Mem.ria descrip i justif V4 set08

__________________________________________________________________________ Pla d’ordenació urbanística municipal d’Avià V.4 15/09/08 Memòria descriptiva i justificativa

Ajuntament d’Avià

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL D’AVIÀ

Memòria descriptiva i justificativa setembre de 2008



AAUP Jordi Romero i associats SLP Director del Pla: Jordi Romero, arquitecte urbanista. Arquitectes: Pau Asens, arquitecte. Coordinador dels treballs Sergi Tamayo, arquitecte Irene Viudas i Irene Raya, estudiants d’arquitectura Assistència jurídica: Maurici Anglarill (Anglarill & Agulló, advocats). Medi ambient: Sergi Nogués, ambientòleg (Limònium SL) Eduardo Soler, enginyer agrònom (Limònium SL) Montserrat Fuguet, enginyera forestal (Limònium SL) Maria Català, ambientòloga (Limònium SL) Economia: Marçal Tarragó (Marçal Tarragó & Associats).


__________________________________________________________________________ Pla d’ordenació urbanística municipal d’Avià V.4 15/09/08 Memòria descriptiva i justificativa 1

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL D’AVIÀ

ÍNDEX DE LA MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA

A. JUSTIFICACIÓ DE LA CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DEL POUM.......... pàg. 3

A.1. Els objectius generals del POUM...............................................................pàg. 3

B. INFORMACIÓ URBANÍSTICA......................................................................... pàg. 5 B.1. Planejament urbanístic vigent amb anterioritat......................................... pàg. 5 B.2. Planejament territorial i sectorial amb incidència en l’àmbit del pla........... pàg. 12 B.3. Característiques del territori...................................................................... pàg. 26 B.4. La població.............................................................................................. pàg. 41 B.5. Xarxes bàsiques de serveis........................................................................ pàg. 56 B.6. Obres i infraestructures programades i política d’inversions públiques....... pàg. 58 B.7. El medi natural (valors mediambientals i paisatgístics)............................... pàg. 59 B.8. El patrimoni............................................................................................. pàg. 65

C. LA DIAGNOSI........................................................................................ pàg. 71

D. ELS CRITERIS, ELS OBJECTIUS I LES ESTRATÈGIES D’ORDENACIÓ............ pàg. 72

E. RESUM NUMÈRIC DE LES PROPOSTES DEL POUM 2008.......................... pàg. 80



A. JUSTIFICACIÓ DE LA CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DEL POUM Un POUM és un pla d’ordenació urbanística municipal, l’instrument legal i tècnic que regula l’acció urbanística (el creixement, la millora i transformació dels nuclis, i també les activitats en el sòl urbà i el rústic, les infraestructures locals i també d’àmbit territorial, la protecció del patrimoni natural i l’arquitectònic i cultural). El planejament vigent al municipi d’Avià són les Normes subsidiàries de planejament (NSP) de 1995, aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de 15 maig de 1996. Posteriorment, la CUB ha aprovat 3 modificacions puntuals de les Normes subsidiàries. A més a més, també s’han aprovat definitivament 3 Plans parcials urbanístics, els quals, actualment, es troben en execució o pràcticament executats. La CUB, en sessió de 26 de juliol de 2006, va aprovar el Text refós de les normes urbanístiques del planejament general del municipi d’Avià. Aquest text refós unifica, en un sol text, tota la normativa urbanística vigent en l’actualitat, incorporant la regulació normativa de les Normes subsidiàries de planejament del municipi i de les posteriors modificacions puntuals aprovades definitivament. Entre l’aprovació del Text Refós de les NSP i l’actualitat, s’han aprovat 6 modificacions puntuals més de les Normes subsidiàries.

A.1. ELS OBJECTIUS GENERALS DEL POUM

− L’Objectiu del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d’Avià és la revisió del planejament general vigent i l’adaptació a la Llei d’urbanisme DL 1/2005, de 26 de juliol.

− En compliment de la Llei 2/2002, i un cop aprovat, el Pla d’Ordenació

Urbanística Municipal d’Avià substituirà les Normes subsidiàries de planejament vigents. El nou planejament urbanístic incorpora els criteris de desenvolupament urbanístic sostenible recollits a la Llei 2/2002, amb les modificacions introduïdes per la Llei 10/2004.

− Per altra banda, el POUM d’Avià fa seves, també, les determinacions del Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), com a marc jurídic i urbanístic. El PTGC inscriu el municipi d’Avià dins l’àmbit territorial funcional del les Comarques centrals, i l’inclou en un sistema de proposta de reequilibri territorial. A més a més, el POUM localitza territorialment amb major precisió les determinacions dels Plans sectorials, especialment les del Pla de carreteres i del PEIN.

− Reconduir el procés urbanístic del municipi, a partir de l’anàlisi i valoració del resultat del planejament general dels anys 80 i 90 i del seu desenvolupament posterior.

− No es parteix de zero. El municipi d’Avià ha disposat de plans redactats els

anys 80 i 90, que han permès, amb encerts i amb errades, desenvolupar una política urbanística relativament continguda, en general.


− L’objectiu és analitzar aquell planejament (i les modificacions quan s’hi han anat efectuant fins avui) i relacionar-lo amb la realitat construïda, per tal d’elaborar la nova política urbanística.

− Aquell planejament general no està exhaurit, i encara disposa d’un potencial

important, com es veurà amb l’anàlisi quantitativa que acompanya aquest text. Per tant, el tractament d’aquell sòl no desenvolupat, sempre amb la perspectiva dels objectius del present pla i del nou marc jurídic i urbanístic del que ens hem dotat, esdevé una qüestió essencial.

Així doncs, l’objectiu del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Avià és adaptar el planejament general a la situació i necessitats actuals del municipi, tot ajustant-lo a les determinacions dels documents que formen el seu marc jurídic i conceptual: La Llei d’urbanisme DL 1/2005, de 26 de juliol. El DL 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística. El Pla Territorial General de Catalunya, i els diversos Plans sectorials. El Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals. Pla Director urbanístic de les colònies del Llobregat. Pla comarcal de muntanya del Berguedà. Els diversos documents ambientals i territorials amb incidència en el planejament

urbanístic d’Avià.

La revisió del planejament general vigent al municipi d’Avià és plenament justificada: - Alteració substancial de les previsions sobre el creixement urbà del municipi. - Posada en servei de tots els trams desdoblats del nou Eix del Llobregat (C-16). - El sòl urbanitzable adreçat a l’ús industrial no ha estat ocupat. A les Normes subsidiàries de planejament vigents està sobredimensionat. - La previsió de creixement de les ciutats de Berga i Gironella pot provocar que els municipis limítrofs actuin com una àrea de descongestió, i puguin veure augmentada la seva població de manera destacada. - Han estat aprovats el Pla Territorial General de Catalunya, la Llei d’urbanisme DL 1/2005, de 26 de juliol, així com el Reglament que la desenvolupa, a més de nombrosa normativa sectorial aplicable al territori i d’altres documents de planejament urbanístic superior que afecten el terme municipal. - S’ha reformat el marc normatiu estatal mitjançant la Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl, que ha entrat en vigor l’1 de juliol de 2007, la qual comporta d’acord amb el seu preàmbul, l’establiment d’un nou sistema de valoració del sòl. - Ha estat aprovada la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge - Finalment, la major sensibilitat social en els temes mediambientals han incorporat els criteris en la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.


B. INFORMACIÓ URBANÍSTICA B.1. PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT AMB ANTERIORITAT Les Normes Subsidiàries de Planejament Les Normes subsidiàries de planejament (NSP) del municipi d’Avià van ser aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de 15 de maig de 1996. Posteriorment, l’Ajuntament ha tramitat un seguit de modificacions puntuals de les NSP, que ha estat aprovades definitivament per la CUB. En sessió de 26 de juliol de 2006, la CUB ha aprovat el Text refós de les normes urbanístiques del planejament general del municipi d’Avià, el qual recull, en un únic text, tota la normativa urbanística vigent en l’actualitat al municipi (NSP i modificacions puntuals aprovades definitivament). Les Normes subsidiàries de planejament es mantindran vigents fins que no es procedeixi a la seva revisió o substitució per un Pla General d’Ordenació. D’acord amb la vigent Llei estatal (Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl) sobre Règim del Sòl i Valoracions i la Llei d’urbanisme DL 1/2005, en l’àmbit del municipi d’Avià hauran de tenir un pes cabdal les determinacions de protecció dels sòls no urbanitzables. Les Modificacions puntuals de les NSP d’Avià Han estat aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona les següents modificacions puntuals de les Normes subsidiàries vigents al municipi d’Avià. - Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament per incorporar la finca de Cal Deu a la zona d’equipaments que l’envolta. Aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona (CUB) en sessió de 9 de desembre de 1998. - Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament referent a la zona de l’Ateneu i camp de futbol, amb acord d’aprovació definitiva de la CUB adoptat en sessió de 17 d’octubre de 2001. -Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament referida als terrats de teulada i coberts agrícoles per a bales de palla, amb acord de donar conformitat al text refós per part de la CUB en sessió de 19 d’abril de 2003. -Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament a l’indret de la Casa Vella de Graugés, amb acord de donar per complerta la condició d’eficàcia assenyalada a l’acord d’aprovació definitiva de la CUB de data 16 de juny de 2004, en sessió de 26 de juliol de 2006. -Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament referent a la zona 5a) de Graugés, amb acord de donar per complerta la condició d’eficàcia assenyalada a l’acord d’aprovació definitiva de la CUB de data 16 de juny de 2004, en sessió de 26 de juliol de 2006.


-Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament per introduir una carta de colors, amb acord d’aprovació definitiva de la CUB adoptat en sessió de 20 de novembre de 2006. -Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament a la plaça del Padró, amb acord de donar conformitat al text refós per part de la CUB en sessió de 14 de desembre de 2006. -Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament al sector Cal Rosal, amb acord de donar conformitat al text refós per part de la CUB adoptat en sessió de 31 de maig de 2007.

-Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament referent a l’ampliació del límit del sòl urbà a la zona de la Taverna. Aprovat definitivament per la CUB en sessió de 31 de maig de 2007.

El planejament derivat previst al planejament vigent - SÒL URBÀ: Unitats d’actuació (UA) - UA-01: Avià centre. - UA-02: Avià centre. - UA-03: Avià centre. - UA-04: Avià centre. - UA-05: Avià centre. - UA-06: Avià centre. - UA-07: Avià centre. - UA-08: Avià centre. - UA-09: Avià centre. - UA-10: Barri de la Creu. - UA-11: Barri de la Creu. - UA-12: Molí del Castell. - UA-13: Barri de la Creu. - UA-14: Graugés. - UA-15: Colònia de la Plana. - UA-16: Colònia de la Plana. - UA-17: Colònia de la Plana. - UA-18: Avià centre. - UA-19: Molí del Castell / Avià centre. Polígons d’actuació urbanística (PAU) - PAU 1: Cal Rosal. - PAU 2: Cal Rosal. - PAU 3: Cal Rosal. Polígons definits en la Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament referent a l’àmbit del “Cal Rosal”. La CUB ha acordat donar conformitat al text refós en sessió de 31 de maig de 2007.


- SÒL URBANITZABLE: Plans Parcials d’Ordenació - Pla parcial “Sector 9e de Graugés”. En sessió de 28 d’octubre de 1998, la CUB va acordar donar conformitat al text refós del Pla parcial. Actualment, es troba en execució i pràcticament executat. - Pla parcial “Camí de Santa Maria”. En sessió de 22 de maig de 2002, la CUB va acordar donar per complerta la condició a què es va subjectar l’eficàcia de l’acord d’aprovació definitiva de 16 de gener de 2002. Actualment, es troba en execució. - Pla parcial “Zona 9b, Serrat de la Torreta”. En sessió de 15 de setembre de 2004, la CUB va acordar donar conformitat al text refós del Pla parcial. Actualment, es troba en execució. La zonificació segons les Normes subsidiàries de planejament de 1995 Els diversos sòls qualificats com a urbans pel planejament general del municipi ocupen un total de 49 hectàrees, que suposen quasi un 2% de la superfície total del terme municipal. El sòl urbanitzable ocupa 40 hectàrees, que equivalen a una mica menys de l’1,5% de la superfície del municipi. Pel que fa al sòl no urbanitzable, aquest ocupa 2.624,75 hectàrees, o el que és el mateix, el 97% del terme municipal. Aquesta dada ens confirma la importància que té el sòl no urbanitzable al terme de d’Avià.

El règim del sòl del municipi d’Avià, d’acord amb les determinacions de les Normes Subsidiàries de planejament de 1995, és el següent: Quadre: Règim del sòl de les NSP de 1995.

49,43 1,82

Plans Parcials tramitats 6,41 0,24

No inclòs a cap Pla Parcial tramitat 33,41 1,23

2.624,75 96,71

2.714,00 100,00

Superfície (ha) Percentatge (%)Classe de sòl

Font: Ajuntament d'Avià (NSP de 1995), i elaboració pròpia

Sòl urbà

Sòl urbanitzable

Total municipi d'Avià

Sòl no urbanitzable


La classificació del sòl al municipi d’Avià segons les determinacions de les Normes Subsidiàries de planejament de 1995, és el següent: Quadre: Classificació del sòl urbà de les NSP de 1995.

0,684 1,38

3,915 7,92

3,806 7,70

3,050 6,17

6,745 13,65

0,397 0,80

3,144 6,36

10,981 22,22

3,060 6,19

0,141 0,29

3,769 7,62

9,738 19,70

49,430 100,00

Percentatge (%)Sòl urbà

Font: Ajuntament d'Avià. NSP de 1995.

2.- Suburbana

3.- Eixample

Total sòl urbà

Xarxa viària

6.- Residencial oberta

7.- Verd privat

8.- Industrial

B.- Parcs i jardins urbans

V.- Jardins complementaris

C.- Equipaments colectius

Superfície (ha)

1.- Casc antic

4.- Ordenacions específiques

5.- Ciutat-jardí

Quadre: Classificació del sòl urbanitzable de les NSP de 1995.

17,410 43,73

22,406 56,27

39,816 100,00

Superfície (ha) Percentatge (%)Sòl urbanitzable


91.- Sòl urbanitzable industrial

Total sòl urbanitzable

9.- Sòl urbanitzable residencial

Quadre: Classificació del sòl no urbanitzable de les NSP de 1995.

2.624,750 100,00

2.624,750 100,00

Superfície (ha) Percentatge (%)Sòl no urbanitzable



Total sòl no urbanitzable


La zonificació segons el planejament vigent Els diversos sòls qualificats com a urbans pel planejament general del municipi ocupen un total de gairebé 51 hectàrees, que suposen prop d’un 2% de la superfície total del terme municipal. El sòl urbanitzable ocupa 40 hectàrees, que equivalen a una mica menys de l’1,5% de la superfície del municipi. Pel que fa al sòl no urbanitzable, aquest ocupa 2.623,29 hectàrees, o el que és el mateix, el 96,6% del terme municipal. Aquesta dada ens confirma la importància que té el sòl no urbanitzable al terme de d’Avià.

El règim del sòl del municipi d’Avià, d’acord amb les determinacions de les Normes Subsidiàries de planejament actualment vigents, les Modificacions puntuals de les NSP aprovades definitivament i el planejament derivat aprovat definitivament, és el següent: Quadre: Règim del sòl del planejament vigent.

50,89 1,88

Plans Parcials tramitats 6,41 0,24

No inclòs a cap Pla Parcial tramitat 33,41 1,23

2.623,29 96,66

2.714,00 100,00

Superfície (ha) Percentatge (%)Classe de sòl

Font: Ajuntament d'Avià (NSP de 1995 i modificacions puntuals de les NSP), i elaboració pròpia

Sòl urbà

Sòl urbanitzable

Total municipi d'Avià


La classificació del sòl al municipi d’Avià segons les determinacions del planejament vigent, és el següent:


Quadre: Classificació del sòl urbà segons el planejament vigent.

0,638 1,25

3,945 7,75

3,869 7,60

3,143 6,18

6,682 13,13

0,397 0,78

4,059 7,98

10,981 21,58

3,415 6,71

0,141 0,28

3,769 7,41

9,851 19,36

50,890 100,00

B.- Parcs i jardins urbans

V.- Jardins complementaris

C.- Equipaments colectius

Superfície (ha)

1.- Casc antic

4.- Ordenacions específiques

5.- Ciutat-jardí

Percentatge (%)Sòl urbà

Font: Ajuntament d'Avià. NSP de 1995 i modificacions puntuals de les NSP

2.- Suburbana

3.- Eixample

Total sòl urbà

Xarxa viària

6.- Residencial oberta

7.- Verd privat

8.- Industrial

Quadre: Classificació del sòl urbanitzable segons el planejament vigent.

17,410 43,73

22,406 56,27

39,816 100,00

Superfície (ha) Percentatge (%)Sòl urbanitzable

Font: Ajuntament d'Avià. NSP de 1995 i Modificacions puntuals de les NSP.

91.- Sòl urbanitzable industrial

Total sòl urbanitzable

9.- Sòl urbanitzable residencial

Quadre: Classificació del sòl no urbanitzable segons el planejament vigent.

2.623,290 100,00

2.623,290 100,00

Superfície (ha) Percentatge (%)Sòl no urbanitzable

Font: Ajuntament d'Avià. NSP de 1995 i modificacions puntuals de les NSP.


Total sòl no urbanitzable


Potencial de les NSP de 1995 i del planejament vigent

Nombre (ut)Percentatge

aproximat de consolidació (%)

1.112 696 62,59

459 10 2,18

140 120 85,71

1.711 826 48,28

(*1)

Classe de sòl

Sòl urbà

Sòl urbanitzable

L'estimació d'habitatges existents està realitzada per l'equip redactor del POUM, fent servir de base les dades de l'Idescat i les NSP de 1995. El percentatge aproximat de consolidació és en relació al potencial d'habitatges al règim del sòl corresponent.

Habitatges existents (*1)Potencial

habitatges (ut)


Total

Nombre (ut)Percentatge

aproximat de consolidació (%)

1.253 1.090 86,99

459 37 8,06

150 130 86,67

1.862 1.257 67,51

(*1) L'estimació d'habitatges existents està realitzada per l'equip redactor del POUM, fent servir de base les dades de l'Idescat i les NSP vigents. El percentatge aproximat de consolidació és en relació al potencial d'habitatges al règim del sòl corresponent.

