orimtul dé id Pmiwuid libhicu*

O COTA ZERO n. 16,2000. Vic, p. 65-84 ISSN 0213-4640 rn

Continui'tut/discontinui'tut u rArt Rzcpestre dé id fqunu orimtul dé id Pmiwuid libhicu* Mauro S. Hemúndez Pérez

L'any 1998 la UNESCO va declarar I'Art mes públics des de fa ja més d'una dicada. Rupestre de 1'Arc Mediterrani peninsular Patri- Només Catalunya ha publicat dos volums del moni Mundial. Havien transcorregut en aquell seu Corpus &Art Rupestre, les altres iniciatives moment 140 anys des de la publicació de les són particulars i les publicacions, privades o de primeres pintures i gravats rupestres a les Anti- diverses institucions o entitats bancaries. fis cert giiedades prehistdricas de Andalucia, de Manuel que coneixem llistes-catdegs de jaciments, cor- de Góngora i Martínez, encara que existien al- pora comarcals i excel.lents monografies sobre gunes referencies anteriors, entre les quals se ci- jaciments ayllats i alguns conjunts, perb caldria ten reiteradament els versos de Lope de Vega a publicar tots i cada un dels jaciments i els seus la seva comidia Las Batuecas del Duque de Alba, motius, encara que es considerin insignificants, la prohibició del bisbe Alfons de Borja, més tard amb bones descripcions i reproduccions, indi- Calixt 111, de celebrar misses en una cova de la cant-ne, així mateix, el context. Malgrat aques- seva dibcesi valenciana on hi havia pintats ca- tes mancances, a la fa~ana oriental de la Penín- valls, o les primeres cbpies de les pintures rupes- sula Ibirica s'han pogut identificar, a més d'art tres de Peiia Escrita i La Batanera de Fuenca- paleolític rupestre i moble, diversos horitzons liente, a Ciudad Real, que va realitzar Fernando artístics de cronologia postpaleolitica, dels López de Cárdenas vers el 1783 (NIETO GALLO, quals, durant els darrers anys, s'ha generat una 1984). El 1892 J. Martorell cita els cctoricos), de intensadiscussió sobre els orígens, cronologies i, la Cocinilla del Obispo, a Terol, i el 1907 Juan en menor mesura, significat. Cabré descriu uns cérvols pintats a Catapatá, a La majoria de les propostes incideixen sobre Terol, que va relacionar amb les pintures paleo- qüestions relacionades amb els conceptes de lítiques dlAltamira. A partir d'aquest moment continui'tat/discontinui'tat a les diverses mani- se succeeixen les troballes fins a superar Amplia- festacions culturals prehistbriques, tant entre les ment el miler de jaciments amb Art Rupestre paleolítiques i les postpaleolitiques com entre prehistbric localitzats a les terres peninsulars els diferents horitzons artístics identificats en que aboquen les aigües al Mediterrani. aquestes últimes.

Lamentablement, d'un elevat percentatge En efecte, des del mateix moment d'aquelles &aquests jaciments disposem &una informació primeres descobertes i, en especial, a partir de la parcial, ja que no s'han realitzat els correspo- proposta d'H. Breuil sobre la seqüencia de Mi- nents Corpora a que estaven obligats els organis- nateda (BREUIL, 1920) comensa una discussió,

* Aquest treball forma part del Projecte d'lnvestigació ~ ~ 9 9 - 3 4 - 1 - 0 9 ~Grabados rupestres en la Comunldad Valenciana,,, subvencionat per la Generalitat Valenciana.

mi O COTA ZERO n. 16, 2000. Vic, p. 65-84 ISSN 0213-4640

encara no resolta, sobre la continui'tat o ruptura entre les diverses manifestacions artistiques, tant entre els arts paleolític i postpaleolític, com en els diferents horitzons identificats en aquest últim, entre els quals l'art llevanti s'ha convertit en el tema recurrent a totes les andisis.

Sobre la cronologia paleolítica de l'art lle- vantí hi ha una abundant literatura basada en les propostes d'H. Breuil i H . Obermaier, a la

de seguida s'oposaren els plantejaments &E. Hernández Pacheco i M. Almagro Basch, als quals seguirien E. Ripoll Perelló i A. Beltrán Martínez, encara que d'alguna manera {aposta- va per la continu'itat quan s'assenyalava, sota imprecisos termes, una relació ccen lloc i forma desconeguts~, amb l'art paleolític. Només F. Jordá es va mostrar partidari d'una ruptura, quam va proposar una cronologia tardana per a l'art llevanti i, en canvi, més antiga per a I'art esquemitic, amb el qual els altres investigadors tancaven el cicle d'art prehistbtic peninsular, encara que discrepessin sobre la relació amb l'art llevanti.

Aquesta idea de continui'tat/discontinui'tat entre aquestes manifestacions artistiques no s'ha abandonat, ja que reiteradament es torna un i altre cop sobre aquest tema, en molts casos sense especificar les bases documentals que susten- ten les propostes, basades en una diferent valo- ració dels elements que caracteritzen cadascuna, i de la mateixa seqütncia prehistbrica regional, en la qual sovint la confusió terminolbgica i conceptual encara és norma habitual. Recordi's en aquest sentit I'ús de denominacions cadu- ques com Bronze I o les gentriques de Neolític Antic o Calcolític, per citar només dos exemples, sense especificar el territori de referkncia, i que fins i tot s'utilitzen en zones on no es cons- tata ocupació humana en aquell moment. Convé, doncs, establir amb claredat la terminologia i evitar les generalitzacions excessives.

Una reflexió inicial

Entre les descobertes arqueolbgiques més significatives dels darrers anys a 1'Espanya mediterrinia, destaquen, per al tema que ara ens ocu-

pa, diverses coves amb Art Rupestre d'indubtable cronologia paleolítica i nombrosos objectes mobles datats de final del Paleolític Superior i comensament de YEpipaleolític inicial.

Entre els primers, i referint-nos a la mateixa zona de l'art llevanti, destaca la Cueva de Ambrosio, a Almeria (RIPOLL LOPEZ; L.E.E, 1999), les de Jotge, Las Cabras i El Arco, a Múrcia (SALMERON [et al.], 1996), Fosca i Reinós, a Alacant, i, a Terol, el controvertit abric de Bartanco Hondo i la recentment descoberta Roca de Hernando (UTRILLA, 2000), que s'uneixen a les anteriors troballes de Cueva del Nifio (Aibacete), la Moleta de Cartagena (Tar- ragona), i la Fuente del Trucho (Osca). D e I'anilisi de les representacions d'aquests jaciments no es pot deduir cap relació de continu'i- tat amb alguna de les manifestacions posteriors, llevat que comparteixen un mateix territori i, fins i tot, excepcionalment, un mateix jaciment, com passa a la Cueva del NiÍio i al descartat de la Moleta. En aquest sentit, convé recordar que també l'art llevanti coincideix en la distribució amb altres manifestacions, mobles o rupestres, pr~tohis tbr i~ues o medievals i, amb tot, d'aixb no se'n suggereix pas una relació de continui'tat.

Un major interts, per la posició cronolbgica, podrien oferir les troballes d'art moble perqut indiquen l'existtncia de motius figuratius junta- ment amb altres de geomttrics en els moments finals del Paleolític Superior i a I'Epipaleolític microlaminar. En les dues darreres dtcades noves troballes {han afegit a la repetidament citada plaqueta de Sant Gregori del Falset, entre les quals destaquen d'altres del mateix jaciment (FULLOLA [et al.], 1990), les de Filador (FULLO- LA; ADSERIAS, 1982), de Picamoixons (GARC~A D f ~ z [et al.], 1997), de Cova Matutano (OLA- RIA, 1999), de Tossal de la Roca (CACHO; RIPOLL, 1987), de Cendres (VILLAVERDE BONI- LLA; MART~NEZ VALLE, 2000) i de Blaus (CASA- BO [et al.], 199 l ) , per referir-nos només a dgu- nes troballes del País Valencii i Catalunya que es podrien estendre, també, a altres hmbits de I'Espanya Mediterrania -Nerja (SANCHIDRL~N, 1986) i Pirulejo (ASQUERINO, 1993)- o ita- lians, en especial el tants cops citat de Riparo Villabruna. Les informacions tan poc precises sobre les circumstBncies de la troballa d'algunes &aquestes peces, l'abskncia de datacions absolu-

O COTA ZERO n. 16,2000. VIC, p. 65-84 ISSN 0213-4640

tes, si exceptuem les del Tossal de la Roca o de Riparo Villabruna, i l'estat actual de la investiga- ci6 sobre el transit Plistock-Holoce no permeten fixar la precisa cronologia &aquestes manifestacions mobles naturalistes que {anirien espaiant a l'interior del complex epipaleolític d'acord amb la prbpia periodització de 1'Epipaleolític regional, sense que puguem precisar el moment de la seva desaparició, encara que en cap moment s'associen a l'Epipaleolitic geometric.

