James Stirling Redondo Torres 2011-12

8/3/2019 James Stirling Redondo Torres 2011-12

1/11

JAMES STIRLING

(1926 1992)

Maria Torres i Maria Redondo

Pervivncies

21 10 2011


2/11

BIOGRAFIA

James Stirling s un arquitecte lobra del qual il lustra tot un cicle de la histria recent de

larquitectura. La seva obra avui es pot entendre com el registre ms complert del que va ser la histria

de larquitectura durant ens anys que va exercir la seva professi.

Stirling es va graduar com arquitecte lany 1949 a lescola de Liverpool, lambient arquitectnic

de la qual i els edificis de la ciutat fan veure a Stirling el valor que t la construcci en larquitectura.

Tamb i influeix la solidesa dels molls de Liverpool, que sempre va ser una constant en la seva obra. I,

juntament amb aquesta experincia de la ciutat, el coneixement de lobra de Le Corbusier es va

convertir en obligat contrapunt que es mantindr present durant tota la seva obra.

Als anys 50 Stirling es va adonar que la popularitzaci del llenguatge avantguardista el

banalitzava i lesgotava. Aix doncs, va pretendre, des dels primers anys de la seva carrera, trobar nova

vies per larquitectura moderna. Una actitud que comparteix amb alguns dels seus contemporanis, com

Alison i Peter Smithson, membres del Team X, que admiren, juntament amb els arquitectes del seu

voltant, lurbanisme medieval, larquitectura pintoresca del s XVIII, les construccions industrials del s XIX,

els projectes dels constructivistes russos... Per tant, Stirlig, per anar ms enll del que dicta lo modern,

fa un esfor admirable per donar una estructura nova al llenguatge de larquitectura moderna.

Daquesta manera, el nostre arquitecte descobreix el potencial de la secci per la construcci

de larquitectura. Descobreix en les seccions dels edificis industrials la matriu duna nova arquitectura,

que no s aliena a les imatges dels constructivistes russos. Per una banda, larquitectura en secci,

reflectia tots els problemes tcnics i constructius de ledifici, i per laltra, com que sestn en lespai

linealment, lesperit de llibertat que acompanya la modernitat quedava degudament representat.

Per

a

final

dels

60,

ls

de

la

secci

es

va

convertir

en

extrusi

de

la

mateixa.

En

aquella

poca,

Stirling dna entrada al seu estudi a un jovenssim Leon Krier, amb larribada del qual lobra dStirling va

fer un canvi radical en el que fins aleshores havia estat la seva manera de pensar i fer larquitectura. Els

projectes, a partir dara, no estaran dominats per la secci i lestructura lineal, sin que prevaldr la

planta i, amb aix, es faran presents la ciutat antiga, el collage, el paisatge. Un vell principi lecorbusier

la promenade architecturale es convertir en el fil conductor del disseny. Servint se daquest principi,

larquitectura dStirling passa a ser narrativa, pedaggica. Stirling trobar, en un pas com Alemanya, la

possibilitat dexpressar aquesta nova actitud. Aix t locasi de fer ho en tres projectes: el museu

Dsseldorf, el museu Colnia i el museu Stuttgart, que els tres celebren el triomf de la planta.

Lxit de qu Stirling gaudeix a Europa sestn a tot el mn i els ltims 15 anys de la seva

activitat professional contemplen un ampli ventall de projectes en els que domina la planta. Si, com hem

dit, la secci va acabar convertint se en procediment, la manipulaci de la planta es transformar en

rutina, perdent aquella tensi que fa de la Staatsgalerie de Stuttgart una obra definitiva.

El que pot considerar se lltim projecte de la seva carrera, la Fbrica Braun a Melsungen, ja

mostra smptomes del que hagus pogut ser el canvi. A Braun hi ha, en efecte, molts elements diversos i

un afany per simplificar la presncia dels mateixos i per reforar la seva autonomia, que hagus portat a

lalliberaci de la tirania de la planta. La mort prematura dStirling, no ens deixa veure quin hagus estat

el seu futur dest, per no hi ha cap dubte de qu Stirling ja havia canviat de rumb quan es va

interrompre la seva carrera.

