+ All Categories

On_11

Date post: 28-Mar-2016
Category:
Upload: revista-on
View: 213 times
Download: 0 times
Share this document with a friend
Description:
Revista d'actualitat, moda i tendencies de Sitges i Sant Pere de Ribes.
Popular Tags:
40
38 FEBRERMARÇ 10 Exemplar gratuït #11 …i tota la informació cultural i d’oci, amb agenda d’activitats la guia de shopping, eat drink i la secció ON moda SITGES A TRAVÉS DELS ULLS DE TRES FOTÒGRAFS EL CARRUSEL DEL PRADO: 30 CARNAVALS VISCUTS FER ESPORT I CUIDAR-SE A LA PISCINA MUNICIPAL DE SITGES cultura oci tendències sitges/sant pere de ribes Tornar a les arrels Productes naturals del Garraf
Transcript
Page 1: On_11

38

FEBRERMARÇ 10Exemplar gratuït

#11

…i t

ota

la in

form

ació

cul

tura

l i d

’oci

, am

b ag

enda

d’a

ctiv

itat

s

l

a gu

ia d

e sh

oppi

ng, e

at

dr

ink

i la

secc

ió O

N m

oda

SITG

ES A

TR

AVÉS

DEL

S U

LLS

DE

TRES

FO

TÒG

RA

FSEL

CA

RR

USE

L D

EL P

RA

DO

: 30

CAR

NAV

ALS

VIS

CU

TSFE

R E

SPO

RT

I CU

IDA

R-S

E A

LA

PIS

CIN

A M

UN

ICIP

AL

DE

SITG

ES

culturaocitendències

sitges/sant

pere

de

ribes

Tornar a les arrelsProductes naturals del Garraf

Page 2: On_11
Page 3: On_11

una producció de:

SumariEDITOR Santi Terraza / DIRECTORA Marta Aragó / ÀREA COMERCIAL Manel Carbonell i Marta Sanz/ DISSENY I MAQUETACIÓ Juanjo Requena / FOTOGRAFIA Jesús ParísHI COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Claudio Berdala, Joan Iriarte, Judit Paretas, Aina Serra, Joan Tutusaus

REDACCIÓ Sant Honorat, 32-34 · 08870 Sitges / T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12 / [email protected] / www.oncultura.com DL: B-35083-2008 / La tirada d’aquest número d’ON és de 5.000 exemplars / Impressió: Indugraf

culturaocitendències

sitges/sant pere de ribes

ON s’edita amb la col·laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.de la Generalitat de Catalunya

4 · La passió per la fotografia de tres sitgetans 9 · Opinió10 · Carrusel del Prado, trenta anys d’història17 · Joan Iriarte ens mostra els rostres del món18 · L’auge dels productes artesans elaborats al Garraf24 · La piscina municipal de Sitges, un espai per a fer salut29 · La Ruta del Xató passa per l’Hotel Estela Barcelona30 · + Decoració32 · Agenda34 · Guia38 · Aparador

Page 4: On_11

4

Aina Serra

Sitges és el teló de fons preferit per a Marta Ferrer; Lambert Gràcia, Gari, i Marga Domingo, tots tres me-ravellats per l’encant del poble i pels cursos de fotografia de Joan Iriarte a l’Escola d’Adults. Són fotògrafs amateurs que combinen les seves professions amb la fotografia, i el resultat és visible any rere any per Festa Major, Carnaval, el Rally o qualsevol festa de Sitges en què poden aparèixer en un racó, càmera en mà i buscant fotos.

MARTA FERRER CARBONELL. La fotografia de detall és la seva predilecció, a més, per descomptat, de les festes de Sitges. El seu racó que no falla és el de les vistes de La Punta des de la platja, des d’on sempre podria fer una fotografia amb garanties. Considera que estar darrere la càmera

l’aïlla, perquè la deixa “absorta buscant fotos”. La fotografia que mostra en aquest reportatge (pàgina 7) és la primera que li van editar mai, a Digitalfoto, i està feta des d’un balcó del Cap de Vila. “M’agrada espe-cialment pels colors i pel que representen els castells, a més no està gens retocada”.

LAMBERT GRÀCIA GARCIA. Es qualifica de “tot terreny” perquè li agrada fer fotos de tot tipus, especialment de les festes de Sitges. El Racó de la Calma és el seu lloc idíl·lic, tot i que tampoc es cansaria de veure les postes de sol des d’Aiguadolç. Gràcies al fet d’estar tot sovint rere la càmera viu les

Marga Domingo

Page 5: On_11

5

coses amb més intensitat, ja que sempre està buscant la perfecció d’allò que veu. Una de les fotografies escollides per a ON (pàgina 6, esquerra) va guanyar el primer premi al Carnaval 2006 i l’ha seleccionda per “l’atzar del moment”, ja que “no estava preparat que les germanes de la imatge es fessin un petó”.

