*v

Pau, tu sempre te presentesja sense demanar-hoses gents de Comissióno les deixes gens contentesFent això mos representesque mos vas amb traiciói si mos fas de traidortoc gota com no rebentes.

Noltros mai t'hem faltatsempre et duim a sa memori'mos sembla sa teva histori'que mos vas amb falsedatsempre et 'viem apreciatperò ara ja hem pensatde fer-te un recordatoriperquè veim que en Pep Valloriper gloses t'ha conquistat.

Si en Pep t'ofereix doblersper s'assunto des glosarcontracte no has de firmarque creim que no té doblersi noltros, marratxinersi des' poble portolate convidam a sopari ara ja te xerram clarsi en Comissió vols estaren Vallori deixa anars'escuma des mals papers.

Pau Ferrer apreciatte demanam per favorno deixis sa Comissióque tot quedarà espanyatnoltros que tant hem lluitatestant en es teu costatperquè anãs de Io millori ara per aqueix senyorcarregat de traicióIo que és teu has oblidat.

Te vèiem bona personai en es fondo ha estat nohas anat amb traicióno et permetem ni en bromatu saps que ja fa estonaque en Pep cerca espanyar-ho.Sa teva obligaciócreim que és es deixar-hosi no vols que sa Comissióte regali una coronad'un cul podrit de bidonacom sa des teu companyóque se creu ser un Salomói quan fa qualque cançóno n'hi surt cap de redonatotes les vincla una estonaPep Vallori Eriçonai se sent gran glosador.Ara vos diré germàsi heu de mester en Pausi el cercau i el trobaupoc mos hi deu importari ses gràcies vos volem darsi des grupo el mos robauperquè es veure'l tan babau"hasta asco" ja mos faemperò heu de pensarque vos podeu tornar negardins ses aigos que estaui si es coions mos mostraudues vegades farà.

2(120)

Dissabte setze de maiga damunt un cadafalse va fer un festivalpen Tia de sa Reali d'artistes n'hi havia un raigse treien des seu gavatxcadascú es seu recitalrecitava cada qual

• cosetes que no fan mali si en fan no me n'empatx

Me va agradar en "dermasia"sa festeta que se fealguns ho feienmolt béi es públic aplaudiapero sa gent discutiaas mateix temps segons séun fallo gros que hi haguémés envant en parlarési Déu ho vol i Maria

Jo només m'agradariaque quedàs clar Io que dicjo escric molt i no critlcestim molt sa poesiapero per res jo voldriasa des poble sollericen Pere-jil altre picse tirà a sa grosseriavergonya me donaria

de jo fos un amic

ep, vas per un mal camíi quan t'avisen te'n riusno passaran molts d'estiusi coses sentirem a dirno fan ses coses aixíets homos un poquet viusde SeJva es directiuscomencen a dimitirperquè no poden sofrir -ses mentides que tu dius .

VoIs fer d'organitzadori tot ho dus a sa ru'i'naper fer una feina finatu no ets de Io millorMoIt bo per espanyar-hoaucell de maia rutinasa culturaés tan divinatan nostra i tan mallorquinai tu destrosses sa unió

Allà on esno hi ha

nas tu posesres que vagi bé

• •A

Sl

un senyor

LADEDE

COMISSIOGLOSADORSPORTOL

Diu per tot que ési té cultura a bastamentuna persona que el sentsi Ii presta atenciódirà en coneixer-loque no és un homo decentun que parla malamenten públic davant sa gentno es tenir educació

VaI més deixar-lo anarsi l'hi diuen se'n endolsempre dins es seu redolbavant com un caragolqui no el coneix bé Ii vasempre amb so seu mal parlaraborrona qualsevoll'han avisat i no ho voli si no s'arriba a esmenaraviat ja pudiraigualment que un calamarque l'han deixat en es sol

Això ho deixarem fer aixíper un altre lloc passarés hora d'adelantarperquè és molt llarg es 'camtmai he pogut consentirper això ho vull posar clarque un que no sap de què vatot ho vulgui presidiri en Vallori es selvatgídavant sempre vol anar

\

, .-0. UC

sempre soIs fer mal papermai veus Io molt que t'exposestu pensant cultivar rosesrestes vida en es rosertot ho dus a fer malbépes festival te dirése feu de tot manco gloses

Ballant varen començar. personen ben entrenades

i d'altres ben preparadesllavors varen recitarquan això se va acabarcomençaren ses glosadesi amb ses espases alçadestu els vares aturardient ara pujaràa cantar madò Buadesi com has fet tantes vegades

I tot ho vares espanyari

Sa tinta que em va sobrar. Jarrers

'hagués estimat més

. *jo mua que em va sob' d'aquells avisos darrersjo m'hagués estimat ~''ver-la poguda tirari ara l'hauré d'empleari en queden molts de tintersperò amb tu és per demésets cabota un excési crec que ja mai pots curar

Si un no ho veu no ho pot creurees fallos que en Pep mos faes convidats fer pujari els tenia drets alfasense un banc per descansarní un tassó d'aigo per beuredeien no em tornaran veuredamunt cap "palco" de Selvasi en Vallori em ve a cercar

r

(passa a Ia pàgina 6)

3(121)

Avui Es Notícia

Sense cap dubte Ia notícia d'aquest mes de junyha estat referent a les eleccions municipals.

Per tercera vegada consecutiva el batle GuillemVidal ha tornat sortir el.egit per majoria absoluta.EIs resultats a les distintes taules foren els següents:

AP IU PSM PSOE UMPortol A 25 9 11 201 342Pdrtol BSa Cabaneta ASa Cabaneta BEs PIa de na Tesa AEs PIa de na Tesa BEs Pont d'IncaEs Pont d'IncaSa Cabana ASa Cabana BSa Cabana C

Total 532 186 141 1760 2546

24 13101 20108 4133 1051 1644 1736 1832 1431 1547 13

10212612106513918

173130185115143109105166215218

332248224234286253191150131155

Amb aquests resultats Ia composició del nouconsistori que es formarà dia 30 d'aquest mes dejuny serà Ia següent:

-9 d'Unió Mallorquina: Guillem Vidal, MiquelBestard, Juan Juan, Antoni Montilla, Francisco Sas-tre, Bartolomé Barceló, Juan Bestard, Miguel Roina-guera, Gabriel Tomàs.

-6 del PSOE: Martí Serra, Domingo Nievas, Mi-quel CoIl, Miquel Angel Cabeza, Daniel Girao, ManelPardo.

-2 d'A.P.: Felip Juan i Joan Homar

Aquesta és Ia composició que donaren Ies urnes. Peròha sorgit una notTcia publicada al D.M. en Ia quales dóna compte que Ia Junta electoral ha tramèsal jutjat unes actes notarials presentades pel PSOEen contra d'UM, per un presumpte frau electoral.Per Io tant poden passar dues coses, que es rebutgiaquesta denuncia o que Ia composició de l'ajuntamentcanvii si es demostra aquest frau electoral.

