dominical Arquebisbat de Tarragona 22 de novembre de 2020 Jesucrist, Rei de tot el món Carta Dominical www.arqtgn.cat n. 3.689 FULL 'FRATELLI TUTTI', GERMANS TOTS (i II) ‘ SI NO HI HA DIÀLEG, VOL DIR QUE NO HI HA PREOCUPACIÓ PEL BÉ COMÚ, QUE NOMÉS HI HA IMPOSICIÓ Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical † Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat A la Carta Dominical de la setmana passada incidia en alguns punts de la proposta que ens fa el papa Francesc a la seva encíclica Fratelli tu. A la Carta d’avui, resseguint l’escrit, vol- dria, ni que sigui breument, assenyalar-ne uns altres: El papa Francesc afirma que en el nostre món tot està con- nectat. Per això es fa dicil que qualsevol desastre mundial no ngui relació amb la nostra manera de viure. Hem de deixar de pensar que som els amos de tot quan, de fet, no som amos de res. «Parts de la humanitat semblen sacrificables en benefici d’una selecció que afavoreix un sector humà digne de viure sense límits» (n. 18). Hem de desenvolupar la consciència que, ara com ara, o ens salvem tots junts o no se salva ningú. La pandèmia ens ho ha fet explícit. La bona políca cerca camins de construcció de vida social. Qui governa ha de pensar que les seves accions s’encaminen a trobar un lloc on tothom ngui cabuda, i en això la negociació, basada només en l’economia, no hi té cabuda. La bona políca cerca benestar, no cerca vots. Davant l’universalisme de la globalització i el tancament en pri- vilegis dels grups i nacions, el Papa afirma que «la fraternitat universal i l’amistat social dins de cada societat són dos pols inseparables i coessencials» (n. 142). Des d’aquí, insisteix en el «senment de pernença» (n. 230). «L’amor a la terra, al poble, als trets culturals propis. No puc trobar-me amb l’altre si no nc un substrat on esgui ancorat i arrelat, perquè des d’allí puc acollir el do de l’altre i oferir-li quelcom veritable […]. El bé de l’univers requereix que cadascú protegeixi i esmi la seva terra» (n. 143). Però també, «no és possible ser local d’una ma- nera sana sense una sincera i amable obertura a l’universal, sense deixar-se interpel·lar pel que passa arreu, sense deixar- se enriquir per altres cultures o sense solidaritzar-se amb els drames dels altres pobles» (n. 146). Per tot això, afirma el Papa, cal apropar-se, expressar-se, es- coltar-se, mirar-se, tractar de comprendre’s, buscar punts de contacte… aquesta és la definició del verb dialogar. Si no hi ha diàleg, vol dir que no hi ha preocupació pel bé comú, que només hi ha imposició. En el diàleg dels diferents sempre neix una nova síntesi, un messsatge (n. 148). Els herois del futur seran els qui sàpiguen trencar aquesta lògica malalssa i im- plantar la cultura de la trobada. El Papa exclama aquí: «Déu vulgui que aquests herois esguin ja gestant-se en silenci en el cor de la nostra societat» (n. 202). Per al papa Francesc, les religions ndran un paper rellevant en aquest futur. Convé valorar, des de la identat crisana, l’acció de Déu en les diverses religions (n. 277). Des de l’expe- riència de fe i des de la saviesa dels segles, la gent de les diver- ses religions sabem que fer present Déu és un bé que ajuda a reconèixer que som germanes i germans. No pot ser que en els debats públics només hi nguin presència la ciència, el poder o la políca (n. 275). Hi ha d’haver lloc per a la reflexió que prové del substrat espiritual de la societat que recull segles i segles de saviesa i d’experiència. Per això acaba el document dient que són les religions les que estan cridades fins i tot a liderar, per molt estranya que sembli la proposta, aquesta renovació social. Perquè entre les religions és possible un camí de pau, i el punt de partença seria la mirada de Déu. Que aquest desig de fraternitat universal impregni els nostres cors. Ben vostre,
Transcript
dominicalArquebisbat de Tarragona
Segueix-nos a través les xarxes socials:
22 de novembre de 2020 Jesucrist, Rei de tot el món
www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona
Carta Dominical
www.arqtgn.cat n. 3.689
full5
Lectura de la profecia d’Ezequiel (34,11-12.15-17)
Això diu el Senyor Déu: «Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. Les comptaré com el pas-tor recompta el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades, i les recolliré de tots els llocs on s’havien dispersat el dia de núvols i boira. Jo ma-teix faré pasturar les meves ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu l’oracle del Senyor Déu. Buscaré l’ovella perdu-da, faré tornar la que s’havia allunyat, embenaré la que s’havia fet mal, faré posar bona la malalta, mantindré les grasses i robustes, les pasturaré totes amb justícia.» I a vosaltres, el ramat, el Senyor Déu us diu això: «Judicaré entre l’un i l’altre, moltons i cabrits.»
Salm responsorial [22,1-2a.2b-3.5.6 (R.: 1)]
El Senyor és el meu pastor, no em manca res,em fa descansar en prats deliciosos.
R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
Em mena al repòs vora l’aigua,i allí em retorna.Em guia pels camins segursper l’amor del seu nom. R.
Davant meu pareu taula vós mateix,i els enemics ho veuen;m’heu ungit el cap amb perfums,ompliu a vessar la meva copa. R.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amorm’acompanyen tota la vida,i viuré anys i més anysa la casa del Senyor. R.
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (15,20-26.28)
Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la re-surrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist, cadascun al moment que li correspon: Crist el primer; des-prés, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de po-der, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Per-què ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà a Déu, que li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (25,31-46)
En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l’home vin-drà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i
les cabres a l’esquerra. Després el Rei dirà als de la seva dreta: “Veniu, be-neïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.” Els justos li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar men-jar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la pre-só, i vinguérem a veure-us?” El Rei els respondrà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.” Després dirà als de la seva esquerra: “Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al dia-ble i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar.” Ells li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?” Ell els contestarà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi.” I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna.»
'FRATELLI TUTTI', GERMANS TOTS (i II)
Vida eterna
Jesús presenta un escenari de pastor per anunciar el que passarà en el judici dels pobles del món. Resulta que el judici serà personalitzat. Ell s’identifica amb els apallissats, els exclosos, els torturats, els empobrits i sofrents d’aquest món. Tot està controlat i tot el que s’hagi fet o deixat de fer a favor o en contra d’aquestes persones es posarà en evidència. Haurà arribat l’hora de la justícia i de la veritat.
Tothom cerca amb delit la felicitat, però passa una cosa, la cerquem en coses que se’ns tornen en contra, que a poc a poc fan créixer en nosaltres l’orgull, l’autosuficiència, la insatisfacció, l’ambició, la manipulació, l’enveja i molts desitjos incontrolats i nocius que es tradueixen en males accions. Hem errat el camí! Sovint hem experimentat, també, aquesta satisfacció que ens envaeix quan hem fet una bona obra a favor d’alguna persona, desinteressadament. Potser ens cal mirar cap a una altra direcció, amb uns altres objectius i unes altres fites?
Jesús, bon Pastor, condueix la humanitat cap a una vida plena i feliç.
‘ si no hi ha diàleg, vol dir que no hi ha preocupació pel bé comú, que només hi ha imposició
Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical
† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat
lectuRes Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món
A la Carta Dominical de la setmana passada incidia en alguns punts de la proposta que ens fa el papa Francesc a la seva
encíclica Fratelli tutti. A la Carta d’avui, resseguint l’escrit, vol-dria, ni que sigui breument, assenyalar-ne uns altres:
El papa Francesc afirma que en el nostre món tot està con-nectat. Per això es fa difícil que qualsevol desastre mundial no tingui relació amb la nostra manera de viure. Hem de deixar de pensar que som els amos de tot quan, de fet, no som amos de res. «Parts de la humanitat semblen sacrificables en benefici d’una selecció que afavoreix un sector humà digne de viure sense límits» (n. 18). Hem de desenvolupar la consciència que, ara com ara, o ens salvem tots junts o no se salva ningú. La pandèmia ens ho ha fet explícit. La bona política cerca camins de construcció de vida social. Qui governa ha de pensar que les seves accions s’encaminen a trobar un lloc on tothom tingui cabuda, i en això la negociació, basada només en l’economia, no hi té cabuda. La bona política cerca benestar, no cerca vots.