Cs inqüestionablement epipaleolític i de cronologia avanSada l'art lineal-geometric i, segons alguns investigadors, també l'art llevantí que, per la cronologia proposada, es podria relacionar amb 1'Epipaleolític microlaminar -si s'ac- cepten les cronologies del IX-VIII mil.lennis aC proposades- o amb el geometric -si s'opta per les del VII mil.lenni aC. També té una cronologia precisa l'art macroesquemAtic, mentre que per a les altres manifestacions artístiques postpaleolítiques no hi ha unanimitat. Entre aquestes darreres, sovint sota la denominació

1

Art Ilneal-geomktrlc d'art esquematic, s'integren pintures i gravats Cueva de La Coclna (Dos Aguas, Valtnc~a) que, si més no en el territori que ara ens ocupa, són molt diferents, per la qual cosa hem optat, seguint criteris utilitzats en un altre lloc (HER- de pedra procedeixen de la capa 6 , NANDEZ; FERRER; CATALA, 2000), per reservar que correspon a Cocina 11. De 1jandisi de el terme art esquematic Per a la pintura es- tratigrafia d'aquesta cova, convé recordar que en quematica i conderar els gravats rupestres un aquest nivell de Cocina 11 s'inclouen les capes 1 O horitzó artístic independent. a la 6 de les excavacions de L. Pericot, que la

capa 7 ((si bé no és esthil, mostra un relatiu abandó de la cova)) i que asense cap solució de

LIart lineal-pm)wic: zm art continuirat, només I'addició de nous elements

de I'Epipaleolitic tipolbgicament significatius, es passava de la capa 6 a la 5, que inaugurava l'horitzó industrial de Cocina 111)) (FORTEA, 1974, 238). La presen-

Identificat per F. J. Fortea sobre suport mo- cia de fragments de ceramica cardial a l'inici de ble a la Cueva de la Cocina (Dos Aguas, Valen- Cocina 111 demostrava que ((la cronologia de les cia) i rupestre en jaciments d'Albacete, Alacant, plaquetes és immediatament precardial), (FOR- Múrcia i Valencia, posteriors troballes i estudis TEA, 1974, 238). permeten establir algunes precisions a la identi- Sobre la identificació d'un art lineal-geome- ficació inicial. tric rupestre, als jaciments citats al seu dia per F.

Sobre les característiques de les manifesta- J. Fortea s'hi han incorporat els aragonesos de cions mobles, ja en el seu moment I. Baran- Los Chaparros de Albalate, Bardafuy, Labarta i diarán (1 987) va assenyalar la gran extensió un abric sobre la Cueva de la Mora, a Obón, al- temporal i espacial dels motius geomktrics i la gun dels quals, tal com va passar amb els antics seva preskncia en diferents contextos culturals, de F. J. Fortea, es troba infraposat a motius lle- des del Paleolític Superior al Calcolític. vantins, &aquí la denominació de ((Fase prelle-

Al conjunt de la Cueva de la Cocina la cro- vantina)) (BELTRÁN, 1987). Almenys en un dels

noiogia no es pot qüestionar, ja que les petites exemples adduyts -La Sarga (Alcoi, Alacant)-

O COTA ZERO n. 16, 2000. Vic, p. 65-84 ISSN 0213-4640

Art esquemitic. Balsa de Calicanto (Bicorp, Valencia).

podem descartar aquesta adscripció, perqut correspon a una altra manifestació artistica. Per als altres hem manifestat sempre les nostres reserves, per tal com existeixen evidents difertncies en la composició, ja que mentre en les representacions mobles les fines incisions rec- tilínies es disposen en ((trames, en estructura ra- dial o en bandes complexes, a partir de la mateixa forma del suport o de diversos eixos de simetria suscitats pel mbdul,), en les representacions rupestres trobem traGos simples i els motius dominants són les ziga-zagues i els serpentiformes.

Art llevantí i esquemitic. Superposicions. Cueva del Tío Modesto (Henajc Conca).

La cronologia relativa del suport moble és indiscutible. També ho és per al possible suport rupestre perque es troba infraposat a motius ccclPssics,, llevantins, tant en els exemples ad- dui'ts per F. J. Fortea i A. Beltrán, amb la possible excepció de Labarta a I'espera &una revisió definitiva, com en els que actualment tenim en estudi a Bicorp (Valencia) i a Henarejos (Con- ca), en els quals les ziga-zagues serpentiformes es troben clarament infraposades a motius llevantins.

Cart lineal-geometric és, doncs, una mani- festació artistica prbpia de 1'Epipaleolític ge-

O COTA ZERO n. 16,2000. Vic, p. 65-84 ISSN 0213-4640

ometric en els moments immediatament ante- un art macroesquemitic moble en les decora- riors a I'inici de la neolitització, i pot coincidir cions impreses cardials de les cerimiques del en el temps i en un espai no excessivament dis- Neolític antic regional. tant amb els primers Neolítics. Té paral.lels for- . Els abrics escollits són de petites dimensions mals amb altres ((arts)) epipaleolitics del Medi- i d'escassa profunditat. En alguns un mateix terrani centreoccidental i també recorda d'altres motiu o l'associació de diversos motius, com objectes d'art moble de cronologia neolítica, passa al Pla de Petracos, ocupa tota la superfície com és el cas, limitant-nos exclusivament a 1%- disponible. En els més grans es localitza al cen- rea del nostre. estudi, dels ossos gravats de La tre de la paret de I'abric -Abric IV del Barranc Sarsa (SAN VALERO APARISI, 1950, 91 i lám. I), de Benialí i Abric 11 de la Sarga- o en la part una plaqueta gravada i pintada en vermell de més significativa -Barranc de P'Infern- i sem- Rates Penades, de cronologia imprecisa (FOR- pre sobre les superfícies més regulars. Sobre la TEA, 1974, 223 i fig. 7) o la placa de gres de la relació dels abrics amb les parets dels llits dels coveta de Huerto Raso (Osca), datada al Neo- barrancs s'observa una certa prefertncia pels si- lític mitji avanqat (BARANDIARÁN, 1987, 75). tuats en alqades mitjanes i altes i a les zones de

solana, de tal manera que els raigs solars incideixen directament en els abrics a partir del migdia

Lhrt maCr0esq~emhtiC: i la tarda i, en cap, a les primeres hores del dia. Antropomorfs i motius geometrics constituei-

un art del Neolític xen, tal com hem assenydat en diverses ocasions, els temes representats, sobre I'extraordiniria di-

Malgrat el temps transcorregut des que es va versitat formal dels quals hem de cridar l'atenció. descobrir -ara ja fa 20 anys- i la identificació En efecte, la identificació de l'art macroesquemi- com un horitzó artístic independent i exclusiu tic amb la figura de l'ccorant)) -antropomorf amb d'un espai geogrific redui't, el substancial incre- els braqos aixecats en els quals s'indiquen els ment del nombre de jaciments amb Art Ru- dits- emmascara una realitat molt més comple- pestre per tota la fa5ana oriental de la Península xa, tant en les mateixes representacions humanes Iberica no ha pas modificat la distribució que com en les geomttriques. Pel que fa a les prime- vam proposar al seu dia per a I'art macroes- res, hem de destacar que no tots els antropomorfs quemitic, perque es concentra en les terres ala- presenten els braqos aixecats, encara que en els cantines delimitades pel mar i les cadenes mun- tres conjunts on se'n localitzen diverses -La tanyoses d'Aitana, Mariola i Benicadell, on Sarga, Pla de Patracos i Barranc de ]'Infern- {ubiquen els 18 abrics amb aquesta manifesta- sempre una -i, el que sembla més significatiu, ció artística, ja que mantenim les nostres reser- només una- té els braqos aixecats. No obstant ves sobre la seva presencia en altres jaciments aixb, es podria adduir una excepció si s'accepta la &Aragó i Valencia, si exceptuem potser la Cova nostra identificació com a figura humana &al- del Barranc del Bosquet, a Moixent. En efecte, guns dels motius en x o doble Y que, de traq ccma- no rebutgem pas que alguns dels seus temes i, croesquemiticv, s'assemblen a identics motius fins i tot, la manera &executar-10s es registrin en considerats antropomorfs a I'art esquemitic. La altres Arees, per una coincidencia temitica o, el presencia de petites barres perpendiculars a I'exte- que ens sembla més problemitic, per una rela- rior del cos o del cap, que en una ocasió es poden ció mes o menys llunyana explicable a partir de identificar com a banyes -Abric 11 de La Sarga- la cronologia i significat en el marc del procés o orelles -Barranc de ]'Infern-, i de gruixuts de neolitització de la faqana oriental de la punts que envolten el cos -Abric v del Pla de Península Iberica. Petracos i Barranc de 1'Infern- o s'agrupen en

Les característiques de I'art macroesquem&- forma triangular sobre el cap d'un -Abric w del tic són la ubicació en abrics, la utilització exclu- Pla de Petracos- reforqa el protagonisme d'a- siva de la pintura de color vermell fosc i aspecte questes figures humanes. pastós i uns temes de grans dimensions i d'evi- L'existencia de, com a mínim, tres tipus de dent carhcter simbblic. S'ha identificat també representacions humanes -orants, antropo-

-


Art macroesquemitic. Antropomorfs. Diversos jaciments.

morfs de tendkncia naturalista i antropomorfs de tendkncia esquematica- podria respondre a diferencies cronolbgiques o conceptuals, i ens inclinem per les segones a partir del contingut de les mateixes representacions rupestres i mobles. S'executen en el mateix moment l'orant i l'antropomorf naturalista de 1'Abric v del Pla de Petracos i, si s'accepta la nostra proposta, dels altres abrics del mateix conjunt, entre els quals es troba 1'Abric IV, en que els motius situats entre els tres antropomorfs grans, que en el seu moment vam associar als braqos, són similars als antropomorfs macroesquemBtics de tendkncia esquematica -en x o doble Y- presents al Barranc de Benialí, per la qual cosa podrien tenir idkntica interpretació, i es demostraria així la contemporanei'tat dels tres tipus d'antropomorfs, que igualment corroboren les idkntiques representacions sobre cerimica realitzades amb tkcnica impresa cardial.