MIQUEL BOSCH I AUBA

un programa de TV-3.

-&&&M&x**"*3££s&~ * «*•a l<Audttorium. lt cataia

:svaaw*^J^l-<* TVE- asos amb fonaments per. Compromisos1 {er-ho be.

sense ajudes. .

- - -TA 'jsïA^Tsrï =£í feA~«? SÜ5. * *"*""' 'SSiïS^-

TO, el» P»"1» «** eC°'°S'S". c.mp.»y *1="0"'' T°,es q»e mal; „lt per Ia TeIe.

fseSSr"8

4(122) Quatre de FresquesMIQUEL BOSCH I AUBA

^

"Ur%lW * J U N T * M 6 N T

SSaH O E M A B R A T X ,

t H .v i^ j i i> i^ ,i t s; v

3ALLADA POPULAREIs dies 18 i 20 d'aquest mes de juny va tenir

lloc Ia IV Ballada Popular d'Es PIa de na Tesa. En-guany el grup convidat ha estat del País Valencià,el grup de danses Berca d'AlgemesT (València).

I CERTAMEN DE PINTURA DE MARRATXIEl primer certamen de pintura organitzat per

l'Ajuntament ha tengut molt d'èxit. Trenta s6n lesobres exposades i que han quedat finalistes. El tercerpremi, "Sant Marçal-87" per a autors locals, ha estatatorgat a Teresa Matas, que ja va guanyar el concursde cartells de les mateixes festes. EIs altres finalis-tes locals eren Toni Rotget i Tofol Tries.

ELECCIONS 87La campanya electoral de Marratxí ha estat

un poc estranya, si ens fixam en com ens tenien a-costumats.

En primer lloc, començaren amb Ia presentaci6de les llistes del PSOE molt abans de començar Iacampanya electoral, seguidament pintades en contradel PSOE i fent referència al càrrec d'un dels quies presentaven a les llistes. Borrades aquestes, unesaltres en contra d'U.M.

Mítings, Io que se diu mítings, ni un; presenta-ci6 de llistes amb menjar per als assistents i festesper a grans i petits.

Per donar a conèixer els distints programes,els parits amb el seu cap de llista anaven per lescases donant el programa i demanant el vot. EIs d'A.P. repartiren clavells a les mestresses de casa.

Dia d'eleccions, molts de nirvis I una llargaespera, per a final satisfaccio d'uns, altres resignatsi altres decebuts pels resultats.

OBRES AL POLIGONDurant el mes de juny hi ha una moguda d'o-

bres a Ia carretera d'Inca, a l'altura de Ia yensinerade Marratxí. Es tracta del col.lector d'aigües resi-duals del polígon de Marratxí.

I CAMPIONAT DE MALLORCA DE TRUCOrganitzat per l'escola de truc de Ca'n BaIo

(Sant Llatzet) se va celebrar el passat mes de maigel I Campionat de Mallorca de Truc, en el qual hiprengueren part parelles de tot Mallorca. La granfinal entre les parelles classificades dels distints po-bles de Mallorca fou al local de "Ses Tres Germa-nes". EIs finalistes foren una parella de Consell il'altra del municipi de Selva.

JOSEP JUAN CANELLAS, CAMPIO A ESPANYAEl ciclista marratxiner Josep Juan, de l'equip

Cajamadrid, va guanyar el gran premf cafè La Estre-lla, reservat a corredors aficionats. Aquest fet tenguélloc el passat 24 de maig en Ia prova disputada entreToledo i Madrid, a m b u n recorregut de 140 km.

TERESA MATAS, NOU GUARDOA finals de maig, Ia pintora Teresa Matas va

guanyar Ia XXVI edició del Sal6 de Primavera del'Ateneu de Maó amb una obra titulada "Rostre".Un nou èxit que acredita el bon fer d'aquesta artis-ta marratxinera.

Es Pont d'IncaELS ALUMNES DE STA.TERESA S'HAN QUEDAT

SENSE VIATGE D'ESTUDIS.

després d'esperar durant vuit llarguíssims anys,el viatge que tothom desitjava amb tanta d'il.lusió1 desprès d'haver replegat 140.000,— ptes. duranttot el present curs, aquests alumnes s'han hagut deconformar amb una excursió amb vaixell: "Pollença-Formentor" de tan sols un dia.

En principi aquest viatge s'havia organitzat pera conèixer Itàlia durant vuit dies, amb un cost apro-ximat de 55.000 Ptes. quasi res! (quan jo hi vaig anardeu fer uns deu anys, em va costar 4.500,--, d'acordque tan sols era a Eivissa).

Però el resultat és evident: cost excesiu = mancade gent, només s'havien apuntat 17 al.lots-es.

Crec que ens «nrevolten llocs divins, com s6nper exemple les nostres illes, amb atractiu suficientcom a per inprovisar en un moment un cap de set-mana 0 inclús una setmana, perquè aquesta gentetano es quedi sense viatge, tenint en compte que ellloc en aquest casos és el que menys importànciaté, sin6 que és el fet de conviure dins temps d'es-plai, amb Ia gent que han estat durant tota Ia tevainfància. Es per que aquesta llenegada serveixi d'es-carment a Ia direcció del centre 1 esper també quel'any que ve puguim anar al viatge tots els alumnesde 8è que és el que pertoca, si estalviam una micade "luxe" a l'hora de passetjar.

MARITA

5(1

ÒPTICAClUTfIT

òplic/ optometri/le/lenl/ decontacte

Carrer Manacor, 63 - PALHA - TeI. 46 37 77

iHS

rf&***te*¿stftftf

r'^y AM

A

00^UK

AUTO ESCOLA

KALET EIs articlespublicats a Pdrtula

expressen únicamentl'opinió de llurs autors

C/. Mare de Deu de Montser ra t , 30 C/. PEs Ratal TeI. 27 39 97

PA L M A D E M A L L O R CA

C/. Pérez GaIdòs 9TeI. 46 77 04

6(124) Policia

LA POLICIA MUNICIPAL INFORMA

Dia 28-IV-87Hi hagué un xoc entre dos cotxes al Polígon

Industrial. Resulta ferit Pau N.G. i il.lès Bernat CC.

9-VA .'.¡arratxinet xocaren dos turismes sense cap

ferit. EIs conductors eren Francesca N.P. i Pere S.R.

15-VAraceli E.ivi. fou traslladada a Son Dureta per

una caiguda que havia sofert en Es Pont d'Inca.

21-VEn un. carrer d'Es Pont d'Inca fou feta Ia prova

d'alcohomètria a un conductor; donà un positiu de2,2 graus.

25-VUi hagué foc a un solar del Poligon. Fou apagat

per Ia P..vi. i els bombers de Ciutat.

31-VGabriel C.F., veïnat de Biniali, fou retingut

per Ia P...1. per no voler pagar el compte d'un res-taurant d'Es Fijueral.

