38

AGOSTSETEMBRE 10Exemplar gratuït

#14

…i t

ota

la in

form

ació

cul

tura

l i d

’oci

, am

b ag

enda

d’a

ctiv

itat

s

l

a gu

ia d

e sh

oppi

ng, e

at

dr

ink

i la

secc

ió O

N m

oda

Rec

ords

de

Fest

a M

ajor

en

prim

era

pers

ona

Els

100

anys

de

l’Hos

pita

l San

t Joa

n B

apti

sta

Mot

os h

istò

riqu

es a

mb

vida

prò

pia

culturaocitendències

sitges/sant

pere

de

ribes

una producció de:

SumariEDITOR Santi Terraza / DIRECTORA Marta Aragó / ÀREA COMERCIAL Marta Sanz / DISSENY I MAQUETACIÓ Juanjo Requena / FOTOGRAFIA Jesús ParísHI COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Magí Fortuny, Joan Iriarte, Judit Paretas, Edu Ripoll, Siscu Rosell, Aina Serra, Joan Tutusaus

REDACCIÓ Sant Honorat, 32-34 · 08870 Sitges / T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12 / on@hydramedia.info / www.oncultura.com DL: B-35083-2008 / La tirada d’aquest número d’ON és de 5.000 exemplars / Impressió: Indugraf

culturaocitendències

sitges/sant pere de ribes

ON s’edita amb la col·laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.de la Generalitat de Catalunya

4 · Les experiències de quatre veterans de la Festa Major 9 · Opinió10 · La restauració de motos antigues: art, afició i hores de dedicació16 · L’oci nocturn a Sitges, una oferta en continu reciclatge22 · La Fundació Hospital Sant Joan Baptista celebra cent anys28 · Joan Iriarte ens mostra els rostres del món30 · +Moda32 · Agenda34 · Guia38 · Aparador

Joan Tutusaus

Són quatre visions de la Festa. Quatre personatges que l’han viscuda des de dins durant molts anys, amb diferent grau de vinculació, i que en alguns casos hi continuen lligats. Quatre festes majors amb moments compartits, i d’altres d’íntims, amb visions diverses, però tanmateix coincidents. Són en Josep Marcet, graller i pendonista de Sant Bar-tomeu d’enguany; l’Isidre Baqués, primer cap de colla dels gegants moros; en Joan Pros, cap de colla del drac; i Sisco Barlan, bastoner de la colla Vella. Tots ells permeten fer un retrat d’una Festa que no s’allunya gaire de l’actual.

Quan començava la Festa? En moments diversos. En Josep Marcet recorda que els grallers sempre assajaven força per a l’Entrada de Grallers: “Ens agradava pre-parar peces especials, i interpretar El Toc de castells. Això sí, no durava el que ara, en 20 minuts ja estàvem”. En Sisco Barlan creu que “sense l’Entrada de Grallers no hi ha Festa Major”, i encara tira més enrere: “Nosaltres començàvem a escalfar motors per la Festa de Campdàsens. Es feien més o menys assajos en funció de si hi havia no-ves incorporacions, tot i que culminaven en l’assaig general amb gralles del 22 d’agost,

vigília de la vigília, que acabava amb cava i postres”. I no és l’única trobada prèvia dels bastons, ja que la colla queda de sempre amb els grallers a quarts de vuit del matí, per a un esmorzar amb carn a la brasa on es conviden antics bastoners. En Sisco reconeix que entre els dies 15 i 18 d’agost sempre li ha començat un formigueig a la panxa, que li anuncia la proximitat de la fes-ta. L’Entrada, a més, li serveix per recordar els avantpassats que han ballat, i la gent coneguda que ja no hi és. Per això, per a en Sisco, “anar-hi és com una obligació”. En canvi, ni l’Isidre Baqués ni en Joan Pros es

4

LA Festa per quatre costats

Isidre Baqués (tercer per la dreta) i la colla dels Gegants Moros, el dia de la presentació, l’any 1979

Josep Marcet, Isidre Baqués, Joan Pros i Sisco Barlan recorden les seves primeres festes majors

5

En Sico (el primer de la dreta de la filera de baix) amb la Colla Vella, l’any 1981.

Josep Marcet (primer de la dreta), amb els germans Albert i Josep Maria Vadell i Jordi Canals

comptaven entre els espectadors del primer acte de la vigília. L’Isidre reconeix que les gralles no l’entusiasmen, i en Joan, perquè tenia altra feina: “M’havia de preocupar d’anar a buscar els coets de l’Igual, i del negoci familiar, a la plaça, on em canviava per a la sortida de les dues”.Acabat el toc inicial, la primera pausa de la festa era aprofitada per en Sisco per posar-se la roba blanca, i per en Josep, per menjar alguna cosa. I a les dues, tothom al carrer. “La Festa començava quan treien els gegants de l’Ajuntament –recorda en Joan–, que era quan acabava de patir perquè tot estès preparat i començava a patir perquè no prenguessin mal ni la gent ni la bèstia”. Les dues era una hora de retrobaments, i de nervis. L’Isidre patia perquè no faltés ningú, “tot i que no acostumava a passar, perquè vaig tenir una bona colla, molts d’ells gent de la construcció, fornits, encara que per portar els gegants cal més traça que força”. En Sisco manté tradicions arrelades: “Les dues és aquell moment especial per desitjar una bona Festa Major, no només a la colla, sinó també als companys d’altres balls”. Especialment emotiva és la salutació que, any rere any, intercanvia amb José Gonzàl-vez, bastoner també, però de la colla Mitja-na. D’allà, s’anava a ballar a ca l’alcalde, i l’endemà, a l’Hospital, a diferència d’ara, que es balla a un lloc o a l’altre. Als grallers d’en Josep els tocava acompanyar el ball a les cases on s’hagués d’anar. L’Isidre recorda

6

JOSEP MARCET, GRALLER“Vaig començar a sortir a principis dels anys 70, una època en què hi havia co-ses que ara ja no es fan. El Llevat de taula i les subhastes havien acabat, i érem pocs grallers, 8 o 10, que fèiem 3 colles. Abans, amb quatre grallers s’havia fet una matinal, perquè fins que vam començar en Blai Fontanals i jo, no n’hi havia prou, de grallers, i els portaven de fora”.“Una cosa que no ha canviat és que sempre ha fet molta calor, i he acabat molt cansat. Això sí, sort que assajàvem. Alguns anys, començàvem al gener i, com que fèiem moltes festes majors, arribàvem a Sitges bé de forma”.