La mateixa diversitat formal i contemporanei'tat evidencien els motius geomktrics, que es caracteritzen pel traqat sinuós, els mds ben con- servats dels quals corresponen a serpentiformes amb desenvolupament vertical i, excepcionalment, horitzontal, realitzats amb la mateixa tkcnica que els antropomorfs i amb problemes similars de delimitació de les vores per corri- ments. De les característiques formals &aquests serpentiformes, criden l'atenció les termina- cions de l'extrem superior en petits cercles o diverses, sovint cinc, barres petites, semblants als dits dels orants, i l'existkncia de fins i prims traqos en forma d'ovals encaixats dels quals sur- ten alguns dels serpentiformes verticals.

Sobre les reserves i critiques a la nostra iden- tificació de l'art macroesquemBtic amb el Neo- lític antic, manifestades per diversos investigadors, creiem que no s'han aportat arguments que la invalidin. En efecte, la revisió de les deco-


Art macroesquemitic. Serpentiformes. Diversos jaciments.

racions cardials ja publicades (MARTC HERNAN- -amples barres- que hi estan associats. DEZ, 1988), corroborades per altres exemplars L'existtncia d'un art moble ben datat permet intdits, demostra la presencia d'orants, antro- datar 1'Art Rupestre. L'art macroesquematic poEnorfs de cctipologia)) esquematica i, fins i tot, s'associa, per tant, al Neolític cardial i ha de cor- de concepte del propi espai per l'existtncia de respondre a una manifestació artística de cicle bandes verticals que les emmarquen -recordi's curt, de menys d'un mil.lenni de duració, el v en aquest sentit 1'Abric IV del Pla de Petracos. aC en dates no calibrades. Continuem mantenint que el que és significatiu A Alacant, el ((territori macroesquemitic)) és la tematica, que en el cas d'orants i antropo- coincideix amb el ((territori dels neolítics purs)) morfs en x-doble Y considerem idtntica, ja que en la terminologia assenyalada per F. J. Fortea i les diferencies assenyalades (BALDELLOU, 1988; avui acceptada practicament per tothom per re- BELTRAN, 1987) es poden explicar per l'existtn- ferir-se als grups humans portadors de I'anome- cia de diferents suports -pedra en les pintures i nat ((paquet neolítics, en el qual al costat de l'e- superfície corba i tova en les cerimiques- i ttc- conomia i tecnologia incorporem ara aquesta niques -pintures en 1'Art Rupestre i impressió manifestació artística, I'exclusiva, de moment, amb instrument rígid, recte o corb, en les cera- presencia en aquestes terres i l'abskncia en aque- miques. Ens reafirmem, doncs, sobre l'existtn- lles altres on també ~' identif i~uen els neolítics cia d'un suport moble en I'art macroesquematic purs de la qual em considero incapa~ &explicar. en el qual, de moment, només podem identifi- En canvi, no admet dubte l'evident caracter car figures humanes i alguns motius geomttrics simbblic, encara que se'n pugui discutir el signi-

O COTA ZERO n. 16, 2000. Vic, p. 65-84 ISSN 0213-4640

ficat concret. La ubicació dels jaciments amb art macroesquematic, les característiques prbpies i els temes representats revelen que ens trobem davant de santuaris on grups &individus que vi- vien en llocs distants es reunien per practicar ri- tus relacionats amb l'agricultura.

El tema de l'orant correspon a una de les manifestacions més precoces del Neolitic mediterrani, i ja es troba present (GUILAINE, 1994, 374.376) en les pintures murals de Catal Hü- yük, cap al 1700 aC, i en ei precerhmic xipriota de Kalavassos-Tenta, del VII mil.lenni aC, en les decoracions ceramiques del Neolític balcBnic i italia i en els gravats de Val Camónica, datats al Neolític antic i mitja. No es pot precisar el ge- nere d'aquestes figures rupestres en actitud d'o- rant, considerades femenines al Mediterrani, encara que les figures geminades del Barranc de 1'Infern han estat interpretades com a home i dona (BELTFL~N, 1993, 107), aquesta última la del cap més petit. En les manifestacions mobles l'únic orant del qual es conserva la part inferior del tronc és femení. Forma part de la decoració impresa cardial en un vas de la Cova de 1'Or MART^; HERNANDEZ, 1988, 5 1-53), en la qual la figura humana, flanquejada per sengles bandes de línies en ziga-zaga, té els braqos aixecats i cinc dits, cap lleugerament arrodonit, cos rec- tangular i cames rectes rematades amb impressions de 1'8pex del cardiurn. A la part inferior del tronc i entre les cames una altra impressió similar sembla representar el sexe que per la grandh- ria A forma s'identifica com a femení. De la Cova de la Sarsa, també sense referencia estratigrafica i amb decoració impresa cardial, proce- deix un petit vas a la base del qual es troba un motiu en creu format per quatre barres que aca- ben en triangle i petites línies obliqües, que hem interpretat com a figures humanes en Y (MARTI; HERNANDEZ, 1988, 62 i figura 15), i a la part central de la creu altres impressions en forma d'estrella podrien correspondre a les cames fle- xionades dels antropomorfs. Aquest motiu en recorda (HERNANDEZ P ~ R E Z , 2000) un altre de pintat en el santuari VI-A-66 de Catal Hüyük, també relacionat amb la deessa mare (ME- LLAART, 1971).

La reiteració de ((mansa als extrems superiors de molts dels serpentiformes pressuposa una certa relació amb la figura de l'orant. Si tenim

en compte que, com passa a 1'Abric VII del Pla de Petracos, a l'extrem inferior hi ha cercles con- ckntrics, es podria pensar, i així ho hem plante- jat, una interpretació com a símbol de la vegeta- ció amb la llavor com a germen creador i la petició de fertilitat, com els orants.

Una serie de factors semblen condicionar la tria d'aquests ccsantuaris)), ja que els abrics amb el major nombre de representacions i complexitat de representacions -figures humanes tipus (corant)) i serpentiformes verticals- se situen a les vores exteriors del territori macroesquemk tic. fis el cas de La Sarga, Pa de Petracos i Bar- ranc de I'Infern, mentre la Cova de I'Or, jaciment que no dubtem de considerar un santuari per la presencia de vasos amb decoració macro- esquematica i evidents indicis d'haver contingut ocre, domina visualment des de les vessants del Benicadell tot el territori macroesquematic.

L'urt Ilevanti.' un horitzó artistic narratiu?

Cart llevantí és, sens dubte, l'horitzó artístic ~rehis tbr ic més conegut de ]'Espanya mediterrania i, també, el que ha generat, des del mateix moment de la descoberta, major discussió sobre l'autoria i cronologia. Després dels estudis classics de H . Breuil, J. Cabré, H . Obermaier, E. Hernández Pacheco i M. Almagro, els anys 60, s'estableixen les noves propostes &E. Ripoll Perelló, A. Beltrán i F. Jordá que, d'alguna manera, continuen vigents o estan a la base d'altres de posteriors, en les quals les recents troballes i estudis han permes incorporar nous arguments a la discussió inicial.

En efecte, en els últims anys ha augmentat considerablement el nombre de jaciments coneguts, i fins i tot s'ha ampliat la seva hrea inicial de distribució, amb troballes a Osca, Saragossa, Guadalajara i Jaén. S'ha abandonat també la re- lació amb les serres de I'interior, perque s'han localitzat abrics vora el mar. Malgrat aquesta Amplia distribució espacial -des del Pirineu &Osca fins al sud-est peninsular- no s'ha d'o- blidar la desigual concentració, sovint ignorada, i a partir de la qual, si més no a parer nostre, s'han &articular tots els estudis. En aquest sen-

O COTA ZERO n. 16, 2000. Vic, p. 65-84 ISSN 0213-4640 H

Art llevantí. Rac6 Gasparo (Ares del Maestre, Castell6).

tit, resulta evident que existeixen nuclis amb una elevada concentració d'abrics i, cosa que ens sembla'més significativa, amb una gran quanti- tat de motius i d'escenes en alguns -Maestrat, conques del Xúquer i Taibilla- i altres -Osca i Alacant- amb un cert equilibri entre abrics llevantins i esquemitics, encara que numerica- ment predominen els segons. No podem obli- dar la concentració de motius i escenes en un abric prbxim a altres amb idkntica manifestació, encara que en menor nombre, o amb pintures esquernitiques -El Bosque de Alpera, Mina- teda o Cantos de la Visera- i el nombre cada cop més nombrós d'abrics més o menys alllats que se situen entre dos o més nuclis o a les vores exteriors del ((territori llevantí)), del qual indubtablement excloem les manifestacions ((naturalistes)) de Cadis o Portugal, que en alguna ocasió han estat considerades llevantines.

Aquesta associació entre naturalista i llevantí s'ha d'establir a partir de criteris objectius i clarament explicitats en les descripcions per tal d'evitar adscripcions confuses i I'ús abusiu de denominacions com, entre d'altres, seminatura- listes, subnaturalistes o, quan es relacionen amb I'art esquemitic, semiesquemitiques, coincidint amb altres autors (ACOSTA, 1983; BELTFL~N, 1993) en que aquests termes en realitat no ex- pliquen res. La mateixa consideració ens mereix la divisió de I'art llevantí en ((naturalista-estilitzat)) i ((estilitzat-esquemitic)), segons la proposta

elaborada a la 11 Reunió de Prehistbria Arago- nesa (BALDELLOU, 1989). Cal establir tipologies objectives i que, d'alguna manera, siguin accep- tades per tots els investigadors. En aquest sentit, a la proposta clissica d'H. Obermaier i I? Wer- ner (1 9 19) a partir de les figures humanes de La Valltorta n'han seguit d'altres per a les figures humanes (BLASCO BOSQUED, 1981) o per al conjunt de motius (ALONSO; GRIMAL, 1998; VINAS, 1988), sobre la validesa de les quals M.A. Mateo Saura (1999,221-224) ha realitzat algunes observacions que compartim.