Habitatges existents (*1)Potencial

habitatges (ut)


Total

Classe de sòl

Sòl urbà

Sòl urbanitzable


B.2. PLANEJAMENT TERRITORIAL I SECTORIAL AMB INCIDÈNCIA EN L’ÀMBIT DEL PLA LA LLEI D’URBANISME DL 1/2005 El present Pla d’ordenació urbanística municipal d’Avià es tramita en vigència del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, així com del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme. Aquest darrer entra en vigor el primer de setembre de 2006. Així mateix, conforma el marc normatiu la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge; el Reglament de desenvolupament de la qual està en tràmit en el moment de redactar-se el present POUM. Normes aquestes que, tot i no suposar eines d’ordenació territorial, sí instrumenten noves mesures tendents a la conservació de l’entorn sobre el que operarà el document. El present instrument ha de ser molt curós en aquesta matèria, atès els destacats valors paisatgístics i ambientals d’Avià. Caldrà que les determinacions del POUM no entrin amb conflicte amb la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, o el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001; tota vegada que, tot i no configurar el marc normatiu directe del POUM, sí caldrà considerar la seva incidència a l’hora de desenvolupar els àmbits delimitats pel aquest, a tutel·lar mitjançant les Normes urbanístiques del pla. L’entrada en vigor de la Llei del Sòl d’àmbit estatal el passat 1 de juliol de 2007, en substitució de l’encara vigent Ley 6/1998, de 13 d’abril, modifica, entre d’altres elements cabdals, el règim de classificació i de valoracions del sòl a tots els efectes, així com el percentatge mínim de sòl que caldrà destinar a habitatges en règim de protecció pública. El Pla d’ordenació urbanística municipal d’Avià es redacta, doncs, d’acord amb les disposicions següents: − Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl.

− DL 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme:

“La disposició final primera de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local, autoritza el Govern perquè, en el termini d’un any des de la seva entrada en vigor, refongui en un text únic l’esmentada Llei i la Llei 2/2002 i perquè regularitzi, aclareixi i harmonitzi els textos de les dites lleis.”

L’objectiu del POUM és contribuir a la millora de la qualitat de vida de la població, mitjançant el desenvolupament urbanístic sostenible de cada municipi en particular i a nivell territorial comarcal en general, tot donant una resposta adequada a les necessitats de sòl urbanitzat, d’habitatge i de creixement econòmic dels diferents municipis que formen part de l’àmbit del present Pla.


La Llei 2/2002 d’urbanisme, en el seu preàmbul, posa clarament de manifest el seu compromís amb el desenvolupament sostenible, destacant-lo com un dels tres eixos vertebradors de la Llei:

“Aquesta Llei es pronuncia clarament a favor d’un desenvolupament urbanístic sostenible, sobre la base de la utilització racional del territori, per a compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmics necessaris amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les generacions presents i futures.”

Per altra banda, la Llei 10/2004, de 24 de desembre, per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local, en el seu preàmbul exposa:

“L’articulació del territori català com una realitat ambientalment sostenible, funcionalment eficient, econòmicament competitiva i socialment cohesionada ha de ser el principal objectiu de l’acció dels poders públics i de la normativa en matèria d’urbanisme i d’ordenació del territori. Per avançar cap a aquests fins, imprescindibles a l’hora de garantir el benestar de les generacions presents i de les venidores, cal promoure un model d’urbanització que es caracteritzi, en termes generals, per la compacitat dels assntaments, la diversitat de les seves funcions i el caràcter socialment integrat de la seva població. (...) Així, en exercici de la competència urbanística, es procedeix a modificar i completar determinata aspectes de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme, amb la finalitat principal de fomentar l’accés de la població a l’habitatge, la sostenibilitat en l’ús del territori i l’autonomia local.”

La Llei 10/2004 incorpora determinacions per tal de: − Fomentar la cohesió social a través de polítiques públiques de sòl i habitatge. − Fomentar la disposició de sòl per a la construcció d’habitatge assequible. − Garantir el compliment dels principis de desenvolupament urbanístic sostenible. − Millorar la gestió del sòl no urbanitzable, garantir la protecció del paisatge i l’ús

racional del territori. − Protegir el manteniment de la superfície i la funcionalitat dels sistemes

urbanístics d’espais lliures. − Integrar les consideracions ambientals en el planejament urbanístic.

El Pla d’ordenació urbanística municipal d’Avià és, d’acord amb la Llei 2/2002, l’instrument d’ordenació urbanística integral del territori municipal. Com a tal instrument, el Pla:

a) Classifica el sòl, amb vista de l’establiment del règim jurídic corresponent. b) Defineix el model d’implantació urbana i les determinacions per al

desenvolupament urbanístic del municipi, d’acord amb l’establert als articles 3 i 9 de la Llei 2/2002.

c) Defineix l’estructura general que cal adoptar per a l’ordenació urbanística del

territori, i establirà les pautes per a fer-ne el desenvolupament. d) Determina les circumstàncies que podran produir la seva modificació o revisió.


El Pla es redacta de conformitat amb el que exigeix la legislació vigent, i en concret, els articles 57 a 61 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme, amb les modificacions introduïdes per la Llei 10/2004, de 24 de desembre. Així mateix, es basa en els criteris establerts en els articles 3 i 9 de la Llei 2/2002, en els quals es defineixen, respectivament, el concepte de desenvolupament sostenible i les directrius per al planejament urbanístic i que, amb les modificacions incorporades per la Llei 10/2004, es transcriuen a continuació:

“Article 3. Concepte de desenvolupament sostenible

1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient, i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat,

comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals en àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.

3. L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb

l’ordenació territorial, l’objectiu de desenvolupament urbanístic sostenible.”

“Article 9. Directrius per al planejament urbanístic

1. Les administracions amb competències en matèria urbanística han de vetllar perquè les determinacions i l’execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscos naturals i tecnològics.

2. És prohibit d’urbanitzar i edificar en zones inundables i en zones de risc per a la

seguretat de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció de riscos.

3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial,

el sòl d’alt valor agrícola, el patrimoni natural i la identitat dels municipis, i ha d’incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal.lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn.

4. El planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització els terrenys de

pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.

5. La pèrdua de valors forestals o paisatgístics de terrenys com a conseqüència d’un

incendi no pot fonamentar la modificació de la seva classificació com a sòl no urbanitzable.

6. Si l’avaluació d’impacte ambiental és preceptiva, el planejament urbanístic ha de

contenir les determinacions adequades per a fer efectives les mesures que contingui la declaració corresponent.


7. Les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució en el territori

dels àmbits destinats a espais lliures i a equipaments s’ajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici de la col.lectivitat.”

EL PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA (PTGC) El Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) d’Avià té com a marc de planejament territorial la Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla Territorial General de Catalunya. L’encaix territorial del municipi d’Avià passarà a ser el “Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals: l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès” (art. 2 de la Llei 1/1995), quan aquest estigui aprovat. En absència del Pla Territorial Parcial, els sistemes de proposta del PTGC són el marc de referència per a la planificació general urbanística del terme municipal. Els objectius definits pel Pla Territorial general de Catalunya són els següents:

− La definició de les zones del territori amb característiques homogènies per raó

del potencial de desenvolupament i de la situació socioeconòmica, i que, per les seves característiques, hauran d’exercir una funció impulsora i reequilibradora.

− La determinació dels espais, dels elements naturals i de terres d’ús agrícola o forestal que cal conservar o ampliar per raó d’interès general referida a tot el territori i per les característiques d’extensió, de situació i de fertilitat.

− La previsió de l’emplaçament de grans infraestructures, especialment de comunicació, de sanejament i energètiques i d’equipaments d’interès general.

− La indicació de les àrees del territori en les quals cal promoure usos específics.

− La definició dels àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials que s’hauran d’adequar als àmbits establerts en la divisió territorial de Catalunya; es poden agrupar unitats comarcals, però en cap cas no es poden dividir.

Les directrius del PTGC per a la redacció del planejament general En l’apartat 7.5 de la memòria del Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) es diu: “el planejament general urbanístic ha de concretar les determinacions i propostes dels plans territorials parcials, mitjançant la classificació i qualificació del sòl; ha de fixar les tipologies, les densitats i els paràmetres de l’edificació, a part de totes les determinacions que la legislació li atribueix”. En absència de Pla Territorial Parcial (PTP) corresponent, el PTGC preveu que “el planejament urbanístic ha d’aplicar les directrius, determinacions i propostes d’aquest Pla Territorial General de Catalunya i dels plans territorials sectorials aprovats”. D’altra banda, el Pla Territorial General de Catalunya estableix, en l’apartat d’equipaments, uns llindars indicatius per a les diferents dotacions i unes reserves indicatives de sòl que s’han de portar a terme mentre no s’aprovin els Plans Territorials Sectorials (PTS).


Pel que fa a l’apartat mediambiental, els tipus d’espais objecte de protecció que es defineixen – en especial els espais d’interès estratègic per al reequilibri urbà, els elements morfològics identificadors del territori, els espais amb patrimoni històrico-artístic i els espais reservats per les legislacions especials – hauran de ser delimitats pel planejament general, en el seu àmbit, tot i que no hi hagi PTP. L’àmbit funcional territorial on s’inscriu el municipi d’Avià. El PTGC inclou el municipi d’Avià en l’àmbit funcional territorial de les Comarques centrals. Aquest àmbit funcional està integrat per sistemes de reequilibri territorial de nivell 2 basats en els sistemes urbans de les ciutats intermèdies de la Catalunya central (Vic, Manresa i Igualada), sistemes de reequilibri territorial de nivell 3 basats en els sistemes urbans de Berga i Solsona, i sistemes de reequilibri territorial de nivell 4 basats en els sistemes urbans i polaritats de Calaf, Prats de Lluçanès+Sant Boi de Lluçanès, Sant Quirze de Besora, Moià-Castellterçol, Cardona i Sant Llorenç de Morunys.

Figura. Pla territorial general de Catalunya. Els àmbits funcionals territorials. Font: Web de la Generalitat de Catalunya


EL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS (PTPCC) El mes de setembre de 2008 ha estat aprovat definitivament pel Govern el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, redactat en desenvolupament del Pla Territorial General de Catalunya, i d’acord amb les determinacions de la Llei 23/1983, de política territorial, que defineix, entre d’altres, la figura dels plans territorials parcials. Els objectius específics del Pla territorial de les Comarques Centrals de Catalunya Objectius relatius a la vertebració urbana del territori

- Dirigir els processos de canvi d’escala de les àrees urbanes d’Igualada, Manresa i Vic.

- Establir les estratègies de desenvolupament per a les altres ciutats que formen l’estructura urbana madura del territori.

- Establir les estratègies que assegurin el desenvolupament proporcionat de les poblacions.

- Impulsar la creació d’instruments de cooperació supramunicipal en matèria d’ordenació urbanística.

- Reforçar les estructures urbanes febles del territori com són els conjunts de les Colònies industrials desenvolupades al llarg dels cursos fluvials i certes àrees amb extenses urbanitzacions de baixa densitat.

- Establir un predimensionat i unes directrius d’implantació d’àrees destinades a acollir nova activitat econòmica. Objectius relatius a la protecció dels espais oberts

- Preservar dels processos que els poguessin afectar de forma negativa aquelles parts del territori, el manteniment de l’activitat agrària dels quals és desitjable per garantir, a llarg termini: la competitivitat i la producció de qualitat, la gestió del medi ambient, la diversificació de l’economia i el desenvolupament endogen.

- Protegir la pluralitat dels paisatges naturals i culturals que composen el territori de les Comarques Centrals de Catalunya.

- Orientar l’expansió de les àrees urbanes de forma que es crein espais de qualitat ben interrelacionats amb els entorns naturals. Objectius relatius a la implantació de les infraestructures de mobilitat

- Integrar en el conjunt del Pla les propostes viàries i ferroviàries d’abast general.

- Aplicar criteris d’implantació de les carreteres i de les noves infraestructures ferroviàries de forma que es doni prioritat a les solucions que estructurin territorialment els desenvolupament urbans.

- Incorporar les propostes viàries que millorin la connectivitat global del territori.

Els objectius específics que adopta el Pla territorial de les Comarques Centrals de Catalunya per assolir els desitjats nivells d’utilització racional del territori i del medi, de cohesió social i de desenvolupament urbanístic sostenible, formen un tot en la mesura que integren estratègies d’equilibri i de desenvolupament per cada un dels sistemes bàsics territorials: espais oberts, assentaments i infraestructures de mobilitat. Són


objectius que donen ple sentit a les propostes d’ordenació per a aquests sistemes, tal i com es desenvolupen en els capítols següents de la Memòria. En el capítol de la Memòria corresponent al Sistema d’assentaments es farà explícita la coherència de les propostes del Pla amb les delimitacions dels “sistemes de referència” i les “estratègies globals” establertes pel Pla territorial general. Pel que fa al Sistema d’espais oberts, es tracta d’un bloc conceptual que, amb el contingut específic que incorpora el Pla, no estava explícitament desenvolupat pel Pla territorial general. El Pla estableix mesures directes en relació a alguns dels objectius, en d’altres marca directrius que orientaran futures actuacions, en d’altres delimita àmbits que ajudaran a la gestió supramunicipals de propostes de desenvolupament urbà que caldrà resoldre a una escala de major detall, mitjançant la formulació i tramitació de plans directors d’urbanisme o d’altres formes de coordinació dels processos urbanístics i, finalment, configura uns marcs que han de facilitar el desenvolupament sócio-econòmic. Les estratègies globals per a l’àmbit funcional territorial de les Comarques centrals Potenciar els tres sistemes de reequilibri territorial de nivell 2, de característiques

físiques – tots tres – molt similars: planes envoltades de muntanyes, que tenen articulat el seu poblament a partir d’un eix viari que segueix el curs d’un riu que les canalitza cap a la capital catalana, amb la qual mantenen fortes relacions.

Potenciar els sistemes de reequilibri territorial de nivell 3 articulant el seu

desenvolupament a l’entorn de la capital comarcal i de les polaritats destacades, utilitzades com a centres de serveis.

Potenciar la capitalitat de Calaf i Sant Quirze de Besora en els seus sistemes de

reequilibri territorial de nivell 4 i, en el sistema del Lluçanès, reforçar la unitat del conjunt a base d’augmentar-ne les interaccions entre els diferents nuclis urbans.

Les infraestructures del transport en aquest àmbit funcional territorial resulten fortament determinades pel relleu i la xarxa hidrogràfica i la seva execució presenta dificultats en el moment que s’abandonen els eixos dels rius; és per això que totes les connexions existents són en direcció nord-sud i no hi ha cap eix de certa entitat est-oest (a excepció de l’Eix Transversal). Això fa que les relacions es produeixin en sentit vertical i que les diferents planes-valls estiguin aïllades entre si i que es caracteritzin pel fet de ser unitats compactes, relativament similars. Els sistemes centrals de les tres planes principals han de comunicar-se més estretament i còmodament per carretera i ferrocarril amb l’àrea metropolitana, ja que representen, respecte el lloc central d’aquesta, la segona corona de sistemes urbans amb una certa entitat i cal potenciar-los com a centres de descongestió i de suport de les polítiques de descentralització, per tal de reequilibrar el conjunt del país. El Sistema de Proposta del PTGC on es troba el municipi d’Avià El municipi d’Avià està situat dins l’àmbit funcional de les Comarques centrals, i al límit d’un sistema de proposta: el sistema de reequilibri territorial de nivell 3 basat en els sistemes urbans de Berga + Gironella + Puig-reig + Bagà-Guardiola + La Pobla de Lillet.


Els sistemes per al reequilibri territorial de Catalunya, són sistemes de proposta basats en sistemes localitzats a l’exterior de l’àmbit metropolità barceloní, que tenen una funció equilibradora important respecte el territori global de Catalunya.

Les polítiques globals de proposta per als sistemes de reequilibri territorial Afavorir el desenvolupament de sòl per a usos de tot tipus: residencial, industrial i

terciari.

Preveure que l’augment de d’activitat i de població vagi acompanyat de la dotació suficient d’equipaments, serveis i parcs urbans.

Potenciar les seves capacitats com a alternativa als atractius dels sistemes de

l’àmbit metropolità, de manera que es pugui reequilibrar el país.

Potenciar el seu desenvolupament preservant la qualitat de vida de què gaudeixen, buscant una prestació elevada de serveis i equipaments especialitzats.

Totes aquestes propostes han d’encaminar-se cap a la potenciació d’aquests sistemes com a alternatives al sistema central metropolità i als d’expansió i articulació d’aquest per a assegurar una distribució més equilibrada de l’activitat i la població del territori. En els sistemes per al reequilibri territorial de Catalunya, l’èmfasi s’ha de posar en les polítiques que enforteixin les seves característiques com a àrees dinàmiques i centrals del territori que els dóna suport, que alhora incidiran en una major amplitud de la seva àrea d’influència i en una major cohesió del conjunt. Els espais d’especial protecció Les funcions per les quals el Pla Territorial General de Catalunya estima que un espai pot ser objecte de protecció, són: Pels seus valors intrínsecs: paisatgístics, ambientals, edafològics, d’equilibri

ecològic, d’interès científic i didàctic-educatiu: - Espais naturals de protecció especial. - Espais delimitats en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN). - Espais de lligam o relació entre els espais del PEIN.

Pel seu valor agrícola o forestal:

- Sòls d’especial interès agrícola, amb activitat actual o potencial. - Sòls d’especial interès forestal: ribes de rius, rieres i torrents; espais pròxims a nuclis de població, etc.

Per la seva capacitat reequilibradora en la relació home-natura i la seva utilització

com a espai de lleure:

- Espais o paratges d’interès estratègic per al reequilibri urbà: espais lliures propers als nuclis de població, etc. - Elements morfològics identificadors del territori.


Pels valors culturals que hi són continguts: espais que contenen elements del patrimoni històrico-artístic.

Per criteris de legislacions sectorials:

- Espais de la xarxa hidrogràfica. - Espais a l’entorn de les infraestructures, etc.

Per donar suport a la delimitació indicativa d’aquests espais, els Plans Territorials Parcials (PTP) o, en el seu defecte, els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, hauran de realitzar la determinació d’aquelles zones del territori amb pendents inferiors al 20% - aptes per a la urbanització – i aquelles amb pendents superiors al 30%. Els PTP hauran de buscar establir la continuïtat física dels espais objecte de protecció resultants, per tal de conformar un sistema integrat i continu d’espais naturals o semi-naturals. Les directrius generals de la protecció que segueixen són les que el PTGC estableix per a fer-la efectiva en els espais que són objecte de protecció: Impulsar la redacció del planejament especial i sectorial, específic i propi de cada

espai. Impulsar la seva regeneració i restauració. Tendir cap a la seva desprivatització progressiva. Impulsar la redacció dels PTS agrícola i forestal, per tal que delimitin els espais del

seu interès. Considerar els espais objecte de protecció com els subjectes del planejament, amb

entitat i valors propis, i no com a retalls o sobrants de sòls urbans i urbanitzables. Tractar aquests espais com un sistema integrat d’espais naturals, assegurant-ne la

continuïtat del sòl no urbanitzable per tot el territori. Incorporar o mantenir, en la mesura que sigui possble, els espais protegits en el

règim de sòl no urbanitzable. Desenvolupar parcs comarcals com a modalitat de protecció. Promoure la utilització dels espais protegits.