ISIDRE BAQUÉS, GEGANTER“La meva vivència és molt austera. Vaig sortir ben bé deu anys, i em cuidava molt, per poder anar a tota pastilla. Era el cap de colla, i havia de vigilar per-què la gent estés a punt, que no fallés per a la matinal o la sortida dels focs. Havia fet altres balls –pastorets, bastons i la moixiganga a l’estranger–, però a casa ja portem quatre generacions de geganters, més de cent anys portant els gegants”.“Sempre havia ballat amb sandàlies sense cordar, fins al punt que tothom em deia que em fotria de cap. Però no queia. En aquella època tenia gent a la colla que sabia ballar, no donar voltes, i per això cal força, però també equilibri”.

JOAN PROS, PORTANT DEL DRAC“Quan vaig agafar el drac, estava molt fotut, i vaig coordinar tot el que s’havia d’arranjar. La Festa Major era més de gent gran, s’havia quedat estancada, no com ara, que la joventut hi està molt més posada. Hi havia menys balls, i poques reunions per preparar-ho tot. Mai he tingut por al foc, i la gent confiava en mi. En 38 anys, només se’ns han cremat tres caixes”.“Com que era el cap de colla, vivia la Festa d’una altra manera. Érem més jo-ves, i més bojos, fins al punt que fèiem coses que ara no podríem, com entrar a locals o córrer cap a la gent. Arribava baldat a casa i pensant en com havia quedat el Drac i en que l’hauríem d’arranjar per Santa Tecla”.

SISCO BARLAN, BASTONER“Vinc de família festamajorenca, amb geganters i bastoners entre el meu avi, el meu pare, el meu oncle gran, els meus cosins, i ara els meus fills. Em vaig vestir de blanc als 14 anys amb els gegants, després que el meu pare me’ls deixés provar. Una baixa en una sortida em va donar l’oportunitat de ballar bastons, a la colla Vella, gràcies a l’Enrique Villanueva, que era el cap de colla. Ara ho és en Joan Merlos”. “En les millors èpoques, sortiem a la Festa quatre o cinc persones de casa, el que multiplicava el nombre de mudes i camises que calia tenir preparades. Era tota una logística”.

que els gegants només anaven a les cases de malalts, una decisió apresa del pare, i en Joan rememora quan es transportava el drac damunt d’un camió per arribar a cases que pagaven per tenir-lo. Tretze o catorze portants, i dos o tres timbals, acompanyaven la Fera Foguera. Un entrepà o mig berenar era, en el millor dels casos, el que alimentava els cossos dels protagonistes de la festa abans de la Processó Cívica. En Joan es preocupava d’anar a recollir coets, i l’Isidre aprofitava per prendre una dutxa i mitja aspirina: “tenia molta cura, durant la festa, ja que n’hi ha que s’inflaven de cervesa, però jo em cuidava molt per poder anar a tota pastilla, a més de per la por de fer el ridícul”.Tothom reconeix haver estat espectador del castell de focs allà on podia, abans de la baixada de les escales, que a qui més qui menys se li acaba fent llarga. I més per als portants de gegants i drac, “que després havien de desar a l’Ajuntament”, segons recorda en Joan.Per Festa Major s’ha de dormir, una o tres hores. Tot i la joventut, i malgrat que molts companys no ho feien, tots quatre passaven pel llit a replegar forces per l’endemà. “Treballem amb les mans, i no està bé que algú te la foti perquè està cansat o va carre-gadet”, es queixa en Sisco. L’Isidre recorda que “la primera carregada del gegant a la Matinal es feia dura”, i en Joan, que per la Matinal “érem tres gats, i la resta s’anaven afegint durant el recorregut, mentre jo em cagava en tot”. A la Matinal, a més, s’hi afe-geix l’alfàbrega que en Sisco porta com un tresor, i la coca i moscatell de Can Quildo. En Josep rememora l’any que es va sortir de casa d’en Vicentet Ibàñez, a l’Institut, “que malgrat ser la mateixa hora de sempre, recordo especialment fosc i negre”.Passada la Matinal, dutxa i roba neta per l’Isidre, esmorzar i dutxa per en Sisco, i feina quotidiana per en Joan, a qui tocava anar a ajudar els pares a la polleria. “De tant cansat que anava –recorda–, una vegada

7

Joan Pros (el primer començant per l’esquerra, de la filera inferior)i la Colla del Drac, a mitjans dels anys 70.

em vaig quedar plegat a casa després, quan vaig anar a bus-car coets”. L’Isidre acostumava a anar a Ofici i, si tenia temps, acompanyava a son germà Ricard a tocar campanes.La Sortida d’Ofici és, en paraules d’en Sisco, “el tram més petit i intens de la Festa”. En acabar, la cosa es dividia entre vermuts amb grups d’amics i dinars familiars. L’Isidre Baqués celebrava el Sant del sogre, Bartomeu Molina, i en Sisco Barlan i en Joan Pros també dinaven a casa amb la família, tot i reservant algun moment per estirar-se. En Josep Marcet explica que en els seus primers anys encara tocava córrer per fer alguns xalets, pel que havia de fer el vermut a corre-cuita.“La processó és l’últim cartutx”, diu en Sisco, “una sortida que es vivia al màxim”, afegeix l’Isidre. Els bastons piquen, malgrat el cansament, el millor que saben, i els geganters gaudeixen dels aplaudiments de la gent. El cansament és general –“es-tàvem tots fets una merda”, indica en Joan–, però a la mateixa alçada de la satisfacció. I ja calia que ho estessin, perquè en tots els casos, l’endemà, diada de Sant Lli, tocava treballar.

8

Informació per a admissions de nous socisT. 93 811 03 59 · C. Tennis, 29

CLUB TENNIS SITGESUrb. La LlevantinaSITGES

Us desitgen bona Festa Major

9opinióJoan Josep Rocha, en el próleg del llibre Actes oficials, fets i anècdotes de la Festa Major de Sitges (1853-1996), de Miquel Forns i Fusté, descriu el que avui definim com a cultura popular; és a dir, com tot el que es viu evoluciona constantment i s’adequa amb més o menys fortuna a las situacions del temps. Segurament, aquí tindríem un debat molt llarg sobre si l’evolució de la festa ha estat negativa o positiva.Jo sóc d’una generació que durant l’estiu els amics del barri –els carrers Sant Pere, Sant Pau i Cap de la Vila– jugàvem a fer Festa Major. Primer va ser al Maragda, on avui hi ha la Granja del carrer Parellades, i després al Bambino, on avui hi ha el Jànio’s Bar.Passàvem les tardes tot preparant gegants, capgrossos i dracs, que, un cop construïts, els trèiem el carrer o a las festes majors del carrer Sant Pau. D’aquesta manera, mica en mica, matàvem el cuquet fins que arribava el 23 d’agost.Per què us explico això? Perquè avui dia seria impensable que una colla de nens durant els mesos d’estiu es poguessin passejar pel mig del carrers del poble tirant coets o

