NÚM.: ÒRGAN: SESSIÓ: DATA: HORA: DOCUMENT:...

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm.11 / 26-07-2016 1

NÚM.: 11 ÒRGAN: Ple de l'Ajuntament SESSIÓ: Ordinària DATA: 26 de juliol de 2016 HORA: 18:00 DOCUMENT: Acta

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial en primera convocatòria. Comença la sessió a les divuit hores. ASSISTENTS:

Alcaldessa M. Dolors Sabater i Puig Regidors/es José Antonio Téllez Oliva Eulàlia Sabater Díaz Francesc Duran i Vilalta Fàtima Taleb Moussaoui Oriol Lladó i Esteller Francesc Ribot i Cuenca Agnès Rotger i Dunyó Àlex Mañas Ballesté Ma. Ángeles Gallardo Borrega Xavier Garcia Albiol Ramón Riera Macia Mª Jesús Hervàs Mínguez Sònia Egea Pérez Miguel Jurado Tejada Juan Fernández Benítez Rosa Bertran Bartomeu Daniel Gràcia Álvarez Joan Walter Fibla Cristina Agüera Gago Alejandro Pastor López Concepció Botey i Teruel

Rubén Guijarro Palma Teresa González Moreno

Ferran Falcó Isern Jordi Subirana Ortells Juan Miguel López González

Secretari general Isidre Martí i Sardà Interventor municipal Julián Álamo Guijarro El regidor Xavier García Albiol és absent en iniciar la sessió i s’incorpora a les 18,20 h. en el punt número 5 de l’Ordre del dia abans de la votació.

El regidor Ferran Falcó Isern és absent en iniciar la sessió i s’incorpora a les 18:30 h. en el punt 18 de l’Ordre del dia abans de la votació.

Secretaria General


ORDRE DEL DIA

Aprovar l’acta número 10 corresponent a la sessió ordinària de 28 de juny de 2016.

Per la Presidència es formula proposta d’aprovació de l’Acta número 10 corresponent a la sessió ordinària de 28 de juny de 2016, la qual és aprovada per unanimitat. I.- PART RESOLUTIVA

Comissió Informativa de Badalona Democràtica

1. Donar compte de la resolució de l'alcaldessa de data 4 de juliol de 2016 per la qual es designa el regidor senyor Francesc Duran com a representant de l'Ajuntament en el Consell de Mobilitat de l'AMB.

2. Donar compte de la resolució de l'Alcaldessa de 4 de juliol de 2016 relatiu a la designació del regidor senyor Francesc Duran com a membre de la Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible.

3. Donar compte de resolucions de contractació en matèria de personal. 4. Nomenar representant de l'Ajuntament al Patronat de la Fundació Pisos de Lloguer al

regidor senyor Francesc Duran i Vilalta. 5. Aprovar la sol·licitud d'autorització al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques

per a la reposició del 100% els efectius de la Policia Local. 6. Aprovar la massa salarial del personal laboral de l'Ajuntament de Badalona i del

personal laboral dels organismes autònoms, societats mercantils municipals i de la resta d'entitats que integren el sector públic de l'Ajuntament per a l'exerci 2016.

7. Aprovar el compte justificatiu i el pagament d'una subvenció finalista a l'Associació Voluntaris Badalona.

8. Aprovar un reconeixement de crèdit d'exercicis anteriors. 9. Aprovar la participació de l'Ajuntament de Badalona en el PECT "Eix de coneixement

Besós-Marina/Litoral". 10. Aprovar l'encàrrec de gestió a l'IMPO de la realització de l'actuació "Impulsem l'

economia en clau participativa", en el marc del Catàleg de Serveis 2016. 11. Aprovar l'encàrrec de gestió a REBASA de la realització de l'actuació "Pla estratègic de

Badalona 2016" en el marc del Catàleg de Serveis 2016. 12. Aprovar inicialment la proposta de modificació del pressupost de l’Ajuntament de 2016. 13. Aprovar inicialment la modificació del pressupost de 2016 de l’Institut Municipal de

Promoció de l’Ocupació.

Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa I Inclusiva

14. Aprovar l'expedient de despesa i les factures de compra de joguines de la campanya "Cap nen sense joguina" 2015.

15. Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista concedida a l'entitat DIABLES KAPAOLTIS, per participar amb els actes de les Festes de Maig 2016.

16. Aprovar la rendició del compte justificatiu de la subvenció nominativa i finalista concedida a la Fundació Privada Pere Closa.

Secretaria General


Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible

17. Donar compte de la resolució de l'alcaldessa ordenant la incoació de l'expedient de dissolució, liquidació i extinció de l'IMPO.

18. Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla general metropolità al barri de Nova Lloreda.

19. Aprovar definitivament la relació de béns i drets afectats per l’expropiació de la finca situada a l'av. Martí Pujol, núm. 339 de Badalona.

20. Aprovar la certificació final d'obres de l'ampliació dels vestidors del camp de futbol de Lloreda i factura de Desmontes y Construcciones Romero SA.

Proposicions urgents 1. Designar al senyor Oriol Lladó Esteller, com a nou representant de l’Ajuntament de

Badalona en el Plenari del Consorci Badalona Sud.

2. Aprovar provisionalment l'Annex de les Bases Específiques que regiran la convocatòria d'atorgament de subvencions per part de l'Ajuntament de Badalona per concurrència competitiva durant l'exercici 2016 destinades a entitats que potenciïn la convivència.

3. Proposta de les festes locals de Badalona per a l'any 2017.

4. Aprovar la participació de l'Ajuntament de Badalona en el PECT Litoral Besòs Territori Sostenible així com presentar la sol·licitud de subvenció en el marc del PO FEDER Catalunya 2014-2020.

5. Aprovació de la Certificació final i factura de les obres de Reurbanització de l'Espai urbà situat a la cruïlla de l'av. de Marquès de Sant Mori i el c. Juan Valera.

6. Aprovar la certificació final i factura de les obres d'Insonorització de la sala polivalent del casal de la gent gran de Morera.

7. Donar per verificat el Text refós de la MPGM per reordenació de la zona en transformació a equipaments de la parcel·la delimitada per Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, la transformació del parc urbà a Can Canyadó i del vial a ctra. Mataró.

II.- CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN Mocions dels Grups Polítics Municipals

1. Moció que presenta el Grup Municipal de Ciutadans-Ciudadanos-C's a favor d'una millora de la mobilitat i els accessos al barri de Nova Lloreda, en particular en l'entorn del Mercat de Lloreda i en la zona compresa entre Rambla Sant Joan i Av Lloreda.

2. Moció que presenta el Grup Municipal del Partit Popular per erradicar el Mercat de la Misèria i el top manta a Badalona.

3. Moció que presenta el Grup Municipal Socialista per incentivar l'assoliment d'un salari mínim de referència de 1000 € pels treballadors i treballadores contractats per l'Ajuntament.

4. Moció que proposa el Grup Municipal d'ERC-Avancem-MES per fer front a l'estigma i la discriminació relacionats a l'epidèmia del VHI/Sida a la ciutat de Badalona.

5. Moció que presenta el Grup Municipal d'ICV-EUiA de suport a la Declaració d'entitats memorialistes sobre el 80è aniversari del cop d'Estat del 18 de juliol de 1936.

Secretaria General


6. Moció que proposa el Grup Municipal de Guanyem Badalona en Comú de suport a les 27 persones imputades per la tancada al rectorat de l'UAB

7. Moció que presenten els Grups Municipals de Guanyem Badalona en Comú, ERC-Avancem-MES i ICV-EUiA sobre el tancament definitiu del CIE de Barcelona.

8. Moció que presenta el Grup Municipal de Convergència i Unió de suport al President Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs amb motiu de la seva imputació per l'organització del 9N.

Torn obert de paraules Precs i preguntes

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

SENYORA ALCALDESSA: Bona tarda, molt ben benvingudes i benvinguts totes les persones que seguiu el Ple, els que sou a la Plaça de la Vila, els que sou aquí a la Sala, i els que ho seguiu per streaming. Començarem amb el minut de silenci en defensa de les dones en contra del masclisme i en contra la violència masclista. Aprovar l’acta número 10 corresponent a la sessió ordinària de 28 de juny de 2016.

Per la presidència es formula proposta d’aprovació de l’acta número 10 corresponent a la sessió ordinària de 28 de juny de 2016, la qual és aprovada per unanimitat.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

I.- PART RESOLUTIVA


1. Donar compte de la resolució de l'alcaldessa de data 4 de juliol de 2016 per la qual es designa el regidor senyor Francesc Duran com a representant de l'Ajuntament en el Consell de Mobilitat de l'AMB. Identificació de l'expedient Tipus d’acord: Donar compte de la designació del regidor Francesc Duran i Vilalta com a representant de l’Ajuntament al Consell de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en substitució del senyor Javier López Cegarra. Òrgan al que s’adreça: Ple municipal Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L'alcaldessa, en data 4 de juliol de 2016, va dictar una resolució que transcrita literalment el següent: “Atès que l’Ajuntament de Badalona forma part integrant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i creada mitjançant la Llei 31/2010, de 3 d’agost i definida en l’article 2 com un ens local supramunicipal de caràcter territorial integrat pels municipis de la conurbació de Barcelona.

Secretaria General


Atès que en data 29 de març de 2016 el Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va aprovar la constitució del “Consell de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”. Atès que per resolució d’Alcaldia de data 21 d’abril de 2016 es va designar com a representant de l’Ajuntament a l’esmentat Consell al regidor senyor Javier López Cegarra i donada la necessitat sobrevinguda de nomenar un nou representant amb motiu de la renúncia del senyor López a la seva acta de regidor, de la qual es va donar per assabentat el Ple de la Corporació en data 31 de maig de 2016. Atès que en data 28 de juny de 2016 va prendre possessió del càrrec de regidor el senyor Francesc Duran i Vilalta. Vistes la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del Règim local; el DL 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprovà el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, el RD 2568/1986, de 28 de novembre pel que s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i els Estatuts de la Fundació de referència, Per tot això, DISPOSO: PRIMER. Designar el senyor Francesc Duran i Vilalta com nou representant de l’Ajuntament de Badalona en el Consell de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en substitució del senyor Javier López Cegarra. SEGON. Notificar aquest acord als interessats, a la Presidència del Consell de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i donar-ne compte al Ple de l’Ajuntament en la primera sessió que es celebri.” En conseqüència, d'acord amb l'art. 172 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que, a l’empara dels articles l’art. 82.3 i 126 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, es doni compte al Ple de l'Ajuntament de la resolució de referència. 2. Donar compte de la resolució de l'Alcaldessa de 4 de juliol de 2016 relatiu a la designació del regidor senyor Francesc Duran com a membre de la Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible. L’Ajuntament en Ple, en sessió de 28 de juliol de 2015 va aprovar, conforme al previst a l’art. 20.1 c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local LRBRL), la creació de tres a Comissions Informatives de caràcter permanent: la de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva, la de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible i la de Badalona Democràtica i se’n va determinar la seva composició. Per resolució de l’alcaldessa de data 30 de juliol de 2015, de la qual es va donar compte al Ple de 30 de setembre passat, es van nomenar els regidors i regidores integrants de les abans esmentades comissions informatives permanents, constant el senyor Javier López Cegarra com a vocal de la Comissió informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible. Atès que en la sessió de 31 de maig de 2016 el Ple de l’Ajuntament va prendre coneixement de la renúncia a l’acta de regidor del senyor Javier López Cegarra. Atès que en la sessió del Ple de l’Ajuntament de data 28 de juny de 2016 va prendre possessió de l’acta de regidor el senyor Francesc Duran i Vilalta. Vist la petició efectuada pel Grup municipal de Guanyem Badalona en Comú en la qual es demana el nomenament del regidor Francesc Duran i Vilalta com a membre de la Comissió informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible. Vista la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local, el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, els articles 123 i següents del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i d’altres d’aplicació. Per tot l’exposat, DISPOSO:

Secretaria General


PRIMER. Nomenar al regidor Francesc Duran i Vilalta com a membre titular del Grup Municipal de Guanyem Badalona en Comú en la Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible. SEGON.- En conseqüència, la Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible, queda formada pels següents membres: Presidenta: M. Dolors Sabater i Puig Vocals: Xavier Garcia Albiol Miguel Jurado Tejada

Daniel Gracia Álvarez Cristina Agüera Gago Francesc Duran i Vilalta José Tellez Oliva Alejandro Pastor López Rubén Guijarro Palma Oriol Lladó i Esteller (president suplent) Alex Mañas i Ballesté Ferran Falcó i Isern Juan Miguel López González

TERCER. Notificar aquesta resolució als interessats i donar compte al Ple en la propera sessió que es dugui a terme. 3. Donar compte de resolucions de contractació en matèria de personal. Identificació de l’expedient Tipus de decisió: Donar compte de diversos decrets de contractació en matèria de personal i/o nomenaments de personal. Òrgan al qual s’adreça: Ajuntament Ple Núm. expedient: 394/PLE-4/16 Antecedents 1. Resolució de data 15/03/2016 (exp. 1/LINTV-1/16) de contractació en règim laboral d’interinitat, pel procediment de màxima urgència, de Núria Becerra Vilatovà, per proveir una plaça vacant de tècnic superior. 2. Resolució de data 24/02/2016 (exp. 134/FINTS-1/16), de nomenament com a personal interí per substitució, pel procediment de màxima urgència, de Clara Bonell Puig, fins reincorporació del titular. 3. Resolució de data 15/03/2016 (exp. 140/LACUM-1/16) de contractació, pel procediment de màxima urgència, en la modalitat contractual d’eventual per circumstàncies de la producció, acumulació de tasques, a Javier Reverte Mercader, per realitzar tasques d’oficial d’oficis bàsic, pel termini màxim de sis mesos. 4. Resolució de data 29/04/2016 (exp. 199/LINTV-3/16) de contractació en règim laboral d’interinitat, pel procediment de màxima urgència, de Gisela Torns Payà, per proveir una plaça vacant de tècnic mitjà. 5. Resolució de data 06/06/2016 (exp. 243/LINTS-4/16), de contractació en règim laboral d’interinitat per substitució, pel procediment de màxima urgència, de M. Nieves Fernández Sánchez, fins reincorporació del titular. 6. Informe tècnic del Departament de Recursos Humans. Fonaments de dret 1. Article 42 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals preveu que l’Alcaldia ha de donar compte al Ple de les resolucions adoptades, per tal que els regidors les coneguin als efectes de control i fiscalització dels òrgans de govern que preveu l’article 22.2.a de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. 2. Art. 94.3 de l’esmentat Reglament de Personal, estableix que en aquests supòsits de contractació de personal pel procediment de màxima urgència hauran de ser objecte de publicació en el Butlletí Oficial de la Província i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i s’haurà de donar coneixement a l'Ajuntament Ple en la primera sessió plenària

Secretaria General


que tingui, d’acord amb allò previst a l'art. 291 del TR de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. 3. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, d'acord amb l'article 172 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, que aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que es doni compte al Ple de l'Ajuntament de la resolució de referència, transcrita en els antecedents. UNIC.- Donar compte a l’Ajuntament Ple de les següents contractacions de personal laboral temporal/nomenament personal interí:

Expedient Data del decret Empleat/da

1/LINTV-1/16 15/03/2016 Núria Becerra Vilatovà 134/FINTS-1/16 24/02/2016 Clara Bonell Puig

140/LACUM-1/16 15/03/2016 Javier Reverte Mercader 199/LINTV-3/16 29/04/2016 Gisela Torns Payà 243/LINTS-4/16 06/06/2016 M. Nieves Fernández Sánchez

4. Nomenar representant de l'Ajuntament al Patronat de la Fundació Pisos de Lloguer al regidor senyor Francesc Duran i Vilalta. (ES RETIRA) En aquest moment entra al Saló de sessions el regidor Xavier Garcia i Albiol, el qual passa a ocupar el seu escó. 5. Aprovar la sol·licitud d'autorització al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques per a la reposició del 100% els efectius de la Policia Local. PROPOSTA D’ACORD Identificació de l’expedient Tipus de resolució Sol·licitud d’autorització al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques per a la reposició del 100% els efectius de la Policia Local. Òrgan que resol Ajuntament Ple Caràcter de la resolució Exhaureix la via administrativa Núm. expedient Exp.: 354/P-2/16 Antecedents La Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016 preveu en el seu article 20.Un, apartat 2, lletra c) la possibilitat d’assolir una taxa de reposició d’efectius de fins el 100% pel cos de la policia local sempre que es compleixin els requisits que relaciona. Informe de la Guàrdia Urbana emès en data 23/06/2016 que conclou que la cobertura del 100% de la taxa de reposició d’efectius és imprescindible i totalment necessària per l’elevada mitjana d’edat de la plantilla de la Policia Local, la dimensió de la ciutat i les seves característiques. Informe de la Unitat de Selecció i Gestió de Recursos Humans emès en data 26/05/2016 d’acord amb el qual “s’informa que les places que computarien per a la taxa de reposició d’efectius del 100% per aquest exercici 2016, pel que fa al col·lectiu de la Guàrdia Urbana, serien 6”. Informe de la tècnica responsable de matèria pressupostària adscrita al Servei emès en data 23/06/2016 de conformitat amb el qual segons es desprèn del Pressupost vigent 2016 les sis places d’agents de la Guàrdia Urbana a ofertar estan dotades pressupostàriament i ho

Secretaria General


havien estat en els exercicis anteriors per la qual cosa no es produeix cap increment pressupostari. Informe jurídic emès pel Servei d’Organització i Recursos Humans de data 23/06/2016 en el què es sol·licita a la Intervenció municipal que informi amb caràcter previ a la sol·licitud d’autorització al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques per a la reposició del 100% els efectius de la Policia Local, d’acord amb allò que estableix l’article article 20.Un, apartat 2, de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016, respecte a si, per tal d’assolir el 100% de la taxa de reposició d’efectius en el col·lectiu de la Guàrdia Urbana, l’Ajuntament de Badalona:

Compleix o no supera els límits que fixa la legislació reguladora de les Hisendes Locals o, en el seu cas, les Lleis de Pressupostos Generals de l’Estat, en matèria d’autorització d’operacions d’endeutament.

Compleix el principi d’estabilitat al què es refereix l’article 11.4 de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera tant en la liquidació del pressupost de l’exercici immediat anterior com en el pressupost vigent.

Informe emès per l’interventor en data 29/06/2016 referent al compliment del principi d’estabilitat al què es refereix l’article 11.4 de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de conformitat amb el qual l’Ajuntament compleix amb els objectius d’estabilitat pressupostària, de deute públic, justifica el compliment del període mitjà de pagament a proveïdors consolidat dels dos últims mesos i afirma que s’està al corrent de les obligacions de subministrament d’informació econòmica financera. Fonaments de Dret L’article 91 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local disposa que les Corporacions locals formularan públicament la seva oferta d'ocupació ajustant-se als criteris fixats en la normativa bàsica estatal. L’article 128 del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel que s'aprova el Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, disposa, respecte a l'aprovació de l'oferta pública, que les Corporacions locals aprovaran l’oferta pública i la publicaran anualment dins del termini d'un mes des de l'aprovació del pressupost municipal, ajustant-se a la legislació bàsica de l'Estat sobre funció pública i als criteris que reglamentàriament s'estableixin en desenvolupament de la normativa bàsica estatal. L’article 20.Un, apartat 2, lletra c) de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016 regula, pel que fa als requisits que cal complir per assolir una taxa de reposició d’efectius de fins el 100% en el col·lectiu de la Guàrdia Urbana, el següent: <<2. Respetando, en todo caso, las disponibilidades presupuestarias del Capítulo I de los correspondientes presupuestos de gastos, en los siguientes sectores y administraciones la tasa de reposición se fijará hasta un máximo del 100 por ciento: C) A las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, a los Cuerpos de Policía Autónoma de aquellas Comunidades Autónomas que cuenten con Cuerpos propios de dicha Policía en su territorio, y, en el ámbito de la Administración Local, al personal de la Policía Local, en relación con la cobertura de las correspondientes plazas de dicha Policía. En el supuesto de las plazas correspondientes al personal de la Policía Local, se podrá alcanzar el cien por cien de la tasa de reposición de efectivos siempre que se trate de Entidades Locales que cumplan o no superen los límites que fije la legislación reguladora de las Haciendas Locales o, en su caso, las Leyes de Presupuestos Generales del Estado, en materia de autorización de operaciones de endeudamiento. Además deberán cumplir el principio de estabilidad al que se refiere el artículo 11.4 de la Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera tanto en la liquidación del presupuesto del ejercicio inmediato anterior como en el presupuesto vigente. En relación con este último, la Entidad deberá adoptar un Acuerdo del Pleno u órgano competente en el que se solicite la reposición de las plazas vacantes y en el que se ponga

Secretaria General


de manifiesto que aplicando esta medida no se pone en riesgo el cumplimiento del objetivo de estabilidad presupuestaria. Lo indicado en el presente párrafo deberá ser acreditado por la correspondiente Entidad Local ante el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, previamente a la aprobación de la convocatoria de plazas.>> L’Ajuntament Ple és l’òrgan competent per aprovar aquesta proposta de conformitat amb l’article 20.Un, apartat 2, lletra c) de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016. Proposta d’acord En conseqüència, i d’acord amb l’art. 172 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROFJEL), s’informa que no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’Ajuntament Ple adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER. Sol·licitar al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques l’autorització a què es refereix l’article 20.Uno.2 C) de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016, amb l’objectiu de cobrir amb caràcter definitiu sis places vacants d’agents de la Guàrdia Urbana, com a taxa de reposició del 100% dels efectius de la plantilla municipal. SEGON. Traslladar el precedent acord al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, per al seu coneixement i als efectes previstos al precepte abans esmentat de la Llei 48/2015, conjuntament amb l’informe de l’Interventor general emès al respecte en data 29/06/2016. TERCER. Donar compliment als tràmits procedimentals que en dret procedeixin en ordre al bon fi i execució del precedent acord. SENYOR JURADO: Digueu-los, bona tarda, senyora alcaldessa, regidors, públic en general, que lamentem que en aquesta convocatòria no es cobreixin les més de vint vacants que hi ha a la Guàrdia Urbana i només s’estigui procedint a cobrir a sis agents de Guàrdia Urbana, tenint en compte la precarietat de la situació que tenim de seguretat a la ciutat per falta d’agents de Guàrdia Urbana. Per tant, fer constar que s’estan cobrint simplement sis places, que a més s’incorporaran a l'any 2018 i que seguiran produint més vacants i lamentablement estem amb una situació de dèficit importantíssim i que està provocant un augment d’hores extraordinàries més important encara, he demanat explicacions sobre això, per cobrir un mínim d’assistència de Guàrdia Urbana als carrers de Badalona. Deixeu, constància que ens sembla molt poc ambiciós el convocar simplement sis places quan vostès estan demanant cobrir el 100% de les vacants, que insisteixo, són més de vint. De tota manera, com no podia ser d'altra manera encara que siguin sis nosaltres votarem afirmativament però manifestem el nostre desacord amb que no es convoquin totes les vacants existents SENYOR TÉLLEZ: Només informar, bona tarda, senyors regidors, regidores, públic assistent i senyor Jurado només dir-li que convoquen las places que la Llei de Pressupostos de l’Estat, del seu Estat i del seu Govern ens accepta convocar que són les sis baixes que es van efectuar el 2015. Convoquen les que l’Estat i la Llei de Pressupostos ens deixa convocar, que són les sis baixes que va haver-hi de Policies Locals en el 2015. per tant, aquestes són les places que convoquem i de fet seria millor i més ràpid si no haguéssim de demanar autorització, que és el que porten a l’aprovació d’avui no la convocatòria si no l’autorització al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques perquè ens deixi convocar-les. O sigui, no només l’Estat ens limita la contractació i el cobrir baixes tant de la Guàrdia Urbana com de qualsevol altre àmbit de l’Ajuntament si no que a més ens posa un tràmit burocràtic per anar més lents que és ara demanar-li una nova cosa que s’han inventat ara de la nova Llei de Pressupostos que és demanar-li autorització al Ministeri perquè les puguem convocar. Per tant, si és injust i vostès ara que estan formant Govern, no sé, a veure si ho poden canviar. SENYOR JURADO: Senyor Téllez, vostè està donant una informació errònia, vostè pot convocar també les vacant produïdes fins al moment en l'any 2016. No només de l’exercici

Secretaria General


anterior, perquè el que vostè va a fer és una oferta pública i per tant serà fins al moment en que vostè la convoca i aquest any hi ha hagut vacants. Per tant, no s’està ajustant la seva explicació a la realitat del que passa a Guàrdia Urbana. No va a anys vençuts, si no fins al moment que es convoca l’oferta pública i que jo sàpiga estem ja a meitat de l'any 2016 i podia haver-ho fet també amb les vacants que s'han produït aquest any que li asseguro que són algunes. SENYOR TÉLLEZ: Quan vostès formin govern i aprovin la nova Llei de Pressupostos que pertoqui veurem quantes places els seu Ministeri ens deixarà convocar.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 6. Aprovar la massa salarial del personal laboral de l'Ajuntament de Badalona i del personal laboral dels organismes autònoms, societats mercantils municipals i de la resta d'entitats que integren el sector públic de l'Ajuntament per a l'exerci 2016. PROPOSTA D’ACORD Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Aprovació de la massa salarial del personal laboral de l’Ajuntament de Badalona i del personal laboral dels Organismes Autònoms, de les societats mercantils municipals i de la resta d'entitats que integren el sector públic de l'Ajuntament de Badalona per a l’exercici 2016. Òrgan que resol: El Ple de l’Ajuntament Caràcter de la resolució:Exhaureix la via administrativa Núm. expedient Expt. 164/Z-11/16 Antecedents Ordre de proveir inici d’expedient del 3rt tinent d’alcalde i regidor de Badalona Democràtica de data 22/02/2016 que, com a responsable de les matèries referents a la hisenda i els recursos humans, encarrega al Servei d’Organització i Recursos Humans la gestió de la tramitació administrativa i l’aprovació per part de l’òrgan competent dels acords en relació amb l’aprovació del procediment per a la determinació de la massa salarial del personal laboral i referent a la fixació de la massa salarial del personal laboral de l’Ajuntament per a l’exercici 2016. Acord del Ple de l’Ajuntament de Badalona de data 29/03/2016 que estableix el procediment per a l'aprovació de la massa salarial del personal laboral del sector públic de l'Ajuntament de Badalona, que s'incorpora com a annex al present Acord, en compliment de l'article 103.bis de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local. L’acord esmentat desplega efectes des de l'endemà de la seva aprovació i serà objecte de publicació en el BOP, sens perjudici del que es disposa en l'apartat dispositiu següent. Transitòriament, la informació relativa a la massa salarial corresponent a 2015 es concretarà en la remissió de les propostes que es derivin sobre la base de les dades de liquidació del capítol I del pressupost 2015 per part dels òrgans directius corresponents, al regidor de l’Ajuntament de Badalona responsable en matèria d’hisenda, sense integrar els conceptes exceptuats en el punt primer de l’annex del present acord, abans de finalitzar el mes d’abril de 2016. Publicació de l’acord de Ple esmentat al BOP en data 24/05/2016. Informe tècnic referent a la fixació de la quantia de la massa salarial del personal laboral de l’Ajuntament de Badalona emès per la tècnica mitjana adscrita al Servei d’Organització i

Secretaria General


Recursos Humans en data 04/04/2016 de conformitat amb el qual es fixa la massa salarial del personal laboral de l'Ajuntament de Badalona corresponent a l'exercici 2015. Informe tècnic referent a la fixació de la quantia de la massa salarial del personal laboral de l’Ajuntament de Badalona emès per la tècnica mitjana adscrita al Servei d’Organització i Recursos Humans en data 13/04/2016 de conformitat amb el qual es recull la massa salarial pressupostada pel personal laboral de l'Ajuntament de Badalona corresponent a l'exercici 2016. Comunicació del Servei d’Organització i Recursos Humans en data 07/06/2016 als referents dels organismes autònoms, de les empreses municipals i de la resta del sector públic de l’Ajuntament de Badalona per tal que emetin (i) informe en el què es determini la massa salarial del personal laboral del vostre organisme autònom o empresa municipal en relació amb l’any 2015 que es derivi de les dades de liquidació del capítol I del pressupost 2015 i (ii) informe en el què es fixi la previsió de la quantia que es destinarà a la massa salarial del personal laboral del vostre organisme autònom o empresa municipal durant l’any 2016. Comunicacions dels organismes autònoms, de les empreses municipals i de la resta del sector públic local al Servei d’Organització i Recursos Humans de l’Ajuntament de Badalona en les què determinen la massa salarial del personal laboral en relació amb l’any 2015 que es derivi de les dades de liquidació del capítol I del pressupost 2015 i la massa salarial prevista per l’any 2016. Certificat emès pel gerent de l’organisme autònom municipal Patronat de la Música de Badalona en data 30/03/2016; informe emès per la directora del Museu de Badalona en data 15/06/2016; informe emès pel cap del Departament d’Administració i Recursos Interns de l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació en data 09/06/2016 i informe emès per la cap de Gestió Jurídica de l’Institut Municipal de Serveis Personals en data 21/06/2016. Informe emès pel director de Recursos Humans i Mobilitat d’Engestur en data 11/07/2016; informe emès pel director de Recursos Humans de BSA en data 11/07/2016; informe emès conseller delegat de Badalona Comunicació, SA en data 10/06/2016; informe emès pel cap d'Administració de Reactivació Badalona (Rebasa) en data 08/07/2016 i informe emès pel cap d'Administració de Reactivació Badalona (Rebasa) en data 08/07/2016. L’Ajuntament de Badalona participa en el 50% de la societat mercantil Marina Badalona conjuntament amb el Consell Comarcal del Barcelonès. S’ha informat pel gerent de Marina Badalona, SA en data 17/06/2016 en relació amb la massa salarial. L’Ajuntament de Badalona participa en el 50% del Consorci Badalona Sud conjuntament amb la Generalitat de Catalunya. S’ha informat pel gerent d’aquest Consorci en data 11/07/2016 en relació amb la massa salarial. Amb la remissió dels informes esmentats en relació amb l’any 2015 es dóna per complert aquest requeriment atès que l’acord del Ple de l’Ajuntament de Badalona de data 29/03/2016 disposa que, transitòriament, la informació relativa a la massa salarial corresponent a 2015 es concretarà en la remissió de les propostes que es derivin sobre la base de les dades de liquidació del capítol I del pressupost 2015 per part dels òrgans directius corresponents, al regidor de l’Ajuntament de Badalona responsable en matèria d’hisenda, sense integrar els conceptes exceptuats en el punt primer de l’annex del present acord, abans de finalitzar el mes d’abril de 2016. Fonaments de Dret La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL) disposa a l’article 112.1 que les entitats locals aproven anualment un pressupost únic que constitueix l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer, i dels drets amb venciment o que es prevegi realitzar durant el corresponent exercici econòmic. El pressupost general, definit d’aquesta manera, integrarà el pressupost de l’entitat, els pressupostos dels organismes autònoms que en depenen i els estats de previsió de despeses i ingressos de les societats mercantils amb capital social íntegrament públic que en depenen.

Secretaria General


Tant el pressupost de l’entitat local com els pressupostos dels seus organismes autònoms, d’acord amb l’article 165.1 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel què s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (LRHL), contindran els estats de despeses, en els quals cal incloure, amb la deguda especificació, els crèdits necessaris per atendre al compliment de les diferents obligacions, i els estats d’ingressos, en què figuraran les estimacions dels diferents recursos econòmics a liquidar durant l’exercici. L’article 75.bis LRBRL, en relació amb el règim retributiu dels membres de les corporacions locals i del personal al servei de les entitats locals, regula que en el marc de l’establert a la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, i en l’article 93.2 de la LRBRL, les lleis anuals de pressupostos de l’Estat podran establir un límit màxim i mínim total que per tots els conceptes retributius pugui percebre el personal al servei de les entitats locals i entitats d’elles dependents en funció del grup professional dels funcionaris públics o equivalent del personal laboral, així com d’altres factors que es puguin determinar en les lleis de pressupostos generals de cada any. La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL) introdueix en el seu article primer, punt vint-i-set, un nou article 103 bis en la LRBRL que regula la determinació de la massa salarial del personal laboral del sector públic local. L’article 11 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) defineix el personal laboral com aquell que, en virtut de contracte de treball formalitzat per escrit en qualsevol de les modalitats de contractació previstes en la legislació laboral, presta serveis retribuïts per les administracions públiques. Les lleis de funció pública que es dictin en desenvolupament de l’EBEP estableixen els criteris per a la determinació dels llocs de treball que poden ser desenvolupats per personal laboral. Mentre que el personal funcionari té una relació extracontractual (relació administrativa en virtut de nomenament), el personal laboral queda subjecte al contracte de treball i la relació que manté amb l’Administració ve regulada pel dret laboral. El vigent article 103.bis de la LRBRL, en relació a la massa salarial del personal laboral del sector públic local, regula que les Corporacions locals aprovaran anualment la massa salarial del personal laboral del sector públic local respectant els límits i les condicions que s'estableixin amb caràcter bàsic en la corresponent llei de pressupostos generals de l'Estat. L'aprovació indicada comprendrà la referent a la pròpia Entitat Local, organismes, entitats públiques empresarials i altres ens públics i societats mercantils locals d'ella dependents, així com les dels consorcis adscrits a la mateixa en virtut del previst en la legislació bàsica de règim jurídic de les administracions públiques i de les fundacions en les quals concorri alguna de les següents circumstàncies: a) Que es constitueixin amb una aportació majoritària, directa o indirecta, de les entitats citades en aquest apartat. b) Que el seu patrimoni fundacional, amb un caràcter de permanència, estigui format en més d'un 50 per 100 per béns o drets aportats o cedits per les referides entitats. La massa salarial aprovada serà publicada a la seu electrònica de la Corporació i en el Butlletí Oficial de la Província en el termini de 20 dies. La Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2016 disposa, en el seu article 20.Quatre, que la massa salarial del personal laboral, que s'incrementarà en el percentatge màxim previst en l'apartat Dos del mateix article, està integrada pel conjunt de les retribucions salarials i extrasalarials i les despeses d'acció social reportats per dita personal en 2015, en termes d'homogeneïtat per als dos períodes objecto de comparació. S'exceptuen, en tot cas: a) Les prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social. b) Les cotitzacions al sistema de la Seguretat Social a càrrec de l'ocupador. c) Les indemnitzacions corresponents a trasllats, suspensions o acomiadaments.

Secretaria General


d) Les indemnitzacions o bestretes per despeses que hagués realitzat el treballador. El procediment per a l'aprovació de la massa salarial del personal laboral del sector públic de l'Ajuntament de Badalona ha estat establert per Acord del Ple municipal, en el qual es preveu l'informe previ dels òrgans directius competents en les matèries de pressupostos. Aquests informes, que s'emetran en els seus respectius àmbits, contindran un pronunciament exprés sobre l'observança dels criteris definits en el citat Acord del Ple municipal i del degut compliment dels límits i condicions establerts en les corresponents lleis anuals de Pressupostos Generals de l'Estat i restant normativa pressupostària. Així mateix, s'estableix que les variacions que experimenti la massa salarial de l'exercici 2016 en relació amb l'exercici 2015 seran objecte de valoració en termes d'homogeneïtat per als dos períodes objecte de la comparació, és a dir, 2015 com a primer any d'aprovació de l'import referit a la massa salarial i 2016 com a primer exercici d'aprovació de l'import referit a la massa salarial amb referent comparatiu temporal. La massa salarial aprovada es tindrà en compte per determinar, en termes d'homogeneïtat, els crèdits corresponents a les retribucions del personal laboral afectat. Finalment, l’acord del Ple de l’Ajuntament de Badalona de data 29/03/2016 disposa que, transitòriament, la informació relativa a la massa salarial corresponent a 2015 es concretarà en la remissió de les propostes que es derivin sobre la base de les dades de liquidació del capítol I del pressupost 2015 per part dels òrgans directius corresponents, al regidor de l’Ajuntament de Badalona responsable en matèria d’hisenda, sense integrar els conceptes exceptuats en el punt primer de l’annex del present acord, abans de finalitzar el mes d’abril de 2016. Per la seva banda, en compliment de la LRSAL, el Ple de l’Ajuntament de Badalona aprovarà, en el primer quadrimestre de l'exercici pressupostari, la massa salarial del personal laboral del sector públic municipal, respectant els límits i les condicions que s'estableixin amb caràcter bàsic en les corresponents lleis anuals de Pressupostos Generals de l'Estat. Pel que es refereix a l'Ajuntament de Badalona, el Servei d’Organització i Recursos Humans ha remès a la regidoria competent en matèria d’Hisenda la proposta de massa salarial corresponent a l'exercici 2016, elaborada segons el procediment establert en l'Acord abans esmentat. Respecte a la massa salarial del personal dels Organismes Autònoms de l'Ajuntament de Badalona, de les societats mercantils municipals i de la resta d'entitats que integren el sector públic de l'Ajuntament de Badalona, les propostes de massa salarial per 2016 van ser remeses per cadascuna de les entitats a la regidoria competent en matèria d’Hisenda. A la vista de les propostes i informació rebudes, s'han evacuat en la forma escaient els informes preceptius pel que procedeix l'aprovació de la massa salarial del personal laboral de l'Ajuntament de Badalona per a l'exercici 2016. Pel que fa a l’òrgan competent, l’article 22.2.e) de la LRBRL disposa que correspon al Ple municipal les atribucions pel que fa a l’aprovació i modificació dels pressupostos. La lletra i) del mateix precepte també atribueix al Ple la competència referent a l’aprovació de la plantilla de personal i de la relació de llocs de treball i la fixació de la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris. Proposta d’acord En conseqüència, de conformitat amb l’article 172 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, que aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, previ informe de Comissió Informativa competent per raó de la matèria, el Ple de l’Ajuntament adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la massa salarial del personal laboral de l'Ajuntament de Badalona, corresponent a l'exercici 2016, fixant el seu import en 10.447.065,22 euros, de conformitat amb l’informe tècnic emès per la tècnica mitjana adscrita al Servei d’Organització i Recursos Humans en data 13/04/2016.

Secretaria General


SEGON.- APROVAR la massa salarial del personal laboral dels Organismes Autònoms de l'Ajuntament de Badalona corresponent a l'exercici 2016, fixant el seu import en: Patronat de la Música: 1.909.998,58 euros. Museu de Badalona: 597.801,71 euros. Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (IMPO): 1.132.759,22 euros. Institut Municipal de Serveis Personals (IMSP): 9.951.045,79. TERCER.- APROVAR la massa salarial del personal de les societats mercantils de l'Ajuntament de Badalona corresponent a l'exercici 2016, fixant el seu import en: Engestur: 2.610.525,69 euros. BSA: 37.825.339,71 euros. Badalona Comunicació, SA: 1.160.444,72 euros. REBASA, SA: 291.575,28 euros. Badalona Cultura, SL: 142.736,94 euros. QUART.- APROVAR la massa salarial del personal de la resta d’ens del sector públic local de l'Ajuntament de Badalona corresponent a l'exercici 2016, fixant el seu import en: La massa salarial de la societat mercantil Marina Badalona és de 705.500 euros. La massa salarial del Consorci Badalona Sud és de 261.514,91 euros. CINQUÈ.- Fer constar que aquests imports respecten els límits i condicions que fixa la llei de Pressupostos generals de l’Estat, d’acord amb els certificats emesos pels directius responsables de cada entitat. SISÈ.- El present Acord sortirà efectes a partir de la seva adopció, sense perjudici de la seva publicació a la seu electrònica municipal així com en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 7. Aprovar el compte justificactiu i el pagament d'una subvenció finalista a l'Associació Voluntaris Badalona. Identificació de l’expedient Tipus de document Resolució d’ aprovació compte justificatiu i pagament de

subvenció nominativa i finalista Òrgan que proposa Regidora de Participació i Convivència Òrgan que resol Ple Caràcter de la resolució

Exhaureix la via administrativa

Interessat ASSOCIACIÓ VOLUNTARIS BADALONA NIF. G6070458-2 Antecedents 1.- En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 50.000 €, a favor de l’entitat ASSOCIACIÓ VOLUNTARIS BADALONA NIF G6070458-2, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’ Ajuntament i aprovada el 27/10/2015. destinada a subvenir les despeses pròpies de les seves activitats, d’acord amb la memòria presentada del 2015 2.- En data 27/10/2015 El sr Antonio Gracia Ribó en nom i representació de l’entitat, en qualitat de tresorer de la mateixa, va acceptar la subvenció objecte del present expedient, d’acord amb l’article 11 de l’annex V de les Bases d’ Execució del Pressupost vigent (BEP), que regula la concessió de subvencions de l’Ajuntament de Badalona.

Secretaria General


3- En data 05/11/2015 l’alcaldessa, va dictar resolució aprovant el pagament anticipat del 50% de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient i aprovant també,el conveni de col·laboració d’acord amb l’article 28.1 de la Llei 38/2003,de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), el qual disposa que els convenis seran l ’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en els pressupostos. 4- Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària. 5- En data 30/05/2016 el director de l’ Àrea, ha emès certificat acreditatiu del compliment fidel de la justificació de la subvenció referenciada a l’antecedent segon, per part de VOLUNTARIS BADALONA. 6.- En data 30 de maig de 2016, l’interventor general ha informat favorablement en el següent sentit:

“Atenent a l’art. 26 de l’Annex IV de les Bases d’execució del pressupost i vist el detall de la documentació presentada per aquesta entitat com a justificació de la subvenció concedida, em remeto als informes emesos pel departament gestor d’aquest expedient, en el sentit que no hi ha cap inconvenient per part d’aquesta Intervenció per tal que es proposi l’acord del compte justificatiu per l’òrgan municipal competent.”

Fonaments de dret 1. L’annex IV Regulació transitòria de les subvencions de les Bases d’execució del pressupost vigent (en endavant BEP), en relació amb els articles 24,5 i 34.3 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant LGS), estableix que el pagament de les subvencions es realitzarà prèvia la seva acceptació i justificació per part dels beneficiaris de les mateixes en els termes previstos a les abans esmentades BEP. 2. L’article 27 BEP Comprovació de les subvencions i pagaments estableix que la justificació haurà d’ ésser aprovada per l’òrgan competent, que serà el que va concedir la subvenció, arxivant-se pel Servei gestor i comunicant-se a la Intervenció General ajuntant-se tots els documents que conformen el compte justificatiu i,en tot cas, el document conformitat previ de l’òrgan gestor. 3. L’ òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’ Ajuntament de Badalona, és el Ple de l’ Ajuntament. Proposta d’acord En conseqüència, d’acord amb l’art 172 i concordants del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que per la Regidora de Participació i Convivència proposi al Regidor de l’ Àmbit Badalona Democràtica que plantegi al Ple de l’Ajuntament, prèvia dictamen de la CIAMB Badalona Democràtica, l’adopció de la següent proposta de resolució: PRIMER.- Aprovar la rendició del compte justificatiu per import de 50 000 € de la subvenció nominativa i finalista presentada per VOLUNTARIS BADALONA NIF G60704582, prevista singularment en el Pressupost Municipal vigent, per import de 25 000 €, per l’ execució del projecte de VOLUNTARIS BADALONA. SEGON.- Satisfer a l’entitat VOLUNTARIS BADALONA NIF G60704582 el 50% restant de 25.000 € de la subvenció concedida. TERCER.- La quantitat referida a l’apartat anterior serà satisfeta a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària següent:

Aplicació pressupostària Id.Op Num.Operació Import

12015000051756 2015 N 440 92440 48908008 O 12015000060032 25.000,00 QUART.- Encarregar al Sr. Interventor municipal la comprovació material i l’aplicació de la subvenció de referència, tot això d’acord amb allò que disposa l’art. 214.2 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de llei reguladora de les Hisendes Locals (TRLRHL).

Secretaria General


CINQUÊ.- Comunicar la present resolució a l’entitat beneficiària, a Intervenció general i a la Tresoreria municipal.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 8. Aprovar un un reconeixement de crèdit d'exercicis anteriors. Identificació de l'expedient Tipus d’acte Aprovació d’un reconeixement de crèdit d’exercicis anteriors Òrgan que resol Ajuntament Ple Caràcter del document Exhaureix la via administrativa Interessat RICOH ESPAÑA, SL NIF: B82080177 Expedient 020723-GE-EXT2016/000012 Ref. addicional 21/OBR-7/14)

Fets 1. La Junta de Govern Local, en sessió de data 21.09.2015, va adjudicar el lot 1 de la licitació per al subministrament de fotocopiadores tramitades amb l’expedient 21/OBR-7/14 a l’empresa RICOH ESPAÑA, SL (NIF: B82080177). 2. L’empresa RICOH ESPAÑA, SL, va presentar la següent factura corresponent al lloguer de les màquines que formen el lot 1 abans esmentat durant el mes de desembre de 2015 d’acord amb l’encàrrec efectuat:

Núm. Factura

Data Registre entrada

Import

840833256 05.04.16 RF/690 890,48

3. El cap del Departament de Compres va conformar aquesta factura i consta a l’expedient el corresponent informe tècnic favorable a la seva aprovació. 4. La Intervenció municipal ha informat l’expedient amb càrrec a la partida 210-9220-20600, operació núm. 2016000020439, del pressupost municipal de 2016. Fonaments de dret 1. D’acord amb l’article 216 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic, el contractista tindrà dret a l’abonament de la prestació realitzada en els termes establerts en la llei i en el contracte, de conformitat amb el preu convingut. 2. L'objecte d'aquest expedient és l'aprovació de la despesa d’exercicis anteriors per import total de 890,48 euros per al seu abonament a l’empresa RICOH ESPAÑA, SL (NIF: B82080177) corresponent a la factura detallada en l’antecedent segon, la qual, d’acord amb l’informe tècnic, s’ajusta al subministrament contractat. 3. En el present cas s’han acomplerts els tràmits que indica l’article 59 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, quant a l’acreditació de la despesa generada i la conformitat que n’ha prestat el departament municipal gestor del contracte. 4. D’acord amb l’article 23.1 e) del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, i l’article 50.12 del Reial

Aplicació pressupostària Id. Op. Núm. Op. Import

2016 N 210 9220 20600 A 12016000020439/1 890,48

Secretaria General


Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, l'òrgan competent per a l'aprovació d’aquest reconeixement de crèdit és el Ple de l’Ajuntament, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, de conformitat amb l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, abans esmentat. 5. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Proposta de resolució En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde i regidor de Badalona Democràtica que, previ dictamen favorable de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, validi i ordeni la tramitació al Ple de la següent proposta: ÚNIC.- Aprovar la despesa i la factura que es relacionen a continuació, en haver estat conformada pel departament gestor corresponent, i satisfer el seu import amb càrrec a la partida pressupostària i operació que s’indiquen del pressupost municipal de despeses de 2016:

Interessat NIF Factura Data Concepte Núm. Exp. Partida

Núm. operació Import (euros)

Ricoh España, SL B82080177

840833256 05.04.16 Lloguer fotocopiadores desembre 2015

020723-GE-EXT2016/ 000012

210-9220-20600 12016000020439/1 890,48

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 22, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). Abstencions 4, del grup municipal del Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González). 9. Aprovar la participació de l'Ajuntament de Badalona en el PECT "Eix de coneixement Besós-Marina/Litoral". Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Aprovació de la participació de l’Ajuntament de Badalona en el PECT EIX DEL CONEIXEMENT BESÒS-MARINA/LITORAL . Òrgan que resol: L’ajuntament ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Número expedient: Exp. núm. 304/SUB-6/16 Fets 1 Instrucció de l’Alcaldessa, de data 04-07-2016, següent: INSTRUCCIÓ.- Atès que el Consell Europeu va aprovar en data 17 de juny de 2010, l’estratègia Europa 2020 per promoure un creixement intel·ligent, sostenible i integrador i que el Govern de Catalunya, alineat amb Europa 2020, va aprovar l’abril de 2012 l’estratègia Catalunya 2020 (ECAT 2020), full de ruta per reactivar l’economia i reorientar el sector productiu cap a un model econòmic més intel·ligent, més sostenible i més integrador. Atès que en el marc de l’ECAT 2020 ha estat aprovada l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT).

Secretaria General


Atès que en data 26 d’abril de 2016, per part de la Consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge s’ha dictat l’ORDRE GAH/95/2016, de 26 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la selecció de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) emmarcats en la RIS3CAT i en el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, i s’obre convocatòria. Atès que aquesta ordre aprova les bases reguladores per a la selecció de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) i la concessió de subvencions pel FEDER de Catalunya 2014-2020, en els termes establerts en el programa operatiu. Atès que s’ha obert la convocatòria pública per presentar sol·licituds de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) i que d’acord amb les bases reguladores poden ser entitats membres del PECT: “...les entitats públiques o privades, amb o sense afany de lucre, que participen en les operacions del PECT sense executar despesa elegible...” Atès que dins dels àmbits d’actuació assenyalats en les bases reguladores es troba ‘l’Eix prioritari 1, relatiu a ‘Potenciar la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació, i que les operacions de l’eix prioritari 1 s’han d’emmarcar en els eixos d’actuació de la RIS3CAT dels àmbits sectorials líders. Atès que fa a la RIS3 CAT, les operacions estan emmarcades en Alimentació i Indústries de la Salut (Eix 1) i TIC com a tecnologia transversal facilitadora (Eix 3) i Emprenedoria, Formació i talent com a entorn d'innovació (Eix 4) Atès que s’està elaborant el projecte d’especialització i competitivitat territorial ‘eix del coneixement Besòs-Marina/Litoral’ que es centra en el Barcelonès Nord i el Baix Maresme, en el que hi participen els Ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, l’Ajuntament de Mataró, i l’Ajuntament d’Alella, a més de la universitat de Barcelona, la universitat Autònoma de Barcelona i la universitat oberta de Catalunya, a mes d’altres entitats, que conformen els membres beneficiaris i/o socis. Atès que aquest ajuntament de Badalona té interès en participar en el PECT referit com a ‘entitat participant no beneficiària’, a l’objecte d’adherir-nos-hi tot i que no és beneficiària del PO FEDER de Catalunya 2014-2020 i no es genera despesa elegible com a tal. A la vista dels antecedents, l’ajuntament de Badalona considera convenient participar com a membre de grup promotor del PECT ‘Eix del Coneixement Besòs-Marina Litoral’ com a soci no beneficiari sense executar despesa elegible’, per la qual cosa, a l’empara del que preveuen els articles 165 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals, de 28 de novembre de 1986, i 69 de la llei de règim jurídic i procediment administratiu comú, de 26 de novembre de 1992, que exigeixen l’adopció d’acord d’iniciació de l’expedient corresponent, Per tot això, ordeno Que es procedeixi a Incoar expedient per tramitar la documentació necessària i les resolucions que correspongui per tal de formalitzar la participació d’aquest Ajuntament en el grup promotor del PECT “Eix del Coneixement Besòs-Marina Litoral” com a soci no beneficiari sense executar despesa elegible. 2 Els PECT [Projecte d’especialització i competitivitat territorial conformat per diferents projectes, operacions i actuacions, executades per les entitats que formen part del PECT i coordinades per l’entitat representant, amb uns objectius únics i una coherència estratègica i operativa degudament justificada] són iniciatives que articulen uns projectes amb operacions i actuacions per a la transformació econòmica del territori que tenen un fort component d’innovació. D’acord amb la definició de les bases reguladores, contribueixen

a les prioritats i als objectius de l’estratègia de recerca i innovació per a la especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT),

a les prioritats del programa operatiu d’inversió en creixement i ocupació FEDER de Catalunya 2014-2020 (PO FEDER de Catalunya 2014-2020)

S’emmarquen en una estratègia regional prèviament definida i han de tenir un impacte en la competitivitat del territori, com a mínim amb la implicació d’un àmbit sectorial líder destacat al territori.

Secretaria General


Defineixen un màxim de tres eixos prioritaris. Es fonamenten en els actius i les capacitats del territori (teixit productiu, recursos i

capacitats tècniques i personals) i compten amb la participació del teixit social i econòmic.

3 Informe tècnic del Director del Gabinet d’Alcaldia i Comunicació, de data 04/07/2016, següent: INFORME TÈCNIC DE SUPORT INSTITUCIONAL AL PECT “EIX DEL CONEIXEMENT BESÒS – MARINA/LITORAL” Els fons estructurals de la Unió Europea són una important font de finançament per als municipis. La nova programació d’aquests fons per al període 2014-2020 s’emmarca dintre de l’estratègia Europa 2020 (creixement inclusiu, sostenible i inclusiu) amb la voluntat de finançar projectes més complexos, integradors, de major qualitat i impacte directe sobre les persones i l’economia, amb la innovació com a focus principal. En el marc català, la Generalitat ha definit la seva estratègia RIS3CAT (Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent) tot preveient que els municipis puguin accedir a part del finançament previst en l’estratègia RIS3CAT a través de l’instrument PECT (Projectes d’especialització i competitivitat) mitjançant convocatòria publicada en el DOGC 7113 de data 4 de maig de 2016. En aquest context, l’ajuntament de Badalona expressa el seu interès en participar com a membre del grup promotor del PECT ” Eix del Coneixement Besòs- Marina Litoral” com a soci no beneficiari sense executar despesa elegible i que ha de permetre optar al finançament europeu a través del mecanisme RIS3-CAT de la convocatòria de la Generalitat de Catalunya de 4 de maig de 2016. El projecte d’especialització i competitivitat territorial eix del coneixement Besòs-Marina/Litoral se centra en el Barcelonès Nord i el Baix Maresme i planteja el repte i l’oportunitat de dissenyar i implantar una estratègia d’especialització intel·ligent que impulsi el creixement econòmic i la millora de la competitivitat d’un territori que destaca per la seva tradició industrial en els camps de l’agroalimentació i la salut.

El pressupost total aproximat del PECT Besòs-Marina/Litoral, pendent dels últims detalls, ascendeix a 4.850.000€ (1.600.000 € el projecte d’Alimentació, 2.950.000€ el projecte de Salut i 300.000€ de despeses de gestió, coordinació i seguiment global). A continuació s’adjunta un breu resum de cada una de les operacions Operació 1. Gestió i coordinació del PECT. Representació legal, interlocució amb la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea, coordinació, seguiment i gestió del PECT Besòs-Marina/Litoral Alimentació

Secretaria General


Operació 2. Unitat Tecnològica i Gastronòmica Alimentaria. Infraestructura que permetrà la innovació, la recerca, la transferència i la millora de les pràctiques dels estudiants amb les empreses de l’entorn. La planta disposarà d’equipament especialitzat en 4 tècniques diferents (probablement, Pa, Oli, Cervesa i Cacau), hi haurà també una cuina experimental i un espai d’experimentació observacional gastronòmica i nutricional, que es complementarà amb un espai d’anàlisis clínics. Operació 3. Promoció de la cultura i el turisme del vi. Espai on es doni a conèixer la cultura del vi, la seva història i patrimoni vinculats en el nostre territori, així com s’impulsin accions de difusió com puguin ser la formació, presentació de vins o tastos per posar alguns exemples. Espai de referència per al turisme del vi a tot el territori de la Denominació d'Origen Alella Operació 4. Etnobotanic hortícola. Transformació ordenada del Recinte Torribera, de forma complementària als projectes docents i de recerca en agroalimentació i gastronomia del Campus de l’Alimentació de Torribera, en una zona museïtzada i didàctica agroalimentària i etnogastrobotànica. Operació 5. Logística integral malbaratament alimentari. Definició d' un model de distribució d'aliments innovador per tal de pal·liar les deficiències alimentaries de les persones en situació de vulnerabilitat i/o risc d'exclusió social amb la col·laboració de les entitats dels tercer sector. Prova pilot a Mataró. Operació 6. Emprén Alimenta. Generar idees, acompanyar-les en la seva incubació i definició de projecte i en el seu desenvolupament i creixement posterior a través de serveis especialitzats, transversals, coordinats i mancomunats als territoris participants, en el sector de l'alimentació. Salut Operacions 7 i 8. Torribera Mental Health Innovation Living Lab. Implementació d’un Living Lab com a estratègia d’Innovació Oberta i de col·laboració entre els membres de la quàdruple hèlix- Un dels primers objectius és identificar l'estructura òptima per implementar el Torribera Mental Health Innovation Living Lab, per estudiar les interaccions entre els diferents actors i els processos. Operació 9. Centre de referència en envelliment actiu. Badalona i territori Besòs-Marina/Litoral esdevingui referent internacional en l’envelliment actiu i saludable, a partir de la posta en marxa del centre de referència en envelliment actiu, la creació d’un observatori de salut i la creació d’una oficina de prescripció tecnològica. Operació 10. Centre d’anàlisi i de modelització de dades: Anàlisi i modelització de grans volums de dades permeti donar suport al disseny de polítiques socials i de salut, facilitar la presa de decisions dels gestors sanitaris, oferir als professionals sanitaris sistemes intel·ligents de suport a la presa de decisions, millorar l'eficiència i l'eficàcia dels processos de prestació de serveis assistencials i socials i garantir la sostenibilitat del sistema de salut i sociosanitari Operació 11. Centre de Medicina Comparada. El centre donarà servei i recolzament a la recerca pre-clínica en models experimentals de fragilitat per als investigadors del Campus i també als d’altres centres de recerca nacionals així com empreses del sector biomèdic. En el marc del PECT es detectarà i capturarà la població en situació de fragilitat per ingrés hospitalari i en forta connexió amb les estructures de assistència primària (AP). L’IGTP abordarà la formulació de models experimentals de fragilitat orgànica, mitjançant l’estudi de models animals específics, en el Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge (CMCB Operació 12. Hub Salut. Emprendre per la millora de la qualitat de vida. Creació del Hub TecnoCampus Salut com a concentració d’emprenedors, startups , empreses i universitat que permeti l’aprofitament de sinèrgies i la generació d’un ecosistema d’especialització en especial dels subsectors sport, recuperació funcional, envelliment i well ageing. Creació d’una incubadora vertical i d’un programa d’acceleració per les start-ups especialitzades de base tecnològica i de innovació. Els projectes a desenvolupar a través del PECT han estat pensats amb una visió transversal, d’un ampli abast territorial i d’un fort impacte en la societat, de manera que la

Secretaria General


participació activa del màxim nombre possible d’institucions del territori PECT, ja sigui executant despesa subvencionable o no, resulta de gran valor, tant per al propi projecte com per a la institució participant, ja que el rendiment dels projectes aniran en benefici de tot l’àmbit potencial d’actuació. Així, l’ajuntament de Badalona donarà el suport institucional necessari a les operacions del PECT ” Eix del Coneixement Besòs- Marina Litoral” segons el pla de treball que es presenti en el model de memòria tècnica i econòmica de la convocatòria, sense que en cap cas aquest suport comporti despesa econòmica per a l’Ajuntament. L’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha manifestat la voluntat de ser l’entitat representant d’aquest PECT davant la Direcció General d’Administració Local en el procés de presentació de la candidatura a la convocatòria. Per això, és convenient l’aprovació, per part de l’òrgan competent, del compromís de suport institucional de l’ajuntament de Badalona com a entitat no beneficiària del PECT ” Eix del Coneixement Besòs- Marina Litoral” segons el model establert a la convocatòria de la Generalitat de Catalunya i donar conformitat a que l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet sigui l’entitat representant del PECT esmentat. 4. S’entén per entitat participant no beneficiària aquella entitat pública o privada, amb o sense ànim de lucre, que s’adhereix al PECT però no és beneficiària del PO FEDER de Catalunya 2014-2020 i no genera despesa elegible com a tal. 5. S’entén per despesa elegible aquella despesa que respongui a la naturalesa del PECT i estigui directament relacionada amb l’objecte dels projectes, operacions i actuacions específics presentats, resultin estrictament necessaris i s’efectuïn dins del termini d’execució i d’acord amb la normativa aplicable a cada tipus de despesa. Correspon al membre representant del PECT i als membres socis del mateix (que son les entitats beneficiàries del PECT) l’execució de les operacions que formen part del projecte. 6. L’Ajuntament participarà en el projecte com a entitat participant no beneficiària amb el compromís de participar en les operacions del PECT sense executar despesa elegible. Aquesta participació es prestarà amb la disposició dels mitjans necessaris (no econòmics) per prestar el suport institucional necessari pel desenvolupament de les operacions assignades al pla de treball. 7. D’acord amb les bases reguladores núm. 9 i 10 de la convocatòria, a la sol·licitud s’ha d’acompanyar la documentació necessària mínima relacionada, entre la qual hi ha una carta de compromís (segons model de l’annex 2 de les bases) de participació signada pels membres del PECT en la que ha de constar la delegació explícita de representació en l’entitat local que actuarà com a entitat representant, havent-se postulat per aquesta representació l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. No obstant aquest model únic, d’acord amb la documentació que consta en la extranet de les administracions públiques catalanes, plataforma SIFECAT1420 (http://www.eacat.cat), es possible utilitzar un model específic de carta de compromís ‘per ENTITAT PARTICIPANT NO BENEFICIARIA’ quin text es el següent: Model de carta de compromís: ENTITAT PARTICIPANT NO BENEFICIÈRIA A XXX, a XX de XX de 20XX INTERVÉ Entitat, NIF, representada per XXX, en qualitat de XXX, com a entitat participant no beneficiària del PECT El signant declara la capacitat legal suficient per signar aquesta carta de compromís, en nom i representació de l’entitat a la que representa. MANIFESTA I. Que el Reglament (UE) 1303/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013, estableix les disposicions comunes relatives al Fons europeu de desenvolupament regional, al Fons social europeu, al Fons de cohesió, al Fons europeu agrícola de desenvolupament rural i al Fons europeu marítim i de la pesca, i les disposicions generals relatives al Fons europeu de desenvolupament regional, al Fons

Secretaria General


social europeu, al Fons de cohesió i al Fons europeu marítim i de la pesca i es deroga el Reglament (CE) 1083/2006 del Consell. II. Que el Reglament (UE) 1301/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013, sobre el Fons europeu de desenvolupament regional estableix les disposicions específiques relatives a l'objectiu d'inversió en creixement i ocupació i pel qual es deroga el Reglament (CE) 1080/2006. III. Que el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020 ha estat aprovat d'acord amb la Decisió de la Comissió Europea C(2015)894 de 12 de febrer de 2015. IV. Que la convocatòria XXX de la Generalitat de Catalunya per al desenvolupament de Projectes d'especialització i competitivitat territorial (PECT) en l'àmbit local dins el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020 estableix les bases per a la selecció dels projectes. En concret, la base 10 exigeix la presentació d'una carta de compromís que reculli el contingut mínim establert a la base 3.2. En virtut del que s'ha exposat, l’entitat signant subscriu aquesta carta de compromís, que es regeix per les següents CLÀUSULES Primera. Donar el suport institucional necessari, segons la normativa aplicable, a les operacions del PECT XXX segons el Pla de treball que es presenta en el model de memòria tècnica i econòmica de la convocatòria. Segona. Designar l'entitat XXX entitat representant del PECT davant la Direcció General d'Administració Local en el procés de presentació de la candidatura a la convocatòria. Tercera. Disposar de mitjans per prestar el suport institucional necessari pel desenvolupament de les operacions assignades al pla de treball i financer que s'adjunta en la candidatura. Quarta. Declarar que compleixen amb les exigències i requeriments administratius establerts a la convocatòria i aportar tota la documentació probatòria necessària en el dossier de candidatura. Cinquena. Aportar totes les dades, informació i documentació que siguin necessàries per complimentar adequadament els models de candidatura del PECT i facilitar la tasca de l'entitat representant amb aquesta finalitat. Sisena. Respectar els terminis i actuar diligentment davant els requeriments o comunicacions que pugui rebre l'entitat representant en el procés de candidatura, comprometent-se a presentar tota la informació i documentació addicional que es pugui sol·licitar en el marc del procés de selecció de les candidatures segons estableix la convocatòria. Setena. Respectar i sotmetre's als procediments i canals de comunicació establerts en la convocatòria per a la resolució de conflictes o reclamació de drets o interposició de recursos. Aquesta carta de compromís se signa en el lloc i data assenyalat al principi. Entitat Participant (Signatura) Fonaments de dret.- 1. El Consell Europeu va aprovar en data 17 de juny de 2010, l’estratègia Europa 2020 per promoure un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. 2. El Govern de Catalunya, alineat amb Europa 2020, va aprovar l’abril de 2012 l’estratègia Catalunya 2020 (ECAT 2020), full de ruta per reactivar l’economia i reorientar el sector productiu cap a un model econòmic més intel·ligent, més sostenible i més integrador. 3. En el marc de l’ECAT 2020 ha estat aprovada l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT). 4. En data 26 d’abril de 2016, per part de la Consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, s’ha dictat l’ORDRE GAH/95/2016, de 26 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la selecció de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) emmarcats en la RIS3CAT i en el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, i s’obre convocatòria.

Secretaria General


5. D’acord amb la base reguladora 2.2, lletra c), poden ser membres del PECT els agents del territori que participen en les operacions del PECT sense executar despesa elegible. Es detalla a l’annex V, en concret, aquelles entitats que actuen com a Entitat participant no beneficiària aquelles entitats públiques o privades, amb o sense ànim de lucre, que s’adhereixen al PECT però no son beneficiaries del PO FEDER de Catalunya 2014-2020 i no generen despesa elegible com a tal. 6. D’acord amb la base reguladora 10, en relació amb la núm. 9, entre la documentació que s’haurà de presentar amb la sol·licitud, hi ha una carta de compromís en la que, entre d’altres qüestions s’ha de donar la representació del Projecte a una entitat local qui, d’acord amb la base reguladora 2.2, a), actuarà com a interlocutor únic davant la Direcció General d’Administració Local i els organismes responsables de la gestió i el control del PO FEDER de Catalunya 2014-2020. Igualment serà la entitat responsable d’iniciar i executar la despesa elegible en el marc del PECT. 7. D’acord amb la base reguladora 10.3, la presentació de la sol·licitud de subvenció comporta l’acceptació plena per part de les entitats membres del PECT de les bases de la convocatòria. 8. D’acord amb l’article 25 de la llei de règim local (llei 7/1985, de 2 d’abril) el municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències pot promoure activitats i prestar serveis públics que contribueixin a la satisfacció de les necessitats i aspiracions de comunitat veïnal. 9. D’acord amb els articles 144 i següents de la llei municipal i de règim local de Catalunya (decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril): Les administracions públiques actuen i es relacionen amb les altres administracions

d’acord amb el principi de lleialtat institucional. Les administracions públiques, sens perjudici del que estableix la legislació específica,

poden establir o formalitzar les relacions per mitjà de qualsevol instrument jurídic o organitzatiu que considerin adequat per a l’acompliment dels objectius d’interès comú.

Els convenis de col·laboració són acords subjectes al dret públic dels quals es deriven obligacions jurídiques directes per a les parts, amb independència de la denominació de l’instrument que els contingui. Obliguen les parts des de la seva signatura si no s’hi disposa una altra cosa.

Els convenis i els protocols tenen caràcter voluntari i s’han d’estipular en termes d’igualtat entre les parts.

Les administracions públiques catalanes, els organismes i les entitats públiques poden realitzar delegacions i encàrrecs de gestió a altres administracions i entitats públiques, i poden crear específicament òrgans de cooperació, que no tenen personalitat jurídica, amb la integració d’altres administracions, organismes o entitats públiques, o determinar-ne la participació en els ja existents, quan les actuacions respectives puguin afectar llurs competències o interessos.

10. L’òrgan competent per adoptar l’acord de participació en el projecte d’especialització i competitivitat territorial eix del coneixement Besòs-Marina/Litoral és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL). 12. Per a l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal de membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d’acord amb l’article 47.1. de la LRBRL i 26.4 de la LRJPAC. 13. Per a l’adopció d’aquest acord no serà necessari l’informe previ de l’interventor municipal per quant no comporta cap compromís de despesa econòmica, i conforme les previsions de l’article 123.1 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, caldrà sotmetre aquesta proposta a estudi, informe i consulta de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica.

Secretaria General


14. D’acord amb el que preveuen els article 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al regidor de l'àmbit de Badalona Democràtica per tal que inclogui a l’ordre del dia de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica i, si escau, de l’Ajuntament Ple per a la seva ulterior resolució la següent proposta: PRIMER.- APROVAR la participació de l’Ajuntament de Badalona com a membre de grup promotor del PECT ‘Eix del Coneixement Besòs-Marina Litoral’ com a soci no beneficiari sense executar despesa elegible. Aquesta participació es prestarà amb la disposició dels mitjans necessaris (no econòmics) per prestar el suport institucional necessari pel desenvolupament de les operacions assignades al pla de treball. SEGON.- DESIGNAR l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet representant del PECT davant la Direcció General d’Administració Local en el procés de presentació de la candidatura a la convocatòria. TERCER.- APROVAR el model de carta de compromís segons el text assenyalat en les bases reguladores de la convocatòria (annex 2), quin text consta transcrit en la present resolució. QUART.- Facultar a l’alcaldessa per tal que intervingui en nom de l’Ajuntament de Badalona en la signatura de la carta de compromís. CINQUÈ.- Comunicar la present resolució a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, al Servei de Salut de l’àmbit de Badalona Justa i Inclusiva i a Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació, a Badalona Serveis Assistencials.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 25, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López). 10. Aprovar l'encàrrec de gestió a l'IMPO de la realització de l'actuació "Impulsem l'economia en clau participativa", en el marc del Cataleg de Serveis 2016. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Proposta d’ aprovació de l’ encàrrec de gestió a l’ Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació (en endavant, IMPO), organisme autònom d’ aquest Ajuntament, de la realització de l’ actuació “Impulsem l’ economia en clau participativa”, en el marc de la convocatòria del Catàleg de serveis 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019” Òrgan que resol: L’ Ajuntament Ple Caràcter: Exhaureix la via administrativa Núm. Expedient: 44/EGT-6/16 Antecedents 1. En sessió de data 26 de novembre de 2015 el Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar el Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, que és l’ instrument preferent per a l’exercici de les funcions d’ assistència i cooperació local de la Diputació de Barcelona, així com també el seu Protocol general. Aquest protocol, que es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (en endavant, BOPB) el dia 11 de desembre de 2015, configurava els Catàlegs de serveis com a instruments que, en el marc del Pla a què s’ha

Secretaria General


fet referència, periòdicament publica la Diputació de Barcelona amb la finalitat d’ oferir als ens locals els recursos disponibles per tal de satisfer les seves necessitats. 2. En sessió de data 17 de desembre de 2015 la Junta de Govern Local de la Diputació de Barcelona va aprovar el Catàleg de serveis de l’ any 2016, que es publicà al BOPB en data 4 de gener de 2016. 3. En data 26 de gener de 2016 l’ alcaldessa d’ aquesta corporació adoptà, entre d’ altres, l’acord que es transcriu literalment, en part suficient, a continuació: “PRIMER.- SOL·LICITAR a la Diputació de Barcelona els recursos del Catàleg de serveis 2016, en el marc del Pla “Xarxa de Governs locals 2016-2019”, aprovat per la Junta de Govern de la Diputació en sessió de data 17 de desembre de 2015 i publicat al BOPB de 4 de gener de 2016, mitjançant tramitació electrònica a través de la Plataforma de tramitació del Pla Xarxa de Governs Locals, per a la realització de les següents actuacions: (...) 4. INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ DE L’ OCUPACIÓ Àrea: Àrea de Desenvolupament Econòmic Local Programa: Estratègies pel desenvolupament econòmic local Recurs: Impuls de l’ economia social i solidària Actuació: Impulsem l’ economia en clau participativa Tipus recurs sol·licitat: Recurs econòmic Import sol·licitat: 22.800,00 euros Pressupost total: 38.000,00 euros Documentació annexa: Dades tècniques C1-001-16(1 fitxer) (...)” 4. En la Memòria de l’ actuació que s’ acompanyà a la sol·licitud de l’ ajut econòmic a què s’ha fet abans referència, l’ Ajuntament de Badalona va fer constar expressament que l’ actuació “Impulsem l’ economia en clau participativa” la realitzaria un ens instrumental de l’ ens destinatari del corresponent ajut, en aquest cas, l’ organisme autònom IMPO de l’ Ajuntament de Badalona. 5. En sessió de data 28 d’ abril de 2016 la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona va aprovar, entre d’ altres, la concessió del següent ajut econòmic: “(...) Ens destinatari NIF Recurs Actuació Import

concedit Codi Xarxa

Ajuntament de Badalona

P0801500J

Impuls de l’economia social i solidària

Impulsem l’ economia en clau participativa

17.100,00 16Y221733

(...)” 6. Figuren en l’ expedient administratiu de referència un informe tècnic de data 20 de maig de 2016 del cap del Servei de Promoció de l’ Ocupació i Desenvolupament Local de l’ IMPO i de data 30 de maig de 2016 del cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç de l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible en què es posa de manifest el següent: - La necessitat que s’ aprovi un encàrrec de gestió a favor de l’IMPO per a la realització de l’actuació “Impulsem l’ economia en clau participativa” atesa la capacitat d’ aquest organisme autònom, la disposició d’ aquest dels recursos tècnics, humans i materials adients per a desenvolupar dita actuació i atenent que es disposa en el pressupost de l’ exercici 2016 d’ aquest organisme de partides específiques (000/241402/143-16000-22000-22001-22199-22300-22602-22699-22799) amb import suficient (60.000 euros) pel cofinançament de l’ actuació. - L’ aportació per part de l’ ens local d’ un 40% del cost total de l’ actuació que s’ especifica a continuació, resultant: SUBVENCIO (ajut concedit DIBA)

APORTACIÓ (ens local) Cost total

Secretaria General


17.100,00 € 11.400,00 € 28.500,00 € - La tipologia d’actuacions a realitzar per l’ IMPO, com són accions basades en la concertació de recursos i metodologia amb els municipis que formen part del Pacte Territorial per a la Promoció Econòmica i l’ Ocupació del Barcelonès Nord, el treball de diagnòstic de l’ economia social i solidaria al territori per tal d’ analitzar les oportunitats que ofereix el territori per a les empreses i entitats d’ Economia Social i Solidària i per identificar i avaluar les necessitats de les entitats esmentades del municipi i a partir de l’ anàlisis esmentat dissenyar noves actuacions adreçades a dinamitzar aquest sector, entre d’ altres. - El període d’ execució de l’ esmentada actuació: entre el dia 1 de gener i el 31 de desembre de 2016. 7. Consta també en l’ expedient administratiu de referència providència del segon tinent d’alcalde, regidor de l’ Àmbit Badalona Pròspera i Sostenible (segons resolucions de delegació de l’ alcaldessa de dates 23 i 29/06/2015), de data 30 de maig de 2016, en què s’ ordena la tramesa de les actuacions i de la documentació al Departament Central de Contractació per tal que es tramiti l’ expedient d’ encàrrec de gestió a l’ IMPO de l’ actuació “Impulsem l’ economia en clau participativa”, i s’ elevi la proposta pel proper Ple que dugui a terme aquesta corporació. 8. El cost total d’ aquest encàrrec de gestió, segons es desprèn del contingut dels informes a què s’ha fet abans referència és de 28.500,00 euros. D’ aquest import, 17.100,00 euros els subvenciona la Diputació de Barcelona d’ acord amb l’ exposat en l’ antecedent cinquè d’aquest document i 11.400,00 euros l’ IMPO, mitjà propi de l’ Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis, a raó del detall que figura a continuació: Entitat Subvenció aprovada Aportació Cost total aprovat IMPO 17.100,- 11.400,- 28.500,- 9. A la vista de la documentació antecedent, en data 27 de juny de 2016 la cap del Servei de Contractació de l’ Àmbit de Badalona Democràtica ha dictat una resolució d’incoació per tal de tramitar l’ encàrrec de gestió objecte d’ aquest document. 10. Quant al finançament de l’ encàrrec de gestió objecte d’ aquest document, convé posar de manifest que restarà condicionada la seva realització a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000007, referència addicional 26/MODPR-7/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’ aquest encàrrec de gestió. 11. De conformitat amb el que preveu l’article 214 i següents del RDLEG 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aquest expedient de contractació es va sotmetre per a la seva fiscalització prèvia a l’ Intervenció Municipal, essent informat en data 4 de juliol de 2016 segons consta acreditat documentalment en l’ expedient de referència. Fonaments de dret 1. D’ acord amb el que preveu l’article 9.4 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), l’atorgament d’una subvenció requereix la tramitació del procediment de concessió d’acord amb les normes que siguin aplicables. 2. La Junta de Govern Local de la Diputació de Barcelona va aprovar en sessió de data 17 de desembre de 2015, en el marc del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, el Catàleg de serveis corresponent a l’ any 2016, el seu règim regulador i la convocatòria corresponent per la concessió dels recursos disponibles per tal que els ens locals puguin satisfer les seves necessitats, de manera que aquesta és la norma que li resulta aplicable (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 4 de gener de 2016). 3. L’ article 23.3 de l’ esmentat Catàleg de serveis preveu el que es transcriu literalment a continuació: “3. L’ ajut s’ enten acceptat pels destinataris si en el termini d’ un mes, comptat a partir de la data de publicació, aquests no manifesten expressament la renúncia, sense perjudici que, en el cas de convenis específics, sigui necessari procedir a la seva signatura.”

Secretaria General


4. Transcorregut dit termini sense que l’ Ajuntament hagi renunciat a l’ ajut atorgat, d’ acord amb la normativa aplicable al present supòsit, s’ entèn que ha acceptat l’ ajut. 5. L’ article 28 apartat primer del Catàleg de serveis 2016 preveu les especialitats de justificació dels ajuts econòmics i disposa que la justificació ha de referir-se a actuacions executades en el període comprès entre l’ 1 de gener i el 31 de desembre de 2016, a excepció de les actuacions pluriennals i l’ apartat segon del precepte esmentat preveu que els destinataris disposen com a màxim fins al 31 de març de 2017 per a justificar les despeses. 6. L’ Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació és un organisme autònom que, a l’empara dels articles 199 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (Decret 179/1995, de 13 de juny) i els seus estatuts, es configura com una forma de gestió directa d’un servei públic local que té per objecte, entre d’altres, exercir les competències que la legislació vigent atribueix al municipi en matèria de promoció del treball, formació ocupacional i inserció professional al mercat laboral, mitjançant l’execució dels programes que li siguin assignats des de l’ Ajuntament, la gestió dels centres de titularitat municipal corresponents a aquestes matèries que li adscrigui l’ Ajuntament (Escoles-taller, cases d’oficis...) i qualsevol altra que se li encarregui, tot plegat d’acord amb l’article cinquè dels seus Estatuts. 7. La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), en el seu article 15, regula l’encàrrec de gestió, indicant que la realització d’activitats de caràcter material, tècnic o de serveis de la competència dels òrgans administratius o de les entitats de dret públic, pot ser encarregada a altres òrgans o entitats de la mateixa o d’una altra Administració, per raons d’eficàcia i quan no es disposi de mitjans tècnics idonis per executar-ho. En aquest àmbit d’actuacions, l’encàrrec de gestió no suposa cessió de titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici, mantenint-se la responsabilitat de l’òrgan o entitat que encarrega de dictar els actes o resolucions de caràcter jurídic que li donin suport o que integrin la concreta activitat material objecte de l’encàrrec. 8. L’encàrrec de gestió entre òrgans administratius o ens de dret públic pertanyents a la mateixa administració, com el present cas, ha de formalitzar-se en els termes que estableixi la seva normativa pròpia i, en el seu defecte, per acord exprés dels òrgans o ens que intervinguin. En tot cas, l’ instrument de formalització i la seva resolució haurà de ser publicat per a la seva eficàcia en el butlletí oficial corresponent. En aquest sentit, i atenent al que disposa l’apartat 3, darrer paràgraf, d’aquest article 15, cada Administració regularà els requisits necessaris per a la validesa dels acords a adoptar que inclouran, com a mínim, l’expressa menció a l’activitat que s’ha de satisfer, el termini de vigència i la naturalesa i abast de l’encàrrec. En aquest cas concret, els requisits seran els següents: a) Les actuacions objecte de l’ Actuació subvencionada es regiran per la normativa general de subvencions i per la normativa específica que la desenvolupa (Catàleg de serveis 2016). b) L’execució de les actuacions encarregades haurà de ser supervisada pels tècnics municipals encarregats de la seva gestió. c) L’encàrrec de gestió haurà de ser acceptat expressament per l’ IMPO. En els acords d’acceptació, aquest organisme autònom haurà d’indicar els tècnics amb titulació adequada de la seva plantilla que supervisaran i conformaran les actuacions objecte d’aquest encàrrec, respectivament. d) La vigència de l’encàrrec, comptada de la seva acceptació per part de l’ IMPO, comprendrà la total execució de l’ Actuació subvencionada, que en qualsevol cas s’ ha de dur a terme dins del període comprès entre l’ 1 de gener i el 31 de desembre de 2016. e) En qualsevol cas, les funcions de vigilància, direcció i control del compliment de la gestió encarregada correspondran a l’ Ajuntament com a ens local que les té atribuïdes, d’acord amb les previsions de l’article 85 bis.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del regim local (LRBRL), d’acord amb la redacció aprovada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local.

Secretaria General


f) Les actuacions, serveis o altres negocis jurídics que l’ IMPO hagi de contractar amb tercers a resultes de les actuacions encarregades, s’hauran de subjectar al Text Refós de la Llei de contractes del sector públic i normativa concordant, així com a la legislació laboral i social que resulti d’aplicació. g) L’ import màxim de les actuacions objecte d’ aquest encàrrec de gestió és de 28.500,- euros. D’ aquest import total, 17.100,- euros són subvencionats per la Diputació de Barcelona d’ acord amb l’ exposat a l’ antecedent cinquè d’ aquest document i 11.400,- euros seran aportats per l’IMPO, mitjà propi de l’ Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis segons consta en l’ informe tècnic i la providència de dates 30 de maig de 2016 que figuren en l’ expedient de contractació de referència. h) Aquest encàrrec de gestió obliga a l’ IMPO al compliment de les condicions específiques establertes per a l’atorgament d’aquesta subvenció així com al seu règim de justificació. 9. Conforme el que preveu l’article 4.1.n del RDLEG 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP), s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, els negocis jurídics en virtut dels quals s’encarregui a una entitat que tingui atribuïda la condició de mitjà propi i mitjà tècnic la realització d’una determinada prestació, sens perjudici que els siguin aplicables els seus principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir (article 3.2). No obstant això, resultarà íntegrament d’aplicació als serveis i demés negocis jurídics que l’ IMPO hagi de contractar amb tercers de resultes de les accions objecte de l’ Actuació anomenada “Impulsem l’ economia en clau participativa” que ha estat subvencionada per la Diputació de Badalona. 10. D’ acord amb l’ article 181 del TRLRHL, poden generar crèdit en l’ estat de despeses del pressupost els ingressos de naturalesa no tributària derivats, entre d’ altres operacions, les aportacions o compromisos ferms d’ aportació de persones físiques o jurídiques per finançar, juntament amb l’ entitat local o amb algun dels seus organismes autònoms, despeses que per la seva naturalesa estiguin compreses dins dels seus fins o objectius. Atenent el contingut econòmic d’ aquest encàrrec de gestió d’ acord amb l’ exposat en l’ apartat g) del fonament vuitè precedent, aquest expedient es va sotmetre al preceptiu informe previ de l’interventor municipal conforme les previsions de l’article 214 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, essent informat el propassat dia 4 de juliol de 2016 d’ acord amb l’ exposat en el darrer antecedent d’aquest document, i condicionant-se la realització d’ aquest encàrrec a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000007, referència addicional 26/MODPR-7/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte de la present encomana. 11. L’ IMPO restarà obligat a justificar l’execució de cadascuna de les accions objecte de l’Actuació subvencionada com a data límit el dia 31 de març de 2017 i l’Ajuntament, com a destinatari de la subvenció, a acomplir amb allò establert al règim regulador aplicable al Catàleg de serveis de l’any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. 12. La competència per establir els sistemes de gestió dels serveis locals, així com les potestats de direcció i gestió dels mateixos, correspon a l’ Ajuntament Ple, segons disposen els articles 22.2 f) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), 52.2 g) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 189.2 i 211.3 del ROAS. No obstant això, l’aprovació dels actes o resolucions de caràcter jurídic i d’execució material de la concreta activitat material objecte de l’encàrrec (llevat que es refereixin a facultats enumerades a l’article 22.4 de la Llei 7/1985 com a no delegables) es poden delegar en l’alcalde o la Junta de Govern Local sempre i quan així s’indiqui expressament. Així, quan l’Ajuntament Ple aprova una previsió pressupostària de concepte general per encàrrecs de gestió, la concreció de les actuacions parcials que hi formen part --emparats en la previsió general-- correspondrà a l’òrgan competent per raó de la quantia.

Secretaria General


13. La proposta haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). D’ incloure’s la proposta en l’ ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’ aprovar-se l’ acord se n’ haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL). De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’ Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa. 14. Per a l’ adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. 15. D’ acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tercer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Democràtica per tal que elevi la inclusió en l’ ordre del dia de la propera sessió que l' Ajuntament Ple dugui a terme l’adopció dels següents ACORDS PRIMER.- APROVAR l’ encàrrec de gestió consistent en la realització de l’ actuació “Impulsem l’ economia en clau participativa”, subvencionada per la Diputació de Barcelona amb 17.100,00 euros, a l’ organisme autònom d’ aquest Ajuntament següent: Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació (en endavant, IMPO). L’ actuació objecte de subvenció – la qual presenta tot una sèrie d’ accions basades en la concertació de recursos i metodologia amb els municipis que formen part del Pacte Territorial per a la Promoció Econòmica i l’ Ocupació del Barcelonès Nord - s’ estructura principalment en dues línies d’ acció: -Diagnosi d’ oportunitats que ofereix el territori a les empreses d’ economia social i solidària. -Diagnosi de les necessitats de les organitzacions de l’ economia social del municipi. Un dels continguts importants d’ aquesta actuació és el treball de diagnòstic de l’economia social i solidaria al territori. Per això l’ IMPO haurà de realitzar dos informes: -Un que es centri en analitzar oportunitats que ofereix el territori per a les empreses i entitats d’ Economia Social i Solidària. -Un altre per identificar i avaluar les necessitats de les entitats i empreses d’ Economia Social i Solidària del municipi. A partir d’ aquests dos anàlisis es faran propostes per a dissenyar noves actuacions adreçades a dinamitzar aquest sector. La metodologia prevista per realitzar aquests dos anàlisis consisteix en: -Recull de dades estadístiques i indicadors disponibles. -Anàlisi del territori i de les organitzacions d’ ESS mitjançant entrevistes amb informants, -Disseny d’ una enquesta per una mostra d’ empreses i entitats del sector. -Recull de propostes emeses en les trobades de discusió i cooperació. -Recull de bones pràctiques. -Anàlisi de les necessitats de les organitzacions del territori. -Proposta d’ actuacions per dinamitzar l’ ESS. SEGON.- El cost total d’ aquest encàrrec de gestió, segons es desprèn del contingut de l’informe tècnic emès en data 30 de maig de 2016 pel cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç de l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible és de 28.500,00 euros.

Secretaria General


D’aquest import, 17.100,00 euros els subvenciona la Diputació de Barcelona segons acords de la Junta de Govern d’ aquest organisme de data 28 d’abril de 2016 i 11.400,00 euros l’ IMPO, organisme autònom d’ aquest Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis, a raó del detall que figura a continuació: Entitat Subvenció aprovada Aportació Cost total aprovat IMPO 17.100,- 11.400,- 28.500,- TERCER.- L’ encàrrec de gestió objecte d’ aquests acords haurà de ser acceptat mitjançant acord exprés de l’ IMPO i per a la seva eficàcia s’haurà de publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, d’acord amb el que es disposa a l’article 15 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. QUART.- L’ IMPO haurà de executar les actuacions a què s’ ha fet referència en l’ acord primer precedent abans del dia 31 de desembre de 2016 i ha de justificar la seva execució com a data límit el dia 31 de març de 2017, restant obligat l’ Ajuntament, com a sol·licitant i destinatari de l’ajut econòmic atorgat per la Diputació de Barcelona, a l’acompliment de les previsions contingudes en el Catàleg de serveis de l’ any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. CINQUÈ.- CONDICIONAR l’ encàrrec de gestió objecte dels acords precedents a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000007, referència addicional 26/MODPR-7/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’ aquest encàrrec de gestió. SISÈ.-Sens perjudici que aquest encàrrec de gestió quedi fora de l’àmbit d’aplicació del Text Refòs de la Llei de contractes del sector públic, li’n resultaran d’aplicació els principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir. Això no obstant, els negocis jurídics i serveis que l’ IMPO hagi de formalitzar amb tercers de les resultes de l’ Actuació encarregada se subjectaran a les normes de contractació pública d’aquell Text i a la normativa concordant i sectorial que resulti d’aplicació, d’acord amb la condició d’ Administració pública que té l’ organisme autònom esmentat a aquests efectes. SETÈ.- Notificar aquests acords a l’ organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació, publicar-los en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i comunicar-los a la Intervenció municipal.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 11. Aprovar l'encàrrec de gestió a REBASA de la realització de l'actuació "Pla estratègic de Badalona 2016" en el marc del Catàleg de Serveis 2016. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Proposta d’ aprovació de l’ encàrrec de gestió a la societat municipal Reactivació Badalona SA (en endavant, REBASA) de la realització de l’ actuació “Pla estratègic de Badalona 2016”, en el marc de la convocatòria del Catàleg de serveis 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019” Òrgan que resol: L’ Ajuntament Ple Caràcter: Exhaureix la via administrativa Núm. Expedient: 46/EGT-8/16 Antecedents

Secretaria General


1. En sessió de data 26 de novembre de 2015 el Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar el Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, que és l’ instrument preferent per a l’exercici de les funcions d’ assistència i cooperació local de la Diputació de Barcelona, així com també el seu Protocol general. Aquest protocol, que es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (en endavant, BOPB) el dia 11 de desembre de 2015, configurava els Catàlegs de serveis com a instruments que, en el marc del Pla a què s’ha fet referència, periòdicament publica la Diputació de Barcelona amb la finalitat d’ oferir als ens locals els recursos disponibles per tal de satisfer les seves necessitats. 2. En sessió de data 17 de desembre de 2015 la Junta de Govern Local de la Diputació de Barcelona va aprovar el Catàleg de serveis de l’ any 2016, que es publicà al BOPB en data 4 de gener de 2016. 3. En data 26 de gener de 2016 l’ alcaldessa d’ aquesta corporació adoptà, entre d’ altres, l’acord que es transcriu literalment, en part suficient, a continuació: “ PRIMER.- SOL·LICITAR a la Diputació de Barcelona els recursos del Catàleg de serveis 2016, en el marc del Pla “Xarxa de Governs locals 2016-2019”, aprovat per la Junta de Govern de la Diputació en sessió de data 17 de desembre de 2015 i publicat al BOPB de 4 de gener de 2016, mitjançant tramitació electrònica a través de la Plataforma de tramitació del Pla Xarxa de Governs Locals, per a la realització de les següents actuacions: (...) 4. REACTIVACIÓ BADALONA SA Àrea: Àrea de Desenvolupament Econòmic Local Programa: Oficina Tècnica d’ Estratègies per al Desenvolupament Econòmic Recurs: Gestió i planificació estratègica territorial Actuació: Pla Estratègic Badalona 2016 Tipus recurs sol·licitat: Recurs econòmic Import sol·licitat: 25.000,00 euros Pressupost total: 42.000,00 euros Documentació annexa: Dades tècniques C1-001-16 Pla estratègic (1 fitxer) (...)” 4. En la Memòria de l’ actuació que s’ acompanyà a la sol·licitud de l’ ajut econòmic a què s’ha fet abans referència, l’ Ajuntament de Badalona va fer constar expressament que l’ actuació “Pla Estratègic Badalona 2016” la realitzaria la societat de capital íntegrament municipal Reactivació Badalona SA (en endavant, REBASA). 5. En sessió de data 28 d’ abril de 2016 la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona va aprovar, entre d’ altres, la concessió del següent ajut econòmic: “(...) Ens destinatari NIF Recurs Actuació Import

concedit Codi Xarxa


P0801500J

Gestió i planificació estratègica territorial

Pla Estratègic de Badalona 2016

18.750,00 16Y221732

(...)” 6. Figuren en l’ expedient administratiu de referència un informe tècnic de data 30 de maig de 2016 del cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç de l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible i un altre informe de data 23 de juny de 2016 del cap del Departament de Promoció Econòmica de REBASA en què es posa de manifest el següent: - La necessitat que s’ aprovi un encàrrec de gestió a favor de REBASA per a la realització de l’ actuació “Pla Estratègic de Badalona 2016” atesa la capacitat d’ aquesta societat municipal, la disposició d’ aquesta dels recursos tècnics, humans i materials adients er a desenvolupar dita actuació i atenent que no suposa la seva realització cap despesa addicional que les pròpies de la gestió i funcionament de la mateixa. - L’ aportació per part de l’ ens local d’ un 40% del cost total de l’ actuació, resultant:

Secretaria General


SUBVENCIO (ajut concedit DIBA)


18.750,00 € 12.500,00 € 31.250,00 € - La tipologia d’actuacions a realitzar per REBASA, les quals serien la coordinació general del pla i dels grups de treball que es constitueixin, la promoció del Pla i dels seus resultats i la contractació d’ una consultoria d’ acompanyament. - El període d’ execució de l’ esmentada actuació, el qual finalitzarà en qualsevol cas com a data límit el 31 de desembre de 2016. 7. Els esmentats informes també preveuen el que es transcriu literalment a continuació: “(...)Atès que l’ aportació (cofinançament) de REBASA en aquesta actuació no suposa cap increment del pressupost 2016 de la societat.(...)” 8. Consta també en l’ expedient administratiu de referència providència del segon tinent d’alcalde, regidor de l’ Àmbit Badalona Pròspera i Sostenible (segons resolucions de delegació de l’ alcaldessa de dates 23 i 29/06/2015), de data 30 de maig de 2016, en què s’ ordena la tramesa de les actuacions i de la documentació al Departament Central de Contractació per tal que es tramiti l’ expedient d’ encàrrec de gestió a REBASA de l’ actuació “Pla Estratègic de Badalona 2016”, i s’ elevi la proposta pel proper Ple que dugui a terme aquesta corporació. 9. El cost total d’ aquest encàrrec de gestió, segons es desprèn del contingut de l’ informe a què s’ha fet abans referència és de 31.250,00 euros. D’ aquest import, 18.750,00 euros els subvenciona la Diputació de Barcelona d’ acord amb l’ exposat en l’ antecedent cinquè i 12.500,00 euros REBASA, mitjà propi de l’ Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis, a raó del detall que figura a continuació: Entitat Subvenció aprovada Aportació Cost total aprovat REBASA 18.750,- 12.500,- 31.250,- 10. A la vista de la documentació antecedent, en data 27 de juny de 2016 la cap del Servei de Contractació de l’ Àmbit de Badalona Democràtica ha dictat una resolució d’incoació per tal de tramitar l’ encàrrec de gestió objecte d’ aquest document. 11. Quant al finançament de l’ encàrrec de gestió objecte d’ aquest document, convé posar de manifest que restarà condicionada la seva realització a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000008, referència addicional 27/MODPR- 8/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’ aquest encàrrec de gestió. 12. De conformitat amb el que preveu l’article 214 i següents del RDLEG 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aquest expedient de contractació es va sotmetre per a la seva fiscalització prèvia a l’ Intervenció Municipal, essent informat en data 4 de juliol de 2016 segons consta acreditat documentalment en l’ expedient de referència. Fonaments de dret 1. D’ acord amb el que preveu l’article 9.4 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), l’atorgament d’una subvenció requereix la tramitació del procediment de concessió d’acord amb les normes que siguin aplicables. 2. La Junta de Govern Local de la Diputació de Barcelona va aprovar en sessió de data 17 de desembre de 2015, en el marc del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, el Catàleg de serveis corresponent a l’ any 2016, el seu règim regulador i la convocatòria corresponent per la concessió dels recursos disponibles per tal que els ens locals puguin satisfer les seves necessitats, de manera que aquesta és la norma que li resulta aplicable (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 4 de gener de 2016). 3. L’ article 23.3 de l’ esmentat Catàleg de serveis preveu el que es transcriu literalment a continuació:

Secretaria General


“3. L’ ajut s’ enten acceptat pels destinataris si en el termini d’ un mes, comptat a partir de la data de publicació, aquests no manifesten expressament la renúncia, sense perjudici que, en el cas de convenis específics, sigui necessari procedir a la seva signatura.” 4. Transcorregut dit termini sense que l’ Ajuntament hagi renunciat a l’ ajut atorgat, d’ acord amb la normativa aplicable al present supòsit, s’ entèn que ha acceptat l’ ajut. 5. L’ article 28 apartat primer del Catàleg de serveis 2016 preveu les especialitats de justificació dels ajuts econòmics i disposa que la justificació ha de referir-se a actuacions executades en el període comprès entre l’ 1 de gener i el 31 de desembre de 2016, a excepció de les actuacions pluriennals i l’ apartat segon del precepte esmentat preveu que els destinataris disposen com a màxim fins al 31 de març de 2017 per a justificar les despeses. 6. Reactivació Badalona SA és una societat municipal que, a l’empara dels articles 211 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny (en endavant, ROAS) i els seus estatuts, es configura com una forma de gestió directa d’un servei públic local que té per objecte la prestació dels serveis municipals adreçats a la promoció, recolzament i participació en el foment d’ activitats socials i econòmiques que contribueixen al desenvolupament social, laboral, econòmic i tecnològic de la Ciutat de Badalona, potenciant iniciatives generadores de riquesa i ocupació que afavoreixin el teixit socioeconòmic de la ciutat, la seva competitivitat, la innovació tecnològica, el desenvolupament de noves activitats o el sosteniment mediambiental. 7. La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), en el seu article 15, regula l’encàrrec de gestió, indicant que la realització d’activitats de caràcter material, tècnic o de serveis de la competència dels òrgans administratius o de les entitats de dret públic, pot ser encarregada a altres òrgans o entitats de la mateixa o d’una altra Administració, per raons d’eficàcia i quan no es disposi de mitjans tècnics idonis per executar-ho. En aquest àmbit d’actuacions, l’encàrrec de gestió no suposa cessió de titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici, mantenint-se la responsabilitat de l’òrgan o entitat que encarrega de dictar els actes o resolucions de caràcter jurídic que li donin suport o que integrin la concreta activitat material objecte de l’encàrrec. 8. L’encàrrec de gestió entre òrgans administratius o ens de dret públic pertanyents a la mateixa administració, com el present cas, ha de formalitzar-se en els termes que estableixi la seva normativa pròpia i, en el seu defecte, per acord exprés dels òrgans o ens que intervinguin. En tot cas, l’ instrument de formalització i la seva resolució haurà de ser publicat per a la seva eficàcia en el butlletí oficial corresponent. En aquest sentit, i atenent al que disposa l’apartat 3, darrer paràgraf, d’aquest article 15, cada Administració regularà els requisits necessaris per a la validesa dels acords a adoptar que inclouran, com a mínim, l’expressa menció a l’activitat que s’ha de satisfer, el termini de vigència i la naturalesa i abast de l’encàrrec. En aquest cas concret, els requisits seran els següents: a) Les actuacions objecte de l’ Actuació subvencionada es regiran per la normativa general de subvencions i per la normativa específica que la desenvolupa (Catàleg de serveis 2016). b) L’execució de les actuacions encarregades haurà de ser supervisada pels tècnics municipals encarregats de la seva gestió. c) L’encàrrec de gestió haurà de ser acceptat expressament per REBASA. En els acords d’acceptació, aquesta societat municipal haurà d’indicar els tècnics amb titulació adequada de la seva plantilla que supervisaran i conformaran les actuacions objecte d’aquest encàrrec, respectivament. d) La vigència de l’encàrrec, comptada de la seva acceptació per part de REBASA, comprendrà la total execució de l’ Actuació subvencionada, que en qualsevol cas finalitzarà com a data límit el 31 de desembre de 2016. e) En qualsevol cas, les funcions de vigilància, direcció i control del compliment de la gestió encarregada correspondran a l’ Ajuntament com a ens local que les té atribuïdes, d’acord

Secretaria General


amb les previsions de l’article 85 bis.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del regim local (LRBRL), d’acord amb la redacció aprovada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local. f) Les actuacions, serveis o altres negocis jurídics que REBASA hagi de contractar amb tercers a resultes de les actuacions encarregades, s’hauran de subjectar al Text Refós de la Llei de contractes del sector públic i normativa concordant, així com a la legislació laboral i social que resulti d’aplicació. g) L’ import màxim de les actuacions objecte d’ aquest encàrrec de gestió és de 31.250,- euros. D’ aquest import total, 18.750,- euros són subvencionats per la Diputació de Barcelona d’ acord amb l’ exposat a l’ antecedent cinquè d’ aquest document i 12.500,- euros seran aportats per REBASA, mitjà propi de l’ Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis segons consta en l’ informe emès en data 30 de maig de 2016 pel cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç de l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible. h) Aquest encàrrec de gestió obliga a REBASA al compliment de les condicions específiques establertes per a l’atorgament d’aquesta subvenció així com al seu règim de justificació. 9. Conforme el que preveu l’article 4.1.n del RDLEG 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP), s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, els negocis jurídics en virtut dels quals s’encarregui a una entitat que tingui atribuïda la condició de mitjà propi i mitjà tècnic la realització d’una determinada prestació, sens perjudici que els siguin aplicables els seus principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir (article 3.2). No obstant això, resultarà íntegrament d’aplicació als serveis i demés negocis jurídics que REBASA hagi de contractar amb tercers de resultes de les actuacions objecte de l’ Actuació “Pla Estratègic de Badalona 2016” que ha estat subvencionada per la Diputació de Badalona. 10. D’ acord amb l’ article 181 del TRLRHL, poden generar crèdit en l’ estat de despeses del pressupost els ingressos de naturalesa no tributària derivats, entre d’ altres operacions, les aportacions o compromisos ferms d’ aportació de persones físiques o jurídiques per finançar, juntament amb l’ entitat local o amb algun dels seus organismes autònoms, despeses que per la seva naturalesa estiguin compreses dins dels seus fins o objectius. Atenent el contingut econòmic d’ aquest encàrrec de gestió d’ acord amb l’ exposat en l’ apartat g) del fonament vuitè precedent, aquest expedient es va sotmetre al preceptiu informe previ de l’ interventor municipal conforme les previsions de l’article 214 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, el qual ha estat emès en data 04/07/2016 d’ acord amb l’ exposat en el darrer antecedent d’ aquest document, condicionant-se el propi encàrrec a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000008, referència addicional 27/MODPR-8/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’ aquest encàrrec de gestió. 11. REBASA restarà obligada a justificar l’execució de cadascuna de les accions objecte de l’Actuació subvencionada com a data límit el dia 31 de març de 2017 i l’Ajuntament, com a destinatari de la subvenció, a acomplir amb allò establert al règim regulador aplicable al Catàleg de serveis de l’any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. 12. La competència per establir els sistemes de gestió dels serveis locals, així com les potestats de direcció i gestió dels mateixos, correspon a l’ Ajuntament Ple, segons disposen els articles 22.2 f) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), 52.2 g) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 189.2 i 211.3 del ROAS. No obstant això, l’aprovació dels actes o resolucions de caràcter jurídic i d’execució material de la concreta activitat material objecte de l’encàrrec (llevat que es refereixin a facultats

Secretaria General


enumerades a l’article 22.4 de la Llei 7/1985 com a no delegables) es poden delegar en l’alcalde o la Junta de Govern Local sempre i quan així s’indiqui expressament. Així, quan l’Ajuntament Ple aprova una previsió pressupostària de concepte general per encàrrecs de gestió, la concreció de les actuacions parcials que hi formen part --emparats en la previsió general-- correspondrà a l’òrgan competent per raó de la quantia. 13. La proposta haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). D’ incloure’s la proposta en l’ ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’ aprovar-se l’ acord se n’ haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL). De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’ Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa. 14. Per a l’ adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. 15. D’ acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tercer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Democràtica per tal que elevi la inclusió en l’ ordre del dia de la propera sessió que l' Ajuntament Ple dugui a terme de l’adopció dels següents ACORDS PRIMER.- APROVAR l’ encàrrec de gestió consistent en la realització de l’ actuació “Pla Estratègic de Badalona 2016”, subvencionada per la Diputació de Barcelona amb 18.750,00 euros, a la societat de capital íntegrament municipal Reactivació Badalona SA (en endavant, REBASA). Les línies d’ acció que executarà REBASA en el marc de l’ Actuació objecte de subvenció són les següents: -Coordinació general del Pla i dels grups de treball que es constitueixin. -Promoció del Pla i dels seus resultats. -Contractació d’ una consultoria d’ acompanyament. SEGON.- El cost total d’ aquest encàrrec de gestió, segons es desprèn del contingut de l’informe tècnic emès en data 30 de maig de 2016 pel cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç de l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible és de 31.250,00 euros. D’ aquest import, 18.750,00 euros els subvenciona la Diputació de Barcelona segons acords de la Junta de Govern d’ aquest organisme de data 28 d’abril de 2016 i 12.500,00 euros REBASA, mitjà propi de l’ Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis, a raó del detall que figura a continuació: Entitat Subvenció aprovada Aportació Cost total aprovat REBASA 18.750,- 12.500,- 31.250,- TERCER.- L’ encàrrec de gestió objecte d’ aquests acords haurà de ser acceptat mitjançant acord exprés de REBASA i per a la seva eficàcia s’haurà de publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, d’acord amb el que es disposa a l’article 15 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. QUART.- REBASA haurà de executar les actuacions a què s’ ha fet referència en l’ acord primer precedent abans del dia 31 de desembre de 2016 i ha de justificar la seva execució

Secretaria General


com a data límit el dia 31 de març de 2017, restant obligat l’ Ajuntament, com a sol·licitant i destinatari de l’ ajut econòmic atorgat per la Diputació de Barcelona, a l’acompliment de les previsions contingudes en el Catàleg de serveis de l’ any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. CINQUÈ.- CONDICIONAR l’ encàrrec de gestió objecte dels acords precedents a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000008, referència addicional 27/MODPR-8/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’ aquest encàrrec de gestió. SISÈ.-Sens perjudici que aquest encàrrec de gestió quedi fora de l’àmbit d’aplicació del Text Refòs de la Llei de contractes del sector públic, li’n resultaran d’aplicació els principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir. Això no obstant, els negocis jurídics i serveis que REBASA hagi de formalitzar amb tercers de les resultes de l’ Actuació encarregada se subjectaran a les normes de contractació pública d’aquell Text i a la normativa concordant i sectorial que resulti d’aplicació, d’acord amb la condició d’ Administració pública que té la societat municipal esmentada a aquests efectes. SETÈ.- Notificar aquests acords a la societat municipal REBASA, publicar-los en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i comunicar-los a la Intervenció municipal.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 12. Aprovar inicialment la proposta de modificació del pressupost municipal de 2016. Fets El regidor de Badalona Democràtica ha formulat la proposta de modificació del pressupost municipal i/o de l’annex d’inversions municipal vigent que consta en aquest expedient, en base a consideracions d’eficàcia i eficiència en la gestió municipal. Fonaments de dret La modificació proposada és expressió de la manifestació de les potestats que atorguen als ajuntaments els articles 179 i concordants del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, i s’ajusta en tots els casos a les previsions dels articles 34 a 51 del RD 500/1990, de desenvolupament del Títol VI de la pròpia Llei, i als requisits i criteris marcats pel Capítol tercer del Títol primer de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal. D’acord amb l’article 12 de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal l’òrgan competent per resoldre aquest expedient és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article [22.2.e] de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local. Per a l'adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal dels membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d'acord amb l’article 47.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Conforme al que preveu l’article 179.4 del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, el procediment d'aprovació de les modificacions proposades haurà de seguir les normes sobre informació, reclamacions, recursos i publicitat previstes en els articles 169, 170 i 172 del mateix text refós.