ResumInformes varis: 60Denúncies de tràfic: 43Denuncies d'obres: 73Denúncies per robatoris: una bicicletaTurismes recuperats de robatoris a Ciutat: 2Vehicles retirats del carrer: 4

PeIs nostres lectors que no ho saben direm queels informes que des de fa tres mesos surten sobrel'actuació de ¡a Policia .VunicipaI s6n fets pel capo-ral de Ia mateixa, Jaume Miralles. Ll agrai'm Ia in-formació.

r-

te^.

Quan sa festa s'acabàque tothom se n'havia anates pocs que havien quedatles donaren berenarvi i coca per menjarme va dir es qui m'ha informataixò havia d'haver estatquan havien de començarperquè és així que se faho has pogut comprovarallà on t'han convidat

Me pesa i tenc sentimentaltre pic fer-te advertènciaho tenc a sa consciènciaperquè de tot som conscientquan s'enteri es presidentque ets tan fals i tan dolentte dictarà una sentènciai quan facis sa penitènciallavors cridaràs clemènciaper haver obrat tan malament

(ve de Ia pàgina 2)

Ara ja estàs avisatets amics així ho fanes lectors aplaudirans'advertència que t'he datsi tens res més preparato altre festival pensatmira ets altres com ho fanperquè te marmularantot Selva te té fitxati es de sa tercera edatde tu tall de coll n'estanrespecta i et respectaranque hi ha molt de foc colgat

COK4ISSIOPCRTOLANA

DE GLOSADORS

r

W •••

Quants de quilos de pinturaquants de metres de paperquants de milions per carreren acabar es mes que vemos hauran tornat "bassura"

Quants de pots de confituraamb això podrien ferque repartits un poc bépart de sa seva "dolçura"mos calmaria un poc s'agrura Ique avui en dia tothom té.

Mos sobra candidaturamos falta feina per fermos falta per anar béfabriques d'envergaduraajuda a.s'agriculturaque necessitat en ténomés durde s'estrangerIo poc que hem de mesteri que no sigui baraturaaixí Espanya per venturaestaria un poc més bé.

Encara afegiréper si es remei o curaés que mos falta culturai no estafa sense mesuraqui- compra Io que ha mesterícrec que mos sobra tambébastanta de cara durai des robo i droga durasi es que pot no l'atura ,més mal serà l'any que ve

Si sa glosa no està bécom si fos assignaturaposau-li amb sa mà durasa nota que ha mester.

RAFEL ROIG

Precisament Aquest Mes 7(125)

(Viatge cronològicper Ia historia de Marratxí

a t ravésde les actes municipals)

Fa 150 anys (juny del 1837)

El "Gefe Polftico' demanàuna relaci8 nominal dels empleatsde l'Ajuntament amb indicaci3 delsou de cada un d'ells. Li enviena dir que en aquesta vila flnica-ment ho sdn el Secretari, el Ci-rugia i l'Oficial Saig.

En fa 125 (Juny del 1862)

El governador assenyala a« una circular el número d'electorscontribuents, el d'elegibles I elde regidors que corresponen a Iapropera elecció.

EIs dos regidors que s'hand'associar al batle han estat triatsper unanimitat "previa Ia circuns-tancia de saber leer y escribir".S6n Miquel Nadal i Serra, 1 Mont-serrat Canellas com associats pro-pietaris i Jaume Bestard com su-plent.

Per part dels contribuentss'han proposat i nomenat AntoniViIlalonga i Bartomeu Amengual,i Pere A. Palou com suplent.

En fa 100 (Juny del 1887)

Pere Canellas Serra vol cons-truir una casa en una de les tra-

. vesseres als carrers principals deIa població. Com que no s'ha tro-bat a l'Ajuntament cap plànol queindiqui Ia forma que ha de guardarl'alineació, ni tampoc l'amplàriaque hagi de tenir, el Consistoriacorda que d'aquf en endavant nose pugui fer cap obra sense queabans hi intervengui Ia Junta d'O-bres nomenada a l'efecte.

EIs carrers hauran de tenlrprecisament trenta pams d'ample.

Queda acordat que el camfdenominat de Sa Comuna sigui re-conegut des d'aquesta data comcamf veïnal, aixf com també I'altrecamf conegut com Sa Costa d'enMas.

En fa 75 (Juny del 1912)

S'acorda que Ia matança quees faci en l'escorxador del Pontd'Inca sigui de les 4 a Ies 6 del'horabaixa diàriament.

Bartomeu Sastre Vidal sol.li-cita autorització per construir unacasa a Ca'n Pintat de Pdrtol.

Hi ha de passar Ia comissiód'obres per fer Ia tirada.

En fa 50 (juny del 1937)

EIs mestres del grup escolard'Es Pont d'Inca comuniquen quealgú ha escalat l'edifici de l'escolai ha arrabassat gran quantitat deteules fent altres desperfectes.També Informen que en diferentsocasions han trobat porqueries ideixalles davant l'entrada de lesclasses.

L'Ajuntament ho arreglarài mirarà d'aclarir qui pugui haverestat.

Se fa constar en acta el sen-timent de Ia Corporació per Iamort del general MoIa.

L'inspector veterinari munici-pal, Miquel Frau Vidal, va fer unesanàlisis a diferents mostres de llet.Una d'elles, provinent de Pdrtol,no reuneix les condicions adequadesper al consum. Posen 10 ptes demulta al propietari.

Ja han estat entregades lesnoves guarnicions per al cotxe fú-nebre. Acorden acondicionar unlocal en el cementiri de Son Blancper guardar I conservar en bonescondicions les esmentades guarni-cions de Ia cavalleria, els fanalsdel cotxe i altres ormejos.

S'inaugura el servei de con-ducció de morts amb Ia següentclassificació:

Cotxe de Ia classe: durà vuitfanals i totes les vestidures.

C. de 2*: quatre fanals, ves-tits al cotxe, perd el cavall sensemantell.

C. de 3fl: quatre fanals, sensecap vestit al cotxe ni al cavall.

C. de 4*: dos fanals sensecap vestit.

Acorden que els peons del'Ajuntament durant l'estiu, si notenen altra cosa que fer, se dedi-quin a recollir pedres del campper destinar-les a adobar els ca-mins.

S'ha de construir una voraviaen el carrer d'Oleza de Sa Cabane-ta, a Ia part de Ia Casa de Ia ViIa

Es declara festa oficial enel terme el dia de Sant Marçal.

Estan urbanitzant Ia plaçade Sant Marçal.

Hom decideix suprimir l'esco-la de pàrtouls d'Es Pont d'Inca (alsaltres nuclis Ja ho havien fet) perconsiderar, d'acord amb el sentirdel poble, que on hi ha 'escolesde monges és més convenient cjueels nins hi vagin tins que t u ; , , , i , i uedat d'ingressar a les elementalsde l'Estat.

Han de vigilar Ia venda d'ar-ticles perquè saben que hi ha co-merciants que no repecten elspreus ni el pês.

S'obre una subscripció perrecaptar fons destinats als soldatsde Marratxf que estiguin en eIfront de combat, per tal d'obse-quiar-los d'alguna manera amb mo-tiu de Ia festa de Sant Marçal.

