38

…i t

ota

la in

form

ació

cul

tura

l i d

’oci

, am

b ag

enda

d’a

ctiv

itat

s

l

a gu

ia d

e sh

oppi

ng, e

at

dr

ink

i la

secc

ió O

N m

oda

culturaocitendències

sitges/sant

pere

de

ribes

FEBRERMARÇ 09Exemplar gratuït

#5

editorialESCRIVINT AL PENTAGRAMA DELS SENTITSCinc línies per omplir amb notes, músiques i altres sensacions, aquest és el repte d’ON en el seu cinquè número. Tot un joc per als sentits del lector.A la primera línia del pentagrama, escrivim el sentit del gust, assaborint la cuina tradicional sitgetana i un bon xató de la mà d’experts mestres xatonaires i professionals de la restauració. A través d’aquest reportatge desvetllem alguns secrets entre fogons i cops de morter.La segona línia està dedicada al tacte. Els contactes en l’era de les noves tecnologies i l’intercanvi d’informació es realitzen a través de la gran xarxa: Internet. La universalitat de la vila també obre les seves portes al món digital. ON toca les tecles d’alguns dels llocs d’Internet com blocs, webs o facebook, on la presència de Sitges cada vegada és més important.A la tercera línia del pentagrama, la vista. Anna Monzó és l’artista que fa el convit a un dels principals sentits amb la seva pintura com a vehicle de comunicació. Conversem amb l’autora del cartell del Carnaval de Sitges 2009, sobre la seva trajectòria, els seus viatges i les claus de la seva obra. L’oïda és el sentit de la quarta línia de la partitura. Com no podia ser d’una altra manera, la música té un lloc privilegiat a l’ON dels cinc sentits. Per això, la publicació ha investigat alguns dels sons que omplen Sitges i Ribes. Els artífexs dels ritmes i melodies són formacions amb denominació d’origen com Bulma, Justo y los Pecadors, The Lobster Band o EAP. Entre el pop, el rock, el rhythm & blues o el rap, escalem entre notes, tons i lletres…I corona el pentagrama el darrer sentit: l’olfacte. I és que als carrers es respira l’ambient festiu, i les aromes vives de la rei-na de les festes: el Carnaval. Per impregnar-nos bé d’aquesta essència i ensumar-la de ben a prop ens hem posat la carota de Llantos, que ens ha fet cinc cèntims del que es necessita per preparar i viure un Carnaval sitgetà autèntic.Totes les notes acompanyades dels compassos constants d’ON: la proposta fotogràfica veneciana i misteriosa de Joan Iriarte, una segona aproximació a les tendències amb +Moda i l’espai per a l’opinió de la mà de Mònica Gallardo que reflexiona també sobre el Carnaval de la vila. Les pàgines d’ON número 5 arriben plenes de sensacions i de festa. Una edició que anuncia que la revista complirà un any de vida, properament. Amb el ja imminent número 6, voldrem compartir la celebració amb tots vosaltres. Poseu-hi els cinc sentits…

4 · Xató i molt més sobre la cuina tradicional sitgetana 9 · Un Carnaval… mil carnavals 10 · L’interior del Carnaval de Sitges de la mà de Llantos14 · Les paraules i pizells d’Anna Monzó18 · Joan Iriarte mostra el misteri de les màscares de Venècia19 · Pop, rock, jazz, rap… la música que es cou a Sitges i Ribes24 · El Sitges universal es connecta a Internet29 · +Moda i els New arrivals. Què ens posarem amb el bon temps?32 · Agenda33 · Guia38 · Aparador

Sumariuna producció de:

EDITOR Santi Terraza / DIRECTORA Lidia Gázquez / ÀREA COMERCIAL Claudio Berdala (cap) · Manel Carbonell / DISSENY I MAQUETACIÓ Juanjo Requena / FOTOGRAFIA Jesús ParísHI COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Sònia Cordero, Magí Fortuny, Mònica Gallardo, Joan Iriarte, Sònia Palou, Edu Ripoll i Esther Villa.

REDACCIÓ Sant Honorat, 32-34 · 08870 Sitges / T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12 / on@hydramedia.info / www.oncultura.com DL: B-35083-2008 / La tirada d’aquest número d’ON és de 5.000 exemplars / Impressió: L’Eco de Sitges

culturaocitendències

sitges/sant pere de ribes

4

Lídia Gázquez

Cuina tradicional sitgetana

Una mica més enllà del xatóON ha reunit quatre representants de la cuina tradicional feta a la vila, professio-nals del món de la restauració i l’hostaleria i cuineres expertes en cuina casolana, alguns d’ells mestres xatonaires… Gent que viu amb amor els fogons i el plaer del bon menjar. I la revista els ha convocat per saber una mica més sobre la gastronomia de les llars i dels restaurants, de la seva història, el seu present i els camins que es poden obrir per a recuperar i innovar en la cuina sitgetana del futur. Tot això, mentre les seves mans, algunes de les més hàbils de Sitges, preparen un xató de luxe.

INFLUÈNCIA MARINERA I RURALLa cuina tradicional sitgetana, en concret, i la de la comarca, en general, són un tipus de cuina fonamentalment d’arrel marinera i rural. Els productes del mar i de l’horta han estat la base i els ingredients per a l’elaboració dels seus plats. Adell refereix receptes com la cassola de pollastre de pagès rostit amb pinyons o la sípia amb pèssols, i Montserrat, Mongay i Zapater parlen d’alguns plats com els suquets de peix o l’arròs que es fa al restaurant La Nansa, el conegut arròs a la sitgetana, que es diferencia de qualsevol altre, perquè porta salsitxa, costella, pèssols, un raig de malvasia i representa una recepta genuïna de la vila. Anton Rafecas, cuiner del restau-rant, és un dels defensors de la cuina local tradicional, segons Montserrat “pràctica-

ment en solitari”. La família Rafecas porta gairebé 50 anys a La Nansa reivindicant la cuina tradicional de Sitges amb plats com les carxofes arrebossades, o un recuperat des del llibre El Sitges dels nostres avis, la llagosta amb cargols, reconvertida en llamàntol amb cargols. Montserrat i Mon-gay proposen que “caldria una revisió dels plats que s’exposen en aquest llibre per tal de recuperar la gastronomia local”. Montserrat i Mongay són del parer que plats com la sípia a la bruta i l’all cremat, coneguts com a plats de Vilanova, també es poden considerar de Sitges: “Gastronòmi-cament, el que és de Vilanova és de Sitges i el de Sitges és de Vilanova, es tracta de cuina marinera de la comarca amb produc-tes de l’horta”, expliquen. Un altre exemple seria el bull de tonyina, segons manifesten, “un plat tant de Sitges com de Vilanova”. Mongay, a més, afegeix: “Si tothom hagués fet el que va fer el pare del Carles [Carles Montserrat i Milà], investigar i mirar de conservar el llegat de la cuina tradicional de Sitges, s’haurien conservat moltes re-ceptes i molts detalls de la nostra tradició culinària. Als restaurants no hi ha cuina sitgetana, però a les llars sí”, remarca.

ELS INGREDIENTS SÓN FONAMENTALSZapater és rotunda, “perquè un plat surti com ha de ser, els ingredients han de ser de primera qualitat”. I Adell ho exemplifica amb el cas del xató: “Les anxoves i la tonyi-

5

Nou, 23 · St. Pere de Ribes · Tel. 93 896 28 71Sant. Bartomeu, 19 · Sitges · Tel. 93 811 13 17

na, el bacallà… han se ser de primera. I cal escollir les millors ametlles i avellanes, si pot ser, veure-les i escollir-les a l’engròs”, concreta. Mongay encara va més enllà pel que fa a la part de responsabilitat de cadascú com a compradors: “Hem d’exigir allà on comprem, que el producte sigui sostenible i de qualitat”, sobretot en el cas del xató, “diuen que és un plat de Sitges, però en quin sentit? Hem comprovat que els ingredients ho siguin en la mesura del possible? Qui fa el plat sí que és de Sitges, però, i els ingredients? D’on provenen? Per exemple, el 80% de les anxoves que ens arriben són d’Argentina. Al Cantàbric no hi ha anxova perquè està extingida, el bacallà també està sobreexplotat, com la tonyina, la millor tonyina es ven als mercats de Tòquio… Podríem estar hores parlant de les diferents procedències i problemes de sobreexplotació de determinats productes naturals…”, remarca Mongay. I sobre l’escarola, la base del xató, tots coincideixen que la menys amargant i la més cruixent és la perruqueta, la que més li escau al xató, ha de ser ben “blan-queta”, segons expliquen. La millor surt al mes de febrer perquè l’escarola és una verdura que “vol fred”. “Sempre hem de mirar de portar els ingredients més propers possibles, comprar als pagessos i assegurar-nos que el producte és de primera qualitat”, assenyala Mongay. I per això, també tots defensen anar a comprar a la plaça, al Mercat, o buscar el punt del

pagès com per exemple “el Caverdós, al carrer de les Ànimes”. Finalment, Adell i Zapater recorden la importància de l’oli amb el qual cal fer el xató: “Per la salsa es recomana un oli que no sigui fort, que sigui suau, d’uns 4 graus”, apunten.

