full dominical Arquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.571 als 4 vents ......... 19 d’agost de 2018 Diumenge XX de durant l’any † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat A bans de res, bones festes de Sant Magí. Pot sorprendre que precisament en dies així parli de la temprança, l’úl�ma de les quatre virtuts cardinals. Així ho ha volgut el calendari dels meus escrits, després de tractar de les altres virtuts. Però crec que és una coincidència feliç, perquè a la vida no s’ha d’abusar de res. Si cada dia fos festa, no hi hauria festes. Si cada setmana celebréssim la Festa Major, perdrien sen�t les de Santa Tecla i Sant Magí. La temprança no és una ac�tud mor�ficada de renúncia a les alegries de la vida, ni un càs�g que ens infligim, com si passar-ho bé fos poc cris�à. No és una humiliació del nostre cos o una ac�tud masoquista. Qui l’entengués així no hauria entès res. És, en canvi, una elecció a favor de la nostra condició de persones lliures. Algú dominat pel menjar, la beguda, la droga, la sensualitat, l’afany de consumir… no és veritablement lliure perquè està lligat a uns vicis que no li permeten ser amo de si mateix. La persona temperada, sòbria, és aquella que concedeix primacia a l’esperit per damunt dels sen�ts, i domina les seves passions en comptes de deixar-se dominar per elles. En l’actualitat aquesta temprança és especialment necessària per afrontar les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies, sobretot en el camp de batalla de la curiositat. Imaginem algú que prostrat a la butaca es passa hores veient al televisió i fent zàping. Com que podem accedir a més d’un centenar de canals, les possibilitats són enormes, i és probable que podent veure-ho tot no vegem res, en un afany desmesurat de cerca. Això és falta de temprança. Passem a l’ordinador. La navegació per Internet permet con- sultar centenars de no�cies, comentaris, acudits i fotografies, en innombrables webs i xarxes socials. Pot ser una eina eficaç d’informació i opinió, però també una pèrdua de temps, una dissipació de la nostra intel·ligència enmig d’una selva en la qual ens fiquem com les abelles que van de flor en flor. El mòbil és un altre instrument amb el qual podem donar glòria a Déu, ja que facilita la comunicació entre les persones i això és magnífic. Això no obstant, un ús desmesurat ens esclavitza. Hi ha persones que el consulten centenars de vegades al dia, que no eviten interrompre una conversa per mirar-lo, que el tenen a la taula del menjador al costat de la forquilla i el ganivet com si fos un més de la família. M’he de�ngut en aquest aspecte de la temprança per ser més actual. Cal saber renunciar a una curiositat excessiva. Ho agrairan el nostre esperit… i la nostra vista. ‘ En l’actualitat és especialment necessària per afrontar les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents» La temprança ens fa lliures
Transcript
fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.571
als 4 vents.........
19 d’agost de 2018 Diumenge XX de durant l’any
† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Abans de res, bones festes de Sant Magí. Pot sorprendre que precisament en dies així
parli de la temprança, l’úl� ma de les quatre virtuts cardinals. Així ho ha volgut el calendari dels meus escrits, després de tractar de les altres virtuts. Però crec que és una coincidència feliç, perquè a la vida no s’ha d’abusar de res. Si cada dia fos festa, no hi hauria festes. Si cada setmana celebréssim la Festa Major, perdrien sen� t les de Santa Tecla i Sant Magí.
La temprança no és una ac� tud mor� fi cada de renúncia a les alegries de la vida, ni un càs� g que ens infl igim, com si passar-ho bé fos poc cris� à. No és una humiliació del nostre cos o una ac� tud masoquista. Qui l’entengués així no hauria entès res. És, en canvi, una elecció a favor de la nostra condició de persones lliures. Algú dominat pel menjar, la beguda, la droga, la sensualitat, l’afany de consumir… no és veritablement lliure perquè està lligat a uns vicis que no li permeten ser amo de si mateix.
