1

DESEMBREGENER 12Exemplar gratuït

#22

…i t

ota

la in

form

ació

cul

tura

l i d

’oci

, am

b ag

enda

d’a

ctiv

itat

s

l

a gu

ia d

e sh

oppi

ng, e

at

dr

ink

i les

sec

cion

s de

gas

tron

omia

QU

ATR

E JO

VES

MÚ

SIC

S C

OM

PAR

TEIX

EN L

ES S

EVES

INQ

UIE

TUD

SB

LAI F

ON

TAN

ALS

: LA

GR

ALL

A E

N C

OS

I ÀN

IMA

VA

LEN

TIA

EM

PR

ESA

RIA

L EN

TEM

PS

AD

VER

SOS

culturaocitendències

sitges/sant

pere

de

ribes

Els músics locals prenen el relleuPartitures amb futur

una producció de:

SumariEDITOR Santi Terraza / DIRECTORA Marta Aragó / ÀREA COMERCIAL Marta Sanz / DISSENY I MAQUETACIÓ Juanjo Requena / FOTOGRAFIA Jesús ParísHI COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Aleix Ramírez, Joan Iriarte, Eduard Ripoll, Esther Binkhorst, Anna Mataró, Xavier CanalsREDACCIÓ Sant Honorat, 32-34 · 08870 Sitges / T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12 / on@hydramedia.info / www.oncultura.com DL: B-35083-2008 / La tirada d’aquest número d’ON és de 5.000 exemplars / Impressió: Indugraf

culturaocitendències

sitges/sant pere de ribes

ON s’edita amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

4 · El futur prometedor de quatre joves músics locals10 · Blai Fontanals: la música com a manera d’entendre la vida15 · Joan Iriarte ens mostra les seves postals de viatge16 · Emprenedors sitgetans en temps de crisi24 · Radiografia de Sitges com a vila teatral 30 · + Xoco31 · + Gastronomia32 · Agenda34 · Guia38 · Aparador

Amb la col·laboració de:

4

Buscant un lloc a l’escenari

5

Aleix Ramírez Morlans

La música sempre ha estat un element cultural amb què els joves han anat creixent i construint la seva identitat. Formar-se com a músic és una activitat que permet implantar un seguit de valors, apli-cables a la vida en general, com l’ordre i la constància, i que en l’actualitat no gaudeix d’un reco-neixement social de primer ordre. Els quatre joves músics sitgetans Pau López, Ferran Puertas, Bárba-ra Muntané i Andreu Martínez no entenen la seva vida sense la mú-sica, però alhora, aquest amor els porta una sèrie d’inquietuds quan miren cap endavant i es plantegen si podran arribar a viure del que més els agrada fer.

Quasi sense temps per aprendre a cami-nar i seguint la tradició familiar, en Ferran Puertas va començar la seva aventura musical als 4 anys. Va ser el seu tiet qui d’alguna manera el va introduir en aquest món, regalant-li un petit contrabaix, que de seguida faria seu i que en l’actualitat és el principal instrument amb el qual aquest jove ribetà de 16 anys s’intenta fer un nom en l’univers musical.Corda Fluixa, Orquestra de Pons, La Cava del Retiro i la Cobla Sitgetana són una mos-tra en el seu ampli currículum de les nom-broses incursions d’en Ferran per formar-se

FERRAN PUERTAS (16 anys, Ribes) com a músic. Des de música clàssica fins

la bossa nova, passant per altres gèneres com el rock o les sardanes, per complir així el desig de tenir un mínim coneixement dels diferents estils; això sí, mantenint sempre una especial predilecció pel jazz. “Quan toco algun instrument, el rellotge es para, ja que a més de passar-m’ho bé, no me n’adono del que passa al meu voltant”, afirma en Ferran, que creu que la clau per saber tocar un instrument és fomentar-ne la seva pràctica des de ben petit. D’altra banda, considera que “tant la societat com les institucions, poc a poc, deixen de veure la música com una activitat de segona i li atorguen un protagonisme més destacat, en forma de més hores de classe lectiva a

les escoles o també invertint més diners en equipaments”.No s’atreveix a preveure el futur del sector a nivell professional, però sí es mostra espe-rançat perquè creu que de la seva especia-litat, el contrabaix, hi ha pocs especialistes al mercat. Per tant, en Ferran es mostra confiat en que en un futur pugui dedicar-se exclusivament a la música i repetir un dels moments més importants de la seva car-rera: una actuació a l’auditori Pau Casals. Lluny de fer un gran discurs teòric de com s’ha d’aprendre a tocar un instrument, en Ferran creu que “a través de la pràctica un aprèn d’una manera més divertida una disciplina força complexa i que requereix grans dosis de concentració”.

En Ferran en un assaig

6

Hazte Fan y te invitamos a una visita

L’Andreu, a la Torreta

No recorda ben bé quan, però sí que ja tenia ús de raó en el moment en què l’Andreu Martínez va descobrir la seva vocació pel cant. Un familiar que formava part de l’Orfeó Català va adonar-se que aquell petit noi tenia una molt bona entonació i el va apuntar a un dels cors. Quan feia poc temps de la seva arribada, els rectors de l’Orfeó van creure oportú que continués la seva formació per un altre camí, perquè consideraven que li faltaven alguns conei-xements bàsics, per tant va prosseguir la seva formació a l’escola Diaula, on durant un parell d’anys va acabar de polir aquells detalls que l’impedien pujar nivell.Superats aquest petit contratemps, aquest jove ribetà de 19 anys va prosseguir la seva carrera musical a cavall entre el Conserva-tori del Liceu i un altre cop el Orfeó Català. La música representa per a a la seva vida “una activitat anímica” que li suposa “el plaer màxim”. En un futur no molt llunyà, l’Andreu veu factible poder dedicar-se professionalment al cant i a un altre de les seves passions: compondre. “No sé si hi arribaré, però ho estic posant tot de la meva part i donant els passos adients per tenir una oportunitat”, expressa amb optimisme.

Com que no ha cursat cap tipus d’estudi musical al Garraf, aquest jove ribetà no té una idea clara de si s’està potenciant o no la cultura musical. Ha detectat, però, que “cada cop hi ha més joves que volen seguir el mateix camí, però potser no troben cap resposta per part de les autoritats a la seva demanda”. Una trajectòria cap a un somni, en què l’Andreu s’ha hagut d’enfrontar a molts obstacles, com per exemple quan Fèlix Millet, expresident del Palau de la Música, va voler suprimir l’Orfeó Jove per falta de pressupost: “Va ser una moment dur

perquè nosaltres veiem, tal com s’ha con-firmat no fa massa, que darrere d’aquest conflicte hi havia uns altres interessos”. Però vol passar pàgina als moments difícils i per això en destaca dos de positius: haver estat dirigit per Zubin Metha i haver tingut la possibilitat de cantar l’himne del Barça al Camp Nou. Cadascun d’aquests moments són els que li han servit per anar conformant el seu estil, “tractant sempre de transmetre al públic alguna cosa més que unes lle-tres”, perquè per a l’Andreu “la música no s’interpreta sinó que se sent”.