ESSÈNCIA D’UN BON XATÓZapater n’ha fet a tot arreu en el seu pas per diversos concursos i ha vist moltes maneres diferents de fer xató: “Jo sempre he fet la meva allà on he anat, al Vendrell, a Cubelles, a Vilanova i, segons el lloc, hi ha variacions d’ingredients, per exemple al Vendrell, posen els ingredients tots escali-vats, a Cubelles hi posen pinyons… Hi ha de tot! Fins i tot gent que hi posa melindros!” I és que la recepta del xató pot variar, fins i tot a cada llar. Segons Montserrat, hi ha hagut una lluita important per part de cuiners i gent amant de la cuina a la vila perquè es conservés el plat: “Hem treballat molt perquè es conservés la tradició de fer xató. Una de les grans fites és que el xató ara s’ensenya a les escoles” comenta el mestre xatonaire. Però també deixen un espai per a l’autocrítica, Mongay destaca que “a altres zones de Catalunya, saben projectar molt bé el seu tipus de cuina. Per exemple, a les comarques de la Garrotxa o Osona, amb la denominació de la “cuina volcànica”. Al Garraf, en canvi, tenim el xató, que ja està bé, però no tenim res més com a projecció gastronòmica. La sensació per a algú que

Ingredients de qualitat, essencials en l’elaboració del xató

6

6

ve de fora és que només fem xató aquí i que per la resta, cadascú va per la seva banda. No hi ha suport per a desenvolupar una projecció més rica de la gastronomia local”, apunta. I Montserrat encara afegeix, “sense ànim de polèmica, els més bene-ficiats són els altres municipis adscrits a la Ruta del Xató, però no pas Sitges”. I continua,“hi ha algunes poblacions que do-nen importància a les xatonades populars per cridar l’atenció de la premsa, però a Sitges, a banda que una xatonada popular porta molta feina, no es fa perquè ja té al-tres atractius”. I tant Mongay, Montserrat, Adell com Zapater coincideixen que “menjar un plat de xató per 6 euros, de peu i amb quantitats desmesurades de comensals, és desprestigiar el plat”. El mestre xatonaire Carles Montserrat fa una reflexió després de parlar sobre com es fa un bon xató: “Ara que sabem fer un bon xató, hem de procurar que tothom faci un bon xató”. I després vénen els consells per a aquelles persones que volen co-

mençar a fer xató i fer-lo bé: Adell demana que “hi posin tot l’amor i l’alegria”; Zapater que s’hi estiguin “molta estona picant les ametlles, que no es cansin…”; i Montserrat destaca que el més important és “que no tinguin por”. Un cop el plat està fet cal veure quins són els millors companys del xató a taula. Una xatonada és un àpat format per xató de primer, un assortiment de truites o fricandó, de segon, i la coca de llardons de postre, segons comenta Mongay. Però faltaria saber quina és la beguda ideal per a acompanyar aquest plat. Montserrat ho soluciona així: “Un vi negre jove i amb caràcter és el que més li va”. Però Adell diu que a casa sempre l’han preferit regar amb cava, i a casa de Zapater, l’han acompan-yat d’un vi blanc. Sigui com sigui, i segons les preferències de cadascú, Montserrat apunta que “tant si és blanc o negre, que sigui del Penedès, i si és del Garraf, millor”. De nou el gust de cadascú és qui mana i la selecció de la beguda no és una excepció.

Lligant la salsa del xató

Concurs de Mestres Xatonaires al Prado (1990)

7

TRADICIÓ I INNOVACIÓPerò la cuina tradicional sitgetana va més enllà del xató. El programa de Ràdio Maricel “La cuina d’en Florencio”, als anys noranta, va ser un espai, segons Adell, que va obrir les portes de les cuines de llars sitgetanes. Per la seva part, Montserrat també llença una pregunta: “Al Menjar de Tast, quants plats sitgetans es presenten? S’hauria de potenciar la creativitat i l’elaboració de plats fets a casa”. Però Mongay encara afegeix: “Si no hi ha horta, quins plats es poden fer? El peix s’està ex-tingint i els terrenys estan cada vegada més edificats. Estem perdent el producte de la terra fet a casa”. I en clau d’humor davant de la situació, parlen de cuinar meduses, tot establint un paral·lelisme amb les receptes de Carme Ruscalleda, cuinera que ha apostat per aquest ingredient, atès l’augment de la seva presència a la Mediterrània. Pel que fa a l’ensenyament, Mongay creu que des de l’Escola d’Hosteleria de Sitges (a l’IES Joan Ramon Benaprès), s’està fent una bona feina: “La majoria de la gent que hi estudia no és de Sitges però la seva tasca és important. No és ben bé una escola de cuina, és de restauració, però els alumnes treballen per al Menjar de Tast i l’escola s’implica amb Sitges, a més de ser un espai que està a disposició de la vila”, explica. I en el terreny de la restauració, Montserrat esmenta els locals que, a parer seu, representen una mena de “reducte de resistència” per la cura de la cuina tradicional i la innovació: “Els retaurants PicNic, La Nansa i La Salseta són els únics que van una mica en contra del corrent estandaritzant”, apunta. Mongay parla d’alguns plats que podrien tenir una oportunitat en un futur més immediat i que es poden potenciar, com “les sardines amb tomàquet o les sardines amb esmarris” i considera un encert “la recuperació de la malvasia i el blanc Subur”. Un altre exemple podria ser “el que es pot menjar a La Salseta, l’amanida d’espigalls amb salsa de soja i formatge de Sort”, com comenta Montserrat. Finalment, tots enumeren algunes de les postres sitgetanes que poden servir per a acabar un bon àpat: “La coca de llardons de Can Quildo, la pasta de mona, els moflons (que ara només acostumem a menjar per Pasqua, però que eren unes postres de tot l’any) o la taronja amb malvasia…”. Entre la intensitat del gust del xató, les aromes d’ingredients naturals i el dolç de vins i postres, els cuiners recullen el millor de la tradició però saben que no n’hi ha prou: “Hem de treballar per a innovar, inventar alguna cosa que ens identifiqui i porti saba nova a la nostra cuina”.

“Xató fet a Sitges”

L’any 1996, la família de Carles Montserrat era l’encarregada del bar de la Penya Barcelonis-ta. En motiu del centenari de la primera referència a Sitges de la paraula “xató” a L’Eco de Sitges l’any 1896, aquell 13 de febrer es va organitzar un sopar a la Penya. Amb l’ajuda del Gre-mi d’Hostaleria i l’Ajuntament, a més, es va crear el primer menú del xató i la campanya “Xató fet a Sitges”. Aquella mateixa set-mana els restaurants de Sitges oferien tastets del plat. Segons Montserrat, “va ser l’espurna de la creació, del que seria més tard, la Ruta del Xató”.

Fundada l’any 1895Plaça de l’Ajuntament, 10 · SITGES · Tel. 93 894 02 13

PASTISSERIA · BOMBONERIA · CAFETERIA

dimecres i divendres... bunyols

Club Nàutic de SitgesEspigó de Llevant s/n, Apartat de Correus 76, 08870 SitgesTel. 93 743 20 57 · Fax 93 743 20 08cns@nauticsitges.com · www.nauticsitges.com

8

9

Mònica Gallardo

Colla Llantos

La supervivència del ‘fardo’ de Carnaval

Sònia Palou

Pedro Hernán és un dels primers membres de la colla Llantos, que es va gestar a Sit-ges l’any 1994, i que durant aquests quinze anys, ha dotat el Carnaval de Sitges d’un punt d’ironia i creativitat especial. I Fran-cesc Núñez, el flamant Carnestoltes del 2008, ja fa uns anys que surt amb ells. Els dos són uns fanàtics del Carnaval de Sitges, en general, i de la seva colla, en particular, i formen part de dues etapes diferents de la trajectòria del grup. Hernán és un dels membres més veterans i pot explicar a la perfecció detalls de les disfresses i anèc-dotes d’anys passats. Núñez, en canvi, explica fascinat com, no fa gaire, va des-cobrir un Carnaval completament nou en primera persona de la mà de la colla. Els dos intercanvien impressions del Carnaval de Sitges a través dels seus ulls i darrera de la màscara de Llantos, un punt de vista del Carnaval únic i irrepetible. Quan Llantos va començar, eren un grup de 38 persones amb moltes ganes de portar el Carnaval una mica més enllà, viure’l in-tensament. Alguns dels primers membres van ser Josep Boira, Joaquim Navarrete, Juan Corbalán o Josep Maria Marcer, entre d’altres. La colla és una de les més conegudes i esperades durant la Rua de la Disbauxa i l’Extermini, per l’originalitat de les seves disfresses basades en la confec-ció d’unes carotes de làtex, l’elecció d’un tema que saben esprémer fins al final i la individualització de personatges sobre un element comú, a diferència de la major

part de colles, que unifiquen les disfresses masculines i femenines.

