Mòdul V Full de càlcul - thomastecno.files.wordpress.com fileFull de càlcul:Calc 1. CALC Calc és...

Materials de formacióPaquet integrat OpenOffice

Mòdul V

Full de càlcul

Ernest Prats García

Setembre 2003

Adaptat a la versió 2.0

per Juan Martínez González

Juliol 2006

Full de càlcul: Calc

Full de càlcul: Calc© Ernest Prats García

Adaptat a la versió 2.0 per Juan Martínez González

© D’aquesta edició:Servei de Formació Permanent del ProfessoratDirecció General d’Ordenació, Innovació i Formació del ProfessoratGovern de les Illes BalearsConselleria d’Educació i Cultura

Juliol de 2006

Autors: Ernest Prats García – Juan Martínez González 2

Taula de continguts

1. Calc.......................................................................................................................................................51.1. Accedint a Calc..............................................................................................................................51.2. Els elements de Calc.....................................................................................................................61.3. Files, columnes i cel·les.................................................................................................................91.4. Les eines de Calc.........................................................................................................................10 2. Introduint informació.....................................................................................................................152.1. Aplicant formats de text i numèric...............................................................................................152.2 Modificant la informació...............................................................................................................162.3 Introduint càlculs numèrics..........................................................................................................182.4 Emprant les funcions de Calc......................................................................................................19

3. Dibuixant un diagrama.......................................................................................................................223.1 Creant un nou diagrama..............................................................................................................223.2 Modificant un diagrama................................................................................................................25

4. Exportant un full de càlcul a format HTML........................................................................................31

Convencions

Els símbols utilitzats en aquest text són:

Activitats d’introduccióActivitats completament guiades amb exposició gradual de continguts, que permetinassegurar els continguts mínims de la programació del mòdul de formació.

Activitats de consolidació i reforç: Aquestes activitats presenten una dificultat un poc superior ja que no són tan guiadesi permetran un millor domini dels temes estudiats.

Activitats d’entrega obligadaLes activitats que vénen marcades per aquesta icona s’hauran d’entregarobligatòriament per tal de superar el curs de formació.

Activitats opcionalsActivitats d’ampliació de coneixements que permetin aprofundir en la temàticatractada.

Recomanacions o comentarisRecomanacions o comentaris que permetran una millor realització de les activitatsencomanades.

AjudaPer a algunes activitats, si la seva resolució presenta problemes, es podrà consultarl’ajuda, que donarà pistes per facilitar-ne la realització.

Recursos addicionalsPer poder ampliar els coneixements, es posa a la disposició dels alumnes unadocumentació complementària de consulta o d’ampliació.

Full de càlcul:Calc

1. CALCCalc és el mòdul d’OpenOffice que actua com a full de càlcul. Com a tal s’entén un conjunt decolumnes i fileres a les quals s’hi pot emmagatzemar informació de diferent tipus. A més, es podenrealitzar tota classe d’operacions amb la informació del full de càlcul, especialment amb aquella queestà en format numèric. El gran avantatge és que les dades es poden modificar, i els càlculs queestan relacionats amb elles es refan, amb la qual cosa no s’han de repetir totes les operacions.

Les dades incloses a un full de càlcul es poden també visualitzar en format gràfic, d’una maneraràpida i senzilla, facilitant-se així la seva lectura i interpretació.

Calc és compatible amb Microsoft Excel, i pot llegir i escriure fitxers en el format d’aquest programa.

1.1. ACCEDINT A CALCLa creació d’un nou full de càlcul amb OpenOffice.org Calc es fa de la mateixa manera que a d’altresmòduls, o sigui de quatre maneres diferents:

• Des de [Inicia – Tots els programes – OpenOffice.org 2.0 - OpenOffice.org Calc]

Si ja tenim en funcionament OpenOffice, ho podem fer des del botó Nou de la barra de funcions iescollint l'opció corresponent o des de [Fitxer – Nou – Full de càlcul].



● Si utilitzes Linux, en la seva distribució Mandrake 9.1, el trobaràs a [Oficina – Fulls de càlcul– OpenOffice.org Calc].

1.2. ELS ELEMENTS DE CALCLa pantalla que apareix en crear un document nou és molt semblant a la de la resta de mòduls delprograma que hem anat veient fins ara.

A la part superior de la pantalla hi trobam la barra de Menús i a continuació, la barra Estàndard(comunes a tots els mòduls d'OpenOffice.org), on s'hi troben els símbols per a les funcions mésimportants que estan sempre a la nostra disposició. La barra Formatació que ofereix les funcions



més habituals per donar format als documents de full de càlcul sense utilitzar estils. I, finalment, hitrobam una barra pròpia del mòdul de full de càlcul, la barra de fórmules.