Davant l’universalisme de la globalització i el tancament en pri-vilegis dels grups i nacions, el Papa afirma que «la fraternitat universal i l’amistat social dins de cada societat són dos pols inseparables i coessencials» (n. 142). Des d’aquí, insisteix en el «sentiment de pertinença» (n. 230). «L’amor a la terra, al poble, als trets culturals propis. No puc trobar-me amb l’altre si no tinc un substrat on estigui ancorat i arrelat, perquè des d’allí puc acollir el do de l’altre i oferir-li quelcom veritable […]. El bé de l’univers requereix que cadascú protegeixi i estimi la seva terra» (n. 143). Però també, «no és possible ser local d’una ma-nera sana sense una sincera i amable obertura a l’universal, sense deixar-se interpel·lar pel que passa arreu, sense deixar-se enriquir per altres cultures o sense solidaritzar-se amb els drames dels altres pobles» (n. 146).
Per tot això, afirma el Papa, cal apropar-se, expressar-se, es-coltar-se, mirar-se, tractar de comprendre’s, buscar punts de contacte… aquesta és la definició del verb dialogar. Si no hi ha diàleg, vol dir que no hi ha preocupació pel bé comú, que
només hi ha imposició. En el diàleg dels diferents sempre neix una nova síntesi, un mestissatge (n. 148). Els herois del futur seran els qui sàpiguen trencar aquesta lògica malaltissa i im-plantar la cultura de la trobada. El Papa exclama aquí: «Déu vulgui que aquests herois estiguin ja gestant-se en silenci en el cor de la nostra societat» (n. 202).
Per al papa Francesc, les religions tindran un paper rellevant en aquest futur. Convé valorar, des de la identitat cristiana, l’acció de Déu en les diverses religions (n. 277). Des de l’expe-riència de fe i des de la saviesa dels segles, la gent de les diver-ses religions sabem que fer present Déu és un bé que ajuda a reconèixer que som germanes i germans. No pot ser que en els debats públics només hi tinguin presència la ciència, el poder o la política (n. 275). Hi ha d’haver lloc per a la reflexió que prové del substrat espiritual de la societat que recull segles i segles de saviesa i d’experiència. Per això acaba el document dient que són les religions les que estan cridades fins i tot a liderar, per molt estranya que sembli la proposta, aquesta renovació social. Perquè entre les religions és possible un camí de pau, i el punt de partença seria la mirada de Déu.
Que aquest desig de fraternitat universal impregni els nostres cors.
Ben vostre,
l'entRevista
«L'Església pot esdevenir un nou company de camí d’entitats extra eclesials amb les que fins ara no hi havia encaix»
Òscar Millán i Mn. Albert Font, director i consiliari del Secretariat diocesà per a l’ecologia i la justícia social:
Mirada endins per Teresa Roig Cisteré , ccv – Comunitat de Reus, missionera retornada
El passat mes de maig, amb la proposta del nou organigrama diocesà, es constituïa un nou Secretariat per a l’ecologia i
la justícia social, sota l’aixopluc de la vicaria de la Caritat. L’ar-quebisbe Joan va demanar ser al capdavant d’aquesta comesa a dos joves de l’arxidiòcesi molt sensibles i compromesos amb la qüestió social i ecològica.
Amb aquesta nova realitat, l’Arquebisbat se suma a la preo-cupació i crida del papa Francesc al desafiament urgent de protegir la nostra casa comuna en la recerca d’un desenvolu-pament sostenible i integral (LS 13).
—Quina és la missió d’aquest nou Secretariat?
Òscar Millán (O.M.): Quan l’arquebisbe Joan ens va traslladar aquest encàrrec, el primer que ens va dir va ser que era una missió per a tres anys on, amb l’ajuda d’un grup de treball estable, havíem de ser capaços d’escoltar la situació de l’arxi-diòcesi, descobrir en quina situació ens trobem i discernir el camí per a desplegar una relació amb tota la Creació, tal com Déu la va inscriure en els nostres cors des de l’inici dels temps. Això implica saber engrescar la comunitat per a viure amb una consciència ecològica i humanitzadora.
—Quina influència tindrà el magisteri del papa Francesc, principalment amb les encícliques Laudato si’ i Fratelli tutti, en el treball d’aquest Secretariat?
Albert Font (A.F.): Tindrà molta importància. El primer que hem fet ha estat endinsar-nos en la contemplació de l’encícli-ca del papa Francesc Laudato si’. El missatge d’aquest docu-ment gira a l'entorn de la immensa dignitat de la persona, ja que som Fills del Pare, i de la relació de tots nosaltres amb el preciós regal de la Creació. I fins ara no ho estem fent bé del
tot, com denuncia l'encíclica. Per això, en ella es dibuixa l’ide-al de la relació dels homes amb la Casa comuna. Hem de ser conscients que la nostra tasca és cuidar-la pel bé de totes les seves criatures. Aquest amarar-se de l’essència que presenta l’encíclica, ens ha de portar a bategar i a viure amb el mateix esperit que ens crida el papa Francesc, per tal de fer, poste-riorment, propostes concretes alineades amb l’ideal.
L’encíclica Laudato si’ ens deixa molt clar on ens trobem, i com cal caminar a partir d’ara. Cada cristià responsable i adult pot deduir fàcilment a quina conversió personal i comunitària estem cridats a viure per tal de no només deixar de ser part del problema ecològic i humanitari que patim actualment, sinó ser part de la solució.
Per la seva part, la Fratelli tutti ens inspira en com viure per tal de revertir la deshumanització que erosiona el sentit de fraternitat amb un vast i genuí mosaic de cultures i individus únics: som tots fills del mateix Pare.
—Creuen que el treball d’aquest Secretariat permetrà fer xarxa amb entitats extra eclesials?
A.F.: Creiem que sí. Fora de l’Església hi ha molts cors i molt bonics, sensibles a l’ecologia i a la magnificència de la Creació. El fet de veure que l’Església s’estima la Creació, que busca activament tenir-ne cura i que potencia una relació lloable i respectuosa amb tots els éssers vivents, pot generar la sim-patia de persones allunyades de l'Església. D’aquesta manera, l'Església pot esdevenir un nou company de camí d’entitats extra eclesials amb les que fins ara encara no hi havia encaix.
—En l’acte de la presentació del document per a fer front els efectes de la Covid-19 a l’arxidiòcesi es va anunciar que la Comissió diocesana, constituïda per aquest efecte, i aquest mateix Secretariat vetllarien per la seva aplicació. Quines propostes urgeixen més ara mateix?
O.M.: El més urgent és donar resposta a les múltiples situa-cions de soledat que hi ha a casa nostra. Hem d’obrir els ulls i ser capaços de dedicar més temps, i de qualitat, als avis, d’apropar-nos als sense sostre i a totes aquelles persones que es troben soles, i viure des de l'escolta i l’acollida fraternal. També el document tracta la conversió integral que ens de-mana el papa Francesc, una forta crida a relacionar-nos amb cada individu com a volgut i creat per Déu, desterrant defini-tivament relacions abusives.
Fotografia: Catalunya Religió
Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: [email protected] · Directora: Anna Robert
Diumenge 29: Diumenge I d’Advent [Is 63,16b-17.19b.64, 2b-7; Salm 79,2ac i 3bc.15-16.18-19; 1Co 1,3-9; Mc 13,33-37 (LE/LH pròpies)]
LITÚRGIA DE LA SETMANA
agenda
en un minut
—Ajuts econòmics per a dos projectes diocesans. El passat dia 4 de novembre es va signar un nou acord de col·laboració entre la Fundació 'La Caixa', Caixabank i l’Arquebisbat que suposarà un ajut econòmic per a la Llar Natalis, de la Fundació Obra Pia Montser-rat, i per a la Fundació Santa Maria de Siurana, dedicada a l’edu-cació en el lleure. L’acord va ser signat pel director d’institucions de CaixaBank a la direcció territorial Catalunya, Sr. Joaquim Macià, i l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas. Hi van assistir, també, el director de Banca d’Institucions de l’entitat financera a Tarragona, Sr. Eduard Gené; el vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny, l’ecònom diocesà, Sr. Daniel Sobradillo, i el presi-dent de la Fundació Santa Maria de Siurana, Sr. Robert Vendrell.
El projecte de la Fundació Santa Maria de Siurana, al qual es destinaran 4.000 euros, consisteix en el suport i l’organització d’activi-tats d’estiu per a infants i joves en risc d’exclusió social. També es donarà suport econòmic a Llar Natalis, que acull mares gestants en risc d'exclusió social, mancades de suport econòmic i familiar. La dotació econòmica per aquest projecte serà de 5.000 euros.