Records de Festa Major; la festa de sempreSiscu Rosell

ballant un gegant amb un radiocasset. Com també seria impensable en aquests moments que a les colles no sortissin dones, que els timbalers del diables fossin només tres, que els gegants portessin quatre persones o que es tornés a recuperar el Llevat de taula.No seré qui avaluï si el d’abans era millor o pitjor, però sí que puc dir que la Festa Major està més viva que mai, és més popular que mai i pateix els mateixos símptomes i les mateixes discussions de sempre.Aquí tenim dos exemples:1892. La Matinal comença a presentar una problemàtica que avui, un segle després, encara es manifesta. Les revetlles de les so-cietats de la Vigília, que aleshores consistien en funcions teatrals, començaven després del castell de focs i acabaven molt tard, cosa que feia que la gent, en anar a dormir a la matinada, ni presenciés ni participés en el pas del cercavila de la Matinal.1948. L’Eco fa una forta crítica de la darrera Processó Cívica, explicant el significat de la mateixa i trasllat dels tabernacles: “El senti-do o significado de esta ceremonia, está visto que anda perdido… se desarrolla sin pena ni

gloria, con descuido de horarios, fallas en la asistencia de las danzas, a base simplemente del ¡ya está bien! de todos cuantos intervie-nen en su preparación”.En la mateixa línia de crítica constructiva sobre la pèrdua dels contiguts de la Festa Major, L’Eco publica, dies més tard, un article titulat “Más sobre la reforma de la Fiesta Major”, on es fa referència a les músiques interpretades durant les festes a càrrec de les colles de grallers –i que en la seva majoria incloïen peces de caire modern– i es critica el ball dels gegants al ritme de músiques poc apropiades. Es tracta d’un article que reflec-tia un debat que encara avui dia es produeix sobre aquests problemes de la Festa Major, i que fa més de cinquanta anys ja suscitava polèmica.La Festa Major d’avui en dia evolucionarà cap a millor o pitjor, això dependrà de tots, i si hi ha d’haver-hi canvis que siguin pel bé de la festa i no per egoïsmes personals. No ens mirem el melic, siguem respectuosos amb tot i amb tothom. La Festa Major és una gran festa; no fem de la festa, un festa gran.Bona Festa Major a tots els sitgetans!

El món del motor ha tingut, des de sempre, un fort arrelament a Catalunya. Del país n’han sorgit campions mundials en motociclisme (Víctor Palomo, Sito Pons, Carles Cardús, Àlex Crivillé, Emili Alzamora i Dani Pe-drosa), en trial (Jordi Tarrés, Marc Colomer, Albert Cabestany, Adam Raga, Laia Sanz i Toni Bou) i en enduro (Iván Cervantes), sense oblidar grans victòries en proves emblemàtiques com el ral·li París-Dakar (Jordi Arcarons, Nani Roma i Marc Coma). Uns triomfs que han situat el motor català al cim de l’esport interna-cional i que, a la vegada, han certificat la història centenària que uneix la benzina –i més concretament les motocicletes– amb els catalans.

Història sobre rodes10

Magí Fortuny i Poch

La restauració i col·lecció de motos antigues: un manera d’expressar-ne l’admiració

11

Artur Duch dalt d’una de les seves motos restaurades

Els orígens del motociclisme al Principat es remunten a principis del segle XX, quan la indústria catalana era un dels grans referents econòmics de l’Estat. En aquella època, les competicions de motos anaven molt lligades a les de ciclisme i, de fet, no es parlava de motocicletes, sinó de bicis amb motor. La primera moto de la qual es té constància a Catalunya és una Villalbí del 1902, tot i que la primera cursa oficial de velocitat no arribaria fins quatre anys més tard, al 1906, organitzada per la Unión Velocipédica Española.Des d’aleshores, el progrés que ha experi-mentat el sector del motor ha estat espec-tacular, tant pels avenços tecnològics que s’han anat incorporant com per tot l’entorn econòmic i mediàtic que s’ha generat al seu voltant. L’únic que s’ha mantingut igual –si és que no ha incrementat– és la passió amb què milers de catalans viuen aquest esport. Una estima que, en algunes ocasions, supe-ra el que pròpiament és la competició per convertir-se en una dèria personal. I aquest és el cas, per exemple, de tres ciutadans de la comarca que han dedicat bona part de la seva vida a restaurar motos antigues.

TOTA UNA VIDA DALT D’UNA MOTOUn d’ells és el sitgetà Artur Duch, de 59 anys. Pintor i escultor de professió, sempre s’ha sentit atret pel món de la mecànica en general i pel de les motos en particular. Tal com ell explica, des que va pujar per pri-

mera vegada sobre una moto, quan tenia 12 anys, la seva vida “va passar a dependre de les dues rodes”. Aquest “nou món” que se li obria camí va fer que, amb 22 anys, partici-pés al campionat d’Espanya de velocitat, al costat de grans figures de l’època, com ara Ángel Nieto, Ricardo Tormo o Benjamí Grau. Aquelles temporades d’experimentació en el camp de la competició van donar pas, anys més tard, a una segona etapa en què Duch va començar a restaurar motos antigues per fer-les servir per córrer en curses oficials. Era una moda encara incipient, procedent dels països del centre d’Europa, però que cada vegada tenia més adeptes a Catalunya. No en va, amb aquelles primeres motos re-cuperades de l’ostracisme, Duch va guanyar dues proves del campionat de Catalunya de motos clàssiques, categoria en què va participar fins a principis dels noranta.Quan l’edat i les responsabilitats li van posar difícil seguir competint, va entrar de ple en el món de la restauració de motocicletes. Ho va fer acompanyat pel seu amic Josep Raja, que ja s’hi dedicava des de feia temps. Amb el pas dels anys, i gràcies a la informació publicada a Internet, ell mateix es va enca-rregar d’anar-ho fent pel seu compte. “Tenia les motos, buscava a la Xarxa les peces que els faltaven i després les demanava a les seves fàbriques”, explica. “El problema és que, massa sovint, costa molt trobar aquests recanvis; per no parlar dels preus, que acostumen a ser caríssims”, afegeix.