A la part esquerra de la pantalla tenim la barra Eines i a la part inferior de la pantalla la barra d'estat.

A la barra de Menús, seleccionant Visualitza / Barra d’eines, veureu totes les barres.

També a la part inferior disposam dels botons de moviment (primera pàgina, pàgina anterior, pàgina

següent i darrera pàgina) i diferents pestanyes que ens permeten accedir directament a qualsevol de

les pàgines del nostre full de càlcul. Amb el menú contextual (botó dret del ratolí damunt el nom del

full), podrem realitzar diferents operacions, segons veurem a continuació:

Els botons o fletxes de moviment apareixen desactivadesDe principi, les fletxes de moviment entre fulls estan desactivades. Només s'activen quanno hi ha suficient espai per a visualitzar tots els títols de full al mateix temps.

A aquesta zona, amb el menú contextual (botó dret del ratolí), podrem realitzar diferents operacions:

• Inserir noves pàgines al nostre full de càlcul Podrem seleccionar la posició a dins del full decàlcul de la nova pàgina, el nombre de pàgines i fins i tot podrem introduir informació a partir d’unfitxer ja existent.

• Eliminar una pàgina del full de càlcul. Si es confirma l’eliminació, ja no es podrà recuperar lainformació de la pàgina.



• Canviar el nom a la pàgina. Podrem donar el nom que vulguem a les pàgines del full de càlcul.De tota manera, no convé que aquests noms siguin massa llargs, perquè l’espai de visualitzacióés més aviat escàs.

• Moure o desplaçar una pàgina del full de càlcul. El podrem moure a dins del full de càlculobert, a la posició que vulguem, o bé inserir-lo a un altre document que en aquell moment estiguiobert. També tendrem la possibilitat de crear un document nou amb el full (o fulls) seleccionats

Seleccionar totes les pàgines del nostre full de càlcul. Qualsevol acció que s’apliqui desprésd’això afectarà a totes les pàgines del full, per la qual cosa convé anar alerta.

Les opcions que apareixen a continuació [Retalla – Copia - Enganxa] no tenen efecte damunt lespàgines, sinó a la informació que hi hagi seleccionada en aquest moment al full de càlcul actiu, el quepot portar a confusions.

Activitat d’introducció 1 – Canviar el nom a les pàgines Crea un nou full de càlcul. Canvia el nom a les seves pàgines, de manera que quedin de lamanera següent:Full 1 – Pressupost viatge• Full 2 – Ingressos

• Full 3 – Gràfic ingressos

Guarda'l amb el nom de Pressupost_viatge_estudis.ods



1.3. FILES, COLUMNES I CEL·LES

Si miram la zona central de la pantalla, hi veurem el full de càlcul pròpiament dit. S’organitza en files

(horitzontals) i en columnes (verticals). L’encreuament d’una fila i d’una columna rep el nom de cel·la.

Per anomenar les files, s’empren números. Així, la primera fila és la 1, la segona és la 2, i així

successivament, fins arribar a 65.536 (aquest és el valor més elevat pel que fa a les files).

Les columnes s’anomenen a partir de lletres. La primera columna és la A, la segona és la B... El

màxim valor possible és el IV, el que ens dona un màxim de 256 columnes.

Les cel·les reben el seu nom a partir de la combinació de columna i filera. Per tant, la primera cel·la

d’un full de càlcul és la A1, i la darrera possible, en el cas d’OpenOffice.org Calc, la IV65536, el que

ens dona un total possible de: 16.777.216 cel·les.

Per moure’s pel full de càlcul, podem emprar les fletxes del cursor, el ratolí o bé escriure el seu nom

(en format columna-fila) a la primera casella de la barra de fórmules, i així podrem anar-hi

directament, sense perdre el temps en moviments de pantalla.

Quan se selecciona, per exemple arrossegant amb el cursor, un conjunt de cel·les, el grup s’anomena

des de la part superior esquerra a la inferior dreta. Per exemple C5:E9, és a dir, el nom de les cel·les

que el delimiten separat per dos punts. Això s’anomena també rang.


cel·la activa

cel·la C4

fila 4columna C


El contingut d’una cel·la pot ser un nombre (dada numèrica) o una paraula (cadena de caràcters, que

poden contenir dígits i lletres).