En fa 25 (juny del 1962)

L'Ajuntament concedeix unasubvenció de 200 ptes a Ia "Sec-ción Femenina de Falange".

L'Ajuntament destina 400ptes a Ia comissió organitzadorade l'homenatge a Rafael ViIlalongaBlanes per ajudar al pagament deles insígnies de Ia "Gran Cru/ delMérito Civil" que l'hi ha estat con-cedida per "S.E.el Jefe del Estado"

A les passades festes de Pri-mavera de Ciutat hi va desfilaruna carrossa en representació deMarratxf. Va costar 11.796 ptes.

L'Ajuntament dirigT a Ia "Ca-sa civil de S.E. El Jefe del Estado"un telegrama de protesta per Iareunió de Munich i, alhora, testi-moniar Ia lleialtat i adhesió al"Caudillo de Espana".

Encarreguen dos vestits d'uni-forme per als policies municipals.

L'Ajuntament concedeix untrofeu per al tir al plat de lesfestes de Sant Marçal. El seu valorés de 200 ptes.

S'ha de constituir Ia comissiómunicipal del cens agrari. Desig-nen el cap de Ia "Hermandad deLabradores y Ganaderos" o un re-presentant seu, el mestre nacionalde Sa Cabaneta i l'ecdnom de SantMarçal.

B I E L

8(126)

Es jat ja fa massa temps que calla, massatemps que dorm, ja és ben hora que Ia seva llenguavituperina empastissi les virginals planes de Pdrtulai mossegui les consciències endormiscades dels hàbilslectors..

-MoIt bé per començar! Ja hem passat les elec-cions! Quin glop que ens hem hagut de beure! finsa Ia boca de Ia cova des BOC m'han arribat les pa-peretes i els fulletons 1 Ia propaganda.

Per cert, En "Guiemet nostro CompromTs" noduia bigoti? Que Ii deu haver caigut del "susto"? Hohan passat malament aquesta vegada. Es jai de sacova des boc ha pogut saber que a les nits obscuresde l'insomni recitava allò de:

"Sa corona em cau des capes cetre em fuig de ses mans"

Parlant de programes hem de dir que els al.lo-tets del Peseema han quedat poc afavorits, feienuna cara de delinqüents. Tan hermós i eíxerevit comés en Vicentet, rosset, ulls blaus... i el pobre damuntels papers pareixia tret d'un cul de cove!

Aquest jai encara es demana què deu entendreUeme per nacionalisme? Potser són oliveretes recita-des estil Aina Cohen, potser vestidets de pagesa eldia de festa. Qui Io sa...

I ara que som als programes, si us fixàreu béel del PSOE era cap i coa. El que falta saber éssi el català és al cap o a Ia coa?

Si iMajorican Union is tan nacionalista per què,Déu meu i jai nostre, usen tan malament el símbolmés clar del nacionalisme? Per què no en saben?Per què no volen7o per què no els rota...?

I altre cop guanyaren els d'Ueme. Quatre anysmés de reivindicar un compliment de programes, qua-tre anys més d'haver de mendicar una malanada sub-venció, quatre anys més d'usar poc i malament Ianostra bruta i dissortada llengua, quatre anys mésd'haver d'aclarir si aquell bloquet col.locat als aforesdels nostres nuclis urbans és legal o no, si és legalper què ho és, si no és legal per què no ho és. Qua-tre anys més de... Però hem de respectar el judiciuniversal de les urnes.

I els del PSOE encara fan potadetes? El diaque perderen les eleccions va parèixer que el pobleels era petit. No crec que hagin de menester màde metge, al cap i a Ia ff, el seu "number one" n'ésun de prestigios, perd si encara no els ha fuit sanirviada, que venguin per acT i trobaran algun brotetde romaní, i til.la, i que prenguin infusions. Tot arri-ba a espassar.

Aquest jai, que va fort en moltes de coses,ara n'hi flaqueja una, potser haurà de demanar con-s2ll yl ßielTssini Massot a veure si ho sap o, furgantuapers antics per l'ajun'tament en trobà clarícies,allc5 i<iie Ii flaqueja és l'heràldica. Deu existir el mar-quosut -Ie Son Caulelles? O potser és un de novacreació? Si no és així com s'explica aquesta glosaque el jai ha pogut arreplegar:

Si una dona és per un reii una torre per un marquès,gerina si no ho has entèsja ho aclariràs en ser vei

Aquest jai ha anat de ronda i ha pogut saber mol-tes coses, algunes brutes, altres més netes. Una cosaque ha sabut és que hi ha un pesemero (per algunsPeSeUeme) que vol establir-se per Ses Rotes, bé eljai ha pogut saber que per Ia Casa de Ia Vila noIi han regalat el permís. I més coses que sap aquestditxós jai, aquest pèrfid element no pensa fer-se Iacasa de bloquets, se Ia farà de mares... Està clar...!

¿ftfe,. ES JAI DE SA COVA DES BOC

^xc*tfsVons

EL CASTELL DEL REI (490 m.)

El qui va per primera vegada al Castell del Reise'n du una impressionant sorpresa, ja que mai po-dria pensar que dins aquest racó de Ia Tramuntanahi hagués una vall tant grossa i meravellosa comIa vall de Ternelles.

Aquesta excursió Ia començarem a Ia carreterade Polença a LLuch en el Km. 14 veurem a Ia dretaun indicador que posa Ternelles i, seguint aquestcamT en direcció a Ternelles i amb el seu recorre-gut veurem bastantes cases molt antigues, totes ellesrestaurades i habitades avui per estrangers. Tambéja molt amunt veurem un pont romà que atravessael torrent de Ternelles, seguint aquest camI no ensdeixa fins arribar al Castell, en esser a l'endret deles cases de Ternelles veurem unes barreres i un pontnosaltres seguirem per les barreres camf amunt finsarribar a un entreforc del camT, predrem Ia desvia-ció a Ia dreta, a l'esquerra va a l'antiga ermita deIa Cel.la Ia visitarem de tornada.

Seguirem camT amunt per un frondós bosc d'al-zines i pins en esser a dalt d'aquest camT veuremuna grossa expIanada i aquT ja veurem a Ia nostraesquerra el Castell, seguirem una desviació a l'esque-rra que se va enfilant fins al Castell. Aquest castellva esser requisat a Jaume III per les forces de l'u-surpador Pere IV d'Aragó, el 29 d'agost de 1.343.

De tornada anirem per damunt Ia cresta de IaTramuntana en direcció S.O, per davallar pel colldels Coloms i tot seguit cap a l'ermita de Ia Cel.lai seguidament a Ternelles i Pollença.

Horari aprox. 5 hores.

