ont" FoorvdJNQ 190 - 24 OCTUBRE 1.986 REVISTA QUINZENAL

~í

Sant Joan 2 -•194

Revista SANT JOANNs 190 - 24 d'octubre de 1.986Edita: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: Carrer Princesa, 24Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Deposit Legal P.M. 2-1979

DIRECTOR; Carles Costa SalomREDACTOR EN CAP; Jaume Bonet CompanyEQUIP DE REDACCIÓ;Toni Bauçà MatasFranciscà BarcelóJosep Gayà Rotger

COL.LABORADORS

Miquel Florit HuguetJoan Jaume NigorraAntònia Costa Bauçà •Maria Company NicolauBenigno Company PérezLluis PomarToni Bonet CompanyBartomeu Mulet Ramis

NOTA;Els articles publicats en aquesta revistaexpresen únicament l'opinió dels propisautors.

S U M A R I

-Suport i foment a la indústria

-De per la vila

-Aires de Pagesia,X Aniversari

-Inversions Culturals

-Costa i LLobera

-Restauració Molins

-El '92:Un Heto

-Pla Sanitari

-Els Nostres balls populars

-Indumentària dels Hornos, segleJfcvi

-El PSOE en defensa del nostre

patrimoni Historic

-La candidatura subvencionada

-Conselleria Agricultura i Pesca

SUPORT I FOMENT A LA INDÚSTRIA

La Conselleria de Comerç i Indústriade la CAIE ha presentat aquests diesels programes de suport i foment a laindústria de Balears, després de realit-zar estudis sobre la situació actualdels sectors de marroquinaria, curtitsi confecció en pell.

Història.Marroquinaria: A Mallorca la tradició

de la fabricació d'articles de pelles molt antiga. Així de molt antic tenimels oficis de bosser, guanter, i firater,que fabricaven bosses, sarrons, guants,petaques, etc.

Curtits: Els primers curtidors aMallorca apareixen durant el segle XI,formant el Gremi de Blanquers i Assaona-dors, a pesar de que l'ofici es coneixiacom a Adobadors de pells. Aquests tenienels seus tallers al barri de Sa Calatravade Ciutat, i traballaven pells de bous,vaca, vadella, cabra i ovella. Aqueststallers o fàbriques a mitat del seglepassat es trasladaren al barri del Móli-nar i a altres pobles com Inca, Sóller,Alaró, etc.

Pell: La confecció en pell es recenti està fortament lligada amb el turisme,les primeres indústries estan situadesa Inca i comarca, Llucmajor i Ciutadella.Es un sector que va amb augment i bassaten la moda i el diseny.

3 - 195 De per la vilaROBOS

Una vegada més el nostre poble haestat víctima dels tipies robos quese realitzen frecuentment a la partforana, aquesta vegada ha tocat al BarFiol a on ha desaparescut el video idoblers de les màquines de jocs, lessospites apunten cap a algú del mateixpoble per la manera d'actuar. Un altrerobo ha tingut lloc en el carrer delsMolins, a on també han desaparecut cosesde valor.

VIATJE ESCOLAR

Organitzat per les Comunitats Autòno-mes ha tingut lloc un intercanvi d'alum-nes de diferents centres escolars devàries comunitats. Els alumnes de septimcur de Sant Joan han viatjat a Murcià,esperam que el viatje els hagui estatprofitós i que no sigui el darrer.

LES AIGÜES QUE TANT ESPERÀVEM

També ha estat notícia les darreresaigües caigudes damunt Mallorca, especial^ment damunt Sant Joan, afortunadamentno hi ha hagut desastres d'importànciamés que cuatre clots pels carrers, unapetita calabruixada que afecta a unsquants cultius com els espinacs i bledes,retràs en la recolecció de les ametlesi la preparació de les terres per l'anyque ve.