Donar nom a un conjunt de cel·les

Si es vol, es pot donar un nom a un conjunt de cel·les, o rang, per facilitar la seva

utilització a les fórmules.

Quan es té feta la selecció, s’escull [Insereix | Noms | Defineix...], i se li dona el nom

que es vulgui.

A partir d’ara, es pot fer referència al conjunt de cel·les pels límits [C1:D18] o bé pel nom que se li ha

assignat. A més es pot anar directament a ella desplegant la llista de la primera casella de la barra de

fórmules, on hi figuren tots els conjunts de cel·les definits.

1.4. LES EINES DE CALC

Com ja hem comentat abans, la barra Eines es troba a la part esquerra de la pantalla i es pot

desplaçar a qualsevol altre lloc. El seu funcionament és semblant a la de la resta de mòduls.



Insereix imatge o símbol. Permet inserir a la pàgina activa del full de càlcul

una imatge existent al nostre ordinador o un símbol, és a dir, un determinat

caràcter de qualsevol font instal·lada a l’ordinador. És especialment útil quan

es treballa amb lletres que en realitat són dibuixos. Amb aquest sistema

Insereix cel·les. Amb ella podrem inserir una nova cel·la a una determinada

posició del full de càlcul, una fila o una columna.

Insereix un objecte. Ens dóna la possibilitat de col·locar al nostre full de

càlcul objectes de tipus variat: diagrames, imatges des del propi editor,

fórmules, marcs, i d’altres, com objectes OLE, plugins o applets de Java.

Camps de control de formulari. Obre una barra amb les eines necessàries

per crear un formulari interactiu.

Formatació automàtica. Permet aplicar diferents formats preestablerts a una zona d’un full de càlcul.

Perquè l’eina s’activi, és necessari fer prèviament una selecció de cel·les del full, a les quals

s’aplicarà el nou format.



Selecció de temes. Permet aplicar a un full de càlcul una

determinada combinació de colors. En afectar al seu

conjunt, no és necessari seleccionar prèviament res.

Filtre automàtic. En activar aquesta funció, apareixen

botons de llista desplegable a les capçaleres de les

columnes. Així podrem mostrar només aquells valors que

ens interessi visualitzar en un determinat moment, ocultant-

ne la resta.

Filtre estàndard. Especifica les condicions lògiques per

filtrar les dades d’una taula.

Filtre avançat. Defineix un filtre que pot combinar fins a 8 criteris de filtre.

Seleccioneu la font. Obre un diàleg que permet seleccionar l’origen de la font de dades i, a

continuació., crear la taula.

Conversor d’euros. Converteix les quantitats monetàries dels documents d’OpenOffice.org

Calc i els camps i taules de documents d’OpenOffice Writer en euros.

Defineix. Obre un diàleg en el que es pot especificar un nom per a l’àrea seleccionada.

Cerca de l’objectiu. Obre un diàleg en el que es pot resoldre una equació amb una variable.

Agrupa. Defineix l’àrea de cel·les seleccionada com a grup de files o de columnes.

Desagrupa. En un grup anidat, es lleven del grup les darreres files o columnes agregades.



Més informació referida a la barra d’eines. Si pitjam el triangle situat a la dreta (o

a la part inferior si està col·locada en posició vertical) de qualsevol barra d’eines,

podrem: definir els botons visibles, configurar la barra... i fixar la posició de la

barra d’eines.

La configuració de les barres d’eines (a l’estil de l’Office de Microsoft) permet configurar

l’OpenOffice.org a la nostra mida: L’OpenOffice.org Calc 2.0 incorpora noves barres d’eines respecte

de la versió anterior.



Especialment significatiu és el tractament dels formularis, als que es dediquen 4 barres d’eines:

Controls de formulari, Disseny del formulari, Navegació de formularis i Objecte del formulari.

Activitat d’introducció 2 – Visualitzar les diferents barres d’einesEn aquesta pràctica del mòdul hauràs de fer una cosa relativament senzilla: desplegartotes les barres d’eines que hi ha disponibles. Per saber amb un cert detall la funcionalitatcadascun dels botons, selecciona [Ajuda | Què és això?] i veuràs com, en posar-te aldamunt dels botons, apareix una explicació detallada de les seves funcions. Si tensdubtes, ho pots consultar al teu tutor o tutora.



2. INTRODUINT INFORMACIÓ

Per introduir qualsevol tipus d’informació, textual o numèrica, a un full de càlcul, simplement enssituarem a la cel·la que ens interessi, escriurem el valor (textual o numèric), i confirmarem pitjant latecla [Intro] o la tecla [Tabulador]. La diferència entre l’una i l’altra és que amb [Intro] el cursor anirà ala següent cel·la de la columna, i amb [Tabulador] es desplaçarà a la següent cel·la de la fila.