En

larquitectura

britnica

dels

anys

50

destaquen

arquitectes

com

els

Smithson,

Robert

Mathew,

Leslie

Martin i tamb James Stirling, entre daltres. A partir daquesta poca pren especial importncia el


3/11

recurs de larticulaci dels edificis, utilitzant, per aix, lexpressivitat de les peces de circulaci vertical i

horitzontal que actuen com a rtules i articulacions dels edificis.

Aquest tipus darquitectura tamb sexpressa en alguns dels projectes de Le Corbusier de

principis dels anys 60 (el Visual Arts Center, a cambridge; el Palau de Congressos, a Estrasburg) i en

obres dels anys 50 i 60 de James Stirling. En aquells anys es van realitzar projectes realment innovadors,

com lEscola dEnginyeria de la Universitat de Leicester (1959 1963) de lequip dStirling i James Gowan.

Aquesta s, sens dubte, una de les millores obres dStirling, en la que apareixen amb fora recursos

lingstics i formals que desprs es van repetir en la seva obra posterior. Les segents propostes

dedificis universitaris van desenvolupar les troballes daquesta obra singular, per sense arribar a la

seva adequaci i contundncia. Ja la mateixa forma de ledifici s de gran singularitat: dues torres

connectades per nuclis de circulaci vertical i assentades en bases cegues recobertes de cermica de

color marr, que alberguen els auditoris i que amb la seva part inferior inclinada defineixen un accs

porticat sensacionalista; i el cos recolzat dels laboratoris, en forma de fbrica i atractiva coberta de dent

de serra.

A

finals

dels

anys

60

i

a

principi

dels

70,

el

despatx

dStirling

passa

per

una

poca

de

crisi

i

poques realitzacions. Ser durant aquests anys, desprs del fracs dalgunes de les seves obres

realitzades en alta tecnologia, com la Biblioteca de la Facultat dHistria a Cambridge (1964 1967) que

James Stirling tendir a utilitzar cada vegada ms materials tradicionals, com totxana i pedra, i

comenar a introduir en la seva iconologia referncies a larquitectura histrica.


4/11

OBRES DE JAMES STIRLING

Core and Crosswall House, un projecte de 1951. La presentaci de Le Corbusier es fa sentir com

una fora en una casa com la Core and Crosswall House. I en aix no tant sols elements lingstics com

la finestra horitzontal i les escales, lnfasis posat en els traats reguladors i en la frontalitat de la casa

sin tamb en els elements constructius i en la importncia que, dacord amb Le Corbusier dels anys

cinquanta, es concedeixen als materials .

Potser aquesta condici volumtrica sigui el carcter formal ms destacat de La Corsswall

House.

En un altre projecte del mateix any Stirling proposa aquesta nova versi de la Maison Dom ina

amb prefabricats. Davant la llibertat extrema predicada per el principi de Le Corbusier de la planta lliure,

observem en questa casa laparici de la geometria. Una geometria centrada que dona lloc a estructures

nuclearitzades, suport dels elements prefabricats. Les cases que Stirling proposa unitats independents

que donen lloc a la creaci de cadena ms amplia i al canvi descala. Podem dir que un cert sentit

pragmtic, molt angls, comena a deixar se sentir en aquest projecte, que suposa un pas endavant per

la seva carrera.

La Universitat de Sheffield, un projecte de lany 1953. Es important anunciar a on porta la idea

concebuda com assemblatge, en que el compliment de les normes sintctiques es tan important que el

desplegament dels elements que serveixen a criteris compositius.

Ledifici es qualifica com una traducci de larquitectura abstracte, en que els criteris lligats a la

repetici, alternana, numero etc. Revel leixen sense donar entrada a elements figuratius. Larquitectura

com a sintexis.

