L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

A SSOCIA CIO CÁTALA N1S TA D' EXC URS10NS CIEN TÍFICAS

A»v

C R A

I...0,

IV.

"•»••"»•

BAHC...OKA

CONDICIONÍ

, . . l . . , , ¡b r e , ¡ . .d .

30 D= S.TtMB», OS ,88 ,

> DE LA PUBLICACIÓ

Wp.

N Ú M . 35,

Irlgir» iota!

SUSCRIPGIOMSTAt.Ació D* un OBSERVÁTÜRI-REFUGI

D. Frederich Bonay 5 pessetas.—D. Juli Mitjans i o — D. P. Soler, 5.—D. Ignasi Carreras Mauri io.—D. Josuph Presno 5.—D. Jaume Cam-prodon, I O . — D . Pere Llonch y Fonc 2.—D. I>au Garriga ¡5.—Sumatotal 23i7'5o pessetas.

OBSERVATORl-REFUGI DEL TURÓ DEL HOMEEN I.O MCINTSF.NV. •

Lo día 3 d* ¡iquest nírda la campnnya del pres

lia,

aquest mes se dona per tcrmcriada la caí

íent acabat, refundit 1' espay que deu ocupar la cisterna* y oberta la

Aleuns días abans (lo 18 Ü1 Agost) pujaren al Montseny los nostresonsocis Srs. Verdaguer (D. Alvar), García Vilamala y Massó pera exa-linar 1' estat de las obras, junt ab lo Sr. Osona que devia pujarhi desde

" Jencia d' estiu mes havent ocorregut una tempestat la vIIZI|ue'ls travalladorss'havian vist obligáis á abandonarlas

sistirla. fio obstant,'faíianthi molt pochs diasijectats, se decidí per la Comissió que aquestos

recursos suficients peípera acabar los traval . ,continusssen per la segi

Lo 3i del metéis Ago , ..._ _. ,descarregá novament una horrorosa tempestat que dura deu horas, du-

nisada pels llamps ó arrabassada peí vent. Lo cubert que servia de men-iador fóu arrancat y Uensat á gran distancia cap á Sant Marsal. Lasalvado de la barraca se degué i haverse tingut anteriorment la precau-

activ^tat d E!n Campeny Que teu grans estorsos pera son sülvamcnt.Las obras, donchsT no podían ja continuar. Fct lo que la Oomissio

s' havia proposat fer aquest any, agotáis ab excés los recursos pecuniaris

nenTlo Turó del 'lióme'. deTxanHa barraca encornanada al* cuidado deispastors d* aquella montanya, que havian fet á n1 En Campeny vivíssirnsprechs pera que no la desmontes, en la eíperansa de que 'ls pogués ser-vir de refuei mes d' una vegada.

La Comissió ha facilitat, pera esser insertat en aquest Bolleií, á fí deque arribes d coneitement deis Srs. associats y del públich, lo següent

CÁBRE3H DATA

Suplen per ImSrs. Gsono, García, De varis lioMassú y Gaza, de la Comissiú. . GfiS PuRiit pir lo» conceptas aegOtnls:

Follqio «Les ob»erv«to¡rs! de mon-

/ Fi'aun"raC|a bsíra'cá i^.'re'bu!. '. 63¡L

/ Knvlat pera'piigo de j'ornaü en S

/ li.u'.'lí'iJ.' .' -' .' .' '. '. '• • *i°/ IJ.id.B3.d a;n

Agost. . .Enviat pera tnlda de complüí ob

EnCampenT «gom rehuís qaeobra» en poder de la Coinlssiú..

TORNS DE CONFERENCIASDía J2I\ Octubre ^^Investií soó histórica sobre TI comensament del Cnstía -

nisme á Catalunya— D. Claudi Omarch.— 28 id. —Marins catataos célebres.—D, Lluís María Soler.

SESSIONSDía C> Octubre—Sessió preparatoria de 1' excursió á Sta. Eulalia de Cor-

ró de Valí.—Lectura de la Memoria de 1' eicursió par-ticular á Amer, Sta. Páu y montanya de la Haré de Deudel Mont, per D. Antoni Auléstia y Pijoan. ^

^^ 37 ídi ^^Sessió preparatoria de Ja visita al palaii de 1 Audiencia*—Lectura déla Memoria de l'excursió particular áTor-tosa, per D. Tere Company y Fages.

— 683 —

Y excursió á Canet de MrsLÓ á MataróT per

mbre.—Sessió preparatoria de Y excursió á Canet de Mar.—.J^cctura de la M d 1' Ó á M t ó d

ía

I'elegrí Casades y GramEXCURSIONS

Dia (i Octubre.—Excursió á Corro de Valí.— 3o id. —Visita al palau de 1' Audiencia.

(3 Novembre.—Excursió a Canet de Mar.

SOCIS ENTRÁIS DUHANT LO MES DE SETEMURE DE

D. Enrich Masriera y Colomer.» Agustf Querol.* Frederich I.lebarfa.y Pere Maris y Oriol.

» Joseph Rafel Carreras.» Manel Garda Losada.

DELEGATS.