JORDI CLOQUELL

-1«fftip;se,P

190oo\\

. «fTV1** Q* aW»

5 \ Ót\

1? ,

, f&g&%2& &u** * » »«>< 5'< '-sòr

i&,pv**•o^oi>\«°»P

*i2>9*.*^;\9«p*£ ï> sa^.^no««

aí*

«3P

**&•?*•*Ar«wr

ueoí c**fss*ni**^ *jfiLSfSA«* . *jprt*"S. *

w^>

vta,vo^o^

^ s£?Ä

«0^^*^" ,n-' «9l*jX«Ö *T**A^S «S

.^s&Si* ...'«"*»SSsí

*Ssf-^ ^^SveruA>^^^S^S '-^^ ,a O0i

1Ü

,?3S V^

«

•

»V

(¿21)6

<&'%

%\* v

w¿

*«

\

í>

J"

^-

c>

%*V-

^N

^%

_

T E

RR

IT

O R

I

Ni

00

<

*«%%

^3,t-

5,% »

*•»

» «

n *

^- *

A.«

%'ti

* 9

.%

\^-

<v r

&

í« Q>

«> ?.

'jiïy&

\

\

S*X

4A

*,^«

<^

«s. ^

.^<,

%<2

>

*vv%

\%\

%%

»%v

5^$

«%

Os.

^v( % ^<s?

\\ ^*

Vv

4%

;V^*

"i

'V*

»A

\»\

\v-,

_., «%

< a%

^Vf

e^v*

%%<

\\\\^^

^-A

$ -'

^•g, o

-% *

A*

^^^.

^ «i

°%

.%%

*O

*

aW

\\3

i*^*

SENYOR BATLE :

Vots s6n vots, Sr. Batle, i res hi ha que objec-tar al sufragi d'aquesta majoria de ciutadans de Mar-ratxf que s'han decidit per Ia candidatura que vostèencapçala. El poble ha actuat una vegada més d'ar-bitre entre eIs contendents per un lloc a l'Ajunta-ment i ha triat lliurement, amb molta més respon-sabilitat i consciència política de Ia que a vegadeshom Ii atribueix. Lluny se n'aniran els problemes,les pintades i eIs xafardejos propis de tota campanyaelectoral, i Ia voluntat del poble s'imposarà una ve-gada més. Com ha d'esser. .Es el principi de Ia demo-cràcia. El poble tria, i amb els vots deixa a Ia vore-ra del camT opcions polftiques molt respectables iprometedores per decantar-se per Ia que més Ii agra-da o convé, i pot tornar a triar i a canviar quanaixT Ii sembli per ordenar el seu present i construirel futur que es mereix.

Per aixd, enhorabona al poble de MarratxT. Aixdés el que esperam, que d'aquT a quatre anys poguembrindar amb xampany del bo Ia gestió municipal quevostè, Sr. Batle, presidirà una vegada més, i seranvint anys. Ho ha entès bé? Vint anys son moltsd'anys, com molts foren els autocars plens d'il.lusi6i d'esperances dels padrina que convidà a dinar, idels infants que feren bufla i dels més grans ques'atapiren de frit i de vi a Ses Tres Germanes. Moltsd'ells l'han votat per simpatia, per Ia coneixençaque tenen de vostè, perquè estan d'acord amb lescoses que ha fet o ha deixat de fer pel municipii per Ia popularitat de l'equip que tan dignamentdirigeix. Hi ha gent de caràcter conservador que sedecanta de cap a Io que ja coneix, molts d'ells l'hanvotat per un temor a "que no entrin els altres", "quemés val aquest que ja el coneixem que no un altre",etc. Perd aquest electorat, Sr. Batle, està satisfetde Ia seva gestió? Perquè les crTtiques aquests dar-rers anys han plogut.

11(129)

Aquests homes i dones que l'han elegit tenendret a un servei esmerat. Molta d'aquesta gent enténIa política com una manera de fer-se amunt -perdamunt els altres- a fi de manejar com més amuntmillor els fils daurats dels. diners i subtils de les in-fluències. Un o altre moment tendrem el gust depublicar el programa que vostè i el seu equip ferenavinent als ciutadans de MarratxT, i esperam que nosigui lletra banyada, que totes les promeses repica-des per tot el terme siguin qualque cosa més queun trist ball de màscares en què sembla que s'hanconvertit les campanyes electorals a on a força d'i-matges publicitàries i paraules dolces ens fan creurequalsevol cosa.

Vostè i el seu equip, Sr. Batle, no s'han de ser-vir del poble, sinó que l'han de servir inexorable-ment, i ara tenen una altra oportunitat, sense privi-legis de cap casta, perquè tots som de MarratxT itots tenim problemes per resoldre, o millor, hi hauns problemes que s6n de tots, i els privilegis sónuna mala herba que cal extingir. Tots els marratxi-ners han d'esser escoltats i respectats, també aquellsque no Ii han' donat Ia seva confiança, en raó d'unaconvivència saludable per a tots i un respecte enversde tothom. Es ben hora. El nostre municipi ha d'a-frontar amb serietat i eficàcia tots aquells problemespalpables que tenim i que per coneguts no fa faItaanomenar, i s'ha d'encaminar a satisfer les necessi-tats que tendrem l'any dos mil. Ens agradaria veu-re-ho.

Com ho tendrem d'aquT a quatre anys? Per aquTvan els tir, Sr. Batle, perquè vots són vots i fetssón fets.

Atentament

EL CONSELL DE REDACCIO

hWíA 60KA

^)

HOS(A CRTALAHA

<

yj^

Pn*'* ¿

NlíOUñ 1*L'AOTloe IU3

12(130)

Hem trobat aquestes fotos antigues I ens hasemblat escaient posar-les aquest mes, en motiu deles festes de Sant Marçal. Vos transcrivim talmentels comentaris que les acompanyaven. El primer cor-respon a Ia revista La Roqueta (1902) i el segon »Vida Islena (1910). La portada d'aquest número erareproduïda a ambdues revistes (es veu que deguerenaprofitar el mateix clixé).

Cr6nica ilustrada

SA FESTA DE SANT MAR6AL

"Per Ia polsosa carretera eIs carruatges feienu, a filera interminable caminant cap amunt enrevol-tf.,it-se de nuvolets de pols que blanquejava éls arbres

• i!'.-l. camí.El tren tampoc parava; a cada moment véien

s<-rpentejar els departaments negrencs, com un grosïep'til que vertiginós atravessava per entre lesgarbes;roguenques o s'encubria baix les branques de les,liveres venerables.

S'estacio de ivlarratxf a cada mitja hora amolla-va un. esbart de gent de tota classe i els cotxes car-regaven fins a fer caramull partint escapats cap aSant Marçal, on anaven baixant els expedicionarisplens de pols, degotant suor.

El bosc ve'inat de l'església estava ple de cot-xes i carretons: les bísties reposavenbaixde l'ombradelsgarrovers i de damunt muntahyolesveienescam-pats a cents els carruatges, mentres a baix de totes desdibuixava Ia ciutat i Ia badia entre Ia boiradel decapvespre.

A sa placeta de l'església, baix dels toldosblancs les taules de pltos pintats de colors xillonsse veien plenes de compradors no havent-hi joveneade Ia pagesia <,ue no -jrs,ilis s'aire amb so renou es-trident dels gUos de ¿errerla.