Les propostes del Pla Territorial Parcial de les Comarques centrals pel municipi d’Avià El Pla Territorial Parcial de les Comarques centrals (PTPCC) determina pel nucli urbà d’Avià una extratègia de desenvolupament basada en un creixement moderat. Aquest creixement moderat es defineix a la Memòria del PTPCC de la següent manera:

“1. El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió urbana que per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes. 2. L’extensió urbana màxima que el Pla d’ordenació urbanística municipal podrà proposar serà orientativament la que resulti de l’aplicació de les següents expressions alfanumèriques:


Moderat E= 30 * A * f / 100

E: superfície de l’extensió urbana admissible A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent f: factor de correcció per a nuclis de petita dimensió” Per altra banda, el PTPCC estableix per al Barri de la Creu i la Colònia de la Plana, una estratègia de millora urbana i compleció. Aquesta estratègia consisteix en el següent, segons el PTPCC:

“1. El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis i àrees urbanes que per la seva petita dimensió no tenen capacitat per a estructurar extensions urbanes o que no disposen de sòl físicament apte per a la urbanització o que tenen un baix nivell d’accessibilitat. L’objectiu d’aquesta estratègia és la recuperació i millora d’aquests nuclis com a patrimoni urbanístic, mitjançant el foment de la residència associada a les activitats rurals, a les activitats professionals desconcentrades, i a la segona residència de reutilització, i també als serveis turístics de qualitat i petita escala.

2. D’acord amb aquesta estratègia, els plans d’ordenació urbanística municipal corresponents se centraran en el manteniment, la reconstrucció i millora de les trames urbanes existents amb especial atenció al manteniment de la tipologia arquitectònica dominant en el lloc.” Finalment, pel que fa a la resta d’assentaments presents al terme municipal d’Avià, el PTPCC identifica el nucli de Graugés com una àrea especialtizada d’ús residencial, i la zona del Molí del Castell com una àrea especialitzada d’ús industrial i logístic.

Pel que fa a les infraestructures, el PTPCC proposa el condicionament i millora del traçat de la carretera C-26 entre les poblacions de Berga i Montmajor, tram que inclou el terme municipal d’Avià.

El PTPCC estableix tres categories principals dins del sòl no urbanitzable: el sòl de protecció especial, el sòl de protecció territorial, i el sòl de protecció preventiva. La majoria del sòl no urbanitzable del terme muncipal d’Avià està considerada, pel PTPCC, com a sòl de protecció preventiva (sòl no urbanitzable menys protegit). Només s’han marcat com a sòl de protecció especial i, més concretament, com a sòls de valor natural i de connexió l’àrea dels cingles i costes del nord-oest del terme municipal, les rieres de Coforb, Fontcaldes, i Clarà, la llera del riu Llobregat, els plans i turons del sud del municipi, i la petita part de l’EIN dels “Tres Hereus” situada dins del terme municipal d’Avià (espais PEIN i Xarxa Natura 2000). Per últim, caldria remarcar que el Pla Territorial Parcial de les Comarques centrals, situa el municipi d’Avià, dins l’àmbit del sistema urbà de Berga, conjuntament amb el mateix municipi de Berga i el municipi de Castellar de Riu. Això és degut a la proximitat dels nuclis de població a la capital comarcal.


Figura. Pla territorial parcial de les Comarques centrals. Font: Web de la Generalitat de Catalunya EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES COLÒNIES DEL LLOBREGAT La vall del riu Llobregat entre el Pla de Bages i el Prepirineu és l’àmbit objecte del Pla Director Urbanístic de les Colònies del Llobregat. Es tracta d’una unitat geogràfica caracteritzada per l’alt valor patrimonial de la seva seqüència d’establiments tèxtils encaixats en una vall estreta vora l’eix viari del Llobregat.

S’identifiquen divuit peces de naturalesa diversa entre les quals cal distingir, en funció de la seva consistència urbana, dotze colònies (Cal Rosal, Ametlla de Casserres, Viladomiu Vell, Viladomiu Nou, Guixaró, Cal Prat, Cal Pons, Cal Marçal, Cal Vidal, Cal Riera, Ametlla de Merola, Soldevila), tres semi-colònies (La Plana – Avià -, Cal Metre, Cal Bassacs) i tres fàbriques de riu (Cal Casas, Cal Forcada, La Rabeia). La semi-colònia, a diferència de la fàbrica de riu, disposa d’habitatge obrer però manca dels edificis singulars i serveis propis de la colònia completa.

El Pla afecta a nou municipis riberencs: Avià, Berga, Casserres, Gironella, Olvan, Puig-reig (Berguedà), Balsareny, Gaià, Navàs (Bages). El PDU formula criteris i actuacions per a preservar i revalorar les colònies com a barris de qualitat dins d’un sistema urbà solidari. Es plantegen enfocaments urbans específics per a cada peça i enfocaments territorials que cal entendre en continuïtat.


Figura. Proposta del PDU de les colònies del Llobregat per a l’àmbit de “La Plana” Font: Web de la Generalitat de Catalunya

EL PLA COMARCAL DE MUNTANYA DEL BERGUEDÀ El Pla comarcal de muntanya és la principal eina de planificació a les comarques de muntanya i respon a la figura legal dissenyada a l’article 4.1 de la Llei 2/1983, de 9 de març, d’alta muntanya, que el defineix com a instrument bàsic per al desenvolupament i aplicació de la política de muntanya. El mateix article determina els continguts mínims del Pla i estableix els trets fonamentals del seu funcionament, principalment un període de vigència de cinc anys i el procediment de tramitació. Els plans comarcals de muntanya són documents que recullen les inversions estatals i autonòmiques a les deu comarques pirinenques i prepirinenques de Catalunya. L'últim pla comarcal aprovat va tenir una vigència del 2001 al 2005. El pla, entre altres, recull el desdoblament de la C-16 fins a Bagà, el polígon d'Olvan o el nou institut de Berga. El programa d'actuacions del Berguedà aplega 64 línies agrupades en 35 programes que suposen una despesa total de més de 568 milions d'euros. Unes altres setze línies d'actuació, que també incideixen sobre la comarca, tenen un àmbit d'aplicació que depassa els seus límits territorials, per la qual cosa els imports no estan comptabilitzats en el document. La millora de la xarxa viària és de llarg el capítol que s'endú més diners en el còmput global de la inversió. El Pla Comarcal de Muntanya va ser aprovat el mes de maig passat per unanimitat en el ple del Consell Comarcal del Berguedà. El projecte, que ara entra en fase d'exposició pública, preveu una inversió de 568 milions d'euros a la comarca en els pròxims quatre anys, fins al 2012.


EL PLANS ESTRATÈGICS COMARCALS DEL BERGUEDÀ Pla estratègic del Berguedà. Construïm el futur estratègic www.elbergueda.org/consell14.htm - Estat: No vigent

- Fites principals: 1995: Redacció del Pla 1996: Aprovació del Pla

- Entitat promotora: Consell Comarcal del Berguedà i Consorci de Formació i d'Iniciatives Cercs - Berguedà (31 municipis) .

- Contacte tècnic: Àrea de Promoció Econòmica - Consell Comarcal del Berguedà

- Comentari: Amb aquest Pla es pretén determinar un conjunt de directrius i mesures econòmiques, polítiques i socials, adreçades a coordinar les accions necessàries per tal de reorientar la comarca cap a una estructura econòmica i social més equilibrada i capaç de generar riquesa. A l'inici dels anys 80 la comarca va començar a patir una situació de declivi. Davant d'aquesta situació i després de les diferents anàlisis realitzades per les comissions de treball del Pla Estratègic, els esforços es van adreçar a incidir en la correcció dels principals desequilibris estructurals de la comarca, perquè aquesta sigui capaç d'absorbir la població activa que es vagi generant en cada moment, però tenint en compte que hi haurà factors macroeconòmics i conjunturals en els quals no es podrà intervenir. La darrera memòria d'avaluació publicada data del 2002.

Berguedà 2010. la comarca que volem www.cfi.es/2010/ - Estat: Vigent

- Fites principals: 2004: Inici Berguedà 201. Diagnosi estratègica i Debats 2006: Presentació d'Escenaris de Futur

- Entitat promotora: Consell Comarcal del Berguedà i Consorci de Formació i d'Iniciatives CERCS-BERGUEDÀ (31 municipis) Contacte tècnic: CERCS-BERGUEDÀ, Observatori de Desenvolupament Local del Berguedà

- Comentari: Amb el precedent d'un primer pla estratègic comarcal de l'any 1995, deu anys més tard, va presentar-se Berguedà 2010. Davant els canvis patits per la comarca en aquests anys, aquesta eïna es presenta com a procés de reflexió estratègica per facilitar el disseny d'un model consensuat de desenvolupament de la comarca. A partir de la diagnosi estratègica, s'articulen una sèrie de debats amb l'objectiu de definir un model de futur i un pla d'acció. L'Observatori de desenvolupament local és un eïna per a permetre la participació i interactuació online dels interessats.

Pla estratègic textil local del Bages-Berguedà Pla Sectorial - Estat: Vigent

- Fites principals:


2005: Diagnòstic estratègic i Pla d'acció

- Entitat promotora: Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees (ACTE)

- Contacte tècnic: ACTE (amb el suport d' EQU )

- Comentari: El Pla Estratègic Tèxtil Local (2005) recull les conclusions de l'estudi del sector tèxtil en les comarques del Bages i el Berguedà, així com les propostes d'actuació estratègica per la competitivitat de les empreses d'aquest sector i per la recerca d'alternatives en els territoris de referència.

Les Àrees Bàsiques Territorials: entitats per al dimensionat dels equipaments Les Àrees Bàsiques Territorials definides pel Pla Territorial General de Catalunya, tenen per objecte establir l’àmbit territorial funcional mínim per a poder oferir un llindar de població – també mínim -, i garantir l’adequada distribució dels diferents tipus d’equipaments i dotacions. Són àrees bàsiques territorials de planificació. La determinació de les ABT s’ha fet a partir de les relacions funcionals de mobilitat obligada – per treball i estudi – i de la població dels municipis que les integren. El municipi d’Avià està inclòs dins l’ABT de Berga, la qual està formada pels municipis següents: Berga Castell de l’Areny Avià l’Espunyola Borredà Montclar Capolat Montmajor Castellar del Riu Vilada

Els objectius mínims de cobertura territorial dels diferents tipus d’equipament són:

Parvulari -

Escola Primària

Consultori Local Centre Assistència Primària

Pista Poliesportiva Pavelló cobert

Gimnàs Camp gran

Sala escolar

Pistes de tenis

Centre cultural i social Sala d'exposicions

Centre d'Assemblees

Biblioteca

- Llar-residència per a gent gran

Centres de dia

Casals

Assistencial

Cultural

Esportiu

Municipi Àrea Bàsica TerritorialUsos dels equipaments

Sanitat

Ensenyament (Centre de zona)


B.3. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRITORI L’encaix territorial: el Berguedà i la Catalunya central. El municipi d’Avià està situat a la base de la cinglera que limita l’Alt i el Baix Berguedà i ocupa una superfície de 27,14 Km2. Forma part de la comarca del Berguedà.

El context territorial del municipi Avià es podria definir, de manera sintètica, com una àrea caracteritzada pel riu Llobregat, la plana de la Catalunya central, i el primers contraforts del Prepirineu.

Figura. Avià en el context de Catalunya i el Berguedà. Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia oficial del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat de Catalunya.

Figura. Entorn administratiu immediat. Figura. Altimetria del municipi. Font: DMAH de la Generalitat de Catalunya Font: Elaboració pròpia Al nord i nord-est limita amb el terme de Berga. Al nord-oest limita amb els cingles de Coforb (terme municipal de Capolat), al sud-oest i al sud amb els termes de L'Espunyola, Montclar i Casserres, i a l'altra banda del Llobregat, per l'est, amb el terme municipal d'Olvan.


El terme municipal d’Avià presenta terrenys amb altituds variables que se situen entre els 400 i 900 metres d’alçada respecte el nivell del mar. Concretament, la vila es troba a una altitud de 693 metres. El terme municipal d’Avià se situa entre les primeres estribacions del Prepirineu al nord-oest i oest, amb alçades que arriben als 1157 m.s.n.m. al turó de Sant Salvador i el riu Llobregat a l’est, a una cota inferior als 500 m.s.n.m. Al sud del terme hi ha un conjunt de petits turons que arriben als 680 m.s.n.m (Serrat dels Tres Hereus), de manera que el municipi es configura com una petita conca amb pendents descendents cap a l’est i sud-est, i amb un paisatge escènic al nord dominat per la Serra de Queralt.

Hidrografia: el marge dret del riu Llobregat Hidrologia superficial

La totalitat de les d’aigües que transcorren pel terme formen part de la conca hidrogràfica del riu Llobregat. A una escala local, el riu Llobregat es converteix en el límit est del terme municipal, i una xarxa de barrancs menors, relativament encaixonats i estructurats en sentit nord-oest/sud-est, estructuren el terme. Destaquen al nord de la riera de Fontcaldes, al centre del terme la riera de Graugés o Coforb, i al sud del terme la riera de Clarà.

Figura. La xarxa hidrogràfica del municipi. Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del DMAH de la Generalitat de Catalunya. El riu Llobregat és un dels més importants de les conques internes de Catalunya. Al seu pas per Avià es troba en el seu tram mitjà, que transcorre per materials durs calcaris, de forma que s’han format les formacions característiques amb un riu encaixat amb una plana d’inundació gairebé inexistent. A causa de que el seu recorregut transcorre per valls fondes i com que està encaixat en cas d’avinguda es produeixen crescudes fortes del nivell d’aigua. El Llobregat persenta un cabal força irregular, amb crescudes en l’època de desglaç a finals de primavera, les provocades per les tempestes d’estiu i


les pluges de tardor. El seu cabal mitjà és de 6,7 m3 /s a Cercs i 7,5 m3 /s a Avià, però en el pic de la primavera el seu cabal es pot duplicar o més amb pics de 14 m3 /s.

Cal destacar també la presència de l’estany de Graugés, un petit embassament artificial de meitat del segle XIX constituït en un dels afluents pel costat esquerre de la riera de Graugés. Els medis aqüífers

Consultades les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge, es constata que els recursos aqüífers d’Avià no estan afectats per problemes de sobreexplotació ni de contaminació de nitrats per fonts agràries. Les aigües subterrànies del municipi no es situen en cap zona d’aqüífers protegits per part del Decret 328/1988 ni cap zona vulnerable per contaminació per nitrats procedents de fonts agràries per part del Decret 283/1998 i Decret 476/2004. Avià; un clima prepirinenc amb característiques submediterrànies

El clima a la comarca del Berguedà és àmpliament variable, doncs té una gran diversitat d’ambients degut sobretot a canvis en l’orografia. El clima de Berga el trobem dins dels submediterranis, doncs els estius són plujosos i a vegades frescos, i els hiverns són freds i més secs. Però pel fet de tenir una influència mediterrània marcada, el clima del Berguedà es caracteritza per la seva irregularitat: anys de moltes pluges, anys de secada, altres d'hiverns llargs, freds i amb abundor de neu, seguits d'altres d'hiverns suaus i sense neu, exceptuant als cims més alts.

Segons l’Atles climàtic de Catalunya, Avià està situat a la zona de clima subhumit. Pel que fa a altres paràmetres climatològics es pot destacar la quantitat de precipitació, que en la zona d’Avià està sobre la mitjana de 650-800 l/any i amb una temperatura mitjana anual en la franja dels 12,5ºC, amb una oscil·lació tèrmica entre 17-18ºC.

Una especificat del clima d’Avià que cal tenir en consideració és la inversió tèrmica. En certs moments de l’any es dóna el fenomen de la inversió tèrmica, que presenta temperatures baixes a les zones de plana i en canvi temperatures més elevades en les zones més altes de muntanya. Això pot portar a un estancament de l’aire i al fenomen de la boira en els parts baixes de les valls. Al voltant del riu es donen condicions d’humitat més altes i aquest fet accentua la inversió tèrmica i la boira en la seva zona d’influència.

L’estructura territorial d’Avià El territori d’Avià és característic de la Catalunya central:

“El relleu es resol en un conjunt de plataformes esgraonades, a modus de “cuestas”, que perden alçada de nord a sud i resulten incidides per la xarxa hidrogràfica. El contrast morfoestructural entre les planures inclinades de calcàries i sorres paleògenes, amb les valls i petites conques sobre materials margosos, separats per talussos, repercuteix als usos del sòl i en la propia organització del paisatge. Els conreus cerealistes de secà i farratgers, quan es disposa de reg, ocupen el fons de les conques i els replans, mentre que una coberta forestal mixta de pinedes i quercínees domina els talussos i els replans i interfluvis més pedregosos, conjuntament amb denses garrigues. El mosaic agroforestal constitueix, de fet, a totes les escales, una de les senyes d’identitat majors d’aquest tipus de paisatge.

Les limitacions evidents del medi, fora de les valls i petites conques, es reflecteixen en un poblament escàs de petits nuclis concentrats i un hàbitat disseminat poc nodrit.”


Cal destacar la importància de la xarxa de camins en l’estructura territorial del municipi. Aquests camins uneixen els diferents nuclis de població i edificacions rurals del terme municipal, formant una malla que articula el territori.

Foto. Sender GR al seu pas per Avià Dins del terme municipal destaca el sender GR-1 que recorre aquesta zona del Prepirineu passant pel nucli d’Avià, per Santa Maria i per Graugés, descendint per creuar el Llobregat a Gironella, i el sender GR-179 que discorre en sentit nordsud. Destaquen, a més, diverses rutes senyalitzades pel Consell Comarcal del Berguedà i pel Departament de Turisme de la Generalitat de Catalunya, que permeten gaudir de diverses i belles panoràmiques dels conreus i de les diverses serres que configuren el municipi.

És important remarcar que, a més de molts camins secundaris que comunicaven els masos i la vila, hi havia dos camins principals: el camí Ral de Berga a Cardona, el qual passava per la sagrera d’Avià i anava cap a Serrateix, i un camí que portava de Berga a Solsona, i que seguia el recorregut actual de la cta. C-26.

Pel que fa als camins ramaders, dins del terme municipal d’Avià es distingeixen tres camins principals formats per diferents ramals. El primer va de Gironella fins al Cadí, amb un ramal que entrava per La Plana i un altre que entrava pel pont d’Orniu i que s’unien a sota de Cal Gris, on hi havia un lloc de parada. El segon camí era el que des de Cal Gris anava fins el Coll de Pal, passant per la carena de la Serra de Noet i entrant a Berga. El tercer camí era el que venia de l’Espunyola i passava pel costat o per sobre el camí Ral fins a Berga, i d’aquí a Coll de Pal (carrerada de Berga).

La presència d’aquesta xarxa de camins i itineraris, conjuntament amb els conreus, els boscos, nuclis urbans modestos i edificacions rurals, dóna resultat a una estructura del territori en forma de mosaic.


El paisatge d’Avià, mostra notable del paisatge agroforestal de la Catalunya Central Les unitats de paisatge d’Avià Es realitzarà una descripció des de major escala a menor escala de les unitats de paisatge que conformen el territori d’Avià, en base a diverses fonts consultables.