MARGA DOMINGO LOPEZ. Els exteriors, tant en viatges com en el dia a dia de carrer, són les seves fotografies preferides, a banda de les festes de Sitges. La platja de Sant Sebastià és el seu indret predilecte. Amb la càmera en mà viu les coses de manera diferent, sempre pendent de trobar el lloc des d’on fer una foto, “aïllada però totalment ficada a la festa”. La cova del peix (pàgina 4) és la fotografia que va guanyar el segon premi al Concurs de Vilanova, feta a Damasc (Síria) i li agrada especialment per “la sor-presa de veure un home venent peix tal qual al mig del carrer”.Administrativa de 48 anys, funcionari de 60 i venedora per catàleg de 43 són les seves professions, però la fotografia, el seu entreteniment. Tal com si fos un romanç, la Marta, el Gari i la Marga expliquen amb il·lusió els seus primers contactes amb la fotografia i un punt en comú emergeix en els tres casos: els cursos de Joan Iriarte a l’Escola d’Adults de Sitges van ser l’espurna que va encendre la flama. Més enllà dels primers passos en fotografia, actualment

un altre aspecte els uneix: “m’agrada molt fer fotos de totes i cadascuna de les festes que es fan a Sitges”, accepten apassionats tots tres.

SER FOTÒGRAF“Si pogués tornar a començar, m’agradaria estudiar fotoperiodisme”, reconeix la Marga. Tant ella com el Gari i la Marta tenen una base de coneixements teòrics aportats per Iriarte, amb els cursos teòrics i pràctics. En el cas del Gari, també basats en viatges a Tuníssia i Marroc, i en el cas de la Marga, complementats amb cursos de photoshop. No obstant, en tots tres, la vessant autodi-dàctica és important i les hores passades rere la càmera per aprendre coses noves, també. Respecte la fotografia com una professió, el Lambert assegura que “com aficionat, puc dir que la fotografia és molt agraïda perquè sempre mires les coses perquè t’aportin alguna cosa” i la Marga considera “un gran repte sempre buscar les fotografies que transmetin sentiment, que ajudin a conèixer”, en la mateixa línia que la Marta, que destaca la duresa de “sempre haver d’estar a l’alçada amb grans imatges”.

CÀMERES DIGITALS A DOJOLa generalització de les càmeres digitals ha permès que, els darrers anys, tothom qui ho hagi volgut s’hagi introduit en el món de la fotografia. Els preus dels pro-ductes, la gratuïtat de la visualització de

Lambert Gràcia

Marta Ferrer

Magda Domingo

Page 6: On_11

6

les imatges i els coneixements tècnics necessaris per començar estan ara més a l’abast de tothom. Potser és gràcies a aquest fet que els fotògrafs amateurs han agafat més protagonisme i, tot i que en un segon pla respecte els professionals, també estan trobant el seu lloc. Segons Marga Domingo, “ha suposat que augmenti molt més l’afició per la fotografia, i amb això la quantitat d’exposicions, revistes i pàgines a Internet”. El Gari considera que és positiva la fotografia a l’abast de tothom i no creu que “desvalori els professionals que fan grans fotografies”, però pensa que “la foto de negatius és més perfecte que la digital i això s’està perdent”. Igual que les càmeres analògiques, l’ús de blanc i negre va en

detriment respecte el color i, en tot cas, les fotos es fan en color i posteriorment es passen a blanc i negre, tot i que això suposi que la qualitat del resultat final no sigui tan bona. Els tres fotògrafs treballen en color, tot i que tenen en compte el blanc i negre per als retrats, que, segons les característiques de “llum, composició i color, tenen més força en blanc i negre”, explica la Marta. De totes maneres, més enllà d’una bona càmera hi ha un bon fotògraf que, siguin quins siguin els mitjans, obtindrà grans imatges, com expressa la Marga: “Una bona càmera t’ofereix més prestacions, però al final, amb qualsevol càmera un bon fotògraf farà bones fotos”.

Lambert Gràcia

Lambert Gràcia

Page 7: On_11

7

LA BATALLA DELS PROGRAMES D’EDICIÓEl GIMP i el photoshop són els programes d’edició més extesos i permeten modificar totes les característiques d’una imatge fins a quedar com una altra totalment diferent. Aquestes tècniques estan a debat en la professió ja que, tot i ser lícites gràcies als avenços tecnològics del sector, s’allunyen de la puresa inicial de perpetuar un moment irrepetible. La Marta, el Lambert i la Marga reflecteixen el ventall de posicions al res-pecte. “Jo prefereixo la foto primitiva, però és un gran debat, entenc que hi hagi retoc com hi era abans als laboratoris, però no en excés. On és la línia?”, afirma la Marta. En la mateixa línia el Gari compren “peti-tes modificacions, però no grans canvis”, i finalment la Marga, considera que “no és incompatible, ho considero una part més de la creació de la fotografia, prioritzo que la imatge em transmeti alguna cosa.”

Marta Ferrer

Page 8: On_11

8

TELEFONIA I INTERCOMUNICACIÓ · SONORITZACIÓ CIRCUITS TANCATS DE TV · VIA SATÈL·LIT

REPARACIÓ DE TELECOMUNICACIONS

Camí de la Fita, 38 · 08870 SITGES · Tel./Fax 93 894 98 [email protected]

INSTAL·LADOR OFICIAL

AMB L’OBJECTIU PLE DE PROJECTESDes dels meus ulls és el llibre recentment publicat pel Gari, amb motiu d’una retros-pectiva dels últims cinc anys de les seves fotografies. Entre les imatges escollides per fer aquest repàs queda palès el seu fort vincle amb Sitges així com la seva passió per viatjar. A més d’aquest llibre, destaquen les exposicions on tots tres han participat reiterades vegades, com les organitzades

per la secció de fotografia del Grup d’Estudis Sitgetans (GES) i els concursos de fotografia de Carnaval i Festa Major, on han obtingut premis en diverses ocasions.Com a projectes a la vista la Marta i la Mar-ga hi tenen l’exposició d’homenatge a Josep Maria Jornet, el mes de febrer al Mercat Vell, i el Lambert una exposició durant l’abril al Cafè Art Retiro sobre el Senegal i Gàm-bia. A l’hora de presentar-se a concursos i

de fer exposicions, la Marga explica que li costa molt escollir “perquè cada fotografia l’esculls per la vivència que hi ha al darrere” i això no sempre és fàcil de transmetre.

