voldries que et recordessin els teus alumnes?Com un professor que va voler ajudar a fer-los ser millors persones.

8. Com et planteges la vida a partir d’ara? A què et dedicaràs?És un canvi que cal saber acceptar i normalment ha de passar un temps per organitzar-te la vida.De moment, practico la natació, vaig a un curs de literatura universal a càrrec d’un molt bon professor i, poc a poc, aniré omplint el temps, sense propo-sar-me fer moltes coses.

9. Alguna cosa a dir als lectors de “Divertin-ta”? Dir-vos que és molt important la feina que esteu fent, ja que us permet expressar, buscar, llegir, conversar, escriure... activitats que us fan ser més bones persones.

Entrevista a Joan Oliveras


EntrevistaEntrevista a la Teresa Mascó

Nom: Teresa Mascó i BrescóAnys treballats a l’institut: del 1996 al 2013. 17 anysUn llibre: l’últim, La casa de los espíritus d’Isabel Allende.Una pel•lícula: Los niños del coroUna cançó: qualsevol tradicional catalana. Una ciutat: Amsterdam.Una imatge per recordar: qualsevol paisatge del Pirineu.Una frase que et defineixi: una persona tranquil•la, però alhora entusiasta per tot allò que la motiva.

1. Quants anys t’has dedicat a la docència?

36 anys.

2. Quin va ser el teu primer centre on vas tre-ballar?

L’institut Milà i Fontanals, que abans estava situat al costat de l’Asil d’Igualada on ara hi ha la Policia Nacional. Després al Boloix i Canela que estava situat on ara hi ha l’actual Conservatori de Música d’Igualada i que al cap d’uns anys es va traslladar a l’actual Joan Mercader.

3. Quants anys has estat professora al nostre institut?

A Montbui hi he estat els últims 17 anys.

4. Com i quan vas arribar al centre?

Vaig arribar al centre el primer any que va co-mençar a funcionar l’institut (l’any 1996) i vaig venir a proposta de l’inspector de la zona que buscava professorat per engegar la secundària a Montbui.

5. Has estat sempre professora?

Sí, sempre he estat professora, primer a Igualada i aquests últims anys a Montbui.

6. Quines diferències trobes entre l’ensenyament d’abans i el d’ara? Què creus que ha millorat o empitjorat?

Quan vaig començar a treballar, si més no als cen-tres on jo vaig anar, hi havia molta més flexibilitat per dissenyar currículums, per innovar, per adap-tar-se a les necessitats reals de l’alumnat. No és que ara no es pugui fer, però sí que ara tot s’ha bu-rocratitzat molt i els canvis costa molt més de fer-los. Ha millorat molt tot el que fa referència a l’ús de les noves tecnologies, les dotacions d’ ordinadors, pissarres digitals, etc. Per la resta, els canvis no han estat gaire significatius. Sempre hi ha hagut alumnes que han volgut aprendre i mestres que els han volgut acompanyar.

7. Què t’ha aportat la docència?

Moltes coses. Una, sentit de la responsabilitat i il•lusió per superar-me i dos, el contacte amb gent jove que sempre és estimulant.

8. Què has après dels teus alumnes?

He après a ser més tolerant i a respectar les ga-nes que tenen de qüestionar-ho tot, de no donar res per establert, etc. M’ha agradat encomanar-me d’aquesta alegria de viure que transmeten.

9. En tots aquests anys d’ensenyament, segur que has passat o viscut moltes experiències i també viscut moltes anècdotes. Ens en podries explicar alguna?


Per exemple, un dia que va fer un vent molt fort va volar tot el sostre de l’institut. Per sort era un dissabte! Vam fer tot el possible per continuar fent classe, però amb tan mala fortuna que pocs dies després va començar a ploure a bots i a barrals i aleshores sí que no es va poder fer classe per la inundació.Com anècdota, em vaig quedar a treballar a l’institut un divendres al migdia i vaig quedar tancada dins. Per sort va venir la policia local alertada pel so de l’alarma i vaig poder sortir al cap de poc.

10. Què creus què trobaràs més a faltar de la vida diària al centre?

El contacte amb la gent jove, per l’estímul que suposa posar-te al dia per poder connectar-hi. La relació amb els companys amb qui he compartit moltes estones bones i no tan bones. I moltes més coses que segurament trobaré a faltar a mesura que vagin passant els dies.

11. Com et planteges la vida a partir d’ara? A què et dedicaràs?

Necessito agafar un temps d’adaptació. De mo-ment, m’he matriculat a un curs de cultura clàssica a Barcelona i dedicaré més temps a les activitats que ja estava fent aquests últims temps.

