Any II-OI Epoca - N.° 34 Redacció i Administració: Sant Pete mèi Alt, 29, praL-Barcelona-Tel. 22442 27 de febrer de 19S2 PREU: IS CTS. "El dictador yo lo llevo dentro del alma" (Del discurs de Lerroux, a Madrid) ORGAN DE L A U N I Ó SO <f ï ALISTA DE CATALUNYA i . ' Unió Socialista de Catalunya El dissabte 13 d'aquest mes va constituir-se el Congrés de la Fe- deració Comarcal de Barcelona, d'acord amb la convocatòria del Comitè Executiu. Varen concór- rer totes les delegacions elegides per les assemblees de les respec- tives Seccions. Les dues prime- res sesssions, com es veurà per l'extensa trónica 1 que donem a continuació, varen transcórrer sense discordancies, amb plena cordialitat. D'aquesta primera prova, la U. S. C. en surt en- fortida i amb l'optimisme neces- sari per a seguir la feixuga tas- ca que li és pròpia i exclusiva en l'hora històrica, • definitiva, que vivim a Catalunya. — Avui, a les deu del vespre, a l'estatge central, Sant Pere Més Alta, 29, pral., el Congrés reprendrà les' seves tasques, per & considerar l'ordre del dia pen- dent : raport dels regidors, pro- grama mínim municipal i propo- sicions. A les deu del vespre, arnb assistèn- cia de trenta quatre delegate de ¡es deu Seccions de Bareelona i set su- plents, els regidors de l'Ajuntament uà Ba caloña i un bon nombre d'afi- liats, el company Joan Comorera, en. nnm del Comitè Executiu de la U. S. C., obra la sessió. Saluda els congressistes i expressa Ift seva esperança que el Congrés re- presentarà un gran pas per a l'orga- nització dei proletariat català, A proposta dels companys Miranda i Coma, a "acorda que consti en acta el condol del Congrés per les morts del pare polític del company Comore- f-a i de la mare del company Bamis. S'entra a l'ordre del dia; el Con- gres nomena, mesa provisional de dis- cussió. La composen els companys Cosm« Eofes, Daniel .Tufresa, Albert Farrés i Lluís Ardiaca. La mesa provisional del Congrés proced&ix a la validació de les creden- cials del Congrés i proposa a aquest que aprovi sis nomenaments fets a fa- vor dels següents companys : . Secció del Districte I : F. Ro- seli i Montané, J. Roure i To- rent. Sxiplent : Josep Bergonyó. Secció del Districte II : Ma- nuel Molina, E. L/. Salas, J. Sa- lles. Suplent : G. Vinyes. Secció del Districte ìli ; Fre- deric Cardona, Antoni Valls, Antoni Carneads. Secció del Districte IV : Isi- dre Palmada, Lluís Ardiaca, Daniel Jufresa, Albert Farrés. Secció del Districte V : Rafael Castelltort, Emili Granier-Bar- rera, Josep Grau Verdú. Secció del Districte VI : Elio- nor Serrano, Josep A. de Rafael, Joan Fronjosà, Emili Mira, An- toni Alsina. Secció del Districte VII : Lluís Cases, Martí Poblador. Su- plents : Joan Comajuncosas, Mi- quel Aguiló. Secció del Districte VIII : Francesca Rovira, Pere Mateo, Rafael Ramis, Cosme Rofes, Es- tanislau Ruiz, Agustí Coma. Su- plents : Josepa Boira, Pere B. Sales. Secció del Districte IX : Con- rad Guardiola, Joan Miranda, Josep Murtra. Suplent : Joan Rull. / Secció del Districte X : Francesc Viladomat, Antoni Vi- lardebo, Joan Carulla. CONGRES CONSTITUTIU DE LA FEDE- RACIÓ COMARCAL DE BARCELONA El Congrés encarrega la mesa pro- visional que eliabori el reglament de discussió. Re suspèn la sessió per ciinu minuts. Bepresa la sessió, es dóna lectura del següent projecte de Reglament : Art. l. Br Un cop enllestida la vali- dació de credencials el Congrés nome'- narà entre els seus membres una me- x sa que presidirà els treballs del Con- grés i portarà l'ordre de les discus- sions. Aquesta mesa estarà composta d'un President, un Vis-Preeident i dos Se- cretaris. Art. 2. on Les proposicions presen- tades al Congrés seran discutides sols en ed cas que siguin acceptades per la ponència respectiva i en cas con- trari, quan ho demanin com a míni- mum, la meitat anés un dels delegats presents. Art. 8, er Les 'votacions seran no- minals quan ho demanin, deu delegats coon a minimum, Art. 4, ar * La Presidència tindrà facultat, en cas do manca de temps, de fixar una durada màxima per a. ca- da, intervenció en els debats, Art. 5,è El nombre de membres que composaran .cada ponència, serà de cine, quedant la mesa facultada per al nomenament dels components de dites ponències. ; GRANIER-BARRERA proposa que figuri en el Reglajnent un article que disposi que siguin Jes delegacions i no el« delegats, els que puguin prendre la paraula. ¡ ARDIACA li fa Wire que això im- plicaria que oada yegada que hagués de parlan una representació, s'haurien de reunir els seus membres. GRANIER-BARBERA ratifica. COMA proposa que en l'article 0.", en lloc d'ésser de deu el mínimum necessari par a una votació nominal sigui de la meitat més un dels assis- tents. CASTELLTORT proposa que es modifiqui l'article* 2.™, en el sentit que el Congrés haurà de discutir to- tes les proposicions presentades. COMOBEBA contesta a Coma i a Castelltort. Assenyala les dificultats dels procediments proposats per dits Rompanys. < COMA insisteix en la seva propo- sició. COMOBEBA proposa q ne es posi a votació. CASTELLTORT proposa que sigui suficient que una delegació ho dema- ni perquè la votació sigui nominal. Es passa a votació la proposició de EL DISCURSEE LERROUX Per un d'aquells fenòmens cu- riosos que es produeixen en les democràcies primitives, certs sectora peninsulars varen espe- rar molt impacients el tan es- pectacularment anunciat discurs de Lerroux. Ara gemeguen un desengany. Lerroux ha parlat i no ha sa- tisfet ningú. I no podia ésser d'altra ma- nera. Lerroux és un home impe- rant. Tipus barroer del demagog característic del segle xix, no sent ni pot sentir ni copsar les inquietuds d'avui. És, encara, l'home que va conèixer, malau- radament, la Barcelona de co- mençaments de segle, però ja madurat, no curat, pels anys i la serietat que donen les aven- tures reeixides ; ple de paraules sonores, buit d'idees substanti- ves, orfe de sinceritat i sempre fosc en les intencions i en l'ori- gen del seu impuls. No és el Lerroux d'avui l'an- vers del Lerroux d'ahir. El Ler- roux . d'avui juga la farsa del conservadurisme. El Lerroux d'ahir va jugar en la farsa de l'extremüsirie. Però, és el ma- teix farsant, l'home que fa el seu joc, no el revolucionari sota la monarquia, no el republicà sota la República ; el joc lerfou- MÍsta i amb l'empenta del cínic saturat d'èxit material, arribat a cims immerescut i no punit. Ha parlat contra la reforma agrària. Ha parlat contra la política de laïtzació. Ha parlat contra les miserio- ses mesures impositives de Car- ner, no per miserioses, sh;ó per adular a la burgesia més anti- social. Ha parlat al contingent so- cialitzat de la Constitució. Ha malparlat dels socialistes i dels republicans d'esquerra que no han acceptat el seu im- perant cabdillatge. Però, sense contraproposar res concretament o sincera. Ha volgut suposar que l'ideal de la República és un quietisme de faquir de cabaret. Ha volgut identificar Repú- blica .amb republicans, i sense certificat de naixement abusant de l'equívoc. Puix que ço que vulgui dir i no ha confessat, és que exalta 'Una República bur- gesa i antirevolucionària enfront d'una República no socialista, lleugerament socialitzant. I ha comblât tota mesura en- vers Catalunya i l'Estatut, Par- lant a Catalunya ha dit que cal votar l'autonomia plena i res- pectar el. pacte de Sant Sebas- tià, Parlant a Espanya ha pre- vist i acceptat la possibilitat d'una dissolució de les Consti- tuents abans de la discussió i a- provació de l'Estatut. Les dues cares, millor dit, caretes, de l'a- venturer que és «carne de la carne y sangre de la sangre» d'Emiliano Iglesias. Lerroux no és l'home de la República. El poble no ha llui- tat, no ha conquerit la Repúbli- ca per a enfeudar-la a -les clas- ses que foren suport de la mo- narquia fins el 12 d'abril i que han sabotejat el nou règim fins ara. No l'ha cobejat ni assolit, tampoc, per a posar-la en mans de l'home que elogià Primo de Rivera el 13 de setembre de 1923 i li oferí la seva col·laboració, a ell i al Borbó. Lerroux en el govern de la República seria una catàstrofe, la cruïlla de dos camins tràgics : el feixista i l'anarquitzant, i una caiguda a plom de l'harmo- nia i de les possibilitats civils i democràtiques de la penínsvila. LERROUX AL NU D'«EI Sol» de 14 de setembre de 1923, reproduïm le« següent» ratlles: »Màlaga, 13 (12 n.) — El publicista don José Aliï» ha conver- sado oon el jefe del partido radical, señor Lerroux, que »e halla aquí de paso para Canaria». »Entre otros asunto« de actualidad, requirió su opinión acerca del movimiento militar. »El señor Lerroux contestó que no le sorprendía, upue» el grano había de reventar por algún lado». »Anadió que ye con simpatía la actitud del marqué« de Estolta. »Preguntado si conocía lo que se preparaba, contestó: »—No; no se ha contado conmigo, y nada sé, Ahora sigo mi viaje a Canaria». Haré escala en Cádiz. Si alguien me necesita, alH estoy esperando orden, aviso y súplioa. »Preguntado si en un momento efe gravedad extraordinaria pre- sidiría un Gobierno, replicó; »—Por mi patria, por su salvación, soy capaz de todos los sacri- ficio« del mundo.» Heus ací l'home que vol ésser avui la ((providència» de la Re- pública. No va conspirar amb Primo de Rivera, perquè Primo de Rivera el menyspreà. No va ésser ministre de Primo de Rivera, perquè Primo de Ri- vera el menysprea. No va ésser Govern sota Alfons XIII, perquè el Borbó el menys- preà. Què pot fer-ne la República, d'una desferra semblant? tJ Coma. Per gran majoria de vots és rebutjada. CASTELLTORT proposa que dels «ino membres que> han de composar les ponències n'hi hagi tren per majories i dos per minories. COMOBEBA explica l'abast del pro- jecte dal C. E. No creu necessària la modificació proposada per Castelltort. CASTELLTORT manté la seva pro- posició. MIRA proposa que la mesa nome- ni les ponències i les presenti a con- sideració del Congrés, el qual podrà acceptar-les, o rebutjar-lee. COMORERA insisteix sobre la ne- cessitat que sigui la mesa la que no- meni les ponències, car així podrà es- tudiar la, seva composició d'acord amb les proposicions i esmenes presentades. GRANIER-BARRERA proposa que sigui l'Assemblea la que nomeni els components de les ponències. PARRES demana que es passi a vo- tació la proposició de Granier-Barre^ ra. S'aprova la proposició de Farrés i es passa a votació. Dóna aquesta el resultat de sis vots a favor de la pro- posició Gr&nier-Barrera i de vint-i-u en contra. Queda rebutjada. Es clou el debat i s'aprova el pro- jecte de la Comissió per unanimitat. Es passa al nomenament de mesa de discussió. COMA proposa que el Congrés no- meni els quatre membres i que des- prés eligeixi quin d'ells ha d'ésser president. Queda rebutjada aquest-a proposició. Es proposen els següents companys per al carreo de President : Fronjosà, Guardiola, Rofee, Ruiz, Viladomat, Salas i Serrano. Efectuada la votació, surt elegida la companya Serrano per disset vots. Serrano agraeix el nomenament però el declina a favor del company que la segueix pel nombre de vot«. Queda elegit president el company Fronjosà i elegida vice-president la companya Serrano. Per als càrrecs de Secretaris-es pro- posen, els companys Granier-Barrera, Tarrés i Ardiaca. Surten elegits els companys Gra- mw-Barrera i Ardiaca, per 28 i 15 vots, respectivament. VILADOMAT proposa que hi hagi dos Vice-Présidents de Mesa. S'aprova la proposició i queda no- menat Vice-President 2. on el company •Balas, qui seguia en nombre de vots en l'elecció per a President. En conseqüència, la Mesa queda composta així: President, Fronjosà; Vice-Président l. Br , Serrano; Vice-Pre- sident 2.™, Salas; Secretaris, Granier- Barrera i Ardiaca. FRONJOSÀ en prendre possessió de la Presidència saluda els delegats i suspèn la sessió per cinc minuts per a procedir al nomenament de les po- nències. Represa la sessió, un Secretari de Mesa dóna lectura al següent projec- te da ponènoies : Ponència d'Estatut de la Federa- aia, — Roure i Torent, Farrés, Vilado- mat, Guardiola i Grau, Ponència Programa mínim munici- pal,'— Roseli Montane, Castelltort, Hofss, Serrano i Mira. Ponència Proposicions. — Rafael, Mateo, Ballés, Ramis i Ruiz. Quadan aprovades per unanimitat. GRANIER-BARRERA, com a de- legat de la Secció del districte oin- què, dóna lectura a dues cartes creua- des entre la, Secció i el C. E. de la U. S. C. i proposa que se suspengui el Congrés per tal de celebrar-lo ' de nou amb convocatòria dirigida a tots els afiliats de la Federació. VILADOMAT troba raonada la con- testa que el C. E. de la U. S. O. va fer a la Secció del districte cinquè. Expressa la seva conformitat amb el sistema de delegacions seguit en el present Congrés. JUFRESA es declara partidari del sistema individual, encara que reco- neix les dificultats que comporta. S'adhereix a la proposició del distric- te cinquè. RUIZ demana al idstriote cinquè que retiri la seva proposició í que es- tingui en compte en la convocatòria d'un nou Congrés.