Marga Domingo

Page 9: On_11

9

La festa de tots

opinióPer als qui encara no arribem als 30, el Carnaval és una festa invariant en el temps, amb una estructura consolidada d’actes, uns costums arrelats i, fins i tot, un seguici de colles bastant permanent. Evidentment, tots sabem que, tot i tractar-se d’una festa d’orígens remots, el programa tal i com el coneixem avui és una invenció moderna. Invenció sorgida de l’espontaneïtat d’alguns sitgetans i forans de varis col·lectius i evo-lucionada per l’aportació d’altres i que, des de ja fa molts anys, han convertit aquesta setmana de febrer en indispensable per al calendari festiu sitgetà i per als milers de persones que ens visiten aquestes dates. Aquest fet és una mostra evident de l’èxit que ha tingut la implantació del Carnaval modern en la nostra vila, que des de la transició ha sabut adequar-se al temps, a la realitat canviant del poble, als canvis normatius, a les noves tendències, a les problemàtiques col·laterals i que, amb petits canvis d’horaris, de seguretat o de recorregut, ha pogut mantenir l’essència

Dani Picas

del valor festiu i (si em perdoneu) cultural del Carnaval.És la nostra festa més popular perquè té unes premisses de participació més tole-rants que cap altra, on no s’exclou a ningú per raons de procedència, de coneixements o de butxaca i, el que és més important, to-thom qui ho tasta hi acaba tornant. El Car-naval provoca unes sensacions irrepetibles durant la resta de l’any i l’encertadíssima frase que diu que “per Carnaval tot s’hi val” es posa de manifest en mil i una anècdo-tes que tots tenim per explicar i que ens provoquen un somriure permanent durant aquestes dates. És precisament això el que atrau d’aquesta gran festa que agrada a (quasi) tothom: nens, joves i grans, cadascú des del seu punt de vista, que fa les delícies dels fotògrafs i que provoca un moviment social impagable.Anomenat l’èxit del Carnaval en general, no es pot desvincular del que n’és el perso-natge principal i indispensable, Sa Majestat Carnestoltes i, lògicament, de la colla que

l’acompanya. El fet que cada any (i ja en fa una pila) una colla diferent agafi la respon-sabilitat (i la feinada no lucrada) de portar a escena aquesta magnífica figura dota d’un incalculable valor el nostre Carnaval, ja que fa possible tenir-lo viu i ric, amb noves idees i replantejaments, esperit de superació i, agradi més o menys, amb un punt de vista molt personal de la colla que l’organitza. El seu és un Carnaval diferent, ja que en una setmana, quasi per decret, visita escoles i residències, institucions i entitats, a més de presidir les rues infan-tils, la de la disbauxa i la de l’extermini. I només és la punta de l’iceberg que forma el conjunt de gent que hi treballa per tirar-lo endavant. Per ells, i per tots els que hi posen una mica d’imaginació i esforç per contribuir a aquesta gran celebració, us animo a gaudir del Carnaval de Sitges ínte-grament des de Dijous Gras fins Dimecres de Cendra. Val la pena.

Bon Carnaval!

Page 10: On_11

10

Page 11: On_11

11

servicios fotográfIcos

Sant Bartomeu, 161º 1ª, SitgesTel. 93 894 18 50 · 639 81 52 [email protected]

Jesus Paris

Page 12: On_11

12

Cap de la Vila, 308870 SITGESTel. 93 810 22 11

Page 13: On_11

13

Page 14: On_11

14

Page 15: On_11

15

Fundada l’any 1895Plaça de l’Ajuntament, 10 · SITGES · Tel. 93 894 02 13

PASTISSERIA · BOMBONERIA · CAFETERIA

dimecres i divendres... bunyols

Santiago Rusiñol, 18 Baixos · Tel. 93 811 10 86www.farrerons.com · [email protected]

Page 16: On_11

16

Page 17: On_11

17

Page 18: On_11

18

Menjar aliments de bona qualitat, que provinguin del Garraf i elaborats respec-tant el medi ambient. Aquests són els tres principis bàsics que acompleix la cultura gastronòmica promocionada per diferents moviments que en els últims temps s’han anat implantant a la comarca. Aquest és el cas del moviment internacional Slow Food, que a través de la seva delegació al Garraf impulsa el consum de productes autòctons sans i sostenibles. I així ho fa també el Consell Comarcal del Garraf, amb el projecte Productes del Mar i de la Terra del Garraf, que ha permès consolidar una xarxa de productors que comercialitzen tot tipus de productes agroalimentaris arte-sanals de la comarca. Una producció que, no només està cada vegada més en voga, sinó que s’està convertint en un sistema emprenedor alternatiu, amb una afegida capacitat d’innovació i de crear ocupació en un moment econòmic difícil. Seguint aquesta filosofia treballen Arç Blanc, Can Ramon, l’Hospital de Sant Joan

Baptista, la pastisseria Abraham i Can Sa-baté, recuperant i mantenint alhora aquelles varietats d’aliments i begudes que han format part de la cultura de la comarca.