En un primer lloc, i a una escala “macro”, cal tenir en compte que la zona d’estudi està entre la unitat de paisatge 33.03 (Cuestas del Solsonés-Berguedà y Cardona) i la unitat de paisatge 69.07 (Valle del Llobregat entre Berga y Sallent) de l’Atlas de los paisajes de España2, corresponent al tipus de paisatge 33 (Cuestas de la Depresión Central Catalana) i 69 (Valles Pirenaicos Medios). Unitats de caràcter local

A un nivell local, podríem distingir quatre unitats de paisatge diferenciades que a continuació s’expliquen breument:

Les Costes

El límit occidental del terme d’Avià el marca un abrupte ressalt de quasi tres-cents metres conformat per diverses Costes (Cingles de Sant Salvador, Costa de Serrapinyana i Costa del Pou), en forma de doble v perquè incorpora les capçaleres de la Riera de Graugés i de Clarà. Aquesta unitat té un marcat component forestal amb pinedes de pinassa i pi roig mesclades amb rouredes, i una estreta franja visible de cingles conglomeràtics. Com el cim és un altiplà, el relleu és tabular. L’orientació al sud-est li confereix plena iluminació, i la verticalitat una marcada fragilitat, afegida al fet que la vegetació dominant – tot i la presència de rouredes – és perennifòlia. Aquesta unitat es converteix en el primer estrat del fons escènic septentrional d’aquesta àrea territorial, essent visible des de bona part del terme i des d’eixos de comunicació principals com la C-16. Té una gran qualitat.

Foto. Les Costes a la zona de Serrapinyana, per on passa la Riera de Clarà


La Conca d’Avià

La part central del terme d’Avià està conformat per un paisatge predominantment agroramader, amb molts masos i granges, i parcel·les de farratges i cereals adaptades a la topografia del terreny que, tot i el seu component generalment suau, té certes irregularitats especialment a la zona de barrancs. El nucli urbà d’Avià, al nord, i d’altres més menuts, com Graugés, donen un caràcter humanitzat al territori que, no obstant, és obert i de força qualitat, amb una bona integració. L’orientació bàsica és també sud-est, amb una bona il·luminació, i ,fins i tot, visualment se separa lleugerament del nucli urbà de Berga per la petita elevació de Sant Bartomeu de la Valldan, al límit nord del municipi. El paisatge està dominat pel component agrícola de conreus herbacis, amb la seva variació estacional.

Foto. El paisatge agrari amb petits bosquetons i masos és el propi de la conca d’Avià.

Els vessants del Llobregat

La conca anteriorment descrita guanya en pendent i en heterogeneïtat molt a prop del riu Llobregat, que en aquesta part del territori discorre relativament encaixonat. Els vessants són molt més forestats, tot i que, en aquesta zona també apareixen usos industrials, com el polígon industrial de la Plana. Alguns masos i nuclis tradicionals, com Obiols, també se situen al límit d’aquesta unitat i l’anterior. La seva visibilitat es limita pràcticamnet a la carretera C-16, fora del terme, i la seva orientació clarament a l’est li confereix una il·luminació mitjana. La qualitat, donat que la vall del riu es converteix en un eix d’infrastructures i ha compilat usos industrials des de molt antic, és també discutible. Conseqüentment, la seva fragilitat és mitjana.


Foto. Les senyorials edifcacions de Montorsí dominen la vall del Llobregat. Al fons s’aprecia el viaducte de la nova C-16 i les edificacions de Cal Rosal.

Els turons del sud

El límit sud del municipi està configurat per una sèrie de turons de forma tabular que s’eleven lleugerament sobre la conca d’Avià i que tenen una major dominància forestal, tot i que al seu peu també hi ha conreus herbacis i farratgers. La densitat de masos és menor, i podem dir que és passa d’un paisatge agrari a un paisatge agroforestal, amb orientacions i relleus canviants, però de bastanta bona qualitat i certa fragilitat.

També caldria tenir en consideració als punts d’observació del paisatge que permeten una visió adequada del territori d’Avià. Des del sud, el cim del Serrat dels Tres Hereus permet una visió important del municipi, tot i que és poc accessible. D’on sí s’obtenen bones vistes és des del collet situat al nord-oest del Serrat dels Tres Hereus, per on passa la pista asfaltada entre Casserres i Graugés.

La Carretera C-26, que passa pels peus de les costes i pel nucli d’Avià té molt bones vistes de les unitats de les Costes al nord-oest i de la Conca d’Avià al sud-oest. La carretera C-16, a ponent, presenta, però, vistes només sobre els vessants del Llobregat ja que discorre en una cota inferior al terme. El turó de Sant Bartomeu de Valldan al nord del terme també permet vistes interessants cap al sud.

No obstant, el mirador principal se situa al terme de Berga, al santuari de la Mare de Déu de Queralt i les carreteres que hi menen. Es tracta d’un mirador paisatgístic que permet una observació perfecta de la pràctica totalitat del municipi d’Avià.


Foto. Els relleus tabulars del Serrat del Gall i el Serrat dels Tres Hereus dominen el fons escènic sud de la conca d’Avià.

Alteracions del paisatge

El terme d’Avià presenta, com s’ha dit, una bona qualitat paisatgística ja que afortunadament no li creuen grans infraestructures viàries, línies de transport elèctric d’alta tensió, ni tampoc hi ha pedreres o altres activitats pròpies del sòl no urbanitzable que causin impactes importants.

Les alteracions més destacades formen part del seu fons escènic, tot i que extern al municipi, com pot ser el polígon industrial de la Valldan, al nord, o els viaductes i noves estructures de la C-16 a l’est, a més de les zones industrials del riu Llobregat, entre les quals n’hi ha una de pròpia (polígon industrial La Plana). Cal també destacar que no totes les explotacions ramaderes tenen una integració paisatgística adequada, i que el conjunt de xalets de Graugés, tot i que poc dens i significatiu, presenten una agrupació d’habitatges d’una tipologia diferenciada respecte als masos tradicionals del territori.


Infraestructures:

La xarxa viària del Berguedà es caracteritza per estar formada per un conjunt de carreteres secundàries que uneixen els diversos nuclis poblats de la comarca i dues carreteres principals: la C-16 o Eix del Llobregat que discorre la comarca de nord a sud, i la C-26 (Solsona-Ripoll) que la creua per Berga d’est a oest.

L’accessibilitat a Avià es realitza majoritàriament per la carretera C-26 des de Berga i per la carretera BV-4135 que parteix a Cal Rosal des de la carretera C-16. Des del sud, una pista asfaltada sorgeix des de la BV-4132 a la Rectoria de Sant Pau de Casserres i discorre en direcció nord per arribar a Graugés i posteriorment a Avià. Altres camins i pistes més o menys practicables estructuren l’amplie territori agrícola del municipi. Cal destacar també un accés al polígon industrial de La Plana amb un pont per sobre el Llobregat des de la C-16 al nord de Gironella.

Figura. Les infraestructures del municipi d’Avià. Font: Elaboració pròpia a partir d’informacions diverses.

-Xarxa principal de carreteres

-Carretera C-16 (Eix del Llobregat) Aquesta carretera, una de les principals vies per al trànsit rodat de Catalunya, forma part d’un dels eixos prioritaris a nivell europeu (E-9), el qual uneix Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc. Com a element a destacar, cal comentar que l’Eix del Llobregat no té cap accés senyalitzat al municipi, encara que, en un primer moment, s’havia marcat com l’accés principal al municipi des de la C-16, la sortida de Cal Rosal, enllaçant posteriorment amb la carretera local BV-4135. Aquest accés s’ha descartat com a principal, doncs el traçat de la carretera BV-4135, sobretot en el seu tram inicial, és força complicat pel trànsit de vehicles pesats.


En aquests moments, s’està treballant perquè l’accés principal des de l’Eix del Llobregat al municipi d’Avià s’assenyali a la sortida de Berga Sud i Solsona, enllaçant posteriorment amb la C-26, carretera més còmode i ràpida.

-Carretera C-26. La carretera C-26 travessa el municipi pel nord, concretament de nord-est a sud-oest. Aquesta carretera uneix la població de Berga amb Solsona, en direcció oest, i amb Ripoll, en direcció est. La C-26 és la via més usada pels avianencs per desplaçar-se a Berga i enllaçar amb l’Eix del Llobregat (C-16).

Des d’aquesta carretera, a l’alçada del nucli urbà, surt la carretera local BV-4135, la qual està considerada travessera urbana al seu pas pel centre urbà, i posteriorment que connecta amb el barri de la Creu, el Molí del Castell, i més endavant arriba a Cal Rosal, fins que acaba enllaçant amb la C-1411a.

-Xarxa secundària de carreteres -Carretera BV-4135. Aquesta carretera, com acabem de comentar, comença a l’enllaç amb la C-26, just a l’alçada del nucli urbà, i acaba a la carretera C-1411a, a Cal Rosal, després de passar pel centre d’Avià, el barri de la Creu i el Molí del Castell.

Tot i que, en un primer moment, es decidís que l’accés al nucli urbà d’Avià es fes a través d’aquesta carretera, al final s’ha desestimat aquesta opció pel traçat complicat de la BV-4135, i s’ha optat que l’accés principal al centre d’Avià s’assenyali a l’alçada de Berga Sud i es faci a través de la C-26.

-Altres carreteres secundàries

Camí asfaltat de Graugés. -Xarxa de senders i camins

En el terme destaca el sender GR-1 que recorre aquesta zona del Prepirineu passant pel nucli d’Avià, per Santa Maria i per Graugés, descendint per creuar el Llobregat a Gironella, i el sender GR-179 que discorre en sentit nord-sud. Destaquen, a més, diverses rutes senyalitzades pel Consell Comarcal del Berguedà i pel Departament de Turisme de la Generalitat de Catalunya, que permeten gaudir de diverses i belles panoràmiques dels conreus i de les diverses serres que configuren el municipi.

Cal destacar la importància de la xarxa de camins en l’estructura territorial del municipi. Aquests camins uneixen els diferents nuclis de població i edificacions rurals del terme municipal, formant una malla que articula el territori.

És important remarcar que, a més de molts camins secundaris que comunicaven els masos i la vila, hi havia dos camins principals: el camí Ral de Berga a Cardona, el qual passava per la sagrera d’Avià i anava cap a Serrateix, i un camí que portava de Berga a Solsona, i que seguia el recorregut actual de la cta. C-26.

Pel que fa als camins ramaders, dins del terme municipal d’Avià es distingeixen tres camins principals formats per diferents ramals. El primer va de Gironella fins al Cadí, amb un ramal que entrava per La Plana i un altre que entrava pel pont


d’Orniu i que s’unien a sota de Cal Gris, on hi havia un lloc de parada. El segon camí era el que des de Cal Gris anava fins el Coll de Pal, passant per la carena de la Serra de Noet i entrant a Berga. El tercer camí era el que venia de l’Espunyola i passava pel costat o per sobre el camí Ral fins a Berga, i d’aquí a Coll de Pal (carrerada de Berga).

-Línies d’alta tensió (mitja tensió) Pel terme municipal d’Avià, en direcció SO-NE i per la seva part nord, travessa una línia d’alta tensió de 110 KV, així com diverses línies de mitja tensió, de les quals no es disposa de la seva cartografia, segons ha informat l’Ajuntament de d’Avià.

Aquestes línies han de ser tingudes en compte, per exemple, en la gestió d’incendis forestals.

-Dipòsit d’aigua

-Antenes de recepció de telefonia mòbil N’hi ha dues (Telefònica i Retevisión Móvil) al límit amb el terme municipal de Berga, a Sant Bartomeu de la Valldan. Concretament, es troben situades a la finca “Cal Pere-Vell”, al paratge anomenat “Cal Ovelleta”.

-Instal.lació solar fotovoltaica

El dia 8 d’octubre de 2007, es va concedir un permís municipal ambiental per a la implementació d’una instal.lació solar fotovoltaica a la finca anomenada “La Parera”.


Equipaments

El conjunt d’equipaments existents a l’actualitat són: -CEIP Santa Maria d’Avià

-Escola bressol

-Consultori municipal / Atenció primària

-Telecentre – biblioteca pública

-Casal de joves

-Piscina municipal

-Camp de futbol

-Correus

-Cementiri

-“Local Avianès”

-Càmping Serrat Roig Aquest càmping té unes 60 parcel.les per a caravanes. Està situat a la zona de Graugés.

-Camp d’aterratge de parapent de Cal Foubes -Àrea de lleure – berenador “Font de la Cristió”. En ser un municipi petit no té gaires equipaments patrimonials, tan sols podem destacar dos: l'Arxiu Municipal i l'edifici de l'Ateneu d'Avià. -L'Arxiu Municipal d'Avià:

L'Arxiu Municipal es troba ubicat en dues dependències de l'edifici de l'Ajuntament Vell a la plaça Abat Oliba, on es conserva la documentació que forma part d'aquest repartida en prestatges. L'accés és restringit i s'ha de demanar la clau a l'Ajuntament per realitzar consultes, fet que limita la consulta als horaris de les oficines.

El fons està format principalment per documentació de finals del segle XIX i principis del XX amb tres únics documents del segle XVIII.

A la seu de l'actual Ajuntament es conserva la documentació generada actualment, així com els programes de festes i les publicacions locals.

-L'Ateneu d'Avià:

És aquesta una entitat que aixopluga altres entitats del poble com a grup de trobada cultural i social lligat a un edifici o seu social que rep el mateix nom que l'entitat. L'entitat es va constituir l'any 1985 i ha impulsat al llarg de la seva història una sèrie d'activitats que han anat configurant la vida associativa del poble. Així dins l'Ateneu es va formar el grup de geganters, la comissió de les festes del Segar i el Batre, les caminades, els pastorets, els concursos de pintura i fotografia, la cavalcada dels reis.

L'Ateneu és una entitat d'entitats, ja que engloba totes les que han anat sorgint a Avià, tot i que cadascuna conserva la seva autonomia: la coral Santa Maria d'Avià, Societat de Caçadors, la Unió Esportiva Avià, l'Associació de pares i mares de l'Escola Santa Maria d'Avià, l'Associació de pares i mares de la Llar d'Infants, el Grup d'Esplai, el Grup


de Joves, el Casal de la Gent Gran, l'Agrupació Teatral, el Club de Botxes, la parròquia, la penya Blau-Grana, el Centre d'Estudis i els Amics del Motor.

L'edifici de l'Ateneu alberga la seu de l'Ajuntament, disposa de diferents espais on poden fer reunions les entitats, una sala d'exposicions, un bar i una sala de teatre polivalent en la que es realitzen diferents activitats.

L’estructura urbana

Els assentaments urbans del municipi d’Avià es localitzen, principalment, al nord-est del terme municipal, seguint el traçat de la carretera C-26 (nucli urbà d’Avià, Barri de la Creu i Molí del Castell). També cal destacar la colònia agrícola de Graugés, la colònia de la Plana, i el nucli d’Obiols. És important remarcar la gran quantitat d’edificacions disseminades que hi ha per tot el terme municipal. El nucli principal del municipi és el poble d’Avià, que s’estén de forma allargada entre el camí de Santa Maria i la carretera de Berga, ocupant un total de 32 Ha. i es troba situat a la part nord-oriental del terme municipal, al costat de la C-26, carretera que uneix Berga i Solsona.

El nucli antic és la seva part més singular i es troba a l’entorn del que era conegut com “la Sagrera”, formada per l’antiga església de Sant Martí i el cementiri, dels quals en resten pocs vestigis originals. El nucli està creixent sobretot pel cantó occidental, que limita amb la riera de Coforb, la qual suposa una barrera natural entre la zona urbana i l’agrícola.

Al nord del nucli hi trobem les primeres feixes del morral de Sobrestada. L’est mira cap a la serra de Noet i al sud s’hi estenen bones terres de conreu en vista de Casserres. Travessa bona part de l’eixample la carretera BV-4135, direcció a Cal Rosal. Als extrems nord-oest i sudest hi ha unes petites zones industrials. Al municipi hi trobem, a més del nucli urbà d’Avià, els següents veïnats: -Barri de la Creu: barri situat al nord-est del nucli urbà, a tocar de la carretera C-26. -Molí del Castell: ubicat també al nord-est del nucli, i també recolzat en la cta. C-26, es troba a tocar del terme municipal de Berga, i molt a prop del polígon industrial de la Valldan. -Graugés: urbanització que es troba a l’àrea central del nucli urbà, al voltant de l’antiga colònia agrícola i del llac del mateix nom. -La Plana: colònia industrial situada a l’extrem sud-est del terme municipal d’Avià, a tocar del riu Llobregat. Aquesta antiga colònia ha estat inclosa en el Pla Director Urbanístic de les Colònies del Llobregat. -Cal Rosal: petita part de la colònia industrial de Cal Rosal, que està divida entre tres termes municipals: Avià, Berga i Olvan. Està situada a l’extrem oest del municipi, molt a prop del riu Llobregat. -Obiols: petit nucli rural situat al sud-oest del terme municipal. Està format per l’església de Sant Vicenç d’Obiols, la Rectoria de Sant Vicenç d’Obiols, el mas d’Obiols, un cementiri i una necròpoli.


Figura. Superfície urbanitzada del municipi d’Avià. Font: Bases del SIG del DMAH del la Generalitat de Catalunya. Dins del terme municipal d’Avià, també hi trobem algun altre petit nucli i nombroses masies, les quals es troben disseminades pel territori i estan unides per una xarxa de camins. -L’origen del nucli d’Avià.

El poble d'Avià es va formar al voltant de la parròquia de Sant Martí. Aquesta església, que inicialment estava a l'actual carrer Portal, va ser edificada per ordre del Comte Guifré el Pilós a finals del segle IX, i consagrada pel bisbe Nantigis l'any 907.

Durant la primera Guerra carlina, abans de la presa de Berga, a la rectoria d'Avià s'hi va instal·lar el quarter general carlí, i també el comte d'Espanya, que va ser destituït el 26 d'octubre de 1839 i fet presoner a la mateixa rectoria abans de ser assassinat a Pont d'Espia el 2 de novembre d'aquell mateix any.

L'acta de consagració de l'església de Sant Martí (907) ja menciona el nucli: "villam nominatam Avizano" (BARAUT,1978), on el comte Guifré feu construir l'església. Es va formar una sagrera al seu voltant i a prop del castell situat a la plaça Abat Oliba (CAMPRUBÍ,1998); aquest castell debia ser una torre castellera de vigilància dels camins d'accés. La primera sagrera ocupava la zona al voltant de la plaça Abat Oliba, de cal Gasolà a la plaça; a la part més elevada hi havia l'església romànica, la rectoria i el cementiri, els quals van ser traslladats fora del nucli al segle XVIII, degut a l'augment de població. Una part de la sagrera devia estar emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal li donaven protecció per la part est. Dues portes hi donaven accés: la del carrer Portal, de la que se'n conserva l'arc entre dues cases, que comunicava amb el camí ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró i que es devia trobar a cal Gasolà (APM). Aproximadament al segle XIV hi havia unes 12 cases al nucli (CORTÉS, 1998), que va engrandir-se per la part sud cap a la plaça del Padró durant els segles XVI i XVII, i fins a l'església nova durant els segles XVIII i XIX. Al cadastre de 1767 hi havia 56 cases repartides entre els carrers de Baix (Abat), de Dalt (Portal) i sota el carrer de Baix (Catalunya).