Secretaria General


Un cop adoptat l’acord inicial de modificació, aquest haurà d’ésser sotmès a informació pública i audiència als interessats per un termini de quinze dies, mitjançant exposició pública del mateix en el Tauler d’Anuncis de la Corporació, així com publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i suggeriments que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació, i que, de no produir-se, farà que s’hagi de considerar l’acord aprovat definitivament, conforme al que preveuen els preceptes indicats. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l'Ajuntament Ple, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- MODIFICAR l’annex d’inversions municipals tal com es detalla a continuació: Modificació de despeses

Expedient Aplicació pressupostària Descripció Projecte Increments Disminucions

074551-MC2016/000004

221-1640-62301 Material inventariable cementiris 2014-15 29.190,75

074551-MC2016/000004

221-1640-62200002

Cementiri Sant Pere 2008-307

29.190,75

0745-MC2016/000009 411-1533-61101 Millora d’infraestructures i de competitivitat

de polígons ind.i àrees d’activitat econòmica 2016-73-I 2.140.987,50

SEGON.- APROVAR les propostes de modificació de Pressupost de l’Ajuntament 2016, tal com es detalla a continuació:

Modificació de despeses

Increments: Expedient Aplicació

pressupostària Descripció Projecte Import

074551-MC2016/000004


082200-MC2016/000011

322-3411-48908047 Consell Esportiu Barcelonès Nord 24.000,00

0745-MC2016/000009 411-1533-61101 Millora d’infraestructures i de competitivitat de polígons ind.i

àrees d’activitat econòmica 2016-73-

I 2.140.987,50

TOTAL 2.194.178,25

Disminucions: Expedient Aplicació pressupostària Descripció Projecte Import

074551-MC2016/000004 221-1640-62200002 Cementiri Sant Pere 2008-307 29.190,75

082200-MC2016/000011 322-3411-48906 Subvencions convocatòria entitats 24.000,00

TOTAL 53.190,75

Modificació d’ingressos



0745-MC2016/000009 000-76403 Àrea Metropolitana de barcelona – Pla Badalona Sud 2016-73-I 1.498.691,25

0745-MC2016/000009 000-91316 Préstecs llarg termini fora sector públic-finançament annex inversions 2016-2019 2016-73-I 642.296,25

TOTAL 2.140.987,50

TERCER.- SOTMETRE el seu contingut a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 15 dies, mitjançant la seva exposició pública en el Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament, i publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de

Secretaria General


Barcelona, perquè tal que puguin presentar-se reclamacions i suggeriments, que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 14, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb). Abstencions 12, dels grups municipals Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Convergència i Unió (sr. Subirana) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 13. Aprovar inicialment la modificació del pressupost de 2016 de l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació. Fets En data 7 de juliol de 2016 el Consell d’Administració de l’INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIO DE L'OCUPACIO ha formulat la proposta de modificació del seu pressupost, la qual consta en aquest expedient i està formulada en base a consideracions d’eficàcia i eficiència en la gestió municipal L’Interventor General ha informat la proposta presentada. Fonaments de dret La modificació proposada és expressió de la manifestació de les potestats que atorguen als ajuntaments els articles 179 i concordants del Text refós de la Llei reguladora d’hisendes locals, aprovat pel RDL 2/2004 de 5 de març, i s’ajusta en tots els casos a les previsions dels articles 34 a 51 del RD 500/1990, de desenvolupament del Títol VI de la pròpia Llei, i als requisits i criteris marcats pel Capítol tercer del Títol primer de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal. D’acord amb l’article 12 de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal l’òrgan competent per resoldre aquest expedient és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article [22.2.e] de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local. Per a l'adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal dels membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d'acord amb l’article 47.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Conforme al que preveu l’article 179.4 del Text refós de la Llei reguladora d’hisendes locals, aprovat pel RDL 2/2004 de 5 de març, el procediment d'aprovació de les modificacions proposades haurà de seguir les normes sobre informació, reclamacions, recursos i publicitat previstes en els articles 169, 170 i 172 del mateix text refós. Un cop adoptat l’acord inicial de modificació, aquest haurà d’ésser sotmès a informació pública i audiència als interessats per un termini de quinze dies, mitjançant exposició pública del mateix en el Tauler d’Anuncis de la Corporació, així com publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per tal que es puguin formular reclamacions i suggeriments que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació, i que, de no produir-se, farà que s’hagi de considerar l’acord aprovat definitivament, conforme al que preveuen els preceptes indicats. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme

Secretaria General


amb el que preveu l’article 123 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, l'Ajuntament Ple adopti la proposta següent i la converteixi en resolució: PRIMER.- APROVAR INICIALMENT la proposta de modificació de Pressupost detallada a continuació: Secció Despeses: Increments

Aplicació pressupostària Descripció Import Expedient Op 000-0110-91300 Amortització préstecs llarg termini 142.493,43 SUP 142.493’43

Secció Ingressos: Increments Finançament d’ingressos: Aplicació pressupostària Descripció Import Expedient Op 000-0-87000 Romanent de tresoreria per a despeses

generals 142.493’43 MPIAUM

142.493’43 SEGON.-SOTMETRE el seu contingut a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 15 dies, mitjançant la seva exposició pública en el Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament, i publicació de l’anunci corresponent en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, perquè puguin presentar-se reclamacions i suggeriments, que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 14, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb). Abstencions 12, dels grups municipals Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Convergència i Unió (sr. Subirana) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva

14. Aprovar l'expedient de despesa i les factures de compra de joguines de la campanya "Cap nen sense joguina" 2015. Fets En data 4/12/2015 es va emetre informe tècnic des del Departament de Cooperació i Solidaritat pel qual es proposava adjudicar a l’empresa SAMEFA SL amb NIF B58407289, el contracte per a la compra de joguines de la campanya “Cap nen sense joguina”, per un import de 6.585,65 € IVA inclòs, amb càrrec a la partida 440/92440/22199 altres subministraments, dels pressupost municipal de despeses 2015. 2. En data 04/12/2015 es va fer la corresponent sol·licitud al departament de Compres, i es va enviar juntament amb l’informe tècnic, la comanda signada i els 3 pressupostos demanats a les empreses Juguetes Ferre SL. MIB Distribuciones y SAMEFA SL. 3. Des del Departament de Compres es va detectar un error a l’informe tècnic, degut a que la quantitat 6.585,65 € IVA inclòs no es corresponia amb el pressupost presentat per l’empresa per no contemplar l’IVA. 4. En data 12/01/2016 es va emetre mou informe tècnic per esmenar l’import la proposta de contractació d’acord amb pressupost presentat, per un import de 7.968,64 €, 21% IVA inclòs. 5. En data 01/02/2016 el Departament de Compres va retornar l’expedient al Departament de Cooperació i Solidaritat, indicant que els articles relacionats a les factures s’han adquirit

Secretaria General


sense Retenció de Crèdit en la seva totalitat, atès que degut a la urgència de la tramitació es va produir un error material en l’import, que no inclou l’IVA, i que caldrà tramitar les referides factures com a enriquiment injust. 6. En data 11 d’abril de 2016 es va emetre nou informe tècnic des del Departament de Cooperació i Solidaritat, en el qual consta que l’empresa SAMEFA SL va subministrar correctament les joguines, d’acord amb el pressupost presentat, i va presentar les corresponents factures: Num. Registe

Data registre Proveïdor CIF Núm.

Factura Data factura Import

2015005809 31/12/2015 SAMEFA, SL

B-58407289 2846 31/12/2015 3.852,53

2015005810 31/12/2015 SAMEFA, SL

B-58407289 2851 31/12/2015 4.116,11

7. L’informe esmentat acaba proposant l’aprovació de l’expedient de despesa de compra de joguines de la campanya "Cap nen sense joguina" 2015 i les factures objecte del present expedient, pels números i imports relacionades al punt anterior, amb càrrec a la partida pressupostària i operació indicada del pressupost municipal de despeses vigent:

Aplicació pressupostària Id.Op Núm.Op Import

2016 N 440 3273 22199 A 12016000020166/1 7.968,64€

8. Consta incorporat a l’expedient informe favorable de la fiscalització per part de l’interventor municipal de data 9 de juny de 2016. Fonaments de dret 1. L'objecte d'aquest expedient és el pagament de les factures amb número 2846/15 i 2851/15 per un import de 3.852,53 € i 4.116,11 € respectivament corresponent al subministrament de joguines per part de l’empresa SAMEFA SL (NIF B58407289) per a la campanya “Cap nen sense joguina”. 2. D’acord amb la documentació que consta a l’expedient, les factures presentades s’ajusten al subministrament prestat, per aplicació al present supòsit de la doctrina jurisprudencial establerta pel Tribunal Suprem de l'enriquiment injust o sense causa, ja que la inexistència d'expedient de contractació de conformitat amb les normes de la legislació de contractes de les administracions públiques, no és convalidable. No obstant això, l'Ajuntament resta obligat en dret al pagament a l’empresa que ha subministrat les joguines correctament, ja que en cas contrari es produiria un enriquiment injust o sense causa de la hisenda municipal, que l'ordenament jurídic no pot acollir i així ho declara de forma reiterada la jurisprudència del Tribunal Suprem. Tot això, sens perjudici, evidentment, de les responsabilitats en què s'hagi pogut incórrer en la tramitació de l’expedient que provoca l’emissió de les factures indicades conforme les previsions de l’article 41 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim, jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 3. D’acord amb l’article 58 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, l’aprovació d’aquesta despesa constitueix un acte de reconeixement o liquidació de l’obligació derivada de l’efectiva prestació dels serveis o subministraments, acreditada als expedients. 4. En el present cas s’han complert els tràmits que indica l’article 59 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, quant a l’acreditació de la despesa generada pel servei prestat i la conformitat del departament municipal gestor del contracte. 5. L’article 77.2 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, transcrit literalment en part suficient, diu: “Tindran la consideració de reintegres d’exercicis tancats aquells que es produeixen en un exercici diferent d’aquell en què es va reconèixer l’obligació. (…). L’article 78.2 del Reial decret abans esmentat, transcrit literalment en part suficient, diu: “Els reintegres d’exercicis tancats constitueixen un recurs del pressupost d’ingressos de l’entitat local.”

Secretaria General


6. Conforme al que preveuen els articles 213 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) en tractar-se d’actes de reconeixement de crèdit i/o liquidació de drets i obligacions o despeses de contingut econòmic, la Intervenció municipal ha d’informar, amb caràcter previ, la resolució administrativa que pertoqui. 7. D’acord amb l’article 23.1 e) del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, i l’article 50.12 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, l’òrgan competent per a l’aprovació d’aquests reconeixements de crèdit d’exercicis anteriors és el Ple de l’Ajuntament, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva, de conformitat amb l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, abans esmentat. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del ROFRJEL, no hi ha cap tipus d’obstacle ni legal ni reglamentari per tal que Ple de l’Ajuntament, a proposta del 5è tinent d’alcalde i regidor de l’Àmbit Badalona Justa i inclusiva, previ dictamen de la Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva, adopti els següents acords: Primer.- Aprovar l’expedient de despesa de compra de joguines de la campanya "Cap nen sense joguina" 2015 i les factures que es relacionen a continuació: Num. Registe



2015005809 31/12/2015 SAMEFA, SL

B-58407289 2846 31/12/2015 3.852,53€

2015005810 31/12/2015 SAMEFA, SL

B-58407289 2851 31/12/2015 4.116,11€

Segon.- Satisfer el seu import amb càrrec a la partida pressupostària i operació indicada del pressupost municipal de despeses vigent:


2016 N 440 3273 22199 A 12016000020166/1 7.968,64€

Tercer.- Notificar la resolució a l'interessat i comunicar-la a la Intervenció i Tresoreria municipals, per al respectiu coneixement i efectes.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 15. Aprovar el compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista concedida a l'entitat DIABLES KAPAOLTIS, per participar amb els actes de les Festes de Maig 2016. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista per participar amb els actes de les Festes de Maig, que es concreten en la participació en el Seguici de la Ciutat, de la Nit de Sant Anastasi; la participació en el Correfoc Infantil; i la participació en el Correfoc Òrgan que proposa: 4ª tinenta d’alcalde i regidora de Badalona Educadora Òrgan que resol: Ajuntament Ple

Secretaria General


Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: DIABLES KAPAOLTIS – NIF –J61528410 Antecedents 1. L’entitat DIABLES KAPAOLTIS, amb NIF J61528410, va presentar una sol·licitud de subvenció per tal de participar amb els actes de les Festes de Maig, que es concreten en la participació en el Seguici de la Ciutat, de la Nit de Sant Anastasi; la participació en el Correfoc Infantil; i la participació en el Correfoc. 2. En dates 23/02/16 i el 18/03/16, el cap del Departament d’Acció Cultural va emetre informes tècnics on, a la vista de la sol·licitud presentada per DIABLES KAPAOLTIS, va proposar atorgar una subvenció finalista de 2.100,00€ a l’esmentada entitat sol·licitant, restant justificat que aquesta subvenció no estigui contemplada a les bases de les subvencions ordinàries. A la vista que el projecte va estar pressupostat en la quantitat de 2.800,00€, per la qual cosa, es compleix el que s’estableix a l’art.19 de la LGS, segons el qual, en cap cas la subvenció atorgada podrà ser de tal quantia que aïlladament o en concurrència d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada i es fa constar expressament que serà aquesta la quantitat a justificar, no la quantitat de la subvenció concedida. 3. En dates 24/02/16 i 31/03/16, es va emetre els corresponents informes jurídics d’adequació de l’actuació, fent constar que atès que l’entitat reuneix els requisits que com a beneficiària de la subvenció exigeix la legislació aplicable en la matèria i ha complert les obligacions que en aquest moment del procediment li resulten exigibles, no hi ha inconvenient legal per a l’atorgament d’una subvenció directa i nominativa a l’entitat DIABLES KAPAOLTIS, amb NIF J61528410, per import de 2.100,00€, d’acord amb els motius exposats a l’informe tècnic que figura a l’expedient de referència. 4. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 2.100,00€, a favor de l’entitat DIABLES KAPAOLTIS, amb NIF J61528410, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament i aprovada el 29/03/2016 i publicada definitivament al BOPB el 26/04/2016. Un cop fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal aquesta subvenció anirà amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació: Aplicació pressupostària Id.Op Num.Operació Import

2016 N 331 3347 48908078 AD 12016000013644/1 2.100,00 € 5. El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 28 d’abril de 2016 i va signar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Badalona i l’entitat que recull disposicions reguladores de l’objecte i la duració del conveni i els compromisos assumits per l’entitat i per l’Ajuntament. 6. En data 28/04/2016 l’alcaldessa, va dictar una resolució aprovant el pagament anticipat del 50 % de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient i aprovant també, el conveni de col·laboració d’acord amb l’article 28.1. de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), el qual disposa que els convenis seran l’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en els pressupostos. 7. Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària. 8. En data 21 de juny de 2016 el cap del servei de Cultura, amb el vist i conforme de la 4a tinenta d’alcalde i regidora de Badalona Educadora, ha emès certificat acreditatiu del compliment fidel de la justificació de la subvenció de referència, per part de l’entitat DIABLES KAPAOLTIS. Fonaments de Dret 1. Segons disposa l’art. 25.2.m de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, en la redacció donada pel numero vuit de l'article primer de la Llei 27/2013, 27

Secretaria General


desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, el Municipi exercirà en tot cas com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les comunitats autònomes, les matèries següents: [...] m) Promoció de la cultura i equipaments culturals. 2. L’art. 2 de la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, una de les lleis sectorials que desenvolupa les competències de cultura, expressa que s’entén per cultura popular i tradicional el conjunt de les manifestacions de la memòria i de la vida col·lectives de Catalunya, tant passades com presents. I segons disposa l’article 3 del mateix cos legal, les administracions públiques de Catalunya han de fomentar la cultura popular i tradicional catalana en llur àmbit territorial. A aquest efecte, les administracions públiques han de: a) Fomentar i conservar les manifestacions de la cultura popular i tradicional i donar suport a les entitats que les mantenen i les difonen. b) Vetllar per la documentació de les festes i les tradicions ja desaparegudes. c) Vetllar pel manteniment de les festes i les celebracions tradicionals. d) Documentar, recollir i conservar els materials etnològics, en col·laboració amb els museus i altres entitats. e) Impulsar la difusió de la cultura popular i tradicional, d'acord amb la normativa vigent. 3. L’annex IV les Bases d’execució de pressupost general de 2016,(d’ara endavant BEP) estableix la regulació transitòria de les subvencions, el règim jurídic de la concessió de les subvencions; - La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (d’ara endavant

LGS). - RD 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la Llei general de subvencions (d’ara

endavant RLGS). - La legislació bàsica de l’Estat reguladora de l’Administració Local (art. 72 de la Llei

7/1985,de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i arts. 189.2, (d’ara endavant LRBRL); i 214.2. del Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, (d’ara endavant TRLRHL).

- La legislació autonòmica (arts. 239 i 240 del Text refós de la llei municipal de règim local de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril de 2003, d’ara endavant TRLMRLC; i arts. 118 a 129 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, (d’ara endavant ROAS).

- Les Bases d’execució del pressupost general. 4. Segons el que disposa l’art. 118 del ROAS, les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’art. 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat. 5. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP, estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. Atès el que disposa l’article 22.2.c) de la LGS, en relació amb l’article 23c) de les BEP, es podran concedir de forma directa les següents subvencions, c) Amb caràcter excepcional, aquelles altres subvencions en que s’acreditin raons d’interès públic, social, econòmic o humanitari, i altres degudament justificades que dificultin la seva convocatòria. Així mateix, estableix que el conveni serà l’instrument habitual per canalitzar aquestes subvencions, en aquest o, en el seu cas, en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació.

Secretaria General


6. Segons es desprèn de l’expedient administratiu instat als efectes, per a l’atorgament de la present subvenció es proposa l’inici dels tràmits legals adients per a la modificació pressupostària que inclogui en el Pressupost municipal la present subvenció nominativa, modificació que no altera la quantia global del Pressupost general de despeses vigent. 7. L’article 5 de l’Annex IV de les BEP, estableix quins són els requisits generals d’atorgament de les subvencions, especificant el que tot expedient de concessió de subvencions haurà de determinar. 8. L’art. 8 de la de la LGS, expressa que els òrgans de les Administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 9. Segons disposa l’article 214 del TRLRHL, l’article 9.4 de la LGS, i l’article 5 de l’Annex IV de les BEP, la Intervenció municipal ha de fiscalitzar prèviament l’expedient. 10. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal d’acord amb el procediment previst a l’article 168.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Proposta de Resolució En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 3.038,79 € de la subvenció nominativa i finalista presentada per l’entitat DIABLES KAPAOLTIS, amb NIF J61528410, prevista singularment en el Pressupost Municipal vigent, per import de 2.100,00 €, per l’execució del projecte de participar amb els actes de les Festes de Maig, que es concreten en la participació en el Seguici de la Ciutat, de la Nit de Sant Anastasi; la participació en el Correfoc Infantil; i la participació en el Correfoc, d’acord amb la modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament aprovada en data 29 de març de 2016, publicada definitivament al BOPB en data 26 d’abril de 2016, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 331- 3347-48908078. SEGON.- SATISFER, a l’entitat DIABLES KAPAOLTIS, amb NIF J61528410, el 50% restant de la quantitat de 2.100,00 € de la subvenció concedida, l’objecte de la qual ha estat descrit a l’apartat anterior. TERCER.- SATISFER la quantitat referida a l'apartat anterior a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària número 331-3347-48908078, número d’operació AD 12016000013644/1. QUART.- NOTIFICAR el present acord a l’entitat interessada.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb). Abstencions 10, del grup municipal del Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Secretaria General


16. Aprovar la rendició del compte justificatiu de la subvenció nominativa i finalista concedida a la Fundació Privada Pere Closa. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 50 % de la subvenció nominativa i finalista per a la formació i promoció dels gitanos a Catalunya per al “Projecte Promoció Escolar 2015” Òrgan que proposa: La 4ª tinent d’alcalde i regidora de Badalona Educadora Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: FUNDACIÓ PRIVADA PERE CLOSA – NIF –G61645115 Antecedents 1. La Fundació privada Pere Closa per a la formació i la promoció dels gitanos a Catalunya, que té CIF G-61645115, va presentar una sol·licitud de subvenció en data 26/06/2015 per realitzar un projecte de suport a l’escolarització a Badalona durant l’any 2015 per reduir les diferències existents als processos i resultats educatius i lluita contra l’absentisme de l’alumnat gitano. 2. El cap del Departament d’Educació va emetre un informe tècnic en data 08/10/2015 en el que proposa que s‘atorgui una subvenció nominativa per realitzar el projecte de suport a l’escolarització a Badalona durant l’any 2015, per reduir les diferències existents als processos i resultats educatius i lluita contra l’absentisme de l’alumnat gitano, per import de 13.000,00 euros, a la Fundació privada Pere Closa per a la formació i la promoció dels gitanos a Catalunya a la vista de la sol·licitud presentada. En aquest sentit, justifica diversos fets diferencials de la Fundació privada Pere Closa per a la formació i la promoció dels gitanos a Catalunya que es relacionen a continuació: És l’única entitat que pot portar a terme a Badalona un projecte amb aquests objectius

previstos i en relació amb el col·lectiu d’alumnes al que s’adreça: promoure l’escolarització plena de l’alumnat gitano a les diferents etapes del sistema educatiu mitjançant la prevenció, diagnosi i actuació precoç contra l’absentisme escolar, aconseguir l’èxit escolar i la promoció sòcio-laboral de l’alumnat gitano i promoure els valors de la cultura gitana dins el currículum escolar i la vida del centre.

Aquest projecte i aquests objectius, per la seva excepcionalitat, no formen part dels que es recullen anualment en les bases de subvencions ordinàries que s’atorguen mitjançant la concurrència competitiva d’aquest Ajuntament.

1. El projecte ha estat pressupostat en la quantitat de 13.000,00 euros i es compleix el que estableix a l’article 19.3 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, segons el qual, en cap cas, la subvenció atorgada podrà ser de tal quantia que aïlladament o en concurrència d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada. 2. En data 20/10/2015, es va emetre informe jurídic sobre l’adequació de les actuacions, fent constar que atès que l’entitat reuneix els requisits que com a beneficiària de la subvenció exigeix la legislació aplicable en la matèria i ha complert les obligacions que en aquest moment del procediment li resulten exigibles, no hi ha inconvenient legal per a l’atorgament d’una subvenció directa i nominativa a l’entitat Fundació Privada Pere Closa, NIF G-61645115, per import de 13.000,00 €, d’acord amb els motius exposats a l’informe tècnic que figura a l’expedient de referència. 3. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 13.000,00 €, a favor de l’entitat FUNDACIÓ PRIVADA PERE CLOSA – NIF –G61645115, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament i aprovada el 24/11/2015 i publicada definitivament al BOP el 21/12/2015. Un cop fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal aquesta subvenció anirà amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació:


Secretaria General


2015 N 321 3200 48908029 12015000062155 13.000,00 €

4. El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 31 de desembre de 2015 i va signar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Badalona i l’entitat que recull disposicions reguladores de l’objecte i la duració del conveni i els compromisos assumits per l’entitat i per l’Ajuntament. 5. En data 31/12/2015 l’alcaldessa, va dictar resolució aprovant el pagament anticipat del 50 % de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient i aprovant també, el conveni de col·laboració d’acord amb l’article 28.1. de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), el qual disposa que els convenis seran l’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en els pressupostos 6. Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària. 7. En data 14 de juny de 2016 el cap del departament d’Educació amb el vist i conforme de la regidora de Badalona Educadora, ha emès certificat acreditatiu del compliment fidel de la justificació de la subvenció de referència, per part de l’entitat Fundació Privada Pere Closa. Fonaments de Dret 1. L’article 3 de l’Annex IV les Bases d’execució de pressupost en vigor (en endavant BEP) estableix el règim jurídic de la concessió de les subvencions que, transcrit de manera literal, és el següent: Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant LGS) Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, que va aprovar el Reglament de la Llei general

de subvencions (en endavant RLGS) Legislació bàsica de l’Estat reguladora de l’Administració local: article 72 de la Llei

7/1985,de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (en endavant LRBRL) i articles 189.2 i 214.2. del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals aprovat per Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març (d’ara endavant TRLRHL)

Legislació autonòmica: arts. 239 i 240 del Text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril de 2003 (en endavant TRLMRLC) i arts. 118 a 129 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny (en endavant ROAS)

Normativa europea: articles 92 i 93 del Tractat de la Unió Europea, Reial decret 1755/1987 de 23 de desembre i disposicions concordants

Ordenança general de subvencions Bases d’execució del pressupost general Bases reguladores de l’atorgament de subvencions que, en cada cas, s’aprovin 2. Les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic, segons el que disposa l’article 118 del ROAS. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’article 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat. 3. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no sent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. Així mateix, estableix que el conveni serà l’instrument habitual per canalitzar aquestes subvencions, en aquest o, en el seu cas, en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que

Secretaria General


acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació. En el mateix sentit s’expressa l’article 22.2.c) de la LGS en relació a l’article 28.1 de la LGS, per la qual cosa, serà necessari subscriure un conveni amb el beneficiari d’aquesta subvenció. 4. Normativa sectorial aplicable i actes administratius municipals en matèria d’educació aplicables al projecte que es proposa subvencionar:

Article 159.3.a.5è de la Llei 12/2009, de 120 de juliol, d’Educació de Catalunya que estableix que correspon als municipis la vigilància del compliment de l’escolarització obligatòria

Pla de Promoció de l’Escolaritat i Prevenció de l’absentisme escolar que va ser aprovat per acord de Ple de data 28 d’octubre de 2014.

5. Segons es desprèn de l’expedient administratiu per a l’atorgament de la present subvenció es proposa l’inici dels tràmits legals adients per a la modificació pressupostària que inclogui en el Pressupost municipal la present subvenció nominativa, modificació que no altera la quantia global del Pressupost general de despeses vigent. 6. Els articles 177 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, que aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals i els articles 34 i següents del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, de desenvolupament de la Llei 39/1988, reguladora de les hisendes locals regulen les modificacions de crèdit que podran ser realitzades en els pressupostos de despeses de l’Entitat. El Manual organitzatiu i de funcionament de l’Ajuntament de Badalona de febrer 2012 atorga a l’Àrea d’Hisenda i Recursos Interns la competència per la gestió dels recursos econòmics, que abasta la gestió comptable i pressupostària, tributs i recaptació per tal d’assegurar el correcte funcionament de la resta d’àrees i una gestió interna eficaç i eficient dels serveis municipals. 7. L’article 5 de l’Annex IV de les BEP estableix quins són els requisits generals d’atorgament de les subvencions, especificant el que tot expedient de concessió de subvencions haurà de determinar. 8. L’article 8 de la de la LGS disposa que els òrgans de les Administracions públiques o qualsevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 9. En data 31 de desembre de 2015 el representant de l’entitat va signar el corresponent assabentat atorgament de la subvenció així com el conveni que regula les seves activitats. 10. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 13.000,00 €, a favor de l’entitat FUNDACIO PRIVADA PERE CLOSA NIF G6164511-5, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament i aprovada el 24/11/2015 i publicada definitivament al BOP el 21/12/2015. Un cop fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal aquesta subvenció anirà amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació:


2015 N 321 3200 48908029 12015000062155 13.000,00 €

13. L’òrgan competent per a la concessió de subvencions es l’alcaldessa, d’acord amb l’article 21-S de la Llei 7/1985 de 2 d’octubre, reguladora de les Bases del Règim Local. 12. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a

Secretaria General


l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal, en aquest cas, es considera convenient l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions finalistes. En el mateix sentit cal indicar que l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local preveu que és competència del Ple, en tot cas, l’aprovació i modificació dels pressupostos, dels instruments de regulació de caràcter general com les ordenances i de les que expressament li confereixin les lleis. Proposta de Resolució En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 13.000,00 € de la subvenció nominativa i finalista presentada per l’entitat FUNDACIO PRIVADA PERE CLOSA NIF G6164511-5, prevista singularment en el Pressupost Municipal vigent, per import de 13.000,00 €, per l’execució del projecte per a la formació i promoció dels gitanos a Catalunya per al “Projecte Promoció Escolar 2015”-d’acord amb la modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament aprovada en data 24 de novembre de 2015, publicada definitivament al BOP en data 21 de desembre de 2015, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 2015 N 321 3200 48908029, número d’operació O 2015000068115. SEGON.- SATISFER, a l’entitat FUNDACIO PRIVADA PERE CLOSA NIF G6164511-5, el 50% restant de la quantitat de 13.000,00 € de la subvenció concedida, l’objecte de la qual ha estat descrit a l’apartat anterior. TERCER.- SATISFER la quantitat referida a l'apartat anterior a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària número 2015 N 321 3200 48908029, número d’operació O 2015000068115. QUART.- NOTIFICAR la present acord a l’entitat interessada.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).


17. Donar compte de la resolució de l'alcaldessa ordenant la incoació de l'expedient de dissolució, liquidació i extinció de l'IMPO. Identificació de l'expedient Tipus d’acord: Donar compte de la resolució del l'alcaldessa de 27 de juny de 2016 Òrgan al que s'adreça: Ple Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L'alcaldessa, en data 27 de juny de 2016, ha dictat una resolució que transcrita literalment diu el següent: “FETS 1.- Vista l’ Instrucció del regidor l’Àmbit Badalona Prospera i sostenible de data 21 de juny d’ enguany, en la qual proposa la tramitació d’un expedient administratiu per poder procedir a la dissolució i liquidació de l’organisme autònom municipal Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (IMPO), adscrivint de manera successiva o simultània a l’Ajuntament de

Secretaria General


Badalona les seves activitats, competències, recursos humans i materials, tot allò, perseguint la finalitat d’optimització en quant a la dotació de recursos humans, equiparacions en matèria de drets laborals, unificació en la contractació de serveis, unificació de l’estructura funcional i organitzativa, unificació de processos comptables, únic portal de la transparència etc... d’acord amb l’article 45 dels estatuts de l’organisme autònom que disposa clarament que podrà ser dissolt quan ho consideri convenient l’ajuntament, en ús de les seves potestats d’autoorganització. I que en dissoldre’s tots els seus bens revertiran integrament a l’Ajuntament de Badalona, el qual el succeirà a títol universal, en consonància amb el procediment establert en l’article 188, 5 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS), aprovat per decret 179/1995 de 13 de juny. 2.- Considerant que ja en data 30 de novembre de 2004, es va adoptar un acord plenari municipal amb motiu del qual es va acordar procedir a la modificació de la forma de gestió del servei prestat per l’organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (IMPO) en la modalitat de societat municipal mitjançant la ja existent, “Reactivació Badalona, SA.” (REBASA), tot això, amb el pas previst però no efectuat, de la necessària i autoritzada dissolució de l’IMPO. 3.- Vist que en l’actual conjuntura tant econòmica com organitzativa es considera més convenient i eficaç per als interessos municipals dissoldre l’IMPO i adscriure a l’Ajuntament de Badalona les seves activitats, competències, recursos humans, materials i patrimonials. 4.- Vist l’art. 45 dels estatuts de l’organisme autònom que disposa que podrà ser dissolt quan ho consideri convenient l’ajuntament, en ús de les seves potestats d’autoorganització. I que en dissoldre’s tots els seus bens revertiran integrament a l’Ajuntament de Badalona, el qual el succeirà a títol universal. 5.- D’altra banda, cal preveure una data d’efectivitat d’aquest procés, el qual comporta diferents aspectes que cal tenir en compte en els àmbits comptable, pressupostari, d’adscripció de personal, etc. Per aquest motiu, és recomanable fer coincidir l’entrada en vigència de les resolucions pertinents amb l’exercici pressupostari. Per tant, es considera com a més oportuna la data de 1 de gener de 2017, com a data de vigència d’aquestes resolucions pel que fa als aspectes esmentats. FONAMENTS DE DRET Primer.- L’article 45 dels estatuts de l’organisme autònom disposa que podrà ser dissolt quan ho consideri convenient l’ajuntament, en ús de les seves potestats d’autoorganització. I que en dissoldre’s tots els seus bens revertiran integrament a l’Ajuntament de Badalona, el qual el succeirà a títol universal. Segon-. De conformitat amb l’article 208 a) del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, els organismes autònoms locals s’extingeixen per acord del Ple de la Corporació, quan es consideri convenient gestionar el servei per una altra modalitat diferent, entre les previstes legalment. Tercer- L’article 209 del ROAS regula els efectes de l’extinció dels organismes autònoms, que són: La incorporació dels béns, drets i obligacions al patrimoni de l’ens local, el qual el succeeix universalment; els béns que formen part de l’actiu, atesa la seva naturalesa, s’hauran d’incorporar al domini públic o als béns patrimonials de l’ens local; els béns procedents d’un donació o fundació han de rebre la destinació que hagin previst els donants o fundadors. Quart.- L’article 203 del ROAS disposa que la hisenda dels organismes autònoms es regeix pel que estableix la legislació aplicable sobre hisendes locals, i, concretament l’apartat g) de l’esmentat article disposa que, les funcions de fiscalització i control de la gestió econòmica, financera i pressupostària i les de comptabilitat, tresoreria i recaptació, les han de realitzar la intervenció i la tresoreria de l’ens local. Cinquè.- És conseqüència del principi d’autonomia municipal, reconegut a l’article140 de la Constitució, la competència sobre l’autoorganització dels ens locals tal com estableix l’article 4 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i l’article 8, núm. 1, del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. L’article 233

Secretaria General


d’aquesta Llei municipal i de règim local de Catalunya estableix que l’establiment del sistema de gestió dels serveis públics correspon als ens locals en l’exercici de la seva potestat d’organització. Sisè.- Correspon al Ple de la Corporació la competència per determinar la forma de gestió dels serveis públics, en virtut de l’article 123.k) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, en la seva redacció donada per llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del Govern Local. Per això, el sotasignat considera convenient i ajustat a dret que el 2n. Tinent d’alcalde i regidor de l’àmbit Badalona Pròspera i Sostenible sotmeti a la consideració de l’alcaldessa l’aprovació de la següent PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PRIMER: Incoar expedient per tal de canviar el model de gestió directa mitjançant organisme autònom de l’ Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació ( IMPO), a gestió directa mitjançant els serveis ordinaris de l’Ajuntament. SEGON: Procedir a redactar pels serveis corresponents una memòria relativa al patrimoni i mitjans econòmics del “l’ Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació”, al personal adscrit a l’organisme autònom, i memòria pressupostària, als efectes previstos als articles l’art. 203 i 209, així com realitzar totes aquelles actuacions que d’acord amb l’ordenament jurídic siguin necessàries, nomenant a l’efecte una comissió liquidadora per tal que el Ple Corporatiu pugui acordar la dissolució de l’organisme autònom. Aquesta comissió s’encarregarà de l’elaboració de la proposta de dissolució, liquidació i extinció, de l’elaboració de les memòries econòmica, pressupostària, patrimonial i relativa al personal del OOAA, amb l’objectiu que el procés de dissolució i extinció de l’IMPO surti efectes amb data 1 de gener de 2017. TERCER: La comissió estarà integrada per: - El regidor de l’àmbit Badalona Prospera i Sostenible, qui serà el President de la comissió (substituït en cas d’absència pel regidor de l’àmbit Badalona Democràtica) - El regidor de l’àmbit Badalona Democràtica - L’assessora de l’àmbit Badalona Prospera i Sostenible - El Cap del Servei Jurídic i A.G. de l’àmbit Badalona Prospera i Sostenible - El Cap del Servei de Promoció Econòmica, Comerç, Consum i Turisme de l’àmbit

Badalona Prospera i Sostenible - La Cap del Servei de Programació econòmica de l’àmbit Badalona Democràtica - El gerent de l’IMPO - L’interventor municipal. - La cap del Servei de Recursos Humans o cap del departament R.H. - El secretari General, i/ o secretaria delegada a l’IMPO, qui actuarà en funcions de secretaria de la comissió. Aquesta comissió podrà comptar amb l’assessorament extern especialitzat que sigui necessari pel desenvolupament de les seves funcions, que caldrà contractar de conformitat amb la normativa legal d’aplicació i requerir els informes i col·laboració de qualsevol altre persona empleada municipal. QUART: La Comissió liquidadora es reunirà, convocada pel seu president, tantes vegades com sigui necessari, i les seves actes es podran posar a disposició; del comitè d’empresa de l’IMPO, les representacions sindicals de l’ajuntament de Badalona i els grups municipals. Aquesta comissió es dissoldrà en produir-se l’acord plenari de dissolució, liquidació i extinció de l’organisme autònom, que contindrà els acords d’aprovació de les memòries econòmica, pressupostària, patrimonial i relativa al personal del OOAA. CINQUÈ: Un cop instruït l’expedient, s’ haurà de sotmetre a informació pública pel termini de trenta dies amb els seus documents, mitjançant els corresponents anuncis en el Butlletí Oficial de la Província, el diari Oficial de la Generalitat i el tauler d’anuncis d’aquest Ajuntament. I prèvia l’elaboració de la proposta realitzada per la Comissió de dissolució, liquidació i /o extinció, caldrà posar de manifest l’expedient als interessats per un termini no inferior a 10 dies per tal que puguin al·legar i/o presentar els documents i/o justificants que

Secretaria General


considerin pertinents. L’òrgan al que correspongui la resolució del procediment, si la naturalesa de l’expedient o la seva instrucció ho requereixi, podrà acordar un període d’informació pública, que en cap cas serà inferior a 20 dies. Tant en un cas com en l’altre, prèvia l’obertura d’aquests tràmits hauran de constar ineludiblement en l’expedient, les memòries econòmica, pressupostària, patrimonial i relativa al personal a que es fa referència en el punt tercer d’aquesta decisió. SISÈ: A partir de la data de l’acord plenari inicial de dissolució, l’organisme autònom haurà d’obtenir autorització especifica prèvia de l’Alcaldia, a proposta de la comissió, per procedir a la autorització i/o contractació de qualsevol servei obra o activitat necessària per la prestació del seus serveis, limitant la seva actuació a activitats d’administració ordinària tendents a la dissolució, liquidació i extinció de l’organisme. SETÈ: Encarregar al regidor de l’Àmbit Badalona Prospera i sostenible el seguiment de l’expedient i a la resta de regidories afectades la col·laboració per dur a bon fi l’expedient. VUITÈ: Donar compte al Ple d’aquesta resolució per al seu coneixement. NOVÈ: Notificar la present resolució als interessats indicats en l’encapçalament. 18. Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla general metropolità al barri de Nova Lloreda. PROPOSTA D’ACORD de l’aprovació inicial de la modificació puntual del Pla general metropolità al barri de Nova lloreda de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 10 de juny de 2016 pel Departament Planejament Urbanístic que reproduït literalment diu: “Antecedents Amb la finalitat d’obtenir gratuïtament una major superfície de sòl on situar equipaments de tipus docent, adequar l’ordenació a les determinacions del Pla General Metropolità, absorbir l’excés de superfície de sostre existent en els blocs construïts i donar una solució adient a l’afectació de la torre núm. 430, qualificada pel Pla General Metropolità de sistema d’equipaments (clau 7a), el Ple de l'Ajuntament de Badalona, en la sessió celebrada el dia 15 de febrer de 1983, va prendre l’acord d’exposar al públic els treballs corresponents a l’avanç de planejament del Pla especial de reforma interior del sector de Lloreda delimitat per l’avinguda del Marquès de Sant Mori, l’avinguda de Catalunya, el carrer de Pau Picasso, l’avinguda de Lloreda i la rambla de Sant Joan (Exp. PGU 12311). Aquest acord es va publicar al BOPB núm. 54 de data 4 de març de 1983, al diari Avui de data 2 de març de 1983 i a la Revista de Badalona de data 5 de març de 1983. En data 15 d’abril de 1983 el Ple de l’Ajuntament va aprovar amb caràcter inicial l’esmentat PERI del sector de Nova Lloreda. Aquest acord es va publicar al BOPB núm. 130 de data 1 de juny de 1983 i al diari El País de data 26 de maig de 1983. En data 28 de juliol de 1983 el Ple de l’Ajuntament va acordar l’aprovació provisional del PERI de Nova Lloreda. La Comissió d’Urbanisme de Barcelona (CUB), en la sessió celebrada el dia 28 de setembre de 1.988 va acordar aprovar definitivament el Pla Especial de Reforma Interior de Nova Lloreda, suspenent però, la seva executivitat i conseqüent publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, fins la presentació d’un Text Refós, on s’hi introdueixi la següent prescripció: 1.1: L’àrea 18b de l’Estudi de Detall i la zona d’equipaments de l’actual benzinera, s’han d’excloure del Pla Especial, a fi d’acomodar l’ordenació de l’Estudi de Detall i la zona d’equipaments de l’actual benzinera, a les previsions viaries de Batllòria-Montigalà, es mantindrà els 8.858 m² de sostre residència i s’ordenarà mitjançant volumetria específica, restant, en conseqüència, sense raó de ser, l’article 7 de la normativa del Pla Especial pel que fa referència a l’Estudi de Detall, el qual s’haurà de suprimir. En data 25 de gener de 1989 el Ple de l’Ajuntament va aprovar el text refós del PERI de Nova Lloreda, incloent aquesta prescripció. El Ple de l'Ajuntament de Badalona, en la sessió celebrada els dia 31 de maig de 1989 va acordar aprovar un nou text refós del PERI de Nova Lloreda.

Secretaria General


La Comissió d’Urbanisme de Barcelona, en la sessió celebrada el dia 19 de juliol de 1989 va acordar donar conformitat al text refós del Pla Especial de Reforma Interior de Nova Lloreda, de Badalona. L’esmentat acord es va publicar al DOGC en data 24 de gener de 1990. En data 19 de gener de 2009, la Secció Quarta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre sentencia en relació al recurs contenciós administratiu interposat per Edificios Badalona, S.A., on es dictamina el següent: "ambas Administraciones han reconocido que a la entidad le correspondía un aprovechamiento urbanístico de 8.858 m² de techo residencial, a ejecutar en el municipio de Badalona, si bien no han concretado dónde”. L’acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, de data 28 de setembre de 1988 i la sentència de la Secció Quarta de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de data 19 de gener de 2009 (reproduïda als folis 374 a 384 de l’expedient administratiu), s’adjunten als annexes 1 i 2, respectivament. Iniciativa La Modificació del PGM es formula per iniciativa pública de l’Ajuntament de Badalona. Objecte Atenent als antecedents detallats a l’apartat anterior, la formulació de la present Modificació del PGM es planteja amb l’objectiu de mantenir l’edificabilitat de 8.858 m² de sostre residencial, amb tipus d’ordenació segons volumetria específica, corresponent als sòls amb front a la rambla de Sant Joan i a l’avinguda de Lloreda, dels quals era titular la entitat Edificios Badalona, S.A., absorbida posteriorment per LIoreda, S.L., per donar compliment a la prescripció de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona i la sentència de la Secció Quarta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Àmbit del sector de Planejament L’àmbit de la Modificació del PGM abasta el sector nord del barri de Nova Lloreda delimitat per la rambla de Sant Joan, l’avinguda de Lloreda, el límit nord-est de l’església de la Mare de Deu del Roser, el passatge del riu Garona, el passatge del riu Onyar, el camí de Sistrells i el límit sud-est de la plaça Mercè Rodoreda i Gurgui, amb una superfície total de 105.764 m². Antecedents i Planejament vigent El Sector de Can Lloreda esta situat en el límit N.O. de l’antic Pla Parcial Caritg, els quals sòls són classificats d’urbans i qualificats de zona subjecta a anterior ordenació volumètrica específica (clau 18) pel Pla General Metropolita de Barcelona. El antecedents urbanístics són els següents: - En data 30 d’agost de 1962, la Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns de Barcelona i

d’altres municipis aprovà el Pla Parcial del Caritg. - En data 7 d’agost de 1967, la Comissió d’Urbanisme de Barcelona va aprovar la

Modificació del Pla Parcial del Caritg. - En data 12 de novembre de 1970, la mateixa Comissió aprovà una nova Modificació del

Pla Parcial Caritg. Data aprov.: 12/11/1970. Data publicació: 10/12/1970 - En data 14 de juliol de 1976, es va aprovar el Pla General Metropolità. - En el 1981, l’Ajuntament va aprovar un Estudi de Detall promogut per un privat, el qual

va ser denegat per la Comissió Permanent de la Corporació Metropolitana de Barcelona al juny del 1982 segons informe en que es justifica la necessitat imprescindible d’elaborar un PERI.

- En el setembre de 1988, es va aprovar definitivament el PERI de Nova Lloreda. L’àmbit d’aquest Pla era la part NO de l’antic Pla Parcial del Caritg. Està limitat pels carrers Av. Marquès de Sant Mori, Av. Catalunya, c. Pau Picasso, av. Lloreda i Rambla de Sant Joan. El PERI va modificar les qualificacions fixades pel PGM , transformant part de la superfície qualificada d’equipament existent (clau 7a) en zona de volumetria específica (clau 18).

Planejament vigent:

Secretaria General


L’àmbit inclòs en la Modificació del PGM està classificat de sòl urbà Les qualificacions urbanístiques definides al planejament vigent s’especifiquen al plànol I.06, PLANEJAMENT VIGENT. Estructura de la propietat i estat actual Relació de titulars de les finques incloses en l’àmbit de la present modificació del Pla General Metropolità.

ADREÇA FINCA REF. CADASTRAL PROPIETARI SUPERFÍCIE SÒL

SUPERFÍCIE SOSTRE

Av. Lloreda, 132 5592701DF3859A0001BP LLOREDA, S.L. 3320 0

Rbla. Sant Joan, 117 5592702DF3859A0001YP REPSOL COMERCIAL PRODUCTOS PETROLIFE. SA 487 485

Ptge. Riu Ter, 9 5592742DF3859A0002QA CLAPES FONOLLOSA, EMILIO 1448 11550 Av. Catalunya 5894211DF3859D0001EF AJUNTAMENT DE BADALONA

Av. Catalunya 5894207DF3859D0001JF ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA, S.L.U. 45 45

Pça. Lloreda 6091124DF3869A0001DF AJUNTAMENT DE BADALONA Justificació i descripció de la proposta La intervenció pública de l’Ajuntament què impulsa aquest planejament es fa en defensa de l’interès general, amb la finalitat de fomentar la dinamització econòmica del municipi, garantint la sostenibilitat en l’ús del territori. Les determinacions que es proposen han de donar viabilitat a aquestes polítiques per a l’acompliment dels principis de desenvolupament urbanístic sostenible mitjançant la distribució equilibrada sobre el territori. La necessitat i conveniència d’aquest instrument urbanístic rau en què cal donar compliment a una sentència que no incideix en els objectius i criteris generals de la proposta urbanística del document de la Modificació puntual del Pla general metropolità del barri de Nova Lloreda, per tant, la proposta d’aquest Planejament es justifica de la mateixa manera en que es justifica el Planejament general de referència. Atenent als antecedents detallats en la formulació de la present Modificació del PGM es planteja amb l’objectiu de mantenir l’edificabilitat de 8.858 m² de sostre residencial, amb tipus d’ordenació segons volumetria específica, corresponent als sòls amb front a la rambla de Sant Joan i a l’avinguda de Lloreda, dels quals era titular la entitat Edificios Badalona, S.A., absorbida posteriorment per LIoreda, S.L., per donar compliment a la prescripció de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona i la sentència de la Secció Quarta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Es proposa incloure l’edificabilitat en una zona amb tipus d’ordenació de volumetria específica (clau 18) en una superfície que, segons planejament vigent és sistema de zona verda, majoritàriament. Per tal de compensar aquesta superfície, es proposa ampliar l’àmbit d’intervenció d’aquesta Modificació i transformar sistemes de vial (clau 5) en sistemes de zona verda (clau 6b). Amb aquest objectiu, es determinen 5 sectors (A, B, C, D, E) per tal de poder insertar aquestes zones verdes esmentades. Comparatiu de les superfícies segons Planejament vigent i planejament proposat:

PLANEJAMENT VIGENT Clau Sectors A B C D E 18 0 0 0 0 0 7b 462 0 0 0 0 6b 5955 0 0 35 2918 5 575 238 570 0 0

Secretaria General


Gestió Es delimita un Polígon d’actuació urbanística (PAU.1). L’àmbit del polígon d’actuació té una superfície de 3.293 m², coincident amb la parcel·la 5592701DF3859A0001BP situada a l’avinguda de Lloreda núm. 132 i s’inclou en els sòls de l’àmbit A qualificats en el planejament vigent de sistema d’equipaments públics (clau 7b), sistema de vial (clau 5) i sistema de zones verdes (clau 6b). Es grafia la seva delimitació al plànol P.02 GESTIÓ. PAU.1 – Planejament vigent Sistemes:

Sistema de vial (clau 5) : 183 m2 Sistema espais lliures (clau 6b) : 3.071 m2 Sistema equipament (clau 7b) : 39 m2

PAU.1 – Planejament proposat Sistemes:

Sistema de vial (clau 5) : 52 m2 Sistema espais lliures (clau 6b) : 213 m2 Sistema equipament (clau 7b) : 74 m2

Zones: Zona d’ordenació lliure volumetria (clau 18) : 2.954 m2 Conclusió Vista la proposta, i atès que la documentació compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el seu Reglament, i el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del Sòl i el seu Reglament, s’informa favorablement iniciar la tramitació de la Modificació puntual del Pla General Metropolità al barri de Nova Lloreda, de Badalona.” Així mateix, en data 13 de juny de 2016 el Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme ha emès informe favorable l’aprovació inicial de la proposta presentada, amb la conformitat de la Secretaria General, que es transcriu literalment a continuació: “I. PROPOSTA PRESENTADA Per part del Servei d’Ordenació del Territori s’ha presentat la proposta d’aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità al barri de Nova Lloreda de Badalona. La formulació d’aquesta modificació de Pla general metropolità es planteja amb l’objectiu de materialitzar l’edificabilitat de 8.858m² de sostre residencial, amb tipus d’ordenació segons volumetria específica, corresponent als sòls amb front a la rambla Sant Joan i l’avinguda Lloreda, per tal de donar compliment a l’acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, de 28 de setembre de 1988, pel que es va aprovar el Pla especial de reforma interior (PERI) de Nova Lloreda, suspenent la seva executivitat fins a la presentació d’un text refós on s’hi introduís la següent prescripció:

6992 238 570 35 2918 10753 PLANEJAMENT PROPOSAT Clau Sectors A B C D E 18 2975 0 0 0 0 7b 512 0 0 0 0 6b 3148 238 570 0 2105 5 357 0 0 35 813 6992 238 570 35 2918 10753

Secretaria General


«1.1: L’àrea 18b de l’Estudi de Detall i la zona d’equipaments de l’actual benzinera, s’han d’excloure del Pla Especial, a fi d’acomodar l’ordenació de l’Estudi de Detall i la zona d’equipaments de l’actual benzinera, a les previsions viaries de Batllòria-Montigalà, es mantindrà els 8.858 m² de sostre residencial i s’ordenarà mitjançant volumetria específica, restant, en conseqüència, sense raó de ser, l’article 7 de la normativa del Pla Especial pel que fa referència a l’Estudi de Detall, el qual s’haurà de suprimir.»

En relació a l’exclusió de l’àrea 18b de l’Estudi de Detall del PERI de Nova Lloreda la societat Lloreda SL va presentar petició de responsabilitat patrimonial davant el Departament d’Obres Públiques i Política per la supressió de 8.858,53m² del sostre corresponent a la finca propietat de la demandant (recurs 96/2005 tramitat per la Secció quarta, de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). Respecte aquesta petició es dictà sentència de 19 de gener de 2009, mitjançant la qual es desestimà el recurs contenciós administratiu interposat per Lloreda SL, que al Fonament de Dret Setè argumentava de la següent manera: «En definitiva, en ningún modo ha acreditado la demandante la existencia en el momento de solicitar la declaración de responsabilidad a la Administración, de un daño real o, dicho de otro modo, que se hayan frustrado definitivamente sus expectativas de que se materialice aquel aprovechamiento puesto que no solo no se ha acreditado que se haya ejecutado totalmente el PERI Batlloria – Montigalà sino que, además, ambas Administraciones en sus resoluciones e informes admiten la posibilidad de que se produzca una modificación del planeamiento, cuya iniciativa corresponde en principio a la Administración municipal (sin perjuicio de la iniciativa reconocida a los particulares en la legislación urbanística) y que sería el cauce adecuado para, en su caso, bien materializar el cauce adecuado para, en su caso, bien materializar el techo edificable reubicándolo dentro del municipio de Badalona bien para obtener la justa compensación por el destino de la finca y por las cesiones previas ejecutadas.» Respecte la proposta presentada, l’arquitecta adscrita al Departament de Planejament Urbanístic ha emès un informe en data 10 de juny de 2016, en virtut del qual posa de manifest que aquesta modificació puntual proposa incloure l’edificabilitat en una zona amb tipus d’ordenació de volumetria específica (clau 18) en una superfície que d’acord amb el planejament vigent és sistema de zona verda, majoritàriament. Per tal de compensar aquesta superfície, es proposa ampliar l’àmbit d’intervenció de la modificació i transformar sistemes de vial (clau 5) en sistemes de zona verda (clau 6b). Amb aquest objectiu es determinen 5 sectors (A, B, C, D i E) per tal de poder insertar aquestes zones verdes esmentades. L’àmbit de la present modificació delimita per la rambla Sant Joan, l’avinguda de Lloreda, el límit nord-est de l’església de la mare de Déu del Roser, el passatge del Riu Garona, el passatge del Riu Onyar, el camí de Sistrells i el límit sud-est de la plaça Mercè Rodoreda i Gurgui, amb un superfície total de 105.764 m². Analitzat el document, que consisteix en una memòria que determina l’àmbit, objecte, justificació i descripció de la proposta, així com la normativa i els plànols d’informació i ordenació, l’arquitecta del Departament de Planejament urbanístic amb el vist-i-plau del Cap de Servei d’Ordenació del Territori informa favorablement la proposta per tal de procedir a la tramitació de la present aprovació inicial, atès, que la proposta justifica la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES Primera.- La normativa reguladora en matèria de modificació de planejament és l’establerta en el Text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en la seva redacció donada per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’Urbanisme, (en endavant TRLUC), el Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, (RLUC), i d’altres concordants que en resultin d’aplicació. Segona.- La present modificació del Pla General metropolità es formula i tramita per

Secretaria General


aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96 en concordança amb l’article 76.2 del TRLUC. Tercera.- A l’expedient administratiu 18/D10-15 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 59.1 del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, en endavant RLU, respecte el contingut de la memòria: - Memòria descriptiva i justificativa del pla. - Plànols d’informació i ordenació urbanística del territori. - Normes urbanístiques - L’agenda i l’avaluació econòmica i financera. - Documentació ambiental. -Memòria social. Així mateix, i en compliment d’allò previst a l’article 85.5 del TRLU es sol·licitaran informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials. Quarta.- D’acord amb l’article 97 del TRLUC, Les propostes de modificació d’una figura de planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. III. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ INICIAL D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada, que justifica la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents, per tal que sigui aprovada amb caràcter inicial pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del DL 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), acord que, conforme l’apartat k) de l’article 114.3 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” Atès que aquesta aprovació requereix un quòrum de votació especial, s’ha emès l’informe preceptiu, favorable, per part de la Secretaria General, de conformitat amb l’article 179 del Text Refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003. En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el senyor alcalde, a proposta de la gerència de l’Àmbit de Territori, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Aprovar amb caràcter inicial la modificació puntual del Pla general metropolità al barri de Nova Lloreda, l’àmbit de la qual delimita per la rambla Sant Joan, l’avinguda de Lloreda, el límit nord-est de l’església de la mare de Déu del Roser, el passatge del Riu Garona, el passatge del Riu Onyar, el camí de Sistrells i el límit sud-est de la plaça Mercè Rodoreda i Gurgui, amb un superfície total de 105.764m². Aquesta actuació urbanística es promou i tramita per aquesta Corporació Municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. SEGON.- Disposar l’obertura del termini d’informació pública de l’instrument d’ordenació urbanística durant el termini d’un mes, que s’haurà de convocar mitjançant edictes que caldrà inserir al Butlletí Oficial de la Província, al tauler d’anuncis i a la pàgina web de l’Ajuntament de Badalona (www.badalona.cat) i pel que fa a la premsa periòdica, en un dels diaris de més divulgació de la Comarca. Durant el període d’informació pública podran formular-se les al·legacions que s’escaiguin. En aquest moment s’incorpora al Saló de sessions el regidor Ferran Falcó i Isern, el qual passa a coupar el seu escó.

Secretaria General


SENYOR LLADÓ: Bona tarda a tots, regidors, regidores i públic a la sala i en streaming. Això és un dictamen que significa l’aprovació inicial si els regidors ho consideren una modificació de PGM al que es conegut com el Triangle sobre la benzinera de Lloreda / Rambla Sant Joan a l’avinguda Lloreda. Amb aquest tràmit que avui porten a Ple aborden un tema històric que de fet com vostès coneixen perquè és un tema que hem anat parlant en diferents Comissions Informatives arrel a principis dels vuitanta, torno a repetir per si algú se li ha passat i per tant aquí hi ha molt de paper, hi ha molta teca entre les quals un dictamen de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 28 de setembre del 1988 en el qual es reconeix una edificabilitat d’uns 8.858 m2 que diu la Comissió d’Urbanisme que caldrà ordenar en un futur. Aquests són el 8.858 m2 que des d’aleshores des del 1988 estan en una mena de llimbs urbanístic tenim una edificabilitat reconeguda i en canvi, doncs, aquest propietari que té aquesta edificabilitat, aquest sostre reconegut, doncs, no ha pogut realitzar-lo perquè des de l’administració, doncs, no se li ha donat l’espai per fer-ho. Al 2009, tenim el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que emet una sentencia en la qual desestima la demanda d’aquesta propietat, és una demanda patrimonial, però malgrat que la desestima reconeix explícitament que si l’administració, en aquest cas l’Administració Local, no permet realitzar aquesta edificabilitat, que recordem està reconeguda mitjançant el Planejament, sí que efectivament, és podria incorre en un dany real i efectiu. Aquest és el context en el qual nosaltres porten a aprovació aquesta modificació de Pla General Metropolità, perquè de fet després d’aquesta sentencia del 2009 tenim un requeriment formal de la propietat instant aquest canvi de planejament per fer efectiva, doncs, aquesta edificabilitat reconeguda. Per tant, estem aquí 7 anys després d’aquest nou reconeixement via sentencia del Tribunal Superior de Justícia i estem aquí amb aquesta modificació de PGM que inicialment, doncs, porten a aprovació. Quatre apunts de la modificació que avui porten a aprovació i a la seva consideració, el que fem és substituir la zona verda que hi ha en aquest triangle que està damunt de la benzinera de Lloreda, col·locant-li aquesta edificabilitat reconeguda en el seu moment, aquí no perdem zona verda, perquè vostè saben que en aquesta mena de modificacions mai, sempre de cara equilibrada la zona verda, per tant aquí no perdem zona verda el que fem és recol·locar-la en els sector aprofitant per endreçar una part de Badalona, aquesta part de Nova Lloreda amb força confusió en el que és les claus urbanístiques presents en el territori. Per tant, aquí guanyem o pensem que guanyem una endreça en una parcel·la que ara està mal resolta, que de fet no s’ha aconseguit realitzar i pensem que tenim una oportunitat per millorar la qualitat de vida en aquesta part del barri. D’això específicament el que seria el barri el seu reptes parlarem després en una moció que ha presentat Ciutadans i que ens donarà l’oportunitat de donar una mica de voltes en als reptes que té nova Lloreda i que en té molts. Per tant, portem a aprovació aquesta modificació de PGM amb totes les cauteles i amb tota la feina feta havent informat als veïns en dues ocasions en aquestes darreres setmanes, havent tracta quest tema vastament en dues Comissions Informatives, més una Comissió Informativa Extraordinària i a partir d’aquí, doncs, si finalment s’aprova aquesta proposta s’obre un període d’al·legacions que és un període d’al·legacions que creiem que és important, en qual hem convidat al veïnat a participar activament i esperem que en aquest període d’audiència en el qual entre la inicial i la provisional a través de les al·legacions, doncs, entre tots plegats puguem acabar de millorar la proposta que avui portem a aprovació. Acabo amb les ganes de continuar el debat sobre Nova Lloreda en la moció que després discutirem perquè efectivament Lloreda és un barri que necessita una revisió a fons, que té molts problemes de mobilitat, d’accessibilitat i que per tant qualsevol acció que hi fem, doncs, ha de portar també associades altre millores i altres politiques de millora de l’espai urbà. SENYOR LÓPEZ: Yo no veo esta modificación de Plan, no lo he visto claro, desde el primer momento no la veo clara y hace dos semanas hice una serie de preguntas que son claves para entender lo que sucede porque en el fondo todo el plan es para recalificar de zona verde a edificable y hacer bloques de pisos de cinco, seis o siete viviendas en una zona verde. Entonces es un caso curioso por lo menos desde mi punto de vista porque es

Secretaria General


una parcela que inicialmente estaba en el Plan Especial de Reforma Interior de Nova Lloreda, se saca por una decisión del Departamento de Política Territorial, se pone en el PERI de Montigalà y ahora se modifica la parcela de zona verda a edificable y la zona verde se pone en el PERI de Nova Lloreda, si la parcela está en el PERI de Montigalà, primera cuestión. La segunda cuestión es, que pregunté como digo hace dos semanas y me ha contestado esta mañana, por tanto he tenido que leerme toda la documentación rápido, corriendo, es en el PERI de Nova Lloreda, porque ¿cuantos metros cuadrado de techo residencial estaban previstos? y ¿cuantos metros de techo residencial hay actualmente? Suponiendo que la parcela en ese momento estaba en el PERI de Nova Lloreda, pues me han contestado a la pregunta y resulta que en el PERI de Nova Lloreda queda pendientes, si acaso, 1.700 m2 de zona edificable, ¿Por qué vamos a dar 8.500?. Siguiente cuestión, ¿Cuándo por primera vez reconoce el Ayuntamiento los 8.500 m2 de edificabilidad? Y resulta que no los ha reconocido nunca, la primera vez que aparece los 8.500 m2 como edificabilidad máxima es de la Comisión de Urbanismo de Barcelona del Departamento de Política Territorial, por lo tanto no sé porque es tanta insistencia por parte del dictamen en decir que hay derecho a edificabilidad, yo que yo haya visto y así se lo pregunté y me contestó el Departamento de Urbanismo no veo que esa edificabilidad sea manifiesta. Por otro lado, se argumenta la responsabilidad patrimonial y resulta que en nuestra defensa los últimos años los recursos que yo he leído nos defendemos de la siguiente manera: diciendo que está fuera de plazo, que la parte demandante no reclamó cuando se hizo el PERI de Nova Lloreda ni tampoco cuando se hizo el PERI de Montigalà, que el silencio administrativo no le favorece y que si a caso podría exigirse compensación pero nunca responsabilidad patrimonial. Yo sinceramente, independientemente que en la aprobación provisional pueda cambiar mi voto, porque vea que es justo y es de derecho que haya esa edificabilidad no encuentro razones para poder votar a favor o abstenerme. SENYOR SUBIRANA: Si, per posicionar en tot cas el vot. Nosaltres vam escoltar quan se’ns vam convocar tot aquest procediment, estem parlant de l’any 1988 d’una resolució de la Jutja d’Urbanisme, jo crec que el regidor d’Urbanisme ho ha explicat molt bé i acatar, que és el que avui portem, que nosaltres més enllà del vot favorable que nosaltres farem, doncs, crec que és per responsabilitat a la situació que se’ns planteja no deixarem de fer totes aquelles al·legacions en aquell projecte que és el que d’alguna manera nosaltres també trobem o tenim alguns dubtes com explicava abans el company de Ciutadans. Però davant la situació que se’ns planteja que hi ha una resolució judicial creiem que el vot afirmatiu ha d’existir i en tot cas ens hem de centrar com ajuntament a fer la planificació urbanística adequada en el Barri de Lloreda, per tant el nostre vot com deia serà favorable. SENYOR JURADO: L'Ajuntament de Badalona ja va emetre l'any 2000 un certificat en el qual fa constar que la finca està destinada actualment a xarxa viària i parc i jardí urbà de caràcter local i per la tant es posa de manifest que la finca no té cap aprofitament lucratiu . El mateix ajuntament especifica que aquesta finca no té cap aspecte lucratiu. En segon lloc, la sentència del 2009, que vostès ens venien dient que marcava la necessitat de donar aquest aprofitament el que fa és desestimar la pretensió de l'empresa que demanava els dotze milions d'euros com a compensació per la nova edificació i per drets patrimonials i per tant en absolut ens obliga més enllà de en un futur planejament incorporar aquests 8.000 m2 a qualsevol part del municipi de Badalona però no a Lloreda on per altra banda com bé ha dit el president de Ciutadans l'aprofitament urbanístic està esgotat només hi caben mil i escaig metres més i vostès van a ficar 8 mil i pico. Per tant nosaltres i a més basant-nos en la mateixa en la mateixa sol·licitud que fa l'empresa, demana una modificació de PGM en l'àmbit de Badalona, no de Lloreda, de Badalona de tal manera que se li reconegui sense cap contraprestació 8.858 m2 de sostre residencial, aprofitament que haurà de concretar ja sigui a la finca de la seva propietat o en una altra que el municipi posi a la seva disposició de la manera que estimi més oportuna. Per tant, nosaltres no veiem la necessitat que s'ocupi una finca a Lloreda que està sobredimensionada en ocupació, que té problemes de mobilitat, que a més es va esponjar part d'aquesta edificació amb l'anterioritat en l'Habitatges de Castro que es va deixar de fer un bloc d'habitatges i se li va traspassar

Secretaria General


aquesta edificabilitat a Montigalà, l'última esfera de cases de la Creu de Montigalà i per tant que a algú se li hagi evitat construir la zona Lloreda i ara amb un justificant de si no li donem una futura sentència ens pot provocar un dany, no estiguem buscant un altre lloc que no sigui Lloreda, per tant senyor regidor d'Urbanisme nosaltres no anem a votar favorablement aquesta opció, votarem en contra per entendre que no s'han acurat vostès en buscar l'aprofitament que no dubtem que existeix perquè la mateixa Comissió d'Urbanisme ho va dir en el seu dia, la mateixa sentència reconeix que se li ha de donar en qualsevol altra part de l'Ciutat de Badalona però no a Lloreda, on insisteixo l'aprofitament urbanístic està esgotat i vostès estan vulnerant el mateix Pla General Metropolità en fer una modificació de Lloreda, no de Montigalà, de Lloreda. El nostre vot senyor Lladó serà contrari. SENYOR GUIJARRO: Si molt breu perquè jo també sóc de l’opinió que el debat més polític ja vindrà a l’hora que valorem la moció que ha presentat el grup de Ciutadans. Nosaltres en aquest sentit no seria la modificació de PGM, doncs, que ens entusiasmi, crec que no és la que entusiasma a ningú dels membres d’aquest Consistori. Tanmateix, nosaltres no pensem tampoc que sigui la que s’adiu al barri de Nova Lloreda però tanmateix aprovarem aquest punt a l’aprovació inicial esperant aquest període d’al·legacions que comentaven abans i esperant l’aprovació provisional per tal de veure com queda configurat. SENYOR LLADÓ: Responc algunes preguntes, abans un aclariment en quant a quan el senyor Juan Miguel deia que ell que havia fet unes preguntes i que tot just avui li havíem respost, és perquè les preguntes eren preguntes amb consistència i ben afinades que han requerit una resposta que ha suposat un estudi que com bé sap que ha implicat també una comparació cadastral, una revisió a les llicencies urbanístiques donades en el sector i per tant, és evident que això ha requerit un temps i això explica, doncs, que hagin trigat una mica més en donar aquesta resposta. Per cert, per dir que l’ha demanat el regidor de Ciutadans crec que podia ser interessant també que la poguessin tenir la resta de regidors i així els hi farem arribar. Un parell d’aclariments, un és el tema dels PERIs, el PERI de Nova Lloreda, de Montigalà, el que estem fent aquí és una modificació de Pla General Metropolità que per tant supera el que és el plantejament dels que són els PERIs, per tant el que proposem és una figura que és superior a la del PERI i per tant supera aquest debat. El tema del reconeixement o no d’aquests 8.800 m2, qui fa el reconeixent és la instància superior, que és la Comissió d’Urbanisme de Barcelona al 1998, i ho fa de forma inequívoca en totes les paraules, després això és un tema que és torna a recollir en aquesta sentencia del 2009 i per tant entenem que aquesta és l’edificabilitat que cal acotar, que cal situar sobre la ciutat, sobre el plànol de la ciutat. El tema de l’aprofitament lucratiu que comentava el regidor Jurado, en tot cas, torna a ser una modificació de PGM qui pot variar sempre i quan és pugui justificar aquest canvi que pot portar a que aquesta zona verda sense aprofitament lucratiu, aquesta concreta, doncs, es substitueix o se li incorpora una edificabilitat i en tot cas, la zona verda com sabeu mai es pot perdre, sempre ha de quedar compensada, es compensa en altres llocs del sector. Jo no vull entrar molt en aquest tema però recordeu que venim del 2009, que del 2009 al 2016 han passat uns quants anys. Aquest mateix debat que avui estem abordant segurament l’haguéssim pogut tenir com a institució, com ajuntament amb molta més tranquil·litat, amb molts més elements damunt la taula, amb molta més capacitat fins i tot d’incidència i de fer una bona proposta per la ciutat, amb millor condicions fa tres anys, o fa quatre anys, o fa sis o fa set, perquè això que estem fent avui s’hagués pogut fer també fa molt de temps. Per què aquí, perquè la proposta és fer-ho a Lloreda, doncs, per una banda perquè l’espai on aplicar aquesta edificabilitat, que es va treure d’aquí, i aquí és on la donem, per tant la discussió sobre el valor queda en el màxim compensada, per tant reduïm la possibilitat, doncs, que aquí hagi una reclamació patrimonial amb punts per ser tinguda en compte. D’altra banda, evitem el risc també d’una expropiació i finalment, com vostès saben la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, la Direcció General d’Urbanisme és reticent cada vegada més a planejaments discontinus en els quals l’edificabilitat es reparteix allò com una pedrea, per tant busca sempre planejaments el màxim de compactes i el màxim de situats en una

Secretaria General


mateixa zona on totes les peces que entren en joc estan en un sector relativament a prop. Aquesta és l’explicació de per què aquesta edificabilitat l’apliquem en aquest punt concret i finalment, insisteixo, és una inicial de la inicial ens sortiran les al·legacions i per tant, tot un treball que esperem fer amb els regidors, esperem fer amb el veïnat d’anar millorant aquesta proposta de planejament. SENYOR JURADO: Permeteu-me discrepar de la seva resposta senyor Lladó, en primer lloc si vol vostè retrotraure no parli del 2009, parli en tot cas del 28 de juliol de 1983, del 1983, no del 2009. Des del 1983 fins a aquesta època han passat molt governs i tots ah entès que en aquesta parcel·la el mateix que diu la Comissió d'Urbanisme del 28 de setembre del 1988, 1988, no del 2009, diu que ha de quedar exclosa del PERI de Montigalà i el passa a Batllòria perquè se’ls donin 8.858 m2 de sostre residencial. Per tant, permeteu-me discrepar del que vostè ha dit però és que a més la mateixa sentència del 19 gener 2009 desestima la petició de responsabilitat patrimonial efectuada per l’empresa dient que no a lloc i obre el termini en tot cas perquè el Ajuntament inclogui dins d’arreu de Badalona un canvi de PGM on pugui incloure aquests metres. El que no entenem és que s’hagin de donar a Lloreda i li insisteixo de nou una zona que està sobredimensionada, gairebé esgotada l’edificabilitat, amb problemes de mobilitat, amb molta dificultat de circulació per la zona, quan ja a altres persones, a altres propietaris i parlo de Castro no se li va permetre edificar i es va treure edificabilitat de la Plaça de la part superior, de la Segona República i es va portar a Montigalà i ara anem a deixar que aquesta empresa especuli amb un terreny al mig de Lloreda, terreny que d’alguna part és zona verda. I no em serveixen les trampes que vostè pugui fer per recol·locar aquesta zona verda en altres espais que són zones lliures, zones de vials i zones sense edificació, que és el que vostè ha fet. Allà on hi havia una zona lliure, allà on hi havia una zona lliure d’edificació, o un resultant de vial vostè ara col·loca una taca verda i intenta compensar la zona verda que hem perdut. Per tant, senyor Lladó jo entenc que vostè, el que està intentant és aprovar l’aprofitament per justificar que l’Ajuntament des del 1983, en un aprofitament que estava en un núvol, que no és la primera vegada, com li vaig dir a la Comissió informativa, és la tercera o quarta vegada, que Can Colomer es va fer així, es va fer en diferents parts de la ciutat, Castro es va fer així. I fa poc, Jumberca s’ha fet així, per tant vull digueu-li amb això que la Comissió d'Urbanisme sigui reticent serà a partir d’aquesta setmana passada perquè en els últims deu anys ho ha fet de tres a quatre vegades. I, recol·locar aquesta edificació a la zona de Lloreda a mi em sembla un tema seriós, un tema d’especulació que beneficiarà a aquesta empresa. Que ja sé que vostè em dirà, que el que està buscant és que no l’hi donem per demanar danys i perjudicis perquè no vol edificar, que ja ho sé, perquè ja m'ho ha dit, però entenc que s’ha fet poc exercici per col·locar aquests metres en una altra part de la ciutat, tal com demanen la mateixa empresa i no perjudicar més als veïns de Lloreda que estan sobredimensionats i amb un alt índex d’ocupació d’habitatge en el territori. Per tant, no em serveix l’explicació que vostè m’ha donat perquè com li he dit cau pel seu propi pes documental, no és la meva opinió, és documental. Instància que per altra banda, no figurava en l’expedient i que sap vostè que li vaig demanar dues vegades en les comissions informatives i que l’he rebut fa quatre dies. I dues vegades en les comissions informatives i que l’he rebut fa quatre dies. I Nova Lloreda, l’empresa, el que està demanant és que se li col·loqui arreu de Badalona, no a Lloreda. SENYORA ALCALDESSA: Ha quedat entès, senyora Lladó si podríem anar tancant el punt. SENYOR LLADÓ: Si, si a veure, trampes cap senyor Jurado, és la Llei d’Urbanisme. SENYOR JURADO: És la meva opinió. SENYOR LLADÓ: Sí, sí són les eines que ens dóna la Llei d’Urbanisme, per tant trampes, cap, especulació ni una, vostè mateix ho ha reconegut i tenim un dictamen del 1988, refermat amb una sentencia del 2009 i els 8.800m2 són els que són i han de ser aplicats en un terreny però la discussió aquesta si que li accepto i és absolutament legitima, és sí és una bona opció o és la millor opció posar-ho a Lloreda, jo li he explicat tres raons o posar-ho en un altre lloc, que també li he explicat perquè no ens semblava una bona opció. Però

Secretaria General


ni trampes ni especulació, en tot cas, la discussió tinguem-la allà on toca i en els termes que toquen, gràcies. Votació Vots a favor 16, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb). En contra 11, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 19. Aprovar definitivament la relació de béns i drets afectats per l'expropiació de la finca situada a l'av. Martí Pujol, núm. 339 de Badalona. Antecedents 1. Per acord de la Junta de Govern Local celebrada en data 4 d’abril de 2016 es va acordar iniciar expedient d’expropiació de la finca situada a l’avinguda Martí Pujol, núm. 339 afectada parcialment de vial pel Text Refós de la Modificació puntual del PGM a l’encreuament de l’avinguda Martí Pujol amb el lateral nord de l’autopista C-31, aprovat definitivament per acord del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques en data 13 de maig de 2010, publicat al DOGC de data 27 de maig de 2010. 2. L’acord d’inici d’expedient d’expropiació de la finca situada a l’avinguda Martí Pujol núm. 339 va ser publicat al BOP de data 20 d’abril de 2016 i notificat personalment als interessats. Durant el tràmit d’informació pública, els propietaris de la finca afectada han presentat un escrit mitjançant el qual sol·liciten que s’expropiï la totalitat de la finca al considerar pels seus interessos antieconòmica l’expropiació parcial de la mateixa. Igualment, els titulars han presentat un escrit posant de manifest que la finca es troba ocupada pel Sr. Víctor Font Rodriguez. 3. Examinada la documentació aportada s’ha posat de manifest que el Sr. Víctor Font Rodriguez consta empadronat a la finca objecte d’expropiació i es fa càrrec dels consums de la mateixa. 4. Vist l’exposat, en data 6 de juliol de 2016 l’arquitecta del Departament de Gestió Urbanística i Habitatge ha emès un informe el qual literalment diu el següent: “INFORME URBANÍSTIC Informe urbanístic relatiu a la finca objecte d’expropiació situada a l’avinguda Martí i Pujol, 339 de Badalona.

Secretaria General


Referència cadastral: 797736DF3869F Finca afectada: Titular: Josefa, Miguel, Isabel i Mercedes Font Soteras,

Andreu, Francesc, Joan Font Sánchez, Margarita Bardera Molina i Rosario Rodríguez López

Sup. Cadastral: 204 m² Sup. afectada: 47,45 m² Planejament vigent: Modificació PGM a l'encreuament de l'Av. Martí Pujol i el

lateral de l'autopista C-31, aprovat definitivament el 13.05.10 i publicat al DOGC el 27.05.10.

PE zones 13b i 15 de l'Estudi de detall del front de la Riera de Canyet, aprovat definitivament el 25.04.01 i publicat al DOGC el 25.06.01.

Modificació de la delimitació del PAU-1 situat a la confluència del carrer Abat Escarré i l’avinguda Martí i Pujol, aprovat inicialment per acord de la Junta de Govern Local el 18.11.2011.

Classificació del sòl: Sòl urbà Qualificació urbanística: Sistema viari bàsic, clau 5. Sup: 47,45 m².

Zona en sòl urbà subjecta a ordenació de volumetria específica, clau 18. Sup: 156,50 m².

Sistema d’actuació: La finca no es troba inclosa en cap unitat d’actuació. Els terrenys destinats a sistema viari s’obtindran mitjançant l’expropiació forçosa.

Edificabilitat: Paràmetres bàsics reguladors de la clau 18. Número màxim de plantes: PB+2P Fons màxim edificable: 10,00 m

El 5 de juliol de 2016, els titulars de la finca han presentat una al·legació sol·licitant, d’acord amb l’article 23 de la Llei d’expropiació forçosa, que l’expropiació parcial de la finca esdevingui total perquè la conservació de la part no expropiada seria antieconòmica. Atès que l’expropiació de la porció de terreny afecta l’edificació existent, la qual haurà de ser enderrocada completament, es considera convenient expropiar la totalitat de la finca afectada. Per altra banda, justifiquen que des de l’any 2004 hi ha un ocupant vivint a la casa i aporten dades del padró d’habitants i rebut de telefonia. L’ocupant no paga cap lloguer als propietaris, els quals han consentit la seva estada des del primer moment a canvi del manteniment de l’immoble. Vista la documentació presentada, es considera el Sr. Víctor Font Rodriguez com a ocupant a precari de la finca objecte d’expropiació.” Fonaments de dret 1) L’article 20 de la Llei d’Expropiació Forçosa estableix que transcorregut el termini d’informació pública, i a la vista de les al·legacions presentades, l’òrgan competent resoldrà sobre la necessitat de l’ocupació, descrivint detalladament la relació de béns i drets afectats per l’expropiació. 2) D’acord amb l’article 21 de la LEF, l’acord de necessitat d’ocupació inicia l’expedient expropiatori. L’esmentat acord s’ha de publicar al BOP i notificar individualment a tots els interessats. 3) Vist l’article 23 de la LEF, quan l’expropiació impliqui només la necessitat d’ocupació d’una part de la finca, de tal manera que com a conseqüència d’aquesta resulti antieconòmica pel propietari la conservació de la part de finca no objecte d’expropiació, podrà el propietari sol·licitar a l’Administració que aquesta expropiació comprengui la totalitat de la finca.

Secretaria General


Atès que en data 1 de juliol de 2016 els propietaris de la finca han presentat un escrit mitjançant el qual sol·liciten que s’expropiï la totalitat de la finca. D’acord amb l’informe emès en data 6 de juliol de 2016 per l’arquitecta del Departament de Gestió Urbanística i Habitatge transcrit a l’antecedent 4, es considera convenient expropiar la totalitat de la finca afectada. Vist l’exposat, a criteri de la sotasignat procedeix tramitar l’expropiació de la totalitat de la finca situada a l’avinguda Martí Pujol, núm. 339 de Badalona. 4) Respecte a l’article 128.7 Reglament LUC relatiu al dret de reallotjament, d’acord amb la documentació aportada, al Sr. Víctor Font Rodriguez se li ha de reconèixer aquest dret en la seva condició d’ocupant a precari de la finca objecte d’expropiació. 5) L’article 25 de la LEF estableix que una vegada ferm l’acord pel qual es declara la necessitat d’ocupació es procedirà a determinar el just preu dels béns i drets afectats. La fixació del just preu es tramitarà com a peça separada (article 26) i a tal fi s’obrirà un expedient individual a cada un dels propietaris de béns expropiables. 6) Per tot això, la sotasignat informa que procedeix acordar la necessitat d’ocupació de la finca situada a l’avinguda Martí Pujol, núm. 339 i aprovar definitivament la relació de béns i drets afectats per l’expropiació de la mateixa. 7) D’acord amb l’article 116 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, els actes administratius que posin fi a la via administrativa poden ser recorreguts potestativament en reposició davant el mateix òrgan que el va dictar o ser impugnats directament davant l’ordre jurisdiccional contenciós-administratiu. 8) Vist l’article 3.4 del Decret de 26 d’abril de 1957 pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Expropiació Forçosa, la competència per aprovar el present acord correspon al Ple de l’Ajuntament per ser un acte recurrible en via administrativa o contenciosa. Per tot això, a criteri de la sotasignant, no hi ha obstacle ni legal ni reglamentari per tal que l’Ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible, aprovi la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- Acordar la necessitat d’ocupació de la finca situada a l’avinguda Martí Pujol, núm. 339 de Badalona, considerant per tant iniciat legalment l’expedient expropiatori de la mateixa. El present acord ha de ser publicat al BOP i notificat personalment a tots els interessats. SEGON.- Aprovar definitivament la relació de béns i drets afectats per l’expropiació de la finca situada a l’avinguda Martí Pujol, núm. 339, qualificada parcialment de vial pel Text Refós de la Modificació puntual del PGM a l’encreuament de l’avinguda Martí Pujol amb el lateral nord de l’autopista C-31, aprovat definitivament per acord del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques en data 13 de maig de 2010, publicat al DOGC de data 27 de maig de 2010. D’acord amb l’exposat en el cos de la present resolució, l’expropiació de la finca serà total i es reconeix el dret de reallotjament a favor del Sr. Víctor Font Rodriguez en la seva condició d’ocupant a precari. La relació de titulars de béns i drets afectats és la següent: Descripció Ref. Cat. UTM 797736DF3869F0001MD Adreça: avinguda Martí Pujol, núm. 339 Titular: Josefa, Miguel, Isabel i Mercedes Font Soteras, Andreu,

Francesc, Joan Font Sánchez, Margarita Bardera Molina i Rosario Rodriguez López

Altres titulars: Mariana Sarriera Vargas Zuñiga (censualista), Teresa Almera Sayol (censualista), Víctor Font Rodriguez (ocupant).

Sup. Registral: 194’83 m² Sup. Cadastral: 204 m² Sup. qualificada vial: 47,45 m²

Secretaria General


Sup. objecte exprop: totalitat de la finca Dades registrals: finca registral núm. 5129 de Badalona 3 (abans 4-2172) TERCER.- Iniciar els expedients individuals de cadascun dels titulars de béns i drets afectats, i sol·licitar que, en el termini de quinze dies a comptar a partir del dia següent al rebut de la notificació del present acord, formulin les propostes de resolució del seu dret a efectes de l'adquisició o resolució del seu dret per l'avinença prevista en l'article 24 de la Llei d'expropiació forçosa. QUART.- Transcorregut aquest termini de quinze dies, sense haver arribat a un acord sobre la resolució amistosa dels seus drets, donar per intentada l'avinença als efectes de l'article 27 del Reglament de la Llei d'Expropiació Forçosa, iniciant-se la fase d'apreuament. SENYOR LLADÓ: Seré més breu aquí. És una de les finques afectades per la primera fase dels laterals, són les finques de Martí Pujol que toquen al que seria La Pineda, per tant, on ja tenim pendents dos enderrocs i ens queda un petit fragment d’una tercera finca que no havia estat expropiada i que el que fem aquí és aprovar aquesta relació béns i drets que és previ al pròpiament inicial procés d’expropiació que esperem i amb això estem treballant poder fer per mutu acord i per tant situar-nos en el mes d’octubre i si pot ser abans per poder ja disposar d’aquest sòl i poder fer els enderrocs ja de les dues finques que són de propietat municipal més aquesta que ja ho podria ser. Per tant, diguéssim que és una bona noticia en la línia,doncs, d’aquest projecte de laterals que va avançant. SENYOR GUIJARRO. És només una pregunta i és pel fet que segons teníem entès i així es va anunciar i crec haver-ho llegit, la primera fase de l’inici de lateral havíem de haver començat al març, està publicat. I enteníem que no vam començar al març per un tema i ho diré barroerament de restes arqueològiques, per dir-ho així. Al llegir que es porti l’aprovació definitiva d’aquesta expropiació el que em fa pensar és que no només eren les restes arqueològiques el que fèiem o impossibilitaven que s’iniciessin les obres si no que havíem encara d’expropiar aquesta finca. Només volia saber, i vagi per endavant el nostre vot favorable, però si el govern era coneixedor d’això i va obviar-ho o simplement és que ho desconeixia. SENYOR LLADÓ: Diguéssim que la sorpresa que vostès van tenir també la va tenir el regidor d’Urbanisme que us parla perquè teníem entès que ja teníem la disposició del sòl i per tant era un tema senzillament d’enderrocs, quan es va fer l’anunci que finalment es licitava la primera fase dels laterals, que vam celebrar tots, a les primeres reunions amb la Direcció General de Carreteres, amb la gent de Projectes i Obres, a l’anar veient una mica la concreció del tema vam descobrir que, efectivament, quedava una finca que havia de ser expropiada, el que vam fer ja des del mes, em sembla que això va passar en el Ple d’abril, no una mica abans, potser al Ple de març es podria mirar ja buscant la disposició pressupostària, doncs, per fer una reserva per ja poder negociar l’expropiació. És un tema que la lògica diu que hagués hagut d’estar resolt de feia temps, perquè ja feia temps que hi havia un projecte constructiu de laterals. Tant bon punt vam veure que aquest era el problema ens vam posar amb tota la velocitat possible, doncs, a resoldre aquest tema.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Secretaria General


20. Aprovar la certificació final d'obres de l''ampliació dels vestidors del camp de futbol de Lloreda i factura de Desmontes y Construcciones Romero SA. Identificació de l’expedient Tipus de document: Resolució aprovació certificació final d’obres i factura com a reconeixement de crèdit Òrgan que resol: Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Objecte: Liquidació del contracte de les obres d’ampliació dels vestidors del camp de futbol de Lloreda Interessat: DESMONTES Y CONSTRUCCIONES ROMERO, SA NIF A0826377-4 Núm. expedient: 093072-GE-EXT2016/000014 Expedient relacionat: 093072-CNT-COBNS2014/000006 Ref. addicional: 102/C-28/14 Antecedents de l’expedient Projecte tècnic : AD 31/10/2014 – Modificat 22/06/2015 Licitació : 26/11/2014 Contracte : 6/03/2015 Import total contractat : 262.096,70 € Recepció d’obres : 19/09/2015 Medició General : 04/03/16 Fets i fonaments jurídics Dins de l’expedient identificat i com a resultat de la medició general realitzada la direcció facultativa de l’obra i el responsable municipal del contracte han presentat la certificació final de les obres executades que es detalla:

Amb aquesta certificació final, la qual representa un increment de 10 % respecte del preu del contracte inclosa la modificació aprovada i incorporada a l’expedient, i segons informe tècnic justificatiu que obra a l’expedient, s’entén que s’ha complert el contracte subscrit amb l’empresa contractista. El contractista, per tal que l’Ajuntament aprovi el pagament derivat de la certificació de referència, ha presentat la corresponent factura, i que s’indica a continuació:

Num.Fra Data Import Nif Tercer 35.00-FE16

10-03-2016

45.578,33

A0826377-4

DESMONTES Y CONSTRUCCIONES ROMERO, SA

Aquesta factura correspon a treballs executats en exercici tancat i ha estat conformada pel Cap del Servei responsable del contracte i per la cap del departament gestor, atenent que s’ajusta a l’objecte del contracte i a la normativa que li és d’aplicació. Per tant, procedeix la seva aprovació d’acord amb l’article 58 del RD 500/1990, de 20 d’abril. L’informe jurídic de data 13/06/2016 assenyala que la certificació final presentada i la corresponent factura del contractista són l’acte administratiu final de compliment del contracte subscrit a satisfacció d’aquesta administració, tot i que inclou part d’obres ajustades a contractació normativa i part d’obres executades sense contracte complementari però que, en atenció a la doctrina jurisprudencial d’enriquiment sense causa, s’ha d’aprovar i abonar al contractista. Atenent a l’incremento del preu contractat que suposa la certificació presentada s’ha sotmès l’expedient a fiscalització de la Intervenció municipal; i en data 7/07/2016 s’ha realitzat la corresponent anotació comptable a càrrec de la següent aplicació pressupostària:

Data certificació

Núm. Cert

Import Concepte Observacions

3/03/2016 5 i última

45.578,33 Liquidació contracte obres d’ampliació dels vestidors del camp de futbol de Lloreda

Secretaria General


Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm.Op Import

2016 N 411 3420 62800 A 12016000020607/1 45.578,33

Atès que la certificació final de les obres executades està regulada en l’article 235.1 del TRLCSP i art. 166 del Reglament general de la LCSP i representa el compliment total del contracte subscrit amb el contractista. Atès que l’aprovació de la certificació final és una facultat inherent a l’òrgan de contractació però, essent la factura presentada d’exercicis tancats, en aplicació de les atribucions previstes a l’article 23.e) del Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local i article 50.12) del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals la competència és de l’ajuntament Ple. PROPOSAT DE RESOLUCIÓ En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al primer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Habitable que s’inclogui en l’ ordre del dia de la propera sessió que l' Ajuntament Ple dugui a terme, previ informe de la Comissió Informativa corresponent, l’adopció dels següents ACORDS Primer.- Aprovar la certificació final i la corresponent relació valorada de les obres d’ampliació dels vestidors del camp de futbol de Lloreda relacionada a continuació:

Amb aquesta certificació, presentada per la direcció facultativa i el responsable municipal del contracte, de conformitat amb l’empresa contractista, s’entén que s’ha complert el contracte subscrit a l’efecte amb l’empresa adjudicatària en la seva totalitat i a satisfacció d’aquesta administració. Segon.- Aprovar l’expedient de reconeixement de crèdit a favor de l’empresa DESMONTES Y CONSTRUCCIONES ROMERO SA ,amb NIF A08263774, i la despesa corresponent contreta a l’aplicació pressupostària següent: Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm. Op Import

2016 N 411 3420 62800 A 12016000020607/1 45.578,33

Vista la factura incorporada a l’expedient, la qual correspon a l’execució del treballs realitzats, que ha estat conformada pel tècnic municipal competent responsable dels treballs , i atès que segons l’informe jurídic que consta a l’expedient es tracta en part d’una contractació que no ha estat tramitada reglamentàriament però de la qual es deriva un enriquiment injust per a l’administració, procedeix aprovar-la i abonar-la en els termes que determina la Llei amb càrrec a l’aplicació pressupostària assenyalada:

Num.Fra Data Import Nif Tercer 35.00-FE16 10-03-2016 45.578,33 A0826377-4 DESMONTES Y

CONSTRUCCIONES ROMERO, SA


Data certificació

Núm. Cert Import Concepte Observacions

3/03/2016 5 i última 45.578,33 Liquidació contracte obres obres d’ampliació dels vestidors del camp de futbol de Lloreda

Secretaria General


Proposicions urgents

1. Designar al senyor Oriol Lladó Esteller, com a nou representant de l’Ajuntament de Badalona en el Plenari del Consorci Badalona Sud. Mitjançant acord de Ple, adoptat en sessió de 20 de juliol de 2015, es van designar els representants de l’Ajuntament de Badalona com a membres del plenari al Consorci Badalona Sud, en la nova legislatura municipal 2015-2019. De conformitat amb l’art. 11.2 dels Estatuts del Consorci, el Plenari està format per un màxim de 16 membres, sempre un 50% serà nomenat per l’Ajuntament de Badalona i un 50% per la Generalitat de Catalunya, d’entre els Departaments amb competències en l’àmbit del Consorci, d’acord amb les potestats d’autoorganització de les dues administracions. En aquest sentit l’Ajuntament, en data 20 de juliol de 2015, va designar 7 membres i la Generalitat 8, en conseqüència, per donar compliment a l’exigència de composició paritària del plenari, preceptuada a l’art. 11.2 dels seus Estatuts, procedeix designar un nou representant del l’Ajuntament. Altrament, en data 26 de juliol de 2016 el regidor d’aquest Ajuntament, senyor Ferran Falcó i Isern, ha sol·licitat la seva substitució com a representant de l’Ajuntament de Badalona al plenari del Consorci Badalona Sud donat el seu recent nomenament com a membre del Plenari i la Comissió Executiva del Consorci Badalona Sud en representació de la Generalitat. De conformitat amb l’article 47.1 de la LRBRL, per a l’adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació. Això sens perjudici del quòrum de majoria absoluta necessari per a la declaració d’ urgència de l’acord. Vista la Llei 13/1989, de 14 de desembre d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya; la Llei 7/1085 de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local; el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril pel qual s’aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya; el Decret 110/1996, de 2 d’abril pel qual es regula el règim de les organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya i el registre corresponent, els Estatuts reguladors del Consorci de referència i d’altre normativa d’aplicació. Proposta de Resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROF), no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’alcaldessa inclogui en l’ordre del dia de la sessió ordinària del Ple del mes de juliol, prèvia declaració d’urgència, a l’empara de l’art. 82.3 de propi ROF, l’adopció de la següent proposta PRIMER.- Cessar el senyor Ferran Falcó i Isern, com a representant de l’Ajuntament de Badalona en el Plenari del Consorci Badalona Sud. SEGON.- Designar al senyor Jordi Subirana i Ortells, com a representant de l’Ajuntament de Badalona en el Plenari del Consorci Badalona Sud. TERCER.- Designar al senyor Oriol Lladó Esteller, com a nou representant de l’Ajuntament de Badalona en el Plenari del Consorci Badalona Sud. Conseqüentment, la composició d’aquest òrgan col·legiat pel que fa als membres de l’Ajuntament de Badalona, serà la següent:

Ma. Dolors Sabater i Puig Juan Fernández Benítez Fàtima Taleb Moussaoui Concepció Botey Teruel Agnès Rotger i Dunyó Ma. Angeles Gallardo Borrega Jordi Subirana i Ortells Juan Miguel López González

Secretaria General


Oriol Lladó Esteller QUART.- Comunicar el present acord als interessats i donar compliment als tràmits procedimentals que en dret procedeixin en ordre al bon fi i execució dels precedents acords.

Votació de la urgència S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). SENYOR GUIJARRO: Nosaltres, només tenim una pregunta arrel de la reinterpretació dels estatuts del Consorci que s’ha fet perquè teníem entès que s’escollien vuit membres en el seu moment i ara es tornen a escollir vuit. És a dir, el dictamen que ens han passat parla que se van escollir set membre en el seu moment i hi ha vuit noms. Llavors en què, exactament, si ens poden aclarir en què es basa aquesta reinterpretació dels estatuts, per tenir-ho clar, ja ens sembla bé els nomenaments. SENYORA ALCALDESSA: En principi aquesta reinterpretació la ha fet la Generalitat, saben que la Presidència del Consorci, el Consorci el compartim amb la Generalitat, en aquest cas amb la consellera Dolors Bassa i que cada any és president, alternativament, un any la consellera l’altre any l’alcaldessa de la ciutat o alcalde o conseller i aquest any amb la nova consellera que ha assumit la presidència els Serveis Jurídics de la conselleria han fet una revisió dels Estatuts i ens han fet adonar que faltava un membre perquè ha de ser paritari i en tot cas els estatuts marquen les persones que han de formar part i perquè es complís la paritat entre Generalitat i Ajuntament calia que aquest Ajuntament nomenés una persona més i aquesta és la raó. SENYOR GUIJARRO: Perdoni senyora alcaldessa, però és que jo llegeixo “ de conformitat amb l’article 11.2 dels Estatuts de Consorci el Plenari estarà format per un màxim de 16 membres, sempre un 50% serà nomenat per l’Ajuntament de Badalona i un 50% per la Generalitat de Catalunya”, es parla que, en aquest sentit, en data 20 de juliol de 2015 va designar set membres, o sigui, entén que l’Ajuntament i la Generalitat 8. Però és que a la designació de representants de Badalona com a membres del Plenari del Consorci Badalona Sud de conformitat amb els Estatus, parlem del 20 de juliol del 2015 l’Ajuntament en va designar 8, Ma. Dolors Sabater, Juan Fernández, Eulàlia Sabater, Conxa Botey, Francesc Ribot, Àlex Mañas, Ferran Falcó, Juan Miguel López, són vuit. SENYORA ALCALDESSA: Eulàlia Sabater? SENYOR GUIJARRO: Són vuit no són set. Són vuit ho diu aquí. Ho diu el dictamen, són vuit no són set. O la interpretació i aquí és que la presidenta no ocupa lloc per dir-ho així o si la presidenta ocupa lloc com a membre de l’Ajuntament és que ja vam designar vuit, no sé?. SENYORA ALCALDESSA: Aquest és un tema que s’ha portat des de la Generalitat amb Secretaria i en principi ara buscarem el dictamen que vostè fa referència, perdoni, que no el tinc a la mà. SENYOR GUIJARRO: Li puc llegir textualment. SENYORA ALCALDESSA: Si , no, el tinc aquí, el tinc aquí.Val, la llista que vostè té aquí és la dels que designem ara, Ma. Dolors Sabater, Juan Fernández, Fatima Taleb, Conxita Botey, Agnès Rotger, Ma. Angeles Gallardo, Jordi Subirana, Juan Miguel López i Oriol Lladó, dos, quatres, sis. SENYOR GUIJARRO: Nou. SENYORA ALCALDESSA: És veritat, si és veritat.

Secretaria General


SENYOR FERNÁNDEZ: Potser és millor que es retiri el dictamen. SENYOR GUIJARRO: Consti que ho he mirat deu minuts abans del Ple, no m’agrada, que no és un tema de mala fe, eh, deu minutets abans. SENYORA ALCALDESSA: M’estranya en el sentit que nosaltres no teníem intenció de fer aquesta ampliació, és a dir, tenim una urgència molt gran en convocar el Plenari perquè ha aprovar els Estatuts, perdó, ha d’aprovar el pressupost, i ja estem fent tard, això l’haguéssim d’haver aprovat a finals de juny principis de juliol i des de la Conselleria de Benestar se’ns ha fet aquesta petició i aquesta insistència i és tema que, evidentment, els Serveis Jurídics han estat treballant i han donat per bo el que els Serveis Jurídics de la Conselleria i de l’Ajuntament havien acordat, per tant, jo en tot cas jo abans de retirar el punt demanaria que el poguéssim justificar perquè retirar aquest punt és un perjudici pel Consorci gravíssim de cara al seu pressupost tant, em refereixo que en tot cas...deixeu-me un segon que ens informem. D’acord, ja queda aclarit, tenia raó vostè que la consellera i l’alcaldessa són membres nats i no compten, llavors aquí hem de descomptar, són vuit més l’alcaldessa i la Generalitat també són vuit més la consellera, d’acord. És aquest l’aclariment. En tot cas, nosaltres havíem fet, vot de confiança en els Serveis Jurídics i no tenia ara l’explicació davant d’aquesta discrepància però ja queda aclarida. SENYOR GUIJARRO: Si no que quedi esmenat perquè no reflexa la membrecia en aquest cas de la consellera ni de l’alcaldessa. SENYORA ALCALDESSA. Exactament, perquè consellera i alcaldessa no s’escullen si no que ja són membres per si mateixos, d’acord? Moltes gràcies. Per tant tornaríem a iniciar el punt de designar el senyor Oriol Lladó com a nou representant de l’Ajuntament en el Plenari del Consorci de Badalona Sud. SENYOR FERNÁNDEZ: Només hi ha aquest nomenament, no hi ha més? Perquè a la Junta de Portaveus aquest matí s’ha dit que es rectificaven dos. SENYORA ALCALDESSA: Val, aquest nomenament inclou el nomenament del senyor Jordi Subirana en comptes del senyor Falcó, que com a membres de la mateixa formació deixa de ser membre el senyor Falcó i passa a ser membre el senyor Subirana. Buscava si hi havia un punt en alguna banda però està inclòs en el mateix punt, en la pàgina 61 queda al detall.

Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 2. Aprovar provisionalment l'Annex de les Bases Específiques que regiran la convocatòria d'atorgament de subvencions per part de l'Ajuntament de Badalona per concurrència competitiva durant l'exercici 2016 destinades a entitats que potenciïn la convivència Tipus de resolució: Aprovació provisional de l’Annex de les Bases Específiques que

regiran la convocatòria d’atorgament de subvencions per part de l’Ajuntament de Badalona per concurrència competitiva durant l’exercici 2016 destinades a entitats que potenciïn la convivència

Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter: Exhaureix la via administrativa Interessat/des: Entitats que realitzin activitats o programes que potenciïn la

convivència Núm. expedient: 216/SUB-5/16

Secretaria General


Fets 1. L’Ajuntament Ple, en sessió de data 31.05.2016, va aprovar inicialment les Bases Específiques que regiran la convocatòria d’atorgament de subvencions per part de l’Ajuntament de Badalona per concurrència competitiva durant l’exercici 2016, així com els annexos que s’hi acompanyaven, els quals fixen els criteris i requisits específics de cada subvenció. 2. El Departament de Convivència, en data 6.07.2016, ha tramés a aquest Servei la seva proposta per tal d’incloure un annex a les Bases específiques, abans esmentades, que regeixi la convocatòria per a l’atorgament de subvencions destinades a entitats que fomentin la convivència durant l’exercici 2016. 3. Les subvencions de Convivència són imputables a la partida pressupostària 440-92431-48906, operació núm. 12016000025572/1, del pressupost de 2016, amb una dotació de 50.000,00 euros. 4. Aquest annex de les bases específiques ha estat elaborat d’acord amb l’Annex IV de les Bases d’Execució del Pressupost 2016, aprovades definitivament i publicades al BOP de data 20 d’abril de 2016). Fonaments de dret 1. Conforme el que preveu l’article 118 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat per Decret 179/1995 (ROAS), les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. 2. D’acord amb l’article 240 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim Local de Catalunya (TRLMRLC) i l’article 122 del Decret, de 13 de juny, que aprovà el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals (ROAS), tots dos en relació a l’article 2 de la Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions (LGS), els ens locals poden atorgar subvencions per a la realització d’activitats o programes d’utilitat pública o interès social, que supleixin o complementin els serveis que siguin competència seva o que siguin d’interès local. 3. L’entrada en vigor de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (en endavant, LRSAL) ha comportat una reordenació del sistema competencial dels ens locals que condiciona les activitats i els serveis que fins ara venien prestant aquests, modificant els articles 7, 25 i 26 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (en endavant, LRBRL). En primer lloc, l’article 7.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (en endavant LRBRL), modificat per la llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, estableix que les competències de les Entitats Locals són pròpies o atribuïdes per delegació. L’article 7.2 del mateix cos legal, estableix que les competències pròpies dels Municipis, les Províncies, les Illes i la resta d’entitats locals territorials només podran ser determinades per llei i s’exerciran en règim d’autonomia i sota la pròpia responsabilitat, atenent sempre a la deguda coordinació en la seva programació i execució amb les altres Administracions Públiques. Així mateix, l’article 7.4 LRBRL disposa que només podran assumir competències diferents a les pròpies o a les assumides per delegació, quan no es posin en risc la sostenibilitat financera del conjunt de la hisenda municipal i, a més, no hi hagi una execució simultània del mateix servei públic amb una altra administració pública. D’altra banda, si bé és cert que l’article 25.2 de la LRBRL, en la redacció donada pel número vuit de l’article primer de LRSAL estableix que el Municipi exercirà, en tot cas, com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les Comunitats Autònomes, unes determinades matèries. També ho és que, en concordança amb la publicació editada per la Federació de Municipis de Catalunya “Vademècum sobre la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. 100 qüestions en relació a la seva aplicació”, obra de Rafael Jiménez Asensio expert de reconegut prestigi en matèria de règim local, tot i que la pretensió no escrita de la LRSAL era que aquest llistat de l’article

Secretaria General


25.2 fos de “competències taxades”, tot i no constar expressament en cap passatge de la Llei ni en el Preàmbul, això xocaria directament amb el sistema constitucional de distribució de competències i amb la voluntat de la LRBRL. Consegüentment, el llistat de matèries (que no de competències) que estableix l’article 25.2 de la LRBRL té una funció, segons la mateixa jurisprudència constitucional, de garant de l’autonomia local per part de l’Estat (legislador bàsic). En aquest sentit, l’article 84.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (en endavant, EAC) compleix una finalitat similar, encara que complementària (garantir aquesta autonomia local). Per tant, ni el llistat de l’article 25.2 LRBRL ni el de l’article 84.2 EAC són llistats atributius de competències als municipis, sinó que es tracta de llistats que garanteixen un mínim d’autonomia municipal, en un cas al municipi i en un altre als “ens locals” (governs locals) de manera indiferenciada. Aquest mínim (autonomia municipal garantida) ha sofert a conseqüència de les decisions legislatives adoptades per la LRSAL en el seu conjunt, una operació de reducció, que d’ara endavant el legislador autonòmic podrà mantenir o, si escau, ampliar en la futura legislació sectorial que aprovi en el seu moment, tot i que en aquest cas haurà de venir acompanyat del finançament suficient (article 25.4 LRBRL). Continuant fent-nos ressò de la publicació més amunt citada, la interpretació que cal donar a l’article 7 de la LRBRL és que les competències que el legislador sectorial autonòmic ha anat atribuint als municipis i les que atribueixi en un futur més o menys immediat s’han de considerar com a “competències pròpies”. És més, aquesta és la interpretació que es deriva de la mateixa LRBRL, ja que en del seu article 2 es pot deduir que clarament que aquesta atribució de competències pot provenir tant de la legislació de l’Estat (sigui bàsica o no) com de la legislació de les CCAA, la qual cosa es confirma en la mateixa redacció de l’article 25.2 que determina únicament un llistat de matèries sobre les quals el legislador sectorial definirà exactament el tipus de competències que tindrà el municipi. Finalment, la disposició transitòria segona de la LRBRL (no derogada per la LRSAL) diu que fins que la legislació de l’Estat i de les CCAA que es dicti de conformitat amb el que disposa l’article 25.2, els municipis conservaran les competències que els atribueix la legislació sectorial vigent en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. Per tant, han de ser els titulars de la competència material que adaptin la seva legislació sectorial per adequar o ampliar les competències dels municipis en relació amb els termes de l’actual 25.2 LRBRL. El mateix Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, en la seva nota explicativa sobre LRSAL, ha acabat reconeixent que les competències que el legislador sectorial reconegui a favor dels municipis tenen consideració de pròpies. I, així mateix, la FEMP fent-se ressò de la nota del MHAP afirma que “cal interpretar que els municipis poden exercir competències pròpies sobre matèries no incloses en aquest llistat si li són atribuïdes per les lleis sectorials”. 4. Paral·lelament, la Disposició addicional tercera de la LRSAL estableix que les disposicions d’aquest text legislatiu són d’aplicació a totes les Comunitats Autònomes, sense perjudici de llurs competències exclusives en matèria de règim local assumides en els seus Estatus d’Autonomia, en el marc de la normativa bàsica estatal i amb estricta subjecció als principis d’estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera i racionalització de les estructures administratives. Doncs bé, cal senyalar arribats a aquest punt que l’article 160.1.b) del vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya disposa que la Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim local en determinar les competències municipals, i que l’article 84.2 del mateix Estatut preveu que els municipis tenen competència pròpia en unes determinades matèries, com són, entre d’altres: “(...) i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tot tipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació. j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible.