FESTA DE LA BEATA

El grup santjoaner "Aires de Pagesia",va representar un any més el nostrepoble, a la tradicional Festa de laBeata que organitza el Consell Insularde Mallorca a Ciutat, acompanyant alcarro de Santa Catalina Tomás. Aquestany segons els organitzadors foren mésde 4.500 persones les que desfilarenacompanyats de 21 bandes de música i

30 carrosses. Gràcies que anàvem davant,perquè els darrers esperaren una horai mitja p.er començar la desfilada.

AIRES DE PAGESIA, X ANIVERSARI

Pel pròxim dia 15 de novembre, elgrup Aires de balls mallorquins "Airesde Pagesia" te programat organitzaruna FESTA PAGESA, per tal de celebrarel X Aniversari de la seva fundaciól'any 1.976.

De no haver-hi variació en el programala festa començarà a les 7 del vespre,hi participaran diferents grups musicalsi per clourà la vetlada el grup "Sis Som"

Per dur andavant aquesta "Festa Pagesa"es conta amb les col·laboracions deLa Caixa, l'Ajuntament, el Consell Insu-lar de Mallorca i la d'altres agrupacionsde ball.

Hi haurà BUNYOLADA gratis per tothom,solament tendreu que comprar el beure.

Vos hi esperam a tots.

TEATRE ESCOLAR

El Teatre Principal de Ciutat organit-za el primer certamen de teatre escolari està patrocinat pel CIM. Aquest certa-men està dividit en dos grups:a) alumnes de 8 a 15 anys (infantils)b) alumnes fins a 18 anys (juvenils)

Per més informació vegeu les basesexposades al tauló d'anuncis del CentreCultural de Sant Joan.

Aquest poble 4 - -196

INVERSIONS CULTURALS 1.986

El Consell Insular de Mallorca, ensessió plenària de 2 de desembre de1.985, acordà aprovar provisionalmentel Programa d'Inversions Culturals perl'any 1.986.

Havent comunicat, el Ministeri pera les Administracions Públiques, laresolució que, sobre el Programa esmentatha pres el Consell de Ministres en 12de setembre de 1.986, es fa necessari,d'acord amb l'article 7è del Reial Decretde 30 d'abril de 1.982, que el CIM elmodifiqui o l'aprovi definitivament.

El total concedit per l'Estat ésde 22,149.628'-Pls., que suposa un 25%dels projectes que subvenciona, i noel 33'333% com estava previst en elPrograma.

D'aquesta diferència, igual que l'anypassat, s'en fa càrrec el Consell Insularde Mallorca.

Queden exclosos del Programa, perdistints motius i atès l'excés notabledel muntant de les subvencions sol·lici-tades sobre la quantia del crèdit pressu-postari estatal disponible, 6 projectes.

El Programa d'Inversions Culturalsper a 1.986 es finançarà amb la consigna-

ció pressupostària de la Comisió deCultura i Educació, que serà suficientuna vegada imputats els crèdits previstsa l'expedient' de suplement de crèditen tramitació.

Per tot això, es proposa que es pren-gui el següentAcord

Aprovar definitivament el Programad'Inversions Culturals per a 1.986,d'acord amb el full adjunt 1) i destinarhiQUARANTA-TRES MILIONS, QUARANTA-TRESMIL VUIT-CENTES TRENTA Pis. (43,043.830'-Fis. )del que queden exclosos els projectesque figuren en el segon full, per lesraons que s'hi esmenen, a l'empar del'article 7è del Reial Decret de 30d'abril de 1.982 i altres normes queli són d'aplicació i vist l'acord prespel Consell de Ministres de 12 de setem-bre de 1.986.

Auqest Programa es finançarà ambla consignació pressupostària de laComisió de Cultura i Educació, que seràsuficient, una vegada imputats els crè-dits prevists a l'expedient de suplementde crèdit en tramitació.