2.1. APLICANT FORMATS DE TEXT I NUMÈRIC

Un cop introduïda la informació a una cel·la o conjunt de cel·les, la podem modificar emprant per aixòla barra d’objectes, on disposarem de les següents possibilitats:

• Font i grandària: permet seleccionar una de les fonts de text instal·lades al nostre ordinador, i

la seva grandària.

• Atributs: negreta, cursiva i subratllat. També incorpora doble subratllat.

• Alineació horitzontal: esquerra, dreta, centrat i justificat.

• Format numèric: permet donar format als números, i així es pot aplicar format de moneda, de

percentatge, recuperar el format estàndard i augmentar o reduir el nombre de decimals. Per

defecte, el text apareix alineat a l’esquerra i els números a la dreta.

• Sagnat: el segon botó permet augmentar el sagnat cap a la dreta del text. El primer dels botons

permet anul·lar o disminuir aquest sagnat.

• Línies: podrem escollir la posició de les línies que delimiten les cel·les.

• Color de fons: per aplicar un determinat color de fons a una cel·la o cel·les.

• Color del text: permet escollir el color del text.

A més d’aquestes possibilitats, en trobarem moltes més si accedim a [Format | Cel·les] on, entre

d’altres coses disposarem de gran quantitat de formats numèrics, i podrem escollir diferents

orientacions per a les cel·les.



A continuació teniu la finestra corresponent a [Format | Cel·les] que OpenOffice.org Calc anomena

Atributs de la cel·la.

2.2 MODIFICANT LA INFORMACIÓ

L’edició de dades a un full de càlcul, com és el cas d’OpenOffice, es pot fer de dues maneres:

• Directament a la cel·la. Se selecciona aquesta i es fa doble clic. A continuació, es pot moure elcursor i seleccionar la informació que interessa modificar, canviar aquesta, i confirmar amb[INTRO].

• Barra de fórmules. Quan se selecciona una cel·la, la informació continguda a aquesta apareix ala casella línia d’entrada de la barra de fórmules. Fent doble clic a ella podrem procedir amodificar la informació, fins i tot d’una manera molt més còmoda que en el cas anterior. Enacabar, pitjarem el símbol per acceptar els canvis o per cancel·lar l’edició.

Si una determinada informació no té prou espai a una columna, s’estén ocupant la que hi ha a ladreta. Això no és problema si la cel·la de la dreta està buida, però en cas contrari el millor que podemfer és canviar l’amplada de la columna.



Si ens situam a la barra on hi ha les etiquetes identificatives de columnes, veurem que el cursor, enpassar al damunt de la separació entre dues columnes, canvia de forma. En aquest moment, siarrossegam amb el cursor aconseguirem ampliar l’amplada de la columna.

Una altra possibilitat és fer que la columna s’adapti al text més llarg que hi hagi escrit. Per fer això,seleccionarem [Format | Columna | Amplada òptima] i confirmar el valor que se’ns proposa.

Encara en queda una altra possibilitat: que vulguem conservar l’amplada de la columna, hauremd’escollir [Format | Cel·les], i a l’apartat [Alineament] activar la casella [Ajustament automàtic deltext] a [Propietats]. Així la columna no canvia la seva amplada, i el text passa a ocupar les línies quesiguin necessàries. La cosa pot quedar molt millor si activam també la partició de mots.



2.3 INTRODUINT CÀLCULS NUMÈRICS

Per a la introducció de càlculs numèrics senzills, el millor que podem fer és emprar la barra defórmules. Després de seleccionada la cel·la on volem realitzar el càlcul, pitjam al damunt del símbol[=] que hi ha a la barra de fórmules. A continuació es poden introduir les dades del càlcul a realitzar.

Potser ja ho coneix tothom, però no està de més recordar que els operadors permesos són: + (suma),- (resta), * (multiplicació), / (divisió) i ^ (exponenciació). També és convenient tenir present que l’ordreen què es realitzen les operacions és l’invers al que acabam d’assenyalar. És a dir, si a un càlculnumèric hi ha una exponenciació, aquesta es realitzarà sempre abans que les altres operacions. Per estalviar problemes el millor és emprar parèntesi per forçar que els càlculs es realitzin en l’ordrecorrecte.