ANDREU MARTÍNEZ (19 anys, Ribes)

77

nadal_2011

1ª FIRA DE NADAL I ARTESANIA DE SITGESData: 17 i 18 de desembreLloc: Racó de la FragataHoraris: d’11 a 14.30 hores i de 16 a 21 hores

MERCART NADALData: fins el 18 de desembreHorari: d’11 a 14 hores i de 18 a 20 hores Lloc: Estudi Vidal (carrer d’en Bosc)

L’EVOLUCIó DEL PESSEBRE CAP AL DIORAMAConferència “L’evolució del pessebre cap al diora-ma” a càrrec d’Antoni Garí, membre de l’Associació Pessebrista de Vilanova i la Geltrú i de la Federació Catalana de Pessebristes.Data: 17 de desembreHora: de 19 a 20.30 horesLloc: Espai Cultural Pere Stämpfli (carrer d’en Bosc)Organitzador: Grup Pessebrista de Sitges

22ª EXPOSICIó DE DIORAMES Data: del 17 de desembre al 28 de generHorari: Dissabtes de 18 a 21 hores. Diumenges i fes-tius d’11 a 14 hores i de 18 a 21 horesLloc: Palau del Rei Moro (carrer d’en Bosc) Organitzador: Grup Pessebrista de Sitges

CONCERT DE NADAL DE JMSConcert a càrrec de l’Orquestra de Cambra Catalana.Data: 18 de desembreHorari: de 19.30 a 20.30 hores Lloc: Casino Prado Suburense (carrer Francesc Gumà, 6-14)Organitzador: Joventuts Musicals de Sitges

21è CONCURS DE PESSEBRES Concurs del Grup Pessebrista de SitgesInscripcions: Fins el 20 de desembre Web: www.pessebristesdesitges.wordpress.comOrganitzador: Grup Pessebrista de Sitges

TRADICIONAL CONCERT DE NADALConcert de la Cobla Maricel i Jordi Paulí en record del músic Janio MartíData: 25 de desembreHorari: de 20.30 a 22.30 hores Lloc: Parròquia de Sant Bartomeu i Santa TeclaOrganitzador: Amics de la Sardana

CARTERS REIALSVisita dels Carters Reials a SitgesData: 3 i 4 de generLloc: Antic Escorxador (carrer Joan Maragall, 36)

CAVALCADA DE REISCavalcada dels Reis d’Orient pels carrers de la vilaData: 5 de gener

ELS PASTORETS DE SITGESAdaptació de l’obra El primer Nadal dels pastors, de Mossén Rossend Fortunet, interpretada pel poble de Sitges. Recollida d’aliments al Cap de la Vila els dies 17 i 18 de desembre de 18 a 20 horesHorari: divendres 23 de desembre a les 22 hores; dilluns, 26 de desembre, a les 19 hores i dimecres, 28 de desembre, a les 22 horesLloc: Casino Prado Suburense(carrer Francesc Gumà, 6-14)Organitzador: Amics de la Sardana

8

La Bàrbara, fotografiada en un pati sitgetà.

BONA FESTA MAJOR 2011 BONA FESTA MAJOR 2011

BONNADALBONNADALBONNADALBONNADALBONNADALBONNADALBONNADALBONNADAL

BONA FESTA MAJOR 2011 BONA FESTA MAJOR 2011

FARRERONS ASSESSORS BONA FESTA MAJOR 2011

BONNADALBONNADALBONNADALBONNADALBONNADALBONNADALBONNADALBONNADAL

BONA FESTA MAJOR 2011 BONA FESTA MAJOR 2011 BONNADALBONNADALBONNADALBONNADAL

BONA FESTA MAJOR 2011 Santiago Rusiñol, 18 Baixos · Tel. 93 811 10 86 · www.farrerons.com · info@farrerons.com

Trencant els tòpics, així es com la Bàrbara Muntané encetava la seva vinculació amb l’àmbit de la música. La van matricular als 4 anys a les classes de la Montserrat Al-mirall no pas per obligació sinó perquè els seus pares es van veure sorpresos per les seves aptituds musicals que ja mostrava de ben petita. A mesura que va anar creixent, aquesta jove sitgetana de 18 anys va anar ampliant el seu coneixement musical amb el piano i el cant. Confessa que el motiu pel qual ha estat vinculada fins fa poc al món de la música “no ha estat tant el contingut sinó la vàlvula d’escapament del món real que li suposa la pràctica d’aquesta disciplina”. Amb la majoria d’edat recent compler-ta, la Bàrbara ha començat els estudis d’Odontologia, motiu pel qual s’ha vist obligada a deixar els estudis de cant. “És una de les decisions més difícils que he pres mai, però prefereixo deixar-ho ja que es una activitat que requereix moltes hores que jo no puc dedicar”. A més, considera que en l’actualitat “les institucions estan deixant de banda la música i no donen cap mena de suport a tots aquells que no tenen recursos per cursar aquests estudis”. En aquest sentit, creu que el paper que fan

associacions com les Joventuts Musicals o la pròpia banda de l’Escola permet donar cabuda a tots aquells que s’han quedat fora de l’àmbit acadèmic.De cara a un futur, la Bàrbara desitja po-der dedicar-se en major o menor grau a

BARBARA MUNTANÉ (18 anys, Sitges)

continuar estudiant cant i així, si sorgeix l’oportunitat, poder dedicar-s’hi professio-nalment, malgrat que creu que “avui en dia es difícil aconseguir-ho en un món en què a qualsevol, amb l’ajuda dels ordinadors, el posen a cantar”.

9

Clarinet i gralla, els instruments del Pau

El desig i l’empenta de la seva mare van ser el motiu pel qual en Pau López es va iniciar en el món de la música. De la mà de la Montserrat Almirall, aquest jove sitgetà de 19 anys va començar a tocar el piano quan en tenia 7. Més endavant, i coincidint amb l’obertura de l’Escola Municipal, va passar a tocar un altre dels seus instruments predilectes: el clarinet. La seva vinculació amb la música, però, no se centra únicament a les aules, ja que des de l’any 1999 és graller, fet que li ha permès tocar instruments com el tim-bal i, més recentment, la gralla. Aquesta dedicació, després d’inacabables hores d’assajos i actuacions, ha contribuït a que la música sigui un element imprescindible en el seu dia a dia, ja que, entre d’altres coses, li aporta “tranquil·litat i molta força de voluntat”. Uns valors que, segons en Pau, són bàsics, perquè “la música és una disciplina que s’aprèn per voluntat pròpia i que requereix molta constància”. A més, creu que “és una activitat que en el món la-boral no té prou reconeixement social, cosa que tampoc succeeix en l’àmbit acadèmic”. Actualment, en Pau cursa la carrera d’Enginyeria de Sistemes Electrònics, uns estudis que l’han obligat a aparcar per un temps la música, malgrat que en un futur no molt llunyà espera reprendre aquesta activitat i compaginar-la amb la seva tra-jectòria universitària. En un moment en què la música i la cultura

PAU LÓPEZ (19 anys, Sitges)

en general estan patint notòriament els efectes de la crisi, el jove sitgetà valora positivament que encara es mantinguin iniciatives musicals populars com la de la Suburband, ja que “així es dóna resposta a molta gent que no disposa de cap mitjà per tal de donar a conèixer el seu talent”. Quan se li pregunta quina ha estat la seva millor experiència damunt els escenaris, en Pau, després de pensar-ho dues vega-des, destaca una actuació amb l’orgue a les noces d’or dels seus avi: “El moment més emotiu que he viscut”. Mentre que recorda amb certa ràbia una actuació en què des d’un bon començament ja intuïa que el públic mirava cap a un altra banda: “Aquests són moments molt durs perquè has de seguir tocant”. En Pau, que també és un actiu component de la Colla Joes de Castellers de Sitges, creu que qui vulgui entrar en aquest món “ha de canviar el xip respecte altres acti-vitats i pensar que la teoria no es la base de res sinó un complement al talent que adquireixes dia a dia”.

10

Eduard Ripoll

“Quan es va fundar l’Escola de Grallers l’any 1952, només hi havia 7 o 8 grallers a tot Catalunya. En part, era perquè en aquells anys, els grallers eren una mica garrepes i no volien ensenyar a gaire gent per por de perdre els diners que els hi pagaven”. Així de clar és en Blai Fontanals quan explica la situació del món de les gralles quan l’Ajuntament de Sitges va fundar l’Escola de Grallers l’any 1952 a iniciativa de Salvador Soler Forment. Una manera de ser i de fer molt pròpia d’aquesta figura del folklore sitgetà. I és que si una cosa defineix en Blai és la seva determinació per aconseguir allò que es proposa i parlar sense embuts. “Jo tenia molt clar que calia formar els grallers i que havien d’aprendre música. Se’m va posar la idea al cap tenir la meva pròpia colla”. El primer any que en Blai va sortir a tocar la gralla va fer-ho amb Els Vells

Blai Fontanals:

Blai Fontanals, un dels referents del món de la gralla a Sitges, a la plaça de l’Ajuntament

l’ànima de la gralla

Parlar amb Blai Fontanals és com fer una classe magistral sobre el folklore de Sitges, especialment en el referent al món de la gralla. Sitgetà nascut l’any 1949, porta la música a l’ADN i la determinació a la sang. De ben jove se li va posar al cap que els grallers havien de tenir una formació i uns coneixe-ments que només podien rebre a través d’un ensenyament metòdic i, des de fa molts anys, es dedica a formar i ensenyar als més joves el seu amor per la música i per un instrument que a Sitges és part fonamental i indissociable de la tradició folklòrica.