Secretaria General


k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d’activitats. (...) m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants.” 5. D’altra banda, convé portar a col·lació les Disposicions addicionals del Decret Llei 3/2014, de 17 de juny, pel qual s’estableixen mesures urgents per a l’aplicació a Catalunya de la LRSAL, concretament la Disposició addicional quarta – Competències que els ens locals de Catalunya exercien en matèria de serveis socials, ensenyament, salut i inspecció sanitària, que diu literalment que: “1. Les competències que, prèviament a l’entrada en vigor de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, estiguin atribuïdes com a pròpies dels ens locals per l’Estatut d’autonomia de Catalunya i per les lleis sectorials catalanes en matèria de serveis socials, ensenyament, salut i inspecció sanitària, així com les delegades, continuaran sent exercides en els mateixos termes i condicions. 2. Les competències que, prèviament a l’entrada en vigor de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, no estiguin atribuïdes com a pròpies dels ens locals per l’Estatut d’autonomia de Catalunya i per les lleis sectorials catalanes en matèria de serveis socials, ensenyament, salut i inspecció sanitària, seran assumides per la Generalitat de Catalunya en els termes que estableixin les normes reguladores del sistema de finançament de les comunitats autònomes i de les hisendes locals. Mentre no entrin en vigor les normes reguladores del sistema de finançament esmentades i no es compleixin els terminis previstos en les disposicions transitòries primera, segona i tercera de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, els ens locals continuaran exercint aquestes competències en els mateixos termes i condicions.” 6. Així mateix, cal senyalar que el Ple del Tribunal Constitucional, per unanimitat, mitjançant la Sentència de 3 de març de 2016, estima parcialment el recurs d’inconstitucionalitat formulat per l’Assemblea d’Extremadura contra la LRSAL. Entre d’altres aspectes, el Tribunal declara la inconstitucionalitat de la Disposició transitòria segona de la LRSAL, que establia que “amb data 31 de desembre de 2015, les Comunitats Autònomes assumirien la titularitat de les competències que es preveien com a pròpies del Municipi, relatives a la prestació dels serveis socials i de promoció i reinserció social”. El Tribunal estima la impugnació relativa a les disposicions transitòries primera, segona i tercera i a la disposició addicional onzena. Aquestes disposicions prohibien a les CCAA atribuir als ens locals serveis d’assistència social i atenció primària a la salut com a “competències pròpies”. A la pràctica, això significa que es manté la situació anterior fins que les comunitats autònomes s’adaptin a aquesta Llei, però se suprimeixen els terminis i condicions imperatives que la mateixa establia. 7. L’Ajuntament de Badalona ha vingut realitzant històricament polítiques de foment de l’associacionisme i de la participació dels veïns i veïnes en els afers públics de la ciutat, alhora que mitjançant diverses polítiques públiques s’afavoria la convivència i la cohesió social entre els diversos col·lectius socials. Com ha hem dit més amunt, l’article 7 de la LRBRL, a la nova redacció donada per l’LRSAL, classifica les competències de les entitats locals en tres tipus: pròpies (referides a l’article 25 LRBRL); delegades (atribuïdes per l’Estat i CCAA per disposició normativa (no necessàriament amb rang de Llei) o per acord de delegació); les que no són pròpies ni delegades i que tan sols es poden exercir per part de les entitats locals, de conformitat amb l’articles 7.4 LRBRL quan:

No es posi en risc la sostenibilitat financera del conjunt de la Hisenda municipal. No s’incorri en el supòsit d’execució simultània del mateix servei públic amb una

altra Administració pública. Quant a les competències pròpies, amb la modificació de l’art. 25 efectuada per la LRSAL, com hem vist es pot interpretar que els municipis poden exercir competències pròpies sobre

Secretaria General


matèries no incloses a la llista indicada a l’art. 25 si li són atribuïdes per les lleis sectorials estatals i autonòmiques. La LRSAL estableix també, a la modificació que realitza de l’art. 27 de la LRBRL, un catàleg de competències, que poden ser delegades per l’Administració de l’Estat i les comunitats autònomes als municipis, entre les quals es mencionen la prestació dels serveis socials, la promoció de la igualtat d’oportunitats i la prevenció de la violència contra la dona. Així, tenint en compte aquestes consideracions, hi ha diverses Lleis que donen cobertura a diversos serveis i activitats en matèria d’acció cívica, convivència i igualtat que es presten als municipis:

La Llei 10/2010, de 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya.

La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. La Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

Paral·lelament, l’article 25.2 en el seu apartat e) de LRBRL estableix que el municipi exercirà en tot cas, com a competències pròpies l’avaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social. D’acord amb el que disposa l’article 26.1 apartat c) del mateix cos legal, els municipis amb una població superior a 20.000 habitants hauran de prestar en tot cas el serveis d’avaluació i informació de situacions de necessitat social i de l’atenció immediata de persones en situació o risc d’exclusió social. A més, l’EAC disposa en el seu article 84 que aquest estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, establint en el seu apartat 2 m), entre aquestes competències, la regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants. D’altra banda, d’acord amb l’article 66.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (en endavant, TRLMRLC), el municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns, i segons l’apartat 2 k) del mateix article, el municipi té competències pròpies, entre d’altres, en la prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció socials. Paral·lelament, és important destacar que, com ja hem dit de forma reiterada, les competències a què es refereix l’article 25.2 de la LRBRL sempre seran competències pròpies dels municipis, segons el que disposi la legislació estatal o autonòmica, però això no comporta que siguin les úniques competències susceptibles de ser exercides pels ens locals. Per tant, el que fa el legislador en aquest precepte és delimitar les matèries que sempre seran competències pròpies dels municipis. Recordem així que l’article 160.1 b) de l’EAC disposa que la Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim local que, respectant, el principi d’autonomia local, inclou, entre d’altres, la determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per l’article 84. En aquest sentit, l’article 84.2 m) de l’EAC preveu que els governs locals tenen en tot cas competències pròpies sobre la regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment d’immigrants. Cal també tenir present aquí la Disposició addicional quarta del Decret Llei 3/2014, de 17 juny, pel qual s’estableixen mesures urgents per a l’aplicació a Catalunya de la LRSAL – Competències que els ens locals exerceixen en matèria de serveis socials, ensenyament, salut i inspecció sanitària, a la qual ens hem referit més amunt. A més, d’acord amb l’article 66.2 k) TRLMRLC, el municipi té competències pròpies, entre d’altres, en la prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció social. Finalment, l’objectiu municipal del programa que ocasiona aquesta subvenció és promocionar, dinamitzar i facilitar les actuacions de les entitats i associacions sense ànim de lucre que potenciïn la convivència i aquest objectiu es correspon, entre d’altres, amb

Secretaria General


l’exercici d’activitats complementàries de les pròpies d’altres administracions públiques per a la gestió dels seus interessos que l’article 71 del TRLMRLC atribueix als municipis. Com ja hem apuntat, no hem de caure en el parany d’interpretar que l’exercici de les activitats complementàries ha desaparegut totalment del mapa de les competències municipal amb la derogació per part de l’LRSAL de l’article 28 de la LRBRL (actuacions complementàries). Com ja hem dit de forma reiterada en els fonaments d’aquesta proposta de resolució, no podem concloure que tot allò que no estigui expressament recollit a l’article 25.2 de la Llei de Bases de règim local no pertany ni correspon a l’àmbit d’actuació dels municipis. 8. En compliment de la Disposició Transitòria Primera en relació a Disposició Final Primera apartat 2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant, LGS), aquest Ajuntament ha procedit a adequar la seva normativa reguladora de subvencions al règim jurídic establert a la referida Llei pel que fa als preceptes que tenen caràcter de legislació bàsica segons l’art. 9 LGS, amb excepció de l’aprovació del Pla Estratègic de Subvencions, elaboració del qual preceptua l’art. 8 LGS amb caràcter previ a l’establiment de les subvencions, per a la concreció dels objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, les despeses previsibles i les seves fonts de finançament, amb sotmetiment, en tot cas, al compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària. L’esmentada adaptació s’ha realitzat, a l’empara de l’art. 17.2 LGS, mitjançant la corresponent regulació a les Bases d’Execució del Pressupost 2016 (en endavant, BEP 2016), concretament a l’annex IV de les mateixes. 9. L’article 3 de l’annex IV de les BEP 2016 estableix el règim jurídic aplicable a les subvencions que atorgui aquest Ajuntament. 10. De conformitat amb l’article 12 a) de les BEP vigent, prèviament a la convocatòria, s’haurà d’aprovar, per l’Ajuntament Ple, la norma reguladora de les bases de concessió de les subvencions, amb el contingut mínim preceptuat a l’article 17.3 LGS. Paral·lelament, els apartats b) c) i d) de les BEP acaben de fixar el procediment per a la convocatòria de les subvencions per concurrència competitiva de l’Ajuntament. 11. Pel que fa a la publicitat, és evident que facilita l’accés a la informació assegurant així la lliure concurrència i, és per això, que el legislador ha decidit avançar en la transparència de les convocatòries i en el coneixement i subministrament d’informació relacionat amb les subvencions públiques i, s’haurà de respectar en dos moments diferents. Un, inicial, mitjançant la inserció de les bases reguladores de la subvenció en el Butlletí Oficial que correspongui (article 9.3 LGS) i un altre posterior, reconegut a l’article 18 de la Llei, que diu de forma literal que “les administracions concedents hauran de remetre a la Base de Datos Nacional de Subvenciones informació sobre les convocatòries i les resolucions de concessió recaigudes en els termes establerts en l’article 20.3”. 12. Prèviament a l’aprovació de les Bases específiques per l’òrgan competent, és preceptiva, d’acord amb les BEP i als articles 9.d) de la LGS i 214 del TRLHL, la fiscalització de l’expedient per la Intervenció municipal i la certificació d’existència de crèdit adequat i suficient per la realització de la despesa derivada de la convocatòria. 13. Conforme les previsions de l’article 123.1 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, aquesta proposta haurà de ser dictaminada per la Comissió Informativa de l’Ambit de Badalona Democràtica. 14. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde i regidor de Badalona Democràtica que, previ dictamen favorable de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, validi i ordeni la tramitació al Ple de la següent proposta:

Secretaria General


PRIMER.- Aprovar inicialment l’Annex de les Bases Específiques que regiran la convocatòria d’atorgament de subvencions per part de l’Ajuntament de Badalona per concurrència competitiva durant l’exercici 2016, el qual fixa els criteris i requisits específics de les subvencions destinades al foment de la convivència. SEGON.- Sotmetre a informació pública, per termini de 20 dies, l’Annex de les Bases aprovades inicialment, mitjançant anunci al Butlletí Oficial de la Província, al tauler d’anuncis i a la web municipal, així com, en un diari de la premsa local. ANNEX CONVIVÈNCIA Preàmbul Badalona és una ciutat plural i en continua transformació. Aquest dinamisme implica la necessitat d’adaptació de la població i els agents (polítics, socials i econòmics) als canvis, Procés que pot afectar a la cohesió i l’ inclusió social, i per tant, a la convivència veïnal. Entesa com “viure plegats” (Diccionari de la Llengua Catalana) i també fer conjuntament, Convivència és diferent de coexistència (viure al costat) , implica coneixement mutu, relacions entre persones i interacció col·lectiva, té una dimensió comunitària significativa. I en tot aquest procés les entitats sense ànim de lucre tenen un paper fonamental com a impulsores de la convivència. Per això l’Ajuntament de Badalona obre aquesta convocatòria per a promoure iniciatives que afavoreixin la convivència ciutadana. Aquesta convocatòria també vol ser un reconeixement i suport a la tasca, molt positiva, que les entitats badalonines desenvolupen, des de fa temps, de lluita contra les exclusions i per la convivència en diversitats, 1. Objectiu de l’actuació i finalitat dels projectes, programes o accions. L’objectiu d’aquesta actuació es promocionar, dinamitzar i facilitar les actuacions de les entitats i associacions i sense ànim de lucre que potenciïn la convivència amb el cofinançament de projectes, programes i accions de les següents línies o finalitats: - Projectes i activitats per a promoure la convivència i el civisme desenvolupades a Badalona - Projectes i activitats contra les discriminacions per raons de gènere, orientació sexual, edat, origen cultural, per creences i conviccions, condició física, ideologia política, diversitat funcional, discapacitat intel·lectual, condicions de vida o situació socioeconòmica. Inclou projectes i activitats per a combatre estereotips, prejudicis i rumors respecte a persones i col·lectius. - Projectes i activitats de capacitació i apoderament de persones i col·lectius que pateixen discriminació per raó de gènere, orientació sexual, edat, origen cultural, per creences i conviccions, ideologia política, condició física, diversitat funcional, discapacitat intel·lectual , condicions de vida o situació socioeconòmica. - Projectes i activitats de prevenció de qualsevol tipus de violència (inclou l’assetjament escolar-bullying), així com de gestió pacífica de conflictes. - Promoure i garantir espais de diàlegs i interacció veïnal en diversitat (interculturals, intergèneres, intergeneracionals, interreligiosos...) adreçades al conjunt de la població i de caràcter comunitari. - Altres tipus d’actuacions que, dins les competències municipals, siguin coherents amb el contingut i la orientació dels programes d’ actuació impulsats des de l’ajuntament. 2. Requisits específics per adquirir la condició de beneficiari. No s’exigeixen més requisits que els previstos a l’article 9 de l’Annex IV de les BEP d’aquest Ajuntament 3. Criteris de valoració de les sol·licituds. Les entitats i/o associacions que hagin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiaris es valoraran els projectes i/o programes presentats, d’acord amb el següent barem: - Treball coordinat amb altres entitats del barri: fins a 25 punts - Complementarietat d’activitats anàlogues al municipi: fins a 15 punts - L’ interès general de l’activitat per a la ciutat: fins a 15 punts - Capital social: fins a 15 punts

Secretaria General


- Nombre de socis i voluntaris: fins a 2 punts, - Nombre de destinataris a qui va adreçada: fins a 3 punts,

- Pluralitat en el finançament; capacitat per tenir altres fons de finançament i recursos; fins a 10 punts

- Promoció de l’associacionisme, del voluntariat i la participació ciutadana: fins a 5 punts. - Valors que conté, projecta i promociona el projecte: drets socials. Igualtat d’oportunitats, promoció de les xarxes, solidaritat, promoció de la persona, participació i altres: fins a 5 punts - Participació de persones dels col·lectius beneficiaris en el disseny, desenvolupament, seguiment i avaluació de les activitats: fins a 20 punts. Per ser acceptada la sol-licitud caldrà un mínim de 51 punts. 4. Quantia individualitzada de la subvenció. L’ import concedit, per norma general no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la que s’apliquin. En casos excepcionals, podrà arribar a cobrir fins el 75% del cost, a les propostes que hagin obtingut més de 70 punts de valoració i sempre que quedi degudament justificat a l’ expedient. No s’establirà un ordre de prelació entre les sol·licituds presentades que reuneixin els requisits de la convocatòria, quan les dotacions pressupostàries siguin suficients per incloure-les totes. 5. Pagaments anticipats Prèvia acceptació de la subvenció per part de les persones beneficiàries, es realitzarà el pagament anticipat del 50% de l’ import subvencionat. No s’exigirà la constitució de garantia per a dur a terme l’atorgament anticipat de l’ import subvencionat. Sens perjudici de l’ anterior , es podrà exigir el reintegrament de les quantitats percebudes en cas d’incompliment per part del beneficiari de les obligacions a les que resta subjecte. 6. Terminis d’assoliment dels objectius i finalitats. Les actuacions i programes subvencionables s’hauran de realitzar dins el període comprés entre l’ 1 de gener i el 31 de desembre de 2016 7. Justificació Sens perjudici del que estableixen amb caràcter general de les Bases de la convocatòria, i la resta de la normativa aplicable, pel que fa a l’acreditació dels pagaments que l’entitat hagi pogut dur a terme en efectiu, i com a documentació acreditativa de les factures que justifiquen la subvenció, es podrà demanar en el moment de la comprovació de l’aplicació material, el llibre de Caixa corresponent, que d’acord amb la normativa, haurà de contenir tots els moviments de tresoreria de l’ entitat. Podrà justificar-se un total de 300 EUR en despeses per a l’adquisició de material tècnic necessari per a la realització de les activitats i programes subvencionats. Votació de la urgència S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 17, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb). Abstencions 10, del grup municipal del Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). SENYOR LÓPEZ: Yo pediría que la documentación de los puntos que se saben que van a venir con urgencia no llegue el último día, en este caso yo hace tres o cuatro días, que cuando se supo la urgencia pedí que me enviaran las Bases Especificas de la convocatoria y la documentación, y me han llegado las Bases de ejecución del presupuesto general pero

Secretaria General


no las bases especificas y hasta que no he llegado aquí y he visto la preacta no puedo, o sea que la documentación llegue con antelación. SENYORA TALEB: Bona tarda, alcaldessa, regidores, públic, bé aquest matí hem enviat el que ens han demanat per correu electrònic però tampoc queda clar en l'e-mail que és el que volen exactament, per la qual cosa hem enviat les Bases Especifiques i la pregunta que era en què partida anava la subvenció aquesta de Convivència i hem contestat a les dues preguntes que ens van fer, ho hem enviat aquest matí. SENYOR LÓPEZ: A mi lo que me interesaba saber es que cuando hay una convocatoria se pone los puntos de cada apartado, ¿que criterio se va aplicar?, entonces a mi me han enviado las Bases de ejecución de todo el presupuesto, son ochenta páginas. Yo quería saber, igual que en la convocatoria de subvenciones que se hizo hace un pleno o dos, que se decía pues tantos puntos por asociación, pues eso es lo interesante de una convocatoria de subvenciones y eso no lo he podido ver, sigo sin tenerlo. SENYOR FERNÁNDEZ: Sí, jo fer una reiteració del que ha dit el regidor de Ciutadans, i és que a veure,una urgència que sigui una substitució de membres d’un Organisme Municipal, una urgència d’un tema urbanístic que sigui important per la ciutat ens sembla oportú i necessari si ho és, però en aquest cas ens agradaria tenir una mica més d’informació amb una mica de temps per poder estudiar unes Bases Especifiques que jo crec que són prou importants per tenir la informació una mica abans que no sigui el mateix dia en les que les hem d’aprovar. Per tant reiterar aquest prec perquè quedi reflexat en l’acta.

Votació de la proposta S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 26, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). Abstencions 1, del grup municipal del de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López). 3. Proposta de les festes locals de Badalona per a l'any 2017. Identificació de l’expedient Assumpte: Festes locals any 2017 Òrgan que resol: L'Ajuntament Ple Tipus de resolució: Proposició urgent Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Núm. expedient: 37/SGVAR-15/16

Antecedents 1.- Atès l’ORDRE EMO/137/2016, de 30 de maig, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, de la Generalitat de Catalunya va establir el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2017 (DOGC Núm. 7135, de 6 de juny de 2016). 2.- El cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç ha emès un informe indicant que tradicionalment les dues festes locals es fan coincidir, una amb l’11 de maig, dia de Sant Anastasi, patró de la ciutat i l’altra es fa coincidir amb alguna de les festes locals de municipis de l’entorn i propers o un dia d’interés col·lectiu o social i que s’han valorat els suggeriments dels agents socials de la ciutat 3.- Per tant, es proposa que les dues festes locals per a l’any 2017, siguin el dijous, 11 de maig –Sant Anastasi- i el dilluns. 5 de juny -2a Pasqua-. Fonaments de dret 1.- L’ORDRE EMO/137/2016, de 30 de maig, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, de la Generalitat de Catalunya, estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2017. D’acord amb l’article 2, es preveu que a més de les festes laborals per a tot el territori de Catalunya, es fixaran mitjançant una ordre del Departament, dues festes locals

Secretaria General


retribuïdes i no recuperables a proposta dels ajuntaments. 2.- L’òrgan competent per formular la proposta indicada, i resoldre aquest expedient municipal és l’Ajuntament ple, en virtut de les atribucions que té assignades pels articles 46 del Reial Decret 2001/1983 de 28 de juliol sobre regulació de la jornada de treball, jornades especials i descansos, i el 22.2 q) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local. 3.- Per a l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres de la corporació presents, segons disposa l’article 47 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local. 4. La comunicació de la Generalitat en el sentit de demanar que el Ple aprovi les festes locals abans de finals de juliol va tenir entrada en el registre general de l’Ajuntament el dia 8 de juliol. Això no obstant, quan va arribar al departament gestor ja havia tingut lloc la sessió corresponent de la comissió informativa, la qual cosa justifica la declaració d’urgència per a sotmetre aquesta proposta al ple sense el dictamen previ de la comissió informativa. 5. De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’ Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL) en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa, tal com preveu l’article 82 del ROFJEL. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del ROFJEL, no hi ha cap obstacle legal ni reglamentari per tal que, prèvia declaració d’urgència, el ple de la corporació aprovi la següent proposta: PRIMER: Aprovar la urgència en l’aprovació d’aquesta resolució i ratificar la seva inclusió en l’ordre del dia de la sessió. SEGON: Proposar al Conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya que les dues festes locals a Badalona, retribuïdes i no recuperables per a l’any 2017, siguin les següents: - Dijous 11 de maig. - Dilluns 5 de juny. TERCER: Notificar aquesta resolució al del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, de la Generalitat de Catalunya, i als agents socials més representatius i associacions de comerciants de la ciutat. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la proposta de resolució precedent, conforme al que preveu l’article 82.2 i 123 del ROFRJEL, proposo a l’alcaldessa que inclogui la proposta precedent en l’ordre del dia de la propera sessió per a la seva aprovació per l’Ajuntament Ple, si s’escau. Per tant acceptant els fonament fàctics i jurídics de la Proposta de resolució formulada, l’Ajuntament Ple resol de conformitat i la converteix en resolució.

Votació de la urgència S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). SENYOR MAÑAS: Ho explico, vaig explicar-ho a la Comissió Informativa, primer explicar-los que la urgència ve donada perquè normalment la Generalitat ens demanava comunicar

Secretaria General


això en base a una aprovació del mes setembre, la mateixa setmana que va haver-hi la Comissió Informativa van rebre una carta de la Generalitat de Catalunya que ens comunicava, que ens demanava poder-ho fer en el ple de juliol per tant per això hem anat ràpid a diferencia de l’any anterior que el dilluns, perdó, la Segona Pasqua havia estat decretada festiva per la Generalitat de Catalunya i que llavors nosaltres vam optar amb l’acord de Ple per fer festiu local el Dijous Sant. Aquest any la Segona Pasqua no ha estat declarada festiva per la Generalitat de Catalunya i per tant mantenir la tradició de molt anys d’aquest ajuntament de fer-ho per l’onze de maig, que és la nostra Festa Major i per la Segona Pasqua que em sembla que també cau un dilluns, el dia 5 de juny del proper any.

Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 4. Aprovar la participació de l'Ajuntament de Badalona en el PECT Litoral Besòs Territori Sostenible així com presentar la sol·licitud de subvenció en el marc del PO FEDER Catalunya 2014-2020. Tipus de resolució: Aprovar la participació de l’Ajuntament de Badalona en el PECT LITORAL BESÒS TERRITORI SOSTENIBLE així com presentar la sol·licitud de subvenció en el marc del PO FEDER Catalunya 2014-2020. Òrgan que resol: Ple de l’Ajuntament Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Núm. expedient:12/D-9/16 I.- Fets 1.En data 19 de juliol de 2016, l’ l’Alcaldessa ha dictat la Instrucció següent: “INSTRUCCIÓ.- Atès que el Consell Europeu va aprovar en data 17 de juny de 2010, l’estratègia Europa 2020 per promoure un creixement intel·ligent, sostenible i integrador i que el Govern de Catalunya, alineat amb Europa 2020, va aprovar l’abril de 2012 l’estratègia Catalunya 2020 (ECAT 2020), full de ruta per reactivar l’economia i reorientar el sector productiu cap a un model econòmic més intel·ligent, més sostenible i més integrador. Atès que en el marc de l’ECAT 2020 i del nou enfocament de la política de cohesió de la UE per al període 2014-2020, que aposta per la recerca i innovació com a motor per a la competitivitat empresarial i el creixement sostenible de l’economia europea, el Govern de Catalunya, va aprovar, al febrer de 2014, l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT). Atès que en data 26 d’abril de 2016, per part de la Consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge s’ha dictat l’ORDRE GAH/95/2016, de 26 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la selecció de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) emmarcats en la RIS3CAT i en el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, i s’obre convocatòria. Atès que aquesta ordre aprova les bases reguladores per a la selecció de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) i la concessió de subvencions pel FEDER de Catalunya 2014-2020, en els termes establerts en el programa operatiu. Atès que s’ha obert la convocatòria pública per presentar sol·licituds de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) i que d’acord amb les bases reguladores poden ser entitats membres del PECT: “b) Com a entitat sòcia: entitats públiques o

Secretaria General


privades sense afany de lucre, que inicien i executen la despesa elegible en el marc del PECT”,. Atès que dins dels àmbits d’actuació assenyalats en les bases reguladores, l’Ajuntament de Badalona presenta una OPERACIÓ “Innovació local a través de l’ecoeficiència i la sostenibilitat del litoral” a través de dues actuacions que s’engloben dins de l”Eix Prioritari 4.- Afavorir el pas a una economia baixa en carboni en tots els sectors, PI 4.3. Suport de l’eficiència energètica, de la gestió intel.ligent de l’energia i de l’ús d’energies renovables a les infraestructures públiques, inclosos els edificis públics, i als habitatges” i que són: * Actuació 1: Eco mesures - Millora del cicle del aigua en l'entorn públic. Interconnexió de la xarxa freàtica municipal. * Actuació 2: Agència Local de l’Energia de Badalona, dins del projecte PECT “LITORAL BESÒS TERRITORI SOSTENIBLE”, l’objectiu del qual és crear un territori referent innovador en el desenvolupament sostenible de ciutats metropolitanes, en un entorn fluvial i litoral a Catalunya, i que està participat com a socis per l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, l’Ajuntament de Badalona, el Consorci del Besòs, i la Universitat Politècnica de Catalunya, i per la Fundació b_TEC, com a entitat participant no beneficiària. A la vista dels antecedents, l’ajuntament de Badalona considera convenient participar com a membre soci del PECT “LITORAL BESÒS TERRITORI SOSTENIBLE”, executant despesa elegible, per la qual cosa, a l’empara del que preveuen els articles 165 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals, de 28 de novembre de 1986, i 69 de la llei de règim jurídic i procediment administratiu comú, de 26 de novembre de 1992, que exigeixen l’adopció d’acord d’iniciació de l’expedient corresponent, Per tot això, ordeno Que es procedeixi a Incoar expedient per tramitar la documentació necessària i les resolucions que correspongui per tal de formalitzar la participació d’aquest Ajuntament com a soci en el PECT “LITORAL BESÒS TERRITORI SOSTENIBLE” que està participat com a socis per l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, el Consorci del Besòs, i la Universitat Politècnica de Catalunya, i per la Fundació b_TEC, com a entitat participant no beneficiària”. 2.- Els PECT (Projecte d’especialització i competitivitat territorial) articulen un conjunt d’operacions, amb un fort component d’innovació, per a la transformació econòmica del territori i per generar activitat econòmica sostenible i llocs de treball. Els PECT són iniciatives, impulsades pels agents del territori i liderades per les entitats públiques locals de Catalunya. D’acord amb la definició de les bases reguladores, contribueixen a les prioritats i als objectius de l’estratègia de recerca i innovació per a la

especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT), a les prioritats del programa operatiu d’inversió en creixement i ocupació FEDER de

Catalunya 2014-2020 (PO FEDER de Catalunya 2014-2020) S’emmarquen en una estratègia regional prèviament definida i han de tenir un impacte

en la competitivitat del territori, com a mínim amb la implicació d’un àmbit sectorial líder destacat al territori.



3.- Informe tècnic del cap del Departament d’Ecologia Urbana de data 20 de juliol de 2016, següent: “INFORME TÈCNIC DE SUPORT INSTITUCIONAL AL PECT “LITORAL BESÒS TERRITORI SOSTENIBLE” Els fons estructurals de la Unió Europea són una important font de finançament per als municipis. La nova programació d’aquests fons per al període 2014-2020 s’emmarca dintre

Secretaria General


de l’estratègia Europa 2020 (creixement inclusiu, sostenible i inclusiu) amb la voluntat de finançar projectes més complexos, integradors, de major qualitat i impacte directe sobre les persones i l’economia, amb la innovació com a focus principal. En el marc català, la Generalitat ha definit la seva estratègia RIS3CAT (Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent) tot preveient que els municipis puguin accedir a part del finançament previst en l’estratègia RIS3CAT a través de l’instrument PECT (Projectes d’especialització i competitivitat) mitjançant convocatòria publicada en el DOGC 7113 de data 4 de maig de 2016. El projecte d’especialització i competitivitat territorial ” Litoral Besòs Territori Sostenible” planteja el repte i l’oportunitat de dissenyar i implantar una estratègia d’especialització intel·ligent experimentant actuacions innovadores per al desenvolupament sostenible litoral i fluvial. A continuació s’adjunta un breu resum de cada una de les operacions Operació 1. Plataforma Coneixement Besòs Sostenible. L’ajuntament Sant Adrià Besòs portarà a terme les actuacions: Escola d’oportunitats per al desenvolupament sostenible. Disseny i desenvolupament d’un entorn afavoridor per a la integració sociolaboral i educativa, de temàtica relacionada amb la sostenibilitat mediambiental, amb una oferta de formació complementaria com a mecanisme de generació d’oportunitats d’ocupació i autoocupació en aquestes qüestions, per a diversos perfils de la ciutadania. Xarxa emprenedora per una economia sostenible. Establiment i suport d’un espai d’acollida a iniciatives empresarials relacionades amb el medi ambient, la lluita contra el canvi climàtic, la gestió responsable del recursos i altres formes innovadores. Operació 3. Vertebració territorial des de la innovació infraestructural i la sostenibilitat. El Consorci del Besòs portarà a terme les actuacions Solucions de sostenibilitat en la gestió dels recursos hídrics: aprofitament sostenible d’aigües freàtiques Intervenció pilot per a la implementació tècnica i tecnològica de l’acció per a la millora en el conjunt del ecosistema hídric del territori ( freàtics, clavegueram, aigües superficials i platges) com espai experimental a St. Adrià del Besós. Sensòrica: Desenvolupament del maquinari i programari dels sistemes autònoms per a la mesura de la qualitat de l’aigua del riu Besòs mitjançant un sistema de boia implantada a la desembocadura del rio Besós; amb un sistema de monitorització en temps real. Microxarxes energètiques: Pla pilot d’aplicació pràctica experimental de la Microxarxa intel·ligent (smart microgrid), per a la millora en la captació i distribució elèctrica, en entorns d’equipaments i espai públic a Sant Adrià i Badalona). Participació i regeneració del sol 3 XEMENEIES: Intervenció per al disseny, debat de propostes, confecció d’un pla executiu d’un model de regeneració del sol industrial a l’espai de les 3 xemeneies, des de la perspectiva d’un territori mediambientalment, socialment i econòmicament més sostenible, intel·ligent i innovador Operació 4. Recerca, talent innovació al servei del territori. La Universitat Politècnica de Catalunya portarà a terme les actuacions: Qualitat ambiental litoral Besòs Establiment de la xarxa sobre qualitat ambiental del litoral Besòs i la metodologia d'anàlisi i dels paràmetres per a la recerca aplicada sobre els indicadors territorials per a la sostenibilitat mediambiental del territori. Solucions de sostenibilitat en la gestió dels recursos hídrics: aprofitament sostenible d’aigües freàtiques:

Secretaria General


Disseny i metodologia per a la intervenció pilot de millora en el conjunt del ecosistema hídric del territori (freàtics, clavegueram, aigües superficials i platges). Sensòrica –monitorització de la qualitat de l’aigua del riu Besòs: Disseny del prototip i metodologia de recerca científica i anàlisis de dades, per a la implantació d’un sistema de mesura de la qualitat de l’aigua del riu Besòs, que proporcioni llargues series de dades amb la possibilitat de canvi d’ubicació. El sistema de monitorització serà autònom amb accés permanent i en temps real a les dades registrades utilitzant una boia en superfície. Microxarxes energètiques: Disseny del model de la microxarxa intel·ligent (smart microgrid), un sistema general i escalable (hardware, energia, software, comunicacions i control), que permet alimentar in situ, amb la possibilitat de funcionar autònomament (islanding mode) o intercanviant energia amb la xarxa general de distribució (on-grid) o amb d’altres microxarxes (collaborative mode). Operació 5. Gestió i coordinació del PECT. Ajuntament de Sant Adrià Besòs assumeix la representació legal, interlocució amb la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea, coordinació, seguiment i gestió del PECT “Litoral Besòs Territori Sostenible”. En aquest context, l’ajuntament de Badalona expressa el seu interès en participar com a membre del grup promotor del PECT ” Litoral Besòs Territori Sostenible” com a soci beneficiari amb execució de despesa elegible amb el projecte Operació 2. Innovació local a través de l’ecoeficiència i la sostenibilitat del litoral i que inclou dues actuacions: Eco mesures - Millora del cicle del aigua en l'entorn públic. Interconnexió de la xarxa freàtica municipal:Millora del cicle del aigua en l’entorn públic, mitjançant la interconnexió de la xarxa freàtica municipal i el reajustament del sistema de gestió energètica associada a les estacions de bombament i pous. Agència Local de l’energia de Badalona: Creació d’un òrgan impulsor de les actuacions municipals destinades a la reducció del consum energètic dels equipaments i l’espai públic, l’increment de l’eficiència en l’ús de l’energia i la disminució de la dependència de fonts d’energia d’origen fòssil. El pressupost de l’operació té un cost elegible de 1.590.385 euros i s’adjunta com annex el projecte, calendari d’execució i pressupost del període 2017-2020. Els projectes a desenvolupar a través del PECT han estat pensats amb una visió transversal, d’un ampli abast territorial i d’un fort impacte en la societat, de manera que la participació activa del màxim nombre possible d’institucions del territori PECT, ja sigui executant despesa subvencionable o no, resulta de gran valor, tant per al propi projecte com per a la institució participant, ja que el rendiment dels projectes aniran en benefici de tot l’àmbit potencial d’actuació. Així, l’ajuntament de Badalona donarà el suport institucional necessari a les operacions del PECT ” Litoral Besòs Territori Sostenible” segons el pla de treball que es presenti en el model de memòria tècnica i econòmica de la convocatòria, L’ajuntament de Sant Adrià de Besòs ha manifestat la voluntat de ser l’entitat representant d’aquest PECT davant la Direcció General d’Administració Local en el procés de presentació de la candidatura a la convocatòria. Per això, és convenient l’aprovació, per part de l’òrgan competent, de l’operació Innovació local a través de l’ecoeficiència i la sostenibilitat del litoral així com del compromís de suport institucional de l’ajuntament de Badalona com a entitat sòcia del PECT ”Litoral Besòs Territori Sostenible” segons el model establert a la convocatòria de la Generalitat de Catalunya i donar conformitat a que l’ajuntament de Sant Adrià Besòs sigui l’entitat representant del PECT esmentat”. 4.- L’esmentat PECT “LITORAL BESÒS TERRITORI SOSTENIBLE” està integrat pels següents cinc membres, de conformitat amb la Base segona de les Bases Reguladores:

Secretaria General


- Ajuntament de Sant Adrià: Entitat representant del PECT. - Ajuntament de Badalona: Entitat sòcia - Consorci Riu Besòs: Entitat sòcia - Universitat Politècnica de Catalunya: Entitat sòcia - Fundació b_TEC: Entitat participant no beneficiària,

El pressupost del qual té una despesa elegible aproximada de 4.523.350,06 euros, donant així compliment al què es disposa a la Base 2.5. L’Ajuntament de Badalona participa en el PECT amb l’OPERACIÓ “Innovació local a través de l’ecoeficiència i la sostenibilitat del litoral” a través de dues actuacions que s’engloben dins de l”Eix Prioritari 4.- Afavorir el pas a una economia baixa en carboni en tots els sectors, PI 4.3. Suport de l’eficiència energètica, de la gestió intel.ligent de l’energia i de l’ús d’energies renovables a les infraestructures públiques, inclosos els edificis públics, i als habitatges” i que són: * Actuació 1: Eco mesures - Millora del cicle del aigua en l'entorn públic. Interconnexió de la xarxa freàtica municipal, amb un pressupost de 309.000 euros * Actuació 2: Agència Local de l’Energia de Badalona, amb un pressupost de 1.281.385 euros, Éssent el total de 1.590.385 euros Les entitats beneficiàries del PECT, això és, l’entitat representant i les entitats sòcies, són responsables d’iniciar i executar les operacions seleccionades, pagar-les i justificar-les en els terminis establerts. 5. D’acord amb les bases reguladores núm. 9 i 10 de la convocatòria, a la sol·licitud s’ha d’acompanyar la documentació necessària mínima relacionada, i que és la següent: a) Carta de compromís de participació signada pels membres del PECT amb delegació explícita de representació en l’entitat local que actuarà com a entitat representant (Doc.1) b) Certificat de l’òrgan competent de l’entitat representant d’aprovació de la documentació i de presentació de la sol.licitud a la convocatòria (Doc.2) c) Declaració d’impacte ambiental de l’autoritat competent, si se’n disposa en el moment de presentació, o bé declaració responsable de cada entitat beneficiària que per a l’execució del PECT no es requereix el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental (Doc.3) d) Documentació acreditativa de la capacitat d’obrar de les persones físiques que signen la carta de compromís en representació de les entitats membres del PECT (Doc.4) e) Declaració responsable de cada entitat beneficiària sobre, si n’hi ha, el detall dels altres ajuts rebuts o sol.licitats per a les mateixes despeses elegibles, procedents de qualsevol de les administracions o entitats públiques o privades, estatals o internacionals, amb especificació de la quantia, la data de concessió i l’ens atorgant (Doc.5) f) Declaració responsable de cada entitat beneficiària sobre el compliment dels requisits establerts a la base 3 i les obligacions de la base 21 (Doc.6) g) Memòria tècnica del PECT, amb el contingut mínim establert a la base desena (Doc.7) 6.- Donat que, cas de ser beneficiaris de la subvenció, l’Ajuntament de Badalona haurà d’aportar com a mínim el 50% del cost de l’actuació, donat que de conformitat amb la base 2.5 la subvenció màxima és del 50% de la despesa elegible, amb una subvenció màxima de 2.500.000 euros, percentatge que serà mantingut dins cada projecte, operació, actuació, contracte i factura. 7.- Així mateix, tenint en compte que l’execució de les actuacions i el seu pagament s’estén a 4 anualitats (2017 a 31 de desembre de 2020) s’ha de preveure el finançament del 50% de les actuacions, com a mínim, durant aquests 4 exercicis pressupostaris. El cost per l’Ajuntament de les actuacions pressupostades puja a 795.192,5 euros, que es distribueix entre els 4 exercicis econòmics de la següent manera: 2017: 49.150,00 euros 2018: 552.597,50 euros 2019: 93.722,50 euros

Secretaria General


2020: 99.722,50 euros el pagament del qual es condicionarà a l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupostos municipals vigents en cada anualitat. II.- Fonaments de dret.- 1.- La normativa específica reguladora dels PECT (Projectes d’especialització i competitivitat territorial) està continguda en l’ORDRE GAH/95/2016, de 26 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la selecció de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) emmarcats en la RIS3CAT i en el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, i s’obre convocatòria i publicada en el DOGC núm. 7113 de 4 de maig de 2016. 2.- A més a més de la normativa específica esmentada, el règim jurídic aplicable es troba constituït per les disposicions següents: a) L’estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat per Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol,

en particular en allò referit al règim dels governs locals de Catalunya. b) El Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el Text refós de la Llei Municipal

i de Règim Local de Catalunya. c) La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, modificada per

la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Recionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local.

d) El Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis de les Entitats Locals de Catalunya.

e) El Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

f) La Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

g) El Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic.

h) La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

i) La Llei 26/2010, de 3 d’agost, de Règim Jurídic i del Procediment de les Administracions Públiques de Catalunya.

j) La Llei 29/2010, de 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al Sector Públic de Catalunya.

k) La Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i el Reial Decret 887/2006, pel qual s’aprova el seu reglament de desenvolupament.

l) La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, a partir de la seva entrada en vigor.

m) La Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, a partir de la seva entrada en vigor.

n) La Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica.

o) Qualsevol altre normativa concordant que resulti aplicable. 3.- En concret, l’article 10.1 en relació amb l’article 57 de la Llei reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL) estableix que l’administració local i la resta d’administracions públiques poden cooperar econòmica, tècnica i administrativament. En aquest sentit els articles 4.1 apartat d) i 4.3 LRJPAC disposen que en el desenvolupament de les seves activitats, serà necessari que les administracions públiques es prestin la cooperació i assistència necessària, per a l’eficaç exercici de les seves competències. 4.- L’article 2.1 apartat d) del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, enumera les subvencions com un

Secretaria General


dels recursos de les entitats locals, i l’article 40 del mateix cos legal en regula la seva aplicació material. 5.- D’acord amb l’ORDRE GAH/95/2016, de 26 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la selecció de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) emmarcats en la RIS3CAT i en el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, l’Ajuntament de Badalona, compleix amb els requisits establerts a la Base Tercera per ésser beneficiària de la subvenció. Així mateix, la sol·licitud que es proposa presentar resta inclosa en els àmbits d’actuació subvencionables, relacionats a la base 2.4. 6. D’acord amb la base reguladora 10.3, la presentació de la sol·licitud de subvenció comporta l’acceptació plena per part de les entitats membres del PECT de les bases de la convocatòria. 7.- Atès que existeixen prestacions econòmiques a càrrec de l’Ajuntament de Badalona, pel supòsit d’ésser beneficiaris de la subvenció, la Intervenció Municipal, de conformitat amb l’article 213 i ss. Del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, ha de donar la seva conformitat a la proposta de resolució. 8.- L’òrgan competent per adoptar l’acord de participació en el PECT “LITORAL BESÒS TERRITORI SOSTENIBLE”, així com l’aprovació de la documentació requerida és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL). 9. D’acord amb el que preveuen els article 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. III Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l'Ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- Acordar la participació de l’Ajuntament de Badalona com a membre del grup promotor del PECT ” Litoral Besòs Territori Sostenible” com a soci amb execució de despesa elegible amb el projecte “Operació 2. Innovació local a través de l’ecoeficiència i la sostenibilitat del litoral i que inclou dues actuacions: Eco mesures - Millora del cicle del aigua en l'entorn públic. Interconnexió de la xarxa

freàtica municipal:Millora del cicle del aigua en l’entorn públic, mitjançant la interconnexió de la xarxa freàtica municipal i el reajustament del sistema de gestió energètica associada a les estacions de bombament i pous.

Agència Local de l’energia de Badalona: Creació d’un òrgan impulsor de les actuacions municipals destinades a la reducció del consum energètic dels equipaments i l’espai públic, l’increment de l’eficiència en l’ús de l’energia i la disminució de la dependència de fonts d’energia d’origen fòssil,

Aprovant, a tal efecte, la documentació adjunta, entre la que es troba expressament, el projecte/operació innovació local a través de l’ecoeficiència i la sostenibilitat del litoral en el marc del PECT “LITORAL BESÒS TERRITORI SOSTENIBLE”, el pressupost i el calendari d’execució de les actuacions, així com la carta de compromís. SEGON.- Presentar la sol·licitud de subvenció en el marc del PO FEDER Catalunya 2014-2020.

Secretaria General


TERCER.- DESIGNAR l’Ajuntament de Sant Adrià representant del PECT davant la Direcció General d’Administració Local en el procés de presentació de la candidatura a la convocatòria QUART.- Facultar a l’alcaldessa per tal que intervingui en nom de l’Ajuntament de Badalona en la signatura de la carta de compromís, de la sol·licitud de subvenció, si s’escau, i en tots aquells actes necessaris per l’efectivitat del present acord. CINQUÈ.- Comunicar la present resolució a l’Ajuntament de Sant Adrià, al Consorci del Besòs, la Universitat Politècnica de Catalunya, a la Fundació b_TEC i al departament d’Ecologia Urbana de l’Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible.

Votació de la urgència S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). SENYOR MAÑAS: Gràcies, senyor alcaldessa si em deixen trenta segons els explico també el motiu també de l’urgència d’aquest dictamen. Això és presentar-nos a la convocatòria conjuntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs i el Consorci del Riu Besòs en un programa FEDER del Fons Europeu que ha de basar, principalment, en la millora de l’eficiència energètica i de la gestió dels recursos hídrics a la Conca del Besòs i on hem incorporat també inversions que ja teníem previstes per part de l’Ajuntament de Badalona pel que fa a la connexió de la nostra xarxa d’aigües freàtiques connectant la xarxa que tenim en Can Cabanyes amb la xarxa de Pompeu Fabra per poder treure-li més profit i algunes mesures també d’eficiència energètica. El motiu d’aquesta urgència, i crec que és un dictamen important i per tant cal explicar-ho i aclarir-ho i és que fins al dijous anterior a la Comissió Informativa tant de Badalona Democràtica com de Badalona Habitable els serveis tècnics de l’Ajuntament de Barcelona no van dictaminar, sembla ser que el Consorci del Besòs és un organisme que està, doncs, els seus serveis tècnics són els cossos de l’Estat de l’Ajuntament de Barcelona, fins al dijous anterior aquests serveis de l’Ajuntament de Barcelona no van autoritzar al Consorci del Besòs per poder-se presentar com a soci d’un projecte FEDER. I havia a més a més, doncs, un cert debat i una certa, doncs, controvèrsia administrativa de si les convocatòries a fons FEDER permetien que un ens com el Consorci si es pogués presentar o no?. Això finalment va ser autoritzat per l’Ajuntament de Barcelona, que és qui fa la fiscalització el dijous anterior a la Informativa i per això no va poder anar a la Informativa i va avui d’urgència. Els hi demano disculpes perquè creiem que és un dictamen important però nosaltres també com Ajuntament ens hem vist obligats degut als temps d’altres administracions, gràcies.

Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Secretaria General


5. Aprovació de la Certificació final i factura de les obres de Reurbanització de l'Espai urbà situat a la cruïlla de l'av. de Marquès de Sant Mori i el c. Juan Valera. Identificació de l’expedient Tipus de document: Resolució aprovació certificació final d’obres i factura com a reconeixement de crèdit. Òrgan que resol: Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Objecte: Liquidació obres de reurbanització de l'espai urbà situat a la cruïlla de l'av. de Marquès de Sant Mori i el c. Juan Valera Interessat: CATALANA D INVERSIO I CONSTRUCCIO TRES, SL , NIF B5909610-7 Núm. expedient: 093072-GE-EXT2016/000018 Expedient relacionat: 093072-CNT-COBOB2014/000013//093072-CNT-LICI2015/000006 Ref. addicional: 60/C18/14 Antecedents de l’expedient Projecte tècnic: Aprovat definitivament en data 23 de juny de 2014 Licitació: Resolució de Junta de Govern de data 30 d’octubre de 2014 Contractació: Adjudicació Junta Govern Local en data 11 de març de 2015 Contracte de data 17 de març de 2015 Import total contractat: 274.670,91€ Recepció d’obres: 29 de maig de 2015 Medició General: 11 de juny de 2015 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ Dins de l’expedient identificat i com a resultat de la medició general realitzada la direcció facultativa de l’obra i el responsable municipal del contracte han presentat la certificació final de les obres executades que es detalla:

Amb aquesta certificació final, la qual representa un increment de 9,99 % respecte del preu primitiu del contracte, i segons informe tècnic justificatiu que obra a l’expedient, s’entén que s’ha complert el contracte subscrit amb l’empresa contractista. El contractista, per tal que l’Ajuntament aprovi el pagament derivat de la certificació de referència, ha presentat la corresponent factura, i que s’indica a continuació:

Num.Fra Data Import Nif Tercer 9658 30-07-15 27.467,05 B5909610-7 CATALANA D INVERSIO I CONSTRUCCIO TRES, SL

Aquesta factura correspon a un exercici tancat i ha estat conformada per la cap del departament gestor, atenent que s’ajusta a l’objecte del contracte i a la normativa que li és d’aplicació. Per tant, procedeix la seva aprovació d’acord amb l’article 58 del RD 500/1990, de 20 d’abril. L’informe jurídic de data 7/07/2016 assenyala que la certificació final presentada i la corresponent factura del contractista són l’acte administratiu final de compliment del contracte subscrit a satisfacció d’aquesta administració, i que compleix amb la normativa de contractació aplicable al cas. Atenent a l’increment del preu contractat que suposa la certificació presentada s’ha sotmès l’expedient a fiscalització de la Intervenció municipal; i en data 21 de juliol de 2016 s’ha realitzat la corresponent anotació comptable a càrrec de la següent aplicació pressupostària: Aplicació pressupostària Id.Op Núm.Op Import 2016 N 411 1533 60100000 ARC 12016000017405/1 27.467,05 Atès que la certificació final de les obres executades està regulada en l’article 235.1 del TRLCSP i art. 166 del Reglament general de la LCSP i representa el compliment total del contracte subscrit amb el contractista. Atès que l’aprovació de la certificació final és una facultat inherent a l’òrgan de contractació però, essent la factura presentada d’exercicis tancats, en aplicació de les atribucions

Data certificació

Núm. Cert


30-07-2015 Final 27.467,05 Liquidació obres de reurbanització de l'espai urbà situat a la cruïlla de l'av. de Marquès de Sant Mori i el c. Juan Valera

Secretaria General


previstes a l’article 23.e) del Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local i article 50.12) del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals la competència és de l’ajuntament Ple. L’article 126 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, aprovat pel real decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROF), disposa que en casos d’urgència el Ple pot adoptar acords sobre assumptes no dictaminats per la comissió informativa corresponent, un cop ratificada la urgència pel Ple, donant-ne compte en la primera sessió que celebri la comissió informativa. Aquest acord, segons preveu l’article 83 del ROF, requereix majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al primer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Habitable que s’inclogui en l’ ordre del dia de la propera sessió que l' Ajuntament Ple dugui a terme, previ informe de la Comissió Informativa corresponent, l’adopció dels següents ACORDS Primer.- Aprovar la certificació final i la corresponent relació valorada de la Liquidació del contracte de la Liquidació obres de reurbanització de l'espai urbà situat a la cruïlla de l'av. de Marquès de Sant Mori i el c. Juan Valera, relacionada a continuació:

Amb aquesta certificació, presentada per la direcció facultativa i el responsable municipal del contracte, de conformitat amb l’empresa contractista, s’entén que s’ha complert el contracte subscrit a l’efecte amb l’empresa adjudicatària en la seva totalitat i a satisfacció d’aquesta administració. Segon.- Aprovar la factura relacionada a continuació: Num.Fra Data Import Nif Tercer 9658 30-07-15 27.467,05 B5909610-7 CATALANA D INVERSIO I CONSTRUCCIO TRES, SL presentada per l'empresa CATALANA D INVERSIO I CONSTRUCCIO TRES, SL amb CIF: A08263774, corresponent a la certificació final d’obres de referència, i abonar-la en els termes que determina la Llei, a càrrec de la següent aplicació pressupostària: Aplicació pressupostària Id.Op Núm.Op Import

2016 N 411 1533 60100000 ARC 12016000017405/1 27.467,05 Tercer.-Comunicar a la intervenció municipal que, atenent a que el contracte de referència s’ha complert en la seva totalitat, el saldo resultant de la operació de reserva de crèdit inicialment contreta al pressupost municipal per l’esmentat contracte s’ha d’alliberar i passar a disponible en la mateixa aplicació pressupostària. Votació de la urgència S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Data certificació

Núm. Cert



Secretaria General


6. Aprovar la certificació final i factura de les obres d'Insonorització de la sala polivalent del casal de la gent gran de Morera. Identificació de l’expedient Tipus de document: Resolució aprovació certificació final d’obres i factura com a reconeixement de crèdit Òrgan que resol: Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Objecte: Liquidació del contracte de les obres d’Insonorització de la Sala Polivalent del casal de la gent gran de Morera Interessat: DESMONTES Y CONSTRUCCIONES ROMERO SA- CIF A08263774 Núm. expedient: 093072-GE-EXT2016/000016 Expedient relacionat: 093072-CNT-COBNS2014/000004//093072-CNT-LICI2015/000003 Ref. addicional: 92/C26/14 Antecedents de l’expedient Projecte tècnic: Aprovat per Junta de Govern Local en data 5 de setembre de 2014 Licitació: Resolució de Junta de Govern de data 29 d’octubre de 2014 Contractació: Adjudicació Junta Govern Local en data 14 de novembre de 2014 Contracte de data 24 de novembre de 2014 Import total contractat: 159.982,79 € Recepció d’obres: 5 de març de 2015 Medició General: 15 de juny del 2015 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ Dins de l’expedient identificat i com a resultat de la medició general realitzada la direcció facultativa de l’obra i el responsable municipal del contracte han presentat la certificació final de les obres executades que es detalla:

Amb aquesta certificació final, la qual representa un increment de 9,18 % respecte del preu primitiu del contracte, i segons informe tècnic justificatiu que obra a l’expedient, s’entén que s’ha complert el contracte subscrit amb l’empresa contractista. El contractista, per tal que l’Ajuntament aprovi el pagament derivat de la certificació de referència, ha presentat la corresponent factura, i que s’indica a continuació: Num.Fra Data Import Nif Tercer FE1569.00 27-03-2015 14.692,69 A08263774 DESMONTES Y CONSTRUCCIONES ROMERO SA- Aquesta factura correspon a un exercici tancat i ha estat conformada per la cap del departament gestor, atenent que s’ajusta a l’objecte del contracte i a la normativa que li és d’aplicació. Per tant, procedeix la seva aprovació d’acord amb l’article 58 del RD 500/1990, de 20 d’abril. L’informe jurídic de data 21/06/2016 assenyala que la certificació final presentada i la corresponent factura del contractista són l’acte administratiu final de compliment del contracte subscrit a satisfacció d’aquesta administració, i que compleix amb la normativa de contractació aplicable al cas. Atenent a l’increment del preu contractat que suposa la certificació presentada s’ha sotmès l’expedient a fiscalització de la Intervenció municipal; i en data 18 de juliol de 2016 s’ha realitzat la corresponent anotació comptable a càrrec de la següent aplicació pressupostària: Aplicació pressupostària Id.Op Núm.Op Import Euros

2016 N 331 3300 63200000 ARC 12016000021831/1 14.692,69

Atès que la certificació final de les obres executades està regulada en l’article 235.1 del TRLCSP i art. 166 del Reglament general de la LCSP i representa el compliment total del contracte subscrit amb el contractista. Atès que l’aprovació de la certificació final és una facultat inherent a l’òrgan de contractació però, essent la factura presentada d’exercicis tancats, en aplicació de les atribucions

Data certificació Núm. Cert Import Concepte Observacions 26/03/2015 Final 14.692,69 Liquidació del contracte de les obres d’Insonorització de la Sala

Polivalent del casal de la gent gran de Morera

Secretaria General


previstes a l’article 23.e) del Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local i article 50.12) del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals la competència és de l’ajuntament Ple. L’article 126 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, aprovat pel real decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROF), disposa que en casos d’urgència el Ple pot adoptar acords sobre assumptes no dictaminats per la comissió informativa corresponent, un cop ratificada la urgència pel Ple, donant-ne compte en la primera sessió que celebri la comissió informativa. Aquest acord, segons preveu l’article 83 del ROF, requereix majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al primer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Habitable que s’inclogui en l’ ordre del dia de la propera sessió que l' Ajuntament Ple dugui a terme, previ informe de la Comissió Informativa corresponent, l’adopció dels següents ACORDS Primer.- Aprovar la certificació final i la corresponent relació valorada de la Liquidació del

contracte de les obres d’Insonorització de la Sala Polivalent del casal de la gent gran de Morera, relacionada a continuació: Amb aquesta certificació, presentada per la direcció facultativa i el responsable municipal del contracte, de conformitat amb l’empresa contractista, s’entén que s’ha complert el contracte subscrit a l’efecte amb l’empresa adjudicatària en la seva totalitat i a satisfacció d’aquesta administració. Segon.- Aprovar la factura relacionada a continuació:

Num.Fra Data Import Nif Tercer FE1569.00 27-03-2015 14.692,69 A08263774 DESMONTES Y CONSTRUCCIONES ROMERO SA-

presentada per l'empresa DESMONTES Y CONSTRUCCIONES ROMERO SA- amb CIF: A08263774, corresponent a la certificació final d’obres de referència, i abonar-la en els termes que determina la Llei, a càrrec de la següent aplicació pressupostària: Aplicació pressupostària Id.Op Núm.Op Import Euros 2016 N 331 3300 63200000 ARC 12016000021831/1 14.692,69 Tercer.-Comunicar a la intervenció municipal que, atenent a que el contracte de referència s’ha complert en la seva totalitat, el saldo resultant de la operació de reserva de crèdit inicialment contreta al pressupost municipal per l’esmentat contracte s’ha d’alliberar i passar a disponible en la mateixa aplicació pressupostària.

Votació de la urgència S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Datacertificació Núm. Cert Import Concepte Observacions 26/03/2015 Final 14.692,69 Liquidació del contracte de les obres d’Insonorització de la Sala


Secretaria General


7. Donar per verificat el Text refós de la MPGM per reordenació de la zona en transformació a equipaments de la parcel·la delimitada per Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, la transformació del parc urbà a Can Canyadó i del vial a ctra. Mataró. PROPOSTA D’ACORD de la verificació del Text refós de la modificació puntual del Pla general metropolità per a la reordenació de la zona en transformació a equipaments de la parcel·la delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, la transformació del parc urbà a la masia de Can Canyadó i del vial a la carretera de Mataró, a instància de l’Ajuntament de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 25 de juliol de 2016 per la Cap del Departament de Planejament Urbanístic que reproduït literalment diu: “I N F O R M E El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de data 22 de desembre de 2015, va aprovar provisionalment la Modificació del Pla general metropolità per a la reordenació de la zona en transformació a equipaments de la parcel·la delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, la transformació del parc urbà a la masia de Can Canyadó i del vial a la carretera de Mataró, de Badalona. Antecedents - En data 19 de febrer de 2016 consta tramés l’expedient a la CTUAMB per a continuar

la tramitació fins assolir l’aprovació definitiva. - En data 2/03/2016 consta tramés l’expedient aprovat provisionalment a la Direcció

General de Infraestructures Ferroviàries del Ministeri de Foment que incorpora les prescripcions realitzades en l’informe de data 14/04/2015. En data 07/04/2016 s’emet informe favorable d’aquesta administració fent unes observacions referents a substituir les referències de l’antiga Llei 39/2003 del sector ferroviari per la nova Llei 28/2015 de 29 de setembre.

- En data 31/03/2016 consta tramès l’expedient aprovat provisionalment a la Direcció del Serveis Territorials a Barcelona sol·licitant un nou informe preceptiu de l’Autoritat del Transport Metropolità que incorpora les prescripcions de l’informe de 14/05/2015. En data 31/05/2016 s’emet informe favorable de l’Autoritat del Transport Metropolità.

- En data 11/06/2016 s’emet informe favorable del Servei de Costes, sol·licitat per la CTUAMB.

- En data 9/06/2016, l’Ajuntament va trametre a la CTUAMB un document tècnic que introdueix una sèrie d’aclariments i també una proposta de millora de la zona verda a qualificar en el front marítim, ampliant-la.

- En la sessió de 8 de juliol de 2016 la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona va prendre l’acord següent: -1 Suspendre la tramitació sobre la Modificació del Pla general metropolità per a la reordenació de la zona en transformació a equipaments de la parcel·la delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, la transformació del parc urbà a la masia de Can Canyadó i del vial a la carretera de Mataró de Badalona, fins que s’aporti un text refós, que incorpori les prescripcions següents: -1.1 Incorporar a la documentació de la Modificació del PGM l’ampliació de la memòria justificativa i la proposta d’ampliar la zona verda del front marítim d’acord amb el document tècnic tramès per l’Ajuntament en data 9 de juny de 2016. Així mateix, d’acord amb els criteris de l’informe de l’ADIF de 27 d’abril de 2016 qualificar de sistema de proteccions, clau 9, la zona de domini públic ferroviari. -1.2 Cal garantir l’equilibri econòmic del sector corregint i incorporant nous valors segons la part valorativa d’aquest informe. Cal ampliar l’àmbit d’urbanització associat al polígon d’actuació amb les despeses assignades i assenyalades a l’Avaluació econòmica i financera (en la Normativa, article 10, i el plànol P.2), i completar la documentació amb l’estudi de la viabilitat econòmica del sector i de la sostenibilitat econòmica de la proposta.

Secretaria General


-1.3 Cal fixar normativament que la parcel·la amb la clau 18hp és única i indivisible. Cal assenyalar per aquesta parcel·la la triple clau 7b PB/ 18hp/ 18. -1.4 Cal corregir o bé l’àmbit del polígon d’actuació o bé el llistat de finques incloses dins aquest àmbit, a l’article 10 de la Normativa i al plànol P.2. També cal completar el redactat de l’article 11, en la part referent a la regulació dels espais lliures, d’acord amb la part valorativa, i en la part referent a la regulació dels equipaments públics, incloure la regulació normativa oportuna per l’equipament de Can Canyadó o establir que s’haurà de tramitar un Pla especial amb aquest objectiu. Cal o bé eliminar l’article 14 Ordenació de volums, o bé proposar ordenacions de volum alternatives d’acord amb l’art.45 del Decret 64/2014.

Compliment de les prescripcions de l’acord de CTUAMB de 8 de juliol de 2016 El document que es proposa com a text refós incorpora les prescripcions de l’acord de la CTUAMB, i en concret millora la justificació de l’interès públic de la proposta urbanística dins d’un context general del sector nord de la ciutat, amb una millora de les dotacions i l’augment dels espais lliures al servei de les zones residencials dels dos barris que mitiguen la falca de sòl industrial que per la seva naturalesa i antiguitat de formació no ha estat dotada d’espais públics suficients i de qualitat adequada. El document que es presenta ha incorporat les prescripcions que es relacionen a continuïtat. - S’ha ampliat la zona verda de la façana marítima fins a 3.365,27 m² i en continuïtat una zona de protecció de sistemes (clau 9) de 562,66 m², corresponent a la franja de Domini Públic, segons prescripció de l’informe de l’ADIF de 27 d’abril de 2015, que determinava que la zona de Domini Públic s’havia de qualificar de sistema ferroviari o equivalent. - S’ha modificat tant en el capítol de gestió com en el quadre de despeses de l’avaluació econòmica financera les noves superfícies associades al polígon d’actuació i en l’avaluació s’han afegit els el valor del benefici industrial i les despeses generals del projecte i l’obra. L’IVA no s’ha afegit perquè en el còmput de l’operació es recupera. S’ha justificat el valor de l’expropiació de la fàbrica Jumberca, incorporant com annex al document l’Informe de valoració encarregat a l’arquitecte Jordi Duatis Puigdollers, - S’ha eliminat en relació de finques incloses en el PA 1 la finca del c. Jaume Ribó 25, de l’Ajuntament de Badalona, qualificada de 6b. - S’ha eliminat l’article 14 de la normativa referent a l’ordenació de volums segons l’article 45 del D 64/2014 - S’ha qualificat amb la triple clau la zona residencial amb equipament en PB: 18/18hp//7b. - S’ha fixat normativament que la parcel·la edificable residencial (18/18hp/7b) és única i indivisible. - S’ha completar la memòria social fent esment de la destinació de l l’equipament per a completar el programa funcional del futur institut Lola Anglada. - S’ha incorporar la informació del Document de 9 de juny en referència a la interacció del nou institut i zona verda de cessió i continuïtat física del Parc de Can Solei - equipament docent - parc i equipament cultural de Can Canyadó, així com l’ interès de reforçar uns del eixos de permeabilitat que conjuntament amb la nova utilització de la franja de façana marítima (la zona d’equipaments i espais lliures públics de la carretera de Mataró) que esdevinguin connectors entre els nuclis residencials de Canyadó i el Manresà, en la memòria en l’apartat d’interès públic de la proposta. - S’ha incorporat el text de la justificació de l’augment dels espais lliures tant quantitativament com qualitativament, fent esment que no s’ha mantingut la funcionalitat de les zones verdes. - S’ha completar l’article 11 fixant la titularitat pública de l’aparcament en subsòl de la zona verda del polígon,definint gàlibs, núm. de plantes, així com fixar una distància mínima d’1 m de terra entre el nivell de l’espai públic i el sostre de la primera planta de l’aparcament.

Secretaria General


- En la part de regulació dels equipaments pel que fa a Can Canyadó establir que caldrà la regulació normativa per l’equipament mitjançant un Pla especial amb aquest objectiu. Objecte La Modificació del Pla General Metropolità, a la parcel·la delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, a la masia de Can Canyadó i a la Ctra. de Mataró, planteja: - Per una banda, redefinir l’ordenació de la zona en transformació a equipaments previst al planejament vigent a una àrea verda, un equipament i una zona de densificació urbana destinada a l’ús d’habitatge plurifamiliar, amb un 30% de sostre per a habitatge protegit i un sostre construït d’equipament públic a cedir a l’Ajuntament, que permeti obtenir la titularitat pública i executar la urbanització dels sols qualificats de sistemes de cessió. - Per l’altra, transformar part del sistema de verd de l’entorn de la masia Can Canyadó a equipament per ampliar el servei públic de caràcter sociocultural a desenvolupar en el centre cívic existent i aquest verd destinar-lo a l’àmbit de la Ctra. de Mataró amb Torrent de Vallmajor augmentant la seva superfície i completant l’espai lliure fins el límit de la zona necessària d’aparcament públic. Àmbit Els terrenys inclosos en la MPGM defineixen un àmbit discontinu format per dos àmbits de 12.669,01 m²: - l’àmbit 1, al barri de Canyadó, amb una superfície total de 8.386,32 m² de sòl, 4.535 m²

que comprenen la parcel·la que incorpora el xamfrans de vial delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, 848,27 m² que comprenen un tram de vial contigu a urbanitzar al carrer de Jacinto Benavente i 384,71 m² que comprenen un tram de vial al carrer Pompeu Fabra i 2.618,34 m² que comprenen una part de zona verda de l’entorn de la masia Can Canyadó. - l’àmbit 2, al barri de Manresà, de superfície 4.282.69 m² de sòl de vial situat a la Ctra. de Mataró amb Torrent de Vallmajor. Planejament vigent L’àmbit està classificat de sòl urbà consolidat i està subjecte al següent planejament: Àmbit 1: - Pla General Metropolità. Data aprovació: 14/07/1976. Data publicació: 19/07/1976. - PERI del barri de Canyadó. Data aprovació: 21/11/1985. Data publicació: 18/07/1986. - Modificació PERI barri de Canyadó. Data aprovació: 21/12/1988. Data publicació: 24/02/1989. Àmbit 2: - Pla General Metropolità. Data aprovació: 14/07/1976. Data publicació: 19/07/1976. - PE Façana marítima. Data aprovació: 06/11/1986. Data publicació: 29/06/1987. Els dos àmbits s’inclouen en un sector que el Pla territorial metropolità de Barcelona, aprovat definitivament en data 20 d’abril de 2010, assenyala com el sector Badalona nord, que agrupa els barris de Canyadó i Manresà, com a àrea de transformació urbana d’interès metropolità. El PTMB estableix una regulació per a aquells sectors de sòl urbà en procés de transformació per canvi d’ús i/o intensitat edificatòria que són significatius per la seva dimensió o característiques. Justificació i contingut de la proposta L'interès públic de la proposta de MPGM es justifica al considerar que la transformació urbanística proposada participa plenament dels principis informadors de la legislació urbanística. En aquest sentit, cercant atendre l’obligació del govern local d’actuar diligentment per garantir una oportunitat d’obtenir sòl destinat a espais lliures, sistemes viaris i d’equipament, es proposa aquesta MPGM. La justificació de la present modificació del pla general quant a l’interès públic i l’obligació d’actuar amb una planejament urbanístic sostenible rau en els objectius de la proposta que

Secretaria General


planteja, per un costat, a l’interior del barri del Canyadó un encadenat de sòls públics, que des del Parc de Can Solei, es defineix un espai docent per a la creació d’un institut que comptarà amb l’edifici per a rehabilitar de l’antiga escola Lola Anglada, el sòl cedit d’equipament per a completar el seu programa funcional, l’espai lliure confrontant com a vestíbul de l‘Institut i recorregut cap al equipament sociocultural de Can Canyadó que amplia el seu àmbit funcional amb l’espai confrontant, que tot i sent públic com a zona verda, la regulació com equipament garanteix millorar el servei que presta al barri. La transformació de part de la parcel·la privada que es redueix a una zona per a habitatge, incorporant un percentatge de sostre protegit i la cessió del 80% de la planta baixa d’ús d’equipament públic construït completa la millora de dotacions de l’àmbit d’aquest pla. Per altra banda, el trasllat de la zona verda de l’interior del barri a la franja de façana marítima aporta un espai verd de dimensió i qualitat prou significativa que s’incorpora a la voluntat de connexió dels dos nuclis residencials i s’acull a les diverses actuacions actuals, de pacificació de la carretera de Mataró amb millores viàries i complementa la recent creació de l’equipament esportiu en continuïtat. La proposta respecte les zones verdes dins de l’àmbit no solsament mantenen la seva funcionalitat sinó que es milloren substancialment, especialment de la nova zona verda de la façana marítima que representa una millora important pel sector, per les bones condicions d’assolellament, garantides perquè no es troba dins de la projecció de les ombres d’edificis en alçada i les condicions d’aïreament per la proximitat del mar. Aquests lliure, per la seva posició i dimensió és qualitativament millor que una zona verda entre edificis d’alçada i pot ser gaudida per més tipus de persones, des dels nens a la gent gran: hi ha qui busca el sol, hi ha qui busca veure el mar, hi ha qui juga, hi ha qui passeja, etc D’acord amb el Reglament de la Llei d’Urbanisme, la MPGM està integrada pels següents documents: I. Memòria II. Normativa III. Memòria Social IV. Justificació de la mobilitat sostenible V. Informe mediambiental VI. Agenda i avaluació econòmica urbanística VII. Plànols d’informació i ordenació urbanística VIII. Annexes Descripció de la proposta Amb l’objectiu de desenvolupar les previsions del planejament vigent i obtenir el sòl de zona destinat a transformació a equipament previst al PERI de Canyadó, es planteja redefinir l’ordenació dels sòls amb front als carrers Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra. La nova ordenació proposada planteja la creació d’una franja fent mitgera amb l’edificació existent i conformant així una illa tancada, qualificada en zona d’ordenació segons volumetria específica (clau 18/18hp/7b) que es composa de cinc plantes pis per habitatge lliure i protegit, de règim general i de preu concertat, i equipament públic en la planta baixa (excepte els espais destinats als accessos als habitatges, a l’aparcament i els espais comunitaris i d’instal·lacions necessaris per garantir la implantació del programa funcional de l’edifici). La fondària total edificable d’aquesta franja que es proposa és de 22 m, essent de 16 m per l’edificació d’alçada de planta baixa i cinc plantes pis i de 6 m per l’edificació d’alçada de planta baixa. El pati interior resultant és edificable en planta baixa. A la resta de l’àmbit es proposa un sòl destinat a sistema d’equipaments de nova creació (7b) del tipus docent, donant façana al carrer de Pau Vila, i la creació d’un espai públic de nova creació (clau 6b) de 20 m d’amplada, situat entre aquest i la zona de densificació urbana, i obert lateralment als carrers Pompeu Fabra i Jacinto Benavente.

Secretaria General


D’acord amb l’article 35 del TRLU, es qualifica com a sistema d’equipaments de titularitat pública (clau 7b) part de la planta baixa de l’edifici que comprèn la zona d’ordenació segons volumetria específica (clau18/18hp), per raó de la necessitat d’implantació d’equipaments comunitaris. La part de la planta baixa que es qualifica com a sistema d’equipaments de titularitat pública (clau 7b), està inclosa en el polígon d’actuació i s’obtindrà per cessió gratuïta, no obstant aquest equipament no computa a efectes d’estàndards de compliment normatiu. Tanmateix s’amplia la qualificació del sistema d’equipaments a l’entorn de la masia Can Canyadó, de 2.618,34 m², que actualment es troba consolidat i ocupat per un petit amfiteatre i quatre pistes de petanca amb una petita edificació annexa, i es transforma el sistema qualificat de vial amb front a la carretera de Mataró entre Torrent de Vallmajor i el front marítim, de 4.282.69 m², actualment lliure de edificacions i dividida pel mur de la xarxa ferroviària, en 3.365,27 m² de zona verda i 562,66 m² de zona de protecció de sistemes (clau 9) que coincideix amb la zona de Domini Públic establert per la normativa ferroviària i que s’ha exclòs de la qualificació de zona verda d’acord amb la prescripció de l’informe d’ADIF, també es qualifica ce zona de protecció de sistemes (clau 9) els sòl a l’altre banda del mur de 354,76 m² i que és una zona de servei de la xarxa ferroviària. Conclusions Segons la part expositiva d’aquest informe es valora que la proposta ha incorporat adequadament les prescripcions de l’acord de la CTUAMB, sense representar no obstant, els canvis introduïts canvis substancials i atès que la proposta de la modificació presentada compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, la Llei 3/2012, de 22 de febrer i el seu reglament i el Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, per el que s’aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana i, s’informa favorablement i es proposa prosseguir amb la tramitació de la Modificació del Pla general metropolità per a la reordenació de la zona en transformació a equipaments de la parcel·la delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, la transformació del parc urbà a la masia de Can Canyadó i del vial a la carretera de Mataró, de Badalona.” Així mateix, en data 26 de juliol de 2016 el Departament Jurídic de Badalona Habitable ha emès informe favorable a la verificació del text refós presentada, amb la conformitat de la Secretaria General, que es transcriu literalment a continuació: “I. PROPOSTA PRESENTADA Per part del Servei d’Ordenació del Territori es va presentar la proposta d’aprovació inicial de la modificació del Pla General metropolità per a la reordenació de la zona en transformació a equipaments de la parcel·la delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra la transformació del parc urbà a la masia de Can Canyadó i del vial a la carretera de Mataró a instància de l’ajuntament de Badalona. La proposta de Modificació puntal del PGM comprèn un àmbit discontinu format per dos àmbits situat als barris del Canyadó i Manresà de 12.669,01 m². L’àmbit 1 del barri de Canyadó es correspon amb una superfície total de 8.386,32 m2 de sòl, 4.535 m2 que comprenen la parcel·la delimitats pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, 848,27 m2 que comprenen un tram de vial colindant a urbanitzar al carrer de Jacinto Benavente, 384,71 m2 que comprenen un tram de vial al carrer Pompeu Fabra i 2.618,34 m2 que comprenen una part de zona verda de l’entorn de la masia Can Canyadó. L’àmbit 2 al barri de Manresà, de superfície 4.282,69 m2 de sòl de vial situat a la Ctra. de Mataró amb Torrent de Vallmajor. Aquesta modificació de Planejament té com a objectiu: - Per una banda, redefinir l’ordenació de la zona en transformació a equipaments previst al planejament vigent a una àrea verda, un equipament i una zona de densificació urbana destinada a l’ús d’habitatge plurifamiliar, amb un 30% de sostre per a habitatge protegit i un sostre construït d’equipament públic a cedir a l’Ajuntament, que permeti obtenir la titularitat pública i executar la urbanització dels sols qualificats de sistemes de cessió.

Secretaria General


- Per l’altra, transformar part del sistema de verd de l’entorn de la masia Can Canyadó a equipament per ampliar el servei públic de caràcter sociocultural a desenvolupar en el centre cívic existent i aquest verd destinar-lo a l’àmbit de la Ctra. de Mataró amb Torrent de Vallmajor augmentant la seva superfície i completant l’espai lliure fins el límit de la zona necessària d’aparcament públic. El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de data 24 de febrer de 2015, va aprovar amb caràcter inicial la MPGM a la parcel·la delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, a la masia de Can Canyadó i a la carretera de Mataró, de Badalona. Aquest acord es va publicar en data 9 de març de 2015 en el diari El Periódico i en data 9 de març de 2015 en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB). Durant el termini d’informació pública no s’han presentat al·legacions. Igualment, es van sol·licitar els informes als organismes afectats per llurs competències sectorials corresponents. En data 13 d’abril de 2015 l’Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) va emetre informe favorable. En data 14 d’abril de 2015 la Dirección General de Ferrocarriles del Ministerio de Fomento va emetre informe on es sol·licita previ a l’aprovació del document, s’incorpori una sèrie de prescripcions i l’informe emès per ADIF. En data 14 de maig de 2015 va emetre informe desfavorable l’Autoritat del Transport Metropolità en el sentit que cal incorporar una sèrie de modificacions al document per tal d’aconseguir una mobilitat sostenible. Finalment, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va emetre informe favorable en data 17 de setembre de 2015. El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de 22 de desembre de 2015 va aprovar amb caràcter provisional la modificació de PGM per a la reordenació de la zona en transformació a equipaments de la parcel·la delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra la transformació del parc urbà a la masia de Can Canyadó i del vial a la carretera de Mataró a instància de l’ajuntament de Badalona. La Comissió Territorial d'Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, en la sessió de 8 de juliol de 2016, vist l’informe proposta dels Serveis Tècnics, i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen va acordar suspendre l’aprovació definitiva de la modificació del Pla General metropolità per a la reordenació de la zona en transformació a equipaments de la parcel·la delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra la transformació del parc urbà a la masia de Can Canyadó i del vial a la carretera de Mataró fins que s’aporti un text refós, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient, que incorpori les prescripcions següents: -1.1 Incorporar a la documentació de la Modificació del PGM l’ampliació de la memòria justificativa i la proposta d’ampliar la zona verda del front marítim d’acord amb el document tècnic tramès per l’Ajuntament en data 9 de juny de 2016. Així mateix, d’acord amb els criteris de l’informe de l’ADIF de 27 d’abril de 2016 qualificar de sistema de proteccions, clau 9, la zona de domini públic ferroviari. -1.2 Cal garantir l’equilibri econòmic del sector corregint i incorporant nous valors segons la part valorativa d’aquest informe. Cal ampliar l’àmbit d’urbanització associat al polígon d’actuació amb les despeses assignades i assenyalades a l’Avaluació econòmica i financera (en la Normativa, article 10, i el plànol P.2), i completar la documentació amb l’estudi de la viabilitat econòmica del sector i de la sostenibilitat econòmica de la proposta. -1.3 Cal fixar normativament que la parcel·la amb la clau 18hp és única i indivisible. Cal assenyalar per aquesta parcel·la la triple clau 7b PB/ 18hp/ 18. -1.4 Cal corregir o bé l’àmbit del polígon d’actuació o bé el llistat de finques incloses dins aquest àmbit, a l’article 10 de la Normativa i al plànol P.2. També cal completar el redactat de l’article 11, en la part referent a la regulació dels espais lliures, d’acord amb la part valorativa, i en la part referent a la regulació dels equipaments públics, incloure la regulació normativa oportuna per l’equipament de Can Canyadó o establir que s’haurà de tramitar un Pla especial amb aquest objectiu.

Secretaria General


Cal o bé eliminar l’article 14 Ordenació de volums, o bé proposar ordenacions de volum alternatives d’acord amb l’art. 45 del Decret 64/2014. En data 25 de juliol de 2016 s’ha emès informe per part de la Cap del Departament de Planejament Urbanístic, mitjançant el qual es posava de manifest que s’han incorporat a la present modificació de PGM les prescripcions indicades a l’acord de la CTUAMB de 8 de juliol de 2016. Així mateix, es posa de manifest que els canvis introduïts no comporten l’adopció de nous criteris respecte a l’estructura general o al model d’ordenació del territori ni respecte a la classificació del sòl i no es consideren canvis substancials. Així mateix, d’acord amb l’apartat 3 de l’article 112 del RLU, els canvis introduïts al document consistents en l’ajust de les qualificacions urbanístiques, al no estar inclosos en els casos indicats en l’apartat 2 de l’article 112, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública, però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació. II. NORMATIVA D’APLICACIÓ La present modificació del Pla General metropolità es formula i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96 en concordança amb l’article 76.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en endavant TRLU. I al trobar-nos davant d’un supòsit de l’apartat c) de l’esmentat article 96 del TRLUC, és a dir, la present modificació comporta un increment del sostre edificable, resta subjecte a les prescripcions dels articles 99 i 100 del TRLUC. Així, el document ha d’incloure com a documentació: - Identitat de tots les propietaris o titulars d’altres drets reals sobre les finques afectades,

públiques o privades, durant els cinc anys anteriors a l’inici del procediment de la modificació, i les certificacions pertinents expedides pel Registre de la Propietat i, si s’escau, pel Registre Mercantil.

- La previsió de l’execució immediata del planejament i l’establiment del termini concret per a aquesta execució.

- Document de l’avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació, com a separata. - L’incompliment dels terminis establerts per la modificació per a iniciar o acabar les

obres d’urbanització o per a edificar els solars resultants comporta que l’administració actuant adopti les mesures necessàries perquè l’actuació s’executi o per retornar a l’ordenació anterior a la modificació.

- El percentatge de cessió del 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic. Igualment, el document preveu l’aplicació de l’article 100.3 del TRLUC relatiu a l’increment de reserves per a sistemes urbanístics, així com la reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública prevista a l’article 59.1 h) del TRLUC (el 30% del sostre que es qualifiqui per a ús residencial de nova implantació. A l’expedient administratiu 26/D11-14 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 59.1 del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, en endavant RLU, respecte el contingut de la memòria: - Memòria descriptiva i justificativa del pla. - Plànols d’informació i ordenació urbanística del territori. - Normes urbanístiques - L’agenda i l’avaluació econòmica i financera. - Documentació ambiental. -Memòria social. D’acord amb l’article 97 del TRLUC, les propostes de modificació d’una figura de planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. Així mateix, i en compliment d’allò previst a l’article 85.5 del TRLU es van sol·licitar informe als organismes afectats per raó de llurs competències, i s’han incorporat els informes emesos.

Secretaria General


Igualment, s’escau assenyalar que les incorporacions fetes a l’expedient no tenen naturalesa de substancials en els termes que s’expressa l’article 112.2 del RLUC i no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública, però caldrà fer constar a l’acord d’aprovació que s’han introduït canvis en les qualificacions urbanístiques de conformitat amb l’article 112.3 del RLUC Analitzat el document, que consisteix en una memòria que determina l’àmbit, objecte, justificació i descripció de la proposta, així com la normativa i els plànols d’informació i ordenació, la Cap del Departament de Planejament Urbanístic informa favorablement la proposta per tal de procedir a la tramitació del present Text Refós. III. PROCEDÈNCIA DE LA VERIFICACIÓ DEL TEXT REFÓS D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del DL 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), acord que, conforme l’apartat k) de l’article 114.3 k) del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.” En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Tinent d’Alcalde de Badalona Habitable, a proposta del Cap del Servei d’Ordenació del Territori, proposi, d’urgència, al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Donar per verificat el Text Refós de la modificació puntual del Pla general metropolità per a la reordenació de la zona en transformació a equipaments de la parcel·la delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, la transformació del parc urbà a la masia de Can Canyadó i del vial a la carretera de Mataró, amb el ben entès que les modificacions introduïdes, en compliment de la resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona de 8 de juliol de 2016, no tenen la naturalesa de canvis substancials, en els termes que s’expressa l’article 112.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (aprovat pel Decret 305/2006) i per tant no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública de conformitat amb l’apartat 3r de l’article 112 del Reglament. Aquesta actuació urbanística es tramita per aquesta Corporació Municipal a iniciativa pública a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. SEGON.- Donar trasllat de la documentació de l’expedient al director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme als efectes que doni conformitat al present text refós i aixequi la suspensió de l’acord d’aprovació definitiva. SENYOR LLADÓ: La meva idea era explicar la urgència i explicar breument el perquè del tema que avui hem explicat també a la Junta de Portaveus. És un Text Refós, per tant, introdueix alguns canvis menors de la Direcció General d’Urbanisme. El perquè de la urgència és perquè ens interessa poder tenir l’aprovació definitiva d’aquesta modificació de PGM el més aviat millor perquè recordeu vinculada a aquesta modificació de PGM hi ha la sessió del què ha de ser el futur pati o zona d’esbarjo de l’Institut Lola Anglada, que tenim vinculada amb aquesta operació, a banda doncs també d’un local, doncs, comunitari també vinculat amb l’operació però bàsicament ens interessava poder passar això a la Comissió, aprovar aquest Text Refós perquè pugui ser vist i aprovat si ho considera la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en la seva sessió de setembre i no haver-nos d’esperar a finals de novembre, cosa que ens complicaria força el calendari i aquí ens feia patir que aquest projecte d’institut pugues sortir perjudicat. Com us deia els canvis són menors, la Comissió d’Urbanisme ens demana un reajust a l’alça de la zona verda, que recordeu que en aquest

Secretaria General


cas està en un àmbit discontinuo del que seria de la parcel·la de Jumberca amb el que seria el sector de la cordelliria Domènec, a tocar diguéssim de l’Skate i això senzillament és el que hem fet.


Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). En aquest moment surt del Saló de Sessions el regidor Ferran Falcó i Isern. II.- CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN

Mocions dels Grups Polítics Municipals

SENYOR SECRETARI: Es modifica l’ordre de la convocatòria d’acord amb el que s’ha quedat en Junta de Portaveus. 4. Moció que proposa el Grup Municipal d'ERC-Avancem-MES per fer front a l'estigma i la discriminació relacionats a l'epidèmia del VHI/Sida a la ciutat de Badalona. Catalunya i les seves institucions són i han estat sempre al capdavant en la defensa dels drets sexuals i reproductius i en el treball per fer front a l’epidèmia del VIH/sida i l’estigma relacionat, com a eix de garantia social, dels drets i del desenvolupament de les persones. Aquest compromís s’ha demostrat en l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 2006; la Llei 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista; la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia; la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes i diverses resolucions en el marc dels drets sexuals i reproductius. La darrera, el passat juliol de 2015, va ser la Declaració en favor dels Drets Sexuals i Reproductius en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible . Tanmateix, el punt culminant d’aquesta voluntat es va expressar en l’aprovació de l’Acord nacional per a fer front a l’epidèmia del VIH a Catalunya i contra l’estigma relacionat, el passat 6 de març de 2014 al Parlament de Catalunya, i de manera unànime entre tots els grups polítics. L’Acord, que va ser impulsat de manera coordinada amb el teixit associatiu de Catalunya en l’àmbit el VIH/sida i, en concret, pel Comitè 1r de Desembre – Plataforma Plataforma

Secretaria General


Unitària d’ONG-SIDA de Catalunya que aglutina 24 entitats de tot el territori català - , va suposar un fet històric i s’havia de materialitzar com un instrument de futur orientat a mantenir el lideratge de Catalunya respecte les polítiques de resposta a la pandèmia del VIH, a la vegada que garantia un model d’abordatge comunitari basat en l’expertesa, l’experiència i la qualitat. Malgrat això, dos anys més tard de la seva aprovació, encara calen esforços per seguir impulsant-lo, especialment pel que fa referència al Pacte Social contra la discriminació de les persones que viuen amb el VIH, l’objectiu general del qual ha de ser eliminar l’estigma i la discriminació associada al VIH i a la sida a Catalunya. Aquest pacte, segons l’Acord aprovat, ha d’incloure, com a mínim, fomentar un canvi en la imatge del VIH a la nostra societat i, per tant, afrontar la serofòbia; vigilar les situacions de discriminació; garantir l’accés igualitari a tots els serveis, prestacions i recursos; facilitar l’accés als drets sexuals i reproductius de les persones que viuen amb el VIH, i promoure i posar en pràctica la Recomanació 200 de l’Organització Internacional del Treball, sobre el VIH i la sida i el món del treball. I és que, segons ONUSIDA (2001), l’estigma relacionat amb la infecció pel VIH podria ser l’obstacle més gran al qual s’han d’afrontar les persones, les comunitats, els polítics i els líders religiosos que treballen en la resposta al VIH. Un esforç important contra l’estigma no només millorarà la qualitat de vida de les persones infectades pel VIH i de les persones vulnerables a la infecció, sinó que ho farà a gran escala per fer front a l’epidèmia. Per aquest motiu, l’any 2015, la mateixa ONUSIDA va iniciar la campanya Zero Discrimination Day, amb la qual es reivindica, l’1 de març a nivell mundial, la necessitat de sensibilitzar en la defensa dels drets humans i en la necessitat d’acabar amb l’estigma i la discriminació relacionats al VIH. Així doncs, la resposta a l’estigma i la discriminació relacionats al VIH requereix la implicació de tots els actors i agents possibles. En aquest sentit, els ens locals, dins del marc que els atribueix la Llei de salut pública 18/2009, per la qual poden oferir a la població intervencions que ajudin a incrementar el control sobre la seva salut i obtenir així estils de vida més saludables. Badalona ha estat des del principi de la pandèmia una ciutat compromesa amb aquesta realitat i ha procurat donar suport i atenció a les persones que viuen amb el VIH/sida. Es rellevant que la ciutat sigui seu de tres entitats especialitzades en relació a aquesta malaltia amb nivells d’actuació diversos i complementaris: - La Fundació Lluita contra la Sida és una entitat sense ànim de lucre que es dedica a l’assistència, la recerca i la docència en el camp del VIH/sida. Va ser creada l’any 1992 pel Dr. Bonaventura Clotet i està situada a la Unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. - La Fundació Acollida i Esperança constituïda el 1993 amb seu a la finca “Can Banús” de Badalona és una entitat especialitzada en l’acollida de persones amb el VIH/sida i en situació d’exclusió social. A la ciutat té en funcionament un centre d’acollida, un servei d’acompanyament a la vida autònoma, un centre especial de treball i un consultori odontològic especialitzat. -VIH-DA Associació, ONG sense ànim de lucre constituïda per afectats i familiars al 1996 i actualment amb seu al Carrer Arnús 66 de Badalona. Es tracta d’una organització que té per objectiu fer accions preventives i de promoció de la salut sexual i evitar i combatre els casos de discriminació i exclusió social. Per tot això el Ple de l’Ajuntament assumeix els següents: ACORDS 1. Impulsar conjuntament amb el govern de la Generalitat de Catalunya el Pacte social contra la discriminació de les persones que viuen amb VIH, on l’objectiu general sigui eliminar l’estigma i la discriminació associada al VIH i a la sida a Catalunya. Contribuir, des dels ens locals, participar-hi i desenvolupar-lo per tal que esdevingui una eina real des d’on

Secretaria General


els municipis i altres administracions puguin treballar contra l’estigma i la discriminació en el seu àmbit competencial. 2. Prendre el compromís d’incloure missatges centrats en la no discriminació i la no estigmatització, i en favor dels drets humans, en totes aquelles accions que es duguin a terme al municipi en l’àmbit del VIH/sida. 3. Tenir present les necessitats de les persones que viuen amb el VIH en els serveis oferts a nivell municipal, vetllant perquè no es produeixin situacions de discriminació en el marc de les seves competències, així com en les empreses i organitzacions on el govern municipal hi tinguin representació. 4. Incorporar la data de l’1 de març, Dia per la Zero Discriminació, entre les diades commemoratives del municipi, com a compromís ferm per fer front a l’estigma i la discriminació relacionats al VIH/sida. 5. Sol·licitar als Departaments de Salut i Ensenyament el desenvolupament, conjuntament amb el municipi (en el marc dels consorcis existents, si s’escau), d’accions i programes dirigits a la promoció de la salut sexual de manera integral als centres educatius, on es doni tota la informació adequada contra l’estigma i la discriminació relacionats al VIH/sida. 6. Sol·licitar a l’Ajuntament de Badalona la col·laboració amb les entitats sense ànim de lucre que treballen en l’àmbit del VIH/sida a Badalona des d’una perspectiva comunitària i, a nivell de tot Catalunya, amb el Comitè 1r de Desembre com a plataforma unitària d’entitats en l’àmbit del VIH/sida a Catalunya, donant el suport. 7. Informar d’aquest acord al Govern de la Generalitat (conselleries de Salut, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Ensenyament i Presidència), als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis, i al Comitè 1r de Desembre, com a plataforma unitària d’ONG-SIDA de Catalunya. Paraula senyor Mijail Acosta Martínez, en representació de la Fundació Acollida i Esperança. Assumpte: Moció per fer front a l’estigma i la discriminació del VIH/SIDA a la ciutat de Badalona. SENYOR ACOSTA: Gràcies senyora alcaldessa, regidors, regidores de l’Ajuntament de Badalona,senyors i senyores. Avui estic a qui fent aquesta intervenció al Ple de l’Ajuntament en nom de la meva entitat la Fundació Acollida i Esperança i també de Fundació de Lluita contra la SIDA amb seu a Can Ruti i de l’Entitat VIH -Vida Associació que donen suport de forma conjunta al contingut i a els acords d’aquesta moció n’hi ha d’altres però aquestes tres entitats treballen des de fa de vint anys a Badalona, cadascuna des de la seva expertesa i ambicions complementàries per millorar la qualitat de vida de les persones que viuen amb el VIH. Per una banda, la coneguda fundació contra la Sida creada al 1992 i liderada pel doctor Bonaventura Clotet, situada a l’unitat de VIH de l’Hospital Germans Trias i Pujol, i centrada amb l’assistència sanitària i humana a les persones amb la malaltia, la recerca puntera i competitiva i la docència. Per l’altra la Fundació Acollida i Esperança, entitat sense ànim de lucre, constituïda el 1993, especialitzada en l’acollida a persones amb el VIH-SIDA i en situació d’exclusió social, que té la seu a la finca Can Banús, al barri de Bufalà. A la ciutat tenim en funcionament un centre d’acollida, un servei d’acompanyament a la vida autònoma, un centre especial de treball i un consultori odontològic especialitzat. Per últim, Vida- Associació ONG sense ànim de lucre constituïda a Badalona per afectats i familiars al 1996, una organització que té per objectiu fer accions preventives i de promoció de la salut sexual i combatre i evitar el casos de discriminació. Avui ens acompanyem en aquest Saló del Ple, el seu president Fèlix Jordà Illescas, i el Joan López Lencina i gràcies per ser-hi. L’existència d’aquestes entitats al municipi mostren que Badalona ha estat sempre una ciutat compromesa i sensible amb les persones que han patit i pateixen no només la malaltia si no l’estigma i la discriminació associada al VIH i a la SIDA, objectiu de la moció que avui es discuteix en aquest Ple. I

Secretaria General


Badalona de fet és un bon exemple de la lluita per aquesta causa arreu del país. Catalunya i les seves institucions van ser capdavanteres a intentar donar una resposta eficaç i sensibilitzar davant dels desafiament que va representa la pandèmia del VIH/Sida. Una fita històrica en aquest compromís va ser l’aprovació de l’acord nacional per fer front a l’epidèmia del VIH a Catalunya i contra l’estigma relacionat el 6 de març de 2014 al Parlament de Catalunya, aprovat de manera unànime amb els vots a favor de tots els grups en representació parlamentaria. L’acord que va ser impulsat pel Comitè 1r de Desembre, plataforma que aglutina vint i quatre entitats de tot el territori català va ser un acord pioner a tota Europa i va suposar l’inici d’un treball més intens i compromès al voltant de les estratègies de prevenció i d’atenció a les persones afectades pel VIH. Tanmateix 2 anys després no s’ha avançat prou i calen esforços per seguint impulsant l’accions concretes que marcava el Pla. Té sentit recordar que fa pocs mesos es van complir els trenta anys del primer diagnòstic de Sida al món, des d’aleshores més de vint i cinc milions de persones a tot el món han mort per malalties relacionades amb el VIH/Sida i l’ONU calcula que actualment hi ha uns quaranta milions de persones seropositives. A casa nostra les dades també impacten, del darrer informe del SISCAP podem extreure que a Catalunya s’han diagnosticat prou de divuit mil casos en tots aquests anys, casos de Sida, i més de deu mil persones han mort per la malaltia. També s’estima que actualment el nombre de persones seropositives és de prop de trenta quatre mil persones de les quals aproximadament unes vuit mil, entre el 25 i el 30% no saben que estan infectades. Malgrat aquestes xifres esfereïdores també es pot parlar dels grans avanços produïts a nivell mèdic, farmacològic, d’atenció a les persones, de millora de la qualitat de vida i d’accés als tractaments. Tot això ha contribuït a que la infecció de VIH esdevingui almenys a casa nostra una malaltia crònica i no pas una sentencia de mort com va ser a l’inici. Aquesta és una bona noticia, les persones que viuen amb el VIH amb la prevenció, la cura i l’acompanyament necessaris poden majoritàriament mantenir una qualitat de vida i d’autonomia personal que els permeti seguir gaudint de les seves vides. Però hi ha una altra realitat associada a la infecció que s’ha mantingut i on no s’ha avançat gaire, la serofòbia, el tracte discriminatori, el rebuig social, els prejudicis, la vulneració de drets. Encara hi ha un fort estigma vinculat al VIH/Sida. És per això que el Comitè 1r de Desembre ha posat en marxa una campanya perquè els municipis catalans actuïn en la lluita contra l’estigma i la discriminació del VIH/Sida des del posicionament que totes les institucions tenen un paper en aquesta estratègia de prevenció de l’epidèmia. Avui és el torn de Badalona per ser el mapa de municipis contra l’estigma i la discriminació. Una eina que visibilitza pobles i ciutats compromesos amb la defensa dels drets de les persones que viuen amb el VIH i que ja inclou ciutats com Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Igualada, Sabadell, Reus, Granollers, Tarragona, Girona, Terrassa o Lleida. Badalona no hi pot faltar per compromís demostrat al llarg dels anys, per sensibilitat de la seva ciutadania, per presència d’entitats i associacions amb trajectòries destacades, per representativitat i pes demogràfic del municipi a l’Àrea Metropolitana i al país. Abans de tancar aquest parlament m’agradaria compartir dues darreres reflexions, la primera aquesta moció que hem impulsat o que us demanem que impulseu, els acords que ha llegit el secretari municipal o que heu rebut no són paraules buides són una oportunitat de millora de la cohesió social a la nostra ciutat.La segona, crec que com a Consistori aquest tipus d’intervencions en col·lectius especialment vulnerables us honora i omple de sentit la tasca de servei als ciutadans. Finalment, un desig que vetllen tots plegats pels compliments d’aquests acords des del convenciment que l’estigma relacionat amb la infecció del VIH és un dels obstacles més grans al qual s’han d’enfrontar les persones, les comunitats, les entitats i els representants polítics que treballen en la resposta al VIH i que canviar això canviar la imatge del VIH a la nostra societat és possible, gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, aquesta és una d’aquelles mocions que generen fort consens,ara en aquest Consistori, perquè ens permet com ha dit el senyor Mijail posar en valor el compromís de la ciutat, fer un pas més en aquest compromís de fa tants anys de la Ciutat. En principi, la informació que tinc és que tots el grups voten a favor, hi ha alguna

Secretaria General


diferencia? Per tant és una moció que s’aprova per unanimitat, i que honora a aquest Consistori poder-la aprovar.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 6. Moció que proposa el Grup Municipal de Guanyem Badalona en Comú de suport a les 27 persones imputades per la tancada al rectorat de l'UAB. El 17 d’abril de 2013 més de 200 estudiants de la UAB van iniciar una tancada al Rectorat de la Universitat amb l'objectiu què s’apliquessin unes mocions aprovades democràticament pel Claustre de la Comunitat Universitària, el major òrgan decisori de la Universitat. Aquestes mocions demanaven, entre d’altres, que la UAB desobeís la pujada de taxes del 66% i que s’establissin títols especials de transport públic pels estudiants de la UAB (T-UAB). Doncs, malgrat que l’òrgan més representatiu de la comunitat universitària aprovés dites mocions, l’Equip de govern, encapçalat pel Sr. Ferran Sancho, no va implementar aquestes mesures deliberadament. Després d’un mes d’ocupació intentant negociar amb l'equip de govern la universitat, sense cap tipus de resultat i sense que el govern de la universitat fessin cap intent de resolució amistosa del conflicte, es va aturar la tancada. Un cop finalitzada, algunes de les persones que van participar de la tancada i, també algunes que només hi van mostrar suport públic, van ser denunciades i posteriorment imputades, 25 estudiants, un treballador del Personal d’Administració i Serveis i un treballador del Personal Docent i Investigador. Aquestes 27 persones han rebut una petició del Ministeri Fiscal totalment desorbitada, demanant penes d'entre 11 i 14 anys de presó i demandes econòmiques que superen, en total, els 400.000€. Aquest sumari judicial ha estat impulsat per la pròpia Universitat Autònoma de Barcelona, concretament per l’anterior equip de govern d'aquesta universitat, encapçalats per l'ex-vicerectora d’Estudiants, Sílvia Carrasco, que va confeccionar i fer arribar al cos de Mossos d'Esquadra una llista amb les persones que havien participat a la tancada. Fins a tal punt va arribar l’obsessió autoritària de l’Equip de Govern que es va encarregar la direcció lletrada de l’acusació particular a l’advocat Cristóbal Martell, un dels advocats més cars de Barcelona, qui també representa a Messi, Pujol i Nuñez, entre d’altres. Davant d'aquests fets el Ple de l'Ajuntament de Badalona vol manifestar: 1.- Que l'educació pública, gratuïta i de qualitat s'ha de defensar davant dels intents d'elitització i de privatització. 2.- Que el dret a la protesta amb accions simbòliques com l'ocupació d'espais en cap cas pot ser respost per part d'una universitat amb denúncies o per part de la fiscalia amb peticions de presó. 3.- Que, en cap cas, una Administració Pública, com la Universitat Autònoma de Barcelona pot perseguir i reprimir judicialment la protesta social. 4.- Que l’actuació de la Universitat Autònoma de Barcelona, els Mossos d’Esquadra i el Ministeri Fiscal en relació a aquestes 27 persones ha estat del tot desproporcionada, doncs la ocupació simbòlica d’un espai públic no pot comportar, de cap de les maneres una pena de presó, encara menys amb penes de més d’onze anys de presó. 5.- Que l’exercici del dret a manifestar-se en pro d’una educació pública i de qualitat no pot constituir un delicte i, per tant, que cap persona pot ser condemnada per participar en la defensa dels Drets Col·lectius. 6.- Que per aquests motius no s'ha de donar continuïtat al procés judicial.