12. Com voldries que et recordessin els teus alumnes?

Com una persona propera que els ha intentat aju-dar no només en la seva formació acadèmica sinó també com a persona.

13. Alguna cosa a dir als lectors de “Divertin-ta”?

Que aprofitin aquests anys de pas per l’institut per a créixer intel•lectualment i personalment i que va-lorin l’esforç que fa la família, l’escola i la societat en general perquè això sigui possible.

Alumnes de l’institut Montbui al Parc Científic

El passat dijous, 21 de novembre, els alumnes de Biologia de 1r de batxillerat de l’Institut Montbui vam anar al Parc Científic de Barcelona (PCB) per participar en el taller “Fes un doctorat exprés”, en motiu del dia de portes obertes de la Setmana de la Ciència.

El taller va consistir a comparar un cultiu de cèl•lules d’un tumor benigne de colon amb un de maligne i les diferències que mostraven els seus ADNs. Vam recórrer diverses instal•lacions del PCB de les quals ens va sorprendre els 11 seqüenciadors d’ADN que hi havia al CNAG, Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica, i la sala refrigerada de l’ordinador de 2,2 petabytes (2,2 milions de gigabytes) amb tant de soroll dels ventiladors que no ens podíem dir res.

El taller va ser a la tarda i vam aprofitar el mati per visitar el Museu Blau, que és una modernització de l’antic Museu d’Història Natural de Barcelona (Mu-seu de Zoologia, Museu de Geologia i Museu de Botànica).

Vam viure una diada molt intensa, plena d’anècdotes que difícilment oblidarem mai.

Els alumnes de 1r de Batxillerat


MALALTIESNEURODEGENERATIVES

El passat dia 10-11-12 de desembre, els doctors Marc Aureli Casinos i Joan Anto-ni González van visitar l’Institut Montbui. L’alumnat de secundària i batxillerat van gaudir d’una xerrada amb diferents vídeos sobre els efectes de les malalties neurode-genarives. Posteriorment, a tutoria, vàrem veure la pel•lícula Amigos Intocables, va ser d’allò més interessant.

L’edició 2013 de La Marató de TV3 va estar de-dicada a les malalties neurodegeneratives.

Naixem amb 100.000 milions de neurones.Amb el pas del temps, algunes es van perdent i mo-ren, però el nostre cos només és capaç de crear-ne algunes de noves, molt poques. Es tracta d’un pro-cés natural lligat a l’envelliment de les persones.

De vegades, però, les neurones emmalalteixen o moren més ràpidament del que és normal. És lla-vors quan apareixen les malalties neurodegenera-tives.

No són malalties de gent gran, sinó que poden

afectar qualsevol edat, des de la infància.

No es contagien, ni s’operen ni s’hereten

Tot i que s’ha avançat en el coneixement d’aquestes patologies, encara no es coneix la causa de cap d’aquestes malalties. Només se sap que entre l’1% i el 10% són hereditàries. No es contagien ni s’operen, només en casos excepcionals es pot in-tervenir el Parkinson.

Tenim neurones al cervell i a la medul•la espinal, els dos principals òrgans del sistema nerviós. En funció del lloc on les neurones moren o es degene-ren apareixen unes malalties o unes altres.

Incurables però amb tractament

Cap d’aquestes malalties no té cura i algunes són mortals. No hi ha tractaments curatius, només hi ha teràpies per alentir l’aparició dels símptomes i per disminuir les greus limitacions que produeixen en les persones que les pateixen. Com que són dege-neratives, es tracta de processos progressius que a mesura que passen els anys són més greus.

Si les neurones que degeneren són a l’escorça ce-rebral, apareixerà l’Alzheimer; si, entre d’altres, em-malalteixen les de la substància negra del cervell, es produirà el Parkinson. Si les neurones motores de la medul•la espinal moren, apareix l’esclerosi lateral amiotròfica. En el cas de l’esclerosi múltiple queda afectada la funda que envolta una part de les neurones del cervell i de la medul•la.

També hi ha patologies en què els problemes s’originen als músculs o als nervis.



Importància del diagnòstic precoç

Un dels principals problemes que tenen les malal-ties neurodegeneratives és que quan es detecten, en molts casos, els malalts ja han perdut més del 50% de les neurones.

És a dir, la malaltia comença molts anys abans que se’n faci el diagnòstic. Quan el pacient arriba al metge, la malaltia ja està molt avançada i les op-cions terapèutiques són d’eficàcia reduïda.