Palma, 26 de setembre de 1.986

... ,)

Ajuntament

Santanyí

Valldemossa

Bunyola

Escorça

Esporles

Mancor de la Tall

PROGRAMA D'INVERSIONS CULTURALS DEL CONSELL WSULAR DE MALLORCA PER A fAKT 1.986

Petra

Sant Joan

Sant« Eugenii

•elm

«ineu

ÇoTpor«ei6

C. I. M.

DenoninaciS iti projecte

Caia it Cultura de Cala D'Or

Saló d'actes Municipal

Dependències Casa de Cultura

AmpliaciS arxiu i acondiciona-•ent biblioteca municipal

Reformi edifici destinat aCentre de Cultura

Mobiliari Casa CulturaO? fase)

Construcció1 local destinata jovertut i cultura

•aforan i acondicionamcntarxiu municipal

Casa Municipal de Cultura

kcforu antiga estacifi FEVEper a local joventut

Adequaci« edifici municipal•n Casa de Cuitarà

•estauracit claustre anticconvent S.Francesc mer a6a cul tarai

Aportaci6 C1H

1 .600.1*8. -pees.

1.397. 950. -ptes.

3.250.67*.-pte*.

1.25 1.197. -ptes.

3.997.*98.-ptcs.

2. 801. *64. -ptes.

2. 723. «28. -pt«..

877. 571. -f tea.

7. 089. 279. -ptes.

729. 166. -pt...

. 4.619.029. -ptes.

1 .«59. 051. -r tea.

Aportació Estat

2. 152. 096. -ptes.

838. 770. -ptes.

1. 950. *04. -ptes.

750. 719. -»tes.

2. 398. 500. -pt««.

1.634. 058. -pt...

S26.M3.-e.tct.

•.253.J67.-pte».

«37. 500. -p t«».

2. 771. «17. -pt».. s

1.1 1 5. «31 .-ptes.

AportaciG A junt.

*.856.139.-ptes.

1. 11«. 360. -p tes.

2.600.530. -ptes.

1.000.958. -ptes.

3. 197.999. -ptes.

1. «00. 732. -ptes.

2.178.7*3.-« tes.

' 702.057.-pte«.

3.67l.*23.-pt«s.

583.333.-ptcs.

3. 695. 223. -pt»..

l.«87.2*1.-ptes.

Kefom escenari TeatrePrincipal 10.8*7.375.-pte.. 3.320.625.-pte..

Total pressupost

8.608.383.-pte*.

3.35S.080.-ptes.

7.801.616.-pt e«.

3.002.87*.-pt«.

9.593.999.-p t«.

*.202.195.-

6.236.230

2.106.170

I7.0U.269

1.750.000

11.085.669

•.461.72*

I«.168.000.

T O T A L &S&!&=E£H- &1&«2!¿:X£!Í- ¿2¿¿2L£S¿3£¡2; !2¿tS*i22:¿^£íU

5 - 197

COSTA I LLOBERA

En el full informatiu sobre la vidai fama de santedad del servent de DéuMiquel Costa i Llobera, número 10 delpresent mes d'octubre, hi trobam unescrit publicat a "El Heraldo de Cristonovembre de 1.922", en el qual estàescrit -referint-se al gran poeta:

El 13 de Mayo de 1.91/ presidió comodelegado del Sr. Obispo la peregrinaciónfranciscana al Santuario de nuestraSeñora de la Consolación en San Juan,donde aún nos parece verlo luciendosobre sus hombros el escapulario dela Orden Tercera, y dirigiendo su palabrallena de fuego y sagrada unción a losterciarios.

CURSOS ECCA

El passat dimarts dia 21, tenguélloc a les vuit del vespre, al salòd'actes del Consell Insular de Mallorcala presentació i inauguració del CursosECCA de Llengua i Cultura de les Balears,que es transmiteixen a través de RadiciPopular de Mallorca i que estan patroci-jnats pel CIM.

La presentació fou a càrrec del Direc-tor dels cursos. Seguidament parlà elDirector de Radio Popular i clogué l'actela Consellera Presidenta de la Comisióde Cultura Maria Antònia Munar.