A l'altar major el Sant era adorat i tants ereneIs devots que feien una llarga filera que mal minva-va, sempre hi havia feels que desitjaven oferir enel Sant una oració i una llimosna.

Perdefora,a s'explanada i dins el bosc, Ia genttrafegaVa, i pageses i ciutadanes, al.lotes endiumen-jades passejaven triomfant sa joventut i s'alègria,eren les missatgeres de l'ampr, que tot ho enlairai coloreix.

I a cada moment, entre els xisclets dels tapsde gaseoàa, el renou dels pltos. el puntejar de sesguitarres, sonaven ses campanilles de " nous cotxesque anaven arribant, plens de devots i d'excursionis-tes.

A ses instantànies que publicam podrà el lectorveure l'església de Sant Marçal, un grup de venedoresi de ciutadanes; a una altra sa nostra instantàniava aplegar bé de ple dues de ses pageses més garri-des i a s'altra se veu es tloc des ball amb sa gentque hi anava acudint."

("La Roqueta" n° 13, 15 de juliol de 1902)

^ogujSi^

BU *«« *T*' Ä ? ^Sfe «»¿J * sopnu

_ a(evuBa , iviBi

iC^ „.l01Bio Va

;%E5;Hr- - r^^^

(ICI)CI

Sant

Mar

çal

>fH

V^

.

S" -?

K

v\

:l.kS

;-^M

N

k^

^

^V

>

í ^

.

^N

£"

&

>.U

l>^

%tf

R1-

C>

et *

i í

^

* **

* *

Ms^i&

l

|'.|

^

vI

•*»} ?

\^l

^1-\

^ 5

^-ffvfl

\

* LM rl !

iU V ^

v^

5-ft^

Wti

-iíw

«AW

W,^

KfX

i *

^t%

rIT

^|

v &~

> :

N^ .N

jAsv

rV^

j A

: *

Ç

S

V*

C

s

^ff;l>

-3 - *

f

33

S8

5li

»«

rtl,

&I§

.§:C

Slo

Se-

|^.&

^5

03

a o o

S

(S

. y>

_ e

lili5si

;;:i

rlil*

H*i

l!t»

(í o»

j-^

a-°

„ "

«H

. ^

S

X

- O

T3

-,

n> X

J5^

_ w

S °

o-w

3 «

2^

P

B>

«

C

(C —

B>

*

O—

_

r»

Q

. q

™

g

Q

.

iH*l

P*tl

=s=g

w"-—°l»

?i|i f

trt

Œ

3 ^

-

CA! ^

D

. °>

rt

o.»

ït«

w g

r,iii!i

1^5' '

|-i"

^»

sl-

|8^srs

lll

v<«

s1

U

> ^

m

<^

^!

v\ ^s

^

fft¿¿&- 4*t &. fK¿¿

(hn*hrm*.fe¿t *«.

/

^^t^alff'uA^

I f

VL*n4*iJZ! 0&i&rrz4. ¿¿A 4S¿¿+ ¿¿SZeàícf .festt¿r¿¿f e*f ¿ ****¿yy^A^

<&*/ ¿6 *W&&rc4^A<rr'^ ¿&£e$?'*á> ¿&v¿¿**r4*s ¿s~£**í <z/<jL*&

, Vt ¿íiA¿ALt¿¿¿e¿¿> ^r¿¿f &&¿¿¿sy*t eS**us*tf &S3i<^&f>-i-#ete__

<¿+r * / ^&r¿¿eS &e&? * *M4sf64r4xe4Sf"* ¿« 7&y**7

^ati#^J^J&*&s*^^^eh..f746&t0frz4ie^y &4je*^i/

Mwvf0-Sefy+ ¿¿M t*t^t*f* <&&£&**£~¿*f ¿f^e. *2fi'<zZC*S'&'e**:_,

¿0;^<> i^>>^^^^iai^^^^^^^^^^^^^^x^w^<^iA^¿£ff ¿¿to* Át~r¿r¿« ^f ^¿&^r^£,<¿24¿»^¿*tj£ ¿¿¿¿4.¿&se_^>

aJau*44fTS4*i4& ¿& j6t44>r/¿4fAAc¿a¿r4' a6a^^^t^ ¿#¿¿¿d&£¡>^>

fyj6^<6^^$^ Jr.'¿€*Lj<L$a. ¿¿4 ¿<¿AtJ C&frfr'idt*TlC<4>*z4./ *64 ^^f^f^t<^ft

'ust4st*wnsa6tj{ &.c¿tjsr$*J¡

4.^ c^^ ^A^^^^<^^^^t^<^^^^t^^/^^i^a^'¿¿¿¿*,¿/¿¿*¿¿¿^¿¿jca^* e¿f¿ü<0*¿**n*j/+TV*<

x / ' / .j*, s ' f ^fi**j&fsirto4j;49t0f A¿%?j&¿e¿¿&ásrT2í'¿¿< &is&**svf<Lj6*+2^'

q^^-e4&A*^teffiiu4*faiH&i+-- .- —

^ vb^'c^Lft¿4&¿^fl&C¿^^^

?rf^4m¿*íse¿S24S fa^va4t&^2^*&#^'t^*M&dv'#&*&&' ¿?.

*&^frz&6r!^fanf4^ ^Á+e^^^jfé&^^&d*** ^**fS&^

'uJh>f *. To* ¿<z¿¿&s v&%3f*fyfat+* ¿ty

0uS<V>i<tMSi0j Aju**t4f ¿£4íí¿í¿<rX£¿**r ¿&¿¿es 4aZp^esr464eSffar_

&¿et¿ts~e^ Á ¿4^4. ^%f* ¿4¿¿4/¿¿ 4&* ¿¿e*s jUt4<*4*V*^*iSf*<

^e*>7 tf<Si^5f^2' ¿A ¿í^K^c^fce^^^íce^n^x^C^^^áíe^^^^e.

jfa**jC W&r4*t%9 7*$Zf7 ¿T ¿4pfy¿KS¿S aS&jS*> Jz4f7Wz^/--

¿6 c*tj¿w¿«e¿Aj' Áer*HA#.¿*¿{fK4$< ¿£se4. ¿!ijLé&cJL· ^,

^¿¿¿áá^ ¿^á^ <v*<^¿¿4_ 4 ¿¿¿s &*^^a+ts4f ¿&¿ ¿**S<4/ v Y f¿¿SLs /W>WUSfEr?í¿¿¿¿£T> ^UHis& $>Oj<$jfy &A¿«, ^^f-_

fU^*¿¿'4to4^?T24íC¿>4' d$7>7 Uf/ &¿¿K^/L¿fcd¿S (/

W^<wT&&Styf te4 AzA'**iSh> WVtf ¿Uwífe dt#¿<¿.