Secretaria General


Per tot l'exposat anteriorment, s'acorda: ACORDS 1.- Mostrar el ferm compromís del consistori amb una universitat pública, gratuïta i de qualitat, a la qual hi puguin tenir accés totes les persones, independentment dels seus recursos. 2.- Reivindicar el dret de les persones que exerceixen el Dret de Manifestació, i expressar la solidaritat amb aquests 27 membres de la comunitat universitària, els seus familiars i amics. 3.- Instar la lliure absolució de les 27 persones imputades pels fets a dalt referenciats. 4.- Sol·licitar al Ministeri Fiscal que retiri les acusacions contra aquests membres de la comunitat universitària, al no ser admissible en una societat democràtica que es penalitzi la protesta, la dissidència, i menys encara que es sol·liciti presó per exercir Drets Fonamentals. 5.- Que es trametin aquests acords referents al Procediment Abreujat 4/2016 a l'Excm. Jutge del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Cerdanyola i a l'Excm. Fiscal en cap de Catalunya i a l'Organització Antirepressiva de l'Esquerra Independentista, Alerta Solidària. Esmena que presenta el grup municipal de Guanyem Badalona en Comú a la totalitat de la moció de suport a les 27 persones imputades per la tancada al rectorat de la UAB. El 17 d’abril de 2013 més de 200 estudiants de la UAB van iniciar una tancada al Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb l'objectiu què s’apliquessin unes mocions aprovades democràticament pel Claustre de la Comunitat Universitària, el major òrgan decisori de la Universitat. Aquestes mocions demanaven, entre d’altres, que la UAB desobeís la pujada de taxes del 66% i que s’establissin títols especials de transport públic pels estudiants de la UAB (T-UAB) en el marc de la campanya de protesta contra les retallades a les universitats públiques. Doncs, malgrat que l’òrgan més representatiu de la comunitat universitària aprovés dites mocions, l’Equip de govern, no va implementar aquestes mesures. Després d’un mes d’ocupació intentant negociar amb l'equip de govern de la universitat, sense cap tipus de resultat i sense que el govern fessin cap intent de resolució amistosa del conflicte, es va aturar la tancada. Un cop finalitzada, algunes de les persones que van participar de la tancada i, també algunes que només hi van mostrar suport públic, van ser denunciades i posteriorment imputades, 25 estudiants, un treballador del Personal d’Administració i Serveis (PAS) i un treballador del Personal Docent i Investigador. Aquestes 27 persones han rebut una petició del Ministeri Fiscal totalment desorbitada, demanant penes d'entre 11 i 14 anys de presó i demandes econòmiques que superen, en total, els 400.000€. Aquest sumari judicial ha estat impulsat per la pròpia Universitat Autònoma de Barcelona, concretament per l’anterior equip de govern d'aquesta universitat, que va confeccionar i fer arribar al cos de Mossos d'Esquadra una llista amb les persones que havien participat a la tancada. Fins a tal punt que l’Equip de Govern va encarregar la direcció lletrada de l’acusació particular a l’advocat Cristóbal Martell, un dels advocats més cars de Barcelona, qui també representa a Messi, Pujol i Nuñez, entre d’altres. Davant d'aquests fets el Ple de l'Ajuntament de Badalona vol manifestar: 1.- Que l'educació pública, gratuïta i de qualitat s'ha de defensar davant dels intents d'elitització i de privatització. 2. Que el dret a la protesta amb accions simbòliques no violentes o delictives com l'ocupació d'espais en cap cas pot ser respost per part d'una universitat amb denúncies o per part de la fiscalia amb peticions de presó. 3.- Que, en cap cas, una Administració Pública, com la Universitat Autònoma de Barcelona ha d’afavorir que es persegueixin i reprimeixin actuacions simbóliques no violentes i desenvolupades a través de canals pacífics

Secretaria General


4.- Que l’exercici del dret a manifestar-se en pro d’una educació pública i de qualitat no pot constituir un delicte i, per tant, que cap persona pot ser condemnada per participar en la defensa dels Drets Col·lectius. 5.- Que per aquests motius s’insta a trobar una solució mediada i a la Fiscalia a retirar les acusacions. Per tot l'exposat anteriorment, s'acorda: ACORDS 1.- Mostrar el ferm compromís del consistori amb una universitat pública, gratuïta i de qualitat, a la qual hi puguin tenir accés totes les persones, independentment dels seus recursos. 2.- Reivindicar el dret de les persones que exerceixen el Dret de Manifestació, i expressar la solidaritat amb aquests 27 membres de la comunitat universitària, les seves famílies i amistats. 3. Instar a efectuar una mediació entre les parts i a la lliure absolució de les 27 persones imputades pels fets a dalt referenciats. 4. Trametre aquests acords referents al Procediment Abreujat 4/2016 a l'Excm. Jutge del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Cerdanyola i a l'Excm. Fiscal en cap de Catalunya, així com a l'Organització Antirepressiva de l'Esquerra Independentista, Alerta Solidària i al Grup de Suport a “Som 27 i més”. Paraula senyor Oriol Corral Dinà, en representació de SOM 27 i MÉS. Assumpte: Defensa de la moció de suport a les 27 persones imputades per la tancada al rectorat de la UAB. SENYOR CORRAL: Bona tarda, agrair-vos a tots i totes els presents estar aquí per explicar el nostre cas. Em presento: sóc, l’Oriol Corral, en aquell moment estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona, ara regidor a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, aquí al costat, on per sort ahir, vam també poder aprovar aquesta moció. Per fer-ne cinc cèntims i perquè tingueu una mica d’idea de com va ser el cas, és un fet bastant senzill i que s’ha donat històricament sempre en el nostre país. Durant l’any 2013, degut a l’augment de taxes que hi va haver del 66 % a la Universitat, vivíem un any de mobilitzacions i de protestes entorn d’aquesta augment de les taxes. Entenem que la societat vivia una situació política i sobretot econòmica, de crisi molt gran, i els estudiants no eren un cas al marge, sinó que eren un agent més d’aquesta situació complicada que es vivia. Molta gent va quedar fora de poder accedir a la universitat i hi va haver unes protestes, una d’elles, va ser la tancada al Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona per demanar el compliment d’unes mocions que havia aprovat el propi Claustre mesos abans a la Universitat. Aquestes mocions eren diverses, alguna parlava des de l’augment de les taxes del 66 %, fins a la creació d’un títol de transport TUAB, que això ho està també treballant TMB perquè els estudiants de la Universitat Autònoma puguin tenir un sistema tarifari propi, o una franja horària d’una hora i mitja. Parlem des de mocions d’un caire molt local de facultat, fins a d’altres que abarcaven un tema més ampli, com pot ser l’augment de taxes. Fa tres anys, un grup d’estudiants, conjuntament amb el suport del PDI i del personal d’administració i serveis, del PAS, va tancar-se al Rectorat de la Universitat durant un mes exigint el compliment, torno a repetir, el compliment d’unes mocions que havia aprovat el propi Claustre. Més tard d’això, el Rectorat va quedar desocupat al cap d’un més i més tard hi ha hagut un procés judicial que implica a 27 persones, 25 estudiants, un membre del PDI del professorat i un treballador del PAS, un membre sindicalista de la IAC, Intersindical Alternativa de Catalunya, i el secretari general de la CGT, i 25 estudiants més. La sorpresa va ser al veure que a aquestes vint-i-set persones se’ls demanaven unes penes, per haver-se tancat a un rectorat, superior als tres-cents anys de presó totes juntes. Les penes de presó van des dels onze anys en algun cas, fins als 14 d’altres, mai inferior als onze anys de presó, en persones que la pròpia Fiscalia afirma que només hi estan un o dos dies allà. El que volem intentar és entendre que estem vivint una cosa molt fora del normal, que amb la situació política que es viu i amb algunes de les afirmacions que fa la Fiscalia depèn

Secretaria General


quines persones, depèn de quines altres demani a estudiants, a professors o a treballadors d’una universitat 14 anys de presó per haver estat dormint en un aula. El que volem fer arribar és intentar que des dels municipis, des dels consistoris hi hagi una demanda, que ara no tinc exactament els compromisos que hi ha, una demanda de l’absolució d’aquestes persones, entenem que és totalment desproporcionat, que parlar o buscar l’accés universal de les persones a l’educació, no pot haver-hi 14 anys de presó per haver estat dormint en una aula, sembla una mica desproporcionat. Al marge d’això, també hi ha una responsabilitat civil de gairebé mig milió d’euros pels estudiants, degut a què hi ha, sembla que tots els salaris dels treballadors del Rectorat, es demanen als estudiants com a part de diners de la multa. Cap d’aquests treballadors, ni cap secció sindical, ni cap organisme d’aquells treballadors, afirma que no va treballar, perquè van ser desplaçats a d’altres llocs per continuar les seves tasques. Res més. Enteníem que era una situació molt estranya, que demanar aquestes penes de presó de més de tres-cents anys a un grup d’estudiants i professors i treballadors no era normal. I esperàvem que igual que ahir a l’Ajuntament de Barcelona, pogués prosperar el suport de Badalona a aquestes persones, i agrair-vos el temps i l’atenció. Votació S’aprova per majoria absoluta l’esmena a la totalitat. Vots a favor 14, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb). Abstencions 11, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). En contra 1, del grups municipals de Convergència i Unió (sr. Subirana). SENYORA ALCALDESSA: Una vegada més aquesta moció ens permet aquesta Badalona dels valors. En aquest moment surt del Saló de Sessions la regidora Teresa González Moreno. 7. Moció que presenten els Grups Municipals de Guanyem Badalona en Comú, ERC-Avancem-MES i ICV-EUiA sobre el tancament definitiu del CIE de Barcelona. Després d'anys de treball permanent per part de diferents organitzacions de defensa de Drets Humans i de protecció dels drets de les persones migrants, s'ha aconseguit visibilitzar la realitat dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) i denunciar l'opacitat i impunitat que els envolta. El darrer any a Catalunya, i a la majoria de municipis del nostre país, s'ha fet un pas endavant en relació a la conscienciació i sensibilització de la ciutadania i també les institucions sobre l'existència del Centre d'Internament de Barcelona: són un bon exemple les mocions presentades als ajuntaments que s’adherien i sumaven a la iniciativa de tancament del CIE, el procés que es va iniciar al Parlament de Catalunya i que va concloure amb l'aprovació d'una moció pel Ple en la que, entre altres assumptes, s'instava al Ministeri de l'Interior a iniciar un procés per a tancar amb la major brevetat possible el CIE de Barcelona; així com també les darreres mobilitzacions davant del centre. Fruit d'aquest treball es presenta avui aquest text a l'Ajuntament de Badalona amb l'objectiu de seguir avançant cap a un canvi de paradigma en les polítiques de migració i estrangeria, que comporti deixar d'entendre la immigració com un problema per passar a concebre'l com un dret i com un fenomen social complex i consubstancial a qualsevol sistema social de qualsevol època històrica. Amb aquest propòsit és una primera passa fonamental, reclamar fermament el tancament dels CIE.

Secretaria General


El marc normatiu actual de la UE obliga a l'Estat a expulsar o regularitzar a les persones que es troben en situació irregular. Així s'estableix, en efecte, a la Directiva 2008/115/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre de 2008, relativa a normes i procediments comuns als Estats membres pel retorn de nacionals de tercers països en situació irregular (BOE num. 348, de 24 de desembre de 2008), coneguda com Directiva de Retorn. Però l'article 15.1 d'aquesta mateixa norma, quan regula l'internament previ a l'expulsió, per una part, exigeix que s'adoptin «amb eficàcia altres mesures suficients de caràcter menys coercitiu»; i, per una altra banda, disposa de caràcter potestatiu, en establir que «els Estats membres podran mantenir internats als nacionals de tercers països que siguin objecte de procediment de retorn». Per tant, si bé és possible, no és en cap cas obligatori que l'Estat espanyol o qualsevol altre estat de la UE compti amb un CIE. Amb respecte escrupolós a la legislació europea vigent, demà, amb majoria social i voluntat política, es poden tancar tots els CIE immediatament. Aquesta possibilitat esdevé una obligació, quan es constata (1) que els CIE resulten ineficients i innecessaris des del punt de vista de la funció que els ha estat encomanada; i (2) que als CIE es vulneren els drets més bàsics de les persones internes. 1 Tot i els termes de l'actual política migratòria (que, no obstant, segons s'ha indicat, s'hauria de reconsiderar), els CIE resulten ineficients i innecessaris. Del total de persones internades al 2014, 7340 segons dades del Ministeri de l'Interior, tan sols 3483 persones van ser efectivament expulsades, el que suposa un 47% del total. La majoria de persones que pateixen el brutal internament, per tant, son posades en llibertat, i no expulsades. Les dades, per tant, demostren que la mesura s'empra de manera abusiva, internant indegudament persones que per sé no són expulsables, i per altra banda, resulta ineficaç. Per tant, sense modificar els objectius i principis de les polítiques d'estrangeria, es podrien tancar els CIE amb caràcter immediat i l'impacte als fluxos migratoris seria pràcticament inexistent. A tot això es suma la conveniència de tenir en compte els alts costos que s'estan destinant a la detenció, internament i deportació de les persones migrants. El Ministeri de l'Interior ha reconegut una despesa de 8.8 milions d'euros anuals destinats a la gestió dels CIE, als quals s'han de sumar els 11.985.600 euros pressupostats a l'any actual per la execució de vols macro de deportació. El cost mitjà per persona internada, tot i que no hi ha dades públiques, se situa en 100 euros diaris, sense comptar el cost de les infraestructures. Una despesa sens dubte excessiva per les finalitats preteses. 1. Però la raó fonamental per exigir el tancament dels CIE es que, al marge de que la seva pròpia existència podria considerar-se contraria als Drets Humans, com així ho confirmen diverses sentencies del Tribunal Europeu del Drets Humans (TEDH), en que es reconeix que determinades condicions d'internament vulneren l'article 3 del CEDH (prohibició de la tortura o maltractaments o tractes inhumans o degradants), resulta provat que en aquests centres es vulneren sistemàticament els drets més bàsics de les persones internes. Les vulneracions, tal i com ha reconegut el propi Govern espanyol, no han cessat amb l'aprovació del reglament 162/2014, pel qual es regula el reglament de funcionament i règim interior dels Centres d'Internament d'Estrangers aprovat pel Reial Decret el 14 de març de 2014 (BOE num. 64 del 15 de març de 2014). El Reglament no ha comportat cap tipus de millora en la garantia dels drets de les persones internes, entre d'altres motius, perquè no ha limitat el propi marge d'arbitrarietat atribuït als directors dels CIE, i perquè ha fet cas omís d'aspectes essencials que havien tractat de garantir les resolucions dels diferents Jutges de Control. Els CIE constitueixen espais opacs als quals no es garanteixen adequadament drets tan bàsics com la salut física i psicològica, la educació o la identitat; però tampoc drets fonamentals com són el drets a la vida personal i familiar, a la intimitat, a la integritat física, a l'accés a la justícia, o fins i tot a la pròpia vida. Les persones privades de llibertat a un CIE, però també les del seu entorn -família, amistats- pateixen una situació personal extremadament dolorosa. I aquest patiment, com també altres vulneracions de drets, són

Secretaria General


més greus encara en el cas de les dones. Com afirma l'Associació per la Prevenció de la Tortura, les dones s'enfronten a una major vulnerabilitat i risc que els homes. S'ha provat que, entre les dones tancades als CIE, hi ha embarassades, víctimes de tràfic, possibles sol·licitants de protecció internacional, o mares que, en ser expulsades, deixaran a Espanya els seus fills i filles. També és important destacar que als CIE es continua internant a persones amb malalties físiques i psíquiques greus, reduint les possibilitats de rebre atenció mèdica especialitzada i continuar amb els tractaments. En aquest punt, no podem oblidar a Mohamed Abagui, Idrissa Dialo i Aramis Manukyan, que van morir al CIE de Barcelona entre el 2010 i el 2013. Finalment, no podem obviar la connexió que existeix entre l’ús de controls policials basats en perfils ètnics, els vols de deportació i la pràctica d'expulsions sense les garanties jurídiques adequades, tant des de les comissaries com des dels CIE. En primer lloc, els controls basats en perfils ètnics son il·legítims, discriminatoris, racistes i injustos, vulneren els drets fonamentals, atempten contra la dignitat, contra el dret a la lliure circulació i incompleixen els criteris fixats a la legalitat vigent, soscavant els principis de l'Estat de Dret. Amés, generen un imaginari estigmatitzador que relaciona migració i delinqüència, presentant la població migrada com malfactors i enemics, sempre sota sospita, el que origina xenofòbia i racisme social; reforçant també la sensació d'inseguretat i provoca una alarma social fabricada artificialment, degradant la convivència i la cohesió social als barris. Per una altra part, als vols de deportació no es garanteixen els drets fonamentals de les persones deportades. La prova més evident és que el Protocol de Deportació del Ministeri de l'Interior, de 2007, autoritza a la sedació forçosa de les persones que seran deportades, així com la seva immobilització amb brides, cordes o manilles, quan no amb camises de força. Finalment, també interessa posar de manifest l'ús, cada cop més generalitzat, de les expulsions des de comissaria (expulsions exprés), sent aquest un mecanisme que limita severament les garanties processals. Aquest tipus d'expulsió genera una forta indefensió, entre altres coses perquè no sempre és possible l'assistència lletrada durant la detenció, perquè el breu termini de temps del que es disposa pot vulnerar la tutela judicial efectiva (at. 24.1 CE) i perquè no es realitza una valoració individual de les circumstàncies particulars de les persones. En definitiva, resulta imprescindible entendre que el procediment d'expulsió forçosa exigeix, en tot cas, al menys defensa lletrada i revisió jurisdiccional de la pròpia ordre d'expulsió (que ha pogut ser dictada anys enrere). L'Ajuntament, en la seva condició d'institució més propera a la ciutadania, ha de posicionar-se contra aquestes i qualsevol altra pràctica o legislació que vulneri drets protegits pel Dret Internacional dels Drets Humans, per la Constitució Espanyola i per l'Estatut de Catalunya. Certament, els ajuntaments i ens locals, en tant que espais polítics de proximitat a la ciutadania i les institucions, ha de fomentar el desenvolupament de la democràcia i la igualtat en l'exercici dels drets, per la qual cosa, tenint en compte els principis de proximitat i subsidiarietat, ha de reclamar la garantia dels principis i drets constitucionals i internacionals. L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat un procediment administratiu per tancar el CIE de Barcelona, acollint-se a una falta de llicència d'activitat i incompliment de la normativa de Seguretat i Prevenció d'Incendis. Els governs municipals de València i Madrid, i el Govern del Cabildo de Gran Canària, estan treballant per engegar iniciatives similars en els altres tres grans CIE de l'Estat. Per tant, amb els antecedents descrits, els grups municipals de GBeC i d’ICV-EUiA presenta al Ple de l’ajuntament els següents ACORDS 1. Donar suport a l’Ajuntament de Barcelona en el procediment administratiu per manca de llicència d’activitat obert en front del CIE de Zona Franca. Així com als ajuntaments de València i Cabildo (Canàries) que han iniciat procediments similars. 2. Defensar la sobirania de les ciutats per decidir que no volem forats negres de la democràcia i els Drets Humans.

Secretaria General


3. Manifestar el compromís de l'Ajuntament en treballar per l'eradicació del racisme a la ciutat i per garantir la igualtat de drets i oportunitats per tots els seus ciutadans i ciutadanes. 4. Manifestar el compromís d'emprendre mesures municipals en base a la legalitat i competències existents, amb l'objectiu de garantir que cap persona sigui identificada i detinguda per qüestions racials i privada de llibertat pel sol fet de trobar-se en situació administrativa irregular. En base a això es comunicarà als diferents cossos policials que actuen a la ciutat, de manera escrita i mitjançant els organismes de coordinació existents, la oposició d'aquest Ajuntament a la identificació basada en el perfil racial, la detenció i trasllat del CIE de cap veí o veïna del municipi. 5. Garantir el dret a lliure mobilitat al municipi de Badalona de totes les persones independentment del seu origen, condició social, cultural o religiós instant a les empreses adjudicatàries del transport públic a: 1- Assegurar que las tasques obligatòries de documentació acreditativa dels usuaris de

transport públic no impliqui acreditar la seva situació administrativa. 2- Garantir que en compliment de la legalitat vigent, l’ús de la xarxa de transport públic no

es vegi pertorbada per identificacions en base al perfil ètnic. 6. Instar al Govern de l'Estat espanyol que iniciï un procés que condueixi al tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers; i que, en concret, insti al Govern que no es reobri el CIE de Barcelona, que ha tancat durant 3 mesos per obres. 7. Instar al Govern espanyol que cessin les deportacions exprés, mitjançant les quals la policia deporta veïns i veïnes de la ciutat sota un règim de detenció de 72 hores, sense previ avís i, en molts casos, sense cap tipus d'assistència lletrada. Tanmateix. Instar que s’efectuï un desplegament normatiu de mesures cautelars alternatives a l’internament i a les expulsions exprés . 8. Instar al Ministeri de l'Interior que derogui, per vulnerar els drets fonamentals dels veïns i veïnes del municipi, el Protocol de Deportació de la Policia Nacional de 2007, que permet, entre d'altres mesures vulneradores de drets, la sedació forçosa, la immobilització mitjançant camises de força, brides o corretges de les persones que seran deportades. 9. Instar al Ministeri de l'Interior que no es realitzin deportacions en vols col·lectius, en tant que s'ha constatat un gran nombre de situacions de vulneració de drets, tant al procediment que s'empra per completar les places de cada aeronau, com als propis vols. 10. Traslladar aquest acords a l’Ajuntament de Barcelona, a SOS Racisme, a MIGRA STUDIUM, CIE campanya pro-tancament, a la Generalitat de Catalunya i al Ministeri de l’Interior del Govern d’Espanya. Esmena que presenten els grups municipals de Guanyem Badalona en Comú, ERC-Avancem-MES i ICV-EUiA sobre el tancament definitiu del CIE de Barcelona. Després d'anys de treball permanent per part de diferents organitzacions de defensa de Drets Humans i de protecció dels drets de les persones migrants, s'ha aconseguit visibilitzar la realitat dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) i denunciar l'opacitat i impunitat que els envolta. El darrer any a Catalunya, i a la majoria de municipis del nostre país, s'ha fet un pas endavant en relació a la conscienciació i sensibilització de la ciutadania i també les institucions sobre l'existència del Centre d'Internament de Barcelona: són un bon exemple les mocions presentades als ajuntaments que s’adherien i sumaven a la iniciativa de tancament del CIE, el procés que es va iniciar al Parlament de Catalunya i que va concloure amb l'aprovació d'una moció pel Ple en la que, entre altres assumptes, s'instava al Ministeri de l'Interior a iniciar un procés per a tancar amb la major brevetat possible el CIE de Barcelona; així com també les darreres mobilitzacions davant del centre. Fruit d'aquest treball es presenta avui aquest text a l'Ajuntament de Badalona amb l'objectiu de seguir avançant cap a un canvi de paradigma en les polítiques de migració i estrangeria, que comporti deixar d'entendre la immigració com un problema per passar a concebre'l com un dret i com un fenomen social complex i consubstancial a qualsevol sistema social de

Secretaria General


qualsevol època històrica. Amb aquest propòsit és una primera passa fonamental, reclamar fermament el tancament dels CIE. El marc normatiu actual de la UE obliga a l'Estat a expulsar o regularitzar a les persones que es troben en situació irregular. Així s'estableix, en efecte, a la Directiva 2008/115/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre de 2008, relativa a normes i procediments comuns als Estats membres pel retorn de nacionals de tercers països en situació irregular (BOE num. 348, de 24 de desembre de 2008), coneguda com Directiva de Retorn. Però l'article 15.1 d'aquesta mateixa norma, quan regula l'internament previ a l'expulsió, per una part, exigeix que s'adoptin «amb eficàcia altres mesures suficients de caràcter menys coercitiu»; i, per una altra banda, disposa de caràcter potestatiu, en establir que «els Estats membres podran mantenir internats als nacionals de tercers països que siguin objecte de procediment de retorn». Per tant, si bé és possible, no és en cap cas obligatori que l'Estat espanyol o qualsevol altre estat de la UE compti amb un CIE. Amb respecte escrupolós a la legislació europea vigent, demà, amb majoria social i voluntat política, es poden tancar tots els CIE immediatament. Aquesta possibilitat esdevé una obligació, quan es constata (1) que els CIE resulten ineficients i innecessaris des del punt de vista de la funció que els ha estat encomanada; i (2) que als CIE es vulneren els drets més bàsics de les persones internes. 1. Tot i els termes de l'actual política migratòria (que, no obstant, segons s'ha indicat, s'hauria de reconsiderar), els CIE resulten ineficients i innecessaris. Del total de persones internades al 2014, 7340 segons dades del Ministeri de l'Interior, tan sols 3483 persones van ser efectivament expulsades, el que suposa un 47% del total. La majoria de persones que pateixen el brutal internament, per tant, son posades en llibertat, i no expulsades. Les dades, per tant, demostren que la mesura s'empra de manera abusiva, internant indegudament persones que per sé no són expulsables, i per altra banda, resulta ineficaç. Per tant, sense modificar els objectius i principis de les polítiques d'estrangeria, es podrien tancar els CIE amb caràcter immediat i l'impacte als fluxos migratoris seria pràcticament inexistent. A tot això es suma la conveniència de tenir en compte els alts costos que s'estan destinant a la detenció, internament i deportació de les persones migrants. El Ministeri de l'Interior ha reconegut una despesa de 8.8 milions d'euros anuals destinats a la gestió dels CIE, als quals s'han de sumar els 11.985.600 euros pressupostats a l'any actual per la execució de vols macro de deportació. El cost mitjà per persona internada, tot i que no hi ha dades públiques, se situa en 100 euros diaris, sense comptar el cost de les infraestructures. Una despesa sens dubte excessiva per les finalitats preteses. 2. Però la raó fonamental per exigir el tancament dels CIE es que, al marge de que la seva pròpia existència podria considerar-se contraria als Drets Humans, com així ho confirmen diverses sentencies del Tribunal Europeu del Drets Humans (TEDH), en que es reconeix que determinades condicions d'internament vulneren l'article 3 del CEDH (prohibició de la tortura o maltractaments o tractes inhumans o degradants), resulta provat que en aquests centres es vulneren sistemàticament els drets més bàsics de les persones internes. Les vulneracions, tal i com ha reconegut el propi Govern espanyol, no han cessat amb l'aprovació del reglament 162/2014, pel qual es regula el reglament de funcionament i règim interior dels Centres d'Internament d'Estrangers aprovat pel Reial Decret el 14 de març de 2014 (BOE num. 64 del 15 de març de 2014). El Reglament no ha comportat cap tipus de millora en la garantia dels drets de les persones internes, entre d'altres motius, perquè no ha limitat el propi marge d'arbitrarietat atribuït als directors dels CIE, i perquè ha fet cas omís d'aspectes essencials que havien tractat de garantir les resolucions dels diferents Jutges de Control. Els CIE constitueixen espais opacs als quals no es garanteixen adequadament drets tan bàsics com la salut física i psicològica, la educació o la identitat; però tampoc drets

Secretaria General


fonamentals com són el drets a la vida personal i familiar, a la intimitat, a la integritat física, a l'accés a la justícia, o fins i tot a la pròpia vida. Les persones privades de llibertat a un CIE, però també les del seu entorn -família, amistats- pateixen una situació personal extremadament dolorosa. I aquest patiment, com també altres vulneracions de drets, són més greus encara en el cas de les dones. Com afirma l'Associació per la Prevenció de la Tortura, les dones s'enfronten a una major vulnerabilitat i risc que els homes. S'ha provat que, entre les dones tancades als CIE, hi ha embarassades, víctimes de tràfic, possibles sol·licitants de protecció internacional, o mares que, en ser expulsades, deixaran a Espanya els seus fills i filles. També és important destacar que als CIE es continua internant a persones amb malalties físiques i psíquiques greus, reduint les possibilitats de rebre atenció mèdica especialitzada i continuar amb els tractaments. En aquest punt, no podem oblidar a Mohamed Abagui, Idrissa Dialo i Aramis Manukyan, que van morir al CIE de Barcelona entre el 2010 i el 2013. Finalment, no podem obviar la connexió que existeix entre l’ús de controls policials basats en perfils ètnics, els vols de deportació i la pràctica d'expulsions sense les garanties jurídiques adequades, tant des de les comissaries com des dels CIE. En primer lloc, els controls basats en perfils ètnics son il·legítims, discriminatoris, racistes i injustos, vulneren els drets fonamentals, atempten contra la dignitat, contra el dret a la lliure circulació i incompleixen els criteris fixats a la legalitat vigent, soscavant els principis de l'Estat de Dret. Amés, generen un imaginari estigmatitzador que relaciona migració i delinqüència, presentant la població migrada com malfactors i enemics, sempre sota sospita, el que origina xenofòbia i racisme social; reforçant també la sensació d'inseguretat i provoca una alarma social fabricada artificialment, degradant la convivència i la cohesió social als barris. Per una altra part, als vols de deportació no es garanteixen els drets fonamentals de les persones deportades. La prova més evident és que el Protocol de Deportació del Ministeri de l'Interior, de 2007, autoritza a la sedació forçosa de les persones que seran deportades, així com la seva immobilització amb brides, cordes o manilles, quan no amb camises de força. Finalment, també interessa posar de manifest l'ús, cada cop més generalitzat, de les expulsions des de comissaria (expulsions exprés), sent aquest un mecanisme que limita severament les garanties processals. Aquest tipus d'expulsió genera una forta indefensió, entre altres coses perquè no sempre és possible l'assistència lletrada durant la detenció, perquè el breu termini de temps del que es disposa pot vulnerar la tutela judicial efectiva (at. 24.1 CE) i perquè no es realitza una valoració individual de les circumstàncies particulars de les persones. En definitiva, resulta imprescindible entendre que el procediment d'expulsió forçosa exigeix, en tot cas, al menys defensa lletrada i revisió jurisdiccional de la pròpia ordre d'expulsió (que ha pogut ser dictada anys enrere). L'Ajuntament, en la seva condició d'institució més propera a la ciutadania, ha de posicionar-se contra aquestes i qualsevol altra pràctica o legislació que vulneri drets protegits pel Dret Internacional dels Drets Humans, per la Constitució Espanyola i per l'Estatut de Catalunya. Certament, els ajuntaments i ens locals, en tant que espais polítics de proximitat a la ciutadania i les institucions, ha de fomentar el desenvolupament de la democràcia i la igualtat en l'exercici dels drets, per la qual cosa, tenint en compte els principis de proximitat i subsidiarietat, ha de reclamar la garantia dels principis i drets constitucionals i internacionals. Per tant, amb els antecedents descrits, els Ple presenta els següents ACORDS 1. Manifestar el compromís de l'Ajuntament en treballar per l'eradicació del racisme a la ciutat i per garantir la igualtat de drets i oportunitats per tots els seus ciutadans i ciutadanes. 2. Manifestar el compromís d'emprendre mesures municipals en base a la legalitat i competències existents, amb l'objectiu de garantir que cap persona sigui identificada i detinguda per qüestions racials i privada de llibertat pel sol fet de trobar-se en situació administrativa irregular.

Secretaria General


3. Garantir el dret a lliure mobilitat al municipi de Badalona de totes les persones independentment del seu origen, condició social, cultural o religiós instant a les empreses adjudicatàries del transport públic a: 1- Assegurar que las tasques obligatòries de documentació acreditativa dels usuaris de transport públic no impliqui acreditar la seva situació administrativa. - Garantir que en compliment de la legalitat vigent, l’ús de la xarxa de transport públic no es vegi pertorbada per identificacions en base al perfil ètnic. 4. Instar al Govern de l'Estat espanyol que iniciï un procés que condueixi al tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers. 5. Instar al Govern espanyol que cessin les deportacions exprés, mitjançant les quals la policia deporta veïns i veïnes de la ciutat sota un règim de detenció de 72 hores, sense previ avís i, en molts casos, sense cap tipus d'assistència lletrada. Tanmateix. Instar que s’efectuï un desplegament normatiu de mesures cautelars alternatives a l’internament i a les expulsions exprés . 6. Instar al Ministeri de l'Interior que derogui, per vulnerar els drets fonamentals dels veïns i veïnes del municipi, el Protocol de Deportació de la Policia Nacional de 2007, que permet, entre d'altres mesures vulneradores de drets, la sedació forçosa, la immobilització mitjançant camises de força, brides o corretges de les persones que seran deportades. 7. Instar al Ministeri de l'Interior que no es realitzin deportacions en vols col·lectius, en tant que s'ha constatat un gran nombre de situacions de vulneració de drets, tant al procediment que s'empra per completar les places de cada aeronau, com als propis vols. 8. Traslladar aquest acords a l’Ajuntament de Barcelona, a SOS Racisme, a MIGRA STUDIUM, CIE campanya pro-tancament, a la Generalitat de Catalunya i al Ministeri de l’Interior del Govern d’Espanya. Paraula senyora Karlos Artemio Castilla Juárez, en representació de SOS Racisme. Assumpte: Defensa de la moció sobre el tancament definitiu del CIE de Barcelona.

SENYOR ARTEMIO: Molt bona tarda a totes i a tots, senyora presidenta, senyores y senyors regidors. Aquesta tarda vinc aquí en representació de SOS racisme Catalunya, però també m’interessa expressar-me com una persona que porta estudiant almenys cinc anys els temes relacionats amb la detenció de persones migrants estrangeres a Espanya, però també en el món. Senyalo això perquè moltes vegades sembla que el demanar que es tanqui un lloc com el centre d’internament d’estrangers de Barcelona, és senzillament retòrica o és senzillament una batalla política, quan en el fons i en realitat el que existeix són vulneracions de drets humans, són afectacions als drets humans. Això, ocorre perquè en els CIEs és on es duen a terme o allà és on s’executen unes conegudes com a mesures cautelars o una mesura cautelar, que d’acord amb la Llei d’estrangeria, té com a fi el que una vegada que una que es determini l’expulsió, devolució o denegació d’entrada d’una persona, aquesta pugui ser efectivament duta a terme. Malgrat això, si s’analitza de manera completa el que significa aquesta detenció, podem adonar-nos-en que en realitat el mateix fet de la detenció vulnera els drets humans. No pot passar desapercebut que també és cert que alguns tractats internacionals de drets humans, com fins i tot el Conveni Europeu de Drets Humans, autoritza que es pugui detenir a les persones, però aquestes detencions són temporals i sempre han d’estar vinculades a un procediment. Per què és rellevant? Perquè d’acord amb la Llei d’estrangeria espanyola el procediment d’expulsió i el procediment que té com a fi aconseguir aquesta expulsió, devolució o denegació d’entrada, ha de durant màxim vuit dies, que és en els procediments en els quals es pot internar a una persona. Malgrat això, l’internament que s’executa actualment és de fins a seixanta dies. Amb el que hi ha una clara diferència entre el que estableix o autoritzen els drets humans, i el que a la pràctica s’està duent a terme. Un altre problema és, i això és molt important i crec que és l’essència d’aquest punt i per què de la rellevància de demanar que es tanqui un centre d’internament o aquests llocs, que s’ha demostrat per diferents raons que allà també es comenten violacions de drets humans. S’ha dit pel Tribunal Europeu de Drets Humans que

Secretaria General


perquè una detenció sigui vàlida jurídicament no és suficient que sigui legal, perquè moltes vegades es diu, aquestes són legals, estan autoritzades, també ha d’evitar-se l’arbitrària. En aquestes situacions es dóna una arbitrarietat, en primer lloc perquè no és proporcional al fi que es busca. Si el fi que es busca és que la persona retorni de manera breu, sigui expulsada de manera prompta, no té raó alguna que existeixin llocs a on es priven les persones per més de seixanta dies o fins a seixanta dies. En segon lloc, un informe de la setmana passada del Defensor del Poble, ha dit que el 60 % de persones que passen per un centre d’internament en l’actualitat no són expulsades. Què significa això? Que tampoc és proporcional perquè s’està privant de llibertat a les persones pel simple fet d’haver comès un incompliment amb la Llei d’estrangeria, que no en tots els casos són faltes greus, que no en tots els casos porten una violació o inclús una sanció, però se’ls porta a aquests llocs per aquestes mateixes raons. El 23 de juliol de l’any passat, de l’any 2015, el Parlament de Catalunya ja va posar un exemple a tota Catalunya de per què és necessari tancar el Centre d’Internament. El dia d’avui és una oportunitat perquè Badalona se sumi al que ja va fer també l’Ajuntament de Barcelona en demostrar, en manifestar per què es vol una Barcelona, una Badalona, una Catalunya, sense llocs d’aquesta mena. I també això seria l’èxit, demostrar que Espanya pot tenir una política migratòria sense necessitat de violar drets humans, que podria dur a terme i implementar una política migratòria en la qual no hi hagi necessitat per la que privar de la llibertat a persones que l’únic que busquen sempre és una oportunitat. Moltes vegades es diu que són delinqüents o que han comès alguna violació a la Llei, si això és així, llavors ha de replantejar-se el per què i l’interès del tema en matèria penal, que es qüestioni si el sistema penal espanyol està funcionant, però això és diferent a una política migratòria. Puc donar més arguments, puc donar més raons de per què és necessari tancar un centre d’internament. L’últim que vull dir, que vull manifestar, és que sempre hi ha, i la pròpia Llei d’estrangeria les preveu, alternatives perquè realment es compleixin amb aquestes finalitats que estableix la llei, hi ha alternatives a l’aplicació d’aquesta mesura cautelar de l’internament. El problema és i ha estat que aquestes no estan desenvolupades ni en la Llei d’estrangeria, ni en el seu regalament. Tant de bo que aquesta moció, que la moció que es va fer ja a Barcelona i en el Parlament de Catalunya, serveixi també perquè els grups polítics que estan aquí representats i que a la vegada tenen representació a les Corts Generals, puguin presentar una iniciativa perquè es regulin aquestes mesures alternatives i aquestes mesures que no impliquin privació de la llibertat de les persones. Que es faci una política migratòria compatible amb els drets humans, si és que en veritat és vol ser un país de dreta humans. Moltes gràcies. SENYOR LÓPEZ: Yo quería explicar un poco la abstención de Ciudadanos. Nosotros pensamos que la legislación española establece que estos centros son centros no penitenciarios donde se interna cautelarmente a los extranjeros que están pendientes de una orden de expulsión a su país de origen. Pero sí que es cierto, como se ha manifestado aquí, que existen deficiencias e insuficiencias, sobretodo para garantizar que se respeten los derechos de los internos. Nosotros pensamos que se debe modificar el funcionamiento de los centros para que puedan llamar a sus familiares aunque no tengan dinero: para potenciar la función de los servicios sociales; para que se les informe de la posibilidad de solicitar asilo; para que se le avise, previamente a su expulsión, en el caso de que suceda; para que se de la cobertura sanitaria en el interior del centro y para que se asegure que las quejas se entreguen al juez de control rápidamente y se cumpla el secreto de las comunicaciones y el principio de celeridad. Esta es la razón por la cual Ciudadanos se abstiene. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyor Artemio. SENYOR ARTEMIO: Agrair, no per l’organització o de manera personal, sinó perquè és una decisió que realment pot canviar els drets humans a Espanya. I simplement per donar una resposta al que s’ha dit, insisteixo, les alternatives són la no privació de llibertat, en aquests llocs no hauríem de parlar de condicions mínimes de salubritat, de tot això. Simplement i enzillament aquests llocs no han d’existir perquè hi ha alternatives que poden

Secretaria General


i fan possible el compliment de les polítiques migratòries, sense privar a la llibertat, sens violar i sense afectar els drets humans. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies a vostès per l’oportunitat.

Votació S’aprova per majoria absoluta l’esmena a la totalitat. Vots a favor 14, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sra. Pastor, Botey i Guijarro) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb). Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López). En contra 10, del grup municipal de Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). En aquest moment entra al Saló de Sessions la regidora Teresa González Moreno, la qual passa a ocupar el seu escó. 1. Moció que presenta el Grup Municipal de Ciutadans-Ciudadanos-C's a favor d'una millora de la mobilitat i els accessos al barri de Nova Lloreda, en particular en l'entorn del Mercat de Lloreda i en la zona compresa entre Rambla Sant Joan i Av Lloreda. Dado que en el pleno de 31 mayo de 2016 se aprobó un dictamen de modificación del Plan General Metropolitano, por iniciativa del Ayuntamiento, de Badalona de transformación de uso de la parcela de la Rambla de San Juan 103 – Mercado de Lloreda -, de uso mercado privado a uso comercial y/o deportivo. Dado que en la Comisiones informativas de Badalona Habitable, Próspera y Sostenible del mes de junio y el mes de julio, y en el orden del día previsto inicialmente para el pleno del mes pasado, y seguramente para este, aparecía un punto que trataba de la modificación del Plan General Metropolitano, por iniciativa del Ayuntamiento, en el barrio de Nova Lloreda, dónde se proponía modificar la ordenación de varias parcelas y se creaba una zona de ordenación volumétrica específica (clave 18) en la confluencia de la Avenida de Lloreda y Rambla San Juan, junto a la gasolinera de REPSOL. Dictamen que fue retirado antes del inicio de la sesión del pleno de junio. Dado que el Plan General Metropolitano (PGM) y Plan Especial de Reforma Interior del Sector de Nova Lloreda (PERI) son de 1976 y de 1988, respectivamente. Dado que en la memoria del PERI de 1988 se intentaba, entre otros objetivos, absorber el exceso de superficie de techo existente en los bloques ya construidos y que desde entonces se han construido varios edificios de 10 o más alturas en el barrio que hacen que sea uno de los más densamente poblados de la ciudad, según el Plan de Movilidad Urbana y Sostenible (PMUS) del municipio de Badalona para los años 2013-2018, aprobado en el Pleno de junio de 2016, el barrio tiene 53.256 habitantes/km2. Dado que en el PMUS existen estudios específicos de barrios con especial dificultad de movilidad interior y accesibilidad, como son los de Santo Cristo y Dalt de la Vila, pero no para el barrio de Nova Lloreda. Dado que en el PMUS, se recoge que la Rambla de San Juan es una vía principal urbana y la Av. de Lloreda una vía secundaria urbana, con un alto tráfico de vehículos y personas, sobre todo la primera de ellas, y particularmente en lo que se refiere al transporte de autobús. Dado que en las zonas del Mercado de Lloreda y en la de confluencia entre la Rambla de San Juan y la Avenida de Lloreda, junto a la gasolinera de REPSOL, es posible fácilmente realizar mejoras: de accesibilidad peatonal para viandantes en general y personas con diversidad funcional en particular, de tráfico de vehículos, de seguridad vial, de acceso al

Secretaria General


transporte público, e incluso de prevención de catástrofes y acceso de ambulancias o bomberos. Dado que las modificaciones y revisiones del PGM y los Planes Especiales de los barrios de nuestra ciudad, son una oportunidad para realizar actuaciones urbanísticas puntales que mejoren el ecosistema urbano, y en particular, la movilidad, la seguridad, y la sostenibilidad del barrio, respetando la iniciativa privada y pública que puede mejorar de la actividad económica, como sucede en esta ocasión en el barrio de Nova Lloreda, pero que se pueden extender a todos los barrios de la ciudad. Es por todo esto que el Grupo Municipal de Ciutadans - Ciudadanos, propone al Pleno de Badalona la adopción de los siguientes acuerdos. Propuesta de acuerdo: 1. Que cuando se proponga una propuesta urbanística de modificación o revisión de la clasificación o calificación de suelo, se estudien posibles actuaciones urbanísticas puntuales en el entorno que mejoren la movilidad, la seguridad, y la sostenibilidad, siendo incluidas en la medida de lo posible en la modificación propuesta. 2. Que en el entorno del Mercado de Lloreda, el gobierno municipal trabaje y elabore una propuesta de actuación urbanística que sea incluida en el presupuesto de inversiones de esta legislatura, para la mejora de la movilidad y sostenibilidad. 3. Que en la confluencia de la Avenida de Lloreda con Rambla de San Juan, y antes de que se decida la recalificación definitiva de los terrenos colindantes y la propuesta de edificabilidad, el gobierno municipal realice un estudio de movilidad, seguridad vial, y de prevención de riesgos, teniendo en cuenta:

a. La existencia de un cruce de vías peligroso. b. La existencia de una gasolinera de REPSOL c. La accesibilidad al barrio. d. El transporte público, su mejora y acceso. e. La densidad de habitantes en la zona. f. El techo residencial ya construido, respecto al previsto en los planes existentes.

4. Que en el caso de que el Pleno considere en un futuro la recalificación de los terrenos de la Avenida de Lloreda con Rambla de San Juan, de zona verde a edificabilidad con volumetría específica, las posibles actuaciones urbanísticas de mejora propuestas, a raíz del punto 3 de los acuerdos, sean presupuestadas y ordenadas en el presupuesto de inversiones de esta legislatura. 5. Que se informe de los acuerdos al Departamento de Territorio y Sostenibilidad de la Generalitat de Cataluña, a la Comisión Territorial de Urbanismo del Área Metropolitana de Barcelona, a todas las Asociaciones de Vecinos de la ciudad y a las Asociaciones y Entidades del barrio de Nova Lloreda. SENYOR LÓPEZ: La moción nace de que los últimos Plenos, en el de hoy y el anterior, y en las últimas Informativas de Badalona Habitable, hemos visto como se recalifican propiedades privadas, para dar un uso, por ejemplo el Mercado de Lloreda se cambia el uso de mercado a comercial, con un beneficio particular. En el caso de la confluencia de la Avenida Lloreda – Rambla de San Juan se cambia de zona verde a edificable. Y no advertimos que a lo mejor en la zona de modificación hay problemas de movilidad, problemas de accesibilidad, problemas de transporte público, problemas de seguridad vial, accesibilidad de bomberos, etc. Entonces, aunque nace, como decía, por dos modificaciones del Plan General Metropolitano, que tienen que ver con Lloreda, yo lo trasladaría a cualquier barrio de la ciudad. O sea, cuando hagamos una modificación de del Plan General o de un plan especial de reforma interior, aprovechemos para ver en el entorno de la zona que se modifica, la clasificación, hacer cambio de movilidad. En este caso yo propongo de que además de que se haga ese estudio para mejorar la movilidad y la accesibilidad, las inversiones necesarias se incluyan en el Plan de inversión de esta legislatura. Y quería resaltar también que he consultado si el Plan de movilidad urbana y

Secretaria General


sostenible que aprobamos recientemente, incluía en este caso, alguna actuación en estos barrios, y he comprobado que existen propuestas generales y luego planes especiales para barrios, posiblemente con más necesidad que Lloreda, como es Sant Cristo o Dalt la Vila, pero eso no quita que aprovechemos esas modificaciones puntuales para mejorar la movilidad del barrio. SENYOR SUBIRANA: Nosaltres, o jo en particular, votarem a favor perquè són aquelles qüestions que he dit abans, en el punt que ens ha precedit d’aquest tema, que és una qüestió que hi ha un període ara d’al·legacions i que el que estem votant ara no deixa de ser al·legacions a tot aquell planejament que s’ha votat inicialment fa una hora. Per tant, utilitzar les mocions per fer al·legacions de planejament, aquí mai no ho hem fet i potser obrim un meló que ja han obert en d’altres plens i sempre per part del representant de Ciutadans, però que crec que quan parlem d’al·legacions s’han de fer en el període que toca i en el punt que toca, no en una moció, perquè sinó entraríem cada grup a presentar al·legacions de projectes urbanístics cada Ple, perquè a partir d’aquí jo seré el primer que ho faré. Nosaltres votarem a favor, però votem a favor perquè estem d’acord amb moltes de les coses que es diu i que segurament nosaltres les presentarem com deia abans, a al·legació. Però sí que demanaria al representant de Ciutadans, que ens limitem a quan sigui una moció moció, per demanar alguna cosa més en concret, però que no presentem mocions que siguin al·legacions a projectes urbanístics. El vot és a favor de la moció pel contingut de la moció. SENYOR LLADÓ: Primer un aclariment, tot dictamen que passa pel Ple i especialment una modificació de Pla General Metropolità, requereix sempre de l’acompanyament d’una sèrie d’infromes preceptius entre els quals clarament sempre hi ha els de mobilitat i els de seguretat etc. És a dir, que qualsevol tramitació urbanística que es fa, no a Badalona, sinó a tot el territori nacional de Catalunya, per la Llei d’urbanisme ja té unes garanties mínimes. De totes maneres d’aquesta moció, de la qual ja anuncio que les tres forces de Govern ens abstindrem, però sí que m’agradaria remarcar una cosa, que és que en l’esperit de la moció, amb aquesta voluntat de fer una mirada més global, més integral del barri, la compartim i fins i tot coincidim amb bona part del diagnòstic que fa. I per tant, aquí ens trobarem segur amb propostes amb les quals crec que trobarem un consens de millora d’un barri molt particular, que s’assembla molt poc a altres barris i que per tant, té unes problemàtiques molt especials, i que segurament durant molt de temps ha estat força oblidat de les polítiques públiques vinculades amb l’accessibilitat i la mobilitat. Per tant aquí, segur que ens trobarem. Ens abstenim tanmateix, una mica arrel, també compartint una mica la reflexió del regidor Subirana, i afegint també una cosa que ens preocupa una mica, que és la decisió del pressupost i d’allò que s’inclou en el pressupost, creiem que és prou important com perquè sigui tractat en el moment que toqui i de la manera que toqui, i no tant a cop de moció. Per tant, aquestes mocions que sempre tenen un punt d’acord d’aprofitem per col·locar i assegurar la partida pressupostària a cop de moció, sense poder debatre amb la visió de conjunt, no ens sembla que sigui la manera. De tota manera insisteixo, compartim l’esperit, segur que ens trobem amb bona part dels temes que es proposen i en tot cas ens abstenim. SENYOR GRÀCIA: Gràcies alcaldessa, bona tarda regidors, regidores, veïns, veïnes. Jo en primer lloc voldria posar de context la moció que presenta el grup de Ciutadans, perquè és una moció independent, única, d’un barri que té una problemàtica en concret, però no ens agradaria com a grup municipal, que s’oblidessin altres barris amb problemàtiques iguals o més greus, i parlaríem del barri de Sant Crist, parlaríem del barri de la Salut, altres barris que tenen problemàtiques iguals o majors, com ja he comentat. Dit això, evidentment nosaltres no podem votar en contra d’una moció que apel·la i que va en la línia de millorar l’accessibilitat, la mobilitat i la seguretat vial d’un barri tan densament poblat, com és el barri de Nova Lloreda i per extensió el barri de Lloreda. En alguna cosa amb la que no puc estar d’acord amb el senyor Oriol Lladó és que aquest barri ha estat bastant oblidat, res més lluny de la realitat, perquè en els dos últims anys de la legislatura passada Nova Lloreda va passar de ser un camp de mines, perquè no es podia transitar pel mateix, a renovar-se tots

Secretaria General


els espais interiors i a crear-se vuit rampes noves d’accessibilitat. No suficients, evidentment, s’ha de seguir treballant en la línia de dotar aquest barri d’accessibiltiat perquè és un barri molt complex donat que hi ha diferents alçades en la construcció dels diferents blocs de pisos. Y una mica per posar també de relleu el que comenta el senyor López y la moció que presenta, doncs també fer èmfasi a part de tota la renovació dels interiors que es van fer i no menys important per la seva importància en el seu enclavament central, el Parc de Nova Lloreda que va dotar una accessibilitat a través del mateix parc per a les persones amb mobilitat reduïda, també en l’asfaltat de les vies més importants del barri, Riu Mogent, Riu Congost, Rambla Sant Joan, que evidentment són un valor capital per millorar la seguretat vial de trànsit en el barri. Evidentment nosaltres votarem a favor de la moció, puntualitzant que no es quedi de forma independent, sinó que s’ha de treballar de forma global a tota la ciutat, y posant de relleu el treball que es va fer especialment durant els anys 2013, 2014 i 2015. SENYOR LÓPEZ: La moción tiene un ámbito superior al barrio de Lloreda. Yo creo que cuando hagamos una modificación de Plan General, es una cosa que no tiene porque tener prisa, podemos pensar de mejorar los accesos al entorno que se modifica. Y estoy de acuerdo en que no es el barrio de Lloreda el que más lo necesita, que hay otos barrios que lo necesitan más. Y animo al regidor señor Subirana, a que presente mociones que tengan que ver con la ciudad, porque de las ocho mociones que hay en este Pleno, solo hay dos que tienen que ver con la ciudad, las otras seis, las aprobemos o no las aprobemos, las discutamos o no las discutamos, no tenemos ninguna competencia para que se lleven a cabo. Por lo tanto, si ustedes quieren que sigamos perdiendo el tempo lo podemos perder, yo animo al señor Subirana a que presente mociones que tengan que ver con la ciudad, que tengan que ver con barrios concretos y que trabajemos todos juntos para solucionar los problemas.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Convergència i Unió (sr. Subirana), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). Abstencions 10, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb). 2. Moció que presenta el Grup Municipal del Partit Popular per erradicar el Mercat de la Misèria i el top manta a Badalona. L’espai públic és un dels valors més preuats de la nostra societat i el seu ús és, alhora, un dels màxims exponents de la societat democràtica. Poder gaudir del mateix d’una forma lliure i civilitzada és un dret bàsic de la nostra societat, i són les administracions, especialment les locals, les que tenen el deure de vetllar perquè l’espai públic sigui un espai de convivència i pau, on no hi hagi conflicte i on tots respectem les normes que garanteixen l’ordre necessari establert. Tant és així, que els primers en respectar aquest pacte social som els ciutadans, però quan això no es compleix, entra en joc el paper de l’Administració la qual ha d’actuar amb tota la contundència de la llei per tal de garantir els drets i obligacions que ens permeten assolir la convivència social. Veiem amb preocupació com l’activitat de la venda ambulant il·legal a l’espai públic de molts municipis, sobretot turístics, de la província, augmenta dia rere dia davant la passivitat de les administracions. Si bé aquest fenomen no és nou i ha estat present als nostres municipis des de fa anys, la manca de voluntat explícita i el bonisme ingenu d’algunes administracions per solucionar el

Secretaria General


problema, ha provocat un efecte crida que ha generat àmplies concentracions de venedors il·legals, ocupant, irrompent i dificultant el pas dels vianants en l’espai públic; creant així una imatge d’inseguretat i degradació dels nostres municipis. En el cas de Badalona, hem pogut veure com en els últims mesos ha tornat a aparèixer el fenomen del “mercat de la misèria” al barri de Sant Roc. A l’any 2011, el govern del Partit Popular va iniciar un seguit d’actuacions coordinades entres els cossos policials de Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i els serveis municipals de l’Ajuntament, que el van fer desaparèixer en només 15 dies. En aquest sentit, l’Ajuntament de Badalona, com a administració que ha de vetllar pel comerç legal de la nostra ciutat ha d’actuar de forma immediata per garantir l’ordenació de l’espai públic, ja que els diferents col·lectius de comerciants, veïns i en definitiva, veïns de Badalona es veuen absolutament desemparats davant d’aquesta situació a la qual no se li posa ninguna solució des de fa mesos. L’Ajuntament de Badalona té la obligació d’actuar i demanar a la resta d’administracions per resoldre una situació perjudicial pels comerciants i veïns de la zona. Però sobretot, el govern municipal no pot permetre que amb l’aparició del “mercat de la misèria” es segueixi degradant la imatge dels barris de Sant Roc i Artigues de la nostra ciutat. És hora d’exigir a les administracions, cadascú en l’àmbit de les seves competències, que actuïn de forma immediata contra la venda il·legal que es produeix de forma massiva i reiterada a Badalona i a diversos municipis del nostre entorn, com es el cas de Barcelona. ACORDS 1. Mostrar el nostre desacord amb aquelles activitats de comerç il·legal a la via pública dels nostres municipis i exigir a les autoritats competents que actuïn amb la màxima fermesa per perseguir aquestes conductes. 2. Exigir que es persegueixi amb la mateixa contundència a les organitzacions que importen, produeixen i distribueixen els béns que després són distribuïts de forma il·legal a la via pública. 3. Informar del resultat d’aquesta moció a l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Adrià, l’Associació de Comerciants de Badalona, l’Associació de Marxants de Badalona i la Federació d’Associació de Veïns de Badalona. SENYOR JURADO: Primer fer una petita rectificació in voce, senyor secretari, en el punt tercer, afegint també que se li comuniqui a l’Associació de Marxants de Badalona, que no està inclosa per un error, no només als comerciants, sinó als marxants de Badalona. I si em permet, com a proposant de la moció passaré a defensar el perquè la presentem. L’espai públic és un dels valors més preuats d’una societat. Poder gaudir d’una forma lliure i civilitzada és un dret bàsic de tots els badalonins. I són les administracions, espacialment les locals, en aquest cas l’Ajuntament, les que tenim el deure de vetllar perquè l’espai públic sigui un espai de convivència i de pau i no hi hagi conflicte. On tots respectin les normes i que garanteixin l’ordre establert. Respectar aquest pacte social, ciutadà és un obligació que l’Ajuntament ha d’exercitar. Per això, quan no es compleix, entre en joc el paper de l’Ajuntament que ha d’actuar amb tota contundència per garantir els drets i obligacions que ens permetin assumir aquesta convivència social. Veiem amb preocupació com l’activitat de la venda ambulant il·legal en els espais públics de Badalona està imposant-se de nou quan ja estava eradicada. Aquest fenomen no és nou, ha estat present en el nostre municipi durant molt de temps. La falta de voluntat i el bonisme ingenu d’algunes administracions per solucionar aquest problema, ha provocat un efecte crida que ha generat àmplies concentracions de venedors il·legals ocupant, trencant i dificultant els pas de vianants i creant així una imatge d’inseguretat i degradació del nostre municipi i de la nostra ciutat. La venda il·legal perjudica a PIMES, autònoms, comerciants i als marxants dels mercats de Badalona. Genera greus problemes de convivència en l’espai públic, dóna sensació d’impunitat. Trasllada una imatge bastant lamentable provocant un estat de falta de salubritat molt important, ja que no poden vostè obviar que molts dels productes que es

Secretaria General


venen són producte de la recollida de contenidors i d’escombraries. I són productes, no de baixa qualitat, sinó que provoquen o poden provocar problemes d’insalubritat o malalties. Per tant, falten menys paraules, menys bonisme i més actuacions per part d’aquest Ajuntament i d’aquest equip de Govern. S’ha d’apostar per una acció coordinada de Mossos d’Esquadra en matèria de seguretat, de Policia Nacional en matèria d’immigració, de Guàrdia Urbana en matèria de via pública i de serveis d’odre i neteja de l’Ajuntament. No és simplement una proposta, sinó una avaluació de com es va eradicar aquest tipus de mercat a l’any 2011, un mes després que entrés a governar l’anterior equip de Govern del Partit Popular, i que vam trigar quinze dies en el eliminar a les més de quatre-centes persones que cada dia o cada dimarts es posaven a vendre productes d’aquesta baixa qualitat i d’aquesta baixa salubritat. I que quan va tornar a repuntar en el 2012 i d’una manera periòdica, ho anàvem eliminant, i en els mitjans apareix. I ho tornàvem a fer cada vegada, responent amb actuacions contundents en defensa de la convivència i de les normes municipals. Per tant, aquest és el motiu, ja que s’està potenciant i està apareixent de nou aquest fenomen d’una manera molt seriosa en els mercats municipals, tant de Badalona, com fins i tot de Sant Adrià, que també participava en totes aquestes operatives, cadascú en l’àmbit de la seva competència, el que ens porta a presentar aquesta moció i demanar que aquest Govern assumeixi la seva responsabilitat i posi de nou en marxa els mitjans per eliminar aquesta venda il·legal, que perjudica, com hem dit, a persones, no només als marxants, que paguen els seus impostos, sinó també a persones que comprant aquest gènere puguin adquirir algun tipus de malaltia. SENYOR LÓPEZ: Creo que ahora con el cambio que se ha hecho, que si no he entendido mal, se quita el punto cuatro, el voto de ciudadanos será a favor. SENYORA ROTGER: Ara aquí podríem parlar de com potenciar els encants de la ciutat. Podríem parlar de convivència a l’espai públic. Podríem parlar dins i tot de, si cosa que es diu mercat de la misèria, que no és res més que gent que ven coses trobades al contenidor, ha de tenir una resposta només policial, com defensa el Partit Popular. Però no entrarem a cap d’aquests debats ara perquè aquesta moció parteix d’una mentida conscient i malintencionada. Diu que a Sant Roc i a Artigues hi ha mercat de la misèria, ho hem comprovat personalment diversos cops els últims mesos, tinc informes de la Guàrdia Urbana de Badalona aquí mateix, que diuen que no hi ha mercat de la misèria actualment a Badalona. Fins i tot vaig anar a parlar d’aquest tema amb la tinent d’alcalde de Sant Adrià, el cap de la Guàrdia Urbana de Sant Adrià, el dimarts passat vam anar als encants, avui hi hem tornat, no existeix cap mercat de la misèria, tampoc hi ha top manta. El grup Popular vol tornar a fer por a la gent, que és el que fan, ocupació de l’espai públic, delicte, perjudici als comerciants... Fins i tot a la primera versió de la moció embolicava el tema amb l’expulsió dels immigrants. Amb això no ens hi trobaran al Govern, no ens interessa l’alarma interessada i irresponsable. Per això, hi votarem en contra. SENYOR MAÑAS: Només manifestar el nostre vot en contra i posar un exemple. Aquesta moció utilitza a quatre paràgrafs primers de la seva part expositiva copiats textualment d’un manifest dels Amics de les Rambles de Barcelona, per acabar parlant del mercat de la misèria de Sant Roc i de l’expulsió dels immigrants il·legals. Jo crec que només aquest exemple d’agafar quatre paràgraf d’un manifest de l’Associació dels Amics de les Rambles de Barcelona, posar-los en una moció al Ple de l’Ajuntament de Badalona textuals, per acabar proposant uns acords que fan referència a competències del Govern Central, com pot ser la política d’estrangeria, com hem vist anteriorment, o com pot ser el control de les màfies que entren, suposo que per alguna duana de l’Estat Espanyol i amb complicitats d’autoritats de molt alt nivell, milers de tones de mercaderia que també és competència de l’agència tributària de l’Estat Espanyol. Manifestar el nostre vot contrari i felicitar a l’Associació d’Amics de les Rambles de Barcelona que han transcendit les seves fronteres i han servit d’inspiració al Partit Popular de Badalona. SENYOR GUIJARRO: Quedi clar que a banda del punt quatre, s’ha suprimit el punt dos, parlo de la proposta inicial de la moció, i s’ha tret la terminologia non grata a l’hora de parlar

Secretaria General


d’activitats. Ho dic en el sentit que nosaltres no estàvem gens d’acord amb el redactat inicial i hem fet tota aquesta sèrie d’esmenes que ens han acceptat des del grup Popular. Val a dir que per valorar la moció em centraré amb els acords, perquè clar, l’explicació del senyor Jurado no sé, en fi, crec que ha anat massa lluny del que és merament una moció que vol posar l’accent sobre que no es practiqui comerç il·legal en aquest sentit i donar suport als i les nostres comerciants. En aquest sentit, nosaltres votarem a favor a la darrera versió de la moció presentada. SENYOR JURADO: Per contestar a la representant d’Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, vostè no ha anat al Mercat de Sant Roc, vostè no hi ha estat aquest matí com hi he estat jo. Ja li enviaré les fotots i després em diu vostè si el que li han dit és veritat o és mentida. Aquets matí hi havia gran quantitat de venedors il·legals i venent productes recollits de les escombraries. Li enviaré les fotografies. I una altra vegada quan contesti dient m’han dit, vagi-hi, i si no gosa a anar-hi sola m’ho diu i l’acompanyaré i li ho ensenyaré, per si no ho ha vist vostè o ha passat per una altres lloc. SENYORA TALEB: Només comentar que com a regidora del districte sis, no només hi hem anat una vegada, o dos, o tres, sinó que fa temps que estem fent el control i no existeix el mercat de la misèria. I també li dic una cosa, aquest matí no només la regidora Agnès, no ha estat sola, hi ha anat un grup de gent i tenim fotografies també, amb el que potser està parlant d’una altra zona. SENYOR JURADO: Hem anant a mercats diferents vostè i jo, però jo li asseguro que he anat a Sant Roc, jo no sé si coneix Sant Roc. SENYORA ALCALDESSA: Miri senyor Jurado, crec que hi ha uns mínims de respecte. SENYORA TALEB: Miri senyor Jurado, jo crec que hauria de començar a tenir respecte per les persones. Si explico el tracte que vostè em va dedicar fa temps i el que va passar ahir, però no entraré en això. Li asseguro que hem estat en el mercat que tu dius que és el mercat de la misèria, i no existeix aquest mercat, existeix en el teu pensament i en la teva ment i potser en el pensament del Partit Popular. Però és que no existeix, i tenim fotos, i hi hem estat aquest matí, hi ha estat la regidora Agnès. Per tant, si voleu veure les fotos les podem passar. I tenim informes també de la Guàrdia Urbana, la Guàrdia Urbana també menteix? També menteix? A part, s’han retirat els dos punts, però no sé si jo entenc bé l’idioma, però l’han defensat d’una manera basant-se en aquests dos punts. No vull seguir. SENYORA ALCALDESSA: En tot cas, per tancar aquest debat, sí que demanaria que les mocions s’ajustessin al que demanen en el seu títol o en el seu objectiu i que no barregéssim coses, perquè quan es parla del mercat de la misèria es parla d’una cosa molt concreta, ubicada a una zona molt concreta i sabem que això no existeix, està comprovat i tinc a la seva disposició tots els informes policials que parlen de les revisions que s’han fet respecte a això. Tenim també, tots els informes sobre la feina, la tasca ingent que fa la policia local en el seguiment dels establiments per tots els temes de falsificacions i dels temes del comerç il·legal. Aquesta no és una realitat que estigui creixent a la ciutat. I en tot cas, penso que s’ha de tenir una mica de responsabilitat a l’hora d’escriure les mocions i no posar-hi falsedats. I hi ha una falsedat important que no puc deixar de dir en el moment de tancar aquest punt, que és el de dir que en quinze dies es va eradicar, senzillament perquè li puc ensenyar aquí totes les mostres dels anys posteriors als que vostès diuen, en què hi ha publicacions, articles i notícies en les que es denuncia el tema del pont de l’autopista, focus de vandalisme entre Badalona i Sant Adrià, abril de 2014 etc. Per tant, no fem demagògia d’aquest punt, crec que tenim suficient maduresa política per saber de què estem parlant, no farem un concurs de fotografies, però sí que crec que hi ha d’haver un respecte per la feina que està fent la Guàrdia Urbana, els coordinadors i regidors de districte, la feina conjunta que es fa amb Sant Adrià, Santa Coloma i Badalona, amb Mossos d’Esquadra amb patrullades conjuntes. Tot això està documentat, per tant, malgrat l’equilibri i la composició del Consistori farà que s’aprovi aquesta moció, vull deixar

Secretaria General


constància que el que justifica el text ‘aquesta moció no s’està produint. Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). En contra 10, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb). 3. Moció que presenta el Grup Municipal Socialista per incentivar l'assoliment d'un salari mínim de referència de 1000 € pels treballadors i treballadores contractats per l'Ajuntament. Atès que la crisis dels darrers anys ha impactat negativament en la vida de moltes persones a Catalunya, Espanya i Europa. Atès que la reforma laboral aprovada pel Partit Popular, amb el suport de Convergència i Unió, ha incrementat la taxa d'atur alhora que ha augmentat la precarietat laboral de molts treballadors i treballadores a l'Estat espanyol, els quals han vist reduir els seus salaris fins el 30-40%. Atès que al nostre municipi, amb un índex d’atur del 12,80% (16.328 persones aturades), ha disminuït el poder adquisitiu dels ciutadans i ciutadanes, alhora que s’han vist incrementades les situacions de vulnerabilitat i/o inequitat social. Atès que diferents experts i expertes del món acadèmic i sindical asseguren que el salari de referència s’hauria de situar entorn el 60% del sou mig (24.254 €), el que significaria una retribució anual de com a mínim 15.000 € (amb un salari mensual de 1.071,4 € i 14 pagues). Ateses algunes iniciatives importants en aquest mateix sentit com la posada en marxa per la Plataforma ciutadana ANEM A MIL que té com a objectiu aconseguir un salari digne i que estableix un salari mínim referencial de 1.000 euros, que comportarà un increment dels ingressos públics en concepte de rendes del treball i de cotitzacions al sistema de seguretat social que han de servir per a incentivar l’ocupació i el seu manteniment via bonificacions a la contractació per a microempreses i PIME’s. Cal treballar en la generació d’incentius per la formació i en la millora de la productivitat dels treballadors i treballadores. Amb un salari mínim referencial més alt augmentarà la capacitat de consum i l’activitat econòmica. Així, s’assolirà una distribució de la renda més justa i una societat més cohesionada. A més, aquest salari impulsarà un canvi de model laboral i productiu sobre la base de salaris dignes per a tothom. Un impuls que iniciem ja des de l’acció dels governs municipals. Atès que des del Grup Municipal Socialista creiem fermament que un salari de referència facilitaria, a més d’assegurar les necessitats bàsiques, una major estabilitat a les plantilles i als mercats locals, alhora que milloraria l’eficiència, la productivitat i la qualitat, incrementaria el consum i faria del nostre municipi més competitiu, inclusiu i cohesionat. Per tot això sol·licitem al ple l’adopció dels següents: ACORDS 1. Avançar cap a l’objectiu d’assegurar que els salaris del personal al servei de l’Ajuntament no siguin inferiors als 1.000 euros bruts mensuals en 14 pagues durant aquest mandat. 2. L’Ajuntament informarà de les mesures adoptades per fer possibles aquests objectius i treballarà amb les empreses del municipi i les empreses que presentin a licitacions públiques per tal de millorar les condicions salarials dels treballadors i treballadores amb sous més baixos per rendir al mínim de 1.000 euros. En aquest sentit, estudiar i si s’escau adoptar les mesures normatives que incentivin les empreses subcontractades o receptores

Secretaria General


de recursos municipals a adoptar el salari de referència de 1.000 euros entre el seu personal contractat, sempre que sigui compatible amb altres mesures socials. 3. Participar activament en la creació d'un espai territorial de diàleg i debat amb els sindicats, les patronals, la resta d'administracions i forces polítiques entorn el Salari Mínim de Referència. 4. Instar la Generalitat de Catalunya que promogui i apliqui un acord sobre el salari de referència i aprovar els pressupostos adequats per fer-hi front als contractes públics i als delegats en altres administracions locals i comarcals. 5. Instar a les diferents administracions supramunicipals a què promoguin l'ús de clàusules socials en general, i l'aplicació del salari de referència en particular, a la contractació pública. 6. Traslladar aquests acords al Parlament de Catalunya, a la Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, al Conseller d'Empresa i Coneixement, i al Conseller d'Economia i Hisenda, al Consell Comarcal del Barcelonès, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis, a l’Associació Anem A Mil, a les Seccions Sindicals de Badalona i a la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVB). Esmena que presenta el Grup Municipal Socialista a la totalitat de la moció per incentivar l'assoliment d'un salari mínim de referència de 1000 € pels treballadors i treballadores contractats per l'Ajuntament. Atès que la crisis dels darrers anys ha impactat negativament en la vida de moltes persones a Catalunya, Espanya i Europa. Atès que la reforma laboral aprovada pel Partit Popular, amb el suport de Convergència i Unió, ha incrementat la taxa d'atur alhora que ha augmentat la precarietat laboral de molts treballadors i treballadores a l'Estat espanyol, els quals han vist reduir els seus salaris fins el 30-40%. Atès que al nostre municipi, amb un índex d’atur del 12,80% (16.328 persones aturades), ha disminuït el poder adquisitiu dels ciutadans i ciutadanes, alhora que s’han vist incrementades les situacions de vulnerabilitat i/o inequitat social. Atès que diferents experts i expertes del món acadèmic i sindical asseguren que el salari de referència s’hauria de situar entorn el 60% del sou mig (24.254 €), el que significaria una retribució anual de com a mínim 15.000 € (amb un salari mensual de 1.071,4 € i 14 pagues). Ateses algunes iniciatives importants en aquest mateix sentit com la posada en marxa per la Plataforma ciutadana ANEM A MIL que té com a objectiu aconseguir un salari digne i que estableix un salari mínim referencial de 1.000 euros, que comportarà un increment dels ingressos públics en concepte de rendes del treball i de cotitzacions al sistema de seguretat social que han de servir per a incentivar l’ocupació i el seu manteniment via bonificacions a la contractació per a microempreses i PIME’s. Cal treballar en la generació d’incentius per la formació i en la millora de la productivitat dels treballadors i treballadores. Amb un salari mínim referencial més alt augmentarà la capacitat de consum i l’activitat econòmica. Així, s’assolirà una distribució de la renda més justa i una societat més cohesionada. A més, aquest salari impulsarà un canvi de model laboral i productiu sobre la base de salaris dignes per a tothom. Un impuls que iniciem ja des de l’acció dels governs municipals. Atès que des del Grup Municipal Socialista creiem fermament que un salari de referència facilitaria, a més d’assegurar les necessitats bàsiques, una major estabilitat a les plantilles i als mercats locals, alhora que milloraria l’eficiència, la productivitat i la qualitat, incrementaria el consum i faria del nostre municipi més competitiu, inclusiu i cohesionat. Per tot això sol·licitem al ple l’adopció dels següents: ACORDS 1. Avançar, durant aquest mandat, cap a l’objectiu d’assegurar que els salaris del personal al servei de l’Ajuntament no siguin inferiors als 1.000 euros bruts mensuals en 14 pagues.

Secretaria General


2. L’Ajuntament informarà de les mesures adoptades per fer possibles aquests objectius i treballarà amb les empreses del municipi i les empreses que presentin a licitacions públiques per tal de millorar les condicions salarials dels treballadors i treballadores amb sous més baixos per rendir al mínim de 1.000 euros. En aquest sentit, estudiar i si s’escau adoptar les mesures normatives que incentivin les empreses subcontractades o receptores de recursos municipals a adoptar el salari de referència de 1.000 euros entre el seu personal contractat, sempre que sigui compatible amb altres mesures socials. 3. Participar activament en la creació d'un espai territorial de diàleg i debat amb els sindicats, les patronals, la resta d'administracions i forces polítiques entorn el Salari Mínim de Referència. 4. Instar la Generalitat de Catalunya que promogui i apliqui un acord sobre el salari de referència i aprovar els pressupostos adequats per fer-hi front als contractes públics i als delegats en altres administracions locals i comarcals. 5. Instar a les diferents administracions supramunicipals a què promoguin l'ús de clàusules socials en general, i l'aplicació del salari de referència en particular, a la contractació pública. 6. Instar al govern de l’estat a la derogació immediata i urgent de la llei 27/2013 de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local amb l’objectiu de reforçar l’autonomia local, garantir un sistema de finances estable i proporcional a unes competències ben definides dels ens locals perquè es puguin millorar les condicions de les treballadores i treballadors públics. 7. Traslladar aquests acords al Parlament de Catalunya, a la Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, al Conseller d'Empresa i Coneixement, i al Conseller d'Economia i Hisenda, al Consell Comarcal del Barcelonès, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis, a l’Associació Anem A Mil, a les Seccions Sindicals de Badalona i a la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVB) SENYO PASTOR: Bé, tal com ha llegit el secretari, nosaltres presentem aquesta moció per incentivar l’assoliment d’un salari mínim de referència de mil euros, i ho presentem davant d’una crisi econòmica devastadora durant dels darrers anys, sumada a unes polítiques del Partit Popular en connivència també amb Convergència i Unió, que creiem que han portat l’augment de situacions de vulnerabilitat de moltes famílies, i un creixement de desigualtats. Com a exemple estaria la reforma laboral, una reforma laboral aprovada pel Partit Popular i per Convergència i Unió, que el que ha fet és abaratir l’acomiadament i no la contractació. És a dir, el que ha fet és augmentar l’atur i no ha augmentat en aquest cas, la contractació, que seria també un augment de les cotitzacions de la Seguretat Social, que falta ens fa, perquè en quatre anys hem passat de setanta mil milions d’euros a vint-i-cinc mil milions, al que seria la caixa única de la Seguretat Social. Per tant, el que nosaltres presentem és una moció per garantir aquest salari mínim de referència, que ha de servir també i ser part del motor del model productiu de creixement que cal en aquest país, i per tant també, que beneficiï a un augment de consum i el creixement econòmic que dèiem. A banda d’assegurar, evidentment, les necessitats bàsiques dels ciutadans i ciutadanes. SENYOR LÓPEZ: El tema del salario mínimo es un tema importante. El salario mínimo desempeña un papel esencial en la desigualdad de las rentas de trabajo, y si un existencia permite que ningún empleador pueda explotar su ventaja competitiva más allá de cierto límite. Por lo tanto, todos los países desarrollados o bien tienen un salario mínimo explícito, expresado en euros/hora, mes o año, o bien existe un salario mínimo negociado según el sector de actividad. Pero tenemos que tener en cuenta que países como Suecia o Alemania hasta 2015 no tenían un salario mínimo central establecido, sino que se establecía después de la negociación colectiva en cada sector de actividad. Por este motivo está bastante consensuado entre los economistas especializados en el análisis de la desigualdad por los ingresos del trabajo, que debiendo existir un salario mínimo para impedir los excesos, este salario no puede estar demasiado por encima del salario mínimo real del mercado del trabajo, pues entonces da lugar al desplazamiento fuera del mercado, de determinados

Secretaria General


colectivos con dificultad para acceder al trabajo. Fíjense ustedes que por ejemplo Alemania, que aprueba en 2015 por primera vez un salario mínimo central de 1473 euros mes, estableces que ese salario no afecta a jóvenes y a parados de larga duración. En economías con una tasa de desempleo altas, como es la nuestra, alrededor del 20 %, los efectos negativos sobre el empleo afectan sobretodo a pequeñas y medianas empresas. Es por todo esto, que Ciudadanos ha propuesto el complemento salarial garantizado anual. Que como ustedes seguramente saben, consiste en complementar el salario real a través de una renta obtenida por la declaración del IRPF, y cuyos objetivos son, primero, un ingreso mínimo mensual garantizado de mil euros, pero no aumentar el desempleo, sobretodo los colectivos más vulnerables, no perjudicar a la pequeña y mediana empresa y además, luchar contra la economía sumergida. En resumen, creo que es importante hacer la siguiente reflexión: ¿Cómo es posible que perteneciendo a un mercado común para las empresas, los capitales y las personas, y siendo el salario mensual en 2015 de Francia de 1457 euros, en España es de 756 euros, y en cambio la tasa de desempleo en Francia es del 10 % y en España del 20 %? Si respondemos a estas preguntas podremos encontrar la solución de cómo mejorar el salario mínimo real. Y la solución es mejorar la agilidad y la transparencia de la administración pública, la estabilidad institucional y política, la eficacia de los servicios, la formación de los jóvenes, la calificación profesional de los trabajadores y la rapidez y objetividad de la justicia. En resumen, apostar por la educación y la tecnología, en un entorno estable económico y político que de seguridad jurídica. SENYOR SUBIRANA: Nosaltres votarem a favor, malgrat la insistència del senyor Álex Pastor a què aquesta reforma la vam aprovar el Partit Popular i Convergència i Unió. Com tota reforma i com tots els processos un fa esmenes, n’hi algunes que s’aproven i altres que no s’aproven, i per tant, nosaltres vam valorar que el que presentàvem a nivell d’esmenes, ho dic perquè ho tingui clar el senyor Pastor, que quan tu aproves una llei has d’aprovar-la tota perquè no pots aprovar-la individualment, sobretot allò que tu pactes amb el partit que en aquell moment governa, igual que quan governava el seu partit, el Partit Socialista Obrero Espanyol. Per tant, nosaltres estem a favor d’aquesta moció, evidentment esperem que algun dia això s’aconsegueixi i que els treballadors municipals puguin tenir aquest salari, crec que és just, però deixar-li constància, que si nosaltres ho vam aprovar, que sí que és veritat, era perquè hi havia unes contrapartides per Catalunya, per als autònoms i per la millora dels treballadors. SENYOR TÉLLEZ: Agrair al Partit dels Socialistes que ens hagin acceptat algunes modificacions perquè nosaltres ara puguem votar a favor d’aquesta moció. I només certificar que des del primer dia aquesta ha estat una voluntat d’aquest Govern, que ens alegrem que per primera vegada aquest Ple de Badalona, després dels diferents governs municipals que ha tingut, pugui parlar d’aquest tema per primera vegada. Lamentem que no s’hagi portat aquest tema abans que s’aprovessin les lleis que s’han citat aquí com la LRSAL, que fan que sigui molt més difícil tirar endavant tot això, però tot i així ho intentarem. Des del primer dia hem estat parlant això amb els sindicats, no només els sindicats de l’Ajuntament, sinó també les delegacions territorials de Comissions Obreres i UGT, que també ho saben vostès que estan fent molta campanya per aquest tema i que ens han portat les seves demandes i que estan en diàleg per poder concertar algun acord per poder arribar a aquests compromisos. SENYOR FERNÁNDEZ: Entenc que la moció que estem sotmetent a debat és una moció modificada de la inicial que es va presentar a la Junta de Portaveus. Entenc que és així. Nosaltres, la veritat, és que teníem la intenció, i així li hem traslladat al Partit dels Socialistes després de la Junta de Portaveus d’avui, que la inicial era absolutament assumible i que estàvem totalment predisposats a votar a favor. Però aquestes modificacions que s’han fet a petició del grup de Guanyem Badalona en Comú, la veritat és que ens impedeixen absolutament poder donar suport a una moció que parla de coses que jo crec que és una forma d’aprofitar, com es diu, que el Pisuerga passa per Valladolid. Aprofitar una moció que parla de millorar les condicions laborals dels treballadors municipals, aprofitar per fer demagògia i criticar al Partit Popular i el Govern del Partit

Secretaria General


Popular. Per tant, nosaltres votarem en contra d’aquesta moció, però ja anunciem que al Ple de setembre en presentarem una en aquesta línia, en la línia similar a aquesta presentada del Partit dels Socialistes, i on parlarem també de coses que passen amb les condicions laborals de treballadors d’aquest Ajuntament.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 14, dels grups municipals de Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb). Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López). En contra 10, el grup municipal de Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). En aquest moment surt del Saló de Sessions la regidora Teresa González Moreno. 5. Moció que presenta el Grup Municipal d'ICV-EUiA de suport a la Declaració d'entitats memorialistes sobre el 80è aniversari del cop d'Estat del 18 de juliol de 1936. L’Ajuntament de Badalona dona suport aquesta Declaració d’Entitats Memorialistes sobre el 80è aniversari del cop d’Estat del 18 de juliol de 1936 i expressa el més profund rebuig pel fets esdevinguts i que a la ciutat de Badalona, com diu el text d’aquesta declaració, també moltes i molts badalonins van patir. El passat 18 de juliol es van complir 80 anys del cop d’Estat amb el qual un sector de l'exèrcit espanyol es va revoltar contra el govern democràtic de la República per prendre violentament el poder, provocant una sagnant guerra (1936-1939) amb fortes connotacions internacionals, utilitzant durant aquests tres anys una violència sense límits, amb l'ajut decisiu de l'Alemanya nazi i de la Itàlia feixista. La repressió posterior a la guerra va significar l'execució de desenes de milers de ciutadans i ciutadanes i la conversió del país en una immensa presó. Mig milió de persones van haver d'exiliar-se en mig de grans patiments, milers d'elles acabant als camps d'extermini nazis i el país va quedar destrossat, en la misèria sota una dictadura que va durar quasi quaranta anys. Catalunya va patir una doble repressió, doncs a més de la que va patir tot Espanya va haver de patir la repressió de la seva identitat nacional, no només per la liquidació de l'Estatut i les seves institucions polítiques sinó també per l'intent d'anul·lar-la culturalment. Els desastres que va causar la violència feixista, tant en la guerra com en la postguerra, segueixen presents moltes dècades després. Les vulneracions dels drets humans causades per la violència franquista no s'han resolt encara, com ho demostren les més de cent mil persones que encara romanen en fosses comunes. També cal ressaltar que la majoria dels llibres de text escolars contribueixen encara a produir i reproduir ignorància sobre aquest dur passat: si no hi ha públicament les víctimes, no hi ha públicament els botxins. Sobre la memòria de tots els horrors que va causar el franquisme, la societat democràtica ha de construir una cultura dels drets humans que ens vacuni contra qualsevol intent d'utilitzar la violència per a la conquesta del poder o per imposar una ideologia o una manera de vida Els valors democràtics són incompatibles amb qualsevol sentiment de tolerància cap a una dictadura. No es pot ser demòcrata a l'Estat espanyol si no s'és antifranquista. Part de la debilitat de la nostra democràcia està directament relacionada amb la manca de reparació de les víctimes del franquisme, la manca de formació sobre aquest passat de la ciutadania educada després de la mort del dictador, i l'absència en les institucions públiques d'actes

Secretaria General


simbòlics que rebutgin sense fissures aquells anys de persecució del diferent i de manca de llibertats. Els ajuntaments democràtics han estat des del principi de la Transició un dels elements fonamentals per projectar els valors democràtics en la cultura política del nostre país. La seva proximitat a la ciutadania és una eina de treball que ha de seguir produint i reproduint cultura democràtica. Aquesta és la raó per la qual creiem que el proper 18 de juliol poden tenir un paper important en el rebuig al cop d'Estat de 1936, a la dictadura franquista i a qualsevol forma de l'exercici de la política que tracti d'imposar per la força idees i creences, de vèncer i no de convèncer. Per aquesta raó ens dirigim a les alcaldies i municipis per sol·licitar que en aquest dia duguin a terme actuacions que incideixin en aquest rebuig i en l'afirmació de la democràcia:

La col·locació a la façana dels ajuntaments o altres dependències municipals d'una pancarta o un altre element visual en què pugui llegir-se: "18 juliol mai més".

La Presentació de declaracions institucionals en els plens propers a aquest dia, en què es mostri l'unànime rebuig a la dictadura franquista i a tot el que va significar el 18 de juliol.

· Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme · Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona · Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya · Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat · Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya · Amical de Catalunya d'Antics Guerrillers Espanyols a França · Amical de Mauthausen i altres camps · Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Antifranquista de

Terrassa · Associació Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT · Fundació Cipriano García – Arxiu Històric de CCOO de Catalunya · Comissió per la Dignitat · Unió General de Treballadors de Catalunya · Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica – Exili republicà

Es per aquest motiu, que el grup municipal d’ICV-EUiA proposa al Ple l’adopció dels següents acords: ÚNIC: Donar suport al text d’aquestes entitats memorialistes d’arreu de Catalunya. SENYOR FERNÁDEZ: Una d’ordre primer, és que el Partit Popular ha presentat unes esmenes a aquesta moció i jo crec que és adient considerar-les i veure si es voten a favor o en contra. Les he lliurat als portaveus al començar a aquest Ple. Esmenes que presenta el grup municipal del Partit Popular a la moció “de suport a la declaració d’entitats memorialistes sobre el 80è aniversari del cop d’estat del 18 de juliol de 1936”. On diu: “Límits, amb l’ajut decisiu de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista.” Ha de dir: “Aquesta revolta militar va donar lloc a Catalunya i a la resta del territori nacional a actes violents contra persones per raons polítiques i religioses que són condemnables.” On diu: "a la dictadura franquista i a qualsevol forma de l’exercici de la política que tracti d’imposar per la força idees i creences, de vèncer i no de convèncer.” Ha de dir: “Els Ajuntaments tenim l’obligació d’insistir en l’esperit de la Transició de fer cicatritzar les

Secretaria General


ferides obertes ara fa 80 anys i construir de forma conjunta entre totes les forces polítiques una democràcia amb totes les garanties.” SENYORA GALLARDO: Jo com a portaveu del grup ja li he comunicat que no podem acceptar-la, però públicament li dic que no podem acceptar-la. SENYOR MAÑAS: Per tant, entenc que votem el text original de la moció. Jo seré molt breu i dir simplement que aquesta moció l’únic que fa és reproduir literalment el text que ens presenten totes les entitats memorialistes de Catalunya. Aquest text demanava per commemorar els 80 anys del 18 de juliol de 1936, que es col·loqués a la façana dels ajuntament de Catalunya alguna pancarta, algun element que digués 18 de juliol mai més, així ho va fer aquest Ajuntament durant aquell dia. I també demanava que es presentés aquesta declaració institucional, que per manca de consens va en forma de moció, als plens municipals. Només recordar una dada perquè la moció és prou explícita, de què parlem quan parlem del 18 de juliol del 1936, però a mi si que m’agradaria recordar una dada que crec que és molt colpidora i molt gràfica del que va passar durant tres anys i durant la postguerra en aquest país, a l’informe que es va fer fa alguns anys per part de la justícia, d’un estament de la justícia de l’Estat Espanyol per determinar una cosa que no s’havia determinat mai, que era el nombre de desapareguts durant la Guerra Civil i la postguerra, parla de més de cent mil persones, contrastades, que van desaparèixer entre el 36 i el 39, i sobretot durant la postguerra. De més de cent mil persones que no han estat identificats encara els seus llocs d’enterrament. Simplement per comparar, quan parlem dels trenta mil desapareguts de la dictadura argentina se’ns posen els pèls de punta, a la dictadura argentina, els últims integrants de la junta militar han complert penes de presó i alguns moren a la presó o en arrest domiciliari. De la dictadura franquista, dissortadament en aquest país, ningú va entrar mai a la presó dels culpables d’aquests més de cent mil desapareguts. Gràcies. SENYOR LÓPEZ: Yo votaré a favor porque estoy en contra y Ciudadanos también, de cualquier dictadura i de cualquier golpe de estado en cualquier momento y a favor de la democracia. Pero yo quiero resaltar que hemos tenido una transición de alguna manera ejemplar, que sirvió, que ha servido para pasar página y para hacer que algo como una guerra civil y una dictadura no vuelva a pasar. Que esa transición ha sido ejemplar y tenemos momentos que recordar, y que me parece que es un error ir recordando lo malo que nos ha pasado en lugar de lo bueno. Y creo que hay grupos políticos que últimamente insisten en crear bandos, insisten en mirar la historia desde un punto de vista, y es un error. Tenemos que hablar de la transición, de lo que nos une y no seguir insistiendo en la Guerra Civil, en el franquismo etc. Tenemos que insistir en los valores de la democracia, de la transición, de la libertad, de occidente, pero no seguir con estos temas. Yo creo que es una pérdida de tiempo y además no nos lleva a ningún sitio espacialmente interesante. SENYOR SUBIRANA: Nosaltres votarem a favor. SENYORA BOTEY: Nosaltres també votarem a favor aquesta moció, però jo estic totalment en desacord amb el senyor López, ja sap que l’aprecio però moltes vegades arribem a aquest punt. Nosaltres som defensors de la llei de la memòria històrica, i no estic d’acord amb l’afirmació que vostè acaba de donar perquè jo penso que de la història se n’ha de saber, tot allò del que estem orgullosos i tot allò del que ens hauríem d’avergonyir, perquè si nosaltres no tinguéssim la història molt present i tinguéssim la història molt contrastada, les nostres generacions posteriors no tindrien tota la informació, sinó que tindrien una educació esbiaixada. Per tant, penso que amb entitats com les memorialistes, són les que ens ajuden a què la nostra consciència estigui més viva cada dia. SENYOR WALTER: Senyora alcaldessa, regidors, públic pacient. Les esmenes que proposàvem el Partit Popular eren molt simples. Hi ha una part de la moció que deia, amb l’ajut decisiu de l’alemanya nazi i de la Itàlia feixista, nosaltres posàvem aquesta revolta militar va donar lloc a Catalunya y a la resta del territori nacional a actes violents contra persones per raons polítiques i religioses que són condemnables. La segona esmena o la modificació era que la moció deia a la dictadura franquista i a qualsevol forma de l’exercici

Secretaria General


de la política que tracti d’imposar per la força idees i creences de vèncer i no de convèncer, nosaltres proposàvem els ajuntaments tenim l’obligació d’insistir en l’esperit de la transició per fer cicatritzar les ferides obertes ara fa 80 anys i construir de forma conjunta entre totes les forces polítiques una democràcia amb totes les garanties. Sembla ser que aquesta esmena no ha estat acceptada i per tant, nosaltres ens abstindrem, però apreciada alcaldessa, abans que res, deixi’m dir unes breus paraules. Al Partit Popular entenem que això no és més que una reiteració constant efectuada per vostès, d’uns fets que van succeir al 1936 i un de qui els va protagonitzar, va morir al 1975, d’això ja en fa 41 anys. Però vostès, faltats d’arguments de present i futur, només es refereixen a un passat, certament esfereïdor, però obliden constantment que el Partit Popular, cap a qui vostès disparen constantment les seves vel·leïtats feixistes, ja va condemnar el cop d’estat de 1936 a la Comissió Constitucional del 20 de novembre de l’any 2002, i ho va fer amb una moció unànime i quan el Partit Popular tenia majoria absoluta. No recordo que vostès, Iniciativa, hagin condemnat mai el cop d’estat d’esquerres de 1934. vostès arrosseguen el que m’atreveixo a anomenar una autèntica malaltia de revenja contra tot allò o tots aquells que no pensin o pensem com vostès creuen que cal pensar. No vull acabar assumint un paper de culpabilitat quan no ens en sentim responsables d’uns fets que, evidentment no vam cometre i com ja he dit abans, ja vam condemnar públicament. En cap cas, pretenguin que fem veure que desconeixem els fets que van ocórrer durant la barbàrie revolucionària, entre 1936 i 1939, quan l’anarquisme dels meja-capellants, encegats per l’odi a la revolta militar, creia que havia arribat l’hora de venjar-se per sempre de les injustícies de l’església. Deixin vostès urgentment d’obrir les ferides que molts intentem cicatritzar d’una vegada per totes. Treballin pel present i pel futur, excepte, si és com em penso, que vostès no tenen ni present ni futur, i només el recordar el gris passat és el seu combustible per no morir d’inanició. I per cert, del gris passat només en volen veure la part contrària, com si vostès haguessin estat uns humils minyons de muntanya amb l’únic interès de salvar la humanitat dels errors d’allò que bàsicament vostès odien i que es diu capitalisme. Moltes gràcies. SENYORA GALLARDO: Crec que la moció no anava per aquí, i crec que la intervenció del meu company Àlex ha estat molt moderada. És a dir, no hi pot haver oblit quan encara no hi ha reparació, més enllà del reconeixement d’alguna part del que el Partit Popular hagi fet una denúncia explícita al que va passar. Com estem dient encara hi ha foses que hi ha persones humanes y el seus familiars esperant el poder-les recollir, el poder-les enterrar dignament. Reparar i denunciar els fets. No van ser fets, va ser un cop d’estat, va ser un cop militar contra una república, contra un poble que va elegir democràticament a un règim, a un govern popular, a un govern d’unitat. Jo he demanat la paraula perquè en aquella ocasió, precisament el dia després del cop d’estat del 18 de juliol, el 19 de juliol, Pau Casals, curiosament, es celebrarien a Barcelona les primeres Olimpíades Populars, es van celebrar posteriorment quan en Berlín es van proclamar oficialment pel nomenat Comitè Olímpic Internacional. Dirigit, evidentment, per la burgesia internacional i això és així com ho és ara també. Per tant, aquelles Olimpíades Populars alternatives després el que pretenien era precisament agermanar mitjançant l’esport com s’ha fet a través de la cultura i com ho va fer precisament Pau Casals tocant en la inauguració de les olimpíades alternatives la Novena de Beethoven que és l’oda de l’alegria i amb aquest esperit era amb el qual es pretén recordar, el 18, diguem el cop d'estat però amb l’efecte o amb la intencionalitat de no oblidar com diu la companya del PSC la història que tenim, el bo i el dolent, no repetir-la però si no es coneix es tergiversa perquè avui dia encara avui dia, lamentablement, el bàndol que va guanyar es segueix dient bàndol. Nosaltres mai hem estat bàndol nosaltres hem estat, vam ser una part del poble, un poble escollit democràticament, bé com vostès ho saben, perquè jo sé que el senyor Walter és un historiador, diguem, no un historiador però ho sé i sóc conscient que les seves paraules són de cor però veritablement les nostres també. Si en el dia demà, tard o d’hora, més aviat que tard ha d’haver reparació, hi ha d’haver perdó, però precisament per totes aquestes cunetes. I mentre totes aquestes cunetes estiguin allà, i mentre aquestes fosses sense

Secretaria General


noms estiguin allà nosaltres continuarem reclamant que 18 de juliol sigui del 36 del 96 del 2016 del que sigui, mai més. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyora Gallardo, en tot cas la moció queda aprovada. SENYOR FERNÁNDEZ: S’ha de votar abans l’esmena presentada.

Votació de l’esmena L’esmena no s’aprova. Vots a favor 11, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). En contra 14, dels grups municipals de vot Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey i Guijarro) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb).

Votació de la moció S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sra. Pastor, Botey i Guijarro) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb). Abstencions 10, del grup municipal de Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). En aquest moment s’absenten del Saló de Sessions els regidors Xavier García Albiol i Daniel Gràcia Álvarez. 8. Moció que presenta el Grup Municipal de Convergència i Unió de suport al President Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs amb motiu de la seva imputació per l'organització del 9N. El 9 de novembre de 2014, i per primera vegada a la història, els catalans i les catalanes vam ser cridats pel govern de la Generalitat a opinar sobre el futur polític del nostre país. Gràcies als més de 40.000 voluntaris i voluntàries, 2.344.828 catalans i catalanes vàrem acudir a les urnes en una procés participatiu protagonitzat pel civisme i la democràcia. La resposta de l’Estat espanyol, a través de la Fiscalia General de l’Estat, va ser querellar-se contra el president de la Generalitat Artur Mas, la vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau. El 29 de setembre de 2015, només dos dies després de les eleccions al Parlament, tots tres van rebre la imputació del TSJC per l’organització del 9N i van ser citats a declarar durant el mes d’octubre (en el cas del president Mas, el dia 15, quan es commemorà el 75è aniversari de l’afusellament del president Companys). Se’ls acusava de quatre delictes: desobediència, obstrucció a la justícia o usurpació de funcions, prevaricació administrativa i malversació; amb unes possibles penes que van des de la inhabilitació fins a la presó. A més, el 19 de maig del 2016, mig any després i responent a criteris polítics i que no pas jurídics, el Tribunal Suprem va imputar l’exconseller de la Presidència Francesc Homs per col·laborar en el desenvolupament del 9N. El 28 de juny del 2016 el jutge Joan Manel Abril va tancar la instrucció i desestimar la petició d'arxivament de la causa contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau. Ara aquest procés queda a l’espera que siguin cridats a declarar a judici. D’aquesta manera es manté l’acusació pels pressumptes delictes de desobediència i prevaricació, a l’espera que s’obri el judici.

Secretaria General


Aquests fets configuren un episodi extremadament greu en termes polítics i democràtics, sense precedents a l’Europa del segle XXI. Es tracta d’un procés penal amb una clara connotació política ja que en cap país democràtic s’ha encausat a ningú per escoltar a la gent i posar les urnes sense vinculació legal. Per tot el que s’exposa, el grup municipal de Convergència i Unió proposem al Ple l’adopció dels següents ACORDS 1. Expressar el nostre suport al president Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau, encausats per haver posat les urnes al procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014, així com també expressar el suport a l’imputat Francesc Homs. 2. Denunciar l’escassa qualitat democràtica d’un Estat que fa un ús partidista de les institucions judicials i emet judicis polítics contra representants electes per impulsar processos democràtics. 3. Refermar el compromís d’aquest Ajuntament amb el dret democràtic del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur. 4. Promoure que els ajuntaments enviïn una carta de protesta demanant al TSJC i al Tribunal Suprem que arxivi les causes obertes contra els quatre imputats pel 9N i manifestant la coresponsabilitat pels fets. Animar també que la ciutadania se sumi a títol individual a aquesta iniciativa. 5. Enviar aquesta moció al president de la Generalitat, al president del Govern Espanyol, als afectats, a la Mesa del Parlament de Catalunya, a les entitats del Pacte local pel Dret a Decidir (si n’hi ha), al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al Tribunal Suprem, a l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i fer-la públic a través dels mitjans públics municipals. SENYOR SUBIRANA: Si molt ràpid malgrat no podem complaure al senyor de Ciutadans perquè no és de Badalona però més enllà de la moció, nosaltres ja ho diem aquí, aquesta moció ve donada, doncs, que el passat més de juny es va tancar la instrucció i desestimar la petició d’arxivament de la causa contra l’expresident de la Generalitat el senyor Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau i donat que es tracta d’un procés penal amb un caire molt polític i poc diem jurídic, nosaltres el que reclamem, doncs, tal com ha explicat amb els acords el secretari, doncs, expressar el suport als tres,doncs, encausats i denunciar la escassa qualitat democràtica, qualitat democràtica d’un estat, doncs, que fa un ús com diu el punt número dos partidista totalment en posar unes urnes i que el poble de Catalunya pugui decidir, doncs, amb llibertat i d’una manera molt pacifica el seu futur. SENYOR LÓPEZ: Las personas o los grupos nacionalistas independentistas cuando hablan del pueblo de Catalunya, evidentemente, solo piensan en una parte del pueblo de Catalunya, y por tanto no en todo el pueblo de Catalunya. Y por lo de democracia en el punto cuatro dice “hacer una carta de protesta al Tribunal Superior de Justicia y al Tribunal Supremo para que archive las causas abiertas”, o sea queremos influir en la justicia para que la justicia decida lo que nosotros queremos que decida. Pero además nos saltamos la ley reiteradamente, presumimos que desobedecemos y nos quedamos tan anchos, se les acusa a estas personas de cuatro delitos que son: desobediencia, desobedecieron,el Tribunal Constitucional les dijo dos veces no podéis poner las urnas porque la consulta es ilegal y las pusieron; obstrucción a la justicia y usurpación de funciones, prevaricación administrativa, utilizaron su cargo para aprovecharse, utilizaron el dinero público para pagar esa consulta ilegal. Yo creo que si todos tenemos que ser iguales ante la ley y eso es un estado de derecho y han cometido estos delitos y eso lo dirá el juez, que cumplan y la ley que sea igual para todos.

Secretaria General


En aquest moment entra al Saló de Sessions el regidor Ferran Falcó Isern, el qual passa a ocupar el seu escó. Votació S’aprova per majoria simple. Vots a favor 12, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb). En contra 12, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey i Guijarro) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Walter i Agüera). En produir-se un empat en la votació dirimeix el vot de quliatat de l’alcaldessa i s’aprova la moció. SENYORA ALCALDESSA: Un cop aprovada la moció deixeu-me dir per tancar només que estic satisfeta que en el Ple d’avui, doncs, s’hagi pogut aprovar aquesta moció perquè més enllà de les ideologies, més enllà de les opinions per politiques i més enllà de les opcions i opinions hi ha el dret a expressar-les. El 9N va ser una festa de la democràcia, va ser una desobediència compartida, en tot cas, aquí a Badalona aquesta desobediència la van compartir més de 50.000 persones i van poder expressar la seva opinió, no només d’un costat sinó aquestes 50.000 persones es van expressar lliurament i pluralment. Avui, recordar també que el Pacte pel Dret a Decidir, que va ser un acord d’aquest Ajuntament que va aplegar gran diversitat de forces polítiques en aquest cas lamentar que el Partit Socialista, doncs, ja no subscrigui el que en aquest Pacte pel Dret a Decidir s’havia... SENYOR GUIJARRO. Ara contestarem això senyora Alcaldessa perquè si fa al·lusions entén que no tancarà. Jo ho dic perquè el Pacte pel Dret a Decidir a Badalona parla d’una consulta legal i acordada i la moció no parla d’això. Queda aclarit. SENYORA ALCALDESSA: Ja queda aclarit, però en tot cas, l’esperit democràtic de la consulta del 9 de novembre perquè el poble pogués expressar-se, amb una reclamació de voler expressar a les urnes d’una forma legal i, evidentment, compartida, com diu vostè però que això no va ser permès per l’Estat i per tant jo com alcaldessa de la ciutat me n’alegro que aquesta moció s’hagi pogut aprovar perquè reitera aquest caràcter democràtic de la consulta del 9 de novembre i aquesta, reitero, aquesta necessitat d’aquest dret democràtic del poble es pugui exercir, i en tot cas, emplaçar als que hi formeu part de les institucions que no permeten que això sigui possible a que sigui possible fer-ho d’una forma absolutament legal. Moltes gràcies. Torn obert de paraules Totes les persones que havien sol·licitat la paraula al Ple han intervingut durant el transcurs de la sessió. Precs i preguntes SENYOR LÓPEZ: Tengo un ruego y dos preguntas. El ruego es reiterativo en todos los plenos, tengo la información sobre los delitos de 2015 en papel y la pedí en texto para poder trabajarlo y saber, el año que viene volveré a pedir la del 2016, vuelvo a pedirlo otra vez en este pleno. Y luego dos preguntas, una es en el barrio de Lloreda existe un Casal de Joves y está cerrado el mes de julio y yo sé que hay un contrato de mantenimiento y cada mes se le paga, el año pasado se le pagó el mes de julio una cantidad, yo pregunto si en el mes julio de 2016 se va a pagar a la empresa que lleva el Casal de Joves y el Casal está cerrado, porque me han dicho que esta de vacaciones, esa es la primera pregunta. Y la segunda pregunta, es un expediente que dice, de un contrato menor que dice “objeto

Secretaria General


actuación de asesoramiento asociativo para juntas de Ampas y personas vinculadas”, un contrato de 11.700 euros para una empresa que es KLOUSNER, SL, quería información sobre… ¿Por qué le pagamos esa cantidad? ¿Qué es lo que están haciendo? SENYORA ALCALDESSA: D’acord, en tot cas, el prec que està reiterat, la petició de tenir aquestes dades digitals s’ha fet a la Guàrdia Urbana i en tot cas, insistirem i segur que no hi haurà cap problema, en tot cas, recordi que el tractament original d’aquestes dades és amb dades confidencials que no es poden passar, que hi ha un tractament sobre les dades i en tot cas, doncs, està reiterat i espero en breu poder-les donar. El tema del Casal de Joves, tot i que li passarà per escrit amb tota la informació només dir-li que el que s’ha fet donat els canvis del joves durant l’estiu, s’ha fet una activitat a la platja La Guingueta Jove i el que fan és que l’animador que treballa el mes juliol en lloc de fer-ho al local habitual ho fa a la guingueta d’estiu, però de totes maneres jo li contestaré per escrit amb tots el detalls respecte al contracte. I el fet, aquest tema de les AMPES si la regidora vol contestar. SENYORA SABATER: Si és un programa de dinamització d’AMPES, els detalls qualsevol tècnic de l’Àrea d’Educació estic segura que estarà disposadíssim a explicar-li i li passarem per escrit també. SENYOR JURADO: Era una pregunta dirigida a la senyora Taleb, vostè recordarà que en el passat ple jo vaig fer una intervenció dient si coneixia el govern els motius pels quals al vicepresident de Consell de Districtes se li havia expulsat, que si això és una falta d’educació, se li havia expulsat del Centre Cívic de Sant Roc. Vostès em van dir tant l’alcaldessa com vostè que només sabia la versió del veïns però que vostè em faria arribar la seva versió, encara la espero i sap que me ho tenia que fer arribar abans del dia d’avui perquè va ser una pregunta de ple i s’ha de contestar abans del següent ple. Li agrairia si us plau, que m’ho contestés abans de que passi l’estiu. SENYORA TALEB: Si que no he respost a la pregunta perquè hi ha prioritats i es parla d’expulsió i tal ja contestaré per escrit i ja està. I quan parles de l’educació demano si us plau que es tingui en compte també no només parlar de l’educació quan es tracta d’un fet aliè sinó també quan tractin amb altra gent. Gràcies. SENYOR JURADO: Simplement contestar, li torno a insistir que jo la tracto de vostè no li he autoritzat que em tracti de tu, és que l’hi agrairia com motiu d’educació per la meva part perquè no vull faltar-li al respecte, absolut. I és un motiu que quan jo tracto de tu és a la gent que entén que li dono permís no li he donat a cap de vostès, tracto de vostè a tots els regidors. SENYOR FERNÁNDEZ: Només un matís que és el segon que he de fer en aquest sentit en aquest ple. Em sembla molt bé que hi hagi les prioritats que consideri oportú la regidora i el Govern però contestar a l’oposició no és una qüestió de prioritats és una qüestió d’obligació legal que té el govern de contestar als regidors de l’oposició, per tant, em sembla molt bé que la senyora Taleb tingui les prioritats que tingui oportunes però l’obligació de contestar a l’oposició no és una prioritat ni ha de ser una prioritat és una obligació, punt. Final La Presidència dóna per acabada la sessió a les 21 hores, de la qual, com secretari general, dono fe. El secretari general Isidre Martí i Sardà

Secretaria General


NÚM.: 11 ÒRGAN: Ple de l'Ajuntament SESSIÓ: Ordinària DATA: 26 de juliol de 2016 HORA: 18:00 DOCUMENT: Acta

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial en primera convocatòria. Comença la sessió a les divuit hores. ASSISTENTS:

Alcaldessa M. Dolors Sabater i Puig Regidors/es José Antonio Téllez Oliva Eulàlia Sabater Díaz Francesc Duran i Vilalta Fàtima Taleb Moussaoui Oriol Lladó i Esteller Francesc Ribot i Cuenca Agnès Rotger i Dunyó Àlex Mañas Ballesté Ma. Ángeles Gallardo Borrega Xavier Garcia Albiol Ramón Riera Macia Mª Jesús Hervàs Mínguez Sònia Egea Pérez Miguel Jurado Tejada Juan Fernández Benítez Rosa Bertran Bartomeu Daniel Gràcia Álvarez Joan Walter Fibla Cristina Agüera Gago Alejandro Pastor López Concepció Botey i Teruel

Rubén Guijarro Palma Teresa González Moreno

Ferran Falcó Isern Jordi Subirana Ortells Juan Miguel López González

Secretari general Isidre Martí i Sardà Interventor municipal Julián Álamo Guijarro El regidor Xavier García Albiol és absent en iniciar la sessió i s’incorpora a les 18,20 h. en el punt número 5 de l’Ordre del dia abans de la votació.