Aquest any son 22 els pobles de Mailer^ca que s'aprofiten d'aquests cursos.Sant Joan per desgràcia i després decinc o sis anys de col·laboració, noha estat possible enguany, el fer lamatrícula necessària per dur-ho endavant.

RESTAURACIÓ DE MOLINS

La Comisió d'Agricultura del CIMseguint endavant amb la campanya derestauració dels molins, per tal cosas'han destinat 4 milions de pessetes.Durant el present any s'han presentat17 peticions de subvenció per la restau-ració d'altres tants molins.

La mateixa comisió està donant subven-cions per l'adquisició de palpis deremolatxa per aliment de les vacas.Tal campanya té per objecte, millorarla pro,ducció i la calitat de la llet.

Igualment, se està desenvolupantuna campanya de "carpas royales" perla netetja dels safareixs.

Circulant per carretera,miran prim amb el f oc

Si sou fumador, no tireu mai un misto encès o una Hosca per la finestra del'automòbil. Fàcilment podríeu provocar un incendi forestal.Pensou que per calar foc basta mol poc i que els mals ocasionats no tenen remei mésque a força de temps.Amb el foc, hem d« mirar prim.

Evitem els incendis foréstalaCONSELL 1MSUIARDE MALLORCA

Mallorca 6 -'198

EL 92: UN RETO

Por Luis Pomar

España, con Barcelona a la cabeza,tiene un importantísimo reto en 1.992.El quinto centeneario del Descubrimientoy la celebración de los Juegos Olímpicosen la Ciudad Condal constituyen doshitos, dos citas históricas de incancula-ble significado.

De aguas españolas salieron las trescarabelas de Colón hacia el Nuevo Mundo;en el Viejo estaba Olimpia. España,pueblo de mezcla de viejas culturas,va a ser el punto de mira de todos.Como si de nuestro país brotase, comode hecho es, la universalidad.

Mallorca va a tener en el 92 un granreto, merced a sus inmejorables condicio-nes. La Bahía de Palma es, no cabe duda,la mejor del mundo. Por ella misma,su contorno y la profundidad de susaguas.

Las posibilidades son ciertas, aunquela lucha será cruenta. La labor a desa-rrollar a partir de ahora es la másdifícil de todas, demostrar que la Bahíade Palma ofrece unas garantias de éxito,olímpico indiscutible ante Barcelona,organizadora de los Juegos Olímpicosdel 92.

Palma no puede pedir si exigir aquien • fue ampliamente votada por elCOI, sólo esperar y confiar. Si bienes cierto que para la candidatura catala-na figuraba la Bahía de Palma como alter-nativa y los siete votos de Lausanafueron a parar a la Ciudad Condal porofrecer las aguas mallorquínas.

Es necesaria una voluntad palmesanay barcelonesa. Pero ahí no se acabala labor. A la organizativa se añade'la deportiva, hemos de crear deportistasque conquisten medallas olímpicas paraEspaña en el 92. Solo asi habremos venci-do, ganando una importante partida aldevenir histórico.

PLA SANITARI

La Comunitat Autònoma de les IllesBalears, ha confeccionat un Pla DirectorSanitari per a les Balears, el qualpreveu les necessitats sanitàries deles Illes fins l'any 2.000; en ell esmarquen les línies generals que durantaquest temps ha de seguir la sanitatpública aplicada a uns criteris de plani-ficació.

Aquest treball aplegat en quatrevolums parteix d'un conjunt de fets,poblacions, geografia física, comunica-cions, divisions territorials, recursossanitaris actuals i marc legislatiu.

Els nou capítols que componen l'estuditraten el següents temes: Introducció,;Marc general de la planificació; Situacióactual de l'Assistència Sanitària; Crite-ris generals de la planificació; Propostad'Ordenació Territorial; Evolució deles Necessitats; Proposta de Dotaciói Distribució Geogràfica; Organitzaciói gestió del sistema; i Programes especi-als.En el sisè capítol s'analitxen diverses

conceptes sanitaris de necessitat ise formula la hipòtesis de la demanda,tenint en compte les previsions de pobla-ció per arribar a uns nivells d'equipa-ment desitjables.