D'altra banda, els progressos tkcnics en el calc, reproducció i impressió de 1'Art Rupestre han permes conkixer millor determinats aspectes d'aquesta manifestació que, &alguna manera, ja es trobaven presents als treballs clissics i als calcs i observacions de J. Cabré, Benitez Mellado, J. B. Porcar, F. Jordá o el mateix H . Breuil. No obstant aixb, convé destacar, a més de les noves propostes de tipologia ja citades, I'estudi etnogrific d'ornaments i objectes (GA- LLANA, 1985a; 1985 b; MATEO SAURA, 1992; 1994), de les tkcniques (GRIMAL, 1992) o de la composició (SEBASTIÁN, 1986- 1987; i Tesi doc- toral inkdita).

Malgrat aquests progressos significatius, és la tematica l'element utilitzat en quasi totes les propostes de cronologia (MATEO SAURA, 1992; 1994). Homes, animals i, en menor mesura, dones i objectes són els temes presents a I'art Ile-


Art llevantí. Abric de les Torrudanes (Vall &Ebo, Alacant).

vantí. Aillats o formant escenes, arquers i animals ferits són els protagonistes principals, i s'insisteix en la temitica cinegetica per considerar-10 un art de casadors epipaleolítics amb una cronologia que, sense una argumentació previa, se situa vers el 1800 aC (ALONSO; GRIMAL, 1994) o vers el 6500 aC (BELTRÁN, 1994; Rr- POLL, 1990), ambdues sense calibrar. Per la nostra part, considerem que l'art llevanti, sense negar una tradició -que no origen- epipaleo- lítica, té una cronologia neolítica.

La nostra posició es fonamenta en l'anilisi de l'art com un element més de la cultura, en la qual la temitica és, sens dubte, important, perb no pas l'únic element d'anilisi.

En principi, l'art llevanti podria tenir un origen epipaleolitic, encara que si fos així, se n'ha d'explicar ]'aparició i l'implia distribució !geogrifica. El registre arqueolbgic i l'anilisi es- tilística i temitica demostren clarament que no és possible establir lligams d'unió entre l'art paleolític regional, ben analitzat per V. Villa- verde (1 994), i l'art llevantí, més enlli d'algunes -molt poques- coincidencies temitiques que, d'altra banda, també podríem establir amb altres manifestacions artístiques, distants en el temps i l'espai.

Si sorgís a l'Epipaleolític, s'haurien d'explici- tar les causes que generen l'aparició d'aquesta nova temitica amb evident significació simbbli- ca, encara que sovint es consideri el simple

reflex d'activitats quotidianes. Canalisi de les condicions ambientals, de les transformacions industrials i de les característiques dels assenta- ments epipaleolítics de l'Espanya Mediterrinia (AURA TORTOSA; P ~ R E Z RIPOLL, 199 5) revela que la continui'tat caracteritza el transit Tar- diglaciar-Holock alhora que s'assenyala l'existencia d'un procés evolutiu tendent a 1'6s inten- siu dels recursos i a una mobilitat de tipus logístic, i es destaca la presencia de les primeres necrbpolis des de la necessitat d'articular una major cohesió social i territorial. Ens podríem preguntar, seguint la reflexió anterior, si l'art lle- vantí podria sorgir en aquest moment final de 1'Epipaleolitic amb idkntica funció. Sense descartar aquesta possibilitat, no disposem d'elements que la confirmin i, en canvi, altres podrien suggerir diferents camins. En aquest sentit, reprenem de nou l'art lineal-geomttric incidint en l'adscripció a YEpipaleolitic final i a la cronologia quasi neolítica, ja que en moments immediatament posteriors o potser en aquells mateixos moments en terres prbximes ja ens trobem amb elements neolítics. El registre de superposicions tecniques, cromitiques i tematica demostra que existeix en un nombre cada cop més gran d'abrics una serie de motius geometrics infraposats als naturalistes llevantins, tant si es denominen art lineal-geomktric, en la terminologia proposada per F. J. Fortea, o Fase pre-llevantina, en la &A. Beltrán. Per a no-

ITA ZERO n. 16,2000. Vic, p. 65-84 ISSN 0213-4640 rn saltres I'art llevantí, entenent com a tal el naturalista i el d'escenes, és neolític en els orígens. No pretenem pas, com en ocasions s'ha sugge- rit, fer-10 sorgir a Alacant, precisament un territori on no abunda ni les escenes adquireixen la complexitat d'altres llocs. No obstant aixb, l'ar- gumenració establerta en el seu dia a partir de la informació aportada des &Alacant, encara que no exclogui la d'altres llocs, continua vigent.

Com hem assenyalat en reiterades ocasions, els paral.lels ceramics permeten situar I'art macroesquematic al Neolitic antic i l'estratigafia estilística dels abrics I de La Sarga (Alcoi, Alacant) i IV del Barranc de Beniali (la Vall de Gallinera, Alacant) demostra que les representacions llevantines són posteriors o, almenys, con- temporlnies a les macroesquem8tiques. D'altra banda, hem relacionat amb motius llevantins dos fragments ceramics decorats amb impressions d'instrument, pertanyents possiblement al mateix vas, de la Cova de {'Or (Beniarrés, Ala- cant). En un dels fragments s'identifica amb claredat una cabra, mentre que a I'altre es conserva la part posterior d'mn animal de llarga cua, possiblement un bbvid amb el mateix convencio- nalisme de la cua oberta a I'extrem que tenen alguns bbvids llevantins, com els de Cantos de la Visera (Iecla, Múrcia), i el cap, cornamenta, pit i potes davanteres d'un cérvol, encara que en aquest cas amb evidents diferencies en el tractament de les cornamentes entre les manifestacions rupestres i mobles. Un tercer fragment ceramic podria correspondre, no sense una aventurada relació, a una escena de desfilada o de ball, també presents en l'art llevantí. Per la posició estratigrafica i tecnica decorativa, aquests fragments corresponen a moments avanGats del Neolític antic. Aquestes evidencies permeten relacionar I'art llevantí a Alacant amb el Neolitic, sense que se'n pugui desprendre una cronologia similar a les altres zones. No obstant aixb, podem adduir altres arguments que, a parer nostre, postulen una cronologia neolítica per a aquesta manifestació artistica.

Destaquem, en primer lloc, que en totes les propostes cronolbgiques es fa perdurar I'Art Ile- vantí fins al Neolític i, fins i tot, fins als inicis de I'Edat dels Metalls, independentment de l'origen. Es fonamenten en alguns aspectes de Ila seva tematica, discutida per M. A. Mateo Saura,

Art llevantí. Benirrama I (Vall de Gallinera, Alacant).

i la presencia d'alguns objectes que semblen in- qüestionablement neolítics o posteriors, com alguns ornaments -i no exclusivament el bra~a- let d'un arquer de La Sarga (FORTEA; AURA, 1987), presents en altres jaciments-, utensilis i armadures de les sagetes. Si acceptem una cronologia tan amplia, cal explicar els elements d'a- questa manifestació que corresponen als moments epipaleolítics i neolítics, perque és difícil de mantenir que una manifestació artistica que, no ho oblidem, és i'expressió grifica de les idees en una definició clBssica i acceptada per tothom, no reflecteixi els canvis que en el pla econbmic, social i ideolbgic representa la intro- ducció del Neolitic.

En la nostra consideració de I'art llevantí com un element més de la cultura humana, creiem necessari reprendre I'anBlisi del registre arqueolbgic de les Arees on es localitza aquesta manifestació artistica.

L'esrudi de 1'Epipaleolític final i del Neolitic en la fa~ana oriental de la Península Iberica ha conegut en els darrers anys un significatiu pro-

O COTA ZERO n. 16, 2000. Vic, p. 65-84 ISSN 0213-

gris tant en randisi de la distribució espacial del poblament com en l'estudi del registre material, paleoambiental i econbmic (AURA TOR- TOSA; PEREZ RIPOLL, 1995; BERNABEU AUBAN, 1 996; JUAN-CABANILLES, 1992; MART^ OLIVER; JUAN-CABANILLES, 2000). Els últims treballs sobre la complexitat de l'Epipaleolític a la Pe- nínsula Iberica i en altres Brees europees coinci- deixen a assenyalar que s'han neolititzat per in- fluxos externs, alhora que la informació arqueolbgica actualment disponible ens demostra que I'aparició dels primers agricultors i ra- maders no significa pas la rapida desaparició dels grups epipaleolítics. Al contrari, es manté durant algun temps, que per ara lamentablement no podem precisar, una indubtable dualitat cultural entre les poblacions amb uns modes de vida i una cultura material prbpia de 1'Epi- paleolític de facies geometrica i grups que han desenvolupat, paral.lelament, una economia agrícola. Establerts els primers contactes, les tra- dicions epipaleolitiques es mantenen, al mateix temps que comencen a adoptar les novetats ne- olítiques en un procés que adquireix un ritme diferent en temps i intensitat segons les diferents zones geogrAfiques. En un primer moment hi ha una dualitat EpipaleolíticlNeolític -no necessariament uniforme en cada un- que es transforma amb el temps en Neolític1 Epipaleolític neolititzat o, més ben dit, Neolític de tradició epipaleolítica. En els territoris que s'ocupen per primera vegada, o almenys dels quals no es tenen referencies d'un poblament epipaleolitic, la diversitat cultural dels primers neolítics locals s'ha d'explicar des de 1'Brea de procedencia i d'aqui la ((diversitat neolítica)).