La investigació és el futur

En els darrers anys han millorat els coneixements sobre les malalties neurodegeneratives, s’han mi-nimitzat els efectes secundaris dels tractaments i han aparegut medicaments que en controlen més bé els símptomes. Però encara queden moltes in-cògnites per desxifrar. Per combatre-les se n’ha de conèixer l’origen.

S’ha de continuar investigant per trobar teràpies noves que aturin la malaltia, idear mecanismes de resposta individualitzada a les necessitats de cada malalt i de cada família, així com trobar estratègies preventives.

Que els pacients afectats d’una malaltia neurode-generativa deixin de ser persones amb una vida li-mitada i es converteixin en persones amb una vida plena, que puguin accedir a teràpies curatives i efi-caces, depèn de la investigació

Per exemple, poden ser problemes motors i que el pacient acabi immòbil o en una cadira de rodes; o amb problemes per respirar, que són els més greus, ja que en aquest cas poden causar la mort; o amb problemes cognitius o de memòria, i que el malalt progressivament oblidi tots els seus records i tot el que ha après al llarg de la vida.

A més, són malalties que acaben afectant molt la vida social, sentimental i laboral de les persones que les pateixen. Per tot això l’impacte sobre el pa-cient i sobre la família és molt gran. I a llarg termini, els cuidadors principals acaben sent víctimes invi-sibles de la malaltia.



Històries que em porten de cap

El dia 18 de desembre, Anna Garcia, narradora de contes populars i d’autor des de fa 20 anys, va visitar l’IES per explicar-ne un recull, acompan-yada d’un acordió, als alumnes de 1r d’ESO. Per aquesta sessió, en va seleccionar sis que acosten a personatges fantàstics, reals i inventats per fer un viatge conjunt, la narradora i oients: El meu avi, d’Eduardo Galeano; L’imitador, conte africà; La dona esquelet, llegenda inuit; La felicitació de Na-dal, d’Enric Larreula; El Sr. Korbes, dels germans Grimm i El punt, de Peter H. Reynolds.


Ara que no ens sent ningú, vaig enten-dre la història com a part de la màgia de la vida, perquè les històries expli-quen la vida d’una manera poètica, amable i fantàstica.

Durant molts anys, quan els ocells te-nien dents un follet vivia en un bosc de castanyers. El follet se sentia sol i volia tenir amics...

Tabalers

Des de fa quatre anys, s’organitza l’activitat ex-traescolar dels Tabalers, supervisada pel Carles Albors, professor de música, i dirigida per la Nerea, alumna de segon. Aquest curs formen el grup uns disset o divuit alumnes de primer, segon i tercer d’ESO que assagen els dimarts a la tarda durant una hora.

Els instruments que toquen són el tabal i el tam-borí. De moment, aquest any, han tocat per la ca-valcada de Reis i a Cal Font per la Marató de TV3. El curs passat, van anar a Vilanova del Camí i a l’institut Pere Vives d’Igualada. La propera actuació serà pel Carnaval infantil de Montbui.


Sortida a la Biblioteca municipal

Com cada any, els alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO han realitzat durant el primer trimestre la visita a la Biblioteca municipal, aquesta és una activitat que organitzen els professionals de la biblioteca públi-ca i els de l’institut. La finalitat és que l’alumne es converteixi en una persona autònoma en l’accés i ús de la informació i que sàpiga utilitzar en profun-ditat les seves eines bibliogràfiques, informàtiques i digitals. Així com també que es valori la biblioteca de la població com a font d’informació, formació, cultura i lleure.

El dia de la visita es van treballar unes activitats acordades amb les professores de llengua de l’IES, adaptades al nivell educatiu dels alumnes. En el cas de 1r d’ESO, les activitats eren realitzar exer-cicis de llengua que es fan a classe: treballar un autor, buscar l’origen de la nostra llengua i buscar als diccionaris. A partir d’aquest exercici, van tre-ballar les obres de referència: diccionaris generals especialitzats, enciclopèdies... Per als alumnes de 2n, la visita estava orientada a conèixer, utilit-zar i citar les fonts d’informació: atles, cronologies, enciclopèdies temàtiques, enciclopèdies alfabèti-ques, diccionaris, anuaris...I per als alumnes de 3r, l’activitat consistia en treballar amb diferents fonts d’informació, tan actuals com retrospectives: accés i ús, i el vocabulari de documents i biblioteques.