En el novè capítol es presenten elsplans especials ja detallats: Mapa 1;proposta d'ubicació dels Centres deSalut. Mapa 2; proposta d'equipamentsassistencials (el qual els oferim acontinuació). Mapa 5; Evolució previsibledels equipaments sanitaris. Mapa 17;Proposta d'ordenació territorial-zonesbàsiques de salut a Mallorca.

Es un estudi que esperam doni elsresultats que tothom espera.

Límite del municipioLimite del Sector Sanitario

c?

-4

I

vDvC

Hospital General Regional

Hospital General Básico

A Centro de Salud MAPA ns 2

PROPUESTA DE EQUIPAMI£í¡TCSASISTENCIALES,

OA

Estampes populan8 - 200

ELS NOSTRES BALLS POPULARS

"Hem de reconèixer que tot aquell pobleque dansa, floreix i fruita alegria.I aquest és el cas de Muro, poble anticde segles, que ha sabut patentitzarla pregonesa dels balls de Mallorcai manifestar la vàlua del seu típicpatrimoni i l'harmonia exalçadora dela puresa costumista i l'elegànciatradicional" •

M. Bota -TotxoHa tornat venir l'hivern.Després de les Festes de Nadal,

tot just encetat l'any mou, a mitjangener, Muro, vila tradicional i honrosa,axultarà de goig, davant la gran diadafestiva, colemne i alegre, d'arrelsprofundes, en honor del gloriós SantAntoni Abat.

Sant Antoni de Viana -dia 17 degener- és una festa de mercat caràctertradicional, que pel nostre poble,afortunadament, no ha deixat d'ésserpopular. Sense dubte, és l'esdevenimentmés assenyalat del calendari local,esperat amb il·lusió i preparat ambvertader entusiasme.

Gegantins foguerons, músiques icançons ancestrals, balls de saba antiga,gloses i tonades, dimonis d'aspecteferéstec, i les "Tradicionals Beneides"que constitueixen el centre i la notaculminant de la festa, formen un vellritual que té per escenari les nostresplaces i carrers, i per protagonistaa tot un poble: Muro.

I Muro, des de temps immemorials,en la nit màgica de Sant Antoni, enla que regne al sarau i la bulla, molta prop de l'escalfor encisadora delsfoguerons, ha tengut una joiosa expresió

de la gaubança que brolla por tot arreu,en la festa del Sant eremita: "El ball".

Segons el meu entendre, la ininterrom-puda celebració de la festa de SantAntoni de Viana -i la de l'inclit màrtirSant Sebastià- és la causa per la queels "nostres balls populars", a Muro,a diferència d'altres poblacions del'illa, han perdurat amb tota la sevapuersa i elegància, fins als nostresdies, i al mateix temps que són apreciatsgaudeixen d'un cert renom.

*Íte*«W£¿*¿» <¿» fëi/uocu^n. y &U&**»

Don Antoni Mulet Comila, al celsia, gran coneixador i amie del folkloremallorquí, així va veure una demostracióque dels nostres balls populars, ferenunes colles de balladors del nostrepoble:

"Cuando en la Gran Diada folklóricade 1943, que tuve el honor de dirigir,en la exhibición de los bailes popularesen le Coliseo Balear, tomó parte ungrupo de cinco parejas de Muro, villaimportante de Mallorca, cuyos vecinoscultivan la tierra con ejemplar activi-dad, casi sin descanco y con envidiadoprovecho. Parece que este pegarse encuerpo y alma y a todas horas al teruño,no ha de dar margen para asuetos ydiversiones. Y no es así, al recordarque las cinco parejas bailaron de modosorprendente, que arrancó un aplausocerrado, lo que no me estrañó, porno estar contagiadas de modernismosy porque quien las dirigía, el múrenseAntonio Ballester, es un "bailador"que ha merecido mi confianza, quienen el festival de marras, no se avinoa que la representación que encabezababailase sobre el tablado levantadoen el centro del coso taurino, y lohizo sobre el piso de arena, por sermás serio y natural y porque así sehacía en el pueblo, a cuenta de queel baile "entaulat" perdía y se prestabaa taconeos impropios y a que el públicose fijase más en las pantorrillas queen el debido pespunteo de los pies...Y tenia razón, como la tuvo el públicopor una de aquellas reacciones quelo enaltecen cuando vibra al compásde unos sentimientos que ve traducidosfiel y noblemente".

