…i t

ota

la in

form

ació

cul

tura

l i d

’oci

, am

b ag

enda

d’a

ctiv

itat

s

l

a gu

ia d

e sh

oppi

ng, e

at

dr

ink

# 1JUNYJULIOL 08Exemplar gratuït

JOA

N IR

IAR

TE M

OST

RA

ELS

RA

CO

NS

MÉS

MÀ

GIC

S D

E SI

TGES

LES

GIT

AN

ES D

E R

IBES

TO

RN

EN A

RIT

ME

DE

VER

SC

OR

PU

S. U

NA

NIT

FEN

T C

ATIF

ESO

RIE

NT

I MED

ITER

RA

NI.

FUSI

Ó A

SIT

GES

culturaocitendències

sitges/sant

pere

de

ribes

editorialON TOT COMENÇASortim al carrer. Puja la temperatura. Els dies es fan més llargs. Hi ha més hores de llum. Més ganes de fer coses. Més coses a fer. Les faldilles i els pantalons s’escurcen. I sortim al carrer. ON acaba de néixer en un moment en què la llum és més intensa i fa un passeig per Sitges i Ribes, que mostrarà tot allò que veu a través dels seus ulls… Un passeig al costat d’ON és llegir continguts sobre cultura, oci i tendèn-cies de qualitat, amb col·laboradors joves, experts i amb moltes coses per compartir; és percebre una nova manera de veure la realitat cultural: la de sempre i la de noves tendències; és descobrir nous artistes i noves propostes. ON és això i molt més. Cada dos mesos, pots sentir-te acom-panyat per ella en qualsevol cafè, bar, restaurant; la pots trobar als centres culturals, als edificis públics…Passet a passet, mostra temes com el Corpus, el Sitges d’artistes com el de Joan Iriarte, el coneixement dels esports de platja, l’exploració de la fusió entre orient i mediterrània, el Sitges dels poetes i la festa de la poesia… També mostra l’extrerior i l’interior d’obres arquitectòniques del nostre patrimoni modernista i ha entrat a una casa vora el mar per desco-brir els secrets de les tendències de l’interiorisme actual per crear espais ideals per viure… La visita d’ON a un tema de cultura popular es concreta de la mà de les Gitanes de Ribes, que ens han explicat la seva raó de ser i la seva prepa-ració per a la gran cita de la Festa Major de Ribes, Sant Pere 2008… I mentre escoltàvem les gralles, també hem fet un salt en el seu itinerari cap a altres músiques més innovadores i als clàssics, a través dels Con-certs de Mitjanit, que ja són aquí per omplir les nits de l’estiu a Sitges amb el millor dels sons de sempre i amb les propostes més arriscades…I el camí ens ha dut a prendre un cafè al costat de Marcela Gutiérrez, una de les artistes que protagonitza aquest primer número, paradigma dels nous creadors que busquen refugi i inspiració a Sitges per crear. Una artista de les noves disciplines que ja han conquerit la nostra vida quotidiana com són el disseny gràfic i el disseny de moda, o la il·lustració, disciplina amb la qual ha col·laborat a aquest primer número il·luminant un dels nostres reportatges principals amb el seu particular món de figures femenines, combinació de tècniques i espectacular ús del color…Us convidem a fer un volt entre imatges i lletres, entre fotografies i il·lustra-cions, entre sensacions i il·lusions. El resultat és una revista jove, fresca i que compta amb uns col·laboradors que han aportat qualitat i rigor en el tractament de la informació, amb un enfocament diferent per al lector: una nova perspectiva, que aporta profunditat sense perdre la immediatesa i una nova dosi de frescor…El seu format quadrat i la seva factura de modernitat fan que sigui una revista “per a portar”. Sitgetans i ribetans, i visitants i turistes poden trobar a ON una companya perfecta per a passejar al costat de casa…

4 · El Sitges amb encant de Joan Iriarte_Lídia Gázquez

8 · El Sitges dels poetes_Joan Duran

14 · Vigílies de Corpus_Lídia Gázquez

16 · Sang, suor i platja_Dani Serra

20 · Sitges i Orient_Lídia Gázquez

24 · Casa Planas i Carbonell_Vicenç Morando

25 · Marcela Gutiérrez_Marta Figa

28 · Casa vora el mar_Marta Artigas

30 · Assagem amb les gitanes de Ribes_Gerard Coll

32 · Concerts de Mitjanit a Sitges_Lídia Gázquez

33 · La Guia 38 · Aparador 39 · L’agenda

Sumariuna producció de:

Joan Iriarte és un dels fotògrafs que més ha retratat Sitges des d’un punt de vista professional. El seu vincle amb Sitges és molt fort.Potser la gran fotogènia de Sitges i el talent i l’experiència d’Iriarte han donat com a resultat un extensíssim treball del fotògraf amb la vila com a protago-nista, sempre amb un genuí i constant gust pels petits detalls i per captar ins-tants irrepetibles.Avui passejarem amb Joan Iriarte pel seu Sitges amb encant, el perquè de la seva selecció de racons, els records, les anècdotes i les històries que s’amaguen darrera de cadascuna de les instantà-nies que ens ha preparat. I ho fem mos-trant les fotos que han sortit del seu ull precís i sensible.

Escultura “Postal de Sitges” de Joan Iriarte. Comencem l’itinerari fent parada a la Torreta, on es troba l’escultura “Postal de Sitges”, dissenyada per ell mateix.Situada al Baluard Vidal i Quadras, l’escultura “Postal de Sitges” està dedica-da a la fotografia i al cinema amb motiu dels 40 anys del Festival de Cinema, creat per sitgetans, i reconeix d’aquesta mane-ra la tasca del Sitges Foto Film. L’obra és una gran càmera, de dos metres d’alçada i realitzada amb ferro rovellat, que està orientada cap a l’ermita de Sant Sebastià i que permet al visitant la possi-bilitat de veure aquest santuari enquadrat dintre de l’òptica de la càmera.

L’escultura també disposa d’una placa commemorativa per homenatjar la tasca realitzada pels creadors del festival de re-ferència a tot el món del cinema fantàstic i els impulsors, una de les primeres agru-pacions fotogràfiques federades de Cata-lunya i l’embrió del moviment fotogràfic de la vila de Sitges.“De molt jovenet a Barcelona, em van en-viar una postal de Sitges en la qual es veia la platja de Sant Sebastià. Em va agradar molt. Jo tenia 15 anys. Em vaig decidir a anar i fer una foto de la platja amb les barquetes amb la meva Leica i la vaig en-viar a un concurs. Vaig guanyar el meu primer premi com a aficionat a la fotogra-fia, així que aquest lloc té un valor sen-timental molt important per mi. Després de 60 anys i com a professional, no podia imaginar-me que, a Sitges, crearia una escultura dedicada al cinema i a la foto-grafia. Aquesta escultura presideix el punt de mira d’aquella antiga fotografia per la qual em van premiar”.

EL MEU SITGESAMB ENCANT

ELS RACONS QUE HAN CAPTIVAT Joan Iriarte

1

Lídia Gázquez

espais: Joan Iriarte

4

5

Museu Maricel. Iriarte és un gran aficionat a les antiguitats i al col·leccionisme. “Per a mi, el Museu Maricel és un petit palau on es troben grans col·leccions diferents d’objectes i amb un magistral marc ino-blidable, des del seu mirador de la sala de les escultures. El museu Maricel és com un homenatge fotogràfic, que neix de la unió de l’art i el Mediterrani. És un lloc de meditació, relaxació i tranquil·litat espiri-tual, que en un moment concret totes les persones necessitem”.

2“La 5a avinguda”. Aquest petit carrer que uneix el Racó de la Calma amb la plaça de l’Ajuntament té unes connotacions molt especials per a l’artista: “com a fotògraf em va crear un impacte visual espectacu-lar. Aquest corredor per on passa tot Sit-ges i que uneix la pedra amb l’aigua va ser per a mi un visor fotogràfic. Quan mires o passes per aquest carrer,la fotografia ja està feta. Per això, en el meu últim llibre, Sitges d’ahir i de sempre, es va escollir com a portada aquest carrer tan emble-màtic i tan trepitjat pels sitgetans de sem-pre, sortint una mica dels tòpics de les imatges massa emprades”.

3Carrer d’en Bosch. “Té una connotació molt important. Recorda als carrers me-dievals que he trepitjat tantes vegades als meus viatges. El maó i el Palau del Rei Moro criden poderosament l’atenció sobre les estructures senzilles i blanques d’un Sitges mariner”.

4

Hotel Romàntic. El seu jardí, un micro-cosmos per a l’artista: “va ser un gran descobriment. Un espai idoni per a un artista. Les seves dependències, d’un noucentisme acurat, et transporten com a protagonista a l’escenari del passat de la burgesia sitgetana. Però cal destacar que el seu jardí és màgic, un jardí que et fa respirar una pau molt especial. Envoltat de palmeres, cants d’ocell i l’olor tan ca-racterística de l’herba verda, aquest és el lloc que vaig escollir per poder treballar, preparar i projectar la meva feina”.

Biblioteca Santiago Rusiñol. “És una bi-blioteca petita, íntima i entranyable. Tam-bé tinc uns records molt especials en els meus moments d’investigació literària. El pati, envoltat per un petit claustre amb ceràmica blava, intensa… tal com la vida de Sitges, és un exponent gairebé literari de grans escrits i també de grans escrip-tors dedicats a aquest blau que tan sim-bolitza aquesta vida marinera”.

Carrer de Sant Joan. “Un dels carrers pels quals t’obligues a passar en les teves ru-tes quotidianes, tot sortint de l’inoblidable Cau Ferrat. És d’un caràcter veritablement mariner. En aquest carrer també trobem la casa i estudi del pintor sitgetà Agustí Fer-rer i Pino. Un dels molts carrers que els sitgetans gaudim, només pel fet de passar-hi en el dia a dia”.

Museu Romàntic. Un viatge en el temps. “És una representació espectacular i úni-ca d’una gran col·lecció de nines antigues. Lola Anglada ens va deixar una herència meravellosa que protagonitza les set sales dedicades a les nines de joguina. M’atrapa contemplar tota aquesta col·lecció, envol-tada del meravellós marc d’un palau nou-centista, exponent de l’arquitectura dels americanos”.