La Casa Woolton, de 1954, es un projecte ms sofisticat i ens permet fer nos una idea de la

gran capacitat receptiva dun arquitecte com Stirling. Si en la primera casa predominava una volumetria

abstracte que no atenia al reconeixement delements lligats a la tradici constructiva, en aquesta

Woolton House es dona entra a tota una srie delements que clarament te un origen en les

construccions rurals. Es un moment en el que sorgeixen les primeres crtiques al Moviment Modern a

Anglaterra, a aquest Moviment Modern que sha convencionalitzat i que sha comenat a ser consumit

per les institucions. La gent ms jove daquells anys , que formaven part del Team X, comencen a

preguntar se si la veritat arquitectnica no estava ms en larquitectura rural.

Aix la Woolton House dona importncia a la riquesa dun perfil pintoresc.


5/11

Stirling dels primers anys cinquanta est comenant est comenant a explorar les vies i els

camins completament diversos als establerts per la tradici moderna i absorbits per larquitectura

oficial en la Anglaterra daquells anys.

Aquests estudis stirlingnians de 1955 per lampliaci dels nuclis rurals existents es produeixen

en sintonia amb el treball dels qui formaven part del Team X: Els Smithson, Theo Crosby,el pintor

Edward Wright Tots ells buscaven una plstica diversa, ms natural, ms orgnica, en la que es

mantingus lestructura en la definici de la forma. En larquitectura annima i en durbanisme antic

troben la resposta al que son les seves idees sobre larquitectura.

El canvi de lactitud dStirling substancial i profund: tan sols una intensa reflexi sobre els

principis amb els que governar sobre larquitectura justifica els desplaaments tan radicals. Lestructura

que ara fa servir es molt ms flexible i es la forma de lestructura el que li preocupa realment en un

projecte com aquest. El que dibuixa es el perfil del carrer, sense donar li importncia a la casa, perfil que

ser capa de relaxar la topografia en la que larquitectura sassenta. El resultat es un projecte de

carcter urb en el que la capacitat testabl la noci de continutat es el ms destacat.

Ledifici de vivendes Ham Common (1955 58), situat a prop de Richmond, Surrey, es el projecte

que fa entrar a Stirling amb fora a lescena arquitectnica anglesa amb tan sols vint i nou anys.

Realment es tracte dun projecte extraordinriament madur per un arquitecte de la seva edat . La planta

pot considerar se com a resultat del que va ser el seu aprendisatge amb Erich Lyons: no molt diverses de

tantes altres cases angleses daquells anys.

odria dir se que es tracte de la peculiar versi que fa Stirling del brutalisme. La exageraci es

manifesta per lautonomia que sels coneix dels elements: finestres, xemeneies... que es converteixen

e el treball del jove Stirling produeix en lmbit de larquitectura anglesa de finals

dels anys cinquanta fa que sel convidi a formar part el 1958 en el concurs restringit per Churchill College

P

en protagonistes duna arquitectura on la substancia volumtrica apareix sustentada per la fbrica

dobra. No es aquest lltim projecte d Stirling que manifesta aquesta manera denfrontar se amb

larquitectura.

Limpacta qu


6/11

a Cambr

a suma de totes les obres que lhavien influt i anticipa un

altre projecte daquesta mateixa tipologia, Roma interrotta: amb els dos Stirling dona per acabada

diferents

ix, es clau

per comprendre el futur treball d Stirling.

quant son

importants investiga la

significa

En primer lloc est el dilegs de la nova construcci estableix amb lo existent, i que resol fent

que ledifici projectat sigui una corda ondulada que tanqui el jard acotant lespai i donant un nou valor

al vell co

cuida la secci interior/exterior es en aquella dialctica entre la mateixa manera que el

mur slid ho fa en el posterior. Una mirada atenta a lhabitaci ens permet veure que tamb aquesta

sha pro

Cambridge (1964 67)

idge. No escapen a latenci d Stirling les obres de Louis Kahn, que causa autntica sorpresa

entre els arquitectes anglesos daquells anys.

El projecte pot considerar se com un

etapes de la seva carrera. El Churchill College dona final a la seva etapa de joventut.