El regidor Ferran Falcó Isern és absent en iniciar la sessió i s’incorpora a les 18:30 h. en el punt 18 de l’Ordre del dia abans de la votació.

Secretaria General


ORDRE DEL DIA

Aprovar l’acta número 10 corresponent a la sessió ordinària de 28 de juny de 2016.

Per la Presidència es formula proposta d’aprovació de l’Acta número 10 corresponent a la sessió ordinària de 28 de juny de 2016, la qual és aprovada per unanimitat. I.- PART RESOLUTIVA


1. Donar compte de la resolució de l'alcaldessa de data 4 de juliol de 2016 per la qual es designa el regidor senyor Francesc Duran com a representant de l'Ajuntament en el Consell de Mobilitat de l'AMB.

2. Donar compte de la resolució de l'Alcaldessa de 4 de juliol de 2016 relatiu a la designació del regidor senyor Francesc Duran com a membre de la Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible.

3. Donar compte de resolucions de contractació en matèria de personal. 4. Nomenar representant de l'Ajuntament al Patronat de la Fundació Pisos de Lloguer al

regidor senyor Francesc Duran i Vilalta. 5. Aprovar la sol·licitud d'autorització al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques

per a la reposició del 100% els efectius de la Policia Local. 6. Aprovar la massa salarial del personal laboral de l'Ajuntament de Badalona i del

personal laboral dels organismes autònoms, societats mercantils municipals i de la resta d'entitats que integren el sector públic de l'Ajuntament per a l'exerci 2016.

7. Aprovar el compte justificatiu i el pagament d'una subvenció finalista a l'Associació Voluntaris Badalona.

8. Aprovar un reconeixement de crèdit d'exercicis anteriors. 9. Aprovar la participació de l'Ajuntament de Badalona en el PECT "Eix de coneixement

Besós-Marina/Litoral". 10. Aprovar l'encàrrec de gestió a l'IMPO de la realització de l'actuació "Impulsem l'

economia en clau participativa", en el marc del Catàleg de Serveis 2016. 11. Aprovar l'encàrrec de gestió a REBASA de la realització de l'actuació "Pla estratègic de

Badalona 2016" en el marc del Catàleg de Serveis 2016. 12. Aprovar inicialment la proposta de modificació del pressupost de l’Ajuntament de 2016. 13. Aprovar inicialment la modificació del pressupost de 2016 de l’Institut Municipal de

Promoció de l’Ocupació.

Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa I Inclusiva

14. Aprovar l'expedient de despesa i les factures de compra de joguines de la campanya "Cap nen sense joguina" 2015.

15. Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista concedida a l'entitat DIABLES KAPAOLTIS, per participar amb els actes de les Festes de Maig 2016.

16. Aprovar la rendició del compte justificatiu de la subvenció nominativa i finalista concedida a la Fundació Privada Pere Closa.

Secretaria General



17. Donar compte de la resolució de l'alcaldessa ordenant la incoació de l'expedient de dissolució, liquidació i extinció de l'IMPO.

18. Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla general metropolità al barri de Nova Lloreda.

19. Aprovar definitivament la relació de béns i drets afectats per l’expropiació de la finca situada a l'av. Martí Pujol, núm. 339 de Badalona.

20. Aprovar la certificació final d'obres de l'ampliació dels vestidors del camp de futbol de Lloreda i factura de Desmontes y Construcciones Romero SA.

Proposicions urgents 1. Designar al senyor Oriol Lladó Esteller, com a nou representant de l’Ajuntament de

Badalona en el Plenari del Consorci Badalona Sud.

2. Aprovar provisionalment l'Annex de les Bases Específiques que regiran la convocatòria d'atorgament de subvencions per part de l'Ajuntament de Badalona per concurrència competitiva durant l'exercici 2016 destinades a entitats que potenciïn la convivència.

3. Proposta de les festes locals de Badalona per a l'any 2017.

4. Aprovar la participació de l'Ajuntament de Badalona en el PECT Litoral Besòs Territori Sostenible així com presentar la sol·licitud de subvenció en el marc del PO FEDER Catalunya 2014-2020.

5. Aprovació de la Certificació final i factura de les obres de Reurbanització de l'Espai urbà situat a la cruïlla de l'av. de Marquès de Sant Mori i el c. Juan Valera.

6. Aprovar la certificació final i factura de les obres d'Insonorització de la sala polivalent del casal de la gent gran de Morera.

7. Donar per verificat el Text refós de la MPGM per reordenació de la zona en transformació a equipaments de la parcel·la delimitada per Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, la transformació del parc urbà a Can Canyadó i del vial a ctra. Mataró.

II.- CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN Mocions dels Grups Polítics Municipals

1. Moció que presenta el Grup Municipal de Ciutadans-Ciudadanos-C's a favor d'una millora de la mobilitat i els accessos al barri de Nova Lloreda, en particular en l'entorn del Mercat de Lloreda i en la zona compresa entre Rambla Sant Joan i Av Lloreda.

2. Moció que presenta el Grup Municipal del Partit Popular per erradicar el Mercat de la Misèria i el top manta a Badalona.

3. Moció que presenta el Grup Municipal Socialista per incentivar l'assoliment d'un salari mínim de referència de 1000 € pels treballadors i treballadores contractats per l'Ajuntament.

4. Moció que proposa el Grup Municipal d'ERC-Avancem-MES per fer front a l'estigma i la discriminació relacionats a l'epidèmia del VHI/Sida a la ciutat de Badalona.

5. Moció que presenta el Grup Municipal d'ICV-EUiA de suport a la Declaració d'entitats memorialistes sobre el 80è aniversari del cop d'Estat del 18 de juliol de 1936.

Secretaria General


6. Moció que proposa el Grup Municipal de Guanyem Badalona en Comú de suport a les 27 persones imputades per la tancada al rectorat de l'UAB

7. Moció que presenten els Grups Municipals de Guanyem Badalona en Comú, ERC-Avancem-MES i ICV-EUiA sobre el tancament definitiu del CIE de Barcelona.

8. Moció que presenta el Grup Municipal de Convergència i Unió de suport al President Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs amb motiu de la seva imputació per l'organització del 9N.

Torn obert de paraules Precs i preguntes

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

SENYORA ALCALDESSA: Bona tarda, molt ben benvingudes i benvinguts totes les persones que seguiu el Ple, els que sou a la Plaça de la Vila, els que sou aquí a la Sala, i els que ho seguiu per streaming. Començarem amb el minut de silenci en defensa de les dones en contra del masclisme i en contra la violència masclista. Aprovar l’acta número 10 corresponent a la sessió ordinària de 28 de juny de 2016.

Per la presidència es formula proposta d’aprovació de l’acta número 10 corresponent a la sessió ordinària de 28 de juny de 2016, la qual és aprovada per unanimitat.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

I.- PART RESOLUTIVA


1. Donar compte de la resolució de l'alcaldessa de data 4 de juliol de 2016 per la qual es designa el regidor senyor Francesc Duran com a representant de l'Ajuntament en el Consell de Mobilitat de l'AMB. Identificació de l'expedient Tipus d’acord: Donar compte de la designació del regidor Francesc Duran i Vilalta com a representant de l’Ajuntament al Consell de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en substitució del senyor Javier López Cegarra. Òrgan al que s’adreça: Ple municipal Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L'alcaldessa, en data 4 de juliol de 2016, va dictar una resolució que transcrita literalment el següent: “Atès que l’Ajuntament de Badalona forma part integrant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i creada mitjançant la Llei 31/2010, de 3 d’agost i definida en l’article 2 com un ens local supramunicipal de caràcter territorial integrat pels municipis de la conurbació de Barcelona.

Secretaria General


Atès que en data 29 de març de 2016 el Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va aprovar la constitució del “Consell de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”. Atès que per resolució d’Alcaldia de data 21 d’abril de 2016 es va designar com a representant de l’Ajuntament a l’esmentat Consell al regidor senyor Javier López Cegarra i donada la necessitat sobrevinguda de nomenar un nou representant amb motiu de la renúncia del senyor López a la seva acta de regidor, de la qual es va donar per assabentat el Ple de la Corporació en data 31 de maig de 2016. Atès que en data 28 de juny de 2016 va prendre possessió del càrrec de regidor el senyor Francesc Duran i Vilalta. Vistes la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del Règim local; el DL 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprovà el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, el RD 2568/1986, de 28 de novembre pel que s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i els Estatuts de la Fundació de referència, Per tot això, DISPOSO: PRIMER. Designar el senyor Francesc Duran i Vilalta com nou representant de l’Ajuntament de Badalona en el Consell de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en substitució del senyor Javier López Cegarra. SEGON. Notificar aquest acord als interessats, a la Presidència del Consell de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i donar-ne compte al Ple de l’Ajuntament en la primera sessió que es celebri.” En conseqüència, d'acord amb l'art. 172 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que, a l’empara dels articles l’art. 82.3 i 126 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, es doni compte al Ple de l'Ajuntament de la resolució de referència. 2. Donar compte de la resolució de l'Alcaldessa de 4 de juliol de 2016 relatiu a la designació del regidor senyor Francesc Duran com a membre de la Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible. L’Ajuntament en Ple, en sessió de 28 de juliol de 2015 va aprovar, conforme al previst a l’art. 20.1 c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local LRBRL), la creació de tres a Comissions Informatives de caràcter permanent: la de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva, la de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible i la de Badalona Democràtica i se’n va determinar la seva composició. Per resolució de l’alcaldessa de data 30 de juliol de 2015, de la qual es va donar compte al Ple de 30 de setembre passat, es van nomenar els regidors i regidores integrants de les abans esmentades comissions informatives permanents, constant el senyor Javier López Cegarra com a vocal de la Comissió informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible. Atès que en la sessió de 31 de maig de 2016 el Ple de l’Ajuntament va prendre coneixement de la renúncia a l’acta de regidor del senyor Javier López Cegarra. Atès que en la sessió del Ple de l’Ajuntament de data 28 de juny de 2016 va prendre possessió de l’acta de regidor el senyor Francesc Duran i Vilalta. Vist la petició efectuada pel Grup municipal de Guanyem Badalona en Comú en la qual es demana el nomenament del regidor Francesc Duran i Vilalta com a membre de la Comissió informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible. Vista la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local, el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, els articles 123 i següents del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i d’altres d’aplicació. Per tot l’exposat, DISPOSO:

Secretaria General


PRIMER. Nomenar al regidor Francesc Duran i Vilalta com a membre titular del Grup Municipal de Guanyem Badalona en Comú en la Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible. SEGON.- En conseqüència, la Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible, queda formada pels següents membres: Presidenta: M. Dolors Sabater i Puig Vocals: Xavier Garcia Albiol Miguel Jurado Tejada

Daniel Gracia Álvarez Cristina Agüera Gago Francesc Duran i Vilalta José Tellez Oliva Alejandro Pastor López Rubén Guijarro Palma Oriol Lladó i Esteller (president suplent) Alex Mañas i Ballesté Ferran Falcó i Isern Juan Miguel López González

TERCER. Notificar aquesta resolució als interessats i donar compte al Ple en la propera sessió que es dugui a terme. 3. Donar compte de resolucions de contractació en matèria de personal. Identificació de l’expedient Tipus de decisió: Donar compte de diversos decrets de contractació en matèria de personal i/o nomenaments de personal. Òrgan al qual s’adreça: Ajuntament Ple Núm. expedient: 394/PLE-4/16 Antecedents 1. Resolució de data 15/03/2016 (exp. 1/LINTV-1/16) de contractació en règim laboral d’interinitat, pel procediment de màxima urgència, de Núria Becerra Vilatovà, per proveir una plaça vacant de tècnic superior. 2. Resolució de data 24/02/2016 (exp. 134/FINTS-1/16), de nomenament com a personal interí per substitució, pel procediment de màxima urgència, de Clara Bonell Puig, fins reincorporació del titular. 3. Resolució de data 15/03/2016 (exp. 140/LACUM-1/16) de contractació, pel procediment de màxima urgència, en la modalitat contractual d’eventual per circumstàncies de la producció, acumulació de tasques, a Javier Reverte Mercader, per realitzar tasques d’oficial d’oficis bàsic, pel termini màxim de sis mesos. 4. Resolució de data 29/04/2016 (exp. 199/LINTV-3/16) de contractació en règim laboral d’interinitat, pel procediment de màxima urgència, de Gisela Torns Payà, per proveir una plaça vacant de tècnic mitjà. 5. Resolució de data 06/06/2016 (exp. 243/LINTS-4/16), de contractació en règim laboral d’interinitat per substitució, pel procediment de màxima urgència, de M. Nieves Fernández Sánchez, fins reincorporació del titular. 6. Informe tècnic del Departament de Recursos Humans. Fonaments de dret 1. Article 42 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals preveu que l’Alcaldia ha de donar compte al Ple de les resolucions adoptades, per tal que els regidors les coneguin als efectes de control i fiscalització dels òrgans de govern que preveu l’article 22.2.a de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. 2. Art. 94.3 de l’esmentat Reglament de Personal, estableix que en aquests supòsits de contractació de personal pel procediment de màxima urgència hauran de ser objecte de publicació en el Butlletí Oficial de la Província i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i s’haurà de donar coneixement a l'Ajuntament Ple en la primera sessió plenària

Secretaria General


que tingui, d’acord amb allò previst a l'art. 291 del TR de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. 3. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, d'acord amb l'article 172 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, que aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que es doni compte al Ple de l'Ajuntament de la resolució de referència, transcrita en els antecedents. UNIC.- Donar compte a l’Ajuntament Ple de les següents contractacions de personal laboral temporal/nomenament personal interí:

Expedient Data del decret Empleat/da

1/LINTV-1/16 15/03/2016 Núria Becerra Vilatovà 134/FINTS-1/16 24/02/2016 Clara Bonell Puig

140/LACUM-1/16 15/03/2016 Javier Reverte Mercader 199/LINTV-3/16 29/04/2016 Gisela Torns Payà 243/LINTS-4/16 06/06/2016 M. Nieves Fernández Sánchez

4. Nomenar representant de l'Ajuntament al Patronat de la Fundació Pisos de Lloguer al regidor senyor Francesc Duran i Vilalta. (ES RETIRA) En aquest moment entra al Saló de sessions el regidor Xavier Garcia i Albiol, el qual passa a ocupar el seu escó. 5. Aprovar la sol·licitud d'autorització al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques per a la reposició del 100% els efectius de la Policia Local. PROPOSTA D’ACORD Identificació de l’expedient Tipus de resolució Sol·licitud d’autorització al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques per a la reposició del 100% els efectius de la Policia Local. Òrgan que resol Ajuntament Ple Caràcter de la resolució Exhaureix la via administrativa Núm. expedient Exp.: 354/P-2/16 Antecedents La Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016 preveu en el seu article 20.Un, apartat 2, lletra c) la possibilitat d’assolir una taxa de reposició d’efectius de fins el 100% pel cos de la policia local sempre que es compleixin els requisits que relaciona. Informe de la Guàrdia Urbana emès en data 23/06/2016 que conclou que la cobertura del 100% de la taxa de reposició d’efectius és imprescindible i totalment necessària per l’elevada mitjana d’edat de la plantilla de la Policia Local, la dimensió de la ciutat i les seves característiques. Informe de la Unitat de Selecció i Gestió de Recursos Humans emès en data 26/05/2016 d’acord amb el qual “s’informa que les places que computarien per a la taxa de reposició d’efectius del 100% per aquest exercici 2016, pel que fa al col·lectiu de la Guàrdia Urbana, serien 6”. Informe de la tècnica responsable de matèria pressupostària adscrita al Servei emès en data 23/06/2016 de conformitat amb el qual segons es desprèn del Pressupost vigent 2016 les sis places d’agents de la Guàrdia Urbana a ofertar estan dotades pressupostàriament i ho

Secretaria General


havien estat en els exercicis anteriors per la qual cosa no es produeix cap increment pressupostari. Informe jurídic emès pel Servei d’Organització i Recursos Humans de data 23/06/2016 en el què es sol·licita a la Intervenció municipal que informi amb caràcter previ a la sol·licitud d’autorització al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques per a la reposició del 100% els efectius de la Policia Local, d’acord amb allò que estableix l’article article 20.Un, apartat 2, de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016, respecte a si, per tal d’assolir el 100% de la taxa de reposició d’efectius en el col·lectiu de la Guàrdia Urbana, l’Ajuntament de Badalona:

Compleix o no supera els límits que fixa la legislació reguladora de les Hisendes Locals o, en el seu cas, les Lleis de Pressupostos Generals de l’Estat, en matèria d’autorització d’operacions d’endeutament.

Compleix el principi d’estabilitat al què es refereix l’article 11.4 de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera tant en la liquidació del pressupost de l’exercici immediat anterior com en el pressupost vigent.

Informe emès per l’interventor en data 29/06/2016 referent al compliment del principi d’estabilitat al què es refereix l’article 11.4 de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de conformitat amb el qual l’Ajuntament compleix amb els objectius d’estabilitat pressupostària, de deute públic, justifica el compliment del període mitjà de pagament a proveïdors consolidat dels dos últims mesos i afirma que s’està al corrent de les obligacions de subministrament d’informació econòmica financera. Fonaments de Dret L’article 91 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local disposa que les Corporacions locals formularan públicament la seva oferta d'ocupació ajustant-se als criteris fixats en la normativa bàsica estatal. L’article 128 del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel que s'aprova el Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, disposa, respecte a l'aprovació de l'oferta pública, que les Corporacions locals aprovaran l’oferta pública i la publicaran anualment dins del termini d'un mes des de l'aprovació del pressupost municipal, ajustant-se a la legislació bàsica de l'Estat sobre funció pública i als criteris que reglamentàriament s'estableixin en desenvolupament de la normativa bàsica estatal. L’article 20.Un, apartat 2, lletra c) de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016 regula, pel que fa als requisits que cal complir per assolir una taxa de reposició d’efectius de fins el 100% en el col·lectiu de la Guàrdia Urbana, el següent: <<2. Respetando, en todo caso, las disponibilidades presupuestarias del Capítulo I de los correspondientes presupuestos de gastos, en los siguientes sectores y administraciones la tasa de reposición se fijará hasta un máximo del 100 por ciento: C) A las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, a los Cuerpos de Policía Autónoma de aquellas Comunidades Autónomas que cuenten con Cuerpos propios de dicha Policía en su territorio, y, en el ámbito de la Administración Local, al personal de la Policía Local, en relación con la cobertura de las correspondientes plazas de dicha Policía. En el supuesto de las plazas correspondientes al personal de la Policía Local, se podrá alcanzar el cien por cien de la tasa de reposición de efectivos siempre que se trate de Entidades Locales que cumplan o no superen los límites que fije la legislación reguladora de las Haciendas Locales o, en su caso, las Leyes de Presupuestos Generales del Estado, en materia de autorización de operaciones de endeudamiento. Además deberán cumplir el principio de estabilidad al que se refiere el artículo 11.4 de la Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera tanto en la liquidación del presupuesto del ejercicio inmediato anterior como en el presupuesto vigente. En relación con este último, la Entidad deberá adoptar un Acuerdo del Pleno u órgano competente en el que se solicite la reposición de las plazas vacantes y en el que se ponga

Secretaria General


de manifiesto que aplicando esta medida no se pone en riesgo el cumplimiento del objetivo de estabilidad presupuestaria. Lo indicado en el presente párrafo deberá ser acreditado por la correspondiente Entidad Local ante el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, previamente a la aprobación de la convocatoria de plazas.>> L’Ajuntament Ple és l’òrgan competent per aprovar aquesta proposta de conformitat amb l’article 20.Un, apartat 2, lletra c) de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016. Proposta d’acord En conseqüència, i d’acord amb l’art. 172 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROFJEL), s’informa que no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’Ajuntament Ple adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER. Sol·licitar al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques l’autorització a què es refereix l’article 20.Uno.2 C) de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016, amb l’objectiu de cobrir amb caràcter definitiu sis places vacants d’agents de la Guàrdia Urbana, com a taxa de reposició del 100% dels efectius de la plantilla municipal. SEGON. Traslladar el precedent acord al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, per al seu coneixement i als efectes previstos al precepte abans esmentat de la Llei 48/2015, conjuntament amb l’informe de l’Interventor general emès al respecte en data 29/06/2016. TERCER. Donar compliment als tràmits procedimentals que en dret procedeixin en ordre al bon fi i execució del precedent acord. SENYOR JURADO: Digueu-los, bona tarda, senyora alcaldessa, regidors, públic en general, que lamentem que en aquesta convocatòria no es cobreixin les més de vint vacants que hi ha a la Guàrdia Urbana i només s’estigui procedint a cobrir a sis agents de Guàrdia Urbana, tenint en compte la precarietat de la situació que tenim de seguretat a la ciutat per falta d’agents de Guàrdia Urbana. Per tant, fer constar que s’estan cobrint simplement sis places, que a més s’incorporaran a l'any 2018 i que seguiran produint més vacants i lamentablement estem amb una situació de dèficit importantíssim i que està provocant un augment d’hores extraordinàries més important encara, he demanat explicacions sobre això, per cobrir un mínim d’assistència de Guàrdia Urbana als carrers de Badalona. Deixeu, constància que ens sembla molt poc ambiciós el convocar simplement sis places quan vostès estan demanant cobrir el 100% de les vacants, que insisteixo, són més de vint. De tota manera, com no podia ser d'altra manera encara que siguin sis nosaltres votarem afirmativament però manifestem el nostre desacord amb que no es convoquin totes les vacants existents SENYOR TÉLLEZ: Només informar, bona tarda, senyors regidors, regidores, públic assistent i senyor Jurado només dir-li que convoquen las places que la Llei de Pressupostos de l’Estat, del seu Estat i del seu Govern ens accepta convocar que són les sis baixes que es van efectuar el 2015. Convoquen les que l’Estat i la Llei de Pressupostos ens deixa convocar, que són les sis baixes que va haver-hi de Policies Locals en el 2015. per tant, aquestes són les places que convoquem i de fet seria millor i més ràpid si no haguéssim de demanar autorització, que és el que porten a l’aprovació d’avui no la convocatòria si no l’autorització al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques perquè ens deixi convocar-les. O sigui, no només l’Estat ens limita la contractació i el cobrir baixes tant de la Guàrdia Urbana com de qualsevol altre àmbit de l’Ajuntament si no que a més ens posa un tràmit burocràtic per anar més lents que és ara demanar-li una nova cosa que s’han inventat ara de la nova Llei de Pressupostos que és demanar-li autorització al Ministeri perquè les puguem convocar. Per tant, si és injust i vostès ara que estan formant Govern, no sé, a veure si ho poden canviar. SENYOR JURADO: Senyor Téllez, vostè està donant una informació errònia, vostè pot convocar també les vacant produïdes fins al moment en l'any 2016. No només de l’exercici

Secretaria General


anterior, perquè el que vostè va a fer és una oferta pública i per tant serà fins al moment en que vostè la convoca i aquest any hi ha hagut vacants. Per tant, no s’està ajustant la seva explicació a la realitat del que passa a Guàrdia Urbana. No va a anys vençuts, si no fins al moment que es convoca l’oferta pública i que jo sàpiga estem ja a meitat de l'any 2016 i podia haver-ho fet també amb les vacants que s'han produït aquest any que li asseguro que són algunes. SENYOR TÉLLEZ: Quan vostès formin govern i aprovin la nova Llei de Pressupostos que pertoqui veurem quantes places els seu Ministeri ens deixarà convocar.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 6. Aprovar la massa salarial del personal laboral de l'Ajuntament de Badalona i del personal laboral dels organismes autònoms, societats mercantils municipals i de la resta d'entitats que integren el sector públic de l'Ajuntament per a l'exerci 2016. PROPOSTA D’ACORD Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Aprovació de la massa salarial del personal laboral de l’Ajuntament de Badalona i del personal laboral dels Organismes Autònoms, de les societats mercantils municipals i de la resta d'entitats que integren el sector públic de l'Ajuntament de Badalona per a l’exercici 2016. Òrgan que resol: El Ple de l’Ajuntament Caràcter de la resolució:Exhaureix la via administrativa Núm. expedient Expt. 164/Z-11/16 Antecedents Ordre de proveir inici d’expedient del 3rt tinent d’alcalde i regidor de Badalona Democràtica de data 22/02/2016 que, com a responsable de les matèries referents a la hisenda i els recursos humans, encarrega al Servei d’Organització i Recursos Humans la gestió de la tramitació administrativa i l’aprovació per part de l’òrgan competent dels acords en relació amb l’aprovació del procediment per a la determinació de la massa salarial del personal laboral i referent a la fixació de la massa salarial del personal laboral de l’Ajuntament per a l’exercici 2016. Acord del Ple de l’Ajuntament de Badalona de data 29/03/2016 que estableix el procediment per a l'aprovació de la massa salarial del personal laboral del sector públic de l'Ajuntament de Badalona, que s'incorpora com a annex al present Acord, en compliment de l'article 103.bis de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local. L’acord esmentat desplega efectes des de l'endemà de la seva aprovació i serà objecte de publicació en el BOP, sens perjudici del que es disposa en l'apartat dispositiu següent. Transitòriament, la informació relativa a la massa salarial corresponent a 2015 es concretarà en la remissió de les propostes que es derivin sobre la base de les dades de liquidació del capítol I del pressupost 2015 per part dels òrgans directius corresponents, al regidor de l’Ajuntament de Badalona responsable en matèria d’hisenda, sense integrar els conceptes exceptuats en el punt primer de l’annex del present acord, abans de finalitzar el mes d’abril de 2016. Publicació de l’acord de Ple esmentat al BOP en data 24/05/2016. Informe tècnic referent a la fixació de la quantia de la massa salarial del personal laboral de l’Ajuntament de Badalona emès per la tècnica mitjana adscrita al Servei d’Organització i

Secretaria General


Recursos Humans en data 04/04/2016 de conformitat amb el qual es fixa la massa salarial del personal laboral de l'Ajuntament de Badalona corresponent a l'exercici 2015. Informe tècnic referent a la fixació de la quantia de la massa salarial del personal laboral de l’Ajuntament de Badalona emès per la tècnica mitjana adscrita al Servei d’Organització i Recursos Humans en data 13/04/2016 de conformitat amb el qual es recull la massa salarial pressupostada pel personal laboral de l'Ajuntament de Badalona corresponent a l'exercici 2016. Comunicació del Servei d’Organització i Recursos Humans en data 07/06/2016 als referents dels organismes autònoms, de les empreses municipals i de la resta del sector públic de l’Ajuntament de Badalona per tal que emetin (i) informe en el què es determini la massa salarial del personal laboral del vostre organisme autònom o empresa municipal en relació amb l’any 2015 que es derivi de les dades de liquidació del capítol I del pressupost 2015 i (ii) informe en el què es fixi la previsió de la quantia que es destinarà a la massa salarial del personal laboral del vostre organisme autònom o empresa municipal durant l’any 2016. Comunicacions dels organismes autònoms, de les empreses municipals i de la resta del sector públic local al Servei d’Organització i Recursos Humans de l’Ajuntament de Badalona en les què determinen la massa salarial del personal laboral en relació amb l’any 2015 que es derivi de les dades de liquidació del capítol I del pressupost 2015 i la massa salarial prevista per l’any 2016. Certificat emès pel gerent de l’organisme autònom municipal Patronat de la Música de Badalona en data 30/03/2016; informe emès per la directora del Museu de Badalona en data 15/06/2016; informe emès pel cap del Departament d’Administració i Recursos Interns de l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació en data 09/06/2016 i informe emès per la cap de Gestió Jurídica de l’Institut Municipal de Serveis Personals en data 21/06/2016. Informe emès pel director de Recursos Humans i Mobilitat d’Engestur en data 11/07/2016; informe emès pel director de Recursos Humans de BSA en data 11/07/2016; informe emès conseller delegat de Badalona Comunicació, SA en data 10/06/2016; informe emès pel cap d'Administració de Reactivació Badalona (Rebasa) en data 08/07/2016 i informe emès pel cap d'Administració de Reactivació Badalona (Rebasa) en data 08/07/2016. L’Ajuntament de Badalona participa en el 50% de la societat mercantil Marina Badalona conjuntament amb el Consell Comarcal del Barcelonès. S’ha informat pel gerent de Marina Badalona, SA en data 17/06/2016 en relació amb la massa salarial. L’Ajuntament de Badalona participa en el 50% del Consorci Badalona Sud conjuntament amb la Generalitat de Catalunya. S’ha informat pel gerent d’aquest Consorci en data 11/07/2016 en relació amb la massa salarial. Amb la remissió dels informes esmentats en relació amb l’any 2015 es dóna per complert aquest requeriment atès que l’acord del Ple de l’Ajuntament de Badalona de data 29/03/2016 disposa que, transitòriament, la informació relativa a la massa salarial corresponent a 2015 es concretarà en la remissió de les propostes que es derivin sobre la base de les dades de liquidació del capítol I del pressupost 2015 per part dels òrgans directius corresponents, al regidor de l’Ajuntament de Badalona responsable en matèria d’hisenda, sense integrar els conceptes exceptuats en el punt primer de l’annex del present acord, abans de finalitzar el mes d’abril de 2016. Fonaments de Dret La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL) disposa a l’article 112.1 que les entitats locals aproven anualment un pressupost únic que constitueix l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer, i dels drets amb venciment o que es prevegi realitzar durant el corresponent exercici econòmic. El pressupost general, definit d’aquesta manera, integrarà el pressupost de l’entitat, els pressupostos dels organismes autònoms que en depenen i els estats de previsió de despeses i ingressos de les societats mercantils amb capital social íntegrament públic que en depenen.

Secretaria General


Tant el pressupost de l’entitat local com els pressupostos dels seus organismes autònoms, d’acord amb l’article 165.1 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel què s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (LRHL), contindran els estats de despeses, en els quals cal incloure, amb la deguda especificació, els crèdits necessaris per atendre al compliment de les diferents obligacions, i els estats d’ingressos, en què figuraran les estimacions dels diferents recursos econòmics a liquidar durant l’exercici. L’article 75.bis LRBRL, en relació amb el règim retributiu dels membres de les corporacions locals i del personal al servei de les entitats locals, regula que en el marc de l’establert a la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, i en l’article 93.2 de la LRBRL, les lleis anuals de pressupostos de l’Estat podran establir un límit màxim i mínim total que per tots els conceptes retributius pugui percebre el personal al servei de les entitats locals i entitats d’elles dependents en funció del grup professional dels funcionaris públics o equivalent del personal laboral, així com d’altres factors que es puguin determinar en les lleis de pressupostos generals de cada any. La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL) introdueix en el seu article primer, punt vint-i-set, un nou article 103 bis en la LRBRL que regula la determinació de la massa salarial del personal laboral del sector públic local. L’article 11 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) defineix el personal laboral com aquell que, en virtut de contracte de treball formalitzat per escrit en qualsevol de les modalitats de contractació previstes en la legislació laboral, presta serveis retribuïts per les administracions públiques. Les lleis de funció pública que es dictin en desenvolupament de l’EBEP estableixen els criteris per a la determinació dels llocs de treball que poden ser desenvolupats per personal laboral. Mentre que el personal funcionari té una relació extracontractual (relació administrativa en virtut de nomenament), el personal laboral queda subjecte al contracte de treball i la relació que manté amb l’Administració ve regulada pel dret laboral. El vigent article 103.bis de la LRBRL, en relació a la massa salarial del personal laboral del sector públic local, regula que les Corporacions locals aprovaran anualment la massa salarial del personal laboral del sector públic local respectant els límits i les condicions que s'estableixin amb caràcter bàsic en la corresponent llei de pressupostos generals de l'Estat. L'aprovació indicada comprendrà la referent a la pròpia Entitat Local, organismes, entitats públiques empresarials i altres ens públics i societats mercantils locals d'ella dependents, així com les dels consorcis adscrits a la mateixa en virtut del previst en la legislació bàsica de règim jurídic de les administracions públiques i de les fundacions en les quals concorri alguna de les següents circumstàncies: a) Que es constitueixin amb una aportació majoritària, directa o indirecta, de les entitats citades en aquest apartat. b) Que el seu patrimoni fundacional, amb un caràcter de permanència, estigui format en més d'un 50 per 100 per béns o drets aportats o cedits per les referides entitats. La massa salarial aprovada serà publicada a la seu electrònica de la Corporació i en el Butlletí Oficial de la Província en el termini de 20 dies. La Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2016 disposa, en el seu article 20.Quatre, que la massa salarial del personal laboral, que s'incrementarà en el percentatge màxim previst en l'apartat Dos del mateix article, està integrada pel conjunt de les retribucions salarials i extrasalarials i les despeses d'acció social reportats per dita personal en 2015, en termes d'homogeneïtat per als dos períodes objecto de comparació. S'exceptuen, en tot cas: a) Les prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social. b) Les cotitzacions al sistema de la Seguretat Social a càrrec de l'ocupador. c) Les indemnitzacions corresponents a trasllats, suspensions o acomiadaments.

Secretaria General


d) Les indemnitzacions o bestretes per despeses que hagués realitzat el treballador. El procediment per a l'aprovació de la massa salarial del personal laboral del sector públic de l'Ajuntament de Badalona ha estat establert per Acord del Ple municipal, en el qual es preveu l'informe previ dels òrgans directius competents en les matèries de pressupostos. Aquests informes, que s'emetran en els seus respectius àmbits, contindran un pronunciament exprés sobre l'observança dels criteris definits en el citat Acord del Ple municipal i del degut compliment dels límits i condicions establerts en les corresponents lleis anuals de Pressupostos Generals de l'Estat i restant normativa pressupostària. Així mateix, s'estableix que les variacions que experimenti la massa salarial de l'exercici 2016 en relació amb l'exercici 2015 seran objecte de valoració en termes d'homogeneïtat per als dos períodes objecte de la comparació, és a dir, 2015 com a primer any d'aprovació de l'import referit a la massa salarial i 2016 com a primer exercici d'aprovació de l'import referit a la massa salarial amb referent comparatiu temporal. La massa salarial aprovada es tindrà en compte per determinar, en termes d'homogeneïtat, els crèdits corresponents a les retribucions del personal laboral afectat. Finalment, l’acord del Ple de l’Ajuntament de Badalona de data 29/03/2016 disposa que, transitòriament, la informació relativa a la massa salarial corresponent a 2015 es concretarà en la remissió de les propostes que es derivin sobre la base de les dades de liquidació del capítol I del pressupost 2015 per part dels òrgans directius corresponents, al regidor de l’Ajuntament de Badalona responsable en matèria d’hisenda, sense integrar els conceptes exceptuats en el punt primer de l’annex del present acord, abans de finalitzar el mes d’abril de 2016. Per la seva banda, en compliment de la LRSAL, el Ple de l’Ajuntament de Badalona aprovarà, en el primer quadrimestre de l'exercici pressupostari, la massa salarial del personal laboral del sector públic municipal, respectant els límits i les condicions que s'estableixin amb caràcter bàsic en les corresponents lleis anuals de Pressupostos Generals de l'Estat. Pel que es refereix a l'Ajuntament de Badalona, el Servei d’Organització i Recursos Humans ha remès a la regidoria competent en matèria d’Hisenda la proposta de massa salarial corresponent a l'exercici 2016, elaborada segons el procediment establert en l'Acord abans esmentat. Respecte a la massa salarial del personal dels Organismes Autònoms de l'Ajuntament de Badalona, de les societats mercantils municipals i de la resta d'entitats que integren el sector públic de l'Ajuntament de Badalona, les propostes de massa salarial per 2016 van ser remeses per cadascuna de les entitats a la regidoria competent en matèria d’Hisenda. A la vista de les propostes i informació rebudes, s'han evacuat en la forma escaient els informes preceptius pel que procedeix l'aprovació de la massa salarial del personal laboral de l'Ajuntament de Badalona per a l'exercici 2016. Pel que fa a l’òrgan competent, l’article 22.2.e) de la LRBRL disposa que correspon al Ple municipal les atribucions pel que fa a l’aprovació i modificació dels pressupostos. La lletra i) del mateix precepte també atribueix al Ple la competència referent a l’aprovació de la plantilla de personal i de la relació de llocs de treball i la fixació de la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris. Proposta d’acord En conseqüència, de conformitat amb l’article 172 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, que aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, previ informe de Comissió Informativa competent per raó de la matèria, el Ple de l’Ajuntament adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la massa salarial del personal laboral de l'Ajuntament de Badalona, corresponent a l'exercici 2016, fixant el seu import en 10.447.065,22 euros, de conformitat amb l’informe tècnic emès per la tècnica mitjana adscrita al Servei d’Organització i Recursos Humans en data 13/04/2016.

Secretaria General


SEGON.- APROVAR la massa salarial del personal laboral dels Organismes Autònoms de l'Ajuntament de Badalona corresponent a l'exercici 2016, fixant el seu import en: Patronat de la Música: 1.909.998,58 euros. Museu de Badalona: 597.801,71 euros. Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (IMPO): 1.132.759,22 euros. Institut Municipal de Serveis Personals (IMSP): 9.951.045,79. TERCER.- APROVAR la massa salarial del personal de les societats mercantils de l'Ajuntament de Badalona corresponent a l'exercici 2016, fixant el seu import en: Engestur: 2.610.525,69 euros. BSA: 37.825.339,71 euros. Badalona Comunicació, SA: 1.160.444,72 euros. REBASA, SA: 291.575,28 euros. Badalona Cultura, SL: 142.736,94 euros. QUART.- APROVAR la massa salarial del personal de la resta d’ens del sector públic local de l'Ajuntament de Badalona corresponent a l'exercici 2016, fixant el seu import en: La massa salarial de la societat mercantil Marina Badalona és de 705.500 euros. La massa salarial del Consorci Badalona Sud és de 261.514,91 euros. CINQUÈ.- Fer constar que aquests imports respecten els límits i condicions que fixa la llei de Pressupostos generals de l’Estat, d’acord amb els certificats emesos pels directius responsables de cada entitat. SISÈ.- El present Acord sortirà efectes a partir de la seva adopció, sense perjudici de la seva publicació a la seu electrònica municipal així com en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 7. Aprovar el compte justificactiu i el pagament d'una subvenció finalista a l'Associació Voluntaris Badalona. Identificació de l’expedient Tipus de document Resolució d’ aprovació compte justificatiu i pagament de

subvenció nominativa i finalista Òrgan que proposa Regidora de Participació i Convivència Òrgan que resol Ple Caràcter de la resolució

Exhaureix la via administrativa

Interessat ASSOCIACIÓ VOLUNTARIS BADALONA NIF. G6070458-2 Antecedents 1.- En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 50.000 €, a favor de l’entitat ASSOCIACIÓ VOLUNTARIS BADALONA NIF G6070458-2, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’ Ajuntament i aprovada el 27/10/2015. destinada a subvenir les despeses pròpies de les seves activitats, d’acord amb la memòria presentada del 2015 2.- En data 27/10/2015 El sr Antonio Gracia Ribó en nom i representació de l’entitat, en qualitat de tresorer de la mateixa, va acceptar la subvenció objecte del present expedient, d’acord amb l’article 11 de l’annex V de les Bases d’ Execució del Pressupost vigent (BEP), que regula la concessió de subvencions de l’Ajuntament de Badalona.

Secretaria General


3- En data 05/11/2015 l’alcaldessa, va dictar resolució aprovant el pagament anticipat del 50% de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient i aprovant també,el conveni de col·laboració d’acord amb l’article 28.1 de la Llei 38/2003,de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), el qual disposa que els convenis seran l ’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en els pressupostos. 4- Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària. 5- En data 30/05/2016 el director de l’ Àrea, ha emès certificat acreditatiu del compliment fidel de la justificació de la subvenció referenciada a l’antecedent segon, per part de VOLUNTARIS BADALONA. 6.- En data 30 de maig de 2016, l’interventor general ha informat favorablement en el següent sentit:

“Atenent a l’art. 26 de l’Annex IV de les Bases d’execució del pressupost i vist el detall de la documentació presentada per aquesta entitat com a justificació de la subvenció concedida, em remeto als informes emesos pel departament gestor d’aquest expedient, en el sentit que no hi ha cap inconvenient per part d’aquesta Intervenció per tal que es proposi l’acord del compte justificatiu per l’òrgan municipal competent.”

Fonaments de dret 1. L’annex IV Regulació transitòria de les subvencions de les Bases d’execució del pressupost vigent (en endavant BEP), en relació amb els articles 24,5 i 34.3 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant LGS), estableix que el pagament de les subvencions es realitzarà prèvia la seva acceptació i justificació per part dels beneficiaris de les mateixes en els termes previstos a les abans esmentades BEP. 2. L’article 27 BEP Comprovació de les subvencions i pagaments estableix que la justificació haurà d’ ésser aprovada per l’òrgan competent, que serà el que va concedir la subvenció, arxivant-se pel Servei gestor i comunicant-se a la Intervenció General ajuntant-se tots els documents que conformen el compte justificatiu i,en tot cas, el document conformitat previ de l’òrgan gestor. 3. L’ òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’ Ajuntament de Badalona, és el Ple de l’ Ajuntament. Proposta d’acord En conseqüència, d’acord amb l’art 172 i concordants del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que per la Regidora de Participació i Convivència proposi al Regidor de l’ Àmbit Badalona Democràtica que plantegi al Ple de l’Ajuntament, prèvia dictamen de la CIAMB Badalona Democràtica, l’adopció de la següent proposta de resolució: PRIMER.- Aprovar la rendició del compte justificatiu per import de 50 000 € de la subvenció nominativa i finalista presentada per VOLUNTARIS BADALONA NIF G60704582, prevista singularment en el Pressupost Municipal vigent, per import de 25 000 €, per l’ execució del projecte de VOLUNTARIS BADALONA. SEGON.- Satisfer a l’entitat VOLUNTARIS BADALONA NIF G60704582 el 50% restant de 25.000 € de la subvenció concedida. TERCER.- La quantitat referida a l’apartat anterior serà satisfeta a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària següent:


12015000051756 2015 N 440 92440 48908008 O 12015000060032 25.000,00 QUART.- Encarregar al Sr. Interventor municipal la comprovació material i l’aplicació de la subvenció de referència, tot això d’acord amb allò que disposa l’art. 214.2 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de llei reguladora de les Hisendes Locals (TRLRHL).

Secretaria General


CINQUÊ.- Comunicar la present resolució a l’entitat beneficiària, a Intervenció general i a la Tresoreria municipal.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 8. Aprovar un un reconeixement de crèdit d'exercicis anteriors. Identificació de l'expedient Tipus d’acte Aprovació d’un reconeixement de crèdit d’exercicis anteriors Òrgan que resol Ajuntament Ple Caràcter del document Exhaureix la via administrativa Interessat RICOH ESPAÑA, SL NIF: B82080177 Expedient 020723-GE-EXT2016/000012 Ref. addicional 21/OBR-7/14)

Fets 1. La Junta de Govern Local, en sessió de data 21.09.2015, va adjudicar el lot 1 de la licitació per al subministrament de fotocopiadores tramitades amb l’expedient 21/OBR-7/14 a l’empresa RICOH ESPAÑA, SL (NIF: B82080177). 2. L’empresa RICOH ESPAÑA, SL, va presentar la següent factura corresponent al lloguer de les màquines que formen el lot 1 abans esmentat durant el mes de desembre de 2015 d’acord amb l’encàrrec efectuat:

Núm. Factura

Data Registre entrada

Import

840833256 05.04.16 RF/690 890,48

3. El cap del Departament de Compres va conformar aquesta factura i consta a l’expedient el corresponent informe tècnic favorable a la seva aprovació. 4. La Intervenció municipal ha informat l’expedient amb càrrec a la partida 210-9220-20600, operació núm. 2016000020439, del pressupost municipal de 2016. Fonaments de dret 1. D’acord amb l’article 216 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic, el contractista tindrà dret a l’abonament de la prestació realitzada en els termes establerts en la llei i en el contracte, de conformitat amb el preu convingut. 2. L'objecte d'aquest expedient és l'aprovació de la despesa d’exercicis anteriors per import total de 890,48 euros per al seu abonament a l’empresa RICOH ESPAÑA, SL (NIF: B82080177) corresponent a la factura detallada en l’antecedent segon, la qual, d’acord amb l’informe tècnic, s’ajusta al subministrament contractat. 3. En el present cas s’han acomplerts els tràmits que indica l’article 59 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, quant a l’acreditació de la despesa generada i la conformitat que n’ha prestat el departament municipal gestor del contracte. 4. D’acord amb l’article 23.1 e) del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, i l’article 50.12 del Reial

Aplicació pressupostària Id. Op. Núm. Op. Import

2016 N 210 9220 20600 A 12016000020439/1 890,48

Secretaria General


Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, l'òrgan competent per a l'aprovació d’aquest reconeixement de crèdit és el Ple de l’Ajuntament, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, de conformitat amb l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, abans esmentat. 5. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Proposta de resolució En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde i regidor de Badalona Democràtica que, previ dictamen favorable de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, validi i ordeni la tramitació al Ple de la següent proposta: ÚNIC.- Aprovar la despesa i la factura que es relacionen a continuació, en haver estat conformada pel departament gestor corresponent, i satisfer el seu import amb càrrec a la partida pressupostària i operació que s’indiquen del pressupost municipal de despeses de 2016:

Interessat NIF Factura Data Concepte Núm. Exp. Partida

Núm. operació Import (euros)

Ricoh España, SL B82080177

840833256 05.04.16 Lloguer fotocopiadores desembre 2015

020723-GE-EXT2016/ 000012

210-9220-20600 12016000020439/1 890,48

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 22, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). Abstencions 4, del grup municipal del Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González). 9. Aprovar la participació de l'Ajuntament de Badalona en el PECT "Eix de coneixement Besós-Marina/Litoral". Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Aprovació de la participació de l’Ajuntament de Badalona en el PECT EIX DEL CONEIXEMENT BESÒS-MARINA/LITORAL . Òrgan que resol: L’ajuntament ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Número expedient: Exp. núm. 304/SUB-6/16 Fets 1 Instrucció de l’Alcaldessa, de data 04-07-2016, següent: INSTRUCCIÓ.- Atès que el Consell Europeu va aprovar en data 17 de juny de 2010, l’estratègia Europa 2020 per promoure un creixement intel·ligent, sostenible i integrador i que el Govern de Catalunya, alineat amb Europa 2020, va aprovar l’abril de 2012 l’estratègia Catalunya 2020 (ECAT 2020), full de ruta per reactivar l’economia i reorientar el sector productiu cap a un model econòmic més intel·ligent, més sostenible i més integrador. Atès que en el marc de l’ECAT 2020 ha estat aprovada l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT).

Secretaria General


Atès que en data 26 d’abril de 2016, per part de la Consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge s’ha dictat l’ORDRE GAH/95/2016, de 26 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la selecció de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) emmarcats en la RIS3CAT i en el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, i s’obre convocatòria. Atès que aquesta ordre aprova les bases reguladores per a la selecció de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) i la concessió de subvencions pel FEDER de Catalunya 2014-2020, en els termes establerts en el programa operatiu. Atès que s’ha obert la convocatòria pública per presentar sol·licituds de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) i que d’acord amb les bases reguladores poden ser entitats membres del PECT: “...les entitats públiques o privades, amb o sense afany de lucre, que participen en les operacions del PECT sense executar despesa elegible...” Atès que dins dels àmbits d’actuació assenyalats en les bases reguladores es troba ‘l’Eix prioritari 1, relatiu a ‘Potenciar la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació, i que les operacions de l’eix prioritari 1 s’han d’emmarcar en els eixos d’actuació de la RIS3CAT dels àmbits sectorials líders. Atès que fa a la RIS3 CAT, les operacions estan emmarcades en Alimentació i Indústries de la Salut (Eix 1) i TIC com a tecnologia transversal facilitadora (Eix 3) i Emprenedoria, Formació i talent com a entorn d'innovació (Eix 4) Atès que s’està elaborant el projecte d’especialització i competitivitat territorial ‘eix del coneixement Besòs-Marina/Litoral’ que es centra en el Barcelonès Nord i el Baix Maresme, en el que hi participen els Ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, l’Ajuntament de Mataró, i l’Ajuntament d’Alella, a més de la universitat de Barcelona, la universitat Autònoma de Barcelona i la universitat oberta de Catalunya, a mes d’altres entitats, que conformen els membres beneficiaris i/o socis. Atès que aquest ajuntament de Badalona té interès en participar en el PECT referit com a ‘entitat participant no beneficiària’, a l’objecte d’adherir-nos-hi tot i que no és beneficiària del PO FEDER de Catalunya 2014-2020 i no es genera despesa elegible com a tal. A la vista dels antecedents, l’ajuntament de Badalona considera convenient participar com a membre de grup promotor del PECT ‘Eix del Coneixement Besòs-Marina Litoral’ com a soci no beneficiari sense executar despesa elegible’, per la qual cosa, a l’empara del que preveuen els articles 165 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals, de 28 de novembre de 1986, i 69 de la llei de règim jurídic i procediment administratiu comú, de 26 de novembre de 1992, que exigeixen l’adopció d’acord d’iniciació de l’expedient corresponent, Per tot això, ordeno Que es procedeixi a Incoar expedient per tramitar la documentació necessària i les resolucions que correspongui per tal de formalitzar la participació d’aquest Ajuntament en el grup promotor del PECT “Eix del Coneixement Besòs-Marina Litoral” com a soci no beneficiari sense executar despesa elegible. 2 Els PECT [Projecte d’especialització i competitivitat territorial conformat per diferents projectes, operacions i actuacions, executades per les entitats que formen part del PECT i coordinades per l’entitat representant, amb uns objectius únics i una coherència estratègica i operativa degudament justificada] són iniciatives que articulen uns projectes amb operacions i actuacions per a la transformació econòmica del territori que tenen un fort component d’innovació. D’acord amb la definició de les bases reguladores, contribueixen

a les prioritats i als objectius de l’estratègia de recerca i innovació per a la especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT),

a les prioritats del programa operatiu d’inversió en creixement i ocupació FEDER de Catalunya 2014-2020 (PO FEDER de Catalunya 2014-2020)

S’emmarquen en una estratègia regional prèviament definida i han de tenir un impacte en la competitivitat del territori, com a mínim amb la implicació d’un àmbit sectorial líder destacat al territori.

Secretaria General




3 Informe tècnic del Director del Gabinet d’Alcaldia i Comunicació, de data 04/07/2016, següent: INFORME TÈCNIC DE SUPORT INSTITUCIONAL AL PECT “EIX DEL CONEIXEMENT BESÒS – MARINA/LITORAL” Els fons estructurals de la Unió Europea són una important font de finançament per als municipis. La nova programació d’aquests fons per al període 2014-2020 s’emmarca dintre de l’estratègia Europa 2020 (creixement inclusiu, sostenible i inclusiu) amb la voluntat de finançar projectes més complexos, integradors, de major qualitat i impacte directe sobre les persones i l’economia, amb la innovació com a focus principal. En el marc català, la Generalitat ha definit la seva estratègia RIS3CAT (Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent) tot preveient que els municipis puguin accedir a part del finançament previst en l’estratègia RIS3CAT a través de l’instrument PECT (Projectes d’especialització i competitivitat) mitjançant convocatòria publicada en el DOGC 7113 de data 4 de maig de 2016. En aquest context, l’ajuntament de Badalona expressa el seu interès en participar com a membre del grup promotor del PECT ” Eix del Coneixement Besòs- Marina Litoral” com a soci no beneficiari sense executar despesa elegible i que ha de permetre optar al finançament europeu a través del mecanisme RIS3-CAT de la convocatòria de la Generalitat de Catalunya de 4 de maig de 2016. El projecte d’especialització i competitivitat territorial eix del coneixement Besòs-Marina/Litoral se centra en el Barcelonès Nord i el Baix Maresme i planteja el repte i l’oportunitat de dissenyar i implantar una estratègia d’especialització intel·ligent que impulsi el creixement econòmic i la millora de la competitivitat d’un territori que destaca per la seva tradició industrial en els camps de l’agroalimentació i la salut.

El pressupost total aproximat del PECT Besòs-Marina/Litoral, pendent dels últims detalls, ascendeix a 4.850.000€ (1.600.000 € el projecte d’Alimentació, 2.950.000€ el projecte de Salut i 300.000€ de despeses de gestió, coordinació i seguiment global). A continuació s’adjunta un breu resum de cada una de les operacions Operació 1. Gestió i coordinació del PECT. Representació legal, interlocució amb la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea, coordinació, seguiment i gestió del PECT Besòs-Marina/Litoral Alimentació

Secretaria General


Operació 2. Unitat Tecnològica i Gastronòmica Alimentaria. Infraestructura que permetrà la innovació, la recerca, la transferència i la millora de les pràctiques dels estudiants amb les empreses de l’entorn. La planta disposarà d’equipament especialitzat en 4 tècniques diferents (probablement, Pa, Oli, Cervesa i Cacau), hi haurà també una cuina experimental i un espai d’experimentació observacional gastronòmica i nutricional, que es complementarà amb un espai d’anàlisis clínics. Operació 3. Promoció de la cultura i el turisme del vi. Espai on es doni a conèixer la cultura del vi, la seva història i patrimoni vinculats en el nostre territori, així com s’impulsin accions de difusió com puguin ser la formació, presentació de vins o tastos per posar alguns exemples. Espai de referència per al turisme del vi a tot el territori de la Denominació d'Origen Alella Operació 4. Etnobotanic hortícola. Transformació ordenada del Recinte Torribera, de forma complementària als projectes docents i de recerca en agroalimentació i gastronomia del Campus de l’Alimentació de Torribera, en una zona museïtzada i didàctica agroalimentària i etnogastrobotànica. Operació 5. Logística integral malbaratament alimentari. Definició d' un model de distribució d'aliments innovador per tal de pal·liar les deficiències alimentaries de les persones en situació de vulnerabilitat i/o risc d'exclusió social amb la col·laboració de les entitats dels tercer sector. Prova pilot a Mataró. Operació 6. Emprén Alimenta. Generar idees, acompanyar-les en la seva incubació i definició de projecte i en el seu desenvolupament i creixement posterior a través de serveis especialitzats, transversals, coordinats i mancomunats als territoris participants, en el sector de l'alimentació. Salut Operacions 7 i 8. Torribera Mental Health Innovation Living Lab. Implementació d’un Living Lab com a estratègia d’Innovació Oberta i de col·laboració entre els membres de la quàdruple hèlix- Un dels primers objectius és identificar l'estructura òptima per implementar el Torribera Mental Health Innovation Living Lab, per estudiar les interaccions entre els diferents actors i els processos. Operació 9. Centre de referència en envelliment actiu. Badalona i territori Besòs-Marina/Litoral esdevingui referent internacional en l’envelliment actiu i saludable, a partir de la posta en marxa del centre de referència en envelliment actiu, la creació d’un observatori de salut i la creació d’una oficina de prescripció tecnològica. Operació 10. Centre d’anàlisi i de modelització de dades: Anàlisi i modelització de grans volums de dades permeti donar suport al disseny de polítiques socials i de salut, facilitar la presa de decisions dels gestors sanitaris, oferir als professionals sanitaris sistemes intel·ligents de suport a la presa de decisions, millorar l'eficiència i l'eficàcia dels processos de prestació de serveis assistencials i socials i garantir la sostenibilitat del sistema de salut i sociosanitari Operació 11. Centre de Medicina Comparada. El centre donarà servei i recolzament a la recerca pre-clínica en models experimentals de fragilitat per als investigadors del Campus i també als d’altres centres de recerca nacionals així com empreses del sector biomèdic. En el marc del PECT es detectarà i capturarà la població en situació de fragilitat per ingrés hospitalari i en forta connexió amb les estructures de assistència primària (AP). L’IGTP abordarà la formulació de models experimentals de fragilitat orgànica, mitjançant l’estudi de models animals específics, en el Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge (CMCB Operació 12. Hub Salut. Emprendre per la millora de la qualitat de vida. Creació del Hub TecnoCampus Salut com a concentració d’emprenedors, startups , empreses i universitat que permeti l’aprofitament de sinèrgies i la generació d’un ecosistema d’especialització en especial dels subsectors sport, recuperació funcional, envelliment i well ageing. Creació d’una incubadora vertical i d’un programa d’acceleració per les start-ups especialitzades de base tecnològica i de innovació. Els projectes a desenvolupar a través del PECT han estat pensats amb una visió transversal, d’un ampli abast territorial i d’un fort impacte en la societat, de manera que la

Secretaria General


participació activa del màxim nombre possible d’institucions del territori PECT, ja sigui executant despesa subvencionable o no, resulta de gran valor, tant per al propi projecte com per a la institució participant, ja que el rendiment dels projectes aniran en benefici de tot l’àmbit potencial d’actuació. Així, l’ajuntament de Badalona donarà el suport institucional necessari a les operacions del PECT ” Eix del Coneixement Besòs- Marina Litoral” segons el pla de treball que es presenti en el model de memòria tècnica i econòmica de la convocatòria, sense que en cap cas aquest suport comporti despesa econòmica per a l’Ajuntament. L’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha manifestat la voluntat de ser l’entitat representant d’aquest PECT davant la Direcció General d’Administració Local en el procés de presentació de la candidatura a la convocatòria. Per això, és convenient l’aprovació, per part de l’òrgan competent, del compromís de suport institucional de l’ajuntament de Badalona com a entitat no beneficiària del PECT ” Eix del Coneixement Besòs- Marina Litoral” segons el model establert a la convocatòria de la Generalitat de Catalunya i donar conformitat a que l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet sigui l’entitat representant del PECT esmentat. 4. S’entén per entitat participant no beneficiària aquella entitat pública o privada, amb o sense ànim de lucre, que s’adhereix al PECT però no és beneficiària del PO FEDER de Catalunya 2014-2020 i no genera despesa elegible com a tal. 5. S’entén per despesa elegible aquella despesa que respongui a la naturalesa del PECT i estigui directament relacionada amb l’objecte dels projectes, operacions i actuacions específics presentats, resultin estrictament necessaris i s’efectuïn dins del termini d’execució i d’acord amb la normativa aplicable a cada tipus de despesa. Correspon al membre representant del PECT i als membres socis del mateix (que son les entitats beneficiàries del PECT) l’execució de les operacions que formen part del projecte. 6. L’Ajuntament participarà en el projecte com a entitat participant no beneficiària amb el compromís de participar en les operacions del PECT sense executar despesa elegible. Aquesta participació es prestarà amb la disposició dels mitjans necessaris (no econòmics) per prestar el suport institucional necessari pel desenvolupament de les operacions assignades al pla de treball. 7. D’acord amb les bases reguladores núm. 9 i 10 de la convocatòria, a la sol·licitud s’ha d’acompanyar la documentació necessària mínima relacionada, entre la qual hi ha una carta de compromís (segons model de l’annex 2 de les bases) de participació signada pels membres del PECT en la que ha de constar la delegació explícita de representació en l’entitat local que actuarà com a entitat representant, havent-se postulat per aquesta representació l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. No obstant aquest model únic, d’acord amb la documentació que consta en la extranet de les administracions públiques catalanes, plataforma SIFECAT1420 (http://www.eacat.cat), es possible utilitzar un model específic de carta de compromís ‘per ENTITAT PARTICIPANT NO BENEFICIARIA’ quin text es el següent: Model de carta de compromís: ENTITAT PARTICIPANT NO BENEFICIÈRIA A XXX, a XX de XX de 20XX INTERVÉ Entitat, NIF, representada per XXX, en qualitat de XXX, com a entitat participant no beneficiària del PECT El signant declara la capacitat legal suficient per signar aquesta carta de compromís, en nom i representació de l’entitat a la que representa. MANIFESTA I. Que el Reglament (UE) 1303/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013, estableix les disposicions comunes relatives al Fons europeu de desenvolupament regional, al Fons social europeu, al Fons de cohesió, al Fons europeu agrícola de desenvolupament rural i al Fons europeu marítim i de la pesca, i les disposicions generals relatives al Fons europeu de desenvolupament regional, al Fons

Secretaria General


social europeu, al Fons de cohesió i al Fons europeu marítim i de la pesca i es deroga el Reglament (CE) 1083/2006 del Consell. II. Que el Reglament (UE) 1301/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013, sobre el Fons europeu de desenvolupament regional estableix les disposicions específiques relatives a l'objectiu d'inversió en creixement i ocupació i pel qual es deroga el Reglament (CE) 1080/2006. III. Que el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020 ha estat aprovat d'acord amb la Decisió de la Comissió Europea C(2015)894 de 12 de febrer de 2015. IV. Que la convocatòria XXX de la Generalitat de Catalunya per al desenvolupament de Projectes d'especialització i competitivitat territorial (PECT) en l'àmbit local dins el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020 estableix les bases per a la selecció dels projectes. En concret, la base 10 exigeix la presentació d'una carta de compromís que reculli el contingut mínim establert a la base 3.2. En virtut del que s'ha exposat, l’entitat signant subscriu aquesta carta de compromís, que es regeix per les següents CLÀUSULES Primera. Donar el suport institucional necessari, segons la normativa aplicable, a les operacions del PECT XXX segons el Pla de treball que es presenta en el model de memòria tècnica i econòmica de la convocatòria. Segona. Designar l'entitat XXX entitat representant del PECT davant la Direcció General d'Administració Local en el procés de presentació de la candidatura a la convocatòria. Tercera. Disposar de mitjans per prestar el suport institucional necessari pel desenvolupament de les operacions assignades al pla de treball i financer que s'adjunta en la candidatura. Quarta. Declarar que compleixen amb les exigències i requeriments administratius establerts a la convocatòria i aportar tota la documentació probatòria necessària en el dossier de candidatura. Cinquena. Aportar totes les dades, informació i documentació que siguin necessàries per complimentar adequadament els models de candidatura del PECT i facilitar la tasca de l'entitat representant amb aquesta finalitat. Sisena. Respectar els terminis i actuar diligentment davant els requeriments o comunicacions que pugui rebre l'entitat representant en el procés de candidatura, comprometent-se a presentar tota la informació i documentació addicional que es pugui sol·licitar en el marc del procés de selecció de les candidatures segons estableix la convocatòria. Setena. Respectar i sotmetre's als procediments i canals de comunicació establerts en la convocatòria per a la resolució de conflictes o reclamació de drets o interposició de recursos. Aquesta carta de compromís se signa en el lloc i data assenyalat al principi. Entitat Participant (Signatura) Fonaments de dret.- 1. El Consell Europeu va aprovar en data 17 de juny de 2010, l’estratègia Europa 2020 per promoure un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. 2. El Govern de Catalunya, alineat amb Europa 2020, va aprovar l’abril de 2012 l’estratègia Catalunya 2020 (ECAT 2020), full de ruta per reactivar l’economia i reorientar el sector productiu cap a un model econòmic més intel·ligent, més sostenible i més integrador. 3. En el marc de l’ECAT 2020 ha estat aprovada l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT). 4. En data 26 d’abril de 2016, per part de la Consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, s’ha dictat l’ORDRE GAH/95/2016, de 26 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la selecció de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) emmarcats en la RIS3CAT i en el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, i s’obre convocatòria.

Secretaria General


5. D’acord amb la base reguladora 2.2, lletra c), poden ser membres del PECT els agents del territori que participen en les operacions del PECT sense executar despesa elegible. Es detalla a l’annex V, en concret, aquelles entitats que actuen com a Entitat participant no beneficiària aquelles entitats públiques o privades, amb o sense ànim de lucre, que s’adhereixen al PECT però no son beneficiaries del PO FEDER de Catalunya 2014-2020 i no generen despesa elegible com a tal. 6. D’acord amb la base reguladora 10, en relació amb la núm. 9, entre la documentació que s’haurà de presentar amb la sol·licitud, hi ha una carta de compromís en la que, entre d’altres qüestions s’ha de donar la representació del Projecte a una entitat local qui, d’acord amb la base reguladora 2.2, a), actuarà com a interlocutor únic davant la Direcció General d’Administració Local i els organismes responsables de la gestió i el control del PO FEDER de Catalunya 2014-2020. Igualment serà la entitat responsable d’iniciar i executar la despesa elegible en el marc del PECT. 7. D’acord amb la base reguladora 10.3, la presentació de la sol·licitud de subvenció comporta l’acceptació plena per part de les entitats membres del PECT de les bases de la convocatòria. 8. D’acord amb l’article 25 de la llei de règim local (llei 7/1985, de 2 d’abril) el municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències pot promoure activitats i prestar serveis públics que contribueixin a la satisfacció de les necessitats i aspiracions de comunitat veïnal. 9. D’acord amb els articles 144 i següents de la llei municipal i de règim local de Catalunya (decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril): Les administracions públiques actuen i es relacionen amb les altres administracions

d’acord amb el principi de lleialtat institucional. Les administracions públiques, sens perjudici del que estableix la legislació específica,

poden establir o formalitzar les relacions per mitjà de qualsevol instrument jurídic o organitzatiu que considerin adequat per a l’acompliment dels objectius d’interès comú.

Els convenis de col·laboració són acords subjectes al dret públic dels quals es deriven obligacions jurídiques directes per a les parts, amb independència de la denominació de l’instrument que els contingui. Obliguen les parts des de la seva signatura si no s’hi disposa una altra cosa.

Els convenis i els protocols tenen caràcter voluntari i s’han d’estipular en termes d’igualtat entre les parts.

Les administracions públiques catalanes, els organismes i les entitats públiques poden realitzar delegacions i encàrrecs de gestió a altres administracions i entitats públiques, i poden crear específicament òrgans de cooperació, que no tenen personalitat jurídica, amb la integració d’altres administracions, organismes o entitats públiques, o determinar-ne la participació en els ja existents, quan les actuacions respectives puguin afectar llurs competències o interessos.

10. L’òrgan competent per adoptar l’acord de participació en el projecte d’especialització i competitivitat territorial eix del coneixement Besòs-Marina/Litoral és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL). 12. Per a l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal de membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d’acord amb l’article 47.1. de la LRBRL i 26.4 de la LRJPAC. 13. Per a l’adopció d’aquest acord no serà necessari l’informe previ de l’interventor municipal per quant no comporta cap compromís de despesa econòmica, i conforme les previsions de l’article 123.1 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, caldrà sotmetre aquesta proposta a estudi, informe i consulta de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica.

Secretaria General


14. D’acord amb el que preveuen els article 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al regidor de l'àmbit de Badalona Democràtica per tal que inclogui a l’ordre del dia de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica i, si escau, de l’Ajuntament Ple per a la seva ulterior resolució la següent proposta: PRIMER.- APROVAR la participació de l’Ajuntament de Badalona com a membre de grup promotor del PECT ‘Eix del Coneixement Besòs-Marina Litoral’ com a soci no beneficiari sense executar despesa elegible. Aquesta participació es prestarà amb la disposició dels mitjans necessaris (no econòmics) per prestar el suport institucional necessari pel desenvolupament de les operacions assignades al pla de treball. SEGON.- DESIGNAR l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet representant del PECT davant la Direcció General d’Administració Local en el procés de presentació de la candidatura a la convocatòria. TERCER.- APROVAR el model de carta de compromís segons el text assenyalat en les bases reguladores de la convocatòria (annex 2), quin text consta transcrit en la present resolució. QUART.- Facultar a l’alcaldessa per tal que intervingui en nom de l’Ajuntament de Badalona en la signatura de la carta de compromís. CINQUÈ.- Comunicar la present resolució a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, al Servei de Salut de l’àmbit de Badalona Justa i Inclusiva i a Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació, a Badalona Serveis Assistencials.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 25, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López). 10. Aprovar l'encàrrec de gestió a l'IMPO de la realització de l'actuació "Impulsem l'economia en clau participativa", en el marc del Cataleg de Serveis 2016. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Proposta d’ aprovació de l’ encàrrec de gestió a l’ Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació (en endavant, IMPO), organisme autònom d’ aquest Ajuntament, de la realització de l’ actuació “Impulsem l’ economia en clau participativa”, en el marc de la convocatòria del Catàleg de serveis 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019” Òrgan que resol: L’ Ajuntament Ple Caràcter: Exhaureix la via administrativa Núm. Expedient: 44/EGT-6/16 Antecedents 1. En sessió de data 26 de novembre de 2015 el Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar el Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, que és l’ instrument preferent per a l’exercici de les funcions d’ assistència i cooperació local de la Diputació de Barcelona, així com també el seu Protocol general. Aquest protocol, que es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (en endavant, BOPB) el dia 11 de desembre de 2015, configurava els Catàlegs de serveis com a instruments que, en el marc del Pla a què s’ha

Secretaria General


fet referència, periòdicament publica la Diputació de Barcelona amb la finalitat d’ oferir als ens locals els recursos disponibles per tal de satisfer les seves necessitats. 2. En sessió de data 17 de desembre de 2015 la Junta de Govern Local de la Diputació de Barcelona va aprovar el Catàleg de serveis de l’ any 2016, que es publicà al BOPB en data 4 de gener de 2016. 3. En data 26 de gener de 2016 l’ alcaldessa d’ aquesta corporació adoptà, entre d’ altres, l’acord que es transcriu literalment, en part suficient, a continuació: “PRIMER.- SOL·LICITAR a la Diputació de Barcelona els recursos del Catàleg de serveis 2016, en el marc del Pla “Xarxa de Governs locals 2016-2019”, aprovat per la Junta de Govern de la Diputació en sessió de data 17 de desembre de 2015 i publicat al BOPB de 4 de gener de 2016, mitjançant tramitació electrònica a través de la Plataforma de tramitació del Pla Xarxa de Governs Locals, per a la realització de les següents actuacions: (...) 4. INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ DE L’ OCUPACIÓ Àrea: Àrea de Desenvolupament Econòmic Local Programa: Estratègies pel desenvolupament econòmic local Recurs: Impuls de l’ economia social i solidària Actuació: Impulsem l’ economia en clau participativa Tipus recurs sol·licitat: Recurs econòmic Import sol·licitat: 22.800,00 euros Pressupost total: 38.000,00 euros Documentació annexa: Dades tècniques C1-001-16(1 fitxer) (...)” 4. En la Memòria de l’ actuació que s’ acompanyà a la sol·licitud de l’ ajut econòmic a què s’ha fet abans referència, l’ Ajuntament de Badalona va fer constar expressament que l’ actuació “Impulsem l’ economia en clau participativa” la realitzaria un ens instrumental de l’ ens destinatari del corresponent ajut, en aquest cas, l’ organisme autònom IMPO de l’ Ajuntament de Badalona. 5. En sessió de data 28 d’ abril de 2016 la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona va aprovar, entre d’ altres, la concessió del següent ajut econòmic: “(...) Ens destinatari NIF Recurs Actuació Import

concedit Codi Xarxa


P0801500J

Impuls de l’economia social i solidària

Impulsem l’ economia en clau participativa

17.100,00 16Y221733

(...)” 6. Figuren en l’ expedient administratiu de referència un informe tècnic de data 20 de maig de 2016 del cap del Servei de Promoció de l’ Ocupació i Desenvolupament Local de l’ IMPO i de data 30 de maig de 2016 del cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç de l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible en què es posa de manifest el següent: - La necessitat que s’ aprovi un encàrrec de gestió a favor de l’IMPO per a la realització de l’actuació “Impulsem l’ economia en clau participativa” atesa la capacitat d’ aquest organisme autònom, la disposició d’ aquest dels recursos tècnics, humans i materials adients per a desenvolupar dita actuació i atenent que es disposa en el pressupost de l’ exercici 2016 d’ aquest organisme de partides específiques (000/241402/143-16000-22000-22001-22199-22300-22602-22699-22799) amb import suficient (60.000 euros) pel cofinançament de l’ actuació. - L’ aportació per part de l’ ens local d’ un 40% del cost total de l’ actuació que s’ especifica a continuació, resultant: SUBVENCIO (ajut concedit DIBA)


Secretaria General


17.100,00 € 11.400,00 € 28.500,00 € - La tipologia d’actuacions a realitzar per l’ IMPO, com són accions basades en la concertació de recursos i metodologia amb els municipis que formen part del Pacte Territorial per a la Promoció Econòmica i l’ Ocupació del Barcelonès Nord, el treball de diagnòstic de l’ economia social i solidaria al territori per tal d’ analitzar les oportunitats que ofereix el territori per a les empreses i entitats d’ Economia Social i Solidària i per identificar i avaluar les necessitats de les entitats esmentades del municipi i a partir de l’ anàlisis esmentat dissenyar noves actuacions adreçades a dinamitzar aquest sector, entre d’ altres. - El període d’ execució de l’ esmentada actuació: entre el dia 1 de gener i el 31 de desembre de 2016. 7. Consta també en l’ expedient administratiu de referència providència del segon tinent d’alcalde, regidor de l’ Àmbit Badalona Pròspera i Sostenible (segons resolucions de delegació de l’ alcaldessa de dates 23 i 29/06/2015), de data 30 de maig de 2016, en què s’ ordena la tramesa de les actuacions i de la documentació al Departament Central de Contractació per tal que es tramiti l’ expedient d’ encàrrec de gestió a l’ IMPO de l’ actuació “Impulsem l’ economia en clau participativa”, i s’ elevi la proposta pel proper Ple que dugui a terme aquesta corporació. 8. El cost total d’ aquest encàrrec de gestió, segons es desprèn del contingut dels informes a què s’ha fet abans referència és de 28.500,00 euros. D’ aquest import, 17.100,00 euros els subvenciona la Diputació de Barcelona d’ acord amb l’ exposat en l’ antecedent cinquè d’aquest document i 11.400,00 euros l’ IMPO, mitjà propi de l’ Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis, a raó del detall que figura a continuació: Entitat Subvenció aprovada Aportació Cost total aprovat IMPO 17.100,- 11.400,- 28.500,- 9. A la vista de la documentació antecedent, en data 27 de juny de 2016 la cap del Servei de Contractació de l’ Àmbit de Badalona Democràtica ha dictat una resolució d’incoació per tal de tramitar l’ encàrrec de gestió objecte d’ aquest document. 10. Quant al finançament de l’ encàrrec de gestió objecte d’ aquest document, convé posar de manifest que restarà condicionada la seva realització a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000007, referència addicional 26/MODPR-7/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’ aquest encàrrec de gestió. 11. De conformitat amb el que preveu l’article 214 i següents del RDLEG 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aquest expedient de contractació es va sotmetre per a la seva fiscalització prèvia a l’ Intervenció Municipal, essent informat en data 4 de juliol de 2016 segons consta acreditat documentalment en l’ expedient de referència. Fonaments de dret 1. D’ acord amb el que preveu l’article 9.4 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), l’atorgament d’una subvenció requereix la tramitació del procediment de concessió d’acord amb les normes que siguin aplicables. 2. La Junta de Govern Local de la Diputació de Barcelona va aprovar en sessió de data 17 de desembre de 2015, en el marc del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, el Catàleg de serveis corresponent a l’ any 2016, el seu règim regulador i la convocatòria corresponent per la concessió dels recursos disponibles per tal que els ens locals puguin satisfer les seves necessitats, de manera que aquesta és la norma que li resulta aplicable (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 4 de gener de 2016). 3. L’ article 23.3 de l’ esmentat Catàleg de serveis preveu el que es transcriu literalment a continuació: “3. L’ ajut s’ enten acceptat pels destinataris si en el termini d’ un mes, comptat a partir de la data de publicació, aquests no manifesten expressament la renúncia, sense perjudici que, en el cas de convenis específics, sigui necessari procedir a la seva signatura.”

Secretaria General


4. Transcorregut dit termini sense que l’ Ajuntament hagi renunciat a l’ ajut atorgat, d’ acord amb la normativa aplicable al present supòsit, s’ entèn que ha acceptat l’ ajut. 5. L’ article 28 apartat primer del Catàleg de serveis 2016 preveu les especialitats de justificació dels ajuts econòmics i disposa que la justificació ha de referir-se a actuacions executades en el període comprès entre l’ 1 de gener i el 31 de desembre de 2016, a excepció de les actuacions pluriennals i l’ apartat segon del precepte esmentat preveu que els destinataris disposen com a màxim fins al 31 de març de 2017 per a justificar les despeses. 6. L’ Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació és un organisme autònom que, a l’empara dels articles 199 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (Decret 179/1995, de 13 de juny) i els seus estatuts, es configura com una forma de gestió directa d’un servei públic local que té per objecte, entre d’altres, exercir les competències que la legislació vigent atribueix al municipi en matèria de promoció del treball, formació ocupacional i inserció professional al mercat laboral, mitjançant l’execució dels programes que li siguin assignats des de l’ Ajuntament, la gestió dels centres de titularitat municipal corresponents a aquestes matèries que li adscrigui l’ Ajuntament (Escoles-taller, cases d’oficis...) i qualsevol altra que se li encarregui, tot plegat d’acord amb l’article cinquè dels seus Estatuts. 7. La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), en el seu article 15, regula l’encàrrec de gestió, indicant que la realització d’activitats de caràcter material, tècnic o de serveis de la competència dels òrgans administratius o de les entitats de dret públic, pot ser encarregada a altres òrgans o entitats de la mateixa o d’una altra Administració, per raons d’eficàcia i quan no es disposi de mitjans tècnics idonis per executar-ho. En aquest àmbit d’actuacions, l’encàrrec de gestió no suposa cessió de titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici, mantenint-se la responsabilitat de l’òrgan o entitat que encarrega de dictar els actes o resolucions de caràcter jurídic que li donin suport o que integrin la concreta activitat material objecte de l’encàrrec. 8. L’encàrrec de gestió entre òrgans administratius o ens de dret públic pertanyents a la mateixa administració, com el present cas, ha de formalitzar-se en els termes que estableixi la seva normativa pròpia i, en el seu defecte, per acord exprés dels òrgans o ens que intervinguin. En tot cas, l’ instrument de formalització i la seva resolució haurà de ser publicat per a la seva eficàcia en el butlletí oficial corresponent. En aquest sentit, i atenent al que disposa l’apartat 3, darrer paràgraf, d’aquest article 15, cada Administració regularà els requisits necessaris per a la validesa dels acords a adoptar que inclouran, com a mínim, l’expressa menció a l’activitat que s’ha de satisfer, el termini de vigència i la naturalesa i abast de l’encàrrec. En aquest cas concret, els requisits seran els següents: a) Les actuacions objecte de l’ Actuació subvencionada es regiran per la normativa general de subvencions i per la normativa específica que la desenvolupa (Catàleg de serveis 2016). b) L’execució de les actuacions encarregades haurà de ser supervisada pels tècnics municipals encarregats de la seva gestió. c) L’encàrrec de gestió haurà de ser acceptat expressament per l’ IMPO. En els acords d’acceptació, aquest organisme autònom haurà d’indicar els tècnics amb titulació adequada de la seva plantilla que supervisaran i conformaran les actuacions objecte d’aquest encàrrec, respectivament. d) La vigència de l’encàrrec, comptada de la seva acceptació per part de l’ IMPO, comprendrà la total execució de l’ Actuació subvencionada, que en qualsevol cas s’ ha de dur a terme dins del període comprès entre l’ 1 de gener i el 31 de desembre de 2016. e) En qualsevol cas, les funcions de vigilància, direcció i control del compliment de la gestió encarregada correspondran a l’ Ajuntament com a ens local que les té atribuïdes, d’acord amb les previsions de l’article 85 bis.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del regim local (LRBRL), d’acord amb la redacció aprovada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local.

Secretaria General


f) Les actuacions, serveis o altres negocis jurídics que l’ IMPO hagi de contractar amb tercers a resultes de les actuacions encarregades, s’hauran de subjectar al Text Refós de la Llei de contractes del sector públic i normativa concordant, així com a la legislació laboral i social que resulti d’aplicació. g) L’ import màxim de les actuacions objecte d’ aquest encàrrec de gestió és de 28.500,- euros. D’ aquest import total, 17.100,- euros són subvencionats per la Diputació de Barcelona d’ acord amb l’ exposat a l’ antecedent cinquè d’ aquest document i 11.400,- euros seran aportats per l’IMPO, mitjà propi de l’ Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis segons consta en l’ informe tècnic i la providència de dates 30 de maig de 2016 que figuren en l’ expedient de contractació de referència. h) Aquest encàrrec de gestió obliga a l’ IMPO al compliment de les condicions específiques establertes per a l’atorgament d’aquesta subvenció així com al seu règim de justificació. 9. Conforme el que preveu l’article 4.1.n del RDLEG 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP), s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, els negocis jurídics en virtut dels quals s’encarregui a una entitat que tingui atribuïda la condició de mitjà propi i mitjà tècnic la realització d’una determinada prestació, sens perjudici que els siguin aplicables els seus principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir (article 3.2). No obstant això, resultarà íntegrament d’aplicació als serveis i demés negocis jurídics que l’ IMPO hagi de contractar amb tercers de resultes de les accions objecte de l’ Actuació anomenada “Impulsem l’ economia en clau participativa” que ha estat subvencionada per la Diputació de Badalona. 10. D’ acord amb l’ article 181 del TRLRHL, poden generar crèdit en l’ estat de despeses del pressupost els ingressos de naturalesa no tributària derivats, entre d’ altres operacions, les aportacions o compromisos ferms d’ aportació de persones físiques o jurídiques per finançar, juntament amb l’ entitat local o amb algun dels seus organismes autònoms, despeses que per la seva naturalesa estiguin compreses dins dels seus fins o objectius. Atenent el contingut econòmic d’ aquest encàrrec de gestió d’ acord amb l’ exposat en l’ apartat g) del fonament vuitè precedent, aquest expedient es va sotmetre al preceptiu informe previ de l’interventor municipal conforme les previsions de l’article 214 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, essent informat el propassat dia 4 de juliol de 2016 d’ acord amb l’ exposat en el darrer antecedent d’aquest document, i condicionant-se la realització d’ aquest encàrrec a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000007, referència addicional 26/MODPR-7/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte de la present encomana. 11. L’ IMPO restarà obligat a justificar l’execució de cadascuna de les accions objecte de l’Actuació subvencionada com a data límit el dia 31 de març de 2017 i l’Ajuntament, com a destinatari de la subvenció, a acomplir amb allò establert al règim regulador aplicable al Catàleg de serveis de l’any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. 12. La competència per establir els sistemes de gestió dels serveis locals, així com les potestats de direcció i gestió dels mateixos, correspon a l’ Ajuntament Ple, segons disposen els articles 22.2 f) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), 52.2 g) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 189.2 i 211.3 del ROAS. No obstant això, l’aprovació dels actes o resolucions de caràcter jurídic i d’execució material de la concreta activitat material objecte de l’encàrrec (llevat que es refereixin a facultats enumerades a l’article 22.4 de la Llei 7/1985 com a no delegables) es poden delegar en l’alcalde o la Junta de Govern Local sempre i quan així s’indiqui expressament. Així, quan l’Ajuntament Ple aprova una previsió pressupostària de concepte general per encàrrecs de gestió, la concreció de les actuacions parcials que hi formen part --emparats en la previsió general-- correspondrà a l’òrgan competent per raó de la quantia.

Secretaria General


13. La proposta haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). D’ incloure’s la proposta en l’ ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’ aprovar-se l’ acord se n’ haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL). De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’ Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa. 14. Per a l’ adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. 15. D’ acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tercer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Democràtica per tal que elevi la inclusió en l’ ordre del dia de la propera sessió que l' Ajuntament Ple dugui a terme l’adopció dels següents ACORDS PRIMER.- APROVAR l’ encàrrec de gestió consistent en la realització de l’ actuació “Impulsem l’ economia en clau participativa”, subvencionada per la Diputació de Barcelona amb 17.100,00 euros, a l’ organisme autònom d’ aquest Ajuntament següent: Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació (en endavant, IMPO). L’ actuació objecte de subvenció – la qual presenta tot una sèrie d’ accions basades en la concertació de recursos i metodologia amb els municipis que formen part del Pacte Territorial per a la Promoció Econòmica i l’ Ocupació del Barcelonès Nord - s’ estructura principalment en dues línies d’ acció: -Diagnosi d’ oportunitats que ofereix el territori a les empreses d’ economia social i solidària. -Diagnosi de les necessitats de les organitzacions de l’ economia social del municipi. Un dels continguts importants d’ aquesta actuació és el treball de diagnòstic de l’economia social i solidaria al territori. Per això l’ IMPO haurà de realitzar dos informes: -Un que es centri en analitzar oportunitats que ofereix el territori per a les empreses i entitats d’ Economia Social i Solidària. -Un altre per identificar i avaluar les necessitats de les entitats i empreses d’ Economia Social i Solidària del municipi. A partir d’ aquests dos anàlisis es faran propostes per a dissenyar noves actuacions adreçades a dinamitzar aquest sector. La metodologia prevista per realitzar aquests dos anàlisis consisteix en: -Recull de dades estadístiques i indicadors disponibles. -Anàlisi del territori i de les organitzacions d’ ESS mitjançant entrevistes amb informants, -Disseny d’ una enquesta per una mostra d’ empreses i entitats del sector. -Recull de propostes emeses en les trobades de discusió i cooperació. -Recull de bones pràctiques. -Anàlisi de les necessitats de les organitzacions del territori. -Proposta d’ actuacions per dinamitzar l’ ESS. SEGON.- El cost total d’ aquest encàrrec de gestió, segons es desprèn del contingut de l’informe tècnic emès en data 30 de maig de 2016 pel cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç de l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible és de 28.500,00 euros.

Secretaria General


D’aquest import, 17.100,00 euros els subvenciona la Diputació de Barcelona segons acords de la Junta de Govern d’ aquest organisme de data 28 d’abril de 2016 i 11.400,00 euros l’ IMPO, organisme autònom d’ aquest Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis, a raó del detall que figura a continuació: Entitat Subvenció aprovada Aportació Cost total aprovat IMPO 17.100,- 11.400,- 28.500,- TERCER.- L’ encàrrec de gestió objecte d’ aquests acords haurà de ser acceptat mitjançant acord exprés de l’ IMPO i per a la seva eficàcia s’haurà de publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, d’acord amb el que es disposa a l’article 15 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. QUART.- L’ IMPO haurà de executar les actuacions a què s’ ha fet referència en l’ acord primer precedent abans del dia 31 de desembre de 2016 i ha de justificar la seva execució com a data límit el dia 31 de març de 2017, restant obligat l’ Ajuntament, com a sol·licitant i destinatari de l’ajut econòmic atorgat per la Diputació de Barcelona, a l’acompliment de les previsions contingudes en el Catàleg de serveis de l’ any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. CINQUÈ.- CONDICIONAR l’ encàrrec de gestió objecte dels acords precedents a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000007, referència addicional 26/MODPR-7/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’ aquest encàrrec de gestió. SISÈ.-Sens perjudici que aquest encàrrec de gestió quedi fora de l’àmbit d’aplicació del Text Refòs de la Llei de contractes del sector públic, li’n resultaran d’aplicació els principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir. Això no obstant, els negocis jurídics i serveis que l’ IMPO hagi de formalitzar amb tercers de les resultes de l’ Actuació encarregada se subjectaran a les normes de contractació pública d’aquell Text i a la normativa concordant i sectorial que resulti d’aplicació, d’acord amb la condició d’ Administració pública que té l’ organisme autònom esmentat a aquests efectes. SETÈ.- Notificar aquests acords a l’ organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació, publicar-los en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i comunicar-los a la Intervenció municipal.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 11. Aprovar l'encàrrec de gestió a REBASA de la realització de l'actuació "Pla estratègic de Badalona 2016" en el marc del Catàleg de Serveis 2016. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Proposta d’ aprovació de l’ encàrrec de gestió a la societat municipal Reactivació Badalona SA (en endavant, REBASA) de la realització de l’ actuació “Pla estratègic de Badalona 2016”, en el marc de la convocatòria del Catàleg de serveis 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019” Òrgan que resol: L’ Ajuntament Ple Caràcter: Exhaureix la via administrativa Núm. Expedient: 46/EGT-8/16 Antecedents

Secretaria General


1. En sessió de data 26 de novembre de 2015 el Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar el Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, que és l’ instrument preferent per a l’exercici de les funcions d’ assistència i cooperació local de la Diputació de Barcelona, així com també el seu Protocol general. Aquest protocol, que es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (en endavant, BOPB) el dia 11 de desembre de 2015, configurava els Catàlegs de serveis com a instruments que, en el marc del Pla a què s’ha fet referència, periòdicament publica la Diputació de Barcelona amb la finalitat d’ oferir als ens locals els recursos disponibles per tal de satisfer les seves necessitats. 2. En sessió de data 17 de desembre de 2015 la Junta de Govern Local de la Diputació de Barcelona va aprovar el Catàleg de serveis de l’ any 2016, que es publicà al BOPB en data 4 de gener de 2016. 3. En data 26 de gener de 2016 l’ alcaldessa d’ aquesta corporació adoptà, entre d’ altres, l’acord que es transcriu literalment, en part suficient, a continuació: “ PRIMER.- SOL·LICITAR a la Diputació de Barcelona els recursos del Catàleg de serveis 2016, en el marc del Pla “Xarxa de Governs locals 2016-2019”, aprovat per la Junta de Govern de la Diputació en sessió de data 17 de desembre de 2015 i publicat al BOPB de 4 de gener de 2016, mitjançant tramitació electrònica a través de la Plataforma de tramitació del Pla Xarxa de Governs Locals, per a la realització de les següents actuacions: (...) 4. REACTIVACIÓ BADALONA SA Àrea: Àrea de Desenvolupament Econòmic Local Programa: Oficina Tècnica d’ Estratègies per al Desenvolupament Econòmic Recurs: Gestió i planificació estratègica territorial Actuació: Pla Estratègic Badalona 2016 Tipus recurs sol·licitat: Recurs econòmic Import sol·licitat: 25.000,00 euros Pressupost total: 42.000,00 euros Documentació annexa: Dades tècniques C1-001-16 Pla estratègic (1 fitxer) (...)” 4. En la Memòria de l’ actuació que s’ acompanyà a la sol·licitud de l’ ajut econòmic a què s’ha fet abans referència, l’ Ajuntament de Badalona va fer constar expressament que l’ actuació “Pla Estratègic Badalona 2016” la realitzaria la societat de capital íntegrament municipal Reactivació Badalona SA (en endavant, REBASA). 5. En sessió de data 28 d’ abril de 2016 la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona va aprovar, entre d’ altres, la concessió del següent ajut econòmic: “(...) Ens destinatari NIF Recurs Actuació Import

concedit Codi Xarxa


P0801500J

Gestió i planificació estratègica territorial

Pla Estratègic de Badalona 2016

18.750,00 16Y221732

(...)” 6. Figuren en l’ expedient administratiu de referència un informe tècnic de data 30 de maig de 2016 del cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç de l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible i un altre informe de data 23 de juny de 2016 del cap del Departament de Promoció Econòmica de REBASA en què es posa de manifest el següent: - La necessitat que s’ aprovi un encàrrec de gestió a favor de REBASA per a la realització de l’ actuació “Pla Estratègic de Badalona 2016” atesa la capacitat d’ aquesta societat municipal, la disposició d’ aquesta dels recursos tècnics, humans i materials adients er a desenvolupar dita actuació i atenent que no suposa la seva realització cap despesa addicional que les pròpies de la gestió i funcionament de la mateixa. - L’ aportació per part de l’ ens local d’ un 40% del cost total de l’ actuació, resultant:

Secretaria General


SUBVENCIO (ajut concedit DIBA)


18.750,00 € 12.500,00 € 31.250,00 € - La tipologia d’actuacions a realitzar per REBASA, les quals serien la coordinació general del pla i dels grups de treball que es constitueixin, la promoció del Pla i dels seus resultats i la contractació d’ una consultoria d’ acompanyament. - El període d’ execució de l’ esmentada actuació, el qual finalitzarà en qualsevol cas com a data límit el 31 de desembre de 2016. 7. Els esmentats informes també preveuen el que es transcriu literalment a continuació: “(...)Atès que l’ aportació (cofinançament) de REBASA en aquesta actuació no suposa cap increment del pressupost 2016 de la societat.(...)” 8. Consta també en l’ expedient administratiu de referència providència del segon tinent d’alcalde, regidor de l’ Àmbit Badalona Pròspera i Sostenible (segons resolucions de delegació de l’ alcaldessa de dates 23 i 29/06/2015), de data 30 de maig de 2016, en què s’ ordena la tramesa de les actuacions i de la documentació al Departament Central de Contractació per tal que es tramiti l’ expedient d’ encàrrec de gestió a REBASA de l’ actuació “Pla Estratègic de Badalona 2016”, i s’ elevi la proposta pel proper Ple que dugui a terme aquesta corporació. 9. El cost total d’ aquest encàrrec de gestió, segons es desprèn del contingut de l’ informe a què s’ha fet abans referència és de 31.250,00 euros. D’ aquest import, 18.750,00 euros els subvenciona la Diputació de Barcelona d’ acord amb l’ exposat en l’ antecedent cinquè i 12.500,00 euros REBASA, mitjà propi de l’ Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis, a raó del detall que figura a continuació: Entitat Subvenció aprovada Aportació Cost total aprovat REBASA 18.750,- 12.500,- 31.250,- 10. A la vista de la documentació antecedent, en data 27 de juny de 2016 la cap del Servei de Contractació de l’ Àmbit de Badalona Democràtica ha dictat una resolució d’incoació per tal de tramitar l’ encàrrec de gestió objecte d’ aquest document. 11. Quant al finançament de l’ encàrrec de gestió objecte d’ aquest document, convé posar de manifest que restarà condicionada la seva realització a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000008, referència addicional 27/MODPR- 8/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’ aquest encàrrec de gestió. 12. De conformitat amb el que preveu l’article 214 i següents del RDLEG 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aquest expedient de contractació es va sotmetre per a la seva fiscalització prèvia a l’ Intervenció Municipal, essent informat en data 4 de juliol de 2016 segons consta acreditat documentalment en l’ expedient de referència. Fonaments de dret 1. D’ acord amb el que preveu l’article 9.4 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), l’atorgament d’una subvenció requereix la tramitació del procediment de concessió d’acord amb les normes que siguin aplicables. 2. La Junta de Govern Local de la Diputació de Barcelona va aprovar en sessió de data 17 de desembre de 2015, en el marc del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, el Catàleg de serveis corresponent a l’ any 2016, el seu règim regulador i la convocatòria corresponent per la concessió dels recursos disponibles per tal que els ens locals puguin satisfer les seves necessitats, de manera que aquesta és la norma que li resulta aplicable (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 4 de gener de 2016). 3. L’ article 23.3 de l’ esmentat Catàleg de serveis preveu el que es transcriu literalment a continuació:

Secretaria General


“3. L’ ajut s’ enten acceptat pels destinataris si en el termini d’ un mes, comptat a partir de la data de publicació, aquests no manifesten expressament la renúncia, sense perjudici que, en el cas de convenis específics, sigui necessari procedir a la seva signatura.” 4. Transcorregut dit termini sense que l’ Ajuntament hagi renunciat a l’ ajut atorgat, d’ acord amb la normativa aplicable al present supòsit, s’ entèn que ha acceptat l’ ajut. 5. L’ article 28 apartat primer del Catàleg de serveis 2016 preveu les especialitats de justificació dels ajuts econòmics i disposa que la justificació ha de referir-se a actuacions executades en el període comprès entre l’ 1 de gener i el 31 de desembre de 2016, a excepció de les actuacions pluriennals i l’ apartat segon del precepte esmentat preveu que els destinataris disposen com a màxim fins al 31 de març de 2017 per a justificar les despeses. 6. Reactivació Badalona SA és una societat municipal que, a l’empara dels articles 211 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny (en endavant, ROAS) i els seus estatuts, es configura com una forma de gestió directa d’un servei públic local que té per objecte la prestació dels serveis municipals adreçats a la promoció, recolzament i participació en el foment d’ activitats socials i econòmiques que contribueixen al desenvolupament social, laboral, econòmic i tecnològic de la Ciutat de Badalona, potenciant iniciatives generadores de riquesa i ocupació que afavoreixin el teixit socioeconòmic de la ciutat, la seva competitivitat, la innovació tecnològica, el desenvolupament de noves activitats o el sosteniment mediambiental. 7. La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), en el seu article 15, regula l’encàrrec de gestió, indicant que la realització d’activitats de caràcter material, tècnic o de serveis de la competència dels òrgans administratius o de les entitats de dret públic, pot ser encarregada a altres òrgans o entitats de la mateixa o d’una altra Administració, per raons d’eficàcia i quan no es disposi de mitjans tècnics idonis per executar-ho. En aquest àmbit d’actuacions, l’encàrrec de gestió no suposa cessió de titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici, mantenint-se la responsabilitat de l’òrgan o entitat que encarrega de dictar els actes o resolucions de caràcter jurídic que li donin suport o que integrin la concreta activitat material objecte de l’encàrrec. 8. L’encàrrec de gestió entre òrgans administratius o ens de dret públic pertanyents a la mateixa administració, com el present cas, ha de formalitzar-se en els termes que estableixi la seva normativa pròpia i, en el seu defecte, per acord exprés dels òrgans o ens que intervinguin. En tot cas, l’ instrument de formalització i la seva resolució haurà de ser publicat per a la seva eficàcia en el butlletí oficial corresponent. En aquest sentit, i atenent al que disposa l’apartat 3, darrer paràgraf, d’aquest article 15, cada Administració regularà els requisits necessaris per a la validesa dels acords a adoptar que inclouran, com a mínim, l’expressa menció a l’activitat que s’ha de satisfer, el termini de vigència i la naturalesa i abast de l’encàrrec. En aquest cas concret, els requisits seran els següents: a) Les actuacions objecte de l’ Actuació subvencionada es regiran per la normativa general de subvencions i per la normativa específica que la desenvolupa (Catàleg de serveis 2016). b) L’execució de les actuacions encarregades haurà de ser supervisada pels tècnics municipals encarregats de la seva gestió. c) L’encàrrec de gestió haurà de ser acceptat expressament per REBASA. En els acords d’acceptació, aquesta societat municipal haurà d’indicar els tècnics amb titulació adequada de la seva plantilla que supervisaran i conformaran les actuacions objecte d’aquest encàrrec, respectivament. d) La vigència de l’encàrrec, comptada de la seva acceptació per part de REBASA, comprendrà la total execució de l’ Actuació subvencionada, que en qualsevol cas finalitzarà com a data límit el 31 de desembre de 2016. e) En qualsevol cas, les funcions de vigilància, direcció i control del compliment de la gestió encarregada correspondran a l’ Ajuntament com a ens local que les té atribuïdes, d’acord

Secretaria General


amb les previsions de l’article 85 bis.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del regim local (LRBRL), d’acord amb la redacció aprovada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local. f) Les actuacions, serveis o altres negocis jurídics que REBASA hagi de contractar amb tercers a resultes de les actuacions encarregades, s’hauran de subjectar al Text Refós de la Llei de contractes del sector públic i normativa concordant, així com a la legislació laboral i social que resulti d’aplicació. g) L’ import màxim de les actuacions objecte d’ aquest encàrrec de gestió és de 31.250,- euros. D’ aquest import total, 18.750,- euros són subvencionats per la Diputació de Barcelona d’ acord amb l’ exposat a l’ antecedent cinquè d’ aquest document i 12.500,- euros seran aportats per REBASA, mitjà propi de l’ Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis segons consta en l’ informe emès en data 30 de maig de 2016 pel cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç de l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible. h) Aquest encàrrec de gestió obliga a REBASA al compliment de les condicions específiques establertes per a l’atorgament d’aquesta subvenció així com al seu règim de justificació. 9. Conforme el que preveu l’article 4.1.n del RDLEG 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP), s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, els negocis jurídics en virtut dels quals s’encarregui a una entitat que tingui atribuïda la condició de mitjà propi i mitjà tècnic la realització d’una determinada prestació, sens perjudici que els siguin aplicables els seus principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir (article 3.2). No obstant això, resultarà íntegrament d’aplicació als serveis i demés negocis jurídics que REBASA hagi de contractar amb tercers de resultes de les actuacions objecte de l’ Actuació “Pla Estratègic de Badalona 2016” que ha estat subvencionada per la Diputació de Badalona. 10. D’ acord amb l’ article 181 del TRLRHL, poden generar crèdit en l’ estat de despeses del pressupost els ingressos de naturalesa no tributària derivats, entre d’ altres operacions, les aportacions o compromisos ferms d’ aportació de persones físiques o jurídiques per finançar, juntament amb l’ entitat local o amb algun dels seus organismes autònoms, despeses que per la seva naturalesa estiguin compreses dins dels seus fins o objectius. Atenent el contingut econòmic d’ aquest encàrrec de gestió d’ acord amb l’ exposat en l’ apartat g) del fonament vuitè precedent, aquest expedient es va sotmetre al preceptiu informe previ de l’ interventor municipal conforme les previsions de l’article 214 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, el qual ha estat emès en data 04/07/2016 d’ acord amb l’ exposat en el darrer antecedent d’ aquest document, condicionant-se el propi encàrrec a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000008, referència addicional 27/MODPR-8/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’ aquest encàrrec de gestió. 11. REBASA restarà obligada a justificar l’execució de cadascuna de les accions objecte de l’Actuació subvencionada com a data límit el dia 31 de març de 2017 i l’Ajuntament, com a destinatari de la subvenció, a acomplir amb allò establert al règim regulador aplicable al Catàleg de serveis de l’any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. 12. La competència per establir els sistemes de gestió dels serveis locals, així com les potestats de direcció i gestió dels mateixos, correspon a l’ Ajuntament Ple, segons disposen els articles 22.2 f) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), 52.2 g) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 189.2 i 211.3 del ROAS. No obstant això, l’aprovació dels actes o resolucions de caràcter jurídic i d’execució material de la concreta activitat material objecte de l’encàrrec (llevat que es refereixin a facultats

Secretaria General


enumerades a l’article 22.4 de la Llei 7/1985 com a no delegables) es poden delegar en l’alcalde o la Junta de Govern Local sempre i quan així s’indiqui expressament. Així, quan l’Ajuntament Ple aprova una previsió pressupostària de concepte general per encàrrecs de gestió, la concreció de les actuacions parcials que hi formen part --emparats en la previsió general-- correspondrà a l’òrgan competent per raó de la quantia. 13. La proposta haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). D’ incloure’s la proposta en l’ ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’ aprovar-se l’ acord se n’ haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL). De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’ Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa. 14. Per a l’ adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. 15. D’ acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tercer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Democràtica per tal que elevi la inclusió en l’ ordre del dia de la propera sessió que l' Ajuntament Ple dugui a terme de l’adopció dels següents ACORDS PRIMER.- APROVAR l’ encàrrec de gestió consistent en la realització de l’ actuació “Pla Estratègic de Badalona 2016”, subvencionada per la Diputació de Barcelona amb 18.750,00 euros, a la societat de capital íntegrament municipal Reactivació Badalona SA (en endavant, REBASA). Les línies d’ acció que executarà REBASA en el marc de l’ Actuació objecte de subvenció són les següents: -Coordinació general del Pla i dels grups de treball que es constitueixin. -Promoció del Pla i dels seus resultats. -Contractació d’ una consultoria d’ acompanyament. SEGON.- El cost total d’ aquest encàrrec de gestió, segons es desprèn del contingut de l’informe tècnic emès en data 30 de maig de 2016 pel cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç de l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible és de 31.250,00 euros. D’ aquest import, 18.750,00 euros els subvenciona la Diputació de Barcelona segons acords de la Junta de Govern d’ aquest organisme de data 28 d’abril de 2016 i 12.500,00 euros REBASA, mitjà propi de l’ Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis, a raó del detall que figura a continuació: Entitat Subvenció aprovada Aportació Cost total aprovat REBASA 18.750,- 12.500,- 31.250,- TERCER.- L’ encàrrec de gestió objecte d’ aquests acords haurà de ser acceptat mitjançant acord exprés de REBASA i per a la seva eficàcia s’haurà de publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, d’acord amb el que es disposa a l’article 15 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. QUART.- REBASA haurà de executar les actuacions a què s’ ha fet referència en l’ acord primer precedent abans del dia 31 de desembre de 2016 i ha de justificar la seva execució

Secretaria General


com a data límit el dia 31 de març de 2017, restant obligat l’ Ajuntament, com a sol·licitant i destinatari de l’ ajut econòmic atorgat per la Diputació de Barcelona, a l’acompliment de les previsions contingudes en el Catàleg de serveis de l’ any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. CINQUÈ.- CONDICIONAR l’ encàrrec de gestió objecte dels acords precedents a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000008, referència addicional 27/MODPR-8/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’ aquest encàrrec de gestió. SISÈ.-Sens perjudici que aquest encàrrec de gestió quedi fora de l’àmbit d’aplicació del Text Refòs de la Llei de contractes del sector públic, li’n resultaran d’aplicació els principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir. Això no obstant, els negocis jurídics i serveis que REBASA hagi de formalitzar amb tercers de les resultes de l’ Actuació encarregada se subjectaran a les normes de contractació pública d’aquell Text i a la normativa concordant i sectorial que resulti d’aplicació, d’acord amb la condició d’ Administració pública que té la societat municipal esmentada a aquests efectes. SETÈ.- Notificar aquests acords a la societat municipal REBASA, publicar-los en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i comunicar-los a la Intervenció municipal.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 12. Aprovar inicialment la proposta de modificació del pressupost municipal de 2016. Fets El regidor de Badalona Democràtica ha formulat la proposta de modificació del pressupost municipal i/o de l’annex d’inversions municipal vigent que consta en aquest expedient, en base a consideracions d’eficàcia i eficiència en la gestió municipal. Fonaments de dret La modificació proposada és expressió de la manifestació de les potestats que atorguen als ajuntaments els articles 179 i concordants del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, i s’ajusta en tots els casos a les previsions dels articles 34 a 51 del RD 500/1990, de desenvolupament del Títol VI de la pròpia Llei, i als requisits i criteris marcats pel Capítol tercer del Títol primer de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal. D’acord amb l’article 12 de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal l’òrgan competent per resoldre aquest expedient és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article [22.2.e] de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local. Per a l'adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal dels membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d'acord amb l’article 47.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Conforme al que preveu l’article 179.4 del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, el procediment d'aprovació de les modificacions proposades haurà de seguir les normes sobre informació, reclamacions, recursos i publicitat previstes en els articles 169, 170 i 172 del mateix text refós.

