| Date post: | 28-Mar-2016 |
| Category: |
Documents |
| Upload: | revista-on |
| View: | 218 times |
| Download: | 4 times |
1
AGOSTSETEMBRE 11Exemplar gratuït
#20
…i t
ota
la in
form
ació
cul
tura
l i d
’oci
, am
b ag
enda
d’a
ctiv
itat
s
l
a gu
ia d
e sh
oppi
ng, e
at
dr
ink
i la
secc
ió O
N m
oda
ELS
BA
LLS,
L’E
SSÈN
CIA
DE
LA
FES
TA M
AJO
R D
E SI
TGES
ELS
SITG
ETA
NS
S’A
MA
REN
DE
CU
LTU
RES
VIN
GU
DES
D’A
RR
EUCA
SIN
O I
PR
AD
O, E
L P
OLS
DE
LA V
ILA
culturaocitendències
sitges/sant
pere
de
ribes
Un estiu diferent...
Espalter, 23 · 08870 Sitges · 93 814 61 15 · [email protected] · www.komokieras.com
una producció de:
SumariEDITOR Santi Terraza / DIRECTORA Marta Aragó / ÀREA COMERCIAL Marta Sanz / DISSENY I MAQUETACIÓ Juanjo Requena / FOTOGRAFIA Jesús ParísHI COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Magí Almirall, Joan Iriarte, Joan Tutusaus, Aina Serra, Nisu MuntanéREDACCIÓ Sant Honorat, 32-34 · 08870 Sitges / T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12 / [email protected] / www.oncultura.com DL: B-35083-2008 / La tirada d’aquest número d’ON és de 5.000 exemplars / Impressió: Indugraf
culturaocitendències
sitges/sant pere de ribes
ON s’edita amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
4 · Com viuen la Festa Major els protagonistes dels balls10 · Opinió: L’originalitat està en els orígens 13 · La cuina, la dansa i la llengua, tres maneres de conèixer altres cultures18 · Les vicissituds del Prado i el Retiro, dues entitats centenàries26 · Joan Iriarte ens mostra flaixos del món38 · On és la revista preferida segons un estudi de Co-creations31 · + Gastronomia32 · Agenda34 · Guia38 · Aparador
Amb la col·laboració de:
4
Nisu Muntané
Connectats a la FestaLa Festa Major és l’oportunitat ideal per a entregar-se al poble participant en l’essència dels balls
De totes les festes de l’any, la Festa Major de Sitges és la celebració més esperada pels habitants de la vila. D’arreu del món, molts sitgetans retornen cap a les seves cases els dies 23 i 24 d’agost per poder participar-hi i gaudir-la de ben a prop. Són dies de disbauxa i sentiments a flor de pell, però sobretot una ocasió única per a poder viure la cultura i la tradició al carrer, a través dels diferents balls que donen significat a la festa. Carles Monasterio, Xavi Jansà, Siscu Rosell i Jaume Carbonell són quatre dels protagonistes d’aquestes mostres populars que mai han deslligat de la seva vida.
5
En Natu se sent molest quan es parla d’això, ja que ha experimentat de primera mà la falta de participació a la celebració popular. Amb un to anecdòtic, recorda que el drac es va haver de quedar més d’un cop al magatzem per manca de portadors, o que amb els bastons havien d’anar a buscar gent de fora. “En acabar la Sortida d’Ofici, es triaven determinats carrers de la vila per fer el que s’anomenava llevat de taula, on demanàvem als sitgetans el que bonament ens podien donar per col·laborar amb el ball, fet que ara es consideraria humiliant”. “El que més m’agrada de la Festa Major és la vigília, l’entrada de grallers i la sortida d’ofici”, assenyala, instants que li produei-xen “sensacions meravelloses”. Admet les rivalitats entre balls, però no se’n declara admirador de cap en concret: “La Festa Major m’encanta, tots els balls m’agraden”, comenta entusiasmat. Tanmateix, s’atreveix a diferenciar-ne dos grups: els que surten
per lluir i els que realment senten el ball en conjunt, no només vetllant pel seu interès particular. Per això creu que els joves han de recuperar l’actitud que apuntava, “sen-tint la festa com Sitges es mereix”.El veterà portador opina que “la sortida posterior als focs artificials no s’hauria de fer per falta de llum, ja que dificulta consi-derablement l’actuació del ball”, diu mentre ensenya les picades als dits. També consi-dera que, com que el Passeig de la Ribera és un espai obert, “la gent creua enmig dels balls, i crea situacions perilloses”.El portador de l’àliga troba que està molt bé el concepte, la imatge que ha creat el públic envers la festa, ja que dóna l’oportunitat als espectadors a sentir-se actius, bé sigui fent samarretes o decorant els comerços de la vila amb fotografies identificatives.No pot imaginar-se viure la Festa Major sense participar-hi: “El meu lloc és estar als balls”.
En Jaume Carbonell, més conegut per tothom com a Natu, és un sitgetà de 60 anys que ha estat en cinc balls diferents.La seva llarga trajectòria es va iniciar amb 8 anys, quan, animat pels amics, va decidir participar al ball dels capgrossos. Més tard, va passar a formar part del ball de cerco-lets, de pastorets, de bastons i, finalment, a la colla de l’àliga, de la qual n’és cap de colla des de fa 27 anys.Malgrat que sembla gairebé impossible poder entrar a un ball, en Natu aposta per la selecció acurada, per comprovar amb el pas del temps la disponibilitat i el com-promís de l’interessat. Ho justifica amb la següent comparativa: “Si una empresa té bons treballadors, que es coneixen i fan bé la feina, per què canviar-los?”.
JAUME CARBONELL “Sempre érem els mateixos”
En Natu obre camí a l’Àliga entre la multitud d’espectadors després de l’encesa al Cap de la Vila, en la sortida de les 2
6
Siscu Rossell, president de la Comissió de Festes, es va introduir a la Festa Major l’any 1983 amb els pastorets, quan es va assaben-tar que buscaven gent per a ballar. Més tard,
va ser el Crist del ball de la moixiganga i va sortir amb les gitanes. Fins fa poc ha estat combinant els bastons amb la Colla Jove de Castellers de Sitges, i, a més, en ocasions ha estat portador dels gegants moros. Amb tot, la condició de casteller, que li ha permès descarregar el gran 4de8, la porta tot l’any amb la camisa color vi de la Jove.“Crec que no és difícil entrar a una colla,
Siscu Rosell, parant un pilar al terç a Ribes l’any 2006
excepte a les de diables, que pot ser més complicat. A la resta sempre hi falta gent”. En Siscu, que parla en funció del que ha vis-cut, explica que “m’he mogut per l’Agrupació de Balls Populars i la política d’allà és la renovació constant, cada ball té una edat”. De tots els records en podria fer un llibre, però en destaca els més rellevants: un viatge a Madrid amb els bastoners per a parti-cipar al programa Un, dos, tres, de TVE, o l’arribada d’un pastoret a la primera sortida amb pantalons curts, diu rient. En Siscu és partidari que tothom celebri la festa de manera espontània, però sempre respectant els qui vulguin viure-la de mane-ra diferent. “La Festa Major és un sentiment, una manera de viure-la i gaudir-la”. I consi-dera que tots els balls són importants, però que “el màxim plaer no arriba fins que en-tens quin significat té el ball en el context de la festa i per què el balles”. Per a ell, però,“l’esclat dels 21 morterets junt amb el repic de les campanes i la posterior sortida a les 2, és inexplicable, el moment més vibrant i eufòric”.