Transcript
Any II-OI Epoca - N.° 34 Redacció i Administració: Sant Pete mèi Alt, 29, praL-Barcelona-Tel. 22442 27 de febrer de 19S2
P R E U :IS CTS.
"El dictador yolo llevo dentro
del alma"(Del discurs de Lerroux, a Madrid)
O R G A N DE L A U N I Ó SO <f ï A L I S T A DE C A T A L U N Y A
i . '
Unió Socialista de CatalunyaEl dissabte 13 d'aquest mes va
constituir-se el Congrés de la Fe-deració Comarcal de Barcelona,d'acord amb la convocatòria delComitè Executiu. Varen concór-rer totes les delegacions elegidesper les assemblees de les respec-tives Seccions. Les dues prime-res sesssions, com es veurà perl'extensa trónica1 que donem acontinuació, varen transcórrersense discordancies, amb plenacordialitat. D'aquesta primeraprova, la U. S. C. en surt en-fortida i amb l'optimisme neces-sari per a seguir la feixuga tas-ca que li és pròpia i exclusiva enl'hora històrica, • definitiva, quevivim a Catalunya.
— Avui, a les deu del vespre,a l'estatge central, Sant PereMés Alta, 29, pral., el Congrésreprendrà les' seves tasques, per& considerar l'ordre del dia pen-dent : raport dels regidors, pro-grama mínim municipal i propo-sicions.
A les deu del vespre, arnb assistèn-cia de trenta quatre delegate de ¡esdeu Seccions de Bareelona i set su-plents, els regidors de l'Ajuntamentuà Ba caloña i un bon nombre d'afi-liats, el company Joan Comorera, en.nnm del Comitè Executiu de la U.S. C., obra la sessió.
Saluda els congressistes i expressaIft seva esperança que el Congrés re-presentarà un gran pas per a l'orga-nització dei proletariat català,
A proposta dels companys Mirandai Coma, a "acorda que consti en actael condol del Congrés per les mortsdel pare polític del company Comore-f-a i de la mare del company Bamis.
S'entra a l'ordre del dia; el Con-gres nomena, mesa provisional de dis-cussió. La composen els companysCosm« Eofes, Daniel .Tufresa, AlbertFarrés i Lluís Ardiaca.
La mesa provisional del Congrésproced&ix a la validació de les creden-cials del Congrés i proposa a aquestque aprovi sis nomenaments fets a fa-vor dels següents companys :
. Secció del Districte I : F. Ro-seli i Montané, J. Roure i To-rent. Sxiplent : Josep Bergonyó.
Secció del Districte II : Ma-nuel Molina, E. L/. Salas, J. Sa-lles. Suplent : G. Vinyes.
Secció del Districte ìli ; Fre-deric Cardona, Antoni Valls,Antoni Carneads.
Secció del Districte IV : Isi-dre Palmada, Lluís Ardiaca,Daniel Jufresa, Albert Farrés.
Secció del Districte V : RafaelCastelltort, Emili Granier-Bar-rera, Josep Grau Verdú.
Secció del Districte VI : Elio-nor Serrano, Josep A. de Rafael,Joan Fronjosà, Emili Mira, An-toni Alsina.
Secció del Districte VII : LluísCases, Martí Poblador. Su-plents : Joan Comajuncosas, Mi-quel Aguiló.
Secció del Districte VIII :Francesca Rovira, Pere Mateo,Rafael Ramis, Cosme Rofes, Es-tanislau Ruiz, Agustí Coma. Su-plents : Josepa Boira, Pere B.Sales.
Secció del Districte IX : Con-rad Guardiola, Joan Miranda,Josep Murtra. Suplent : JoanRull.
/ Secció del Districte X :Francesc Viladomat, Antoni Vi-lardebo, Joan Carulla.
CONGRES CONSTITUTIU DE LA FEDE-RACIÓ COMARCAL DE BARCELONA
El Congrés encarrega la mesa pro-visional que eliabori el reglament dediscussió. Re suspèn la sessió per ciinuminuts.
Bepresa la sessió, es dóna lecturadel següent projecte de Reglament :
Art. l.Br Un cop enllestida la vali-dació de credencials el Congrés nome'-narà entre els seus membres una me-
xsa que presidirà els treballs del Con-grés i portarà l'ordre de les discus-sions.
Aquesta mesa estarà composta d'unPresident, un Vis-Preeident i dos Se-cretaris.
Art. 2.on Les proposicions presen-tades al Congrés seran discutides solsen ed cas que siguin acceptades perla ponència respectiva i en cas con-trari, quan ho demanin com a míni-mum, la meitat anés un dels delegatspresents.
Art. 8,er Les 'votacions seran no-minals quan ho demanin, deu delegatscoon a minimum,
Art. 4,ar* La Presidència tindràfacultat, en cas do manca de temps,de fixar una durada màxima per a. ca-da, intervenció en els debats,
Art. 5,è El nombre de membresque composaran .cada ponència, seràde cine, quedant la mesa facultadaper al nomenament dels componentsde dites ponències. ;
GRANIER-BARRERA proposa quefiguri en el Reglajnent un article quedisposi que siguin Jes delegacions i noel« delegats, els que puguin prendrela paraula. ¡
ARDIACA li fa Wire que això im-plicaria que oada yegada que haguésde parlan una representació, s'hauriende reunir els seus membres.
GRANIER-BARBERA ratifica.
COMA proposa que en l'article 0.",en lloc d'ésser de deu el mínimumnecessari par a una votació nominalsigui de la meitat més un dels assis-tents.
CASTELLTORT proposa que esmodifiqui l'article* 2.™, en el sentitque el Congrés haurà de discutir to-tes les proposicions presentades.
COMOBEBA contesta a Coma i aCastelltort. Assenyala les dificultatsdels procediments proposats per ditsRompanys. <
COMA insisteix en la seva propo-sició.
COMOBEBA proposa q ne es posi avotació.
CASTELLTORT proposa que siguisuficient que una delegació ho dema-ni perquè la votació sigui nominal.
Es passa a votació la proposició de
EL DISCURSEE LERROUXPer un d'aquells fenòmens cu-
riosos que es produeixen en lesdemocràcies primitives, certssectora peninsulars varen espe-rar molt impacients el tan es-pectacularment anunciat discursde Lerroux. Ara gemeguen undesengany.
Lerroux ha parlat i no ha sa-tisfet ningú.
I no podia ésser d'altra ma-nera.
Lerroux és un home impe-rant. Tipus barroer del demagogcaracterístic del segle xix, nosent ni pot sentir ni copsar lesinquietuds d'avui. És, encara,l'home que va conèixer, malau-radament, la Barcelona de co-mençaments de segle, però jamadurat, no curat, pels anys ila serietat que donen les aven-tures reeixides ; ple de paraulessonores, buit d'idees substanti-ves, orfe de sinceritat i semprefosc en les intencions i en l'ori-gen del seu impuls.
No és el Lerroux d'avui l'an-vers del Lerroux d'ahir. El Ler-roux . d'avui juga la farsa delconservadurisme. El Lerrouxd'ahir va jugar en la farsa del'extremüsirie. Però, és el ma-teix farsant, l'home que fa elseu joc, no el revolucionari sotala monarquia, no el republicàsota la República ; el joc lerfou-MÍsta i amb l'empenta del cínicsaturat d'èxit material, arribata cims immerescut i no punit.
Ha parlat contra la reformaagrària.
Ha parlat contra la política delaïtzació.
Ha parlat contra les miserio-ses mesures impositives de Car-ner, no per miserioses, sh;ó peradular a la burgesia més anti-social.
Ha parlat al contingent so-cialitzat de la Constitució.
Ha malparlat dels socialistesi dels republicans d'esquerraque no han acceptat el seu im-perant cabdillatge.
Però, sense contraproposarres concretament o sincera.
Ha volgut suposar que l'idealde la República és un quietismede faquir de cabaret.
Ha volgut identificar Repú-blica .amb republicans, i sensecertificat de naixement abusantde l'equívoc. Puix que ço quevulgui dir i no ha confessat, ésque exalta 'Una República bur-gesa i antirevolucionària enfrontd'una República no socialista,lleugerament socialitzant.
I ha comblât tota mesura en-vers Catalunya i l'Estatut, Par-lant a Catalunya ha dit que calvotar l'autonomia plena i res-pectar el. pacte de Sant Sebas-tià, Parlant a Espanya ha pre-vist i acceptat la possibilitatd'una dissolució de les Consti-tuents abans de la discussió i a-provació de l'Estatut. Les duescares, millor dit, caretes, de l'a-
venturer que és «carne de lacarne y sangre de la sangre»d'Emiliano Iglesias.
Lerroux no és l'home de laRepública. El poble no ha llui-tat, no ha conquerit la Repúbli-ca per a enfeudar-la a -les clas-ses que foren suport de la mo-narquia fins el 12 d'abril i quehan sabotejat el nou règim finsara. No l'ha cobejat ni assolit,tampoc, per a posar-la en mansde l'home que elogià Primo deRivera el 13 de setembre de 1923i li oferí la seva col·laboració, aell i al Borbó.
Lerroux en el govern de laRepública seria una catàstrofe,la cruïlla de dos camins tràgics :el feixista i l'anarquitzant, iuna caiguda a plom de l'harmo-nia i de les possibilitats civils idemocràtiques de la penínsvila.