5 7

8

6

6

El vincle de Joan Iriarte amb Sitges es re-munta a la seva infantesa, quan el futur artista, amb només 3 anys, ja venia amb el seu pare des de Barcelona en tren de va-por a fer musclos a l’espigó natural de la Punta. Posteriorment, un Iriarte adoles-cent va mantenir les seves relacions amb la vila a través de l’Associació Fotogràfica de Catalunya. Aleshores, com ara, Sitges era un paradís per als aficionats a la fotografia artística, però amb la pau característica d’un poble encara mariner: “al carrer de la Carre-ta encara es veien els mariners amb les xarxes i més d’una barqueta arribant a la tarda amb peix a la Fragata”, afirma Iriar-te. Tot aquest recorregut fotogràfic el va fer de la mà de la seva Leica, una càmera

que encara avui funciona, que és com diu Iriarte, “el Rolls Royce de les càmeres” i que fins i tot va sobreviure a una caiguda al Nil en un dels seus múltiples viatges a Egipte. Aquests van ser només els inicis per a un fotògraf autodidacte que despun-taria professionalment al llarg de la seva carrera col·laborant en diferents publica-cions, treballant a TVE amb Miguel de la Quadra Salcedo o per a National Geogra-phic, per posar alguns exemples. Una part molt important de la seva ca-rrera es basa en els seus viatges, en la tasca per investigar i per aconseguir fonts d’inspiració: Moscou, Londres, Venècia, Florència, Marroc, Turquia, Brasil… han estat alguns dels punts del planeta que Iriarte ha fotografiat. Un volum molt im-

portant del seu treball va ser el segui-ment de les escultures de Josep Maria Subirachs de la Sagrada Família. Retratar les obres d’art i els artistes ha estat una constant de la seva prolífica obra. De la seva relació amb Subirachs i del seu estudi de Gaudí, podem veure el fruit en una de les habitacions que va decorar per a l’hotel Estela a Sitges (www.hotelestela.com), amb motiu de l’any Gaudí. L’obra d’Iriarte podeu contemplar-la a in-finitat de plataformes. L’artista ha publi-cat diversos llibres amb la seva obra i ha exposat infinitat de vegades. El seu darrer llibre és Sitges d’ahir i de sempre, on po-dem veure algunes de les seves millors fotografies de la vila acompanyades de textos de Lluís Permanyer.

Una vida dedicada a l’art

Joan Duran

8

Les imatges, les olors, el tacte i totes les sensacions que un lloc, un fet, una perso-na o un poble ens provoquen o ens evoquen són la matèria amb què es forja la nostra consciència, la nostra memòria personal i col·lectiva, el pòsit que ens defineix i ens fa irrepetibles. Tant per a definir la nostra faceta interna com per a comunicar-la i, així i necessàriament, arrodonir-la, ens són imprescindibles les paraules. Perquè alguna cosa pugui arribar a ser comple-ta, perquè pugui ser pensada, descrita, recordada, o evocada, ens cal, ni que sigui en algun moment, associar-hi una parau-la. Tots els edificis del nostre món parti-cular i col·lectiu s’aixequen apuntalats per les paraules.El llenguatge és la matèria primera dels poetes. L’art, que intenta transfor-mar els materials per posar-los al ser-vei de l’emoció i el suggeriment, es val d’elements que, amb o sense un significat evident previ –com els sons, el color, la pedra o les paraules–, prenen, de la mà de qui se’n serveix, noves dimensions que comuniquen i provoquen. Perquè si un lector, o el públic d’una audició, o qui es passeja davant d’una escultura, no arriba a sentir alguna cosa semblant al plaer, al rebuig, a la saviesa, a la placidesa o a la revolta, per posar uns pocs exemples, l’acte comunicatiu indeslligable del fet ar-tístic queda per força amputat. L’art de la poesia, amb la paraula com a única arma

possible i jugant amb la funció poètica del llenguatge, les figures retòriques, el ritme i les sonoritats de les síl·labes, i la poten-cialitat de significats i de noves possibili-tats evocadores d’una combinació de pa-raules, crea móns i transforma realitats. És a dir: recrea, retorna les coses a la seva gènesi particular i n’és el motor genera-dor de nous reflexos.La gent i el paisatge que tenim a tocar s’han lliurat a plaer a l’impuls de capbussar-se en el vòrtex de la poètica. Preguntem-nos, sinó, quants Sitges no s’han recreat amb els colors, els sons i les connotacions de les paraules. Han estat molts els poetes que s’han sentit, en algun moment de la seva trajectòria o bé de forma constant, atrapats pel magnetisme de Sitges, i en molts aspectes és gràcies a ells i elles, a l’univers de mots que han teixit prenent com a pauta el microcosmos sitgetà, que la paraula Sitges ens remet, avui, a unes idees i uns sentiments. I és que escriure sobre el paisatge de Sitges ha permès als poetes crear-ne un altre reflex. Parlar de la seva gent, ha suposat atorgar-ne nous perfils. Evocar les seves festes ha enri-quit en significança els vells costums. En definitiva, el Sitges dels poetes és aquest aiguabarreig evocador que ha anat con-formant, al llarg del temps, l’atmosfera simbòlica –i elevada a mite a través de les pàgines–, on ens movem i que tenim com a patrimoni.

EL SITGES DELS

POETES

Rajola amb el poema de Josep Carner, situada a la façana de la parròquia

Trinitat Catasús, pintat per Joaquim Sunyer (1916)

Sitges, potser com a expressió de la seva singularitat, té una tradició poètica prò-pia. D’aquesta, en són senyera grans au-tors com Trinitat Catasús i Salvador Soler i Forment, poetes d’una obra enfocada, en gran part, a cantar –i, per tant, a recrear el paisatge i els costums de la vila–, i dels quals en són hereus directes poetes con-temporanis com Dolors Lligadas, Josep M. Soler, Toni Pañella, Lali Vergés, Maria de Frederic o Dolors Juan. D’una gene-ració posterior, poetes com David Jou i Vinyet Panyella, d’una vasta i molt reco-neguda obra literària, han dedicat part de les seves creacions a enriquir el patrimo-ni poètic de Sitges, sabent assimilar les poètiques que els han precedit i desvet-llant-ne noves i sorprenents possibilitats. En tota aquesta tradició, les pàgines de L’Eco de Sitges hi ha tingut un paper deci-siu: l’han acollit, l’han difós i han permès que assolís un públic que va més enllà de l’àmbit dels llibres.Però perquè el sistema literari d’un poble sigui ric i polièdric i pugui, alhora, asso-lir les cotes d’excel·lència més elevades, l’alta literatura ha de conviure i saber dia-logar amb l’expressió popular. La tradició sitgetana és, en aquest sentit, un referent: el corpus poètic folklòric –dels versos dels balls amb parlaments fins als versots satírics–, les lletres de goigs o de festeig dels patronatges locals, o les composi-cions que han donat veu a les caramelles, representen un substrat sense el qual se-

ria difícil la floració de projectes poètics d’ambició literària intel·lectualitzada, ge-nuïnament sitgetans però, alhora, cabdals i significatius en la globalitat de la cultura catalana.I no només els poetes nascuts a Sitges han sentit la necessitat de recrear-lo. Noms imprescindibles de la literatura en català, com Joan Salvat-Papasseit, Josep Carner o J.V. Foix, han contribuït de forma decisi-va en la construcció del Sitges poètic que tenim l’oportunitat de desvetllar a cada un dels versos que ens han deixat. Aquestes creacions, unides al corpus literari dels poetes sitgetans, de segur serviran de fo-nament per a noves poètiques i nous Sit-ges encara possibles.

LA POESIA DE SITGES,A LLIBRES DE TERRAMAR

Amb motiu de la segona Festa de la Poesia de Sitges, l’editorial Llibres de Terramar, dirigida per l’escriptora Vin-yet Panyella i realitzada per Hydra Me-dia, publica una edició especial sobre aquesta iniciativa, i la reedició del poe-mari Vendimiari, de Trinitat Catasús.Llibres de Terramar és un projecte edi-torial que es vertebra a través de dues col·leccions: Quaderns de Terramar –plaquettes de poesia d’alta qualitat– i Papers de Terramar –una col·lecció de monografies–. L’editorial té la seva gènesi en la voluntat de reivindicar l’esperit cultural de Terramar dels anys vint, quan Sitges va esdevenir un focus importantíssim en l’escena literària i artística. Les edicions juguen amb la combinació dels versos en català i en altres llengües convidades, des d’una expressió visual que evoca a les formes clàssiques i d’inspiració renaixentista.

Recital de la primera Festa de la Poesia (2007)

foto

: Mar

c R

osés

10

El Sitges de l’ideal: Trinitat Catsús (Sitges, 1886-1940)Catasús establí les bases del Sitges mí-tic i el convertí en paradigma i model d’harmonia entre l’home i el seu paisatge. En la poètica de Trinitat Catasús, el pas del temps i de les estacions que modulen els canvis en el paisatge natural, esdevenen evocadors de sentiments en el paisatge interior i en l’univers particular de la seva col·lectivitat. Imbuïda en l’estètica i l’ideari Noucentitsta, l’obra de Catasús idealitza paisatges i personatges (l’obra de Sunyer, en aquest sentit, en seria el perfecte corre-lat pictòric), reivindica la mediterraneïtat i adopta formes clàssiques de vers. Els seus poemes doten de transcendència la sen-zillesa rude dels elements del seu entorn, dignifica el treball i les tradicions atorgant-los simbolisme, transforma la vida lliga-da als avatars del temps en matèria per a idil·lis i elegies i eleva al misticisme les creences i els rituals populars sitgetans.Poemaris: De l’Hort i de la Costa (1915), Poemes del temps (1919), Vendimiari (1921), Robins de Magrana (1930).