CARLES MONASTERIO “La meva festa és la festa de tots”
SISCU ROSELL “La Festa Major és tal i com la volen els sitgetans”
“La Festa Major és una festa que té vida gràcies a tot el poble, no només a la gent que surt en els balls”. En Carles Monasterio
7
Crta. de les Costes, 9
Tel. 93 894 05 [email protected]
08870 SITGES
Servei oficial:
VENDA, REPARACIÓ I ACCESSORIS PER A LA MOTOCICLETA
7
8
En Carles Monasterio fent la bota a l’Hospital, en acabar els versos
descriu amb aquesta frase el que represen-ten per a ell els dies de Sant Bartomeu i Santa Tecla. I és que amb tan sols 14 anys, en Carles ja ha participat en una multitud de balls, fet que li permet explicar des de l’experència moltes de les qüestions que fan referència a la festa. En l’actualitat participa als pastorets, però anteriorment havia estat diable, cercolet, portador de l’àliga i casteller. En Carles pensa que “per molt protagonisme que tinguin els balls, sense el caliu del públic, inqüestionable en totes les sortides, la festa perdria la seva essència”. Aquest jove sitgetà opina que no li agrada “tota la gent que avantposa l’interès parti-cular al de tothom”. I afegeix: “Estic a favor que la gent s’ho passi bé i que gaudeixi d’aquests dies, però amb la llibertat de poder-ho fer amb tranquil·litat”.Tot això no descarta que en Carles no hagi trencat mai cap plat; l’any passat, mentre esperava el pas de la processó, la colla d’en Carles i altres pastorets es van saltar el protocol per poder ballar dos cops la bota. “Va ser molt emotiu i vam gaudir com mai ballant les dues colles juntes”, explica il·lusionat.Monasterio també creu que “tothom té possibilitats a participar al ball que vulgui”. Una frase que resumeix perfectament el que creu que ha de ser la Festa Major del futur, “un esdeveniment construït des de la participació de tots”.
9
En Xavi Jansà aguantant el braç del ball de cintes al Cap de la Vila
XAVI JANSÀ “Gaudeix i deixa gaudir”
En Xavi Jansà és una persona de 32 anys molt integrada aSitges, tot i provenir de Vilanova.Els seus inicis es remunten a l’any 1999, quan va voler participar a la festa com a graller, però li va sorgir l’oportunitat d’endinsar-se amb el ball de Cintes de l’Agrupació, amb el qual va sortir durant deu anys. L’any 2005 va fer la seva primera entrada de grallers amb la Colla de Grallers Mari-cel, i l’any 2009 va decidir canviar de ball i va entrar a la Colla Vella de Bastons, un ball que des de petit ja li agradava. “Poder ballar els bastoners que havia vist des de ben jove era un privilegi”, recorda.Jansà creu que tots els balls són diferents i que mereixen un tracte igual i respecte, un fet que, segons apunta, molta gent oblida: “La majoria dels joves de Sitges volen ser diables i no pensen en portar el braç de les gitanes”. És obvi que hi ha balls que agraden més que d’altres, però en Xavi pensa que hi han de ser tots per a gaudir en la seva totalitat del que veritablement és la Festa Major de Sitges per als habitants de la vila. En aquest sentit, assenyala que s’ha de reconsiderar la falta de respecte a qualsevol tipus de ball que no agradi tant a
la gent: “M’agrada que la gent es diverteixi però sense fer mal a tercers”.Sens dubte, com a bon graller, subratlla que l’entrada de grallers és el moment més espectacular, ja que “el públic està entre-gat amb actitud positiva cap a les colles. Hi ha una forta connexió amb l’espectador”.En Xavi considera que és difícil ser ballador de cintes perquè és un ball associat amb les dones i “de cara a fora pot semblar estrany, però un cop dins et puja la moral observant que l’home és el puntal”, una peça important en la realització del ball.“La Festa Major és un món de contrarietats, un no parar de sentiments bons i dolents
al mateix temps”, diu en Xavi. De fet, “a la matinal tothom està fos, però sempre els queden forces per ballar al màxim, volent donar més de si”, afegeix amb un somriure.Jansà considera que l’instant més sig-nificatiu de la festa és l’arribada de Sant Bartomeu, sense oblidar-se del blanc immaculat a l’entrada de grallers, l’olor d’alfàbrega i el silenci que regna quan passa la moixiganga.
10opinió
Són temps de canvis, canvia la societat, canvien les formes de treballar. Les for-mes de fer negoci ja no són les que eren, i ja no gaudim de la mateixa manera en el lleure, cerquem també coses noves, grans sensacions, cerquem sorpreses i emo-cions. Molts diuen: “cal innovar”, “cal ser creatius” i apareixen grans idees que ens porten solucions, apareixen idees que de vegades obliden la base, construint castells de fum, realment inexistents. No cal cercar la innovació en la raresa, no cal anar a fer el que ningú no ha fet mai per innovar. La innovació, la creativitat està molt més a prop de tots nosaltres. Podem cercar la innovació no en la diferència, ni en la sor-presa, podem cercar la innovació en el que som, en les nostres essències, en les nos-tres tradicions. Com feia Antoni Gaudí, que s’inspirava en les estructures de la natura, en els animals, en les plantes, per a la seva innovació, per a la seva originalitat, per això ell deia: “l’originalitat està en els orígens”. Si aneu mai a l’exposició de Gaudí a la Pe-drera trobareu una forma realment original de calcular la mesura de les columnes, la mida exacte dels arcs, simplement posant ploms a la inversa en cordes i mirant com cauen els ploms i com queden tenses les cordes, Gaudí observava directament com havia de construir. Els nostres orígens, les nostres tradicions, les nostres festes van néixer per passar-ho bé, per fer poble, per viure amb intensitat, per compartir en família. Així eren les nos-tres festes. Ara, de vegades segueixen ori-
L’originalitat està en els orígensMagí Almirall HillRegidor de Tradicions i Festes
ginals, i de vegades es massifíquen i perden els seus orígens, les seves essències. Les festes poden canviar, han de canviar per a mantenir-se fidels a les seves essències. Hem de viure-les de forma tradicional respectant el que són i el que van ser en els seus inicis. Per això ens podem fer mil preguntes, totes difícils de respondre: és el nostre Carnaval original? Amb uns carrers plens de tanques està respectant la seva essència? És la nostra Festa Major original? Hi podem participar tots? Fem vida de poble? Participem amb alegria? No cal arreglar-ho tot, ni desmuntar el que fun-
ciona, però sí que cal tenir consciència del que canvia, que encara que no volguem les coses canvien i, per tant, cal que estiguem vigilants per a mantenir les essències, per viure les tradicions com les han viscut els sitgetans i sitgetanes durant molts anys. Aquest any a la Festa Major tindrem un petit gran canvi, innovador, original, que donarà per parlar, que trencarà petits records personals. Parteix de la base del que som, del que ha de ser la festa, una posta en escena de l’art i de la vida de Sitges. El drac d’en Ferrer Pino, el drac que va tenir Sitges l’any 1922, una obra d’art sortirà al carrer a espantar als sitgetans i sitgetanes, una obra d’art com era en els seus orígens, un ani-mal del mar, vingut a Sitges a portar el foc i el tro. Saltarem i correrem perseguits per aquest animal marí que va pensar el nostre artista i que aquests dies el restaurador ha despertat del seu gran son. Molts queda-rem xocats, el canvi de colors, el canvi de formes, serà bestial, però realment viurem els orígens de la bèstia. El restaurador ha trobat fins i tot en el moment de restaurar alguna part de l’any 22 a l’estructura, una estructura molt modificada i canviada du-rant els anys. Serà doncs una Festa Major innovadora, original, que cerca el canvi i la innovació en els orígens, en les essèn-cies de les nostres tradicions. Gaudim-la i siguem comprensius, innovar és arriscar. Crec que molts gaudirem d’aquest drac i a la vegada enyorarem l’altre en una relació impossible, les relacions impossibles són la sal de la vida.