11

(1953-1993) que són els que van ensenyar-lo a tocar. Aquesta colla, encapçalada per Guillem Alemany, va ser el primer resultat de la recentment creada Escola de Gra-llers, ja que es va formar l’any 1952. La segona colla que es va constituir gràcies a l’impuls de l’ensenyament de la gralla va ser l’anomenada Els músics (1964-1989), ja que abans d’agafar la gralla ja eren perso-nes amb coneixements de música. Poste-riorment, si ens regim per l’any de creació, van néixer Els Fills (1966-1975), que duien aquest nom per ésser els seus membres fills dels grallers de la colla Els VellsEra l’any 1970 quan en Blai va rebre el seu “bateig graller” a la Festa Major de Sant Pau de Sant Pere de Ribes. L’any següent, “juntament amb en Marcet i en Lluís Cur-tiada, vam muntar una colla i vam sortir per Santa Tecla de 1971”. Després de “partir peres amb en Marcet”, com assenyala, “vaig fundar la meva pròpia colla i vam tocar amb el ball de bastons. Aquells dos nens

que m’acompanyaven es van esdevenir una quinzena en pocs anys”.Amb aquesta nova etapa es va inaugurar l’actual Escola de Grallers de Sitges, que l’any passat va celebrar el seu 40è aniver-sari. “Vam començar assajant als baixos de l’Ajuntament”, comenta, “després vam anar on ara és l’Arxiu Municipal i que llavors era un magatzem de l’Ajuntament. Posterior-ment, vam passar pel Racó de la Calma, fins que els veïns es van queixar”. Seguint amb aquest èxode dels grallers sitgetans, Fontanals comenta el seu pas pel local de la Sección Femenina del carrer Sant Bar-tomeu i altres ubicacions fins a arribar a la seu actual de l’Escola, al polígon de Les Pruelles, un espai amb una infraestructura preparada per a la docència musical. “Per l’Escola han passat més de 200 grallers i ara en som uns 60 actius. Molts dels que surten per Festa Major, sigui o no amb les nostres colles, han estat formats per nosaltres”, afirma amb orgull Fontanals. La Colla Els fills (1966-1975)

12

En Blai es mostra orgullós quan afirma que Sitges està molt ben vist en el món de les gralles. “Nosaltres sempre hem entès la gralla com un instrument de potència. A Sitges, el so és una de les coses que ens defineix” afirma Fontanals, “a d’altres llocs, toquen més suau”.Els grallers sitgetans han tocat amb els Castellers de Vilafranca, la Joves de Valls, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Barcelona, a més. lògicament, de la Jove de Sitges, dels qui són la colla estable.

Han voltat per arreu de Catalunya, de la península i a alguns llocs d’Europa.En Blai sempre ha tingut clar que el que li agradava era la música i als anys 80 va crear la Banda Catalana una barreja de gralles i d’instruments de banda. Així va néixer El Terrabastall com a pas previ a la fundació d’una cobla. Quan El Terrabastall va funcionar amb un cert èxit, els esforços es concentraren en la formació de la Cobla Miralpeix, “per tal de provar algunes excen-tricitats nostres al món sardanista”. La vida

d’ambdues formacions no va ser molt llarga i actualment ja han desaparegut.Retirat per voluntat pròpia de les gralles “a Sitges”, puntualitza, ha viscut la seva primera Festa Major com a espectador i no dubta en assenyalar que una dels moments més esperats i tradicionals de la celebració, l’Entrada de Grallers, “s’ha convertit en una espècie de chupinazo de San Fermín”. “És el primer any que ho veig des de fora i m’he quedat molt sorprès. Abans aquest acte tenia una gran simbologia i hi havia un

Els primers grallers fruit de l’Escola de Grallers de Sitges, l’any 1952

13

14

clima emocional molt intens entre el públic i els que tocaven”, assenyala Blai Fontanals, “ara, això s’ha perdut”.Defensor a ultrança de la tradició, Fonta-nals afirma que la innovació “perquè sí” no és positiva. “He arribat a sentir el Viva España en el ball de bastons”, comenta mig indignat.Segons aquest estudiós del folklore sitgetà (ha publicat diversos llibres, entre ells un dedicat al món de les gralles, Nosaltres, els grallers, (1996) “a Sitges només valorem si una cosa està bé pel volum de gent que hi ha”. “Si et fixes en les fotografies antigues de la matinal”, apunta, “abans hi havia molt

més ambient que no pas ara”. Fontanals segueix immers en el món de la gralla (està acabant un nou llibre) i continua il·lusionat amb la tasca de l’Escola com a impulsora d’una forma d’entendre el folklore. Tot i les crítiques a un model de Festa Major que no comparteix, Blai Fontanals seguirà ensenyant als joves grallers (cada any s’organitza un curset gratuït a l’Escola de Grallers) a tocar La Boja, La segona o La cirereta, ja que encara que sigui des de la seva talaia de “graller jubilat”, la seva forma d’entendre, de viure i de gaudir de la gralla es porta a l’ànima. I això és una cosa que no es pot ensenyar.

Els grallers Vells o Guillermos en una Festa Major de Sitges pels volts de 1954

15

POSTAL DE VIATGEper joan iriarte

Als afores del Caire hi ha una petita població que anomenen La ciutat de l’alabastre. Allà hi ha una gran pedrera d’aquest mineral que, juntament amb el marbre, és un dels productes més importants de la indústria del país. La gent de la zona, des de fa milers d’anys, treballa l’alabastre, i les seva pobresa i humilitat contrasta amb el destí luxós del material, gairebé sempre exportat a països d’arreu del món per a usos ornamentals. Desitjo que l’any 2012 que està a punt d’entrar no faci perdre el somriure a aquesta nena i espero que aconsegueixi un futur amb pau i llibertat.

els afores del Caire

16

Empresaris valents

Jordi Sebastián i Màxim Muñoz han obert un establiment de venda, degustació i distribució de vins i caves

17

Marta Aragó

Obrir una empresa o muntar un ne-goci en aquests temps que corren pot semblar una bogeria, però la valentia dels joves emprenedors demostra que, de vegades, les si-tuacions econòmiques complicades poden obrir noves oportunitats que s’han de saber aprofitar. Les qua-tre empreses sitgetanes VimésVi, Pimetic, Terres i Bevelity exem-plifiquen les claus per atrevir-se a tirar endavant un projecte: tenir una idea clara del què es vol fer i dedicar-s’hi en cos i ànima.

Jordi González fa vuit mesos que ha obert la seva pròpia empresa, Pimetic informàtica, i les coses li van d’allò més bé. Després de treballar molts anys com a informàtic a la Universitat Politècnica de Catalunya i pas-sar a l’empresa privada durant un any, en Jordi es va adonar que “les coses es podien fer molt millor” i aquest pensament és el que el va motivar a crear ell el seu negoci, a la seva manera, però tenint clar que “les noves tecnologies han d’estar al servei del

client i han de ser una eina per optimitzar els seus recursos”. L’empresa de Daniel Iborra i Viktor Nords-trom encara és més jove. Des del maig de 2011 aquest dos emprenedors estan desenvolupant un software destinat als dissenyadors gràfics perquè puguin utilitzar el 3D en les webs. En el seu cas, “vam veure una oportunitat claríssima en un mercat totalment nou, que encara s’està desenvo-lupant”, justifica Iborra el seu atreviment.