A l'Amillarament de 1862 hi constaven 72 cases repartides entre els carrers Abat, Portal, Padró i de Baix. El nucli antic s'ha mantingut com a lloc de residència al llarg dels segles tal i com ho demostren els fogatges (1497, 1553), capbreus (1701), cadastres (1767) i amillaraments (1862, 1886); així com documents particulars (cal Mas, Vilamarí, Santamaria); fet que es pot constatar en l'evolució d'algunes cases.

En fer la pavimentació de la plaça Abat Oliba, pels volts dels anys 50, alguns veïns recorden que es van trobar restes òssies que podien correspondre a l'antic cementiri que es trobava en aquest lloc, al costat de l'església. També hi ha constància de tombes antropomòrfiques en aquesta zona, de les quals en resta una mostra a l'antiga plaça dels Estudis, darrera de cal Gabarró.

Font: pàgina web del municipi d’Avià.


B.4. LA POBLACIÓ

L’evolució de la població La població censada al municipi d’Avià, a data de 18 gener de 2008, és de 2.150 habitants, segons les dades facilitades per l’Ajuntament. Els últims anys, el municipi d’Avià ha anat guanyant població de manera constant. Aquest fenomen es comença a donar a mitjans dels anys 90. Fins llavors, la població havia anat disminuint continuadament, arribant a un mínim de població inferior als 1.800 habitants a principis dels anys 90. Quadre: Evolució de la població censada al municipi d’Avià.

Parcial Total Parcial Total

1981 1.827 --- --- --- ---

1986 1.803 -24 -24 -1,31 -1,31

1991 1.778 -25 -49 -1,39 -2,68

1996 1.810 32 -17 1,80 -0,93

2001 1.892 82 65 4,53 3,56

2004 1.956 64 129 3,38 7,06

2005 2.015 59 188 3,02 10,29

2006 2.058 43 231 2,13 12,64

2007 2.108 50 281 2,43 15,38

2008 2.150 42 323 1,99 17,68

Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya i Ajuntament d'Avià

Percentatge (%)Any

Població censada

Augment d'habitants

Gràfica: Evolució de la població censada al municipi d’Avià.


Pel que fa als altres municipis del Berguedà que limiten amb Avià, s’observa un retrocés de la població dels municipis de la riba del Llobregat, tals com Gironella, Puig-reig o Casserres, respecte el nombre d’habitants que tenien a principi dels anys 80. Els municipis de caràcter més rural, els quals estan més allunyats de l’eix del Llobregat, també experimenten moderades pèrdues de població respecte les dades de 1981. Tot i aquesta pèrdua de població generalitzada en aquests municipis, s’ha de remarcar que, en la majoria dels casos, s’observa un lleu augment del nombre d’habitants des de fa dos o tres anys. El cessament de l’activitat industrial (pricipalment colònies tèxtils situades a la riba del riu Llobregat), pot explicar aquesta disminució de població dels municipis de l’eix del Llobregat, tot i la seva posició privilegiada respecte els altres municipis de la comarca pel que fa a l’accessibilitat a les infraestructures de transport. L’abandonament progressiu del camp justifica la pèrdua de població dels municipis més rurals del Baix Berguedà com, per exemple, l’Espunyola, Capolat i Montclar. Dins d’aquest context de pèrdua generalitzada d’habitants, Avià, així com Berga, són l’única excepció. El cas de Berga és clar; al ser la capital comarcal, aglutina tots els serveis i els equipaments més importants del Berguedà, a més dels pols d’activitat econòmica més destacats de l’àrea. Pel que fa al cas d’Avià, l’augment de població dels últims anys es pot explicar per la seva proximitat a la capital comarcal i, sobretot, al polígon industrial de la Valldan, el qual es troba dins el terme municipal de Berga, però limita amb el terme municipal d’Avià, i és molt a prop del nucli urbà. A més a més, Avià no ha basat exclusivament la seva economia en la indústria tèxtil (tot i tenir una colònia dins el terme municipal), el que va fer que, després del cessament de l’activitat i posterior tancament de les indústries tèxtils de les colònies, la pèrdua de població no fos tan destacada com en d’altres municipis. Gràfica: Evolució de la població a Avià i als municipis veïns.


Quadre: Evolució de la població a Avià i als municipis veïns.

1981 1986 1991 1996 2001 2004 2005 2006 2007

Berga Berguedà 13.547 13.766 13.905 14.207 14.509 15.753 16.175 16.457 16.596

Gironella Berguedà 5.600 5.360 5.009 5.037 4.908 4.884 4.853 4.786 4.844

Puig-reig Berguedà 5.361 5.084 4.746 4.578 4.275 4.171 4.197 4.202 4.238

Avià Berguedà 1.827 1.803 1.778 1.810 1.892 1.956 2.015 2.058 2.108

Casserres Berguedà 1.793 1.783 1.672 1.612 1.595 1.524 1.548 1.586 1.599

Olvan Berguedà 1.215 1.100 983 950 891 895 897 922 893

L'Espunyola Berguedà 311 300 270 283 260 273 270 272 260

Montclar Berguedà 270 258 255 128 120 126 121 116 119

Capolat Berguedà 145 107 59 69 60 80 79 72 81

Font: Institut d'Estadística de Catalunya

Municipi ComarcaAny

La densitat poblacional al municipi d’Avià, actualment, es troba al voltant dels 80 habitants/Km2 (considerant una població total de 2.150 habitants (2008) i una superfície del terme municipal de 27,14 Km2). Quadre: Densitat de població a Avià i als municipis veïns.

Municipi ComarcaSuperfície

(km2)Habitants (any 2007)

Densitat (hab/km2)

Berga Berguedà 22,50 16.596 737,60

Gironella Berguedà 6,84 4.844 708,19

Puig-reig Berguedà 46,23 4.238 91,67

Avià Berguedà 27,14 2.108 77,67

Casserres Berguedà 28,91 1.599 55,31

Olvan Berguedà 35,60 893 25,08

L'Espunyola Berguedà 35,26 260 7,37

Montclar Berguedà 22,08 119 5,39

Capolat Berguedà 34,29 81 2,36

Font: Institut d'Estadística de Catalunya

La distribució de la població dins del terme municipal d’Avià La població no es distribueix proporcionalment per tot el municipi. La majoria de la població es concentra al nord del municipi, on hi ha el nucli urbà i els barris de la Creu i el Molí del Castell. Caldria destacar també el nucli de Graugés, situat al centre del terme municipal, i la colònia de la Plana, a tocar del riu Llobregat, a l’extrem oest del municipi. La resta dels habitants es distribueixen en petits nuclis i edificacions disseminades de caràcter rural escampades homogèniament pel territori.


- Nombre d’habitants dels diferents nuclis a data de gener de 2008 Quadre: Població censada als diferents nuclis del municipi d’Avià (2008).

Nucli Habitants Percentatge (%)

Avià (nucli urbà) 1.708 79,44

Graugés 159 7,40

Barri de la Creu 118 5,49

La Plana 65 3,02

Molí del Castell 52 2,42

Obiols 28 1,30

Cal Rosal 20 0,93

Total municipi d'Avià 2.150 100,00

Font: Ajuntament d'Avià

El creixement natural, la immigració i l’emigració A la taula de següent, es mostren les mitjanes anuals de les taxes brutes de creixement de població (taxes per 1.000 habitants) per al període 1996-2001: Quadre: Taxes de creixement de la població (1996-2001).

8,35 10,80 -2,46 10,61 8,15

7,45 11,71 -4,26 10,18 5,93

0,00 8,08 -8,08 0,00 -8,08

5,33 10,42 -5,10 -4,63 -9,73

8,60 13,22 -4,63 -5,95 -10,58

5,51 12,09 -6,58 0,00 -6,58

11,87 19,29 -7,42 -8,91 -16,33

5,79 14,17 -8,38 -7,18 -15,56

5,60 17,13 -11,53 -4,65 -16,18

6,57 12,40 -5,84 2,94 -2,90

9,11 9,59 -0,48 7,15 6,67

9,58 8,68 0,91 5,94 6,85

9,55 8,87 0,68 6,72 7,40

Comarques centrals

Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Berga

Casserres

Puig-reig

Província de Barcelona

Catalunya

Montclar

Olvan

l'Espunyola

Gironella

Berguedà

Capolat

Creixement total

Municipi

Avià

Saldo migratoriCreixement

naturalDefuncionsNaixements

Aquesta taula reflecteix el fenomen actual de pèrdua de població que pateix la majoria dels municipis que envolten Avià. Les úniques excepcions són el mateix municipi d’Avià


i la capital comarcal, Berga, que, tot i tenir creixements naturals negatius, acaben guanyant població gràcies a la immigració.

La pèrdua de població de la major part dels municipis del Baix Berguedà s’explica tant pels fenòmens migratoris com pel creixement natural.

Entre els anys 1996 i 2001, la comarca del Berguedà, va tenir un creixement de població negatiu, doncs la immigració no era suficient per contrarrestar el creixement natural. Aquest fenomen s’ha invertit els últims anys, ja que, la forta onada immigratòria ha provocat que, a nivell comarcal, el creixment de pobalació hagi estat positiu. Quadre: Evolució de la població censada al Berguedà.

Parcial Total Parcial Total

1981 41.630 --- --- --- ---

1986 40.677 -953 -953 -2,29 -2,29

1991 38.965 -1.712 -2.665 -4,21 -6,40

1996 38.606 -359 -3.024 -0,92 -7,26

2001 38.087 -519 -3.543 -1,34 -8,51

2003 38.955 868 -2.675 2,28 -6,43

2004 39.224 269 -2.406 0,69 -5,78

2005 39.746 522 -1.884 1,33 -4,53

2006 40.064 318 -1.566 0,80 -3,76

2007 40.479 415 -1.151 1,04 -2,76

Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya

Percentatge (%)Any

Població censada

Augment d'habitants

Gràfica: Evolució de la població censada al Berguedà.


L’estructura d’edats La distribució de la població del municipi d’Avià per edats, ens mostra que, l’any 2007, hi havia 14,61% de la població entre els 0 i els 14 anys, un 65,46% entre els 15 i els 64 anys, i un 19,93% que tenia 65 i més anys.

Podríem destacar l’elevat percentatge de població de la franja d’edat que va dels 25 als 49 anys, la qual engloba la població nascuda al “baby boom” dels anys 60 i 70 i la població immigrant arribada en edat de treballar.

També es pot remarcar la presència d’un percentatge prou important de població de més de 70 anys, el que ens assenyala que Avià té una població bastant envellida. Per últim, caldria destacar el lleuger augment del nombre d’infants de 0 a 9 anys respecte el nombre de joves de les generacions anteriors. Els fills dels immigrants i de la generació del “baby boom” nascuda els anys 60 i 70, podrien explicar aquest fenomen.

Quadre: Estructura de la població per edats (2007).

54 52 106 5,03

54 50 104 4,93

50 48 98 4,65

41 42 83 3,94

50 42 92 4,36

71 79 150 7,12

75 88 163 7,73

106 95 201 9,54

94 83 177 8,40

85 91 176 8,35

71 63 134 6,36

62 54 116 5,50

51 37 88 4,17

37 36 73 3,46

50 64 114 5,41

40 59 99 4,70

34 48 82 3,89

24 28 52 2,47

1.049 1.059 2.108 100,00

De 30 a 34 anys

De 35 a 39 anys

De 40 a 44 anys

De 20 a 24 anys

De 25 a 29 anys

De 65 a 69 anys

De 70 a 74 anys

%TotalDonesHomes

De 50 a 54 anys

De 45 a 49 anys

De 5 a 9 anys

De 10 a 14 anys

Edat


De 55 a 59 anys

De 60 a 64 anys

De 75 a 79 anys

De 85 i més anys

Total

De 0 a 4 anys

De 80 a 84 anys

De 15 a 19 anys


Els indicadors que s’extreuen de la taula de la distribució de la població per edats són els següents: -Índex d’infància (població 0-14 anys / total població)*100 = 14,61% -Índex de joventut (població 15-29 anys / total població)*100 = 15,42% -Índex de vellesa (població 65 anys i més / total població)*100 = 19.93% -Índex de senectut (població 85 anys i més / població de 65 anys i més)*100 = 12,38% -Índex d’envelliment (població 65 anys i més / població 0-14 anys)*100 = 136,36% La població depenent del municipi és del 34,54%, repartida entre infants i joves de 0 a 14 anys (14,61%), i població de 65 i més anys (19,93%). Aquesta població és especialment significativa, sobretot la franja de població que té 65 anys o més, doncs, tal com demostra l´índex d’envelliment, avià és un municipi que tendeix a envellir-se.


Nacionalitat de la població Quadre: Nacionalitat de la població (1991-2007).

1.771 99,61 0 0,00 0 0,00 7 0,39 0 0,00 0 0,00 0 0,00

1.801 99,50 1 0,06 0 0,00 3 0,17 3 0,17 1 0,06 1 0,06

1.874 99,00 0 0,00 4 0,21 11 0,58 0 0,00 4 0,21 0 0,00

1.976 96,02 1 0,05 32 1,55 37 1,80 3 0,15 7 0,34 2 0,10

2.022 95,92 36 1,71 5 0,24 29 1,38 3 0,14 12 0,57 1 0,05


2007 2.108

1.810

1991 1.778

Resta UE Resta EuropaPoblació

totalAny Àsia i Oceania

2001 1.893

2006 2.058

ÀfricaAmèrica del

Nord i CentralAmèrica del Sud

1996

Espanyola

Quadre: Nacionalitat de la població (2000-2007).

1.842 99,84 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,05 2 0,11 0 0,00

1.883 99,52 0 0,00 1 0,05 3 0,16 1 0,05 4 0,21 0 0,00

1.901 98,96 0 0,00 4 0,21 11 0,57 0 0,00 5 0,26 0 0,00

1.887 97,52 2 0,10 15 0,78 21 1,09 2 0,10 8 0,41 0 0,00

1.895 96,88 2 0,10 19 0,97 24 1,23 5 0,26 10 0,51 1 0,05

1.933 95,93 6 0,30 33 1,64 28 1,39 5 0,25 9 0,45 1 0,05

1.976 96,02 1 0,05 32 1,55 37 1,80 3 0,15 7 0,34 2 0,10

2.022 95,92 36 1,71 5 0,24 29 1,38 3 0,14 12 0,57 1 0,05


2007 2.108

1.845

1.921

2003 1.935

2004 1.956

2006 2.058

2002

Àfrica

2000

Espanyola Resta UE Resta EuropaPoblació

totalAny

2005 2.015

Àsia i Oceania

2001 1.892

Amèrica del Nord i Central

Amèrica del Sud

Les dades del quadres ens mostren que el percentatge de població immigrada és relativament baix (representa poc més del 4% de la població total resident a Avià). Aquest grup de nova població està format sobretot per romanesos i magrebins, i en menor mesura, per sud-americans. Seria interessant remarcar que la població romanesa a passat a ser comunitària l’any 2007, com ho demostra el fet que quasi el mateix nombre de persones han passat d’estar dins el grup dels immigrants europeus no comunitaris, a estar englobats dins del grup dels immigrants de la Unió Europea.


L’ocupació Durant els últims anys, sobretot a partir de l’any 2002, el nombre de persones aturades s’ha pràcticament doblat.

L’atur afecta de manera desigual a homes i a dones, doncs l’atur femení és gairebé el doble que l’atur masculí. Tot i així, la taxa d’atur no és gaire elevada (aproximadament al voltant del 3,2%). Quadre: Atur registrat.

11 8 14 7 19 29 19 15 24 25

28 27 19 28 31 41 34 35 48 42

39 35 33 35 50 70 53 50 72 67

1998Sexe

Font: Departament de Treball i web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Dones

Total

Homes

200220012000 20071999 2004 2005 20062003

Quadre: Atur registrat segons grans sectors d’activitat.

2 24 7 20 0 53

2 23 4 19 2 50

2 30 8 30 2 72

1 30 9 28 0 68

totalsense

ocupació anterior

construccióindústria


2004

agricultura

2005

2007

any serveis

2006

Pel que fa a la població ocupada (de 16 i més anys), la seva distribució segons els grans sectors d’activitat, ha anat variant substancialment els últims 15 anys: Quadre: Ocupats per grans sectors d’activitat

132 271 95 224 722

115 204 106 282 707

84 176 180 453 893


1991

agricultura

1996

2001

any totalserveisconstruccióindústria

Després d’observar el quadre, les conclusions que se’n poden extreure són que els últims anys la població ocupada a la indústria i a la agricultura ha anat disminuïnt, i que la població ocupada en la construcció i, sobretot, els serveis ha augmentat de manera destacada, tal i com està passant en el context català.


Les mobilitats La presència d’un gran polígon industrial d’àmbit comarcal, com és el cas del polígon industrial de la Valldan, a pocs quilòmetres del nucli urbà d’Avià, provoca que una gran part de la població avianenca es desplaci a Berga, per anar al seu lloc de treball.

A més a més, l’activitat econòmica present actualment al municipi d’Avià, no és suficient per atraure la majoria de la població ocupada del mateix municipi. Quadre: Desplaçaments residència-treball per sexe de la població ocupada de > 16 anys.

214 136 350

315 228 543

213 166 379

529 364 893

427 302 729

-102 -62 -164

totaldoneshomes

Desplaçaments a altres municipis

Diferència entrades i sortides

any 2001


Desplaçaments interns

Total desplaçaments generats en el municipi

Desplaçaments des d'altres municipis

Total desplaçaments atrets pel municipi

Un cop analitzat el quadre, és important remarcar que hi ha més persones que s’han de desplaçar a un altre municipi per anar a treballar, que no pas persones que treballin al mateix terme municipal d’Avià.

Molts d’aquests desplaçaments per anar treballar tenen com destí la capital comarcal – Berga – i, més concretament, el polígon industrial de la Valldan, però també cal destacar, encara que en menor importància, les poblacions de Gironella, Barcelona, Manresa, Puig-reig i Cercs. Pel que fa a les poblacions originàries dels treballadors que es desplacen a Avià a treballar, són, principalment, Berga, Gironella, Casserres, Puig-reig i Olvan.

Per altra banda, cal remarcar que els desplaçaments atrets pel municipi són inferiors que els desplaçaments generats en el municipi. En resum, Avià, no es caracteritza per ser un pol d’atracció de treballadors, sinó, més aviat, tot el contrari. Aquest fet no és estrany si tenim en compte que Avià es troba a molt poca distància de la capital comarcal, Berga, veritable pol d’atracció de l’activitat econòmica del Berguedà. Quadre: Temps desplaçaments residència-treball/estudi població > 16 anys.

