JOC PATOLÒGIC I DONA

Susana Jiménez Murcia, PhD

Coordinadora Unitat Joc PatològicMembre del CIBEROBN, ISCIIIProf. Associada, Universitat de BarcelonaServei de PsiquiatriaHospital Universitari de Bellvitge

sjimenez@bellvitgehospital.cat

N= 143 males

N= 143 females

GENDER AND PATHOLOGICAL GAMBLING: SHARED AND DIFFERENTIAL TRAITS

JOC RESPONSABLE I DONA: UN TEMA POC EXPLORAT

Departament d’Interior,

Relacions Institucionals i Participació

Direcció General del Joc

i d’Espectacles

Generalitat de Catalunya

Susana Jiménez Murcia

Dra. en Psicologia. Coordinadora Unitat Joc

Patològic (HUB). Professora Associada, Fac.

Medicina, UB.

Fernando Fernández Aranda

Dr. en Psicologia. Coordinador Unitat

Trastorns Conducta Alimentària (HUB). Professor

Titular, Facultat Medicina, UB.

Neus Aymamí Sanromà

Psicòloga adjunta. Unitat Joc Patològic (HUB).

Professora Associada, Fac. Psicologia, UB.

Mónica Gómez Peña

Psicòloga adjunta. Unitat Joc Patològic (HUB).Tutora

docent PIR.

José Manuel Menchón Magriñà

Dr. en Medicina. Especialista en Psiquiatria. Cap de

Servei (HUB). Professor Titular, Fac. Medicina, UB.

Roser Granero Pérez

Dra. Psicologia i Diplomada Estadística.

Professora Titular Metodologia, Psicologia.

Eva Penelo Werner

Dra. Psicologia.

Professora Ajudant Psicometria, Psicologia.

Laura González Vallespí

Llicenciada en Sociologia.

Professora Associada, Fac. Psicologia.

INTEGRANTS DEL GRUP DE

RECERCA

Becaris de recerca

Antonio Soto López

Miriam Nasarre Álvarez

Hospital Universitari de Bellvitge- IDIBELL

INTRODUCCIÓ

• El joc és una activitat comuna a totes les societats i cultures.Però ha estat tradicionalment un entreteniment d’homes.

• Les taxes de jugadors socials i de jugadors patològics sónsuperiors en homes que en dones.

• Per aquest motiu, la major part de la literatura científicasobre joc està basada en les troballes d’estudis realitzats enpoblació masculina.

• Sovint, quan analitzem diferents factors implicats en laconducta de joc estem generalitzant les conclusions a les quearribem i, en realitat ens estem referint a la conducta de jocdels homes.

NIVELLS DE JOC

Joc Social o Responsable:

Té com a únic objectiu l’entreteniment, la distracció i en el

qual les apostes no superen mai el que l’individu es pot

permetre.

Si en algun moment existeix el desig de recuperar, aquest

té escassa intensitat, és breu en el temps i no genera

preocupació, ni lesiona cap àrea de la vida de l’individu.

El joc no interfereix en les obligacions socials, vocacionals i

familiars.

Joc de Risc:

El joc ocupa més temps del raonable (la persona està méscentrada en aquesta activitat).

De vegades juga per sobre del pressupost.

Experimenta nivells d’excitació mentre juga.

OBJECTIU PRINCIPAL

Obtenir informació sobre els hàbits de joc social de

les dones catalanes, de població general, amb un

rang d’edat entre 18-75 anys.

OBJECTIUS SECUNDARIS

Dissenyar un instrument que permeti l’avaluació i el

coneixement dels hàbits de joc social en aquesta població;

Estudiar les propietats psicomètriques d’aquest

instrument;

Comparar els patrons d’hàbits de joc social obtinguts en

població general de dones amb els d’una cohort clínica de

dones que consulten per una conducta problemàtica o

patològica, en una unitat especialitzada;

Determinar la contribució relativa dels factors associats que

la literatura científica relaciona amb el joc social i de risc, en

població femenina adulta catalana.

METODOLOGIA

Selecció de les participants

Disseny de l’instrument per analitzar joc social en dones

Creació de la base de dades de l’estudi

Anàlisi estadística

Estimació de la mida de la mostra: basada en les dades delDepartament de Salut de la Generalitat de Catalunya, referides a laprevalença de dones entre 18 i 75 anys, sobre hàbits de joc.