11
Sant Francesc, 26 · Sitges · 93 811 04 46
Twenty8Twelve · H.eich · Hotel Particulier · One Teaspoon · Traffic People Penelope Chilvers · Dieppa Restrepo
12
Cultures d'arreu aterren a Sitges
13
Sitges és un feu d’intercanvi cultural, palès als his-tòrics carrers de la vila amb l’anar i venir de vilatans i turistes, que permet entrar en contacte amb múltiples cultures. L’experiència culinària de l’argentí Pedro Bargellini, l’ensenyament de la llengua anglesa a través de Julie Ann Plank i l’apropament a la Polinè-sia de la mà de la catalana Laura Benages són una bona oportunitat d’endinsar-se en la riquesa cultural d’altres països.
Aina Serra
Els tres coincideixen a valorar que l’àmplia presència de tu-risme a Sitges és positiva, perquè “fa als sitgetans persones més obertes, amb més ganes de conèixer coses i, per tant, les nostres propostes els semblen més interessants”, explica Julie Ann Plank, professora d’anglès. Un aspecte que Pedro Bargellini, cuiner del Komokieras, encara viu amb més intensitat: “Sens dubte, entre setmana són aquests turistes qui ens mantenen el negoci. A més, si els tractes bé, repeteixen, perquè et prenen com un lloc segur quan no tenen ganes de patir per cada àpat. Cal destacar que tenim també els clients argentins, aquests venen de tot Catalunya, perquè quan senten referències d’un bon restaurant portat per la seva gent, el volen conèixer”. No obstant, Luara Benages, professora de dansa, alerta que “s’ha de saber mantenir l’essència de poble, evitar que es massifiqui el turisme per tal que continuï sent un lloc tan especial, petit i encantador, però amb una oferta de la mida i qualitat d’una ciutat”.
Pedro Bargellini preparant un dels seus plats a la cuina del restaurant Komokieras
14
BONA FESTA MAJOR 2011 BONA FESTA MAJOR 2011
BONA FESTA MAJOR 2011 BONA FESTA MAJOR 2011 BONA FESTA MAJOR 2011 BONA FESTA MAJOR 2011
BONA FESTA MAJOR 2011 BONA FESTA MAJOR 2011
BONA FESTA MAJOR 2011 BONA FESTA MAJOR 2011
BONA FESTA MAJOR 2011 BONA FESTA MAJOR 2011 BONA FESTA MAJOR 2011 BONA FESTA MAJOR 2011
BONA FESTA MAJOR 2011 BONA FESTA MAJOR 2011 BONA FESTA MAJOR 2011 BONA FESTA MAJOR 2011
BONA FESTA MAJOR 2011 Santiago Rusiñol, 18 Baixos · Tel. 93 811 10 86 · www.farrerons.com · [email protected]
Perfils
PEDRO BARGELLINI. És un argentí amb empenta. Actualment, amb 42 anys, és gerent i cuiner del restaurant KomoKieras. Va arribar a la vila fa 22 anys i, malgrat que era enginyer agrònom al seu país, es va iniciar a l’hostaleria per guanyar-se les garrofes aquí. Després de 12 anys fent de cambrer, va decidir engegar el seu propi restaurant, i es va professionalitzar en el món de l’hostaleria amb diversos cursos de formació. A més, “els dies lliures anava a altres restaurants per aprendre”, explica Bargellini. El Komokieras és el tercer nego-ci. Després de quatre anys en un restaurant del centre i d’un primer Komokieras a Rocamar, l’any 2010 van engegar el negoci actual, al carrer Espalter, 23. “El nostre tret diferencial són les carns argentines, però hem acceptat influències europees que el fan encara més gran”, assegura.
LAURA BENAIGES. Barcelonina, va aterrar a Sitges fa tres anys amb una àmplia ex-periència com a ballarina i, concretament, especialitzada en danses de la Polinèsia, “sobretot les danses gestuals de les illes del Pacífic: Rapa Nui (Illa de Pasqua), Tahití, Hawaii, que expliquen les lletres de les cançons a través dels gestos, i això fa que t’introdueixin de ple a la seva cultura perquè has d’entendre el que transmeten”, explica Benages. Són aquestes danses les que ensenya actualment des de l’Espai Jove i el centre cívic de Quint Mar, gràcies a la seva experiència al ballet polinesi Vai Aheva Ote, amb presència a festivals folklòrics de tot l’Estat, complementada amb coneixe-ments de dansa àrab, balls llatins, danses afrollatines i ioga.
JULIE ANN PLANK. Mestre d’una escola rural a Manchester, es va especialitzar en l’ensenyament de llengua anglesa a Cata-lunya. “Em calia aprendre a ensenyar an-glès a estrangers, per molt que jo l’hagués parlat tota la vida”, comenta. Afectuosa i amb paciència, Plank adora veure els més joves aprendre una llengua que sempre ha estat una assignatura pendent entre els espanyols, i usa els recursos que calguin per aconseguir-ho. La seva carta de pre-sentació ho diu: “Si ells no entenen el que tu expliques, ensenya’ls el que entenguin”, apel·lant a la necessitat de tenir alternatives per explicar les coses. Ara, amb 41 anys i després de sis anys com a professora a l’Speakeasy, ha decidit engegar el seu propi negoci, amb una aula des de casa, on, “amb grups petits i homogenis, traurem les ver-gonyes i aconseguirem que tothom sàpiga la llengua i s’introdueixi a la cultura anglesa”.