Encara que el projecte per el Selwyn College en Cambridge, de 1959, no es construe

Per un lloc, explora aqu la potencia dels desenvolupaments lineals i descobreix per definir recintes i subratllar els valors dels lmits. Tamb comena a

ci que per la generaci de la forma arquitectnica te la secci. El vidre no va ser per Stirling el

material amb el que construir un curtain wall pla en el que la transparncia seria un atribut ms

destacat, sin que grcies als moviments de la secci imposa i als desplaaments a que el traat lineal

obliga, va a transformar lo de manera que la superfcie acristallada sens presentar com a slid. La

possibilitat de donar al vidre aquesta sensaci de slid es converteix en un tema recurrent en la seva

obra. El vidre en mans d Stirling i a partir del Selwyn College, ser un material capa dunir la lleugeresa

que exigeix els desenvolupaments lineals i la solidesa que ens permet entendre larquitectura des del

volum.

l legi.

Stirling

jectat pensant en el que son els seus perfils: el pensament interior es una bona prova daix.

Ledifici per altre banda, es molt senzill. La planta es la directa expressi del programa. La planta es en si

mateixa mnima no hi ha lacotaci de la secci.

La facultat dhistria de la universitat de es un bon exemple per entendre

com la secci es responsable de ledifici. Lestratgia en planta es molt senzilla Stirling sembla tenir

present lesquema de la biblioteca per antonomsia, aquell en el que la sala de lectura queda coberta

per una gran cpula, com passar a la sala de lectura de British Museum. La obra dStirling est

caracteritzada per la riquesa depisodis, que permeten visions i imatges autosuficients per ser

considerades amb independncia.


7/11

Seu central de Dorman Long 1965, aquest potser es un dels projectes on la predilecci

dStirling per lestudi de la secci i el desenvolupament lineals fa ms evident. De fet que es tracti la seu

duna empresa siderrgica, Dorman Long, sembla proporcionar li el pretext per oferir nos un projecte

en el que la idea de construcci secci en moviment preval.

Haslemere Surrey , un projecte important, que comena a mostrar la inquietud i lansietat

dStirling davant la situaci en la que es trobava secci sobre estructura lineal es aquest projecte a

Haslemere Surrey per un centre dinformaci Olivetti realitzat entre 1969 i 1972. Aqu apareixen

smptomes dun canvi. En primer lloc, sidentifica elements de diverses caracterstiques, les ales

destinades a oficines, un corredor i una sala dusos mltiples divisible. Lestratgia per relacionar

elements tan diversos ja no es al mateixa. La planta comena a ser important i el corredor dona lloc a un

bonic espai interior que es converteix en clau per organitzar ledifici. La utilitzaci delements que

sentenen com a tradicionals estableixen el contrapunt amb ls dels materials tecnolgics dus no molt

freqenten aquells anys. Aix la sala dusos mltiples sens presenta com una carcassa de plstic i

elements prefabricats del mateix material que sutilitza per construir la coberta.

El 1970 Stirling treballa,per Derby, bressol de la Rolls Royce, que en temps de bonana

econmica decideix ajudar a la seva ciutat contribuint a l urbanisme amb la participaci del seu

projecte. Moltes coses han passat. Al optimisme tecnolgic del Archigram sofereixen com alternatives,

per una part, els estudis sobre la ciutat dels arquitectes italians de la Tendenza agrupats entorn a Aldo

Rossi i els escrits de Robert Venturi que insisteixen en el valor de lanomalia i el particular. Sense dubte

Stirlingva entendre les crtiques de les seves obres implcit ens en la nova orientaci que prenia

larquitectura. El monumentalisme de Dorman Long o el reduccionisme no tenia lloc en una idea on es

reclamava realisme i complexitat al mateix temps.

Leon Krier reclamava una arquitectura capa dintervenir en la ciutat antiga sense que es

produs el trauma de larquitectura moderna.

La ciutat comena a ser la protagonista i el suport per tota intervenci arquitectnica. I aix

Stirling ens explica el seu projecte posant en paral lel dos plantes: una relaxant lestat actual de la

ciutat; laltre presentat una laltre ciutat a la que donaria lloc al seu projecte. Arquitectura com projecte

de ciutat. Stirling ens proposa reconstruir la ciutat, es a dir la plaa de la ciutat, creant una gran

arcada que, per una banda, dona lloc a la construcci dun extens prking i , per altre, contribueix a

definir lespai obert en el que semmarca tota una srie depisodis singulars que son caracterstics

daquesta ciutat.