El Sitges del mite company: Salvador So-ler i Forment (Sitges, 1894-1982)Soler i Forment fou poeta, periodista, ar-ticulista i, en definitiva, un intel·lectual de gran transcendència en el Sitges de la primera meitat del segle XX. Com a poeta essencialment del poble, renuncià reite-radament a parlar d’ell per passar a ser la veu dels sitgetans, per escriure des de la mà de tots perquè la seva gent s’hi re-

conegués. Encara avui –perquè el poema s’aferra a la immortalitat–, és la veu que aplega i agermana, que descriu els senti-ments de la col·lectivitat, que els dignifica passant-los pel filtre del llenguatge poètic i que, sobretot, els revesteix de bellesa. Com escriví Ramon Buckley al pròleg de Càntic del Vinyet i altres poemes, per Soler i For-ment, Sitges és el company, i els poemes, extractes de les seves converses íntimes. No per cap altre motiu, l’obra d’aquest poeta fixà en els versos –i sense escatimar referències literàries universals ni girs acurats i intel·lectualitzats de la llengua–, un llenguatge arquetípicament sitgetà, que la tradició posterior ha escoltat, interiorit-zat, usat i transformat com si de la pròpia “veu de Sitges” es tractés.Obres: Rims de l’hora sitgetana (1928), Dones del meu paisatge (1928), Càntic del Vinyet i altres poemes (1977).

El Sitges del jo: David Jou (Sitges, 1953)Assentat en l’avui, Jou, que és físic i poeta, escolta la veu poètica de Sitges creada per la tradició que el precedeix. I és a partir del diàleg que hi estableix, que el poeta, situat plenament en la postmodernitat, cons-trueix el seu discurs poètico-sitgetà. Quan Sitges ja té veu, l’autor no pot mirar els seus universos sense servir-se –i encara menys, obviant-los–, dels móns ja perfi-lats per les paraules. En aquest sentit, a diferència dels poetes sitgetans que el pre-cedeixen, Jou no mira i després descriu, canta, o interpreta, sinó que va més enllà: mira el seu jo mirant, rellegint, i diluint-se en l’objecte mirat. Inevitablement, el poeta parla d’ell mateix al parlar del seu poble i dota així les dues veus d’uns móns inte-riors vitalment dependents i en simbiosi, i alhora en constant tensió. En paraules de Ramon Buckley, per a Jou, Sitges serà un estat d’ànim, el lloc on l’esperit retroba la seva calma –es retroba a si mateix– abans d’emprendre la volada. Sitges serà un “pai-satge mental”. Indiscutiblement, David Jou

és el poeta responsable d’haver fet entrar Sitges per la porta gran de la modernitat literària. Obra poètica completa: L’èxtasi i el càlcul (2002) i L’huracà sobre els mapes (2004). Poemaris sobre Sitges: A la deriva blava. Poemes de Sitges (1996), Passeig marítim i altres poemes de Sitges (2000), Llum de Sitges (2004).

El Sitges com a mirall: Vinyet Panyella (Sitges, 1954)Autora d’una vastíssima obra que abarca l’estudi literari dels moviments moder-nistes, noucentistes i d’avantguarda, la biografia i la interpretació pictòrica, Vinyet Panyella és un referent intel·lectual del Sitges del segle XXI. La seva obra poèti-ca, farcida de referents literaris d’autors universals i molt influenciada pels seus coneixements artístics, aflora sobre una escorrentia interna feta de paisatges in-equívocament sitgetans: el mediterrani (vist contínuament a través dels ulls dels versos de Catasús i Foix), els bells jardins (banyats pels colors de Rusiñol) i les es-tances íntimes (que ens transporten als espais habitats pels objectes de Sunyer o, fins i tot, de Van Gogh o Cézanne). Per a Panyella, Sitges és un dels reductes sub-tils de la seva personalitat poètica, i, sigui quin sigui l’objecte que vol reflectir en els versos, la seva llum emmarca qualsevol retrat, tingui o no una referència sitgetana evident. I com en Jou, la modernitat de la seva obra s’assenta sobre una mirada que passa, abans de despullar-se, per l’haver mirat a través de la pintura i els poemes. L’obra de Vinyet Panyella és decididament intimista i introspectiva, i en tots el viatges interiors que l’autora emprèn per a veure’s, l’acompanyen els matisos luminístics i cul-turals de Sitges.Poemaris: Memorial de platges (1993), Jardí d’ambre (1998), Miralls de marbre (2000), París-Viena (2002), Dins del cercle d’Orfeu (2004), Taller Cézanne (2007).

SITGES EN QUATRE PAISATGES ESCRITS

PAISATGE I

Línia del mar suggeridora i blava, immòbil llunyania resplendent, als cims d’uns roquissers, una atzavara, entorn dels masos olivars d’argent.

Color de perla de les roques nues, verdor polida pel pibet reial. Del sol rompent en innombrables pues, la blancura dels pobles immortal.

Un glop de fum qui prova d’enlairar-se amb una neta, vertical, dolçor i l’alegria del Setembre esparsa escampant-lo volant per la blavor.

TRINITAT CATASÚS (de Vendimiari, 1921)

RUBOR DE SITGES

Cristal·lina en primavera, embrunida al fort estiu, mig daurada en tardavera i a l’hivern amb fred esquiu, Sitges és la satalia de blancor mirotejant que del llir rep galania i del nard el bes fragant, quan la seva galta fina treu enfora la rubor en pujar-hi de la sina la inflamada vermellor del clavell que s’esbadella dins l’ardència del seu pit amb un punt de meravella i deliri d’infinit.

SALVADOR SOLER I FORMENT (de Càntic del Vinyet i altres poemes, 1977)

PAISATGE I

Ets l’aigua que transcorre quietament i que m’acull en jaç de líquens blaus. Com l’ona mansa, una llisa crinera sense avalots ni blanques cavalcades. El pou profund, per on l’esglai de viure fulgura tens, com un brillant salvatge al fons dels ulls que guarden foc i cendra. El riu per on navego, perdurable.

VINYET PANYELLA (de Jardí d’ambre, 1998)

ESCRIT A LA PARET DEL CEMENTIRI

Aquestes platges nostres seran, passats els segles, encara platges nostres i encara hi parlarem, en un recer de roca, contra la mar i el vent, d’amor i de viatges, d’estudis i projectes.

I fugiran els núvols, com ara i com fa segles, i quedarà deserta la mar i l’horitzó, i quedarem nosaltres, perduts en la blavor enorme, verda i grisa del vent i les onades.

I tot serà silenci: només les campanades llunyanes de les hores, enllà de les edats, desvetllaran a estones les nostres tempestats i tornarem després a tempestats callades.

DAVID JOU (d’A la deriva blava, 1996)

11

La Festa de la Poesia a Sitges és quelcom més que una trobada de poetes o un ho-menatge a diversos autors d’elevada vàlua dins el panorama literari de les nostres lle-tres, perquè vol ser i serà, com en la passa-da edició un esdeveniment on hi confluirà la celebració i la reflexió poètica, el diàleg entre poetes i l’acostament d’aquests a l’entramat social que els justifiquen.Enguany comptarem amb la presència i els versos de Francesc Parcerisas, Montserrat Abelló, Margarita Ballester, Dolors Miquel,

Manel Forcano, Miquel-Lluís Muntané i, en llengua castellana, Esther Zarraluki. Per abrigar i festejar aquests autors de primer nivell, s’ha programat un concert perso-nalitzat a càrrec del guitarrista Adrian Ni-cholson, un recital de cançó amb Mariona Sagarra (que ve acompanyada, a més, de dos joves poetes) i la representació poètico-teatral de Pep Munné i Sílvia Comes amb textos de Gil de Biedma. La culminació de la Festa consistirà en un recital de cloenda als Jardins del Retiro, amb la participació de tots els poetes i d’un trio musical.Els actes s’encetaran divendres 4 a les 12 hores del migdia, quan rebrem els poetes a l’Estació acompanyats de la Ban-da del Pensil. Seguidament, s’inaugurarà l’exposició “Captura d’Ànimes”, dissenyada per Edu Sentís i Viki Gallardo, al Saló Blau de Maricel. Tant el concert personalitzat com el recital de cançó, tindran lloc als es-pais de Maricel el mateix divendres, a les 18 hores i a les 22 hores respectivament. Per a gaudir de la representació de Pep

Munné haurem d’esperar a dissabte 5 de juliol a les 17.30 hores al Teatre del Retiro i pel Recital de Cloenda, ens reunirem a les 22 hores als jardins de la mateixa entitat. Diumenge dia 6, al matí, direm adéu als poetes d’una forma ben càlida al Teatre del Casino Prado...La Festa de la Poesia està dirigida pels poetes Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Du-ran, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Sitges, de la Institució de les Lletres Ca-talanes, de la Societat Recreativa El Retiro, del Consorci del Patrimoni de Sitges i de Caja Madrid. A més, la societat civil sitge-tana (en nom de les seves associacions) i les empreses de la vila, com el grup Ma-tas Arnalot o Hydra Media, per exemple, hi col·laboren d’una forma estreta i entu-siasta.Mentre anem reajustant el programa, aneu fent boca i cerqueu els poemes dels nostres autors convidats... Oi que tot ple-gat fa venir salivera poètica? Us esperem a la Festa!

LA SEGONA FESTA DE LA POESIA A SITGES!

algun any havien hagut d’anar a l’ermita del Vinyet a buscar flor i que un cop van emportar-se tota la gespa acabada de ta-llar d’una casa del barri.

EL PROCÉSMarín ens explica el procés d’elaboració: “La festa es comença a preparar tres o quatre mesos abans, però en general, amb Corpus passa com amb Carnaval, que un any abans ja hi estem pensant”. A les 7 del matí del dia abans, es descarre-ga la flor i es classifica per a distribuir-la pels carrers. A la tarda, els artistes ja co-mencen a dibuixar el terra amb el disseny que han fet a escala i que ha escollit tot el grup. Mentrestant, la resta de membres, preparen la flor perquè després es pugui anar omplint el dibuix. Algunes catifes co-mencen al vespre i altres, de matinada.