—Presentació del llibre ‘L’Orde Carmelita al Vendrell des de 1868. 150 anys al servei de les persones’. A prin-cipis d’aquest mes de novembre s’ha presentat, de ma-nera virtual, aquest llibre, obra de Magda Nogués, pro-fessora del Col·legi del Sagrat Cor del Vendrell, i Nativitat Castejón, directora de l'Arxiu Comarcal del Baix Pene-dès. El treball és la culminació dels actes del 150è ani-versari de l’arribada de l’orde carmelita al Vendrell que van tenir lloc entre 2018 i 2019 i, molt especialment, de l'exposició commemorativa inaugurada el maig de 2019 a la Sala La Fusteria del Vendrell. Aquesta presen-tació, que es pot veure a través del Canal de Youtube de la Xarxa d’Arxius Comarcals, s’emmarca en els actes del Vendrell com a capital de la Cultura Catalana 2020 i de la
celebració del dia del pare fundador Francesc Palau Quer. Les persones interessades poden encarregar el llibre enviant un correu electrònic a l'adreça [email protected].
—Nova Carta Apostòlica del papa Francesc sobre els Instituts de Vida Consagrada. Authenticum charismatis és el nom que rep la Carta Apostòlica del Sant Pare en forma de Motu Proprio amb la qual es modifica el cànon 579 del Codi de Dret Canònic, sobre la institució d'Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostò-lica per part dels bisbes diocesans. La novetat d’aquesta Carta apos-tòlica rau en la necessitat que els bisbes diocesans, a partir d’ara, hagin de disposar d’una llicència prèvia atorgada per la Santa Seu a l’hora d’erigir una nova comunitat de vida consagrada. Així mateix, en la Carta Apostòlica es recorda que «és una responsabilitat eclesi-al dels pastors de les Esglésies particulars», el discerniment sobre l’eclesialitat i la fiabilitat dels carismes.
Col·labora amb la teva parròquiaAmb tu som una gran família
La XVII Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya se celebrarà fins al dia 30 de novembre, amb un cartell de 63 pel·lícules
que es podran veure en sales i en línia. En total, hi ha més d’un centenar de projeccions previstes en una quarantena de sales repartides en disset municipis d’arreu de Catalunya.
Algunes de les cintes que s’hi projectaran són ‘El jove Ahmed’, dels germans Dardenne, una pel·lícula que aborda el tema del radicalisme religiós i que obre portes al diàleg; ‘El pa de la guerra’, de Nora Twomey, que denuncia la barbàrie a què són sotmeses les nenes afganeses; ‘The Farewell’, de Lulu Wang, sobre el dol i les diferents maneres que té l’ésser humà de fer-hi front.
La Mostra arriba un any més als centres penitenciaris de Ca-talunya i, per primer any, a tots els centres educatius de justí-cia juvenil, en el marc de les activitats per a la reinserció de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia. Aquest any s’hi projectarà el film ‘Campeones’, del director guardonat l’any passat amb el Premi de Cinema Espiritual, Javier Fesser.
Oferta en línia
L’edició d’enguany de la Mostra, que està adherida a Catalunya Film Festivals, s’emmarca en la situació de crisi sanitària global a causa de la Covid-19. Per això, a banda de la versió presencial habitual, també hi ha disponible la versió en línia a través de la Sala Virtual Verdi i la plataforma FilminCAT (secció Festivals).
A la Sala Virtual Verdi destaquen els films dels directors Éric To-ledano i Olivier Nakache: ‘Samba, c’est la vie!’, i ‘Especials’. A la plataforma FilminCAT s’obre un canal sobre cinema espiritual, amb 32 pel·lícules agrupades en els blocs següents: la culpa i el perdó —personatges que cerquen la redempció—; dilemes
espirituals —quan la vida et posa reptes—; la mort i la vida —prendre consciència de la nostra existència—, i personatges entre el cel i la terra —vivències inspiradores—.
Properes projeccions
Aquestes són les pel·lícules que es projectaran tant a Tarragona (CaixaForum Tarragona, c/ Cristòfor Colom, 2), Reus (al Centre de Lectura) com a Lleida (CaixaForum Lleida, Av. Blondel, 3):
-‘The Farewell’, de Lulu Wang (100 min / 2019)
A Lleida: dimarts, 24 de novembre, a les 18.00 h. Presentació i col·loqui a càrrec de Josep Maria Forné, professor de filosofia i diputat al Parlament de Catalunya.
A Tarragona: dimecres, 25 de novembre, a les 18.00 h. Presentació i col·loqui a càrrec de Lourdes Rubio, directora de la càtedra UNESCO per al Diàleg Intercultural Me-diterrani.
-‘Los Rodríguez y el más allá’, de Paco Arango (116 min / 2019)
A Reus: dilluns, dia 23 de novembre, a les 19.00 h. Presentació i col·loqui a càrrec de Ruth Pico, estudiant de màster d’Infer-meria.
Més informació al web cinemaespiritual.gencat.cat
La XVII Mostra de Cinema Espiritual s'adapta a la crisi sanitària amb pel·lícules en línia
preguem amb l'església
El Sant Pare encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes de novembre de 2020, la següent intenció per a la pregària:
—Preguem perquè el progrés de la robòtica i de la intel·ligència artificial estigui sempre al servei de l’ésser humà.
28 de novembre
—Cloenda del 50è aniversari de la parròquia de Sant Salva-dor de Tarragona. A les 10.30 h, presentació audiovisual de la història de la parròquia i, a les 12.00 h, missa d’acció de gràcies presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas.
—Recés d’Advent de l’arxiprestat de Tarragona al Santuari de la Mare de Déu de Loreto, de les 17.00 a les 19.00 h, amb la ce-lebració de l’eucaristia. Predicarà Mn. Jordi Díaz Moix. Es podrà assistir de manera presencial i seguir telemàticament a través del Facebook de l’arxiprestat i del mateix Santuari.
Per aquests mons de Déu, aparentment sembla que tothom hi camini distretament com a despistats, però
sempre et trobes amb algú altre que sincerament i serio-sament busca; i és que Déu treballa d'amagat i no deixa passar l'ocasió d’oferir als inquiets un mitjà per a trobar-lo.
Després d'una conversa de compromís cristià amb gent jove, una noia que es guanyava la vida despatxant en una parada del mercat central de la ciutat, em comentava el que feia i es preguntava com havia de fer la seva feina tot guanyant-se el pa de cada dia. Em deia: «Què puc fer jo des de la meva parada al mercat?» Sense pensar-hi mas-sa li vaig respondre espontàniament: «No despatxis, ser-veix». I ens vam acomiadar.
Al cap d'un temps ens vam trobar. Em vaig recordar de la conversa tinguda i li vaig preguntar. Com va la parada al mercat? Amb una cara amable i riallera, no exempta d'una mica de picardia, em va dir: «La parada s'ha convertit en un confessionari». Realment quantes llàgrimes eixugades, quantes confidències, quants consells, quants mals ente-sos retrobant el bon camí… «Noia, Déu t'ha concedit el do de saber escoltar».
Un canvi d'actitud en el treball, convertit en servei amable i atent amb un gran respecte per la persona que s'atansa-va, fruit de la saviesa de saber escoltar quan un necessita ser escoltat i troba algú disponible. Resultà que, a més a més, en aquella parada senzilla del mercat tothom que s’hi atansava en sortia amb un somriure.
Un somriure revaloritza el preu d'un vas d'aigua.
Josep Pascual, pvre.
Déu t'ha concedit el do de saber escoltar
retalls de vida publicació
Actualitat pastoral dels Sínodes diocesans i Concilis provincialsRecords del Concili Provincial Tarraconense de 1995
Des d’antic l’Església ha creat les províncies eclesiàstiques que inclouen varies diòcesis
per tal de promoure una acció pastoral co-muna entre elles. A mida que se celebrin més sínodes diocesans s’anirà veient la necessitat de celebrar concilis provincials per tal d’har-
monitzar les orientacions i normatives sinodals diocesanes en l’àmbit provincial en molts aspectes de la vida cristiana dels diocesans d’una mateixa província eclesiàstica. I això serà en-cara més necessari en aquelles províncies i regions que tenen un territori amb una gran homogeneïtat històrica, religiosa, cultural, pastoral i social, com és el cas de la Tarraconense.