Els balls populars, a més d'esseruna lliure expresió dels sentimentsdels qui ballen, han estat un medide comunicació i divertiment, entreels espectadors, balladors i sonadors."Tothom formave part de la festa ide la bulla, que a qualsevol lloc omoment s'organitzava".

Antigament, els "nostres balls"foren el coronament de totes les festespúbliques -patronals, populars i altresesdeveniments ocasionals- i així Mur-ro armava balls ben vitencs: els

9 - 201

dissabtes de Sant Antoni i Sant Sebastià;pels darrers dies, a dins un cafè oun vell celler; amb motiu de la festade Sant Francesc de Paula -primer diumen-

ge després de Pasqua- a l'ombra del'església del Convent; per la festivitatdel nostre patró Sant Joan Baptista,al carrer de Sant Joan; per Sant Jaumei Santa Anna, a la Plaça Major, sempre,abans de tot, el saig encantava "saprimera".

Però quan el ball, "tot ell banyatamb el perfum de la bulla fresca iviva", es revestia d'una singular espon-tameitat, era amb motiu de les festesfamiliars, lluny de les mirades indiscre-tes del públic. A dins les nostrescases, després d'un sopar de matances0 d'un dinar de noces, i també enmigdel camp, a damunt una era o a l'arreserd'una caseta.

Les punte jades jotes, amb una granriquesa i diversitat de punts; elsboleros mallorquins o "boleros nous",majestuosos i senyorials,'Muro en ballafins a tres varietats; i les boleres,molt animades; són els balls que gaudei-xen de més popularitat entre els murers.

Els sons més freqüents per a acompa-nyar els balls populars de Muro, hanestat la xeremia, el flavici i el tambo-ret. En la segona meitat del seglepassat, molt bé hi podia haver al nostrepoble, una vintena de colles de xeremies.

També servien per acompanyamentdels nostres balls alguna guiterra,1 fins i tot el violí, i més darrerament,la banda de música. No obstant això,els anteriorment assenyalats instrumentsmusicals, mai foren del tot necessarispel ball, servien unes castanyetes,uns ferros, dos macs, cops damunt unataula, o senzillament fent mambelletes,qualsevol cosa d'aquestes per a marcarel ritme, i la melodia es feia cantant.

Molt sovint, ens han demanat, dela procedència i de l'antigor delsballs populars a Muro. La respostaés molt senxilla: No hi ha res escrit.I per altra banda, així com és segurque unes persones concretes, mostrarenuns punts i uns balls determinats,igualment és cert, que des del momentque el poble els va assumir com a cosapròpia, aquestes persones entrarena dins l'anonimat.

Des de fa uns deu anys hem vistper tot arreu un resorgiment del ballpopular. Pel que fa referència a Muro,

crec que la seva continuitat està assegu-rada. Darrerament, han estat moltesles persones del nostre poble -nins,joves i adults- que han volgut aprendreles figuracions i passos dels nostresballs i endemés un grup entusiasta-la gran majoria joves- s'han marcatla tasca de la investigació i la divul-gació.Ha arribat Sant Antoni. Tot està a punt.

Ja comencen...Xeremies,tamborino i flaviol,

tot gruny, gemega i grinyola,volta i botega tothom!.