ELABORACIÓ PRÒPIALa colla no té fases de preparació, “hi ha hagut vegades que ha arribat desembre i no sabíem de què anàvem”, reconeix Hernán. A més, Núñez afegeix que “aquest tampoc és un problema, perquè com que nosaltres no fem coreografia, no necessitem assajar, la nostra participació es basa en interpretar i improvisar”. Els dos recorden que l’única vegada que han assajat va ser l’any que es van encarregar de fer el Carnestoltes (1998) i “s’havia de preparar l’Arribo i l’Enterro de Sa Majestat”. Tot i aquesta flexibilitat, els caps de colla sí que es plantegen idees abans i després de Carnaval. Depenent de les dates en que sigui la festa, es preparen les coses amb més o menys antelació. “Hi ha hagut anys en que hem anat justos de temps però sempre ha sortit bé. La idea sempre surt de tres o quatre persones i la resta som formiguetes treballadores”, manifesta Hernán, “però això no vol dir que la resta no poguem aportar idees, després sempre hi ha aportacions de tothom, des de la disfressa de cadascú fins a les idees per al Cap de la Vila, els complements, etc… Per exemple, l’any que vam sortir de drag queens, tots vam aportar alguna idea per a l’espectacle del casament que vam organitzar al Cap de la Vila”, concreta.La colla la formen els seus fundadors i la gent que surt cada any, però hi ha una Casament ‘drag queen’ al Cap de la Vila

11

Colla Llantos

La supervivència del ‘fardo’ de Carnaval

Sònia Palou

Pedro Hernán és un dels primers membres de la colla Llantos, que es va gestar a Sit-ges l’any 1994, i que durant aquests quinze anys, ha dotat el Carnaval de Sitges d’un punt d’ironia i creativitat especial. I Fran-cesc Núñez, el flamant Carnestoltes del 2008, ja fa uns anys que surt amb ells. Els dos són uns fanàtics del Carnaval de Sitges, en general, i de la seva colla, en particular, i formen part de dues etapes diferents de la trajectòria del grup. Hernán és un dels membres més veterans i pot explicar a la perfecció detalls de les disfresses i anèc-dotes d’anys passats. Núñez, en canvi, explica fascinat com, no fa gaire, va des-cobrir un Carnaval completament nou en primera persona de la mà de la colla. Els dos intercanvien impressions del Carnaval de Sitges a través dels seus ulls i darrera de la màscara de Llantos, un punt de vista del Carnaval únic i irrepetible. Quan Llantos va començar, eren un grup de 38 persones amb moltes ganes de portar el Carnaval una mica més enllà, viure’l in-tensament. Alguns dels primers membres van ser Josep Boira, Joaquim Navarrete, Juan Corbalán o Josep Maria Marcer, entre d’altres. La colla és una de les més conegudes i esperades durant la Rua de la Disbauxa i l’Extermini, per l’originalitat de les seves disfresses basades en la confec-ció d’unes carotes de làtex, l’elecció d’un tema que saben esprémer fins al final i la individualització de personatges sobre un element comú, a diferència de la major

part de colles, que unifiquen les disfresses masculines i femenines.

ELABORACIÓ PRÒPIALa colla no té fases de preparació, “hi ha hagut vegades que ha arribat desembre i no sabíem de què anàvem”, reconeix Hernán. A més, Núñez afegeix que “aquest tampoc és un problema, perquè com que nosaltres no fem coreografia, no necessitem assajar, la nostra participació es basa en interpretar i improvisar”. Els dos recorden que l’única vegada que han assajat va ser l’any que es van encarregar de fer el Carnestoltes (1998) i “s’havia de preparar l’Arribo i l’Enterro de Sa Majestat”. Tot i aquesta flexibilitat, els caps de colla sí que es plantegen idees abans i després de Carnaval. Depenent de les dates en que sigui la festa, es preparen les coses amb més o menys antelació. “Hi ha hagut anys en que hem anat justos de temps però sempre ha sortit bé. La idea sempre surt de tres o quatre persones i la resta som formiguetes treballadores”, manifesta Hernán, “però això no vol dir que la resta no poguem aportar idees, després sempre hi ha aportacions de tothom, des de la disfressa de cadascú fins a les idees per al Cap de la Vila, els complements, etc… Per exemple, l’any que vam sortir de drag queens, tots vam aportar alguna idea per a l’espectacle del casament que vam organitzar al Cap de la Vila”, concreta.La colla la formen els seus fundadors i la gent que surt cada any, però hi ha una Casament ‘drag queen’ al Cap de la Vila

P I N T U R A S

LA MARCA DEL PROFESIONAL

PINTABE, S.L. Crta. de les Costes, 4 608870 SIT GES · Tel.: 93 894 53 15

Membres de la colla disfressats de l’Imserso (2000)

Moments abans de l’striptease al Cap de la Vila (1996)

persona que té una funció imprecindible, tot i no sortir disfres-sat. Ell és Dani Monzó, el dissenyador de les carotes, element imprescindible i base de la disfressa de Llantos, i potser el més difícil d’escollir, segons els seus membres. Els dos primers anys, Monzó, que és un professional del sector audiovisual i treballa per a produccions de cinema, feia el motlle i ells mateixos fabricaven les carotes: “Hi posàvem 14 o 15 capes de làtex, després hi passàvem l’assecador i les pintàvem. Però, a partir del quart any, que vam organitzar el Carnestoltes, vam deixar que Monzó se n’ocupés, des del disseny fins la confecció final”, recorda Hernán: “Confiem molt amb el seu criteri, el primer any ens va donar la idea per a la carrossa”, reconeix. I pel que fa al vestit, en base al tema que s’ha escollit, se’l fa cadascú, però no es tracta d’un vestit uniforme, cada persona desenvolupa un personatge, sempre amb una organització i su-pervisió. “Els caps de colla decideixen el tema, però ens posem d’acord perquè tot encaixi”, aclareix Hernán. I des de fa tres anys, el “camp base” per a preparar les disfresses de Llantos és l’anomenat “zulo” del Prado, que és just sota l’escenari dels jardins, combinant-lo amb el local de Juan Corbalán, el Sit Confort, perquè l’espai del Prado és molt petit. Actualment, hi ha hagut un relleu de la gent que porta la colla, gent nova o gent que fa menys temps que hi és, amb bones idees i que sempre poden comptar amb el suport dels veterans: “És necessari el criteri dels antics, perquè es con-servi l’essència de la colla, però és cert que la gent nova està heretant el sentit i el tarannà genuí de Llantos i cada vegada agafen més el ritme”, reconeix el veterà Hernán.

TRENCAR ELS TÒPICSSortir o no sortir? Els membres de Llantos estan convençuts que la diferència és abismal, així ho creu Hernán quan diu que “hi ha moltíssima diferència entre viure el Carnaval des de din-tre o des de fora; jo he estat dos anys fora de la colla i el primer vaig marxar fora per no veure-ho”. Però encara afegeixen que la seva manera de sortir i viure el Carnaval de Sitges, darrere de la màscara és única: “Quan t’amagues darrera la màscara és quan realment vius el Carnaval. Riem molt, la gent no ens coneix, ni tan sols les nostres famílies!”, confessen Hernán i Núñez. Només hi ha dues colles que segueixen aquest model de Carnaval basat en la creativitat, la improvisació i les màs-cares, i que trenquen amb la imatge del Carnaval de Sitges, segons Hernán. Per una banda, la seva colla, i per una altra, els No K-lia, dels quals el membre de Llantos opina que “han aportat noves idees”. Per la seva banda, Núñez és partidari d’integrar-se al Carnaval de Sitges segons aquest model, ja que “d’aquesta manera, pots

12

TELEFONIA I INTERCOMUNICACIÓ · SONORITZACIÓ CIRCUITS TANCATS DE TV · VIA SATÈL·LIT

REPARACIÓ DE TELECOMUNICACIONS

Camí de la Fita, 38 · 08870 SITGES · Tel./Fax 93 894 98 69tecnositgessat@tecnositges.com

INSTAL·LADOR OFICIAL

Primer any de Carnaval monstruós Nadons amb ganes de gresca

Espectacular Carnestoltes de Llantos (1999)

fer participar més la gent del poble, dóna molt més joc. A la gent li agrada implicar-se i integrar-se a la festa”, i encara creu que “anar amb màscara fa que visquis la celebració d’una manera molt especial. De vegades no ens coneixem ni nosal-tres mateixos!”, declara, tot rient. I és que els dos membres de Llantos són del parer que la seva manera de sortir és la més propera en l’actualitat al que anys enrere era conegut com el fardo, la part més espontània del Carnaval de Sitges, una forma de viure’l, oberta a tothom qui volgués participar a la festa: “Potser sense plantejar-ho, el nostre tarannà sí que és una manera de conservar el fardo, el fardo en grup”. Núñez opina que “un dels èxits del Carnaval de Sitges és que s’ha convertit en un espectacle”, però també creu que “potser hi ha massa exhibicionisme. Quan jo vaig començar a sortir, buscava una colla com Llantos, amb la qual pogués interactuar amb la gent”. I Hernán afegeix que “les colles que llueixen són necessàries, donen color a la festa” però tots dos reivindiquen un Carnaval “més equilibrat pel que fa a les colles que surten a “lluir” i les que surten a interactuar amb el públic i posar una punt de creativitat i sàtira”. La prova per a la defensa aferris-sada del Carnaval que proposa any rere any la seva colla és que “el 90% de gent que ha sortit amb nosaltres, a la llarga, ha tornat. Per exemple, aquest any es disfressa una noia que feia nou anys que no sortia i ha tornat perquè ho trobava a faltar”, precisen. Caldria treballar la disfressa amb dedicació els mesos previs, posar-se la màscara i viure-ho tot en primera persona, per entendre la passió dels seus membres: “A Llantos busquem la nostra diversió i compartir-la amb la gent. Volem que la gent de Sitges es diverteixi amb nosaltres”. Tota una declaració de principis de disbauxa i sentència d’extermini.