12

Club Nàutic de SitgesEspigó de Llevant s/n, Apartat de Correus 76, 08870 SitgesTel. 93 743 20 57 · cns@nauticsitges.com

ESC

OLA

DE

VEL

A

Esti

u 2

010

Cursos infantils i juvenilsEsplai infantil amb dinar inclòs

Cursos d’adults i classes particularsPer més informació, consulta la nostra web

www.nauticsitges.com

Si vols gaudir de la mar i aprendrea navegar...vine sota l’Església

Santiago Rusiñol, 18 Baixos · Tel. 93 811 10 86www.farrerons.com · info@farrerons.com

La passió de Duch per les motos ha fet que n’hagi arribat a tenir fins a deu de diferents: una per cada dècada del segle XX. “Més que la marca, m’interessava tenir models que representessin l’evolució tècnica i estètica de les motocicletes durant els últims cent anys”. Entre d’altres, pel seu ‘taller’ hi han passat una Peugeot del 1903, una BCA 500 de la Primera Guerra Mundial, una Terrot dels anys quaranta o una Montesa del 1966. Al final, però, “has de ser una mica selectiu amb allò que col·lecciones; si no, acabes tenint el garatge que no hi caps ni tu”.Duch té clar que Catalunya ha estat i conti-nua sent “un dels grans bressols europeus del motor”, tot i que lamenta que aquesta fal·lera hagi encarit, “i de manera desorbi-tada”, tot el que té a veure amb el sector de la restauració de motocicletes antigues. “Espero que l’excés d’eufòria actual no faci que el tema se’ns en vagi de les mans, per-què és el pitjor que ens podria passar a la gent que restaurem i col·leccionem”.

EL REPTE DE LA RESTAURACIÓUn altre exemple de passió pel motor és el del també sitgetà Jaume Torremorell, de 74 anys. La seva relació idíl·lica amb les mo-tos va iniciar-se de ben jove; en gran part, influenciat per la figura del seu pare. Me-cànics tots dos, els Torremorell destinaven una part del seu temps lliure a restaurar les

motos antigues que havien anat recopilant de gent que ja no les volia. “El fet de treba-llar de mecànics ens facilitava l’obtenció de peces per a motos fabricades a Catalunya o Espanya, però trobar-ne per a models anglesos o alemanys ja era més difícil”. En tot cas, per a Torremorell, restaurar motocicletes “no només és una afició, sinó

Jaume Torremorell al seu taller

US DESITGEM BONA FESTA MAJOR

13

també un repte”. Per això, “tot i les dificultats per trobar segons quins tipus de recanvis i els preus que es fan pagar”, mai ha deixat de fer-ho. “No hi ha res més gratificant que agafar una moto destrossada i deixar-la com nova”, comenta. Una remo-delació d’aquestes característiques pot suposar un any de feina, ja que “el temps que un hi dedica al cap del dia no és excessiu; sempre vas a remolc de la feina i del temps lliure que et queda”. Ara mateix, Torremorell està treballant en la rehabilitació d’una BMW 500 amb sidecar originària d’Alemanya. Juntament amb aquesta, pel seu garatge també hi han passat una Guzzi 500 del 1929, una Royal 500 dels anys trenta o una Gilera de la Guerra Civil (es creu que utilitzada pel bàndol republicà). Altres motos que també hi han passat durant els últims anys ja estan venudes, perquè “els recanvis originals es fan pagar molt cars i a vegades, si vols restaurar una moto, n’has de vendre una d’acabada per poder fer la inversió”.A l’hora d’explicar la passió familiar pel motor, heretada del seu pare, Torremorell hi veu un canvi generacional amb el seu fill, també mecànic. “Les noves generacions –i és comprensible– prefereixen motos modernes i per estrenar; no estan disposats a perdre tan de temps a arreglar-ne de velles per fer-les circular”. Com a mecànic, però, està convençut que el fet de restaurar motos “et dóna un prestigi afegit davant els clients, ja que la majoria ho valora molt”.Més enllà de la simple restauració, una de les inquietuds de Torremorell és que Sitges també pugui acollir un ral·li de motos clàssiques, tal com ja es fa amb el de cotxes. “Donaria un nou impuls a la vila i serviria per reunir tots els qui tenim afició pel motociclisme històric”.

UNA PASSIÓ QUE S’HERETAQui també veu amb bons ulls la creació d’aquest acte és el ribetà Daniel Fonoll, de 63 anys. Propietari del taller mecànic Dafoca, Fonoll també ha mamat motor des de ben jove; concretament, “des que van començar a circular motos per Ribes”. Bona prova d’això és que el seu pare, antic ferrer, va ser un dels primers mecànics del poble i, des d’aleshores, ell i les posteriors gene-racions de la família han estat vinculats d’una manera o altra al motociclisme.Fonoll, per exemple, va participar durant bastants anys en campionats de Catalunya i Espanya d’enduro i, fins i tot, va dirigir un equip de motocròs amb joves de Ribes. La retirada de patrocinadors va fer que abandonés momentàniament el món de la competició, fins que el seu fill –també amant de les motos i actual pilot de motocròs– no li va deixar altre remei que tornar. De fet, no és fins que el petit se li fa gran i comença a anar pel seu compte que ell deixa les curses per passar-se a

la seva altra gran passió: la restauració de motos clàssiques.A diferència de Duch i Torremorell, Fonoll ha col·leccionat, so-bretot, motos de firmes catalanes. “Els recanvis de les marques d’aquí són més fàcils de trobar i més econòmics”, afirma. La seva especialitat són les motos de carretera, perquè “els seus accessoris de xapa també són més accessibles que els plàs-tics de les de motocròs”. Entre altres “relíquies del motor”, al garatge hi té una Lambretta 150 amb sidecar, una Peugeot 125

Daniel Fonoll té un taller mecànic a Ribes

14

L’estreta vinculació entre Catalunya i el món del motor també pot apre-ciar-se en la quantitat de firmes es-portives que s’han fundat aquí i que conserven la seva seu central al país. Algunes de les històriques són Bul-taco, Montesa, Derbi i Rieju, sense passar per alt altres marques com Ossa, Sanglas, Aleu, Evycsa, Guzzi-Hispània o la més recent Gas Gas. Totes elles han contribuït a engrandir l’hegemonia catalana en els campio-nats estatals. Un altre factor que hi ha ajudat és l’organització de com-peticions regulars pròpies, que a Ca-

La projecció de Catalunya a través del motortalunya van començar a celebrar-se cap a l’any 1910, gràcies a l’existència d’entitats com el Reial Moto Club de Catalunya. Algunes de les proves més carismàtiques del moment eren la Pujada al Tibidabo, el Trofeu Josep Maria Armangué, la Volta Motoris-ta a Catalunya, la Cursa d’Autocicles Barcelona-Madrid-Barcelona i, més endavant, les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc. Actualment, el circuit internacional de Montmeló i el re-cent inaugurat a Castellolí segueixen projectant, des del vessant del motor, Catalunya al món.

dels anys cinquanta i la popular –en aquella època– Ossa Negra.Daniel Fonoll també coincideix amb Duch i Torremorell a l’hora de definir Catalunya com un país “capdavanter” en motociclisme, si bé assegura que altres territoris de l’Estat –com el País Valencià, Euskadi o Madrid– “s’estan espavilant molt”. Al seu entendre, “només cal veure les fires que s’estan organitzant en aquests llocs, impensables ara fa uns anys”. De fet, sobre l’organització de certàmens relacionats amb el motor,

Fonoll ha vist una decaiguda generalitzada. “He visitat diverses fires al llarg dels últims anys i les d’ara no tenen res a veure amb les de fa uns anys; es nota que la crisi no perdona”. Per sort, amb la butxaca menys o més plena, el motor se seguirà vivint a casa nostra amb la mateixa intensitat.