La persona temperada, sòbria, és aquella que concedeix primacia a l’esperit per damunt dels sen� ts, i domina les seves passions en comptes de deixar-se dominar per elles.
En l’actualitat aquesta temprança és especialment necessària per afrontar les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies, sobretot en el camp de batalla de la curiositat. Imaginem algú que prostrat a la butaca es passa hores veient al televisió i fent zàping. Com que podem accedir a més d’un centenar de canals, les possibilitats són enormes, i és probable que podent veure-ho tot no vegem res, en un afany desmesurat de cerca. Això és falta de temprança.
Passem a l’ordinador. La navegació per Internet permet con-sultar centenars de no� cies, comentaris, acudits i fotografi es, en innombrables webs i xarxes socials. Pot ser una eina efi caç d’informació i opinió, però també una pèrdua de temps, una dissipació de la nostra intel·ligència enmig d’una selva en la qual ens fi quem com les abelles que van de fl or en fl or.
El mòbil és un altre instrument amb el qual podem donar glòria a Déu, ja que facilita la comunicació entre les persones i això és magnífi c. Això no obstant, un ús desmesurat ens esclavitza. Hi ha persones que el consulten centenars de vegades al dia, que no eviten interrompre una conversa per mirar-lo, que el tenen a la taula del menjador al costat de la forquilla i el ganivet com si fos un més de la família.
M’he de� ngut en aquest aspecte de la temprança per ser més actual. Cal saber renunciar a una curiositat excessiva. Ho agrairan el nostre esperit… i la nostra vista.‘ En l’actualitat és especialment necessària
per afrontar les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies
Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»
La temprança ens fa lliures
Cicle B Litúrgia de les Hores: Semana IV
Diumenge, 19: Diumenge XX de durant l’any [Pr 9,l 1-6; Salm 33, 2-3.10-11.12-13. 14-15; Ef 5, 15-20; Jn 6, 51-58 (LE/LH pròpies)]
Dilluns, 20: Sant Bernat, abat i doctor de l’Església (MO) [Ez 24, 15-24; Salm Dt 12,18-19.20.21; Mt 19, 16-22]
Dimarts, 21: Sant Pius X, papa (MO) [Ez 28, 1-10; Salm Dt 32, 26-27ab.27cd-28.30. 35cd-36ab; Mt 19,23-30]
Dijous, 23: [Ez 36, 23-28; Salm 50, 12-13.14-15.18-19; Mt 22, 1-14] Santa Rosa de Lima, verge (ML) Divendres, 24: Sant Bartomeu, apòstol (F) [Ap 21, 9b- 14; Salm 144, 10-11.12-13ab. 17-18; Jn 1, 45-51 (LE/LH pròpies)]Dissabte, 25: [Ez 43, 1-7a; Salm 84, 9ab-10.11-12.13-14; Mt 23, 1-12] Sant Josep de Calassanç, prevere (ML) o bé: Sant Lluís de França (ML)Diumenge, 26: Diumenge XXI de durant l’any[Js 24, 1-2a.15-17.18 b; Salm 33, 2-3. 17 i 16.18-19.20-21.22-23; Ef 5, 21-32; Jn 6, 60-69 (LE/LH pròpies)]
per a reflexionar
Litúrgiade la setmana
Les persones som homes i dones de costums, la quo� dianitat ens ajuda a ordenar i donar sen� t al nostre dia a dia. Així, moltes vegades quan marxem de vacances arribem esgotats de tant anar amunt i avall, de canviar d’horaris, de fer àpats copiosos que no estem acostumats a fer, de canviar d’hotel i fer maletes... L’extraordinari és bonic i ens agrada, però massa ens esgota. Per tant, descobrim com necessitem l’ordre, el costum, els hàbits, perquè la nostra vida es desenvolupi amb certa harmonia.