Aquesta dualitat cultural EpipaleolíticINeo- líticlNeolític de tradició epipaleolítica, sempre matisada per la ubicació espacial, i la cronologia dels processos explica la diversitat regional en tots els elements que en constitueixen la cultura i, per tant, també en les manifestacions artísti- ques.

En una primera aproximació destaca en l'art llevantí la distribució espacial amb una concen- tració elevada de jaciments o de representacions en determinades zones, I'existencia de jaciments a~llats en altres i notables vuits que no sempre es poden explicar per absencia de prospeccions. Entre els primers destaquen els nuclis de 1'Alt

Aragó, Baix Aragó-Maestrat, conca del Xúquer en el curs alt i mitja, Alacant-Valencia, Hellin- AltipIB murcia, nord-oest de Múrcia-Nerpio- Jaén, en alguns amb importants jaciments neo- lítics, uns purs en la proposta tradicional i d'altres de tradició epipaleolítica. 6 s el cas de, per citar alguns exemples, Chaves a 1'Alt Aragó, Botiqueria de 10s Moros i Costalena al Baix Aragó, Cova Fosca i Mas Nou al nucli Valltorta- Gasulla, Cocina al Xúquer i Or, Sarsa i Cendres a les terres limítrofes &Alacant-Valtncia. En altres zones amb alta densitat de jaciments i representacions amb prou feines disposem d'in- formació sobre un poblament epipaleolítc o neolític al seu entorn, encara que en ocasions s'han trobat alguns fragments ceramics o utensilis lítics de cronologia imprecisa, que se cita segons interessos en l'argumentació per una o una altra adscripció cultural. Bs el cas del Molino de Vadico (Yeste, Albacete), Cueva del Nifio (Ay- na, Albacete) o Cueva de 10s Grajos (Cieza, Múrcia), per citar només alguns exemples amb pintures llevantines en el mateix abric o en les seves proximitats.

Des de fa algun temps hem proposat una cronologia inicial per a l'art llevantí relacio- nant-10 amb els epipaleolítics en vies de neoli- tització-neolítics de tradició epipaleolítica dins el model dual que cada cop se'ns revela més complex i que cal reformular a partir de la recent documentació i reflexió tebrica. No creiem que existeixi art llevantí amb animals, figures humanes a l'Epipaleolític. Cart d'a- quests casadors epipaleolitics és el lineal-geometric, que és moble, encara que amb les recents troballes i la revisió dels abrics classics no descartem, com ja hem fet en altres ocasions, I'existtncia d'un suport rupestre en aquest cas representat els motius en ziga-zaga serpentiformes. Establert el contacte amb els neolítics, comensa el procés de canvi cultural. La casa dels animals salvatges és una font d'alimentació de cbmoda obtenció, a més d'una estrattgica eliminació de competencia per als animals domtstics. La casa era, i continuava sent, el tradicional mode de vida. Els seus mites tindrien com a protagonistes els animals, a'illats o formant escenes en les quals participa I'home. Davant d'un món que canvia, fixen les tradi- cions a les parets dels abrics. Les escenes de

O COTA ZERO n. 16, 2000. Vic, p. 65-84 ISSN 0213-4640 rn guerra, les desfilades, les execucions, les escenes de mort o les que avui podem considerar reflex de la vida quotidiana poden i han de tenir idtntic contingut simbblic i els abrics on es pinta serien els santuaris com a llocs de reunió dels grups dispersos per un ampli territori, d'a- qui, potser, I'abstncia d'habitat a les seves im- mediacions.

Lhrt esqzlemhtic: entre l'oblit

Continuitat/discontinuitat adquireixen novament protagonisme quan abordem l'analisi de l'art esquematic, al qual es dedica el primer Corpus sobre Art Prehistbric de la Península Ibtrica (BREUIL, 1933-35) i una síntesi excel.lent (ACOSTA, 1968), i en el qual des de molt aviat s'identifiquen dues postures aparentment contraposades, encara que amb molts elements comuns. Els paral.lels amb els ídols d'os del sud-est peninsular i d'aquests amb altres del Mediterrani oriental es converteixen en un refe-

rent continu en tots els estudis alhora que la seva distribució per les mateixes zones de l'art llevantí implica, en una primera valoració, una relació de continuitat amb aquesta manifestació que en el moment final fins i tot s'identifica amb una fase de transició a la pintura esquematica (RIPOLL, 1964), no sempre compartida.

La profunda renovació de l'estudi de la pintura esquematica que suposen els estudis de P. Acosta (1968; 1983; 1984), la troballa de paral.lels mobles neolítics a Andalusia (CARRASCO [et al.], 1982; MARCOS POUS, 1977) i País Valencia I MART^; HERNANDEZ, 1988) i un registre cada cop més nombrós de troballes i publicacions permeten tornar de nou sobre el tema, en especial les qüestions relacionades amb la regionalització, periodització i cronologia.

S'ha repetit fins a la sacietat, i s'ha convertit en un tbpic, que la tematica de l'art esquematic és simple i que utilitza un tra5 poc definit, sovint denominat bavós per les vores irregulars, a la pintura. La realitat és, perb, molt més com- plexa. En efecte, sovint es contraposen les ttcni- ques llevantines a les esquemitiques, i <assenyala que els tra5os d'aquestes últimes ((són molt

Art esquemitic. Penya Escrita (Tárbena, Alacant).


més gruixuts, superant els 10 mil.límetres, alguns d'ells estan definits per vores rectes perb, normalment, aquestes són molt irregulars)) (GRIMAL, 1992), encara que hem comprovat que el traG gruixut perfectament perfilat i el fi, d'algu~na manera similar al llevanti, és també molt abundant, en especial en els motius sim- bblics -Cueva de 10s Letreros, Coveta del Mig, Ermita del Vicari, Penya Escrita, etc.- i en alguns zoomorfs. A nivell de tematica i tipologia la proposta de I? Acosta (1968; 1983) continua sent la més utilitzada, encara que se n'han proposat d'altres (CABALLERO KLINK, 1983) que, malgrat l'indubtable interes, no han arrelat. A partir de la fragmentaria documentació disponible podem indicar diferencies significatives entre l'art de 1'Arc Mediterrani i el de la resta de la Península.

En diverses ocasions hem cridat l'atenció sobre l'indubtable oblit de l'estudi de la pintura esquematica al territori compartit amb l'art esquematic, encara que en els darrers anys les aportacions poden ser considerades excepcionals pel nombre i la qualitat en les reproduccions, cosa que permet, en la línia que també havíem assenyalat, establir diverses zones -ccprovínciesr arribem a anomenar-les- amb elements pro- pis, encara que amb altres de molt comuns, tant amb les ve'ines com amb la resta de la Península Iberica. Davant I'abstncia, ja comentada, d'un Corpzls general i el desigual tractament dels pu- blicats, resulta aventurar establir aquestes ((pro- víncies artístiques esquematiques)). No obstant aixb, creiem necessari cridar I'atenció sobre I'a- bús en la utilització del terme ccesquernaticr i, el que és encara més perillós, l'absencia en algunes publicacions d'informacions relatives a les ca- racterístiques i estat de conservació dels motius, ja que es corre el risc de crear tipus, subtipus i variants a partir de restes d'altres motius.

La informació actualment disponible no permet establir amb claredat el que en una primera aproximació, ni que sigui superficial, resulta evident: la diversitat tematica, que pot respondre a diverses causes, en la qual no és pas menor i'abús del mateix concepte esquematic -tot el que no és naturalista pertany, necessariament, a i'art esquematic- i la seva aplicació a un conjunt cada cop més heterogeni de manifestacions ~intades que necessariament no són pas contemporanies

i10 pertanyen a cultures -prehistbriques o no- diferents.

De l'analisi de la tematica es despren la diversitat formal de les representacions humanes, amb significatives diferencies regionals en el tractament de les diferents parts del cos, ornaments, identificació del sexe, associacions i, fins i tot, el tipus de tecnica d'execució. En aquest sentit, la comparació entre les més ciBssiques -per respondre a les tipologies tradicionals- del sud-est, Múrcia i Alacant i les de les conques del Xúquer, tant a Valencia i Conca que actualment tenim en estudi, o del Vero (BALDELLOU, 1985) evidencien la presencia d'alguns tipus i conven- cionalismes comuns i notables diferencies. Similar consideració tenen els motius zoomorfs, en els quals sovint només podem identificar l 'espkie per la forma i posició de la cornamenta, amb diferent tractament regional, en especial als cérvols. És, perb, la distribució espacial dels motius tradicionalment relacionats amb les creences -ídols i astrals- el que re- flecteix més bé aquestes diferencies regionals, amb una coincidencia espacial entre les representacions mobles i rupestres, amb el Xúquer com a límit de la seva expansió cap al nord.