L’INS Montbui i la Biblioteca municipal col•laboren enguany en el 18è Premi de Literatura Protagonista Jove i en el 9è Premi de Literatura Infantil Atrapalli-bres que convoca anualment el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. Una comissió d’experts en literatura per a joves ha seleccionat un seguit de lli-bres infantils i juvenils que han estat publicats entre el juliol de 2012 i el juny de 2013 a Catalunya. Els joves que hi participen han de llegir-se els llibres seleccionats corresponents al seu grup d’edat i, un cop finalitzades les lectures, es constitueixen com a jurat dins del centre, i entre tots han d’anomenar el millor llibre.Un total de 44 nois i noies de 12 a 16 anys s’han inscrit per participar-hi: 25 alumnes de 1r d’ESO, 11 alumnes de 2n d’ESO, 7 alumnes de 3r d’ESO, i 1 alumne de Batxillerat. La participació en aquest premi està inclòs dins el Pla Lector del centre i en el Pla d’acció 2013 de la Biblioteca. La finalitat d’ambdós centres és unir esforços per fomentar la lectura d’imaginació entre els joves. Es pretén que la veu dels joves es faci sentir, donant-los l’oportunitat de funcionar com a jurat amb re-percussió més enllà del centre escolar i de la biblio-teca. Un cop reunides les votacions dels diferents centres de Catalunya que hi participen es farà pú-blic el veredicte, i els autors i editors guanyadors dels llibre rebran una distinció. Així mateix, tots els centres inscrits rebran un diploma i participaran en el sorteig de dos lots de llibres. Per tal de compensar l’esforç dels alumnes inscrits de Montbui, durant la festa de final de curs, rebran un diploma i un petit obsequi. D’altra banda, la Biblioteca municipal, seguint amb l’objectiu de fomentar l’hàbit lector entre els joves, té en marxa des de l’any 2011 un club de lectura juvenil per a nois i noies de 14 i 15 anys, en el qual hi participen 8 alumnes de 3r i 4t d’ESO.

L’Institut Montbui i la biblioteca munici-pal de Montbui col•laboren fomentant la

lectura entre els joves.



Activitats i sortidesConcurs de postals de Nadal

Totes les postals han de ser de creació pròpia total-ment originals i pintades a mà. Han de portar el nom i cognom per al darrere. La mida de la postal ha de ser de 10x15cm aproximadament. S’ha d’entregar l’original a consergeria dins d’un sobre tancat amb el vostre nom. Hi haurà dues postals guanyadores, una serà la postal de l’institut i, l’altra, la postal del municipi. El dia 20/12/2013 amb l’entrega de no-tes, es dirà quines són les postals guanyadores. No s’acceptarà cap postal fora de termini. La data límit de presentació és el 29/11/2013.

Finalment no podíem deixar una sola postal guanyadora i vam decidir fer una composició.

El resultat

Els dissenyadors de les postals són:

Manal Zeriouh i Cristina Trotonda de 3rA i Joel Sánchez de 2nC


Activitats i sortidesLipDub

El divendres 20 de desembre, l’últim dia de clas-se abans de les vacances de Nadal, els alumnes vam venir al centre a les 9 del matí a recollir les notes del primer trimestre i a fer un lipdub, coreo-grafia que abans de ser gravada va ser assajada diverses vegades. Els alumnes de cada classe i els professors ens vam situar en el lloc assignat prèviament pel Carles, encarregat d’organitzar el lipdub. Ens vam posar tots en fila, començava a la sala de guàrdies, baixava per l’escala i arribava al pati. Una vegada al pati, vam fer una serp i l’onada. Tot seguit, ens vam col•locar de manera que cada classe representés una lletra del nom del nostre l’institut.

En acabar el lipdub, tots els alumnes vam anar a la nostra aula a recollir les notes i després tothom cap a casa.


Nadal

DECORACIÓ NADALPer tal de donar un aire nadalenc a l’institut, tres setmanes abans de l’arribada de les festes, els alumnes de l’IES vam confeccio-nar des de tutoria un arbre de paper fet amb la forma de les nostres mans.

Cada classe el vam decorar amb diferents ornaments que vam pintar i enganxar. Un cop finalitats, els vam penjar pels passadis-sos del centre.


Nadal

L’amic invisible Cantada de nadales a la Llar d’infants

La coral de l’institut, formada per alumnes de primer d’ESO, va oferir un concert de Nadal per als nens i nenes de les llars d’infants Santa Anna i l’Estel, amb un seguit de nadales tradicionals: El dimoni escuat, El Rabadà, El desembre congelat, Què li darem al noi de la mare i Fum, fum, fum.

Aquesta és una activitat que s’emmarca dins del Pla Educatiu d’Entorn, com activitat de relació en-tre els diferents centres educatius del municipi.


