MassimoVignelli

Composició Tipogràfica

Massimo Vignelli va néixer a Milà, i va estudiar arquitectura a Milà i Venècia. Del 1957 al 1960 va estar als Estats Units. L’any 1960, va crear l’estudi Vignelli de Disseny i Arquitectura a Milà. Al 1965, Massimo Vignelli va ser el director de disseny i co-fundador d’ Unimark In-ternational Corporation. Juntament amb Lella Vignelli, va establir les oficines de Vignelli Associates l’any 1971 i Vigne-lli Designs el 1978. El seu treball inclou disseny gràfic i corporatiu, disseny de publicacions, i disseny de producte per a marques líders americanes i europees.

Entre els seus treballs més destacats i no-tables, cal ressaltar el sistema de senya-lització i de mapes per al metro de Nova York ( 1966) i el Museu Guggenheim de Bilbao (1998), la identitat corporativa de

BIOGRAFIA

Bloomingdale’s (1972), la de United Co-lors of Benetton (1995), i un llarg etcètera.

El més interessant d’aquest dissenyador és la seva aproximació al disseny com a solució de problemes, com una dis-ciplina que crea productes no elitistes. S’allunya del disseny cortesà i abraça els ensenyaments d’escoles que bus-quen centrar-se en la funció mes que en l’estètica dels productes. Es declara se-guidor de Mies van der Rohe, de Joseff Hoffman, i persegueix un disseny res-ponsable amb la societat.

If you do it right, it will last forever.

Projectes

Projectes

American Airlines

Un disseny que no ha canviat fins ara, des de 1967

Massimo Vignelli va néixer a Milà, i va estudiar arquitec-tura a Milà i Venècia. Del 1957 al 1960 va estar als Estats Units. L’any 1960, va crear l’estudi Vignelli de Disseny i Arquitectura a Milà. Al 1965, Massimo Vignelli va ser el director de disseny i co-fundador d’ Unimark Inter-national Corporation. Juntament amb Lella Vignelli, va establir les oficines de Vignelli Associates l’any 1971 i Vignelli Designs el 1978. El seu treball inclou disseny gràfic i corporatiu, disseny de publicacions, i disseny de producte per a marques líders americanes i europees.

Massimo Vignelli va dissenyar l’identitat corporativa de la compan-yia aèria American Airlines entre l’any 1966 i l’any 1967, mentre era a Unimark. El dissenyador va unir grà-ficament les dues paraules (ameri-can airlines) en el logotip, utilitzant-ne les inicials, separades per un salt de color i afegint-hi l’àguila al mig. Aquest joc visual va crear en el seu moment una sensació de transgres-sió.

Els colors utilitzats donen a entendre perfectament l’origen de la marca, ja que s’utilitzen els colors de la ban-dera dels Estats Units d’Amèrica, i l’àguila com a símbol del país es veu

simplificada de forma que es con-verteix gairebé en un pictograma.

La simplicitat del disseny i la bona utilització dels colors i la tipografia, han fet que aquest disseny perdurés en el temps (ha estat vigent durant més de 40 anys), fins que recentment la companyia ha canviat tota la seva imatge gràfica després d’uns anys de reestructuració de tota la marca després d’entrar en bancarrota l’any 2011.

«Me gusta el diseño para ser semán-ticamente correcto y consistente desde el punto de vista sintáctico, pragmático y comprensible.Me gustaría que fuera visualmente potente, elegante, intelectual y, so-bre todo, atemporal».

Skyline

Des de 1978 s’ha anat publi-cant periòdicament el “New York Architecture and Design Calendar” per l’institut dArqui-tectura i Estudis Urbans.

La utilització del blanc i negre per les fotografies i la tipogra-fia en bold donen molt poder al negre, juntament amb les línies gruixudes horitzontals que pre-dominen en tota la publicació, tant a la portada com a l’interior, però els espais blancs que es deixen en abundància fan que l’equilibri entre blancs i negres crei una composició molt neta i legible.

Skyline

Knoll

Massimo Vignelli va dissen-yat l’any 1966 aquest poster per a Knoll, marca que fabrica mobles d’estil contemporani, identitat de la qual ell mateix va dissenyar.

Jugant amb les transparències dels colors i superposant les lletres unes sobre les altres, crea un efecte de molts colors (en realitat només n’hi ha tres) i fa que el nom quedi tallat. Des-prés, perquè sigui legible, juga amb la diagonal de la lletra K per escriure en aquella direc-ció el nom de la marca, així com

Knolltext petit que també queda en diagonal però darrere les lle-tres de colors, per restar-li pro-tagonisme respecte el nom de la marca.