D. Josepb.Calvet, Pbre., á St. Esteve de Castellar.J> Joseph Nicotra Randazzo, á Catania (Sicilia).» Joan Campeny, d Brcda.» Domingo Puignou y Atme'ller, á Amer.í Joaquim M. Tarrats, i Peñuelas (Puerio Rico).

CONFERENCIA SOBRE MÚSICA RELIGIOSA.

La segona conferencia que sobte Música religiosa dona nosireconsoci D. Moden Vidal, tingué per objecie lo estudi de las obrasmúsicals del célebre mestre Haydn.

Lo conferenciant, abans de entrar en materia, dona una sus-cinta noticia biográfica del gran compositor. De ella resulta queHaydn vege la llum primera en lo humil poblé de Rohran, propde Viena, en 1'any 1732, essent ja visibles en sa infantesa, sasgrans dots pera la música. Noyet encara, se feya admirar per sahermosa veu cantunt com á escola de cor en sa iglesia parroquial;pero cridaba molt mes especialment la atenció del poblé, quantenJas grans solemnitats religiosas, alternaba lo cant deis versícols abtocadas que improvisaba ab son violí. Al entrar en la joventut sededica de ferm y ab entussiasme al estudi del art musical, fentben aviat tant rápits progressos, que no sois meresqud esser consí-derat com un deis primers executors músicals, sí que tambe* mestart, al donar á coneixer sas exelents composicions, sapigué gua-

tanis servey pLa caseta ahon

eys, ha prestat á la música,h i í Haydn fou pe de lay p mps lo

bona música y lo lloch ahont comunmcnt s' h¡ aplegaba lo mesescullit y selecte que en 1'art musical possehia lo imperi aus-tríacti y fins altres nncions europeas. En son obsequi, y quatitHaydn era ja vellet, se disposá en la capital d' Austria, un solem-ne concert, executantse sa important obra La Creada del mon enla que hi prengueren part mes de 200 professors escullits d' entrelos mes célebres del imperi. Y en aquella ocasió la presencia delMestre dona ais professors tan acert en la execució musical, queno pogue menys que impresionarse, pero de una manera tan vivo,que caygud defallit y per moments semblava debía apagarse Jañama de aquell gran geni. La emoció que s' apodera del inmensconcurs que omplia la cambra del concert al contemplar 1'acci-dent que habia sobrevingut al Mestre, fou gran, é indescriptible,mes no tarda molt en renaixer la alegría, ja que 'ls aussilis de laciencia foren promptes y eticassos y ab ells lograrse pogué tor-nar la vida al sublím esperit que, com sa música, volar volia alinfinit.

Mes no dura gayre tan preciosa existencia. En la primavera de1S09, quant lo cañó del últim francés feya retrunyir las portas deViena y la caseta de Haydn se trobava rodejada de gent estranya,lo Mestre que al sol cr¡t de Patria! habia recobrat la joventut,s' alsá per última vegada y ananisen al piano entona ab un fervorsolemne y pié son pit d amor patri 1 himne nacional austnachDeu salvi al Emperador Francisco. A las pocas horas á' aquellaimprovisado, nascuda al calor d' un noble sentiment, un at;ich deferidura tallava la vida del célebre compositor.

Haydn tenia per costum al comensar sas obras musicals escriu-re: In nomine Domíni y al acabarlas escribía: Latís Deo.

Entra lo conferenciant á ocuparse de las obras del mestre: Lasquatre estacions, Stabat Matar, La Creado del mon y Las setparaulas de Jesucrist. Ab brevetat parla de las tres primeras,passant tot seguit a ocuparse mes per extens de la última, mani-festant, com á comprobado de son plan, que la demostrado de Lasset paraulas bastaba pera ferse cárrech del carácter de la músicade Haydn; que ab ella podía coneixers la manera de creure, de.

— 685 —

sentir y d: cxpressarse del inspirat íill de Rohran, y que, ademes,nb dita obra musical, se podía contemplar lo quadro mes gran éimponent qu' en música s' ha concebut y s' ha portat á felís terme.

Analisá lo Sr. Vidal lo conjunt de la introdúcelo, y si bé nodeixá de reconeixer com h¡ campeja la espontaneitat, com la ins-piració está germanada ab la ciencia y com s'hi veu en ella unplan ab delicadesa pensat y admirablement desarrollar, no obstanthi trobá á faltar aquella valentía sut géneris, propia y especial,ciue tant caractensa á Ja nova escola alemana.

Aixó exposat, ÍC ocupa técnica y detalladament de la colocadodeis insti-uments y de las veus que eniran en la composició decada una de las set paraulas.

Feu gala lo Sr. Vidal de sa poética imaginado pera manifestarab conmovedoras consideracions tota ]a grandesa que enclou lollenguatje musícil quant dona a coneixer y fa sentir á 1' ánima,1' amargor, lo dolor inmens que experimenta lo Salvador deis ho-mens en sa Passió y mort.

Haydn. digué lo conferenciant, ob sa composició de Las set pa-raulas po: exclamar ab mes veritat que r antich filosof: La mú-sica sois Deu ¡a inspira!