Es pot trobar a la Llibreria de l’Arquebisbat ([email protected] / tel. 977 23 34 12 ext. 225)
Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: [email protected] · Directora: Anna Robert
Diumenge 29: Diumenge I d’Advent [Is 63,16b-17.19b.64, 2b-7; Salm 79,2ac i 3bc.15-16.18-19; 1Co 1,3-9; Mc 13,33-37 (LE/LH pròpies)]
LITÚRGIA DE LA SETMANA
agenda
en un minut
—Ajuts econòmics per a dos projectes diocesans. El passat dia 4 de novembre es va signar un nou acord de col·laboració entre la Fundació 'La Caixa', Caixabank i l’Arquebisbat que suposarà un ajut econòmic per a la Llar Natalis, de la Fundació Obra Pia Montser-rat, i per a la Fundació Santa Maria de Siurana, dedicada a l’edu-cació en el lleure. L’acord va ser signat pel director d’institucions de CaixaBank a la direcció territorial Catalunya, Sr. Joaquim Macià, i l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas. Hi van assistir, també, el director de Banca d’Institucions de l’entitat financera a Tarragona, Sr. Eduard Gené; el vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny, l’ecònom diocesà, Sr. Daniel Sobradillo, i el presi-dent de la Fundació Santa Maria de Siurana, Sr. Robert Vendrell.
El projecte de la Fundació Santa Maria de Siurana, al qual es destinaran 4.000 euros, consisteix en el suport i l’organització d’activi-tats d’estiu per a infants i joves en risc d’exclusió social. També es donarà suport econòmic a Llar Natalis, que acull mares gestants en risc d'exclusió social, mancades de suport econòmic i familiar. La dotació econòmica per aquest projecte serà de 5.000 euros.
—Presentació del llibre ‘L’Orde Carmelita al Vendrell des de 1868. 150 anys al servei de les persones’. A prin-cipis d’aquest mes de novembre s’ha presentat, de ma-nera virtual, aquest llibre, obra de Magda Nogués, pro-fessora del Col·legi del Sagrat Cor del Vendrell, i Nativitat Castejón, directora de l'Arxiu Comarcal del Baix Pene-dès. El treball és la culminació dels actes del 150è ani-versari de l’arribada de l’orde carmelita al Vendrell que van tenir lloc entre 2018 i 2019 i, molt especialment, de l'exposició commemorativa inaugurada el maig de 2019 a la Sala La Fusteria del Vendrell. Aquesta presen-tació, que es pot veure a través del Canal de Youtube de la Xarxa d’Arxius Comarcals, s’emmarca en els actes del Vendrell com a capital de la Cultura Catalana 2020 i de la
celebració del dia del pare fundador Francesc Palau Quer. Les persones interessades poden encarregar el llibre enviant un correu electrònic a l'adreça [email protected].
—Nova Carta Apostòlica del papa Francesc sobre els Instituts de Vida Consagrada. Authenticum charismatis és el nom que rep la Carta Apostòlica del Sant Pare en forma de Motu Proprio amb la qual es modifica el cànon 579 del Codi de Dret Canònic, sobre la institució d'Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostò-lica per part dels bisbes diocesans. La novetat d’aquesta Carta apos-tòlica rau en la necessitat que els bisbes diocesans, a partir d’ara, hagin de disposar d’una llicència prèvia atorgada per la Santa Seu a l’hora d’erigir una nova comunitat de vida consagrada. Així mateix, en la Carta Apostòlica es recorda que «és una responsabilitat eclesi-al dels pastors de les Esglésies particulars», el discerniment sobre l’eclesialitat i la fiabilitat dels carismes.
Col·labora amb la teva parròquiaAmb tu som una gran família
La XVII Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya se celebrarà fins al dia 30 de novembre, amb un cartell de 63 pel·lícules
que es podran veure en sales i en línia. En total, hi ha més d’un centenar de projeccions previstes en una quarantena de sales repartides en disset municipis d’arreu de Catalunya.
Algunes de les cintes que s’hi projectaran són ‘El jove Ahmed’, dels germans Dardenne, una pel·lícula que aborda el tema del radicalisme religiós i que obre portes al diàleg; ‘El pa de la guerra’, de Nora Twomey, que denuncia la barbàrie a què són sotmeses les nenes afganeses; ‘The Farewell’, de Lulu Wang, sobre el dol i les diferents maneres que té l’ésser humà de fer-hi front.
La Mostra arriba un any més als centres penitenciaris de Ca-talunya i, per primer any, a tots els centres educatius de justí-cia juvenil, en el marc de les activitats per a la reinserció de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia. Aquest any s’hi projectarà el film ‘Campeones’, del director guardonat l’any passat amb el Premi de Cinema Espiritual, Javier Fesser.
Oferta en línia
L’edició d’enguany de la Mostra, que està adherida a Catalunya Film Festivals, s’emmarca en la situació de crisi sanitària global a causa de la Covid-19. Per això, a banda de la versió presencial habitual, també hi ha disponible la versió en línia a través de la Sala Virtual Verdi i la plataforma FilminCAT (secció Festivals).
A la Sala Virtual Verdi destaquen els films dels directors Éric To-ledano i Olivier Nakache: ‘Samba, c’est la vie!’, i ‘Especials’. A la plataforma FilminCAT s’obre un canal sobre cinema espiritual, amb 32 pel·lícules agrupades en els blocs següents: la culpa i el perdó —personatges que cerquen la redempció—; dilemes
espirituals —quan la vida et posa reptes—; la mort i la vida —prendre consciència de la nostra existència—, i personatges entre el cel i la terra —vivències inspiradores—.
Properes projeccions
Aquestes són les pel·lícules que es projectaran tant a Tarragona (CaixaForum Tarragona, c/ Cristòfor Colom, 2), Reus (al Centre de Lectura) com a Lleida (CaixaForum Lleida, Av. Blondel, 3):
-‘The Farewell’, de Lulu Wang (100 min / 2019)
A Lleida: dimarts, 24 de novembre, a les 18.00 h. Presentació i col·loqui a càrrec de Josep Maria Forné, professor de filosofia i diputat al Parlament de Catalunya.
A Tarragona: dimecres, 25 de novembre, a les 18.00 h. Presentació i col·loqui a càrrec de Lourdes Rubio, directora de la càtedra UNESCO per al Diàleg Intercultural Me-diterrani.
-‘Los Rodríguez y el más allá’, de Paco Arango (116 min / 2019)
A Reus: dilluns, dia 23 de novembre, a les 19.00 h. Presentació i col·loqui a càrrec de Ruth Pico, estudiant de màster d’Infer-meria.
Més informació al web cinemaespiritual.gencat.cat
La XVII Mostra de Cinema Espiritual s'adapta a la crisi sanitària amb pel·lícules en línia
preguem amb l'església
El Sant Pare encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes de novembre de 2020, la següent intenció per a la pregària:
—Preguem perquè el progrés de la robòtica i de la intel·ligència artificial estigui sempre al servei de l’ésser humà.
28 de novembre
—Cloenda del 50è aniversari de la parròquia de Sant Salva-dor de Tarragona. A les 10.30 h, presentació audiovisual de la història de la parròquia i, a les 12.00 h, missa d’acció de gràcies presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas.
—Recés d’Advent de l’arxiprestat de Tarragona al Santuari de la Mare de Déu de Loreto, de les 17.00 a les 19.00 h, amb la ce-lebració de l’eucaristia. Predicarà Mn. Jordi Díaz Moix. Es podrà assistir de manera presencial i seguir telemàticament a través del Facebook de l’arxiprestat i del mateix Santuari.
Per aquests mons de Déu, aparentment sembla que tothom hi camini distretament com a despistats, però
sempre et trobes amb algú altre que sincerament i serio-sament busca; i és que Déu treballa d'amagat i no deixa passar l'ocasió d’oferir als inquiets un mitjà per a trobar-lo.
Després d'una conversa de compromís cristià amb gent jove, una noia que es guanyava la vida despatxant en una parada del mercat central de la ciutat, em comentava el que feia i es preguntava com havia de fer la seva feina tot guanyant-se el pa de cada dia. Em deia: «Què puc fer jo des de la meva parada al mercat?» Sense pensar-hi mas-sa li vaig respondre espontàniament: «No despatxis, ser-veix». I ens vam acomiadar.
Al cap d'un temps ens vam trobar. Em vaig recordar de la conversa tinguda i li vaig preguntar. Com va la parada al mercat? Amb una cara amable i riallera, no exempta d'una mica de picardia, em va dir: «La parada s'ha convertit en un confessionari». Realment quantes llàgrimes eixugades, quantes confidències, quants consells, quants mals ente-sos retrobant el bon camí… «Noia, Déu t'ha concedit el do de saber escoltar».