PARTICULARITATS ARTÍSTIQUES Cada grup manté una sèrie de constants. En el cas de la catifa de la Glòria Baqués, Miquel Marzal dissenya la catifa des de 1985, hereu de la tasca del seu oncle. Normalment els seus dissenys es basen en enrajolats, és a dir, en la repetició del mateix motiu, amb un dibuix molt treba-llat. I d’altra banda, la catifa del Club de Mar es porta fent des del 1997 i té la particulari-tat que sempre apareix la Punta i que els temes són sobre cultura popular i altres festes. Anys enrera s’havia dedicat el tema als gegants, als diables, als castellers… i enguany el tema era el ral·li… A més,

Il·lusió, art i moltes hores de treball. Així és com es viuen les hores prèvies a la ce-lebració del Corpus Christi a Sitges. Un passeig per tres catifes i fer-la petar amb alguns dels seus membres, ens mostra el cor del Corpus. Ara tot són nervis. És el cas del grup encarregat de fer la catifa del Cap de la Vila: l’Àliga. La catifa il·lustra els 25 anys de l’Àliga a la Festa Major. Tam-bé parlem amb la Glòria Baqués, la més veterana, al carrer Jesús. I allunyant-nos del centre, parlem amb el Club de Mar: al passeig i amb una temàtica molt sitgeta-na, es presenta com una de les millors op-cions per apreciar l’art del Corpus sense presses.

ELS INICISL’elaboració d’una catifa amb tots els ets i uts s’observa seguint el grup de la Glòria Baqués, al carrer Jesús. Porten gairebé 60 anys fent-la: “ho tenim per la mà però cada any ens enredem més”, diu la Glòria rient. Gairebé 40 persones hi participen. També hi ha la Blanca, que hi pren part des dels 10 anys. Ella explica que al principi es feia tot de forma molt casolana, s’anava a bus-car la flor de Sant Joan a la Trinitat: “ens ho passàvem bomba per la carretera!”. Es posaven flors silvestres: avet, flor de Sant Joan, xiprer, pi… però el clavell sempre ha estat la flor per excel·lència: “una catifa de Corpus ha de tenir clavell”, sentencia Toni Marín, president del Foment de Tu-risme de Sitges, entitat organitzadora de la festa. En el cas de la catifa del Club de Mar, la Montse Carrasco recorda que ells

Lídia Gázquez

Catifa del Cap de la Vila, feta per la colla de l’Àliga

´

14

39

“es trien aquests temes perquè són més agraïts per a la canalla, que té un paper molt actiu en la nostra catifa”, comenta Daniel Gras, president del Club.

LA COMPETITIVITATDurant els primers anys existia quelcom que s’ha anat perdent: la competitivitat. La Blanca, del grup de la Glòria Baqués ho explica amb nostàlgia divertida: “no-saltres teníem molta competitivitat amb les de Can Mas, que tenien una botiga de verdura al costat de la farmàcia, a la cantonada del carrer Major. Érem tan de poble! Gairebé no podíem passar ni pel carrer quan el Corpus estava a prop!”.

EL MILLOR: L’ESPERIT DE LA FESTATots els grups estan d’acord amb una cosa: els grans resultats del treball col·lectiu són el que més omple. Toni Marín ho expressa així: “el més maco és això”, diu mirant al seu voltant al carrer Jesús, “l’ambient, les famílies, les àvies,

les mares, filles i fills que treballen con-juntament… aquest esperit de la festa, la integració dels veïns… aquesta és la gran recompensa”. Tant és així que hi ha gent de fora que se sent atreta per la festa i que hi participa activament. És el cas de la Josefina, que ve cada any des de Lleó per participar amb el seu nebot de 10 anys i que no amaga la seva captivació per la festa. Un altre exemple es viu al Club de Mar. La Jenny és francesa i fa 15 anys que ve a Sitges i que hi participa. Ella destaca “la plàstica de l’event, l’olor tan especial que es respira pels carrers i la gran crea-tivitat de la festa”.Ja de forma més particular, Miquel Mar-zal, dissenyador de la catifa de la Glòria, expressa així la seva experiència: “el Cor-pus és per a mi una part de la meva vida i una cita anual ineludible”. I Toni Marín acaba amb una brillantor especial als ulls: “A les 12 del migdia es reuneix tothom al voltant de la catifa i s’aplaudeix per la feina feta. És un moment molt emotiu”. Posant flors al carrer Jesús

Detall de la catifa del Cap de la Vila

Dani Serra

Club Natació Sitges / Francesc Plaza

16

SANG,SUOR...I PLATJA!

RECEPCIÓ, COL·LOCACIÓ I REMATPer parelles, 3 contra 3 o per equips. Les fórmules del vòlei platja són pràcticament infinites. Cada any són més les persones que s’enganxen a un dels esports més es-tiuencs. El vòlei platja reuneix tots, o gai-rebé tots, els elements per ser una activi-tat de gran abast. Només cal ajuntar una colla d’amics i una pilota per començar a jugar. Fins i tot, en cas de no poder aple-gar prou gent o no disposar de pilota, pots estar pràcticament segur que a la Fraga-

ESPORTS D’ESTIU Arriba l’estiu i el bon temps. Les hores de sol i llum són llargues, i cal aprofitar-les. A Sitges, una bona manera de “con-sumir” aquestes hores és a la platja.Els amants de la sorra i el mar ja es fre-guen les mans pensant en els propers mesos. Passar un matí, una tarda o tot un dia prenent el sol i refrescant-se de tant en tant és una de les opcions del turisme de platja, però no l’única.Passejant per la vora del mar, només cal obrir els ulls per adonar-se que les platges són un bon punt de trobada per a la pràctica de diferents esports i, so-bre tot, passar-ho bé.

ta podràs passar una bona estona practi-cant aquest esport. “El bon temps, el sol, l’estiu, la sorra i el banyet de després són una bona combinació per baixar amb els amics a fer uns tocs de vòlei platja”, expli-ca Francesc Plaza, professional d’aquest esport. Observant només una mica, qualsevol pot adonar-se dels diferents nivells que es pot practicar. Nens i nenes hi juguen so-vint aprofitant una sortida amb l’escola o com una bona alternativa a l’assignatura d’Educació Física. A partir d’aquí, tants ni-vells com persones. A l’hora de jugar-hi, el que és realment divertit és que els dos equips estiguin el màxim d’equilibrats. Arribats a aquest punt, i mirant-ho des de fora, el que és del tot estimulant és veure en joc dues parelles el més “pro-fessionals” possible. Jugades estudiades, serveis potents, col·locacions precises i remats contundents. Tot això sense parlar dels signes que s’utilitzen habitualment en el món del vòlei i que, per sí mateixos, constitueixen un llenguatge propi. Un dels codis més utilitzats en el vòlei platja són les indicacions per realitzar el bloqueig. Si anem a la platja i veiem els jugadors amb un o dos dits darrera l’esquena, significa que bloquejaran la línia (un dit), o la diago-nal (dos dits). “Si et vols professionalitzar has de co-mençar amb dues coses bàsiques però importantíssimes: tenir temps i sobretot moltes ganes. No defallir i practicar, prac-

ticar i practicar... Tant si plou com si fa vent... Sempre practicar. Els resultats vé-nen sols, tard o d’hora, però vénen”, apun-ta el mateix Plaza.

MATCH BALL Una pilota més petita, la xarxa una mica més baixa (o sense) i una raqueta. La plat-ja també és un bon lloc per jugar a tennis. Ben a la vora del mar és fàcil trobar en ple estiu diverses parelles jugant a “pales”, i intentant que no caigui a l’aigua o a la so-rra. És una manera refrescant de moure’s una mica i posar en pràctica els nostres reflexes, agilitat i rapidesa de moviments.Però la cosa no acaba aquí. El tennis platja va molt més enllà i compta amb un circuit creat per la Federació Catalana de Tennis. Són autèntics campionats que reuneixen un gran nombre de persones arreu de Ca-talunya. Sitges compta amb una d’aquestes proves puntuables dins el circuit. El joc és per parelles (masculines, femenines o mixtes), es juga amb una pilota de velocitat intermitja i amb unes raquetes semblants a les de pàdel. Cal, a més, estar en bona forma física i és que “córrer a la platja és costós i requereix una bona preparació”, explica Jordi Olivella, organitzador del Màsters que se celebra a Sitges. L’objectiu final és evident: fer esport i divertir-se. “El fet de jugar a la platja i poder banyar-se entre partit i partit és un dels fets que més atrau a tots els participants”, confirma el mateix Olivella.

12:23

18

FINS LA BOIADesprés de saltar i córrer per damunt de la sorra, se-gurament ens vindrà de gust refrescar-nos una mica. Banyar-se a mar obert és sens dubte la solució. Però un simple bany pot esdevenir, és clar, en un altre dels es-ports que podem practicar a la platja. Molts hauran pro-vat les seves habilitats aquàtiques nedant fins les famo-ses “boies”. La sensació de nedar enmig de les onades i sota el sol de l’estiu és més que reconfortant.Com sempre, però, les opcions són múltiples i els més experts arriben a fer autèntiques animalades. Una de les més populars és la travessa de Sitges, que es fa de ma-nera anual i que porta als participants des de la Platja de les Anquines (a Terramar) fins la de la Fragata. En total, 2.200 metres que completen al voltant de 200 nedadors. “Després de 58 edicions organitzant-la, la travessa de Sitges és una de les més populars i que gaudeix de més acceptació”, explica el director esportiu del Club Natació Sitges, Xavi Cenzano.Seguir una d’aquestes travesses és divertit. La sortida s’acostuma a fer enmig de nombrosos crits d’excitació i acaba amb els participants força més cansats però sa-tisfets per haver completat la prova amb més o menys èxit: “la qüestió principal és passar-ho bé d’una manera diferent”, segons reconeix el mateix Cenzano.Vòlei, tennis, natació... Són alguns del esports que es po-den veure i practicar a les platges. No són els únics, però són tres dels més populars. Tres esports, tres maneres de gaudir de la platja d’una manera diferent, passar-s’ho bé i fer amics.