13

La carrossa de Llantos també és d’elaboració pròpia, com la disfressa, i enguany també té un paper important, “ens volem divertir i cal que la gent s’ho prengui amb sentit de l’humor, les nostres disfresses necessiten aquest component per part del públic”, avan-cen els dos membres. “A més, és un dels anys en què la disfressa ens ha donat menys maldecaps”, afegeixen. I tant Núñez com Hernán, rememoren alguns carnavals en què la colla ha sor-près amb les seves propostes: “Alguns anys hem donat ‘el bombazo’, com per exemple, l’any que anàvem de dones i homes despullats (1996)”. Hernán ex-plica com la carrossa va impressionar

el primer any. Els membres anaven de monstres de pel·lícules d’horror, i la carrossa que es va muntar, segons la idea de Monzó, era una mena de pas-satge del terror, molt gran, amb efec-tes especials, fum, sis compartiments i un taüt… “Dins hi havia el monstre amb la serra mecànica inspirat en la pel·lícula La Matanza de Texas. Va tenir tant d’èxit que el dilluns de carnaval, molts encara ens vam disfressar per a posar en funcionament el túnel del terror al Passeig Marítim, ens ho vam passar molt bé!”, rememora Hernán. Però no tot van ser flors i violes, segons el veterà de la colla, ja que la carrossa “era massa gran i al carrer Bonaire

vam tenir seriosos problemes per a fer-la girar”. Finalment, un altre Car-naval per a recordar va ser el del 2000. La colla es va disfressar d’”Imserso”: “Anàvem d’avis, amb tres infermeres i dalt de la carrossa portàvem la UCI: una stripper!”, recorden els dos com-ponents de la colla, tot rient. Aquests dos anys que refereixen, en què la car-rossa tenia un pes especial per a inte-ractuar amb el públic, la colla va posar en pràctica una iniciativa que va servir per a recaptar diners. Es van posar a la venda uns tiquets entre la gent cone-guda de la colla gràcies als quals, van aconseguir que la disfressa els sortís una mica més econòmica.

CARROSSES ‘INTERACTIVES’

La disfressa d’homes i dones despullades va causar un gran impacte

servicios fotográfIcos

Sant Bartomeu, 161º 1ª, SitgesTel. 93 894 18 50 · 639 81 52 92jesusparis@hotmail.com

Jesus Paris

14

Lídia Gázquez

“No recordo com ni per què vaig començar a pintar, crec que és una cosa que he por-tat dintre des de sempre”, declara Anna Monzó. La pintora sitgetana, de caràcter i tarannà bohemi, autora del cartell del Carnaval 2009, va créixer en un context completament ple d’art i música. Monzó és filla de Montserrat Almirall, profes-sora de música de tantes generacions de sitgetans, i va créixer a la casa Antoni Carreras i Robert, un edifici emblemàtic i centenari d’arquitectura modernista, al carrer Francesc Gumà, i que durant molts anys ha estat l’escola de música de la vila. Potser aquests van ser els detonants que van fer que l’art fos un element natural en la seva vida.

GÈNESI D’UNA TRAJECTÒRIA“La pintura és poesia muda”, va dir Leonar-do da Vinci i amb aquesta idea, Anna Monzó ha fonamentat la seva obra, a la vista dels que la contemplen. D’aquesta manera, la

pintora gaudeix, tot treballant al seu taller amb tranquil·litat i concentrada en la seva feina. L’artista ha sabut compaginar la seva trajectòria artística amb la de mare de dues filles, tasca no gens fàcil, ja que la pintura demana sobretot, segons ella, temps. Monzó sempre va tenir molt clar que vo-lia dedicar-se a l’art, i un cop acabats els estudis de secundària va entrar a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, l’any 1982. El seu marit, Pep Pascual, restaurador del Consorci del Patrimoni de Sitges, també va estu-diar amb ella a la mateixa facultat, i els dos van començar a pintar inspirats per l’impressionisme. Finalment, Pascual es va decantar per la restauració i ella per la pintura. Però Monzó no es va quedar només amb aquesta parcel·la de l’art, va estudiar altres tècniques, com el gravat, i va completar la seva formació: “Vaig tocar vàries tecles perquè això t’obre portes”, cofessa. Segons l’artista, els estudis de

Pinzells que parlen

Relación (1995)

15

L’artista al seu taller de la casa Antoni Carreras i Robert

Ull de peix (1992)

pintura que va cursar a l’escola Massana de 1984 a 1989 van servir per donar-li una base fonamental i va estudiar encara un curs de pintura a Florència l’any 1983, a més d’altres cursos d’especialització posteriors a Barcelona.

TRASPASSANT FRONTERESLes primeres exposicions de l’artista, col·lectives i indivi-duals, van tenir lloc entre Sitges i Barcelona. La primera va ser l’any 1983 a la desapareguda sala Caixa de Pensions de Sitges del carrer del Prado. Li van seguir, entre d’altres, el muntatge de vídeo-creació Llum i pólvora a l’espai exterior de l’Escola Massana de Barcelona (1987) i l’any següent va ser premiada en la 7a Mostra d’Arts Plàstiques per a Joves de la Generalitat. Però l’exposició més important de la seva carrera va ser, a parer seu, la que va fer durant l’any 1992 a Nova York, a la Montserrat Gallery, anomenada Barcelona Splash. Una selecció d’artistes catalans hi van exposar i s’hi van estar 15 dies. “Va ser espectacular, jo era molt joveneta i m’ho vaig passar molt bé!”, explica amb entusiasme. “Em va costar molt enviar les quatre obres que s’hi van exposar, eren molt grosses i pesaven molt, enviar-les per avió va ser complicat”, afegeix. L’Ajuntament de Barcelona, amb motiu dels Jocs Olímpics, va fer-se càrrec de tot i Monzó recorda que “per als artistes que hi vam exposar i que ho vam viure en primera persona, va ser una gran experiència”. Aquesta no va ser, tanmateix, la seva primera incursió a l’estranger. Per a l’últim curs a l’escola Massana, va viatjar a Belvedra-Malix (Suïssa) amb l’exposició “ALP – ART II”; també va treballar per a Freixenet a la Setmana Catalana a San Francisco (1991); i el mateix any, va participar a l’exposició Artistas de Catalunya al San Francisco Museum of Contemporary Hispanic Art. Tot i així, Nova York va marcar un punt d’inflexió a la trajectòria de la sitgetana, que va projectar-se tant a Barcelona com internacionalment.

CONSTANT EVOLUCIÓLes influències de la seva obra han estat moltes i variades, la seva trajectòria està en constant evolució. En un principi, Monzó va beure molt dels impressionistes, però com ella ha reconegut “he anat evolucionant moltíssim i rebent moltes influències diferents”. Els seus viatges, al Marroc, per exem-ple, van deixar una important empremta a la seva obra, així com el seu pas per Mallorca al 1993 i 1994. Quan va tornar de Nova York, la seva obra també va sentir la transformació i va començar a respirar en els colors i les formes, els senyals de la gran ciutat. Però si hi ha un artista que ha tingut una influència important en l’obra de Monzó, aquest és Miquel Av. de les Flors, 18 · 08870 · Sitges BCN

M. 660 23 22 99 T. 93 894 50 57

Construccions i Reformes en General

Construccions i Reformes en General

16

Visita la nostra botiga i demana pressupost sense compromísCamí de la Fita, 15 · Tel. 93 811 09 50

Portes blindades i interiors, parquets flotants, mobiliari de cuina...

Tot tipus de feina de fusteria

Barceló. D’ell diu que “és un geni, molt intel·ligent i que té la capacitat de fer pen-sar”. Monzó va reflectir la influència de Miquel Barceló en els seus treballs amb l’ús dels materials, per exemple, com la cendra i la sorra, una constant en l’obra del mallorquí. Totes aquestes fonts d’inspiració es poden observar en les diferents sèries de l’artista. Les sèries li serveixen per a plasmar aquestes influències i treballar els diferents temes, segons els punts vitals en els que s’ha trobat l’artista. I pel que fa a l’estil, el seu, sempre ha estat molt figura-tiu, barrejant alhora molts estils. “Ara és més plàstic, més matèric, jugo més amb els materials i els conceptes”, explica. Però no és suficient el vessant estètic, segons la pintora, “l’obra t’ha de fer pensar, ha de fer moure el cervell de qui la mira”.