Activitats i sortidesSORTIDA A LA CIUTADELLA

IBÈRICA DE CALAFELLEl divendres 24 de gener, els alumnes de 1r d’ESO vam anar a la ciutadella ibèrica de Calafell acom-panyats pels tutors i la professora d’història, la Sandra.

Vam sortir de l’institut a dos quarts de nou amb autocar i vam arribar a Calafell al voltant de les deu. Només baixar de l’autocar, vam esmorzar a l’entrada del jaciment arqueològic. En acabar, vam entrar, ens vam separar per classes i vam fer la visita a la ciutadella i els tallers.

Durant la visita, ens van explicar que els ibers de Calafell es van situar en un turó des d’on veien el mar Mediterrani. El poble estava emmurallat, les parets de les vivendes estaven fetes de fang, ex-crements i palla, les portes d’entrada eren molt baixes i els carrers tenien unes conduccions per on circulava l’aigua. Les cases tenien només una habitació, però la del cabdill en tenia quatre, era la més gran. Tenien ramats de cabres i ovelles i les dones es dedicaven a teixir i fer ornaments. Ens van ensenyar com cuinaven, com es vestien i com enterraven els guerrers, amb totes les seves pertinences i amb menjar perquè creien en la vida després de la mort. També ens van comentar que tenien una bona relació comercial amb els grecs i els fenicis.

Els tallers que van fer eren d’arqueologia i teixits. El d’arqueologia consistia en desenterrar objectes de ceràmica i metall que el monitor havia enterrat. Hi havia 5 o 6 objectes a cada caixa de sorra, des-prés els vam haver de classificar i dir a quin es-trat pertanyien. Al taller de teixits, vam haver de fet tot el procés d’elaboració de la llana, des de que s’esquila l’ovella fins que se n’obté la llana per teixir, netejar-la i cardar-la i, finalment, teixir.

Una vegada fets els tallers i la visita, vam tornar cap a l’institut. Va ser una sortida molt interessant.




EstructuresVa de TECNO


El pontEls alumnes de 3r d’ESO, a tecnologia, vam fer el projecte, en parelles o en petits grups de tres, d’un pont elaborat amb escuradents. Primer vam realit-zar el plànol i després ja vam començar a muntar el pont. El projecte va durar unes 5 setmanes; a la tercera setmana, el vam haver d’acabar de fer a casa. El que més ens va costar va ser enganxar els escuradents perquè no s’aguantaven. El dia de la presentació del projecte, tots els grups vam portar els ponts i un petit dossier. Els vam subjectar per les puntes entre dues taules, vam agafar un petit diccionari i el vam posar damunt del pont, després el vam treure i n’hi vam col•locar un de més gran, per comprovar si també aguantava el pes; a conti-nuació, els vam posar tots dos al damunt. Gairebé tots els ponts van suportar el pes dels dos diccio-naris.

L’objectiu d’aquest treball era inventar una estruc-tura en un plànol del pont que pogués aguantar aquestes tres forces i saber fabricar el pont amb els escuradents seguint el plànol.

Judit Redondo i Cristina Trotonda


Porta retrats 1r ESO

Dissenyem un objecte per guar-dar una foto carnet utilitzant el proces tecnològic.



Xerrada de l’escriptora MARIA ENRICH

El dimecres 29 de gener els alumnes de se-gon d’ESO vam poder gaudir de la presència de l’escriptora igualadina Maria Enrich al nostre cen-tre. L’Institut de les Lletres Catalanes va fer possi-ble aquesta visita, ja que és l’encarregat de ges-tionar el programa Lletres a les Aules que fomenta la lectura i la promoció de la literatura que permet apropar l’alumnat al fet literari, millorar la compren-sió lectora com a eina fonamental per accedir al coneixement, estimular i potenciar l’habilitat lectora i el coneixement de la llengua.

Vam demanar que vingués perquè tots els alum-nes de segon havíem fet la lectura i un treball d’un dels seus llibres, Tres amigues i un estiu. Ens va explicar en què s’havia inspirat per a la confecció de la trama i dels personatges. Aquesta obra na-rra la història de la Lisa que arriba a Vilamar de Dalt amb els seus pares i la seva germana petita, com cada estiu, amb moltes ganes de retrobar la Noèlia, l’amiga de sempre. Però la Noèlia ha can-viat, està diferent... La Lisa no sap què li passa, no acaba de reconèixer la seva companya i això arri-barà a posar en perill la seva relació. De fet, la Lisa no sap que aquest estiu moltes coses canviaran. A Vilamar, no només hi retrobarà vells amics com el Santi i el Pau, sinó que farà amistat amb la Greta, una noia molt interessant.