15
Laura Benages ensenya danses de la Polinèsia a l’Escpai Jove de Sitges
EXPLICAR UNA CULTURADarrera una llengua, una dansa o un menjar hi ha tota una cultura a tenir en compte. En aquest cas, cadascun ho planteja a la seva manera. “Practicar una dansa gestual com la que jo ensenyo és practicar una cultura, ja que expliquem amb detalls els significats de les cançons i per tant ens introduïm a la seva manera de pensar, amb l’afegit que quan ho en-tens t’ho fas teu i també hi apliques el teu punt de vista. Així, mirem de mantenir les essències, però només pel fet de no ser d’origen polinesi, segur que es podrien percebre les nostres interpretacions”, explica Laura Benages. En canvi, des del Komokieras, Bargellini assegura que “el restaurant pren com a base la cultura argentina i la respecta, pel que fa a la manera de cuinar, però la fa gran amb aportacions europees, que ens permeten completar un plat argentí amb altres productes d’enorme qualitat, així com tenir una carta variada que arriba a més gustos”. Es tracta, però, d’una experiència únicament culinària, ja que l’ambientació és totalment moderna, sense fer referèn-cies argentines. “El restaurant la Pampa de Castelldefels és argentí pur i dur, amb ambientació, uniformes i música tradi-cionals; el Komokieras no, l’experiència argentina només és culinària i hem optat per introduir-la en un entorn més mo-dern”. Finalment, Plank explica que, “per
16
xarxa, al voltant dels fills, sobretot, però per anar més enllà, cal temps”, explica Benages, que fa tres anys que viu a Sitges i té previst ampliar la seva oferta: “Espero amb el temps poder complementar les danses amb tallers de complements, mú-sica i vestits, per exemple, però pas a pas”. Plank està contenta perquè amb els deu anys que porta a Sitges ha pogut crear una bona xarxa de coneguts, “pels meus fills, que han estat vinculats a entitats esporti-ves, i pels alumnes, que si els agrada com
ensenyar una llengua usem molt material complementari que permet conèixer a fons un país i una cultura. De totes maneres, sempre hem de saber trobar el vincle amb referents d’aquí, perquè sigui atractiu per als alumnes, sobretot per als més joves, que els cal percebre la utilitat d’allò que estan aprenent”.
EL FUTUR A SITGESLa completa integració a Sitges mai és fàcil. Hi ha un nucli dur, “et crees la teva
dono classes a vegades la relació va més enllà, seguim en contacte més temps, però sobretot donen bones referències de mi, el que em permetrà tenir èxit ara amb el nou negoci a casa, on espero que hi vinguin tots aquells que han estat contents amb la meva manera d’ensenyar”. Pel que fa a Bargellini, tot just fa un any i mig que és al capdavant del nou Komo-kieras i, després d’haver engegat dos negocis, “espera que aquest es consolidi i pugui ser un referent”.
Julie Ann Plank imparteix classes particulars de llengua anglesa Bargellini ha introduït plats europeus a la seva cuina, a banda de la tradicional carn argentina
17
RAPHAEL en concert“Te llevo en el corazón”Data: 13 d’agostHorari: 21 h. Lloc: Auditori de l’hotel Melià SitgesVenda d’entrades: Telentrada (www.telentrada.com)Organitzador: Carlam & Concert
estiu_2011
JOSÉ MENOR, piano19 d’agost. 20.30 h. Saló d’Or del Palau Maricel
ÀLEX VÍCENS, tenorPEYTA IVANOVA, sopranoRICARDO ESTRADA, piano13 d’agost. 20.30 h. Bocana del Port d’Aiguadolç
FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE SITGES-CONCERTS DE MITJANIT
Venda d’entrades: 93 8942600 Organitzador: Fundació Cultural Port d’Aiguadolç
MANEL EN CONCERT ‘10 milles per veure una bona armadura’ Data: 21 d’agostHorari: 21 h. Lloc: Auditori de l’hotel Melià SitgesOrganitzador: Sala Vors
50ª FESTA DE LA VEREMA DE SITGESData: del 16 al 18 de setembreLloc: Racó de la FragataOrganitzador: Foment del Turisme
5ª MOSTRA DE VINSData: 17 i 18 de setembreHorari: de 12 a 15 h. i de 18 a 22 h. Lloc: Passeig de la Ribera Organitzador: Turisme de Sitges
SANTA TECLAData: Del 17 al 24 de setembreFesta Major petita
26è MENJAR DE TAST Data: 29 de setembreHorari: 21 h. Lloc: Hort de Can Falç Organitzador: Gremi d’Hostaleria de Sitges.
FESTA MAJOR DE SITGESDurant els dies que dura la Festa es duen a terme diferents activitats al carrer, tant populars i tradicionals, com lúdi-ques i d’oci.Data: Del 20 al 26 d’agost
18
Jofre Vilà i Antoni Sella, al Prado
Els dos casinets, les dues socie-tats centenàries, el gall i la lira... Prado i Retiro són dues cares d’una mateixa moneda, la de l’entitat que un dia va exercir poder, després va ser focus de creativitat cultural, i que avui pretén emergir com a pol d’atracció per a joves i nous sitge-tans, amb vocació pública sense ser servei públic. Antoni Sella i Jofre Vilà, presidents de Retiro i Prado, després de deixar-se foto-grafiar a casa del veí, conversen sobre el que els uneix i el que els separa, sobre com es necessiten i es fan la competència, i sobre com particularitzar-se en un context econòmic molt difícil.
Joan Tutusaus
SERVEI PúBLIC O ENTITAT PRIVADA?Antoni Sella.- El Retiro, com el Pra-do, té una gran voluntat de servei a la col·lectivitat, de participació, però també unes limitacions molt grans. Tens una massa social que vols mantenir, i molta gent que no són socis i que volen fer coses. I el que necessitem és massa social, no som un servei públic.Jofre Vilà.- Està clar que som una entitat privada, i ho hem de canalitzar, però el servei que Sitges ens demana és pràcti-cament el que es dóna per fet, tant inte-rioritzat amb el sentiment sitgetà no saps mai si és un servei públic.A.- No podem negar que les entitats tenim uns convenis amb les administracions. En 140 anys d’història les coses han canviat molt, fins al punt que antigament, els Ajuntaments els decidien el Prado i el
Tant diferents i tant igualsPrado i Retiro
19
Retiro, el que es deia la política de Casinet. Aquesta posició de privilegi feia que fins i tot qualsevol persona que es volgués casar tingués dues opcions: anar al Prado o al Retiro. Eren potents políticament, tenien el monopoli social, i culturalment no existia res més. El Retiro va arribar a organitzar una Festa Major alternativa!J.- Prado i Retiro dominaven l’espai social, pel que ho havien de dominar tot. Quin espai tenim ara? La nostra participació és més profunda del que es té consciència. El nostre gran problema és la gent que ve de fora i no és capaç d’entendre’ns, perquè tampoc ho és d’entendre Sitges. Com a entitats som punyents, i tenim relació amb tot, perquè quan algú té alguna idea creativa hi ha de venir a parar. Això ens ha salvat de models com el d’hotel d’entitats.A.- Que de tant en tant algú torna a inven-tar. Estem en un moment una mica com-plicat, en el sentit que durant anys hem complert una funció perquè les persones que necessitaven aquesta funció eren socis de l’entitat. Avui, com ens veuen com un servei públic, no s’hi han d’identificar, sinó que només ens han d’utilitzar. Abans la gent tenia una implicació: ens utilitzava, però servia a l’entitat. L’únic reducte que ens ha quedat són els carrossaires. Hi ha gent sòcia i molts de tots dos, perquè, si ens posem a comptar, el 80 per cent de la nostra massa social és comú, i que per sentimentalisme no s’ha donat de baixa. Però tenen més de seixanta anys, i ens podem trobar que amb uns anys aquesta massa ens hagi desaparegut, i hem de generar massa social per objectius, perquè per sentimentalisme, no. Els has de donar alguna cosa. Hi ha gent que es pensa que som l’Ajuntament o delegacions culturals.J.- Hi he lluitat des de que he entrat. Som formes de canalitzar inquietuds culturals. Necessitem de l’àmbit públic, però som àmbit privat. Hem de saber els associats que tenim, no només els socis. En tenim milers, que han començat fent una cosa.