Jaume Domingo, amb només 30 anys, és propietari d’una immobiliària

I un clar exemple d’agosarament és la de Jaume Domingo, un sitgetà que amb tan sols 26 anys va decidir comprar l’empresa Terres, una immobiliària que aquest any ha traslladat a Sitges amb la intenció d’encetar així un canvi i un projecte nou. En Jaume considera que en el sector de l’automoció, que és d’on venia, ja havia tocat sostre i el que el va empènyer a emprendre aquesta aventura va ser “la il·lusió de tenir un pro-jecte propi i no treballar només per diners,

18

sinó per tirar endavant el que m’agrada, el meu somni”. Els últims protagonistes d’aquesta valentia emprenedora són Màxim Muñoz i Jordi Se-bastián, que el febrer de 2011 van inaugurar VimésVi al carrer Santiago Rusiñol, una botiga de venda, degustació i distribució de vins i caves. La crisi, en aquest cas, els va oferir l’oportunitat de quedar-se el traspàs d’un celler i donar-li un canvi radical “per obrir un tipus de negoci que no existia fins ara a Sitges”.

LA CRISI, UNA BONA OPORTUNITAT?Aquestes quatre empreses creades en plena crisi econòmica a Sitges funcionen bé. I un dels secrets d’aquest èxit és “tenir molt clara la idea del projecte i saber què vols i pots oferir”, revela Daniel Iborra, que creu que una de les característiques de

l’emprenedor és “la confiança que té en ell mateix”. Bevelity, l’empresa d’Iborra, treba-lla en un producte que encara no ha sortit al mercat mundial i això “ho facilita tot, perquè saps que oferiràs al client la possibilitat de fer coses que abans no podia fer”. Iborra considera que aquest moment de crisi és el millor per muntar una empresa, perquè “les oportunitats laborals són les pitjors i això t’empeny a fer alguna cosa per tu mateix”, això sí, “sempre i quan el teu mercat no sigui l’espanyol”. El Jordi González (Pimetic) va més enllà i assegura que “l’època de crisi és un bon moment per obrir una empresa, ja que jo he optimitzar els diners al màxim i he vist que les coses es poden fer sense necessitat de gastar massa”, però també reconeix que “depèn molt del que venguis”. En el seu cas, considera que “la informàtica sempre

serà necessària i si una empresa inverteix en noves tecnologies estalviarà sempre costos i hi haurà un retorn de la inversió”. En aquest sentit, creu que precisament “una manera de superar aquesta crisi és afavorir l’empresari, perquè és qui genera llocs de treball”. Jordi González, que treba-lla dotze hores diàries, assegura que se’n va al llit cada dia satisfet “perquè estàs creant alguna cosa i això no es paga amb diners i no ho pots aconseguir en una altra feina”. La situació econòmica del país va fer possi-ble que el Màxim Muñoz i el Jordi Sebastián aconseguissin un traspàs de negoci a un preu raonable per muntar l’establiment VimésVi. “La por sempre existeix, però es-tàvem convençuts que faltava un tipus de local com aquest a Sitges i que funcionaria bé”, explica Jordi Sebastián recordant el moment que van decidir fer aquest pas. Ell, com la resta d’emprenedors, creu que la confiança en un mateix és un valor im-portant a l’hora de prendre aquesta decisió, però sobretot ressalta l’ajuda de la família i critica la filosofia dels bancs, “que encara que els presentis un projecte amb cara i ulls, et tanquen l’aixeta i no et faciliten les coses”. Ara, amb un negoci que no té ni un any de vida, els dos socis se senten molt satisfets perquè “ens va millor del que ens pensàvem”. Jaume Domingo té 30 anys, però ja en fa quatre que va comprar la immobiliària Terres, potser un dels mercats que més mal parat surt de la crisi. Però per a ell, aquesta situació ha provocat que “m’hagi adaptat al que ens ha tocat viure i hagi decidit fer un pas molt important per a la meva empresa: ubicar-la a Sitges, canviar-li el nom (properament ho farà) i reinventar-la”. Domingo no nega, però, que l’economia li està afectant, però assegura que està “treballant més i millor optimitzant els recursos i el temps”. La confiança torna a sortir en el discurs d’aquest emprenedor, però afegeix: “Necessites tenir formació i experiència, però si el teu projecte té una

Jordi González ofereix serveis de reparació i assessorament informàtic

19

Daniel Iborra desenvolupa un software per fer webs en 3D

base sòlida, no et pots frenar i, en cap cas, decaure”. Domingo troba “emocionant” la seva feina i considera que “has de tenir sempre inquietuds i “no parar de pensar”.

OFERIR UN VALOR AFEGIT La valentia, la confiança en un mateix, la inquietud i la formació són alguns dels valors que s’han de tenir per embarcar-se en l’aventura de l’emprenedor. Però, evidentment, a l’hora d’obrir una empresa, “s’ha de tenir una idea sòlida i tenir molt clar què oferirem”, tal com remarca Jaume Domingo. Entre els canvis que projecta per a la seva immobiliària, a banda del nom i la imatge corporativa, és “oferir serveis nous als clients que cap altra immobiliària els hagi ofert”. Tot i que no detalla aquests serveis per no revelar les seves claus d’èxit, sí que insisteix que el secret és “deixar de buscar quantitat per buscar qualitat”. Aquests canvis passen per potenciar els valors que té Sitges per a viure-hi, “revaloritzar el poble i aconseguir que la gent que s’hi estableix pugui gaudir de la qualitat de vida que els ofereix”. Domingo creu fermament en el que ven i en les possibi-litats del mercat a Sitges, per això té perspectives immediates de creixement, amb futures contractacions de personal i la creació d’un nou web per captar clients europeus, entre d’altres plans de futur.

20

La prioritat de Pimetic, per la seva part, és oferir la màxima qualitat als sistemes informàtics de les petites i mitjanes em-preses. “La gent normalment s’adapta a les aplicacions informàtiques i crec que hauria de ser al revés”, diu Jordi González, que sobretot creu que “les coses es poden fer millor de com s’acostumen a fer”. Per això, González ofereix als seus clients ser-veis de manteniment de xarxes, dissenys d’aplicacions web i a mida, SEO, etc., però sempre garantint la qualitat i convençut que “si una empresa inverteix en informàtica, estalviarà costos”. Amb una passió des-mesurada per la informàtica, el Jordi s’està reciclant constantment. I tot aquest esforç ha estat recompensat amb l’èxit d’una empresa que, amb només un any de vida i amb el boca a orella de la gent, té una bona facturació i unes previsions molt bones per als propers anys. “Que funcioni una empresa que comença de

zero és molt difícil”, confessa Daniel Iborra. I ho diu per experiència, ja que és el tercer projecte que tira endavant. Aquest cop, però, el seu futur està gairebé garantit, ja que “estem desenvolupant un software per a dissenyadors gràfics, una tecnologia que encara no ha sortit al mercat”. El mercat de Bevelity, però, no és l’espanyol: “En el meu àmbit, el referent no és Espanya i ens és més fàcil vendre el nostre producte a nivell mundial, a països que estan més avançats en tecnologia”, explica Iborra. A diferència dels seus anteriors negocis, “en aquest projecte he tingut clar des del principi què és el que venc i he estat molt crític amb tot el que vull fer”. El procés per arribar a crear Bevelity “ha estat complicat”, confessa el Daniel, “però vam tenir l’oportunitat de tenir una oficina al Centre d’Empreses Creatives i això ens va ajudar molt”. Tot i així, critica durament “la burocràcia d’aquest país, que al final resta competitivitat”.

La clau del negoci que han creat en Màxim Muñoz i el Jordi Sebastián és, segurament, el fet d’obrir un tipus d’establiment “total-ment diferent als que existien fins ara a Sitges”. Aquesta és la sensació que tenen els propietaris de VimésVi, que han creat “una botiga que va més enllà del concepte tradicional de celler, amb una imatge molt cuidada i moderna” i que ofereix la possi-bilitat, no només de comprar vins i caves, sinó de degustar-los amb el consell de bons assessors. Els dos sitgetans valoren molt “la rebuda que hem tingut de la gent del poble” i “la confiança que ens han di-positat les nostres famílies”, però alhora que critiquen les dificultats en què s’han trobat per a aconseguir finançament. De la mateixa manera que en els anteriors exemples, aquest projecte funciona bé i és una demostració que en temps de crisi, una bona idea, amb una bona execució, pot convertir-se en una empresa rendible.