US DESITGEM BONA FESTA MAJOR

15

16

Eren els anys seixanta –època de sueques i hippies–, quan el carrer 1r de Maig (o Dos de Maig, com el coneixen els sitgetans) va començar a entrar en ebullició amb els primers bars nocturns, que feien canviar la fesonomia d’un carrer on fins aleshores només hi havia hagut pescadors, pagesos i, en definitiva, gent senzilla que es guanyava

la vida amb la suor del seu treball. Durant molts anys el Dos de Maig va seguir essent el referent dels bars de nit. Locals com el Fèlix, Prisma, Pachito, Las Vegas, etc... van omplir d’alegria i disbauxa les nits de diver-ses generacions de sitgetans i turistes, que podien gaudir d’un espai de llibertat que en molts altres pobles no es podia ni somiar.

Una jove Carmen Sevilla promocionant Pacha, a finals dels seixanta

El nou ritme de

sitgetanaEdu Ripoll i Soler

Sortir de festa a la nit a Sitges sempre ha estat una tradició més. Sitge-tans, gent de la comarca, estrangers... tothom coneix la fama de Sitges com a lloc on passar-s’ho bé i on poder gaudir de les últimes tendències pel que fa a l’oci nocturn. Però aquesta merescuda fama no ha arribat per generació espontània, ans al contrari. Sitges ha sabut reciclar, reformar, innovar i convertir la seva oferta de festa en un valor afegit important des del punt de vista social i econòmic. Sitges, any rere any, reinventa la nit.

la nit

17

EL NAIXEMENT DE LA ZONA “ALTA”No va ser fins fa uns deu anys que una altra zona d’oci nocturn va començar a agafar cert renom. Tot i que, per suposat, els bars anaven apareixent (i despareixent) a diverses zones del poble, el naixement d’un nou “sector” no es va produir fins que locals com Janio’s, Village i, posteriorment, Soho i Magma Club (on abans hi havia estat un altre dels bars mítics de la nit sitgetana, Bottle, amb el seu també mític propietari Colo) van aconseguir arrossegar una munió de gent cap a la zona alta del poble, la que comprén el carrer Illa de Cuba i el Cap de la Vila. La marxa d’aquests locals era una mica diferent, ja que, tot i que tothom i era ben-vingut, el client més prototípic no era el jove de 18-20 anys, sinó un noi d’uns 25-30 anys, principalment nascut a Sitges. Els temps canvien i les necessitats i anhels de la gent també. Anys enrere, un noi de més de 30 anys hauria estat “ben casat i amb

fills”. Avui dia, en canvi, l’activitat nocturna de la gent s’ha allargat molt, gràcies, en part, a una oferta molt més àmplia i varia-da. Durant anys, aquesta nova zona d’oci nocturn ha acollit gran part del mercat de

Pique-nique, nou centre d’atenció en mans de Pau i Joan Marc Matas

gent “no tan jove” que encara volia sortir de marxa, però amb el pas dels anys, una nova necessitat s’anava creant: on pot anar la gent que passa dels 40 anys a Sitges i que encara té ganes de divertir-se?

18

Sitges ha acollit amb èxit la prova pilot de pagaments pel mòbil que s’està duent a terme, des del mes de maig, dins el projecte “Mobile Sho-pping”, impulsat per “la Caixa”, Te-lefónica i Visa Europe. Les primeres conclusions d’aquesta experiència, en què hi participen 1.500 persones i 500 comerços locals, apunten que en les quatre primeres setmanes del projecte, el 60% dels participants ja ha realitzat almenys una compra amb el mòbil, i que la mitjana és de 3 compres per client. D’altra banda, els usuaris prefereixen fer servir el telèfon mòbil majoritàriament per a pagaments d’imports inferiors a 20 euros i els supermercats són els establiments on es concentren la majoria d’operacions de pagament amb el mòbil (52% del total), tot i que també cal destacar el percentat-ge dels restaurants (14%). El “Mobile Shopping Sitges 2010”, que s’estendrà fins al novembre, és

‘Mobile Shopping Sitges 2010’, una bona acollida del mòbil com a mitjà de pagament

la primera experiència de compres amb telèfons mòbils a comerços a Espanya i, alhora, és una inicia-tiva pionera a nivell europeu per l’elevat volum de participants i pel fet que l’escenari és totalment real. D’altra banda, el passat 21 de ju-liol es van lliurar els premis als comerços i usuaris més actius en aquesta prova pilot de pagament per mòbil. Els guanyadors van rebre un mòbil Samsung amb NFC i una càrrega de diners per a fer compres a establi-ments comercials de Sitges.

Lliurament de premis del ‘Mobile Shopping Sitges 2010’, el passat 21 de juliol

ANEM AL PASSEIGPique-Nique, Lizzard, Nirvana, New Ricky’s (que ha reobert recentment les seves portes) i Sweet Pacha són alguns dels nous locals que s’han instal·lat a la zona del Passeig de la Ribera i que amplien l’oferta nocturna de Sitges, juntament amb la nova proposta chill-out del restaurant El Jardí. Són esta-bliments que han aconseguit fer-se un forat en una franja d’edat que fins ara gairebé no tenia lloc on anar de marxa. Quin és el secret del seu èxit? Reiventar la nit!

Marc Rosell, propietari de Magma i Magma Club

19

20

El Menú Sitges Inedit de 25 euros de l’Hotel Estela Barcelona es podrà degustar durant tot l’estiu, després de l’èxit que ha tingut aquesta proposta culinària que es va ofe-rir el mes de juny, dins la campanya de l’Agència de Promoció Turisme de Sitges i la companyia cervesera Damm per donar a conèixer la cultura gastronòmica local. Així, el restaurant Iris Gallery continua elaborant el Menú Sitges Inedit, que inclou terrina de pop i ossobuco amb suc de rostit; turbot amb cremós de blat de moro i bal-sàmic; i gelat de mascarpone amb salsa de dàtils. Una altra opció per a degustar l’alta cuina

del restaurant Iris Gallery és la seva Gran Mariscada Estelar, amb marisc gallec de qualitat excel·lent.