20

SITG

ES I

ORI

ENT

LA F

USI

Ó E

NTR

E EL

MED

ITER

RAN

I I

LA C

ULT

URA

ASI

ÀTI

CA

Catalunya, terra d’acollida. Sitges, vila cos-mopolita i oberta. Pot sonar a tòpic. Però en els darrers anys, Catalunya s’ha trans-format demogràficament. L’arribada de persones d’altres nacionalitats ha canviat la fisonomia de la societat i la cultura del país. Sitges n’és un exemple paradigmàtic. Persones d’altres països que adapten els seus costums i tradicions a la nova llar. Japonesos, tailandesos, xinesos i altres asiàtics són un exemple d’aquesta nova cultura. Però a més, Àsia recrea la seva presència culturalment: la pintura, el cine-ma, la música, la gastronomia… El Sitges - Festival de Cinema Internacional de Cata-lunya n’és una bona mostra. La presència de produccions asiàtiques a la seva secció oficial o la secció Orient Express, genuïna-ment oriental, fan que el Festival any rere any sigui un punt de trobada entre les cul-tures mediterrània i asiàtica. I tampoc es pot ignorar el gran vincle entre la comarca del Garraf i la cultura tibetana, gràcies a un dels centres més importants de tot l’estat de religió budista: el Palau Novella.

SAL DE MAR I ESPÈCIES D’ORIENT: LA GASTRONOMIAL’oferta de cuina oriental a Sitges és cada vegada més extensa, però al carrer Bonai-re es concentren fins a tres restaurants: un tailandès, un xinès i un japonès.

Fa poc més d’un any que el jove Ramon Rodríguez va obrir Sitthai, un restaurant de cuina reial tailandesa, encara poc conegu-da a Europa. El xef, Tantikorn Bunphitak, més conegut com Tiger, té 38 anys i va treballar amb la família reial tailandesa, seguint la tradició familiar. És llicenciat en cuina internacional, ha estudiat a la Uni-versitat de Khon Kean i a Dusit a Bangkok, i ha esdevingut un dels pocs xefs que es dedica a l’art de la cuina reial tailandesa. Tiger fusionaria la cuina mediterrània amb la de Tailàndia “refent una paella, guardant la forma i canviant el sabor, tot treballant amb les olors i les espècies”, per exemple. Una altra forma de fusió és a través del ma-ridatge dels plats amb els vins de la regió. Segons Rodríguez, els blancs, els rosats i els caves funcionen millor amb aquest ti-pus de cuina, més suaus i lleugers. El cert és que entrar a Sitthai, és fer-ho a un al-tre món, gràcies al joc amb els espais, les aromes, els colors i les sensacions, una excel·lent fusió entre orient i mediterrani.Ben a prop, hi ha el restaurant japonès Kento. El segon cuiner és Mario Mansilla, de 32 anys, argentí, que domina la cui-na oriental gràcies a anys de formació i de molta experiència. Primer va estudiar cuina francesa, després la tailandesa per acabar amb la japonesa. Mansilla reconeix que “ara estan molt de moda els plats de fusió”. A Kento es fa cuina estrictament tradicional japonesa però ara s’ha incorpo-rat un apartat de cuina de fusió: hi podem

trobar un curry de pollastre amb gambes o la integració d’alguns productes autòctons com ara, els calçots. Altres exemples els trobem als restaurants xinesos, molt més populars i comuns per tota la comarca i arreu del país. La Shu porta més de 15 anys treballant a Sitges i el seu fill Jun és un exemple d’integració de les noves generacions de xinesos que creixen a Catalunya. En Jun té 24 anys, va arribar amb 9 anys i va estudiar a l’escola Esteve Barrachina. El que més li va agra-dar quan va arribar a Sitges va ser el mar, mai no l’havia vist abans: “el sol i el cel blau de Sitges són coses que estimo”. I també li encanta Barcelona: “l’ambient bohemi de la gent jove que trobes a Barcelona no hi és a Xina, on hi ha tantíssima gent, que to-thom es col·lapsa i va a la seva”. Del seu país d’origen, li agrada molt l’arquitectura tradicional xinesa i, de Catalunya, la rum-ba, el hip-hop i el jazz. I sobre els punts en comú entre cultures està d’acord que “a tothom li agrada menjar bé, tota la resta és molt diferent”.

DES DE LES SALES DE SITGES, MIRANT CAP A ORIENT: EL CINEMAUna de les manifestacions culturals més rellevants pel que fa a cultura asiàtica a Sitges és la presència cada vegada més consolidada de cinema asiàtic. En concret al Sitges-Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Casa Àsia és l’entitat que or-ganitza la secció Orient Express, dedicada

Lídia Gázquez

Marcela Gutiérrez

a donar a conèixer al Festival cinema asiàtic de qualitat per a un públic cinèfil. Menene Gras, directora de cultura i expo-sicions de la Casa Àsia, defineix el cinema en aquest sentit com “un dels mitjans de comunicació més obvis per donar a conèixer altres cultures”, en aquest cas, “altres móns situats al nostre orient, donar clara visibilitat a Àsia, des d’Iran i Àsia Central fins Nova Zelanda”.

MEDITACIÓ AL GARRAF: LA RELIGIÓI és imprescindible parlar del Monestir Budista de la Plana Novella com un dels exponents de la fusió entre el medi-terrani i la cultura asiàtica al Garraf i a tot l’Estat. Situat a un edifici de principis del segle passat, construït per l’americano Pere Domènech, és la seu d’una comunitat que té 30 anys, fundada per l’abat del Monestir de Sabadell. La necessitat de dedicar-se a la vida espiritual en exclusiva, va dur-los a adquirir el Palau. La perfecta integració de l’edifici amb el monestir és una primera mostra de fusió cultural. Aquests edificis tenien capella, una part de l’edifici que s’ha conservat i que a més es pot visitar. Segons Maribel Saludes, relacions públiques del Palau Novella, des del monestir no es fa proselitisme: “l’objectiu és que la gent sigui feliç amb la pràctica de diferents tècniques i de la meditació”. Per als budistes, afegeix Saludes, “es tracta de ser respectuós amb tot i amb tothom, no hi ha tantes diferències entre cultures: tothom busca la felicitat”. Des del monestir es vol donar a conèixer, a més, l’art i la cul-tura tibetanes a través d’una exposició que mostra vestits, màscares, medicines i objectes religiosos. El Parc Natural del Garraf és un indret perfecte, de pau i retir, que convida a la meditació i on s’ha materialitzat la vocació integradora budista.

DESDIBUIXANT FRONTERESPerò existeix de debò un límit entre amdós móns? Menene Gras explica que la frontera entre Orient i Occident és molt més vulnerable del que hom pensa: “en realitat Orient s’ha extès a Occident molt més del que ens pensem. Tradicional-ment, s’ha conegut Àsia Central com una frontera, però la cultura hel·lènica s’ha extès cap a Orient i la islàmica cap a Occident”. I encara més en el món actual, on els avenços han marcat un punt d’inflexió: “amb la globalització i la societat de la informació el món ha desdibuixat fronteres”, afegeix. De tal manera, segons apunta Menene, que es complemen-ten “a través del comerç, les idees, els modus vivendi… Però això no és d’ara, ja des de les rutes de la seda, ambdues cultures s’han enriquit amb un intercanvi constant”.

P I N T U R A S

LA MARCA DEL PROFESIONAL

PINTABE, S.L. Crta. de les Costes, 4 608870 SIT GES · Tel.: 93 894 53 15

Detall del centre budista del Garraf

SitthaiLounge & Restaurant

C/ Bonaire, 29 Sitges · Reservas 93 811 16 58 · www.shitthai.com · info@sitthai.com

Dalt, decoració tibetanaAl centre, els exteriors de la Plana Novella A la dreta, un plat típic japonès i els interiors del restaurant Sitthai

24

Situada en una de les cruïlles més em-blemàtiques de la popularment coneguda com a Ruta dels americanos, la casa Ma-nuel Planas i Carbonell respon als cànons històrics i estètics d’una època en la qual Sitges va veure néixer molts testimonis arquitectònics promoguts pels pocs que, realment, varen fer fortuna a les amèri-ques. Manuel Planas i Carbonell (1854-1956) tornà a Sitges arran del trasbals de la pèrdua de les colònies espanyoles el 1898, després d’una fructífera trajec-tòria empresarial, com a propietari d’una destil·leria de licors a Santiago de Cuba.Tot i que l’edifici respon als més estric-tes cànons del Modernisme, com tants d’altres immobles de l’època no es cons-truí de bell nou, sinò que es tractà d’una reforma impulsada pel propietari, ja que l’obra original datava de l’any 1881, com així consta a la dovella que presidex la

porta d’accés. Els historiadors no coin-cideixen a l’hora d’atribuïr-ne l’autoria, per bé que hi ha una certa tendència en assenyalar que és molt probable que es tracti d’un projecte de l’arquitecte Gaietà Miret i Raventós, que bastí a la vila alguns edificis amb elements decoratius exteriors molt identificables amb els que es poden veure aquí.Sens dubte, l’estètica del conjunt ve mar-cada per la prominent tribuna on con-flueixen les dues façanes, i que abraça el primer i el segon pis, tot reforçant el xa-mfrà que formen els carrers Illa de Cuba i Sant Gaudenci. Aquesta solució, molt pròpia del període, contrasta amb el cri-teri contrari que impulsà l’arquitecte Jau-me Sunyer a l’entrada principal de la casa Sebastià Sans (1883) situada just davant de la que ens ocupa. A la casa Planas, a l’evident amplada total que en resulta de

la combinació dels tres cossos de la faça-na, queda compensada per un enginyós ús dels elements arquitectònics i deco-ratius, que en reforcen la verticalitat. Així, la pròpia concepció de la tribuna, l’ús de les motllures que insinuen la delimitació de l’espai en alçada de la paret, el tamany dels balcons, que disminueix segons la seva posició, i els coronaments decoratius que coincideixen amb les línies marca-des per les obertures a l’exterior, ajuden a aconseguir la necessària coherència volumètrica. El gust del moment per la ondulació i les línies corbes, la forja de-corativa i l’ornamentació –la tribuna tenia unes magnífiques vidrieres policromades que foren retirades durant la dècada dels setanta– atorga, a més del dinamisme for-mal, tan propi dels modernistes, una be-llesa per la qual sembla no haver passat el temps.