A.- Un dels reptes que tenim, després d’haver rejovenit la mitjana d’edat de les juntes, és aconseguir que d’associats pas-sin a ser socis. Han entrat per Carnaval, música, teatre, escacs... De ser entitats generalistes, ens hem anat singularit-zant amb propostes concretes. Hem de tractar la dinàmica del “jo per Carnaval ja pago”, perquè el que nosaltres donem val el triple. I si el Carnaval no pengés de nosaltres, sortiria molt més car al poble.J.- La gent no és conscient de la necessi-tat de les entitats per gestionar aquests espais. La Festa Major no s’entén sense Prado i Retiro. El Carnaval que fem és amb el que Sitges es ven.A.- Gràcies també a que és l’únic espai que ens queda per a la rivalitat.J.- Al Retiro ni aigua... però gasolina, o un cable elèctric, potser sí que els en deixa-
rem. La rivalitat té el sentit de projecció cap al futur.A.- Per això, el model de la competència s’ha d’entendre des de la col·laboració, si no seríem uns troglodites. Tenim un canó de llum que ha fet molts quilòmetres. La competència és estimulant, però no anem a fer-nos mal. El problema és la dependència que tenim del finançament municipal.
ELS DINERS, L’ASSIGNATURA PENDENT?J.- Si tingués diners però no gent per viure, el meu principal problema serien els diners? El més important és la gent. Les persones, les voluntats, estem per gestionar-les. Això sí, el gran problema és que mantenir una cosa que té cent anys costa molts diners. Podem discutir si les persones hi són per sentimentalisme, o per
Vista del Carrer Francesc Gumà i del Casino Prado, a mà dreta, cap al 1915-1920. (F.:’L’Abans. Sitges. Recull gràfic 1870-1965’)
20
qüestió pràctica, o sobre l’apassionament que tenen, però el principal valor és la gent. Quan anem a buscar diners no és per millorar res que no sigui la nostra activitat social. I l’Ajuntament ens diu que és problema nostre, però que no interessa que l’activitat es perdi.A.- Un gestor cultural deia que el més difícil és tenir les idees. Hem de gene-rar l’activitat per no ser uns morts, no viurem tota la vida del dòmino i la boti-
farra, i tenim unes infraestructures molt importants,però fa molts anys que no te-nim diners ni per apedaçar-les. Tots tenim problemes de goteres, i només després vénen els diners del dia a dia. Però tal i com està el futur de les administracions municipals caldrà que ens hi posem, perquè s’acaba una etapa. A més, tenim un altre problema important, que són els crèdits. Establiments culturals al centre de la vila no n’hi ha. Si no hi fóssim, en els
Vista de l’edifici del Retiro cap als nays 1870-1873, poc després de la seva construcció. (F.:’L’Abans. Sitges. Recull gràfic 1870-1965’)
trenta anys d’Ajuntaments democràtics ens haguéssim construït un teatret. Si algú es queixa de per què ens subvencionen, és en-tre altres coses per un agraïment històric. El festival de Teatre va néixer al Prado, i el de cinema al Retiro, perquè els locals ja hi eren. I molts anys el Sitges cultural va viure dels dos festivals. I ara, després de passar situacions molt difícils els anys noranta, hi ha aquesta compensació per part de l’administració. El 79 es va establir un principi de 50-50 d’ajuda per tots dos, per posar els nostres locals un mes i mig al servei de l’administració.J.- El problema és que es feien tants esde-veniments que no arribàvem a compensar. L’ocupació del nostre teatre és espectacu-lar, només lliurem dos dies per setmana.A.- Sitges ha crescut, i molta gent no sap què és el Prado, el Retiro, l’Eco o el mateix Sitges. Hem d’intentar fer ofertes creatives i útils perquè els hagis de fer socis. Aquest és el gran repte, sabent que Sitges ja s’ha convertit en ciutat.J.- No ens sabem vendre a l’exterior, al poble, perquè no tenim recursos per poder-ho fer. La gent ens considera tant normals, que no se’ns dóna el rebombori que tocaria. I tot va pel boca a boca.A.- Des del punt de vista mediàtic, o t’ho fas tu, o és molt complicat. De vegades analitzes que si estessis a Gràcia, tancaves el Telenotícies. Pequem per ser massa de poble, per donar les coses per sobreente-
21
22
Jofre Vila, a les escales del Prado, entitat que presideix
ses, el “com que ho hem fet sempre, no té valor”. Hi ha un punt intermig entre poble i ciutat, que és valorar les coses que tenim.
LA GENT VE PER INTEGRAR-SE?A.- Abans, si eres de Sitges o hi venies, havies d’acabar al Retiro o al Prado. Ara, pagant una entrada vas al cine, però no necessites ser soci, com no necessites participar de la comunitat sitgetana...Abans hi havia una participació col·lectiva,
amb problemes com que no podies donar un petó a una dona sense que ho sabés tothom. Ara tothom s’ha tornat molt exi-gent, i ningú no dóna res.J.- Hem superat la colònia, els estiuejants, però no se si superarem els que van a treballar a Barcelona i viuen aquí. Si algun problema he tingut amb algú és fer enten-dre als veïns que a Sitges es fan festes, i que moltes vegades es fan al Prado. Que fas festes perquè la gent s’ho passi bé, i
no ho entenen.A.- Molta gent ha vingut a Sitges pensant que és un poble tranquil. Una vegada, una persona ens va preguntar per què es fa festa el 23 de setembre, i no el 24 que és la Mercè... La cosa es complica, recordo que les escoles abans tancaven dimecres de cendra per un acord tàcit fins que un pare va preguntar per què s’havia de fer festa. I un veí del Retiro em va dir que havia pagat molt al carrer de la Palma perquè li van dir que era un carrer tranquil. Li vaig respondre que havia pagat sobrepreu, que l’havien enganyat, i que el sol que té tota la tarda és gràcies al meu jardí, pel que aguanti que a la nit fem música vuit cops l’any, o li plantem un gratacels i en comptes de balcó tindrà un pati de llums. Encara funcionem com fa 140 anys, evo-lucionats, però hi ha hagut un trencament molt bèstia.J.- Si vols ser de Sitges, has de ser de Prado o de Retiro, sinó, no ho entendràs. I molta gent, no només no ho entén, sinó que busquen raons, i les tenen a nivell legal. Gent que no vol el nostre model de festes. Cap on hem d’anar? Cap a una defensa provinciana o cosmopolita del sitgetanisme? Fins ara s’han integrat els que han vingut, però els de la darrera generació, no. Necessita Sitges trencar aquests espais? Ho tinc molt clar, per això sóc president del Prado.A.- És una pèrdua de singularitat. En
TELEFONIA I INTERCOMUNICACIÓ · SONORITZACIÓ · VIA SATÈL·LIT
CIRCUITS TANCATS DE TELEVISIÓ · REPARACIÓ DE TELECOMUNICACIONS
Camí de la Fita, 38 · 08870 SITGES · Tel./Fax 93 894 98 69 · [email protected]
INSTAL·LADOR OFICIAL
23
Antoni Sella, davant del Retiro
Prado i Retiro neixen en el context de les darreries del segle XIX, a partir de grups enfrontats. An-toni Sella defineix el Retiro com l’entitat dels desheretats de la Revolució Industrial: els terra-tinents que perden poder front la burgesia industrial que havia creat el Prado, més l’incipient obrerisme que no volia compartir esbarjo amb qui els manava a les fàbriques. D’aquesta tradició han sorgit nissagues pradistes i reti-ristes. I encara avui, segons qui controla a la casa gran, el presi-dent de cada entitat sent allò de “ara manen els teus”...