Un concert dels Folks, el grup de rock català que fa tornar bojos tots els nois i noies, les classes d’anglès amb l’excèntrica Margaret, poder conèixer en Jofre Abadal, l’actor de moda que surt a TV3, la festa de la Lluna Plena, discussions entre amigues, confidències i el primer petó, faran que aquest estiu sigui inoblidable per a la Lisa i tota la colla d’amics.

També ens va parlar de l’últim llibre que ha publi-cat, Paraules mirall, petites composicions literàries que contenen un o més palíndroms, per gaudir de la infinitat de possibilitats que ens regala el llen-guatge. Un amic seu, expert en aquest tema, la va ajudar a confeccionar-lo.

D’aquí a un mes, aproximadament, publicarà l’últim llibre que ha escrit.

Des d’aquí, volem agrair a l’Institut de les Lletres Catalanes que hagi fet possible veure i escoltar l’escriptora Maria Enrich.



Avui 13 de febrer hem compartit lectura els nois i noies de l’aula d’acollida de l’INS amb les respon-sables de la biblioteca municipal.

La biblioteca ens ha facilitat els exemplars neces-saris per tirar endavant de manera conjunta aquest Club de Lectura.

El títol que hem triat en aquesta ocasió és Creus en els fantasmes? de Rosa-Maria Colom. Un conjunt de cinc relats, que tenen com a fil conductor les aparicions i desaparicions misterioses, els esperits bons i roïns, els espectres insatisfets, els fets inex-plicables i els llocs irreals.

Hem aprofitat la trobada per compartir amb els alumnes altres històries de misteri com El fantas-ma de l’Òpera de Gaston Leroux, Historias fantás-ticas de l’Stephen King, La segunda vida de Bree Tanner de l’Stephenie Meyer i el Cavaller fantasma de la Cornelia Funke.

La biblioteca agraeix als participants les seves aportacions, i a l’INS la seva col•laboració, sense la qual la trobada no hauria estat possible. Així ma-teix, els alumnes i professores de l’Aula d’Acollida agraïm l’oportunitat de poder compartir una estona divertida, donant el nostre parer sobre el llibre que ens han facilitat.

Aquesta és una de les activitats organitzada per la Comissió lingüística del centre en col•laboració amb les entitats del municipi dins el Pla d’Entorn.

Alumnes i professores de l’Aula d’Acollida

Club de lectura



ENTREVISTA A LES PROFESSORES DEL PQPI

Elvira Àvila i Queralt Casellas

1. Què volen dir les sigles PQPI? Programa de Qualificació Professional Inicial.2. Què és un PQPI?Són uns estudis dirigits als alumnes que no asso-leixen l’ESO i tenen l’oportunitat d’obtenir una ti-tulació que els capacita per poder entrar al món laboral i els permet la continuïtat educativa en els ensenyaments de formació professional.3. Des de quan es fan aquests cursos?Els PQPI es fan des de fa cinc anys, tot i que des de fa molts anys existeixen aquests programes: PTT (Programes de Transició al Treball) i les Cases d’Oficis. La modalitat del nostre institut, PQPI-Ins, és el segon any que es du a terme a Catalunya.4.Quants tipus de PQPI hi ha?Els PQPI s’ agrupen en perfils professionals com ara: Administració i Gestió, Comerç i màrqueting, Instal•lació i manteniment, Indústries alimentàries, etc.5. Quin PQPI s’imparteix al nostre centre? El PQPI de la família professional administrativa: auxiliar en activitats d’oficina i en serveis adminis-tratius generals.6. Quants anys s’ha de tenir per poder accedir a un PQPI?Entre 16 i 21 anys, i excepcionalment, fins a 24 anys .