Herència d’un passat recuperatCent anys d’un edifici emblemàtic de Sitges

Casa Manuel Planas i CarbonellActual Hotel Noucentista

Illa de Cuba, 21(1908)

Vicenç Morando

25

Marcela Gutiérrez és una jove hipercrea-tiva, que ha viatjat, estudiat i treballat in-cansablement per fer-se un lloc en el món de la moda i de la il·lustració. Ara fa tot just un any que va aterrar a Sitges buscant la pau i la tranquil·litat necessàries per seguir creant amb més calma, després d’uns anys d’activitat frenètica. Ha format part dels equips creatius de dissenyadors com Alexander McQueen, John Galliano o Marc Jacobs.Va nèixer a Miami fa no encara 30 anys, va crèixer a Guatemala, però els seus ori-gens són a Nicaragua. La seva educació va transcórrer entre Mèxic, EUA i Londres: disseny industrial, arquitectura, disseny gràfic i disseny de moda són les discipli-nes que han nodrit la seva carrera.

ENTRE AMÈRICA I EUROPAEs va graduar a St Martins l’any 2006, la prestigiosa escola de moda de Londres que ha estat el bressol de les carreres dels grans dissenyadors, com John Ga-lliano o Stella McCartney, i on va viure un duríssim procés de selecció. La seva formació entre els dos continents li ha permès dotar la seva obra d’un se-gell personal, fruit del sentit del color d’Amèrica i la sofisticació d’Europa. Con-

sidera que, “el disseny de moda és una forma de donar vida a una obra d’art. Té un sentit dramàtic, a més, i és divertit”. I concretament, a St Martins va aprendre a expressar-se més lliurament, a ser més creativa. “A treure un costat que creia que no tenia”, afegeix.

ESPERIT NÒMADA “Tinc esperit nòmada”. Els plans que té d’ara endavant requereixen que viatgi, però vol ser la propietària del seu propi temps. Un artista pot ser artista sense sortir de la seva ciutat, segons la Marcela, “el que passa és que sortir et fa més ober-ta, més empàtica en molts aspectes, i és possible que els viatges i el que hi aprens, afegeixi qualitat al teu treball”.

L’EXPOSICIÓ“Vaig voler que fos a Al Fresco Café per-què és un espai molt bonic i agradable, els amos són amics meus i m’encanten els pastissos”. Al juliol repetirà amb una exposició amb un aire més lluminós i opti-mista, de nou a Al Fresco.De moment, el que s’ha pogut veure és que el que connecta cada quadre, són les mirades, la melangia, l’ús del color, les ombres dels rostres que pinta… La sèrie

PINTORA, DISSENYADORA DE MODA I IL·LUSTRADORA

Marcela Gutiérrez

Exposa al Cafè Al Fresco

Marta Figa

Marcela Gutiérrez

26

A la pregunta de si algun dia ella voldria ser com ells, respon: “Alexander McQueen i els altres porten 20 anys sacrificadís-sims, respecto moltíssim el seu treball però no sé si jo voldria ser un d’ells… Potser m’agradaria ser una dissenyado-ra reconeguda però a més petita escala. Per exemple, Marni, és una dissenyadora italiana que m’agrada molt i té una forma de treballar i una distribució molt menys comercial, a més petita escala, de forma que ella controla els processos. El mateix passa amb la marca francesa Lanvin. Són marques molt femenines, res comercials i fan roba molt interessant amb un gran treball de patronatge”.Un dels vestits que va pintar a mà amb McQueen s’exposa al Metropolitan Mu-seum de Nova York a l’exposició temporal Fashion Super Heroes. Com explica Mar-cela, “aquesta seria una altra mostra que el disseny de moda és un art com qual-sevol altre”. A les desfilades dels grans dissenyadors, que han de vendre les se-ves creacions en 15 minuts, es fa el que s’anomena un “show piece”: vestits únics, artesanals, genuïnes joies per cridar l’atenció. Aquesta és una de les feines que precisament feia la Marcela, autèntiques obres d’art irrepetibles. És el cas del vestit que es pot veure al Met de NY (http://www.metmuseum.org/special/superheroes/in-dex.asp).

està molt inspirada en la pel·lícula de Tim Burton Eduardo Manostijeras.També hi ha una part de l’exposició que està dedicada al seu futur projecte, la creació de la marca de samarretes “by Lona”, en la qual està treballant per tro-bar també distribució i comercialització. Potser l’any que ve veiem alguna cosa, a boutiques de Barcelona i Sitges.

A L’EQUIP CREATIU D’ALGUNS DELS DISSENYADORS MÉS PRESTIGIOSOS Alexander McQueen va ser el dissenyador amb el que va treballar més dur, l’any 2004 a Londres, preparant la col·lecció Spring Summer 2005. Amb Galliano, va ser amb el que més va gaudir, perquè era un sis-tema de treball molt organizat i l’ambient de feina i l’horari eren molt bons, amb molta harmonia: “treballar amb ell va ser tot un honor”. Amb Galliano va preparar la col·lecció d’hivern 2005 a París, formant part del seu petit equip creatiu de sis per-sones. Sobre el seu treball amb McQueen, Mar-cela opina que “es treballava molt dur i sota molta pressió però veure després els resultats a la passarel·la compensa enormement. Treus coses endavant que pensaves que no eres capaç de fer. Vaig aprendre tant!”. A més, no descarta tornar a treballar-hi en breu: “sempre s’ha de te-nir un peu dins la indústria”, afegeix.

Amb Marc Jacobs va treballar la primave-ra del 2005 als EUA, a més de ser-hi a la revista Nylon com a estilista. El treball per a Jacobs com a assistenta era preparar la Cruise Collection, una col·lecció intermitja entre temporades. “No va ser res creatiu, treballar amb Jacobs és treballar a l’estil americà, molt diferent a l’europeu. Jacobs treballa, per exemple, per a Louie Vuitton, amb un bon sentit del color i per satisfer al client de forma molt directa. El seu tre-ball es basa en adaptar, més que en crear i és molt més comercial”, apunta.Tots els grans dissenyadors han de fer treballs més comercials, però McQueen treballa per a Gucci i té una marca de roba més comercial que es diu MCQ que fa roba casual, jeans… d’orientació clara-ment comercial.

PROPERA EXPOSICIÓEn els darrers mesos, la Marcela ha co-mençat a crear un sèrie de nous treballs plens de color i optimisme. A aquesta nova sèrie de pintures, les ha anomenades Clearskiesahead i ja és un fet que podrem veure una mostra a la propera exposició del juliol al cafè Al Fresco. Qui es va per-dre la darrera exposició del mes de maig i juny, podrà conèixer el seu treball. I qui ja la va conèixer, sorprendre’s amb un tre-ball ple de llums, mostra de l’evolució de l’artista en plena producció a Sitges.

39

MARCELA GUTIÉRREZPerfil i preferències

PINTORS: Kandinski i Van Gogh.DISSENYADORS: John Galliano i Alexander McQueen. També Albert Elbaz (Lanvin), Consuelo Castiglioni (Marni), Balenciaga… IL·LUSTRADORS: Julie Verhoeven, Renee Macintosh…

Més informació sobre la seva obra a www.myspace.com/mmarcelagutierrez

Casa vora el mar

Integrada a les proximitats del mar, aques-ta reforma d’un habitatge del Vinyet es va plantejar com un gir al concepte d’habitatge tradicional, típic de la zona residencial on queda ubicat. L’objectiu era modelar amb espai llum, adaptant-se als condicionants de l’habitatge. Partint d’unes bases sòlides constructives i tenint en compte com a re-ferència una planta pràcticament quadra-da, es van intentar disposar les necessitats d’una manera còmoda fluida i sobretot oberta a la claror natural. La principal pau-ta era vertebrar tot l’espai des de la zona d’estar, menjador i cuina amb l’exterior, de manera que es convertís en un únic lloc per viure. I el pas de l’exterior a l’interior no havia de ser un canvi de referència sinó una

Viure a Sitges amb llum i espais funcionals

simple qüestió de climatologia. Com que és una planta d’espai relativament reduït, es va intentar crear un “gran petit lloc” on conviure amb la família i els amics. Per això, es va precindir des del principi de passadís i lavabo, dissenyant dos blocs se-parats per una contínua corredera de fus-ta blanca. Un volum està format per cuina menjador i sala d’estar, peça que a la ve-gada es comunicava per ambdós extrems dels dos jardins. L’altre volum abraça la zona de nit i lavabo, amb una repartició flo-tant de l’espai que només abasta el bany i l’habitació principal. Es va crear així, un espai funcional i mòbil, on el mobiliari pot desplaçar-se segons les necessitats.

28

Marta Artigas - Des de dins interiorisme

39

CUIDANT CADASCUNA DE LES ESTANCES I CADA DETALL

La cuina es va projectar amb acabats en alumini blanc i terra de pissarra natural mat, color gris; un contrast de tonalitats neutres i fresques que har-monitzen amb la calidesa del terra de tarima d’ipecacuana, que separa vi-sualment la zona de menjador i estar.El bany, funcional i en pocs metres, s’ha revestit amb petites peces cerà-miques grises i blanc a la cal, amb du-txa de ciment i sanitaris també blancs, de la firma Duravid. La llum entra per un finestral d’inoxidable i passa de pa-ret a paret a través de la mampara fixa transparent. Els jardins són pràctics amb vegetació autòctona i una petita piscina a la part posterior, envoltada de fusta de ipeca-cuana natural, tractada a l’oli.

30

El 29 de juny és la Festa Major de Sant Pere a Ribes i cal posar fil a l’agulla: el Ball de les Gitanes va tornar fa dues fes-tes majors amb molta empenta i amb ell s’ha recuperat, amb més força que mai i després d’uns anys d’absència, la tradició del ball parlat. Aquesta tradició de repre-sentació teatral té una gran peculiaritat i necessita, doncs, més assaig i preparació que d’altres.