Si volem fer referència a un determinat càlcul al valor d’una altra cel·la del nostre full és suficientescriure el seu nom (per exemple, A5), i el programa s’encarregarà automàticament d’anaractualitzant els valors. També podem fer que el programa posi el nom de la cel·la automàticamentseleccionant aquesta amb el cursor (la cel·la apareix envoltada per un marc de color vermell).

Un dels càlculs més fàcils de realitzar amb un full de càlcul és sumar els valors numèrics d’unadeterminada columna. Si ens posam a una casella buida a la part inferior de la columna que té elsvalors a sumar, i pitjam Σ a la barra de fórmules, se’ns proposarà directament la suma dels valorsnumèrics que hi ha a dalt. El marc blau que envolta els valors es pot modificar si no es recullenaquells que ens interessen.



Activitat d’introducció 3 – Crear un full amb els ingressos del viatgeObre el full de càlcul que hem creat anteriorment. Activa la segona pàgina, el full que portael nom d’Ingressos viatge.Introdueix, a la primera columna, diferents conceptes de possibles ingressos: loteria denadal, festa al centre, entrepans al pati, torrada... això es deixa a la vostra llibertat.A la segona columna posa els valors numèrics, en euros, però després farem la conversiód'aquests valors a pessetes, perquè potser a alguns encara ens costa fer els càlculs en lanova moneda, malgrat el temps passat. Les dades en aquesta cas corresponen a aquestspossibles ingressos. Fes que al final de la columna numèrica aparegui una suma amb eltotal.Guarda altra vegada el full, que modificarem més endavant.

2.4 EMPRANT LES FUNCIONS DE CALC

A més de les operacions matemàtiques habituals, els fulls de càlcul porten predeterminades tota unasèrie de funcions de tot tipus: financeres, matemàtiques, estadístiques, de matrius, lògiques...

No entrarem en massa detalls, perquè aquí només volem donar una visió general de Calc, i lautilització de gran part d’aquestes funcions requereix tenir coneixements específics. De tota manera,mostrarem un exemple senzill a partir del qual es pot entendre com s’empren les funcions.

Per accedir a l’autopilot (un conjunt de pantalles que ens ajudaran a aplicar lesfuncions), selecciona la cel·la on anirà el valor i pitja el botó de la barra de fórmules.Apareix la primera pantalla. A ella seleccionarem com a categoria [Matemàtic] i dins ella la funció[CONVERT]. Pitjarem el botó [Següent].



Com veureu, aquesta funció necessita tres valors: el primer, numèric (la quantitat a convertir), elsegon textual (la moneda original, euros en el nostre cas) i el tercer també de text (la nova moneda,pessetes).Per seleccionar la cel·la del full de càlcul on hi posarem el valor podem escriure directament el seunom o pitjar el botó que hi ha a la dreta, que permet accedir al full de càlcul, i seleccionar allí la cel·la,pitjant altra vegada el botó per retornar a la pantalla de funcions.Els valors necessaris per a la conversió d'euros a pessetes son “EUR” per als euros i “ESP” per a lespessetes. És molt important fer notar que els valors textuals en aquest cas és OBLIGATORI ques’escriguin en majúscules i entre cometes. Si no és així, a la casella [Resultat] apareixerà unmissatge d’error. En acabar, confirmarem amb [D'acord].Si ens interessa repetir la mateixa operació amb una llista de valors, seleccionarem la casella queconté la funció que acabam d’aplicar i aquelles on volem que es repeteixi el càlcul (en el nostre cas,suposarem que les caselles a omplir es troben al davall de la que ja té el càlcul correcte). Ara s’escull[Edita | Emplena | Avall] i el full de càlcul aplicarà automàticament la funció a totes les cel·lesseleccionades, respectant les cel·les dels valors corresponents.


Seleccionar cel·la


Activitat d’introducció 4 – Aplicar funcions al full de càlcul

Obre el full de pràctiques que ja hem emprat anteriorment i selecciona la pàginaIngressos viatge. A la cel·la de la dreta del primer valor numèric activa l’autopilot de funcions i fes laconversió d'euros a pessetes del valor de l’esquerra.Aplica la funció a la resta de valors de la mateixa columna, tal com acabam d’explicar.Com a l’altra columna, fes que al final de la mateixa sumi tots els valors.Guarda altra vegada el full (ja queda menys per acabar!).