7. Són difícils els estudis?Aquests estudis requereixen, així com la resta d’estudis, esforç i en general una dinàmica de tre-ball orientada al món laboral.8. Quant temps duren aquests cursos?La durada és la d’un curs escolar (de setembre a juny).9. Quin és el nombre d’alumnes per grup?No són grups nombrosos, entre 15 i 16 alumnes.12. Quines matèries s’imparteixen al PQPI?Hi ha dos grans blocs obligatoris. Al primer, hi ha mòduls A, és a dir, la Formació professional espe-cífica, on s’imparteixen les matèries pròpies de la família professional d’administrativa. El segon bloc està format pels mòduls B, on es dóna la Formació general i consta de matèries pròpies de l’ESO.13. Es fan pràctiques a les empreses amb el PQPI?Sí, inclou 200 hores de pràctiques a l’empresa. L’objectiu és completar l’aprenentatge professional en una empresa real, així com conèixer el món la-boral i els hàbits i actituds necessaris per a desen-volupar una feina. 13. Quina certificació acadèmica s’obté en fina-litzar un PQPI?S’obté una certificació acadèmica amb els efectes següents:- Reconeixement professional: acreditació de com-petències professionals de nivell 1, que faciliten l’accés al món laboral.- Reconeixement acadèmic: faciliten l’accés a ci-cles formatius de grau mitjà, així com l’excepció d’alguns mòduls per l’obtenció del GESO.14. Un PQPI dóna accés automàticament a un cicle de FP de grau mitjà?No. Per poder accedir caldrà superar la prova d’accés a CFGM, o bé obtenir l’exempció de la pro-va per haver obtingut una qualificació igual o supe-rior a 8.De tota manera, amb l’acreditació d’un PQPI és més fàcil superar la prova d’accés perquè una part de la prova no s’ha de fer i, a més a més, s’afegeix una part de la nota del PQPI a la nota de la prova d’accés.

Entrevista


ENTREVISTA A SERGIO PÉREZ I CRISTINA TROTONDA

Encarregats de dirigir l’activitat extraescolar de teatre

1. És el primer any que sou directors de tea-tre? No, vam començar l’any passat.2. Quants nois i noies formeu el grup de teatre actualment? Un total de 12 alumnes de primer i tercer d’ESO.3. Quins dies assageu? Els dijous de les 15:30 a les 17:30.4. On assageu? A l’aula de teatre de l’institut.5. Teniu l’ajuda d’algú? No, però el Carles ens dona un Cop de mà.6. Heu fet la representació d’alguna obra aquest curs? Sí, l’Aqualata, llegenda que explica l’origen d’Igualada. Vam escollir aquesta obra perquè està relacionada amb el lema d’aquest any de Come-nius: “ Deixem que les pedres parlin”.7. Quan la vau posar en escena? El divendres 17 de gener per als alumnes de Co-menius.8. Teniu pensat fer-ne més representacions? Sí, de moment, una per als alumnes de primer.9. Qui es va encarregar del vestuari? El Carles Albors, professor de música.10. Qui va fer-ne el decorat? Els alumnes de quart.11. Us va costar molt preparar-la? No gaire. 12. N’esteu preparant alguna altra? Sí, Una família en crisi. 13. Quants personatges hi surten? Nou.

Entrevista

Rodatge al parc

El 29 de gener, els 15 alumnes de primer d’ESO que han fet l’optativa de teatre durant el primer quadrimestre, van representar a la Vinícola l’obra Rodatge al parc, una divertida història sobre el rodatge d’un anunci televisiu a l’aire lliure. Cada alumne es va encarregar de buscar el vestuari adequat per al seu personatge, així com també de crear els detalls escenogràfics, en els detalls tèc-nics de l’escenografia hi van ajudar la Sònia i els alumnes de segon i de quart.

14. A quin públic està dirigida? A tothom que vingui.15. Quantes representacions en fareu? Una a final de curs.16. N’heu representat i dirigit alguna altra? Sí, l’any passat vam representar El Kiosko.17. Us agrada aquesta experiència? Sí.18. En un futur us agradaria dedicar-vos al tea-tre? No, és una afició.


Activitats i sortidesSortida a CosmoCaixa


Sortida a TV3 i Catalunya RàdioEl passat 28 de gener, els alumnes de 3r ESO vam visitar les instal·lacions de TV3 i Catalunya Ràdio. També vam assistir a un programa de ràdio ‘’Els optimistes’’ presentat per Àngel Llàcer.

Les activitats van començar a les 10h, aproximadament, tot visitant les instal·lacions de TV3: platós, sales, camerinos... Després ens vam desplaçar amb el tramvia fins a Catalunya Ràdio. Allà vam poder veure algunes de les seves redaccions i sales d’enregistrament. Finalment, vam tenir una gran sorpre-sa, el cantant Sergio Dalma va ser present al programa de ràdio al qual vam assistir en directe. Tots vam poder gaudir de la seva presència i apreciar la seva proximitat i amabilitat.

Va ser una sortida molt interessant que ens va servir per aprendre moltes coses.