DISSENY I CARTELLISMEActualment, Monzó treballa en un petit es-tudi improvisat a casa de sa mare, al carrer del Prado, però li està quedant petit i està preparant un de nou, més ampli, al carrer Joan Maragall. Quan Monzó ha disposat de menys temps, per fer-se càrrec de les seves filles, ha treballat bastant en el camp del disseny gràfic. Ha fet molts logotips i cartells per a empreses, entitats i institu-cions. L’exemple més actual és el cartell del Carnaval d’enguany, però ha creat la imatge d’esdeveniments importants com els concerts d’estiu, el logotip de la commemoració del centenari del 1898, el

cartell de Sitges 2000… I ha creat els lo-gotips i la identitat corporativa d’empreses com el bar L’Aixeta, Art Bonaire o Jafra Natura, entre d’altres. Treballs amb els quals la pintora s’ha sentit còmoda durant un temps, que li han servit per continuar treballant mentre ha cuidat les seves filles de ben petites; però després ha necessi-tat tornar a la pintura, que és el que “em permet trobar-me a mi mateixa, ser lliure i expressar-se amb total llibertat, plena-ment”, manifesta.

UN SITGES MÉS ARTÍSTICUn dels projectes importants a Sitges amb el qual va estar vinculada Monzó vas ser el grup de d’artistes de diferents disciplines Codi Art, iniciativa d’Andrés Parcerisas, l’any 1999. La pintora recorda que “es van fer coses interessants, exposicions a Bar-celona, projectes comuns, però era molt difícil allargar la vida del grup i anar tots a una durant molt de temps”. Pel que fa a la vida artística de Sitges, Monzó comenta que cada vegada hi ha més moviment: “Quan vaig començar no hi havia res, però ara hi ha més voluntat per part de les institucions per a potenciar l’art”. I declara que, a parer seu, en qüestions relacionades amb l’art, “els sitgetans, en general, no acostumen a abocar-se amb les propostes artístiques”. I és que segons la pintora, “sovint els ar-tistes quan han fet alguna proposta i han convidat a la participació de la gent, s’han trobat que han invertit molts esforços per

Llibres (1994)

NYC II (1992)

17

a no trobar una resposta satisfactòria del públic”. I Anna Monzó també reivindica una major implicació de les institucions i la vila en general per a una pedagogia de l’art: “Una de les coses que caldria contemplar per a Sitges, per a una major integració amb l’art dels sitgetans, ja des de petits, és la creació d’una escola d’art, per a possibilitar aquest primer contacte amb les tècniques, la pintura, el dibuix, el fang… per saber si realment a una perso-na li agrada el dibuix i la creació artística. Manca aquesta peagogia”, exposa. I en aquest context, amb el canvi d’estudi en ment i amb una mica més de temps, ja que les seves dues filles aviat aniran a escola, Monzó pot pensar en seguir evolucionant i innovant. Segons l’artista “encara hi ha camins per a la innovació”. I a la pregunta de definir la seva obra en una sola paraula, Anna Monzó ho té molt clar: “Sense paraules, per això pinto, per no parlar. La pintura és el meu vehicle d’expressió”. El avión vuela en círculos sobre Berlín (1991)

Mà (2004)

19

Més informació al Tel. 93 811 09 50 / 670 67 16 42

Acabat de reformarIdeal per a oficinesPossibilitat de llogar per partsAmb bany i petita cuina/officeSituat al C/Joan Ramon Benaprès, prop de l’estació, en una zona molt tranquil·la, al costat de l’hospital.

ES LLOGA LOCAL de 100 m2

OPORTUNITAT!

Ernest Theodor Amadeus Hoffmann (co-negut popularment com a E.T.A. Hoffman) sempre deia que la música comença allà on acaba el llenguatge. No sé si aquest compositor i escriptor alemany de finals del segle XVIII seguiria pensant el mateix després d’escoltar alguna cançó de Leo-nardo Dantés. En tot cas, la seva frase és idònia per encetar un petit recorregut per alguns dels grups més representatius de l’actual panorama musical de Sitges i Ribes. Formacions d’estils i orígens diferents, però amb un mateix punt en comú: utilitzar la música com a mitjà d’expressió.

RITMES LLEUGERS: DEL POP AL BLUESLa primera parada porta a una de les tres entitats culturals més emblemàtiques de Ribes. Concretament, als Xulius, que és el punt de trobada habitual dels Bulma. Aquest trio musical fa només un any i mig que toca junt, tot i que els seus tres membres són

Magí Fortuny

d’aquelles persones que han mamat música des de ben petits. Dos d’ells són “del barri de muntanya de Sitges” (s’entén que es refereixen a Ribes) i el tercer és “del barri marítim ribetà” (llegir-se com a Sitges). És així com s’autopresenten i és així com aclareixen al gran públic que, malgrat les peculiaritats típiques i tòpiques de la comar-ca, se suporten prou bé. Un punt de compli-citat que sempre s’agraeix. Si més no, quan veus que te’l brinda algú que comença des d’un grup nou, que sempre és complicat. I encara més si t’agafa en plena crisi. No en va, a l’espera de gravar una primera maqueta de cinc cançons, en Gerard, en Francesc i en Rafa saben perfectament que els calen més actuacions per donar-se a conèixer. I, a la vegada, que necessiten bo-nes referències perquè comencin a sortir els primers concerts. El peix que es mossega la cua, que diria el poeta.Els Bulma, però, encarnen a la perfecció

Música a quatre bandes

20

aquesta mena de grup que no té pressa. Recorden aquell anunci d’una cervesa catalana que recomanava prendre’s les coses amb calma? Doncs alguna cosa per l’estil. Potser hi ajuda que tots tres estan estabilitzats a nivell laboral i que afronten això del grup amb molta filosofia. Sigui com sigui, és un factor que juga al seu favor. De moment, han actuat a les nits de música en viu del Cabaler Cafè de Ribes i a la Nau Pere Vall i Soler del GER, coincidint amb la primera edició del festival de pop de Ribes (el Pipop).És lògic que els agradaria poder tenir més aparicions públiques, tot i que els números passen en segon terme quan es posen a parlar de música. Es nota que ho viuen, que ho senten i que ho paguen! Perquè les des-peses d’un grup amateur són força elevades, i gairebé mai hi ha algú al darrere que les ajudi a finançar. Només per gravar la ma-queta, per exemple, els demanen 200 euros per cançó. Un luxe? Depèn de per qui. Per a ells, el luxe és poder transmetre allò

que els corre per dins. Digueu-li sang; digueu-li sentiments. El cert és que, en una època predominada per l’especialització i els estils molt marcats, sorprèn que un grup de nova creació aposti per un so tan ampli i estàndard com el pop-rock. Diuen que no és cap decisió premeditada, sinó la cuirassa amb què se senten més còmodes a l’hora de tocar. En el fons,“no deixem de ser uns punkis reciclats”, comenten entre rialles. I no us estranyi que tinguin raó. Només algú d’aquesta mena hauria batejat un grup de música amb el nom d’un dels seus “mites eròtics” de dibuixos animats.A les antípodes dels nouvinguts Bulma, una formació ja consagrada i amb cert renom a la comarca és The Lobster Band. Setze anys de trajectòria donen per a molt i, en el seu cas, els han atorgat una maduresa que pot apreciar-se en les seves lletres i composicions. Especialment, en la seva darrera etapa, dels últims tres anys ençà. Sense caure al parany de voler-ho incloure tot en una sola peça, els seus components

El trio Bulma: Gerard, Francesc i Rafa

Bulma té les seves arrels entre el mar i la muntanya

21

practiquen una racionalització constant del seu talent, de tal manera que a les seves cançons no hi acabi faltant ni sobrant de res. D’això se’n diu “economitzar mitjans”, expliquen. Coses de l’experiència.El primer disc de la Lobster va sortir el passat mes de setembre al mercat i, des d’aleshores, els comentaris positius s’han anat succeint. Un pot fer-se una idea quan els veu parlar del seu treball final, in-tegrat per una dotzena de temes clara-ment influenciats per la música negra (rhythm&blues, swing, soul) i banyats amb l’aroma mediterrània que marca Sitges. Quan creus en el que fas i veus que tens la complicitat del públic, poques coses poden motivar més un artista. En aquest cas, però, potser sí.Potenciar la música en viu és, a hores d’ara, una de les reclamacions principals del grup. Entenen que les administracions no fan tot el que està a les seves mans per difondre-la i creuen que, amb aquesta deixadesa, es fa un flac favor a les formacions locals. Amb una quarantena d’actuacions al llarg de l’any, The Lobster Band és dels conjunts que més es deixa veure als escenaris sitgetans i les rodalies, però això no treu que segueixin defensant el paper de la música i dels grups mediàticament més petits. I és que la seva estima per la música va una mica més enllà del que representa el grup: la Glòria i en Marc es dediquen a fer-ne classes, mentre que el Carlos composa en solitari al seu ritme. L’especialitat del

quartet són les sales íntimes, on el contacte amb l’espectador és més proper. De fet, part del seu èxit el deuen a l’elevat grau de comunicació que mantenen amb el públic i entre ells mateixos. Les seves lletres solen ser d’amor i desamor, per explicar històries que sempre volen traslladar a la gent. És la seva manera d’entendre la vida. O, per ser exactes, d’entendre la vida de bracet amb la música.