569 93 42 50 12 25 1 101 893

12 18 3 11 1 2 0 47 94

totalno aplicablede 10min a

20minde 21min a

30mind'1hora a 1'5hores

de 45min a 1hora

de 31min a 45min

més d'1'5hores

menys de 10min

Temps de desplaçament per

raons d'estudi

any 2001


Temps de desplaçament per anar a treballar


La majoria dels desplaçaments per anar a treballar de la població ocupada del municipi d’Avià tenien una durada inferior a 10 minuts, el que demostra que la major part de la població treballava al mateix municipi o, més probablement, a la veïna Berga, la qual engloba dins del seu terme el polígon industrial de la Valldan.

Per altra banda, la població de 16 anys i més, que vol continuar la seva formació acadèmica, ha de desplaçar-se a d’altres municipis – majoritàriament a Berga, Manresa i Barcelona – per a poder estudiar. L’HABITATGE La majoria dels habitages d’Avià són unifamiliars, tot i que també hi ha força edificis plurifamiliars a l’àrea d’eixample del nucli antic d’Avià (àrea més pròxima a la carretera C-26) i al barri de la Creu. Els habitatges unifamiliars acostumen a ser entre mitgeres al nucli urbà, mentre a les urbanitzacions són més freqüents els habitatges unifamiliars aïllats.

Pel que fa als edificis de vivendes plurifamiliars, hi ha un bloc d’habitatge de PB+2 a la colònia de la Plana. També, caldria remarcar l’existència de tres blocs de vivendes plurifamiliars a la zona central del municipi i prop de Graugés, i un altre al Molí del Castell. Es tracta dels conjunts del Carrer Vell, del Carrer del Mig, del Carrer Nou i del Molí del Castell. Aquests conjunts consten, fonamentalment, d’un edifici de forma allargada de PB+2, o +3, envoltat per edificacions annexes i coberts, i que en el seu origen estaven destinats a allotjar els treballadors de les colònies industrials i agrícoles. Per altra banda, seria important destacar la presència de diversos blocs d’ahbitatges plurifamilars en zones de sòl no urbanitzable del terme municipal. Aquests podrien ser els casos del grup d’edificacions situades al sud del Barri de la Creu, a l’altra banda de la carretera BV-4135, com també dels edificis del final del carrer de la Font.

Foto. Edifici de vivendes de la colònia La Plana. Foto. Edifici de vivendes del Molí del Castell.

Foto. Edifici de vivendes del Carrer del Mig. Foto. Edifici de vivendes del Carrer Vell.


L’evolució del parc d’habitatges El nombre total d’habitatges al municipi d’Avià, segons el Cens de l’any 2001, és de 957 habitatges. Des de l’any 1981 el nombre d’habitatges ha crescut en un 33%. No es tracta d’un augment massa destacat, tot i que, a partir de l’any 2001 i fins a l’actualitat, el nombre total d’habitatges a Avià segur que ha augmentat de manera moderada, doncs ha coincidit amb un període de forta construcció de vivendes, tal com demostra la taula del nombre d’habitatges construïts en el període 1981-2006: Quadre: Parc d’habitatges del municipi d’Avià.

957

778

719


Parc d'habitatgesAny

2001

1991

1981

Des de l’any 1981, el nombre d’habitatges construïts per any a Avià no ha estat gaire destacat, tendència que va començar a canviar a finals dels anys 90 i que s’ha consolidat els últims anys, amb una augment moderat i, a vegades, acusat del nombre d’habitatges construïts per any.

Pel que fa als habitatges protegits, el nombre d’habitatges construïts els últims vint anys és quasi simbòlic, i la majoria d’anys és inexistent.

Quadre: Nombre d’habitatges construïts en el període 1981-2006.

50 0 1993 20 0

102 0 1992 8 0

67 0 1991 1 0

55 0 1990 3 0

26 0 1989 5 0

48 0 1988 1 0

29 0 1987 4 6

30 0 1986 4 0

18 0 1985 13 0

9 0 1984 10 0

11 0 1983 9 0

13 0 1982 0 0

7 0 1981 0 01994

1999

1998

1997

1996

1995

Habitatge protegit

2006

2005

2004


Habitatge protegit Any Habitatge lliureHabitatge lliureAny

2003

2002

2001

2000


Gràfica: Nombre d’habitatges construïts en el període 1981-2006.

En el següent quadre, s’enumeren els edificis destinats a habitatge familiar acabats en el període 1981-2001: Quadre: Nombre d’habitatges acabats en el període 1981-2001.

18 1990 1

13 1989 0

11 1988 1

13 1987 3

6 1986 6

3 1985 9

9 1984 7

5 1983 10

4 1982 2

11 1981 2

5 1980

Edificis acabats


Edificis acabatsAny

2001

2000

1999

1998

1997

1992

1991

1996

1995

1994

1993

Any


Com hem comentat abans, a partir de finals dels anys 90, s’han començat a construir més habitatges. Segons dades de l’ajuntament, els darrers deu anys el promig de llicències d’obres donades per a construir habitatges està al voltant de 10 per any, tot i que, el nombre d’habitatges per llicència ha tendit a augmentar, sobretot a partir de l’any 2003. Quadre: Llistat de llicències d’obres majors donades per l’ajuntament en el període 1997-2007.

Nombre llicències

Nombre habitatges

1997 10 21

1998 6 7

1999 10 27

2000 9 20

2001 9 22

2002 4 14

2003 15 69

2004 7 14

2005 10 42

2006 16 58

2007 10 32

Font: Ajuntament d'Avià

Llicències majorsAny

L’any 2001, Avià comptava amb un parc immobiliari format per 591 edificis. Una dada significativa és el fet que, segons les dades del Cens d’edificis de l’any 2001, un 62% (72% l’any 1980) dels edificis del municipi són habitatges unifamiliars. Al centre urbà, la majoria dels habitatges unifamiliars són entre mitgeres, i més als afores i, sobretot, en els diferents veïnats i nuclis, hi predominen els habitatges unifamiliars aïllats.

Com a excepció, caldria destacar l’existència, cada cap més nombrosa d’edificis bifamiliars (cases aparellades), que s’ha doblat en un període de vint anys.

Per altra banda, també s’hauria de tenir en compte el bloc d’habitatge plurifamiliar de PB+2 a la colònia de la Plana, el del Molí del Castell, els blocs de vivendes dels conjunts del Carrer Vell, el Carrer del Mig i el Carrer Nou.

Quadre: Nombre total d’edificis segons el nombre d’habitatges.

368 165 36 7 13 2 0 591

324 136 37 3 11 1 0 512

319 75 31 2 8 3 5 443

3 hab

Font: Web de l'Institut d'Estadística de Cataluny

Any

1990

Total

2001

1980

20 i més hab10-19 hab5-9 hab4 hab1 hab 2 hab


Els habitatges principals i les segones residències L’any 2001, del total de 957 habitatges censats al municipi d’Avià, prop d’un 70% tenen la consideració de primera residència; un 11% són segones residències i un 19% són habitatges buits.

Comparant les dades de l’any 2001 amb les de l’any 1991, al municipi d’Avià, ens adonem que els percentages de primera i segona residència, i d’habitatges buits, s’han mantingut pràcticament iguals. La immensa majoria dels habitatges d’Avià són primeres residències, tal com succeeix els els municipis del voltant, tant siguin de l’eix del Llobregat, com de les àrees més rurals del Berguedà. Com a excepció, cal destacar el municipi de Capolat, on el nombre de primeres residències no arriba al 50%.

A molts d’aquests municipis (també és el cas d’Avià), el percentatge d’habitatges buits és moderadament superior al de segones residències, el que demostra que ens trobem en una zona on el turisme i l’estiueig hi tenen incidència no massa destacable, tot i el potencial en aquest sector, que podria estar basat en el patrimoni natural i paisatgístic, de gran qualitat a l’areà del Berguedà. Aquest fenomen ha experimentat un canvi notable els últims anys, amb l’auge del turisme rural. Quadre: Nombre d’habitatges segons el tipus.

669 106 182 957 2001 5.618 884 1.302 7.804

554 82 142 778 1991 4.702 645 1.391 6.738

Principals SecundarisVacants i

altresTotal Any Principals Secundaris

Vacants i altres

Total

1.798 109 533 2.440 2001 564 56 152 771

1.451 126 442 2.019 1991 542 112 156 810



Vacants i altres

Total

1.524 45 306 1.875 2001 324 46 82 459

1.567 31 791 2.299 1991 335 72 69 476



Vacants i altres

Total

74 0 5 79 2001 24 14 11 49

30 0 32 92 1991 18 13 18 49

Capolat


Gironella

PrincipalsAny

Olvan

Any

2001

Casserres

1991

Berga

Any Principals SecundarisVacants i

altresTotal

Avià

2001

1991

SecundarisVacants i

altresTotal

1991

Puig-reig

l'Espunyola

Any

2001

1991

Any

2001


B.5. XARXES BÀSIQUES DE SERVEIS

Infraestructures:

La xarxa viària del Berguedà es caracteritza per estar formada per un conjunt de carreteres secundàries que uneixen els diversos nuclis poblats de la comarca i dues carreteres principals: la C-16 o Eix del Llobregat que discorre la comarca de nord a sud, i la C-26 (Solsona-Ripoll) que la creua per Berga d’est a oest.

Com s’ha dit anteriorment, l’accessibilitat a Avià es realitza majoritàriament per la carretera C-26 des de Berga i per la carretera BV-4135 que parteix a Cal Rosal des de la carretera C-16. Des del sud, una pista asfaltada sorgeix des de la BV-4132 a la Rectoria de Sant Pau de Casserres i discorre en direcció nord per arribar a Graugès i posteriorment a Avià. Altres camins i pistes més o menys practicables estructuren l’amplie territori agrícola del municipi. Cal destacar també un accés al polígon industrial La Plana amb un pont per sobre el Llobregat des de la C-16 al nord de Gironella

Figura. Les infraestructures del municipi d’Avià. Font: Elaboració pròpia a partir d’informacions diverses.

-Xarxa principal de carreteres

-Carretera C-16 (Eix del Llobregat) Aquesta carretera, una de les principals vies per al trànsit rodat de Catalunya, forma part d’un dels eixos prioritaris a nivell europeu (E-9), el qual uneix Barcelona amb Tolosa del Llenguadoc. Com a element a destacar, cal comentar que l’Eix del Llobregat no té cap accés senyalitzat al municipi, encara que, en un primer moment, s’havia marcat com l’accés principal al municipi des de la C-16, la sortida de Cal Rosal, enllaçant posteriorment amb la carretera local BV-4135.


Aquest accés s’ha descartat com a principal, doncs el traçat de la carretera BV-4135, sobretot en el seu tram inicial, és força complicat pel trànsit de vehicles pesats.

En aquests moments, s’està treballant perquè l’accés principal des de l’Eix del Llobregat al municipi d’Avià s’assenyali a la sortida de Berga Sud i Solsona, enllaçant posteriorment amb la C-26, carretera més còmode i ràpida.

-Carretera C-26. La carretera C-26 travessa el municipi pel nord, concretament de nord-est a sud-oest. Aquesta carretera uneix la població de Berga amb Solsona, en direcció oest, i amb Ripoll, en direcció est. La C-26 és la via més usada pels avianencs per desplaçar-se a Berga i enllaçar amb l’Eix del Llobregat (C-16).

Des d’aquesta carretera, a l’alçada del nucli urbà, surt la carretera local BV-4135, la qual està considerada travessera urbana al seu pas pel centre urbà, i posteriorment que connecta amb el barri de la Creu, el Molí del Castell, i més endavant arriba a Cal Rosal, fins que acaba enllaçant amb la C-1411a.

-Xarxa secundària de carreteres -Carretera BV-4135. Aquesta carretera, com acabem de comentar, comença a l’enllaç amb la C-26, just a l’alçada del nucli urbà, i acaba a la carretera C-1411a, a Cal Rosal, després de passar pel centre d’Avià, el barri de la Creu i el Molí del Castell.

Tot i que, en un primer moment, es decidís que l’accés al nucli urbà d’Avià es fes a través d’aquesta carretera, al final s’ha desestimat aquesta opció pel traçat complicat de la BV-4135, i s’ha optat que l’accés principal al centre d’Avià s’assenyali a l’alçada de Berga Sud i es faci a través de la C-26.

-Altres carreteres secundàries

Camí asfaltat de Graugés.

-Línies d’alta tensió

Pel terme municipal d’Avià, en direcció SO-NE i per la seva part nord, travessa una línia d’alta tensió de 110 KV, així com diverses línies de mitja tensió, de les quals no es disposa de la seva cartografia, segons ha informat l’Ajuntament de d’Avià.

-Dipòsit d’aigua -Antenes de recepció de telefonia mòbil

N’hi ha dues (Telefònica i Retevisión Móvil) al límit amb el terme municipal de Berga, a Sant Bartomeu de la Valldan. Concretament, es troben situades a la finca “Cal Pere-Vell”, al paratge anomenat “Cal Ovelleta”.


-Instal.lació solar fotovoltaica

El dia 8 d’octubre de 2007, es va concedir un permís municipal ambiental per a la implementació d’una instal.lació solar fotovoltaica a la finca anomenada “La Perera”.

B.6. OBRES I INFRAESTRUCTURES PROGRAMADES I POLÍTICA D’INVERSIONS PÚBLIQUES LLISTAT ACTUACIONS

1. CONSTRUCCIÓ D’UNA DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS. 2. CONSTRUCCIÓ DE LA VARIANT DE LA CARRETERA C-26 AL SEU PAS PEL NUCLI URBÀ. 3. CONSTRUCCIÓ D’UN PAVELLÓ POLIESPORTIU. 4. AMPLIACIÓ DEL CEIP “SANTA MARIA D’AVIÀ”. 5. CANVI D’UBICACIÓ DEL CEMENTIRI. 6. REHABILITACIÓ DE LES ESCOLES VELLES (finançament: PUOSC).


B.7. EL MEDI NATURAL (VALORS MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTICS) Usos del sòl Les dades dels usos del sòl al municipi d’Avià demostren el seu alt grau d’humanització i la dominància dels conreus, que a la figura següent es veuen de color groc. Figura i taula. Distribució dels usos del sòl al municipi d’Avià

Font: http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/fitxes/usos_02H i CREAF (mapes d’usos del sòl) Vegetació

La vegetació característica del municipi d’Avià té un caràcter mediterrani continental i està conformada per boscos de pins, les carrasques i alzines i roures propis de les rouredes seques, conformant bosquetons, i masses forestals extenses situades entre els nombrosos camps agrícoles i en àrees majoritàriament forestals, com les costes del nord-oest, els tossals del sud i els vessants que menen cap al riu LLobregat A les zones on la pastura, la roturació o el carboneig va destruir la massa forestal o en zones limitants – sòls poc profunds – dominen brolles i joncedes.

Així, es té un harmònic paisatge agroforestal, amb pràcticament 950 hectàrees de conreus (majoritàriament de secà, amb no més de 50 hectàrees de regadiu) i dominats pels cereals (blat i ordi) i les pastures o prats permanents.

En aquest apartat realitzarem una descripció sinòptica de la vegetació pròpia del municipi d’Avià i del seu estat ambiental de conservació, agrupats en les grans unitats ecosistemàtiques que hi podem trobar:

-L’àmbit forestal dels careners, turons i altres espais no transformats per l’agricultura ni la urbanització.


-Els camps de conreu. -Els torrents i rieres i el seu entorn immediat.

La descripció del medi natural d’Avià en base aquestes unitats ecosistemàtiques anterior ha de permetre, en apartats posteriors del present informe ambiental, discernir i analitzar la forma en què el nou urbanisme proposat interactua amb el medi natural i realitzar propostes de millora des de l’òptica de la sostenibilitat ambiental.

Avancem, d’altra banda, que un dels objectius bàsics en l’àmbit del sòl no urbanitzable (i també de les zones verdes en el sòl urbà i urbanitzable) és la protecció de la biodiversitat i la preservació dels processos ecològics que es produeixen en el territori.

L’àmbit forestal, dels careners, turons i altres espais no transformats per l’agricultura ni la urbanització Els ambients forestals són els hàbitats naturals o seminaturals més representats en el municipi d’Avià, ja que constitueixen aproximadament el 40% de la superfície total del terme. Cal recordar que, a nivell de les grans unitats de vegetació, el terme municipal d’Avià es troba situat en el dominis de la roureda de roure martinenc (Buxo- Quercetum pubescentis).

A Avià trobem extenses zones ocupades per boscos aciculifolis, on l’espècie predominant són el pi roig (Pinus sylvestris) i la pinassa (Pinus nigra ssp. salzmanii), tot i que apareixen algunes taques de pi blanc (Pinus halepensis) en algunes vessants assolellades dels tossals del sud i dels vessants del Llobregat. Aquestes extensions de boscos aciculifolis, conjuntament amb les extensions de conreus herbacis (de naturalesa diversa), constitueixen els tipus de “cobertes” de sòl amb més representativitat (amb major extensió al municipi), de forma que el paisatge predominant que resulta al terme és el d’un mosaic agroforestal prou característic. Des d’un punt de vista ecològic, no podem dir que les pinedes d’Avià conformen comunitats estables, sinó que en gran mesura conformen estrats arboris acompanyats de la roureda que van ser afavorits, tot sovint, per l’acció de l’home – potenciació dels pins per motius d’activitat fustanera, eliminació de roures i alzines per carboneig. En alguns casos, la dominància de la pineda arriba a ser tan accentuada que es presenten “rouredes” de pins (pinedes roviroses), és a dir, que un estrat arbori de pins recobreixi un sotabosc típic de roureda, corresponents a l’associació Buxo-Quercetum pubescentis hylocomiopinetosum sylvestris o festuco-pinetosum, o bé recobreixi brolles i joncedes. Els boscos caducifolis, on el roure (Quercus humilis) és l’espècie arbòria emblemàtica per excel·lència, també es troben prou ben representats al territori del municipi d’Avià, tot i que en menor mesura que les masses arbrades de boscos aciculifolis. L’extensió dels boscos caducifolis és menor que la dels aciculifolis, però se situa també preferentment a la zona de les Costes en les orientacions més arrecerades i en alguns torrents menors. Tot i així, cal esmentar de nou l’interessant fenomen de substitució de les pinedes per rouredes, tal com s’observa en molts indrets, on existeix un bosc mixt composat per pi roig/pinassa i rebrots de soca o peus joves de roure.

Cal també esmentar la presència d’interessants carrascars (Quercetum rotundifoliae) en algunes zones arrecerades d’orientació sud que s’escapen lleugerament al fenomen de la inversió tèrmica que es produeix al fons de la conca d’Avià i a la vall del riu Llobregat.


Els camps agrícoles Segons la informació sobre cobertes del sòl del CREAF-UAB, els camps de conreu representen gairebé un 56% de la superfície total del terme municipal d’Avià, de forma que constitueixen el primer ambient en representació territorial (nombre d’hectàrees) per damunt dels ambients forestals. Consultada la informació del cens agrari d’Avià en les seves dades més actualitzades (del cens agrari de 1999) es presentava que existeixen 86 explotacions agràries a Avià, que ocupen 953 hectàrees de Sòl Agrari Útil i a més 131 hectàrees de pastures permanents. Entre els conreus, cal destacar quasi 600 hectàrees de cereals i 257 hectàrees de conreus farratgers.