En aquest treball juga tant amb la tipografia com amb els co-lors, les superposicions i les jerarquies de tamany i posició.

L’any 1966 Massimo Vignelli va dissenyar el sistema de senyalització i de mapes de les línies de metro de Nova York.

Mitjançant la simplificació de les línies i de les direc-cions, va aconseguir crear un sistema senzill de llegir encara que contingués molta informació. Fins aleshores, els mapes de metro portaven també informació sobre els carrers de sobre el metro que feien que hi hagués massa informació. En canvi Vignelli va obviar tota la in-formació que no era necessària per entendre el mapa i va simplificar les direccions utilitzant-ne únicament 3: horitzontal, vertical i diagonals. Les línies de metro es separen per colors. La tipografia Helvetica ajuda a la le-gibilitat tant del mapa com de la senyalització.

Per al mapa, es jerarquitza la informació segons el cos de la lletra, i segons la versió (bold o regular).

Metro de Nova York

identitat corporativa DUCATI

L’any 1998, VIgnelli va dissenyar la nova identitat corporativa de la marca de motos italiana Ducati.

Va optar per eliminar completa-ment la imatge que fins llavors ha-via tingut la marca i va dissenyar una nova imatge que transmetés tecnologia, minimalisme. Amb el color vermell i la tipografia Uni-vers italic en dues versions, la versió bold italic i la versió light

italic, va aconseguir donar a la marca aquesta nova imatge més tecnolòfica i esportiva que fins ara no havia aconseguit transmetre.

La seva simplicitat i bon disseny fan que avui en dia encara perdu-ri aquesta identitat de la marca, no ha canviat.

identitat corporativa

Benetton

L’any 1995 va dissenyar la nova identitat corporativa per a Benetton.

L’objectiu d’aquest redisseny era crear una identitat que cobrís un ampli ventall de productes, i que funcionés tant per logos com per etiquetes, packaging, sen-yalitzacions, etc.

Com en tots els dissenys de Massimo Vignelli, la seva simplicitat tant en els co-lors com en la tipografia i la composició, han fet que aquest disseny perduri en els anys, ja que, des de l’any de la seva creació al 1995, no s’ha modificat la mar-ca fins l’any 2011, on és gairebé impos-sible apreciar els canvis que s’hi van fer, ja que es va mantenir el color però es va

substituir la tipografia Gill Sans per una de creada especialment per a la marca, la Benetton Sans, gairebé igual que la Gill Sans. També es van fer alguns can-vis en la orientació dels textos per a les etiquetes, però tot van ser canvis bastant sutils. Fins i tot hi ha molta gent que no s’ha adonat que la imatge de la marca ha canviat. Aquests canvis tan mínims són una senyal que Vignelli va crear un dis-seny totalment correcte i atemporal.

L’any 1984 va dissenyar per IBM el packaging i els manuals per al llançament del PC de la mar-ca.

En comptes d’utilitzar els tí-pics materials de plàstic que es feien servir per tots els objecte d’informàtica o tecnologia, es van utilitzar el cartró i colors pastels per a suavitzar-ne la imatge per tal de fer-la més ele-gant.

IBM La tipografia és la protagonista en el disseny d’aquest packa-ging. En aquest cas, es combina la tipografia del Logotip d’IBM amb una tipografia amb serifa en versió bold per als números i en versió italic per al text.

La tipografia amb serifa combi-nada amb els tons daurats que se li dona a la capsa (jumtanent amb el material) donen una sensació de sofisticació al pac-kaging.

IBM

Massimo Vignelli ha estat i segueix sent, un dissenya-dor que crea productes bons, atemporals, que perduren en el temps. La seva clau és la simplicitat i la “populari-tat”. Fa dissenys que poden arribar a tothom, no perquè siguin bons queden limitats a uns quants privilegiats. D’aquesta manera acosta el bon disseny al gran úblic, cosa que fa que la gent sigui més conscient del que està ben dissenyat i del que no, i fa que ho valorin més.

Els seus jocs amb jerarquies de tamany i de color, facin que no hagi de fer pràcticament variacions amb la tipo-grafia. Utilitzant-ne una de sola pot crear grans dissenys amb una composició neta i ordenada, de fàcil legibilitat iatractiva a la vista tant dels dissenyadors o amants del disseny com del gran públic.