Un canvi d'actitud en el treball, convertit en servei amable i atent amb un gran respecte per la persona que s'atansa-va, fruit de la saviesa de saber escoltar quan un necessita ser escoltat i troba algú disponible. Resultà que, a més a més, en aquella parada senzilla del mercat tothom que s’hi atansava en sortia amb un somriure.
Un somriure revaloritza el preu d'un vas d'aigua.
Josep Pascual, pvre.
Déu t'ha concedit el do de saber escoltar
retalls de vida publicació
Actualitat pastoral dels Sínodes diocesans i Concilis provincialsRecords del Concili Provincial Tarraconense de 1995
Des d’antic l’Església ha creat les províncies eclesiàstiques que inclouen varies diòcesis
per tal de promoure una acció pastoral co-muna entre elles. A mida que se celebrin més sínodes diocesans s’anirà veient la necessitat de celebrar concilis provincials per tal d’har-
monitzar les orientacions i normatives sinodals diocesanes en l’àmbit provincial en molts aspectes de la vida cristiana dels diocesans d’una mateixa província eclesiàstica. I això serà en-cara més necessari en aquelles províncies i regions que tenen un territori amb una gran homogeneïtat històrica, religiosa, cultural, pastoral i social, com és el cas de la Tarraconense.
Es pot trobar a la Llibreria de l’Arquebisbat ([email protected] / tel. 977 23 34 12 ext. 225)
Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: [email protected] · Directora: Anna Robert
Diumenge 29: Diumenge I d’Advent [Is 63,16b-17.19b.64, 2b-7; Salm 79,2ac i 3bc.15-16.18-19; 1Co 1,3-9; Mc 13,33-37 (LE/LH pròpies)]
LITÚRGIA DE LA SETMANA
agenda
en un minut
—Ajuts econòmics per a dos projectes diocesans. El passat dia 4 de novembre es va signar un nou acord de col·laboració entre la Fundació 'La Caixa', Caixabank i l’Arquebisbat que suposarà un ajut econòmic per a la Llar Natalis, de la Fundació Obra Pia Montser-rat, i per a la Fundació Santa Maria de Siurana, dedicada a l’edu-cació en el lleure. L’acord va ser signat pel director d’institucions de CaixaBank a la direcció territorial Catalunya, Sr. Joaquim Macià, i l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas. Hi van assistir, també, el director de Banca d’Institucions de l’entitat financera a Tarragona, Sr. Eduard Gené; el vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny, l’ecònom diocesà, Sr. Daniel Sobradillo, i el presi-dent de la Fundació Santa Maria de Siurana, Sr. Robert Vendrell.
El projecte de la Fundació Santa Maria de Siurana, al qual es destinaran 4.000 euros, consisteix en el suport i l’organització d’activi-tats d’estiu per a infants i joves en risc d’exclusió social. També es donarà suport econòmic a Llar Natalis, que acull mares gestants en risc d'exclusió social, mancades de suport econòmic i familiar. La dotació econòmica per aquest projecte serà de 5.000 euros.
—Presentació del llibre ‘L’Orde Carmelita al Vendrell des de 1868. 150 anys al servei de les persones’. A prin-cipis d’aquest mes de novembre s’ha presentat, de ma-nera virtual, aquest llibre, obra de Magda Nogués, pro-fessora del Col·legi del Sagrat Cor del Vendrell, i Nativitat Castejón, directora de l'Arxiu Comarcal del Baix Pene-dès. El treball és la culminació dels actes del 150è ani-versari de l’arribada de l’orde carmelita al Vendrell que van tenir lloc entre 2018 i 2019 i, molt especialment, de l'exposició commemorativa inaugurada el maig de 2019 a la Sala La Fusteria del Vendrell. Aquesta presen-tació, que es pot veure a través del Canal de Youtube de la Xarxa d’Arxius Comarcals, s’emmarca en els actes del Vendrell com a capital de la Cultura Catalana 2020 i de la
celebració del dia del pare fundador Francesc Palau Quer. Les persones interessades poden encarregar el llibre enviant un correu electrònic a l'adreça [email protected].
—Nova Carta Apostòlica del papa Francesc sobre els Instituts de Vida Consagrada. Authenticum charismatis és el nom que rep la Carta Apostòlica del Sant Pare en forma de Motu Proprio amb la qual es modifica el cànon 579 del Codi de Dret Canònic, sobre la institució d'Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostò-lica per part dels bisbes diocesans. La novetat d’aquesta Carta apos-tòlica rau en la necessitat que els bisbes diocesans, a partir d’ara, hagin de disposar d’una llicència prèvia atorgada per la Santa Seu a l’hora d’erigir una nova comunitat de vida consagrada. Així mateix, en la Carta Apostòlica es recorda que «és una responsabilitat eclesi-al dels pastors de les Esglésies particulars», el discerniment sobre l’eclesialitat i la fiabilitat dels carismes.
Col·labora amb la teva parròquiaAmb tu som una gran família
La XVII Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya se celebrarà fins al dia 30 de novembre, amb un cartell de 63 pel·lícules
que es podran veure en sales i en línia. En total, hi ha més d’un centenar de projeccions previstes en una quarantena de sales repartides en disset municipis d’arreu de Catalunya.
Algunes de les cintes que s’hi projectaran són ‘El jove Ahmed’, dels germans Dardenne, una pel·lícula que aborda el tema del radicalisme religiós i que obre portes al diàleg; ‘El pa de la guerra’, de Nora Twomey, que denuncia la barbàrie a què són sotmeses les nenes afganeses; ‘The Farewell’, de Lulu Wang, sobre el dol i les diferents maneres que té l’ésser humà de fer-hi front.
La Mostra arriba un any més als centres penitenciaris de Ca-talunya i, per primer any, a tots els centres educatius de justí-cia juvenil, en el marc de les activitats per a la reinserció de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia. Aquest any s’hi projectarà el film ‘Campeones’, del director guardonat l’any passat amb el Premi de Cinema Espiritual, Javier Fesser.
Oferta en línia
L’edició d’enguany de la Mostra, que està adherida a Catalunya Film Festivals, s’emmarca en la situació de crisi sanitària global a causa de la Covid-19. Per això, a banda de la versió presencial habitual, també hi ha disponible la versió en línia a través de la Sala Virtual Verdi i la plataforma FilminCAT (secció Festivals).
A la Sala Virtual Verdi destaquen els films dels directors Éric To-ledano i Olivier Nakache: ‘Samba, c’est la vie!’, i ‘Especials’. A la plataforma FilminCAT s’obre un canal sobre cinema espiritual, amb 32 pel·lícules agrupades en els blocs següents: la culpa i el perdó —personatges que cerquen la redempció—; dilemes
espirituals —quan la vida et posa reptes—; la mort i la vida —prendre consciència de la nostra existència—, i personatges entre el cel i la terra —vivències inspiradores—.
Properes projeccions
Aquestes són les pel·lícules que es projectaran tant a Tarragona (CaixaForum Tarragona, c/ Cristòfor Colom, 2), Reus (al Centre de Lectura) com a Lleida (CaixaForum Lleida, Av. Blondel, 3):
-‘The Farewell’, de Lulu Wang (100 min / 2019)
A Lleida: dimarts, 24 de novembre, a les 18.00 h. Presentació i col·loqui a càrrec de Josep Maria Forné, professor de filosofia i diputat al Parlament de Catalunya.
A Tarragona: dimecres, 25 de novembre, a les 18.00 h. Presentació i col·loqui a càrrec de Lourdes Rubio, directora de la càtedra UNESCO per al Diàleg Intercultural Me-diterrani.
-‘Los Rodríguez y el más allá’, de Paco Arango (116 min / 2019)
A Reus: dilluns, dia 23 de novembre, a les 19.00 h. Presentació i col·loqui a càrrec de Ruth Pico, estudiant de màster d’Infer-meria.
Més informació al web cinemaespiritual.gencat.cat
La XVII Mostra de Cinema Espiritual s'adapta a la crisi sanitària amb pel·lícules en línia
preguem amb l'església
El Sant Pare encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes de novembre de 2020, la següent intenció per a la pregària:
—Preguem perquè el progrés de la robòtica i de la intel·ligència artificial estigui sempre al servei de l’ésser humà.
28 de novembre
—Cloenda del 50è aniversari de la parròquia de Sant Salva-dor de Tarragona. A les 10.30 h, presentació audiovisual de la història de la parròquia i, a les 12.00 h, missa d’acció de gràcies presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas.
—Recés d’Advent de l’arxiprestat de Tarragona al Santuari de la Mare de Déu de Loreto, de les 17.00 a les 19.00 h, amb la ce-lebració de l’eucaristia. Predicarà Mn. Jordi Díaz Moix. Es podrà assistir de manera presencial i seguir telemàticament a través del Facebook de l’arxiprestat i del mateix Santuari.