Resumí lot lo exposat y acaba dihent: que la móska de Las setparaulas era la que millor s' inspiraba ab lo sublim destí d:lhome; que había sapigut remonta al ánima en busca d' altreespay y d' altre vida, y finalment que la sublime música de Haydnera la mes exacta interpretació de la música religiosa de la passada•centuria.

Un unánim aplauso saluda al Sr. Vidal, al acabar sa disertado.

EXCURSIÓ PARTICULARÁ AMUI, STA. PAU Y MONTAKYA DE LA MARE DE DEI; BEL MONT

los días 4 al ji de Setembre de ISSI.

La efectuaren nostres consocis Srs. Gich, Auléstia y Vergés,sortint de Barcelona lo diumenge 4 en dírecció á Gerona. Arribáis•á aquesta ciutat visitaren la Seu y Sant Feliu, y en companyía deisdelegats Srs. Botet y Girbal, Sant Pere de Galligans y '1 Museuprovincial, rebent de diis senyors senyalatsobscquis y mostrantloslo primer sa colecdó monetaria y altres objectes arqueológichs.

— 686 —

Lo dilluns 5 sortíren ab lo ordinari d' Anglés per lo camí quevoreja las pintorescas riberas del Ter y que está sustituir á trossosper una carretera en construcció. Passaren per Sta. Eugenia, ve-hinat del Sach, Salty Bescanó (i h. i5 m.;) divisaren á la esquerradel riu 1' enlayrada ermita de S. Grau, y atravessant Vüanna arri-baren á Anales á las dnch de la larde (2 h. i5.) Per esser festamajor y estar ocupar I1 hostal degueren partir inmediatamenr ápernoctar á Amer, passanr lo Ter per la barca de la Sellera [3o m.)y deixam aquella corrent pera pendre la del Ribugent qual valí,arapahida d'explendida vegeració, ofereix paisatges incomparables;arribant á Amer á entrada de fosch (r h.)

Presenta aquesta vila un agradable aspecte, especialment per loespayós de sa plassa quadrada y volrada de porxos. A can Garri—gat ahont posaren, los feren molt bon tráete, y la nit mateixa re-beren la visita del ilustrat profesor d' instrucció primaria de la po-blació, D. Domingo Puignou, qui 's posa 4 las sevas ordres peraveure tot quant conté de notable. Al endemá, dia 6, de bou matí,acompanyats de dit senyor, visiraren la casa de la vila, en la qualse guardan quatre baixos relleus sobre fusra representant escenasbíblicas, obra de clássich estil, segurament d1 algún distingit artistadel segle xvm.

Desprcs passaren á saludar al Sr. Ractor, Reverent D. MiquelMisser, quí los rebé atentament, mostrantlos una creu de pe-dra d' excelent estil RÓtich que te recullida y destinada á figu-rar en lo centre del cementir á qual arreglo va á procedirse.Anaren despréí á la iglesia parroquial, unich resto del anti-quissim convent de Sta. María de Amer, qual existencia data deltemps de la reconquista. Lo temple es d'arquitectura románica,ab tres naus de cano seguit, separadas per sis grupos de quatre co-lumnas aisladas cada hu, tres per part, que descansan sobre altrestants basaments quadrats. L' aspecte que presenta aqueixa particu-larizar a rqui recto nica es altament nou, havenr donat lloch á la tra-dició, de que se 'n fe 11 eco lo P. Villanucva, ds que dits gruposde columnas eran antiguament pilars macisos, y que 1'abat CU-ment, que morí en 1701, los feu buydar, deixanthi las quatre co-lumnas en cada hu pera major comoditat deis fidels. L' operadoque per lo atrevida y casi impossible fa desde '1 moment dubtar dela veritat de la tradició, no ve tampoch confirmada per cap detall

- 6 8 7 -ans al contrari los que presentan las columnas inclinan ácreureque formavan pan del primhiu plan de 1" iglesia. En la meteixa sonde notar los retaules del altar del Roser, ben fetas pinturas del segleXVI, y una pica de batejar antiquísima.

Emplearen lo restant del matí en recorrerla població, veyentalgunas casas ab elegams finestras góticas y robustas ponas adove-velladas. En la llinda de la porta d' una casa descubriren una ins-cripció en carácters hebráichs, la que, segons la traducció feta per1' eruditsoci honorari de la CATALANISTA P, Fidel Fita, diu: Jcsú&(Christ) Senyor; atribuintla al any 17-75 que 's llegeix tam-bé en la propia llinda y creyentla obra d' algún professor ó estu-dian:, ó tal volca d' algún monjo d1 Amer, que volgué Huir sa eru-dició é indicar potser que durant las festas de Nadal del citatany fou complerta 1' obra, puií las paraulas fan clarament alusióal evangeli del dia de Nadal (Lluch, II, 11.)