Més informació referida a les funcions

Ben aviat ens ve al cap una pregunta: quines són les funcions disponibles a Calc i quinaés la seva sintaxi? Per això no hem de patir, perquè a l’ajuda tenim una informació molt completa. Accedirema l'ajuda amb [Ajuda – Ajuda de l'OpenOffice.org]. Veurem que a la part esquerra de lapantalla hi ha una sèries de pestanyes amb els títols [Contingut (aquí hauràs deseleccionar “Hojas de cálculo”) , Índex, Cerca i Adreces d'interès] on podreu trobartota la informació necessària.



3. DIBUIXANT UN DIAGRAMA

Una altra interessant funció disponible als fulls de càlcul és la possibilitat de convertir les dadesnumèriques a format gràfic. A més, per facilitar la nostra tasca, Calc disposa de l’autoformatDiagrama, que ens ajudarà en la confecció del gràfic.

El gràfic es pot col·locar a qualsevol punt d’un full de càlcul, fins i tot a una pàgina diferent, el quefacilita l’organització de la informació i la sortida impresa de les dades. Com veurem de seguida, laprimera cosa que se’ns demanarà és que seleccionem el lloc on anirà aquest, per la qual cosa convétenir clar on el volem posar abans de començar.

3.1 CREANT UN NOU DIAGRAMA

El primer que s’ha de fer és escollir la barra d’eines Insereix unobjecte, i dins ella, l’opció [Insereix un diagrama].

El cursor de seguida canvia de forma, i amb ell haurem de dibuixarla zona del full on volem que aparegui el gràfic. Si volem tenir aquesten un full a part, per donar al mateix unes majors dimensions,seleccionarem el full i arrossegant amb el cursor marcarem lasuperfície on hi haurà el diagrama.

A la primera pantalla haurem d’indicar el lloc on es troben les dades. De manerasemblant a la creació de funcions, disposam del botó [Redueix] que ens permetaccedir al full de càlcul per seleccionar les dades del gràfic.

A continuació, passarem a la pàgina on hi ha les dades (si aquesta és diferent de la que hemseleccionat per dibuixar el gràfic). Per a la selecció de dades, simplement arrossegarem amb elcursor al damunt de la informació que ens interessa.

Si la informació no es troba a columnes adjacents haurem de fer el següent:

• Seleccionar la informació de les columnes que tenen la informació a incloure al gràfic.• Pitjar la tecla [Ctrl] (a alguns teclats apareix com a [Control]), i al mateix temps arrossegar

seleccionant la informació de la segona columna. El procés de selecció d’informació a diferentspunts del full de càlcul es pot repetir les vegades que es vulgui, sempre i quan es mantenguipitjada la tecla [Ctrl].

• En acabar la selecció, podem veure com ara ja figura a la finestra de creació de diagrames lainformació necessària. Si s’ha comès cap error, es pot esborrar aquesta informació i repetir elprocés les vegades que sigui necessari.

• Finalment, amb el botó [Redueix] podrem tornar a l’edició del gràfic.



Quan finalment ja tenim les dades correctament seleccionades, ja podem pitjar el botó [Següent].

Referències relatives i referències absolutesNormalment, als fulls de càlcul, les referències a les cel·les (del tipus A5, per exemple) sónrelatives. Això vol dir que si es copia la informació a un altre punt (com hem fet amb lesfuncions reomplint cap a avall), les referències s'adapten a la nova situació.Hi ha casos concrets, com per exemple quan treballam amb informació a una pàginadiferent del full de càlcul, que això no interessa, i per tant es passen a emprar referènciesabsolutes, que no variaran per molt que es mogui la informació. Per diferenciar les unes deles altres a les referències absolutes s’hi afegeix el símbol [$]. Així, una cel·la ambreferència relativa [A5] passaria a ser [$A$5] en tenir referència absoluta.També hi ha les anomenades referències mixtes, que es donen quan només es mantéinvariable un dels dos valors (fila o columna), com per exemple [$A5] o [A$5].

La següent pantalla ens permet escollir el tipus de gràfic que volem emprar. Hi ha una galeria quedisposa de tretze tipus diferents, i a la part esquerra podem veure representat el resultat del nostregràfic. Si activam la casella [Mostra els elements de text en la visualització prèvia] podrem veuretambé com quedarà el text al diagrama. En acabar, pitjarem [Següent].

La tercera de les pantalles varia, segons el tipus de gràfic que s’hagi escollit, perquè aquí se’nspresenten totes les variants del mateix, i com hem fet abans només haurem d’escollir aquella que ensinteressi, i després pitjar [Següent].