21

Avda. Port d’Aiguadolç, 808870 SITGES | Barcelonareservas@hotelestela.comwww.hotelestela.comTel. 93 811 45 45Fax 93 811 45 46

Menú Gastronòmic Sitges IneditL’Hotel Estela amplia la proposta tot l’estiu, després de l’èxit obtingut

EXPOSICIÓ DE J.T. BURKEEntre les propostes artístiques per aquests propers mesos, a banda de les seves expos-cions permanents d’artistes de fama inter-nacional com Subirachs, Grau-Garriga, Lorenzo Quinn i Josep Puigmartí, cal des-tacar l’exposició “Beautiful Again”, que es podrà veure fins el 28 de setembre de 2010, en què el guardonat i prestigiós fotògraf i dissenyador gràfic J. T. Burke recull el seu últim conjunt d’obres.

22

Aina Serra i Julià

L’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges és molt més que una residència. El seu paper en la història de la vila li dóna un caràcter únic que es tradueix en un cu-rós manteniment del patrimoni històric, una aposta per la producció de Malvasia de Sitges i, com no pot ser d’una altra manera, un interès per oferir una resi-dència moderna, amb un ampli ventall de serveis que facilitin la vida a la gent gran de Sitges.

mirant

100anys

al futur

23

UNA RESIDÈNCIA DE 5 ESTRELLESEn primer lloc, i per damunt de tot, la prioritat de la Fundació Hospital Sant Joan Baptista és la prestació de servei assisten-cial per a la gent gran de Sitges. Els detalls que donen un tret diferencial a aquesta residència són nombrosos, tant a nivell de prestacions, com d’entorn i d’història. Aspectes que es mantenen com a priori-taris en els diferents projectes que han de fer encara més gran aquesta centenària institució de Sitges.L’any 2009 es va concloure el projecte de restauració de l’edifici històric de l’hospital, que en l’actualitat s’està treballant per unir, mitjançant un pas subterrani, amb l’edifici Deering, i així assegurar la creació de més prestacions cara a la tardor. Es preveu disposar de 102 llits, 20 més que en l’actualitat, i 25 places de centre de dia, que s’afegeixen a les habitacions per estades temporals, als menjadors per a la gent gran i als nombrosos serveis que s’ofereixen, com atenció mèdica, fisioterà-pia, assistència social, activitats d’oci, servei de bugaderia, perruqueria i estètica, suport i assessorament en les gestions personals, etc., emmarcat en una finca de 11.700 m2, que ells anomenen “un oasi enmig del nucli urbà”. L’objectiu, segons afirma Roland Sierra, administrador de la Funda-ció, és “acabar de convertir la residència en un gran centre de serveis, incloent-hi l’assistència domiciliària”.

UNA HISTÒRIA, UN PATRIMONIL’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges es remunta al 1324, impulsat per Bernat de Fonollar per acollir els més desvalguts, i ubicat on actualment s’aixeca el Museu Maricel. El 23 d’agost de 1910, en el marc

Hi conviuen edificis històrics i moderns entre el patrimoni de l’Hospital

de la Festa Major, es va posar la primera pedra de l’Hospital, al carrer Cardenal Vidal Barraquer, que es va inaugurar dos anys més tard com a centre hospitalari i que, des dels anys 70, degut a la construcció de l’Hospital Comarcal de Sant Camil, es va

24

convertir en residència geriàtrica. D’aquesta història repartida al llarg de més de sis segles n’ha resultat un important patrimoni immobiliari propietat de l’Hospital, fruit de les donacions de benafectors, que perme-ten el finançament de la institució i el seu constant creixement. “En aquets moments el 97% del patrimoni està en lloguer amb l’objectiu de tenir ingressos per destinar a la millora i augment dels serveis de la resi-dència”, assegura Sierra, i afegeix: “Una de les prioritats ara és eixugar, en la mesura del possible, el deute que tenim després de la forta inversió que han suposat les remodelacions acurades dels edificis, de manera que es preveu la venda d’alguns immobles. Hem fet una residència de cinc estrelles i això té un cost.”Entre les propietats de l’hospital destaquen edificis emblemàtics com la Casa Antoni Carreras, construïda el 1908 per Eduard Mercader i Sacanella, i les cases del carrer Major, 35 i 48. A més del mateix edifici de

l’Hospital Sant Joan Baptista, construït entre el 1910-1912 per Josep Font i Gumà, amb la capella i la cúpula adherides als edificis del Carrer Cardenal Vidal Barraquer.

LA MALVASIA DE SITGESUn dels encants de l’Hospital és el celler, situat al Corral de la Vila, i les 2 hectàrees de vinya d’Aiguadolç, amb ceps de malva-sia exclusius a la península Ibèrica, dels quals n’és el principal productor. Destaca la producció artesana i la important tasca de recuperació per conservar una de les va-rietats de raïm més antigues de Catalunya. Actualment, s’el·labora el Blanc Subur, la Malvasia dolça, s’ha recuperat la Malvasia seca, després de tres anys sense producció, i, cara al Nadal, es preveu treure unes 500 ampolles d’escumós de malvasia, que s’ha batejat amb el nom de Monembasia. L’èxit i qualitat d’aquests productes l’encapçala l’enòleg de l’Hospital, Josep Pascual Puig, i està avalat per l’Slow Food i la inclusió Roland Sierra, administrador de la Fundació

Cent anys després de la col·locació de la primera pedra per la Festa Major del 1910, l’Hospital iniciarà la celebració del seu centenari amb un seguit d’actes que s’allargaran fins el 2012, cent anys després de la seva inauguració. El 28 de setembre, en el marc de la trobada de residències que se celebra anualment a la Fundació Hospital Sant Joan Baptista, amb residències de Sitges i una convidada del Garraf, es donarà el tret de sortida a les celebracions. L’acte per obrir el centenari és la presentació de la pàgina web de l’entitat. Aquesta presentació anirà acompanyada d’un número especial de La Cúpula, la revista de la residència, dedicat a la Malvasia, amb un plànol amb tots els ceps numerats i el nom dels seus padrins. Durant el primer semestre de celebració, s’homenetjaran tots els antics membres del Patronat de l’Hospital, es presentarà un calendari del 2011 amb foto-grafies, es durà a terme un exposició sobre documents i fotografies antigues, etc.

CELEBRACIÓ DEL CENTENARI

25

26

de la Malvasia de Sitges al restaurant Sant Pau, de Carme Ruscalleda, a Sant Pol de Mar, amb tres estrelles Michelin. El procés de recuperació s’ha fet juntament amb la campanya Apadrina un cep de Malvasia, de manera que per 30 euros es pot col·laborar en el finançament dels 684 ceps que posseeix la Fundació. Actualment, més d’un centenar de persones han participat en el projecte, els noms de les quals surten periòdicament a L’Eco de Sitges.A llarg termini es preveu la creació d’un nou celler, a prop dels terrenys de les vinyes d’Aiguadolç, i l’actual celler es convertirà en un centre d’interpretació de la Malvasia, que esdevindrà un punt turístic i de rutes escolars.