El riu Llobregat, els torrents i les rieres El riu Llobregat, al pas pel municipi d’Avià, discorre relativament encaixonat i no presenta una franja al·luvial àmplia que permeti el desenvolupament de boscos de ribera molt esponerosos. Tot i així, apareixen retalls interessants d’albereda litoral (Vinco-populetum albae) enriquida amb elements, espècies i comunitats més septentrionals. Per exemple, a més de l’àlber (Populus alba), hi ha pollancres (Poplulus nigra, Populus x sp), salzes (Salix alba), gatells (Salix cinerea), freixes (Fraxinus angustifolia) i algun vern (Alnus glutinosa)

Els barrancs i torrents del municipi d’Avià no permeten la formació de veritables boscos de ribera, a causa del substrat sovint rocós – barrancs indentats als estrats margosos i calcaris – , a la poca amplada del fons de vall i a la circulació d’aigua superficial sovint només temporal. Apareixen, però, peus de gatell (Salix cinerea ssp. catalaunica) o pollancres, sovint híbrids forestals, i retalls de gatelleda (Carici-Salicetum catalaunicae), omeda amb heura (Hedero-Ulmetum minoris) i salzeda de sarga (Saponario-Salicetum purpurae).

Els cursos hidrològics d’Avià s’han descrit en l’apartat B.3 del present document i també es recullen en la cartografia urbanística del POUM. Recordem que són eixos que han de desenvolupar bàsiques funcions ambientals (connectivitat ecològica, equilibri del cicle de l’aigua, punts d’atracció de fauna,...etc)

L’estany de Graugés, amb aigües tranquiles, permet l’existència d’algunes petites franges de canyissar.

Espais naturals: presència d’hàbitats d’interès comunitari i d’una petita porció de PEIN Algunes d’aquestes masses forestals, incloent els boscos de ribera de les rieres, són hàbitats d’interès comunitari, com s’observa a la figura següent:


Figura. Hàbitats d’Interès Comunitari al municipi d’Avià.

La situació del municipi emmarcat a la plana bàsicament agrícola no ha determinat, però, l’existència de valors naturals excepcionals que determinessin la declaració d’espais naturals protegits. Així, dins el municipi només hi ha part de l’Espai d’Interès Natural dels Tres Hereus i, per altra banda, l’estany artificial de Graugés, construït a finals del segle XIX i de 7,2 hectàrees, inclòs a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya


Figura. Espais naturals protegits a Avià i voltants.

EIN els Tres Tossals Aquest espai és representatiu dels sistemes naturals i del paisatge del Baix Berguedà. En un context més ampli se situa a l'extrem més occidental de la Depressió Central oriental de llevant, conegut com al sector Ausònic.

L'espai inclou un territori de 312,5 Ha situades íntegrament al Berguedà, i més concretament en els municipis d'Avià i Casserres.

És format per petits turons de baixa altitud (680 m de cota màxima), situats al marge esquerra de la riera de Clarà, que delimita l'espai per l'oest. Els relleus estan constituïts en plataformes estructurals amb gresos i conglomerats de materials grollers, resultat dels arrossegaments de materials des dels massissos prepirinencs veïns.


Conserva una bona mostra de la vegetació natural d'aquest territori, on els boscos alternen amb camps de conreu, principalment de cereals. Un dels valors de l'espai rau en el fet que mostra una clara transició entre la vegetació submediterrània del país de la roureda de fulla petita (Violo-Quercetum faginae) i la mediterrània del país del Carrascar (Quercetum rotundifoliae). En el paisatge actual prenen un paper predominant les pinedes secundàries de pinassa i en menor grau les de pi blanc i pi roig, junt amb brolles, prats i pastures.

La riera de Clarà es troba en un relatiu bon estat de conservació, i manté una bona mostra dels sistemes naturals fluvials del curs mitjà del riu Llobregat. Mostra fragments interessants de vegetació de ribera amb boscos i herbassars higròfils i el poblament faunístic és el característic d'aquest tipus d'hàbitats, semblant al que podem trobar a les rieres de Merlès i de Navel.

Connectivitat Com es pot veure a la figura adjunta, el terme d’Avià se situa en el centre d’un triangle que uneix els dos grans EINs de la Serra de Queralt i la Serra de Picancel, al nord, i l’EIN dels Tres Hereus, al sud. Les connexions entre els dos primers venen dificultades pel gran eix de comunicació de la carretera C-16, mentre que la connexió entre l’EIN de la Serra de Queralt i l’EIN dels Tres Hereus és relativament més senzilla donat l’existència només d’un vial principal i la continuïtat del mosaic agroforestal.

Flora i fauna Flora

No existeix cap estudi específic de la flora del municipi, més enllà de les espècies pròpies de les comunitats vegetals anteriorment citades. No és d’esperar la presència d’espècies rares o endèmiques, pròpies del municipi, i/o singulars en el context dels hàbitats i del territori del Berguedà i de la Catalunya Central.

Com a punts d’especial interès florístic, caldrà posar atenció als afloraments margosos on es desenvolupin pradells terofítics, brolles i joncedes, on podrien haver tàxons de cert interès.

Fauna

Avià es troba en una zona on la fauna va ser en el passat profundament alterada per l’home – donada la humanització dispersa del territori, amb un important poblament de masies, i una incidència remarcable de la pastura, la silvicultura, el carboneig, la cacera i l’agricultura. Tot i així, l’extensió de la massa forestal existent – i recuperada en extensió en els darrers anys – a les elevacions entre el riu Llobregat i el Prepirineu, amb bones connexions en àmplies zones, determina l’existència d’una notable fauna lligada als ambients forestals.


B.8. EL PATRIMONI

El patrimoni de d’Avià es carateritza per dos grans grups: el patrimoni arquitectònic, representat per les masies i les esglésies romàniques escampades pel terme municipal, i el patrimoni natural, format per l’àrea de l’EIN del Serrat dels Tres Hereus que pertany al municipi, les zones d’interès natural (moltes associades als cursos fluvials que solquen el municipi i als estanys), i les fonts.

El patrimoni arquitectònic situat fora del nucli urbà, i el patrimoni natural del municipi d’Avià estan molt relacionats entre sí; formen una trama bastant homogènia en el territori articulada per una xarxa molt important de camins. Elements protegits per la normativa general (Llei 9/1993).

Actualment, pocs són els elements que es troben protegits de forma legal. De fet, al terme municipal no hi ha cap element declarat BCIN i només hi ha un únic element declarat BCIL, el Molí de Minoves, amb resolució acordada pel Consell Comarcal del Berguedà publicada al DOGC d’11 de juliol de 2001.

Per altra banda, només hi ha un únic Espai d’Interès Natural Protegit que tingui una part de l’àmbit dins el terme municipal d’Avià. Es tracta de l’Espai Natural del Serrat dels Tres Hereus, catalogat com PEIN pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, publicat al DOGC de 27 de juliol de 2000.

Cal remarcar, però, que l'Ajuntament d'Avià ha demanat al Consell Comarcal del Berguedà que declari bé cultural d'interès local l'església de Sant Vicenç d'Obiols i la seva necròpoli medieval i l'església de Santa Maria d'Avià.

Elements protegits per la normativa local.

A Avià, segons les Normes Subsidiàries de l'Ajuntament aprovades el 30 d'abril de 1986 i publicada la seva aprovació al DOGC nº 826 de 8 d'abril de 1987, s'estableix un llistat d'elements que han de formar part d'un futur catàleg d'elements naturals i culturals d'interès:

En sòl urbà: - Església de Santa Maria - Parròquia de Sant Martí - Colònia de La Plana

En el camp: - Obiols - Graugés - Clarà

Aquests elements no poden considerar-se catalogats com a BCIL, atès que no estan inclosos en un instrument de planejament urbanístic. Per altra banda a les Normes Subsidiàries no s'especifica clarament què és el que es protegeix ni el nivell de protecció.

Les Festes del Segar i el Batre son la única festivitat que esta declarada festa d'interès local però sense resolució de l'Ajuntament. El municipi d’Avià disposa d’un Inventari de Patrimoni Cultural, el qual ha estat realitzat per la historiadora Maria del Agua Cortés Elía, per encàrrec de l’Oficina Cultural de la Diputació de Barcelona, a petició de l’ajuntament d’Avià.

Els elements fitxats són els que es relacionen a continuació, els quals estan classificats segons la tipologia.


1.-Patrimoni immoble:

1.1.-Edificis -Capella de Bellús -Casa Santamaria -Cal Bep Vell -Cal Bep Nou -Lluert de Clarà -Cal Tavella -Casancamp Vell -Església de Santa Maria d’Avià -Església de Sant Vicenç d’Obiols -Rectoria de Sant Vicenç d’Obiols -Can Cardona -Bellús -Ermita del Remei -Sobrestrada -Molí de Bellús -La Torre d’en Piqué -Casa del Molí del Castell -La Torre de Graugés -L’Horta -Ca l’Ovelleta -Cal Pere Vell -Noet -La Roureda Vella -Mas d’Obiols -Antic Sindicat Agrícola d’Avià -El Vilar de Baix -Gurans -La Coromina -Antiga fàbrica Cal Bassacs -El Castellot / Antic Castell d’Avià -Carrer Vell -La Torre de la Carretera -Pagerols -Can Salvans -Cal Mas Nou -Cal Mas Vell -Cal Gabarró -Rectoria de l’Església de Sant Martí d’Avià -Església de Sant Martí d’Avià -Edifici dels Estudis Vells i Ajuntament Vell -La Casa Vella de Graugés -Casanova de Montorsí -Cal Ceba -Carbonells -Molí de la Riereta -Torrentbó -Molí de Vilajoana (Les llums) -Vilamarí -La Subirana


-La Barraca de Vilamarí -Terradelles -Cubinsà -Ca la Verònica -Casancots -Santandreu -La Baga de Sant Elies -Vilajoana -Molí del Salvans -Vilanova -La Roureda Nova -Antiga fàbrica de Cal Seguí -La Noguera -Puig d’Obiols -Caseta de Salvans -El Verdaguer -La Riereta -Cal Gris -La Roca -Cal Miquel -Serrapinyana -Casanova de Serrapinyana -El Pou -Regatell -Cal Coix -La Parera -La Rovira -Església de Sant Serni de Clarà -Can Janó -Cal Ramonet -Coloma

1.2.-Conjunt arquitectònic

-Antiga farinera del Molí del Castell -Sant Elies -Colònia agrícola de Graugés -Molí de Casancots -Mas Lladó -Nucli antic d’Avià -Cal Castanyer -Antiga fàbrica Cal Piteu (Cal Guixé o Cal Corominas) -Carrer Portal -Colònia La Plana -Fàbrica Sanglas -La Colònia Rosal

1.3.-Element arquitectònic -Resclosa del Molí de Vilajoana -Forn de la Bauma -Contrapès de premsa vinícola de Serrapinyana -Forn de calç de Vilajoana -Forn de Cal Castanyer


-Forn de Canaletes -Sitja de Cal Xut -Creu de pedró de Sant Martí d’Avià -Tines del Mas Terradelles -Porta de fusta a la plaça Abat Oliba -Teuleria del Pou -Safareig de Cal Titó -Bassa de Cal Titó -Capitell de Cal Gabarró -Tina del Mas d’Obiols -Tines de Vilanova -Contrapès de premsa vinícola de Serrapinyana -Creu de terme del Barri de la Creu -Teuleria de Graugés -Moles del Molí de la Coromina -Forn de Graugés -Resclosa del Molí de Bellús -Creu de terme d’Obiols -Creu de pedró d’Obiols

1.4.-Jaciments arqueològics -Molí de Minoves -Castell de Clarà / Mas Palau de Clarà -Jaciment Carrer Vell -Ventaiola -Jaciment del polígon industrial de la Valldan -Forats de la Torre medieval d’Obiols -Jaciment epipaleolític d’Obiols -La Serra de Vilamarí -Jaciment arqueològic del Serrat dels Tres Hereus -Vila romana de Sant Bartomeu de la Valldan -Necròpolis de Sant Vicenç d’Obiols -Molí del Castell -Roca de la Guineu

1.5.-Obra civil -Tines de Santandreu -Tina de Santamaria -Camí Ral de Cardona -Camí ramader -Antiga trinxera de Noet -Pont d’Orniu -Canalització antiga del Molí d’Obiols -Resclosa de Lluert d’Avià -Aqüeducte del Molí del Castell -Aqüeducte del Molí de Bellús

2.-Patrimoni moble

2.1.-Elements urbans -Olivera d’homenatge a la gent gran d’Avià -Escultura d’homenatge a Jaume Serra i Húnter


2.2-Objectes

-Espasa del Comte d’Espanya -Pedra de molí manual de Vilanova -Contrapès de premsa vinícola de Ventaiola -Carro d’enterramorts -Contrapès de premsa vinícola de Serrapinyana -Creu processional de Sant Martí d’Avià -Tractor Lanz -Contrapès de premsa vinícola de Vilamarí -Retaule de l’Església de Graugés -Frontal d’altar de Santa Maria d’Avià -Imatge de la Mare de Déu del Roser

2.3.-Col.leccions -Eines del ferrer d’Avià -Gegants d’Avià -Col.lecció de monedes -Col.lecció d’objectes del Mas Lladó -El Ferrer del Riu -Fons de pintura de l’Ateneu d’Avià

3.-Patrimoni documental

3.1.-Fons d’imatges -Fons fotogràfic “Ramon Mas” -Fons fotogràfic de l’Ateneu d’Avià

3.2.-Fons documentals -Arxiu Parroquial de Sant Vicenç d’Obiols -Arxiu Parroquial d’Avià -Dietari de guerra de Mossèn Rodergas -Col.lecció de premsa clandestina -Acta de consagració de l’Església de Sant Martí d’Avià -Fons de l’Arxiu Diocesà de Solsona -Fons documental de la masia Vilamarí -Fons documental de Cal Mas d’Avià -Arxiu Municipal d’Avià -Fons documental de la Casa Vilanova -Fons documental de la Casa Santamaria de Serrateix

4.-Patrimoni immaterial

4.1.-Manifestació festiva -Aplec de Sant Serni de Clarà -Caramelles d’Avià -Festa Major de Graugés -Festa Major d’Avià -Festes del segar i el batre -Aplec de l’ermita del Remei de Cal Castanyer


4.3.-Tradició oral -El Coix d’Avià

4.4.-Música i dansa -La Sardana d’Avià -El Vals d’Avià

5.-Patrimoni natural

5.1.-Zones d’interès natural -Riera de Clarà -Riera d’Avià -La Font d’Avià -Espai Natural dels Tres Hereus -Estany Gran de Graugés -Riera de la Font Caldes


C. LA DIAGNOSI Avià ha experimentat un creixement força important els últims anys, però no ha seguit una ordenació compacta, com ho demostren els diferents sectors de sòl urbanitzable situats en àrees cèntriques del nucli urbà i previstos pel planejament vigent, que no s’han arribat a desenvolupar. Aquests sectors de sòl urbanitzable no s’han desenvolupat a causa d’un mal enfoc urbanístic; en alguns casos, els paràmetres urbanístics previstos no s’ajusten a les tipologies edificatòries presents en un poble de les característiques d’Avià. El nucli urbà d’Avià pateix un greu problema d’accés, doncs, actualment l’entrada i la sortida del nucli urbà es produeix pel mateix carrer (Av. de Pau Casals). La solució de l’accessibilitat del nucli urbà ha d’estar relacionat forçosament amb el model de desenvolupament futur. El centre històric d’Avià presenta problemes de mobilitat i accessibilitat, ja que no és fàcil de moure-s’hi en vehicle, i a més a més no està ben connectat amb la resta de la xarxa viària de la trama urbana. El sòl urbanitzable industrial previst a l’oest del nucli urbà i situat a tocar de la carretera C-26 està sobredimensionat, i no es troba en la ubicació més idònia. L’antiga colònia agrícola de Graugés es troba actualment en estat ruïnós, tot i el valor arquitectònic d’algunes de les seves edificacions. Pel que fa a la colònia industrial de la Plana, cal remarcar que moltes de les antigues naus han quedat obsoletes i algunes, fins i tot, han estat enderrocades. És imporant destacar, però, que ha estat aprovat definitivament el Pla Director Urbanístic de les colònies del Llobregat, el qual inclou la colònia de la Plana dins del seu àmbit d’actuació.


D. ELS CRITERIS, ELS OBJECTIUS I LES ESTRATÈGIES D’ORDENACIÓ

La redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Avià es fonamenta en criteris i estratègies que són resultat d’integrar les determinacions del Pla general Territorial de Catalunya, les exigències normatives de la Llei d’Urbanisme DL 01/2005, la Llei estatal del Sòl 8/2007, la Llei 18/2007 de dret a l’habitatge, i les informacions territorials i mediambientals. Els objectius generals

Inscriure adequadament el municipi d’Avià en el context de l’àrea del Baix Berguedà i de la comarca, buscant un paper actiu del municipi en aquestes àrees territorials, tot mantenint la seva presonalitat pròpia.

El nou planejament general no s’ha de basar en un model de creixement extensiu, sinó en un nou model de consolidació i millora de l’actual estructura urbana, aprofitant les àrees no consolidades de dins de la trama urbana que no s’han arribat a desenvolupar.

S’ha de preveure un creixement ordenat, que ha d’anar vinculat a la resolució dels problemes actuals d’accessibilitat i mobilitat presents al nucli urbà.

Creació de la variant de la carretera C-26 al seu pas pel nucli urbà.

Preveure una reserva de sòl per a activitats econòmiques en una ubicació més òptima que l’actual, que garanteixi l’eficàcia de les àrees industrials proposades.

Recuperació, per a noves activitats, de les àrees que han quedat obsoletes o en desús (Colònia de la Plana, Colònia agrícola de Graugés...).

Les propostes de l’Avanç de POUM

Creació d’un nou accés al nucli urbà, pel nord, des de la carretera C-26. Aquesta operació comporta la creació d’uns sectors de creixements que serveixen per completar i donar una nova façana al nord del nucli urbà.

Es proposa un nou vial perimetral al voltant del nucli històric d’Avià per millorar la mobilitat en aquesta àrea del poble. La construcció d’aquest nou carrer està relacionat amb la delimitació, a l’entorn de l’actual nucli històric, d’una franja de creixement, que configurarà una façana de qualitat pel barri antic d’Avià.

Mantenir la delimitació dels sectors de sòl urbanitzable previstos a les Normes subsidìàries de planejament i que no s’han desenvolupat, tot i que s’hi haurien de fer els ajustos necessaris per adequar-los a les necessitats actuals.

Desclassificar bona part del sòl urbanitzable industrial actual, i proposar una nova àrea de naus industrials a l’àmbit del Molí del Castell, ja que es considera una ubicació més ben comunicada i prop del gran polígon industrial de la Valldan.