Sortiren d' Amer, á peu, á un quort de tres de la tarde, junt ablo jove Sr. Carrera fill de la població, qui volgné acompanyarlosfins un bon tros delcamí, y, ab un guia, tiraren sempre riu Bugentamunt, per entre bellíssimaa sauledas y boscurias de verns y poys.Se deturaren en la Font de fábrega ( i 5 m . | y en la picanta delColomer fi5 m.,1 ahont, travesjant lo riu y prenent la vora esque-rra ó d' orient, sempre per entre paisatges encisants, passaren perla Font de! molí de Oliveras (i5 m.,) ahont surt una copiosa deuque 's diu ve del estany de Banyolas; per las Ansias (7 m.) Hoga-ret en la rutila del panit d' Olot, ab una capelleta de la Mare deDeu de Nuria; per davant la confluencia de la riera Tarradasi 15 tn. a non t se forman un sens nombre de petits salcants, y arriba-ren en 3o minuts al saltant de Sta, Margarida. Es aquesta unade las maravellas naturals mes notables de riostra térra. Baixant loríu Bugent per una estreta valí, quals murs occtdentals están for-máis per las colossals vessants y 'ls esquerps singles del Far, setroba ab una depressió del terreno d' uns 80 á 90 pams, precipi-tantshi ab forta remor. Al fons del aníiteatre de rocas una gorga hiextent sas verdas ayguas, sobre las quals reboten las del saltant,íormant bullidora escuma. Un caminet, menjat en molts indretRper la húmida herba, dona la volta al single passant per darrerala cascata, ahont se forma un baleó natural desde '1 qual V ánimoquída embadalit davant tanta bellesa. La cascata de Sta. Margari-

da es digne rival de k de S. Miquel del Fjy, sino en grandiosiiat,en lo poe'ticb de son conjunt.

Continuaren ab prou recansa la ruta, sempre en dírecció con-iraria a l a corrent, travessantla, altre volia, per pendre la bandadreta del riu, y, en i5 m., arribaren al Salí de! mal pas, altre cas-cata en capritxós acantcllat de rocas, en un recó per dernés selva-tich, que te prop una font d' aygua molt fresca; y al cap de pochal ronech poblé de las Planas situat en mít¡ d' una elevada planu-ra. Desde allí y, peí peu del enlayrat castell d' Estoles, en i hora,feren cap á S. Feliu de Pallareis, vik colocada á reces de laserra que forma la divisoria de las ayguas que van al Ter ab Jasque van al Fluviá. Res te de particular la poblado, cora no siansas duas iglesias, la major de construcció gótica molt renovada yaltre moderna del Roser,

Lo día 7 sortiren de S. Feliu, á peu, á las 7 matí, y prenent locamí de Termita de S. Salvador se internaren en la cordillera sem-pre puj'ant. Passaren peí Mas Pujol (1 h.)y peí Mas Penosa (45 m.)enlayrat y entre boscos d'alzinas y roures, alcansant prompie locol! de Font pobre desde '1 qual se ovira un inmens panorama demontanyas. A uns 7 minuts del cim, y en la vessant nort, hi ha laIresca font de aquell nom, y desde allí baíxant rapidament, per uncamí que passa per la Font del noguer sr arriba, en 1 h., á SantaPau, ahont entraren los excursionistas á mjtjdia.

Diñaren en la posada de la plassa, y acabat passaren á visitar lasamiguetats del poblé. Cap, aquest, de la antigua baronía deis fa-mosos senyors de Sta. Pau, presenta encara 1' aspecte d.' una po-blació de 1' ctat mitjana, per sos vells portáis, los porxos ab típicascasas ab gran varieiat de finestras góticas y del renaixament, y '1barri nomenat vila vella. Los excursionistas se presentaren al se-nyor Rector qui, ab una amabilitat suma, los mostrá I' iglesia ojivaly alguns objectes de cuit que no teñen valor arqueólogich.

Junt ab lo propi Senyor Rector entraren en lo castell ó casa sen-yorial que s' alsa al centre de la vila, avuy destinar á colegí de no-yas dirígit per religiosas, las qui ab molt d'agrado facilitaren ánostres consocis k inspecció de la notable obra de art que allí 'sconserva. Tal es un ossari d'alaba^tre, empotrat en lo cor alt dela capelleta del castell. Presenta 1' única cara visible un preciosís-sim all relleu ahont hi ha figuráis, en set distints requadros,

adornáis d' escudéis, assumptos de !a Passió de N. S., ab un grannombre de (¡guras, d' una netedat d' execució y d' una ardidesa decísell extraordinarias. En la vora del relleu hi ha una inscripcióen carácters gótichs, que porta la data de 1340, y expressa que allíreposa madona Marquesa qui Jo miiler Je! nobla Nuguet deSenta Pau e filia del nobía en Pons Qa guardia senyordel Vescom-tat de Canet. Seguidament, y com á dato valiós, diu: MagisterRaymundus mefecit.

Degueren deixar la contemplado y estudi d' aquesta ¡oya d' artpuix havian de completar la tasca fixada per aquella tarde. Acom-panyats d' un germá del Sr. Rector se encaminaren al samuarideis Archs, á mitj' hora del poblé, en un frescal races de monta-nya. En sa iglesia, d' estil gótich modernisat, hi vegeren un Sant-Crist de fasta bisantí, un canalobre de bonica obra de ferro, y,penjat á la paret, com á presentalla, un penonet de seda vermellaque te brodadas á la una cara las armas d' Espanya, ab los quartelsde Portugal, y en 1' altre 1' escut de Cataiunya sobre altre de petitdeis Santa Pau. Sens dubte recorda aqueixa antigualla alguna ex-pedicio guerrera d' un deis senyors d' aquesta casa, en lo sigle xvi.Empero lo mes inieressant d' aquesta iglesia son dos quadros quehi ha en los dos altars laterals del camaril y que, per 1' estil, sem-blan del passat segle. Representan la Magdalena al peus de Jesús,y Jesús clavat en creu y etnpujantsen al cel. La extrema delicadesadeis tochs, la mestría en las figuras, y 1' atreviment y armoníadeis colors, se revelan poderosament en aqueixas duas obras d1 artque, en especial la segona, recordan la tradidó de la escola deRubens.