Secretaria General


Un cop adoptat l’acord inicial de modificació, aquest haurà d’ésser sotmès a informació pública i audiència als interessats per un termini de quinze dies, mitjançant exposició pública del mateix en el Tauler d’Anuncis de la Corporació, així com publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i suggeriments que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació, i que, de no produir-se, farà que s’hagi de considerar l’acord aprovat definitivament, conforme al que preveuen els preceptes indicats. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l'Ajuntament Ple, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- MODIFICAR l’annex d’inversions municipals tal com es detalla a continuació: Modificació de despeses

Expedient Aplicació pressupostària Descripció Projecte Increments Disminucions

074551-MC2016/000004


074551-MC2016/000004

221-1640-62200002

Cementiri Sant Pere 2008-307

29.190,75

0745-MC2016/000009 411-1533-61101 Millora d’infraestructures i de competitivitat

de polígons ind.i àrees d’activitat econòmica 2016-73-I 2.140.987,50

SEGON.- APROVAR les propostes de modificació de Pressupost de l’Ajuntament 2016, tal com es detalla a continuació:

Modificació de despeses



074551-MC2016/000004


082200-MC2016/000011

322-3411-48908047 Consell Esportiu Barcelonès Nord 24.000,00

0745-MC2016/000009 411-1533-61101 Millora d’infraestructures i de competitivitat de polígons ind.i

àrees d’activitat econòmica 2016-73-

I 2.140.987,50

TOTAL 2.194.178,25

Disminucions: Expedient Aplicació pressupostària Descripció Projecte Import

074551-MC2016/000004 221-1640-62200002 Cementiri Sant Pere 2008-307 29.190,75

082200-MC2016/000011 322-3411-48906 Subvencions convocatòria entitats 24.000,00

TOTAL 53.190,75

Modificació d’ingressos



0745-MC2016/000009 000-76403 Àrea Metropolitana de barcelona – Pla Badalona Sud 2016-73-I 1.498.691,25

0745-MC2016/000009 000-91316 Préstecs llarg termini fora sector públic-finançament annex inversions 2016-2019 2016-73-I 642.296,25

TOTAL 2.140.987,50

TERCER.- SOTMETRE el seu contingut a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 15 dies, mitjançant la seva exposició pública en el Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament, i publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de

Secretaria General


Barcelona, perquè tal que puguin presentar-se reclamacions i suggeriments, que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 14, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb). Abstencions 12, dels grups municipals Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Convergència i Unió (sr. Subirana) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 13. Aprovar inicialment la modificació del pressupost de 2016 de l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació. Fets En data 7 de juliol de 2016 el Consell d’Administració de l’INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIO DE L'OCUPACIO ha formulat la proposta de modificació del seu pressupost, la qual consta en aquest expedient i està formulada en base a consideracions d’eficàcia i eficiència en la gestió municipal L’Interventor General ha informat la proposta presentada. Fonaments de dret La modificació proposada és expressió de la manifestació de les potestats que atorguen als ajuntaments els articles 179 i concordants del Text refós de la Llei reguladora d’hisendes locals, aprovat pel RDL 2/2004 de 5 de març, i s’ajusta en tots els casos a les previsions dels articles 34 a 51 del RD 500/1990, de desenvolupament del Títol VI de la pròpia Llei, i als requisits i criteris marcats pel Capítol tercer del Títol primer de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal. D’acord amb l’article 12 de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal l’òrgan competent per resoldre aquest expedient és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article [22.2.e] de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local. Per a l'adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal dels membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d'acord amb l’article 47.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Conforme al que preveu l’article 179.4 del Text refós de la Llei reguladora d’hisendes locals, aprovat pel RDL 2/2004 de 5 de març, el procediment d'aprovació de les modificacions proposades haurà de seguir les normes sobre informació, reclamacions, recursos i publicitat previstes en els articles 169, 170 i 172 del mateix text refós. Un cop adoptat l’acord inicial de modificació, aquest haurà d’ésser sotmès a informació pública i audiència als interessats per un termini de quinze dies, mitjançant exposició pública del mateix en el Tauler d’Anuncis de la Corporació, així com publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per tal que es puguin formular reclamacions i suggeriments que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació, i que, de no produir-se, farà que s’hagi de considerar l’acord aprovat definitivament, conforme al que preveuen els preceptes indicats. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme

Secretaria General


amb el que preveu l’article 123 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, l'Ajuntament Ple adopti la proposta següent i la converteixi en resolució: PRIMER.- APROVAR INICIALMENT la proposta de modificació de Pressupost detallada a continuació: Secció Despeses: Increments

Aplicació pressupostària Descripció Import Expedient Op 000-0110-91300 Amortització préstecs llarg termini 142.493,43 SUP 142.493’43

Secció Ingressos: Increments Finançament d’ingressos: Aplicació pressupostària Descripció Import Expedient Op 000-0-87000 Romanent de tresoreria per a despeses

generals 142.493’43 MPIAUM

142.493’43 SEGON.-SOTMETRE el seu contingut a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 15 dies, mitjançant la seva exposició pública en el Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament, i publicació de l’anunci corresponent en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, perquè puguin presentar-se reclamacions i suggeriments, que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 14, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb). Abstencions 12, dels grups municipals Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Convergència i Unió (sr. Subirana) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva

14. Aprovar l'expedient de despesa i les factures de compra de joguines de la campanya "Cap nen sense joguina" 2015. Fets En data 4/12/2015 es va emetre informe tècnic des del Departament de Cooperació i Solidaritat pel qual es proposava adjudicar a l’empresa SAMEFA SL amb NIF B58407289, el contracte per a la compra de joguines de la campanya “Cap nen sense joguina”, per un import de 6.585,65 € IVA inclòs, amb càrrec a la partida 440/92440/22199 altres subministraments, dels pressupost municipal de despeses 2015. 2. En data 04/12/2015 es va fer la corresponent sol·licitud al departament de Compres, i es va enviar juntament amb l’informe tècnic, la comanda signada i els 3 pressupostos demanats a les empreses Juguetes Ferre SL. MIB Distribuciones y SAMEFA SL. 3. Des del Departament de Compres es va detectar un error a l’informe tècnic, degut a que la quantitat 6.585,65 € IVA inclòs no es corresponia amb el pressupost presentat per l’empresa per no contemplar l’IVA. 4. En data 12/01/2016 es va emetre mou informe tècnic per esmenar l’import la proposta de contractació d’acord amb pressupost presentat, per un import de 7.968,64 €, 21% IVA inclòs. 5. En data 01/02/2016 el Departament de Compres va retornar l’expedient al Departament de Cooperació i Solidaritat, indicant que els articles relacionats a les factures s’han adquirit

Secretaria General


sense Retenció de Crèdit en la seva totalitat, atès que degut a la urgència de la tramitació es va produir un error material en l’import, que no inclou l’IVA, i que caldrà tramitar les referides factures com a enriquiment injust. 6. En data 11 d’abril de 2016 es va emetre nou informe tècnic des del Departament de Cooperació i Solidaritat, en el qual consta que l’empresa SAMEFA SL va subministrar correctament les joguines, d’acord amb el pressupost presentat, i va presentar les corresponents factures: Num. Registe



2015005809 31/12/2015 SAMEFA, SL

B-58407289 2846 31/12/2015 3.852,53

2015005810 31/12/2015 SAMEFA, SL

B-58407289 2851 31/12/2015 4.116,11

7. L’informe esmentat acaba proposant l’aprovació de l’expedient de despesa de compra de joguines de la campanya "Cap nen sense joguina" 2015 i les factures objecte del present expedient, pels números i imports relacionades al punt anterior, amb càrrec a la partida pressupostària i operació indicada del pressupost municipal de despeses vigent:


2016 N 440 3273 22199 A 12016000020166/1 7.968,64€

8. Consta incorporat a l’expedient informe favorable de la fiscalització per part de l’interventor municipal de data 9 de juny de 2016. Fonaments de dret 1. L'objecte d'aquest expedient és el pagament de les factures amb número 2846/15 i 2851/15 per un import de 3.852,53 € i 4.116,11 € respectivament corresponent al subministrament de joguines per part de l’empresa SAMEFA SL (NIF B58407289) per a la campanya “Cap nen sense joguina”. 2. D’acord amb la documentació que consta a l’expedient, les factures presentades s’ajusten al subministrament prestat, per aplicació al present supòsit de la doctrina jurisprudencial establerta pel Tribunal Suprem de l'enriquiment injust o sense causa, ja que la inexistència d'expedient de contractació de conformitat amb les normes de la legislació de contractes de les administracions públiques, no és convalidable. No obstant això, l'Ajuntament resta obligat en dret al pagament a l’empresa que ha subministrat les joguines correctament, ja que en cas contrari es produiria un enriquiment injust o sense causa de la hisenda municipal, que l'ordenament jurídic no pot acollir i així ho declara de forma reiterada la jurisprudència del Tribunal Suprem. Tot això, sens perjudici, evidentment, de les responsabilitats en què s'hagi pogut incórrer en la tramitació de l’expedient que provoca l’emissió de les factures indicades conforme les previsions de l’article 41 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim, jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 3. D’acord amb l’article 58 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, l’aprovació d’aquesta despesa constitueix un acte de reconeixement o liquidació de l’obligació derivada de l’efectiva prestació dels serveis o subministraments, acreditada als expedients. 4. En el present cas s’han complert els tràmits que indica l’article 59 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, quant a l’acreditació de la despesa generada pel servei prestat i la conformitat del departament municipal gestor del contracte. 5. L’article 77.2 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, transcrit literalment en part suficient, diu: “Tindran la consideració de reintegres d’exercicis tancats aquells que es produeixen en un exercici diferent d’aquell en què es va reconèixer l’obligació. (…). L’article 78.2 del Reial decret abans esmentat, transcrit literalment en part suficient, diu: “Els reintegres d’exercicis tancats constitueixen un recurs del pressupost d’ingressos de l’entitat local.”

Secretaria General


6. Conforme al que preveuen els articles 213 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) en tractar-se d’actes de reconeixement de crèdit i/o liquidació de drets i obligacions o despeses de contingut econòmic, la Intervenció municipal ha d’informar, amb caràcter previ, la resolució administrativa que pertoqui. 7. D’acord amb l’article 23.1 e) del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, i l’article 50.12 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, l’òrgan competent per a l’aprovació d’aquests reconeixements de crèdit d’exercicis anteriors és el Ple de l’Ajuntament, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva, de conformitat amb l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, abans esmentat. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del ROFRJEL, no hi ha cap tipus d’obstacle ni legal ni reglamentari per tal que Ple de l’Ajuntament, a proposta del 5è tinent d’alcalde i regidor de l’Àmbit Badalona Justa i inclusiva, previ dictamen de la Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva, adopti els següents acords: Primer.- Aprovar l’expedient de despesa de compra de joguines de la campanya "Cap nen sense joguina" 2015 i les factures que es relacionen a continuació: Num. Registe



2015005809 31/12/2015 SAMEFA, SL

B-58407289 2846 31/12/2015 3.852,53€

2015005810 31/12/2015 SAMEFA, SL

B-58407289 2851 31/12/2015 4.116,11€

Segon.- Satisfer el seu import amb càrrec a la partida pressupostària i operació indicada del pressupost municipal de despeses vigent:


2016 N 440 3273 22199 A 12016000020166/1 7.968,64€

Tercer.- Notificar la resolució a l'interessat i comunicar-la a la Intervenció i Tresoreria municipals, per al respectiu coneixement i efectes.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 15. Aprovar el compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista concedida a l'entitat DIABLES KAPAOLTIS, per participar amb els actes de les Festes de Maig 2016. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista per participar amb els actes de les Festes de Maig, que es concreten en la participació en el Seguici de la Ciutat, de la Nit de Sant Anastasi; la participació en el Correfoc Infantil; i la participació en el Correfoc Òrgan que proposa: 4ª tinenta d’alcalde i regidora de Badalona Educadora Òrgan que resol: Ajuntament Ple

Secretaria General


Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: DIABLES KAPAOLTIS – NIF –J61528410 Antecedents 1. L’entitat DIABLES KAPAOLTIS, amb NIF J61528410, va presentar una sol·licitud de subvenció per tal de participar amb els actes de les Festes de Maig, que es concreten en la participació en el Seguici de la Ciutat, de la Nit de Sant Anastasi; la participació en el Correfoc Infantil; i la participació en el Correfoc. 2. En dates 23/02/16 i el 18/03/16, el cap del Departament d’Acció Cultural va emetre informes tècnics on, a la vista de la sol·licitud presentada per DIABLES KAPAOLTIS, va proposar atorgar una subvenció finalista de 2.100,00€ a l’esmentada entitat sol·licitant, restant justificat que aquesta subvenció no estigui contemplada a les bases de les subvencions ordinàries. A la vista que el projecte va estar pressupostat en la quantitat de 2.800,00€, per la qual cosa, es compleix el que s’estableix a l’art.19 de la LGS, segons el qual, en cap cas la subvenció atorgada podrà ser de tal quantia que aïlladament o en concurrència d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada i es fa constar expressament que serà aquesta la quantitat a justificar, no la quantitat de la subvenció concedida. 3. En dates 24/02/16 i 31/03/16, es va emetre els corresponents informes jurídics d’adequació de l’actuació, fent constar que atès que l’entitat reuneix els requisits que com a beneficiària de la subvenció exigeix la legislació aplicable en la matèria i ha complert les obligacions que en aquest moment del procediment li resulten exigibles, no hi ha inconvenient legal per a l’atorgament d’una subvenció directa i nominativa a l’entitat DIABLES KAPAOLTIS, amb NIF J61528410, per import de 2.100,00€, d’acord amb els motius exposats a l’informe tècnic que figura a l’expedient de referència. 4. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 2.100,00€, a favor de l’entitat DIABLES KAPAOLTIS, amb NIF J61528410, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament i aprovada el 29/03/2016 i publicada definitivament al BOPB el 26/04/2016. Un cop fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal aquesta subvenció anirà amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació: Aplicació pressupostària Id.Op Num.Operació Import

2016 N 331 3347 48908078 AD 12016000013644/1 2.100,00 € 5. El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 28 d’abril de 2016 i va signar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Badalona i l’entitat que recull disposicions reguladores de l’objecte i la duració del conveni i els compromisos assumits per l’entitat i per l’Ajuntament. 6. En data 28/04/2016 l’alcaldessa, va dictar una resolució aprovant el pagament anticipat del 50 % de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient i aprovant també, el conveni de col·laboració d’acord amb l’article 28.1. de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), el qual disposa que els convenis seran l’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en els pressupostos. 7. Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària. 8. En data 21 de juny de 2016 el cap del servei de Cultura, amb el vist i conforme de la 4a tinenta d’alcalde i regidora de Badalona Educadora, ha emès certificat acreditatiu del compliment fidel de la justificació de la subvenció de referència, per part de l’entitat DIABLES KAPAOLTIS. Fonaments de Dret 1. Segons disposa l’art. 25.2.m de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, en la redacció donada pel numero vuit de l'article primer de la Llei 27/2013, 27

Secretaria General


desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, el Municipi exercirà en tot cas com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les comunitats autònomes, les matèries següents: [...] m) Promoció de la cultura i equipaments culturals. 2. L’art. 2 de la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, una de les lleis sectorials que desenvolupa les competències de cultura, expressa que s’entén per cultura popular i tradicional el conjunt de les manifestacions de la memòria i de la vida col·lectives de Catalunya, tant passades com presents. I segons disposa l’article 3 del mateix cos legal, les administracions públiques de Catalunya han de fomentar la cultura popular i tradicional catalana en llur àmbit territorial. A aquest efecte, les administracions públiques han de: a) Fomentar i conservar les manifestacions de la cultura popular i tradicional i donar suport a les entitats que les mantenen i les difonen. b) Vetllar per la documentació de les festes i les tradicions ja desaparegudes. c) Vetllar pel manteniment de les festes i les celebracions tradicionals. d) Documentar, recollir i conservar els materials etnològics, en col·laboració amb els museus i altres entitats. e) Impulsar la difusió de la cultura popular i tradicional, d'acord amb la normativa vigent. 3. L’annex IV les Bases d’execució de pressupost general de 2016,(d’ara endavant BEP) estableix la regulació transitòria de les subvencions, el règim jurídic de la concessió de les subvencions; - La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (d’ara endavant

LGS). - RD 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la Llei general de subvencions (d’ara

endavant RLGS). - La legislació bàsica de l’Estat reguladora de l’Administració Local (art. 72 de la Llei

7/1985,de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i arts. 189.2, (d’ara endavant LRBRL); i 214.2. del Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, (d’ara endavant TRLRHL).

- La legislació autonòmica (arts. 239 i 240 del Text refós de la llei municipal de règim local de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril de 2003, d’ara endavant TRLMRLC; i arts. 118 a 129 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, (d’ara endavant ROAS).

- Les Bases d’execució del pressupost general. 4. Segons el que disposa l’art. 118 del ROAS, les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’art. 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat. 5. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP, estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. Atès el que disposa l’article 22.2.c) de la LGS, en relació amb l’article 23c) de les BEP, es podran concedir de forma directa les següents subvencions, c) Amb caràcter excepcional, aquelles altres subvencions en que s’acreditin raons d’interès públic, social, econòmic o humanitari, i altres degudament justificades que dificultin la seva convocatòria. Així mateix, estableix que el conveni serà l’instrument habitual per canalitzar aquestes subvencions, en aquest o, en el seu cas, en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació.

Secretaria General


6. Segons es desprèn de l’expedient administratiu instat als efectes, per a l’atorgament de la present subvenció es proposa l’inici dels tràmits legals adients per a la modificació pressupostària que inclogui en el Pressupost municipal la present subvenció nominativa, modificació que no altera la quantia global del Pressupost general de despeses vigent. 7. L’article 5 de l’Annex IV de les BEP, estableix quins són els requisits generals d’atorgament de les subvencions, especificant el que tot expedient de concessió de subvencions haurà de determinar. 8. L’art. 8 de la de la LGS, expressa que els òrgans de les Administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 9. Segons disposa l’article 214 del TRLRHL, l’article 9.4 de la LGS, i l’article 5 de l’Annex IV de les BEP, la Intervenció municipal ha de fiscalitzar prèviament l’expedient. 10. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal d’acord amb el procediment previst a l’article 168.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Proposta de Resolució En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 3.038,79 € de la subvenció nominativa i finalista presentada per l’entitat DIABLES KAPAOLTIS, amb NIF J61528410, prevista singularment en el Pressupost Municipal vigent, per import de 2.100,00 €, per l’execució del projecte de participar amb els actes de les Festes de Maig, que es concreten en la participació en el Seguici de la Ciutat, de la Nit de Sant Anastasi; la participació en el Correfoc Infantil; i la participació en el Correfoc, d’acord amb la modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament aprovada en data 29 de març de 2016, publicada definitivament al BOPB en data 26 d’abril de 2016, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 331- 3347-48908078. SEGON.- SATISFER, a l’entitat DIABLES KAPAOLTIS, amb NIF J61528410, el 50% restant de la quantitat de 2.100,00 € de la subvenció concedida, l’objecte de la qual ha estat descrit a l’apartat anterior. TERCER.- SATISFER la quantitat referida a l'apartat anterior a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària número 331-3347-48908078, número d’operació AD 12016000013644/1. QUART.- NOTIFICAR el present acord a l’entitat interessada.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb). Abstencions 10, del grup municipal del Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Secretaria General


16. Aprovar la rendició del compte justificatiu de la subvenció nominativa i finalista concedida a la Fundació Privada Pere Closa. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 50 % de la subvenció nominativa i finalista per a la formació i promoció dels gitanos a Catalunya per al “Projecte Promoció Escolar 2015” Òrgan que proposa: La 4ª tinent d’alcalde i regidora de Badalona Educadora Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: FUNDACIÓ PRIVADA PERE CLOSA – NIF –G61645115 Antecedents 1. La Fundació privada Pere Closa per a la formació i la promoció dels gitanos a Catalunya, que té CIF G-61645115, va presentar una sol·licitud de subvenció en data 26/06/2015 per realitzar un projecte de suport a l’escolarització a Badalona durant l’any 2015 per reduir les diferències existents als processos i resultats educatius i lluita contra l’absentisme de l’alumnat gitano. 2. El cap del Departament d’Educació va emetre un informe tècnic en data 08/10/2015 en el que proposa que s‘atorgui una subvenció nominativa per realitzar el projecte de suport a l’escolarització a Badalona durant l’any 2015, per reduir les diferències existents als processos i resultats educatius i lluita contra l’absentisme de l’alumnat gitano, per import de 13.000,00 euros, a la Fundació privada Pere Closa per a la formació i la promoció dels gitanos a Catalunya a la vista de la sol·licitud presentada. En aquest sentit, justifica diversos fets diferencials de la Fundació privada Pere Closa per a la formació i la promoció dels gitanos a Catalunya que es relacionen a continuació: És l’única entitat que pot portar a terme a Badalona un projecte amb aquests objectius

previstos i en relació amb el col·lectiu d’alumnes al que s’adreça: promoure l’escolarització plena de l’alumnat gitano a les diferents etapes del sistema educatiu mitjançant la prevenció, diagnosi i actuació precoç contra l’absentisme escolar, aconseguir l’èxit escolar i la promoció sòcio-laboral de l’alumnat gitano i promoure els valors de la cultura gitana dins el currículum escolar i la vida del centre.

Aquest projecte i aquests objectius, per la seva excepcionalitat, no formen part dels que es recullen anualment en les bases de subvencions ordinàries que s’atorguen mitjançant la concurrència competitiva d’aquest Ajuntament.

1. El projecte ha estat pressupostat en la quantitat de 13.000,00 euros i es compleix el que estableix a l’article 19.3 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, segons el qual, en cap cas, la subvenció atorgada podrà ser de tal quantia que aïlladament o en concurrència d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada. 2. En data 20/10/2015, es va emetre informe jurídic sobre l’adequació de les actuacions, fent constar que atès que l’entitat reuneix els requisits que com a beneficiària de la subvenció exigeix la legislació aplicable en la matèria i ha complert les obligacions que en aquest moment del procediment li resulten exigibles, no hi ha inconvenient legal per a l’atorgament d’una subvenció directa i nominativa a l’entitat Fundació Privada Pere Closa, NIF G-61645115, per import de 13.000,00 €, d’acord amb els motius exposats a l’informe tècnic que figura a l’expedient de referència. 3. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 13.000,00 €, a favor de l’entitat FUNDACIÓ PRIVADA PERE CLOSA – NIF –G61645115, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament i aprovada el 24/11/2015 i publicada definitivament al BOP el 21/12/2015. Un cop fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal aquesta subvenció anirà amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació:


Secretaria General


2015 N 321 3200 48908029 12015000062155 13.000,00 €

4. El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 31 de desembre de 2015 i va signar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Badalona i l’entitat que recull disposicions reguladores de l’objecte i la duració del conveni i els compromisos assumits per l’entitat i per l’Ajuntament. 5. En data 31/12/2015 l’alcaldessa, va dictar resolució aprovant el pagament anticipat del 50 % de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient i aprovant també, el conveni de col·laboració d’acord amb l’article 28.1. de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), el qual disposa que els convenis seran l’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en els pressupostos 6. Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària. 7. En data 14 de juny de 2016 el cap del departament d’Educació amb el vist i conforme de la regidora de Badalona Educadora, ha emès certificat acreditatiu del compliment fidel de la justificació de la subvenció de referència, per part de l’entitat Fundació Privada Pere Closa. Fonaments de Dret 1. L’article 3 de l’Annex IV les Bases d’execució de pressupost en vigor (en endavant BEP) estableix el règim jurídic de la concessió de les subvencions que, transcrit de manera literal, és el següent: Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant LGS) Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, que va aprovar el Reglament de la Llei general

de subvencions (en endavant RLGS) Legislació bàsica de l’Estat reguladora de l’Administració local: article 72 de la Llei

7/1985,de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (en endavant LRBRL) i articles 189.2 i 214.2. del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals aprovat per Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març (d’ara endavant TRLRHL)

Legislació autonòmica: arts. 239 i 240 del Text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril de 2003 (en endavant TRLMRLC) i arts. 118 a 129 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny (en endavant ROAS)

Normativa europea: articles 92 i 93 del Tractat de la Unió Europea, Reial decret 1755/1987 de 23 de desembre i disposicions concordants

Ordenança general de subvencions Bases d’execució del pressupost general Bases reguladores de l’atorgament de subvencions que, en cada cas, s’aprovin 2. Les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic, segons el que disposa l’article 118 del ROAS. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’article 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat. 3. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no sent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. Així mateix, estableix que el conveni serà l’instrument habitual per canalitzar aquestes subvencions, en aquest o, en el seu cas, en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que

Secretaria General


acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació. En el mateix sentit s’expressa l’article 22.2.c) de la LGS en relació a l’article 28.1 de la LGS, per la qual cosa, serà necessari subscriure un conveni amb el beneficiari d’aquesta subvenció. 4. Normativa sectorial aplicable i actes administratius municipals en matèria d’educació aplicables al projecte que es proposa subvencionar:

Article 159.3.a.5è de la Llei 12/2009, de 120 de juliol, d’Educació de Catalunya que estableix que correspon als municipis la vigilància del compliment de l’escolarització obligatòria

Pla de Promoció de l’Escolaritat i Prevenció de l’absentisme escolar que va ser aprovat per acord de Ple de data 28 d’octubre de 2014.

5. Segons es desprèn de l’expedient administratiu per a l’atorgament de la present subvenció es proposa l’inici dels tràmits legals adients per a la modificació pressupostària que inclogui en el Pressupost municipal la present subvenció nominativa, modificació que no altera la quantia global del Pressupost general de despeses vigent. 6. Els articles 177 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, que aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals i els articles 34 i següents del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, de desenvolupament de la Llei 39/1988, reguladora de les hisendes locals regulen les modificacions de crèdit que podran ser realitzades en els pressupostos de despeses de l’Entitat. El Manual organitzatiu i de funcionament de l’Ajuntament de Badalona de febrer 2012 atorga a l’Àrea d’Hisenda i Recursos Interns la competència per la gestió dels recursos econòmics, que abasta la gestió comptable i pressupostària, tributs i recaptació per tal d’assegurar el correcte funcionament de la resta d’àrees i una gestió interna eficaç i eficient dels serveis municipals. 7. L’article 5 de l’Annex IV de les BEP estableix quins són els requisits generals d’atorgament de les subvencions, especificant el que tot expedient de concessió de subvencions haurà de determinar. 8. L’article 8 de la de la LGS disposa que els òrgans de les Administracions públiques o qualsevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 9. En data 31 de desembre de 2015 el representant de l’entitat va signar el corresponent assabentat atorgament de la subvenció així com el conveni que regula les seves activitats. 10. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 13.000,00 €, a favor de l’entitat FUNDACIO PRIVADA PERE CLOSA NIF G6164511-5, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament i aprovada el 24/11/2015 i publicada definitivament al BOP el 21/12/2015. Un cop fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal aquesta subvenció anirà amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació:


2015 N 321 3200 48908029 12015000062155 13.000,00 €

13. L’òrgan competent per a la concessió de subvencions es l’alcaldessa, d’acord amb l’article 21-S de la Llei 7/1985 de 2 d’octubre, reguladora de les Bases del Règim Local. 12. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a

Secretaria General


l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal, en aquest cas, es considera convenient l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions finalistes. En el mateix sentit cal indicar que l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local preveu que és competència del Ple, en tot cas, l’aprovació i modificació dels pressupostos, dels instruments de regulació de caràcter general com les ordenances i de les que expressament li confereixin les lleis. Proposta de Resolució En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 13.000,00 € de la subvenció nominativa i finalista presentada per l’entitat FUNDACIO PRIVADA PERE CLOSA NIF G6164511-5, prevista singularment en el Pressupost Municipal vigent, per import de 13.000,00 €, per l’execució del projecte per a la formació i promoció dels gitanos a Catalunya per al “Projecte Promoció Escolar 2015”-d’acord amb la modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament aprovada en data 24 de novembre de 2015, publicada definitivament al BOP en data 21 de desembre de 2015, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 2015 N 321 3200 48908029, número d’operació O 2015000068115. SEGON.- SATISFER, a l’entitat FUNDACIO PRIVADA PERE CLOSA NIF G6164511-5, el 50% restant de la quantitat de 13.000,00 € de la subvenció concedida, l’objecte de la qual ha estat descrit a l’apartat anterior. TERCER.- SATISFER la quantitat referida a l'apartat anterior a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària número 2015 N 321 3200 48908029, número d’operació O 2015000068115. QUART.- NOTIFICAR la present acord a l’entitat interessada.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).


17. Donar compte de la resolució de l'alcaldessa ordenant la incoació de l'expedient de dissolució, liquidació i extinció de l'IMPO. Identificació de l'expedient Tipus d’acord: Donar compte de la resolució del l'alcaldessa de 27 de juny de 2016 Òrgan al que s'adreça: Ple Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L'alcaldessa, en data 27 de juny de 2016, ha dictat una resolució que transcrita literalment diu el següent: “FETS 1.- Vista l’ Instrucció del regidor l’Àmbit Badalona Prospera i sostenible de data 21 de juny d’ enguany, en la qual proposa la tramitació d’un expedient administratiu per poder procedir a la dissolució i liquidació de l’organisme autònom municipal Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (IMPO), adscrivint de manera successiva o simultània a l’Ajuntament de

Secretaria General


Badalona les seves activitats, competències, recursos humans i materials, tot allò, perseguint la finalitat d’optimització en quant a la dotació de recursos humans, equiparacions en matèria de drets laborals, unificació en la contractació de serveis, unificació de l’estructura funcional i organitzativa, unificació de processos comptables, únic portal de la transparència etc... d’acord amb l’article 45 dels estatuts de l’organisme autònom que disposa clarament que podrà ser dissolt quan ho consideri convenient l’ajuntament, en ús de les seves potestats d’autoorganització. I que en dissoldre’s tots els seus bens revertiran integrament a l’Ajuntament de Badalona, el qual el succeirà a títol universal, en consonància amb el procediment establert en l’article 188, 5 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS), aprovat per decret 179/1995 de 13 de juny. 2.- Considerant que ja en data 30 de novembre de 2004, es va adoptar un acord plenari municipal amb motiu del qual es va acordar procedir a la modificació de la forma de gestió del servei prestat per l’organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (IMPO) en la modalitat de societat municipal mitjançant la ja existent, “Reactivació Badalona, SA.” (REBASA), tot això, amb el pas previst però no efectuat, de la necessària i autoritzada dissolució de l’IMPO. 3.- Vist que en l’actual conjuntura tant econòmica com organitzativa es considera més convenient i eficaç per als interessos municipals dissoldre l’IMPO i adscriure a l’Ajuntament de Badalona les seves activitats, competències, recursos humans, materials i patrimonials. 4.- Vist l’art. 45 dels estatuts de l’organisme autònom que disposa que podrà ser dissolt quan ho consideri convenient l’ajuntament, en ús de les seves potestats d’autoorganització. I que en dissoldre’s tots els seus bens revertiran integrament a l’Ajuntament de Badalona, el qual el succeirà a títol universal. 5.- D’altra banda, cal preveure una data d’efectivitat d’aquest procés, el qual comporta diferents aspectes que cal tenir en compte en els àmbits comptable, pressupostari, d’adscripció de personal, etc. Per aquest motiu, és recomanable fer coincidir l’entrada en vigència de les resolucions pertinents amb l’exercici pressupostari. Per tant, es considera com a més oportuna la data de 1 de gener de 2017, com a data de vigència d’aquestes resolucions pel que fa als aspectes esmentats. FONAMENTS DE DRET Primer.- L’article 45 dels estatuts de l’organisme autònom disposa que podrà ser dissolt quan ho consideri convenient l’ajuntament, en ús de les seves potestats d’autoorganització. I que en dissoldre’s tots els seus bens revertiran integrament a l’Ajuntament de Badalona, el qual el succeirà a títol universal. Segon-. De conformitat amb l’article 208 a) del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, els organismes autònoms locals s’extingeixen per acord del Ple de la Corporació, quan es consideri convenient gestionar el servei per una altra modalitat diferent, entre les previstes legalment. Tercer- L’article 209 del ROAS regula els efectes de l’extinció dels organismes autònoms, que són: La incorporació dels béns, drets i obligacions al patrimoni de l’ens local, el qual el succeeix universalment; els béns que formen part de l’actiu, atesa la seva naturalesa, s’hauran d’incorporar al domini públic o als béns patrimonials de l’ens local; els béns procedents d’un donació o fundació han de rebre la destinació que hagin previst els donants o fundadors. Quart.- L’article 203 del ROAS disposa que la hisenda dels organismes autònoms es regeix pel que estableix la legislació aplicable sobre hisendes locals, i, concretament l’apartat g) de l’esmentat article disposa que, les funcions de fiscalització i control de la gestió econòmica, financera i pressupostària i les de comptabilitat, tresoreria i recaptació, les han de realitzar la intervenció i la tresoreria de l’ens local. Cinquè.- És conseqüència del principi d’autonomia municipal, reconegut a l’article140 de la Constitució, la competència sobre l’autoorganització dels ens locals tal com estableix l’article 4 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i l’article 8, núm. 1, del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. L’article 233

Secretaria General


d’aquesta Llei municipal i de règim local de Catalunya estableix que l’establiment del sistema de gestió dels serveis públics correspon als ens locals en l’exercici de la seva potestat d’organització. Sisè.- Correspon al Ple de la Corporació la competència per determinar la forma de gestió dels serveis públics, en virtut de l’article 123.k) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, en la seva redacció donada per llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del Govern Local. Per això, el sotasignat considera convenient i ajustat a dret que el 2n. Tinent d’alcalde i regidor de l’àmbit Badalona Pròspera i Sostenible sotmeti a la consideració de l’alcaldessa l’aprovació de la següent PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PRIMER: Incoar expedient per tal de canviar el model de gestió directa mitjançant organisme autònom de l’ Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació ( IMPO), a gestió directa mitjançant els serveis ordinaris de l’Ajuntament. SEGON: Procedir a redactar pels serveis corresponents una memòria relativa al patrimoni i mitjans econòmics del “l’ Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació”, al personal adscrit a l’organisme autònom, i memòria pressupostària, als efectes previstos als articles l’art. 203 i 209, així com realitzar totes aquelles actuacions que d’acord amb l’ordenament jurídic siguin necessàries, nomenant a l’efecte una comissió liquidadora per tal que el Ple Corporatiu pugui acordar la dissolució de l’organisme autònom. Aquesta comissió s’encarregarà de l’elaboració de la proposta de dissolució, liquidació i extinció, de l’elaboració de les memòries econòmica, pressupostària, patrimonial i relativa al personal del OOAA, amb l’objectiu que el procés de dissolució i extinció de l’IMPO surti efectes amb data 1 de gener de 2017. TERCER: La comissió estarà integrada per: - El regidor de l’àmbit Badalona Prospera i Sostenible, qui serà el President de la comissió (substituït en cas d’absència pel regidor de l’àmbit Badalona Democràtica) - El regidor de l’àmbit Badalona Democràtica - L’assessora de l’àmbit Badalona Prospera i Sostenible - El Cap del Servei Jurídic i A.G. de l’àmbit Badalona Prospera i Sostenible - El Cap del Servei de Promoció Econòmica, Comerç, Consum i Turisme de l’àmbit

Badalona Prospera i Sostenible - La Cap del Servei de Programació econòmica de l’àmbit Badalona Democràtica - El gerent de l’IMPO - L’interventor municipal. - La cap del Servei de Recursos Humans o cap del departament R.H. - El secretari General, i/ o secretaria delegada a l’IMPO, qui actuarà en funcions de secretaria de la comissió. Aquesta comissió podrà comptar amb l’assessorament extern especialitzat que sigui necessari pel desenvolupament de les seves funcions, que caldrà contractar de conformitat amb la normativa legal d’aplicació i requerir els informes i col·laboració de qualsevol altre persona empleada municipal. QUART: La Comissió liquidadora es reunirà, convocada pel seu president, tantes vegades com sigui necessari, i les seves actes es podran posar a disposició; del comitè d’empresa de l’IMPO, les representacions sindicals de l’ajuntament de Badalona i els grups municipals. Aquesta comissió es dissoldrà en produir-se l’acord plenari de dissolució, liquidació i extinció de l’organisme autònom, que contindrà els acords d’aprovació de les memòries econòmica, pressupostària, patrimonial i relativa al personal del OOAA. CINQUÈ: Un cop instruït l’expedient, s’ haurà de sotmetre a informació pública pel termini de trenta dies amb els seus documents, mitjançant els corresponents anuncis en el Butlletí Oficial de la Província, el diari Oficial de la Generalitat i el tauler d’anuncis d’aquest Ajuntament. I prèvia l’elaboració de la proposta realitzada per la Comissió de dissolució, liquidació i /o extinció, caldrà posar de manifest l’expedient als interessats per un termini no inferior a 10 dies per tal que puguin al·legar i/o presentar els documents i/o justificants que

Secretaria General


considerin pertinents. L’òrgan al que correspongui la resolució del procediment, si la naturalesa de l’expedient o la seva instrucció ho requereixi, podrà acordar un període d’informació pública, que en cap cas serà inferior a 20 dies. Tant en un cas com en l’altre, prèvia l’obertura d’aquests tràmits hauran de constar ineludiblement en l’expedient, les memòries econòmica, pressupostària, patrimonial i relativa al personal a que es fa referència en el punt tercer d’aquesta decisió. SISÈ: A partir de la data de l’acord plenari inicial de dissolució, l’organisme autònom haurà d’obtenir autorització especifica prèvia de l’Alcaldia, a proposta de la comissió, per procedir a la autorització i/o contractació de qualsevol servei obra o activitat necessària per la prestació del seus serveis, limitant la seva actuació a activitats d’administració ordinària tendents a la dissolució, liquidació i extinció de l’organisme. SETÈ: Encarregar al regidor de l’Àmbit Badalona Prospera i sostenible el seguiment de l’expedient i a la resta de regidories afectades la col·laboració per dur a bon fi l’expedient. VUITÈ: Donar compte al Ple d’aquesta resolució per al seu coneixement. NOVÈ: Notificar la present resolució als interessats indicats en l’encapçalament. 18. Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla general metropolità al barri de Nova Lloreda. PROPOSTA D’ACORD de l’aprovació inicial de la modificació puntual del Pla general metropolità al barri de Nova lloreda de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 10 de juny de 2016 pel Departament Planejament Urbanístic que reproduït literalment diu: “Antecedents Amb la finalitat d’obtenir gratuïtament una major superfície de sòl on situar equipaments de tipus docent, adequar l’ordenació a les determinacions del Pla General Metropolità, absorbir l’excés de superfície de sostre existent en els blocs construïts i donar una solució adient a l’afectació de la torre núm. 430, qualificada pel Pla General Metropolità de sistema d’equipaments (clau 7a), el Ple de l'Ajuntament de Badalona, en la sessió celebrada el dia 15 de febrer de 1983, va prendre l’acord d’exposar al públic els treballs corresponents a l’avanç de planejament del Pla especial de reforma interior del sector de Lloreda delimitat per l’avinguda del Marquès de Sant Mori, l’avinguda de Catalunya, el carrer de Pau Picasso, l’avinguda de Lloreda i la rambla de Sant Joan (Exp. PGU 12311). Aquest acord es va publicar al BOPB núm. 54 de data 4 de març de 1983, al diari Avui de data 2 de març de 1983 i a la Revista de Badalona de data 5 de març de 1983. En data 15 d’abril de 1983 el Ple de l’Ajuntament va aprovar amb caràcter inicial l’esmentat PERI del sector de Nova Lloreda. Aquest acord es va publicar al BOPB núm. 130 de data 1 de juny de 1983 i al diari El País de data 26 de maig de 1983. En data 28 de juliol de 1983 el Ple de l’Ajuntament va acordar l’aprovació provisional del PERI de Nova Lloreda. La Comissió d’Urbanisme de Barcelona (CUB), en la sessió celebrada el dia 28 de setembre de 1.988 va acordar aprovar definitivament el Pla Especial de Reforma Interior de Nova Lloreda, suspenent però, la seva executivitat i conseqüent publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, fins la presentació d’un Text Refós, on s’hi introdueixi la següent prescripció: 1.1: L’àrea 18b de l’Estudi de Detall i la zona d’equipaments de l’actual benzinera, s’han d’excloure del Pla Especial, a fi d’acomodar l’ordenació de l’Estudi de Detall i la zona d’equipaments de l’actual benzinera, a les previsions viaries de Batllòria-Montigalà, es mantindrà els 8.858 m² de sostre residència i s’ordenarà mitjançant volumetria específica, restant, en conseqüència, sense raó de ser, l’article 7 de la normativa del Pla Especial pel que fa referència a l’Estudi de Detall, el qual s’haurà de suprimir. En data 25 de gener de 1989 el Ple de l’Ajuntament va aprovar el text refós del PERI de Nova Lloreda, incloent aquesta prescripció. El Ple de l'Ajuntament de Badalona, en la sessió celebrada els dia 31 de maig de 1989 va acordar aprovar un nou text refós del PERI de Nova Lloreda.

Secretaria General


La Comissió d’Urbanisme de Barcelona, en la sessió celebrada el dia 19 de juliol de 1989 va acordar donar conformitat al text refós del Pla Especial de Reforma Interior de Nova Lloreda, de Badalona. L’esmentat acord es va publicar al DOGC en data 24 de gener de 1990. En data 19 de gener de 2009, la Secció Quarta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre sentencia en relació al recurs contenciós administratiu interposat per Edificios Badalona, S.A., on es dictamina el següent: "ambas Administraciones han reconocido que a la entidad le correspondía un aprovechamiento urbanístico de 8.858 m² de techo residencial, a ejecutar en el municipio de Badalona, si bien no han concretado dónde”. L’acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, de data 28 de setembre de 1988 i la sentència de la Secció Quarta de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de data 19 de gener de 2009 (reproduïda als folis 374 a 384 de l’expedient administratiu), s’adjunten als annexes 1 i 2, respectivament. Iniciativa La Modificació del PGM es formula per iniciativa pública de l’Ajuntament de Badalona. Objecte Atenent als antecedents detallats a l’apartat anterior, la formulació de la present Modificació del PGM es planteja amb l’objectiu de mantenir l’edificabilitat de 8.858 m² de sostre residencial, amb tipus d’ordenació segons volumetria específica, corresponent als sòls amb front a la rambla de Sant Joan i a l’avinguda de Lloreda, dels quals era titular la entitat Edificios Badalona, S.A., absorbida posteriorment per LIoreda, S.L., per donar compliment a la prescripció de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona i la sentència de la Secció Quarta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Àmbit del sector de Planejament L’àmbit de la Modificació del PGM abasta el sector nord del barri de Nova Lloreda delimitat per la rambla de Sant Joan, l’avinguda de Lloreda, el límit nord-est de l’església de la Mare de Deu del Roser, el passatge del riu Garona, el passatge del riu Onyar, el camí de Sistrells i el límit sud-est de la plaça Mercè Rodoreda i Gurgui, amb una superfície total de 105.764 m². Antecedents i Planejament vigent El Sector de Can Lloreda esta situat en el límit N.O. de l’antic Pla Parcial Caritg, els quals sòls són classificats d’urbans i qualificats de zona subjecta a anterior ordenació volumètrica específica (clau 18) pel Pla General Metropolita de Barcelona. El antecedents urbanístics són els següents: - En data 30 d’agost de 1962, la Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns de Barcelona i

d’altres municipis aprovà el Pla Parcial del Caritg. - En data 7 d’agost de 1967, la Comissió d’Urbanisme de Barcelona va aprovar la

Modificació del Pla Parcial del Caritg. - En data 12 de novembre de 1970, la mateixa Comissió aprovà una nova Modificació del

Pla Parcial Caritg. Data aprov.: 12/11/1970. Data publicació: 10/12/1970 - En data 14 de juliol de 1976, es va aprovar el Pla General Metropolità. - En el 1981, l’Ajuntament va aprovar un Estudi de Detall promogut per un privat, el qual

va ser denegat per la Comissió Permanent de la Corporació Metropolitana de Barcelona al juny del 1982 segons informe en que es justifica la necessitat imprescindible d’elaborar un PERI.

- En el setembre de 1988, es va aprovar definitivament el PERI de Nova Lloreda. L’àmbit d’aquest Pla era la part NO de l’antic Pla Parcial del Caritg. Està limitat pels carrers Av. Marquès de Sant Mori, Av. Catalunya, c. Pau Picasso, av. Lloreda i Rambla de Sant Joan. El PERI va modificar les qualificacions fixades pel PGM , transformant part de la superfície qualificada d’equipament existent (clau 7a) en zona de volumetria específica (clau 18).

Planejament vigent:

Secretaria General


L’àmbit inclòs en la Modificació del PGM està classificat de sòl urbà Les qualificacions urbanístiques definides al planejament vigent s’especifiquen al plànol I.06, PLANEJAMENT VIGENT. Estructura de la propietat i estat actual Relació de titulars de les finques incloses en l’àmbit de la present modificació del Pla General Metropolità.

ADREÇA FINCA REF. CADASTRAL PROPIETARI SUPERFÍCIE SÒL

SUPERFÍCIE SOSTRE

Av. Lloreda, 132 5592701DF3859A0001BP LLOREDA, S.L. 3320 0

Rbla. Sant Joan, 117 5592702DF3859A0001YP REPSOL COMERCIAL PRODUCTOS PETROLIFE. SA 487 485

Ptge. Riu Ter, 9 5592742DF3859A0002QA CLAPES FONOLLOSA, EMILIO 1448 11550 Av. Catalunya 5894211DF3859D0001EF AJUNTAMENT DE BADALONA

Av. Catalunya 5894207DF3859D0001JF ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA, S.L.U. 45 45

Pça. Lloreda 6091124DF3869A0001DF AJUNTAMENT DE BADALONA Justificació i descripció de la proposta La intervenció pública de l’Ajuntament què impulsa aquest planejament es fa en defensa de l’interès general, amb la finalitat de fomentar la dinamització econòmica del municipi, garantint la sostenibilitat en l’ús del territori. Les determinacions que es proposen han de donar viabilitat a aquestes polítiques per a l’acompliment dels principis de desenvolupament urbanístic sostenible mitjançant la distribució equilibrada sobre el territori. La necessitat i conveniència d’aquest instrument urbanístic rau en què cal donar compliment a una sentència que no incideix en els objectius i criteris generals de la proposta urbanística del document de la Modificació puntual del Pla general metropolità del barri de Nova Lloreda, per tant, la proposta d’aquest Planejament es justifica de la mateixa manera en que es justifica el Planejament general de referència. Atenent als antecedents detallats en la formulació de la present Modificació del PGM es planteja amb l’objectiu de mantenir l’edificabilitat de 8.858 m² de sostre residencial, amb tipus d’ordenació segons volumetria específica, corresponent als sòls amb front a la rambla de Sant Joan i a l’avinguda de Lloreda, dels quals era titular la entitat Edificios Badalona, S.A., absorbida posteriorment per LIoreda, S.L., per donar compliment a la prescripció de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona i la sentència de la Secció Quarta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Es proposa incloure l’edificabilitat en una zona amb tipus d’ordenació de volumetria específica (clau 18) en una superfície que, segons planejament vigent és sistema de zona verda, majoritàriament. Per tal de compensar aquesta superfície, es proposa ampliar l’àmbit d’intervenció d’aquesta Modificació i transformar sistemes de vial (clau 5) en sistemes de zona verda (clau 6b). Amb aquest objectiu, es determinen 5 sectors (A, B, C, D, E) per tal de poder insertar aquestes zones verdes esmentades. Comparatiu de les superfícies segons Planejament vigent i planejament proposat:

PLANEJAMENT VIGENT Clau Sectors A B C D E 18 0 0 0 0 0 7b 462 0 0 0 0 6b 5955 0 0 35 2918 5 575 238 570 0 0

Secretaria General


Gestió Es delimita un Polígon d’actuació urbanística (PAU.1). L’àmbit del polígon d’actuació té una superfície de 3.293 m², coincident amb la parcel·la 5592701DF3859A0001BP situada a l’avinguda de Lloreda núm. 132 i s’inclou en els sòls de l’àmbit A qualificats en el planejament vigent de sistema d’equipaments públics (clau 7b), sistema de vial (clau 5) i sistema de zones verdes (clau 6b). Es grafia la seva delimitació al plànol P.02 GESTIÓ. PAU.1 – Planejament vigent Sistemes:

Sistema de vial (clau 5) : 183 m2 Sistema espais lliures (clau 6b) : 3.071 m2 Sistema equipament (clau 7b) : 39 m2

PAU.1 – Planejament proposat Sistemes:

Sistema de vial (clau 5) : 52 m2 Sistema espais lliures (clau 6b) : 213 m2 Sistema equipament (clau 7b) : 74 m2

Zones: Zona d’ordenació lliure volumetria (clau 18) : 2.954 m2 Conclusió Vista la proposta, i atès que la documentació compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el seu Reglament, i el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del Sòl i el seu Reglament, s’informa favorablement iniciar la tramitació de la Modificació puntual del Pla General Metropolità al barri de Nova Lloreda, de Badalona.” Així mateix, en data 13 de juny de 2016 el Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme ha emès informe favorable l’aprovació inicial de la proposta presentada, amb la conformitat de la Secretaria General, que es transcriu literalment a continuació: “I. PROPOSTA PRESENTADA Per part del Servei d’Ordenació del Territori s’ha presentat la proposta d’aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità al barri de Nova Lloreda de Badalona. La formulació d’aquesta modificació de Pla general metropolità es planteja amb l’objectiu de materialitzar l’edificabilitat de 8.858m² de sostre residencial, amb tipus d’ordenació segons volumetria específica, corresponent als sòls amb front a la rambla Sant Joan i l’avinguda Lloreda, per tal de donar compliment a l’acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, de 28 de setembre de 1988, pel que es va aprovar el Pla especial de reforma interior (PERI) de Nova Lloreda, suspenent la seva executivitat fins a la presentació d’un text refós on s’hi introduís la següent prescripció:

6992 238 570 35 2918 10753 PLANEJAMENT PROPOSAT Clau Sectors A B C D E 18 2975 0 0 0 0 7b 512 0 0 0 0 6b 3148 238 570 0 2105 5 357 0 0 35 813 6992 238 570 35 2918 10753

Secretaria General


«1.1: L’àrea 18b de l’Estudi de Detall i la zona d’equipaments de l’actual benzinera, s’han d’excloure del Pla Especial, a fi d’acomodar l’ordenació de l’Estudi de Detall i la zona d’equipaments de l’actual benzinera, a les previsions viaries de Batllòria-Montigalà, es mantindrà els 8.858 m² de sostre residencial i s’ordenarà mitjançant volumetria específica, restant, en conseqüència, sense raó de ser, l’article 7 de la normativa del Pla Especial pel que fa referència a l’Estudi de Detall, el qual s’haurà de suprimir.»

En relació a l’exclusió de l’àrea 18b de l’Estudi de Detall del PERI de Nova Lloreda la societat Lloreda SL va presentar petició de responsabilitat patrimonial davant el Departament d’Obres Públiques i Política per la supressió de 8.858,53m² del sostre corresponent a la finca propietat de la demandant (recurs 96/2005 tramitat per la Secció quarta, de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). Respecte aquesta petició es dictà sentència de 19 de gener de 2009, mitjançant la qual es desestimà el recurs contenciós administratiu interposat per Lloreda SL, que al Fonament de Dret Setè argumentava de la següent manera: «En definitiva, en ningún modo ha acreditado la demandante la existencia en el momento de solicitar la declaración de responsabilidad a la Administración, de un daño real o, dicho de otro modo, que se hayan frustrado definitivamente sus expectativas de que se materialice aquel aprovechamiento puesto que no solo no se ha acreditado que se haya ejecutado totalmente el PERI Batlloria – Montigalà sino que, además, ambas Administraciones en sus resoluciones e informes admiten la posibilidad de que se produzca una modificación del planeamiento, cuya iniciativa corresponde en principio a la Administración municipal (sin perjuicio de la iniciativa reconocida a los particulares en la legislación urbanística) y que sería el cauce adecuado para, en su caso, bien materializar el cauce adecuado para, en su caso, bien materializar el techo edificable reubicándolo dentro del municipio de Badalona bien para obtener la justa compensación por el destino de la finca y por las cesiones previas ejecutadas.» Respecte la proposta presentada, l’arquitecta adscrita al Departament de Planejament Urbanístic ha emès un informe en data 10 de juny de 2016, en virtut del qual posa de manifest que aquesta modificació puntual proposa incloure l’edificabilitat en una zona amb tipus d’ordenació de volumetria específica (clau 18) en una superfície que d’acord amb el planejament vigent és sistema de zona verda, majoritàriament. Per tal de compensar aquesta superfície, es proposa ampliar l’àmbit d’intervenció de la modificació i transformar sistemes de vial (clau 5) en sistemes de zona verda (clau 6b). Amb aquest objectiu es determinen 5 sectors (A, B, C, D i E) per tal de poder insertar aquestes zones verdes esmentades. L’àmbit de la present modificació delimita per la rambla Sant Joan, l’avinguda de Lloreda, el límit nord-est de l’església de la mare de Déu del Roser, el passatge del Riu Garona, el passatge del Riu Onyar, el camí de Sistrells i el límit sud-est de la plaça Mercè Rodoreda i Gurgui, amb un superfície total de 105.764 m². Analitzat el document, que consisteix en una memòria que determina l’àmbit, objecte, justificació i descripció de la proposta, així com la normativa i els plànols d’informació i ordenació, l’arquitecta del Departament de Planejament urbanístic amb el vist-i-plau del Cap de Servei d’Ordenació del Territori informa favorablement la proposta per tal de procedir a la tramitació de la present aprovació inicial, atès, que la proposta justifica la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES Primera.- La normativa reguladora en matèria de modificació de planejament és l’establerta en el Text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en la seva redacció donada per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’Urbanisme, (en endavant TRLUC), el Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, (RLUC), i d’altres concordants que en resultin d’aplicació. Segona.- La present modificació del Pla General metropolità es formula i tramita per

Secretaria General


aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96 en concordança amb l’article 76.2 del TRLUC. Tercera.- A l’expedient administratiu 18/D10-15 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 59.1 del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, en endavant RLU, respecte el contingut de la memòria: - Memòria descriptiva i justificativa del pla. - Plànols d’informació i ordenació urbanística del territori. - Normes urbanístiques - L’agenda i l’avaluació econòmica i financera. - Documentació ambiental. -Memòria social. Així mateix, i en compliment d’allò previst a l’article 85.5 del TRLU es sol·licitaran informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials. Quarta.- D’acord amb l’article 97 del TRLUC, Les propostes de modificació d’una figura de planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. III. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ INICIAL D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada, que justifica la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents, per tal que sigui aprovada amb caràcter inicial pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del DL 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), acord que, conforme l’apartat k) de l’article 114.3 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” Atès que aquesta aprovació requereix un quòrum de votació especial, s’ha emès l’informe preceptiu, favorable, per part de la Secretaria General, de conformitat amb l’article 179 del Text Refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003. En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el senyor alcalde, a proposta de la gerència de l’Àmbit de Territori, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Aprovar amb caràcter inicial la modificació puntual del Pla general metropolità al barri de Nova Lloreda, l’àmbit de la qual delimita per la rambla Sant Joan, l’avinguda de Lloreda, el límit nord-est de l’església de la mare de Déu del Roser, el passatge del Riu Garona, el passatge del Riu Onyar, el camí de Sistrells i el límit sud-est de la plaça Mercè Rodoreda i Gurgui, amb un superfície total de 105.764m². Aquesta actuació urbanística es promou i tramita per aquesta Corporació Municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. SEGON.- Disposar l’obertura del termini d’informació pública de l’instrument d’ordenació urbanística durant el termini d’un mes, que s’haurà de convocar mitjançant edictes que caldrà inserir al Butlletí Oficial de la Província, al tauler d’anuncis i a la pàgina web de l’Ajuntament de Badalona (www.badalona.cat) i pel que fa a la premsa periòdica, en un dels diaris de més divulgació de la Comarca. Durant el període d’informació pública podran formular-se les al·legacions que s’escaiguin. En aquest moment s’incorpora al Saló de sessions el regidor Ferran Falcó i Isern, el qual passa a coupar el seu escó.

Secretaria General


SENYOR LLADÓ: Bona tarda a tots, regidors, regidores i públic a la sala i en streaming. Això és un dictamen que significa l’aprovació inicial si els regidors ho consideren una modificació de PGM al que es conegut com el Triangle sobre la benzinera de Lloreda / Rambla Sant Joan a l’avinguda Lloreda. Amb aquest tràmit que avui porten a Ple aborden un tema històric que de fet com vostès coneixen perquè és un tema que hem anat parlant en diferents Comissions Informatives arrel a principis dels vuitanta, torno a repetir per si algú se li ha passat i per tant aquí hi ha molt de paper, hi ha molta teca entre les quals un dictamen de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 28 de setembre del 1988 en el qual es reconeix una edificabilitat d’uns 8.858 m2 que diu la Comissió d’Urbanisme que caldrà ordenar en un futur. Aquests són el 8.858 m2 que des d’aleshores des del 1988 estan en una mena de llimbs urbanístic tenim una edificabilitat reconeguda i en canvi, doncs, aquest propietari que té aquesta edificabilitat, aquest sostre reconegut, doncs, no ha pogut realitzar-lo perquè des de l’administració, doncs, no se li ha donat l’espai per fer-ho. Al 2009, tenim el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que emet una sentencia en la qual desestima la demanda d’aquesta propietat, és una demanda patrimonial, però malgrat que la desestima reconeix explícitament que si l’administració, en aquest cas l’Administració Local, no permet realitzar aquesta edificabilitat, que recordem està reconeguda mitjançant el Planejament, sí que efectivament, és podria incorre en un dany real i efectiu. Aquest és el context en el qual nosaltres porten a aprovació aquesta modificació de Pla General Metropolità, perquè de fet després d’aquesta sentencia del 2009 tenim un requeriment formal de la propietat instant aquest canvi de planejament per fer efectiva, doncs, aquesta edificabilitat reconeguda. Per tant, estem aquí 7 anys després d’aquest nou reconeixement via sentencia del Tribunal Superior de Justícia i estem aquí amb aquesta modificació de PGM que inicialment, doncs, porten a aprovació. Quatre apunts de la modificació que avui porten a aprovació i a la seva consideració, el que fem és substituir la zona verda que hi ha en aquest triangle que està damunt de la benzinera de Lloreda, col·locant-li aquesta edificabilitat reconeguda en el seu moment, aquí no perdem zona verda, perquè vostè saben que en aquesta mena de modificacions mai, sempre de cara equilibrada la zona verda, per tant aquí no perdem zona verda el que fem és recol·locar-la en els sector aprofitant per endreçar una part de Badalona, aquesta part de Nova Lloreda amb força confusió en el que és les claus urbanístiques presents en el territori. Per tant, aquí guanyem o pensem que guanyem una endreça en una parcel·la que ara està mal resolta, que de fet no s’ha aconseguit realitzar i pensem que tenim una oportunitat per millorar la qualitat de vida en aquesta part del barri. D’això específicament el que seria el barri el seu reptes parlarem després en una moció que ha presentat Ciutadans i que ens donarà l’oportunitat de donar una mica de voltes en als reptes que té nova Lloreda i que en té molts. Per tant, portem a aprovació aquesta modificació de PGM amb totes les cauteles i amb tota la feina feta havent informat als veïns en dues ocasions en aquestes darreres setmanes, havent tracta quest tema vastament en dues Comissions Informatives, més una Comissió Informativa Extraordinària i a partir d’aquí, doncs, si finalment s’aprova aquesta proposta s’obre un període d’al·legacions que és un període d’al·legacions que creiem que és important, en qual hem convidat al veïnat a participar activament i esperem que en aquest període d’audiència en el qual entre la inicial i la provisional a través de les al·legacions, doncs, entre tots plegats puguem acabar de millorar la proposta que avui portem a aprovació. Acabo amb les ganes de continuar el debat sobre Nova Lloreda en la moció que després discutirem perquè efectivament Lloreda és un barri que necessita una revisió a fons, que té molts problemes de mobilitat, d’accessibilitat i que per tant qualsevol acció que hi fem, doncs, ha de portar també associades altre millores i altres politiques de millora de l’espai urbà. SENYOR LÓPEZ: Yo no veo esta modificación de Plan, no lo he visto claro, desde el primer momento no la veo clara y hace dos semanas hice una serie de preguntas que son claves para entender lo que sucede porque en el fondo todo el plan es para recalificar de zona verde a edificable y hacer bloques de pisos de cinco, seis o siete viviendas en una zona verde. Entonces es un caso curioso por lo menos desde mi punto de vista porque es

Secretaria General


una parcela que inicialmente estaba en el Plan Especial de Reforma Interior de Nova Lloreda, se saca por una decisión del Departamento de Política Territorial, se pone en el PERI de Montigalà y ahora se modifica la parcela de zona verda a edificable y la zona verde se pone en el PERI de Nova Lloreda, si la parcela está en el PERI de Montigalà, primera cuestión. La segunda cuestión es, que pregunté como digo hace dos semanas y me ha contestado esta mañana, por tanto he tenido que leerme toda la documentación rápido, corriendo, es en el PERI de Nova Lloreda, porque ¿cuantos metros cuadrado de techo residencial estaban previstos? y ¿cuantos metros de techo residencial hay actualmente? Suponiendo que la parcela en ese momento estaba en el PERI de Nova Lloreda, pues me han contestado a la pregunta y resulta que en el PERI de Nova Lloreda queda pendientes, si acaso, 1.700 m2 de zona edificable, ¿Por qué vamos a dar 8.500?. Siguiente cuestión, ¿Cuándo por primera vez reconoce el Ayuntamiento los 8.500 m2 de edificabilidad? Y resulta que no los ha reconocido nunca, la primera vez que aparece los 8.500 m2 como edificabilidad máxima es de la Comisión de Urbanismo de Barcelona del Departamento de Política Territorial, por lo tanto no sé porque es tanta insistencia por parte del dictamen en decir que hay derecho a edificabilidad, yo que yo haya visto y así se lo pregunté y me contestó el Departamento de Urbanismo no veo que esa edificabilidad sea manifiesta. Por otro lado, se argumenta la responsabilidad patrimonial y resulta que en nuestra defensa los últimos años los recursos que yo he leído nos defendemos de la siguiente manera: diciendo que está fuera de plazo, que la parte demandante no reclamó cuando se hizo el PERI de Nova Lloreda ni tampoco cuando se hizo el PERI de Montigalà, que el silencio administrativo no le favorece y que si a caso podría exigirse compensación pero nunca responsabilidad patrimonial. Yo sinceramente, independientemente que en la aprobación provisional pueda cambiar mi voto, porque vea que es justo y es de derecho que haya esa edificabilidad no encuentro razones para poder votar a favor o abstenerme. SENYOR SUBIRANA: Si, per posicionar en tot cas el vot. Nosaltres vam escoltar quan se’ns vam convocar tot aquest procediment, estem parlant de l’any 1988 d’una resolució de la Jutja d’Urbanisme, jo crec que el regidor d’Urbanisme ho ha explicat molt bé i acatar, que és el que avui portem, que nosaltres més enllà del vot favorable que nosaltres farem, doncs, crec que és per responsabilitat a la situació que se’ns planteja no deixarem de fer totes aquelles al·legacions en aquell projecte que és el que d’alguna manera nosaltres també trobem o tenim alguns dubtes com explicava abans el company de Ciutadans. Però davant la situació que se’ns planteja que hi ha una resolució judicial creiem que el vot afirmatiu ha d’existir i en tot cas ens hem de centrar com ajuntament a fer la planificació urbanística adequada en el Barri de Lloreda, per tant el nostre vot com deia serà favorable. SENYOR JURADO: L'Ajuntament de Badalona ja va emetre l'any 2000 un certificat en el qual fa constar que la finca està destinada actualment a xarxa viària i parc i jardí urbà de caràcter local i per la tant es posa de manifest que la finca no té cap aprofitament lucratiu . El mateix ajuntament especifica que aquesta finca no té cap aspecte lucratiu. En segon lloc, la sentència del 2009, que vostès ens venien dient que marcava la necessitat de donar aquest aprofitament el que fa és desestimar la pretensió de l'empresa que demanava els dotze milions d'euros com a compensació per la nova edificació i per drets patrimonials i per tant en absolut ens obliga més enllà de en un futur planejament incorporar aquests 8.000 m2 a qualsevol part del municipi de Badalona però no a Lloreda on per altra banda com bé ha dit el president de Ciutadans l'aprofitament urbanístic està esgotat només hi caben mil i escaig metres més i vostès van a ficar 8 mil i pico. Per tant nosaltres i a més basant-nos en la mateixa en la mateixa sol·licitud que fa l'empresa, demana una modificació de PGM en l'àmbit de Badalona, no de Lloreda, de Badalona de tal manera que se li reconegui sense cap contraprestació 8.858 m2 de sostre residencial, aprofitament que haurà de concretar ja sigui a la finca de la seva propietat o en una altra que el municipi posi a la seva disposició de la manera que estimi més oportuna. Per tant, nosaltres no veiem la necessitat que s'ocupi una finca a Lloreda que està sobredimensionada en ocupació, que té problemes de mobilitat, que a més es va esponjar part d'aquesta edificació amb l'anterioritat en l'Habitatges de Castro que es va deixar de fer un bloc d'habitatges i se li va traspassar

Secretaria General


aquesta edificabilitat a Montigalà, l'última esfera de cases de la Creu de Montigalà i per tant que a algú se li hagi evitat construir la zona Lloreda i ara amb un justificant de si no li donem una futura sentència ens pot provocar un dany, no estiguem buscant un altre lloc que no sigui Lloreda, per tant senyor regidor d'Urbanisme nosaltres no anem a votar favorablement aquesta opció, votarem en contra per entendre que no s'han acurat vostès en buscar l'aprofitament que no dubtem que existeix perquè la mateixa Comissió d'Urbanisme ho va dir en el seu dia, la mateixa sentència reconeix que se li ha de donar en qualsevol altra part de l'Ciutat de Badalona però no a Lloreda, on insisteixo l'aprofitament urbanístic està esgotat i vostès estan vulnerant el mateix Pla General Metropolità en fer una modificació de Lloreda, no de Montigalà, de Lloreda. El nostre vot senyor Lladó serà contrari. SENYOR GUIJARRO: Si molt breu perquè jo també sóc de l’opinió que el debat més polític ja vindrà a l’hora que valorem la moció que ha presentat el grup de Ciutadans. Nosaltres en aquest sentit no seria la modificació de PGM, doncs, que ens entusiasmi, crec que no és la que entusiasma a ningú dels membres d’aquest Consistori. Tanmateix, nosaltres no pensem tampoc que sigui la que s’adiu al barri de Nova Lloreda però tanmateix aprovarem aquest punt a l’aprovació inicial esperant aquest període d’al·legacions que comentaven abans i esperant l’aprovació provisional per tal de veure com queda configurat. SENYOR LLADÓ: Responc algunes preguntes, abans un aclariment en quant a quan el senyor Juan Miguel deia que ell que havia fet unes preguntes i que tot just avui li havíem respost, és perquè les preguntes eren preguntes amb consistència i ben afinades que han requerit una resposta que ha suposat un estudi que com bé sap que ha implicat també una comparació cadastral, una revisió a les llicencies urbanístiques donades en el sector i per tant, és evident que això ha requerit un temps i això explica, doncs, que hagin trigat una mica més en donar aquesta resposta. Per cert, per dir que l’ha demanat el regidor de Ciutadans crec que podia ser interessant també que la poguessin tenir la resta de regidors i així els hi farem arribar. Un parell d’aclariments, un és el tema dels PERIs, el PERI de Nova Lloreda, de Montigalà, el que estem fent aquí és una modificació de Pla General Metropolità que per tant supera el que és el plantejament dels que són els PERIs, per tant el que proposem és una figura que és superior a la del PERI i per tant supera aquest debat. El tema del reconeixement o no d’aquests 8.800 m2, qui fa el reconeixent és la instància superior, que és la Comissió d’Urbanisme de Barcelona al 1998, i ho fa de forma inequívoca en totes les paraules, després això és un tema que és torna a recollir en aquesta sentencia del 2009 i per tant entenem que aquesta és l’edificabilitat que cal acotar, que cal situar sobre la ciutat, sobre el plànol de la ciutat. El tema de l’aprofitament lucratiu que comentava el regidor Jurado, en tot cas, torna a ser una modificació de PGM qui pot variar sempre i quan és pugui justificar aquest canvi que pot portar a que aquesta zona verda sense aprofitament lucratiu, aquesta concreta, doncs, es substitueix o se li incorpora una edificabilitat i en tot cas, la zona verda com sabeu mai es pot perdre, sempre ha de quedar compensada, es compensa en altres llocs del sector. Jo no vull entrar molt en aquest tema però recordeu que venim del 2009, que del 2009 al 2016 han passat uns quants anys. Aquest mateix debat que avui estem abordant segurament l’haguéssim pogut tenir com a institució, com ajuntament amb molta més tranquil·litat, amb molts més elements damunt la taula, amb molta més capacitat fins i tot d’incidència i de fer una bona proposta per la ciutat, amb millor condicions fa tres anys, o fa quatre anys, o fa sis o fa set, perquè això que estem fent avui s’hagués pogut fer també fa molt de temps. Per què aquí, perquè la proposta és fer-ho a Lloreda, doncs, per una banda perquè l’espai on aplicar aquesta edificabilitat, que es va treure d’aquí, i aquí és on la donem, per tant la discussió sobre el valor queda en el màxim compensada, per tant reduïm la possibilitat, doncs, que aquí hagi una reclamació patrimonial amb punts per ser tinguda en compte. D’altra banda, evitem el risc també d’una expropiació i finalment, com vostès saben la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, la Direcció General d’Urbanisme és reticent cada vegada més a planejaments discontinus en els quals l’edificabilitat es reparteix allò com una pedrea, per tant busca sempre planejaments el màxim de compactes i el màxim de situats en una

Secretaria General


mateixa zona on totes les peces que entren en joc estan en un sector relativament a prop. Aquesta és l’explicació de per què aquesta edificabilitat l’apliquem en aquest punt concret i finalment, insisteixo, és una inicial de la inicial ens sortiran les al·legacions i per tant, tot un treball que esperem fer amb els regidors, esperem fer amb el veïnat d’anar millorant aquesta proposta de planejament. SENYOR JURADO: Permeteu-me discrepar de la seva resposta senyor Lladó, en primer lloc si vol vostè retrotraure no parli del 2009, parli en tot cas del 28 de juliol de 1983, del 1983, no del 2009. Des del 1983 fins a aquesta època han passat molt governs i tots ah entès que en aquesta parcel·la el mateix que diu la Comissió d'Urbanisme del 28 de setembre del 1988, 1988, no del 2009, diu que ha de quedar exclosa del PERI de Montigalà i el passa a Batllòria perquè se’ls donin 8.858 m2 de sostre residencial. Per tant, permeteu-me discrepar del que vostè ha dit però és que a més la mateixa sentència del 19 gener 2009 desestima la petició de responsabilitat patrimonial efectuada per l’empresa dient que no a lloc i obre el termini en tot cas perquè el Ajuntament inclogui dins d’arreu de Badalona un canvi de PGM on pugui incloure aquests metres. El que no entenem és que s’hagin de donar a Lloreda i li insisteixo de nou una zona que està sobredimensionada, gairebé esgotada l’edificabilitat, amb problemes de mobilitat, amb molta dificultat de circulació per la zona, quan ja a altres persones, a altres propietaris i parlo de Castro no se li va permetre edificar i es va treure edificabilitat de la Plaça de la part superior, de la Segona República i es va portar a Montigalà i ara anem a deixar que aquesta empresa especuli amb un terreny al mig de Lloreda, terreny que d’alguna part és zona verda. I no em serveixen les trampes que vostè pugui fer per recol·locar aquesta zona verda en altres espais que són zones lliures, zones de vials i zones sense edificació, que és el que vostè ha fet. Allà on hi havia una zona lliure, allà on hi havia una zona lliure d’edificació, o un resultant de vial vostè ara col·loca una taca verda i intenta compensar la zona verda que hem perdut. Per tant, senyor Lladó jo entenc que vostè, el que està intentant és aprovar l’aprofitament per justificar que l’Ajuntament des del 1983, en un aprofitament que estava en un núvol, que no és la primera vegada, com li vaig dir a la Comissió informativa, és la tercera o quarta vegada, que Can Colomer es va fer així, es va fer en diferents parts de la ciutat, Castro es va fer així. I fa poc, Jumberca s’ha fet així, per tant vull digueu-li amb això que la Comissió d'Urbanisme sigui reticent serà a partir d’aquesta setmana passada perquè en els últims deu anys ho ha fet de tres a quatre vegades. I, recol·locar aquesta edificació a la zona de Lloreda a mi em sembla un tema seriós, un tema d’especulació que beneficiarà a aquesta empresa. Que ja sé que vostè em dirà, que el que està buscant és que no l’hi donem per demanar danys i perjudicis perquè no vol edificar, que ja ho sé, perquè ja m'ho ha dit, però entenc que s’ha fet poc exercici per col·locar aquests metres en una altra part de la ciutat, tal com demanen la mateixa empresa i no perjudicar més als veïns de Lloreda que estan sobredimensionats i amb un alt índex d’ocupació d’habitatge en el territori. Per tant, no em serveix l’explicació que vostè m’ha donat perquè com li he dit cau pel seu propi pes documental, no és la meva opinió, és documental. Instància que per altra banda, no figurava en l’expedient i que sap vostè que li vaig demanar dues vegades en les comissions informatives i que l’he rebut fa quatre dies. I dues vegades en les comissions informatives i que l’he rebut fa quatre dies. I Nova Lloreda, l’empresa, el que està demanant és que se li col·loqui arreu de Badalona, no a Lloreda. SENYORA ALCALDESSA: Ha quedat entès, senyora Lladó si podríem anar tancant el punt. SENYOR LLADÓ: Si, si a veure, trampes cap senyor Jurado, és la Llei d’Urbanisme. SENYOR JURADO: És la meva opinió. SENYOR LLADÓ: Sí, sí són les eines que ens dóna la Llei d’Urbanisme, per tant trampes, cap, especulació ni una, vostè mateix ho ha reconegut i tenim un dictamen del 1988, refermat amb una sentencia del 2009 i els 8.800m2 són els que són i han de ser aplicats en un terreny però la discussió aquesta si que li accepto i és absolutament legitima, és sí és una bona opció o és la millor opció posar-ho a Lloreda, jo li he explicat tres raons o posar-ho en un altre lloc, que també li he explicat perquè no ens semblava una bona opció. Però

Secretaria General


ni trampes ni especulació, en tot cas, la discussió tinguem-la allà on toca i en els termes que toquen, gràcies. Votació Vots a favor 16, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb). En contra 11, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 19. Aprovar definitivament la relació de béns i drets afectats per l'expropiació de la finca situada a l'av. Martí Pujol, núm. 339 de Badalona. Antecedents 1. Per acord de la Junta de Govern Local celebrada en data 4 d’abril de 2016 es va acordar iniciar expedient d’expropiació de la finca situada a l’avinguda Martí Pujol, núm. 339 afectada parcialment de vial pel Text Refós de la Modificació puntual del PGM a l’encreuament de l’avinguda Martí Pujol amb el lateral nord de l’autopista C-31, aprovat definitivament per acord del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques en data 13 de maig de 2010, publicat al DOGC de data 27 de maig de 2010. 2. L’acord d’inici d’expedient d’expropiació de la finca situada a l’avinguda Martí Pujol núm. 339 va ser publicat al BOP de data 20 d’abril de 2016 i notificat personalment als interessats. Durant el tràmit d’informació pública, els propietaris de la finca afectada han presentat un escrit mitjançant el qual sol·liciten que s’expropiï la totalitat de la finca al considerar pels seus interessos antieconòmica l’expropiació parcial de la mateixa. Igualment, els titulars han presentat un escrit posant de manifest que la finca es troba ocupada pel Sr. Víctor Font Rodriguez. 3. Examinada la documentació aportada s’ha posat de manifest que el Sr. Víctor Font Rodriguez consta empadronat a la finca objecte d’expropiació i es fa càrrec dels consums de la mateixa. 4. Vist l’exposat, en data 6 de juliol de 2016 l’arquitecta del Departament de Gestió Urbanística i Habitatge ha emès un informe el qual literalment diu el següent: “INFORME URBANÍSTIC Informe urbanístic relatiu a la finca objecte d’expropiació situada a l’avinguda Martí i Pujol, 339 de Badalona.

Secretaria General


Referència cadastral: 797736DF3869F Finca afectada: Titular: Josefa, Miguel, Isabel i Mercedes Font Soteras,

Andreu, Francesc, Joan Font Sánchez, Margarita Bardera Molina i Rosario Rodríguez López

Sup. Cadastral: 204 m² Sup. afectada: 47,45 m² Planejament vigent: Modificació PGM a l'encreuament de l'Av. Martí Pujol i el

lateral de l'autopista C-31, aprovat definitivament el 13.05.10 i publicat al DOGC el 27.05.10.

PE zones 13b i 15 de l'Estudi de detall del front de la Riera de Canyet, aprovat definitivament el 25.04.01 i publicat al DOGC el 25.06.01.

Modificació de la delimitació del PAU-1 situat a la confluència del carrer Abat Escarré i l’avinguda Martí i Pujol, aprovat inicialment per acord de la Junta de Govern Local el 18.11.2011.

Classificació del sòl: Sòl urbà Qualificació urbanística: Sistema viari bàsic, clau 5. Sup: 47,45 m².

Zona en sòl urbà subjecta a ordenació de volumetria específica, clau 18. Sup: 156,50 m².

Sistema d’actuació: La finca no es troba inclosa en cap unitat d’actuació. Els terrenys destinats a sistema viari s’obtindran mitjançant l’expropiació forçosa.

Edificabilitat: Paràmetres bàsics reguladors de la clau 18. Número màxim de plantes: PB+2P Fons màxim edificable: 10,00 m

El 5 de juliol de 2016, els titulars de la finca han presentat una al·legació sol·licitant, d’acord amb l’article 23 de la Llei d’expropiació forçosa, que l’expropiació parcial de la finca esdevingui total perquè la conservació de la part no expropiada seria antieconòmica. Atès que l’expropiació de la porció de terreny afecta l’edificació existent, la qual haurà de ser enderrocada completament, es considera convenient expropiar la totalitat de la finca afectada. Per altra banda, justifiquen que des de l’any 2004 hi ha un ocupant vivint a la casa i aporten dades del padró d’habitants i rebut de telefonia. L’ocupant no paga cap lloguer als propietaris, els quals han consentit la seva estada des del primer moment a canvi del manteniment de l’immoble. Vista la documentació presentada, es considera el Sr. Víctor Font Rodriguez com a ocupant a precari de la finca objecte d’expropiació.” Fonaments de dret 1) L’article 20 de la Llei d’Expropiació Forçosa estableix que transcorregut el termini d’informació pública, i a la vista de les al·legacions presentades, l’òrgan competent resoldrà sobre la necessitat de l’ocupació, descrivint detalladament la relació de béns i drets afectats per l’expropiació. 2) D’acord amb l’article 21 de la LEF, l’acord de necessitat d’ocupació inicia l’expedient expropiatori. L’esmentat acord s’ha de publicar al BOP i notificar individualment a tots els interessats. 3) Vist l’article 23 de la LEF, quan l’expropiació impliqui només la necessitat d’ocupació d’una part de la finca, de tal manera que com a conseqüència d’aquesta resulti antieconòmica pel propietari la conservació de la part de finca no objecte d’expropiació, podrà el propietari sol·licitar a l’Administració que aquesta expropiació comprengui la totalitat de la finca.

Secretaria General


Atès que en data 1 de juliol de 2016 els propietaris de la finca han presentat un escrit mitjançant el qual sol·liciten que s’expropiï la totalitat de la finca. D’acord amb l’informe emès en data 6 de juliol de 2016 per l’arquitecta del Departament de Gestió Urbanística i Habitatge transcrit a l’antecedent 4, es considera convenient expropiar la totalitat de la finca afectada. Vist l’exposat, a criteri de la sotasignat procedeix tramitar l’expropiació de la totalitat de la finca situada a l’avinguda Martí Pujol, núm. 339 de Badalona. 4) Respecte a l’article 128.7 Reglament LUC relatiu al dret de reallotjament, d’acord amb la documentació aportada, al Sr. Víctor Font Rodriguez se li ha de reconèixer aquest dret en la seva condició d’ocupant a precari de la finca objecte d’expropiació. 5) L’article 25 de la LEF estableix que una vegada ferm l’acord pel qual es declara la necessitat d’ocupació es procedirà a determinar el just preu dels béns i drets afectats. La fixació del just preu es tramitarà com a peça separada (article 26) i a tal fi s’obrirà un expedient individual a cada un dels propietaris de béns expropiables. 6) Per tot això, la sotasignat informa que procedeix acordar la necessitat d’ocupació de la finca situada a l’avinguda Martí Pujol, núm. 339 i aprovar definitivament la relació de béns i drets afectats per l’expropiació de la mateixa. 7) D’acord amb l’article 116 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, els actes administratius que posin fi a la via administrativa poden ser recorreguts potestativament en reposició davant el mateix òrgan que el va dictar o ser impugnats directament davant l’ordre jurisdiccional contenciós-administratiu. 8) Vist l’article 3.4 del Decret de 26 d’abril de 1957 pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Expropiació Forçosa, la competència per aprovar el present acord correspon al Ple de l’Ajuntament per ser un acte recurrible en via administrativa o contenciosa. Per tot això, a criteri de la sotasignant, no hi ha obstacle ni legal ni reglamentari per tal que l’Ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible, aprovi la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- Acordar la necessitat d’ocupació de la finca situada a l’avinguda Martí Pujol, núm. 339 de Badalona, considerant per tant iniciat legalment l’expedient expropiatori de la mateixa. El present acord ha de ser publicat al BOP i notificat personalment a tots els interessats. SEGON.- Aprovar definitivament la relació de béns i drets afectats per l’expropiació de la finca situada a l’avinguda Martí Pujol, núm. 339, qualificada parcialment de vial pel Text Refós de la Modificació puntual del PGM a l’encreuament de l’avinguda Martí Pujol amb el lateral nord de l’autopista C-31, aprovat definitivament per acord del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques en data 13 de maig de 2010, publicat al DOGC de data 27 de maig de 2010. D’acord amb l’exposat en el cos de la present resolució, l’expropiació de la finca serà total i es reconeix el dret de reallotjament a favor del Sr. Víctor Font Rodriguez en la seva condició d’ocupant a precari. La relació de titulars de béns i drets afectats és la següent: Descripció Ref. Cat. UTM 797736DF3869F0001MD Adreça: avinguda Martí Pujol, núm. 339 Titular: Josefa, Miguel, Isabel i Mercedes Font Soteras, Andreu,

Francesc, Joan Font Sánchez, Margarita Bardera Molina i Rosario Rodriguez López

Altres titulars: Mariana Sarriera Vargas Zuñiga (censualista), Teresa Almera Sayol (censualista), Víctor Font Rodriguez (ocupant).

Sup. Registral: 194’83 m² Sup. Cadastral: 204 m² Sup. qualificada vial: 47,45 m²

Secretaria General


Sup. objecte exprop: totalitat de la finca Dades registrals: finca registral núm. 5129 de Badalona 3 (abans 4-2172) TERCER.- Iniciar els expedients individuals de cadascun dels titulars de béns i drets afectats, i sol·licitar que, en el termini de quinze dies a comptar a partir del dia següent al rebut de la notificació del present acord, formulin les propostes de resolució del seu dret a efectes de l'adquisició o resolució del seu dret per l'avinença prevista en l'article 24 de la Llei d'expropiació forçosa. QUART.- Transcorregut aquest termini de quinze dies, sense haver arribat a un acord sobre la resolució amistosa dels seus drets, donar per intentada l'avinença als efectes de l'article 27 del Reglament de la Llei d'Expropiació Forçosa, iniciant-se la fase d'apreuament. SENYOR LLADÓ: Seré més breu aquí. És una de les finques afectades per la primera fase dels laterals, són les finques de Martí Pujol que toquen al que seria La Pineda, per tant, on ja tenim pendents dos enderrocs i ens queda un petit fragment d’una tercera finca que no havia estat expropiada i que el que fem aquí és aprovar aquesta relació béns i drets que és previ al pròpiament inicial procés d’expropiació que esperem i amb això estem treballant poder fer per mutu acord i per tant situar-nos en el mes d’octubre i si pot ser abans per poder ja disposar d’aquest sòl i poder fer els enderrocs ja de les dues finques que són de propietat municipal més aquesta que ja ho podria ser. Per tant, diguéssim que és una bona noticia en la línia,doncs, d’aquest projecte de laterals que va avançant. SENYOR GUIJARRO. És només una pregunta i és pel fet que segons teníem entès i així es va anunciar i crec haver-ho llegit, la primera fase de l’inici de lateral havíem de haver començat al març, està publicat. I enteníem que no vam començar al març per un tema i ho diré barroerament de restes arqueològiques, per dir-ho així. Al llegir que es porti l’aprovació definitiva d’aquesta expropiació el que em fa pensar és que no només eren les restes arqueològiques el que fèiem o impossibilitaven que s’iniciessin les obres si no que havíem encara d’expropiar aquesta finca. Només volia saber, i vagi per endavant el nostre vot favorable, però si el govern era coneixedor d’això i va obviar-ho o simplement és que ho desconeixia. SENYOR LLADÓ: Diguéssim que la sorpresa que vostès van tenir també la va tenir el regidor d’Urbanisme que us parla perquè teníem entès que ja teníem la disposició del sòl i per tant era un tema senzillament d’enderrocs, quan es va fer l’anunci que finalment es licitava la primera fase dels laterals, que vam celebrar tots, a les primeres reunions amb la Direcció General de Carreteres, amb la gent de Projectes i Obres, a l’anar veient una mica la concreció del tema vam descobrir que, efectivament, quedava una finca que havia de ser expropiada, el que vam fer ja des del mes, em sembla que això va passar en el Ple d’abril, no una mica abans, potser al Ple de març es podria mirar ja buscant la disposició pressupostària, doncs, per fer una reserva per ja poder negociar l’expropiació. És un tema que la lògica diu que hagués hagut d’estar resolt de feia temps, perquè ja feia temps que hi havia un projecte constructiu de laterals. Tant bon punt vam veure que aquest era el problema ens vam posar amb tota la velocitat possible, doncs, a resoldre aquest tema.


Secretaria General


20. Aprovar la certificació final d'obres de l''ampliació dels vestidors del camp de futbol de Lloreda i factura de Desmontes y Construcciones Romero SA. Identificació de l’expedient Tipus de document: Resolució aprovació certificació final d’obres i factura com a reconeixement de crèdit Òrgan que resol: Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Objecte: Liquidació del contracte de les obres d’ampliació dels vestidors del camp de futbol de Lloreda Interessat: DESMONTES Y CONSTRUCCIONES ROMERO, SA NIF A0826377-4 Núm. expedient: 093072-GE-EXT2016/000014 Expedient relacionat: 093072-CNT-COBNS2014/000006 Ref. addicional: 102/C-28/14 Antecedents de l’expedient Projecte tècnic : AD 31/10/2014 – Modificat 22/06/2015 Licitació : 26/11/2014 Contracte : 6/03/2015 Import total contractat : 262.096,70 € Recepció d’obres : 19/09/2015 Medició General : 04/03/16 Fets i fonaments jurídics Dins de l’expedient identificat i com a resultat de la medició general realitzada la direcció facultativa de l’obra i el responsable municipal del contracte han presentat la certificació final de les obres executades que es detalla:

Amb aquesta certificació final, la qual representa un increment de 10 % respecte del preu del contracte inclosa la modificació aprovada i incorporada a l’expedient, i segons informe tècnic justificatiu que obra a l’expedient, s’entén que s’ha complert el contracte subscrit amb l’empresa contractista. El contractista, per tal que l’Ajuntament aprovi el pagament derivat de la certificació de referència, ha presentat la corresponent factura, i que s’indica a continuació:

Num.Fra Data Import Nif Tercer 35.00-FE16

10-03-2016

45.578,33

A0826377-4

DESMONTES Y CONSTRUCCIONES ROMERO, SA

Aquesta factura correspon a treballs executats en exercici tancat i ha estat conformada pel Cap del Servei responsable del contracte i per la cap del departament gestor, atenent que s’ajusta a l’objecte del contracte i a la normativa que li és d’aplicació. Per tant, procedeix la seva aprovació d’acord amb l’article 58 del RD 500/1990, de 20 d’abril. L’informe jurídic de data 13/06/2016 assenyala que la certificació final presentada i la corresponent factura del contractista són l’acte administratiu final de compliment del contracte subscrit a satisfacció d’aquesta administració, tot i que inclou part d’obres ajustades a contractació normativa i part d’obres executades sense contracte complementari però que, en atenció a la doctrina jurisprudencial d’enriquiment sense causa, s’ha d’aprovar i abonar al contractista. Atenent a l’incremento del preu contractat que suposa la certificació presentada s’ha sotmès l’expedient a fiscalització de la Intervenció municipal; i en data 7/07/2016 s’ha realitzat la corresponent anotació comptable a càrrec de la següent aplicació pressupostària:

Data certificació

Núm. Cert


3/03/2016 5 i última

45.578,33 Liquidació contracte obres d’ampliació dels vestidors del camp de futbol de Lloreda

Secretaria General


Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm.Op Import

2016 N 411 3420 62800 A 12016000020607/1 45.578,33

Atès que la certificació final de les obres executades està regulada en l’article 235.1 del TRLCSP i art. 166 del Reglament general de la LCSP i representa el compliment total del contracte subscrit amb el contractista. Atès que l’aprovació de la certificació final és una facultat inherent a l’òrgan de contractació però, essent la factura presentada d’exercicis tancats, en aplicació de les atribucions previstes a l’article 23.e) del Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local i article 50.12) del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals la competència és de l’ajuntament Ple. PROPOSAT DE RESOLUCIÓ En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al primer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Habitable que s’inclogui en l’ ordre del dia de la propera sessió que l' Ajuntament Ple dugui a terme, previ informe de la Comissió Informativa corresponent, l’adopció dels següents ACORDS Primer.- Aprovar la certificació final i la corresponent relació valorada de les obres d’ampliació dels vestidors del camp de futbol de Lloreda relacionada a continuació:

Amb aquesta certificació, presentada per la direcció facultativa i el responsable municipal del contracte, de conformitat amb l’empresa contractista, s’entén que s’ha complert el contracte subscrit a l’efecte amb l’empresa adjudicatària en la seva totalitat i a satisfacció d’aquesta administració. Segon.- Aprovar l’expedient de reconeixement de crèdit a favor de l’empresa DESMONTES Y CONSTRUCCIONES ROMERO SA ,amb NIF A08263774, i la despesa corresponent contreta a l’aplicació pressupostària següent: Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm. Op Import

2016 N 411 3420 62800 A 12016000020607/1 45.578,33

Vista la factura incorporada a l’expedient, la qual correspon a l’execució del treballs realitzats, que ha estat conformada pel tècnic municipal competent responsable dels treballs , i atès que segons l’informe jurídic que consta a l’expedient es tracta en part d’una contractació que no ha estat tramitada reglamentàriament però de la qual es deriva un enriquiment injust per a l’administració, procedeix aprovar-la i abonar-la en els termes que determina la Llei amb càrrec a l’aplicació pressupostària assenyalada:

Num.Fra Data Import Nif Tercer 35.00-FE16 10-03-2016 45.578,33 A0826377-4 DESMONTES Y

CONSTRUCCIONES ROMERO, SA


Data certificació

Núm. Cert Import Concepte Observacions

3/03/2016 5 i última 45.578,33 Liquidació contracte obres obres d’ampliació dels vestidors del camp de futbol de Lloreda

Secretaria General


Proposicions urgents

1. Designar al senyor Oriol Lladó Esteller, com a nou representant de l’Ajuntament de Badalona en el Plenari del Consorci Badalona Sud. Mitjançant acord de Ple, adoptat en sessió de 20 de juliol de 2015, es van designar els representants de l’Ajuntament de Badalona com a membres del plenari al Consorci Badalona Sud, en la nova legislatura municipal 2015-2019. De conformitat amb l’art. 11.2 dels Estatuts del Consorci, el Plenari està format per un màxim de 16 membres, sempre un 50% serà nomenat per l’Ajuntament de Badalona i un 50% per la Generalitat de Catalunya, d’entre els Departaments amb competències en l’àmbit del Consorci, d’acord amb les potestats d’autoorganització de les dues administracions. En aquest sentit l’Ajuntament, en data 20 de juliol de 2015, va designar 7 membres i la Generalitat 8, en conseqüència, per donar compliment a l’exigència de composició paritària del plenari, preceptuada a l’art. 11.2 dels seus Estatuts, procedeix designar un nou representant del l’Ajuntament. Altrament, en data 26 de juliol de 2016 el regidor d’aquest Ajuntament, senyor Ferran Falcó i Isern, ha sol·licitat la seva substitució com a representant de l’Ajuntament de Badalona al plenari del Consorci Badalona Sud donat el seu recent nomenament com a membre del Plenari i la Comissió Executiva del Consorci Badalona Sud en representació de la Generalitat. De conformitat amb l’article 47.1 de la LRBRL, per a l’adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació. Això sens perjudici del quòrum de majoria absoluta necessari per a la declaració d’ urgència de l’acord. Vista la Llei 13/1989, de 14 de desembre d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya; la Llei 7/1085 de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local; el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril pel qual s’aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya; el Decret 110/1996, de 2 d’abril pel qual es regula el règim de les organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya i el registre corresponent, els Estatuts reguladors del Consorci de referència i d’altre normativa d’aplicació. Proposta de Resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROF), no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’alcaldessa inclogui en l’ordre del dia de la sessió ordinària del Ple del mes de juliol, prèvia declaració d’urgència, a l’empara de l’art. 82.3 de propi ROF, l’adopció de la següent proposta PRIMER.- Cessar el senyor Ferran Falcó i Isern, com a representant de l’Ajuntament de Badalona en el Plenari del Consorci Badalona Sud. SEGON.- Designar al senyor Jordi Subirana i Ortells, com a representant de l’Ajuntament de Badalona en el Plenari del Consorci Badalona Sud. TERCER.- Designar al senyor Oriol Lladó Esteller, com a nou representant de l’Ajuntament de Badalona en el Plenari del Consorci Badalona Sud. Conseqüentment, la composició d’aquest òrgan col·legiat pel que fa als membres de l’Ajuntament de Badalona, serà la següent:

Ma. Dolors Sabater i Puig Juan Fernández Benítez Fàtima Taleb Moussaoui Concepció Botey Teruel Agnès Rotger i Dunyó Ma. Angeles Gallardo Borrega Jordi Subirana i Ortells Juan Miguel López González

Secretaria General


Oriol Lladó Esteller QUART.- Comunicar el present acord als interessats i donar compliment als tràmits procedimentals que en dret procedeixin en ordre al bon fi i execució dels precedents acords.

Votació de la urgència S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). SENYOR GUIJARRO: Nosaltres, només tenim una pregunta arrel de la reinterpretació dels estatuts del Consorci que s’ha fet perquè teníem entès que s’escollien vuit membres en el seu moment i ara es tornen a escollir vuit. És a dir, el dictamen que ens han passat parla que se van escollir set membre en el seu moment i hi ha vuit noms. Llavors en què, exactament, si ens poden aclarir en què es basa aquesta reinterpretació dels estatuts, per tenir-ho clar, ja ens sembla bé els nomenaments. SENYORA ALCALDESSA: En principi aquesta reinterpretació la ha fet la Generalitat, saben que la Presidència del Consorci, el Consorci el compartim amb la Generalitat, en aquest cas amb la consellera Dolors Bassa i que cada any és president, alternativament, un any la consellera l’altre any l’alcaldessa de la ciutat o alcalde o conseller i aquest any amb la nova consellera que ha assumit la presidència els Serveis Jurídics de la conselleria han fet una revisió dels Estatuts i ens han fet adonar que faltava un membre perquè ha de ser paritari i en tot cas els estatuts marquen les persones que han de formar part i perquè es complís la paritat entre Generalitat i Ajuntament calia que aquest Ajuntament nomenés una persona més i aquesta és la raó. SENYOR GUIJARRO: Perdoni senyora alcaldessa, però és que jo llegeixo “ de conformitat amb l’article 11.2 dels Estatuts de Consorci el Plenari estarà format per un màxim de 16 membres, sempre un 50% serà nomenat per l’Ajuntament de Badalona i un 50% per la Generalitat de Catalunya”, es parla que, en aquest sentit, en data 20 de juliol de 2015 va designar set membres, o sigui, entén que l’Ajuntament i la Generalitat 8. Però és que a la designació de representants de Badalona com a membres del Plenari del Consorci Badalona Sud de conformitat amb els Estatus, parlem del 20 de juliol del 2015 l’Ajuntament en va designar 8, Ma. Dolors Sabater, Juan Fernández, Eulàlia Sabater, Conxa Botey, Francesc Ribot, Àlex Mañas, Ferran Falcó, Juan Miguel López, són vuit. SENYORA ALCALDESSA: Eulàlia Sabater? SENYOR GUIJARRO: Són vuit no són set. Són vuit ho diu aquí. Ho diu el dictamen, són vuit no són set. O la interpretació i aquí és que la presidenta no ocupa lloc per dir-ho així o si la presidenta ocupa lloc com a membre de l’Ajuntament és que ja vam designar vuit, no sé?. SENYORA ALCALDESSA: Aquest és un tema que s’ha portat des de la Generalitat amb Secretaria i en principi ara buscarem el dictamen que vostè fa referència, perdoni, que no el tinc a la mà. SENYOR GUIJARRO: Li puc llegir textualment. SENYORA ALCALDESSA: Si , no, el tinc aquí, el tinc aquí.Val, la llista que vostè té aquí és la dels que designem ara, Ma. Dolors Sabater, Juan Fernández, Fatima Taleb, Conxita Botey, Agnès Rotger, Ma. Angeles Gallardo, Jordi Subirana, Juan Miguel López i Oriol Lladó, dos, quatres, sis. SENYOR GUIJARRO: Nou. SENYORA ALCALDESSA: És veritat, si és veritat.

Secretaria General


SENYOR FERNÁNDEZ: Potser és millor que es retiri el dictamen. SENYOR GUIJARRO: Consti que ho he mirat deu minuts abans del Ple, no m’agrada, que no és un tema de mala fe, eh, deu minutets abans. SENYORA ALCALDESSA: M’estranya en el sentit que nosaltres no teníem intenció de fer aquesta ampliació, és a dir, tenim una urgència molt gran en convocar el Plenari perquè ha aprovar els Estatuts, perdó, ha d’aprovar el pressupost, i ja estem fent tard, això l’haguéssim d’haver aprovat a finals de juny principis de juliol i des de la Conselleria de Benestar se’ns ha fet aquesta petició i aquesta insistència i és tema que, evidentment, els Serveis Jurídics han estat treballant i han donat per bo el que els Serveis Jurídics de la Conselleria i de l’Ajuntament havien acordat, per tant, jo en tot cas jo abans de retirar el punt demanaria que el poguéssim justificar perquè retirar aquest punt és un perjudici pel Consorci gravíssim de cara al seu pressupost tant, em refereixo que en tot cas...deixeu-me un segon que ens informem. D’acord, ja queda aclarit, tenia raó vostè que la consellera i l’alcaldessa són membres nats i no compten, llavors aquí hem de descomptar, són vuit més l’alcaldessa i la Generalitat també són vuit més la consellera, d’acord. És aquest l’aclariment. En tot cas, nosaltres havíem fet, vot de confiança en els Serveis Jurídics i no tenia ara l’explicació davant d’aquesta discrepància però ja queda aclarida. SENYOR GUIJARRO: Si no que quedi esmenat perquè no reflexa la membrecia en aquest cas de la consellera ni de l’alcaldessa. SENYORA ALCALDESSA. Exactament, perquè consellera i alcaldessa no s’escullen si no que ja són membres per si mateixos, d’acord? Moltes gràcies. Per tant tornaríem a iniciar el punt de designar el senyor Oriol Lladó com a nou representant de l’Ajuntament en el Plenari del Consorci de Badalona Sud. SENYOR FERNÁNDEZ: Només hi ha aquest nomenament, no hi ha més? Perquè a la Junta de Portaveus aquest matí s’ha dit que es rectificaven dos. SENYORA ALCALDESSA: Val, aquest nomenament inclou el nomenament del senyor Jordi Subirana en comptes del senyor Falcó, que com a membres de la mateixa formació deixa de ser membre el senyor Falcó i passa a ser membre el senyor Subirana. Buscava si hi havia un punt en alguna banda però està inclòs en el mateix punt, en la pàgina 61 queda al detall.

Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 2. Aprovar provisionalment l'Annex de les Bases Específiques que regiran la convocatòria d'atorgament de subvencions per part de l'Ajuntament de Badalona per concurrència competitiva durant l'exercici 2016 destinades a entitats que potenciïn la convivència Tipus de resolució: Aprovació provisional de l’Annex de les Bases Específiques que

regiran la convocatòria d’atorgament de subvencions per part de l’Ajuntament de Badalona per concurrència competitiva durant l’exercici 2016 destinades a entitats que potenciïn la convivència

Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter: Exhaureix la via administrativa Interessat/des: Entitats que realitzin activitats o programes que potenciïn la

convivència Núm. expedient: 216/SUB-5/16

Secretaria General


Fets 1. L’Ajuntament Ple, en sessió de data 31.05.2016, va aprovar inicialment les Bases Específiques que regiran la convocatòria d’atorgament de subvencions per part de l’Ajuntament de Badalona per concurrència competitiva durant l’exercici 2016, així com els annexos que s’hi acompanyaven, els quals fixen els criteris i requisits específics de cada subvenció. 2. El Departament de Convivència, en data 6.07.2016, ha tramés a aquest Servei la seva proposta per tal d’incloure un annex a les Bases específiques, abans esmentades, que regeixi la convocatòria per a l’atorgament de subvencions destinades a entitats que fomentin la convivència durant l’exercici 2016. 3. Les subvencions de Convivència són imputables a la partida pressupostària 440-92431-48906, operació núm. 12016000025572/1, del pressupost de 2016, amb una dotació de 50.000,00 euros. 4. Aquest annex de les bases específiques ha estat elaborat d’acord amb l’Annex IV de les Bases d’Execució del Pressupost 2016, aprovades definitivament i publicades al BOP de data 20 d’abril de 2016). Fonaments de dret 1. Conforme el que preveu l’article 118 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat per Decret 179/1995 (ROAS), les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. 2. D’acord amb l’article 240 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim Local de Catalunya (TRLMRLC) i l’article 122 del Decret, de 13 de juny, que aprovà el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals (ROAS), tots dos en relació a l’article 2 de la Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions (LGS), els ens locals poden atorgar subvencions per a la realització d’activitats o programes d’utilitat pública o interès social, que supleixin o complementin els serveis que siguin competència seva o que siguin d’interès local. 3. L’entrada en vigor de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (en endavant, LRSAL) ha comportat una reordenació del sistema competencial dels ens locals que condiciona les activitats i els serveis que fins ara venien prestant aquests, modificant els articles 7, 25 i 26 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (en endavant, LRBRL). En primer lloc, l’article 7.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (en endavant LRBRL), modificat per la llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, estableix que les competències de les Entitats Locals són pròpies o atribuïdes per delegació. L’article 7.2 del mateix cos legal, estableix que les competències pròpies dels Municipis, les Províncies, les Illes i la resta d’entitats locals territorials només podran ser determinades per llei i s’exerciran en règim d’autonomia i sota la pròpia responsabilitat, atenent sempre a la deguda coordinació en la seva programació i execució amb les altres Administracions Públiques. Així mateix, l’article 7.4 LRBRL disposa que només podran assumir competències diferents a les pròpies o a les assumides per delegació, quan no es posin en risc la sostenibilitat financera del conjunt de la hisenda municipal i, a més, no hi hagi una execució simultània del mateix servei públic amb una altra administració pública. D’altra banda, si bé és cert que l’article 25.2 de la LRBRL, en la redacció donada pel número vuit de l’article primer de LRSAL estableix que el Municipi exercirà, en tot cas, com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les Comunitats Autònomes, unes determinades matèries. També ho és que, en concordança amb la publicació editada per la Federació de Municipis de Catalunya “Vademècum sobre la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. 100 qüestions en relació a la seva aplicació”, obra de Rafael Jiménez Asensio expert de reconegut prestigi en matèria de règim local, tot i que la pretensió no escrita de la LRSAL era que aquest llistat de l’article

Secretaria General


25.2 fos de “competències taxades”, tot i no constar expressament en cap passatge de la Llei ni en el Preàmbul, això xocaria directament amb el sistema constitucional de distribució de competències i amb la voluntat de la LRBRL. Consegüentment, el llistat de matèries (que no de competències) que estableix l’article 25.2 de la LRBRL té una funció, segons la mateixa jurisprudència constitucional, de garant de l’autonomia local per part de l’Estat (legislador bàsic). En aquest sentit, l’article 84.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (en endavant, EAC) compleix una finalitat similar, encara que complementària (garantir aquesta autonomia local). Per tant, ni el llistat de l’article 25.2 LRBRL ni el de l’article 84.2 EAC són llistats atributius de competències als municipis, sinó que es tracta de llistats que garanteixen un mínim d’autonomia municipal, en un cas al municipi i en un altre als “ens locals” (governs locals) de manera indiferenciada. Aquest mínim (autonomia municipal garantida) ha sofert a conseqüència de les decisions legislatives adoptades per la LRSAL en el seu conjunt, una operació de reducció, que d’ara endavant el legislador autonòmic podrà mantenir o, si escau, ampliar en la futura legislació sectorial que aprovi en el seu moment, tot i que en aquest cas haurà de venir acompanyat del finançament suficient (article 25.4 LRBRL). Continuant fent-nos ressò de la publicació més amunt citada, la interpretació que cal donar a l’article 7 de la LRBRL és que les competències que el legislador sectorial autonòmic ha anat atribuint als municipis i les que atribueixi en un futur més o menys immediat s’han de considerar com a “competències pròpies”. És més, aquesta és la interpretació que es deriva de la mateixa LRBRL, ja que en del seu article 2 es pot deduir que clarament que aquesta atribució de competències pot provenir tant de la legislació de l’Estat (sigui bàsica o no) com de la legislació de les CCAA, la qual cosa es confirma en la mateixa redacció de l’article 25.2 que determina únicament un llistat de matèries sobre les quals el legislador sectorial definirà exactament el tipus de competències que tindrà el municipi. Finalment, la disposició transitòria segona de la LRBRL (no derogada per la LRSAL) diu que fins que la legislació de l’Estat i de les CCAA que es dicti de conformitat amb el que disposa l’article 25.2, els municipis conservaran les competències que els atribueix la legislació sectorial vigent en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. Per tant, han de ser els titulars de la competència material que adaptin la seva legislació sectorial per adequar o ampliar les competències dels municipis en relació amb els termes de l’actual 25.2 LRBRL. El mateix Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, en la seva nota explicativa sobre LRSAL, ha acabat reconeixent que les competències que el legislador sectorial reconegui a favor dels municipis tenen consideració de pròpies. I, així mateix, la FEMP fent-se ressò de la nota del MHAP afirma que “cal interpretar que els municipis poden exercir competències pròpies sobre matèries no incloses en aquest llistat si li són atribuïdes per les lleis sectorials”. 4. Paral·lelament, la Disposició addicional tercera de la LRSAL estableix que les disposicions d’aquest text legislatiu són d’aplicació a totes les Comunitats Autònomes, sense perjudici de llurs competències exclusives en matèria de règim local assumides en els seus Estatus d’Autonomia, en el marc de la normativa bàsica estatal i amb estricta subjecció als principis d’estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera i racionalització de les estructures administratives. Doncs bé, cal senyalar arribats a aquest punt que l’article 160.1.b) del vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya disposa que la Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim local en determinar les competències municipals, i que l’article 84.2 del mateix Estatut preveu que els municipis tenen competència pròpia en unes determinades matèries, com són, entre d’altres: “(...) i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tot tipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació. j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible.