I ja arribam a la darrera de les pantalles de configuració del diagrama. A aquesta, podrem escollir sivolem que el nostre diagrama tengui un títol, que podrem introduir (en aquest cas hem escrit“Ingressos viatge d'estudis”), i també seleccionar si ens interessa mostrar la llegenda del nostre gràfic(el text explicatiu de cadascuna de les seves parts) que segons en quin tipus de gràfics és gairebéimprescindible. A alguns tipus de gràfics, com per exemple els de barres, ens permet a més posartítols als seus diferents eixos. En acabar, a la fi, ja podem pitjar [Crea] per mostrar ja el gràfic al full.

Activitat d’introducció 5 – Crear un gràfic dels ingressos

Obre altra vegada el full de càlcul amb el qual hem anat treballant fins ara. La pràcticaconsistirà en crear un gràfic que reculli els ingressos previstos al viatge d’estudis.El crearem a la tercera de les pàgines, que recorda que ha de tenir com a nom Gràficingressos.Les dades estan a la pàgina Ingressos, i fixa’t que has de seleccionar la primera columna(que recull els conceptes dels ingressos) i la segona (amb les quantitats en euros). Ja hemexplicat com es poden seleccionar columnes que NO siguin adjacents.Pots escollir el tipus de gràfic que vulguis, i incloure d’altres dades, si ho consideresconvenient.En acabar, torna a guardar el full de càlcul.



3.2 MODIFICANT UN DIAGRAMA

Després de crear un diagrama, ens podem trobar en la necessitat d’haver de modificar aquest. Perfer això és suficient fer doble clic damunt el gràfic i aquest se selecciona i apareix una nova barra debotons, a partir de la qual es podran fer les modificacions que es considerin convenients.

Els botons disponibles per a l’edició d’un diagrama són:

Títol activat/desactivat. Amb ell, podrem mostrar o amagar el títol del nostre gràfic. Si elque volem fer és editar el text del títol, ens posarem damunt aquest i farem doble clic amb elratolí. Un advertiment: si es pitja el botó de mostrar títol apareix una nova línia de subtítol,on podrem posar el que vulguem o simplement eliminar-la.

Llegenda activada/desactivada. Semblant a l’anterior, en aquest cas ens permet mostraro amagar la llegenda. En aquest cas el text de la llegenda no es pot editar, perquè estàdirectament relacionat amb el contingut del full de càlcul.

Títols dels eixos activat/desactivat. Aquest botó només està actiu amb segons quin tipusde gràfics, com els de barres, i permet donar nom als eixos Y, X i Z (aquest darrer en elsgràfics en 3D). Per editar el text, fer doble clic al seu damunt.



Mostra/oculta les descripcions dels eixos. En realitat, el que fa és mostrar o amagar elsvalors dels eixos, en gràfics com els de barres.

Graella horitzontal activada/desactivada. Permet mostrar o amagar les línies horitzontalsque faciliten la lectura del gràfic.

Graella vertical activada/desactivada. Com l’anterior, però en aquest cas afecta a lagraella en vertical.

Tipus de diagrama. Permet accedir a una pantalla on podrem canviar el tipus del gràfic.

Formatació automàtica. Accés a una sèrie de pantalles semblants a les de la creació deldiagrama, amb la diferència que no podrem canviar la font de les dades.

Dades del diagrama. En teoria, permet editar les dades del gràfic, però en el cas del full decàlcul està desactivat, perquè les dades són al propi full de càlcul, i és allí on les podremcanviar.

Dades en files. Es prenen les files del full de càlcul com a origen de les dades.

Dades en columnes. Es prenen les columnes del full de càlcul com a origen de les dades.

Redimensiona el text. Si s’activa, el text canvia les seves dimensions en variar-se les delconjunt del gràfic. En cas contrari, el text es manté igual. És convenient activar l’opció sivolem canviar les dimensions del conjunt del diagrama, emprant qualsevol dels botonsverds de les cantonades.

Reorganitza el diagrama. Permet recuperar l’alineació original dels elements del diagrama,si els canvis realitzats con ens agraden.

A més de totes les eines que acabam de comentar, en estar creats els diagrames com a gràficsvectorials, podrem modificar cadascun dels elements que el formen fent doble clic al seu damunt.Accedirem a una sèrie de solapes de configuració, que ens permeten variar tota classe deparàmetres. Si bé en algun cas concret hi pot haver variacions, es poden modificar els següentsparàmetres:

• Vores. Línies que delimiten l’objecte. Podrem canviar l’estil, el color, el gruix i el grau detransparència.