BONA

FESTA MAJOR

Grup de monges concepcionistes a l’entrada de l’Hospital, l’any 1956 (L’Abans)

Ceps de Malvasia acabats de plantar a l’Hospital

27

Espalter, 23 · 08870 Sitges · 93 814 61 15 · info@komokieras.com · www.komokieras.com

Rostres del món

Afganistan és un país amb una important barreja d’ètnies, algunes d’elles procedents del Iemen i de l’Iraq. La fotografia, guardonada a diferents certàmens internacionals, mostra un jove pastor nòmada dels afores de Kabul, de qui destaca la claror dels seus ulls sobre el to cromàtic de la seva pell.National Geographic va publicar en portada, el 1984, una emblemàtica fotografia d’una nena afganesa d’ulls verds que va tenir un gran interès mundial. Després de 17 anys i una intensa recerca, el fotògraf Steve McCurry va trobar aquella noia i la va tornar a retratar i publicar a la revista. El rostre d’aquella jove ja no era el mateix. El pas del temps no perdona, i encara menys en alguns països. Com serà avui, vint anys després, la mirada d’aquest pastor nòmada? Només es pot esperar que el temps no l’hagi castigat de la mateixa manera que ho va fer amb aquella nena de mirada intensa.

La mirada d’un jove afganès

POSTAL DE VIATGEper joan iriarte

28

30

RosellCalçats

Presentació de la nova tempo-rada de tardor / hivern. Calçats de New Balance, Manas i Diesel, entre d’altres. Complements de Gorin.

Primer de Maig, 2-4Sitges93 894 46 14

31

agostsetembreagenda Activitats infantils, concerts, concursos. Ribes

Del 12 al 15 d’agostFESTA MAJOR A ROCAMAR Activitats infantils, concerts, concursos. Ribes

23 i 24 d’agostACTES TRADICIONALS DE LA FESTA MAJOR Sitges

Del 20 al 27 d’agostACTES LÚDICS DE LA FESTA MAJOR. Sitges

SITGESTIU CULTURAL

Tots els dillunsCONCERT D’ORGUE. La Parròquia de Sant Bar-tomeu i Santa Tecla ofereix obres de grans com-positors com Bach o Brahms, i visites guiades amb cita prèvia. Sitges

Tots els dimartsJAZZ AL ROMÀNTIC. El grup Retiro (Joan Pinós i Oscar Ferret) combina la música tradicional catalana amb l’alegre ritme del jazz. Al Museu Romàntic. Sitges

Tots els dimecresGUITARRA ESPANYOLA. Alejandro Pérez Gracia ofereix recitals de L. Albéniz i F. Tàrrega. Al Saló Or del Palau Maricel. Sitges

Tots els dijousCAPVESPRE MUSICAL AL PALAU MARICELRecorregut pel conjunt arquitectònic Maricel i concert al claustre. Agost i setembre (excepte 16 i 23 de setembre). Sitges

Tots els divendresÒPERA AL ROMÀNTIC

Operaílica ofereix peces de Mozart, Verdi o Bizet. Als Jardins del Museu Romàntic. Sitges

Dissabtes 7 d’agost i 4 de setembreL’ALELEGRE CANTAIRE Música de la Barcelona modernista. Als jardins del Museu Romàntic. Sitges

Diumenges 8 i 15 d’agost i 19 i 26 de setembreRIGOLETTO. Operaílica oferirà l’òpera prima del compositor Giuseppe Verdi. Als jardins del Mu-seu Romàntic. Sitges

CONCERTS

Divendres 6 d’agostNIKOLAÏ LUGANSKY Concert del pianista rus. Al Saló Or del Palau Maricel, a les 20.30h. Entrada: 25 euros. Sitges

Dissabte 14 d’agostÀLEX VICENS Concert del tenor. Al Bocana Port d’Aiguadolç, a les 23.30h. Entrada: 2 euros. Sitges

ALTRES

Dissabte 14 d’agostXVII AIXÒ ÉS 21 Torneig de bàsquet 3x3. A la Fragata, al passeig de la Ribera, 1, a partir de les 18h. Sitges

Dijous 16 de setembre60 MINUTES OF CO-MEETINGS. Trobada mensual de networking per a professionals de Sitges. A les 9.30h, al restaurant Pic Nic. Sitges

Dissabte 25 de setembreCORRESPURNES. Correfoc infantil amb els diables petits. A les 19h. Ribes

BONA FESTA MAJOR

EXPOSICIONS

A partir del 29 de juliolEXPOSICIÓ CASA BACARDI Mostra permanent. Al Mercat Vell. Sitges

Fins al 15 d’agostMEDITERRÀNIA. Exposició fotogràfica de Ricard Baró. A l’Edifici Miramar. Sitges

Fins al 22 d’agostMAUS, RELAT D’UN SUPERVIVENT Exposició d’Art Spiegelman. A la Biblioteca Santiago Rusiñol. Sitges

Fins al 10 de setembreCOL·LECTIVA DE PINTURA CATALANA Roca-Sastre, Cusachs, Opisso, Mas i Fondevila, Armet i Sanvisens. A la galeria Àgora. Sitges

Fins al 30 de setembreALIEN FASHION I PERSONATGES Exposició d’escultures de Josep Puigmartí. A l’Hotel Estela Barcelona. Sitges

COL·LECTIVA D’ESCULTORS Dalí, Subirachs, Puigmartí, Lorenzo Quinn. Al hall de l’Hotel Estela Barcelona. Sitges

FESTES MAJORS

Del 9 al 15 d’agostFESTA MAJOR DEL BARRI DEL PALOU.

MENÚ DE MERCAT EN UN LOCAL ÍNTIM Situat en el Best Western Hotel Subur Marítim, a la zona més residencial del Passeig Marítim, el restaurant Cau del Vinyet està emplaçat a l’interior de la caris-màtica construcció rosada de 1924 que caracteritza l’hotel. L’espai genera un entorn acollidor i íntim per a gaudir de la seva elaborada cuina de mercat. També organitzen celebracions i reunions de treball.