LERROUX AL NUD'«EI Sol» de 14 de setembre de 1923, reproduïm le« següent»
ratlles:»Màlaga, 13 (12 n.) — El publicista don José Aliï» ha conver-
sado oon el jefe del partido radical, señor Lerroux, que »e hallaaquí de paso para Canaria».
»Entre otros asunto« de actualidad, requirió su opinión acerca delmovimiento militar.
»El señor Lerroux contestó que no le sorprendía, upue» el granohabía de reventar por algún lado».
»Anadió que ye con simpatía la actitud del marqué« de Estolta.»Preguntado si conocía lo que se preparaba, contestó:»—No; no se ha contado conmigo, y nada sé, Ahora sigo mi
viaje a Canaria». Haré escala en Cádiz. Si alguien me necesita, alHestoy esperando orden, aviso y súplioa.
»Preguntado si en un momento efe gravedad extraordinaria pre-sidiría un Gobierno, replicó;
»—Por mi patria, por su salvación, soy capaz de todos los sacri-ficio« del mundo.»
Heus ací l'home que vol ésser avui la ((providència» de la Re-pública.
No va conspirar amb Primo de Rivera, perquè Primo de Riverael menyspreà.
No va ésser ministre de Primo de Rivera, perquè Primo de Ri-vera el menysprea.
No va ésser Govern sota Alfons XIII , perquè el Borbó el menys-preà.
Què pot fer-ne la República, d'una desferra semblant?
tJComa. Per gran majoria de vots ésrebutjada.
CASTELLTORT proposa que dels«ino membres que> han de composar lesponències n'hi hagi tren per majoriesi dos per minories.
COMOBEBA explica l'abast del pro-jecte dal C. E. No creu necessària lamodificació proposada per Castelltort.
CASTELLTORT manté la seva pro-posició.
MIRA proposa que la mesa nome-ni les ponències i les presenti a con-sideració del Congrés, el qual podràacceptar-les, o rebutjar-lee.
COMORERA insisteix sobre la ne-cessitat que sigui la mesa la que no-meni les ponències, car així podrà es-tudiar la, seva composició d'acord ambles proposicions i esmenes presentades.
GRANIER-BARRERA proposa quesigui l'Assemblea la que nomeni elscomponents de les ponències.
PARRES demana que es passi a vo-tació la proposició de Granier-Barre^ra.
S'aprova la proposició de Farrés ies passa a votació. Dóna aquesta elresultat de sis vots a favor de la pro-posició Gr&nier-Barrera i de vint-i-uen contra. Queda rebutjada.
Es clou el debat i s'aprova el pro-jecte de la Comissió per unanimitat.
Es passa al nomenament de mesade discussió.
COMA proposa que el Congrés no-meni els quatre membres i que des-prés eligeixi quin d'ells ha d'ésserpresident.
Queda rebutjada aquest-a proposició.Es proposen els següents companys
per al carreo de President :Fronjosà, Guardiola, Rofee, Ruiz,
Viladomat, Salas i Serrano.Efectuada la votació, surt elegida la
companya Serrano per disset vots.Serrano agraeix el nomenament però
el declina a favor del company quela segueix pel nombre de vot«.
Queda elegit president el companyFronjosà i elegida vice-president lacompanya Serrano.
Per als càrrecs de Secretaris-es pro-posen, els companys Granier-Barrera,Tarrés i Ardiaca.
Surten elegits els companys Gra-mw-Barrera i Ardiaca, per 28 i 15vots, respectivament.
VILADOMAT proposa que hi hagidos Vice-Présidents de Mesa.
S'aprova la proposició i queda no-menat Vice-President 2.on el company•Balas, qui seguia en nombre de votsen l'elecció per a President.
En conseqüència, la Mesa quedacomposta així: President, Fronjosà;Vice-Président l.Br, Serrano; Vice-Pre-sident 2.™, Salas; Secretaris, Granier-Barrera i Ardiaca.
FRONJOSÀ en prendre possessióde la Presidència saluda els delegats isuspèn la sessió per cinc minuts pera procedir al nomenament de les po-nències.
Represa la sessió, un Secretari deMesa dóna lectura al següent projec-te da ponènoies :
Ponència d'Estatut de la Federa-aia, — Roure i Torent, Farrés, Vilado-mat, Guardiola i Grau,
Ponència Programa mínim munici-pal,'— Roseli Montane, Castelltort,Hofss, Serrano i Mira.
Ponència Proposicions. — Rafael,Mateo, Ballés, Ramis i Ruiz.
Quadan aprovades per unanimitat.GRANIER-BARRERA, com a de-
legat de la Secció del districte oin-què, dóna lectura a dues cartes creua-des entre la, Secció i el C. E. de laU. S. C. i proposa que se suspenguiel Congrés per tal de celebrar-lo ' denou amb convocatòria dirigida a totsels afiliats de la Federació.
VILADOMAT troba raonada la con-testa que el C. E. de la U. S. O. vafer a la Secció del districte cinquè.Expressa la seva conformitat amb elsistema de delegacions seguit en elpresent Congrés.
JUFRESA es declara partidari delsistema individual, encara que reco-neix les dificultats que comporta.S'adhereix a la proposició del distric-te cinquè.
RUIZ demana al idstriote cinquèque retiri la seva proposició í que es-tingui en compte en la convocatòriad'un nou Congrés.
P»;. 2 Justicia Social
GBANIEB-BABBEBA explica learaons d'oportunitat de la proposició ila defensa novament.
COMOBEBA, en nom del C. E. deïa U. S. C., excusa l'assistència delSecretari general, company Capdevi-la, qui es troba a Madrid. E« mani-festa d'acord a.mb la ocntesta delC. E. al districte1 cinquè, car eu ellas'ha tingut en compte la necessitatde transformar la U. S. C. en un par-tit organitzat. La convocatòria delCongrés s'ha fet d'acord amb; els prin-cipis i els Estatuts del Partit. S'havolgut fugir de fer un míting, car estracta de fer una tasca seriosa comés la de la constitució de la Federa-ció de Barcelona, en un Congrés ous'han de tractar temes de trascenden-cia. Cal que, des del començamentens assenyalem una iiorrna de disci-plina... (En aquest moment es pro-rnou un patife incident per la interrup-ció d'un company delegat.)
COMOBEBA, continuant, en l'ús dela paraula, assenyala la manera de-mocràtica de corregir les deficiènciesdel sistema per delegacions i conside-ra totalment improcedent el sistemaproposat pel districte cinquè. Assenya-la el greu perill de suspendre el Con-grés.
GBANIEB-BAHRERA demana quees passi 'a -votació la seva proposició.
MIBANDA demana a la -delegaciódel districte cinquè que retiri la sevaproposició.
Es procedeix a la votació de la pro-posició del districte cinquè. El resul-tat és de 6 vots a favor i de 27 encontra.
El President de Mesa la declara, re-butjada i suspèn la sessió a la unade la matinada del dia 21.
Es reprèn la sessió a dos quarts dequatre de la tarda del mateix dia 21.
EL PRESIDENT DE LA MESAdirigeix la paraula als reunits. Anema estructurar la U. S. C.—diu. Elpartit serà el que nosaltres vulguem.Cal, doncs, que ningú se senti cohibiten l'expressió del seu pensament. Esnecessari que tothom que tingui unarepresentació dongui la seva opinió icol·labori a la tasca comuna. Com aPresident de Mesa respectaré totesles opinions i faré que siguin respec-tades. Confia que el bon seny deis de-legats farà planera la seva tasca.
Recomana que es discuteixi amb se-renitat i que en tot moment es tinguien compte que som un partit treba-llista.
BOUBE I TORENT, per la Ponen,eia d'Estatuts, proposa que la Federa-ció de Barcelona sigui nomenada «Lo-cal» en. lloc de «Comarcal».
ARDIACA no creu necessària la mo-dificació, tant més quan en la divisióterritorial que està en projecte s'as-signa a la ciutat de Barcelona la ca-tegoria de comarca,
RUIZ es declara partidari, també,de la denominació de «Comarcal».
SALES s'adh&reix a la proposicióde la Ponència.
Els darrers delegats es ratifiquen enllurs manifestacions.
CAMPALANS indica que si bé Bar-• ceäona és una localitat, en el conjunt
de la vida catalana actua com unacomarca, per la qual cosa entén quepot donar-se-li el qualificatiu de co-marca.
Es passa a votació l'esinena de laPonència. Per 16 vots en contra i 7a favor queda rebutjada.
ROURE I TORENT, pen la Ponèn-cia, llegeix el I." article de l'Estatut.
Es aprovat.Llegeix seguidament l'addició d'un
nou article que proposa la Ponència.VILADOMAT assenyala la necessitat
OBI troba que el que senyala aquestarticle queda ben previst en el l.er
VILADOMAT senyala la necessitatdel nou article que preveu la creacióde noves seccions en districtes moltdensos,
CASAS observa que per a la crea-ciò d'una nova secció eri un districteés indispensable que la primera tin-i'ui vida pròpia.
BOUBE I TORENT, per la Ponèn-cia, proposa que en lloo d'ésser unnou article passi aquesta addició aconstituir el segon paràgraf de l'arti-cle 1."
RAFAEL demana que s'assenyalitin mínim de socis per a constituiruna secció.
ROURE I TORENT, per la Ponèn-cia, observa que això queda a facul-tut de la Junta Central.
Es passa a votació l'addició de laPonència i és aprovada per 16 votsa favor i 1 vot en contra.
ROUBE I TORENT, per la Ponèn-cia, llegeix l'article segon del projectedel C. E., que és aprovat per unani-mitat.
Seguidament llegeix l'article tercer,reformat per In ponència d'acord ambles proposicions presentades pels dis-trictes cinquè i novè.
RAFAEL- remarca que, segons elprojecte de la ponència, igual compo-sició tindrà la Junta Central que elCongrés.
COMORERA es manifesta d'acordamb les paraules del company Rafael,i assenyala la necessitat d'establir unrègim diferent de composició entre laJunta Central 'i el Congrés.
VILADOMAT, per In ponència, in-dica la diferència entre la Junta Cen-trill i el Congrés. En aquest darrerassisteixen els regidors i els parlamen-taris, cosa que no succeeix en aquella.
COMORERA insisteix en les sevesanteriors manifestacions. Llegeix l'ur-ticla 21 del Reglament, de la U. S. C.en ajut de la seva tesi.
ARDIACA proposa que la Junta
Estatuts de la Federació Comarcal de BarcelonaArt. i.er Constitueixen la Fe-
deració Comarcal de Barcelonales Seccions reconegudes actual-ment i les que es vagin creant.
La Federació Comarcal deBarcelona constarà de tantesSeccions com districtes munici-pals. Si l'extensió o característi-ques d'un districte aconsellenl'existència de més d'una Sec-ció, podran crear-se les conve-nients, previ informe de la Jun-ta Central.
2.°" La Federació. Comarcalde Barcelona, com a organismeestatutari de la U. S. C., tin-drà cura de l'organització i dela propaganda del Socialisme—d'acord amb la tàctica i prin-cipis generals del Partit—en elterme de la seva jurisdicció.
3.™ La Federació Comarcalde Barcelona serà dirigida peruna Junta Central i una JuntaExecutiya.
La Junta Central la constitui-ran els delegats que nomeninles 'Seccions, en assemblees ge-nerals i per majoria absoluta devots, a raó d'un delegat perdret propi i un per cada fracciócompleta de vint-i-cinc associatsal corrent de la cotització men-sual, mentre el nombre total dedelegats no sigui superior a cin-quanta ; en aquest cas, s'aug-mentarà la base a fi que el nom-bre total de delegats no siguimai superior de cinquanta.