21opinióUn emprenedor és una persona que en-fronta, amb resolució, accions difícils. Específicament, en el camp de l’economia, negoci o finances, és l’individu que està disposat a assumir un risc econòmic. Des d’aquest punt de vista, ell és qui identifica una oportunitat de negoci i organitza els recursos necessaris per a posar-la en marxa. L’emprenedor comença un projecte per la seva pròpia iniciativa. Ser emprene-dor és una de les qualitats essencials d’un empresari, juntament amb la innovació i la capacitat d’organització i gestió.La crisi econòmica és la fase més depres-siva de l’evolució d’un procés econòmic recessiu. Per recessió s’entén el moviment cíclic descendent de l’economia, que com-prén, almenys, dos trimestres de contínua disminució del PIB. La crisi actual porta 3 anys i encara en queden 2 més, tot un rècord.Per enfrontar-nos a la crisi cal un exèrcit d’emprenedors. Les dificultats amb les què s’enfronta un emprenedor quan inicia un negoci en moments duradors de crisi com el que estem vivint, són de diversa índole.Una de les receptes per iniciar un negoci o projecte en els moments de crisi és bus-car la col·laboració d’altres emprenedors per compartir estructures, per exemple, aconseguir els diners d’amics, familiars i potser d’algun banc, si això és possible. Els diners per invertir en el nou negoci que prové d’amics i familiars comprometen i són difícils d’aconseguir però, de vegades, és l’únic camí que trobem per iniciar el negoci.La disminució de marges comercials que provoca la crisi fa que els emprenedors

Emprenedors a Sitges en temps de crisiEsther Binkhorst

que inicien el seu negoci s’ajustin els cos-tos de nova instal·lació, que comparteixin estructures amb altres emprenedors; és a dir, utilitzen l’enginy per invertir poc i tenir controlat fins la mínima despesa, el què implica que s’aguditzi la creativitat i la humilitat, evitant el malbaratament.Un negoci que neix en època de crisi se-gurament serà més econòmic pel que fa a la inversió i segurament estarà dissenyat mitjançant un ajust mínim de costos, eli-minant els costos innecessaris i els costos fixos al màxim; això fa que l’emprenedor tardi menys a recuperar la inversió i el converteix en més flexible al tenir menys costos fixos. En síntesi, costa menys diners obrir el xiringuito.La col·laboració amb altres emprenedors es converteix en una motivació comuna. La creativitat emergeix en dues direccions, la pròpia del projecte i la creativitat pel que fa a la forma de dissenyar la seva estruc-tura. És a dir, les paraules que podríem

relacionar a l’emprendre un projecte o ne-goci en època de crisi serien: col·laboració, compromís, flexibilitat, humilitat, enginy, creativitat i evidentment sacrifici. En resum, una bona oportunitat amb risc.Aquí, a Sitges, tenim un exemple de la co-creació: el tercer dijous de cada mes, es reuneixen emprenedors a prendre un cafè i intercanviar experiències; alguns dels emprenedors que assisteixen acaben col·laborant junts; és a dir, formen empre-ses conjuntes. A aquestes trobades els hi diuen Co-meetings: www-co-meetings.es.Gràcies a iniciatives com les que lidera Co-Creations en els seus Co-meetings, algunes idees es posen en funcionament mitjançant la co-creació i la col·laboració.Co-Creations ha teixit una xarxa empre-sarial d’emprenedors, fent més fàcil les iniciatives en època de vaques magres. Per a l’any 2012 Co-Creations està preparant un nou projecte per ajudar els emprenedors a enlairar-se.

Sessió de Co-meetings al Pic Nic

22

La Regidoria d’Ocupació, Empresa i Iniciati-ves Econòmiques de l’Ajuntament de Sitges, a través del Centre d’Iniciatives Econò-miques Nivell 10 (CIES NIVELL10) ofereix diversos serveis en els àmbits de l’ocupació i la formació. Avui però ens centrarem en els serveis d’emprenedoria i empresa. Per a oferir aquests serveis es compta també, amb la col·laboració del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedés-Garraf.Comencem doncs en els serveis de sensibi-lització cap a l’emprenedoria. Des de Nivell 10 s’ofereixen sessions d’emprenedoria als instituts i escoles de secundaria de Sitges, és fan articles de difusió a diversos mitjans de comunicació (Eco de Sitges, web, radio) per tal que les persones coneguin d’on sur-ten les idees emprenedores, com crear una empresa i noves iniciatives empresarials reals creades en el nostre municipi, de ma-nera que aquestes puguin ser un element motivador per a altres persones que vegin en la creació d’empresa un futur en la seva vida professional i laboral.D’altra banda, oferim serveis d’informació, orientació i assessorament. Tots els di-

Els serveis d’emprenedoria i empresa a Nivell 10

Sessió d’inauguració del Centre d’Empreses Creatives

23

lluns a les 9,30 hores s’ofereixen els que anomenem Dilluns emprenedors, sessions informatives on s’explica de forma breu i senzilla quin és el procés de creació d’una empresa, què cal tenir en compte i què cal evitar. A partir d’aquestes sessions, les per-sones interessades poden demanar hora de forma individualitzada a un/a orientador/a o bé a un/a assessor/a, en funció del grau de maduresa de la seva idea d’empresa. Aquestes persones tècniques en la creació d’empreses, acompanyaran a l’emprenedor al llarg del procés de creació del seu pro-jecte empresarial, ajudant-lo a fer el pla d’empresa, a sol·licitar ajuts i subvencions, a presentar-se a concursos o a buscar la millor forma jurídica per al seu projecte, entre altres qüestions. També i molt im-portant, l’ajudaran a detectar possibles punts febles del seu projecte per tal que el pugui reorientar i sigui un projecte viable econòmicament.

Un cop les empreses estan creades, el CIES Nivell 10, també ofereix serveis de conso-lidació. Es realitzen accions per donar-les a conèixer, com articles en premsa. Es fan trobades d’empreses i emprenedors, que anomenem Tertúlies 5 (en col·laboració amb els Serveis d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat i l’ADEG) on un empresari consolidat parla d’un tema d’interès a cinc empreses amb una trajectòria més recent. S’ofereix la web Sitges Xarxa d’empreses, com un element més que permet a les em-preses el treball en xarxa i la seva difusió.Tant per a persones emprenedores com per a empreses ja creades, es proporcionen programes formatius específics sobre dife-rents punts d’interès per a la empresa, amb l’objectiu d’enfortir totes aquelles habilitats que formen part de l’esperit emprenedor i empresarial: tallers com el de desenvolu-pament d’habilitats directives, negociació, planificació o pensament estratègic.

Finalment, en la nostra carta de serveis, hem incorporat recentment una nova ac-tuació, el Centre d’Empreses Creatives de Sitges. Un viver d’empreses que està ubicat al Sitges Centre de Disseny. Es tracta d’un espai que ofereix diferents serveis a empre-ses de nova creació del sector de l’economia creativa, serveis com el d’allotjament, llo-guer de sales de reunions, etc. així com la dinamització empresarial a través de tot un seguit d’activitats. També serveis a les empreses no allotjades, de forma que es pugui facilitar que totes aquestes noves empreses puguin desenvolupar-se fins a la seva consolidació i seguir creant noves iniciatives a través de la col·laboració.

Un moment de la inauguració del centre

Ferran Ignasi Llombart, regidor d’Ocupació, Empresa i Iniciatives Econòmiques

24

Anna Mataró

Sitges és una vila on es respira teatre per tots els racons. De vegades no ens n’adonem, però els sitgetans i les sitgetanes, tant de naixement com d’adopció, convivim amb aquest bell art i el fomentem de tal manera que, a la nostra vila, la llavor del teatre s’hi troba ben arrelada. Formen part de la nostra història els festivals, grups de teatre i un grapat de persones involucrades, d’una manera o altra, i cada instant d’aquesta part d’història, ha fet de Sitges, una vila teatral.