CAU DEL VINYET // Passeig Marítim, s/núm Tel. 93 894 15 50 www.matasarnalot.com

34

laGuiaCUINA MEDITERRÀNIA DE SEMPRELa cuina mediterrània de tota la vida se cita a Mare Nostrum, el restaurant de la família Martí al Passeig de la Ribera. L’arròs sucós amb galeres i una completa carta amb especialitats marineres i mediterrànies constitueixen una excel·lent targeta de presentació per a un restaurant amb 60 anys de trajectòria. Amb una esplèndida terrassa davant del mar, menjadors privats i una ambientació tipicament marinera, Mare Nostrum és garantia de qualitat, servei i comoditat.MARE NOSTRUM // Pg. de la Ribera, 60-62Tel. 93 894 33 93

SABOR MARÍ AL COSTAT DEL MAR Situat entre el Passeig Marítim i la platja, la privilegiada vista al Mediterrani del restaurant Pic Nic el converteix en el lloc ideal per a gaudir de la gastronomia del mar: plats mariners, arrossos i peixos són algunes de les seves especialitats. Els mesos d’estiu podrà gaudir, a més, de la seva terrassa i el seu Chill Out.RESTAURANT PIC NIC // Pg. de la Ribera s/núm Tel. 93 811 00 40 www.matasarnalot.com

35

CUINA DE BRASA AMB TOCS MEDITERRANISUna nova i suggerent proposta al centre de Sitges. El restaurant Komokieras ha obert recentment el seu establiment en el qual ofereix una cuina de brasa basada en carbó vegetal amb tocs mediterranis. Una carta de qualitat a preus molt competitius que fan les delícies dels clients. Franc Rodríguez i Pedro Bargellini han agafat el bo i millor de l’antic Komokieras de Ro-camar i l’han traslladat a aquest cèntric i confortable restaurant del carrer Espalter.

KOMOKIERAS // Espalter, 23 Tel. 93 814 61 15 www.komokieras.com

SUBMERGIU-VOS A LA NANSA Art de pesca que dóna nom al restaurant on podreu retrobar els sabors i olors de la cuina dels nostres avis.Cassola d’arròs a la sitgetana, llamàntol amb cargols, romesco d’escrita, suquet de lluerna... Rebosteria pròpia, vins locals i de la comarca que podreu de-gustar en un ambient on el mar de Sitges sempre hi és present.LA NANSA // Carreta, 24 Tel. 93 894 19 27 info@restaurantlanansa.com

MENJAR EN UN MUSEU DE L’ESPORT Tota una icona de Sitges, a l’Sports Bar podrà esmor-zar, dinar, sopar o prendre una copa, mentre gaudeix d’un partit de futbol, un gran premi de motociclisme o qualsevol altra competició esportiva; i és que aquest bar-restaurant ret culte a l’esport, com ho demostra la seva acurada decoració i els seus platsbatejats en referència a diverses disciplines esportives.

SPORTS BAR // Pg. de la Ribera, 48 Tel. 93 811 11 00 www.sportsbar.es

UN CAFÈ AMB HISTÒRIAAl centre neuràlgic de Sitges hi podem trobar el Cafè Bar Roy, la cafeteria en actiu més antiga del poble. Amb una terrassa de luxe al bell mig del carrer Pare-llades i amb un interior que manté el tradicional estil dels cafès del segle passat, el Cafè Roy ens proposa una extensa carta de tapes de forquilla típicament catalanes, així com una gran selecció de cafès de primera qualitat.CAFÈ BAR ROY // Parellades, 9 Tel. 93 811 00 52

36

CUINA BASCA VORA EL MARAl carrer Nou, ben a la vora del mar, podreu gaudir de la millor selecció de pintxos i plats al més pur estil basc de la mà del Koldo i la Leire, els dos respon-sables d’ El Donostiarra. Delícies gastronòmiques en petit format per als paladars més exigents, i tot això regat amb una àmplia i variada selecció de vins. Una parada obligada per a tots aquells que els agrada el bon menjar.ASADOR DONOSTIARRA // Nou, 14Tel. 93 810 22 62

UNA COPA AMB ELS AMICSJànio’s és el bar que batega al centre de Sitges. Situat al Cap de la Vila, és un local ideal per a prendre una copa tranquil·lament amb els amics a la tarda o per viure la festa a la nit, cada dia de la setmana, excepte dilluns. A més, es tracta d’un local sempre vinculat a les festes populars, és a dir, de got imprescindible per a les festes majors, diades castelleres i altres esdeveniments. JÀNIO’S // Cap de la Vila, 3 Tel. 93 810 22 11

EXCLUSIVITAT I TRACTE PERSONALITZATAquest saló de perruqueria i estètica va obrir les seves portes fa tres anys a la clientela de Sitges. Serveis d’estètica: depilació, tractaments reafirmants, parafina, cel·lulítica, pealings. Complements de perfumeria i bijuteria. A Toni Perruquers trobarà una atenció perso-nalitzada i un entorn agradable. Distribuïdor d’Alfaparf i la seva línia d’estètica professional Semi di Lino.TONI PERRUQUERS // Camí Capellans, 10 Tel. 93 811 02 85

37

CARTA DE CÒCTELS ÚNICACafè-bar Magma és un local per a gaudir de dia i de nit. Pots començar el matí esmorzant en un ambient modern i tranquil, al centre de la vila i respirant el mo-viment de Sitges. Mira la carta d’entrepans de pa de pagès, són una delícia. I al final del dia, pots prendre una copa o una de les seves especialitats en còctels. Cada dia, de 18h a 23h, tens Happy hour de còctels. Magma té una carta única. Dilluns, festa setmanal.CAFÈ-BAR MAGMA // Parellades, 31-33www.facebook.com/magmasitges

38

aparador

TORNA LA REVISTA DE CULTURA POPULARLa revista municipal de cultura popular La Xermada torna al carrer després d’un parèntesi de tres anys. El seu objectiu és contribuir a l’estudi i la divulgació del folklore, l’etnografia i les tradicions sitgetanes. El seu nom evoca l’antic i emblemàtic cafè la Xarmada.LA XERMADA // De venda als quioscos de la vila

VIVÈNCIES DE GENT GRAN Els protagonistes del llibre Mare, t’he deixat a la residència són els avis i àvies del geriàtric de la Fundació Hospital Sant Joan Baptista. Andreu Clapés recull les vivències sorgides del tracte diari amb els residents i en fa un seguit de reflexions personals.HOSPITAL SANT JOAN BAPTISTA // Tel. 93 894 00 03

OF 559.3 ROCKET FASHIONAmb sistema de ventilació amb extractors d’aire, teixits còmodes amb un tractament d’higiene, visor transpa-rent i interior encoixinat, aquest casc és l’únic que hi cap al cofre de l’Honda SH. És totalment desmuntable i es pot rentar a la rentadora. SITGES MOTO // Cta. de les Costes, 9 Tel. 93 894 05 61

TOT PER A LA FESTAA la Traditeca, la botiga de les tradicions, ho trobaràs tot en indumentària festiva: faldilletes, cascavells, vestits de diable… Amb totes les talles, de petits a grans. Traditeca’t i viu les festes i les tradicions.TRADITECA // Oasis, al costat de l’OAC, Local 30-31Tel. 93 810 22 48 / 93 894 94 28