La Junta Executiva serà ele-gida por la Junta Central, en-tre els seus membres, i es com-pondrà de 7 companys, que se-ran responsables davant la prò-pia Junta Central i el CongrésComarcal.
La Junta Central es reuniràordinàriament una vegada cadatres mesos, i extraordinària-ment quan ho demani un terçdels seus membres o ho creguiconvenient la Junta Executiva.
La Junta Executiva es reuni-rà almenys una vegada cada set-mana.
4.* La Junta Central, en ini-ciar el seu mandat, es donaràun pla d'acció a realitzar per laJunta Executiva.
Cada membre de la Junta Cen-tral té el deure de controlar les
activitats de la Junta Executiva,ja que del conjunt de l'acció adesenrotllar seran responsablescol·lectivament els dos òrgans di-rectius davant el Congrés Co-marcal i el Comitè Central dela U. S. C.
5.* En el si de la Junta Cen-tral es nomenaran les següentsComissions assessores : Sindical,Política, Cultural, Cooperativa iHigiene i Assistència Social.
Aquestes Comissions es reuni-ran cada quinze «aies i totes lesvegades que les circumstànciesho exigeixin. La 'Junta Execu-tiva! procurarà sempre assesso-rar-se d'aquestes Comissions, lesquals seran, al mateix temps,consultives per a tots els afiliatsa la Federació.
6.6 Les Seccions podran anul-lar els mandats dels delegatselegits quan la majoria absolutadels assistents a les assembleesho decideixi.
No podrà proposar-se l'anul-lació d'un mandat sinó en unareunió convocada a l'efecte.
7." Cada any là Junta Cen-tral es renovarà per meitat i laJunta Executiva totalment. Totsels càrrecs són reelegibles.
8.è El Congrés ordinari esrealitzarà en la primera quinze-na del mes de gener, i l'extraor-dinari quan la Junta Central, aproposta de la Junta Executiva,o una tercera part de les Sec-cions, ho creguin necessari.
g.è Tant els Congressos or-dinaris com els extraordinaris,sols podran tractar de les matè-ries especificades en l'ordre deldia.
ió.è Els regidors de Barcelo-na són responsables davant elCongrés, i tenen l'obligació depresentar a cada Congrés ordi-nari un informe de llur gestió.
La Comissió política de la Jun-ta Central orientarà els regidorsquan aquests ho sol·licitin, i con-trolarà sempre lîur actuació.
ii.* Mentre Barcelona estiguidividida en districtes electoralsautònoms, cada Secció elegirà enassemblea els seus candidats,per majoria absoluta de vots.Quan Barcelona sigui un sol dis-tricte electoral, les assembleeselegiran candidats a candidats, i
l'assemblea general de la Fede-ració elegirà de la llista que re-sulti de les votacions seccionais,els candidats a regidor.
L'elecció de candidats a regi-dors es realitzarà amb dos me-sos d'anticipació a la data legalde les eleccions.
12." Es nomenarà una JuntaMunicipal de Cens Electoralcomposta d'un delegat de cadauna de les Seccions nomenat es-pecialment per aquest fi.' Aquests delegats organitzaranen les respectives Seccions totsels treballs electorals d'acordamb la Comissió política de laJunta Central.
La Junta Municipal de CensElectoral tindrà, a més, uu Se-cretari permanent.
I3.è La Federació Comarcalde Barcelona col·laborarà amb elConsell Central del Partit en leseleccions generals,
14.* Per a ésser candidat aregidor es requereix una anti-guitat mínima d'afiliació d'unany.
Els afiliats a la Federació notindran vot en les eleccions pera candidats a regidors fins pas-sat tres mesos de llur ingrés.
15.' Els candidats a regidorsignaran, prèviament a l'elecció,la renúncia de llurs càrrecs.Aquesta renúncia serà lliuradaa la Junta Central, i serà pre-sentada per aquesta a l'Ajunta-ment, cas d'ésser expulsat ídela U. S. C. el regidor.
i6.è Els regidors lliuraran ala Junta Central el x per cent detotes les dietes que puguin per-cebre en l'exercici del càrrec.
17.* La caixa de la Federa-ció tindrà els següents ingres-sos :
x per cent de les dietes delsregidors.
25 per cent dels segells fede-rals.
25 per cent de les quotes delsdiputats a la Generalitat i a lesCorts federals, per Barcelona.
io per cent de totes les dietesque s'obtinguin en càrrecs de re-presentació del Partit.
i8.è Per a les matèries no le-.gislades en aquest Estatut, re-giran les normes de l'Estatutgeneral de la U.'S. C.
Central estigui composta a base d'undelegat nomenat per cada Secció, ambindependència del seu nombre de so-cis,
RUIZ proposa que les seccions, amés dels delegats que per proporcióels correspongui, segons el projecte dela ponència, puguin nomenar un dele-gat per dret propi.
SALLES s'adhereix a la proposiciódel company Ardiaca.
ROURE. I TORENT, per la ponèn-cia, manifesta que aquesta ha acceptatla proposició del company Ruiz i harebutjat la del company Ardiaca.
COMOBEBA proposa que el nombremàxim de delegats per Secció siguide quatre.
RUIZ indica la necessitat que laJunta Central no tingui un nombreexcessiu de socis, per tal que resultimanejable. Proposa que a més del de-legat per dret propi, cada Secció tin-gui dret a un delegat per ctóa fracció .completa de vint-i-cinc afiliats, men-tre el total de delegats no excedeixi decinquanta, i que en aquest cas s'aug-menti la base per tal de no sobrepas-sar rnai aquest nombre.
El Congrés accepta la proposició delcompany Ruiz.
MURTRA proposa que els membrescomponents de la Junta 'Executiva si-guin deu en lloc de set, n fi que totsels districtes hi siguin representats,
VILADOMAT remarca'que totes lesSeccions són representades ja en laJunta Central, per la qual cosa creuque és innecessari augmentar el nom-bre de membres de la Junta Directiva.
Es posa a votació la proposició delcompany Murtra i és rebutjada pergran majoria de vots.
ROURE I TORENT, per la ponèn-cia, llegeix l'article tercer, tal corn haquedat redactat. El Congrés l'aprova.
Seguidament llegeix l'article quartdel projecte, modificat per la ponència,el qual és aprovat pel Congrés,
Llegeix després l'a-rticle quart bis,proposat per la ponència.
SERRANO proposa que de la Sec-ció Cultural se'n digui de Cultura iBeneficència.
• MIRA opina que en lloc de Benefi-cència seria millor dir Assistència So-cial. Proposa que es creï una novaSecció que porti el nom d'Higiene iAssistència Social.
La ponència accepta la proposició,com també el Congrés.
RAMIS proposa que es creï tambéla Comissió de Propaganda.
GRAU, per la ponència, indica qued'aquesta tasca s'encarregarà la Comis-sió Política, ja prevista.
RAMIS retira la, seva proposició.ROURE. I TORENT llegeix una pro-
posició del districte primer sobre lesobligacions estatutàries del ComitèExecutiu de la U. S. C.
El PRESIDENT DE MESA li faavinent que no és el moment oportúper a la seva lectura i discussió, da-vant la qual cosa el company Rourei Toreut la retira per a presentar-lanovament en al moment més conve-nient.
Queda aprovat l'article quart bis.ROURE I TORENT, per la ponèn-
cia, llegeix l'article cinquè del projec-te del C. E.
RAMIS proposa que per anul·lar unmandat d'un delegat Calgui' la majoriaabsoluta d'afiliats, amb la condicció,però, que en la convocatòria de l'As-semblea s'expressi clarament l'objecte.
RAFAEL proposa que la decisió decessació de mandat sigui presa per ma-joria absoluta d'assistents.
COMOHERA indica que si' per a lacessació d'un mandat calgués la ma-joria absoluta d'afiliats, la caldria tam-bé per al nomenament, cosa que seriamaterialment impossible. Proposa alCongrés mie aprovi la proposició delcompany Rafael.
El Congrés l'aprova, i és aprovatl'article cinquè, amb l'esmena accep-tada.
BOUBE I TORENT, per k ponèn-cia, llegeix l'article sisè, i declara queha rebutjat la proposició del districtenovè, que demanava que es limités auna vegada la reelecció dels membresde les Juntes Directives.
MATEU opina que no es poden li-mitar les reeleccions.
QHANIEB-BARREBA assenyala elperill que comporta el sistema de re-eleccions i es aecl«ra partidari de laproposició del districte novè.
ROURE. I TORENT, per la ponèn-cia, considera que s'han de permetreles eleccions d'aquells homes aptes quepoden fer un bé al Partit.
MUBTBA explica l'esperit que mo-gué l'assemblea del districte novè, enfer aquesta proposició, esperit que noés altre que evitar els inconvenientsque resulten de l'excessiva permanèn-cia d'uns homes en els càrrecs.
ROFES s'adhereix a la proposiciódel districte novè, indicant que si liiha un home apte que vulgui col·labo-
rar amb les Juntes Directives, potfer-lio.
SALLES es declara partidari de lareelecció indefinida.
RUIZ es mostra en desacord ambles paraules de! company Bofes i usdeclara partidari de lu reelecció.
OAMPALANS recorda la idea deLenin sobre IM possibilitat de tothomde formar part de la direcció pública.Aquestes limitacions de reelecció norepresenten altra cosa qua la por quesentim que un dia uu home o uns ho-mes se'n facin «mos del Partit. Hemde tenir la valentia de treure l'homeque ens fa nosa. Es declara partidaride lu reelecció.
Es passa a votació la proposició iés rebutjada per '22 vot« en contra i
. 5 a fiivor. És «provat l'article sisè.ROURE I TOHENT, per la ponèn-
cia, llegeix l'article setè del pro jec'.udel C. E.
CASAS proposa que l'Assemblea or-dinària de la Federació es celebri enel rues de maig en lloc del nies de ge-ner.
Es passa a votació la proposició iés rebutjada per 14 vots en contra iü a favor. És «provat l'article setè.
ROURE I TORENT, por la ponèn-cia, llegeix l'article vuitè del projectedel C. E., i és aprovat per ununhni-
. tat.Saguidament llegeix l'article novè,
modificat per la ponència. Declara quehan estat rebutjudas les proposicionsque sobre aquest article havien presen-tat els disti'ictes quart i desè.
SALLES manifesta que lu delegaciódel districte se·gon. porta el mandat deproposar que els regidors no han dedemanar l'orientació a seguir, sinó quela Junta Central és la que els l'had'imposar en tot moment.
XIRAU observa que en el text delprojecte ja es diu que els regidorsestaran sota el control de la JuntaCentral.
CAMPALANS indica que el controlés suficient i que els regidors podenanar a orientar-se a lu Junta directivaen cas necessari.
Es passa, a votació la proposició deldistricte segon i és rebutjada per 1Hvots en contra i 7 a favor. Es aprovatl'article novè.
ROURE I TORENT, por la ponèn-cia, llegeix l'article desè del projectei l'onzè, que pasa a constituir el se-
. gon paràgraf del desft.RAFAEL pregunta què cal entendre
per Assemblea general de socis.
COMOBEBA explica el mecanismede les eleccions de candidats a regidorsi del paper que juga en aquest sistemal'Assemblea ' general de socis.
VILADOMAT indica que la votacióque es realitza en l'Assemblea gene-ral pot fer-se en la Junta Central.
COMOBEBA insisteix en lea sevesanteriors manifestacions i demostra elsmolts avantatges del sistema proposatpel C. E., sistema que, per altra part,és l'adoptat arreu del món.
CARDONA assenyala la dificultatd'aplicar el sistema proposat pel C. E.en l'actual procediment de votacionsper districtes independents.
COMOBEBA indica que, de moment,caldrà fer les Assemblees per distric-tes, però que h.em de propugnar per-què la ciutat de Barcelona, sigui unsol districte electoral, punt que ja figu-ra en el programa minim municipal.