Segons la nostra opinió, aquestes diferencies regionals radiquen en l'amplitud cronolbgica de la pintura rupestre que comenga clarament en el Neolític i perdura fins a 1'Edat dels Metalls, mantenint-se el costum de pintar ((motius es- quemhticsn amb posterioritat. En efecte, les decoracions ceramiques impreses i incises demostren que, almenys a 1'Alta Andalusia, sud-est i País Valencia, existeixen motius que, pintats als abrics, es consideren de l'art esquemhtic que a les mateixes zones geografiques, ara ja al 111

mil.lenni aC i lligat al fenomen de l'enterra- ment col.lectiu, com aixovars de les tombes, i en habitats contemporanis, abunden els ídols, sota diverses formes i materies -os, pedra, fusta i decoració ceramica-, al mateix temps que també es constaten a les pintures dels abrics. Hi ha d'haver, per tant, una relació cronolbgica entre les manifestacions rupestres i les mobles, cosa que ens porta novament a la reiterada qiies- tió de la continui'tatldiscontinui'tat en les manifestacions simbbliques postpaleolítiques.

Reprenent les opinions d'A. Beltrán, E. Ri- poll i E JordA sobre l'origen de l'art esquemAtic

O COTA ZERO n. 16,2000. Vic, p. 65-84 ISSN 0213-4640 H .

i la seva relació amb l'art llevantí, les noves tro- mes anteriors, la seva transformació o desapari- balles i estudis semblen confirmar que, malgrat ció, encara que tots els indicis semblen indicar les clares difertncies i el temps transcorregut, al- que es mantenen amb lleugers canvis formals, gunes formulacions continuen vigents i altres perb en la tria dels abrics i la concepció de l'es- plantegen hipbtesis no resoltes. pai simbblic, en la línia oberta per al sud-est

Existeix una coincidtncia general a assenya- pels treballs de J. Martínez Garcia (1984; 1988- lar la contemporanei'tat entre els arts llevantí i 89; 1998), s'observen difertncies significatives. esquemitic, si més no en algun moment del seu Més tardans, se suposa que de I'Edat del desenvolupament, ja que així ho confirmen les Bronze, serien els motius geomttrics curvilinis, superposicions mútues, de les quals tenim clares com els de Castell de Vilaframés a Castellón evidtncies a Albacete (ALONSO; GRIMAL, 1998), (BELTRÁN, 1967) i Barranco del Diablo, a Múrcia (MATEO SAURA, 1999), Alacant (HER- Valtncia (RIPOLLES ADELANTADO, 1990), i di- NANDEZ; FERRER; CATALA, 2000a; 2000b) i Os- versos abrics aragonesos -Bardafy, Congosto ca (BALDELLOU, 1984-1985) i altres de més dis- de Olvena, Albalate del Arzobispo, La Fene- cutibles en aquestes i altres zones i, així mateix, llosa, etc.- amb antropomorfs, genets i fins i la coexisttncia en un mateix panell, sense que tot trineus o carros, inclosos tots a l'art es- s'anul.lin i en ocasions sembli que es comple- quemitic i datats entre moments avanGats del mentin, de motius d'ambdues manifestacions. Neolític i I'Edat del Bronze (BELTRAN, 1993; D'altra banda, a les ja conegudes superposicions UTRILLA, 2000). No obstant aixb, el genet del de motius llevantins sobre gruixudes ziga-za- Cingle de la Mola Remigia s'inclou a I'art Ile- gues serpentiformes verticals se n'incorporen vantí, encara que ttcnicament i conceptualment d'altres a Valencia i Conca. Aquests motius són es podria associar a l'art esquematic i, de tota clarament prellevantins per la posició estratigri- manera, datar-se ja al I mil.lenni aC pel seu con- fica i, per ttcnica i temitica, no es poden consi- trovertit casc i, en canvi, indiscutibles regnes derar de l'art lineal-geomttric, fora que es rede- amb mos. fineixi, perb tampoc de I'art esquematic, encara que en aquest cas per la seva indefinició s'hi podrien incloure. A I'estudi que vam fer sobre GrdyatS rupestres: un horitzó aquests motius intdits avalencia i Conca i la re- visió dels ja coneguts en proposem la relació artistic de moda amb I'art macroesquematic i el procés de neoli- tització del Xúquer. No ens atrevim a estendre Els darrers anys s'ha despertat un extraordi- aquesta proposta als abrics aragonesos, fins que nari interes per l'estudi dels gravats rupestres no es coneguin amb claredat les seqütncies esti- postpaleolítics, que en I'anomenat Arc mediter- lístiques d'alguns abrics, en especial els de rani, encara que l'estudi té una llarga tradició, Labarta i Chaparros &Albalate. s'han considerat una manifestació menor. En la

A partir de la documentació existent es fa passada dtcada l'inventari general dels gravats necessari establir dins del cada cop més complex rupestres peninsulars de J.A. Gómez-Barrera art esquemitic -o potser seria convenient co- (1992), en el qual es realitza una succinta rela- menGar a parlar d'arts esquemhtics?- diverses ció de la nostra Brea d'estudi, incorpora les no- facies amb les fases corresponents. Serien pricti- ves aportacions al sud-est (B-QUEZ; MIGUEL; cament contemporinies les ziga-zagues serpen- FORTE MUNOZ, 1983; JORDÁN MONTES, tiformes verticals i alguns temes de l'art es- 2000), Conca (BUENO RAM~REZ [et al.], 1998), quemitic classic, com alguns antropomorfs i País Valencia (HERNÁNDEZ P ~ R E Z , 1995; ME- zoomorfs, estiliformes, ramiformes, barres i lí- SADO OLIVER; VICIANO AGRAMUNT, 1994), nies trencades, i tots se situarien al llarg del Catalunya ( W S I CORNELLA; PALLARES-PERSO- Neolític antic i mitja, al V i Iv mil.lennis aC en NAT, 1989) i Aragó, el catdeg i estudi del qual dates no calibrades, per incorporar-s'hi al llarg ha iniciat J.I. Royo i F. Gómez Lecumberri del III el tema dels ídols sota diverses formes, (1996, amb bibliografia dels conjunts publi- sense que es pugui precisar la perduració dels te- cats).


A més dels gravats paleolítics a l'aire lliure o en coves &Almeria, Alacant i Osca, existeix en aquest territori un altre conjunt de gravats associats a una cronologia antiga -de finals del Paleolític Superior o ja epipaleolítics- i d'una distribució restringida, ja que es concentren a Alacant i Valencia. Són els gravats fusiformes, per la forma característica de tra5 rectilini més ample i profund al centre i superficial als extrems (APARICIO, 1986). Sense descartar la cronologia proposada a la vista de motius similars amb cronologia paleolítica, mantenim les reserves que vam formular per als exemples valen- cians, ja que com ha comprovat als seus estudis, encara inkdits, J. Cardona, almenys en un cas, que sapiguem, tallen pintures esquematiques.

Pels motius executats mitjansant la tecnica del picat amb solcs més o menys profunds i vores quasi sempre irregulars, en els quals en ocasions es mencionen l'abrasió que en molts casos és natural, I'adscripció prehistbrica i, en el seu cas, cultural s'ha &establir a partir de la tematica i la seva relació amb jaciments arqueolbgics ben datats.

Els vaixells, edificis, escuts, creus, calvaris i, possiblement, els carros, tirassos i genets a cavall

amb espasa són de cronologia histbrica, independentment del lloc on es localitzin, ja siguin en construccions o en roques, abrics o coves al camp.

Més difícil és precisar la cronologia dels altres motius, entre els quals, per la tematica, es poden establir dos grups ben diferenciats. El primer, l'integren els temes figuratius, entre els quals abunden els antropomorfs -alguns similars als pintats- i en menor mesura els zoomorfs -en ocasions amb serioses dificultats per identificar-los-, mentre que els objectes són escassos. El segon grup és més complex, ja que esta format per una serie de motius no figuratius resultat de la combinació de línies corbes i10 rectes, que en ocasions constitueixen tipus similars als de les pintures esquematiques. Incloem dins d'aquest segon grup les cassoletes, sovint associades a canalets de tras recte o si- nuós a manera de serpentiforme.

Aquesta relació formal &alguns motius amb les pintures esquematiques, &altres -antropomorf~ , escutiformes, escaliformes,etc.- amb els gravats dels Alps, i dels motius curvilinis tancats -cercles, cercles concentrics i espirals- amb els de I'Europa atlantica ha condicionat totes les

Gravats rupestres. Monte Arabí (Iecla, Múrcia).


propostes cronolbgiques per als gravats de la f a~ana oriental de la Península Ibtrica, quan és evident que les relacions amb aquestes dues darreres zones geogrhfiques i culturals no es poden mantenir, mentre que no se'n pot destacar la co- existencia espacial amb les primeres. Cabsencia de representacions d'armes i d'altres objectes de precisa cronologia dificulta la datació d'aquests gravats mediterranis. No obstant aixb, disposem de datacions relatives per a alguns. El cas més evident són les cassoletes i canalets gravats en una roca que aflorava al sbl d'un habitacle de l'Edat del Bronze al Cerro de El Cuchillo (Al- mansa, Albacete), amb una ocupació, les restes de la qual cobrien els gravats, entre el 3590 rt 90 BP i 3390 rt 90 BP, ambdues sense calibrar (HERNANDEZ; SIMON; LOPEZ, 1994, 106- 107). L'extraordinari conjunt del Monte Arabi (Iecla, Múrcia), en qui: abunden les ca~oletes i canalets, {associa clarament amb el poblat de 1'Edat del Bronze de I'Arabilejo (MERGELINA, 1992), també amb caGoletes al recinte del poblat. Iden- tica relació entre ca~oletes i poblats de I'Edat del Bronze ha assenyalat A. Ribera a la Vall d'Al- baida. No obstant aixb, també s'han relacionat amb jaciments megalítics, al sud-est, a Cata- lunya i al Roselló, de I'Edat del Ferro i, fins i tot, de 1'Edat Mitjana. Aquesta amplitud cronolbgica, que també sovint es proposa per a la resta dels gravats, encara que amb una tenden- cia a datar-10s en moments no precisats de les edats del Bronze i del Ferro, s'explica en part per la inexistencia d'un Corpus de gravats rupestres, amb bones reproduccions i descripcions. Tota proposta de sistematització tipolbgica i cronolbgica necessariament ha de disposar d'aquesta documentació, que de moment es limita, com s'ha indicat més amunt, a jaciments aillats o a territoris administr-t' a IUS.