R DE ROCK, RAP I REBEL·LIA Més irreverent i més canalla se’ns presenta la tercera formació d’aquest particular viat-ge musical. Es tracta dels també sitgetans Justo y los Pecadores, una banda que en-comana l’alegria per naturalesa i que porta el rock&roll incrustat a la seva marcada personalitat. Només cal conversar-hi una estona per adonar-se que els encanta que hi hagi normes al seu voltant. Més que res, per poder-se-les saltar quan convingui. D’entrada, prometen festa i diversió. I la veritat és que no es queden pas enrere.Des del seu primer disc, ara farà vuit anys, han actuat a ciutats com Madrid, Saragossa, Mallorca, Alacant o Gijón. Sense oblidar-se, òbviament, del seu Sitges, on han mantingut un idil·li especial amb la Cava del Retiro, que s’ha erigit en el seu millor “cau” per crear i experimentar al costat d’un públic amic. Les bones notícies també els arriben des d’altres sales de l’Estat, amb les quals ja han pactat una desena de concerts per aquest estiu. Tot un èxit, si es té en compte The Lobster Band combina experiència i estil a la perfecció

22

que encara no han iniciat la promoció del seu últim disc, que sortirà al carrer poc després de Carnaval. En Justo i la seva banda d’inefables pecadors es declaren ad-miradors –i hereus– del rock&roll més pur, tot i que també han sabut introduir els elements necessaris per adaptar el seu re-pertori a les harmonies actuals. Una combinació ben plantejada que els ha convertit en un dels grups modestos amb més solera del panorama rocker estatal. Per fer un símil futbolístic, “és com si fóssim els líders de la segona divisió”, afirmen. És més: tots ells coincideixen que podrien optar perfectament a un metafòric ascens de categoria, però que això ja implicaria haver de canviar els hàbits i les rutines que avui en dia els permeten conciliar la vida privada amb la seva indubtable passió musical.Gaudeix de la música sense que t’acabi dominant. Aquest és el missatge que entreveuen les seves paraules. Com també el de les lletres dels seus temes, que acostumen a plantejar històries amb dos punts de vista radicalment diferenciats i que no pretenen transmetre “res d’especial”. Ells es conformen amb divertir el personal; per inculcar valoracions morals i ètiques, afegeixen, “ja hi ha els polítics i els capellans”. Si els propis pecadors ho diuen, amén.Els que probablement tampoc tindran gaires polítics i capellans entre la seva llista d’amistats del Facebook són els EAP, els pio-ners de l’escena hip-hop a Ribes. Els seus orígens es remunten sis anys enrere, quan una quinzena d’amics es dedicava a fer grafits per les parets del poble sota la firma El Arte Prohibido (d’aquestes inicials en sorgeix el seu nom musical). Amb el pas del temps, les habilitats artístiques d’alguns d’ells van evolucio-nar, substituint progressivament l’esprai pel micròfon.Sempre els havia fascinat poder rapejar i, cada vegada més, les seves nits de cap de setmana es convertien en petites sessions de freestyle. No va ser fins a principis del 2006, però, que van fer el seu debut oficial al GER. Tres anys després, els Eapos –sobrenom amb què es coneix els components del grup– se-gueixen sense un local propi per assajar i amb els ingressos justos per anar renovant-se el material. El que mai els ha faltat, en canvi, és la inspiració. Sovint, i tal com reconeixen, gràcies a la lucidesa mental fruit de la ingestió de begudes d’alta gra-duació i substàncies estupefaents de baixa intensitat (després d’una quants cubates i algun que altre porro, vaja). Sigui com sigui, les seves ments (relativament perverses, val a dir-ho) es passen dia i mig pensant en rap. Ho fan quan es troben a gust i tenen ganes de posar-s’hi, però també quan passegen tranquil·lament pel carrer. A diferència d’altres joves, que potser s’hi refugien des d’un vessant simplement estètic, els EAP traspuen hip-hop des de tots els costats. Saben que la moda actual els ha ajudat a fer-se un forat en l’atapeït mapa

La banda té una atapeïda agenda de concerts el proper estiu

Justo i els seus pecadors són garantia de diversió

Cuina sostenibleProductes d’autor i propers

Productes ecològics

www.lasalseta.comlasalseta@bestsitges.cat

Sant Pau, 35· SITGES 08870

Tel. 93 811 04 19 637 41 55 93

Restaurant La Salseta

23

musical del Garraf, però no renuncien a les seves arrels musi-cals i asseguren que es mantindran fidels al seu estil, encara que les tendències els donin l’esquena en un futur.Si bé els faria molta il·lusió gravar el seu propi CD, el seu punt fort és el cara a cara amb el públic. És allà on poden demos-trar de primera mà la seva habilitat a l’hora de fer tota mena de rimes. No deixa de ser “com jugar amb les paraules”, que diuen ells. Les lletres del grup surten del seu propi puny i lletra, malgrat que segueixen criteris diferents en funció de la persona que les pensa. Cadascun té la seva pròpia personalitat i, per tant, tots hi aporten la seva empremta particular. Habitualment, tracten la subcultura del carrer i els seus derivats, sense que això vulgui dir que no puguin abordar qualsevol altre tema de la vida. Quan escoltes les cançons, adverteixen, “potser et sorprens i t’adones que t’aporten molt més que les de Bisbal o Bustamante”. I els EAP són gent de la conya, però en aquesta frase no en feien gens. Segurament, perquè no els agrada que el seu aire juvenil i rebel faci que algú els jutgi “negativament”, basant-se només en prejudicis i sense haver-los escoltat mai. No pas al seu poble natal, és clar, on al seu voltant s’ha creat com una mena de “família” que exerceix de punt de trobada d’una part prou important dels adolescents ribetans. Senyal inequívoc que la seva mescla de música i prosa enganxa. Si més no, bastant més que la nova perruca de Leonardo Dantés.

EAP i el seu rap han conquerit l’escena ribetana

L’element vocal és imprescindible en l’estil d’EAP

24

24

Esther Villa

Edu Ripoll

Estem realment connectats?La presència de Sitges a la Xarxa en l’època del web 2.0

25

La presència de Sitges a Internet és un tema tan genèric i ampli, que caldria un número sencer d’ON per poder aprofundir en una temàtica que, com la pròpia Xarxa, s’escapa a les magnituds considerades “humanes”. Aquest reportatge simplement dóna algu-nes pinzellades i, sobretot, opinions sobre l’estat de la qüestió de Sitges i la seva presència a Internet. Un estat que, a hores d’ara, encara li queda molt camp per córrer i explorar. Per què? Doncs perquè encara que quan posem a la cerca de Google (Sant Google, per a molts) el mot “Sitges” ens apareguin gairebé 6 milions de referències, el que és cert és que aquesta és una xifra enganyosa. Molt enganyosa.Segons aquestes dades, la presència de la vila a Internet és, com a mínim, impor-tant. El que ens hauríem de preguntar és: quina part d’aquesta presència està pro-duïda des de Sitges? Quants webs, blocs i xarxes socials són administrats des de

la pròpia vila? El cert és que, en aquesta àrea, quedem bastant mal parats. Tot i que existeixen pàgines sobre Sitges i escrites i programades per sitgetans, el cert és que el seu disseny, actualització i rendibilitat és bastant pobre. No seríem justos, però, si posséssim totes les iniciatives en el mateix cabàs. Per això, el millor és diferenciar-les en unes categories molt marcades que, òbviament, són del tot subjectives:

ELS WEBS INSTITUCIONALSEra l’any 1996 quan l’Ajuntament de Sitges va endegar la seva primera pàgina web sota el domini www.sitgetur.com. Aquesta pàgina, que posteriorment es redireccio-naria a www.sitges.org va ser el primer web institucional de la nostra vila. Una pàgina d’informació que estaba elaborada pels serveis informàtics municipals i que posteriorment va gestionar una empresa sitgetana propietària del domini www.sitges.com. Anteriorment, el domini havia

Una dieta sana, equilibrada i deliciosa és possible!

Esmorzars amb diferents tipus de pa: integral, de cereals, de nous…

Menú diari de 9,50 €Amanides, verdures, cremes, carn i peix a la planxa.

Un nou restaurant integrat a la piscina municipal, independent i obert a tothom, de 8 a 22h

estat en mans d’una persona resident a Florida (EUA) que el mantenia amb caràc-ter especulatiu. Fins al 2003, aquesta em-presa local es va encarregar de planificar i actualitzar aquest web. Posteriorment, el web de l’Ajuntament va passar a www.sitges.cat amb un nou disseny i noves funcionalitats. Altres institucions, relacio-nades directament amb l’Ajuntament que disposen de web són el Festival de Cinema (www.cinemasitges.com), i l’Agència de Turisme (www.sitgestour.com). La majoria de la resta d’activitats culturals depenents de l’Ajuntament (Carnaval, Verema, Festa Major...) no disposen de pàgina pròpia, sinó que són subdominis de www.sitges.cat.