S'uprova l'article desè, amb l'addi-ció de l'onzè.
ROUBE I TORENT, per la ponèn-cia, llegeix l'article onzè bis que pre-senta la ponència. Es aprovat per una-nimitat.
Així mateix s'aprova l'article dotzèdel projecte, després d'unes observa-cions dels companys Murtra i Gra-mer, que són degudament ateses perla ponència.
Llegeix després l'article tretzè delprojecte del C. E.
RAMIS no estil d'acord amb la fraseúltima de l'article. Creu que pot do-nar-se el cus de fer renunciar un regi-dor, sense que calgui expulsar-lo delPartit.
JUFBESA assenyala impossibilitatlegal de fer efectiva la renúncia delcàrrec que preveu aquest article.
GBANIEB-BABREBA proposa lasubstitució de la darrera frase de l'ar-ticle per la de «en cus que li siguiretirat el mandat».
COMORERA indica que el cas quepreveu aquest article no és un casd'incapacitat, sinó d'immoralitat o in-disciplina. Un regidor que hagi de re-nunciar per aquests dos casos, no potrestar ui Partit. Proposa que es man-tingui l'article tal com està redactat.
CAMPALANS s'adhereix a les pu-niules del company Comorera.
SALAS es manifesta d'acord atnb «1text de l'article, Car considera que ésnecessari que lu IT. S. C. doni deu delcomençament una sensació de morali-tat politica desconeguda fins ara.
XIRAU es manifesta també d'acordamb el projecte de! C. E. Indica queel cus que un regidor hagi de dimitires pot produir per discrepància radica]d'idees o per immoralitat, casos que,tant l'un com l'altre, impliquen forço-sament la separació del Partit. Enquant al punt de vista legal, diu quela vigent llei electoral priva que capregidor pugui dimitir , cosa, però, mieno impedeix que l'article que es dis-cuteixi figura en el Reglament, card'uquesttt manera os senta un princi-pi de gran importància.
E*ì passa a votació lu proposició delcompany Granier-Burreru, i és rebut-jada per 21 vots en contra i 7 a favor.S'aprova l'article 14.
ROURE J TORENT, per la [»onèn.eia, llegeix l'article catorzè del pro-jecte.
RAMiS proposa que les dietes quepercebin el regidors vugin Íntegramentu la Junta Central, i que aquesta, des-prés, passi a cada representant unaindemnització proporcionada a les se-ves necessitats.
COMOBEBA assenyala la impossi-bilitat pràctica d'iipïicar el mètodoproposat pel company Ramis.
MATEO, per la secció del districtevintè, proposa que els regidois deixina la caixa de In Junta (ential el 15per cent de totes los dietes que puguiupercebre i que la cuixa gratifiqui totsels afiliats del Partit que per serviraquest hagin de dasutendre llur tre-ball personal.
MURTRA considera que un miniindel deu per cent de totes les dietesque el« regidors puguin percebre, seriasuficient.
GRANIER-BARRFRA s'hi adhereixi es fa sevu la proposició del companyRamis.
ROFES es declara també d'acordamb aquenta proposició.
VILADOMAT assenyala In dificultatde portar a la pràctica el mètode pro-posat pel company Ramis, mètode quesi pot ésser emprat en altres païsosés perquè els partits socialistes sónprou potents ]>er a poder assignar unsou a llurs represen tants, cosa que,ara per ara, no pot fer la U. S, C.
MURTRA es declara espiritualmentd'acord amb la proposició del companyRamis, però creu que és més pràcticsenyalar un tent per cent minim dequota.
GRANIER-BARRERA no creu delcas fixar cap percentatge, no tenintcom no tenen encaro- un sou assignat.Creu que el Congrés només s'ha delimitar a sentar el principi.
BAM1S insisteix sobre la seva pro-posició, explicant-ne l'ubust.
MATEO reforma la proposició pre-sentada pel districte vuitè, en el sentitproposat pel company Murtra, i de-mana a la ponència si l'accepta.
ROURE I TORENT, per la ponèn-cia-, manifesta que, com sigui que elparer d'aquesta està dividit respectea aquest punt, correspon al Congre»acceptar o no la proposició.
COMOHERA es declara contrari nla proposició del 'company Bamis, perconsiderar que planteja un problema-moli delicat i difícil de resoldre.
MUBTBA indica que la ü. 8. C.ha d'aspirar a controlar les dietes delsseus representants. Considera inapli-cable la proposició del company Ba-mis.
VILADOMAT proposa que es subs-titueixi l'article del projecte pel 42,è
Justícia Sodai Pag. 3
PRIMER CONGRES NACIONAL DE LA U. 8. C.REPORTS del Conseller d'E-conomia i Treball, dels diputatsconstituents i a la Generalitat
El Comitè Executiu de laUnió Socialista de Catalunya,en la darrera reunió, va resol-dre per unanimitat celebrar elI Congrés Nacional els dies 2 i3 d'abril pròxim ; la sessió pre-paratòria tindrà lloc el dia 2 ales 6 de la tarda, en el local queoportunament es dirà.
Ordre del dia del Congrés :Vàlidament de títols de dele-
gats.Reglament de discussió.Constitució del Congrés i no-
menament de les ponències deprograma mínim i de proposi-cions.
Report del Comitè Executiu.
Report del Conseller d'Eco-nomia i Treball.
Report dels diputats a la Ge-neralitat.
Report dels diputats consti-tuents.
Programa mínim.Proposicions.l^es seccions es reuniran en
assemblea extraordinària en elcurs de les dues setmanes finalsdel mes de març per a conside-rar l'ordre del dia del.Congrés,nomenar els delegats i aprovarles proposicions que considerinútils a la millor estructuració oconolidació del socialisme a Ca-talunya.
Les resolucions de les sec-cions han d'ésser comunicades alComitè Executiu abans del Con-grés.
Report del Conseller d'Economia i TreballCompanys :Des de la seva reconstitució, la
U. S. C. va prendre part activa en le«tasques revolucionàries que s'inicia-ren per u subvertir el règim i procla-mar la República Espanyola. El nos-tre estimat company, Rafael Campa-lans, teniu la representació eminentdel nostre organisme en el Coniité1 re-volucionari. Un altre company caris-sim, Josep Xirau, va haver-se d'expa-triar a rel la sublevado i consegüentvaga gemerai de desembre de 1980.Altres companys nostres, des d'altreslloos estratègics, treballaven eficaç-ment en produir l'alçament que vaculminar en les eleccions de 12 d'a-bril de 1981 i en la proclamació de laRepública dos dies desprès.
Abans d'aquestes dates glorioses,l'Esquerra Republicana de Catalunyahavia demanat una aliança de caràc-ter electoral amb els partits catalansrepublicans i socialistes. La U. S. C.va entendre que l'aliança era conve-nient per a la realització dels idealscomuns i contràriament al que féu elPartit Catalanista Republicà, va ac-ceptar l'aliança amb l'Esquerra Re-publicana. La victòria del 12 d'abrilva portar al Consistori de la Ciutatals companys Xii'au (Joaquim), Du-ran i Cainpaliiiis. L'alcaineut del 14d'abril en el qual el company Carapa-luriK com a membre conspicu del Co-mitè revolucionari va prendre-hi unapart preponderant, va establir els A-juntamemV republicans que havientriomfat dos dies abans i v» procla-mar la República Catalana, formantpart del primer Govern que va cons.tituir-se dos antics membres de la
U. S. C., els companys Campalans iSerra i Moret.
La presència d'aquests companyanostres en aquest cop d'audàcia dónaidea del sentit d'oportunitat que in-forma els nostres homes en l'aplica-ció del nostre ideari. La RepúblicaCatalana es proclamava responent notan sols a ira sentiment arreJat en elcor dels patriotes, sinó portant en siel germen d'una futura organitzaciósocial. El fàcil triomf d« la Repúblicaen totes les regions d'Espanya féunéixer en tots nosaltres la esperançade que la realiteaoió dels nostresideals podia tenir una àrea major iels pobles ibèrics, victimes secularsde les tiranies i dels despotismes,voldrien, com nosaltres, tastar lesprimícies d'un règim de llibertat i dej »sitici« social.
Vet aci ei perquè nosaltres, des delprimer Govern de Catalunya, vegéremamb goig la mjssió dels tres ministresde la República Espanyola, senyorsDomingo, del los Rios i Nicolau, quanvingueren <a Catalunya el dia 17 d'a-bril a pactar amb ei G overa presiditpel venerable Macià, la forma d'arti-C|Ulur el moviment català amb el mo-viment general espanyol per tal deque la nostra; terra trobés, dintre d'u-na harmonia peninsular, el oamí de laseiva llibertat de segles anhelad». Nos-altres cercàrem de bona fe aquesta a-vinenca i ajudàrem a fixar els termesd'arranjament. La República Catalanava transformar-se en Generalitat deCatalunya amb plena independènciade funcions en ço que eren facultatspròpies de les extingides Diputacionsi amb l'oferiment de que en altres
del Reglament general de lu U. H. C.lis passa a votació la proposició del
Company Ramis i queda rebutjada per2.') vots en contra i 2 a favor. Espassa u votació, també, In proposiciódel company Viladoruat i és rebutjadaper 24 vots en contra i 1 a favor.S'aprova l'article catoraè.
ROURE I TORENT, per la ponèn-cia, llegeix l'article 15.è, modificat perla ponència. Declara que ban estat re-butjades les proposicions dels distric-tes d«sè i cinquè, i ' les llegeix.
VILADOMAT es declara contrari aIn proposició del distrite cinquè, queel si-geli federal passi Íntegrament ala cuixa de les Federacions.
COMORERA explica l'objecte delsygell federili i per què el C. E. liaassignat en el projecte el 215 per centdel seu import a les Federiicions.
GRAN1ER-BARRERA defensa 1»proposició del districte cinquè. El va-lor dels segells federals Im d'aiiiir Ínte-grament a la caixíi de la Junta Cen-tral, i aquest» passarà 1« part que cor-respongui al C. E.
COLOMA explica cl sistema de, re-captació que es segueix en l'actuali-tat i es declara a favor del projectedel C. E.
A R D I A C A proposa que es deixi elsegell federal íntegrament al C. E. ique siguin les Seccions les que contri-bueixin ni sosteniment de les Federa-cions.
RUI / propon« que es passi aquestpunt al Congrés Nacional per n la sevadiscussió.
CAMPALANS assenyala la necessi-tat que. es discuteixi i es resolgui e.nel present Con greu.
S'aprova el text presentat pur la po-nència.
MURTRA proposa que s'afegeixi a»quest article, en la relació dels in-gressos de Iti Federació Comarcal, eldevi per cent de les dietes de tots elscíu-recs que s'obtinguin per represen-tació del Partit.
CAMPALANS assenyala la diferèn-cia que hi ha entre càrrecs de repre-sentació i de professió. Es declara d'a-cord amb la proposició del companyMurtra )iel que fa nls càrrecs de te-presentació del Partit.
RUI / assenyala la diferència entrecàrrecs professionals i de representa-ció. Es mostra contrari a què els càr-recs professionals hagin de eonuibuir.
JUVRKSA s'adherfix a les anteriorsparaules.
FHONJOSA assenyala que per re-[jreüentació del Partit es podeu obte-
nir càrrecs retribuïts, sense ésser pro-fessionals, i creu que aquests càrrecshan de contribuir,
GRAU es mostra partidari que totsels càrrecs retribuïts que s'obtinguinper representació del Partit contribuei-xin.
R U I Z es ratifica en les seves ante-riors manifestacions.