Naturalment, la destresa que ha adquirit en el desenvolupament de la secci es posa en

manifest en un programa com aquest.


8/11

LTIMA ETAPA DE JAMES STIRLING

El

mestratge

dStirling

amb

el

maneig

de

la

planta

arriba

al

seu

apogeu

en

aquest

projecte

de

1979 per al Wissenschaftszentrum a Berln. Ledifici s el paradigma a qu porta lexaltaci dall que la

planta significa en arquitectura. La indiferncia de la planta davant de la funci, davant de ls, s el que

aqu safirma. Al principi es tractava de la planta i noms della. La manera en qu Stirling resol aquest

problema parla un cop ms del seu potent instint com arquitecte. La diversitat de les plantes selimina

en fer que totes elles acceptin una mateixa condici: plantes diferents, llenguatge nic. El

pintoresquisme implcit de la planta la posa com a paradigma de qualsevol operaci arquitectnica. La

planta es converteix en instrument predominant del projecte. I tant els dibuixos com les maquetes ens

ensenyen de quina manera fer arquitectura sha convertit en teixir una planta.

Pot ser que Stirling estigus una mica cansat del que el procediment donava de s i estigus

disposat a fer un canvi de rumb. Aix sembla indicar ho el projecte que va construir per Braun entre

1986 i 1992, la Fbrica Braun a Melsungen, un projecte tan interessant com desconcertant. Hi

descobrim mplies corbes, amb vocaci de provocar impacte en el territori, que ens porten fins algunes

arquitectures dels anys 60; passarel les monumentals que semblen parlar nos dun nou racionalisme. En

tot aquest llenguatge hi ha un cert enduriment, una tornada a una arquitectura que valora els elements

autnoms, amb un natural oblit de la planta que ens fa pensar que Stirling es trobava davant duna nova

etapa de la seva carrera. Realment aquest projecte obria les portes a una nova etapa. Stirling s un

arquitecte realment necessari per explicar el que va ser larquitectura en aquests ltims 50 anys.


9/11

LAMPLIACI DE LA STAATSGALERIE DE STUTTGART

Des de mitjans dels anys 60, Stirling va posar de manifest la seva lluita contra lavorriment

produt per la repetici de larquitectura moderna. I tota lltima obra de James Stirling sha basat en

una arquitectura hedonista, una arquitectura per ser disfrutada pels sentits. El tipus de percepci

pintoresca, s a dir, la concepci de larquitectura com una seqncia sensible despais de formes

volumtriques diferents, sistemes dobtenci de llum diversos i referncies estilstiques contrastades, s

el que bsicament ens ha proposat Stirling. En aix se segueix la idea de promenade architecturale de Le

Corbusier.

La realitzaci que millor expressa aquests canvis en lobra dStirling s lampliaci de la

Staatsgalerie de Stuttgart , realitzada entre lant 1977 i 1984 i que t com a fil conductor el moviment.

Aquesta ampliaci parteix dun condicionant que el projectes dStirling integra positivament: traar un

itinerari peatonal independent que travessi el museu. Aquest itinerari creua ledifici per leix central,

salvant el desnivell existent entre les dues faanes del mateix. Leix axial, el cos de les sales en forma dU

i la plaa en forma circular articulen la resta de les edificacions, cada una gaudint de la seva prpia

autonomia. La situaci urbana i el programa de cada una daquestes peces determinar la forma. Stirling

es troba davant dun solar limitat en un dels seus costats per una autopista que comena a enfonsar se

davant de la Staatsgalerie i perpendicularment a aquesta, per un edifici acadmic, la morfologia del qual

ja coneixem: simetries, prtics dentrada, corredors, habitacions regulars, lluernes, etc. Saparta de

lautopista i aixeca un pdium que permet que sota seu shi instal li laparcament. Aix, ledifici

dadministraci, el teatre o el conservatori adopten, en el seu volum, faana, escala i materials, una

actitud dadequaci al programa i respecte i cita cap al context urb divers en el que se situa. Per tant,

aquesta dependncia total respecte al lloc, aquesta actitud contextualista, s clarament definitria del

projecte, ledifici sintegra en el teixit urb de tal manera que no s fcil distingir entre larquitectura de

la

ciutat

i

lobra

dStirling.