PASTISSERIA ABRAHAM, UN REFERENT DEL DOLÇ A LA COMARCALa pastisseria Abraham és un negoci fa-miliar, amb seu a Vilanova i la Geltrú, que treballa des de 1976 seguint la mateixa filosofia basada en la qualitat. “Sóc pas-tisser per vocació i no he fet mai una altra cosa; això em provoca inquietud”. Aquesta és la carta de presentació d’Abraham Mar-tínez, propietari i mestre pastisser, que ha apostat des del principi per la innovació i la imaginació en els resultats “partint sempre d’una selecció de la matèria prima de màxima qualitat”. Així doncs, l’Abraham elabora els seus pastissos amb vainilla 100% natural, xocolata amb un 80 o 90% de cacau i s’espera a la campanya de la nou o de l’avellana, per exemple, “per a comparar els fruits secs del país”. “El resultat és el

que és: personalitat i diferenciació en el sector”, diu Martínez satisfet.A banda de la satisfacció per al paladar, el client se sent alhora sensible pel que fa al consum de productes propers, amb elabo-ració tradicional i ecològica, i, en aquest sentit, l’Abraham creu que “les diferents campanyes que es duen a terme al Garraf aconsegueixen sensibilitzar la gent i ens dóna als productors un marge de confiança extra”. D’entre els productes que elabora la seva pastisseria, destaquen les Llunes de Vilanova, el pastís de Sacher i el de poma, fet amb pasta de full, mantega i poma, i “basat en el típic tatin, però amb una gran personalitat”. L’omple d’orgull, com a bon pastisser, la fidelitat dels seus clients, “quan venen a comprar amb els seus fills aquells que ja venien amb els seus pares”. I és que, afortunadament, “la gent torna a valorar la qualitat per damunt de tot”. La pastisseria Abraham té un establiment a Vilanova i la Geltrú –carrer de l’Aigua, 102– i un altre a Sitges –carrer de Sant Francesc, 52–.

Page 19: On_11

19

Una altra pastisseria que també aposta per la producció artesanal és Can Sabaté. Des del 1895, els de Can Quildu han estat un establiment emblemàtic a la vila, d’on sur-ten alguns dels dolços que marquen el pas de l’any a Sitges. Els bunyols de Quaresma, les coques de les revetlles, els moflons, els panellets de Tots Sants, els tortells de Reis… constitueixen el gust de les festes per a ge-neracions de sitgetans, fets artesanalment a l’obrador del carrer d’en Bosch.

ARÇ BLANC, UN VI MASSÍS DEL GARRAF“Creiem fermament en la potencialitat vitícola de la comarca i en la recuperació del Garraf com a zona d’elaboració de vi i no només com a productora de raïm, tal com era al segle XIX i principis del XX”. Aquesta explicació defineix molt bé la in-tenció que va empènyer Pau Marsé, Jaume Amell i Aleix Giménez a associar-se per a crear l’Arç Blanc, un vi de xarel·lo amb un

marcat caràcter de la viticultura del Garraf. I què millor, van pensar, que recuperar l’elaboració del xarel·lo, una varietat històri-ca del nostre territori, però el “xarel·lo de què parlava l’avi, per a vinificar i no per a fer caves, amb cos, amb un grau alt d’alcohol i no un vi lleuger”, descriuen satisfets els tres productors. I per aconseguir aquestes qualitats, el procés d’elaboració és molt artesanal i curós: la vinya d’on surt, que té 30 anys, ha estat escollida expressament per les seves característiques i no s’hi apliquen agroquímics; el vi es macera al dipòsit amb les seves lies fines durant un període que oscil·la entre els 6 i 8 mesos i no pas en fusta, perquè “emmascara la fruita del vi”, aclareixen. Aquest procés, que es realitza en unes instal·lacions de la masia La Serra, de Vega de Ribes, ”aporta un cos extra al vi”, que ja és elevat i amb una gran concentració de raïm per les característiques climàtiques del Garraf. La vinya de l’Arç Blanc té més de 30 anys

Page 20: On_11

20

Aquests empresaris tenen molt clar que el més important és fer un producte de qua-litat, artesanal i respectuós amb el medi ambient. Per això, el nombre d’ampolles que elaboren és limitat, “donant prioritat a la qualitat per damunt de la quantitat” i es comercialitzen a botigues especialitzades i a restaurants de la comarca. “S’ha de lluitar contra uns hàbits establerts i recuperar la tradició d’acompanyar el menjar de la co-marca amb vi de la comarca”, una fita que l’Arç Blanc està aconseguint.