Es passa n votació la proposició delcompany Murtra. Es aprovada per 16vots a favor i H en contra. S'aproval'article setzè, amb l'afegiment apro-vat,
A precs de la PRESIDÈNCIA es faconstar en acta que els càrrecs com-presos eu la proposició aprovada delcompany Murtra són aquells càrrecsque impliquen una representació con-tínua i immediata del Partit i que esdeixen en el moment en què el titulares separa del Partit.
ROURE 1 TORENT, per la ponen-c w, indica que aquesta ha suprimitl'article dissetè, per haver estat pre-vist en un article anterior. Llegeixl'article divuitè, B! qual és aprovat pelCongrés.
El PRESIDENT DE MESA declaraaprovat l'Rstatut de la Federació Co-marcal de Barcelona.
Es llegeix una proposició ineident-nlsignada pels companys delegats deldistricte vuitè, en la qual es dema-na : n) que el Congrés continuï els dis-sabtes a la nit i els diumenges a latarda següents; b) que, donada la ur-gència del cas, el Congrés discuteixiimmediatament la proposició del dis-tricte vuitè sobre l'anul·lació del pres-supost de guerra i ocupació del Mar-roc.
Després d'un curt debat .s'aprova laprimem part de la proposició.
A iniciativa del company CAMPA-LANS es promou un ample debat so-bre l'orientació que ha de prendre lanostra minoria municipal. Intervenenels companys Miranda, Ardiaca, Ruiz,(ìranier-Barrera, Murtra, Comorera,Viladomat, Duran i Guàrdia i Xirau,i s'aprova per unanimitat la proposi-ció presentada pel company Campa-lans.
Es posa a votació, la urgència de lasegona part de la proposició del dis-tricte vuitè. Per 17 vots en contra i7 a favor, el Congrés declara la nourgència de la proposició. Per granmajoria de vots s'acorda que passi alC. E., per tal que aquest resolgui so-bre ell.
El PRESIDENT DE MESA suspènla sessió a les nou del vespre.
funciona—règim municipal, ensenya-ment i qüestions sopials—la Genera-litat seria investid» d'amples facultatsabans de discutir-se l'estatut d'auto-nomia que havien de sancionar les* fu-tures Corts Constituents.
No podem dir que els termes delpacte s'hagin complert, només queparcialment. Les qüestions d'organit-zació general del país absorviren benaviat l'atenció dels nous governantsespanyols i els compromisos amb Ca-talunya anaren quedant enrera. Leseleccions un dia, Ift constitució dslnou Parlament més tard, els conflic-tes econòmics i d'ordre públic, la dis-cussió de la Constitució i les dificul-tats pròpies de tot començament ex-eusen, en part, el no complimentd'aquells compromisos. Amb la consi-deració d'aquestes dificultats 'i aínbl'esperança de trobar en els governant«republicans una bona fe que s'adiguiamb la nostra, hem sostingut des delGovern de la Generalitat una politicade conciliació que, mentre el Partitno acordi altra cosa, sostindrem se-gurs d'arribar a la satisfacció de lesnostres ambicions d'autonomia i degovern propi o de tenir en cas con-trari la raó suficient per a deslligar-nos de l'obra comú per la qual faremtota llei de sacrificis menys el del re-nuneiament a les llibertats del nostrepoble.
Del Govern de la Generalitat vadesprendre's el nostre company Cam-palans a darrers d'abril. Reclamat al'Ajuntament i a la Direcció de l'Es-cola del Treball—veritable creació se-va—va creure aquest company que laU. S. C. restava suficientment repre-sentada en el Govern amb la sola pre-sència del company que avui informai que des dels primers moments esta-va al cap del Departament d'Eeono-imia i Treball.
Detallar la tasca dels primers me-sos és cosa impossible. Les hores decada dia eren la ininterrompuda inter-venció en eas conflictes de caràcter so-cial i que venien indefectiblement,tots, a la Generalitat. El poble obrertenia una fe cega eni les nostres in-tervencions, fe que no es va perdre,com alguns suposen, per una reacciódel sentiment àcrata d'acció directa,sinó per el fracàs que acompanyavaalgunes d'aquestes intervencions nos-tres quan el poder coactiu no afavo-ria la nostra, acció. Sí el Govern deMadrid hagués tingut la visió de l'es-tat de clarividència en que es troba-ven, els nostres obrers els primers diesds la República no hauria regatejat ala Generalitat facilitate per a resoldreles qüestions sociais i, aprofitant labona disposició de tothom, podienaleshores resoldre's ,una quantitat deconflictes que després han estat inso-lubles i que han portat pertorbacionsde caràcter molt greu. Catalunya i Es-panya sencera hi va perdre molt enaquest regateig de funcions. Els tí-mids podran creure que (ks nostres so-lucions pequen de eomunitzants. Nos-.altres podem dir que, fent-nos carreodel moment que vivíem, no volíem al-tra cosa que aprofitar aquells momentsde desorientació patronal i obrera pera deixar molt més ben trabada la nos-tra economia i establir' condicions detreball més juste« -i humanas que hau-rien portat un oontentainent generali haurien favo résout una florida mag-nífic» de la nostra producció indus-trial i agrícola.
En canvi, per lògica conseqüència,i també com a resultat de l'onada im-anensa de repatriació d'emigrats, và-rem haver-nos d'enfrentar aviat aínbles masses dels «sense feina». Els in-conscients han dit que aquest, probls-ma no existia. Taüt se val negar lafllum del sol. Sabem de sobres el fonsd'exageració i de bandarrisme queaugmenta el volum d'aquests conflic-tes, però negar que la feina ha anatminvant de 1927 enea i que quan laburgesia s'ha tornat a veure seguraha contribuït tant com ha pogut aagreujar la situació i a pertorbar lavida econòmica del país, es negarl'evidència de les ooses i tractar ambinala fe un dels problemes més greusque es plantegen a tots els' països, enel nostre, naturalment, amb menys«ravetat que a molts altres. Si per afes qüestions socials no teníem altresfacultats que les que voluntàriamentens conferien les parts en lluita, pera resoldre el problema de l'atur for-çós no teníem facultats de c«p menai havíem de trobar-nos entre l'espasai In paret, sense poder fer ni aconse-llar res de caràcter resolutori. No obs-tant treballàrem activament en aju-dnr els parats i en repatriar gransmasses d'obrers al lloc de llur natu-ralesa i quan l'Ajuntament va decidir-se a posar ordre en la seva organit-zació d'assistència vàrem tornar a- col-laborai amb ell per tal de crear l'Ins-titut d'Assistència Obrera que soste-nen per parts iguals la Generalitat il'Ajuntament i en el qual es donenper terme rnig quatre mil àpats dia-ris a altres tante obrers sense feina.
Al nostre carreo han estat tambéla Borsa de Treball, la Caixa d'Estal-vi de la Generalitat i l'Institut d'In-vestigacions Econòmiques. Aquests or-ganismes han donat prova de llurcapacitat i eficàcia. Cridats cada und'ells a ampliar la seva àrea d'acciói les seves funcions, viuen voltadesde prestigi i ofereixen una base defutures actuacions en el camp de l'eco-'nomia i de la rniés perfecta estructu-ració social del nostre poble. Aínbllur ajut intentarem crear organis-
mes suplementaris, un d'ells la Caixamutual de prevenció contra l'atur for-çós atnb la qual procuràrem, sensegravar les nostres finances, posar elbon obrer a cobert d'aquesta calami-tat que rosega tantes llars de compa-tricis nostres.
Hem fet un plan d'ajut econòmica les cooperatives, i col·lectives de pro-ducció que dintre la seva modèstiaipot arribar a ésser de gran utilitat ales masses obreres que tenen un pre-gon sentiment d'emancipació econò-mic. Si aquest plan arriba a desen-yolupar-se podrem, temps a venir, a-¡«dar les Cooperatives catalanes acrear els seus organismes de crèditi d'auxili mutu i podrem conectar,amb els consumidors urbans les mas-nes de proletaris rurals, que avui permitjà de llurs sindicats albiren el co-imene de la socialització del seu tre-ball amb una possible supressió detot intermediari i de tot agent parà-sit. En aquest punt el nostre Depar-tament està destinat a convertir-seen una entranya molt viva de Cata-lunya i si en el Govern de la Gene-jwlitat hi ha la visió clara de la mag-nitud de les nostres funcions, laU. S. C. podrà rendir un alt serveia la nostra col·lectivitat posant a con-tribució la virtualitat dels seus prin-icipis en un camp d'aplicacions pràc-tiques i objectives. Som evolucionis-tes, però no menyspreniarem cap con-tingència de poder dur a terme unapart o la totalitat dels nostres idealsen benefici dels nostres obrers que,temps a venir, seran els nostres adep-tes més entusiastes.
Sobris en les promeses, apartats detota propaganda efectista, hem treba-llat en el Govern de la Generalitatamb la col·laboració honesta i lleal
de l'Esquerra Republicana i amb l'a-jut de representants d'altres partitspolítics, entre ells el Radical. Pernjustícia a tots afirmant que si elsèxits no són extraordinari» no per ai-xò perden proporció amb les escassespossibilitats que ens assisteixen. Sies té en compte que tenim un pres-supost migrat i uns deutes enormesa satisfer, fruit de les disbauxes pas-sades, es veurà com, malgrat els nos-tjpes pobres mitjans, hem donat pro-ves de bona voluntat, de capacitatde treball i de saber conèixer el oa-mí dels resultats eficients.
I una nota optimista per a acabar.Entre ela nostres detractors — quesón tota la gent de dreta i aigua vi-sionari o malvat d'altres camps —s'ha dit i repetit que els Consellersde la Generalitat havíem anat aaquella Institució amb el sol progra-ma de acostar a la menjadora públi- •ca els nostres amics. Per part del¡que us informa la consciència és benneta. Exceptuant el Secretari del De-Ipartament — càrrec delicat i de con-fiança — no hi ha un sol funciona-ri a la Generalitat introduït amb lanostra intervenció. Però, més interes-sant que. aquest detall ho és el queentre els adeptes de la U. S. C.no existeixen demandes d'aquestanaturalesa, ço que vol dir que el nos-tre és un partit de gent seriosa, i ab-negada que no té el carnet de filia-ció per a presentar-lo com una cre-dencial d'aspirant a buròcrata, sinó'que ve als nostres rengles a acceptarel lloc que la col·lectivitat li assenya-la, -disposada al sacrifici, a la disci-plina i .a la fidelitat als ideals re-demptors del Socialisme universal.
M. SERBA i MOBBT
Report dels diputats a la GeneralitatCompanys :Els representants de la U. S. C. a
¡la Diputació de la Generalitat de Ca-talunya varen obtenir cinc actes :dues, Mataró i Arenys, el companySerra i Moret ; una de Barcelona, elcompany Viladomat; la de Badalona,£jl company Barjau i la de Tarrassa,el company Campalaas.
Les tasques dels diputats a la Ge-neralitat no han estat intenses perraó de les escasses facultats que téavui encara el nostre primer orga-nisms de govern. Dintre, però, d'a-quest camp d'acció, les nostres inter-vencions en les assemblees de la Di-putació han estat adequades a la nos-tra representació. Fruit d'elles és elnomenament del nostre company Ra-fael Campalans per a1 la Comissió queva redactar l'Estatut de Catalunya,en la definitiva redacció del qual hitingueren una part destacada el ma-teix company Campalans i :el com-pany Serra i Moret. En les assem-blees el defensaren, en nom del par-tit, els companys Viladomat, primer,i el company Barjau, després.
Presentat l'Estatut al Govern de,la República i a les Constituentsd,'Espanya, semblava que el oàrreode diputat a la Generalitat no teniaja una finalitat concreta. Però la re-presentació parlamentària de la U. S.de Catalunya ha cregut que la Dipu-tació tenia, altres missions a ootnpliri per .això ha gestionat la convoca-tòria de l'Assemblea per tal de man-'¡tenir contacte amb el poble i conser-
var i estimular el seu arboramentsense el q.ual podríem ésser vençutsen les futures lluites que indefecti-blement s'han de produir entre laraaoció i la democràcia.