Sortiren deis Archs ab Uuna y, atrets per lo poétich de la hora,anaren á visitarlo celebrar menhir de Sania Pau, conegutper laPedra de! diable. En mitj de la valí per ahont passa t' antich camíque porta á Banyolas, y en lo centre d' un camp, s' alsa lo mono-lito, que te la forma d' una punta de llansa clavada á térra y laaltura d 'uns 12 pams. Causa .impresió veure aquell tosch mo-nument que pona á la memoria temps que 's perden en la boyradel passat.

A 1' endemá, dia 8, haventse despedii del Sr. Vergcs que 's di-rigí directament á San Joan las Fonts ahont devian tornarlo á tro-bar, marxaren los Srs. Gich y Auléstia, també ú peu com en los

— 690 —

días anteriors y 'ls dos següems, á Olot per lo camí que, travessantlo territori deis estingits volcans, presenta de tant en tant las vetasde sas calsinadas cendras. No sent 1' objecte de 1' excursió 1' estu-diar las antigüetats d' aquella industriosa vjla mencionarán solsa-ment la visita á las iglesias de Sant Esteve y del Tura, abduas delmodern renaixement, restaurada la primera ab ttastant gust. A latarde estigueren en la exposició del Centre Artístich, institució quehonra á la poblado. A invitado del sod delegat Sr. Saderra t in-gueren lo gust de veure las pessas de sa copiosa colccció mone-tana en que abundan las monedas 10c ricas y romanas y al tres ob—jectes antichs, entre ells un quadro ab un brobat moh perfecte yuna colecció de figúrelas de pessebre, obra del famós escultor cá-tala Amadeu.

Lo següent día 9, reunits ab nostre consoci Sr. Gispert, que ca-sualmem se trobá á Olot, y ab altre j'ove que ab ell anava, sortirencap á San Joan las Fonts, á 2 quarts de 8 del matí. Lo paysatgeque 's desplega díxí que s' agafa '1 camí del Fluviá es d' una varie-tat y frescor sorprenents, puix passant lo riu per un estret congostforma, en las cequias que serveixen á las fábricas allí construidas,capriexosos sahants qua!s blancas cintas destacan sobre la verdor.Al peu de 1' iglesia románica de Sant Joan, situada en una fonda-lada vora mateix del riu, trobaren al Sr. Vergés, y tots junts en-traren en aquel! temple, model en son género. Las tres naus devolta de cano están separadas per matxons que portan empotradasen sas quatre caras mitjas columnas ab richs capiíells. En lo fonsde las naus hi ha tres altars, que avuy teñen maules barrochs,notantse en lo del costat esquerra un banch de pedra dividit encadiras semblants a las sscl&s cue s veunen en algunas catedrais.Es de notar la pica baptismal en la forma apropiada pera '1 bateigper inmersió y ornaments de figuras y fullatge; un Crist bisantí,y un excelent quadro al encáustich proba blement de últims del xv.L' exterior presenta un conjunt molt armónich, ab sos tres áb-sides de columnas y archs figuráis; ab sos murs laterals oruats dezenefas; y presentan! sobre 'I eos exterior Ja* líneas del eos inte-rior corresponent á la ñau central. Algunas pedras teñen un en-coixinat apropósit pera buydarhí figuras, com algún lleó que s' hiveu jacisellat. Despresd'aquesta inspecció que facilita lo Sr. Vicari

- G g t -

de la parroquia, se separen deis demés que reiornaren á Olot, losSrs. Auléstía y Vergés, que seguíren 1' excursió.

Acompanyatsaquetsper un individuo de la familia del Sr. Ver-gés, feren la via en direcció á la montanya de la Mare de Deu delMont passant, carretera avall, per Castellfollit, y trencant desprésbosch endins, cap á Montagut ( ih .3o m.) que te una iglesia deplanta románica ab una pona de curios travall de serrallería, ycapáTortellá ¡ih. 3o m.)

Aquí diñaren, ab tota pressa, y á un quart de quatre de la tardeprengueren per Salas (3o ni.) costa amunt de la fumosa montanya.