Es proposa destinar la meitat nord de l’àmbit de la Plana per a ubicar-hi habitatges, i la meitat sud per a la implantació de naus industrials.

Connectar els diferents veïnats i àrees del poble que actualment no estan connectats o ho estan deficitàriament (potenciar l’eix central d’Avià, que uneix el nucli urbà i la colònia de la Plana passant per Graugés, com també millorant la xarxa de camins rurals).


Rehabilitació de les edificacions amb valor arquitectònic de l’antiga colònia agrícola de Graugés per a poder situar-hi un equipament o activitat, que podria tenir caràcter supramunicipal.

ANÀLISI D’ALTERNATIVES

- Pel que fa a la proposta de crear uhna nova entrada al nucli urbà d’Avià des de la carretera C-26, s’han estudiat tres alternatives possibles:

Nova entrada al nucli urbà d’Avià des de la futura variant de la carretera C-26,

aprofitant el traçat actual de la carretera C-26.

El Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, proposa condicionar l’actual traçat de la C-26 al seu pas pel terme muncipal d’Avià, millorant-ne l’actual traçat, el.liminant els revolts més tancats, i proposant diverses variants per evitar el pas pels diferents nuclis urbans.

Nova entrada al nucli urbà d’Avià per un nou accés pel costat nord (abans de

passar pel centre urbà). Comportaria la delimitació d’una àrea de creixement al nord del nucli urbà, per tal de conformar una nova façana pel poble.

- Problemes amb l’orografia (forts pendents), i amb l’hidrografia (presència de petits cursos d’aigua).

Positiu:

- Màxima connectivitat.

- Resoldre la façana nord del nucli d’Avià.

Negatiu:

- Aproximació a Berga.

- Impacte ambiental.

- Creació d’espectatives en àrees que no haurien de tenir-ne.

Nova entrada al nucli urbà d’Avià per un nou accés pel costat sud (passat el centre urbà). Comportaria la delimitació d’una àrea de creixement al sud del nucli urbà, prop d’una àrea industrial en actiu.

- Problemes amb l’orografia (forts pendents), i amb l’hidrografia (presència de la riera de Coforb).

També problemes de “convivència” entre l’ús d’habitatge i l’ús industrial a l’àrea de creixement proposada entre la nova entrada al poble des del sud i el límit actual del sòl urbà.

Positiu:

- Bon accés pel sud-est del nucli urbà actual (noves àrees de creixement residencial i àrea de petites indústries).

Negatiu:

- Impacte ambiental. Creuament de la riera de Coforb. Inundabilitat.

- Possible creixement residencial prop de la fàbrica tèxtil en funcionament. Incompatibilitat d’usos.


- Pel que fa a l’estratègia de creixement d’Avià, s’han estudiat les següents alternatives: CREIXEMENT ZERO (no delimitar nous sectors de creixement i eliminar el que no

s’han desenvolupat que ja estaven previstos al planejament vigent.

CREIXEMENT IMPORTANT (continuar la dinàmica de creixement dels últims anys).

CREIXEMENT CONTROLAT (situar els nous creixements aprofitant les infraestructures existents i reforçant els nuclis existents).

- Pel que fa a l’estratègia per a la indústria i les activitats econòmiques, s’han estudiat les següents alternatives: Planejament vigent: reserva d’una gran extensió de sòl urbanitzable per a usos

industrials al sud del nucli urbà d’Avià, a l’altra banda de la riera de Coforb.

El nou POUM proposa desclassificar gran part d’aquest sector (la part que no s’ha desenvolupat) i, a canvi, delimita un petit sector per a tallers o magatzems a l’àrea del Molí del Castell, entre les dues àrees delimitades com a sòl urbà.

- Pel que fa a l’estratègia de creixement de l’antiga colònia de la Plana, s’han estudiat tres alternatives possibles: A l’antiga colònia industrial de la Plana, es proposa reutilitzar part de l’espai

ocupat anteriorment per les naus industrial per a ubicar-hi petits edificis destinat a habitatge, preferentment a la part nord de la colònia, deixant la meitat sud per a usos industrials, on s’hi podrien ubicar petites naus per a tallers o magatzems, tal com passa actualment.

Altres escenaris possibles podrien ser el que proposen les NNSSP o el PDU de les colònies del Llobregat.

Les NNSSP de l’any 1995, proposaven qualificar quasi tota la colònia com a àrea industrial, exceptuant només l’edifici de vivendes de la colònia (C/Sanglàs).

El PDU de les colònies del Llobregat, en canvi, proposa destinar a habitatge part de l’espai ocupat antigament per indústries de la meitat nord de la colònia. El problema d’aquesta proposta radica en que les noves àrees d’habitatge proposades al nord de la colònia (C/Artesans) haurien de conviure amb usos industrials, doncs, el PDU proposa ubicar naus industrials en front dels nous blocs d’habitatges situats al nord de la colònia.


ESTRATÈGIES D’ORDENACIÓ DELS DIFERENTS NUCLIS

0-Estratègia de creixement global del municipi d’Avià:

El PTPCC determina un creixement moderat pel municipi d’Avià.

S’hauria de tendir cap a un creixement compacte que ocupés els espais que han anat quedant buits als nuclis més consolidats, intentant evitar, doncs, el consum de nou sòl per als futurs creixements.

El creixement s’hauria de resoldre reforçant els nuclis ja existents, i recolzant-se i aprofitant les infraestructures viàries actuals.

En resum, es planteja un creixement als nuclis presents al llarg de l’eix Avià centre – Santa Maria – Graugés – Obiols – La Plana, proposant un reforçament i una consolidació d’aquests per tal d’evitar una dispersió del creixement per la resta del terme municipal. Per altra banda, pel que fa a les àrees industrials, es proposa eliminar una bona part de sòl urbanitzable industrial situat al sud del municipi, i traslladar-lo a l’àrea del Molí del Castell, per la seva millor accessibilitat i el menor impacte ambiental.

1-Avià centre:

Estratègia de compactació del nucli urbà d’Avià:

- Tancament del nucli urbà pel nord de la ciutat amb un nou sector anomenat “Local Avianès” o “Gran Via”.

- Creació d’un nou vial vial perimetral al voltant del nucli històric d’Avià, que permetria la configuració d’una nova façana a l’est del nucli urbà.

- Compactació del nucli urbà, “omplint” els buits existents a la trama urbana, recolzant-se en la xarxa viària existent.

- Reduir de manera considerable el sector de sòl urbanitzable industrial situat al sud del nucli urbà.

- Protecció de la riera de Coforb al seu pas pel nucli urbà d’Avià.

- Proposta d’un nou accés al nucli urbà des de la carretera C-26 (futura variant).

2-Molí del Castell:

- Creació d’un nou sector industrial per a petita indústria, tallers i magatzems (logística), entre la fàbrica “BERMAQ” i el Molí del Castell.

Aquesta nova àrea industrial està molt ben comunicada gràcies a la proximitat a la carretera C-26 i l’eix del Llobregat (C-16) i al gran polígon industrial de la Valldan (Berga).

Amb aquesta nova ubicació s’evita el pas pel centre urbà per arribar a l’àrea industrial.

- Paisatgísticament i ambientalment, la proposta de nova ubicació del sòl urbanitzable industrial és més òptima, doncs, no s’afecta una àrea de valor ambiental, com pot ser la riera de Coforb, tal com plantejava el planejament vigent.


3-Barri de la Creu:

- En aquest nucli de població no es planteja cap sector de nou creixement; només es proposen actuacions de millora i compleció.

4-Graugés:

- En aquest nucli de població es planteja una estratègia d’ordenació basada fonamentalment en la reutilització de l’àrea ocupada per l’antiga colònia agrícola de Graugés.

En aquesta àrea hi ha un important conjunt de patrimoni arquitectònica que s’ha de protegir; seria important preservar l’antiga estructura urbana de colònia agrícola.

L’antiga colònia agrícola de Graugés s’hauria de tractar com si fos una de les colònies industrials del Llobregat, les quals han estat incloses al Pla director urbanístic de les colònies del Llobregat, buscant i proposant nous usos compatibles per a aquest àmbit. Aquests nous usos haurien d’estar relacionats amb l’estany artificial de Graugés.

Les antigues edificacions de la colònia agrícola de Graugés podrien destinar-se a equipaments culturals (que podrien tenir caràcter supramunicipal), residències, hotels, o fins i tot, podrien ubicar-s’hi algunes peces d’habitatges.

- Per altra banda, a l’àrea del nucli de Graugés que té caràcter de ciutat-jardí i on predominen les edificacions unifamiliars, es proposa reduir de manera considerable el sector de creixement previst a les NNSSP vigents, per tal d’adaptar-lo a la realitat topogràfica i ambiental.

5-Colònia de la Plana:

- Pel que fa a la colònia de la Plana, es proposen actuacions de millora i compleció com a estratègia de desenvolupament.

- A l’antiga colònia industrial de la Plana, es proposa reutilitzar part de l’espai ocupat anteriorment per les naus industrial per a ubicar-hi petits edificis destinat a habitatge, preferentment a la part nord de la colònia, deixant la meitat sud per a usos industrials, on s’hi podrien ubicar petites naus per a tallers o magatzems, tal com passa actualment.

Altres escenaris possibles podrien ser el que proposen les NNSSP o el PDU de les colònies del Llobregat.

Les NNSSP de l’any 1995, proposaven qualificar quasi tota la colònia com a àrea industrial, exceptuant només l’edifici de vivendes de la colònia (C/Sanglàs).

El PDU de les colònies del Llobregat, en canvi, proposa destinar a habitatge part de l’espai ocupat antigament per indústries de la meitat nord de la colònia. El problema d’aquesta proposta radica en que les noves àrees d’habitatge proposades al nord de la colònia (C/Artesans) haurien de conviure amb usos industrials, doncs, el PDU proposa ubicar naus industrials en front dels nous blocs d’habitatges situats al nord de la colònia.

És per això, que a l’avanç de POUM es proposa destinar exclusivament la meitat nord de la colònia a habitatges, i la meitat sud (C/Llobregat) a usos industrials.

Pel que fa als equipaments, es podria arribar a plantejar la ubicació d’un equipament de caràcter supramunicipal a l’àmbit de la colònia.


6-Altres agrupacions i nuclis en Sòl no urbanitzable (Carrer Vell, Carrer del Mig, Carrer Nou, conjunt d’edificacions situades al sud del Barri de la Creu...:

- Es proposa un tractament d’aquestes agrupacions i edificacions singulars en Sòl no urbanitzable.

7-Edificacions en Sòl no urbanitzable:

- L’estratègia en les edificacions en Sòl no urbanitzable ha d’estar forçosament relacionada amb l’estructura en forma de xarxa dels camins.

- S’ha de potenciar la recuperació, manteniment i rehabilitació del patrimoni arquitectònic present al Sòl no urbanitzable.

- Gestionar de manera eficaç la gran quantitat de granges presents a tot el terme municipal d’Avià.

ESTRATÈGIES D’ORDENACIÓ (PER TEMES)

1- MOBILITAT:

- Proposta de variant de la C-26 al seu pas pel nucli urbà d’Avià, per tal de millorar l’accés al centre del poble des de la carretera C-26.

- Es proposa un nou vial perimetral al voltant del nucli històric d’Avià per millorar la mobilitat en aquesta àrea del poble.

- Potenciar l’eix central del municipi que uneix nucli d’Avià amb la colònia de la Plana, passant per Santa Maria, Graugés i Obiols. Aquest eix s’hauria de convertir en el nexe d’unió entre tots els nuclis del municipi, i per aquest motiu s’hauria de condicionar (sobretot el tram comprès entre el veïnat de Graugés i la colònia de la Plana) per a poder desenvolupar aquesta funció connectora correctament. Aquest eix central hauria de tenir un tractament semblant al que té actualment la carretera BV-4135.

- Potenciar i mantenir la xarxa de camins asfaltats en forma d’”Y” que uneixen el Molí del Castell amb Graugés, i aquest últim veïnat amb la carretera BV-4135, a l’alçada de la Casa Canal. Aquests dos ramals, després de confluir al veïnat de Graugés, segueixen en direcció sud fins a Sant Pau de Casserres i Casserres.

- Conservar en bon estat i potenciar la xarxa de camins rurals i tradicionals existents, que uneixen les diferents edificacions i masies del municipi. Aquests camins realitzen una funció articuladora i vertebradora del territori.

2- CREIXEMENT D’HABITATGES / ESTRATÈGIA DE CREIXEMENT PROPOSADA:

- Es proposa una estratègia del global del municipi que es basi en un creixement compacte dels diferents veïnats, evitant el consum de nou sòl i reforçant i completant els nuclis existents.

- Aquesta estratègia de compactació es basa en aprofitar la xarxa viària existent per a “recolzar-hi” els nous creixements proposats, i en ocupar els buits que han anat quedant dins de la trama urbana per a ubicar-hi els nous sectors de creixement. Així, doncs, s’evita el consum de nou sòl per als futurs creixements. Aquest és el cas del nucli urbà d’Avià, on només es proposaria


l’ampliació d’un sector de creixement ja proposat a les NNSSP vigents a l’àrea del “Local Avianès”, i la delimitació de franges de creixement al nord i est del nucli urbà per tal de configurar una nova façana pel poble. Els altres sectors de creixement proposats a l’avanç de POUM, ja estaven delimitats a les NNSSP, però no s’han arribat a desenvolupar.

- Per altra banda, els altres possibles creixements d’habitatges que hi podria haver al municipi d’Avià serien a l’antiga colònia agrícola de Graugés i a la colònia de la Plana. En aquests casos, no es tractaria de nous creixements, sinó d’operacions de rehabilitació, reforma i canvi d´ús (“reutilització”), que portarien a reforçar els nuclis de Graugés i la Plana.

3- ÀREES INDUSTRIALS / ACTIVITAT ECONÒMICA:

- Proposta de desclassificar bona part del sector de sòl urbanitzable industrtial previst per les NNSSP vigents al sud del nucli urbà, delimitant com a sòl urbà industrial l’àmbit de la indústria existent actualment en funcionament, i deixant com a sòl no urbanitzable la resta del sector industrial proposat a les NNSSP.

- Per altra banda, es proposa crear un nou sector de sòl urbanitzable industrial a l’àrea del nucli del Molí del Castell, entre aquest mateix i la fàbrica BERMAQ. Aquesta nova ubicació proposada per les activitats industrials i de logística és millor que la prevista per les NNSSP vigents, doncs evita el pas pel nucli urbà, es troba prop de la C-26, està més pròxim a l’eix del Llobregat (C-16), i de la ciutat de Berga (sobretot del polígon industrial de la Valldan).

- A la colònia de la Plana, es proposa mantenir l’activitat industrial en una bona part de l’àmbit de l’antiga colònia, en forma de petites naus per a ubicar-hi tallers, magatzems, etc...

- Pel que fa a les activitats en Sòl no urbanitzable, es proposa que es fomentin les activitats econòmiques compatibles amb l’entorn a les masies i edificacions rurals disseminades pel terme municipal.

- Promoure el canvi d’ús de les granges pròximes al nucli urbà.

4- EQUIPAMENTS:

- Es proposa una possible ubicació d’un gran equipament, que podria rtenir un caràcter supramunicipal (gran centre cultural?), a les antigues edificacions de la colònia agrícola de Graugés, actualment abandonades.

- Una altra possible ubicació d’aquest equipament supramunicipal es podria plantejar a l’espai ocupat antigament per les naus industrials de la colònia de la Plana.

- Aquestes operacions a Graugés i la Plana estan lligades a l’arranjament de l’eix “Central” d’Avià (Avià Centre-La Plana), el qual uneix el nuclis d’Avià, Santa Maria, Graugés, Obiols i la Plana.

- Pel que fa a la resta de nuclis, inclòs el nucli urbà d’Avià, no es detecten problemes importants de falta d’equipaments (i encara menys després del desenvolupament del Pla Parcial “Avià Centre”, que comportarà la construcció d’un pavelló poliesportiu i d’un casal per a gent gran). Només s’ha detectat una falta d’espai en alguns veïnats per a poder celebrar les juntes veïnals.


5- PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I NATURAL:

- Mantenir, conservar i aprofitar per a nous usos el patrimoni arquitectònic, especialment al Sòl no urbanitzable, potenciant la transformació de masies i cases pairals en habitatges o cases de turisme rural, per tal d’afavorir el manteniment del patrimoni arquitectònic i, al mateix temps, controlar el territori.

- Reforçar la qualitat del Sòl no urbanitzable, mantenint o potenciant la “xarxa viva” formada pels camins i les masies i edificacions rurals, que articulen i vertebren el territori.

- Optar per una ordenació del territori que garanteixi la protecció activa i la posta en valor dels espais agrícoles, més enllà del seu rendiment econòmic directe, com a peça bàsica de la matriu d’espais lliures, reforçant els seus valors de funcionalitat ecològica i continuïtat paisatgística, com un dels elements actius del municipi.

- Apostar per la connectivitat, protegint la xarxa de rieres, torrents i barrancs, l’espai agroforestal de la plana, les cingleres i, especialment, els espais connectors de la Xarxa d’Espais Naturals, que actuen com a principals connectors biològics.

- Pel que fa a la zonificació del sòl no urbanitzable, es respectaran les determinacions establertes pel Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals i pel planejament actualment vigent al municipi (Normes subsidiàries de planejament). A més a més, es farà un especial èmfasi en la protecció de les lleres dels diferents cursos fluvials que solquen el municipi.

A grans trets, l’objectiu pel sòl urbà és la consolidació dels diferents nuclis urbans, i l’objectiu pel sòl no urbanitzable és la preservació i potenciació del patrimoni paisatgístic, natural i arquitectònic.


E. RESUM NUMÈRIC DE LES PROPOSTES DEL POUM 2008 La situació de l’habitatge i la població a data d’avui. Segons el cens de l’any 2001 tenim: 1.892 habitants

957 habitatges 669 habitatges principals 70%

106 habitatges secundaris 11% 182 habitatges vacants i d’altres 19%

Se’n desprèn una ocupació de 2,83 persones per cada habitatge principal. Entre l’any 2001 i l’any 2008, la població d’Avià ha augmentat en 258 habitants, fins a arribar a 2.150 habitants.

Per altra banda, l’any 2007, el parc d’habitatges del municipi ha arribat als 1.257. POTENCIAL NNSS VIGENTS 1.862 habitatges

POTENCIAL LLIURE PROPOSTA POUM 300 habitatges (Avià nucli)

Graugés (nucli de Graugés i antiga colònia agrícola de Graugés)

Colònia La Plana (proposta d’ubicació d’habitatges en àrees ocupades

anteriorment per indústries). Proposta de modificació de la proposta del PDU de les colònies del Llobregat a l’àmbit de la colònia La Plana d’Avià.

Date post:	18-Nov-2021
Category:	Documents
Upload:	others
View:	5 times
Download:	0 times

Mem.ria descrip i justif V4 set08

Documents