Entenem també, però, que per apoder alentar el poble i tramètre-liel nostre entusiasme era necessarique els més entusiastes fóssim nosal-tres i per a que això fos calia enprimer terme conèixer d'aprop l'obraque realitza el Consell de la Gene-ralitat de Catalunya. Així, doncs,amb l'ajuda d'altres sectors polítics,ham aconseguit que es convoqués no-vament l'Assembleò i que es creessinles Comissions parlamentàries adjun-tes a cada un dels Departaments deGovern. Actualment, aquestes comis-sions estan ja constituïdes i d'ellesformen part els quatre diputats de laU. S. C, podent contribuir més d'a-prop a les tasques feixugues de l'or-ganització de Catalunya amb vistes al'aplicació de l'Estatut.
Cada un de nosaltres forma tambépart d'alguna de les juntes, patro-nats o comissions que dirigeixen oinformen leg diverses institucions dela Generalitat de Catalunya. En e-lles, com en l'Assemble«., la nostratasca modesta, però constant, deixa-rà, a ben segur, l'empremta del nos-tre partit i així que- els diputats aug-Kiantin, augmentarà la nostra influèn-eia i la nostra eficàcia que desitgemsigui profitosa per Catalunya i pelSocialisme. F, Bar/au, H. Campo-lana,M. Serro, i Moret,, F, Viladomat.
Report dels diputats a les ConíituentsCompanys :L'actuació del grup parlamentari de
la U. S. C, va. lligada necessàriamenta la del bloc que, des del pacte elec-toral, han constituït els nostres dipu-tats amb els de l'Esquerra Republica-na ds Catalunya. Gal, a més, recordarque la qüestió de l'Estatut coMstitu-cional de Catalunya—considerada coma prèvia per a tots els catalans—ensha lligat transitòriament amb altresforces catalanes, partits polítics comel P. C. R. o diputats independentsque, coin a tais, tenen seient a laCambra,
No és d'estmnyar, doncs, que elsnostres parlamentaris no hagin pogutexpressar sovint un pensament qu» re-flexos, amb estricta puresa, wnb vi-gorosa netedat de contorns, l'idearidel nostre Partit.
Això de banda, cal advertir tambéque la tasca fonamental realitzada finsara pel Parlament de la República haestat la discussió i aprovació del textconstitucional, el que ha obligat, sovintles diverses forces parlamentàries acedir en llurs rigoroses posicions idealsa benefici d'una immediata i eficientrealització legislativa. En aquest esforçnetament polític el sacrifici dels nos-tres homes, representants d'una forcasituada a l'esquerra1 de les que com-posen la Cambra, ha estat, com és na-tural, i per aquesta raó cabalrnent, demés proporcions.
Dels nostres quatre diputats, GabrielAlomar ha format part de la Comissióparlamentària per al projecte de Cons-titució. La seva profunditat de pensa-ment, generosament servida per unanoble passió política, fou notablementremarcada dins de la Comissió i a laCambra, en la qual redactà i sostin-gué diferents vots particulars.
Serra i Moret ha dedicat el seu prin-cipal esforç parlamentari als treballsde la Comissió per al projecte de Re-
forma Agrària, de la qual forma part.La tasca d'aquesta Comissió ha estatespecialment feixuga fins ara, i no éspas acabada de bon tros. Ningú nogosarà dubtar que el problema ds lareforma agrària està situat a 'primerrengle entre tots els que la Repúblicaha d'envestir. La feina de 1» Comissióno és pas enllestida, i al nostre com-pany li queden, sens dubte, molteshores de treball, encara, fins que s'ar-ribi a asseure al banc de la Comissió,des del qual haurà da defensar, quanes posi a discussió el dictamen dal pro-jecte, els genuïns punts de vista de lanostra manera da pensar. Aquest com-pany forma també part de la ComissióPermanent del Treball, on hft treballatactivament en la redacció dels dictà-mens tjue estructuraran les futureslleis de la República en aquest ordrede coses _ i que han d'ésser, segonsl'Estatut, aplicables a Catalunya.
Rafael Campalans és el nostra homea la Comissió de tècnics nomenada pera dictaminar la part financera delprojecte de l'Estatut' de Catalunya.Aquesta Comissió es troba ara en elple de la seva tasca. A la Comissió depressupostos, la seva actuació s'hauràd'assenyalar dins ds poc temps; pro-bablement dins de pocs dies.
Josep Xirau ha treballat principal-ment fins ara en les matèries relati-ves a l'ensenyament i a la cultura engeneral. Es també la Comissió parla-mentària de Justícia que ara mateixté a discussió el projecte de llei dedivorsi, en el qual s'ha treballat deferm per a donar al paí» una lleiprogressiva, clara i eficaç.
L'actuació del nostre grup en les di-ferents ocasions que s'han anat pre-sentant en la marxa de la vida parla-mentària, s'ha pogut destacar—malgrattot el que abans s'h« advertit—ambveu i accent propis.
Aquest fou, per exmple, el cas de la
Pag. 4 Justicia Social
COOPERATISMO
Un curios testimoni de la potèn-cia de la cooperació anglesa
Dni6 Soclallifa £de Catalunya
i B A £
Aquest testimoni que, molt a des-grat d'ell, ens dóna una bella provade la potencialitat da la cooperacióanglesa i dels mals de uap que ambttl seu desenrotllament causa u la bur-gesia indigena, prové, no gens menys,d'un membre de l'aristocràcia an-glesa, curull de la més autèntica sangblava, si és que aquests títols voleudir alguna cosa : 16e baronet de Luss,316 cap del Clau de Orant, Comte deSeafield en perspectiva.
Aquest bon senyor, membre del Par-tit, conservador britànic, conegut perLord Strathspey i posseïdor, sens dub-te, d'un bon feix d'accions de les «Ho-me Stores», de la «Lipton and Co.» odels «Allied Suppliers», le» empresesparticulars de comerç de queviures mésimportants del pals, ha tingut lu can-didesa d'enviar al «Manchester Guar-dian» una carta de protesta contra elsbeneficis fiscals que gaudeixen les coo-peratives de consum i que aquell grandiari, sempre respectuós amb totes lesidees, ha publicat en la ssva ediciódel 4 de febrer, en la secció «Lettereio the Editor».
La carta comença remarcant quel'exposició que l'Associació de Cam-bres de Comerç Britàniques ha elevatdarrerament al ministre d'Hisenda de-manant que les cooperatives de con-sum estiguin sotmeses als mateixosimpostos que les empreses comercialsparticulars, ha aixecat un núvol de pro-testes per part de tots els interessatsen el moviment cooperatiu, i expressala crença que ara que la Gran Bre-tanya té un Govern Nacional al poder,aquesta situació privilegiada de quèhan vingut gaudint les cooperativesdurant tant de temps, serà • rectificada.
Becorda després la carta que unsquants anys enrera una Comissió Bei al,nomenada especialment per al cas, re-comanà l'alteració del sistema de pri-vilegis actual, i reconeix amb tota in-genuïtat que cap govern no ha tingutIn valentia d'scnhar amb ncjupst« in-justa exeepoió, nmb el resultat fjiie piscooperadors hnn nnat esdevenint dsdia en dia m<S i més poderosos.
B i b l i o g r a f i ae o o p c r a 1 i v a
liévue de la Coopération Internatio-nale. — El numero de febrer d'aques-ta revista conté :
L'Aliança Cooperativa Internacio-nal a Eetroíburg, una ressenya de larecent reunió de l'A. C. I. i les deci-sions preses sobre la Pau i el Djesar-inamient, la política de l'Aliançaen les condicions econòmiques mun-dials dei moment, i el mantenimentd« les activitats de l'Aliança, compre-nent-hi les Publicacions CooperativesInternacionals; les Becerques Econò-miques; les Cooperatives de Produc-ció ; el treball dia nit en els forns ;l'Escola Cooperativa Internacional;la Diada Cooperativa Internacional,etcètera.
L'A. C. I. — La Pau i el Desarma-ment, el text íntegre de la declaracióenviada per l'A. C. I. a la Conferèn-cia del Desarmament.
I,a Venda Governamental í Col·lec-tiva. 1. El Blat, la conclusió de l 'in-forme especial publicat sobre aquestaqüestió en el número de gener. A-questa part tracta del mercat inter-nacional del blat i dels esforço« in-ternacionals fets per a la reglamenta-ció de la venda en comú del blat,r»mprenent-hi les Conferències delHlat celebrades a Boma i a Londresl 'any 1081.
I m Tarifa duanera i el Nivell derida, per Doreen Warriner, B. A.,Ph. D., qui demostra com les tarifesdiiariBi'es esdevenen necessàries en unmc'üi on la ingerència governamentalen els afers econòmics augmenta in-cessantment per a mantenir «is tipusnominalment elevate dels salaris i pera estabilitzar les divises nacionals anu valor elevat. Tant en un com enl'altre cos, la, tarifa redueix el nivellde vida; l'Estat reprèn amb una màel que dóna amb l'altra.Bis progressos cooperatius nacionais
El Moviment Cooperatiu Danès enIftSl.
El Comerç d'Exportació i la Coo-peració a Finlàndia.
El Consell Cooperati de Lituània.La Banca Cooperativa
La cooperació hindú, segons l'in-torme del Comitè Bancari Central,l>er A. P. MacDougall, C. B.
El Bano Central de les InstitucionsCooperatives a Palestina, per H. Vi-tales.L'Educaci ò ('ooperativa
L'Obra d'Educació cooperativa aRomania, per G. Mladenatz.
Notes sobre Educació.Nntex Femenines Internacional*.
Etc., etc.
Per a suseripcions a la Revue df, la(.'^opération internationale (10,ßO bel-gas l'any), adrec;ar-se a : Office Coo-pératif Belge. 2, Place Ninove, Bru-xelles; o Grup Cooperatiu de laU. S. C., Alt de Sant Pere, 29. Bar-celona.
Bealrnent, el tet que les cooperati-ves esdevinguin cada dia més potentsi estenguin llurs activitats en tots elscamps del comerç i de la indústria,que el poble anglès vugi aprenent dedia en dia quin és el camí de la sevaemancipació econòmica, és un fet al-tament perjudicial per a la suliit dela nació i contra ei qual cal empriirtots els rigors de la llei.
Car d'altra manera, ¿on aniríem aparar?—pregunta el 16e Baronet deLuss, i seguidament exclama : «Commos prosperen les cooperatives, méspocs comerciants queden, i per tantmés impostos han. de pixgar els super-vivents I »
La carta acaba així: «Per la just íc incomuna que es deu als contribuents delpaís, ha arribat l'hora que les socie-tats cooperatives contribueixin amb to-ta la part que els correspon a les càr-regues de la nació. Espero que »questaoportunitat d'assegurar una igualtat detracte no serà menyspreada per l'ac-tual govern, que no serà nacional enel veritable sentit mentre no rectifiquiaquesta gran anomalia.»
Bealment, ha d'ésser aquest un aferde vida o mort per als pobres comer-ciants anglesos, quan s'atreveixen aposar en entredit la «nacionalitat» de«llur» govern !