&A*^ &/(,flLUj> f ¿£¿j farraSS rr¿¿tdüj' ¿¿*xJ

¿¿¿¿¿y¿6¿Ls''jWL*t £?¿¿z

<¿¿-

m*iutfe,4^^.C5ffl$a*fcUUi^X. ¿&á>¿í$e ¿.¿*-¿¿¿«¿ac&ates

4í*r¿¿/ £0H£¿¿rr¿4¿£¿ vwns4j ¿{*Ac^~¿<¿e ¿4k c¿rty'¿0, ' V

14U/

15(133)

CO

17(135)

COMUNICAT PER A LA PREMSA FORANA. .• .

El passat diumenge dia 29 de Març, ens varemreunir a Muro tres grups de ball de bot, Ia Revetlad'AlgebelT, l'Escola de Balls de Bunyola i Aires Solle-rics, per aixf seguir un primer contacte que es vatenir a Sóller cara a analitzar el ball de bot, i peraltra part Ia MOSTRA FOLKLÒRICA de Sóller.

El contacte es va iniciar gràcies a les afinitatsdels tres grups, i per altra part a Ia col·laboraciófeta amb Ia Mostra.

AixI Ia intenció primera sempre ha estat donara entendre que els grups no tan sols han de fer ba-llades, i anar vestits de pagès, sinó agafar consci-ència de què és Ia nostra CULTURA POPULAR i .TRADICIONAL, enmarcada sobre tot amb els balls,músiques i cançons.

Amb aquest plantejament es va començar a ana- .litzar el perqu" s'està aficat dins el grup de ball de 'bot per part dels mateixos components dels grupsassistents, donant-se dues respostes prou unificades,Ia primera per esplai, i Ia segona per les ganes i .interès cara a Ia recuperació i coneixement de Ianostra cultura popular, de cercar les nostres arrels, . •i Ia nostra identitat com a poble, partint concreta-ment del ball de bot, de les seves músiques i cançons • *

BALLADES ESPECTACLE I BALLADES POPULARS•

Aquest punt, per Ia seva problemàtica, entronca- .da dins els mateixos grups, va tenir una anàlisi espe-cial, donant a entendre que ara per ara com a grups .cal fer les dues coses, emperò sempre agafant cons-ciència del que s'està fent, cara a aconseguir Ia dig-nificació del balI en tots els aspectes, música, vestu-ari, cançons i puntejats, i sobre tot ésser conscientsd'agafar el compromfs que s'ha de menester per part , •de Ia gent que estima el ball.D'aquesta manera, cal pronunciar-se a favor de les' •dues coses, perque creim que tant un com l'altreés divulgació, sempre que es faci amb Ia dignitat •*necessària. • .

RESPOSTA DE LES INSTITUCIONS

Aquí, com es pot imaginar, Ia coincidència d'opi-nions va ésser absoluta per part dels tres grups. Una •.cosa està clara, que les institucions de les Illes nocerquen Ia dignificació del ball de bot com a punt ' •integrant de Ia nostra cultura popular, tan sols se * .té clar que el ball, Ia música i Ia cançó popular •existeix com un fet "tiplc", sense tenir clar el seuentroncament dins Ia nostra realitat com a poble .que som, 1 que com a institucions haurien de protegirI al mateix temps impulsar.

Per tot això es va dir un NO rotund als FESTI- •VALS CONCURSOS, a on tan sols es cerca Ia compe-tició d'una feina que s'està fent dins el nostra folklo-re. Per altra part també pensam que ni el ball de * .bot, ni .el ball d'altres països pot ésser motiu d'uhconcurs , si sobre tot partim de Ia base que Ia cultu- .ra popular de cada pafs no es pot fer competitiva.

Un NO ROTUND, a Ies trobades massives de •ball de bot, que es fan fora de tot sentit divuIgatiu;son tan sols una demostració en certa mida competi- *tiva, i gens entroncada dins Ia festa popular, a on .tan sols es fa patent l'esperit agrupacionista malentés.

Per tot aixd demanam més programes divulgatius , 'de Ia nostra cultura popular i tradicional, tant a Ia .TV., com a les radios, no es pot acceptar que Ia •

nostra música o el nostre ball surti tan sols un mo-ments per acabar d'omplir un determinat programa,cal donar peu a una programació profunda i analit-zadora del que és ara el ball de bot, les cançonsi músiques populars. Així i tot Ia premsa ha d'obrirespais a Ia temàtica que ens preocupa sobre tot Iapremsa de Ciutat, està clar que Ia Premsa Foranaes més sensible al tema.

Creim que és importantTssim que tots els nostresAjuntaments, com a Institucions que sÓn, agafin bonanota de tot el que fins ara hem dit. Hem de remar-car que com a grups, cara a Ia manca de subven-cions que tenim, aquest no és el cas de Muro, hemd'admetre les condicions que ens posen els nostresAjuntaments cara a fer ballades, aI principi havfemdit que Ia nostra cultura popular ha de menester dig-nificació, i els tirs van per aquT.

Si se mos fa cas, i noltros no perdem l'esperan-ça, seguirem fent feina, o aquesta va esser Ia darreraconclusió que es va treure, es necessari seguir fentrecerca, seguir Ia investigació, i al mateix tempshem de ballar i cantar, d'aquesta manera agafaremmés consciència del tenim entre mans, i serà l'horad'exigir als nostres caps polítics, i per altra parthem de tenior clar de no caure dins Ia rutina, dinsl'estandarització dels nostres balls, de les nostrescançons, hi ha feina per fer, i decidírem tenir ganesde fer-ne, per aixd, Ia importància d'aquestes troba-des de grups avui forem Bunyola, Muro i Sóller, estaa tots, perquè creim que és un punt de partida caraal futur de Ia nostra cultura popular i tradicional.

• «'. . PRIMAVERA 1.987

Revetla d'Algebeli-Muro/Escola de BaIl de Bunyola/Aires Sollerics.

•SüS^ítf.-' 2tirjr"'• «>;-. y*- ;*.y -.-/

Esbàsicaperlanostracultura.EiUBiMmtcaBiikadfMdtoraqutmfoftrmd '*//WbiB";M^udCouiiLk*tri."J/j*rieM</Couril inïuUr. Sòn 25 obrtj que pou» • l'íbtti de Feaaàa" i MkI mà auton ffUorqwM eoipooen unbUNhom d mó repttt<niiiiu de ta liieratuia i culiuii faa t ta «vel ofcfct mn reprae*unm «pMU UNioua tuhUOora. eueod4perconmertaK>>ncdnn.UlnamvnbiU«a coTfeccuS «nia i molí tconòoia q« «j fOt aacti 1 mdJckmi. Uu KMkxea que pei b MiH edHn, ba ien. kWe>.Rimoo LIuII . "U*rt fAmc ; Aaai"; Ojbnd Miur>,

BIBLIOTECA1j>0*U&

DE MALLORCA

rmvt.i. woni.AR or.nAiuMCA

PAU LLADO i OLIVER

FORMENTOR

Encara que en un principi, el fet d'anar a For-mentor, ens sembli que el trajecte a seguir és !Iargi esgotador, ben segur que una vegada haguem arri-bat a aquestes contrades ens donarem compte deque el pesat itinerari recorregut no ha estat de badesSense cap dubte i cal recórrer tota aquesta distan-cia per lavors poder-mos meravella aI contemplartot l'espectacle natural i paisatgístic que ens ofereixIa petita península de Formentor situada al nord-oestde Mallorca i que forma part de l'encisador paisatgedel terme municipal de Ia Vila de Pollença.