CAN RAMON, L’AMOR PER LA TERRALa passió amb què parla Manel Avinyó de la seva feina és indicatiu de la passió que hi posa quan treballa. Ell, juntament amb la seva família, va engegar un projecte

vitivinícola l’any 2001, que va més enllà de l’elaboració de vi. “Vam saber des d’un prin-cipi que no tenia cap sentit tirar endavant aquest projecte si no ho fèiem amb respecte per la terra i elaborant el vi de manera na-tural complint tot el cicle del seu procés”. Així, la família va recuperar les vinyes, amb un procés de replantació de terrasses, i la casa pairal, i allà és on viuen, treballen i, sobretot, transmeten als seus fills l’amor per la terra i la importància de no perdre una cultura mil·lenària. “Nosaltres som gestors del territori i el que volem és deixar la terra millor del que ens l’han deixada”, comenta Avinyó. Per això, és bàsic per a ells mantenir el paisatge i el sòl original, el que treballaven els avantpassats: “hem mantin-gut, per exemple, els murs de pedra seca

del Garraf, tot i que encareix els costos”. I no només practiquen una agricultura eco-lògica, sinó que utilitzen la biodinàmica en tot el procés, és a dir que el calendari lunar marca el programa de les diferents tasques. Can Ramon comercialitza dos vins blancs, dos negres, un rosat i tres caves, elaborats amb les varietats xarel·lo, xarel·lo vermell, malvasia de Sitges, ull de llebre, sumoll i samsó. Tots ells fets de manera artesanal, “tal com es feien abans”, amb l’objectiu de “dibuixar el nostre territori a partir dels vins i caves”. Evidentment, aquesta aposta vital també comporta maldecaps. Avinyó denun-cia les traves en què es troba el petit viticul-tor en un país en el qual “tots els projectes estan pensats per a la gran empresa”. Tot i així, afirma cofoi: “em sento molt afortunat

La pastisseria Abraham elabora els seus pastissos de manera artesanal

Establiment de la pastisseria Abraham a Vilanova i la Geltrú Celler de l’Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges

Page 21: On_11

21

Page 22: On_11

22

perquè treballo fent el que més m’agrada i a casa meva”.

LA MALVASIA DE SITGES DE L’HOSPITAL DE SANT JOAN BAPTISTAUn altre viticultor que, igual que els ante-riors, sempre limita la seva producció a la vinya d’origen i elabora vins artesans amb la tipicitat particular de la terra i la cultura que l’envolta és l’Hospital Sant Joan Bap-tista. La seva Malvasia de Sitges, que no en va és un baluard de l’Slow Food i l’aroma propi de Sitges, s’elabora només a partir de la varietat de raïm malvasia, conreat a les cinc hectàrees de vinyes que tenen a la vila. Aquest vi, distintiu de la gastronomia sitgetana, té una producció molt limitada i l’Hospital de Sant Joan Baptista n’és el màxim productor, des que el llegat patri-monial de la família Llopis va permetre

la continuïtat d’una varietat que estava en retrocés durant el segle XX. Josep Pascual, director tècnic d’aquest celler, ressalta la tasca que han realitzat de “recuperació i de conservació d’aquesta varietat de raïm, la més antiga i autòctona de tot Catalunya”. Així, a les dues hectàrees heretades se li han de sumar les tres que han recuperat en els últims sis anys. L’elaboració, com no podria ser d’una altra manera, és artesanal, “seguint la manera com s’ha fet tradicional-ment tota la vida”.La Malvasia de Sitges dolça, descriu Pas-cual, “és un vi amb una altra concentració de sucres, ja que s’elabora amb addició directe d’alcohol vínic al most i s’envelleix durant quatre o cinc anys en bóta de castan-yer”. Però, a més, el passat mes d’octubre, després de més de tres anys investigant, van recuperar la Malvasia de Sitges seca,

“fidel a com es feia abans i de la qual la gent de Sitges en té un gran record”. I també, amb 100% de malvasia, elaboren el Blanc Subur, “un vi tranquil i jove molt aromàtic i bon acompanyant de plats mariners”. Tot i que de tots ells en fan una producció limi-tada, “intentant satisfer i servir primer la comarca”, el celler té en marxa un projecte d’ampliació que permetrà augmentar-ne la producció, “sense perdre qualitat”. Pro-va d’aquesta qualitat és la inclusió de la Malvasia de Sitges a la carta de vins del Restaurant Sant Pau, de Carme Ruscalleda, amb tres estrelles Michelin.

>Sasserra (malvasia) i Vega de Ribes (sau-vignon blanc). Masia La Serra, Camí de Mont-gròs, 18. St. Pere de Ribes. Tel. 93 896 00 24. [email protected]

>Mel i mató de la Granja Escola Can Pere de la Plana. Tel. 93 896 08 27. St. Pere de Ribes

>Bunyols de Quaresma de Pastisseria Sa-baté. Pl. de l’Ajuntament, 10. Tel. 93 894 02 13