Històries paral·leles, que es creuen pels serrells
termes d’ecosistema, defensem la di-versitat social que suposen un Prado i un Retiro. Tard, però sempre ens hem adaptat, fins i tot, durant anys, hem anat a l’avantguarda. El rock’n’roll el van portar a Sitges el Prado i el Retiro. Però el 79 hi ha un trencament, quan apareixen regidories de cultura amb pressupostos mínima-
ment potents, ja que fins aleshores, els balls de Festa Major, o l’administració d’espectacles com en Serrat, la Trinca o la Carmen Amaya, la fem Prado i Retiro. El 79, com que el diner es públic, el catxet puja, i la competència municipal se les acaba menjant.J.- I en no poder accedir a primers nivells,
es van cultivar segons nivells, i apareixen el Tricicle, la Cubana, o el model de culte del Festival de Cinema. Vam fer de viver de coses que es van projectar. Ara busquem la metamorfosi per continuar treballant en un nou espai.A.- Ens en sentim orgullosos, i volem que se’ns reconegui.
24
Tant Jofre Vilà com Antoni Sella són socis per tradició familiar. El primer, fill de destacat pradista, arribava a confondre l’entitat i casa seva. El segon va tenir un oncle-avi president, i uns pares que, malgrat no ser retiristes militants, sempre van tenir tirada per la Lira. Tots dos representen la ge-neració del traspàs, la que ni necessita ser soci dels dos llocs per casar-se, ni té problemes per passar pel carrer de l’altre. L’Antoni es congratula de presidir una junta en què dos vocals han estat pares, una situació impos-sible fa pocs anys, quan la majoria eren jubilats. En Jofre revela que les noves tecnologies també donen problemes: els d’anomenar-se “Casino” en l’època Internet. Cercadors i antivirus els bloquejaven, fins que van optar per rebatejar-se digitalment com a “Societat Prado Suburense”.
Els joves al poderQUIN PAPER TENEN LES SOCIETATS AL SEGLE XXI?A.- Formalment canviaran, espiritualment no. Haurem d’anar a ofertes concretes. L’entitat abans ho era tot, s’hi feia la vida. Hi haurà una segmentació, però es podrà conservar l’esperit gairebé nostàlgic. En la festa dels nostres 140 anys hi va col·laborar tot Sitges.J.- Al Prado hem seccionat, per transver-salitzar, assabentar-nos de quanta gent passava pel Prado a fer quantes coses, que no sabíem ni què fèiem. I ara toca la col·laboració: utilitzar el ballet, o la cobla. I és més difícil del que sembla. I aconseguim recuperar socis: vols sortir per Carnaval, vols fer catifes...? Tranquil, que si ets soci et busquem el lloc.A.- Aquest sentiment s’havia perdut per-què la gent venia a fer una cosa concreta. Abans ho donàvem per fet, com donàvem per fet que tothom sabia què era el Prado i el Retiro, no calia explicar-ho. I tenim gent
que no ho sap. Demana molta pedagogia. I la dedicació altruista és cada cop més complicada. La gent plegava de treballar, anava a l’entitat, passava per casa a sopar, i tornava a l’entitat. Ara, la dona, o l’home, això no ho aguanta. És un dels problemes
de gestió que tindrem, que obligarà a una certa professionalització.J.- Nosaltres hem buscat un model una mica més professional, i el cost és menor del que pensàvem. I hem mirat d’integrar les dones: fins fa un any no vam refrendar
25
els estatus en que s’admetia el mateix es-pai per a l’home que per a la dona. La mei-tat de la nostra Junta ja són dones. Vam creuar les llistes l’any passat. La situació no era real, però es conservava. I ara hem d’accedir als que només venen a Sitges a dormir. Necessitem vendre alguna cosa.A.- Nosaltres ho vam fer l’any 1981, crec que obligats, però es va fer. Les dones no eren sòcies fins al 57, i en llistes a part. Eren societats molt masclistes. La dada esperançadora, després d’uns anys de davallament de socis, és que estem en el manteniment i un cert creixement, a partir de la generació de nova activitat. Si ho sabem cultivar, potser podem créixer. És fotut estar a un lloc que cada any se te’n moren trenta, no he anat mai a tants enterraments com des que sóc president del Retiro. El trencament de la cadena generacional va ser dramàtic. I sort que avui les baixes les tenim per defunció, no per activitat. Vilà i Sella es deixen fotografiar junts davant l’entrada del Retiro
26
Flaixos del món
Un dels carrers de Venècia es converteix durant una setmana –l’època de Carnaval– en una singular passarel·la de maniquins creats especialment per a participar en aquest original concurs. El maniquí de la foto, tallat en fusta, mostra una representació de l’art actual en el disseny. L’atreviment d’aquesta figura, amb el rostre d’un dux venecià, però amb un cos femení, li va valer el primer premi.
A les escales del Pont de l’Acadèmia, Venècia
POSTAL DE VIATGEper joan iriarte
27
28
la revista gratuïta preferida a SitgesEls continguts de la revista On són els més valorats per la gent de Sitges d’entre les publicacions gratuïtes que es distribuei-xen a la vila. I és que els reportatges que tracten temes locals, l’agenda d’actes i la guia d’establiments, recomanats –els tres eixos d’On– són els temes que més inte-ressen als sitgetans. Aquestes conclusions s’extreuen d’un estudi de mercat realitzat per Co-creations a través d’una enquesta a 500 persones de diferents edats residents a Sitges o que hi passen llargues tempora-des, de les quals un 25% eren estrangeres. La credibilitat de la revista On és un altre dels seus punts forts, ja que la publicació ha obtingut una de les puntuacions més altes entre els enquestats.
Aquest estudi referma la línia editorial de la revista, que ha apostat des d’un principi per la qualitat del seu contingut, oferint als lectors reportatges sobre temes locals i entrevistes a personatges de la vila, alhora que informació sobre activitats culturals i d’oci. I seguint aquesta filosofia de qua-litat, la publicitat passa a ser un element complementari i no un fet exlusiu de la publicació, fet que augmenta la seva efec-tivitat. Tanmateix, el recull de les opinions dels enquestats serà una eina molt útil perquè On pugui millorar i satisfer encara més els seus lectors.
T’agrada que a les revistes gratuïtes hi hagi reportatges i articles en profunditat sobre temes de Sitges?
A un 83% dels entrevistats els interessa que a les revistes gratuïtes hi hagi reportatges i articles en profunditat de Sitges
Quin tipus de reportatges t’interessa trobar a les revistes gratuïtes de Sitges?