La música no atura, tothom demana més...Ja després de de mitja nit, a un

foguero qualsevol dels qui hi ha escam-pats pels carrers de Muro, quan elssenadors -que no han parat en totala vesprada- remullen la gergamella,i la rotlada reposa, una balladoracomença a sonar dolçament les castanyetesi de bell nou enceta el ball. En aquellmoment, tot reviscola, i una dona,de .veu ben mallorquina comença a cantar:

"Tonineta ramellettu qui vas a ca ses monjges, ges,ja me duras tres tarongesper Don Joan Massanet"

I un dels nostres bergantells, quesempre le duen pensada, cantarà:

"Sant Antoni gloriósqui curau de mal de ventre,en es meu carrer n'hi ha,

de dones, que en tenen sempre".Una de les nostres padrines, plena

de memòria, ens recordarà:Sant Antoni ja es demàa totes ses Antonines

tan casades com fadrinesels molts anys els hem de dar".I un altre, dels qui fan rotlo,

remetrà el clau dient:"Tant m'és jota com boleroen pic que l'he de ballar

que rebenti de sonarsa guiterra i es pandero".

Molts d'anysDamià Payeras Capó

Revista ALGEBELI. Muro

D'aquell temps 10 - 202

INDUMENTARIA DELS HOMOS

EN EL SEGLE XVI

Per Tomeu Mulet Ramis

Catalogació segons la f-L.nai.itat.-

I.- Abric,II,- Manto,III.- Jac,IV.- Calçons,V.- Cos,VI,- CobricapVII,- Calçat.

I,- Abric: d) Çapot = De llana per l'hivern,Abric amb cos fins a mitja- 'cama amb Capullo ?, amb colli solapa.Teixits. Burell, mescla, pa_nyo pardillo.Color: Blau o negre.Qualitat: Roba gruixada, or-dinària.

b) Samarra = Jac de pell de ca- ybrito d'anyell,Común jac llarguer, fins alspeuç sense mànegues,Obert davant fins abaix,Solia anar forrat, VIAmb alguns botons,Per hivern, pluja i fret.

II.- Manto: a) Capa = Manto amb capulla,Roba llarga i oberta,Sense mànegues,Amb caigda ampla i rodona,Amb forro de friseta,Teixit: Drap de casa, esta-,menya,Color: Oscur o negre,

b) Capús = Sustitutiu de la ca_pa,

Teixit: Drap, friseta, llanaColur negre o pardu,Roba: gruixada i comuna,Varietat: Cloa i obert,Amb obertures per les mans,Llarg o mitnaser.

lli.— Jac: a) Cassut = us uii jac dedrap, cànyem u estopa blan-quejat.Mena de brusa, amb colli es_cot, sense solapes.Amb faldar fins a la cintu-ra,Amb mànegues llargues o curtes.

IV,- Culçuns = De llana, burell, cordellat,'drap de casa, mescleta, iDe color negre o ros,

Qualitat :_ Roba comuna,Forma: Com a canons fins a -baix els genolls,Subjectador: Vetes a la cin-tura; gafets.

• Cos = Farset: Es un gipo encotonat,de friseta o llana,Negre o Vermell.Es roba gruixada i comuna,Forma: de gipo encotonat.

- Cobricap = Barret: De drap, estam,llana o estameta,De color negre o vert,Es roba gruixada,Forma: Gorro semiesfèric,sense ventalla, amb galteresamb forro o sense.

Callota: Es un barret de cotó fluix,fustani, llana...blanc,morat o negre,O de lana ordinària,Forma:Barret sem esfèric, •subjecfct baix la barra.Usat davall capell, per anaral camp.

Tovallola: Cobricap de brinet, bri,drap de casa, lli i llide. serres,de color cruu.Drap prim, grosset o comú,Te la forma llarga de 2 ca-nes i mitja. N'hi haviade curtes.Ornamentació: Amb cordonets,amb desfilat, amb flocadura,amb llistes de cotó blau overmell, amb mostre, etc.

Capell: De drap, de feltre,de lli,de color blanc o bàu,Capell de sol, d'hme, d'anarfora.