Si en I'actualitat no en podem precisar la cronologia, tampoc no en podem coneixer el significat, encara que sempre s'associen al poc pre-

cís terme de ritual que, indubtablement, val per a tor. Són les cassoletes i els canalets els que han generat una major diversitat d'opinions pel carhcter de dipbsit de líquids, des &ofrenes fu- nerhries a petició d'aigua. En aquest sentit, ja L. Siret, el 1893, assenyalava, a propbsit d'aquests gravats a Múrcia i Almeria, que ((recollien certa- ment I'aigua de la pluja i com que aquesta aigua no podia respondre a cap fi practic, podem pensar que s'hi atribuien virtuts especials, propie- tats sobrenaturals: venint directament del cel, no era embrutada pel contacte de la terra; d'a- quí la tria de pedres aillades, en relleu, allunya- des dels habitacles, possiblement consagrades; entenem que els dibuixos irregulars que formen les cúpules tenen un significat que se'ns escapa)) (SIRET, 1999, 221).

Noves propostes, entre les quals destacaríem les que els relacionen amb rituals xamanics (JORDAN MONTES, 2000) o amb un nou concepte de l'espai simbblic (BUENO RAM~REZ [et al.], 1998), han obert noves perspectives a I'estudi dels gravats rupestres, en els quals és necessari elaborar bons Corpora i establir una clara di- ferencia entre els clarament histbrics --que no perden interes per la cronologia- i els que podrien ser prehistbrics.

Malgrat el temps transcorregut -més d'un segle de troballes i investigacions-, es continua discutint amb els mateixos plantejaments i uti- litzant identics arguments per respondre a les mateixes preguntes, que prhcticament es limiten a la cronologia i, en menor mesura, al significat. La discussió esth esgotada. Disposem de bons Corpora, encara que lamentablement se'n neces- siten molts més, i d'un cada cop més bon conei- xement de les seqiii.ncies prehi~tbri~ues regionals. Hem d'incorporar, doncs, noves preguntes i utilitzar altres plantejaments i arguments en les respostes. Altrament, ens enredarem en un de- bat esteri1 i sense sentit.


ACOSTA, P (1968). Lapintura esquemática en España. Sdamanca. ACOSTA, I? (1983). ~Técnicas, estilo, temática y tipologia en la pintura esquemática hispana)). Zephyrw [Salamanca], XXXVI, p. 13-

25. ACOSTA, I? (1984). <,El arte rupestre esquemático: problemas de cronologia preliminaress. Dins: Scripta Praeshistorica Francisco

]or& Oblata. Salamanca, p. 31-61. ALONSO TEJADA, A.; GP.IMAL, A. (1994). ((El Arte levantino o el "trasiego" cronológico de un arte prehistÓrico>). Pyrenae

[Barcelona], 25, p. 51-70, ALONSO TEJADA, A.; GRIMAL, A. (1 998). El arte rupestreprehistdrico de la Czienca del Rto iüibilla (Albacetey Murcia): nueuosplante-

amientos para el estudio del arte levantino. Barcelona. APARICIO PEREZ, J. (1986). ((Nuevos grabados fusiformes en Valencia, en la Península Ibérica y en el área mediterránea),. Anales de

la Academia de Culturu Valenciana [Valencia], p. 12 1- 139. AURA TORTOSA, J.E.; PEREZ RIPOLL, M. (1995). ((El Holoceno inicial en el Mediterráneo español (1 1000-7000 BP))). Dins: V.

VILLAVERDE BONILLA (ed.). Los últimos cazadores. Tranformaciones culturalesy econdmicas durante el Tardiglaciary el Holoceno en elámbito mediterráneo. Alacant, p. 119-146.

BALDELLOU, V. (1985). ((El arte rupestre postpaleolitico del Alto Aragón en el contexto del arte rupestre levantino y esquemático)). Dins: Acta del 111 Coloquio de Arte Aragonés. Saragossa, p. 33-45.

BALDELLOU, V. (1988). ((Algunas reflexiones sobre el arte rupestre, a través de dos fragmentos impresos de la Cueva de Chaves (Huesca),). Espacio, Tiempo y Forma. Sevie I. Prehistoria [Madrid], I , p. 253-267.

BALDELLOU, V. (1989). *"I1 Reunión de Prehistoria Aragonesa". La terminologia en el arte rupestre post-paleolitico)). Bolrkan [Osca], 6, p. 5-14.

B A R A N D I A ~ N , I. (1987). ((Algunos temas no figuratives del arte mueble peninsular. (A propósito de las placas grabados de La Cocina))). Archiuo de reh hi to ria Leuantina [~alkncia], XVII, p. 59-79.

BELTRAN, A. (1967). .Las pinturas esquemáticas y abstractas del Castillo de Villafamés (Castell6n)s. Caesaraugusta [Saragossa], 29- 30, p. 111-117.

O COTA ZERO n. 16,2000. Vic, p. 65-84 ISSN 0213-4640 EI

BELTRAN, A. (1987). ((La fase prelevantina en el arte prehistórico española. Arcbiuo de Prebistoria Leuantina [Valencia], xvrr, p. 81- 96.

BELTRAN, A. (1989). ((Orantes, fertilidad y antepasados en el arte prehistórico: disgresiones sobre un hecho universals. Cullaira [Cullera], 1, p. 9-30.

BELTRAN, A. (1993). Arteprebistdrico en Aragdn. Saragossa. BERNABEU AUBAN, J. (1996). ((Indigenisme y migracionismo. Aspecto de la neolitización en la fachada oriental de la Península

Ibéricaa. Trabajos de Prebistoria [Madrid], 53, p. 37-54. BLASCO BOSQUET, C. (1981). ((Tipologia de la figura humana en el arte rupestre levantinoa. Dins: Altamira Symposium. Madrid, p.

361-377. BLAZQUEZ MIGUEL, J.; FORTE MUNOZ, A. (1983). Las cazoletasypetroglifos de M a (Murcia). Murcia. BUENO RAM~REZ, i? [et al.] (1998). ~Espacio habitacionallEspacio gráfico: grabados al aire libre en el Termino de La Hinojosa

(Cuenca))). Trabajos de Prebistoria [Madrid], 55, p. 101-120. CABALLERO KLINK, A. (1983). La Pintura Rupestre Esquemática de la uertiente septentrional de Sierra Morena (provincia de Ciudad

Real) y su contexto arqueológico. Ciudad Real. CARRASCO, J. [et al.] (1982). ((Las pinturas rupestres del Cerro del Piorno (Pinos Puente, Granada). Consideraciones sobre el arte

rupestre esquemático de las sierras subbéticas andaluzass. Cuadernos de Prebistoria de la Uniuersidzd de Granada [Granada], 7, p. 113-169.

CASABO, J. [et al.] (1991). aNueva pieza de arte mueble paleolitico en la provincia de Castellóna. Saguntum [Valkncia], 21, p. 131- 136.

FORTEA PEREZ, F.J. (1971). La Cueua de la Cocina. Ensayo de cronologia del Epipaleolitico (Faries Geométrica). Valencia. FORTEA PEREZ, F.J. (1973). Los complejos microlaminares y geornétricos del Epipaleolitico Mediterrúneo. Salamanca. FORTEA PEREZ, F.J. (1974). <<Algunas aportaciones a 10s problemas del Arte Levantinon. Zepbyrus [Salamanca], XXV, p. 225-257. FORTEA PEREZ, F.J. (1975). ((En torno a la cronologia relativa del inicio del Arte Levantino. (Avance sobre la pinturas rupestres de

La Cocina))). Papeles del Laboratorio de Arqueologia de Valencia [Valkncia], 11, p. 185-197. FORTEA PEREZ, F.J.; AURA TORTOSA, J.E. (1987). ((Una escena de vareo en "La Sarga" (Alcoy). Aportaciones a 10s problemas del

Arte Levantino,,. Arcbiuo de Prebistoria Leuantina [Valkncia], MI, p. 97-120. GALIANA, M.F. (1985a). ((Consideraciones sobre el arte rupestre levantino: las puntas de flecha,). Dins: El Eneolitico en el País

Valenciano. Alacant, p. 23-33. GALIANA, M.F. (1985b). ~Contribución al arte rupestre levantino: análisis etnográfico de las figuras antropomorfass. Lucetum

[Alacant], N, p. 55-87. GARCIA DIEz, M. [et al.] (1997). {(La plaqueta pintada del yacimiento epipaleolítico de Picamoixons (Alt Camp, Tarragona): apro-

ximación al estudio de la cadena operativa)). Pyrenae [Barcelona], 28, p. 25-40. GOMEZ-BARRERA, J.A. (1 992). Grabados rupestres postpaleoliticos del Alto Duero. Sbria. GRIMAL, A. (1992). ((Consideracions tkcniques pictbriques de la pintura rupestre post-paleolítica i la seva relació amb la cronolo-

gias. Dins: Estat de la Inuestigacid sobre elNeolitic a Catalunya. Andorra, p. 52-54. GUILAINE, J. (1994). La merpartagée. La Méditerranée auant lzcriture: 7000-2000 auant]ésw-Cbrist. París. H ERNANDEZ PACHECO, E. (1 924). Las pinturas prebistóricas de las cueuas de La Ara ña (Valencia). Euolucidn del arte rupestre en

España. Madrid. HERNANDEZ P ~ R E Z , M.S. (1995a). <cArte rupestre en el País Valenciano. Bases para un debate,). Dins: Actes de les Jornades

dXrqueologia. A@s del Pi de 27 a 2 9 de gener de 1974. Valencia, p. 89- 1 18. HERNANDEZ P ~ R E Z , M.S. (1995b). aGrabados rupestres postpaleolíticos en e! País Valenciano. Algunas con si de raciones^.