Fa més d’un segle i mig que hi ha constàn-cia de grups de teatre a Sitges. El Teatre Vell, al carrer Sant Gaudenci, en fou el primer bressol on durant anys s’hi van re-presentar una gran diversitat d’espectacles i, en la darrera etapa, va acollir L’Elenc Artístic del Patronat, grup local de llarga trajectòria que, tot i davallar amb la clau-sura d’esmentat teatre, als 80 va ressorgir mostrant arreu de Catalunya l’essència teatral sitgetana i va ser guardonat amb una gran quantitat de premis. Tot i que si hem d’anomenar grups locals coneguts arreu, La Cubana és la que ha obert més fronteres, començà als 80 de forma ama-teur i amb pocs anys va passar a ser un dels grups més coneguts a Catalunya i a la resta de l’Estat. Actualment segueix en actiu i, encara que potser no s’identifiqui com a grup local, la llavor es plantà aquí i encara duu l’essència teatral sitgetana. Aquests grups hem de sumar una llista llarguíssima de grups locals, Setèkrit, amb prolongada trajectòria; Gent de Teatre de Sitges, sorgits a partir de la representació, l’any 2006, de L’auca del senyor Esteve; Sitges English Theatre company, grup anglès amateur; Shalom, grup que va sorgir a l’església de Sant Joan a partir d’un grup de catequesi i quantitat de grups més, símptoma latent de l’ambient teatral que es respira al poble, que es veu reforçat amb la creació, fa més de 10 anys, de l’escola de teatre La fàbrica de sabates, que a la vegada és un grup teatral. I no ens podem oblidar del gran dramaturg que va ser Artur Carbonell, una referència de l’escena catalana en els anys posteriors a la Guerra Civil. Professor a l’Institut del Teatre va crear i dirigir una llarga llista d’obres, com el musical Sitges 1900-1914.Però si els primers grups naixien a l’escalf del Teatre Vell, la fundació de les societats Retiro i Prado, amb escenaris més equipats, va donar lloc a la creació d’una gran varietat de grups amb estils diferents, que han man-tingut viu l’esperit teatral fins el dia d’avui.

SITGESVILA TEATRAL

Representació teatral al Patronat el 1959. Entre d’altres, s’hi reconeixen Isidre Pañella, Josep Ripoll i Pere Lluís Serra F. L’Abans

25

Enguany, el Retiro, per commemorar els 140 anys, realitzà un extraordinari espec-tacle deixant constància d’aquest esperit. També ha vist néixer el I Festival de Teatre Amateur i un grup teatral. Al Prado l’esperit teatral floreix per tots els racons, més de tres dècades de Carrussel i tantes i tantes

obres, ja siguin de grups escolar del poble, grups amateurs o professionals. Tot hi ha tingut cabuda.I com no podia ser d’altra forma en una vila teatral, trobem festivals de teatre tant amateurs, com L’escorxada teatral o el que s’ha celebrat enguany, o professionals

com el Festival Internacional de Teatre de Sitges, reconegut per la seva tradició i qualitat realitzant-se durant 35 edicions, el qual malauradament, es deixà de realitzar l’any 2004.Tot i que per a mi un dels factors més representatius d’aquest ambient teatral és com els sitgetans i sitgetanes al llarg de l’any gaudim d’aquest, en les nostres festes. A la Festa Major, la més important del poble, els vilatans i vilatanes gaudim i fem gaudir amb balls populars, els quals són representacions de la lluita entre el bé i el mal, els pastors, les gitanes, la passió de Jesús, etc; al Carnaval, un altre de les festes més esperades, la gent surt al carrer disfressada, podríem dir, que tothom es converteix en actors i actrius; i per Nadal, Els pastorets, espectacle que té l’afegit de ser una de les escoles teatrals populars per excel·lència a la nostra terra.Sumat a tot l’esmentat, a Sitges, tenim la sort de conviure amb un grapat de persones que estan disposades a crear i realitzar aquest bell art en qualsevol ocasió, gràcies a elles, gaudim any rera any de diversitat d’espectacles, ja sigui un cabaret al Palau del Rei Moro, monòlegs en l’any Rusiñol, espectacles de petit format en una o altre entitat, etc. El fil creatiu sitgetà sembla inacabable.Per tot això, i molt més, m’atreveixo a afirmar que Sitges ha estat, és i serà vila teatral allà on n’hi hagi!

Els Pastorets, en representació al Prado

Us desitja

Bon Nadal i feliç 2012

26opinió

Escriure sobre teatre sempre ha resultat complicat, doncs el significat del terme teatre és tan ampli i suggerent a la vegada, que fa la sensació que no existeixen prou mots per expressar allò que aquest per sí mateix inspira.Entenem el teatre com element que ajuda i contribueix a la formació de les persones, guardant les possibles definicions, idees, opinions i sentiments, per altres ocasions. Avui cal reindivicar el teatre com a for-

Reivindicant el nostre teatre

Xavier Canals i Pedrol

mació humana, perquè el teatre neix, el teatre evoluciona i el teatre es representa a partir de subjectes reals que dia a dia viuen, actuen, dirigiexen o exerceixen com a tècnics. El nostre teatre sobreviu gràcies a la il·lusió i a l´esforç d´una multitud anònima de persones dissemblants entre elles; unes amb vocació d´interpretar un paper, altres de dirigir accions i situacions còmiques o dramàtiques, reals o absurdes, dures o tendres, d´odi o d´amor… altres,

els tècnics, els que fan possible amb les seves idees i el seu treball feixuc i alhora gens agraït les posades en escena. Totes aquestes persones que pouen hores del seu temps de lleure i sovint de convivència familiar, per estudiar un text, per assajar, per crear, per relacionar-se, fins per cercar fons de finançament i per viure no solament la seva vida, sinó la dels seus personatges. Quin actor o actriu no ha après alguna vegada quelcom dels personatges que ha interpretat ?. La major part de gent que ens dediquem al teatre per afició, hem après d´aquest noble art de Talia, ser molt més alegres, més divertits, més disciplinats, més oberts, més comunicadors, més sincers, més comprensius i més tolerants sense que. per això. no siguem capaços de ser rigorosos, seriosos i durs quan això se´ns requereix. El teatre amateur ha estat per a molts de nosaltres la nostra escola de la vida. D´ell hem après a servir la comunitat des de diferents vessants sempre amb l´afany de ser útils, de servir i no de ser servits. I considerar que treballar en equip és molt més eficaç que treballar en solitari. Per això el teatre amateur no ha d´agradar, se l´ha d´estimar !.Per naturalesa Sitges ha estat tradicional-ment un viver inesgotable d´actors i ac-trius de teatre, la qual cosa fa que l´afició teatral a casa nostra sigui un verí que ha impregnat la nostra sang des de sempre, naturalment amb moments molt puixants i d´altres més exigus. Des de senzilles vetllades poètiques i de varietats, passant per comèdies, drames, sarsueles, operetes i fins i tot espectacles musicals han estat un rosari de funcions, pròpies de cada

27

època, per agrupacions formades per gent sitgetana que sota l´aixopluc del Retiro, del Prado o del Patronat han fet palès el gran nivell de la seva qualitat artística.Un esment especial mereix el Patronat d´A.S.C. -tan la saleta i el petit escenari del carrer de les Parellades, com el tea-tre vell del carrer de Sant Gaudenci (de l´un i de l´altre ompliriem pàgines de vivències, records i d´anècdotes, principal-ment l´Isidret Pañella), casal que ha estat bressol d´aquest moviment durant molts anys. Un cop fort fou certament la pèrdua del teatre vell, a principi dels anys setan-ta. Potser aquesta va ser l´època de més buidor i desencís teatral a la nostra vila, i que més tard reeixir amb força amb l´Elenc Artístic que, en la dècada dels vuitanta i principi dels noranta, fou considerat un dels grups capdavanters del teatre amateur a Catalunya, assolint gran nombre de pre-mis i guardons. Tampoc podem oblidar el