• Àrea. Permet canviar els valors que afecten al reompliment de l’objecte. Podrem escollir entrediferents possibilitats: que aquest reompliment sigui invisible, un color determinat, un gradient,una trama i fins i tot una imatge de mapa de bits.

• Transparència. Permet establir el grau de transparència del reompliment de l’objecte, i crearinteressants efectes, con gradients.



• Caràcters. Font que s’emprarà per als textos de l’objecte, si és que s’activa l’etiqueta de dades.



• Efectes de lletra. Permet aplicar diferents efectes al text de la secció seleccionada del nostregràfic, com subratllat, barrat, relleu, contorn, ombra...

• Posició. Permet determinar la posició de la secció seleccionada dins del nostre gràfic: esquerra,dalt, baix i dreta.



Activitat d’introducció 6 – Millora del gràfic d’ingressosObre el full de càlcul amb el qual hem anat treballant fins ara, i activa el gràfic d’ingressos.Millora la seva presentació, canviant allò que consideris convenient. El que si hauràs de ferés activar l’etiqueta de les dades.En acabar, guarda el full de càlcul.

Activitat d’entrega obligada 1 – Full de càlcul del viatge

Obre el full de càlcul que has anat elaborant al llarg d’aquest mòdul. Fixa’t que encaratenim el primer full, el del pressupost del viatge, en blanc. Ara és el moment de crear-lo.Introdueix a aquesta primera pàgina tota aquella informació que consideris interessant pelque fa al tema del pressupost, i empra alguna de les funcions de càlcul que s’han mostrat.També has de crear una nova pàgina amb un gràfic per representar el pressupost, de lamanera que consideris més convenient.En acabar, comprimeix el fitxer amb el WinZip i envia’l al teu tutor o tutora.



4. EXPORTANT UN FULL DE CÀLCUL A FORMAT HTMLCom a la majoria de mòduls d’OpenOffice, podem exportar les dades del nostre full de càlcul a formatHTML, d’una manera senzilla i ràpida.

El format HTML i els gràficsA diferència d’altres formats, com poden ser la gran majoria dels mòduls d'OpenOffice,que inclouen els gràfics i imatges al propi document, els fitxers en format HTML no portendins ells mateixos els gràfics, sinó que el que fan és establir un enllaç amb una imatgeexterna.Això crea molts problemes, perquè sempre s’ha de recordar que si volem portar eldocument HTML a un altre ordinador o a una altra carpeta del nostre, hem de copiartambé les imatges.Per estalviar problemes, el millor que es pot fer és crear prèviament una carpeta i posar aella el document convertit. I si s’ha de copiar o moure, recordar sempre que s’ha detreballar amb la carpeta sencera i no només amb el document en format HTML.

L’exportació del full de càlcul es faria des de [Fitxer – Anomena i desa]. A l’apartat Tipus de fitxer,seleccionarem Document HTML (OpenOffice.org Calc) (.html). Pel que fa al nom del document, i per estalviar problemes de compatibilitat amb determinatsservidors, no emprarem mai espais en blanc (els podem substituir pel guió baix _ ), ni accents, nilletres que no figurin a l’anglès (com ç).



Per visualitzar la pàgina WEB podem emprar un navegador, com l’Internet Explorer o el Mozilla.El nou document creat inclou totes les pàgines amb contingut del nostre full de càlcul (en un soldocument), amb un sistema d’enllaços al principi, que ens permet accedir ràpidament a aquella partque ens interessa. També hi ha tots aquells gràfics que contengui el nostre full.

Activitat opcional 1Crea una carpeta, on guardaràs el teu full de càlcul en format HTML.Converteix ara el full de càlcul a format HTML, tal com acabam d’explicar. Recorda queel nom de la carpeta i el del teu document no poden incloure espais en blanc ni accents.Amb l’explorador de Windows, navega fins a la carpeta creada i observa el seucontingut. Hi ha la pàgina Web que acabes de crear i, a part, les imatges, a les quals elprograma els ha donat automàticament un nom estrany.Observa el contingut del document que acabes de crear amb el navegador.

Més informació d’OpenOffice Calc

El full de càlcul és una eina molt potent, i en realitat aquí només n’hem mostrat unamínima part de les seves possibilitats.Pots trobar molta més informació referida a Calc als materials del curs Full de càlculOpenOffice.org Calc elaborats per Alberto Navarro i Amador Alzina.


Date post:	31-Aug-2019
Category:	Documents
Upload:	others
View:	6 times
Download:	0 times

Mòdul V Full de càlcul - thomastecno.files.wordpress.com fileFull de càlcul:Calc 1. CALC Calc és...

Documents