>Verdures i hortalisses de Can Xamaní. Santiago Rusiñol, 2. Tel. 894 17 27

Els productes de la portada d’ON

La casa pairal i les vinyes de Can RamonPau Marsé, Jaume Amell i

Aleix Giménez, de l’Arç Blanc

Page 23: On_11

23

Page 24: On_11

24

Les instal·lacions estan dividides en dues zones, una d’aigües i una altra de fitness. Les piscines, juntament amb els llits d’aigua i la zona termal, fan del centre esportiu un dels més complets, on els usuaris, a més, poden relaxar-se a les saunes, a l’hidromassatge, als banys de vapor o a les dutxes biciclòniques.La zona de fitness, amb una superfície de 450 metres quadrats, compta amb un espai per a realitzar exercicis cardiovasculars, fitness i musculació; una àrea d’activitats dirigides amb una sala de ciclisme indoor i tres sales polivalents on s’ofereix a l’abonat un ampli ventall de classes dirigides pels monitors del centre, entre les quals hi ha

les posturals, steps, midball, body shape i exercicis abdominals. L’usuari, d’aquesta manera, pot fer esport segons les seves ne-cessitats, sigui quin sigui el seu nivell físic. La gent gran i els més petits també tenen el seu espai a la piscina municipal, ja que ofereix cursos d’iniciació a la natació per als infants i classes de gimnàstica general i diferents activitats aquàtiques adaptades per a les persones més grans.Completen aquestes instal·lacions esporti-ves una àrea de salut i recuperació on gau-dir de tot tipus de massatges –terapèutics, esportius, circulatoris, etc.–, un solàrium i una cafeteria-restaurant, un espai agradable que, amb una terrassa exterior per als dies

de sol, ofereix una estona de descans abans o després de fer exercici, cuina saludable, tot tipus de sucs i infusions i tecnologia wi-fi. La piscina municipal de Sitges, a més, també ofereix la possibilitat de celebrar l’aniversari dels petits d’una manera diferent, amb activitats aquàtiques lúdiques i recreatives adaptades a l’edat i al nivell dels participants i sempre impartides per personal tècnic especialitzat. Però la festa no acaba aquí, ja que els convidats podran també menjar el menú especial d’aniversari i gaudir d’un pastís i de regals, i a l’amfitrió se li lliurarà un obsequi de record. Durant tota l’estona un animador amenitzarà la celebració.

PU

BLI

REP

OR

TATG

E

Page 25: On_11

25

LA VEU DELS PROFESSIONALS I DELS USUARIS DE LA PISCINA MUNICIPAL

DAVID MARTÍNEZ LLUÍS va estudiar Turisme, però des dels 15 anys –ara en té 36– està relacionat amb al món de la natació, ja que prové d’una família de coneguts nadadors i professors de natació. Va iniciar la seva etapa a la piscina municipal el juny de 2007, dos mesos abans de la la seva inauguració, realitzant tasques administratives, i ara és responsable d’administració. El Da-vid considera que han aconseguit “un equip humà al capdavant de les activi-tats esportives molt professional i molt compromès amb el projecte”. També creu que les instal·lacions “són les millors de la comarca, per la qualitat i la quantitat de serveis que ofereixen”.

IOLANDA GÓMEZ PORTERO s’encarrega de la recepció de la piscina municipal durant el torn del matí i porta treballant a la piscina des del primer dia que va obrir. Confessa que “la feina que realitzo m’agrada molt i el tracte amb la gent m’omple”. A més, la Iolanda és usuària de les instal·lacions. “Faig classes d’spinning”, diu, i valora “la re-lació qualitat-preu del centre esportiu i la quantitat de serveis que ofereix”. Pel que fa al tracte constant que té amb els abonats, explica que “la gent està molt satisfeta i que, més que queixes, el que rebem són suggeriments per tal de millorar algunes classes o algun servei en concret”.

Enguany la piscina municipal de Sit-ges ofereix una promoció als abonats que portin al centre nous usuaris: un 20% de descompte en la seva quota durant tot l’any si porten una persona, un 50% si en porten dues i el 100% de descompte en la quota si en porten tres. Amb aquestes promocions el centre vol que “siguin els mateixos abonats els qui aconsellin els seus familiars i co-neguts que es facin socis de la piscina”, apunta David Martínez, responsable d’administració.

PROMOCIONS I DESCOMPTES

Page 26: On_11

26

SERGI RIBA MASSANA és soci de la piscina municipal des de fa un any i mig. Gestiona la pàgina web FitnessMon.com, de venda de productes de nutrició esportiva, i l’esport és una de les activitats més importants de la seva vida, a la qual dedica aproximadament entre 4 i 5 hores diàries. Com a monitor d’spinning “valora el nivell del professorat” i, com abonat al centre, considera que es podrien canviar algu-nes petites coses del manteniment de la piscina pel que fa a la gestió general de les instal·lacions, tot i que “no creen cap problema a l’usuari”.

JUAN CARLOS GONZÁLEZ és tècnic en Activitats Esportives de la piscina municipal. “Fa dos anys que gaudeixo fent el que més m’agrada: compartir els meus coneixements amb els assistents a les meves classes”, diu orgullós en Juan Carlos. La seva feina de monitor de natació i socorrista fa que realitzi diferents tasques al centre esportiu, a més de coordinar el personal que treballa en activitats esporti-ves. Amb una llarga experiència labo-ral, en Juan Carlos opina que aquestes instal·lacions “són les millors on he tre-ballat”, i recorda que “val la pena sempre invertir en salut, i més quan es tracta d’un centre que ofe-reix bons serveis a un preu econòmic”.