Per una estreta canal formada per pelots singles de color cendrósguanyaren, en cosa d1 una hora, la Font de Sant Miquel, desdeabont se domina tota la banda de Llevant y Mitjorn de la provin-cia de Gerona. Lo camí comensa després á entrar en los replechsde las vessants, y en altre pujada d1 uns 7 quarts s' arriva á Espí-nau darrera casu de pagés que 's troba. Allí 1' espessedat de la bos-curia d' alzinas y roures y lo avansat de 1' hora (tres quarts de setde la tarde) feu ais excursionistas apretar lo pas conseguint, des-prés de molts fatichs puix anavan completament á las foscas, en1 h. 3o m., lo cim de la montanya en lo qual s' alia '1 Santuarítant venerat en tota 1'encontrada. Lo Kvnt. Capellá que d' ellcuyda y altres dos sacerciots de Banyolas que s' hi trobavan dis-pensaren una cordial acullida á nostres consocís, La iglesia delsantuari es románica presentant una sola y reduhida ñau. Contéalguns retaulss gótichs de regular mérit, y en la sagristía 's guar-dan ab molt cuydado un Sant-Crist de planxa de ferró sobre fustade notable amigüetat, y dos plats d 'aram que serveixen pera lascapias ib hermosos esgrafiats de figuras y fullatge que teñen en locentre 1' escut de la casa d' Ampurias. La vista que desde allí sedomina es espléndida y abrassa casi tota la provincia de Gi-rona.

Lo dissapte, día 10, deíxaren lo santuari á las 10 •/, del matí yen 3o m. baíxaren á Sous, antich monastir avuy arruina! y delqual se conservan algunas parets y una ala de claustre ab senzí-llas columnas románicas; y, en altre hora, peí grau de Casteliá,canal casi vertical per entre boscatge de alzinas nanas de lnsquals se fá molí carbó, al torrent de Capallada encaixonat en alte-rosos talls de rocas; y al poblé de Beuda: era al mitj dia. Aquest

poblé te una iglesia románica de típica fatxada, y en son interior,de tres naus, duas picas d' aygua bencyta 1' una d' ellas molí anti-gua y d' istil de las ¡a descritas.

Desdo Beuda, y en havent dinat, en uns tres quarts se trasladarená Sant Domingo, iglesia forana, antiguamem Priorat (prop de Pa-lera). Sa arquitectura románica ofereix la circunstancia de noestar adulterada per cap reforma, vegentshi lo primitiu cor formatsois per una paret baixa que tanca la ñau central, permetent lavista del altar major de tots tos punts del temple. D' allí pas-saren á veure la de Lligordá, també románica y molt scnzílla, y alsortirne en direcció á Meya, sorpresos en mitj del bosch per unayguat toparen casualment la carretera de Besalú á Fígueras y ana-ren al primer d1 aquets pobles, á causa de 1' inseguritat del temps.

A Besalú van emplear lo restant del dia en visitar sas grandio-sas antiRuetats, que no mentarán per formar ¡a objecte d' anteriorexcursió.^Lo diumenge 12 retornaren en carruatge á Gerona yd'allí á Barcelona molt satisfets d'haver visitat punts tant atrac-tivols com poch frecuentáis.

Los treballs fets duran 1' excursió foren los següents: Per loSr. Vergés: acuarela del saltant de Santa Margarida, y dibuixosd' un canalobre deis Archs y del menhir de Santa Pau. Per loSr. Aultístia: Croquis de la creu de pedra y detulls y planta de laparroquia d' Amer: finestra de Santa Pau; detalls y planta de 1'iglesia de San Joan las Fonts; detall del claustre de Sous, fatxada ypicas d' aygua beneyta de I1 iglesia de Beuda. Los tres excursionis-tas tragueren també cálchs de la inscripció hebraica d' Amer y dela del ossari de Santa Pau. Durant lo viatge se repartiren, ab es-pecial recom:inació, varías fullas d' ínstruccíó arqueológica.

COMUNICACIO.DELKGACIÓ DS LA ASSOCIACIÓ CATALANISTA D' EXCURSIONS CINTÍFICAS

Á VALLFOGON-A DE Rircoitp.En curriplíment al deber que m' imposa 1' honrós cirrech de soci dele-

gaC de V Associació que tant merescudaincnt presideix, poso en coneme-raant de vostá que lo dia dos del mes actual conmemora aquest poblé lo2JS aniversan Je 13 tnort del virtuós sacerdot y festín poeta Rot, Dr. vi-1

cens Garcfa, qual programa descriuré ab la major brevetat possible per

— 6r)3 —

A las deu del dematí se digué solemne ofici de difunts cantat per la or~

cubrían lo negretúmol alsat en mitj del' esglesia, y numerosa y escullidaconcurrencia omplia las naus del temple.

A las quatre de la tarde tingué lloch la sessió necrológica presidida perlo Sr. Alcalde 1). Joseph Solé en la espayosa sala del Ramón, adornadapera aytal objecte ab tot lo gust possible.

Uegtren composicions adecuadas al acte los Srs. Corbella, Maní, Ro-sell y Puigbonet y parlant també los Srs. Ribalta, il-lustm raetje de Ca-marasa, y Gomis, conegut capitalista de Tarragona, feren una bonicaapología del llorejat Rector, animant ais vallfogonins pera que anyalmentcontinuessen aquella diada.