Secretaria General


k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d’activitats. (...) m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants.” 5. D’altra banda, convé portar a col·lació les Disposicions addicionals del Decret Llei 3/2014, de 17 de juny, pel qual s’estableixen mesures urgents per a l’aplicació a Catalunya de la LRSAL, concretament la Disposició addicional quarta – Competències que els ens locals de Catalunya exercien en matèria de serveis socials, ensenyament, salut i inspecció sanitària, que diu literalment que: “1. Les competències que, prèviament a l’entrada en vigor de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, estiguin atribuïdes com a pròpies dels ens locals per l’Estatut d’autonomia de Catalunya i per les lleis sectorials catalanes en matèria de serveis socials, ensenyament, salut i inspecció sanitària, així com les delegades, continuaran sent exercides en els mateixos termes i condicions. 2. Les competències que, prèviament a l’entrada en vigor de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, no estiguin atribuïdes com a pròpies dels ens locals per l’Estatut d’autonomia de Catalunya i per les lleis sectorials catalanes en matèria de serveis socials, ensenyament, salut i inspecció sanitària, seran assumides per la Generalitat de Catalunya en els termes que estableixin les normes reguladores del sistema de finançament de les comunitats autònomes i de les hisendes locals. Mentre no entrin en vigor les normes reguladores del sistema de finançament esmentades i no es compleixin els terminis previstos en les disposicions transitòries primera, segona i tercera de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, els ens locals continuaran exercint aquestes competències en els mateixos termes i condicions.” 6. Així mateix, cal senyalar que el Ple del Tribunal Constitucional, per unanimitat, mitjançant la Sentència de 3 de març de 2016, estima parcialment el recurs d’inconstitucionalitat formulat per l’Assemblea d’Extremadura contra la LRSAL. Entre d’altres aspectes, el Tribunal declara la inconstitucionalitat de la Disposició transitòria segona de la LRSAL, que establia que “amb data 31 de desembre de 2015, les Comunitats Autònomes assumirien la titularitat de les competències que es preveien com a pròpies del Municipi, relatives a la prestació dels serveis socials i de promoció i reinserció social”. El Tribunal estima la impugnació relativa a les disposicions transitòries primera, segona i tercera i a la disposició addicional onzena. Aquestes disposicions prohibien a les CCAA atribuir als ens locals serveis d’assistència social i atenció primària a la salut com a “competències pròpies”. A la pràctica, això significa que es manté la situació anterior fins que les comunitats autònomes s’adaptin a aquesta Llei, però se suprimeixen els terminis i condicions imperatives que la mateixa establia. 7. L’Ajuntament de Badalona ha vingut realitzant històricament polítiques de foment de l’associacionisme i de la participació dels veïns i veïnes en els afers públics de la ciutat, alhora que mitjançant diverses polítiques públiques s’afavoria la convivència i la cohesió social entre els diversos col·lectius socials. Com ha hem dit més amunt, l’article 7 de la LRBRL, a la nova redacció donada per l’LRSAL, classifica les competències de les entitats locals en tres tipus: pròpies (referides a l’article 25 LRBRL); delegades (atribuïdes per l’Estat i CCAA per disposició normativa (no necessàriament amb rang de Llei) o per acord de delegació); les que no són pròpies ni delegades i que tan sols es poden exercir per part de les entitats locals, de conformitat amb l’articles 7.4 LRBRL quan:

No es posi en risc la sostenibilitat financera del conjunt de la Hisenda municipal. No s’incorri en el supòsit d’execució simultània del mateix servei públic amb una

altra Administració pública. Quant a les competències pròpies, amb la modificació de l’art. 25 efectuada per la LRSAL, com hem vist es pot interpretar que els municipis poden exercir competències pròpies sobre

Secretaria General


matèries no incloses a la llista indicada a l’art. 25 si li són atribuïdes per les lleis sectorials estatals i autonòmiques. La LRSAL estableix també, a la modificació que realitza de l’art. 27 de la LRBRL, un catàleg de competències, que poden ser delegades per l’Administració de l’Estat i les comunitats autònomes als municipis, entre les quals es mencionen la prestació dels serveis socials, la promoció de la igualtat d’oportunitats i la prevenció de la violència contra la dona. Així, tenint en compte aquestes consideracions, hi ha diverses Lleis que donen cobertura a diversos serveis i activitats en matèria d’acció cívica, convivència i igualtat que es presten als municipis:

La Llei 10/2010, de 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya.

La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. La Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

Paral·lelament, l’article 25.2 en el seu apartat e) de LRBRL estableix que el municipi exercirà en tot cas, com a competències pròpies l’avaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social. D’acord amb el que disposa l’article 26.1 apartat c) del mateix cos legal, els municipis amb una població superior a 20.000 habitants hauran de prestar en tot cas el serveis d’avaluació i informació de situacions de necessitat social i de l’atenció immediata de persones en situació o risc d’exclusió social. A més, l’EAC disposa en el seu article 84 que aquest estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, establint en el seu apartat 2 m), entre aquestes competències, la regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants. D’altra banda, d’acord amb l’article 66.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (en endavant, TRLMRLC), el municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns, i segons l’apartat 2 k) del mateix article, el municipi té competències pròpies, entre d’altres, en la prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció socials. Paral·lelament, és important destacar que, com ja hem dit de forma reiterada, les competències a què es refereix l’article 25.2 de la LRBRL sempre seran competències pròpies dels municipis, segons el que disposi la legislació estatal o autonòmica, però això no comporta que siguin les úniques competències susceptibles de ser exercides pels ens locals. Per tant, el que fa el legislador en aquest precepte és delimitar les matèries que sempre seran competències pròpies dels municipis. Recordem així que l’article 160.1 b) de l’EAC disposa que la Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim local que, respectant, el principi d’autonomia local, inclou, entre d’altres, la determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per l’article 84. En aquest sentit, l’article 84.2 m) de l’EAC preveu que els governs locals tenen en tot cas competències pròpies sobre la regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment d’immigrants. Cal també tenir present aquí la Disposició addicional quarta del Decret Llei 3/2014, de 17 juny, pel qual s’estableixen mesures urgents per a l’aplicació a Catalunya de la LRSAL – Competències que els ens locals exerceixen en matèria de serveis socials, ensenyament, salut i inspecció sanitària, a la qual ens hem referit més amunt. A més, d’acord amb l’article 66.2 k) TRLMRLC, el municipi té competències pròpies, entre d’altres, en la prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció social. Finalment, l’objectiu municipal del programa que ocasiona aquesta subvenció és promocionar, dinamitzar i facilitar les actuacions de les entitats i associacions sense ànim de lucre que potenciïn la convivència i aquest objectiu es correspon, entre d’altres, amb

Secretaria General


l’exercici d’activitats complementàries de les pròpies d’altres administracions públiques per a la gestió dels seus interessos que l’article 71 del TRLMRLC atribueix als municipis. Com ja hem apuntat, no hem de caure en el parany d’interpretar que l’exercici de les activitats complementàries ha desaparegut totalment del mapa de les competències municipal amb la derogació per part de l’LRSAL de l’article 28 de la LRBRL (actuacions complementàries). Com ja hem dit de forma reiterada en els fonaments d’aquesta proposta de resolució, no podem concloure que tot allò que no estigui expressament recollit a l’article 25.2 de la Llei de Bases de règim local no pertany ni correspon a l’àmbit d’actuació dels municipis. 8. En compliment de la Disposició Transitòria Primera en relació a Disposició Final Primera apartat 2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant, LGS), aquest Ajuntament ha procedit a adequar la seva normativa reguladora de subvencions al règim jurídic establert a la referida Llei pel que fa als preceptes que tenen caràcter de legislació bàsica segons l’art. 9 LGS, amb excepció de l’aprovació del Pla Estratègic de Subvencions, elaboració del qual preceptua l’art. 8 LGS amb caràcter previ a l’establiment de les subvencions, per a la concreció dels objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, les despeses previsibles i les seves fonts de finançament, amb sotmetiment, en tot cas, al compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària. L’esmentada adaptació s’ha realitzat, a l’empara de l’art. 17.2 LGS, mitjançant la corresponent regulació a les Bases d’Execució del Pressupost 2016 (en endavant, BEP 2016), concretament a l’annex IV de les mateixes. 9. L’article 3 de l’annex IV de les BEP 2016 estableix el règim jurídic aplicable a les subvencions que atorgui aquest Ajuntament. 10. De conformitat amb l’article 12 a) de les BEP vigent, prèviament a la convocatòria, s’haurà d’aprovar, per l’Ajuntament Ple, la norma reguladora de les bases de concessió de les subvencions, amb el contingut mínim preceptuat a l’article 17.3 LGS. Paral·lelament, els apartats b) c) i d) de les BEP acaben de fixar el procediment per a la convocatòria de les subvencions per concurrència competitiva de l’Ajuntament. 11. Pel que fa a la publicitat, és evident que facilita l’accés a la informació assegurant així la lliure concurrència i, és per això, que el legislador ha decidit avançar en la transparència de les convocatòries i en el coneixement i subministrament d’informació relacionat amb les subvencions públiques i, s’haurà de respectar en dos moments diferents. Un, inicial, mitjançant la inserció de les bases reguladores de la subvenció en el Butlletí Oficial que correspongui (article 9.3 LGS) i un altre posterior, reconegut a l’article 18 de la Llei, que diu de forma literal que “les administracions concedents hauran de remetre a la Base de Datos Nacional de Subvenciones informació sobre les convocatòries i les resolucions de concessió recaigudes en els termes establerts en l’article 20.3”. 12. Prèviament a l’aprovació de les Bases específiques per l’òrgan competent, és preceptiva, d’acord amb les BEP i als articles 9.d) de la LGS i 214 del TRLHL, la fiscalització de l’expedient per la Intervenció municipal i la certificació d’existència de crèdit adequat i suficient per la realització de la despesa derivada de la convocatòria. 13. Conforme les previsions de l’article 123.1 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, aquesta proposta haurà de ser dictaminada per la Comissió Informativa de l’Ambit de Badalona Democràtica. 14. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde i regidor de Badalona Democràtica que, previ dictamen favorable de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, validi i ordeni la tramitació al Ple de la següent proposta:

Secretaria General


PRIMER.- Aprovar inicialment l’Annex de les Bases Específiques que regiran la convocatòria d’atorgament de subvencions per part de l’Ajuntament de Badalona per concurrència competitiva durant l’exercici 2016, el qual fixa els criteris i requisits específics de les subvencions destinades al foment de la convivència. SEGON.- Sotmetre a informació pública, per termini de 20 dies, l’Annex de les Bases aprovades inicialment, mitjançant anunci al Butlletí Oficial de la Província, al tauler d’anuncis i a la web municipal, així com, en un diari de la premsa local. ANNEX CONVIVÈNCIA Preàmbul Badalona és una ciutat plural i en continua transformació. Aquest dinamisme implica la necessitat d’adaptació de la població i els agents (polítics, socials i econòmics) als canvis, Procés que pot afectar a la cohesió i l’ inclusió social, i per tant, a la convivència veïnal. Entesa com “viure plegats” (Diccionari de la Llengua Catalana) i també fer conjuntament, Convivència és diferent de coexistència (viure al costat) , implica coneixement mutu, relacions entre persones i interacció col·lectiva, té una dimensió comunitària significativa. I en tot aquest procés les entitats sense ànim de lucre tenen un paper fonamental com a impulsores de la convivència. Per això l’Ajuntament de Badalona obre aquesta convocatòria per a promoure iniciatives que afavoreixin la convivència ciutadana. Aquesta convocatòria també vol ser un reconeixement i suport a la tasca, molt positiva, que les entitats badalonines desenvolupen, des de fa temps, de lluita contra les exclusions i per la convivència en diversitats, 1. Objectiu de l’actuació i finalitat dels projectes, programes o accions. L’objectiu d’aquesta actuació es promocionar, dinamitzar i facilitar les actuacions de les entitats i associacions i sense ànim de lucre que potenciïn la convivència amb el cofinançament de projectes, programes i accions de les següents línies o finalitats: - Projectes i activitats per a promoure la convivència i el civisme desenvolupades a Badalona - Projectes i activitats contra les discriminacions per raons de gènere, orientació sexual, edat, origen cultural, per creences i conviccions, condició física, ideologia política, diversitat funcional, discapacitat intel·lectual, condicions de vida o situació socioeconòmica. Inclou projectes i activitats per a combatre estereotips, prejudicis i rumors respecte a persones i col·lectius. - Projectes i activitats de capacitació i apoderament de persones i col·lectius que pateixen discriminació per raó de gènere, orientació sexual, edat, origen cultural, per creences i conviccions, ideologia política, condició física, diversitat funcional, discapacitat intel·lectual , condicions de vida o situació socioeconòmica. - Projectes i activitats de prevenció de qualsevol tipus de violència (inclou l’assetjament escolar-bullying), així com de gestió pacífica de conflictes. - Promoure i garantir espais de diàlegs i interacció veïnal en diversitat (interculturals, intergèneres, intergeneracionals, interreligiosos...) adreçades al conjunt de la població i de caràcter comunitari. - Altres tipus d’actuacions que, dins les competències municipals, siguin coherents amb el contingut i la orientació dels programes d’ actuació impulsats des de l’ajuntament. 2. Requisits específics per adquirir la condició de beneficiari. No s’exigeixen més requisits que els previstos a l’article 9 de l’Annex IV de les BEP d’aquest Ajuntament 3. Criteris de valoració de les sol·licituds. Les entitats i/o associacions que hagin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiaris es valoraran els projectes i/o programes presentats, d’acord amb el següent barem: - Treball coordinat amb altres entitats del barri: fins a 25 punts - Complementarietat d’activitats anàlogues al municipi: fins a 15 punts - L’ interès general de l’activitat per a la ciutat: fins a 15 punts - Capital social: fins a 15 punts

Secretaria General


- Nombre de socis i voluntaris: fins a 2 punts, - Nombre de destinataris a qui va adreçada: fins a 3 punts,

- Pluralitat en el finançament; capacitat per tenir altres fons de finançament i recursos; fins a 10 punts

- Promoció de l’associacionisme, del voluntariat i la participació ciutadana: fins a 5 punts. - Valors que conté, projecta i promociona el projecte: drets socials. Igualtat d’oportunitats, promoció de les xarxes, solidaritat, promoció de la persona, participació i altres: fins a 5 punts - Participació de persones dels col·lectius beneficiaris en el disseny, desenvolupament, seguiment i avaluació de les activitats: fins a 20 punts. Per ser acceptada la sol-licitud caldrà un mínim de 51 punts. 4. Quantia individualitzada de la subvenció. L’ import concedit, per norma general no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la que s’apliquin. En casos excepcionals, podrà arribar a cobrir fins el 75% del cost, a les propostes que hagin obtingut més de 70 punts de valoració i sempre que quedi degudament justificat a l’ expedient. No s’establirà un ordre de prelació entre les sol·licituds presentades que reuneixin els requisits de la convocatòria, quan les dotacions pressupostàries siguin suficients per incloure-les totes. 5. Pagaments anticipats Prèvia acceptació de la subvenció per part de les persones beneficiàries, es realitzarà el pagament anticipat del 50% de l’ import subvencionat. No s’exigirà la constitució de garantia per a dur a terme l’atorgament anticipat de l’ import subvencionat. Sens perjudici de l’ anterior , es podrà exigir el reintegrament de les quantitats percebudes en cas d’incompliment per part del beneficiari de les obligacions a les que resta subjecte. 6. Terminis d’assoliment dels objectius i finalitats. Les actuacions i programes subvencionables s’hauran de realitzar dins el període comprés entre l’ 1 de gener i el 31 de desembre de 2016 7. Justificació Sens perjudici del que estableixen amb caràcter general de les Bases de la convocatòria, i la resta de la normativa aplicable, pel que fa a l’acreditació dels pagaments que l’entitat hagi pogut dur a terme en efectiu, i com a documentació acreditativa de les factures que justifiquen la subvenció, es podrà demanar en el moment de la comprovació de l’aplicació material, el llibre de Caixa corresponent, que d’acord amb la normativa, haurà de contenir tots els moviments de tresoreria de l’ entitat. Podrà justificar-se un total de 300 EUR en despeses per a l’adquisició de material tècnic necessari per a la realització de les activitats i programes subvencionats. Votació de la urgència S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 17, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb). Abstencions 10, del grup municipal del Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). SENYOR LÓPEZ: Yo pediría que la documentación de los puntos que se saben que van a venir con urgencia no llegue el último día, en este caso yo hace tres o cuatro días, que cuando se supo la urgencia pedí que me enviaran las Bases Especificas de la convocatoria y la documentación, y me han llegado las Bases de ejecución del presupuesto general pero

Secretaria General


no las bases especificas y hasta que no he llegado aquí y he visto la preacta no puedo, o sea que la documentación llegue con antelación. SENYORA TALEB: Bona tarda, alcaldessa, regidores, públic, bé aquest matí hem enviat el que ens han demanat per correu electrònic però tampoc queda clar en l'e-mail que és el que volen exactament, per la qual cosa hem enviat les Bases Especifiques i la pregunta que era en què partida anava la subvenció aquesta de Convivència i hem contestat a les dues preguntes que ens van fer, ho hem enviat aquest matí. SENYOR LÓPEZ: A mi lo que me interesaba saber es que cuando hay una convocatoria se pone los puntos de cada apartado, ¿que criterio se va aplicar?, entonces a mi me han enviado las Bases de ejecución de todo el presupuesto, son ochenta páginas. Yo quería saber, igual que en la convocatoria de subvenciones que se hizo hace un pleno o dos, que se decía pues tantos puntos por asociación, pues eso es lo interesante de una convocatoria de subvenciones y eso no lo he podido ver, sigo sin tenerlo. SENYOR FERNÁNDEZ: Sí, jo fer una reiteració del que ha dit el regidor de Ciutadans, i és que a veure,una urgència que sigui una substitució de membres d’un Organisme Municipal, una urgència d’un tema urbanístic que sigui important per la ciutat ens sembla oportú i necessari si ho és, però en aquest cas ens agradaria tenir una mica més d’informació amb una mica de temps per poder estudiar unes Bases Especifiques que jo crec que són prou importants per tenir la informació una mica abans que no sigui el mateix dia en les que les hem d’aprovar. Per tant reiterar aquest prec perquè quedi reflexat en l’acta.

Votació de la proposta S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 26, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). Abstencions 1, del grup municipal del de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López). 3. Proposta de les festes locals de Badalona per a l'any 2017. Identificació de l’expedient Assumpte: Festes locals any 2017 Òrgan que resol: L'Ajuntament Ple Tipus de resolució: Proposició urgent Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Núm. expedient: 37/SGVAR-15/16

Antecedents 1.- Atès l’ORDRE EMO/137/2016, de 30 de maig, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, de la Generalitat de Catalunya va establir el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2017 (DOGC Núm. 7135, de 6 de juny de 2016). 2.- El cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç ha emès un informe indicant que tradicionalment les dues festes locals es fan coincidir, una amb l’11 de maig, dia de Sant Anastasi, patró de la ciutat i l’altra es fa coincidir amb alguna de les festes locals de municipis de l’entorn i propers o un dia d’interés col·lectiu o social i que s’han valorat els suggeriments dels agents socials de la ciutat 3.- Per tant, es proposa que les dues festes locals per a l’any 2017, siguin el dijous, 11 de maig –Sant Anastasi- i el dilluns. 5 de juny -2a Pasqua-. Fonaments de dret 1.- L’ORDRE EMO/137/2016, de 30 de maig, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, de la Generalitat de Catalunya, estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2017. D’acord amb l’article 2, es preveu que a més de les festes laborals per a tot el territori de Catalunya, es fixaran mitjançant una ordre del Departament, dues festes locals

Secretaria General


retribuïdes i no recuperables a proposta dels ajuntaments. 2.- L’òrgan competent per formular la proposta indicada, i resoldre aquest expedient municipal és l’Ajuntament ple, en virtut de les atribucions que té assignades pels articles 46 del Reial Decret 2001/1983 de 28 de juliol sobre regulació de la jornada de treball, jornades especials i descansos, i el 22.2 q) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local. 3.- Per a l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres de la corporació presents, segons disposa l’article 47 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local. 4. La comunicació de la Generalitat en el sentit de demanar que el Ple aprovi les festes locals abans de finals de juliol va tenir entrada en el registre general de l’Ajuntament el dia 8 de juliol. Això no obstant, quan va arribar al departament gestor ja havia tingut lloc la sessió corresponent de la comissió informativa, la qual cosa justifica la declaració d’urgència per a sotmetre aquesta proposta al ple sense el dictamen previ de la comissió informativa. 5. De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’ Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL) en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa, tal com preveu l’article 82 del ROFJEL. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del ROFJEL, no hi ha cap obstacle legal ni reglamentari per tal que, prèvia declaració d’urgència, el ple de la corporació aprovi la següent proposta: PRIMER: Aprovar la urgència en l’aprovació d’aquesta resolució i ratificar la seva inclusió en l’ordre del dia de la sessió. SEGON: Proposar al Conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya que les dues festes locals a Badalona, retribuïdes i no recuperables per a l’any 2017, siguin les següents: - Dijous 11 de maig. - Dilluns 5 de juny. TERCER: Notificar aquesta resolució al del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, de la Generalitat de Catalunya, i als agents socials més representatius i associacions de comerciants de la ciutat. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la proposta de resolució precedent, conforme al que preveu l’article 82.2 i 123 del ROFRJEL, proposo a l’alcaldessa que inclogui la proposta precedent en l’ordre del dia de la propera sessió per a la seva aprovació per l’Ajuntament Ple, si s’escau. Per tant acceptant els fonament fàctics i jurídics de la Proposta de resolució formulada, l’Ajuntament Ple resol de conformitat i la converteix en resolució.

Votació de la urgència S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). SENYOR MAÑAS: Ho explico, vaig explicar-ho a la Comissió Informativa, primer explicar-los que la urgència ve donada perquè normalment la Generalitat ens demanava comunicar

Secretaria General


això en base a una aprovació del mes setembre, la mateixa setmana que va haver-hi la Comissió Informativa van rebre una carta de la Generalitat de Catalunya que ens comunicava, que ens demanava poder-ho fer en el ple de juliol per tant per això hem anat ràpid a diferencia de l’any anterior que el dilluns, perdó, la Segona Pasqua havia estat decretada festiva per la Generalitat de Catalunya i que llavors nosaltres vam optar amb l’acord de Ple per fer festiu local el Dijous Sant. Aquest any la Segona Pasqua no ha estat declarada festiva per la Generalitat de Catalunya i per tant mantenir la tradició de molt anys d’aquest ajuntament de fer-ho per l’onze de maig, que és la nostra Festa Major i per la Segona Pasqua que em sembla que també cau un dilluns, el dia 5 de juny del proper any.

Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 4. Aprovar la participació de l'Ajuntament de Badalona en el PECT Litoral Besòs Territori Sostenible així com presentar la sol·licitud de subvenció en el marc del PO FEDER Catalunya 2014-2020. Tipus de resolució: Aprovar la participació de l’Ajuntament de Badalona en el PECT LITORAL BESÒS TERRITORI SOSTENIBLE així com presentar la sol·licitud de subvenció en el marc del PO FEDER Catalunya 2014-2020. Òrgan que resol: Ple de l’Ajuntament Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Núm. expedient:12/D-9/16 I.- Fets 1.En data 19 de juliol de 2016, l’ l’Alcaldessa ha dictat la Instrucció següent: “INSTRUCCIÓ.- Atès que el Consell Europeu va aprovar en data 17 de juny de 2010, l’estratègia Europa 2020 per promoure un creixement intel·ligent, sostenible i integrador i que el Govern de Catalunya, alineat amb Europa 2020, va aprovar l’abril de 2012 l’estratègia Catalunya 2020 (ECAT 2020), full de ruta per reactivar l’economia i reorientar el sector productiu cap a un model econòmic més intel·ligent, més sostenible i més integrador. Atès que en el marc de l’ECAT 2020 i del nou enfocament de la política de cohesió de la UE per al període 2014-2020, que aposta per la recerca i innovació com a motor per a la competitivitat empresarial i el creixement sostenible de l’economia europea, el Govern de Catalunya, va aprovar, al febrer de 2014, l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT). Atès que en data 26 d’abril de 2016, per part de la Consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge s’ha dictat l’ORDRE GAH/95/2016, de 26 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la selecció de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) emmarcats en la RIS3CAT i en el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, i s’obre convocatòria. Atès que aquesta ordre aprova les bases reguladores per a la selecció de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) i la concessió de subvencions pel FEDER de Catalunya 2014-2020, en els termes establerts en el programa operatiu. Atès que s’ha obert la convocatòria pública per presentar sol·licituds de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) i que d’acord amb les bases reguladores poden ser entitats membres del PECT: “b) Com a entitat sòcia: entitats públiques o

Secretaria General


privades sense afany de lucre, que inicien i executen la despesa elegible en el marc del PECT”,. Atès que dins dels àmbits d’actuació assenyalats en les bases reguladores, l’Ajuntament de Badalona presenta una OPERACIÓ “Innovació local a través de l’ecoeficiència i la sostenibilitat del litoral” a través de dues actuacions que s’engloben dins de l”Eix Prioritari 4.- Afavorir el pas a una economia baixa en carboni en tots els sectors, PI 4.3. Suport de l’eficiència energètica, de la gestió intel.ligent de l’energia i de l’ús d’energies renovables a les infraestructures públiques, inclosos els edificis públics, i als habitatges” i que són: * Actuació 1: Eco mesures - Millora del cicle del aigua en l'entorn públic. Interconnexió de la xarxa freàtica municipal. * Actuació 2: Agència Local de l’Energia de Badalona, dins del projecte PECT “LITORAL BESÒS TERRITORI SOSTENIBLE”, l’objectiu del qual és crear un territori referent innovador en el desenvolupament sostenible de ciutats metropolitanes, en un entorn fluvial i litoral a Catalunya, i que està participat com a socis per l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, l’Ajuntament de Badalona, el Consorci del Besòs, i la Universitat Politècnica de Catalunya, i per la Fundació b_TEC, com a entitat participant no beneficiària. A la vista dels antecedents, l’ajuntament de Badalona considera convenient participar com a membre soci del PECT “LITORAL BESÒS TERRITORI SOSTENIBLE”, executant despesa elegible, per la qual cosa, a l’empara del que preveuen els articles 165 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals, de 28 de novembre de 1986, i 69 de la llei de règim jurídic i procediment administratiu comú, de 26 de novembre de 1992, que exigeixen l’adopció d’acord d’iniciació de l’expedient corresponent, Per tot això, ordeno Que es procedeixi a Incoar expedient per tramitar la documentació necessària i les resolucions que correspongui per tal de formalitzar la participació d’aquest Ajuntament com a soci en el PECT “LITORAL BESÒS TERRITORI SOSTENIBLE” que està participat com a socis per l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, el Consorci del Besòs, i la Universitat Politècnica de Catalunya, i per la Fundació b_TEC, com a entitat participant no beneficiària”. 2.- Els PECT (Projecte d’especialització i competitivitat territorial) articulen un conjunt d’operacions, amb un fort component d’innovació, per a la transformació econòmica del territori i per generar activitat econòmica sostenible i llocs de treball. Els PECT són iniciatives, impulsades pels agents del territori i liderades per les entitats públiques locals de Catalunya. D’acord amb la definició de les bases reguladores, contribueixen a les prioritats i als objectius de l’estratègia de recerca i innovació per a la

especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT), a les prioritats del programa operatiu d’inversió en creixement i ocupació FEDER de

Catalunya 2014-2020 (PO FEDER de Catalunya 2014-2020) S’emmarquen en una estratègia regional prèviament definida i han de tenir un impacte

en la competitivitat del territori, com a mínim amb la implicació d’un àmbit sectorial líder destacat al territori.



3.- Informe tècnic del cap del Departament d’Ecologia Urbana de data 20 de juliol de 2016, següent: “INFORME TÈCNIC DE SUPORT INSTITUCIONAL AL PECT “LITORAL BESÒS TERRITORI SOSTENIBLE” Els fons estructurals de la Unió Europea són una important font de finançament per als municipis. La nova programació d’aquests fons per al període 2014-2020 s’emmarca dintre

Secretaria General


de l’estratègia Europa 2020 (creixement inclusiu, sostenible i inclusiu) amb la voluntat de finançar projectes més complexos, integradors, de major qualitat i impacte directe sobre les persones i l’economia, amb la innovació com a focus principal. En el marc català, la Generalitat ha definit la seva estratègia RIS3CAT (Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent) tot preveient que els municipis puguin accedir a part del finançament previst en l’estratègia RIS3CAT a través de l’instrument PECT (Projectes d’especialització i competitivitat) mitjançant convocatòria publicada en el DOGC 7113 de data 4 de maig de 2016. El projecte d’especialització i competitivitat territorial ” Litoral Besòs Territori Sostenible” planteja el repte i l’oportunitat de dissenyar i implantar una estratègia d’especialització intel·ligent experimentant actuacions innovadores per al desenvolupament sostenible litoral i fluvial. A continuació s’adjunta un breu resum de cada una de les operacions Operació 1. Plataforma Coneixement Besòs Sostenible. L’ajuntament Sant Adrià Besòs portarà a terme les actuacions: Escola d’oportunitats per al desenvolupament sostenible. Disseny i desenvolupament d’un entorn afavoridor per a la integració sociolaboral i educativa, de temàtica relacionada amb la sostenibilitat mediambiental, amb una oferta de formació complementaria com a mecanisme de generació d’oportunitats d’ocupació i autoocupació en aquestes qüestions, per a diversos perfils de la ciutadania. Xarxa emprenedora per una economia sostenible. Establiment i suport d’un espai d’acollida a iniciatives empresarials relacionades amb el medi ambient, la lluita contra el canvi climàtic, la gestió responsable del recursos i altres formes innovadores. Operació 3. Vertebració territorial des de la innovació infraestructural i la sostenibilitat. El Consorci del Besòs portarà a terme les actuacions Solucions de sostenibilitat en la gestió dels recursos hídrics: aprofitament sostenible d’aigües freàtiques Intervenció pilot per a la implementació tècnica i tecnològica de l’acció per a la millora en el conjunt del ecosistema hídric del territori ( freàtics, clavegueram, aigües superficials i platges) com espai experimental a St. Adrià del Besós. Sensòrica: Desenvolupament del maquinari i programari dels sistemes autònoms per a la mesura de la qualitat de l’aigua del riu Besòs mitjançant un sistema de boia implantada a la desembocadura del rio Besós; amb un sistema de monitorització en temps real. Microxarxes energètiques: Pla pilot d’aplicació pràctica experimental de la Microxarxa intel·ligent (smart microgrid), per a la millora en la captació i distribució elèctrica, en entorns d’equipaments i espai públic a Sant Adrià i Badalona). Participació i regeneració del sol 3 XEMENEIES: Intervenció per al disseny, debat de propostes, confecció d’un pla executiu d’un model de regeneració del sol industrial a l’espai de les 3 xemeneies, des de la perspectiva d’un territori mediambientalment, socialment i econòmicament més sostenible, intel·ligent i innovador Operació 4. Recerca, talent innovació al servei del territori. La Universitat Politècnica de Catalunya portarà a terme les actuacions: Qualitat ambiental litoral Besòs Establiment de la xarxa sobre qualitat ambiental del litoral Besòs i la metodologia d'anàlisi i dels paràmetres per a la recerca aplicada sobre els indicadors territorials per a la sostenibilitat mediambiental del territori. Solucions de sostenibilitat en la gestió dels recursos hídrics: aprofitament sostenible d’aigües freàtiques:

Secretaria General


Disseny i metodologia per a la intervenció pilot de millora en el conjunt del ecosistema hídric del territori (freàtics, clavegueram, aigües superficials i platges). Sensòrica –monitorització de la qualitat de l’aigua del riu Besòs: Disseny del prototip i metodologia de recerca científica i anàlisis de dades, per a la implantació d’un sistema de mesura de la qualitat de l’aigua del riu Besòs, que proporcioni llargues series de dades amb la possibilitat de canvi d’ubicació. El sistema de monitorització serà autònom amb accés permanent i en temps real a les dades registrades utilitzant una boia en superfície. Microxarxes energètiques: Disseny del model de la microxarxa intel·ligent (smart microgrid), un sistema general i escalable (hardware, energia, software, comunicacions i control), que permet alimentar in situ, amb la possibilitat de funcionar autònomament (islanding mode) o intercanviant energia amb la xarxa general de distribució (on-grid) o amb d’altres microxarxes (collaborative mode). Operació 5. Gestió i coordinació del PECT. Ajuntament de Sant Adrià Besòs assumeix la representació legal, interlocució amb la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea, coordinació, seguiment i gestió del PECT “Litoral Besòs Territori Sostenible”. En aquest context, l’ajuntament de Badalona expressa el seu interès en participar com a membre del grup promotor del PECT ” Litoral Besòs Territori Sostenible” com a soci beneficiari amb execució de despesa elegible amb el projecte Operació 2. Innovació local a través de l’ecoeficiència i la sostenibilitat del litoral i que inclou dues actuacions: Eco mesures - Millora del cicle del aigua en l'entorn públic. Interconnexió de la xarxa freàtica municipal:Millora del cicle del aigua en l’entorn públic, mitjançant la interconnexió de la xarxa freàtica municipal i el reajustament del sistema de gestió energètica associada a les estacions de bombament i pous. Agència Local de l’energia de Badalona: Creació d’un òrgan impulsor de les actuacions municipals destinades a la reducció del consum energètic dels equipaments i l’espai públic, l’increment de l’eficiència en l’ús de l’energia i la disminució de la dependència de fonts d’energia d’origen fòssil. El pressupost de l’operació té un cost elegible de 1.590.385 euros i s’adjunta com annex el projecte, calendari d’execució i pressupost del període 2017-2020. Els projectes a desenvolupar a través del PECT han estat pensats amb una visió transversal, d’un ampli abast territorial i d’un fort impacte en la societat, de manera que la participació activa del màxim nombre possible d’institucions del territori PECT, ja sigui executant despesa subvencionable o no, resulta de gran valor, tant per al propi projecte com per a la institució participant, ja que el rendiment dels projectes aniran en benefici de tot l’àmbit potencial d’actuació. Així, l’ajuntament de Badalona donarà el suport institucional necessari a les operacions del PECT ” Litoral Besòs Territori Sostenible” segons el pla de treball que es presenti en el model de memòria tècnica i econòmica de la convocatòria, L’ajuntament de Sant Adrià de Besòs ha manifestat la voluntat de ser l’entitat representant d’aquest PECT davant la Direcció General d’Administració Local en el procés de presentació de la candidatura a la convocatòria. Per això, és convenient l’aprovació, per part de l’òrgan competent, de l’operació Innovació local a través de l’ecoeficiència i la sostenibilitat del litoral així com del compromís de suport institucional de l’ajuntament de Badalona com a entitat sòcia del PECT ”Litoral Besòs Territori Sostenible” segons el model establert a la convocatòria de la Generalitat de Catalunya i donar conformitat a que l’ajuntament de Sant Adrià Besòs sigui l’entitat representant del PECT esmentat”. 4.- L’esmentat PECT “LITORAL BESÒS TERRITORI SOSTENIBLE” està integrat pels següents cinc membres, de conformitat amb la Base segona de les Bases Reguladores:

Secretaria General


- Ajuntament de Sant Adrià: Entitat representant del PECT. - Ajuntament de Badalona: Entitat sòcia - Consorci Riu Besòs: Entitat sòcia - Universitat Politècnica de Catalunya: Entitat sòcia - Fundació b_TEC: Entitat participant no beneficiària,

El pressupost del qual té una despesa elegible aproximada de 4.523.350,06 euros, donant així compliment al què es disposa a la Base 2.5. L’Ajuntament de Badalona participa en el PECT amb l’OPERACIÓ “Innovació local a través de l’ecoeficiència i la sostenibilitat del litoral” a través de dues actuacions que s’engloben dins de l”Eix Prioritari 4.- Afavorir el pas a una economia baixa en carboni en tots els sectors, PI 4.3. Suport de l’eficiència energètica, de la gestió intel.ligent de l’energia i de l’ús d’energies renovables a les infraestructures públiques, inclosos els edificis públics, i als habitatges” i que són: * Actuació 1: Eco mesures - Millora del cicle del aigua en l'entorn públic. Interconnexió de la xarxa freàtica municipal, amb un pressupost de 309.000 euros * Actuació 2: Agència Local de l’Energia de Badalona, amb un pressupost de 1.281.385 euros, Éssent el total de 1.590.385 euros Les entitats beneficiàries del PECT, això és, l’entitat representant i les entitats sòcies, són responsables d’iniciar i executar les operacions seleccionades, pagar-les i justificar-les en els terminis establerts. 5. D’acord amb les bases reguladores núm. 9 i 10 de la convocatòria, a la sol·licitud s’ha d’acompanyar la documentació necessària mínima relacionada, i que és la següent: a) Carta de compromís de participació signada pels membres del PECT amb delegació explícita de representació en l’entitat local que actuarà com a entitat representant (Doc.1) b) Certificat de l’òrgan competent de l’entitat representant d’aprovació de la documentació i de presentació de la sol.licitud a la convocatòria (Doc.2) c) Declaració d’impacte ambiental de l’autoritat competent, si se’n disposa en el moment de presentació, o bé declaració responsable de cada entitat beneficiària que per a l’execució del PECT no es requereix el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental (Doc.3) d) Documentació acreditativa de la capacitat d’obrar de les persones físiques que signen la carta de compromís en representació de les entitats membres del PECT (Doc.4) e) Declaració responsable de cada entitat beneficiària sobre, si n’hi ha, el detall dels altres ajuts rebuts o sol.licitats per a les mateixes despeses elegibles, procedents de qualsevol de les administracions o entitats públiques o privades, estatals o internacionals, amb especificació de la quantia, la data de concessió i l’ens atorgant (Doc.5) f) Declaració responsable de cada entitat beneficiària sobre el compliment dels requisits establerts a la base 3 i les obligacions de la base 21 (Doc.6) g) Memòria tècnica del PECT, amb el contingut mínim establert a la base desena (Doc.7) 6.- Donat que, cas de ser beneficiaris de la subvenció, l’Ajuntament de Badalona haurà d’aportar com a mínim el 50% del cost de l’actuació, donat que de conformitat amb la base 2.5 la subvenció màxima és del 50% de la despesa elegible, amb una subvenció màxima de 2.500.000 euros, percentatge que serà mantingut dins cada projecte, operació, actuació, contracte i factura. 7.- Així mateix, tenint en compte que l’execució de les actuacions i el seu pagament s’estén a 4 anualitats (2017 a 31 de desembre de 2020) s’ha de preveure el finançament del 50% de les actuacions, com a mínim, durant aquests 4 exercicis pressupostaris. El cost per l’Ajuntament de les actuacions pressupostades puja a 795.192,5 euros, que es distribueix entre els 4 exercicis econòmics de la següent manera: 2017: 49.150,00 euros 2018: 552.597,50 euros 2019: 93.722,50 euros

Secretaria General


2020: 99.722,50 euros el pagament del qual es condicionarà a l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupostos municipals vigents en cada anualitat. II.- Fonaments de dret.- 1.- La normativa específica reguladora dels PECT (Projectes d’especialització i competitivitat territorial) està continguda en l’ORDRE GAH/95/2016, de 26 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la selecció de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) emmarcats en la RIS3CAT i en el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, i s’obre convocatòria i publicada en el DOGC núm. 7113 de 4 de maig de 2016. 2.- A més a més de la normativa específica esmentada, el règim jurídic aplicable es troba constituït per les disposicions següents: a) L’estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat per Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol,

en particular en allò referit al règim dels governs locals de Catalunya. b) El Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el Text refós de la Llei Municipal

i de Règim Local de Catalunya. c) La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, modificada per

la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Recionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local.

d) El Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis de les Entitats Locals de Catalunya.

e) El Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

f) La Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

g) El Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic.

h) La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

i) La Llei 26/2010, de 3 d’agost, de Règim Jurídic i del Procediment de les Administracions Públiques de Catalunya.

j) La Llei 29/2010, de 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al Sector Públic de Catalunya.

k) La Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i el Reial Decret 887/2006, pel qual s’aprova el seu reglament de desenvolupament.

l) La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, a partir de la seva entrada en vigor.

m) La Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, a partir de la seva entrada en vigor.

n) La Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica.

o) Qualsevol altre normativa concordant que resulti aplicable. 3.- En concret, l’article 10.1 en relació amb l’article 57 de la Llei reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL) estableix que l’administració local i la resta d’administracions públiques poden cooperar econòmica, tècnica i administrativament. En aquest sentit els articles 4.1 apartat d) i 4.3 LRJPAC disposen que en el desenvolupament de les seves activitats, serà necessari que les administracions públiques es prestin la cooperació i assistència necessària, per a l’eficaç exercici de les seves competències. 4.- L’article 2.1 apartat d) del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, enumera les subvencions com un

Secretaria General


dels recursos de les entitats locals, i l’article 40 del mateix cos legal en regula la seva aplicació material. 5.- D’acord amb l’ORDRE GAH/95/2016, de 26 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la selecció de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) emmarcats en la RIS3CAT i en el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, l’Ajuntament de Badalona, compleix amb els requisits establerts a la Base Tercera per ésser beneficiària de la subvenció. Així mateix, la sol·licitud que es proposa presentar resta inclosa en els àmbits d’actuació subvencionables, relacionats a la base 2.4. 6. D’acord amb la base reguladora 10.3, la presentació de la sol·licitud de subvenció comporta l’acceptació plena per part de les entitats membres del PECT de les bases de la convocatòria. 7.- Atès que existeixen prestacions econòmiques a càrrec de l’Ajuntament de Badalona, pel supòsit d’ésser beneficiaris de la subvenció, la Intervenció Municipal, de conformitat amb l’article 213 i ss. Del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, ha de donar la seva conformitat a la proposta de resolució. 8.- L’òrgan competent per adoptar l’acord de participació en el PECT “LITORAL BESÒS TERRITORI SOSTENIBLE”, així com l’aprovació de la documentació requerida és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL). 9. D’acord amb el que preveuen els article 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. III Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l'Ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- Acordar la participació de l’Ajuntament de Badalona com a membre del grup promotor del PECT ” Litoral Besòs Territori Sostenible” com a soci amb execució de despesa elegible amb el projecte “Operació 2. Innovació local a través de l’ecoeficiència i la sostenibilitat del litoral i que inclou dues actuacions: Eco mesures - Millora del cicle del aigua en l'entorn públic. Interconnexió de la xarxa

freàtica municipal:Millora del cicle del aigua en l’entorn públic, mitjançant la interconnexió de la xarxa freàtica municipal i el reajustament del sistema de gestió energètica associada a les estacions de bombament i pous.

Agència Local de l’energia de Badalona: Creació d’un òrgan impulsor de les actuacions municipals destinades a la reducció del consum energètic dels equipaments i l’espai públic, l’increment de l’eficiència en l’ús de l’energia i la disminució de la dependència de fonts d’energia d’origen fòssil,

Aprovant, a tal efecte, la documentació adjunta, entre la que es troba expressament, el projecte/operació innovació local a través de l’ecoeficiència i la sostenibilitat del litoral en el marc del PECT “LITORAL BESÒS TERRITORI SOSTENIBLE”, el pressupost i el calendari d’execució de les actuacions, així com la carta de compromís. SEGON.- Presentar la sol·licitud de subvenció en el marc del PO FEDER Catalunya 2014-2020.

Secretaria General


TERCER.- DESIGNAR l’Ajuntament de Sant Adrià representant del PECT davant la Direcció General d’Administració Local en el procés de presentació de la candidatura a la convocatòria QUART.- Facultar a l’alcaldessa per tal que intervingui en nom de l’Ajuntament de Badalona en la signatura de la carta de compromís, de la sol·licitud de subvenció, si s’escau, i en tots aquells actes necessaris per l’efectivitat del present acord. CINQUÈ.- Comunicar la present resolució a l’Ajuntament de Sant Adrià, al Consorci del Besòs, la Universitat Politècnica de Catalunya, a la Fundació b_TEC i al departament d’Ecologia Urbana de l’Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible.

Votació de la urgència S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). SENYOR MAÑAS: Gràcies, senyor alcaldessa si em deixen trenta segons els explico també el motiu també de l’urgència d’aquest dictamen. Això és presentar-nos a la convocatòria conjuntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs i el Consorci del Riu Besòs en un programa FEDER del Fons Europeu que ha de basar, principalment, en la millora de l’eficiència energètica i de la gestió dels recursos hídrics a la Conca del Besòs i on hem incorporat també inversions que ja teníem previstes per part de l’Ajuntament de Badalona pel que fa a la connexió de la nostra xarxa d’aigües freàtiques connectant la xarxa que tenim en Can Cabanyes amb la xarxa de Pompeu Fabra per poder treure-li més profit i algunes mesures també d’eficiència energètica. El motiu d’aquesta urgència, i crec que és un dictamen important i per tant cal explicar-ho i aclarir-ho i és que fins al dijous anterior a la Comissió Informativa tant de Badalona Democràtica com de Badalona Habitable els serveis tècnics de l’Ajuntament de Barcelona no van dictaminar, sembla ser que el Consorci del Besòs és un organisme que està, doncs, els seus serveis tècnics són els cossos de l’Estat de l’Ajuntament de Barcelona, fins al dijous anterior aquests serveis de l’Ajuntament de Barcelona no van autoritzar al Consorci del Besòs per poder-se presentar com a soci d’un projecte FEDER. I havia a més a més, doncs, un cert debat i una certa, doncs, controvèrsia administrativa de si les convocatòries a fons FEDER permetien que un ens com el Consorci si es pogués presentar o no?. Això finalment va ser autoritzat per l’Ajuntament de Barcelona, que és qui fa la fiscalització el dijous anterior a la Informativa i per això no va poder anar a la Informativa i va avui d’urgència. Els hi demano disculpes perquè creiem que és un dictamen important però nosaltres també com Ajuntament ens hem vist obligats degut als temps d’altres administracions, gràcies.

Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Secretaria General


5. Aprovació de la Certificació final i factura de les obres de Reurbanització de l'Espai urbà situat a la cruïlla de l'av. de Marquès de Sant Mori i el c. Juan Valera. Identificació de l’expedient Tipus de document: Resolució aprovació certificació final d’obres i factura com a reconeixement de crèdit. Òrgan que resol: Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Objecte: Liquidació obres de reurbanització de l'espai urbà situat a la cruïlla de l'av. de Marquès de Sant Mori i el c. Juan Valera Interessat: CATALANA D INVERSIO I CONSTRUCCIO TRES, SL , NIF B5909610-7 Núm. expedient: 093072-GE-EXT2016/000018 Expedient relacionat: 093072-CNT-COBOB2014/000013//093072-CNT-LICI2015/000006 Ref. addicional: 60/C18/14 Antecedents de l’expedient Projecte tècnic: Aprovat definitivament en data 23 de juny de 2014 Licitació: Resolució de Junta de Govern de data 30 d’octubre de 2014 Contractació: Adjudicació Junta Govern Local en data 11 de març de 2015 Contracte de data 17 de març de 2015 Import total contractat: 274.670,91€ Recepció d’obres: 29 de maig de 2015 Medició General: 11 de juny de 2015 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ Dins de l’expedient identificat i com a resultat de la medició general realitzada la direcció facultativa de l’obra i el responsable municipal del contracte han presentat la certificació final de les obres executades que es detalla:

Amb aquesta certificació final, la qual representa un increment de 9,99 % respecte del preu primitiu del contracte, i segons informe tècnic justificatiu que obra a l’expedient, s’entén que s’ha complert el contracte subscrit amb l’empresa contractista. El contractista, per tal que l’Ajuntament aprovi el pagament derivat de la certificació de referència, ha presentat la corresponent factura, i que s’indica a continuació:

Num.Fra Data Import Nif Tercer 9658 30-07-15 27.467,05 B5909610-7 CATALANA D INVERSIO I CONSTRUCCIO TRES, SL

Aquesta factura correspon a un exercici tancat i ha estat conformada per la cap del departament gestor, atenent que s’ajusta a l’objecte del contracte i a la normativa que li és d’aplicació. Per tant, procedeix la seva aprovació d’acord amb l’article 58 del RD 500/1990, de 20 d’abril. L’informe jurídic de data 7/07/2016 assenyala que la certificació final presentada i la corresponent factura del contractista són l’acte administratiu final de compliment del contracte subscrit a satisfacció d’aquesta administració, i que compleix amb la normativa de contractació aplicable al cas. Atenent a l’increment del preu contractat que suposa la certificació presentada s’ha sotmès l’expedient a fiscalització de la Intervenció municipal; i en data 21 de juliol de 2016 s’ha realitzat la corresponent anotació comptable a càrrec de la següent aplicació pressupostària: Aplicació pressupostària Id.Op Núm.Op Import 2016 N 411 1533 60100000 ARC 12016000017405/1 27.467,05 Atès que la certificació final de les obres executades està regulada en l’article 235.1 del TRLCSP i art. 166 del Reglament general de la LCSP i representa el compliment total del contracte subscrit amb el contractista. Atès que l’aprovació de la certificació final és una facultat inherent a l’òrgan de contractació però, essent la factura presentada d’exercicis tancats, en aplicació de les atribucions

Data certificació

Núm. Cert



Secretaria General


previstes a l’article 23.e) del Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local i article 50.12) del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals la competència és de l’ajuntament Ple. L’article 126 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, aprovat pel real decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROF), disposa que en casos d’urgència el Ple pot adoptar acords sobre assumptes no dictaminats per la comissió informativa corresponent, un cop ratificada la urgència pel Ple, donant-ne compte en la primera sessió que celebri la comissió informativa. Aquest acord, segons preveu l’article 83 del ROF, requereix majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al primer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Habitable que s’inclogui en l’ ordre del dia de la propera sessió que l' Ajuntament Ple dugui a terme, previ informe de la Comissió Informativa corresponent, l’adopció dels següents ACORDS Primer.- Aprovar la certificació final i la corresponent relació valorada de la Liquidació del contracte de la Liquidació obres de reurbanització de l'espai urbà situat a la cruïlla de l'av. de Marquès de Sant Mori i el c. Juan Valera, relacionada a continuació:

Amb aquesta certificació, presentada per la direcció facultativa i el responsable municipal del contracte, de conformitat amb l’empresa contractista, s’entén que s’ha complert el contracte subscrit a l’efecte amb l’empresa adjudicatària en la seva totalitat i a satisfacció d’aquesta administració. Segon.- Aprovar la factura relacionada a continuació: Num.Fra Data Import Nif Tercer 9658 30-07-15 27.467,05 B5909610-7 CATALANA D INVERSIO I CONSTRUCCIO TRES, SL presentada per l'empresa CATALANA D INVERSIO I CONSTRUCCIO TRES, SL amb CIF: A08263774, corresponent a la certificació final d’obres de referència, i abonar-la en els termes que determina la Llei, a càrrec de la següent aplicació pressupostària: Aplicació pressupostària Id.Op Núm.Op Import

2016 N 411 1533 60100000 ARC 12016000017405/1 27.467,05 Tercer.-Comunicar a la intervenció municipal que, atenent a que el contracte de referència s’ha complert en la seva totalitat, el saldo resultant de la operació de reserva de crèdit inicialment contreta al pressupost municipal per l’esmentat contracte s’ha d’alliberar i passar a disponible en la mateixa aplicació pressupostària. Votació de la urgència S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Data certificació

Núm. Cert



Secretaria General


6. Aprovar la certificació final i factura de les obres d'Insonorització de la sala polivalent del casal de la gent gran de Morera. Identificació de l’expedient Tipus de document: Resolució aprovació certificació final d’obres i factura com a reconeixement de crèdit Òrgan que resol: Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Objecte: Liquidació del contracte de les obres d’Insonorització de la Sala Polivalent del casal de la gent gran de Morera Interessat: DESMONTES Y CONSTRUCCIONES ROMERO SA- CIF A08263774 Núm. expedient: 093072-GE-EXT2016/000016 Expedient relacionat: 093072-CNT-COBNS2014/000004//093072-CNT-LICI2015/000003 Ref. addicional: 92/C26/14 Antecedents de l’expedient Projecte tècnic: Aprovat per Junta de Govern Local en data 5 de setembre de 2014 Licitació: Resolució de Junta de Govern de data 29 d’octubre de 2014 Contractació: Adjudicació Junta Govern Local en data 14 de novembre de 2014 Contracte de data 24 de novembre de 2014 Import total contractat: 159.982,79 € Recepció d’obres: 5 de març de 2015 Medició General: 15 de juny del 2015 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ Dins de l’expedient identificat i com a resultat de la medició general realitzada la direcció facultativa de l’obra i el responsable municipal del contracte han presentat la certificació final de les obres executades que es detalla:

Amb aquesta certificació final, la qual representa un increment de 9,18 % respecte del preu primitiu del contracte, i segons informe tècnic justificatiu que obra a l’expedient, s’entén que s’ha complert el contracte subscrit amb l’empresa contractista. El contractista, per tal que l’Ajuntament aprovi el pagament derivat de la certificació de referència, ha presentat la corresponent factura, i que s’indica a continuació: Num.Fra Data Import Nif Tercer FE1569.00 27-03-2015 14.692,69 A08263774 DESMONTES Y CONSTRUCCIONES ROMERO SA- Aquesta factura correspon a un exercici tancat i ha estat conformada per la cap del departament gestor, atenent que s’ajusta a l’objecte del contracte i a la normativa que li és d’aplicació. Per tant, procedeix la seva aprovació d’acord amb l’article 58 del RD 500/1990, de 20 d’abril. L’informe jurídic de data 21/06/2016 assenyala que la certificació final presentada i la corresponent factura del contractista són l’acte administratiu final de compliment del contracte subscrit a satisfacció d’aquesta administració, i que compleix amb la normativa de contractació aplicable al cas. Atenent a l’increment del preu contractat que suposa la certificació presentada s’ha sotmès l’expedient a fiscalització de la Intervenció municipal; i en data 18 de juliol de 2016 s’ha realitzat la corresponent anotació comptable a càrrec de la següent aplicació pressupostària: Aplicació pressupostària Id.Op Núm.Op Import Euros

2016 N 331 3300 63200000 ARC 12016000021831/1 14.692,69

Atès que la certificació final de les obres executades està regulada en l’article 235.1 del TRLCSP i art. 166 del Reglament general de la LCSP i representa el compliment total del contracte subscrit amb el contractista. Atès que l’aprovació de la certificació final és una facultat inherent a l’òrgan de contractació però, essent la factura presentada d’exercicis tancats, en aplicació de les atribucions

Data certificació Núm. Cert Import Concepte Observacions 26/03/2015 Final 14.692,69 Liquidació del contracte de les obres d’Insonorització de la Sala


Secretaria General


previstes a l’article 23.e) del Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local i article 50.12) del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals la competència és de l’ajuntament Ple. L’article 126 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, aprovat pel real decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROF), disposa que en casos d’urgència el Ple pot adoptar acords sobre assumptes no dictaminats per la comissió informativa corresponent, un cop ratificada la urgència pel Ple, donant-ne compte en la primera sessió que celebri la comissió informativa. Aquest acord, segons preveu l’article 83 del ROF, requereix majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al primer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Habitable que s’inclogui en l’ ordre del dia de la propera sessió que l' Ajuntament Ple dugui a terme, previ informe de la Comissió Informativa corresponent, l’adopció dels següents ACORDS Primer.- Aprovar la certificació final i la corresponent relació valorada de la Liquidació del

contracte de les obres d’Insonorització de la Sala Polivalent del casal de la gent gran de Morera, relacionada a continuació: Amb aquesta certificació, presentada per la direcció facultativa i el responsable municipal del contracte, de conformitat amb l’empresa contractista, s’entén que s’ha complert el contracte subscrit a l’efecte amb l’empresa adjudicatària en la seva totalitat i a satisfacció d’aquesta administració. Segon.- Aprovar la factura relacionada a continuació:

Num.Fra Data Import Nif Tercer FE1569.00 27-03-2015 14.692,69 A08263774 DESMONTES Y CONSTRUCCIONES ROMERO SA-

presentada per l'empresa DESMONTES Y CONSTRUCCIONES ROMERO SA- amb CIF: A08263774, corresponent a la certificació final d’obres de referència, i abonar-la en els termes que determina la Llei, a càrrec de la següent aplicació pressupostària: Aplicació pressupostària Id.Op Núm.Op Import Euros 2016 N 331 3300 63200000 ARC 12016000021831/1 14.692,69 Tercer.-Comunicar a la intervenció municipal que, atenent a que el contracte de referència s’ha complert en la seva totalitat, el saldo resultant de la operació de reserva de crèdit inicialment contreta al pressupost municipal per l’esmentat contracte s’ha d’alliberar i passar a disponible en la mateixa aplicació pressupostària.


Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Datacertificació Núm. Cert Import Concepte Observacions 26/03/2015 Final 14.692,69 Liquidació del contracte de les obres d’Insonorització de la Sala


Secretaria General


7. Donar per verificat el Text refós de la MPGM per reordenació de la zona en transformació a equipaments de la parcel·la delimitada per Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, la transformació del parc urbà a Can Canyadó i del vial a ctra. Mataró. PROPOSTA D’ACORD de la verificació del Text refós de la modificació puntual del Pla general metropolità per a la reordenació de la zona en transformació a equipaments de la parcel·la delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, la transformació del parc urbà a la masia de Can Canyadó i del vial a la carretera de Mataró, a instància de l’Ajuntament de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 25 de juliol de 2016 per la Cap del Departament de Planejament Urbanístic que reproduït literalment diu: “I N F O R M E El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de data 22 de desembre de 2015, va aprovar provisionalment la Modificació del Pla general metropolità per a la reordenació de la zona en transformació a equipaments de la parcel·la delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, la transformació del parc urbà a la masia de Can Canyadó i del vial a la carretera de Mataró, de Badalona. Antecedents - En data 19 de febrer de 2016 consta tramés l’expedient a la CTUAMB per a continuar

la tramitació fins assolir l’aprovació definitiva. - En data 2/03/2016 consta tramés l’expedient aprovat provisionalment a la Direcció

General de Infraestructures Ferroviàries del Ministeri de Foment que incorpora les prescripcions realitzades en l’informe de data 14/04/2015. En data 07/04/2016 s’emet informe favorable d’aquesta administració fent unes observacions referents a substituir les referències de l’antiga Llei 39/2003 del sector ferroviari per la nova Llei 28/2015 de 29 de setembre.

- En data 31/03/2016 consta tramès l’expedient aprovat provisionalment a la Direcció del Serveis Territorials a Barcelona sol·licitant un nou informe preceptiu de l’Autoritat del Transport Metropolità que incorpora les prescripcions de l’informe de 14/05/2015. En data 31/05/2016 s’emet informe favorable de l’Autoritat del Transport Metropolità.

- En data 11/06/2016 s’emet informe favorable del Servei de Costes, sol·licitat per la CTUAMB.

- En data 9/06/2016, l’Ajuntament va trametre a la CTUAMB un document tècnic que introdueix una sèrie d’aclariments i també una proposta de millora de la zona verda a qualificar en el front marítim, ampliant-la.

- En la sessió de 8 de juliol de 2016 la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona va prendre l’acord següent: -1 Suspendre la tramitació sobre la Modificació del Pla general metropolità per a la reordenació de la zona en transformació a equipaments de la parcel·la delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, la transformació del parc urbà a la masia de Can Canyadó i del vial a la carretera de Mataró de Badalona, fins que s’aporti un text refós, que incorpori les prescripcions següents: -1.1 Incorporar a la documentació de la Modificació del PGM l’ampliació de la memòria justificativa i la proposta d’ampliar la zona verda del front marítim d’acord amb el document tècnic tramès per l’Ajuntament en data 9 de juny de 2016. Així mateix, d’acord amb els criteris de l’informe de l’ADIF de 27 d’abril de 2016 qualificar de sistema de proteccions, clau 9, la zona de domini públic ferroviari. -1.2 Cal garantir l’equilibri econòmic del sector corregint i incorporant nous valors segons la part valorativa d’aquest informe. Cal ampliar l’àmbit d’urbanització associat al polígon d’actuació amb les despeses assignades i assenyalades a l’Avaluació econòmica i financera (en la Normativa, article 10, i el plànol P.2), i completar la documentació amb l’estudi de la viabilitat econòmica del sector i de la sostenibilitat econòmica de la proposta.

Secretaria General


-1.3 Cal fixar normativament que la parcel·la amb la clau 18hp és única i indivisible. Cal assenyalar per aquesta parcel·la la triple clau 7b PB/ 18hp/ 18. -1.4 Cal corregir o bé l’àmbit del polígon d’actuació o bé el llistat de finques incloses dins aquest àmbit, a l’article 10 de la Normativa i al plànol P.2. També cal completar el redactat de l’article 11, en la part referent a la regulació dels espais lliures, d’acord amb la part valorativa, i en la part referent a la regulació dels equipaments públics, incloure la regulació normativa oportuna per l’equipament de Can Canyadó o establir que s’haurà de tramitar un Pla especial amb aquest objectiu. Cal o bé eliminar l’article 14 Ordenació de volums, o bé proposar ordenacions de volum alternatives d’acord amb l’art.45 del Decret 64/2014.

Compliment de les prescripcions de l’acord de CTUAMB de 8 de juliol de 2016 El document que es proposa com a text refós incorpora les prescripcions de l’acord de la CTUAMB, i en concret millora la justificació de l’interès públic de la proposta urbanística dins d’un context general del sector nord de la ciutat, amb una millora de les dotacions i l’augment dels espais lliures al servei de les zones residencials dels dos barris que mitiguen la falca de sòl industrial que per la seva naturalesa i antiguitat de formació no ha estat dotada d’espais públics suficients i de qualitat adequada. El document que es presenta ha incorporat les prescripcions que es relacionen a continuïtat. - S’ha ampliat la zona verda de la façana marítima fins a 3.365,27 m² i en continuïtat una zona de protecció de sistemes (clau 9) de 562,66 m², corresponent a la franja de Domini Públic, segons prescripció de l’informe de l’ADIF de 27 d’abril de 2015, que determinava que la zona de Domini Públic s’havia de qualificar de sistema ferroviari o equivalent. - S’ha modificat tant en el capítol de gestió com en el quadre de despeses de l’avaluació econòmica financera les noves superfícies associades al polígon d’actuació i en l’avaluació s’han afegit els el valor del benefici industrial i les despeses generals del projecte i l’obra. L’IVA no s’ha afegit perquè en el còmput de l’operació es recupera. S’ha justificat el valor de l’expropiació de la fàbrica Jumberca, incorporant com annex al document l’Informe de valoració encarregat a l’arquitecte Jordi Duatis Puigdollers, - S’ha eliminat en relació de finques incloses en el PA 1 la finca del c. Jaume Ribó 25, de l’Ajuntament de Badalona, qualificada de 6b. - S’ha eliminat l’article 14 de la normativa referent a l’ordenació de volums segons l’article 45 del D 64/2014 - S’ha qualificat amb la triple clau la zona residencial amb equipament en PB: 18/18hp//7b. - S’ha fixat normativament que la parcel·la edificable residencial (18/18hp/7b) és única i indivisible. - S’ha completar la memòria social fent esment de la destinació de l l’equipament per a completar el programa funcional del futur institut Lola Anglada. - S’ha incorporar la informació del Document de 9 de juny en referència a la interacció del nou institut i zona verda de cessió i continuïtat física del Parc de Can Solei - equipament docent - parc i equipament cultural de Can Canyadó, així com l’ interès de reforçar uns del eixos de permeabilitat que conjuntament amb la nova utilització de la franja de façana marítima (la zona d’equipaments i espais lliures públics de la carretera de Mataró) que esdevinguin connectors entre els nuclis residencials de Canyadó i el Manresà, en la memòria en l’apartat d’interès públic de la proposta. - S’ha incorporat el text de la justificació de l’augment dels espais lliures tant quantitativament com qualitativament, fent esment que no s’ha mantingut la funcionalitat de les zones verdes. - S’ha completar l’article 11 fixant la titularitat pública de l’aparcament en subsòl de la zona verda del polígon,definint gàlibs, núm. de plantes, així com fixar una distància mínima d’1 m de terra entre el nivell de l’espai públic i el sostre de la primera planta de l’aparcament.

Secretaria General


- En la part de regulació dels equipaments pel que fa a Can Canyadó establir que caldrà la regulació normativa per l’equipament mitjançant un Pla especial amb aquest objectiu. Objecte La Modificació del Pla General Metropolità, a la parcel·la delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, a la masia de Can Canyadó i a la Ctra. de Mataró, planteja: - Per una banda, redefinir l’ordenació de la zona en transformació a equipaments previst al planejament vigent a una àrea verda, un equipament i una zona de densificació urbana destinada a l’ús d’habitatge plurifamiliar, amb un 30% de sostre per a habitatge protegit i un sostre construït d’equipament públic a cedir a l’Ajuntament, que permeti obtenir la titularitat pública i executar la urbanització dels sols qualificats de sistemes de cessió. - Per l’altra, transformar part del sistema de verd de l’entorn de la masia Can Canyadó a equipament per ampliar el servei públic de caràcter sociocultural a desenvolupar en el centre cívic existent i aquest verd destinar-lo a l’àmbit de la Ctra. de Mataró amb Torrent de Vallmajor augmentant la seva superfície i completant l’espai lliure fins el límit de la zona necessària d’aparcament públic. Àmbit Els terrenys inclosos en la MPGM defineixen un àmbit discontinu format per dos àmbits de 12.669,01 m²: - l’àmbit 1, al barri de Canyadó, amb una superfície total de 8.386,32 m² de sòl, 4.535 m²

que comprenen la parcel·la que incorpora el xamfrans de vial delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, 848,27 m² que comprenen un tram de vial contigu a urbanitzar al carrer de Jacinto Benavente i 384,71 m² que comprenen un tram de vial al carrer Pompeu Fabra i 2.618,34 m² que comprenen una part de zona verda de l’entorn de la masia Can Canyadó. - l’àmbit 2, al barri de Manresà, de superfície 4.282.69 m² de sòl de vial situat a la Ctra. de Mataró amb Torrent de Vallmajor. Planejament vigent L’àmbit està classificat de sòl urbà consolidat i està subjecte al següent planejament: Àmbit 1: - Pla General Metropolità. Data aprovació: 14/07/1976. Data publicació: 19/07/1976. - PERI del barri de Canyadó. Data aprovació: 21/11/1985. Data publicació: 18/07/1986. - Modificació PERI barri de Canyadó. Data aprovació: 21/12/1988. Data publicació: 24/02/1989. Àmbit 2: - Pla General Metropolità. Data aprovació: 14/07/1976. Data publicació: 19/07/1976. - PE Façana marítima. Data aprovació: 06/11/1986. Data publicació: 29/06/1987. Els dos àmbits s’inclouen en un sector que el Pla territorial metropolità de Barcelona, aprovat definitivament en data 20 d’abril de 2010, assenyala com el sector Badalona nord, que agrupa els barris de Canyadó i Manresà, com a àrea de transformació urbana d’interès metropolità. El PTMB estableix una regulació per a aquells sectors de sòl urbà en procés de transformació per canvi d’ús i/o intensitat edificatòria que són significatius per la seva dimensió o característiques. Justificació i contingut de la proposta L'interès públic de la proposta de MPGM es justifica al considerar que la transformació urbanística proposada participa plenament dels principis informadors de la legislació urbanística. En aquest sentit, cercant atendre l’obligació del govern local d’actuar diligentment per garantir una oportunitat d’obtenir sòl destinat a espais lliures, sistemes viaris i d’equipament, es proposa aquesta MPGM. La justificació de la present modificació del pla general quant a l’interès públic i l’obligació d’actuar amb una planejament urbanístic sostenible rau en els objectius de la proposta que

Secretaria General


planteja, per un costat, a l’interior del barri del Canyadó un encadenat de sòls públics, que des del Parc de Can Solei, es defineix un espai docent per a la creació d’un institut que comptarà amb l’edifici per a rehabilitar de l’antiga escola Lola Anglada, el sòl cedit d’equipament per a completar el seu programa funcional, l’espai lliure confrontant com a vestíbul de l‘Institut i recorregut cap al equipament sociocultural de Can Canyadó que amplia el seu àmbit funcional amb l’espai confrontant, que tot i sent públic com a zona verda, la regulació com equipament garanteix millorar el servei que presta al barri. La transformació de part de la parcel·la privada que es redueix a una zona per a habitatge, incorporant un percentatge de sostre protegit i la cessió del 80% de la planta baixa d’ús d’equipament públic construït completa la millora de dotacions de l’àmbit d’aquest pla. Per altra banda, el trasllat de la zona verda de l’interior del barri a la franja de façana marítima aporta un espai verd de dimensió i qualitat prou significativa que s’incorpora a la voluntat de connexió dels dos nuclis residencials i s’acull a les diverses actuacions actuals, de pacificació de la carretera de Mataró amb millores viàries i complementa la recent creació de l’equipament esportiu en continuïtat. La proposta respecte les zones verdes dins de l’àmbit no solsament mantenen la seva funcionalitat sinó que es milloren substancialment, especialment de la nova zona verda de la façana marítima que representa una millora important pel sector, per les bones condicions d’assolellament, garantides perquè no es troba dins de la projecció de les ombres d’edificis en alçada i les condicions d’aïreament per la proximitat del mar. Aquests lliure, per la seva posició i dimensió és qualitativament millor que una zona verda entre edificis d’alçada i pot ser gaudida per més tipus de persones, des dels nens a la gent gran: hi ha qui busca el sol, hi ha qui busca veure el mar, hi ha qui juga, hi ha qui passeja, etc D’acord amb el Reglament de la Llei d’Urbanisme, la MPGM està integrada pels següents documents: I. Memòria II. Normativa III. Memòria Social IV. Justificació de la mobilitat sostenible V. Informe mediambiental VI. Agenda i avaluació econòmica urbanística VII. Plànols d’informació i ordenació urbanística VIII. Annexes Descripció de la proposta Amb l’objectiu de desenvolupar les previsions del planejament vigent i obtenir el sòl de zona destinat a transformació a equipament previst al PERI de Canyadó, es planteja redefinir l’ordenació dels sòls amb front als carrers Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra. La nova ordenació proposada planteja la creació d’una franja fent mitgera amb l’edificació existent i conformant així una illa tancada, qualificada en zona d’ordenació segons volumetria específica (clau 18/18hp/7b) que es composa de cinc plantes pis per habitatge lliure i protegit, de règim general i de preu concertat, i equipament públic en la planta baixa (excepte els espais destinats als accessos als habitatges, a l’aparcament i els espais comunitaris i d’instal·lacions necessaris per garantir la implantació del programa funcional de l’edifici). La fondària total edificable d’aquesta franja que es proposa és de 22 m, essent de 16 m per l’edificació d’alçada de planta baixa i cinc plantes pis i de 6 m per l’edificació d’alçada de planta baixa. El pati interior resultant és edificable en planta baixa. A la resta de l’àmbit es proposa un sòl destinat a sistema d’equipaments de nova creació (7b) del tipus docent, donant façana al carrer de Pau Vila, i la creació d’un espai públic de nova creació (clau 6b) de 20 m d’amplada, situat entre aquest i la zona de densificació urbana, i obert lateralment als carrers Pompeu Fabra i Jacinto Benavente.

Secretaria General


D’acord amb l’article 35 del TRLU, es qualifica com a sistema d’equipaments de titularitat pública (clau 7b) part de la planta baixa de l’edifici que comprèn la zona d’ordenació segons volumetria específica (clau18/18hp), per raó de la necessitat d’implantació d’equipaments comunitaris. La part de la planta baixa que es qualifica com a sistema d’equipaments de titularitat pública (clau 7b), està inclosa en el polígon d’actuació i s’obtindrà per cessió gratuïta, no obstant aquest equipament no computa a efectes d’estàndards de compliment normatiu. Tanmateix s’amplia la qualificació del sistema d’equipaments a l’entorn de la masia Can Canyadó, de 2.618,34 m², que actualment es troba consolidat i ocupat per un petit amfiteatre i quatre pistes de petanca amb una petita edificació annexa, i es transforma el sistema qualificat de vial amb front a la carretera de Mataró entre Torrent de Vallmajor i el front marítim, de 4.282.69 m², actualment lliure de edificacions i dividida pel mur de la xarxa ferroviària, en 3.365,27 m² de zona verda i 562,66 m² de zona de protecció de sistemes (clau 9) que coincideix amb la zona de Domini Públic establert per la normativa ferroviària i que s’ha exclòs de la qualificació de zona verda d’acord amb la prescripció de l’informe d’ADIF, també es qualifica ce zona de protecció de sistemes (clau 9) els sòl a l’altre banda del mur de 354,76 m² i que és una zona de servei de la xarxa ferroviària. Conclusions Segons la part expositiva d’aquest informe es valora que la proposta ha incorporat adequadament les prescripcions de l’acord de la CTUAMB, sense representar no obstant, els canvis introduïts canvis substancials i atès que la proposta de la modificació presentada compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, la Llei 3/2012, de 22 de febrer i el seu reglament i el Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, per el que s’aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana i, s’informa favorablement i es proposa prosseguir amb la tramitació de la Modificació del Pla general metropolità per a la reordenació de la zona en transformació a equipaments de la parcel·la delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, la transformació del parc urbà a la masia de Can Canyadó i del vial a la carretera de Mataró, de Badalona.” Així mateix, en data 26 de juliol de 2016 el Departament Jurídic de Badalona Habitable ha emès informe favorable a la verificació del text refós presentada, amb la conformitat de la Secretaria General, que es transcriu literalment a continuació: “I. PROPOSTA PRESENTADA Per part del Servei d’Ordenació del Territori es va presentar la proposta d’aprovació inicial de la modificació del Pla General metropolità per a la reordenació de la zona en transformació a equipaments de la parcel·la delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra la transformació del parc urbà a la masia de Can Canyadó i del vial a la carretera de Mataró a instància de l’ajuntament de Badalona. La proposta de Modificació puntal del PGM comprèn un àmbit discontinu format per dos àmbits situat als barris del Canyadó i Manresà de 12.669,01 m². L’àmbit 1 del barri de Canyadó es correspon amb una superfície total de 8.386,32 m2 de sòl, 4.535 m2 que comprenen la parcel·la delimitats pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, 848,27 m2 que comprenen un tram de vial colindant a urbanitzar al carrer de Jacinto Benavente, 384,71 m2 que comprenen un tram de vial al carrer Pompeu Fabra i 2.618,34 m2 que comprenen una part de zona verda de l’entorn de la masia Can Canyadó. L’àmbit 2 al barri de Manresà, de superfície 4.282,69 m2 de sòl de vial situat a la Ctra. de Mataró amb Torrent de Vallmajor. Aquesta modificació de Planejament té com a objectiu: - Per una banda, redefinir l’ordenació de la zona en transformació a equipaments previst al planejament vigent a una àrea verda, un equipament i una zona de densificació urbana destinada a l’ús d’habitatge plurifamiliar, amb un 30% de sostre per a habitatge protegit i un sostre construït d’equipament públic a cedir a l’Ajuntament, que permeti obtenir la titularitat pública i executar la urbanització dels sols qualificats de sistemes de cessió.

Secretaria General


- Per l’altra, transformar part del sistema de verd de l’entorn de la masia Can Canyadó a equipament per ampliar el servei públic de caràcter sociocultural a desenvolupar en el centre cívic existent i aquest verd destinar-lo a l’àmbit de la Ctra. de Mataró amb Torrent de Vallmajor augmentant la seva superfície i completant l’espai lliure fins el límit de la zona necessària d’aparcament públic. El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de data 24 de febrer de 2015, va aprovar amb caràcter inicial la MPGM a la parcel·la delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, a la masia de Can Canyadó i a la carretera de Mataró, de Badalona. Aquest acord es va publicar en data 9 de març de 2015 en el diari El Periódico i en data 9 de març de 2015 en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB). Durant el termini d’informació pública no s’han presentat al·legacions. Igualment, es van sol·licitar els informes als organismes afectats per llurs competències sectorials corresponents. En data 13 d’abril de 2015 l’Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) va emetre informe favorable. En data 14 d’abril de 2015 la Dirección General de Ferrocarriles del Ministerio de Fomento va emetre informe on es sol·licita previ a l’aprovació del document, s’incorpori una sèrie de prescripcions i l’informe emès per ADIF. En data 14 de maig de 2015 va emetre informe desfavorable l’Autoritat del Transport Metropolità en el sentit que cal incorporar una sèrie de modificacions al document per tal d’aconseguir una mobilitat sostenible. Finalment, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va emetre informe favorable en data 17 de setembre de 2015. El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de 22 de desembre de 2015 va aprovar amb caràcter provisional la modificació de PGM per a la reordenació de la zona en transformació a equipaments de la parcel·la delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra la transformació del parc urbà a la masia de Can Canyadó i del vial a la carretera de Mataró a instància de l’ajuntament de Badalona. La Comissió Territorial d'Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, en la sessió de 8 de juliol de 2016, vist l’informe proposta dels Serveis Tècnics, i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen va acordar suspendre l’aprovació definitiva de la modificació del Pla General metropolità per a la reordenació de la zona en transformació a equipaments de la parcel·la delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra la transformació del parc urbà a la masia de Can Canyadó i del vial a la carretera de Mataró fins que s’aporti un text refós, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient, que incorpori les prescripcions següents: -1.1 Incorporar a la documentació de la Modificació del PGM l’ampliació de la memòria justificativa i la proposta d’ampliar la zona verda del front marítim d’acord amb el document tècnic tramès per l’Ajuntament en data 9 de juny de 2016. Així mateix, d’acord amb els criteris de l’informe de l’ADIF de 27 d’abril de 2016 qualificar de sistema de proteccions, clau 9, la zona de domini públic ferroviari. -1.2 Cal garantir l’equilibri econòmic del sector corregint i incorporant nous valors segons la part valorativa d’aquest informe. Cal ampliar l’àmbit d’urbanització associat al polígon d’actuació amb les despeses assignades i assenyalades a l’Avaluació econòmica i financera (en la Normativa, article 10, i el plànol P.2), i completar la documentació amb l’estudi de la viabilitat econòmica del sector i de la sostenibilitat econòmica de la proposta. -1.3 Cal fixar normativament que la parcel·la amb la clau 18hp és única i indivisible. Cal assenyalar per aquesta parcel·la la triple clau 7b PB/ 18hp/ 18. -1.4 Cal corregir o bé l’àmbit del polígon d’actuació o bé el llistat de finques incloses dins aquest àmbit, a l’article 10 de la Normativa i al plànol P.2. També cal completar el redactat de l’article 11, en la part referent a la regulació dels espais lliures, d’acord amb la part valorativa, i en la part referent a la regulació dels equipaments públics, incloure la regulació normativa oportuna per l’equipament de Can Canyadó o establir que s’haurà de tramitar un Pla especial amb aquest objectiu.

Secretaria General


Cal o bé eliminar l’article 14 Ordenació de volums, o bé proposar ordenacions de volum alternatives d’acord amb l’art. 45 del Decret 64/2014. En data 25 de juliol de 2016 s’ha emès informe per part de la Cap del Departament de Planejament Urbanístic, mitjançant el qual es posava de manifest que s’han incorporat a la present modificació de PGM les prescripcions indicades a l’acord de la CTUAMB de 8 de juliol de 2016. Així mateix, es posa de manifest que els canvis introduïts no comporten l’adopció de nous criteris respecte a l’estructura general o al model d’ordenació del territori ni respecte a la classificació del sòl i no es consideren canvis substancials. Així mateix, d’acord amb l’apartat 3 de l’article 112 del RLU, els canvis introduïts al document consistents en l’ajust de les qualificacions urbanístiques, al no estar inclosos en els casos indicats en l’apartat 2 de l’article 112, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública, però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació. II. NORMATIVA D’APLICACIÓ La present modificació del Pla General metropolità es formula i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96 en concordança amb l’article 76.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en endavant TRLU. I al trobar-nos davant d’un supòsit de l’apartat c) de l’esmentat article 96 del TRLUC, és a dir, la present modificació comporta un increment del sostre edificable, resta subjecte a les prescripcions dels articles 99 i 100 del TRLUC. Així, el document ha d’incloure com a documentació: - Identitat de tots les propietaris o titulars d’altres drets reals sobre les finques afectades,

públiques o privades, durant els cinc anys anteriors a l’inici del procediment de la modificació, i les certificacions pertinents expedides pel Registre de la Propietat i, si s’escau, pel Registre Mercantil.

- La previsió de l’execució immediata del planejament i l’establiment del termini concret per a aquesta execució.

- Document de l’avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació, com a separata. - L’incompliment dels terminis establerts per la modificació per a iniciar o acabar les

obres d’urbanització o per a edificar els solars resultants comporta que l’administració actuant adopti les mesures necessàries perquè l’actuació s’executi o per retornar a l’ordenació anterior a la modificació.

- El percentatge de cessió del 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic. Igualment, el document preveu l’aplicació de l’article 100.3 del TRLUC relatiu a l’increment de reserves per a sistemes urbanístics, així com la reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública prevista a l’article 59.1 h) del TRLUC (el 30% del sostre que es qualifiqui per a ús residencial de nova implantació. A l’expedient administratiu 26/D11-14 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 59.1 del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, en endavant RLU, respecte el contingut de la memòria: - Memòria descriptiva i justificativa del pla. - Plànols d’informació i ordenació urbanística del territori. - Normes urbanístiques - L’agenda i l’avaluació econòmica i financera. - Documentació ambiental. -Memòria social. D’acord amb l’article 97 del TRLUC, les propostes de modificació d’una figura de planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. Així mateix, i en compliment d’allò previst a l’article 85.5 del TRLU es van sol·licitar informe als organismes afectats per raó de llurs competències, i s’han incorporat els informes emesos.

Secretaria General


Igualment, s’escau assenyalar que les incorporacions fetes a l’expedient no tenen naturalesa de substancials en els termes que s’expressa l’article 112.2 del RLUC i no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública, però caldrà fer constar a l’acord d’aprovació que s’han introduït canvis en les qualificacions urbanístiques de conformitat amb l’article 112.3 del RLUC Analitzat el document, que consisteix en una memòria que determina l’àmbit, objecte, justificació i descripció de la proposta, així com la normativa i els plànols d’informació i ordenació, la Cap del Departament de Planejament Urbanístic informa favorablement la proposta per tal de procedir a la tramitació del present Text Refós. III. PROCEDÈNCIA DE LA VERIFICACIÓ DEL TEXT REFÓS D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del DL 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), acord que, conforme l’apartat k) de l’article 114.3 k) del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.” En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Tinent d’Alcalde de Badalona Habitable, a proposta del Cap del Servei d’Ordenació del Territori, proposi, d’urgència, al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Donar per verificat el Text Refós de la modificació puntual del Pla general metropolità per a la reordenació de la zona en transformació a equipaments de la parcel·la delimitada pels carrers de Pau Vila, Jacinto Benavente i Pompeu Fabra, la transformació del parc urbà a la masia de Can Canyadó i del vial a la carretera de Mataró, amb el ben entès que les modificacions introduïdes, en compliment de la resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona de 8 de juliol de 2016, no tenen la naturalesa de canvis substancials, en els termes que s’expressa l’article 112.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (aprovat pel Decret 305/2006) i per tant no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública de conformitat amb l’apartat 3r de l’article 112 del Reglament. Aquesta actuació urbanística es tramita per aquesta Corporació Municipal a iniciativa pública a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. SEGON.- Donar trasllat de la documentació de l’expedient al director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme als efectes que doni conformitat al present text refós i aixequi la suspensió de l’acord d’aprovació definitiva. SENYOR LLADÓ: La meva idea era explicar la urgència i explicar breument el perquè del tema que avui hem explicat també a la Junta de Portaveus. És un Text Refós, per tant, introdueix alguns canvis menors de la Direcció General d’Urbanisme. El perquè de la urgència és perquè ens interessa poder tenir l’aprovació definitiva d’aquesta modificació de PGM el més aviat millor perquè recordeu vinculada a aquesta modificació de PGM hi ha la sessió del què ha de ser el futur pati o zona d’esbarjo de l’Institut Lola Anglada, que tenim vinculada amb aquesta operació, a banda doncs també d’un local, doncs, comunitari també vinculat amb l’operació però bàsicament ens interessava poder passar això a la Comissió, aprovar aquest Text Refós perquè pugui ser vist i aprovat si ho considera la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en la seva sessió de setembre i no haver-nos d’esperar a finals de novembre, cosa que ens complicaria força el calendari i aquí ens feia patir que aquest projecte d’institut pugues sortir perjudicat. Com us deia els canvis són menors, la Comissió d’Urbanisme ens demana un reajust a l’alça de la zona verda, que recordeu que en aquest

Secretaria General


cas està en un àmbit discontinuo del que seria de la parcel·la de Jumberca amb el que seria el sector de la cordelliria Domènec, a tocar diguéssim de l’Skate i això senzillament és el que hem fet.


Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). En aquest moment surt del Saló de Sessions el regidor Ferran Falcó i Isern. II.- CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN

Mocions dels Grups Polítics Municipals

SENYOR SECRETARI: Es modifica l’ordre de la convocatòria d’acord amb el que s’ha quedat en Junta de Portaveus. 4. Moció que proposa el Grup Municipal d'ERC-Avancem-MES per fer front a l'estigma i la discriminació relacionats a l'epidèmia del VHI/Sida a la ciutat de Badalona. Catalunya i les seves institucions són i han estat sempre al capdavant en la defensa dels drets sexuals i reproductius i en el treball per fer front a l’epidèmia del VIH/sida i l’estigma relacionat, com a eix de garantia social, dels drets i del desenvolupament de les persones. Aquest compromís s’ha demostrat en l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 2006; la Llei 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista; la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia; la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes i diverses resolucions en el marc dels drets sexuals i reproductius. La darrera, el passat juliol de 2015, va ser la Declaració en favor dels Drets Sexuals i Reproductius en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible . Tanmateix, el punt culminant d’aquesta voluntat es va expressar en l’aprovació de l’Acord nacional per a fer front a l’epidèmia del VIH a Catalunya i contra l’estigma relacionat, el passat 6 de març de 2014 al Parlament de Catalunya, i de manera unànime entre tots els grups polítics. L’Acord, que va ser impulsat de manera coordinada amb el teixit associatiu de Catalunya en l’àmbit el VIH/sida i, en concret, pel Comitè 1r de Desembre – Plataforma Plataforma

Secretaria General


Unitària d’ONG-SIDA de Catalunya que aglutina 24 entitats de tot el territori català - , va suposar un fet històric i s’havia de materialitzar com un instrument de futur orientat a mantenir el lideratge de Catalunya respecte les polítiques de resposta a la pandèmia del VIH, a la vegada que garantia un model d’abordatge comunitari basat en l’expertesa, l’experiència i la qualitat. Malgrat això, dos anys més tard de la seva aprovació, encara calen esforços per seguir impulsant-lo, especialment pel que fa referència al Pacte Social contra la discriminació de les persones que viuen amb el VIH, l’objectiu general del qual ha de ser eliminar l’estigma i la discriminació associada al VIH i a la sida a Catalunya. Aquest pacte, segons l’Acord aprovat, ha d’incloure, com a mínim, fomentar un canvi en la imatge del VIH a la nostra societat i, per tant, afrontar la serofòbia; vigilar les situacions de discriminació; garantir l’accés igualitari a tots els serveis, prestacions i recursos; facilitar l’accés als drets sexuals i reproductius de les persones que viuen amb el VIH, i promoure i posar en pràctica la Recomanació 200 de l’Organització Internacional del Treball, sobre el VIH i la sida i el món del treball. I és que, segons ONUSIDA (2001), l’estigma relacionat amb la infecció pel VIH podria ser l’obstacle més gran al qual s’han d’afrontar les persones, les comunitats, els polítics i els líders religiosos que treballen en la resposta al VIH. Un esforç important contra l’estigma no només millorarà la qualitat de vida de les persones infectades pel VIH i de les persones vulnerables a la infecció, sinó que ho farà a gran escala per fer front a l’epidèmia. Per aquest motiu, l’any 2015, la mateixa ONUSIDA va iniciar la campanya Zero Discrimination Day, amb la qual es reivindica, l’1 de març a nivell mundial, la necessitat de sensibilitzar en la defensa dels drets humans i en la necessitat d’acabar amb l’estigma i la discriminació relacionats al VIH. Així doncs, la resposta a l’estigma i la discriminació relacionats al VIH requereix la implicació de tots els actors i agents possibles. En aquest sentit, els ens locals, dins del marc que els atribueix la Llei de salut pública 18/2009, per la qual poden oferir a la població intervencions que ajudin a incrementar el control sobre la seva salut i obtenir així estils de vida més saludables. Badalona ha estat des del principi de la pandèmia una ciutat compromesa amb aquesta realitat i ha procurat donar suport i atenció a les persones que viuen amb el VIH/sida. Es rellevant que la ciutat sigui seu de tres entitats especialitzades en relació a aquesta malaltia amb nivells d’actuació diversos i complementaris: - La Fundació Lluita contra la Sida és una entitat sense ànim de lucre que es dedica a l’assistència, la recerca i la docència en el camp del VIH/sida. Va ser creada l’any 1992 pel Dr. Bonaventura Clotet i està situada a la Unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. - La Fundació Acollida i Esperança constituïda el 1993 amb seu a la finca “Can Banús” de Badalona és una entitat especialitzada en l’acollida de persones amb el VIH/sida i en situació d’exclusió social. A la ciutat té en funcionament un centre d’acollida, un servei d’acompanyament a la vida autònoma, un centre especial de treball i un consultori odontològic especialitzat. -VIH-DA Associació, ONG sense ànim de lucre constituïda per afectats i familiars al 1996 i actualment amb seu al Carrer Arnús 66 de Badalona. Es tracta d’una organització que té per objectiu fer accions preventives i de promoció de la salut sexual i evitar i combatre els casos de discriminació i exclusió social. Per tot això el Ple de l’Ajuntament assumeix els següents: ACORDS 1. Impulsar conjuntament amb el govern de la Generalitat de Catalunya el Pacte social contra la discriminació de les persones que viuen amb VIH, on l’objectiu general sigui eliminar l’estigma i la discriminació associada al VIH i a la sida a Catalunya. Contribuir, des dels ens locals, participar-hi i desenvolupar-lo per tal que esdevingui una eina real des d’on

Secretaria General


els municipis i altres administracions puguin treballar contra l’estigma i la discriminació en el seu àmbit competencial. 2. Prendre el compromís d’incloure missatges centrats en la no discriminació i la no estigmatització, i en favor dels drets humans, en totes aquelles accions que es duguin a terme al municipi en l’àmbit del VIH/sida. 3. Tenir present les necessitats de les persones que viuen amb el VIH en els serveis oferts a nivell municipal, vetllant perquè no es produeixin situacions de discriminació en el marc de les seves competències, així com en les empreses i organitzacions on el govern municipal hi tinguin representació. 4. Incorporar la data de l’1 de març, Dia per la Zero Discriminació, entre les diades commemoratives del municipi, com a compromís ferm per fer front a l’estigma i la discriminació relacionats al VIH/sida. 5. Sol·licitar als Departaments de Salut i Ensenyament el desenvolupament, conjuntament amb el municipi (en el marc dels consorcis existents, si s’escau), d’accions i programes dirigits a la promoció de la salut sexual de manera integral als centres educatius, on es doni tota la informació adequada contra l’estigma i la discriminació relacionats al VIH/sida. 6. Sol·licitar a l’Ajuntament de Badalona la col·laboració amb les entitats sense ànim de lucre que treballen en l’àmbit del VIH/sida a Badalona des d’una perspectiva comunitària i, a nivell de tot Catalunya, amb el Comitè 1r de Desembre com a plataforma unitària d’entitats en l’àmbit del VIH/sida a Catalunya, donant el suport. 7. Informar d’aquest acord al Govern de la Generalitat (conselleries de Salut, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Ensenyament i Presidència), als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis, i al Comitè 1r de Desembre, com a plataforma unitària d’ONG-SIDA de Catalunya. Paraula senyor Mijail Acosta Martínez, en representació de la Fundació Acollida i Esperança. Assumpte: Moció per fer front a l’estigma i la discriminació del VIH/SIDA a la ciutat de Badalona. SENYOR ACOSTA: Gràcies senyora alcaldessa, regidors, regidores de l’Ajuntament de Badalona,senyors i senyores. Avui estic a qui fent aquesta intervenció al Ple de l’Ajuntament en nom de la meva entitat la Fundació Acollida i Esperança i també de Fundació de Lluita contra la SIDA amb seu a Can Ruti i de l’Entitat VIH -Vida Associació que donen suport de forma conjunta al contingut i a els acords d’aquesta moció n’hi ha d’altres però aquestes tres entitats treballen des de fa de vint anys a Badalona, cadascuna des de la seva expertesa i ambicions complementàries per millorar la qualitat de vida de les persones que viuen amb el VIH. Per una banda, la coneguda fundació contra la Sida creada al 1992 i liderada pel doctor Bonaventura Clotet, situada a l’unitat de VIH de l’Hospital Germans Trias i Pujol, i centrada amb l’assistència sanitària i humana a les persones amb la malaltia, la recerca puntera i competitiva i la docència. Per l’altra la Fundació Acollida i Esperança, entitat sense ànim de lucre, constituïda el 1993, especialitzada en l’acollida a persones amb el VIH-SIDA i en situació d’exclusió social, que té la seu a la finca Can Banús, al barri de Bufalà. A la ciutat tenim en funcionament un centre d’acollida, un servei d’acompanyament a la vida autònoma, un centre especial de treball i un consultori odontològic especialitzat. Per últim, Vida- Associació ONG sense ànim de lucre constituïda a Badalona per afectats i familiars al 1996, una organització que té per objectiu fer accions preventives i de promoció de la salut sexual i combatre i evitar el casos de discriminació. Avui ens acompanyem en aquest Saló del Ple, el seu president Fèlix Jordà Illescas, i el Joan López Lencina i gràcies per ser-hi. L’existència d’aquestes entitats al municipi mostren que Badalona ha estat sempre una ciutat compromesa i sensible amb les persones que han patit i pateixen no només la malaltia si no l’estigma i la discriminació associada al VIH i a la SIDA, objectiu de la moció que avui es discuteix en aquest Ple. I

Secretaria General


Badalona de fet és un bon exemple de la lluita per aquesta causa arreu del país. Catalunya i les seves institucions van ser capdavanteres a intentar donar una resposta eficaç i sensibilitzar davant dels desafiament que va representa la pandèmia del VIH/Sida. Una fita històrica en aquest compromís va ser l’aprovació de l’acord nacional per fer front a l’epidèmia del VIH a Catalunya i contra l’estigma relacionat el 6 de març de 2014 al Parlament de Catalunya, aprovat de manera unànime amb els vots a favor de tots els grups en representació parlamentaria. L’acord que va ser impulsat pel Comitè 1r de Desembre, plataforma que aglutina vint i quatre entitats de tot el territori català va ser un acord pioner a tota Europa i va suposar l’inici d’un treball més intens i compromès al voltant de les estratègies de prevenció i d’atenció a les persones afectades pel VIH. Tanmateix 2 anys després no s’ha avançat prou i calen esforços per seguint impulsant l’accions concretes que marcava el Pla. Té sentit recordar que fa pocs mesos es van complir els trenta anys del primer diagnòstic de Sida al món, des d’aleshores més de vint i cinc milions de persones a tot el món han mort per malalties relacionades amb el VIH/Sida i l’ONU calcula que actualment hi ha uns quaranta milions de persones seropositives. A casa nostra les dades també impacten, del darrer informe del SISCAP podem extreure que a Catalunya s’han diagnosticat prou de divuit mil casos en tots aquests anys, casos de Sida, i més de deu mil persones han mort per la malaltia. També s’estima que actualment el nombre de persones seropositives és de prop de trenta quatre mil persones de les quals aproximadament unes vuit mil, entre el 25 i el 30% no saben que estan infectades. Malgrat aquestes xifres esfereïdores també es pot parlar dels grans avanços produïts a nivell mèdic, farmacològic, d’atenció a les persones, de millora de la qualitat de vida i d’accés als tractaments. Tot això ha contribuït a que la infecció de VIH esdevingui almenys a casa nostra una malaltia crònica i no pas una sentencia de mort com va ser a l’inici. Aquesta és una bona noticia, les persones que viuen amb el VIH amb la prevenció, la cura i l’acompanyament necessaris poden majoritàriament mantenir una qualitat de vida i d’autonomia personal que els permeti seguir gaudint de les seves vides. Però hi ha una altra realitat associada a la infecció que s’ha mantingut i on no s’ha avançat gaire, la serofòbia, el tracte discriminatori, el rebuig social, els prejudicis, la vulneració de drets. Encara hi ha un fort estigma vinculat al VIH/Sida. És per això que el Comitè 1r de Desembre ha posat en marxa una campanya perquè els municipis catalans actuïn en la lluita contra l’estigma i la discriminació del VIH/Sida des del posicionament que totes les institucions tenen un paper en aquesta estratègia de prevenció de l’epidèmia. Avui és el torn de Badalona per ser el mapa de municipis contra l’estigma i la discriminació. Una eina que visibilitza pobles i ciutats compromesos amb la defensa dels drets de les persones que viuen amb el VIH i que ja inclou ciutats com Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Igualada, Sabadell, Reus, Granollers, Tarragona, Girona, Terrassa o Lleida. Badalona no hi pot faltar per compromís demostrat al llarg dels anys, per sensibilitat de la seva ciutadania, per presència d’entitats i associacions amb trajectòries destacades, per representativitat i pes demogràfic del municipi a l’Àrea Metropolitana i al país. Abans de tancar aquest parlament m’agradaria compartir dues darreres reflexions, la primera aquesta moció que hem impulsat o que us demanem que impulseu, els acords que ha llegit el secretari municipal o que heu rebut no són paraules buides són una oportunitat de millora de la cohesió social a la nostra ciutat.La segona, crec que com a Consistori aquest tipus d’intervencions en col·lectius especialment vulnerables us honora i omple de sentit la tasca de servei als ciutadans. Finalment, un desig que vetllen tots plegats pels compliments d’aquests acords des del convenciment que l’estigma relacionat amb la infecció del VIH és un dels obstacles més grans al qual s’han d’enfrontar les persones, les comunitats, les entitats i els representants polítics que treballen en la resposta al VIH i que canviar això canviar la imatge del VIH a la nostra societat és possible, gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, aquesta és una d’aquelles mocions que generen fort consens,ara en aquest Consistori, perquè ens permet com ha dit el senyor Mijail posar en valor el compromís de la ciutat, fer un pas més en aquest compromís de fa tants anys de la Ciutat. En principi, la informació que tinc és que tots el grups voten a favor, hi ha alguna

Secretaria General


diferencia? Per tant és una moció que s’aprova per unanimitat, i que honora a aquest Consistori poder-la aprovar.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 6. Moció que proposa el Grup Municipal de Guanyem Badalona en Comú de suport a les 27 persones imputades per la tancada al rectorat de l'UAB. El 17 d’abril de 2013 més de 200 estudiants de la UAB van iniciar una tancada al Rectorat de la Universitat amb l'objectiu què s’apliquessin unes mocions aprovades democràticament pel Claustre de la Comunitat Universitària, el major òrgan decisori de la Universitat. Aquestes mocions demanaven, entre d’altres, que la UAB desobeís la pujada de taxes del 66% i que s’establissin títols especials de transport públic pels estudiants de la UAB (T-UAB). Doncs, malgrat que l’òrgan més representatiu de la comunitat universitària aprovés dites mocions, l’Equip de govern, encapçalat pel Sr. Ferran Sancho, no va implementar aquestes mesures deliberadament. Després d’un mes d’ocupació intentant negociar amb l'equip de govern la universitat, sense cap tipus de resultat i sense que el govern de la universitat fessin cap intent de resolució amistosa del conflicte, es va aturar la tancada. Un cop finalitzada, algunes de les persones que van participar de la tancada i, també algunes que només hi van mostrar suport públic, van ser denunciades i posteriorment imputades, 25 estudiants, un treballador del Personal d’Administració i Serveis i un treballador del Personal Docent i Investigador. Aquestes 27 persones han rebut una petició del Ministeri Fiscal totalment desorbitada, demanant penes d'entre 11 i 14 anys de presó i demandes econòmiques que superen, en total, els 400.000€. Aquest sumari judicial ha estat impulsat per la pròpia Universitat Autònoma de Barcelona, concretament per l’anterior equip de govern d'aquesta universitat, encapçalats per l'ex-vicerectora d’Estudiants, Sílvia Carrasco, que va confeccionar i fer arribar al cos de Mossos d'Esquadra una llista amb les persones que havien participat a la tancada. Fins a tal punt va arribar l’obsessió autoritària de l’Equip de Govern que es va encarregar la direcció lletrada de l’acusació particular a l’advocat Cristóbal Martell, un dels advocats més cars de Barcelona, qui també representa a Messi, Pujol i Nuñez, entre d’altres. Davant d'aquests fets el Ple de l'Ajuntament de Badalona vol manifestar: 1.- Que l'educació pública, gratuïta i de qualitat s'ha de defensar davant dels intents d'elitització i de privatització. 2.- Que el dret a la protesta amb accions simbòliques com l'ocupació d'espais en cap cas pot ser respost per part d'una universitat amb denúncies o per part de la fiscalia amb peticions de presó. 3.- Que, en cap cas, una Administració Pública, com la Universitat Autònoma de Barcelona pot perseguir i reprimir judicialment la protesta social. 4.- Que l’actuació de la Universitat Autònoma de Barcelona, els Mossos d’Esquadra i el Ministeri Fiscal en relació a aquestes 27 persones ha estat del tot desproporcionada, doncs la ocupació simbòlica d’un espai públic no pot comportar, de cap de les maneres una pena de presó, encara menys amb penes de més d’onze anys de presó. 5.- Que l’exercici del dret a manifestar-se en pro d’una educació pública i de qualitat no pot constituir un delicte i, per tant, que cap persona pot ser condemnada per participar en la defensa dels Drets Col·lectius. 6.- Que per aquests motius no s'ha de donar continuïtat al procés judicial.