Això ens passa en el nostre dia a dia de la nostra vida, però també ens passa amb la fe. La nostra fe necessita hàbits, costums, ritmes quo� dians per esdevenir una fe harmoniosa. Els nostres pares i avis ens van voler transmetre els seus hàbits de fe. Certament que la vivència s’ha d’anar adaptant a cada temps, i els hàbits i el ritme de fa cent anys no poden ser els mateixos que els d’avui. Però també és cert que avui en dia s’ha despres� giat els hàbits que la fe necessita, tot argumentant: jo quan ho necessito ja prego, jo quan vull vaig a l’església... Així la fe esdevé pobra i no creix.
Sense l’ordre que ens donen els hàbits di� cilment la nostra fe serà integrada i madura. Quins són els hàbits que l’Església ens proposa i que ens són del tot necessaris? La vivència de l’eucaris� a setmanal, la pregària quo� diana com un diàleg sincer amb Déu, el compromís i servei amb aquells que ho necessiten...
Algú podria objectar que moltes vegades la vida, i també la fe, es torna ru� nària, i això ens desgasta i empobreix. I és cert, els hàbits són bons, però quan això deriva en un costum mecànic on no hi posem el cor i l’amor, aleshores esdevé ru� na. Quantes vegades nosaltres també caiem en la ru� na? La ru� na ens fa perdre la il·lusió, la mo� vació, ens impossibilita viure la quo� dianitat com una oportunitat sempre nova, ens fa perdre
el sen� t d’allò que fem... Així, per exemple, un petó fet cada dia a la persona es� mada pot ser expressió d’amor que sen� m i aleshores esdevé quelcom bell que endolceix la nostra vida però a vegades també esdevé una ru� na quo� diana que perd el seu sen� t profund.
Per això hem de cuidar que la nostra fe sigui viscuda i ar� culada per uns bons hàbits. Vetlla perquè l’hàbit de la vivència de l’eucaris� a ens ajudi a escoltar i fer nostra la Paraula de Déu, per trobar-nos amb ganes amb les persones de la nostra comunitat, per alimentar-nos del gran do del cos de Crist que és el gran regal a tots nosaltres, per copsar la força de l’Esperit Sant que es fa present enmig nostre, per saber-nos enfor� ts per Déu mateix i enviats a donar tes� moni..., i així, amb cada realitat que implica la nostra fe.
Potser ara que som enmig de l’es� u seria bo que revisem la nostra vida i la nostra fe, es� guem atents als nostres hàbits que vivim en parella, família, amics, comunitat i procurem que esdevinguin plens de sen� t i vida per no caure en la ru� na que no ens aporta res i empobreix el sen� t del que som.
Josep Mateu, pvre.Rector de les parròquies de Riudoms i Vinyols
Som rutinaris?
Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i San� Grimau • Assessorament lingüís� c: Montserrat Creus
Imatges dels nostres sants (XX)Santa Elisabet d’Hongria
Coneguda també com santa Elisabet de Turíngia (1207-1231), era una princesa hongaresa que es va casar amb Lluís IV de Turíngia. Dedicada a les obres de caritat,
després d’haver enviduat molt jove va entrar al Tercer Orde Franciscà i va consagrar la seva atenció a un hospital que ella mateixa va fundar, on s’atenien els pobres. Segons una llegenda, la seva família li feia retrets sobre la seva dedicació als malalts, així que en una ocasió, quan els portava pa d’amagat, va ser sorpresa, però miraculosament els bocins de pa es van transformar en roses.
La pintura a l’oli realitzada en el segle XVII la representa amb atributs reials: corona, ceptre i mantell folrat de pell d’ermini, en alusió al paper de regent de santa Elisabet mentre el seu marit anava a lluitar a les creuades, on va morir.
Sofi a Mata de la Cruz, directora del Museu Diocesà de Tarragona
art
Animació de la fe en el lleureFormació per a educadors/es en el lleure
Totes les cultures i civilitzacions han donat resposta a la dimensió transcendent humana amb els seus déus i la seva religiositat. La nostra, amb el progrés, ja no en necessita? O
el nostre déu és el tenir i els avenços cien� fi cs-tecnològics? Si ens aturem, respirem fons, ho contemplem tot tenint cura de la nostra interioritat, copsarem la nostra dimensió espiritual, ens adonarem que hi ha d'haver un més enllà. Si estem oberts a la proposta cris� ana, podem compar� r celebracions comunitàries i el missatge d'amor de Jesús de Natzaret, trobarem un major sen� t a les nostres vides i la forma de construir un món més just.