Concurs de Teatre Amateur “Vila de Sitges” en el període de 1980 fins a 1991, durant el qual desfilaren pels escenaris del Retiro i del Prado grups d´arreu de Catalunya, Madrid, i de les illes Balears amb obres inoblidables. Així mateix el Carrusel del Prado va fer tra-dició dels seus espectacles pel carnaval i la Festa Major, des de 1980 i fins a 2010 que, de la mà del mai prou reconegut amic Jo-fre ens va fer gaudir any rere any, i donant l´empenta al moment actual quan l´any 2000 es va engegar la recuperació de les representacions de Els Pastorets, veritable motor del teatre amateur.Però és que la principal dificultat del teatre sitgetà ha estat, i és, la manca d´espais adequats. Per poder fer teatre s´han de fer equilibris, per no dir miracles, voltant d´un cantó a l´altre, demanant i negociant amb les entitats privades i institucions (que ja prou que fan) que disposen ja no d´un

escenari, sinó de qualsevol espai que, amb molta imaginació, pugui adaptar-se per als assaig o simples reunions de treball. Doncs malgrat tots els entrebancs, mancances, dificultats i penúries avui per avui ens tro-bem visquent el moment més actiu del fet teatral sitgetà: l´Associació de Pastorets, el Carrusel, la Capsa de sabates, l´English Theatre Company, la Companyia de la Caixa Escènica del Retiro, el col·lectiu Gent de Teatre… cadascun dintre les seves limita-cions, mitjans i possibilitats ens ofereixen el seu bon fer. Mai no s´havia vist tanta “febre teatral”, i això sense locals... Com seria amb espais a l´abast de tothom?. Això potser “algú” hauria de reflexionar-ho... I consti que no val com a queixa o retret. Només és un sentir, un pensar en veu alta que sovint es fan uns vells amics “teatre-ros” com l´alcalde Garrofa, o en Pallanga, o l´estimat Senyor Esteve, o fins i tot Don Juan Tenorio o el mateix Don Mendo.

BioBeauty SitgesC/ Jesús, 27Tlf: 93 894 70 78

BioBeauty BarcelonaC/ Compte Borrell 236, entlo 2ªTlf: 93 238 60 80Tlf. móvil: 672 071 376

Cosmética Natural y Biológica · Jabones · Perfumería NaturalRopa Ecológica · Compleme ntos

www.biobeauty.es

¿Te apetece un tratamiento natural gratuito?*

*Presentando este folleto en BIO BEAUTY Sitges o BIO BEAUTY Barcelona, te obsequiaremos con un tratamiento facial de 30 minutos.Solicita previamente tu cita llamando a nuestros números de teléfono.

te cuida naturalmente

28

Sitges és un dels indrets de referència en el sector de l’hoteleria, amb una oferta molt àmplia d’hotels i restaurants de gran qualitat. I com a vila puntera en aquest àm-bit, i seguint l’exemple de les grans ciutats europees, els seus hotels han adoptat la tendència cada vegada més a l’alça d’obrir

les seves portes no només als seus hostes, sinó a tot el públic en general. Una de les millors maneres de fer-ho és és a través de la gastronomia, amb un restaurant propi que ofereixi la possibilitat de degustar una bona cuina a tots aquells que ho desitgin.El Best Western Hotel Subur Marítim, de

quatre estrelles, és un exemple d’aquesta nova tendència. El seu restaurant Cau del Vinyet serveix cuina catalana i mediterrània i, fins i tot, un menú diari a un preu molt assequible. I el Subur, també del Grup M. A., compta amb l’Sports Bar, que permet seguir l’actualitat de l’esport a través de

Els hotels obren les seves portes

29

les seves pantalles mentre es gaudeix de les millors hamburgueses de Sitges. Un lloc també ideal per a organitzar festes d’aniversari per a nens i nenes, fins i tot la nit de Cap d’Any. Però no només es tracta d’una oferta gas-tronòmica, aquest dos hotels també obren les seves portes per a que tothom pugui fer una copa a les seves terrasses, ofereixen els seus jardins per a organitzar esdeve-niment i celebracions, i ja són famoses les seves barbacoes que tant èxit tenen tots els estius a la vila. A més, també compten amb sales de reunió per a organitzar conferències i convencions. Hotel Subur

30

Xocolatl Xocolates artesanes elaborades amb matèries de primera quali-tat al seu propi obrador. Entre els seus productes per a aquestes festes de Nadal, cal destacar els torrons artesans, com el de malvasia de Sitges, el de crema cremada i el de crema i coco.

Àngel Vidal, 31 · Sitges · 93 894 78 99 · xocolatl@xocolatl.eswww.xocolatl.es

31

CarnívorL’Oriol Carbonell i l’Alba Hernán-dez van embarcar-se en aquest nou projecte el passat mes d’octubre, i en aquest any han aconseguit fer-se un nom en el món de la restauració del Garraf.A Carnívor hi podreu tastar una plats elaborats amb productes de la comarca i una carn excep-cional amb denominació d’origen Vedella Gallega I.G.P. Tot això regat amb vins i caves del Massís del Garraf.

Ctra. de Vilafranca Km. 4,6Sant Pere de Ribes · Tel. 93 896 03 02

facebook.com/restaurantcarnivor

agenda

TELEFONIA I INTERCOMUNICACIÓ · SONORITZACIÓ · VIA SATÈL·LIT

CIRCUITS TANCATS DE TELEVISIÓ · REPARACIÓ DE TELECOMUNICACIONS

Camí de la Fita, 38 · 08870 SITGES · Tel./Fax 93 894 98 69 · tecnositges@tecnositges.com

INSTAL·LADOR OFICIAL

desembregener

30 de desembreConte de NadalDe Charles Dickens. A càrrec de la companyia de teatre El Retiro. La Cava del Retiro, a les 23h.

Del 2 al 4 de gener CARTERS REIALSEls Carters Reials recolliran les cartes dels nens i nenes de la vila a l’Ajuntament de Sitges.De 18 a 21h

Dimarts, 5 de generCAVALCADA DELS REIS MAGSCavalcada de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient pels carrers de la vila. A partir de les 18h. Sitges.Consultar recorregut

QUINTO

Del 25 de desembre al 7 de generCASINO PRADOTotes les nits excepte la del dia 31. Els dies 1 i 7 de gener se celebraran els tradicionals quintos acumulats. A les 22h.

SOCIETAT RECREATIVA EL RETIROEls dies 25, 26 i 30 de desembre i el 5 i 6 de ge-ner a partir de les 10h.

AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARSAl Palau del Rei Moro, tradicional sessió de quinto.

BAR JANIO’STradicional quinto de Nadal, dimecres 28 de desembre, a la nit

A càrrec del Cor dels Amics de l’Orgue de Sitges.Amanit amb nadales populars. A la Biblioteca Santaigo Rusiñol, a les 20h. Sitges

23 de desembreFlamencorrosA la Cava del Retiro, a les 23h. Sitges

RetrioVillancicos y Jazz. A la Cava del Retiro, a les 23h. Sitges

25 de desembreTradicional Concert de NadalAmb la Cobla Maricel i Jordi Paulí director. A la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla , a les 20.30h.

ALTRES

18 de desembre16è Mercat de Segona Mà de SitgesMercat d’articles per intercanviar, regalar, ven-dre o comprar. A la Plaça Catalunya, de 10 a 14h. Sitges

23 de desembre a les 22h, 26 de desembre a les 19h i 28 de desembre a les 22hEls Pastorets de SitgesAl Casino Prado. Sitges

Fins al 30 de desembreUtilització del Piano Municipal. El poden utilitzar totes les persones que ho sol·licitin a la Oficina d’Atenció al Ciutadà. Edifici Miramar. Sitges

24 de desembreMissa del GallA l’església de Sant Joan, a les 24h. Sitges

EXPOSICIONS

Fins al 31 de desembreFrancesc Silluè Espai Silluè de l’Hotel Estela. Sitges

Josep PuigmartíAlien Fashion i Personatges. Escultura i pintura.Sala Cosmos. Sitges

Gonzalo CentellesA la Sala Istar. Sitges

Fins el 8 de gener22 Exposició de DioramesPalau del Rei Moro. Sitges

PermanentFundació Stämpfli - Art ContemporaniHoraris: divendres i dissabtes, de 9.30 a 14h i de 15.30 a 18.30h; i diumenges i festius, de 10 a 15h. Sitges

CONCERTS

18 de desembreConcert de NadalA càrrec de l’Orquestra de Cambra Catalana. Al Casino Prado Suburense, a les 19.30h. Sitges

23 de desembreLectura del Poema de Nadal de J.M. de Sagarra

33

34

CUINA MEDITERRÀNIA DE SEMPRELa cuina mediterrània de tota la vida se cita a Mare Nostrum, el restaurant de la família Martí al Passeig de la Ribera. L’arròs sucós amb galeres i una completa carta amb especialitats marineres i mediterrànies constitueixen una excel·lent targeta de presentació per a un restaurant amb 60 anys de trajectòria. Amb una esplèndida terrassa davant del mar, menjadors privats i una ambientació tipicament marinera, Mare Nostrum és garantia de qualitat, servei i comoditat.MARE NOSTRUM // Pg. de la Ribera, 60-62Tel. 93 894 33 93

laGuia

MENÚ DE MERCAT EN UN LOCAL ÍNTIM Situat en el Best Western Hotel Subur Marítim, a la zona més residencial del Passeig Marítim, el restaurant Cau del Vinyet està emplaçat a l’interior de la caris-màtica construcció rosada de 1924 que caracteritza l’hotel. L’espai genera un entorn acollidor i íntim per a gaudir de la seva elaborada cuina de mercat. També organitzen celebracions i reunions de treball.