11 - 203

VII.- Calçat = Bercegui: De pell, cuir, osumac,Color: blau, negre, vermellde pell adobada.Es sabata alta; més amuntdel turmell quasi el genollamb obertura davant, ambventalla.N'hi havia d'hivern, pluja;amb cordons, sivelles.Berceguins de camí.

Bota: De cuir de boc, de cabra,de vaqueta.Color lleonat, negre.Cobreix el peu fins mitjacama o al genoll.

Sabates: De cuir, pell. Color blanco negre. Pell adobada.Forma: De tres soles,

amb sola de pont i talóalt; de punta quadrada; taricades per llaçada. Amborelles.Embotonadura amb vetes o -flocs gruixats.

EL PSUE, EN DEFENSA DEL NOSTREPATRIMONI HISTÒRIC

El Grup Parlamentari Socialista,fent-se ressò de la voluntat popularde protecció del nostre patrimoni histò-ric, ha presentat al Parlament de lesIlles Balears dues proposicions en aquestsentit.-La primera és una porposició de lleisobre Mesures de Foment del PatrimoniHistòric, i té, com a finalitat, promoureuna iniciativa real i efectiva.

Per tot això es proposa que totaobra nova que tengui un cost superiorals 50 milions de pessetes dediqui un1% del seu pressupost a treballs deconservació del nostre patrimoni històric,-La segona iniciativa és una proposicióno de llei sobre la defensa dels tranca-ments rústics tradicionals en el medirural de les Illes. Sovint, l'ampliacióde vies i camins origina nous tancamentsrealitzats amb materials que rompenl'equilibri del nostre paisatje. Esnecessari que les tradicionals paretsseques seguin protegides.

LA CANDIDATURA SUBVENCIONADA

Por Luis Pomar

La prensa de la "part forana", comotoda actividad cultural de nuestrosdías, económicamente no es rentable.Por ellose recurre frecuentemente deuna manera u otra a las instituciones.

Nos encontramos ya en la práctica,en una campaña, pre-electoral local yautonómica, y los políticos en buscadel voto caen frecuentemente en la dema-gogia.

En las últimas fechas ya hemos podidoescuchar como se piden leyes que regulenlas subvenciones a la prensa de la "partforana" en busca de una igualdad.

Es de lógica que toda persona pretendacompetir con las mismas garantias quesus colegas. Nadie puede demostrar quela igualdad no existe, pero tampocose puede afirmar lo contrario.

En un estado de derecho lo normales la regulación legal, incluso en laprensa, aunque siempre se esté rozandopara muchos la pérdida de la libertatde expresión.

La regulación es importante, notranscendente, si deseable. No por ellohemos de caer en la trampa de la demago-gia. Cada uno en su terreno sea libre,en un posible común denominador: buenaconvivencia.

CONSELLERIA DE AGRICULTURA Y PESCA

Continuando con la política de fomentoy protección al asociacionismo agrario,•.la Conselleria de Agricultura y Pescade la CAIB ha establecido una lineade ayudas que permitirá a cooperativasagrarias y sociedades agrarias de trans_formación, la realización de estudiosque permitan conocer la viabilidad delas mismas.

Por ello, en un pasado "Consell deGovern", la Conselleria presentó y fueaceptado, un decreto por el cual seestablecen dichas ayudas, pudiendo soli-citar la subvención -que nunca podrásuperar el 75% o 1,5 millones de pesetaspor estudio y entidad- todas las entida-des asociativas agrarias de las IslasBaleares.

Del citado decreto destaca el artículoséptimo que condiciona toda ayuda econó-mica futura a la ejecución de dichosestudios y sus resultados.

(Para mas información pueden dirigirsea la Radacción de esta revista SantJoan).

Wiàfc»!«« d'a vuÉ \*í(t* ^üTA 12 - 204

campanya de, normalització lingüística

DNOSTRA LLENGUA:COMUNICACIOiCONVIVÌNCiA

ÉttMMIffiNttCMMm ru u Houuurutio UNHHHU

«in kui IAIIMI