Extremahra Arqueológica [Cáceres-Mérida], V, p. 27-37. HERNANDEZ PEREZ, M.S. (2000). asobre la religión neolítica. A propósito del Arte Macroesquemáticoa. Dins: Scripta in Honorem

Enrique A. Llobregat Conesa. Alacant, vol. 1, p. 137-155. HERNANDEZ PEREZ, M.S.; FERRER MARSET, i?; CATALA FERRER, E. (1988). Arte rupestre en Alicante. Alacant. HERNANDEZ PEREZ, M.S.; FERRER MARSET, i?; CATALA FERRER, E. (1994). L'Art macroesquemcitic. L'albor ditna nova cultura.

Cocentaina. HERNANDEZ P~REZ, M.S.; FERRER MARSET, i?; CATALA FERRER, E. (1998). L'art lleuann'. Cocentaina. HERNANDEZ P~REZ, M.S.; FERRER MARSET, i?; CATALA FERRER, E. (2000). L'art esquemcitic. Cocentaina. HERNANDEZ P ~ R E Z , M.S.; MARTI OLIVER, B. (1999). .Art rupestre et processus de néolithisation sur la faqade orientale de

I'Espagne méditerranéennew. Dins: Le Néolitbique du Nord-Ouest méditerranén. XXN Congr2s Prébistorique de France. Paris, p. 257-266.

JORDAN MONTES, F.J. (2000). aInsculturas y petroglifos en el sureste de la Península Ibérica. Perspectivas generales)). Dins: Pré- Histdria Recente da Peninsula Ibérica. Porto, p. 357-574.

MARCOS POUS, A. (1977). ((Sobre el origen neolítica del arte esquemático peninsulars. Corduba Arcbaeologica [Cbrdova], 9, p. 64-71. MART[, B. (1990). aImpressed cardial decoration and rock shelter art in Eastern Spainn. Dins: Rubanéand Cardial. Lieja, p. 405-

415. MART(, B.; HERNANDEZ PEREZ, M.S. (1988). El Neolitic Valenciri. Art Rupestre i cultura material. Valencia. MART~NEZ GARCIA, J. (1984). ({El Peiión de la Virgen: un conjunt0 de pinturas rupestres en Gilma (Nacimiento, Almeria).

Asociaciones recurrentes, simbolismo y modelo de distribucióna. Cuadernos de Prebistoria de la Uniuersidad de Granada [Granada], 9, p. 39-84.

MART~NEZ GARC~A, J. (1988-89). aAnálisis de un sistema de parentesc0 en las pinturas rupestres de la Cueva de 10s Letreros (Vélez- Blanco, Almería)~. Ars Praebistorica [Sabadell], 7-8, p. 183-193.

MART~NEZ GARCIA, J. (1998). aAbrigos y accidentes geográficos como categorias de análisis en el paisaje de la pintura rupestre es- quemática. El sudeste como marco)). Arqueologia Espacial [Terol], 19-20, p. 543-561.

O COTA ZERO n. 16, 2000. Vic, p. 65-84 I S S N 0213-4640

MAS I CORNELLA, M.; PALLARB-PERSONAT, J. (1989). aEls gravats rupestres de Catalunya. Una aproximació al seu estudb. Espacio, Tiempo y Forma. S. I. Prehistoria [Madrid], 2, p. 173-1 9 1.

MATEO SAURA, A. (1992). reflexiones sobre la representación de actividades de producción en el arte rupestre levantino)). Verdolay [Múrcia], 4, p. 15-20.

MATEO SAURA, A (1994). .Formas de vida económica en el arte rupestre naturalista de Murcias. VerdoLay [Múrcia], 6, p. 25-37. MATEO SAURA, A. (1999). Arte rupestre en Murcia. Noroestey fierrar Altas de Lorca. Múrcia. MELLAART, J . (1971). Catal Huyiik. Une des premiPres cités du monde. París. MERGELINA, C. (1 922). aEl monte Arabí. El problema de las cazoletas)). Coleccionismo [Madrid], 112, p. 85-102. MESADO OLIVER, N.; VICIANO AGRAMUNT, J.L. (1994). petroglifos en el septentrion del País Valenciano)). Archivo de Prehistoria

Levantina [ValPncia], XXI, p. 379-406. NIETO GALLO, G. (1984). aEl primer capitulo de la historia del arte rupestre de España. Las Pinturas de Peña Escrita y de La

Batanera en Fuencaliente 1783)). Dins: Bicentenario de lapintura esquemática. Peria Escrita. 1783-1983. Ciudad Real, p. 21-27. OBERMAIER, H.; WERNERT, I? (1919). Laspintura8 rupestres del Barranco de La Valltorta (Castelldn). Madrid. O LARIA, C. (1 999). Cova Matutano (Vilafamés, Castelldn). Un modelo ocupacional de rnagdaleniense superior-jnal en la vertiente me-

diterráneapeninsular. Castelló. RIPOLL LOFEZ, S.; L.E.i? (1999). aAlgunas novedades en el arte rupestre paleolítico en la Península Ibérican. Dins: Actas delXXIV

Congreso Nacional de Arqueologia. Cartagena, p. 129-140. RIPOLL PER ELL^, E. (1990). aAlgunos problemas del arte postpaleolítico en la Península Ibérica)). Dins: Arte Prehistdrico en la pro-

vincia de Soria. Sbria, p. 79-94. RIPOLLES ADELANTADO, E. (1990). í<Nuevos hallazgos de arte rupestre en las estribaciones meridionales de la Sierra Calderonas.

Saguntum [Valtncia], 23, p. 89-108. ROYO GUILLEN, 1.1.; GOMEZ LECUMBERRI, F. (1996). Los grabados rupestres esquemáticos de 10s d'ozos Boyetesa en Petíarroyas

(Montalbán. Teruel). Saragossa. SALMERON JUAN, J. [et al.] (1996). ((Avance al estudio del arte rupestre paleolítico en Murcia: las cuevas de Jorge, Las Cabras y El

Arco (Cieza, Murcia))). Dins: Actas delXXIII Congreso NacionaldeArqueologia. Elx, vol. I, p. 201-216. SAN VALERO APARISI, J. ( I 950). La Cueua de la Sarsa (Bocairente Valencia). Valtncia. SEBASTIAN, A. (1986-1987). e esc en as acumulativas en el Arte Rupestre Levantino.. Bajo Aragdn Prehistoria, VII-VIII, p. 377-397. SEBASTIAN, A. (1997). ~Arte Levantino: cien años de estudios (1892-1992))). Archivo de Prehistoria Levantina [ValPncia], XXII, p. 85-

116. SIRET, I,. y E. (1999). Del Neolitico alBronce. Almeria. TORRE(;ROSA, i? (1993). distribució de la pintura rupestre esquematica al País Valenciin. Butlleti de 1lAssociacid arqueolbgica de

Castelld [Castelló], 13, p. 11-17. UTRILLA MIRANDA, I? (1986-87). aNuevos datos sobre la reiación entre arte rupestre y yacimientos arqueológicos del Valle del

Ebros. Bajo Aragdn Prehistoria, VII-VIII, p. 232-339. UTRILLA MIRANDA, i? (2000). ElArte Rupestre en Aragdn. Saragossa. V~LLAVERDE BONILLA, V. (1994). Arte Paleolitiro de la Cova del Patpalld. Estudio de la coleccidn de plaquetas y cantos con grabadosy

pinturas. ValPncia. VIÑAS I VALLVERDO, R. (1988). programa y codificación de una base de datos para la documentación e investigación del Arte

Pospaleolítico~~. Caesaraugmta [Saragossa], 65, p. 11 1-147.

Mauro S. Hernández Pérez és catedritic de Prehistbria a la Universitat &Alacant. Ha estudiat l'Art Rupestre de 1'Arxipklag Canari, on realitzi el Corpus dels seus gravats rupestres, i de l'exsihara es- panyol. Des de 1980 ha centrat les investigacions en la Prehistbria Recent del País Valencia i Albacete i en la catalogació i estudi de l'Art Rupestre al País Valencii i Castella-La Manxa i dels seus paral.lels mobles, dels quals ha donat compte en monografies -Arte Rupestre en Alicante (1 988), El Neolític klencih. Art Rupestre i cultura material (1 988), L'drt Macroesquemhtic (1 994), L'drt Llevantí (1998), L'art Esquemhtic (2000) i ElArte Esquemático en Alicante (2000)- i en arti- cles i reunions nacionals i internacionals.

Títol original: Continuidadldiscontinuidad en elArte Rupestre de la fachada oriental de la Peninsula Ibérica. Traducció d'Edurne Nin i Carme Eara.

Date post:	02-Feb-2017
Category:	Documents
Upload:	ngohanh
View:	220 times
Download:	3 times

orimtul dé id Pmiwuid libhicu*

Documents