Per aquests mons de Déu, aparentment sembla que tothom hi camini distretament com a despistats, però
sempre et trobes amb algú altre que sincerament i serio-sament busca; i és que Déu treballa d'amagat i no deixa passar l'ocasió d’oferir als inquiets un mitjà per a trobar-lo.
Després d'una conversa de compromís cristià amb gent jove, una noia que es guanyava la vida despatxant en una parada del mercat central de la ciutat, em comentava el que feia i es preguntava com havia de fer la seva feina tot guanyant-se el pa de cada dia. Em deia: «Què puc fer jo des de la meva parada al mercat?» Sense pensar-hi mas-sa li vaig respondre espontàniament: «No despatxis, ser-veix». I ens vam acomiadar.
Al cap d'un temps ens vam trobar. Em vaig recordar de la conversa tinguda i li vaig preguntar. Com va la parada al mercat? Amb una cara amable i riallera, no exempta d'una mica de picardia, em va dir: «La parada s'ha convertit en un confessionari». Realment quantes llàgrimes eixugades, quantes confidències, quants consells, quants mals ente-sos retrobant el bon camí… «Noia, Déu t'ha concedit el do de saber escoltar».
Un canvi d'actitud en el treball, convertit en servei amable i atent amb un gran respecte per la persona que s'atansa-va, fruit de la saviesa de saber escoltar quan un necessita ser escoltat i troba algú disponible. Resultà que, a més a més, en aquella parada senzilla del mercat tothom que s’hi atansava en sortia amb un somriure.
Un somriure revaloritza el preu d'un vas d'aigua.
Josep Pascual, pvre.
Déu t'ha concedit el do de saber escoltar
retalls de vida publicació
Actualitat pastoral dels Sínodes diocesans i Concilis provincialsRecords del Concili Provincial Tarraconense de 1995
Des d’antic l’Església ha creat les províncies eclesiàstiques que inclouen varies diòcesis
per tal de promoure una acció pastoral co-muna entre elles. A mida que se celebrin més sínodes diocesans s’anirà veient la necessitat de celebrar concilis provincials per tal d’har-
monitzar les orientacions i normatives sinodals diocesanes en l’àmbit provincial en molts aspectes de la vida cristiana dels diocesans d’una mateixa província eclesiàstica. I això serà en-cara més necessari en aquelles províncies i regions que tenen un territori amb una gran homogeneïtat històrica, religiosa, cultural, pastoral i social, com és el cas de la Tarraconense.
Es pot trobar a la Llibreria de l’Arquebisbat ([email protected] / tel. 977 23 34 12 ext. 225)
dominicalArquebisbat de Tarragona
Segueix-nos a través les xarxes socials:
22 de novembre de 2020 Jesucrist, Rei de tot el món
www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona
Carta Dominical
www.arqtgn.cat n. 3.689
full5
Lectura de la profecia d’Ezequiel (34,11-12.15-17)
Això diu el Senyor Déu: «Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. Les comptaré com el pas-tor recompta el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades, i les recolliré de tots els llocs on s’havien dispersat el dia de núvols i boira. Jo ma-teix faré pasturar les meves ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu l’oracle del Senyor Déu. Buscaré l’ovella perdu-da, faré tornar la que s’havia allunyat, embenaré la que s’havia fet mal, faré posar bona la malalta, mantindré les grasses i robustes, les pasturaré totes amb justícia.» I a vosaltres, el ramat, el Senyor Déu us diu això: «Judicaré entre l’un i l’altre, moltons i cabrits.»
Salm responsorial [22,1-2a.2b-3.5.6 (R.: 1)]
El Senyor és el meu pastor, no em manca res,em fa descansar en prats deliciosos.
R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
Em mena al repòs vora l’aigua,i allí em retorna.Em guia pels camins segursper l’amor del seu nom. R.
Davant meu pareu taula vós mateix,i els enemics ho veuen;m’heu ungit el cap amb perfums,ompliu a vessar la meva copa. R.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amorm’acompanyen tota la vida,i viuré anys i més anysa la casa del Senyor. R.
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (15,20-26.28)
Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la re-surrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist, cadascun al moment que li correspon: Crist el primer; des-prés, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de po-der, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Per-què ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà a Déu, que li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (25,31-46)
En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l’home vin-drà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i
les cabres a l’esquerra. Després el Rei dirà als de la seva dreta: “Veniu, be-neïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.” Els justos li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar men-jar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la pre-só, i vinguérem a veure-us?” El Rei els respondrà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.” Després dirà als de la seva esquerra: “Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al dia-ble i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar.” Ells li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?” Ell els contestarà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi.” I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna.»
'FRATELLI TUTTI', GERMANS TOTS (i II)
Vida eterna
Jesús presenta un escenari de pastor per anunciar el que passarà en el judici dels pobles del món. Resulta que el judici serà personalitzat. Ell s’identifica amb els apallissats, els exclosos, els torturats, els empobrits i sofrents d’aquest món. Tot està controlat i tot el que s’hagi fet o deixat de fer a favor o en contra d’aquestes persones es posarà en evidència. Haurà arribat l’hora de la justícia i de la veritat.
Tothom cerca amb delit la felicitat, però passa una cosa, la cerquem en coses que se’ns tornen en contra, que a poc a poc fan créixer en nosaltres l’orgull, l’autosuficiència, la insatisfacció, l’ambició, la manipulació, l’enveja i molts desitjos incontrolats i nocius que es tradueixen en males accions. Hem errat el camí! Sovint hem experimentat, també, aquesta satisfacció que ens envaeix quan hem fet una bona obra a favor d’alguna persona, desinteressadament. Potser ens cal mirar cap a una altra direcció, amb uns altres objectius i unes altres fites?
Jesús, bon Pastor, condueix la humanitat cap a una vida plena i feliç.
‘ si no hi ha diàleg, vol dir que no hi ha preocupació pel bé comú, que només hi ha imposició
Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical
† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat
lectuRes Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món
A la Carta Dominical de la setmana passada incidia en alguns punts de la proposta que ens fa el papa Francesc a la seva
encíclica Fratelli tutti. A la Carta d’avui, resseguint l’escrit, vol-dria, ni que sigui breument, assenyalar-ne uns altres:
El papa Francesc afirma que en el nostre món tot està con-nectat. Per això es fa difícil que qualsevol desastre mundial no tingui relació amb la nostra manera de viure. Hem de deixar de pensar que som els amos de tot quan, de fet, no som amos de res. «Parts de la humanitat semblen sacrificables en benefici d’una selecció que afavoreix un sector humà digne de viure sense límits» (n. 18). Hem de desenvolupar la consciència que, ara com ara, o ens salvem tots junts o no se salva ningú. La pandèmia ens ho ha fet explícit. La bona política cerca camins de construcció de vida social. Qui governa ha de pensar que les seves accions s’encaminen a trobar un lloc on tothom tingui cabuda, i en això la negociació, basada només en l’economia, no hi té cabuda. La bona política cerca benestar, no cerca vots.
Davant l’universalisme de la globalització i el tancament en pri-vilegis dels grups i nacions, el Papa afirma que «la fraternitat universal i l’amistat social dins de cada societat són dos pols inseparables i coessencials» (n. 142). Des d’aquí, insisteix en el «sentiment de pertinença» (n. 230). «L’amor a la terra, al poble, als trets culturals propis. No puc trobar-me amb l’altre si no tinc un substrat on estigui ancorat i arrelat, perquè des d’allí puc acollir el do de l’altre i oferir-li quelcom veritable […]. El bé de l’univers requereix que cadascú protegeixi i estimi la seva terra» (n. 143). Però també, «no és possible ser local d’una ma-nera sana sense una sincera i amable obertura a l’universal, sense deixar-se interpel·lar pel que passa arreu, sense deixar-se enriquir per altres cultures o sense solidaritzar-se amb els drames dels altres pobles» (n. 146).
Per tot això, afirma el Papa, cal apropar-se, expressar-se, es-coltar-se, mirar-se, tractar de comprendre’s, buscar punts de contacte… aquesta és la definició del verb dialogar. Si no hi ha diàleg, vol dir que no hi ha preocupació pel bé comú, que
només hi ha imposició. En el diàleg dels diferents sempre neix una nova síntesi, un mestissatge (n. 148). Els herois del futur seran els qui sàpiguen trencar aquesta lògica malaltissa i im-plantar la cultura de la trobada. El Papa exclama aquí: «Déu vulgui que aquests herois estiguin ja gestant-se en silenci en el cor de la nostra societat» (n. 202).