Percentatge d’interès
Consells de bellesa 35%
Estrenes de cinema de tot Espanya 35%
Informació de Vilanova 22%
Altres 17%
Reportatges d’interès local i amb gent de Sitges 85%
Informació gai 12%
On,
29
Entre la informació de serveis, quina és la quebusques en aquestes revistes? Percentatge
Telèfons de serveis 54%
Guia d’establiments recomanats 52%
Saber la gent que freqüenta els locals de nit 19%
Agenda d’actes 66%
Reportatges sobre festes, iniciatives culturals i oci de Sitges 68%
Quan tinc a les mans una revista local gratuïta.... SÍ NO
Vull veure els reportatges i articles que hi ha i llegir els que m’interessen
78% 22%
Llegeixo els consells dietètics 28% 72%
Només miro la publicitat 33% 67%
Busco els telèfons dels serveis públics 48% 52%
la revista gratuïta preferida a Sitges
Co-creations S.L.
C. Angel Vidal 25,1º
08870 Sitges (Barcelona)
Spain
www.co-creations.es
culturaocitendències
sitges/sant
pere
de
ribes
38
OCTUBRENOVEMBRE 09
Exemplar gratuït
#9culturaocitendències
sitges/sant
pere
de
ribes
…i t
ota
la in
form
ació
cul
tura
l i d
’oci
, am
b ag
enda
d’a
ctiv
itat
s
la
guia
de
shop
ping
, eat
drin
k i l
a se
cció
ON
mod
a
L’AV
ENTU
RA
DE
VIU
RE
EL M
AR
CO
M A
PR
OFE
SSIÓ
ESTH
ER V
ILLA
: AR
T EN
FEL
ICIT
AT
SITG
ES I
RIB
ES A
VIS
TA D
’OC
ELL
L’A
NY
UTR
ILLO
I LA
SEV
A A
PASS
ION
AD
A V
IDA
I O
BR
A
30
31
La família Martí ja porta més de seixanta anys a càrrec del Res-taurant Mare Nostrum.El Leopoldo, al capdavant de la cuina; el Josep, al menjador; la Montse, elaborant les delicioses postres; i l’Ezequiel, escollint els millors vins, formen l’equip ideal per a oferir-nos una cuina medi-terrània de qualitat, acompanyada de bons vins i amb unes postres casolanes.
Mare Nostrum
Passeig de la Ribera, 60 T. 93 894 33 93
Més de 60 anys oferint cuina mediterrània
agostsetembreagendaEXPOSICIONS
Fins al 15 d’agostCOSTUS A SITGES. Mostra de 30 obres pictòriques del grup artístic Costus. Edifici Miramar. Sitges
19 d’agostJOSEP BENABARRE. Obertura de l’exposició Retalls de paisatge. Biblioteca Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes
Fins al 21 d’agostEL CANT DEL GRAVAT. Obra gràfica de Miguel Condé, 1977-2007. Edifici Miramar. Sitges
Fins al 21 de d’agost(RE)VISIONS DEL MÓN. 100 anys d’Àngeles Santos Torroella. Edifici Miramar. Sitges
Fins al 30 de setembreJOSEP PUIGMARTí. Exposició d’Escultura ipintura: Alien Fashion i Personatges. Hotel Estela Barcelona. Sitges
Del 9 al 30 de setembreRELIEVES. Araceli Salas. A les 19h. Biblioteca Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes
CONCURSOS
Fins al 9 de setembrePINTURA I ESCULTURA. XXV Concurs Pintura
Sanvisens i XV Concurs Escultura Pere Jou. Edifici Miramar. Sitges
De l’1 al 16 de setembreCONCURS DE FOTOGRAFIES DE LA FESTA MAJOR. Biblioteca Josep Pla. Sitges
FESTES
Del 8 al 15 d’agostFESTA MAJOR AL BARRI DEL PALOUSant Pere de Ribes
15 d’agostFESTA MAJOR DE ROCAMARSant Pere de Ribes
23 i 24 d’agostACTES TRADICIONALS DE LA FESTA MAJOR Sitges
Del 20 al 26 d’agostACTES LÚDICS DE LA FESTA MAJOR Sitges
CONCERTS
9 d’agostJAZZ AL ROMÀNTIC. Sitgestiu Cultural 2011. A càrrec del Retrio, amb Joan Pinós, Óscar Ferret i Josep Pinyu Martí. De les 20 a les 21.30h. Museu Romàntic Can Llopis. Sitges
11 d’agost EULÀLIA SOLé. Festival Internacional de Música de Sitges-Concerts de Mitjanit. A les 20.30h. Palau Maricel. Sitges
13 d’agostRAPHAEL. “Te llevo en el corazón”. Festival.Cultural SitgesArt. A les 21h. Hotel Melià Sitges
21 d’agostMANEL. “10 milles per veure una bona armadura”. Festival Cultural SitgesArt. A les21h. Hotel Melià.Sitges
10 d’agostCAPVESPRE MUSICAL. Sitgestiu Cultural’11. Visita guiada al Palau Maricel a càrrec d’Agisitges i Ricard Oliva a la guitarra. De les 20 a les 21h. Palau Maricel. Sitges
ALTRES
12 d’agostNIT DE LA SARDANA. Amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. A les 22.15h. Jardins Hort de Can Falç. Sitges
15 de setembreCO-MEETINGS. Trobada mensual de networking per a professionals de Sitges. A les 9.30 h.Restaurant PicNic. Sitges. +info: www.co-meetings.es
16 de setembreTARDES LITERÀRIES. Quatre germanes, de Jetta Carleton. A les 18h. Biblioteca Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes
23 d’agostACTUACIÓ CASTELLERA. Colla Jove de Castellers de Sitges. A les 18h. Cap de la Vila
28 d’agostACTUACIÓ CASTELLERA. Jove de Sitges, Minyons de Terrassa i Xiquets de Reus. A les 18.30h. Plaça de l’Ajuntament. Sitges
33
34
CUINA DE BRASA AMB TOCS MEDITERRANISUna nova i suggerent proposta al centre de Sitges. El restaurant Komokieras ha obert recentment el seu establiment en el qual ofereix una cuina de brasa basada en carbó vegetal amb tocs mediterranis. Una carta de qualitat a preus molt competitius que fan les delícies dels clients. Franc Rodríguez i Pedro Bargellini han agafat el bo i millor de l’antic Komokieras de Ro-camar i l’han traslladat a aquest cèntric i confortable restaurant del carrer Espalter.