ELS WEBS COMERCIALSSi hi ha una categoria heterogènia, aquesta és la dels webs comercials. Es tracta d’una tipologia de pàgines dominada pels webs dedicats, d’una forma o altra, al sector del turisme. Tot i això, les pàgines de les

26

empreses més importants d’aquest sector, tampoc estan elaborades a la vila, sinó que acostumen a dependre de la casa mare. Clars exemples són els de l’Hotel Dolce Sitges i el Calipolis. Tot i això, es tracta d’una tipologia de negoci que ha vist la necessitat de donar-se a conèixer a través de la Xarxa i que ha apostat, amb nivells d’exigència molt diversos, per la seva presència a Internet. Restaurants com El Margalló, l’Sports Bar o hotels com Los Globos, Subur Marítim, el San Sebastián Playa o l’Estela Barcelona són alguns dels negocis que estan fent servir Internet per donar una major difusió al seu negoci. Altres empreses també han fet l’esforç per estar presents a la Xarxa, tot i que moltes d’elles encara pequen d’un disseny i funcionalitats més propers al model d’Internet de finals dels 90 que no pas a l’actual. Per dir-ho d’una forma gràfica: podríem dir que encara es troben a “l’Internet 1.0”. A molts d’aquests webs els manca una certa actualització periòdica i

un redisseny per a resultar més atractius per a l’usuari que, en definitiva, és qui tria què vol veure. Internet és un lloc, a hores d’ara, on el més important és la imatge i la primera impressió. En l’època del web 2.0 es fa completament necessari que una pàgina es desmarqui de la simple trans-lació d’un fulletó imprès. És necessari, en definitiva, que aporti un valor afegit que la diferenciï de la competència i que resulti atractiva per a un usuari que té milers de milions de possibilitats on triar.

BLOCS I MITJANS DE COMUNICACIÓSegons Technorati, un dels majors directo-ris de blocs del món, es creen 1,4 blocs per segon al món (uns 120.000 al dia). Veient aquestes xifres, seria comprensible que Sitges tingués una important presència en la blogosfera (o com a mínim a la Catos-fera). El cert, però, és que salvant algunes excepcions, els blocs sitgetans no estan gens explotats. Òbviament, trobem blocs dedicats a la vila i a alguns dels esdeveni-

27

ments més importants que hi tenen lloc, com la Festa Major, el Carnaval, o altres de caire personal i que tenen informació interessant com www.transgressio.blogs-pot.com o el bloc de Crònica Local, de Vicenç Morando (www.cronicalocalsitges.blogspot.com). Tot i aquests exemples, en un moment on les dues grans plataformes de blocs (Blogger i Wordpress) faciliten que qualsevol usuari amb coneixements mínims d’informàtica tingui el seu espai a la blogosfera, no deixa de ser sorprenent que aquestes noves eines no siguin més explotades. El nou web 2.0, una web que es construeix per part de les aportacions dels usuaris i on la figura de l’emissor i el receptor (passiu) es dilueix totalment, és un terreny adobat per a la creació de propostes interessants sobre la vila. És el moment perfecte perquè qualsevol indivi-du, sense haver de pertànyer a cap orga-nització o col·lectiu, faci sentir la seva veu i les seves propostes a Internet. No trobeu a faltar més pàgines sobre la Festa Major? o sobre el Carnaval? o sobre qualsevol acte que se celebri a Sitges?La veritat és que tot i les possibilitats que hi ha, molts usuaris tenen poques ganes de realitzar un esforç continuat per omplir de continguts la finestra al món que tenim de forma gratuïta. És una llàstima i, excepte honroses excepcions, és la trista realitat.Un capítol a part mereixen els mitjans de comunicació de la vila. Només Ràdio Ma-ricel (www.radiomaricel.cat), que ho fa a

Especialitats en cuina mediterrànea i local Arròs a la sitgetana, llamàntol amb cargols, escabetx de bonítol c. Carreta, 24 · Tel. 93 894 19 27 · lanansa@telefonica.net · 08870 Sitges

través d’un bloc elaborat amb Wordpress, s’ha llançat al món del web 2.0, ja que inclou la possiblitat d’escoltar el progra-ma en directe (o a través de podcast) i de realitzar comentaris sobre les notícies que publica. Maricel TV, la televisió municipal, no té pàgina web i, tot i que part de la seva producció es pot veure a Canal Blau (www.canalblau.cat), el cert és que disposant d’un material audiovisual tan valuós, el podria optimitzar emetent peces a través d’un portal propi. Pel que fa a la premsa escrita, des de fa 10 anys podem llegir l’edició de Sitges de Vilaweb, una inciativa endegada per Vicent Partal i que la nostra localitat ja fa anys que explota. L’Eco de Sitges, en canvi, només posa a disposició dels seus lectors una versió reduïda de la versió impresa.Tot i que el futur de Sitges a Internet sembli poc optimista, el cert es que encara estem a temps de redreçar-lo. Només falten ga-nes i interès. Serem capaços de no deixar escapar aquest tren?

RELACIONAR-SE DESPRÉS DE FACEBOOKAquest lloc interactiu permet l’usuari obrir un compte personal on pot tro-bar i retorbar amics i coneguts a tra-vés d’un buscador o a través del correu electrònic. A més, permet compartir tota mena d’informació com fotogra-fies, vídeos, notes, afegir-se a causes, grups d’interessos comuns, etc… Però el més important en el cas de Sitges, són les possibilitats de l’eina per es-tablir llaços de contacte personals, associatius i empresarials. En aquest sentit, és remarcable la quantitat de grups que s’estan creant per exemple, en el sector de la nit. Les discoteques i locals nocturns han entrat en una pugna per veure quin d’ells pot acon-seguir més “amics”, informen de to-tes les seves promocions i obren les llistes d’entrada als locals a través de facebook. Alguns d’aquests locals són Magma i Organics, Il Piacere, Ricky’s, Ruta 66, Jànio’s, Soho, Pacha, etc. Fins i tot, existeixen grups per promocionar les seves empreses i associacions re-lacionades amb les festes nocturnes de Sitges, com ara, Freakytu o Som de Sitges. Facebook obre tot un món nou per explorar a l’hora de relacionar-se, sociabilitzar i emprendre a la vila.

38

NEW ARRIVALS · Atents a les noves tendències i avançant-nos en el temps, us proposem en aquesta secció de moda “made in Sitges” algunes de les peces clau per aquesta prima-vera 2009. Per a ells, elles i els més petits, calçat, bosses, samarretes, vestits… productes frescos i divertits que podem trobar als comerços de de la vila.

Estilisme i fotografia: Sònia Cordero

Per a elles, Ni MuTot jus t ar r iben le s nove s col·leccions per a aquesta prima-vera 2009, a Ni Mu ja podem trobar algunes de les peces més alegres per a aquesta temporada. Algunes d’elles són aquest original vestit Orion London i la bossa de mà Unik de Pilar Mena, tota ella en pell i realitzada a mà.Major, 54. Sitges

30

Per als més menuts, Cute MartinaConjunt original i divertit de Cute Martina per a bebé. Un conjunt de peces, format per pantalons, samarreta i sabatetes amb el que podrem sorprendre si volem fer un bon regal. Són dissenys creatius, màgics i pintats completament a mà.Santiago Rusiñol, 30. Sitgeswww.cutemartina.com

39

31

Per a ells, Calçats RosellEl verd és un dels colors clau per a aquesta primavera, i així ho demos-tren els productes de les grans marques. Aquest original model Goal 478 de Munich i el barret estil dandy de Goorin confirmen que el verd està en tendència.Primer de Maig, 2-4. Sitges

laGuia

MENÚ DE MERCAT EN UN LOCAL ÍNTIM Situat en el Best Western Hotel Subur Marítim, en la zona més residencial del Passeig Marítim, el restaurant Cau del Vinyet està emplaçat a l’interior de la caris-màtica construcció rosada de 1924 que caracteritza l’hotel. L’espai genera un entorn acollidor i íntim per a gaudir de la seva elaborada cuina de mercat.També organitzen celebracions i reunions de treball.

CAU DEL VINYET // Passeig Marítim, s/núm Tel. 93 894 15 50 www.matasarnalot.com

EL MEDITERRÁNEO SENTADO EN TU MESAA escasos metros de una de las playas más acoge-doras de Sitges podrá disfrutar de una extensa carta de cocina de mercado elaborada, que complacerá a los paladares más exigentes. Todo ello con la exquisita atención de un grupo de profesionales que convertirán su estancia en este restaurante en una experiencia sumamente agradable. El Margalló pone a su alcance una completa y cuidada oferta gastronómica en un privilegiado rincón del Mediterráneo. EL MARGALLÓ // Pg. Marítim, 92-94 Tel. 93 894 86 47 www.elmargallo.com

34

ESMORZAR O DINAR A MAS ALBA Un restaurant totalment nou al polígon industrial Mas Alba on la cuina de mercat és un plaer diari amb el seu menú. Es pot començar el dia amb un bon es-morzar a partir de les 7.30h, hora en que Mokiyaya obre les seves portes i podem acostar-nos a dinar, berenar o fer un cafè fins a les 19h. MOKIYAYA // (Pol. Ind. Camí de Mas Alba) Camí Pla, 16Tel. 93 894 94 53

SABOR MARÍ AL COSTAT DEL MAR Situat entre el propi Passeig Marítim i la platja, la privilegiada vista al Mediterrani del restaurant Pic Nic, el transforma en el lloc ideal per a gaudir de la gas-tronomia del mar: plats mariners, arrossos i peixos són algunes de les seves especialitats. Els mesos d’estiu podrà gaudir, a més, de la seva terrassa i el seu Chill Out.