Page 27: On_11

27

Page 28: On_11

28

Page 29: On_11

29

Avda. Port d’Aiguadolç, 8 · 08870 SITGES | [email protected]. 93 811 45 45Fax 93 811 45 46

La selecta cuina del restaurant Iris Gallery de l’Hotel Estela Barcelona, dirigit pel xef Jaume Rius, és un dels establiments adherits a la Ruta del Xató, perquè la gent conegui aquest plat de les comarques del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Pene-dès i, alhora, descobreixi la cultura, l’arquitectura i la gastronomia de cadascun dels indrets d’aquesta ruta. Així, l’Iris Gallery proposa un menú amb xató, medallons de bou amb cremós de soja i parmesà i, per postres, taronja caramel·litzada amb Malvasia, dolços de la casa i copa de Malvasia de l’Hospital de Sitges.

CARNAVAL, 7 DIES INTENSOSL’Hotel Estela Barcelona – Hotel de l’Art ofereix durant els dies del

Hotel Estela Barcelona, una paradaper a degustar un bon xató

Carnaval de Sitges, de l’11 al 17 de febrer, la possibilitat de gaudir d’un menú gastronòmic especial, però també de descansar, després de set dies intensos, amb totes les comoditats i en una situació privi-legiada a primera línia de mar, amb habitacions pintades per artistes de fama mundial com Subirachs, Grau-Garriga i Josep Puigmartí.

EXPOSICIÓ DE MORAGA A PARTIR DEL 27 DE FEBREREntre les propostes artístiques per aquests propers mesos, a banda de les seves exposicions permanents, l’Estela Barcelona-Hotel de l’Art inaugura el proper 27 de febrer, a les 20 hores, l’exposició de pintura “Naturalezas Vivas”, del prestigiós artisat Ricardo Moraga. La mostra, que acollirà la sala Iris fins el mes de març de 2010, recull una selecció de l’obra recent de Ricardo Moraga, avalat sobra-dament per una carrera artística impressionant.

Page 30: On_11

Nunue és una empresa professio-nal de serveis de disseny i decora-ció d’espais exteriors que realitza projectes globals aportant propos-tes estètiques i solucions tècni-ques coherents per a aconseguir espais lògics, agradables i funcio-nals. Els seus treballs d’adequació dels elements de jardí o terrassa, executats per arquitectes paisat-gistes i professionals qualificats, abasten des de la il·luminació, les passarel·les, les pèrgoles, les

zones d’ombra, les barbacoes, les jardineres, fins a les fonts, les pis-cines i les tasques de jardineria, entre d’altres.Per a facilitar al client l’elecció dels productes d’embelliment dels seus jardins o terrasses, Nunue disposa d’una botiga-exposició a l’Avinguda Sofia, 21 de Sitges. Aquí els clients hi poden trobar tot tipus d’elements, de gamma mitjana-alta, tant de fabricants nacionals com internacionals –Dedon, Fendi,

Royal Botania, Vondom, etc.– però sempre amb la garantia de qualitat i de poder disposar de marques reconegudes al sector i productes nous. A la botiga de Nunue també hi ha un espai dedicat a articles de re-gal i decoració interior; objectes exclusius que Nunue pot oferir als seus clients després d’un treball de recerca a fires internacionals, des de petits detalls fins a regals més significatius.

30

Un servei globalde disseny i decoraciód’espais exteriors

Av. Sofía, 21Tel. 93 894 06 50

[email protected]

Page 31: On_11

31

nunue

Page 32: On_11
Page 33: On_11
Page 34: On_11

SABOR MARÍ AL COSTAT DEL MAR Situat entre el Passeig Marítim i la platja, la privilegiada vista al Mediterrani del restaurant Pic Nic el converteix en el lloc ideal per a gaudir de la gastronomia del mar: plats mariners, arrossos i peixos són algunes de les seves especialitats. Els mesos d’estiu podrà gaudir, a més, de la seva terrassa i el seu Chill Out.RESTAURANT PIC NIC // Pg. de la Ribera s/núm Tel. 93 811 00 40 www.matasarnalot.com

34

SUBMERGIU-VOS A LA NANSA Art de pesca que dóna nom al restaurant on podreu retrobar els sabors i olors de la cuina dels nostres avis.Cassola d’arròs a la sitgetana, llamàntol amb cargols, romesco d’escrita, suquet de lluerna... Rebosteria pròpia, vins locals i de la comarca que podreu de-gustar en un ambient on el mar de Sitges sempre hi és present.LA NANSA // Carreta, 24 Tel. 93 894 19 27 [email protected]

Page 35: On_11

MENÚ DE MERCAT EN UN LOCAL ÍNTIM Situat en el Best Western Hotel Subur Marítim, a la zona més residencial del Passeig Marítim, el restaurant Cau del Vinyet està emplaçat a l’interior de la caris-màtica construcció rosada de 1924 que caracteritza l’hotel. L’espai genera un entorn acollidor i íntim per a gaudir de la seva elaborada cuina de mercat. També organitzen celebracions i reunions de treball.

CAU DEL VINYET // Passeig Marítim, s/núm Tel. 93 894 15 50 www.matasarnalot.com

35

MENJAR EN UN MUSEU DE L’ESPORT Tota una icona de Sitges, a l’Sports Bar podrà esmor-zar, dinar, sopar o prendre una copa, mentre gaudeix d’un partit de futbol, un gran premi de motociclisme o qualsevol altra competició esportiva; i és que aquest bar-restaurant ret culte a l’esport, com ho demostra la seva acurada decoració i els seus platsbatejats en referència a diverses disciplines esportives.