Lexterior

sens

presenta,

en

certa

manera,

com

un

paisatge

de

volums,

murs

i

rampes. Propiciar larquitectura com a paisatge contribueix definitivament el mur ondulant que

configura laccs: el trobament del mateix mur amb el pla oblic que suporta la rampa que dna peu al

pas a travs de ledifici. Els volums daccs, a causa del desnivell del terreny, defineixen una seqncia

de rampes i terrasses que, retrassant ledifici, plantegen la total dissoluci de la faana coma resposta a

la Konrad Adenauer Strasse, lautopista urbana. Utilitza tubs de colors que serveixen de barana i

emfatitzen el carcter popular del museu i insisteixen en el moviment.

Lobra de James Stirling ha desenvolupat la pretensi dintegrar tant les lnies abstractes de

larquitectura (Moviment Modern, Constructivisme, De Stijl, etc.) com els components figuratius,

informals i populars de la tradici histrica. Aix doncs sorgeix una obra de pedra al costat de vidrieres i

retriques destructura metl lica; finestres neoromniques i rfecs de reminiscncies egpcies al costat

de

murs

cortina,

etc.

Les

sales

dexposici

recuperen

les

qualitats

i

forma

de

les

sales

tradicionals

amb

una il luminaci zenital homognia. Per Stirling, el sistema Beaux Arts i la Bauhaus, en els extrems


10/11

oposats, sn desafortunats i intils. La seva voluntat ha estat la de buscar en direcci a un altre cam,

equidistant dambds: figuratiu i abstracte, artesanal i industrialitzat, culte i popular. Aquest cam queda

certament senyalat per aquest edifici, tan allunyat de la modernitat convencional i, a la vegada, tan

innovador, tan allunyat de la tradici del s. XIX i a la vegada tan sviament eclecticista. Aquest museu

intenta ser a la vegada abstracte i figuratiu, monumental i culte i a la vegada informal i popular;

tradicional

i

artesanal

i

a

la

vegada

altament

tecnolgic.

s una arquitectura que no deixa lloc per al descans, en la que la nostra mirada queda atrapada

per multitud dincidents als que larquitecte va posa molta atenci i que els nostres ulls, forosament

descobreixen. Amb aquesta obra ha aconseguit un brillant resultat, en el qual sexpressa la tensi i la

riquesa duna soluci ordenada i simtrica i a la vegada autnoma i dispersa.


11/11

ANNEX

En un article escrit el 1979 per al llibre Els arquitectes contemporanis Stirling va dir:

"Creo que la forma de un edificio debe indicar, tal vez mostrar el uso y la forma de vida de sus ocupantes, por lo que es probable que ricos y variados en apariencia, y su expresin es poco probable

que sea simple ... En un edificio que hicimos en Oxford hace algunos aos (el edificio de Florey, el Queen's College, Oxford, 1971) , la intencin era que se poda reconocer a los elementos histricos del

patio, torres de la puerta de entrada, los claustros y tambin un objetivo central que sustituye a la fuente tradicional o la estatua del fundador de la universidad. De este modo, se espera que los estudiantes y el

pblico no se les desvincule de su pasado cultural. La forma particular en que es funcional, son elementos simblicos juntos como pueden ser el "arte" en la arquitectura Si la expresin funcional de las formas simblicas y elementos familiares es ms importante, la expresin de la estructura sern secundarios, y si muestra la estructura, no es en mi opinin, la de ingeniera que cuenta, sino la forma en que el edificio

se junta que es importante" .

Date post:	07-Apr-2018
Category:	Documents
Upload:	jordiguerrero9629
View:	215 times
Download:	0 times

James Stirling Redondo Torres 2011-12

Documents