Cristina Trotonda 3r A



Les millors estones

Els jocs, serveixen sobretot, per passar-s’ho bé. Sovint necessiten l’espai exterior, doncs el carrer, la plaça, el camp, són els escenaris on es desen-volupaven. Avui, ens cal recuperar espais per al joc lliure dels infants, tot i que si se’ls dóna l’oportunitat, ells mateixos el troben, fins i tot sota una taula.

En un món en què l’activitat del diner marca el ritme de les societats, és important redescobrir el valor del joc lliure i gratuït. Ens permet que tothom hi pugui participar sense condicionants d’edat, ni de sexe, ni de nacionalitat.

En l’actual context d’un món globalitzat, amb im-portants moviments i unes societats cada cop més interculturals, el joc popular esdevé un element cohesionador. Descobrir i explorar les peculiaritats dels jocs, les seves semblances i les seves origina-litats, aprendre els uns dels altres, ens apropa i aju-da a sentir empatia per aquell que no coneixem.

Amb el joc, podem viure i experimentar situacions i emocions diferents. Jugant el mateix joc, cap juga-da no és igual, cap jugador no actua de la mateixa manera, els companys ens poden sorprendre amb les seves reaccions… el joc i el seu desenvolupa-ment, condiciona les nostres reaccions i les dels companys. Això es dóna quan juguem a qualsevol joc.

Idees dels avis:

Cursa de cintes en bicicleta (antigament en ruc)Actualment, encara es juga a les terres de l’Ebre, a Ascó per sant Antoni, amb ruquets.

Nombre de jugadors: indefinit

Joc individual però es pot jugar per equips,

Material : Una bicicleta i un bastonet (tipus pal de polo) per participant. Tantes cintes de colors (les serpentines de paper van molt be), com es vulgui.

Preparació: Cal penjar una corda travessera d’on penjaren les cintes de colors amb una anella a l’extrem penjada a l’alçada del cap dels partici-pants.

Com s’hi juga: Els participants amb les bicicletes, es col•loquen a la línia de sortida i es posen el palet a la boca. Quan es doni la sortida, Intentaran aga-far el màxim nombre de cintes possible.

Entreteniments


El Pare CarbasserNombre de jugadors: Indeterminat

Material: No en té

Preparació: És un joc de rotllana

Com s’hi juga. Un dels jugadors fa de Pare Carbas-ser. Aquest dóna un número a cada un dels juga-dors. El Pare Carbasser comença dient:

- El Pare Carbasser quan va venir de França va portar… cinc carbasses! Llavors, el jugador que té el número cinc ha de respondre: – Què cinc, tres! (qualsevol dels números donats) l així es va fent fins que un dels jugadors diu: – Què dos, el Pare Carbasser! Llavors es torna a començar el joc.

Si un dels jugadors està despistat i no contesta, paga penyora i torna a començar el Pare Carbas-ser. Quan un dels jugadors té tres penyores, que-da eliminat el seu número i el jugador. Si algú diu el número d’un jugador que està eliminat, també paga penyora.

Cursa del cabàs o de les pedretes[Carrera de mazorcas en castellà]

Nombre de jugadors: Depenent del nombre de ca-bassos. En principi 5 per cursa.

Material: Almenys 5 cabassos i 10 pedres de riu per cabàs.

Preparació: Un terreny pla d’uns quinze metres. Posar els cabassos alineats i les deu pedretes se-parades un metre les unes de les altres.

Com s’hi juga: El joc consisteix en recollir el més ràpidament possible les deu pedres alineades da-vant del cabàs.

Quan s’inicia el joc cada jugador ha d’anar corrents i posar les pedres al seu cabàs, d’una en una, és a dir, el més ràpid possible. Cada cop, però, sols en pot agafar una i posar-la al cabàs i després tor-nar a córrer per agafar-ne una altra. L’ordre per co-mençar a recollir és indistint. Es pot començar per la primera, per la darrera o per la meitat. Guanya el qui recull primer la filera de pedres que té davant seu.

També es pot jugar per equips.


Llegeix

Entreteniments


SOLUCIONS

Completa la graella amb les paraules de la llista, que fan referència al món urbà

Mots encreuats

4 lletres Parc5 lletres Barri Plaça Ronda6 lletres Carrer Rambla Xamfrà7 lletres Autovia Carreró Passeig Polígon8 lletres Avinguda Bulevard9 lletres Autopista Carretera11 lletres Illa de cases

Troba les diferències Laberint

DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA DIVERTINTA

Date post:	19-Oct-2019
Category:	Documents
Upload:	others
View:	1 times
Download:	0 times

FEBRER 2014 revista digital TA VER TIN - imontbui.org fileVam estrenar el curs escolar 2013-2014 amb...

Documents