Per al papa Francesc, les religions tindran un paper rellevant en aquest futur. Convé valorar, des de la identitat cristiana, l’acció de Déu en les diverses religions (n. 277). Des de l’expe-riència de fe i des de la saviesa dels segles, la gent de les diver-ses religions sabem que fer present Déu és un bé que ajuda a reconèixer que som germanes i germans. No pot ser que en els debats públics només hi tinguin presència la ciència, el poder o la política (n. 275). Hi ha d’haver lloc per a la reflexió que prové del substrat espiritual de la societat que recull segles i segles de saviesa i d’experiència. Per això acaba el document dient que són les religions les que estan cridades fins i tot a liderar, per molt estranya que sembli la proposta, aquesta renovació social. Perquè entre les religions és possible un camí de pau, i el punt de partença seria la mirada de Déu.
Que aquest desig de fraternitat universal impregni els nostres cors.
Ben vostre,
l'entRevista
«L'Església pot esdevenir un nou company de camí d’entitats extra eclesials amb les que fins ara no hi havia encaix»
Òscar Millán i Mn. Albert Font, director i consiliari del Secretariat diocesà per a l’ecologia i la justícia social:
Mirada endins per Teresa Roig Cisteré , ccv – Comunitat de Reus, missionera retornada
El passat mes de maig, amb la proposta del nou organigrama diocesà, es constituïa un nou Secretariat per a l’ecologia i
la justícia social, sota l’aixopluc de la vicaria de la Caritat. L’ar-quebisbe Joan va demanar ser al capdavant d’aquesta comesa a dos joves de l’arxidiòcesi molt sensibles i compromesos amb la qüestió social i ecològica.
Amb aquesta nova realitat, l’Arquebisbat se suma a la preo-cupació i crida del papa Francesc al desafiament urgent de protegir la nostra casa comuna en la recerca d’un desenvolu-pament sostenible i integral (LS 13).
—Quina és la missió d’aquest nou Secretariat?
Òscar Millán (O.M.): Quan l’arquebisbe Joan ens va traslladar aquest encàrrec, el primer que ens va dir va ser que era una missió per a tres anys on, amb l’ajuda d’un grup de treball estable, havíem de ser capaços d’escoltar la situació de l’arxi-diòcesi, descobrir en quina situació ens trobem i discernir el camí per a desplegar una relació amb tota la Creació, tal com Déu la va inscriure en els nostres cors des de l’inici dels temps. Això implica saber engrescar la comunitat per a viure amb una consciència ecològica i humanitzadora.
—Quina influència tindrà el magisteri del papa Francesc, principalment amb les encícliques Laudato si’ i Fratelli tutti, en el treball d’aquest Secretariat?
Albert Font (A.F.): Tindrà molta importància. El primer que hem fet ha estat endinsar-nos en la contemplació de l’encícli-ca del papa Francesc Laudato si’. El missatge d’aquest docu-ment gira a l'entorn de la immensa dignitat de la persona, ja que som Fills del Pare, i de la relació de tots nosaltres amb el preciós regal de la Creació. I fins ara no ho estem fent bé del
tot, com denuncia l'encíclica. Per això, en ella es dibuixa l’ide-al de la relació dels homes amb la Casa comuna. Hem de ser conscients que la nostra tasca és cuidar-la pel bé de totes les seves criatures. Aquest amarar-se de l’essència que presenta l’encíclica, ens ha de portar a bategar i a viure amb el mateix esperit que ens crida el papa Francesc, per tal de fer, poste-riorment, propostes concretes alineades amb l’ideal.
L’encíclica Laudato si’ ens deixa molt clar on ens trobem, i com cal caminar a partir d’ara. Cada cristià responsable i adult pot deduir fàcilment a quina conversió personal i comunitària estem cridats a viure per tal de no només deixar de ser part del problema ecològic i humanitari que patim actualment, sinó ser part de la solució.
Per la seva part, la Fratelli tutti ens inspira en com viure per tal de revertir la deshumanització que erosiona el sentit de fraternitat amb un vast i genuí mosaic de cultures i individus únics: som tots fills del mateix Pare.
—Creuen que el treball d’aquest Secretariat permetrà fer xarxa amb entitats extra eclesials?
A.F.: Creiem que sí. Fora de l’Església hi ha molts cors i molt bonics, sensibles a l’ecologia i a la magnificència de la Creació. El fet de veure que l’Església s’estima la Creació, que busca activament tenir-ne cura i que potencia una relació lloable i respectuosa amb tots els éssers vivents, pot generar la sim-patia de persones allunyades de l'Església. D’aquesta manera, l'Església pot esdevenir un nou company de camí d’entitats extra eclesials amb les que fins ara encara no hi havia encaix.
—En l’acte de la presentació del document per a fer front els efectes de la Covid-19 a l’arxidiòcesi es va anunciar que la Comissió diocesana, constituïda per aquest efecte, i aquest mateix Secretariat vetllarien per la seva aplicació. Quines propostes urgeixen més ara mateix?
O.M.: El més urgent és donar resposta a les múltiples situa-cions de soledat que hi ha a casa nostra. Hem d’obrir els ulls i ser capaços de dedicar més temps, i de qualitat, als avis, d’apropar-nos als sense sostre i a totes aquelles persones que es troben soles, i viure des de l'escolta i l’acollida fraternal. També el document tracta la conversió integral que ens de-mana el papa Francesc, una forta crida a relacionar-nos amb cada individu com a volgut i creat per Déu, desterrant defini-tivament relacions abusives.
Fotografia: Catalunya Religió
dominicalArquebisbat de Tarragona
Segueix-nos a través les xarxes socials:
22 de novembre de 2020 Jesucrist, Rei de tot el món
www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona
Carta Dominical
www.arqtgn.cat n. 3.689
full5
Lectura de la profecia d’Ezequiel (34,11-12.15-17)
Això diu el Senyor Déu: «Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. Les comptaré com el pas-tor recompta el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades, i les recolliré de tots els llocs on s’havien dispersat el dia de núvols i boira. Jo ma-teix faré pasturar les meves ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu l’oracle del Senyor Déu. Buscaré l’ovella perdu-da, faré tornar la que s’havia allunyat, embenaré la que s’havia fet mal, faré posar bona la malalta, mantindré les grasses i robustes, les pasturaré totes amb justícia.» I a vosaltres, el ramat, el Senyor Déu us diu això: «Judicaré entre l’un i l’altre, moltons i cabrits.»
Salm responsorial [22,1-2a.2b-3.5.6 (R.: 1)]
El Senyor és el meu pastor, no em manca res,em fa descansar en prats deliciosos.
R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
Em mena al repòs vora l’aigua,i allí em retorna.Em guia pels camins segursper l’amor del seu nom. R.
Davant meu pareu taula vós mateix,i els enemics ho veuen;m’heu ungit el cap amb perfums,ompliu a vessar la meva copa. R.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amorm’acompanyen tota la vida,i viuré anys i més anysa la casa del Senyor. R.
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (15,20-26.28)
Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la re-surrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist, cadascun al moment que li correspon: Crist el primer; des-prés, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de po-der, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Per-què ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà a Déu, que li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (25,31-46)
En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l’home vin-drà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i
les cabres a l’esquerra. Després el Rei dirà als de la seva dreta: “Veniu, be-neïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.” Els justos li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar men-jar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la pre-só, i vinguérem a veure-us?” El Rei els respondrà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.” Després dirà als de la seva esquerra: “Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al dia-ble i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar.” Ells li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?” Ell els contestarà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi.” I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna.»
'FRATELLI TUTTI', GERMANS TOTS (i II)
Vida eterna
Jesús presenta un escenari de pastor per anunciar el que passarà en el judici dels pobles del món. Resulta que el judici serà personalitzat. Ell s’identifica amb els apallissats, els exclosos, els torturats, els empobrits i sofrents d’aquest món. Tot està controlat i tot el que s’hagi fet o deixat de fer a favor o en contra d’aquestes persones es posarà en evidència. Haurà arribat l’hora de la justícia i de la veritat.
Tothom cerca amb delit la felicitat, però passa una cosa, la cerquem en coses que se’ns tornen en contra, que a poc a poc fan créixer en nosaltres l’orgull, l’autosuficiència, la insatisfacció, l’ambició, la manipulació, l’enveja i molts desitjos incontrolats i nocius que es tradueixen en males accions. Hem errat el camí! Sovint hem experimentat, també, aquesta satisfacció que ens envaeix quan hem fet una bona obra a favor d’alguna persona, desinteressadament. Potser ens cal mirar cap a una altra direcció, amb uns altres objectius i unes altres fites?