Secretaria General


Per tot l'exposat anteriorment, s'acorda: ACORDS 1.- Mostrar el ferm compromís del consistori amb una universitat pública, gratuïta i de qualitat, a la qual hi puguin tenir accés totes les persones, independentment dels seus recursos. 2.- Reivindicar el dret de les persones que exerceixen el Dret de Manifestació, i expressar la solidaritat amb aquests 27 membres de la comunitat universitària, els seus familiars i amics. 3.- Instar la lliure absolució de les 27 persones imputades pels fets a dalt referenciats. 4.- Sol·licitar al Ministeri Fiscal que retiri les acusacions contra aquests membres de la comunitat universitària, al no ser admissible en una societat democràtica que es penalitzi la protesta, la dissidència, i menys encara que es sol·liciti presó per exercir Drets Fonamentals. 5.- Que es trametin aquests acords referents al Procediment Abreujat 4/2016 a l'Excm. Jutge del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Cerdanyola i a l'Excm. Fiscal en cap de Catalunya i a l'Organització Antirepressiva de l'Esquerra Independentista, Alerta Solidària. Esmena que presenta el grup municipal de Guanyem Badalona en Comú a la totalitat de la moció de suport a les 27 persones imputades per la tancada al rectorat de la UAB. El 17 d’abril de 2013 més de 200 estudiants de la UAB van iniciar una tancada al Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb l'objectiu què s’apliquessin unes mocions aprovades democràticament pel Claustre de la Comunitat Universitària, el major òrgan decisori de la Universitat. Aquestes mocions demanaven, entre d’altres, que la UAB desobeís la pujada de taxes del 66% i que s’establissin títols especials de transport públic pels estudiants de la UAB (T-UAB) en el marc de la campanya de protesta contra les retallades a les universitats públiques. Doncs, malgrat que l’òrgan més representatiu de la comunitat universitària aprovés dites mocions, l’Equip de govern, no va implementar aquestes mesures. Després d’un mes d’ocupació intentant negociar amb l'equip de govern de la universitat, sense cap tipus de resultat i sense que el govern fessin cap intent de resolució amistosa del conflicte, es va aturar la tancada. Un cop finalitzada, algunes de les persones que van participar de la tancada i, també algunes que només hi van mostrar suport públic, van ser denunciades i posteriorment imputades, 25 estudiants, un treballador del Personal d’Administració i Serveis (PAS) i un treballador del Personal Docent i Investigador. Aquestes 27 persones han rebut una petició del Ministeri Fiscal totalment desorbitada, demanant penes d'entre 11 i 14 anys de presó i demandes econòmiques que superen, en total, els 400.000€. Aquest sumari judicial ha estat impulsat per la pròpia Universitat Autònoma de Barcelona, concretament per l’anterior equip de govern d'aquesta universitat, que va confeccionar i fer arribar al cos de Mossos d'Esquadra una llista amb les persones que havien participat a la tancada. Fins a tal punt que l’Equip de Govern va encarregar la direcció lletrada de l’acusació particular a l’advocat Cristóbal Martell, un dels advocats més cars de Barcelona, qui també representa a Messi, Pujol i Nuñez, entre d’altres. Davant d'aquests fets el Ple de l'Ajuntament de Badalona vol manifestar: 1.- Que l'educació pública, gratuïta i de qualitat s'ha de defensar davant dels intents d'elitització i de privatització. 2. Que el dret a la protesta amb accions simbòliques no violentes o delictives com l'ocupació d'espais en cap cas pot ser respost per part d'una universitat amb denúncies o per part de la fiscalia amb peticions de presó. 3.- Que, en cap cas, una Administració Pública, com la Universitat Autònoma de Barcelona ha d’afavorir que es persegueixin i reprimeixin actuacions simbóliques no violentes i desenvolupades a través de canals pacífics

Secretaria General


4.- Que l’exercici del dret a manifestar-se en pro d’una educació pública i de qualitat no pot constituir un delicte i, per tant, que cap persona pot ser condemnada per participar en la defensa dels Drets Col·lectius. 5.- Que per aquests motius s’insta a trobar una solució mediada i a la Fiscalia a retirar les acusacions. Per tot l'exposat anteriorment, s'acorda: ACORDS 1.- Mostrar el ferm compromís del consistori amb una universitat pública, gratuïta i de qualitat, a la qual hi puguin tenir accés totes les persones, independentment dels seus recursos. 2.- Reivindicar el dret de les persones que exerceixen el Dret de Manifestació, i expressar la solidaritat amb aquests 27 membres de la comunitat universitària, les seves famílies i amistats. 3. Instar a efectuar una mediació entre les parts i a la lliure absolució de les 27 persones imputades pels fets a dalt referenciats. 4. Trametre aquests acords referents al Procediment Abreujat 4/2016 a l'Excm. Jutge del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Cerdanyola i a l'Excm. Fiscal en cap de Catalunya, així com a l'Organització Antirepressiva de l'Esquerra Independentista, Alerta Solidària i al Grup de Suport a “Som 27 i més”. Paraula senyor Oriol Corral Dinà, en representació de SOM 27 i MÉS. Assumpte: Defensa de la moció de suport a les 27 persones imputades per la tancada al rectorat de la UAB. SENYOR CORRAL: Bona tarda, agrair-vos a tots i totes els presents estar aquí per explicar el nostre cas. Em presento: sóc, l’Oriol Corral, en aquell moment estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona, ara regidor a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, aquí al costat, on per sort ahir, vam també poder aprovar aquesta moció. Per fer-ne cinc cèntims i perquè tingueu una mica d’idea de com va ser el cas, és un fet bastant senzill i que s’ha donat històricament sempre en el nostre país. Durant l’any 2013, degut a l’augment de taxes que hi va haver del 66 % a la Universitat, vivíem un any de mobilitzacions i de protestes entorn d’aquesta augment de les taxes. Entenem que la societat vivia una situació política i sobretot econòmica, de crisi molt gran, i els estudiants no eren un cas al marge, sinó que eren un agent més d’aquesta situació complicada que es vivia. Molta gent va quedar fora de poder accedir a la universitat i hi va haver unes protestes, una d’elles, va ser la tancada al Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona per demanar el compliment d’unes mocions que havia aprovat el propi Claustre mesos abans a la Universitat. Aquestes mocions eren diverses, alguna parlava des de l’augment de les taxes del 66 %, fins a la creació d’un títol de transport TUAB, que això ho està també treballant TMB perquè els estudiants de la Universitat Autònoma puguin tenir un sistema tarifari propi, o una franja horària d’una hora i mitja. Parlem des de mocions d’un caire molt local de facultat, fins a d’altres que abarcaven un tema més ampli, com pot ser l’augment de taxes. Fa tres anys, un grup d’estudiants, conjuntament amb el suport del PDI i del personal d’administració i serveis, del PAS, va tancar-se al Rectorat de la Universitat durant un mes exigint el compliment, torno a repetir, el compliment d’unes mocions que havia aprovat el propi Claustre. Més tard d’això, el Rectorat va quedar desocupat al cap d’un més i més tard hi ha hagut un procés judicial que implica a 27 persones, 25 estudiants, un membre del PDI del professorat i un treballador del PAS, un membre sindicalista de la IAC, Intersindical Alternativa de Catalunya, i el secretari general de la CGT, i 25 estudiants més. La sorpresa va ser al veure que a aquestes vint-i-set persones se’ls demanaven unes penes, per haver-se tancat a un rectorat, superior als tres-cents anys de presó totes juntes. Les penes de presó van des dels onze anys en algun cas, fins als 14 d’altres, mai inferior als onze anys de presó, en persones que la pròpia Fiscalia afirma que només hi estan un o dos dies allà. El que volem intentar és entendre que estem vivint una cosa molt fora del normal, que amb la situació política que es viu i amb algunes de les afirmacions que fa la Fiscalia depèn

Secretaria General


quines persones, depèn de quines altres demani a estudiants, a professors o a treballadors d’una universitat 14 anys de presó per haver estat dormint en un aula. El que volem fer arribar és intentar que des dels municipis, des dels consistoris hi hagi una demanda, que ara no tinc exactament els compromisos que hi ha, una demanda de l’absolució d’aquestes persones, entenem que és totalment desproporcionat, que parlar o buscar l’accés universal de les persones a l’educació, no pot haver-hi 14 anys de presó per haver estat dormint en una aula, sembla una mica desproporcionat. Al marge d’això, també hi ha una responsabilitat civil de gairebé mig milió d’euros pels estudiants, degut a què hi ha, sembla que tots els salaris dels treballadors del Rectorat, es demanen als estudiants com a part de diners de la multa. Cap d’aquests treballadors, ni cap secció sindical, ni cap organisme d’aquells treballadors, afirma que no va treballar, perquè van ser desplaçats a d’altres llocs per continuar les seves tasques. Res més. Enteníem que era una situació molt estranya, que demanar aquestes penes de presó de més de tres-cents anys a un grup d’estudiants i professors i treballadors no era normal. I esperàvem que igual que ahir a l’Ajuntament de Barcelona, pogués prosperar el suport de Badalona a aquestes persones, i agrair-vos el temps i l’atenció. Votació S’aprova per majoria absoluta l’esmena a la totalitat. Vots a favor 14, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb). Abstencions 11, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). En contra 1, del grups municipals de Convergència i Unió (sr. Subirana). SENYORA ALCALDESSA: Una vegada més aquesta moció ens permet aquesta Badalona dels valors. En aquest moment surt del Saló de Sessions la regidora Teresa González Moreno. 7. Moció que presenten els Grups Municipals de Guanyem Badalona en Comú, ERC-Avancem-MES i ICV-EUiA sobre el tancament definitiu del CIE de Barcelona. Després d'anys de treball permanent per part de diferents organitzacions de defensa de Drets Humans i de protecció dels drets de les persones migrants, s'ha aconseguit visibilitzar la realitat dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) i denunciar l'opacitat i impunitat que els envolta. El darrer any a Catalunya, i a la majoria de municipis del nostre país, s'ha fet un pas endavant en relació a la conscienciació i sensibilització de la ciutadania i també les institucions sobre l'existència del Centre d'Internament de Barcelona: són un bon exemple les mocions presentades als ajuntaments que s’adherien i sumaven a la iniciativa de tancament del CIE, el procés que es va iniciar al Parlament de Catalunya i que va concloure amb l'aprovació d'una moció pel Ple en la que, entre altres assumptes, s'instava al Ministeri de l'Interior a iniciar un procés per a tancar amb la major brevetat possible el CIE de Barcelona; així com també les darreres mobilitzacions davant del centre. Fruit d'aquest treball es presenta avui aquest text a l'Ajuntament de Badalona amb l'objectiu de seguir avançant cap a un canvi de paradigma en les polítiques de migració i estrangeria, que comporti deixar d'entendre la immigració com un problema per passar a concebre'l com un dret i com un fenomen social complex i consubstancial a qualsevol sistema social de qualsevol època històrica. Amb aquest propòsit és una primera passa fonamental, reclamar fermament el tancament dels CIE.

Secretaria General


El marc normatiu actual de la UE obliga a l'Estat a expulsar o regularitzar a les persones que es troben en situació irregular. Així s'estableix, en efecte, a la Directiva 2008/115/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre de 2008, relativa a normes i procediments comuns als Estats membres pel retorn de nacionals de tercers països en situació irregular (BOE num. 348, de 24 de desembre de 2008), coneguda com Directiva de Retorn. Però l'article 15.1 d'aquesta mateixa norma, quan regula l'internament previ a l'expulsió, per una part, exigeix que s'adoptin «amb eficàcia altres mesures suficients de caràcter menys coercitiu»; i, per una altra banda, disposa de caràcter potestatiu, en establir que «els Estats membres podran mantenir internats als nacionals de tercers països que siguin objecte de procediment de retorn». Per tant, si bé és possible, no és en cap cas obligatori que l'Estat espanyol o qualsevol altre estat de la UE compti amb un CIE. Amb respecte escrupolós a la legislació europea vigent, demà, amb majoria social i voluntat política, es poden tancar tots els CIE immediatament. Aquesta possibilitat esdevé una obligació, quan es constata (1) que els CIE resulten ineficients i innecessaris des del punt de vista de la funció que els ha estat encomanada; i (2) que als CIE es vulneren els drets més bàsics de les persones internes. 1 Tot i els termes de l'actual política migratòria (que, no obstant, segons s'ha indicat, s'hauria de reconsiderar), els CIE resulten ineficients i innecessaris. Del total de persones internades al 2014, 7340 segons dades del Ministeri de l'Interior, tan sols 3483 persones van ser efectivament expulsades, el que suposa un 47% del total. La majoria de persones que pateixen el brutal internament, per tant, son posades en llibertat, i no expulsades. Les dades, per tant, demostren que la mesura s'empra de manera abusiva, internant indegudament persones que per sé no són expulsables, i per altra banda, resulta ineficaç. Per tant, sense modificar els objectius i principis de les polítiques d'estrangeria, es podrien tancar els CIE amb caràcter immediat i l'impacte als fluxos migratoris seria pràcticament inexistent. A tot això es suma la conveniència de tenir en compte els alts costos que s'estan destinant a la detenció, internament i deportació de les persones migrants. El Ministeri de l'Interior ha reconegut una despesa de 8.8 milions d'euros anuals destinats a la gestió dels CIE, als quals s'han de sumar els 11.985.600 euros pressupostats a l'any actual per la execució de vols macro de deportació. El cost mitjà per persona internada, tot i que no hi ha dades públiques, se situa en 100 euros diaris, sense comptar el cost de les infraestructures. Una despesa sens dubte excessiva per les finalitats preteses. 1. Però la raó fonamental per exigir el tancament dels CIE es que, al marge de que la seva pròpia existència podria considerar-se contraria als Drets Humans, com així ho confirmen diverses sentencies del Tribunal Europeu del Drets Humans (TEDH), en que es reconeix que determinades condicions d'internament vulneren l'article 3 del CEDH (prohibició de la tortura o maltractaments o tractes inhumans o degradants), resulta provat que en aquests centres es vulneren sistemàticament els drets més bàsics de les persones internes. Les vulneracions, tal i com ha reconegut el propi Govern espanyol, no han cessat amb l'aprovació del reglament 162/2014, pel qual es regula el reglament de funcionament i règim interior dels Centres d'Internament d'Estrangers aprovat pel Reial Decret el 14 de març de 2014 (BOE num. 64 del 15 de març de 2014). El Reglament no ha comportat cap tipus de millora en la garantia dels drets de les persones internes, entre d'altres motius, perquè no ha limitat el propi marge d'arbitrarietat atribuït als directors dels CIE, i perquè ha fet cas omís d'aspectes essencials que havien tractat de garantir les resolucions dels diferents Jutges de Control. Els CIE constitueixen espais opacs als quals no es garanteixen adequadament drets tan bàsics com la salut física i psicològica, la educació o la identitat; però tampoc drets fonamentals com són el drets a la vida personal i familiar, a la intimitat, a la integritat física, a l'accés a la justícia, o fins i tot a la pròpia vida. Les persones privades de llibertat a un CIE, però també les del seu entorn -família, amistats- pateixen una situació personal extremadament dolorosa. I aquest patiment, com també altres vulneracions de drets, són

Secretaria General


més greus encara en el cas de les dones. Com afirma l'Associació per la Prevenció de la Tortura, les dones s'enfronten a una major vulnerabilitat i risc que els homes. S'ha provat que, entre les dones tancades als CIE, hi ha embarassades, víctimes de tràfic, possibles sol·licitants de protecció internacional, o mares que, en ser expulsades, deixaran a Espanya els seus fills i filles. També és important destacar que als CIE es continua internant a persones amb malalties físiques i psíquiques greus, reduint les possibilitats de rebre atenció mèdica especialitzada i continuar amb els tractaments. En aquest punt, no podem oblidar a Mohamed Abagui, Idrissa Dialo i Aramis Manukyan, que van morir al CIE de Barcelona entre el 2010 i el 2013. Finalment, no podem obviar la connexió que existeix entre l’ús de controls policials basats en perfils ètnics, els vols de deportació i la pràctica d'expulsions sense les garanties jurídiques adequades, tant des de les comissaries com des dels CIE. En primer lloc, els controls basats en perfils ètnics son il·legítims, discriminatoris, racistes i injustos, vulneren els drets fonamentals, atempten contra la dignitat, contra el dret a la lliure circulació i incompleixen els criteris fixats a la legalitat vigent, soscavant els principis de l'Estat de Dret. Amés, generen un imaginari estigmatitzador que relaciona migració i delinqüència, presentant la població migrada com malfactors i enemics, sempre sota sospita, el que origina xenofòbia i racisme social; reforçant també la sensació d'inseguretat i provoca una alarma social fabricada artificialment, degradant la convivència i la cohesió social als barris. Per una altra part, als vols de deportació no es garanteixen els drets fonamentals de les persones deportades. La prova més evident és que el Protocol de Deportació del Ministeri de l'Interior, de 2007, autoritza a la sedació forçosa de les persones que seran deportades, així com la seva immobilització amb brides, cordes o manilles, quan no amb camises de força. Finalment, també interessa posar de manifest l'ús, cada cop més generalitzat, de les expulsions des de comissaria (expulsions exprés), sent aquest un mecanisme que limita severament les garanties processals. Aquest tipus d'expulsió genera una forta indefensió, entre altres coses perquè no sempre és possible l'assistència lletrada durant la detenció, perquè el breu termini de temps del que es disposa pot vulnerar la tutela judicial efectiva (at. 24.1 CE) i perquè no es realitza una valoració individual de les circumstàncies particulars de les persones. En definitiva, resulta imprescindible entendre que el procediment d'expulsió forçosa exigeix, en tot cas, al menys defensa lletrada i revisió jurisdiccional de la pròpia ordre d'expulsió (que ha pogut ser dictada anys enrere). L'Ajuntament, en la seva condició d'institució més propera a la ciutadania, ha de posicionar-se contra aquestes i qualsevol altra pràctica o legislació que vulneri drets protegits pel Dret Internacional dels Drets Humans, per la Constitució Espanyola i per l'Estatut de Catalunya. Certament, els ajuntaments i ens locals, en tant que espais polítics de proximitat a la ciutadania i les institucions, ha de fomentar el desenvolupament de la democràcia i la igualtat en l'exercici dels drets, per la qual cosa, tenint en compte els principis de proximitat i subsidiarietat, ha de reclamar la garantia dels principis i drets constitucionals i internacionals. L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat un procediment administratiu per tancar el CIE de Barcelona, acollint-se a una falta de llicència d'activitat i incompliment de la normativa de Seguretat i Prevenció d'Incendis. Els governs municipals de València i Madrid, i el Govern del Cabildo de Gran Canària, estan treballant per engegar iniciatives similars en els altres tres grans CIE de l'Estat. Per tant, amb els antecedents descrits, els grups municipals de GBeC i d’ICV-EUiA presenta al Ple de l’ajuntament els següents ACORDS 1. Donar suport a l’Ajuntament de Barcelona en el procediment administratiu per manca de llicència d’activitat obert en front del CIE de Zona Franca. Així com als ajuntaments de València i Cabildo (Canàries) que han iniciat procediments similars. 2. Defensar la sobirania de les ciutats per decidir que no volem forats negres de la democràcia i els Drets Humans.

Secretaria General


3. Manifestar el compromís de l'Ajuntament en treballar per l'eradicació del racisme a la ciutat i per garantir la igualtat de drets i oportunitats per tots els seus ciutadans i ciutadanes. 4. Manifestar el compromís d'emprendre mesures municipals en base a la legalitat i competències existents, amb l'objectiu de garantir que cap persona sigui identificada i detinguda per qüestions racials i privada de llibertat pel sol fet de trobar-se en situació administrativa irregular. En base a això es comunicarà als diferents cossos policials que actuen a la ciutat, de manera escrita i mitjançant els organismes de coordinació existents, la oposició d'aquest Ajuntament a la identificació basada en el perfil racial, la detenció i trasllat del CIE de cap veí o veïna del municipi. 5. Garantir el dret a lliure mobilitat al municipi de Badalona de totes les persones independentment del seu origen, condició social, cultural o religiós instant a les empreses adjudicatàries del transport públic a: 1- Assegurar que las tasques obligatòries de documentació acreditativa dels usuaris de

transport públic no impliqui acreditar la seva situació administrativa. 2- Garantir que en compliment de la legalitat vigent, l’ús de la xarxa de transport públic no

es vegi pertorbada per identificacions en base al perfil ètnic. 6. Instar al Govern de l'Estat espanyol que iniciï un procés que condueixi al tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers; i que, en concret, insti al Govern que no es reobri el CIE de Barcelona, que ha tancat durant 3 mesos per obres. 7. Instar al Govern espanyol que cessin les deportacions exprés, mitjançant les quals la policia deporta veïns i veïnes de la ciutat sota un règim de detenció de 72 hores, sense previ avís i, en molts casos, sense cap tipus d'assistència lletrada. Tanmateix. Instar que s’efectuï un desplegament normatiu de mesures cautelars alternatives a l’internament i a les expulsions exprés . 8. Instar al Ministeri de l'Interior que derogui, per vulnerar els drets fonamentals dels veïns i veïnes del municipi, el Protocol de Deportació de la Policia Nacional de 2007, que permet, entre d'altres mesures vulneradores de drets, la sedació forçosa, la immobilització mitjançant camises de força, brides o corretges de les persones que seran deportades. 9. Instar al Ministeri de l'Interior que no es realitzin deportacions en vols col·lectius, en tant que s'ha constatat un gran nombre de situacions de vulneració de drets, tant al procediment que s'empra per completar les places de cada aeronau, com als propis vols. 10. Traslladar aquest acords a l’Ajuntament de Barcelona, a SOS Racisme, a MIGRA STUDIUM, CIE campanya pro-tancament, a la Generalitat de Catalunya i al Ministeri de l’Interior del Govern d’Espanya. Esmena que presenten els grups municipals de Guanyem Badalona en Comú, ERC-Avancem-MES i ICV-EUiA sobre el tancament definitiu del CIE de Barcelona. Després d'anys de treball permanent per part de diferents organitzacions de defensa de Drets Humans i de protecció dels drets de les persones migrants, s'ha aconseguit visibilitzar la realitat dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) i denunciar l'opacitat i impunitat que els envolta. El darrer any a Catalunya, i a la majoria de municipis del nostre país, s'ha fet un pas endavant en relació a la conscienciació i sensibilització de la ciutadania i també les institucions sobre l'existència del Centre d'Internament de Barcelona: són un bon exemple les mocions presentades als ajuntaments que s’adherien i sumaven a la iniciativa de tancament del CIE, el procés que es va iniciar al Parlament de Catalunya i que va concloure amb l'aprovació d'una moció pel Ple en la que, entre altres assumptes, s'instava al Ministeri de l'Interior a iniciar un procés per a tancar amb la major brevetat possible el CIE de Barcelona; així com també les darreres mobilitzacions davant del centre. Fruit d'aquest treball es presenta avui aquest text a l'Ajuntament de Badalona amb l'objectiu de seguir avançant cap a un canvi de paradigma en les polítiques de migració i estrangeria, que comporti deixar d'entendre la immigració com un problema per passar a concebre'l com un dret i com un fenomen social complex i consubstancial a qualsevol sistema social de

Secretaria General


qualsevol època històrica. Amb aquest propòsit és una primera passa fonamental, reclamar fermament el tancament dels CIE. El marc normatiu actual de la UE obliga a l'Estat a expulsar o regularitzar a les persones que es troben en situació irregular. Així s'estableix, en efecte, a la Directiva 2008/115/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre de 2008, relativa a normes i procediments comuns als Estats membres pel retorn de nacionals de tercers països en situació irregular (BOE num. 348, de 24 de desembre de 2008), coneguda com Directiva de Retorn. Però l'article 15.1 d'aquesta mateixa norma, quan regula l'internament previ a l'expulsió, per una part, exigeix que s'adoptin «amb eficàcia altres mesures suficients de caràcter menys coercitiu»; i, per una altra banda, disposa de caràcter potestatiu, en establir que «els Estats membres podran mantenir internats als nacionals de tercers països que siguin objecte de procediment de retorn». Per tant, si bé és possible, no és en cap cas obligatori que l'Estat espanyol o qualsevol altre estat de la UE compti amb un CIE. Amb respecte escrupolós a la legislació europea vigent, demà, amb majoria social i voluntat política, es poden tancar tots els CIE immediatament. Aquesta possibilitat esdevé una obligació, quan es constata (1) que els CIE resulten ineficients i innecessaris des del punt de vista de la funció que els ha estat encomanada; i (2) que als CIE es vulneren els drets més bàsics de les persones internes. 1. Tot i els termes de l'actual política migratòria (que, no obstant, segons s'ha indicat, s'hauria de reconsiderar), els CIE resulten ineficients i innecessaris. Del total de persones internades al 2014, 7340 segons dades del Ministeri de l'Interior, tan sols 3483 persones van ser efectivament expulsades, el que suposa un 47% del total. La majoria de persones que pateixen el brutal internament, per tant, son posades en llibertat, i no expulsades. Les dades, per tant, demostren que la mesura s'empra de manera abusiva, internant indegudament persones que per sé no són expulsables, i per altra banda, resulta ineficaç. Per tant, sense modificar els objectius i principis de les polítiques d'estrangeria, es podrien tancar els CIE amb caràcter immediat i l'impacte als fluxos migratoris seria pràcticament inexistent. A tot això es suma la conveniència de tenir en compte els alts costos que s'estan destinant a la detenció, internament i deportació de les persones migrants. El Ministeri de l'Interior ha reconegut una despesa de 8.8 milions d'euros anuals destinats a la gestió dels CIE, als quals s'han de sumar els 11.985.600 euros pressupostats a l'any actual per la execució de vols macro de deportació. El cost mitjà per persona internada, tot i que no hi ha dades públiques, se situa en 100 euros diaris, sense comptar el cost de les infraestructures. Una despesa sens dubte excessiva per les finalitats preteses. 2. Però la raó fonamental per exigir el tancament dels CIE es que, al marge de que la seva pròpia existència podria considerar-se contraria als Drets Humans, com així ho confirmen diverses sentencies del Tribunal Europeu del Drets Humans (TEDH), en que es reconeix que determinades condicions d'internament vulneren l'article 3 del CEDH (prohibició de la tortura o maltractaments o tractes inhumans o degradants), resulta provat que en aquests centres es vulneren sistemàticament els drets més bàsics de les persones internes. Les vulneracions, tal i com ha reconegut el propi Govern espanyol, no han cessat amb l'aprovació del reglament 162/2014, pel qual es regula el reglament de funcionament i règim interior dels Centres d'Internament d'Estrangers aprovat pel Reial Decret el 14 de març de 2014 (BOE num. 64 del 15 de març de 2014). El Reglament no ha comportat cap tipus de millora en la garantia dels drets de les persones internes, entre d'altres motius, perquè no ha limitat el propi marge d'arbitrarietat atribuït als directors dels CIE, i perquè ha fet cas omís d'aspectes essencials que havien tractat de garantir les resolucions dels diferents Jutges de Control. Els CIE constitueixen espais opacs als quals no es garanteixen adequadament drets tan bàsics com la salut física i psicològica, la educació o la identitat; però tampoc drets

Secretaria General


fonamentals com són el drets a la vida personal i familiar, a la intimitat, a la integritat física, a l'accés a la justícia, o fins i tot a la pròpia vida. Les persones privades de llibertat a un CIE, però també les del seu entorn -família, amistats- pateixen una situació personal extremadament dolorosa. I aquest patiment, com també altres vulneracions de drets, són més greus encara en el cas de les dones. Com afirma l'Associació per la Prevenció de la Tortura, les dones s'enfronten a una major vulnerabilitat i risc que els homes. S'ha provat que, entre les dones tancades als CIE, hi ha embarassades, víctimes de tràfic, possibles sol·licitants de protecció internacional, o mares que, en ser expulsades, deixaran a Espanya els seus fills i filles. També és important destacar que als CIE es continua internant a persones amb malalties físiques i psíquiques greus, reduint les possibilitats de rebre atenció mèdica especialitzada i continuar amb els tractaments. En aquest punt, no podem oblidar a Mohamed Abagui, Idrissa Dialo i Aramis Manukyan, que van morir al CIE de Barcelona entre el 2010 i el 2013. Finalment, no podem obviar la connexió que existeix entre l’ús de controls policials basats en perfils ètnics, els vols de deportació i la pràctica d'expulsions sense les garanties jurídiques adequades, tant des de les comissaries com des dels CIE. En primer lloc, els controls basats en perfils ètnics son il·legítims, discriminatoris, racistes i injustos, vulneren els drets fonamentals, atempten contra la dignitat, contra el dret a la lliure circulació i incompleixen els criteris fixats a la legalitat vigent, soscavant els principis de l'Estat de Dret. Amés, generen un imaginari estigmatitzador que relaciona migració i delinqüència, presentant la població migrada com malfactors i enemics, sempre sota sospita, el que origina xenofòbia i racisme social; reforçant també la sensació d'inseguretat i provoca una alarma social fabricada artificialment, degradant la convivència i la cohesió social als barris. Per una altra part, als vols de deportació no es garanteixen els drets fonamentals de les persones deportades. La prova més evident és que el Protocol de Deportació del Ministeri de l'Interior, de 2007, autoritza a la sedació forçosa de les persones que seran deportades, així com la seva immobilització amb brides, cordes o manilles, quan no amb camises de força. Finalment, també interessa posar de manifest l'ús, cada cop més generalitzat, de les expulsions des de comissaria (expulsions exprés), sent aquest un mecanisme que limita severament les garanties processals. Aquest tipus d'expulsió genera una forta indefensió, entre altres coses perquè no sempre és possible l'assistència lletrada durant la detenció, perquè el breu termini de temps del que es disposa pot vulnerar la tutela judicial efectiva (at. 24.1 CE) i perquè no es realitza una valoració individual de les circumstàncies particulars de les persones. En definitiva, resulta imprescindible entendre que el procediment d'expulsió forçosa exigeix, en tot cas, al menys defensa lletrada i revisió jurisdiccional de la pròpia ordre d'expulsió (que ha pogut ser dictada anys enrere). L'Ajuntament, en la seva condició d'institució més propera a la ciutadania, ha de posicionar-se contra aquestes i qualsevol altra pràctica o legislació que vulneri drets protegits pel Dret Internacional dels Drets Humans, per la Constitució Espanyola i per l'Estatut de Catalunya. Certament, els ajuntaments i ens locals, en tant que espais polítics de proximitat a la ciutadania i les institucions, ha de fomentar el desenvolupament de la democràcia i la igualtat en l'exercici dels drets, per la qual cosa, tenint en compte els principis de proximitat i subsidiarietat, ha de reclamar la garantia dels principis i drets constitucionals i internacionals. Per tant, amb els antecedents descrits, els Ple presenta els següents ACORDS 1. Manifestar el compromís de l'Ajuntament en treballar per l'eradicació del racisme a la ciutat i per garantir la igualtat de drets i oportunitats per tots els seus ciutadans i ciutadanes. 2. Manifestar el compromís d'emprendre mesures municipals en base a la legalitat i competències existents, amb l'objectiu de garantir que cap persona sigui identificada i detinguda per qüestions racials i privada de llibertat pel sol fet de trobar-se en situació administrativa irregular.

Secretaria General


3. Garantir el dret a lliure mobilitat al municipi de Badalona de totes les persones independentment del seu origen, condició social, cultural o religiós instant a les empreses adjudicatàries del transport públic a: 1- Assegurar que las tasques obligatòries de documentació acreditativa dels usuaris de transport públic no impliqui acreditar la seva situació administrativa. - Garantir que en compliment de la legalitat vigent, l’ús de la xarxa de transport públic no es vegi pertorbada per identificacions en base al perfil ètnic. 4. Instar al Govern de l'Estat espanyol que iniciï un procés que condueixi al tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers. 5. Instar al Govern espanyol que cessin les deportacions exprés, mitjançant les quals la policia deporta veïns i veïnes de la ciutat sota un règim de detenció de 72 hores, sense previ avís i, en molts casos, sense cap tipus d'assistència lletrada. Tanmateix. Instar que s’efectuï un desplegament normatiu de mesures cautelars alternatives a l’internament i a les expulsions exprés . 6. Instar al Ministeri de l'Interior que derogui, per vulnerar els drets fonamentals dels veïns i veïnes del municipi, el Protocol de Deportació de la Policia Nacional de 2007, que permet, entre d'altres mesures vulneradores de drets, la sedació forçosa, la immobilització mitjançant camises de força, brides o corretges de les persones que seran deportades. 7. Instar al Ministeri de l'Interior que no es realitzin deportacions en vols col·lectius, en tant que s'ha constatat un gran nombre de situacions de vulneració de drets, tant al procediment que s'empra per completar les places de cada aeronau, com als propis vols. 8. Traslladar aquest acords a l’Ajuntament de Barcelona, a SOS Racisme, a MIGRA STUDIUM, CIE campanya pro-tancament, a la Generalitat de Catalunya i al Ministeri de l’Interior del Govern d’Espanya. Paraula senyora Karlos Artemio Castilla Juárez, en representació de SOS Racisme. Assumpte: Defensa de la moció sobre el tancament definitiu del CIE de Barcelona.

SENYOR ARTEMIO: Molt bona tarda a totes i a tots, senyora presidenta, senyores y senyors regidors. Aquesta tarda vinc aquí en representació de SOS racisme Catalunya, però també m’interessa expressar-me com una persona que porta estudiant almenys cinc anys els temes relacionats amb la detenció de persones migrants estrangeres a Espanya, però també en el món. Senyalo això perquè moltes vegades sembla que el demanar que es tanqui un lloc com el centre d’internament d’estrangers de Barcelona, és senzillament retòrica o és senzillament una batalla política, quan en el fons i en realitat el que existeix són vulneracions de drets humans, són afectacions als drets humans. Això, ocorre perquè en els CIEs és on es duen a terme o allà és on s’executen unes conegudes com a mesures cautelars o una mesura cautelar, que d’acord amb la Llei d’estrangeria, té com a fi el que una vegada que una que es determini l’expulsió, devolució o denegació d’entrada d’una persona, aquesta pugui ser efectivament duta a terme. Malgrat això, si s’analitza de manera completa el que significa aquesta detenció, podem adonar-nos-en que en realitat el mateix fet de la detenció vulnera els drets humans. No pot passar desapercebut que també és cert que alguns tractats internacionals de drets humans, com fins i tot el Conveni Europeu de Drets Humans, autoritza que es pugui detenir a les persones, però aquestes detencions són temporals i sempre han d’estar vinculades a un procediment. Per què és rellevant? Perquè d’acord amb la Llei d’estrangeria espanyola el procediment d’expulsió i el procediment que té com a fi aconseguir aquesta expulsió, devolució o denegació d’entrada, ha de durant màxim vuit dies, que és en els procediments en els quals es pot internar a una persona. Malgrat això, l’internament que s’executa actualment és de fins a seixanta dies. Amb el que hi ha una clara diferència entre el que estableix o autoritzen els drets humans, i el que a la pràctica s’està duent a terme. Un altre problema és, i això és molt important i crec que és l’essència d’aquest punt i per què de la rellevància de demanar que es tanqui un centre d’internament o aquests llocs, que s’ha demostrat per diferents raons que allà també es comenten violacions de drets humans. S’ha dit pel Tribunal Europeu de Drets Humans que

Secretaria General


perquè una detenció sigui vàlida jurídicament no és suficient que sigui legal, perquè moltes vegades es diu, aquestes són legals, estan autoritzades, també ha d’evitar-se l’arbitrària. En aquestes situacions es dóna una arbitrarietat, en primer lloc perquè no és proporcional al fi que es busca. Si el fi que es busca és que la persona retorni de manera breu, sigui expulsada de manera prompta, no té raó alguna que existeixin llocs a on es priven les persones per més de seixanta dies o fins a seixanta dies. En segon lloc, un informe de la setmana passada del Defensor del Poble, ha dit que el 60 % de persones que passen per un centre d’internament en l’actualitat no són expulsades. Què significa això? Que tampoc és proporcional perquè s’està privant de llibertat a les persones pel simple fet d’haver comès un incompliment amb la Llei d’estrangeria, que no en tots els casos són faltes greus, que no en tots els casos porten una violació o inclús una sanció, però se’ls porta a aquests llocs per aquestes mateixes raons. El 23 de juliol de l’any passat, de l’any 2015, el Parlament de Catalunya ja va posar un exemple a tota Catalunya de per què és necessari tancar el Centre d’Internament. El dia d’avui és una oportunitat perquè Badalona se sumi al que ja va fer també l’Ajuntament de Barcelona en demostrar, en manifestar per què es vol una Barcelona, una Badalona, una Catalunya, sense llocs d’aquesta mena. I també això seria l’èxit, demostrar que Espanya pot tenir una política migratòria sense necessitat de violar drets humans, que podria dur a terme i implementar una política migratòria en la qual no hi hagi necessitat per la que privar de la llibertat a persones que l’únic que busquen sempre és una oportunitat. Moltes vegades es diu que són delinqüents o que han comès alguna violació a la Llei, si això és així, llavors ha de replantejar-se el per què i l’interès del tema en matèria penal, que es qüestioni si el sistema penal espanyol està funcionant, però això és diferent a una política migratòria. Puc donar més arguments, puc donar més raons de per què és necessari tancar un centre d’internament. L’últim que vull dir, que vull manifestar, és que sempre hi ha, i la pròpia Llei d’estrangeria les preveu, alternatives perquè realment es compleixin amb aquestes finalitats que estableix la llei, hi ha alternatives a l’aplicació d’aquesta mesura cautelar de l’internament. El problema és i ha estat que aquestes no estan desenvolupades ni en la Llei d’estrangeria, ni en el seu regalament. Tant de bo que aquesta moció, que la moció que es va fer ja a Barcelona i en el Parlament de Catalunya, serveixi també perquè els grups polítics que estan aquí representats i que a la vegada tenen representació a les Corts Generals, puguin presentar una iniciativa perquè es regulin aquestes mesures alternatives i aquestes mesures que no impliquin privació de la llibertat de les persones. Que es faci una política migratòria compatible amb els drets humans, si és que en veritat és vol ser un país de dreta humans. Moltes gràcies. SENYOR LÓPEZ: Yo quería explicar un poco la abstención de Ciudadanos. Nosotros pensamos que la legislación española establece que estos centros son centros no penitenciarios donde se interna cautelarmente a los extranjeros que están pendientes de una orden de expulsión a su país de origen. Pero sí que es cierto, como se ha manifestado aquí, que existen deficiencias e insuficiencias, sobretodo para garantizar que se respeten los derechos de los internos. Nosotros pensamos que se debe modificar el funcionamiento de los centros para que puedan llamar a sus familiares aunque no tengan dinero: para potenciar la función de los servicios sociales; para que se les informe de la posibilidad de solicitar asilo; para que se le avise, previamente a su expulsión, en el caso de que suceda; para que se de la cobertura sanitaria en el interior del centro y para que se asegure que las quejas se entreguen al juez de control rápidamente y se cumpla el secreto de las comunicaciones y el principio de celeridad. Esta es la razón por la cual Ciudadanos se abstiene. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyor Artemio. SENYOR ARTEMIO: Agrair, no per l’organització o de manera personal, sinó perquè és una decisió que realment pot canviar els drets humans a Espanya. I simplement per donar una resposta al que s’ha dit, insisteixo, les alternatives són la no privació de llibertat, en aquests llocs no hauríem de parlar de condicions mínimes de salubritat, de tot això. Simplement i enzillament aquests llocs no han d’existir perquè hi ha alternatives que poden

Secretaria General


i fan possible el compliment de les polítiques migratòries, sense privar a la llibertat, sens violar i sense afectar els drets humans. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies a vostès per l’oportunitat.

Votació S’aprova per majoria absoluta l’esmena a la totalitat. Vots a favor 14, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sra. Pastor, Botey i Guijarro) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb). Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López). En contra 10, del grup municipal de Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). En aquest moment entra al Saló de Sessions la regidora Teresa González Moreno, la qual passa a ocupar el seu escó. 1. Moció que presenta el Grup Municipal de Ciutadans-Ciudadanos-C's a favor d'una millora de la mobilitat i els accessos al barri de Nova Lloreda, en particular en l'entorn del Mercat de Lloreda i en la zona compresa entre Rambla Sant Joan i Av Lloreda. Dado que en el pleno de 31 mayo de 2016 se aprobó un dictamen de modificación del Plan General Metropolitano, por iniciativa del Ayuntamiento, de Badalona de transformación de uso de la parcela de la Rambla de San Juan 103 – Mercado de Lloreda -, de uso mercado privado a uso comercial y/o deportivo. Dado que en la Comisiones informativas de Badalona Habitable, Próspera y Sostenible del mes de junio y el mes de julio, y en el orden del día previsto inicialmente para el pleno del mes pasado, y seguramente para este, aparecía un punto que trataba de la modificación del Plan General Metropolitano, por iniciativa del Ayuntamiento, en el barrio de Nova Lloreda, dónde se proponía modificar la ordenación de varias parcelas y se creaba una zona de ordenación volumétrica específica (clave 18) en la confluencia de la Avenida de Lloreda y Rambla San Juan, junto a la gasolinera de REPSOL. Dictamen que fue retirado antes del inicio de la sesión del pleno de junio. Dado que el Plan General Metropolitano (PGM) y Plan Especial de Reforma Interior del Sector de Nova Lloreda (PERI) son de 1976 y de 1988, respectivamente. Dado que en la memoria del PERI de 1988 se intentaba, entre otros objetivos, absorber el exceso de superficie de techo existente en los bloques ya construidos y que desde entonces se han construido varios edificios de 10 o más alturas en el barrio que hacen que sea uno de los más densamente poblados de la ciudad, según el Plan de Movilidad Urbana y Sostenible (PMUS) del municipio de Badalona para los años 2013-2018, aprobado en el Pleno de junio de 2016, el barrio tiene 53.256 habitantes/km2. Dado que en el PMUS existen estudios específicos de barrios con especial dificultad de movilidad interior y accesibilidad, como son los de Santo Cristo y Dalt de la Vila, pero no para el barrio de Nova Lloreda. Dado que en el PMUS, se recoge que la Rambla de San Juan es una vía principal urbana y la Av. de Lloreda una vía secundaria urbana, con un alto tráfico de vehículos y personas, sobre todo la primera de ellas, y particularmente en lo que se refiere al transporte de autobús. Dado que en las zonas del Mercado de Lloreda y en la de confluencia entre la Rambla de San Juan y la Avenida de Lloreda, junto a la gasolinera de REPSOL, es posible fácilmente realizar mejoras: de accesibilidad peatonal para viandantes en general y personas con diversidad funcional en particular, de tráfico de vehículos, de seguridad vial, de acceso al

Secretaria General


transporte público, e incluso de prevención de catástrofes y acceso de ambulancias o bomberos. Dado que las modificaciones y revisiones del PGM y los Planes Especiales de los barrios de nuestra ciudad, son una oportunidad para realizar actuaciones urbanísticas puntales que mejoren el ecosistema urbano, y en particular, la movilidad, la seguridad, y la sostenibilidad del barrio, respetando la iniciativa privada y pública que puede mejorar de la actividad económica, como sucede en esta ocasión en el barrio de Nova Lloreda, pero que se pueden extender a todos los barrios de la ciudad. Es por todo esto que el Grupo Municipal de Ciutadans - Ciudadanos, propone al Pleno de Badalona la adopción de los siguientes acuerdos. Propuesta de acuerdo: 1. Que cuando se proponga una propuesta urbanística de modificación o revisión de la clasificación o calificación de suelo, se estudien posibles actuaciones urbanísticas puntuales en el entorno que mejoren la movilidad, la seguridad, y la sostenibilidad, siendo incluidas en la medida de lo posible en la modificación propuesta. 2. Que en el entorno del Mercado de Lloreda, el gobierno municipal trabaje y elabore una propuesta de actuación urbanística que sea incluida en el presupuesto de inversiones de esta legislatura, para la mejora de la movilidad y sostenibilidad. 3. Que en la confluencia de la Avenida de Lloreda con Rambla de San Juan, y antes de que se decida la recalificación definitiva de los terrenos colindantes y la propuesta de edificabilidad, el gobierno municipal realice un estudio de movilidad, seguridad vial, y de prevención de riesgos, teniendo en cuenta:

a. La existencia de un cruce de vías peligroso. b. La existencia de una gasolinera de REPSOL c. La accesibilidad al barrio. d. El transporte público, su mejora y acceso. e. La densidad de habitantes en la zona. f. El techo residencial ya construido, respecto al previsto en los planes existentes.

4. Que en el caso de que el Pleno considere en un futuro la recalificación de los terrenos de la Avenida de Lloreda con Rambla de San Juan, de zona verde a edificabilidad con volumetría específica, las posibles actuaciones urbanísticas de mejora propuestas, a raíz del punto 3 de los acuerdos, sean presupuestadas y ordenadas en el presupuesto de inversiones de esta legislatura. 5. Que se informe de los acuerdos al Departamento de Territorio y Sostenibilidad de la Generalitat de Cataluña, a la Comisión Territorial de Urbanismo del Área Metropolitana de Barcelona, a todas las Asociaciones de Vecinos de la ciudad y a las Asociaciones y Entidades del barrio de Nova Lloreda. SENYOR LÓPEZ: La moción nace de que los últimos Plenos, en el de hoy y el anterior, y en las últimas Informativas de Badalona Habitable, hemos visto como se recalifican propiedades privadas, para dar un uso, por ejemplo el Mercado de Lloreda se cambia el uso de mercado a comercial, con un beneficio particular. En el caso de la confluencia de la Avenida Lloreda – Rambla de San Juan se cambia de zona verde a edificable. Y no advertimos que a lo mejor en la zona de modificación hay problemas de movilidad, problemas de accesibilidad, problemas de transporte público, problemas de seguridad vial, accesibilidad de bomberos, etc. Entonces, aunque nace, como decía, por dos modificaciones del Plan General Metropolitano, que tienen que ver con Lloreda, yo lo trasladaría a cualquier barrio de la ciudad. O sea, cuando hagamos una modificación de del Plan General o de un plan especial de reforma interior, aprovechemos para ver en el entorno de la zona que se modifica, la clasificación, hacer cambio de movilidad. En este caso yo propongo de que además de que se haga ese estudio para mejorar la movilidad y la accesibilidad, las inversiones necesarias se incluyan en el Plan de inversión de esta legislatura. Y quería resaltar también que he consultado si el Plan de movilidad urbana y

Secretaria General


sostenible que aprobamos recientemente, incluía en este caso, alguna actuación en estos barrios, y he comprobado que existen propuestas generales y luego planes especiales para barrios, posiblemente con más necesidad que Lloreda, como es Sant Cristo o Dalt la Vila, pero eso no quita que aprovechemos esas modificaciones puntuales para mejorar la movilidad del barrio. SENYOR SUBIRANA: Nosaltres, o jo en particular, votarem a favor perquè són aquelles qüestions que he dit abans, en el punt que ens ha precedit d’aquest tema, que és una qüestió que hi ha un període ara d’al·legacions i que el que estem votant ara no deixa de ser al·legacions a tot aquell planejament que s’ha votat inicialment fa una hora. Per tant, utilitzar les mocions per fer al·legacions de planejament, aquí mai no ho hem fet i potser obrim un meló que ja han obert en d’altres plens i sempre per part del representant de Ciutadans, però que crec que quan parlem d’al·legacions s’han de fer en el període que toca i en el punt que toca, no en una moció, perquè sinó entraríem cada grup a presentar al·legacions de projectes urbanístics cada Ple, perquè a partir d’aquí jo seré el primer que ho faré. Nosaltres votarem a favor, però votem a favor perquè estem d’acord amb moltes de les coses que es diu i que segurament nosaltres les presentarem com deia abans, a al·legació. Però sí que demanaria al representant de Ciutadans, que ens limitem a quan sigui una moció moció, per demanar alguna cosa més en concret, però que no presentem mocions que siguin al·legacions a projectes urbanístics. El vot és a favor de la moció pel contingut de la moció. SENYOR LLADÓ: Primer un aclariment, tot dictamen que passa pel Ple i especialment una modificació de Pla General Metropolità, requereix sempre de l’acompanyament d’una sèrie d’infromes preceptius entre els quals clarament sempre hi ha els de mobilitat i els de seguretat etc. És a dir, que qualsevol tramitació urbanística que es fa, no a Badalona, sinó a tot el territori nacional de Catalunya, per la Llei d’urbanisme ja té unes garanties mínimes. De totes maneres d’aquesta moció, de la qual ja anuncio que les tres forces de Govern ens abstindrem, però sí que m’agradaria remarcar una cosa, que és que en l’esperit de la moció, amb aquesta voluntat de fer una mirada més global, més integral del barri, la compartim i fins i tot coincidim amb bona part del diagnòstic que fa. I per tant, aquí ens trobarem segur amb propostes amb les quals crec que trobarem un consens de millora d’un barri molt particular, que s’assembla molt poc a altres barris i que per tant, té unes problemàtiques molt especials, i que segurament durant molt de temps ha estat força oblidat de les polítiques públiques vinculades amb l’accessibilitat i la mobilitat. Per tant aquí, segur que ens trobarem. Ens abstenim tanmateix, una mica arrel, també compartint una mica la reflexió del regidor Subirana, i afegint també una cosa que ens preocupa una mica, que és la decisió del pressupost i d’allò que s’inclou en el pressupost, creiem que és prou important com perquè sigui tractat en el moment que toqui i de la manera que toqui, i no tant a cop de moció. Per tant, aquestes mocions que sempre tenen un punt d’acord d’aprofitem per col·locar i assegurar la partida pressupostària a cop de moció, sense poder debatre amb la visió de conjunt, no ens sembla que sigui la manera. De tota manera insisteixo, compartim l’esperit, segur que ens trobem amb bona part dels temes que es proposen i en tot cas ens abstenim. SENYOR GRÀCIA: Gràcies alcaldessa, bona tarda regidors, regidores, veïns, veïnes. Jo en primer lloc voldria posar de context la moció que presenta el grup de Ciutadans, perquè és una moció independent, única, d’un barri que té una problemàtica en concret, però no ens agradaria com a grup municipal, que s’oblidessin altres barris amb problemàtiques iguals o més greus, i parlaríem del barri de Sant Crist, parlaríem del barri de la Salut, altres barris que tenen problemàtiques iguals o majors, com ja he comentat. Dit això, evidentment nosaltres no podem votar en contra d’una moció que apel·la i que va en la línia de millorar l’accessibilitat, la mobilitat i la seguretat vial d’un barri tan densament poblat, com és el barri de Nova Lloreda i per extensió el barri de Lloreda. En alguna cosa amb la que no puc estar d’acord amb el senyor Oriol Lladó és que aquest barri ha estat bastant oblidat, res més lluny de la realitat, perquè en els dos últims anys de la legislatura passada Nova Lloreda va passar de ser un camp de mines, perquè no es podia transitar pel mateix, a renovar-se tots

Secretaria General


els espais interiors i a crear-se vuit rampes noves d’accessibilitat. No suficients, evidentment, s’ha de seguir treballant en la línia de dotar aquest barri d’accessibiltiat perquè és un barri molt complex donat que hi ha diferents alçades en la construcció dels diferents blocs de pisos. Y una mica per posar també de relleu el que comenta el senyor López y la moció que presenta, doncs també fer èmfasi a part de tota la renovació dels interiors que es van fer i no menys important per la seva importància en el seu enclavament central, el Parc de Nova Lloreda que va dotar una accessibilitat a través del mateix parc per a les persones amb mobilitat reduïda, també en l’asfaltat de les vies més importants del barri, Riu Mogent, Riu Congost, Rambla Sant Joan, que evidentment són un valor capital per millorar la seguretat vial de trànsit en el barri. Evidentment nosaltres votarem a favor de la moció, puntualitzant que no es quedi de forma independent, sinó que s’ha de treballar de forma global a tota la ciutat, y posant de relleu el treball que es va fer especialment durant els anys 2013, 2014 i 2015. SENYOR LÓPEZ: La moción tiene un ámbito superior al barrio de Lloreda. Yo creo que cuando hagamos una modificación de Plan General, es una cosa que no tiene porque tener prisa, podemos pensar de mejorar los accesos al entorno que se modifica. Y estoy de acuerdo en que no es el barrio de Lloreda el que más lo necesita, que hay otos barrios que lo necesitan más. Y animo al regidor señor Subirana, a que presente mociones que tengan que ver con la ciudad, porque de las ocho mociones que hay en este Pleno, solo hay dos que tienen que ver con la ciudad, las otras seis, las aprobemos o no las aprobemos, las discutamos o no las discutamos, no tenemos ninguna competencia para que se lleven a cabo. Por lo tanto, si ustedes quieren que sigamos perdiendo el tempo lo podemos perder, yo animo al señor Subirana a que presente mociones que tengan que ver con la ciudad, que tengan que ver con barrios concretos y que trabajemos todos juntos para solucionar los problemas.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Convergència i Unió (sr. Subirana), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). Abstencions 10, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb). 2. Moció que presenta el Grup Municipal del Partit Popular per erradicar el Mercat de la Misèria i el top manta a Badalona. L’espai públic és un dels valors més preuats de la nostra societat i el seu ús és, alhora, un dels màxims exponents de la societat democràtica. Poder gaudir del mateix d’una forma lliure i civilitzada és un dret bàsic de la nostra societat, i són les administracions, especialment les locals, les que tenen el deure de vetllar perquè l’espai públic sigui un espai de convivència i pau, on no hi hagi conflicte i on tots respectem les normes que garanteixen l’ordre necessari establert. Tant és així, que els primers en respectar aquest pacte social som els ciutadans, però quan això no es compleix, entra en joc el paper de l’Administració la qual ha d’actuar amb tota la contundència de la llei per tal de garantir els drets i obligacions que ens permeten assolir la convivència social. Veiem amb preocupació com l’activitat de la venda ambulant il·legal a l’espai públic de molts municipis, sobretot turístics, de la província, augmenta dia rere dia davant la passivitat de les administracions. Si bé aquest fenomen no és nou i ha estat present als nostres municipis des de fa anys, la manca de voluntat explícita i el bonisme ingenu d’algunes administracions per solucionar el

Secretaria General


problema, ha provocat un efecte crida que ha generat àmplies concentracions de venedors il·legals, ocupant, irrompent i dificultant el pas dels vianants en l’espai públic; creant així una imatge d’inseguretat i degradació dels nostres municipis. En el cas de Badalona, hem pogut veure com en els últims mesos ha tornat a aparèixer el fenomen del “mercat de la misèria” al barri de Sant Roc. A l’any 2011, el govern del Partit Popular va iniciar un seguit d’actuacions coordinades entres els cossos policials de Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i els serveis municipals de l’Ajuntament, que el van fer desaparèixer en només 15 dies. En aquest sentit, l’Ajuntament de Badalona, com a administració que ha de vetllar pel comerç legal de la nostra ciutat ha d’actuar de forma immediata per garantir l’ordenació de l’espai públic, ja que els diferents col·lectius de comerciants, veïns i en definitiva, veïns de Badalona es veuen absolutament desemparats davant d’aquesta situació a la qual no se li posa ninguna solució des de fa mesos. L’Ajuntament de Badalona té la obligació d’actuar i demanar a la resta d’administracions per resoldre una situació perjudicial pels comerciants i veïns de la zona. Però sobretot, el govern municipal no pot permetre que amb l’aparició del “mercat de la misèria” es segueixi degradant la imatge dels barris de Sant Roc i Artigues de la nostra ciutat. És hora d’exigir a les administracions, cadascú en l’àmbit de les seves competències, que actuïn de forma immediata contra la venda il·legal que es produeix de forma massiva i reiterada a Badalona i a diversos municipis del nostre entorn, com es el cas de Barcelona. ACORDS 1. Mostrar el nostre desacord amb aquelles activitats de comerç il·legal a la via pública dels nostres municipis i exigir a les autoritats competents que actuïn amb la màxima fermesa per perseguir aquestes conductes. 2. Exigir que es persegueixi amb la mateixa contundència a les organitzacions que importen, produeixen i distribueixen els béns que després són distribuïts de forma il·legal a la via pública. 3. Informar del resultat d’aquesta moció a l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Adrià, l’Associació de Comerciants de Badalona, l’Associació de Marxants de Badalona i la Federació d’Associació de Veïns de Badalona. SENYOR JURADO: Primer fer una petita rectificació in voce, senyor secretari, en el punt tercer, afegint també que se li comuniqui a l’Associació de Marxants de Badalona, que no està inclosa per un error, no només als comerciants, sinó als marxants de Badalona. I si em permet, com a proposant de la moció passaré a defensar el perquè la presentem. L’espai públic és un dels valors més preuats d’una societat. Poder gaudir d’una forma lliure i civilitzada és un dret bàsic de tots els badalonins. I són les administracions, espacialment les locals, en aquest cas l’Ajuntament, les que tenim el deure de vetllar perquè l’espai públic sigui un espai de convivència i de pau i no hi hagi conflicte. On tots respectin les normes i que garanteixin l’ordre establert. Respectar aquest pacte social, ciutadà és un obligació que l’Ajuntament ha d’exercitar. Per això, quan no es compleix, entre en joc el paper de l’Ajuntament que ha d’actuar amb tota contundència per garantir els drets i obligacions que ens permetin assumir aquesta convivència social. Veiem amb preocupació com l’activitat de la venda ambulant il·legal en els espais públics de Badalona està imposant-se de nou quan ja estava eradicada. Aquest fenomen no és nou, ha estat present en el nostre municipi durant molt de temps. La falta de voluntat i el bonisme ingenu d’algunes administracions per solucionar aquest problema, ha provocat un efecte crida que ha generat àmplies concentracions de venedors il·legals ocupant, trencant i dificultant els pas de vianants i creant així una imatge d’inseguretat i degradació del nostre municipi i de la nostra ciutat. La venda il·legal perjudica a PIMES, autònoms, comerciants i als marxants dels mercats de Badalona. Genera greus problemes de convivència en l’espai públic, dóna sensació d’impunitat. Trasllada una imatge bastant lamentable provocant un estat de falta de salubritat molt important, ja que no poden vostè obviar que molts dels productes que es

Secretaria General


venen són producte de la recollida de contenidors i d’escombraries. I són productes, no de baixa qualitat, sinó que provoquen o poden provocar problemes d’insalubritat o malalties. Per tant, falten menys paraules, menys bonisme i més actuacions per part d’aquest Ajuntament i d’aquest equip de Govern. S’ha d’apostar per una acció coordinada de Mossos d’Esquadra en matèria de seguretat, de Policia Nacional en matèria d’immigració, de Guàrdia Urbana en matèria de via pública i de serveis d’odre i neteja de l’Ajuntament. No és simplement una proposta, sinó una avaluació de com es va eradicar aquest tipus de mercat a l’any 2011, un mes després que entrés a governar l’anterior equip de Govern del Partit Popular, i que vam trigar quinze dies en el eliminar a les més de quatre-centes persones que cada dia o cada dimarts es posaven a vendre productes d’aquesta baixa qualitat i d’aquesta baixa salubritat. I que quan va tornar a repuntar en el 2012 i d’una manera periòdica, ho anàvem eliminant, i en els mitjans apareix. I ho tornàvem a fer cada vegada, responent amb actuacions contundents en defensa de la convivència i de les normes municipals. Per tant, aquest és el motiu, ja que s’està potenciant i està apareixent de nou aquest fenomen d’una manera molt seriosa en els mercats municipals, tant de Badalona, com fins i tot de Sant Adrià, que també participava en totes aquestes operatives, cadascú en l’àmbit de la seva competència, el que ens porta a presentar aquesta moció i demanar que aquest Govern assumeixi la seva responsabilitat i posi de nou en marxa els mitjans per eliminar aquesta venda il·legal, que perjudica, com hem dit, a persones, no només als marxants, que paguen els seus impostos, sinó també a persones que comprant aquest gènere puguin adquirir algun tipus de malaltia. SENYOR LÓPEZ: Creo que ahora con el cambio que se ha hecho, que si no he entendido mal, se quita el punto cuatro, el voto de ciudadanos será a favor. SENYORA ROTGER: Ara aquí podríem parlar de com potenciar els encants de la ciutat. Podríem parlar de convivència a l’espai públic. Podríem parlar dins i tot de, si cosa que es diu mercat de la misèria, que no és res més que gent que ven coses trobades al contenidor, ha de tenir una resposta només policial, com defensa el Partit Popular. Però no entrarem a cap d’aquests debats ara perquè aquesta moció parteix d’una mentida conscient i malintencionada. Diu que a Sant Roc i a Artigues hi ha mercat de la misèria, ho hem comprovat personalment diversos cops els últims mesos, tinc informes de la Guàrdia Urbana de Badalona aquí mateix, que diuen que no hi ha mercat de la misèria actualment a Badalona. Fins i tot vaig anar a parlar d’aquest tema amb la tinent d’alcalde de Sant Adrià, el cap de la Guàrdia Urbana de Sant Adrià, el dimarts passat vam anar als encants, avui hi hem tornat, no existeix cap mercat de la misèria, tampoc hi ha top manta. El grup Popular vol tornar a fer por a la gent, que és el que fan, ocupació de l’espai públic, delicte, perjudici als comerciants... Fins i tot a la primera versió de la moció embolicava el tema amb l’expulsió dels immigrants. Amb això no ens hi trobaran al Govern, no ens interessa l’alarma interessada i irresponsable. Per això, hi votarem en contra. SENYOR MAÑAS: Només manifestar el nostre vot en contra i posar un exemple. Aquesta moció utilitza a quatre paràgrafs primers de la seva part expositiva copiats textualment d’un manifest dels Amics de les Rambles de Barcelona, per acabar parlant del mercat de la misèria de Sant Roc i de l’expulsió dels immigrants il·legals. Jo crec que només aquest exemple d’agafar quatre paràgraf d’un manifest de l’Associació dels Amics de les Rambles de Barcelona, posar-los en una moció al Ple de l’Ajuntament de Badalona textuals, per acabar proposant uns acords que fan referència a competències del Govern Central, com pot ser la política d’estrangeria, com hem vist anteriorment, o com pot ser el control de les màfies que entren, suposo que per alguna duana de l’Estat Espanyol i amb complicitats d’autoritats de molt alt nivell, milers de tones de mercaderia que també és competència de l’agència tributària de l’Estat Espanyol. Manifestar el nostre vot contrari i felicitar a l’Associació d’Amics de les Rambles de Barcelona que han transcendit les seves fronteres i han servit d’inspiració al Partit Popular de Badalona. SENYOR GUIJARRO: Quedi clar que a banda del punt quatre, s’ha suprimit el punt dos, parlo de la proposta inicial de la moció, i s’ha tret la terminologia non grata a l’hora de parlar

Secretaria General


d’activitats. Ho dic en el sentit que nosaltres no estàvem gens d’acord amb el redactat inicial i hem fet tota aquesta sèrie d’esmenes que ens han acceptat des del grup Popular. Val a dir que per valorar la moció em centraré amb els acords, perquè clar, l’explicació del senyor Jurado no sé, en fi, crec que ha anat massa lluny del que és merament una moció que vol posar l’accent sobre que no es practiqui comerç il·legal en aquest sentit i donar suport als i les nostres comerciants. En aquest sentit, nosaltres votarem a favor a la darrera versió de la moció presentada. SENYOR JURADO: Per contestar a la representant d’Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, vostè no ha anat al Mercat de Sant Roc, vostè no hi ha estat aquest matí com hi he estat jo. Ja li enviaré les fotots i després em diu vostè si el que li han dit és veritat o és mentida. Aquets matí hi havia gran quantitat de venedors il·legals i venent productes recollits de les escombraries. Li enviaré les fotografies. I una altra vegada quan contesti dient m’han dit, vagi-hi, i si no gosa a anar-hi sola m’ho diu i l’acompanyaré i li ho ensenyaré, per si no ho ha vist vostè o ha passat per una altres lloc. SENYORA TALEB: Només comentar que com a regidora del districte sis, no només hi hem anat una vegada, o dos, o tres, sinó que fa temps que estem fent el control i no existeix el mercat de la misèria. I també li dic una cosa, aquest matí no només la regidora Agnès, no ha estat sola, hi ha anat un grup de gent i tenim fotografies també, amb el que potser està parlant d’una altra zona. SENYOR JURADO: Hem anant a mercats diferents vostè i jo, però jo li asseguro que he anat a Sant Roc, jo no sé si coneix Sant Roc. SENYORA ALCALDESSA: Miri senyor Jurado, crec que hi ha uns mínims de respecte. SENYORA TALEB: Miri senyor Jurado, jo crec que hauria de començar a tenir respecte per les persones. Si explico el tracte que vostè em va dedicar fa temps i el que va passar ahir, però no entraré en això. Li asseguro que hem estat en el mercat que tu dius que és el mercat de la misèria, i no existeix aquest mercat, existeix en el teu pensament i en la teva ment i potser en el pensament del Partit Popular. Però és que no existeix, i tenim fotos, i hi hem estat aquest matí, hi ha estat la regidora Agnès. Per tant, si voleu veure les fotos les podem passar. I tenim informes també de la Guàrdia Urbana, la Guàrdia Urbana també menteix? També menteix? A part, s’han retirat els dos punts, però no sé si jo entenc bé l’idioma, però l’han defensat d’una manera basant-se en aquests dos punts. No vull seguir. SENYORA ALCALDESSA: En tot cas, per tancar aquest debat, sí que demanaria que les mocions s’ajustessin al que demanen en el seu títol o en el seu objectiu i que no barregéssim coses, perquè quan es parla del mercat de la misèria es parla d’una cosa molt concreta, ubicada a una zona molt concreta i sabem que això no existeix, està comprovat i tinc a la seva disposició tots els informes policials que parlen de les revisions que s’han fet respecte a això. Tenim també, tots els informes sobre la feina, la tasca ingent que fa la policia local en el seguiment dels establiments per tots els temes de falsificacions i dels temes del comerç il·legal. Aquesta no és una realitat que estigui creixent a la ciutat. I en tot cas, penso que s’ha de tenir una mica de responsabilitat a l’hora d’escriure les mocions i no posar-hi falsedats. I hi ha una falsedat important que no puc deixar de dir en el moment de tancar aquest punt, que és el de dir que en quinze dies es va eradicar, senzillament perquè li puc ensenyar aquí totes les mostres dels anys posteriors als que vostès diuen, en què hi ha publicacions, articles i notícies en les que es denuncia el tema del pont de l’autopista, focus de vandalisme entre Badalona i Sant Adrià, abril de 2014 etc. Per tant, no fem demagògia d’aquest punt, crec que tenim suficient maduresa política per saber de què estem parlant, no farem un concurs de fotografies, però sí que crec que hi ha d’haver un respecte per la feina que està fent la Guàrdia Urbana, els coordinadors i regidors de districte, la feina conjunta que es fa amb Sant Adrià, Santa Coloma i Badalona, amb Mossos d’Esquadra amb patrullades conjuntes. Tot això està documentat, per tant, malgrat l’equilibri i la composició del Consistori farà que s’aprovi aquesta moció, vull deixar

Secretaria General


constància que el que justifica el text ‘aquesta moció no s’està produint. Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). En contra 10, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Duran i Taleb). 3. Moció que presenta el Grup Municipal Socialista per incentivar l'assoliment d'un salari mínim de referència de 1000 € pels treballadors i treballadores contractats per l'Ajuntament. Atès que la crisis dels darrers anys ha impactat negativament en la vida de moltes persones a Catalunya, Espanya i Europa. Atès que la reforma laboral aprovada pel Partit Popular, amb el suport de Convergència i Unió, ha incrementat la taxa d'atur alhora que ha augmentat la precarietat laboral de molts treballadors i treballadores a l'Estat espanyol, els quals han vist reduir els seus salaris fins el 30-40%. Atès que al nostre municipi, amb un índex d’atur del 12,80% (16.328 persones aturades), ha disminuït el poder adquisitiu dels ciutadans i ciutadanes, alhora que s’han vist incrementades les situacions de vulnerabilitat i/o inequitat social. Atès que diferents experts i expertes del món acadèmic i sindical asseguren que el salari de referència s’hauria de situar entorn el 60% del sou mig (24.254 €), el que significaria una retribució anual de com a mínim 15.000 € (amb un salari mensual de 1.071,4 € i 14 pagues). Ateses algunes iniciatives importants en aquest mateix sentit com la posada en marxa per la Plataforma ciutadana ANEM A MIL que té com a objectiu aconseguir un salari digne i que estableix un salari mínim referencial de 1.000 euros, que comportarà un increment dels ingressos públics en concepte de rendes del treball i de cotitzacions al sistema de seguretat social que han de servir per a incentivar l’ocupació i el seu manteniment via bonificacions a la contractació per a microempreses i PIME’s. Cal treballar en la generació d’incentius per la formació i en la millora de la productivitat dels treballadors i treballadores. Amb un salari mínim referencial més alt augmentarà la capacitat de consum i l’activitat econòmica. Així, s’assolirà una distribució de la renda més justa i una societat més cohesionada. A més, aquest salari impulsarà un canvi de model laboral i productiu sobre la base de salaris dignes per a tothom. Un impuls que iniciem ja des de l’acció dels governs municipals. Atès que des del Grup Municipal Socialista creiem fermament que un salari de referència facilitaria, a més d’assegurar les necessitats bàsiques, una major estabilitat a les plantilles i als mercats locals, alhora que milloraria l’eficiència, la productivitat i la qualitat, incrementaria el consum i faria del nostre municipi més competitiu, inclusiu i cohesionat. Per tot això sol·licitem al ple l’adopció dels següents: ACORDS 1. Avançar cap a l’objectiu d’assegurar que els salaris del personal al servei de l’Ajuntament no siguin inferiors als 1.000 euros bruts mensuals en 14 pagues durant aquest mandat. 2. L’Ajuntament informarà de les mesures adoptades per fer possibles aquests objectius i treballarà amb les empreses del municipi i les empreses que presentin a licitacions públiques per tal de millorar les condicions salarials dels treballadors i treballadores amb sous més baixos per rendir al mínim de 1.000 euros. En aquest sentit, estudiar i si s’escau adoptar les mesures normatives que incentivin les empreses subcontractades o receptores

Secretaria General


de recursos municipals a adoptar el salari de referència de 1.000 euros entre el seu personal contractat, sempre que sigui compatible amb altres mesures socials. 3. Participar activament en la creació d'un espai territorial de diàleg i debat amb els sindicats, les patronals, la resta d'administracions i forces polítiques entorn el Salari Mínim de Referència. 4. Instar la Generalitat de Catalunya que promogui i apliqui un acord sobre el salari de referència i aprovar els pressupostos adequats per fer-hi front als contractes públics i als delegats en altres administracions locals i comarcals. 5. Instar a les diferents administracions supramunicipals a què promoguin l'ús de clàusules socials en general, i l'aplicació del salari de referència en particular, a la contractació pública. 6. Traslladar aquests acords al Parlament de Catalunya, a la Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, al Conseller d'Empresa i Coneixement, i al Conseller d'Economia i Hisenda, al Consell Comarcal del Barcelonès, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis, a l’Associació Anem A Mil, a les Seccions Sindicals de Badalona i a la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVB). Esmena que presenta el Grup Municipal Socialista a la totalitat de la moció per incentivar l'assoliment d'un salari mínim de referència de 1000 € pels treballadors i treballadores contractats per l'Ajuntament. Atès que la crisis dels darrers anys ha impactat negativament en la vida de moltes persones a Catalunya, Espanya i Europa. Atès que la reforma laboral aprovada pel Partit Popular, amb el suport de Convergència i Unió, ha incrementat la taxa d'atur alhora que ha augmentat la precarietat laboral de molts treballadors i treballadores a l'Estat espanyol, els quals han vist reduir els seus salaris fins el 30-40%. Atès que al nostre municipi, amb un índex d’atur del 12,80% (16.328 persones aturades), ha disminuït el poder adquisitiu dels ciutadans i ciutadanes, alhora que s’han vist incrementades les situacions de vulnerabilitat i/o inequitat social. Atès que diferents experts i expertes del món acadèmic i sindical asseguren que el salari de referència s’hauria de situar entorn el 60% del sou mig (24.254 €), el que significaria una retribució anual de com a mínim 15.000 € (amb un salari mensual de 1.071,4 € i 14 pagues). Ateses algunes iniciatives importants en aquest mateix sentit com la posada en marxa per la Plataforma ciutadana ANEM A MIL que té com a objectiu aconseguir un salari digne i que estableix un salari mínim referencial de 1.000 euros, que comportarà un increment dels ingressos públics en concepte de rendes del treball i de cotitzacions al sistema de seguretat social que han de servir per a incentivar l’ocupació i el seu manteniment via bonificacions a la contractació per a microempreses i PIME’s. Cal treballar en la generació d’incentius per la formació i en la millora de la productivitat dels treballadors i treballadores. Amb un salari mínim referencial més alt augmentarà la capacitat de consum i l’activitat econòmica. Així, s’assolirà una distribució de la renda més justa i una societat més cohesionada. A més, aquest salari impulsarà un canvi de model laboral i productiu sobre la base de salaris dignes per a tothom. Un impuls que iniciem ja des de l’acció dels governs municipals. Atès que des del Grup Municipal Socialista creiem fermament que un salari de referència facilitaria, a més d’assegurar les necessitats bàsiques, una major estabilitat a les plantilles i als mercats locals, alhora que milloraria l’eficiència, la productivitat i la qualitat, incrementaria el consum i faria del nostre municipi més competitiu, inclusiu i cohesionat. Per tot això sol·licitem al ple l’adopció dels següents: ACORDS 1. Avançar, durant aquest mandat, cap a l’objectiu d’assegurar que els salaris del personal al servei de l’Ajuntament no siguin inferiors als 1.000 euros bruts mensuals en 14 pagues.

Secretaria General


2. L’Ajuntament informarà de les mesures adoptades per fer possibles aquests objectius i treballarà amb les empreses del municipi i les empreses que presentin a licitacions públiques per tal de millorar les condicions salarials dels treballadors i treballadores amb sous més baixos per rendir al mínim de 1.000 euros. En aquest sentit, estudiar i si s’escau adoptar les mesures normatives que incentivin les empreses subcontractades o receptores de recursos municipals a adoptar el salari de referència de 1.000 euros entre el seu personal contractat, sempre que sigui compatible amb altres mesures socials. 3. Participar activament en la creació d'un espai territorial de diàleg i debat amb els sindicats, les patronals, la resta d'administracions i forces polítiques entorn el Salari Mínim de Referència. 4. Instar la Generalitat de Catalunya que promogui i apliqui un acord sobre el salari de referència i aprovar els pressupostos adequats per fer-hi front als contractes públics i als delegats en altres administracions locals i comarcals. 5. Instar a les diferents administracions supramunicipals a què promoguin l'ús de clàusules socials en general, i l'aplicació del salari de referència en particular, a la contractació pública. 6. Instar al govern de l’estat a la derogació immediata i urgent de la llei 27/2013 de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local amb l’objectiu de reforçar l’autonomia local, garantir un sistema de finances estable i proporcional a unes competències ben definides dels ens locals perquè es puguin millorar les condicions de les treballadores i treballadors públics. 7. Traslladar aquests acords al Parlament de Catalunya, a la Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, al Conseller d'Empresa i Coneixement, i al Conseller d'Economia i Hisenda, al Consell Comarcal del Barcelonès, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis, a l’Associació Anem A Mil, a les Seccions Sindicals de Badalona i a la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVB) SENYO PASTOR: Bé, tal com ha llegit el secretari, nosaltres presentem aquesta moció per incentivar l’assoliment d’un salari mínim de referència de mil euros, i ho presentem davant d’una crisi econòmica devastadora durant dels darrers anys, sumada a unes polítiques del Partit Popular en connivència també amb Convergència i Unió, que creiem que han portat l’augment de situacions de vulnerabilitat de moltes famílies, i un creixement de desigualtats. Com a exemple estaria la reforma laboral, una reforma laboral aprovada pel Partit Popular i per Convergència i Unió, que el que ha fet és abaratir l’acomiadament i no la contractació. És a dir, el que ha fet és augmentar l’atur i no ha augmentat en aquest cas, la contractació, que seria també un augment de les cotitzacions de la Seguretat Social, que falta ens fa, perquè en quatre anys hem passat de setanta mil milions d’euros a vint-i-cinc mil milions, al que seria la caixa única de la Seguretat Social. Per tant, el que nosaltres presentem és una moció per garantir aquest salari mínim de referència, que ha de servir també i ser part del motor del model productiu de creixement que cal en aquest país, i per tant també, que beneficiï a un augment de consum i el creixement econòmic que dèiem. A banda d’assegurar, evidentment, les necessitats bàsiques dels ciutadans i ciutadanes. SENYOR LÓPEZ: El tema del salario mínimo es un tema importante. El salario mínimo desempeña un papel esencial en la desigualdad de las rentas de trabajo, y si un existencia permite que ningún empleador pueda explotar su ventaja competitiva más allá de cierto límite. Por lo tanto, todos los países desarrollados o bien tienen un salario mínimo explícito, expresado en euros/hora, mes o año, o bien existe un salario mínimo negociado según el sector de actividad. Pero tenemos que tener en cuenta que países como Suecia o Alemania hasta 2015 no tenían un salario mínimo central establecido, sino que se establecía después de la negociación colectiva en cada sector de actividad. Por este motivo está bastante consensuado entre los economistas especializados en el análisis de la desigualdad por los ingresos del trabajo, que debiendo existir un salario mínimo para impedir los excesos, este salario no puede estar demasiado por encima del salario mínimo real del mercado del trabajo, pues entonces da lugar al desplazamiento fuera del mercado, de determinados

Secretaria General


colectivos con dificultad para acceder al trabajo. Fíjense ustedes que por ejemplo Alemania, que aprueba en 2015 por primera vez un salario mínimo central de 1473 euros mes, estableces que ese salario no afecta a jóvenes y a parados de larga duración. En economías con una tasa de desempleo altas, como es la nuestra, alrededor del 20 %, los efectos negativos sobre el empleo afectan sobretodo a pequeñas y medianas empresas. Es por todo esto, que Ciudadanos ha propuesto el complemento salarial garantizado anual. Que como ustedes seguramente saben, consiste en complementar el salario real a través de una renta obtenida por la declaración del IRPF, y cuyos objetivos son, primero, un ingreso mínimo mensual garantizado de mil euros, pero no aumentar el desempleo, sobretodo los colectivos más vulnerables, no perjudicar a la pequeña y mediana empresa y además, luchar contra la economía sumergida. En resumen, creo que es importante hacer la siguiente reflexión: ¿Cómo es posible que perteneciendo a un mercado común para las empresas, los capitales y las personas, y siendo el salario mensual en 2015 de Francia de 1457 euros, en España es de 756 euros, y en cambio la tasa de desempleo en Francia es del 10 % y en España del 20 %? Si respondemos a estas preguntas podremos encontrar la solución de cómo mejorar el salario mínimo real. Y la solución es mejorar la agilidad y la transparencia de la administración pública, la estabilidad institucional y política, la eficacia de los servicios, la formación de los jóvenes, la calificación profesional de los trabajadores y la rapidez y objetividad de la justicia. En resumen, apostar por la educación y la tecnología, en un entorno estable económico y político que de seguridad jurídica. SENYOR SUBIRANA: Nosaltres votarem a favor, malgrat la insistència del senyor Álex Pastor a què aquesta reforma la vam aprovar el Partit Popular i Convergència i Unió. Com tota reforma i com tots els processos un fa esmenes, n’hi algunes que s’aproven i altres que no s’aproven, i per tant, nosaltres vam valorar que el que presentàvem a nivell d’esmenes, ho dic perquè ho tingui clar el senyor Pastor, que quan tu aproves una llei has d’aprovar-la tota perquè no pots aprovar-la individualment, sobretot allò que tu pactes amb el partit que en aquell moment governa, igual que quan governava el seu partit, el Partit Socialista Obrero Espanyol. Per tant, nosaltres estem a favor d’aquesta moció, evidentment esperem que algun dia això s’aconsegueixi i que els treballadors municipals puguin tenir aquest salari, crec que és just, però deixar-li constància, que si nosaltres ho vam aprovar, que sí que és veritat, era perquè hi havia unes contrapartides per Catalunya, per als autònoms i per la millora dels treballadors. SENYOR TÉLLEZ: Agrair al Partit dels Socialistes que ens hagin acceptat algunes modificacions perquè nosaltres ara puguem votar a favor d’aquesta moció. I només certificar que des del primer dia aquesta ha estat una voluntat d’aquest Govern, que ens alegrem que per primera vegada aquest Ple de Badalona, després dels diferents governs municipals que ha tingut, pugui parlar d’aquest tema per primera vegada. Lamentem que no s’hagi portat aquest tema abans que s’aprovessin les lleis que s’han citat aquí com la LRSAL, que fan que sigui molt més difícil tirar endavant tot això, però tot i així ho intentarem. Des del primer dia hem estat parlant això amb els sindicats, no només els sindicats de l’Ajuntament, sinó també les delegacions territorials de Comissions Obreres i UGT, que també ho saben vostès que estan fent molta campanya per aquest tema i que ens han portat les seves demandes i que estan en diàleg per poder concertar algun acord per poder arribar a aquests compromisos. SENYOR FERNÁNDEZ: Entenc que la moció que estem sotmetent a debat és una moció modificada de la inicial que es va presentar a la Junta de Portaveus. Entenc que és així. Nosaltres, la veritat, és que teníem la intenció, i així li hem traslladat al Partit dels Socialistes després de la Junta de Portaveus d’avui, que la inicial era absolutament assumible i que estàvem totalment predisposats a votar a favor. Però aquestes modificacions que s’han fet a petició del grup de Guanyem Badalona en Comú, la veritat és que ens impedeixen absolutament poder donar suport a una moció que parla de coses que jo crec que és una forma d’aprofitar, com es diu, que el Pisuerga passa per Valladolid. Aprofitar una moció que parla de millorar les condicions laborals dels treballadors municipals, aprofitar per fer demagògia i criticar al Partit Popular i el Govern del Partit

Secretaria General


Popular. Per tant, nosaltres votarem en contra d’aquesta moció, però ja anunciem que al Ple de setembre en presentarem una en aquesta línia, en la línia similar a aquesta presentada del Partit dels Socialistes, i on parlarem també de coses que passen amb les condicions laborals de treballadors d’aquest Ajuntament.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 14, dels grups municipals de Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb). Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López). En contra 10, el grup municipal de Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). En aquest moment surt del Saló de Sessions la regidora Teresa González Moreno. 5. Moció que presenta el Grup Municipal d'ICV-EUiA de suport a la Declaració d'entitats memorialistes sobre el 80è aniversari del cop d'Estat del 18 de juliol de 1936. L’Ajuntament de Badalona dona suport aquesta Declaració d’Entitats Memorialistes sobre el 80è aniversari del cop d’Estat del 18 de juliol de 1936 i expressa el més profund rebuig pel fets esdevinguts i que a la ciutat de Badalona, com diu el text d’aquesta declaració, també moltes i molts badalonins van patir. El passat 18 de juliol es van complir 80 anys del cop d’Estat amb el qual un sector de l'exèrcit espanyol es va revoltar contra el govern democràtic de la República per prendre violentament el poder, provocant una sagnant guerra (1936-1939) amb fortes connotacions internacionals, utilitzant durant aquests tres anys una violència sense límits, amb l'ajut decisiu de l'Alemanya nazi i de la Itàlia feixista. La repressió posterior a la guerra va significar l'execució de desenes de milers de ciutadans i ciutadanes i la conversió del país en una immensa presó. Mig milió de persones van haver d'exiliar-se en mig de grans patiments, milers d'elles acabant als camps d'extermini nazis i el país va quedar destrossat, en la misèria sota una dictadura que va durar quasi quaranta anys. Catalunya va patir una doble repressió, doncs a més de la que va patir tot Espanya va haver de patir la repressió de la seva identitat nacional, no només per la liquidació de l'Estatut i les seves institucions polítiques sinó també per l'intent d'anul·lar-la culturalment. Els desastres que va causar la violència feixista, tant en la guerra com en la postguerra, segueixen presents moltes dècades després. Les vulneracions dels drets humans causades per la violència franquista no s'han resolt encara, com ho demostren les més de cent mil persones que encara romanen en fosses comunes. També cal ressaltar que la majoria dels llibres de text escolars contribueixen encara a produir i reproduir ignorància sobre aquest dur passat: si no hi ha públicament les víctimes, no hi ha públicament els botxins. Sobre la memòria de tots els horrors que va causar el franquisme, la societat democràtica ha de construir una cultura dels drets humans que ens vacuni contra qualsevol intent d'utilitzar la violència per a la conquesta del poder o per imposar una ideologia o una manera de vida Els valors democràtics són incompatibles amb qualsevol sentiment de tolerància cap a una dictadura. No es pot ser demòcrata a l'Estat espanyol si no s'és antifranquista. Part de la debilitat de la nostra democràcia està directament relacionada amb la manca de reparació de les víctimes del franquisme, la manca de formació sobre aquest passat de la ciutadania educada després de la mort del dictador, i l'absència en les institucions públiques d'actes

Secretaria General


simbòlics que rebutgin sense fissures aquells anys de persecució del diferent i de manca de llibertats. Els ajuntaments democràtics han estat des del principi de la Transició un dels elements fonamentals per projectar els valors democràtics en la cultura política del nostre país. La seva proximitat a la ciutadania és una eina de treball que ha de seguir produint i reproduint cultura democràtica. Aquesta és la raó per la qual creiem que el proper 18 de juliol poden tenir un paper important en el rebuig al cop d'Estat de 1936, a la dictadura franquista i a qualsevol forma de l'exercici de la política que tracti d'imposar per la força idees i creences, de vèncer i no de convèncer. Per aquesta raó ens dirigim a les alcaldies i municipis per sol·licitar que en aquest dia duguin a terme actuacions que incideixin en aquest rebuig i en l'afirmació de la democràcia:

La col·locació a la façana dels ajuntaments o altres dependències municipals d'una pancarta o un altre element visual en què pugui llegir-se: "18 juliol mai més".

La Presentació de declaracions institucionals en els plens propers a aquest dia, en què es mostri l'unànime rebuig a la dictadura franquista i a tot el que va significar el 18 de juliol.

· Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme · Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona · Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya · Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat · Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya · Amical de Catalunya d'Antics Guerrillers Espanyols a França · Amical de Mauthausen i altres camps · Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Antifranquista de

Terrassa · Associació Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT · Fundació Cipriano García – Arxiu Històric de CCOO de Catalunya · Comissió per la Dignitat · Unió General de Treballadors de Catalunya · Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica – Exili republicà

Es per aquest motiu, que el grup municipal d’ICV-EUiA proposa al Ple l’adopció dels següents acords: ÚNIC: Donar suport al text d’aquestes entitats memorialistes d’arreu de Catalunya. SENYOR FERNÁDEZ: Una d’ordre primer, és que el Partit Popular ha presentat unes esmenes a aquesta moció i jo crec que és adient considerar-les i veure si es voten a favor o en contra. Les he lliurat als portaveus al començar a aquest Ple. Esmenes que presenta el grup municipal del Partit Popular a la moció “de suport a la declaració d’entitats memorialistes sobre el 80è aniversari del cop d’estat del 18 de juliol de 1936”. On diu: “Límits, amb l’ajut decisiu de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista.” Ha de dir: “Aquesta revolta militar va donar lloc a Catalunya i a la resta del territori nacional a actes violents contra persones per raons polítiques i religioses que són condemnables.” On diu: "a la dictadura franquista i a qualsevol forma de l’exercici de la política que tracti d’imposar per la força idees i creences, de vèncer i no de convèncer.” Ha de dir: “Els Ajuntaments tenim l’obligació d’insistir en l’esperit de la Transició de fer cicatritzar les

Secretaria General


ferides obertes ara fa 80 anys i construir de forma conjunta entre totes les forces polítiques una democràcia amb totes les garanties.” SENYORA GALLARDO: Jo com a portaveu del grup ja li he comunicat que no podem acceptar-la, però públicament li dic que no podem acceptar-la. SENYOR MAÑAS: Per tant, entenc que votem el text original de la moció. Jo seré molt breu i dir simplement que aquesta moció l’únic que fa és reproduir literalment el text que ens presenten totes les entitats memorialistes de Catalunya. Aquest text demanava per commemorar els 80 anys del 18 de juliol de 1936, que es col·loqués a la façana dels ajuntament de Catalunya alguna pancarta, algun element que digués 18 de juliol mai més, així ho va fer aquest Ajuntament durant aquell dia. I també demanava que es presentés aquesta declaració institucional, que per manca de consens va en forma de moció, als plens municipals. Només recordar una dada perquè la moció és prou explícita, de què parlem quan parlem del 18 de juliol del 1936, però a mi si que m’agradaria recordar una dada que crec que és molt colpidora i molt gràfica del que va passar durant tres anys i durant la postguerra en aquest país, a l’informe que es va fer fa alguns anys per part de la justícia, d’un estament de la justícia de l’Estat Espanyol per determinar una cosa que no s’havia determinat mai, que era el nombre de desapareguts durant la Guerra Civil i la postguerra, parla de més de cent mil persones, contrastades, que van desaparèixer entre el 36 i el 39, i sobretot durant la postguerra. De més de cent mil persones que no han estat identificats encara els seus llocs d’enterrament. Simplement per comparar, quan parlem dels trenta mil desapareguts de la dictadura argentina se’ns posen els pèls de punta, a la dictadura argentina, els últims integrants de la junta militar han complert penes de presó i alguns moren a la presó o en arrest domiciliari. De la dictadura franquista, dissortadament en aquest país, ningú va entrar mai a la presó dels culpables d’aquests més de cent mil desapareguts. Gràcies. SENYOR LÓPEZ: Yo votaré a favor porque estoy en contra y Ciudadanos también, de cualquier dictadura i de cualquier golpe de estado en cualquier momento y a favor de la democracia. Pero yo quiero resaltar que hemos tenido una transición de alguna manera ejemplar, que sirvió, que ha servido para pasar página y para hacer que algo como una guerra civil y una dictadura no vuelva a pasar. Que esa transición ha sido ejemplar y tenemos momentos que recordar, y que me parece que es un error ir recordando lo malo que nos ha pasado en lugar de lo bueno. Y creo que hay grupos políticos que últimamente insisten en crear bandos, insisten en mirar la historia desde un punto de vista, y es un error. Tenemos que hablar de la transición, de lo que nos une y no seguir insistiendo en la Guerra Civil, en el franquismo etc. Tenemos que insistir en los valores de la democracia, de la transición, de la libertad, de occidente, pero no seguir con estos temas. Yo creo que es una pérdida de tiempo y además no nos lleva a ningún sitio espacialmente interesante. SENYOR SUBIRANA: Nosaltres votarem a favor. SENYORA BOTEY: Nosaltres també votarem a favor aquesta moció, però jo estic totalment en desacord amb el senyor López, ja sap que l’aprecio però moltes vegades arribem a aquest punt. Nosaltres som defensors de la llei de la memòria històrica, i no estic d’acord amb l’afirmació que vostè acaba de donar perquè jo penso que de la història se n’ha de saber, tot allò del que estem orgullosos i tot allò del que ens hauríem d’avergonyir, perquè si nosaltres no tinguéssim la història molt present i tinguéssim la història molt contrastada, les nostres generacions posteriors no tindrien tota la informació, sinó que tindrien una educació esbiaixada. Per tant, penso que amb entitats com les memorialistes, són les que ens ajuden a què la nostra consciència estigui més viva cada dia. SENYOR WALTER: Senyora alcaldessa, regidors, públic pacient. Les esmenes que proposàvem el Partit Popular eren molt simples. Hi ha una part de la moció que deia, amb l’ajut decisiu de l’alemanya nazi i de la Itàlia feixista, nosaltres posàvem aquesta revolta militar va donar lloc a Catalunya y a la resta del territori nacional a actes violents contra persones per raons polítiques i religioses que són condemnables. La segona esmena o la modificació era que la moció deia a la dictadura franquista i a qualsevol forma de l’exercici

Secretaria General


de la política que tracti d’imposar per la força idees i creences de vèncer i no de convèncer, nosaltres proposàvem els ajuntaments tenim l’obligació d’insistir en l’esperit de la transició per fer cicatritzar les ferides obertes ara fa 80 anys i construir de forma conjunta entre totes les forces polítiques una democràcia amb totes les garanties. Sembla ser que aquesta esmena no ha estat acceptada i per tant, nosaltres ens abstindrem, però apreciada alcaldessa, abans que res, deixi’m dir unes breus paraules. Al Partit Popular entenem que això no és més que una reiteració constant efectuada per vostès, d’uns fets que van succeir al 1936 i un de qui els va protagonitzar, va morir al 1975, d’això ja en fa 41 anys. Però vostès, faltats d’arguments de present i futur, només es refereixen a un passat, certament esfereïdor, però obliden constantment que el Partit Popular, cap a qui vostès disparen constantment les seves vel·leïtats feixistes, ja va condemnar el cop d’estat de 1936 a la Comissió Constitucional del 20 de novembre de l’any 2002, i ho va fer amb una moció unànime i quan el Partit Popular tenia majoria absoluta. No recordo que vostès, Iniciativa, hagin condemnat mai el cop d’estat d’esquerres de 1934. vostès arrosseguen el que m’atreveixo a anomenar una autèntica malaltia de revenja contra tot allò o tots aquells que no pensin o pensem com vostès creuen que cal pensar. No vull acabar assumint un paper de culpabilitat quan no ens en sentim responsables d’uns fets que, evidentment no vam cometre i com ja he dit abans, ja vam condemnar públicament. En cap cas, pretenguin que fem veure que desconeixem els fets que van ocórrer durant la barbàrie revolucionària, entre 1936 i 1939, quan l’anarquisme dels meja-capellants, encegats per l’odi a la revolta militar, creia que havia arribat l’hora de venjar-se per sempre de les injustícies de l’església. Deixin vostès urgentment d’obrir les ferides que molts intentem cicatritzar d’una vegada per totes. Treballin pel present i pel futur, excepte, si és com em penso, que vostès no tenen ni present ni futur, i només el recordar el gris passat és el seu combustible per no morir d’inanició. I per cert, del gris passat només en volen veure la part contrària, com si vostès haguessin estat uns humils minyons de muntanya amb l’únic interès de salvar la humanitat dels errors d’allò que bàsicament vostès odien i que es diu capitalisme. Moltes gràcies. SENYORA GALLARDO: Crec que la moció no anava per aquí, i crec que la intervenció del meu company Àlex ha estat molt moderada. És a dir, no hi pot haver oblit quan encara no hi ha reparació, més enllà del reconeixement d’alguna part del que el Partit Popular hagi fet una denúncia explícita al que va passar. Com estem dient encara hi ha foses que hi ha persones humanes y el seus familiars esperant el poder-les recollir, el poder-les enterrar dignament. Reparar i denunciar els fets. No van ser fets, va ser un cop d’estat, va ser un cop militar contra una república, contra un poble que va elegir democràticament a un règim, a un govern popular, a un govern d’unitat. Jo he demanat la paraula perquè en aquella ocasió, precisament el dia després del cop d’estat del 18 de juliol, el 19 de juliol, Pau Casals, curiosament, es celebrarien a Barcelona les primeres Olimpíades Populars, es van celebrar posteriorment quan en Berlín es van proclamar oficialment pel nomenat Comitè Olímpic Internacional. Dirigit, evidentment, per la burgesia internacional i això és així com ho és ara també. Per tant, aquelles Olimpíades Populars alternatives després el que pretenien era precisament agermanar mitjançant l’esport com s’ha fet a través de la cultura i com ho va fer precisament Pau Casals tocant en la inauguració de les olimpíades alternatives la Novena de Beethoven que és l’oda de l’alegria i amb aquest esperit era amb el qual es pretén recordar, el 18, diguem el cop d'estat però amb l’efecte o amb la intencionalitat de no oblidar com diu la companya del PSC la història que tenim, el bo i el dolent, no repetir-la però si no es coneix es tergiversa perquè avui dia encara avui dia, lamentablement, el bàndol que va guanyar es segueix dient bàndol. Nosaltres mai hem estat bàndol nosaltres hem estat, vam ser una part del poble, un poble escollit democràticament, bé com vostès ho saben, perquè jo sé que el senyor Walter és un historiador, diguem, no un historiador però ho sé i sóc conscient que les seves paraules són de cor però veritablement les nostres també. Si en el dia demà, tard o d’hora, més aviat que tard ha d’haver reparació, hi ha d’haver perdó, però precisament per totes aquestes cunetes. I mentre totes aquestes cunetes estiguin allà, i mentre aquestes fosses sense

Secretaria General


noms estiguin allà nosaltres continuarem reclamant que 18 de juliol sigui del 36 del 96 del 2016 del que sigui, mai més. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyora Gallardo, en tot cas la moció queda aprovada. SENYOR FERNÁNDEZ: S’ha de votar abans l’esmena presentada.

Votació de l’esmena L’esmena no s’aprova. Vots a favor 11, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López) i Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). En contra 14, dels grups municipals de vot Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey i Guijarro) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb).

Votació de la moció S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sra. Pastor, Botey i Guijarro) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb). Abstencions 10, del grup municipal de Partit Popular (srs./sres. Garcia, Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). En aquest moment s’absenten del Saló de Sessions els regidors Xavier García Albiol i Daniel Gràcia Álvarez. 8. Moció que presenta el Grup Municipal de Convergència i Unió de suport al President Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs amb motiu de la seva imputació per l'organització del 9N. El 9 de novembre de 2014, i per primera vegada a la història, els catalans i les catalanes vam ser cridats pel govern de la Generalitat a opinar sobre el futur polític del nostre país. Gràcies als més de 40.000 voluntaris i voluntàries, 2.344.828 catalans i catalanes vàrem acudir a les urnes en una procés participatiu protagonitzat pel civisme i la democràcia. La resposta de l’Estat espanyol, a través de la Fiscalia General de l’Estat, va ser querellar-se contra el president de la Generalitat Artur Mas, la vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau. El 29 de setembre de 2015, només dos dies després de les eleccions al Parlament, tots tres van rebre la imputació del TSJC per l’organització del 9N i van ser citats a declarar durant el mes d’octubre (en el cas del president Mas, el dia 15, quan es commemorà el 75è aniversari de l’afusellament del president Companys). Se’ls acusava de quatre delictes: desobediència, obstrucció a la justícia o usurpació de funcions, prevaricació administrativa i malversació; amb unes possibles penes que van des de la inhabilitació fins a la presó. A més, el 19 de maig del 2016, mig any després i responent a criteris polítics i que no pas jurídics, el Tribunal Suprem va imputar l’exconseller de la Presidència Francesc Homs per col·laborar en el desenvolupament del 9N. El 28 de juny del 2016 el jutge Joan Manel Abril va tancar la instrucció i desestimar la petició d'arxivament de la causa contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau. Ara aquest procés queda a l’espera que siguin cridats a declarar a judici. D’aquesta manera es manté l’acusació pels pressumptes delictes de desobediència i prevaricació, a l’espera que s’obri el judici.

Secretaria General


Aquests fets configuren un episodi extremadament greu en termes polítics i democràtics, sense precedents a l’Europa del segle XXI. Es tracta d’un procés penal amb una clara connotació política ja que en cap país democràtic s’ha encausat a ningú per escoltar a la gent i posar les urnes sense vinculació legal. Per tot el que s’exposa, el grup municipal de Convergència i Unió proposem al Ple l’adopció dels següents ACORDS 1. Expressar el nostre suport al president Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau, encausats per haver posat les urnes al procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014, així com també expressar el suport a l’imputat Francesc Homs. 2. Denunciar l’escassa qualitat democràtica d’un Estat que fa un ús partidista de les institucions judicials i emet judicis polítics contra representants electes per impulsar processos democràtics. 3. Refermar el compromís d’aquest Ajuntament amb el dret democràtic del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur. 4. Promoure que els ajuntaments enviïn una carta de protesta demanant al TSJC i al Tribunal Suprem que arxivi les causes obertes contra els quatre imputats pel 9N i manifestant la coresponsabilitat pels fets. Animar també que la ciutadania se sumi a títol individual a aquesta iniciativa. 5. Enviar aquesta moció al president de la Generalitat, al president del Govern Espanyol, als afectats, a la Mesa del Parlament de Catalunya, a les entitats del Pacte local pel Dret a Decidir (si n’hi ha), al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al Tribunal Suprem, a l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i fer-la públic a través dels mitjans públics municipals. SENYOR SUBIRANA: Si molt ràpid malgrat no podem complaure al senyor de Ciutadans perquè no és de Badalona però més enllà de la moció, nosaltres ja ho diem aquí, aquesta moció ve donada, doncs, que el passat més de juny es va tancar la instrucció i desestimar la petició d’arxivament de la causa contra l’expresident de la Generalitat el senyor Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau i donat que es tracta d’un procés penal amb un caire molt polític i poc diem jurídic, nosaltres el que reclamem, doncs, tal com ha explicat amb els acords el secretari, doncs, expressar el suport als tres,doncs, encausats i denunciar la escassa qualitat democràtica, qualitat democràtica d’un estat, doncs, que fa un ús com diu el punt número dos partidista totalment en posar unes urnes i que el poble de Catalunya pugui decidir, doncs, amb llibertat i d’una manera molt pacifica el seu futur. SENYOR LÓPEZ: Las personas o los grupos nacionalistas independentistas cuando hablan del pueblo de Catalunya, evidentemente, solo piensan en una parte del pueblo de Catalunya, y por tanto no en todo el pueblo de Catalunya. Y por lo de democracia en el punto cuatro dice “hacer una carta de protesta al Tribunal Superior de Justicia y al Tribunal Supremo para que archive las causas abiertas”, o sea queremos influir en la justicia para que la justicia decida lo que nosotros queremos que decida. Pero además nos saltamos la ley reiteradamente, presumimos que desobedecemos y nos quedamos tan anchos, se les acusa a estas personas de cuatro delitos que son: desobediencia, desobedecieron,el Tribunal Constitucional les dijo dos veces no podéis poner las urnas porque la consulta es ilegal y las pusieron; obstrucción a la justicia y usurpación de funciones, prevaricación administrativa, utilizaron su cargo para aprovecharse, utilizaron el dinero público para pagar esa consulta ilegal. Yo creo que si todos tenemos que ser iguales ante la ley y eso es un estado de derecho y han cometido estos delitos y eso lo dirá el juez, que cumplan y la ley que sea igual para todos.

Secretaria General


En aquest moment entra al Saló de Sessions el regidor Ferran Falcó Isern, el qual passa a ocupar el seu escó. Votació S’aprova per majoria simple. Vots a favor 12, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb). En contra 12, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey i Guijarro) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Walter i Agüera). En produir-se un empat en la votació dirimeix el vot de quliatat de l’alcaldessa i s’aprova la moció. SENYORA ALCALDESSA: Un cop aprovada la moció deixeu-me dir per tancar només que estic satisfeta que en el Ple d’avui, doncs, s’hagi pogut aprovar aquesta moció perquè més enllà de les ideologies, més enllà de les opinions per politiques i més enllà de les opcions i opinions hi ha el dret a expressar-les. El 9N va ser una festa de la democràcia, va ser una desobediència compartida, en tot cas, aquí a Badalona aquesta desobediència la van compartir més de 50.000 persones i van poder expressar la seva opinió, no només d’un costat sinó aquestes 50.000 persones es van expressar lliurament i pluralment. Avui, recordar també que el Pacte pel Dret a Decidir, que va ser un acord d’aquest Ajuntament que va aplegar gran diversitat de forces polítiques en aquest cas lamentar que el Partit Socialista, doncs, ja no subscrigui el que en aquest Pacte pel Dret a Decidir s’havia... SENYOR GUIJARRO. Ara contestarem això senyora Alcaldessa perquè si fa al·lusions entén que no tancarà. Jo ho dic perquè el Pacte pel Dret a Decidir a Badalona parla d’una consulta legal i acordada i la moció no parla d’això. Queda aclarit. SENYORA ALCALDESSA: Ja queda aclarit, però en tot cas, l’esperit democràtic de la consulta del 9 de novembre perquè el poble pogués expressar-se, amb una reclamació de voler expressar a les urnes d’una forma legal i, evidentment, compartida, com diu vostè però que això no va ser permès per l’Estat i per tant jo com alcaldessa de la ciutat me n’alegro que aquesta moció s’hagi pogut aprovar perquè reitera aquest caràcter democràtic de la consulta del 9 de novembre i aquesta, reitero, aquesta necessitat d’aquest dret democràtic del poble es pugui exercir, i en tot cas, emplaçar als que hi formeu part de les institucions que no permeten que això sigui possible a que sigui possible fer-ho d’una forma absolutament legal. Moltes gràcies. Torn obert de paraules Totes les persones que havien sol·licitat la paraula al Ple han intervingut durant el transcurs de la sessió. Precs i preguntes SENYOR LÓPEZ: Tengo un ruego y dos preguntas. El ruego es reiterativo en todos los plenos, tengo la información sobre los delitos de 2015 en papel y la pedí en texto para poder trabajarlo y saber, el año que viene volveré a pedir la del 2016, vuelvo a pedirlo otra vez en este pleno. Y luego dos preguntas, una es en el barrio de Lloreda existe un Casal de Joves y está cerrado el mes de julio y yo sé que hay un contrato de mantenimiento y cada mes se le paga, el año pasado se le pagó el mes de julio una cantidad, yo pregunto si en el mes julio de 2016 se va a pagar a la empresa que lleva el Casal de Joves y el Casal está cerrado, porque me han dicho que esta de vacaciones, esa es la primera pregunta. Y la segunda pregunta, es un expediente que dice, de un contrato menor que dice “objeto

Secretaria General


actuación de asesoramiento asociativo para juntas de Ampas y personas vinculadas”, un contrato de 11.700 euros para una empresa que es KLOUSNER, SL, quería información sobre… ¿Por qué le pagamos esa cantidad? ¿Qué es lo que están haciendo? SENYORA ALCALDESSA: D’acord, en tot cas, el prec que està reiterat, la petició de tenir aquestes dades digitals s’ha fet a la Guàrdia Urbana i en tot cas, insistirem i segur que no hi haurà cap problema, en tot cas, recordi que el tractament original d’aquestes dades és amb dades confidencials que no es poden passar, que hi ha un tractament sobre les dades i en tot cas, doncs, està reiterat i espero en breu poder-les donar. El tema del Casal de Joves, tot i que li passarà per escrit amb tota la informació només dir-li que el que s’ha fet donat els canvis del joves durant l’estiu, s’ha fet una activitat a la platja La Guingueta Jove i el que fan és que l’animador que treballa el mes juliol en lloc de fer-ho al local habitual ho fa a la guingueta d’estiu, però de totes maneres jo li contestaré per escrit amb tots el detalls respecte al contracte. I el fet, aquest tema de les AMPES si la regidora vol contestar. SENYORA SABATER: Si és un programa de dinamització d’AMPES, els detalls qualsevol tècnic de l’Àrea d’Educació estic segura que estarà disposadíssim a explicar-li i li passarem per escrit també. SENYOR JURADO: Era una pregunta dirigida a la senyora Taleb, vostè recordarà que en el passat ple jo vaig fer una intervenció dient si coneixia el govern els motius pels quals al vicepresident de Consell de Districtes se li havia expulsat, que si això és una falta d’educació, se li havia expulsat del Centre Cívic de Sant Roc. Vostès em van dir tant l’alcaldessa com vostè que només sabia la versió del veïns però que vostè em faria arribar la seva versió, encara la espero i sap que me ho tenia que fer arribar abans del dia d’avui perquè va ser una pregunta de ple i s’ha de contestar abans del següent ple. Li agrairia si us plau, que m’ho contestés abans de que passi l’estiu. SENYORA TALEB: Si que no he respost a la pregunta perquè hi ha prioritats i es parla d’expulsió i tal ja contestaré per escrit i ja està. I quan parles de l’educació demano si us plau que es tingui en compte també no només parlar de l’educació quan es tracta d’un fet aliè sinó també quan tractin amb altra gent. Gràcies. SENYOR JURADO: Simplement contestar, li torno a insistir que jo la tracto de vostè no li he autoritzat que em tracti de tu, és que l’hi agrairia com motiu d’educació per la meva part perquè no vull faltar-li al respecte, absolut. I és un motiu que quan jo tracto de tu és a la gent que entén que li dono permís no li he donat a cap de vostès, tracto de vostè a tots els regidors. SENYOR FERNÁNDEZ: Només un matís que és el segon que he de fer en aquest sentit en aquest ple. Em sembla molt bé que hi hagi les prioritats que consideri oportú la regidora i el Govern però contestar a l’oposició no és una qüestió de prioritats és una qüestió d’obligació legal que té el govern de contestar als regidors de l’oposició, per tant, em sembla molt bé que la senyora Taleb tingui les prioritats que tingui oportunes però l’obligació de contestar a l’oposició no és una prioritat ni ha de ser una prioritat és una obligació, punt. Final La Presidència dóna per acabada la sessió a les 21 hores, de la qual, com secretari general, dono fe. El secretari general Isidre Martí i Sardà

Date post:	04-Jul-2020
Category:	Documents
Upload:	others
View:	0 times
Download:	0 times

NÚM.: ÒRGAN: SESSIÓ: DATA: HORA: DOCUMENT:...

Documents