Un desagradable incident promogut per dos nltres batiyistas, al fer usde la páranla, icu cambiar 1 entussiasme del publich. VOIGUC un d ellsconsiderar á García afiliat á la democracia, y lo segon, per lo coiMrari, liatribuhí ideas absolutistas, Foren contestáis sos inoportuns arguments abuna enérgica perorado del Sr. Puigbonet, qui en nom de la mesa maní-festa que 1 objecte de la sessió era purament literan y que no era aquel!lo lloch pera ferio judici crítich délas opinions políticas del que finsavuycap partit ha tractat de apropiarse. Al voler rectificar un d' clls. lo senyorPresident estiguc acertat en tancar la sessió, evitant aixfs que la impa-ciencia del números públich se convertís en manifestacions quals resul»tats hailrian sigut ben segur de fatals consequencias. Ab lo niajor ordrela concurrencia abandona lo local, lamentant lo ocorregut, sens que nin-gú abones la inoportunitat deis aludits forasters.

A las vuit del vespre al planyidcr só de las campanas y ais armoniososecos de una mana fúnebre, comissions del Ajuntament, Joventut vallfo-gonina, y banyistas concurrents á aquestas ayguas, anaren ab ordenadaprofessó á depositar coronas de llorer damunt la tosca llosa que guardalas cendras del celebrat García, protiunciantse patriótichs discursos alu-sius ¡i la cefimonia. Ademds délas sohreditas comissions tingueren allírepresentacíó V ASSOCIACIÓ CATALANISTA, la redacció de La R.cumxensa.^y1' Associació d' excursions catalana, depositantse respectivas coronas en

Rcbi per mon humil conducte 1 ASSOCIAÍ̂ IO CATAT,ANISTA TI EXCTTRSIONSCIENTÍFICAS lo coral agrahiment deis Vallfogonins per haver contribuit tantdirectament á arrelar en son cor aytals mamfestacions envers lo geni pre-ciar del segle XVII, lo inmortal aRector de Vallfogonan, gloria de las-lletras catalanas.

Deu guard á vosté molts anys.Vallfogona 6 de Setembre de tSSi.—La soci delegat, F. M.\RTÍVGUIM.

- 6,4 -

NOVASEn la distribució de premis ¡le 1' Exposició d' arts suntuarias efectuada

•en 1877, y que tingué lloch en lo Saló de Cent lo día 25 del corrent fouadjudica! á nostre Associació per sa interessant col-lecció sigilográfica, unpremi de una medalla de plata ab son corresponent diploma.

En lo Congrés internacional geográfich que s' ha celebrar en lo presentraes á Venecia hi ha estat representada nostra Associació pe '1 distingitconsocí D. Joseph Ricart Gíralt, direclor de la Revista Marítima que "spublica á n' aquesta ciutat, qui ha obtingut la honrosa distinció de esserelegit President d' altre de las seccions del Congrés.

Los Rnt. Rector y Capellá custodi de la parroquia de St. Miquel y Nos-ira Senyora de la Mercé, han fet 1' obsequi de remetrer á nostra Assocu-ciú una excel-lent folografía de I1 imatge de Ntra. Sra. de la Mercé senselas robas que completament la desfiguran. Dita santa imatge, pressump-ta obra del sicle JCIII, está sentada en ampie y sumptuós faldistori ab al-gunas esculpturas ojivals executadas ab molt coneixement del cstil y pul-aritut. Si be la tosquetal de las mans revela la notable antiguetflt de laesculptura, y també la posició de las espatllas, la franca execució de latesta sense toca y la bona disposició deis plechs de ¡a faldamenta de la tú-nica y mantcll, ostentan una disposicíó tan armónica y ben entesa, queensemps ab la forma del calsat, anuncian ]a un progres que s* accentuáen lo sigle XIV. No menos perfecte es la escultura del iníant c¡ue sosté1* imatje sobre sa falda, y tant per sas proporciona com per diferents de-Gran es lo servey prestat al art y á 1' arqueología ab la reproducció foto-gráfica de la repetida imatge, mentres s1 espera lo dia en que puga essercontemplada per tothom sens los actuáis vestits, si be richs, innecessaris.

Nostre consoci D. Rafel Guardia, inteligent editor de música que teson despaig en lo passatje de Bacardf, nos ha fet present d' un exemplarde la celebre y hermosa composició del segle XIV, coneguda per MarxaReal deh Reys d' Aragó. Dita mana ha sigut transcrita pera piano perlo distingit professor de la Escola de sorts-muts y cegos, D. Eussebi Fer-rán. Acompanya al cxemplar de la obra una elegant portada feta per loSr. Labielle. Desit¡ant la Associació que tan preciosa manta fos deguda-ment coneguutij insinúa al Director de la band& d Inginyers Sr. Mal*rTio la conveniencia de trascríurcla pera esser tocada per dita banda enlas níts deis present estiu en los concerts donáis al Prat Cátala, y haventaccedit dit senyor, se «ecutá ab lo millor éiít.

deis monuments bisiórichs, transcribim la noticia que inserta un colegade que Rustem Bajá, gobernador del Líbano, lia manat que pera la con-servació deis cedres del Libnno ios construnida una paret de tanca a soncntorn h posantse un vigilant dintre del recinte. No 's pern^cterá cncendrefoch dintre de dit clos, no 's podrán trenesr brancas m rehrots de dits fa-

motivá 1' ordre dihent que espera que tais disposicions serán guardadasper los naTurals del país y tambe pels vi3tjants cstraniers, puig ells sabrán

güetat al) los que están llígats antichs é ínteressantíssims recorts. Acabadincnt que los interpretes y conductors de cuvallcrias serán responsables