CAU DEL VINYET // Passeig Marítim, s/núm Tel. 93 894 15 50 www.matasarnalot.com

35

CUINA DE BRASA AMB TOCS MEDITERRANISUna nova i suggerent proposta al centre de Sitges. El restaurant Komokieras ha obert recentment el seu establiment en el qual ofereix una cuina de brasa basada en carbó vegetal amb tocs mediterranis. Una carta de qualitat a preus molt competitius que fan les delícies dels clients. Franc Rodríguez i Pedro Bargellini han agafat el bo i millor de l’antic Komokieras de Ro-camar i l’han traslladat a aquest cèntric i confortable restaurant del carrer Espalter.

KOMOKIERAS // Espalter, 23 Tel. 93 814 61 15 www.komokieras.com

SABOR MARÍ AL COSTAT DEL MAR Situat entre el Passeig Marítim i la platja, la privilegiada vista al Mediterrani del restaurant Pic Nic el converteix en el lloc ideal per a gaudir de la gastronomia del mar: plats mariners, arrossos i peixos són algunes de les seves especialitats. Els mesos d’estiu podrà gaudir, a més, de la seva terrassa i el seu Chill Out.RESTAURANT PIC NIC // Pg. de la Ribera s/núm Tel. 93 811 00 40 www.matasarnalot.com

MENJAR EN UN MUSEU DE L’ESPORT Tota una icona de Sitges, a l’Sports Bar podrà esmor-zar, dinar, sopar o prendre una copa, mentre gaudeix d’un partit de futbol, un gran premi de motociclisme o qualsevol altra competició esportiva; i és que aquest bar-restaurant ret culte a l’esport, com ho demostra la seva acurada decoració i els seus plats batejats en referència a diverses disciplines esportives.

SPORTS BAR // Pg. de la Ribera, 48 Tel. 93 811 11 00 www.sportsbar.es

36

UN CAFÈ AMB HISTÒRIAAl centre neuràlgic de Sitges hi podem trobar el Cafè Bar Roy, la cafeteria en actiu més antiga del poble. Amb una terrassa de luxe al bell mig del carrer Pare-llades i amb un interior que manté el tradicional estil dels cafès del segle passat, el Cafè Roy ens proposa una extensa carta de tapes de forquilla típicament catalanes, així com una gran selecció de cafès de primera qualitat.CAFÈ BAR ROY // Parellades, 9 Tel. 93 811 02 69

QUAN MENJAR ÉS DIVERTITSuperpollo és un clàssic. Si avui et ve de gust pollastre a l’ast o qualsevol de les seves especialitats, com les amanides, patates fregides, plats combinats… només cal que t’acostis al carrer Sant Josep, tot passejant pel centre de Sitges. Però si et ve de gust menjar a casa un dia que no tens gaire temps per cuinar, o passar una estona divertida amb els amics o en famí-lia, Superpollo t’ho porta a casa. Pensa en l’olor dels pollastres acabats de fer! Superpollo és ràpid i deliciós!SUPERPOLLO // Sant Josep, 8Tel. 93 894 57 54

L’AUTÈNTICA CUINA DE DONOSTILa gastronomia basca ja té representació a Sitges. Si trobes que els pintxos de la Taberna El Donostiarra són tota una delícia, no et pots perdre la cuina del restaurant El Donostiarra, especialitzats en carns a la brasa i peixos cuinats amb les millors receptes tra-dicionals de Sant Sebastià. Prova l’autèntic Txuletón basc, acompanya’l amb un dels vins de la seva àmplia selecció i gaudeix del bon menjar.RESTAURANT EL DONOSTIARRA // Major, 14 Tel. 93 811 02 63

37

CARTA DE CÒCTELS ÚNICACafè-bar Magma és un local per a gaudir de dia i de nit. Pots començar al matí esmorzant en un ambient modern i tranquil, al centre de la vila i respirant el moviment de Sitges. Tasta les seves hamburgueses casolanes; són una delícia! I al final del dia, pots prendre una copa o una de les seves especialitats en còctels. Obert de dilluns a diumenge, de 13h a 3h. Entra a facebook.com /magmasitges per conèxier les seves promocions. CAFÈ-BAR MAGMA // Parellades, 31-33www.facebook.com/magmasitges

UNA COPA AMB ELS AMICSJànio’s és el bar que batega al centre de Sitges. Situat al Cap de la Vila, és un local ideal per a prendre una copa tranquil·lament amb els amics a la tarda o per viure la festa a la nit, cada dia de la setmana, excepte dilluns. A més, es tracta d’un local sempre vinculat a les festes populars, és a dir, de got imprescindible per a les festes majors, diades castelleres i altres esdeveniments. JÀNIO’S // Cap de la Vila, 3 Tel. 93 810 22 11

EL PINTXO PER EXCEL·LÈNCIALa millor selecció de pintxos al més pur estil basc es troben a la Taberna El Donostiarra. De la mà del Koldo i la Leire, els seus responsables, l’oferta gastronòmi-ca en petit format es converteix en un plaer per als paladars més exigents. Pintxos de cecina, idiazabal, txistorra, txakatún, anxoves, etc… i tot acompanyat de sidra, txakolí o un bon vi negre.TABERNA EL DONOSTIARRA // Nou, 14Tel. 93 811 02 63

38

aparador

ENTRA EN EL MÓN DE LES XARXES SOCIALSSi t’interessa Facebook, Twitter i altres plataformes socials però et sembla massa complicat, el teu llibre és Por dónde empiezo 2.0, de Natalia Gómez del Po-zuelo, una senzilla guia per donar els primers passos en aquest interessant món.POR DÓNDE EMPIEZO 2.0, (Empresa Activa, 2011)www.empresaactiva.com

EL PARADÍS DE LA XOCOLATAAquestes festes de Nadal deixa que el teu paladar assaboreixi les millors xocolates artesanes elaborades amb matèries de primera qualitat a l’obrador de Xocolatl. Entre els seus productes per aquests dies tan especials, no et perdis el torró artesà de malvasia de Sitges.XOCOLATL // Àngel Vidal, 31 // Sitges // 93 894 78 99 // xocolatl@xocolatl.es

UN RACÓ PER A SOMIARV de Valeria és un racó per a somiar, per a vestir-se, per a gaudir...Aquí trobaràs el millor disseny cata-là, col·leccions arribades de París, qualitat i bons preus, a més d’una atenció cuidada i personalitzada. Vine i emporta’t un petit regal amb la teva primera compra.V DE VALERIA //Sant Francesc, 56Sitges //Tel. 93 894 40 74www.vdevaleria.comwww.vdvaleria.blogspot.com

REGALA DIGITAL+ AQUEST NADALTecno Sitges és proveïdor oficial de Digital+. Apropa-t’hi, i ells et faran l’alta i la instal·lació en 24 hores. No perdis el temps, corre i informa-te’n.TECNO-SITGES //Camí de la Fita, 38 Tel. 93 894 98 69

39

Us desitgem bon Nadali feliç 2012

Ctra. de Vilafranca Km. 4,608810 Sant Pere de Ribes ·Tel. 93 896 03 02

Horari: Migdies de dm a dg. Nits de dj a ds

Bon Nadal

facebook.com/restaurantcarnivor

MENÚS

24 € Migdia entre setmana

28 € Nits i cap de setmana