El Ball de Gitanes s’ha ballat a Ribes des de fa molts anys. I és que els versos satí-rics de Ribes són uns dels més antics que es conserven. Pere Grases els va recopilar l’any 1935 i ara fa un any, per la Festa Ma-jor de Sant Pere, van ser recuperats pel nou Ball de Gitanes. Una altra vegada, les Gitanes de Ribes, a més de ballar al vol-tant del pal, diuen els seus versos.Amb la idea clara de ser un Ball de Gi-tanes amb versos satírics, setmana rere

setmana realitzen assaigs per millorar la tècnica teatral i la tècnica dansaire. Així, cada dilluns de l’any (fent un parèntesi un mes després de cada festa major) els ba-lladors es reuneixen al Teatre del Centre Parroquial, el qual els cedeix l’espai. La cap de colla, Isabel Mestre, fa una crida a tothom: “els assaigs són oberts a pares de família, jovent, nois i noies…”. Per als inte-grants del ball està clar: qui tingui il·lusió i compromís podrà ser membre de la colla. Cal assajar el ball i els versos perquè tot unit pugui veure’s a plaça: “volem portar el teatre al carrer i que el ball s’identifiqui amb Ribes, la seva idiosincràsia, cultura popular i actualitat”, diu Mestre, “és clar que qui vulgui participar ha d’implicar-se, participar als assaigs i cuidar el vestua-ri”, afegeix. Tot això sense oblidar-se’n de gaudir del ball: “s’ha de viure el ball, les gitanes són fresques, barroeres… Hi ha qui es creix a l’hora de dir el vers a plaça”.Per poder sortir amb concordança i bona aparença, el ball de les Gitanes de Ribes va encarregar el vestuari a Blanca Ferré, que va donar un aspecte colorista i menys

sobri als tradicionals vestits de color blanc. Entenent el col·lectiu de les Gitanes com unes dones extravagants, es trenca amb la formalitat del vestuari blanc d’una època passada, apostant per un vestuari colorista, lluminós, alegre, desvergon-yit, amb el que ensenyaran el què hagin d’ensenyar.

“Qui mou millor les cames?” “Aquestes Gitanes!!” “Qui les mou amb més ganes?” “Aquestes Gitanes!!”

La representació teatral parteix d’una sèrie de versos que es diuen entre les pa-relles de balladors, bastant antagonistes entre sí, i que pretenen acostar al públic els temes tradicionals de parella, així com els temes polítics del poble més relle-vants. Després de mesos d’assaigs, qui millor que els gitanos i les gitanes de Ribes per donar-nos un bon consell sobre com pas-sar una bona festa major de Sant Pere a ritme de vers?

ASSAGEM AMB LES GITANES DE RIBES“Hi ha qui es creix a l’hora de dir el vers a plaça”

Gerard Coll

Arxiu Gitanes de Ribes

RIBES VA RECUPERAR EL BALL DE LES GITANES FA DUES FESTES MAJORS

PERSONATGES DEL BALL DE LES GITANES:

*Capità: és el líder de la colla de gita-nes i és qui controla tot el galliner i té l’última paraula. A l’hora de realitzar els versos acostuma a obrir i tancar-los.

*Estaquirot o “noi del pal”: és el que, com diu el seu nom, porta el pal on es trenen les cintes, i acostuma a repre-sentar el poble en sí mateix, amb la seva senzillesa a l’hora de parlar. Al capdamunt del pal la Colla de Gitanes de Ribes llueix el Duc de Ribes, un ani-mal que representa la tradició popular i l’arrelament en el poble.

*Galerons: és una parella d’enamorats que es discuteixen permanentment. Ballen al voltant del pal sense cinta i representen la tradicional batalla de sexes i es caracteritzen per la seva jo-ventut i per fer gala del seu amor.

*Gitanes/gitanos: la resta del grup està format per quatre parelles que des-criuen al públic els temes populars del poble, especialment la seva actualitat política, sense oblidar però la contínua batalla de sexes.

ASSAGEM AMB LES GITANES DE RIBES

Que la festa de Sant Pere és la millor que hi ha, ribetans, fem la festa grossa que sigui digne de recordar.

No hi ha ball més divertit que el Ball de les Gitanes, que al so de les castanyoles fa tremolar les cames!

Aquestes sí que són gitanes, gitanes sense parió! Moveu les cames gitanes, que avui és Festa Major!!

Molt més que música. Un any més ha arribat el Festival Inter-nacional de Música de Sitges 2008-Concerts de Mitjanit, que or-ganitza la Fundació Cultural Port d’Aiguadolç. Aquesta és ja la cinquena edició que de nou omplirà Sitges de primeres figures internacionals de música clàssica i contemporània. El Festival dóna el seu tret de sortida el 28 juny i comptarà amb diferents línies de programació: Palau Mitjanit (amb concerts de música clàssica amb grans intèrprets internacionals i nous talents) , Off Mitjanit (estètiques actuals), Petits Sons (secció dedicada especialment als més petits i a les famílies) i Projecte Integra (el projecte social del Festival).Segons Fèlix Alcaraz, director del Festival, aquest és un any ple de novetats i de creixement: “hem passat de nou concerts a 24, amb tres línies noves de programació. Hi ha una gran diversifica-ció de la programació”. Off Mitjanit és una proposta molt avant-guardista, de gran interès artístic. L’espectacle d’inauguració “B for Bang”, amb l’innovadora Reactable (emprada per Björk en els seus darrers concerts), estarà ple de videoprojeccions i

noves propostes basades en la música dels Beatles, per exemple, o el de Petra Magoni, que combina la interpretació de peces dels s. XV i XVI amb versions de Madonna o Sting. Alcaraz afegeix que “no ha estat difícil portar aquests noms, el que esperem és veure si el públic respon. Estrenem produccions internacionals a nivell estatal”. Dos dels intèrprets que cal destacar en aquesta edició molt especialment són el pianista Andrei Gavrilov i la soprano Eva Marton. Un altre element del festival a tenir en compte és Versus, un cicle de concerts i conferències amb el que pretenen crear un oient crític i compromès, que tingui més eines per comprendre la mú-sica i els compositors que escoltarà.“Les propostes estan molt ben pensades, tant la selecció d’artistes com les obres, amb molta cura, detall i afecte. Veure aquests artistes meravellosos en un entorn esplèndid com és Sitges és tot un privilegi tant per a la gent que ve de fora com per a la gent de Sitges”. Així és com Alcaraz explica que el Festival és una cita obligada.

“SITGES, VILA DE FESTIVALS”L’Ajuntament de Sitges va presentar al mes de maig la marca “Sitges, Vila de Festivals”. Aquesta iniciativa pretén posicionar Sitges com un punt de referència per a la cultura, potenciant els festivals que ja se celebren anualment i creant-ne de nous acon-seguint un total de 6 festivals i dues manifestacions culturals d’alt nivell. Així doncs, la marca agruparà els nous festivals amb els ja exis-tents: el Festival Internacional de Música Concerts de Mitjanit, Festival Internacional de Tango de Sitges i Festival Internacional de Cinema de Catalunya i un avançament del que serà el proper Sitges Preludi 2009. Música i Dansa.

Construccions iReformes en General

Av. de les Flors, 18 · 08870 · Sitges BCNM. 660 23 22 99 T. 93 894 50 57

MÚSICA I MÀGIA A LES NITS D’ESTIU

33

laGuiaENTRE EL MAR I EL CENTRE HISTÒRIC La Torreta és un d’aquells restaurants amb la garantia de l’experiència: des de 1962, ofereix cuina catalana i marinera en una ubicació única: la platja de Sant Sebastià. Dinar o sopar a la seva àmplia terrassa és tot un luxe per als sentits: peixos al forn, graellades de peix i marisc, cassoles i varietat d’arrossos. A un pas del Racó de la Calma és cita gastronòmica re-comanada, abans o després de visitar els museus o passejar.LA TORRETA // Port Alegre, 17-19 Tel. 93 894 52 53 www.latorreta.com

COMER COMO UN REYSituado en el centro de Sitges, Sitthai es el primer restaurante real tailandés de España. Su innovado-ra apuesta a cargo de su chef Tantikom Bunphitak combina la tradición asiática con la contemporanei-dad occidental. En su carta de temporada destacan la sopa de langostinos picantes, la pasta de chile rojo con setas y un toque de limón, y el pollo salteado con anacardos y fina salsa de ostras. SITTHAI // Bonaire, 29 Tel. 93 811 16 58 www.sitthai.com

34

ESPACIO SIBARITAEn Ogmios se puede degustar cocina mediterránea y de mercado, propuestas culinarias de calidad, en un local pequeño y acogedor con una atmósfera mo-derna y tranquila. Periódicamente se cambia el menú y hay una amplia selección de vinos en su carta. El trato es excelente y el servicio, muy cuidado. Aten-ción en diversos idiomas: catalán, castellano, inglés, francés, griego, alemán e italianoOGMIOS // Sant Bonaventura, 17 Tel. 93 894 71 35

SABORS D’AQUÍ I DE CONTINENTS LLUNYANS En una casa del segle XIX, en un carrer que beu de l’essència d’una illa grega está Al Fresco, un racó per gaudir d’una festa dels sentits. Des dels seus inicis, ara fa 10 anys, aquest restaurant ha apostat per una cuina mediterrània que conjuga l’essència dels pro-ductes frescos i de temporada amb les aromes de continents llunyans.AL FRESCO // Pau Barrabeig, 4 Tel. 93 894 06 00 www.alfrescorestaurante.com

EL MEDITERRÁNEO SENTADO EN TU MESAA escasos metros de una de las playas más acoge-doras de Sitges podrá disfrutar de una extensa carta de cocina de mercado elaborada, que complacerá a los paladares más exigentes. Todo ello con la ex-quisita atención de un grupo de profesionales que convertirán su estancia en este restaurante en una experiencia sumamente agradable. El Margalló pone a su alcance una completa y cuidada oferta gastro-nómica en un privilegiado rincón del Mediterráneo. EL MARGALLÓ // Pg. Marítim, 92-94 Tel. 93 894 86 47 www.elmargallo.com

35

ESMORZAR O DINAR A MAS ALBA Un restaurant totalment nou al polígon industrial Mas Alba on la cuina de mercat és un plaer diari amb el seu menú. Es pot començar el dia amb un bon es-morzar a partir de les 7.30h, hora en que Mokiyaya obre les seves portes i podem acostar-nos a dinar, berenar o fer un cafè fins a les 19h. MOKIYAYA // (Pol. Ind. Camí de Mas Alba) Camí Pla 16Tel. 93 811 57 14