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/premsa/doc30149.html

Total: N = 315

OBJECTIUS DEL PROJECTE

Estudi del joc social en dones catalanes

entre 18-75 anys

N = 113 N = 134 N = 68

Edat18-34 35-54 55-75

Total

Total

Conducta joc

= 19.4% = 23.9% = 11.1% 18.3%

= 2.12% = 2.12% = 1.82% 2.0%

= 0.90% = 0.64% = 0.59% 0.7%

= 22.5% = 26.7% = 13.5% 21.0%

No problemàtic

Risc

Problemàt./patològic

Confiança: 95%Precisió: 4.5%

SELECCIÓ DE LES PARTICIPANTS

Revisió sistemàtica de la literaturaDefinició del constructe

JOC SOCIAL

Definició del format de resposta dels ítems

Redacció dels ítems (experts, independent)

1ª Depuració(revisió qualitativa)

PROVA PILOT

2ª Depuració(revisió qualit. i quant.)

QÜESTIONARI FINAL

Escala Likert

Bateria inicial de preguntes (aproximadament 40 per expert)

Identificació de duplicats, irrelevàncies, …

Mostra representativa de la població diana

Estudi de valors faltants, exploració de dades i entrevistes

DISSENY INSTRUMENT

CARACTERÍSTIQUES INSTRUMENT

• Qüestionari de 49 ítems que explora hàbits de joc

en població femenina.

• La fiabilitat de consistència interna, valorada

mitjançant el coeficient alfa de Cronbach va ser

excel·lent (alfa=0.820).

INSTRUMENT (QSJD-49)

PARTICIPANTS

El reclutament de la cohort de dones procedents de població general es va realitzar a través de les Clíniques Universitàries Odontològica i Podològica, de la Fundació Josep Finestres (UB), ubicades a l’Hospital Universitari de Bellvitge, durant els mesos de febrer a maig de 2010.

La mostra final de població general disponible ha estat de 316 dones amb edats entre 18-75 anys.

La mostra clínica (N=197) procedeix de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

PARTICIPANTS POBLACIÓ GENERAL

PARTICIPANTS POBLACIÓ CLÍNICA

LLOC DE NAIXEMENT POBLACIÓ GENERAL

ESTAT CIVIL POBLACIÓ GENERAL

SITUACIÓ LABORAL POBLACIÓ GENERAL

JOCS MÉS FREQÜENTS POBLACIÓ GENERAL

JOCS MÉS FREQUENTS POBLACIÓ GENERAL

PREFERÈNCIES DE JOC POBLACIÓ GENERAL

JOC D’INICI POBLACIÓ GENERAL

CAPACITAT DISCRIMINATIVA INSTRUMENT

JOCS MÉS FREQÜENTS POBLACIÓ GENERAL

*

*

*

**

*

* *

CARACTERÍSTIQUES DE JOC POBLACIÓ GENERAL

*

JOC D’INICI POBLACIÓ GENERAL

p<.05

CARACTERÍSTIQUES CONDUCTA DE JOC POBLACIÓ GENERAL

MODEL PREDICTIU

MODEL PREDICTIU

CONCLUSIONS

S’ha dissenyat un instrument específic per avaluar hàbits de

joc en dones (QJSD-49), que ha mostrat una validesa

excel·lent.

Els resultats indiquen que un 96.5% de les dones catalanes

no presenten problemes amb el joc.

Un 3.5% del total de dones analitzades presenten una

conducta de joc de risc, que s’expressa tant a través de

marcadors conductuals d’intensitat com per una edat d’inici

precoç.

El tipus de joc més freqüent en els dos grups (responsable i

de risc) són els jocs passius, i especialment les loteries.

Tanmateix, en el grup de risc també ho era el bingo i altres

tipus de joc.

CONCLUSIONS

El perfil sociodemogràfic de les dones en situació de risc

és: una edat mitjana de 41 anys, casada i/o en parella,

aturada i/o de baixa laboral i nascuda a Catalunya.

Les variables que s’associen a conducta de risc són: baix

nivell d’ingressos econòmics, pensar que el joc és una forma

de augmentar els ingressos, jugar a determinats tipus de joc,

jugar de forma regular tot l’any a tres o més jocs d’atzar, jugar

com a única forma d’ocupar el temps, trobar divertit el joc

només si s’hi poden apostar diners, jugar més temps o més

diners per sentir-se bé i pensar que cal posar-se un límit de

diners en el joc per no tenir problemes.

CONCLUSIONS

En definitiva, cal tenir en compte que en el desenvolupament i

manteniment dels problemes de joc intervenen tant factors

de tipus social com individuals (psicològics i biològics).

No s’han de confondre els factors associats a conducta de

risc en el joc, amb els factors causals (ni el disseny de l’estudi

ni les variables analitzades ho permeten).

Recomanacions: cal tenir activitats de lleure diferents al joc,

no jugar com a única forma d’ocupar el temps, el joc no es

una font d’incrementar ingressos, cal posar-se límits al joc, hi

ha jocs amb més potencial addictiu, el joc no és una forma

d’escapar dels problemes, ni de regular estats emocionals.