RESTAURANT PIC NIC // Pg. de la Ribera s/núm Tel. 93 811 00 40 www.matasarnalot.com

COCINA FRANCESA MUY TRADICIONALSi quiere descubrir la cocina de mercado francesa más tradicional, Les Enfants Terribles es su lugar. Atendido por sus propios dueños, que cada semana nos sor-prenden con un agradable menú de temporada y una carta de postres ideal para paladares exquisitos. En su carta de vinos destacan algunos de origen bretón. Una experiencia única. También organizan celebraciones de cumpleaños y eventos especiales. De martes a domingo desde las 20h.LES ENFANTS TERRIBLES // Sant Bartomeu, 40 Tel. 93 894 96 51

35

UN ITALIANO QUE APUESTA POR LA CULTURAEn los meses que lleva funcionando con sus nuevos dueños, la cafetería Il Piacere ha adquirido un carácter muy personal. Punto de encuentro de los seguidores de la música en vivo y otras artes escénicas en torno a una mesa y una buena conversación. Su carta re-cupera quesos, embutidos y especialidades traídas de Italia. Funciona además como bar y restaurante. Abierto de lunes a domingos, de 8 a 23 horas y tam-bién domingos por la tarde.CAFETERIA IL PIACERE // Sant Gaudenci, 6 Tel. 93 810 23 37 www.ilpiaceresitges.com

MENJAR EN UN MUSEU DE L’ESPORT Tota una icona de Sitges, a l’Sports Bar podrà esmor-zar, menjar, sopar o prendre una copa, mentre gaudeix d’un partit de futbol, un gran premi de motociclisme o qualsevol altra competició esportiva; i és que aquest bar-restaurant ret culte a l’esport, com ho demostra la seva cuidada decoració i els seus platsbatejats en referència a diverses disciplines.

SPORTS BAR // Pg. de la Ribera, 48 Tel. 93 811 11 00 www.sportsbar.es

QUAN MENJAR ÉS DIVERTITSuperpollo és un clàssic. Si avui et ve de gust pollastre a l’ast o qualsevol de les seves especialitats, com les amanides, patates fregides, plats combinats… només cal que t’acostis al carrer Sant Josep, tot passejant pel centre de Sitges. Però si et ve de gust menjar a casa un dia que no tens gaire temps per cuinar, o passar una estona divertida amb els amics o en família, Super-pollo t’ho porta a casa. Pensa en l’olor dels pollastres acabats de fer! Superpollo és ràpid i deliciós!SUPERPOLLO // Sant Josep, 8Tel. 93 894 57 54

36

LA GAMMA MÉS ÀMPLIA DE CERVESESUna autèntica cerveseria internacional amb una acu-rada decoració en fusta, que cuida fins al més petit detall i que ofereix una variada oferta: 40 cerveses nacionals i d’importació. A més, entre el tast d’una cervesa a una altra es poden picar uns “nachos” i altres aperitius especials de la casa. SOHO // Illa de Cuba, 5

CARTA DE CÒCTELS ÚNICACafè-bar Magma és un local per a gaudir de dia i de nit. Pots començar el matí esmorzant en un ambient modern i tranquil, al centre de la vila i respirant el mo-viment de Sitges. Mira la carta d’entrepans de pa de pagès, són una delícia, o aprofita el pack esmorzar, que inclou entrepà, beguda i cafè per 4,50 €. I al final del dia, pots prendre una copa o una de les seves especialitats en còctels. Cada dia, de 18h a 23h, tens Happy hour de còctels. Magma té una carta única. Dilluns, festa setmanal.CAFÈ-BAR MAGMA // Parellades, 31-33

UNA COPA AMB ELS AMICSJànio’s és el bar que batega al centre de Sitges. Si-tuat al Cap de la Vila, és un local ideal per a prendre una copa tranquil·lament amb els amics a la tarda o per viure la festa a la nit, cada dia de la setmana, excepte dilluns. A més, es tracta d’un local sempre vinculat a les festes populars, és a dir, de got impres-cindible per a les festes majors, diades castelleres i altres esdeveniments. JÀNIO’S // Cap de la Vila, 3 Tel. 93 810 22 11

37

EL NOM DE LES NITS DE SITGES Un dels locals més populars i més concorreguts per la joventut sitgetana. El bon ambient, l’afluència de públic, la música i els seus preus raonables l’han consolidat com una de les propostes més segures per passar-s’ho bé durant les sortides nocturnes.Obert dijous, divendres i dissabte.VILLAGE // Illa de Cuba, 12 Tel. 93 894 70 12

75 ANYS CALÇANT MODAPañella ha fet història, acostant les novetats en sabates i calçant sitgetanes i sitgetans amb tota garantia. El treball constant, el bon gust i l’encert en la innovació, han fet crèixer el nom de Pañella i compta amb cinc botigues: la primera, a la plaça de l’Ajuntament per a home i dona; al carrer Major, la botiga d’stock i la botiga júnior, i al carrer Àngel Vidal, les botigues per a home i dona. Sabates i complements amb experiència i primeres marques són una aposta segura.PAÑELLA // Ajuntament, 7 / Major, 1 / Major, 3 / À. Vidal, 4 / À. Vidal, 6 Tel. 93 894 04 08

EXCLUSIVIDAD Y TRATO PERSONALIZADOEste salón de peluquería y estética abrió sus puertas hace ya más de un año a la clientela de Sitges. Aten-dido por su propio dueño, Antoni, un emprendedor barcelonés que hace 15 años se estableció en el pueblo, tras cursar sus estudios en la reputada aca-demia de Miguel Griño. En Toni Perruquers encontrará una atención personalizada y un agradable entorno. Distribuidor exclusivo de Alfaparf y su línea de estética profesional Semi di Lino. TONI PERRUQUERS // Camí Capellans, 10 Tel. 93 811 02 85

38

aparadorCALÇAR COMODITATECCO és la marca que aporta als teus peus el màxim confort amb models de disseny per a home i per a dona en dues línies: clàssic i sport. Caminar amb confort es diu Ecco. Si les proves, repetiràs!RIBALTA CALÇATS // Nou, 23. Ribes Tel. 93 896 28 71 // Sant Bartomeu, 19. Sitges Tel. 93 811 13 17

JOIES ÚNIQUES I GENUÏNESGemma Ferran porta anys treballant els materials nobles, especialment la plata, per aconseguir peces úniques de joieria artesanal. El resultat de la seva experiència i creativitat són joies exclusives, diferents. Una aposta per l’originalitat.GEMMA FERRAN // Propera inauguració de taller /botiga a l’edifici del Mercat, plaça Eduard Maristany (estació) Tel. 687 77 84 33 gemmafgasco@hotmail.com

JAUME TORREMORELL, S.L.Servei Oficial

VEHICLES NOUS, SEMINOUSKM 0 I GERÈNCIA

ON JA TÉ CÒCTELON Magma és un dels nous còc-tels de l’emblemàtic bar sitgetà. La combinació del vodka, el curaçao i el suc de pinya donen com a resultat un blau dolç, refrescant, lleuger, amb caràcter i sofisticació… T’atreveixes a assaborir el blau de Sitges i les lletres d’ON en un sol combinat? Demana un ON Magma!MAGMA // Parellades, 31-33

TRADICIONS VIVESSi voleu seguir la tradició d’anar a beneïr la pal-ma ben mudats per Diumenge de Rams, padrins i padrines ja podeu anar a buscar la palma i el palmó a la Traditeca. Fets a mà, provenen de les mans d’artesans d’Elx i pagesos que segueixen el ritual tradicional d’elaboració.TRADITECA // Sant Francesc, 3 Tel. 93 810 22 48

39

Viu la gresca, la disbauxa i l’extermini!Visites imprescindibles del Carnaval de Sitges!

JAUME TORREMORELL, S.L.Servei Oficial

VEHICLES NOUS, SEMINOUSKM 0 I GERÈNCIA

Passeig Vilafranca, s/núm - Edifici “VENUS - 2”Tel / Fax 93 894 06 17 - 08870 Sitgesjtorremorell@telefonica.netServei d’Atenció al Client de PEUGEOT: 902 366 247 Illa de Cuba, 8 · 08870 Sitges · Tel. 93 894 69 82

Drets Humans 13-15 / Nau 9 · plancha@suburense.comPasseig Vilanova, 53 · info@suburense.comTel. 93 894 36 46 · 93 894 07 21

Espanya, 12 · 08870 Sitges · Tel. 93 894 32 37Espalter, 21 · 08870 Sitges · Tel. 93 894 47 25

BOIRA SPORTSEspanya, 26 (Pça. Espanya) · Tel/Fax 93 894 07 1108870 SITGES · boirasitges@telefonica.net www.suburense.com

38