Juanjo Fernández, amb uns dibuixos amables, amb uns esquemes i textos senzills alhora que profunds, ens apropa a la proposta cris� ana. Resulta que, a més de la nostra consciència ecològica, dels nostres sen� ments nacionals, de la sensibilitat per l'altre i les relacions, té sen� t descobrir i viure la fe. L'esplai, l'escol� sme, les colònies i els grups d'infants i joves en són espais privilegiats. Endinsem-nos-hi!
L’escolanet, per Joan M. Padrell, pvre.
Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgnArquebisbat de Tarragona @mcstgn
Lectura del llibre dels Proverbis (Pr 9,1-6)
La saviesa ha construït el seu palau, hi ha posat set columnes. Prepara els seus guisats i els seus vins i fa parar la seva taula. Després envia les serventes a cridar des dels punts que dominen la ciutat: «Que vinguin els illetrats.» I als qui no tenen enteniment, ella els diu: «Veniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins. Deixeu la vostra ignorància i viureu, i avançareu pel camí del coneixement.»
Beneiré el Senyor en tot moment,� ndré sempre als llavis la seva lloança.La meva ànima es gloria en el Senyor;se n’alegraran els humils quan ho sen� n.
R. Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor.
Sants del Senyor, venereu-lo;venereu-lo i no us mancarà res.Els rics s’empobriran, passaran fam,però els qui busquen el Senyorno els faltarà cap bé. R.
Veniu, fi lls meus, escolteu-me;us ensenyaré com heu de venerar el Senyor.¿Qui és l’home que es� ma la vida,que vol viure temps i fruir de benestar? R.
Guarda’t la llengua del mal,que no diguin res de fals els teus llavis.Decanta’t del mal i fes el bé,busca la pau, procura aconseguir-la. R.
Lectura de la carta de sant Pau als cris� ans d’Efes (Ef 5,15-20)
Germans, fi xeu-vos bé com viviu; no sigueu com la gent que no sap el que fa, sinó com gent de seny, mirant de treure bé del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. No sigueu d’aquells que no fan cas de res: més aviat mireu d’entendre què vol de vosaltres el Senyor. No begueu massa, que el vi porta a la disbauxa. Deixeu que us ompli l’Esperit Sant. Exhorteu-vos els uns als altres amb salms, himnes i càn� cs espirituals, canteu al Senyor en els vostres cors, donant sempre gràcies de tot a Déu Pare, en el nom de Jesucrist, el nostre Senyor.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,51-58)
En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquesta pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món.» Els jueus es posaren a discu� r. Deien: «Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.»
Diumenge XX de durant l’any
Mirada endins per Blanca Serres, catequista a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona
Lectures
Ell és qui ens convida
A punt de fer la primera comunió, els nens i nenes de la parròquia sen� em a dir moltes vegades del mossèn de la parròquia allò de: «Comunió és unió comuna». La comunió reclamava una unió a Ell en el pensament, en el sen� r, en la voluntat; amb el nostre cos, amb la nostra ànima (enteniment i voluntat) i amb el nostre cor.
Fe, confi ança i entrega total a Déu permeten que hi hagi «Comú-unió», la unió de Crist amb nosaltres, la unió de nosaltres amb Crist, així com quelcom molt necessari en la societat que ens toca viure: unió entre nosaltres, units pel Crist.
Tots som indignes de combregar; però és Jesús mateix qui ens convida, és ell qui ho desitja. Siguem, doncs, humils, i rebem-lo amb un cor ple d’amor. Com els sants, dediquem temps a preparar-nos-hi, i temps per a donar-ne gràcies.