Jesús, bon Pastor, condueix la humanitat cap a una vida plena i feliç.
‘ si no hi ha diàleg, vol dir que no hi ha preocupació pel bé comú, que només hi ha imposició
Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical
† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat
lectuRes Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món
A la Carta Dominical de la setmana passada incidia en alguns punts de la proposta que ens fa el papa Francesc a la seva
encíclica Fratelli tutti. A la Carta d’avui, resseguint l’escrit, vol-dria, ni que sigui breument, assenyalar-ne uns altres:
El papa Francesc afirma que en el nostre món tot està con-nectat. Per això es fa difícil que qualsevol desastre mundial no tingui relació amb la nostra manera de viure. Hem de deixar de pensar que som els amos de tot quan, de fet, no som amos de res. «Parts de la humanitat semblen sacrificables en benefici d’una selecció que afavoreix un sector humà digne de viure sense límits» (n. 18). Hem de desenvolupar la consciència que, ara com ara, o ens salvem tots junts o no se salva ningú. La pandèmia ens ho ha fet explícit. La bona política cerca camins de construcció de vida social. Qui governa ha de pensar que les seves accions s’encaminen a trobar un lloc on tothom tingui cabuda, i en això la negociació, basada només en l’economia, no hi té cabuda. La bona política cerca benestar, no cerca vots.
Davant l’universalisme de la globalització i el tancament en pri-vilegis dels grups i nacions, el Papa afirma que «la fraternitat universal i l’amistat social dins de cada societat són dos pols inseparables i coessencials» (n. 142). Des d’aquí, insisteix en el «sentiment de pertinença» (n. 230). «L’amor a la terra, al poble, als trets culturals propis. No puc trobar-me amb l’altre si no tinc un substrat on estigui ancorat i arrelat, perquè des d’allí puc acollir el do de l’altre i oferir-li quelcom veritable […]. El bé de l’univers requereix que cadascú protegeixi i estimi la seva terra» (n. 143). Però també, «no és possible ser local d’una ma-nera sana sense una sincera i amable obertura a l’universal, sense deixar-se interpel·lar pel que passa arreu, sense deixar-se enriquir per altres cultures o sense solidaritzar-se amb els drames dels altres pobles» (n. 146).
Per tot això, afirma el Papa, cal apropar-se, expressar-se, es-coltar-se, mirar-se, tractar de comprendre’s, buscar punts de contacte… aquesta és la definició del verb dialogar. Si no hi ha diàleg, vol dir que no hi ha preocupació pel bé comú, que
només hi ha imposició. En el diàleg dels diferents sempre neix una nova síntesi, un mestissatge (n. 148). Els herois del futur seran els qui sàpiguen trencar aquesta lògica malaltissa i im-plantar la cultura de la trobada. El Papa exclama aquí: «Déu vulgui que aquests herois estiguin ja gestant-se en silenci en el cor de la nostra societat» (n. 202).
Per al papa Francesc, les religions tindran un paper rellevant en aquest futur. Convé valorar, des de la identitat cristiana, l’acció de Déu en les diverses religions (n. 277). Des de l’expe-riència de fe i des de la saviesa dels segles, la gent de les diver-ses religions sabem que fer present Déu és un bé que ajuda a reconèixer que som germanes i germans. No pot ser que en els debats públics només hi tinguin presència la ciència, el poder o la política (n. 275). Hi ha d’haver lloc per a la reflexió que prové del substrat espiritual de la societat que recull segles i segles de saviesa i d’experiència. Per això acaba el document dient que són les religions les que estan cridades fins i tot a liderar, per molt estranya que sembli la proposta, aquesta renovació social. Perquè entre les religions és possible un camí de pau, i el punt de partença seria la mirada de Déu.
Que aquest desig de fraternitat universal impregni els nostres cors.
Ben vostre,
l'entRevista
«L'Església pot esdevenir un nou company de camí d’entitats extra eclesials amb les que fins ara no hi havia encaix»
Òscar Millán i Mn. Albert Font, director i consiliari del Secretariat diocesà per a l’ecologia i la justícia social:
Mirada endins per Teresa Roig Cisteré , ccv – Comunitat de Reus, missionera retornada
El passat mes de maig, amb la proposta del nou organigrama diocesà, es constituïa un nou Secretariat per a l’ecologia i
la justícia social, sota l’aixopluc de la vicaria de la Caritat. L’ar-quebisbe Joan va demanar ser al capdavant d’aquesta comesa a dos joves de l’arxidiòcesi molt sensibles i compromesos amb la qüestió social i ecològica.
Amb aquesta nova realitat, l’Arquebisbat se suma a la preo-cupació i crida del papa Francesc al desafiament urgent de protegir la nostra casa comuna en la recerca d’un desenvolu-pament sostenible i integral (LS 13).
—Quina és la missió d’aquest nou Secretariat?
Òscar Millán (O.M.): Quan l’arquebisbe Joan ens va traslladar aquest encàrrec, el primer que ens va dir va ser que era una missió per a tres anys on, amb l’ajuda d’un grup de treball estable, havíem de ser capaços d’escoltar la situació de l’arxi-diòcesi, descobrir en quina situació ens trobem i discernir el camí per a desplegar una relació amb tota la Creació, tal com Déu la va inscriure en els nostres cors des de l’inici dels temps. Això implica saber engrescar la comunitat per a viure amb una consciència ecològica i humanitzadora.
—Quina influència tindrà el magisteri del papa Francesc, principalment amb les encícliques Laudato si’ i Fratelli tutti, en el treball d’aquest Secretariat?
Albert Font (A.F.): Tindrà molta importància. El primer que hem fet ha estat endinsar-nos en la contemplació de l’encícli-ca del papa Francesc Laudato si’. El missatge d’aquest docu-ment gira a l'entorn de la immensa dignitat de la persona, ja que som Fills del Pare, i de la relació de tots nosaltres amb el preciós regal de la Creació. I fins ara no ho estem fent bé del
tot, com denuncia l'encíclica. Per això, en ella es dibuixa l’ide-al de la relació dels homes amb la Casa comuna. Hem de ser conscients que la nostra tasca és cuidar-la pel bé de totes les seves criatures. Aquest amarar-se de l’essència que presenta l’encíclica, ens ha de portar a bategar i a viure amb el mateix esperit que ens crida el papa Francesc, per tal de fer, poste-riorment, propostes concretes alineades amb l’ideal.
L’encíclica Laudato si’ ens deixa molt clar on ens trobem, i com cal caminar a partir d’ara. Cada cristià responsable i adult pot deduir fàcilment a quina conversió personal i comunitària estem cridats a viure per tal de no només deixar de ser part del problema ecològic i humanitari que patim actualment, sinó ser part de la solució.
Per la seva part, la Fratelli tutti ens inspira en com viure per tal de revertir la deshumanització que erosiona el sentit de fraternitat amb un vast i genuí mosaic de cultures i individus únics: som tots fills del mateix Pare.
—Creuen que el treball d’aquest Secretariat permetrà fer xarxa amb entitats extra eclesials?
A.F.: Creiem que sí. Fora de l’Església hi ha molts cors i molt bonics, sensibles a l’ecologia i a la magnificència de la Creació. El fet de veure que l’Església s’estima la Creació, que busca activament tenir-ne cura i que potencia una relació lloable i respectuosa amb tots els éssers vivents, pot generar la sim-patia de persones allunyades de l'Església. D’aquesta manera, l'Església pot esdevenir un nou company de camí d’entitats extra eclesials amb les que fins ara encara no hi havia encaix.
—En l’acte de la presentació del document per a fer front els efectes de la Covid-19 a l’arxidiòcesi es va anunciar que la Comissió diocesana, constituïda per aquest efecte, i aquest mateix Secretariat vetllarien per la seva aplicació. Quines propostes urgeixen més ara mateix?
O.M.: El més urgent és donar resposta a les múltiples situa-cions de soledat que hi ha a casa nostra. Hem d’obrir els ulls i ser capaços de dedicar més temps, i de qualitat, als avis, d’apropar-nos als sense sostre i a totes aquelles persones que es troben soles, i viure des de l'escolta i l’acollida fraternal. També el document tracta la conversió integral que ens de-mana el papa Francesc, una forta crida a relacionar-nos amb cada individu com a volgut i creat per Déu, desterrant defini-tivament relacions abusives.