SPORTS BAR // Pg. de la Ribera, 48 Tel. 93 811 11 00 www.sportsbar.es

MENJAR I BEURE BÉ AL CENTRE DE SITGESHamburgueses, pizzes, bratwursts, amanides, frankfurts i molt més, acompanyat d’una àmplia selec-ció de cerveses. Road Cafè és un bon lloc per passar una estona amb els amics. La seva alçada permet observar el centre de Sitges des d’una perspectiva diferent i, si ho prefereixes, prenent la fresca o el sol a la seva acollidora terrassa.

ROAD CAFÈ // Parellades, 13 Tel. 679 59 95 67

Page 36: On_11

CERVESA, ESPORT, MENJAR I DIVERSIÓTrocadero és la cerveseria de Sitges on els clients poden servir-se ells mateixos de forma il·limitada grà-cies als surtidors instal·lats a la pròpia taula. A més, hi ha 50 tipus de cerveses diferents. Menjar alemany i internacional (també per a emportar), pizzes, ham-burgueses, salsitxes... També es poden veure totes les competicions esportives en cinc pantalles. Obert cada dia, de dilluns a divendres, a partir de les 17h, i dissabtes, diumenges i festius, a partir de les 13h.TROCADERO // Bonaire, 31

36

CARTA DE CÒCTELS ÚNICACafè-bar Magma és un local per a gaudir de dia i de nit. Pots començar el matí esmorzant en un ambient modern i tranquil, al centre de la vila i respirant el mo-viment de Sitges. Mira la carta d’entrepans de pa de pagès, són una delícia. I al final del dia, pots prendre una copa o una de les seves especialitats en còctels. Cada dia, de 18h a 23h, tens Happy hour de còctels. Magma té una carta única. Dilluns, festa setmanal.CAFÈ-BAR MAGMA // Parellades, 31-33www.facebook.com/magmasitges

UNA COPA AMB ELS AMICSJànio’s és el bar que batega al centre de Sitges. Si-tuat al Cap de la Vila, és un local ideal per a prendre una copa tranquil·lament amb els amics a la tarda o per viure la festa a la nit, cada dia de la setmana, excepte dilluns. A més, es tracta d’un local sempre vinculat a les festes populars, és a dir, de got impres-cindible per a les festes majors, diades castelleres i altres esdeveniments. JÀNIO’S // Cap de la Vila, 3 Tel. 93 810 22 11

Page 37: On_11

EXCLUSIVIDAD Y TRATO PERSONALIZADOEste salón de peluquería y estética abrió sus puertas hace ya más de un año a la clientela de Sitges. Ser-vicio de estética: depilación, tratamientos reafirman-tes, parafina, celulítica, pealings. Complementos en perfumería y bisutería. En Toni Perruquers encontrará una atención personalizada y un agradable entorno. Distribuidor exclusivo de Alfaparf y su línea de estética profesional Semi di Lino. TONI PERRUQUERS // Camí Capellans, 10 Tel. 93 811 02 85

37

LA NOVA TROBADA NOCTURNAA Barón de Nit, les nits són especials. L’experiència i la història del Bar Barón i el millor ambient nocturn es fusionen al nou Barón de Nit. Ara teniu una nova proposta per a anar a fer una copa amb els amics en un bar de Sitges, amb un ambient excel·lent, terrassa i bona companyia. La nova trobada nocturna de la gent de Sitges és a Barón de Nit.BARÓN DE NIT // Europa, 16Tel. 93 811 17 23

MODA PER A TOTS ELS PÚBLICSKraf és la botiga de moda que dóna la possibilitat d’escollir entre diferents estils, de més clàssic a més modern, per a joves i adults. Podreu trobar algunes de les millors marques en moda per a home i dona com Florentino, Burberry, Genfins… Tota una aposta per l’elegància, la comoditat i les darreres tendències. Kraf obre tot un ventall de possibilitats per a vestir-vos per a grans esdeveniments, moments més casual o per a trobar un estil propi.KRAF // Sant Francesc, 30Tel. 93 894 56 54

Page 38: On_11

38

ARRÒS SUCÓS AMB GALERESEl sabor d’abans en les coses ben fetes. Així són els plats que podràs tastar al Restaurant Mare Nostrum mentre gaudeixes d’unes vistes immillorables de la costa sitgetana. Sabeu el que són les galeres? Des d’ON recomanem que ho descobriu al restaurant de la família Martí.MARE NOSTRUM // Passeig de la Ribera, 60-62Tel. 93 894 33 93

PINTXOS AUTÈNTICAMENT DONOSTIARRASUna deliciosa y elaborada cuina per a saborejar els pin-txos, paradigma de la gastronomia donostiarra. Variats i atractius, freds i calents, els pintxos han fet descobrir aromes i gustos nous als paladars més exquisits.EL DONOSTIARRA // Carrer Nou, 14Tel. 93 810 22 62

UN TRACTAMENT DE BELLESA INNOVADORBio Staminalia és una línia de productes per a despertar i protegir la joventut del rostre. Cèl·lules mare vegetals de poma que ajornen l’envelliment metabòlic cutani i oxidatiu causat pels raigs UV. Per a tornar a la pell un aspecte més jove i vital.TONI PERRUQUERS // Camí Capellans, 10Tel.93 811 02 85

Page 39: On_11
Page 40: On_11