EL PLACER A CUALQUIER HORA DEL DÍAUn café especial que desde primera hora de la ma-ñana abre su cocina con una carta que va variando semana a semana de acuerdo a los productos del mercado. También se puede desayunar o tomar té o café a cualquier hora junto a deliciosos pasteles de elaboración propia casera y artesanal. E incluso dis-frutar de una cena informal pero de calidad, mientras aprecia las obras de artistas emergentes que suelen exponerse en este local. CAFÉ AL FRESCO // Major, 33 Tel. 93 811 33 07

UNA COPA AMB ELS AMICSJànio’s és el bar que batega al centre de Sitges. Si-tuat al Cap de la Vila, és un local ideal per a prendre una copa tranquil·lament amb els amics a la tarda o per viure la festa a la nit, cada dia de la setmana, excepte dilluns. A més, es tracta d’un local sempre vinculat a les festes populars, és a dir, de got impres-cindible per a les festes majors, diades castelleres i altres esdeveniments. JÀNIO’S // Cap de la Vila, 3 Tel. 93 810 22 11

36

EL NOM DE LES NITS DE SITGES Un dels locals més populars i més concorreguts per la joventut sitgetana. El bon ambient, l’afluència de públic, la música i els seus preus raonables l’han consolidat com una de les propostes més segures per passar-s’ho bé durant les sortides nocturnes.Obert dijous, divendres i dissabte durant tot l’estiu. VILLAGE // Illa de Cuba, 12 Tel. 93 894 70 12

LA CARTA MÉS ÀMPLIA DE CERVESESUna autèntica cerveseria internacional amb una acu-rada decoració en fusta, que cuida fins al més petit detall i que ofereix una variada oferta: 40 cerveses nacionals i d’importació. A més, entre el tast d’una cervesa a una altra es poden picar uns “nachos” i altres aperitius especials de la casa. SOHO // Illa de Cuba, 5

DISEÑO MEDITERRÁNEOEspacio Plano llega a Sitges con una oferta de mo-biliario de calidad y diseño dirigida por jóvenes apa-sionados por el mundo del interiorismo, que apues-tan por entregar soluciones de diseños acordes al carácter mediterráneo de la villa. Avalados por fir-mas como Vitra, Kartell, Bandalux, Gandía & Blasco y Missoni, entre otros, ofrecen un amplio abanico siempre con una pizca de atrevimiento que pretende no dejar indiferente a nadie. ESPACIO PLANO // Espanya, 6 Tel. 93 811 25 58 www.espacioplano.com

37

STYLE PIONEERSStyle pioneers, RIFT dedicate their space to bring you exclusively in Sitges a great selection from the best in international and local street couture and ur-ban chic. You will find collections from brands such as: Lee, Sessún, Cheap Monday, Wrangler, WESC, Motel, Melissa, Le Coq Sportif, Swear, Barrio Santo and many more…RIFT // Sant Gaudenci, 8 Tel. 93 811 10 65 www.myspace.com/riftshop

CALÇAT DE QUALITAT: MARQUES I TENDÈNCIESA Rosell trobaràs les sabates de qualitat amb la ga-rantia de les primeres marques, algunes, molt exclu-sives com Munich, Diesel, Replay, Camper, Elle, i Fred Perry. I per acabar de complementar el vestuari i aconseguir un fons d’armari amb tot l’imprescindible, Rosell compta amb una àmplia gamma d’accessoris també de primeres marques com Diesel, Replay i Gorin. ROSELL // Primer de Maig, 2-4 Tel. 93 894 46 14

EXCLUSIVIDAD Y TRATO PERSONALIZADOEste salón de peluquería y estética abrió sus puertas hace ya un año a la clientela de Sitges. Atendido por su propio dueño, Antoni, un emprendedor barcelonés que hace 15 años se radicó en el pueblo, tras cur-sar sus estudios en la reputada academia de Miguel Griño. Una atención personalizada en un agradable entorno encontrará en Toni Perruquers, distribuidor exclusivo de Alfaparf y su línea de estética profesio-nal Semi di Lino. TONI PERRUQUERS // Camí Capellans, 10 Tel. 93 811 02 85

38

aparadorLECTURAS AL SOL¡Por fin verano! La librería La Tramontana te reco-mienda como antídoto al calor los siguientes libros: Cabeza de perro, de Morten Ramsland; Chiquita de Antonio Orlando; Un árbol crece en Brooklyn de Betty Smith, y La maravillosa vida breve de Óscar Wao de Junot Díaz. Visítanos y charlamos de libros. LA TRAMONTANA // Santiago Rusiñol, 5 Tel. 93 894 00 22 www.librerialatramontana.com

LUXE, MODERNITAT I BELLESA ALS TEUS PEUSCalçat Munich. Vine a veure els darrers models d’aquesta sofisticada i exclusiva marca, que es troba entre les primeres pel que fa a qualitat i a noves pro-postes de moda. Una elecció segura.ROSELL // Primer de Maig, 2-4 Tel. 93 894 46 14

EQUIPAJE A DESTINO CON TODA CONFIANZA¿Ayuda con su equipaje? Confía en Mail Boxes Etc-UPS para enviarlo a destinos de todo el mundo. Es-tán formados para empaquetar adecuadamente sus efectos personales y gestionar la documentación ne-cesaria para que su equipaje llegue a destino tal y como lo entregue. Servicio desde 40 euros. MAIL BOXES Etc-UPS // Espanya, 7 Tel. 93 811 42 94 www.sitgesenvios.com

POTENCIA Y MAGIA EN EL TRAZOTe invitamos a que conozcas el trabajo exclusivo de Fernando Suárez. Movimiento, fuerza y ligereza están presentes en piezas como acrílicos y óleos, y escul-turas de bronce de exquisita potencia estética y cier-ta magia. FERNANDO SUÁREZ GALERÍA // Plaça de l’Ajuntament, 1 Tel. 93 894 59 56 www.ferchejo.com

TEXTURES DE TENDÈNCIALa gamma de pintures Monto Alta Decoració és un complement en interiors que permet uns acabats de qualitat i innovació: efectes vaporosos, tons jas-piats, colors elegants… per als gustos més exigents. MONTO // Ctra. de les Costes, 46 Tel. 93 894 53 15

39

Del 18 al 26 de juliolXXXIV Open Internacional d’Escacs Vila de Sit-ges + info: www.sitges.cat

Del 27 de juliol al 8 d’agostFestival de Música de Sitges organitzat per Jo-ventuts Musicals de Sitges+ info: www.joventutsmusicals.cat/sitges

agenda juliolagostFESTES

FESTA MAJOR DE RIBES28 i 29 de junyEl dia 28 al migdia, disparada de morterets i tra-ca a la plaça de la Vila. Cercavila a la tarda, focs d’artifici al vespre i festa amb el ball de vigília. I el dia 29, Sant Pere, tradicional cercavila mati-nal, ofici i passada dels balls+ info: www.santperederibes.cat

FESTA MAJOR DEL VINYET5 d’agostMare de Déu del Vinyet, Celebracions al Santuari del Vinyet. Sitges

FESTA MAJOR DE SITGESDel 21 al 27 d’agostSant Bartomeu. Declarada d’Interès Nacional+ info: www.sitges.cat

EXPOSICIONS

Del 20 de juny al 27 de juliolNia Chevenement a l’Edifici Miramar. Sitges

Del 19 de juliol al 17 d’agost Jordi Baijet i Achón,“Més de sis dècades a l’art” a l’Edifici Miramar. Sitges

Del 4 al 25 de juliol“Rere els ulls”, fotografies de l’Amèrica Llatina de Joan Bosch i Planas a la Biblioteca Manuel de Pedrolo. Ribes

De l’1 al 29 d’agost“Miscel·lània”, pintures d’Anna Belver Planas a la Biblioteca Manuel de Pedrolo. Ribes

ALTRES

Del 28 juny al 10 d’agostV Festival Internacional de Música “Concerts de Mitjanit” de Sitges. Més informació a + info: www.concertsdemitjanit.com

De l’1 de juliol al 30 de setembreSitgestiucultura’08: Activitats als museus i al Palau Maricel. Sitges+ info: www.sitges.cat

Els dijous d’estiuMoon Group –l’organització de les festes de Car-naval dels dos últims anys al Prado– organitza festes temàtiques a l’Atlàntida. Sirocco night (dia 3), Japan night (10), Full Moon (17), Saint Tro-pez (24) i Lydia Sanz (31). Amb dj’s de primera categoria i tot un show glamurós amb accent sitgetà+ info: www.clubatlantida.com

4, 5 i 6 de juliol2a Festa de la poesia a Sitges. Recitals, con-certs, presentacions i exposicions+ info: www.festadelapoesia.blogspot.com

Dissabte, 5 de juliol19.30h: Actuació castellera amb Castellers de Vilafranca i Colla Jove de Castellers de Sitges Plaça de la Vila. Ribes+info: www.jovedesitges.org

Dijous, 17 de juliol22.30h: Debat: “El món casteller entre la tradició i la innovació” al Palau del Rei Moro. Sitges +info: www.jovedesitges.org

Del 17 al 20 de juliolXV Festival Internacional de Tango de Sitges.+ info: www.tangositges.com

EDITORSanti TerrazaDIRECTORALidia GázquezÀREA COMERCIALSol Ortega (cap) · Manel Carbonell DISSENY I MAQUETACIÓJuanjo RequenaFOTOGRAFIA Jesús París

HI COL·LABOREN EN AQUEST NÚMEROMarta Artigas, Gerard Coll, Joan Duran, Marta Figa, Marcela Gutiérrez, Rafael Ill, Vicenç Morando, Cèlia Sànchez-Mústich i Dani Serra.

REDACCIÓSant Honorat, 32-34 · 08870 Sitges T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12on@hydramedia.infowww.hydramedia.info

DL: B-35083-2008

La tirada d’aquest número d’ON és de 5.000 exemplars La fotografia de portada és de Joan Iriarte

culturaocitendències

sitges/sant pere de ribes