Revista de Topografía, Agrimensura y Catastro; La Propaganda y

Revista popular de conocimientos útiles, de Madrid; Boletin-Revista de la

presse citlwlique, de París.

l'cr lT> Rnt. P. Fr. Agustf Arques y Jover: Breve historia de Ntra. Se-nyora del Milagro de Concentaynes, Lérida, 1881, y Piadosos obsequiosá Nlra. Sra. de los Dolores, Ldrida, 1881. l'er D. Esteve Trayter y Co-lomer, delegar á Figueras: 16 dibuiíos de varis escuts de diferenes pobla-

que endon U Colegiata de Sant Pere de YUaberiran, per Joseph Roca,1844. Per D. Ramón Suriano: Notice sur ¡es machines expase'es parP. Alauzet et Cic; Quelques conseils surtes moyens d' entreíenir ei deconserver en pon etat les carre&ux titfooides uxostiiqucs, IGS sramts et lesmarbres artificiéis, Avígnon, ¡%-jb; La vista^ por D. Luis Conons y Dal-mau, Barcelona, ,87o; Noticia sobre ¡osproductos de las Cia. Marselle-sa **e los cfjiíejitiis del tnedtoiita^ Marsellaj io^y¡ Aducís mincfciles deVals, por el Dr. Clermont; Empleo del arsenialo de hierro, Arsénico,

fósforo, por el Dr. Barón, Parts; Informe sobre el proyecto, ante-proyec-tos y dcttja's documentos relativos a la reforuia interior de BarcelonaBarcelona, 1880; Pliego de condiciones económicas que acompañan alproyecto de reforma de Barcelona y recurso elevado contra dicho pro-yecto por la Asociación de propietarios de fincas urbanas de Barcelona yde su fonn de ensanche, Barcelona 1881; Proyecto de presupuestos mum'.cipales de la ciudad de Barcelona para el año económico de 1879-1880;

— 696 —

Presupuesto ordinario de gastos é ingresos de la ciudad da B.zrcelortxpara elejercicio económico de 1880 d Si, aprobado por la Junta Muni-cipal, en sesiones de 19 y aS Agosto y i3 Setiembre de 1880; Estudiosobre las srfles naturales ¿trsentco'-jdrricas del manatitial L*A DOMINICApor el Dr. Durand, médico residente del Hotel de los inválidos de Parts;Proyecto de una tran via central, que partiendo de lo que ha de ser pla-za mercado de *S. Antonio termine en las estaciones de l'rancia y ¿ara —goza, ideado por D. Eduardo Barral y Vidal, Barcelona, 7879, Per laAsociación artistico-arqueológica Barcelonesa: Álbum de la exposición

lógica durante los meses de Enero y Febrero del año i88if Barcelona,1881. Per D. Pelegrí Casades: Varis exemplars de moluscos procedentsde Rosas. Per D. Pasqual Godo: Una caixa de nuvia del segle passat. PerD. Joaquim Hotet y Sisó: Discurso leído por el donador eldía3i deOctubre de 1880 en el acto de la solemne distribución de los premios delCertamen celebrado por la Asociación literaria de Gerona, Gerona 1880.Per'D.Juli E. Terrats: Nuevos estudios acerca de Las Peytonas, porMr. F. Dcfresne, París, 1881. El origen del hombre según la ciencia, té-sis del doctorado por D. Lesmes Sánchez de Castro, Madrid, 1880. Lastres rosas de los elegidos, por Mons. Segur, traducido por la redacciónde la Propaganda católica de Falencia, Patencia 1878, Guia-manual del

Puig, Gerona 1869. Per D. Rafel Guardia: Marxa Real deis Reys d'Aragáen lo scgle XIV transcrita pera piano per D. Eussebi Ferran, Casa edito-rial y Magatsem de música del propí donador. Per D. Joan Bta. Pedrals,Pbre: Fundación del antiguo Seminario conciliar y Universidad de Tar-ragona por el Exmo. Cardenal Cervantes, Arzobispo de la misma. Per losSrs. Rnts. Rector de la parroquia de S Miquel Arcángel y Ntra. Sra. dela Mercé y Capellá custodí del camaril: Una fotografía contenint la ver-

primera que bajo este título fue venerada en el mundo o sea desde el si^glo XIII. Per lo Rnt. D. Domingo Lamolla, Pbre.: Goigs de la Mare deDeu de la Real é Insigne Colegiata de Meya baix lo Misteri de la Assump-ta. Per D. Joan Cardona: 6 láminas contenint grabáis diversos deis se-glesXII-XVI Ver la Real Academia de ciencias naturales y Artes deBarcelona: Mentorias llegidas en la propia corporacíó. Per la JoventutCatólica de Valencia; Odo.A la Concepción de María, de ü. Juan Rodrí-guez y Guzman. Per D. Agustf Querol: varis exemplars de moluscos fos-sils trobats en la ermita de la Providencia del terme de Tortosa.

Imprenta do «La Renaínonsaii, Xuolft, 13, baixos.