KOMOKIERAS // Espalter, 23 Tel. 93 814 61 15 www.komokieras.com
CUINA MEDITERRÀNIA DE SEMPRELa cuina mediterrània de tota la vida se cita a Mare Nostrum, el restaurant de la família Martí al Passeig de la Ribera. L’arròs sucós amb galeres i una completa carta amb especialitats marineres i mediterrànies constitueixen una excel·lent targeta de presentació per a un restaurant amb 60 anys de trajectòria. Amb una esplèndida terrassa davant del mar, menjadors privats i una ambientació tipicament marinera, Mare Nostrum és garantia de qualitat, servei i comoditat.MARE NOSTRUM // Pg. de la Ribera, 60-62Tel. 93 894 33 93
laGuia
35
SABOR MARÍ AL COSTAT DEL MAR Situat entre el Passeig Marítim i la platja, la privilegiada vista al Mediterrani del restaurant Pic Nic el converteix en el lloc ideal per a gaudir de la gastronomia del mar: plats mariners, arrossos i peixos són algunes de les seves especialitats. Els mesos d’estiu podrà gaudir, a més, de la seva terrassa i el seu Chill Out.RESTAURANT PIC NIC // Pg. de la Ribera s/núm Tel. 93 811 00 40 www.matasarnalot.com
L’AUTÈNTICA CUINA DE DONOSTILa gastronomia basca ja té representació a Sitges. Si trobes que els pintxos de la Taberna El Donostiarra són tota una delícia, no et pots perdre la cuina del restaurant El Donostiarra, especialitzats en carns a la brasa i peixos cuinats amb les millors receptes tra-dicionals de Sant Sebastià. Prova l’autèntic Txuletón basc, acompanya’l amb un dels vins de la seva àmplia selecció i gaudeix del bon menjar.RESTAURANT EL DONOSTIARRA // Major, 14 Tel. 93 811 02 63
MENÚ DE MERCAT EN UN LOCAL ÍNTIM Situat en el Best Western Hotel Subur Marítim, a la zona més residencial del Passeig Marítim, el restaurant Cau del Vinyet està emplaçat a l’interior de la caris-màtica construcció rosada de 1924 que caracteritza l’hotel. L’espai genera un entorn acollidor i íntim per a gaudir de la seva elaborada cuina de mercat. També organitzen celebracions i reunions de treball.
CAU DEL VINYET // Passeig Marítim, s/núm Tel. 93 894 15 50 www.matasarnalot.com
36
MENJAR EN UN MUSEU DE L’ESPORT Tota una icona de Sitges, a l’Sports Bar podrà esmor-zar, dinar, sopar o prendre una copa, mentre gaudeix d’un partit de futbol, un gran premi de motociclisme o qualsevol altra competició esportiva; i és que aquest bar-restaurant ret culte a l’esport, com ho demostra la seva acurada decoració i els seus plats batejats en referència a diverses disciplines esportives.
SPORTS BAR // Pg. de la Ribera, 48 Tel. 93 811 11 00 www.sportsbar.es
UN CAFÈ AMB HISTÒRIAAl centre neuràlgic de Sitges hi podem trobar el Cafè Bar Roy, la cafeteria en actiu més antiga del poble. Amb una terrassa de luxe al bell mig del carrer Pare-llades i amb un interior que manté el tradicional estil dels cafès del segle passat, el Cafè Roy ens proposa una extensa carta de tapes de forquilla típicament catalanes, així com una gran selecció de cafès de primera qualitat.CAFÈ BAR ROY // Parellades, 9 Tel. 93 811 02 69
QUAN MENJAR ÉS DIVERTITSuperpollo és un clàssic. Si avui et ve de gust pollastre a l’ast o qualsevol de les seves especialitats, com les amanides, patates fregides, plats combinats… només cal que t’acostis al carrer Sant Josep, tot passejant pel centre de Sitges. Però si et ve de gust menjar a casa un dia que no tens gaire temps per cuinar, o passar una estona divertida amb els amics o en famí-lia, Superpollo t’ho porta a casa. Pensa en l’olor dels pollastres acabats de fer! Superpollo és ràpid i deliciós!SUPERPOLLO // Sant Josep, 8Tel. 93 894 57 54
37
CARTA DE CÒCTELS ÚNICACafè-bar Magma és un local per a gaudir de dia i de nit. Pots començar al matí esmorzant en un ambient modern i tranquil, al centre de la vila i respirant el moviment de Sitges. Tasta les seves hamburgueses casolanes; són una delícia! I al final del dia, pots prendre una copa o una de les seves especialitats en còctels. Obert de dilluns a diumenge, de 13h a 3h. Entra a facebook.com /magmasitges per conèxier les seves promocions. CAFÈ-BAR MAGMA // Parellades, 31-33www.facebook.com/magmasitges
UNA COPA AMB ELS AMICSJànio’s és el bar que batega al centre de Sitges. Situat al Cap de la Vila, és un local ideal per a prendre una copa tranquil·lament amb els amics a la tarda o per viure la festa a la nit, cada dia de la setmana, excepte dilluns. A més, es tracta d’un local sempre vinculat a les festes populars, és a dir, de got imprescindible per a les festes majors, diades castelleres i altres esdeveniments. JÀNIO’S // Cap de la Vila, 3 Tel. 93 810 22 11
EL PINTXO PER EXCEL·LÈNCIALa millor selecció de pintxos al més pur estil basc es troben a la Taberna El Donostiarra. De la mà del Koldo i la Leire, els seus responsables, l’oferta gastronòmi-ca en petit format es converteix en un plaer per als paladars més exigents. Pintxos de cecina, idiazabal, txistorra, txakatún, anxoves, etc… i tot acompanyat de sidra, txakolí o un bon vi negre.TABERNA EL DONOSTIARRA // Nou, 14Tel. 93 811 02 63
38
aparador
TRACTAMENT PER A FUSTAOlis i tractaments per a fusta tant d’espais interiors com exteriors, ja que ofereixen protecció a superfícies amb els porus oberts. Protectors decoratius a l’aigua i al disolvent, amb acabats satinats o mates.PINTURES MONTO // Crta. de les Costes, 46 Tel. 93 894 53 15
UN CÒCTEL 100% CUBÀ Rom, sucre, llima, menta, aigua amb gas i molta traça per a fer el mojito. A l’emblemàtic bar Magma trobaràs aquest còc-tel d’origen cubà que ja forma part de la nit sitgetana. Prova’l i reviu les nits de l’Habana més autèntica.CAFÈ-BAR MAGMA // Parellades, 31-33
UNA HAMBURGUESA DE CATEGORIAA primera línia de mar, al centre de Sitges. Bar-restaurant dedicat a la temàtica esportiva on es pot dinar, sopar o pendre una copa.Sports TV, TV a la carta, Digital+, Sky Channel, Gol TV, wifi.Menús per a grups i menús per a nens.
SPORTS BAR // Pg. de la Ribera, 48 Tel. 93 811 11 00 www.sportsbar.es
UN TRACTAMENT DE BELLESA INNOVADORBio Staminalia és una línia de productes per a despertar i protegir la joventut del rostre. Cèl·lules mare vegetals de poma que ajornen l’envelliment metabòlic cutani i oxidatiu causat pels raigs UV. Per a tornar a la pell un aspecte més jove i vital.TONI PERRUQUERS // Camí Capellans, 3Tel.93 811 02 85
39
Assaigs (al Palau del Rei Moro):Divendres 19, a les 21.30 hDilluns 22, a les 20 h (Gran assaig de Festa Major)Divendres 26, a les 21.30 h
Actuacions:Dissabte 20, a la tarda a Gràcia (Barcelona)Dimarts 23, a les 18 h (Cap de la Vila)Dimecres 24, a la Sortida d’OficiDiumenge 28, a les 18.30 h (amb les colles convidades, a la plaça de l’Ajuntament)
Consulta la temporada castellera a: www.jovedesitges.cat
Participa a la Festa Major amb nosaltres: tens un lloc a la pinya
La Jove de Sitges. La teva colla!
40