Les cosesal seu lloc
El Centre Republicà d'Esquerrade Valicarla, en motiu d'haver arribatera poder de la seva Secció una fullaque porta la data de 14 de febrer'de 1982, la oapsaleia de la qual diu,«La Fiesta Santificada», que donen,pagant, a la «Capilla, de los SagradosCorazones» de l'Avinguda de la Be-püblica Argentina, número 230, i Go-mis, 28, telèfon 75622, es creu obligata major coneixement i justícia delsfeta que, en la plana ÌÌ5 de dita pu-blicació i enquadrat entre filets, s'hillegeix : «La Casa Católica, Gran tien-da Española de objetos Religiosos.Ponemos en conocimiento de nuestraclientela que acabamos de recibir unagran cantidad de objetos piadosos,, co-mo son garrotes de la mejor madera,indispensables para todo católico quequiera practicar su religión.»
En la mateixa plana de la. mateixafulla en la secció que rotula «Consul-torio moral» s'hi llegeix copiat lite-ralment : «Tengo un vecino que ven-de artículos de contrabando' con per-juicio mío, ¿puedo yo también hacer-lo? Prescindiendo ahora de k obliga-ción de guardar las leyes de contra-bando, puede su vecino vender artí-culos de contrabando. I usted puedehacer lo' mismo, sin pecar por eeo.Ahora que | si le cogen I estaría obli-gado a pagar la multa», (Signa Villa-mayor).
El Centre Republicà. d'Esquerrade Valicare* s'ha cregut obligat a po-sar a la consideració pública el trans-crit perquè les coses quedin al seu lloci les autoritats competents vegin finson, hi ha dret, per la sanitat ciutada-na, a insinuacions tan piadoses i tancatòliques com «l'adquisició de gar-rots per a les pràctiques religioses», iafirmacions de moralitat tan exquisidaque aconsellin el contraban.
Tenim entès que l'occí ó d'aquestsreligiosos de «los Sagrados Corazones»és més extensa i més eficaç en altresterrenys. En el moment de tenir pro-ves ho. denunciàrem, perquè esteïmdisposats a posar de relleu aquests ialtres crancs socials que malmeten labarriada de Vallcaroa.
CORREU ADMINISTRATIUModelí PelahI, gir . . . 84,40 pies.foan Eicolè, de Llimiana, gir. 4,50 »
Toial , . . 88'90 pies.
29 febrer
Conferència de M. 5 er r a Moret, ala secció del Districte Vili, a les 10 delvespre. Tema: "El control obrer."
5 març
Conferència de |oan Comorera, aBisbal del Panades, a les 9 '/< del ves-pre, organitzada per la Secció U. S. C.local. Terna: "La qüestió religiosa."
6 març
Conversa de Joan Comorera, aVendrell, a les 10 del matí.
6 març
Conversa de Joan Comorera, aTarragona, a les 4 de la tarde.
Frimer Congrés de laU. S. C.
((!<nititn<(ii'i(l de [a ptiyittií 3}
declaració feta, eu nom del partit idiscrepant en aquell moment dels nos-tres amics i aliats de l'Esquerra Be-publicima, per Josep Xirau en l'oca-sió en què es suscità el debat políticde la confiança parlamentària, al Go-vern provisional presidit per Alcalà Zti-moru. La paraula del nostre companyfou, llavors, declaració estricta del pen-sament del Partit, expressada ambacord del Comitè Executiu convocaturgentment a l'efeote.
En la discussió del projecte consti-tucional Josep Xirau ha portat la veude l 'U. S, C. en tres ocasions ben im-portants : La primera, contestant aLluís de Zulueta quan es plantejà engeneral el problema polític de Catalu-nya com a tema constitucional. Méstard, amb dos discursos -que tractarende precisar la norma dels que desprésforen els articles 48, 49 i 50 de laConstitució, que són els q.us regulenla matèria de l'ensenyament. El nos-tre punt de vista—de llarg temps sos-tingut i defensat per Josep Xirau—ésresoltament i enèrgicament contrari aIn duplicitat de centres d'ensenyamenta Catalunya i per consegüent partida-ri decidit que tota l'organització do-cent sigui atribuïda sense reserves , alGovern de Catalunya. El nostre puntde vista féu camí, encara que lenta-ment, entre molts diputats no catalansdel Parlament de la Bepública, i aixíes pogué aprovar la fórmula flexible deltext constitucional. Aquesta manerade pensar, radicalment oposada a ladels nacionalistes intransigents de Ca-talunya i de les terres de parla cas-tellana, situ.ats, en aquesta fonamen-tal qüestió, com en totes, en una Uniaestretament reaccionària, constituiràdintre de poc un guiatge per als nos-tres homes—i per als nostres aliats del'Esquerra BepublioaJía—tan promptecom as posi a discussió- en el Parla-ment el projecte de l'Estatut de Ca-talunya.
En.una altra ocasió el mateix dipu-tat de la U. S. C. intervingué a laCambra per a denunciar enèrgicament—en mig de l'assentiment general delParlament, especialment dels diversosgrups d'esquerra—al Govern, i mésprecisament al ministre de la Gover-nació, unti insidiosa campanya del dia-ri madrileny El Sol contra Catalunya,contra l'opinió liberal del nostre país,contra el Govern de la Generalitat,campanya a la qual no eren certamentalienes les agrupacions polítiques reac-cionàries de Catalunya. Es interessantde fer remarcar que. des d'aquell mo-ment s'estroncà del tot la sèrie d'ar-ticles que el referit diari havia anatpublicant, sens dubte amb una gensclara intenció respecte de , Catalunya.
Finalment, el nostre grup parlamen-tari, unit als diputats1 de l'EsquerraRepublicana, presentà una esmena alprojecte de Constitució—redactada idefensada en dos discursos per JosepXirau, per a la creació d'un Conselll'edera! (Consejo de la Bepública) quehavia de donar a là nostra Constitu-ció, .unicameral, una major flexibilitatde moviments, i per consegüent unamajor eficàcia, permetent que les re-gions autònomes—i per tant Catalunya,des de l'aprovació de l'Estatut—tin-guessin una adequada representaciócom a tais, com a Estats polítics or-ganitzats, com a nuclis jurídics de so-birania reconeguts pel dret públic, enel Govern Central de la Bepúblicn.L'esmena tingué una ampla discussió,fou reconeguda la seva importància, ion votació nominal ÍQU rebutjada snlsï>er vuit vots de; majoria.
G. Alomar. — R. ' Campalann. — M.fierra i Moret. — J. 'Xirau,
¿Ja heu enviatel vostre dona-tiu a JUSTÍCIA
SOCIAL?
XEDRIN AL CATALÀM. E. tiaitíkfm (Xedrin). «/i!« »r,-
nyoTH (iolovliovit, traducció dtili'raneeec Payaroix. Preacnta-ciód'Andreu Nin. — (Kdicionn ì'roa;Hibliotecit «A tot ««ni», volum» 42í 42 n. Badabma, 1931).
«He volgut donai' a entendre que dela família, la propietat i l'Estat ja non'existeix res, i que, per tant, elsprincipis en nom dels quals hom li-mita la llibertat no tenen ja el valorde principis ni tan sols per aquell quese'n serveixen». Amb aquestes breusparaules Xedriu ens diu beu claramentque. cosa és la seva novel·la.
I amb el fuet a la mà i l 'ironia aflor de llavi, Xedrin va de dret on volanar i sup posar, un punt de dolçor ala tragèdia dinàmica d'aquesta famí-lia. Golovliovi que presenta corn exem-ple.
Els senyors que juguen en) l'obra de'Saltikov no són uns casos particula-rlssims. Família "monstruosa, amb lainutilitat i l'egoisme més repugnantcom a finalitat, niu de vicis i defor-macions, amb les nrmeis de la mútuaexterminaeió per dur el seu coinéssimple de viure, els Golovliovi sóntriats a l'atzar entre els miters de fa-mílies de la Bussi a twarista, entre elsmilers de famílies de la civilitzacióburgesa,
Xedrin senta el principi que les fa-mílies ascendeixen per a anar immei-diatament—potser més que les altres,l'es puixants—cap a la davallada mésterrible. Xedrin deixa caure poc a pocen l'ànima de la societat burgesa lesgotes de l'àcid irnós corrosiu. «Els se-nyors Golovlio-vb és una d'aquellesnovel·les que el món del capitalismeens diu, escruixit, disolvent. Heus ací
el >»iu gran valor moral. Autor influen-ciat pel socialisme autòpin, ens dónauna de les obrés més pròximes a Marx.
Mirant la novel·la des del punt pu-rament artístic, «Els senyors Golov-liovi» ós una cosa plenament, reeixi-da. Aqualls que ens vulguin dir queels trete de degeneració de la famíliasón massa marcats per a tenir unefecte moral, acusaran fuLsament aSaltikov ; si algú trobés un poc aíec-tat el diàleg entire Arina Petrovna iel seu fill Porfiri Vladimlritx, demos-traria un escàs coneixement del queen podríem dir psicologia de la hipo-cresia, d'aquesta hipboresia do la qualdiu coses tan encertades Xedrin tiiiaquesta mateixa obra. Concepció, es-tructura, desenrotllament, narració, es-til, anècdotes, força tràgica, fina iro-nia, HS mantenen fermament. Però lapsicologia dels personatges és mésmestrívola que cap altra cosa ; totsells prenen un relleu inarcudíssini, B*fan cos i esperit als nostres ulls, em-niaroats sempre en l'agudesa. An-dreu Nin recorda, justament, que«un escriptor rus ha dit, amb raó,< ] i i e amb aquesta novel·la n'hi hauriuprou per posar Haltikov al costat delstnés grans escriptors, no solament dela literatura russa, sinó de tot« elspaïsos». Literat gairebé desconegut—iper això, molt més lloable la incor-poració al català d'«Els' senyors Go-lovliovi»—, pot aparellar-se amb elsTolstoi i ek Dostoïevski. Com ells,també, es complau en els sentimentscomplicats, en les passions tortuosesi el pessimisme característic del tedia la vida;, com ells, basteix les sevesobres amb força'hercúlea.
La versió de Francesc Payarols,molt cuidada. La seva labor de bontraductor es manifesta un oop més.
J. B. i T.
Secció d'Esludis Polí-tics i Econòmico - So-c ia l s de l ' A l e n e u
PolilechnicumNOTA PBEGADA
Ha quedat constituïda la Se.cciód'Estudis Polítics i Econòmico-So-cials de l'Atenen Polytechnioum, laqual compta ja des d'aquest momentamb l'adhesió de nombrosos socis.
En l'Assemblea de constitució que-dà nomenada la Junta en aquestaforma: President, Teixidó; Secreta-ri, Ardiaca; Tresorer, Coso; Vocald'Estudis Econòmico-Socials, Biera;Vocal d'Estudis Polítics, Trave. Fouaprovat també el programa dels trei-balls que la secció ha de realitzar;Aquest programa comprèn cursos i ci-óles de conferències sobre economiapolítica, sobre diverses constitucionspolítiques, cooperativisme, la crisieconòmica des del punt de vista dediferents escoles, educació sexual, etc.
Una de les novetats que contindrà1
aquesta ^Secció serà un cercle d'in-vestigacions econòmiques que operaràen el camp de l'economia popular es-tudiant les condicions de vida de laclasse obrera catalana, els salaris
renls de les diferents professions, elcost de la vida, l'organització del co-merç al detall i les principals direc-cions del consum obrer a fi de poderestablir les bases de la swa organit-zació per tal que serveixin d'instru-ment de millora econòmica i socialde la classe obrera.
ConferènciaAvui dissabte, a tres quarts de
vuit del vespre, tindrà lloc la ses-sió inaugural del curs 1932 dela Secció d'Estudis Polítics iEconòmico-Socials de l'AteneuPolytechnieum.
En Joan Ventosa i Roig, Pre-sident de les Federacions de Co-operatives de Catalunya i Espa-nya i membre del Comitè Cen-tral de l'Aliança Cooperativa In-ternacional, parlarà sobre : «LaCooperació de Consum com à su-peració del Capitalisme».
Dels articles firmats sónresponsables llurs autors.