Valls, comellars, penya-segats, garriga, bosc depinar i d'alzines, platges, cales i caletes. Tot aixòi Ia tranquiI.litat acollidora de l'entorn ens motivael viatge d'avui. Això sí, també cal dir que hi hamés motius que anirem descobrint durant Ia nostraestância allâ.

Han estat molt els artistes, tant pintors comescriptors i músics, que han trobat Ia font de Ia ins-piraci5 a Formentor. TaI vegada sigui Miquel Costai Llobera el que més ha aconseguit resaltar l'encantd'aquest entorn natural amb el seu poema "Lo Pide Formentor". Dions Bennassar, un dels pintors queha sabut reflexar, amb els seus colors i pinzells iIa mà mestra, el meravellós conjunt paisatgTstic om-plint els seus olis i dibuixos. Tampoc podem oblidaral genial Miquel Bota Totxo, cronista de Ia Vila dePollença des de fa ja molts d'anys, que ha sabut ambsaviesa resaltar i mantenir viva Ia grandesa culturalde les contrades, recollint les llegendes i tradicionsi costums dels primitius poblats que hi havia tempsenrera dins els territoris rlel Nord de Mallorca.

Pero, deixem ara a part el romàntic i nostàlgicrecor de Ia literatura i les arts plàstiques. Temps

hi haura, si Déu ho vol i podem, per dedicar-li uneslínies amb més extensió en una altra ocasió.

Anem ara a descobrir tot allò que fà que elviatge d'avui sigui molt interessant i necessari.

SoIs el cant dels ocells, durant tot l'any, i elde les cigales, durant l'estiu, a més de Ia presènciadels privigeliats turistes que acudeixen a Formentor,ens fan donar compte que no som els únics que tenimeI goig d'estar en contacte directe amb el paisatgei Ia naturalesa d'aquest lloc de Mallorca.

Les escasses edificacions dels xalets i d'un hotel,aixI com Ia carretera que ca des del Port de Pollen-ça al far de Formentor i els aparcaments construïtsson l'unic testimoni deI ciment i l'asfalt que contfnujïment amenaça l'entorn natural de les Costes mallor-quines.

El p i n a r i l'alzinar, que conviuen armoniosamentdins l'ecosistema de muntanya i marina am*b les al-tres espècies, són de vital importància a l'hora d'enu-merar els seus encants. Aquest boscs arriben encaraquasi ran de l'aigua, aixecant-se d'amunt l'arena deIes platges i això ens facilita que, • durant el calorósestiu, després d'un bany dins les netes aigües, trobeml'acollidora ombra dels arbres mentres escoltam elsoroll de les ones molt prop de noltros. Mates, este-pes, llampudols bords, murta, garballons, gatovellsi altres, completen Ia riquesa botànica de les contra-des. També cal destacar a Ia fauna existent. A mésd'ocells i cigales, com ja he mencionat abans, podenpresenciar el meravellós espectacle que ens ofereixemels mens, ovelles, cabres i cabrits vora dels camins0 enfilant-se per amunt pels penya-segats rocosos1 llocs de dificil accés. Sempre amb Ia mar blavai lluenta de fons.

19(137)Ja que hi som podem, si tenim temps, reprendre

Ia marxa i arribar al far que, s'aixeca majestuosa-ment d'amunt el Cap de Formentor. Mentrestant isempre tenint molta de precaució a Ia perillositatdel trajecte ple de voltes i d'estrets podem contem-plar les caletess que anam trobant i veient abaix,Ia CaIa Figuera, CaIa Murta, el Cavall Bernat, l'Ora-tori de ... que recentment va ésser restaurat i quecompta amb unes instal.lacions per poder acamparals seus voltants. Una vegada hem arribat al Farde Formentor, l'emoci6 és indescriptible, per aixòvull deixar, a l'aire, Ia meva impressió.

Malgrat el saber la.noticia que recentment varenllençar els mitjans de comunicació i Ia Premsa sobreel projecte de construcció d'una urbanització i d'unaaltra urbanització !, a Formentor, seguiré, si pucanant a aquest recò de Mallorca per sortir de Ia mo-nótona panoràmica que m'ofereix l'asfalt i els blocsde ciment que s'amunteguen per tot arreu de l'illa,

d'una manera desmesurada i que romp, a més de Iat ranqui l . l i ta t i el paisatge, l'harmonia natural i eco-lògica que temps enrera, abans del boom turístic,era manifest per tot arreu de Mallorca.

Probablement el tema de discusió a l'Ajuntamentde Pollença, sobre Ia nova urbanització a Formentor,dugui coa o no sé resolgui per ara malgrat Ia deman-da del GOB, i dels qui estimen Ia naturalesa, i elseu desig de continuar amb Ia campanya per Ia de-fensa d'aquest paradTs natural i ecològic com es IaPeninsula de Formentor.

Però, gràcies a Déu, encara hi ha esperancesi no està tot perdut. D'això ens deixa testimoni Iadefinitiva decisió de no urbanitzar Sa Dragonera des-prés d'una lluita que ha durat més de deu anys. Ensalegra que encara hi hagui sentit comC.

Per altra banda és de primera necessitat, cont,-nuar Ia lluita pacífica per acabar amb l'amenaçaconstant que sofreix Ia naturalesa a Mallorca.

20(138) Reportatge

CABRERA,EL PARC NACIONALDE LES BALEARSClaustre de Sant Antoniet,Palma de Mallorca19 de Maig a 6 de Juny de 1987

Exposició organitzada pel

GRUP BALEAR D'ORNITOLOGIAI DEFENSA DE LA NATURALESA

Durant aquests dies, els mallorquins hem tengutl'oportunitat de visitar l'exposició organitzada pelGRUP BALEAR D1ORNITOLOGIA I DEFENSA DELA NATURALESA - G.O.a- sobre un tema ambi-ciós:

CABRERA EL PARC NACIONALDE LES BALEARS

L'exposició ha ,pretes donar a conèixer al públicde les Balears els aspectes més destacats de l'arxipè-lag de Cabrera, el seu medi natural i Ia reivindicaciódel Parc Nacional. Ha presentat una sèrie de plafons,a on es plasmava una informació bastant completa-

i amb qualitat- a damunt distints aspectes: Geogra-fia, toponímia. Historia, zoologia, botànica, vida ma-rina....

També hem pogut plorar Ia presència del granabsent: Ia foca del Mediterrani o vellmarI, que finsfa un parell de dècades sobrevisqué a les nostresilles. Un exemplar dissecat i mut, esperava i miravaals visitants a cert lloc de Ia mostra. A hom se l'hiva posar el cor estret de pensar que l'home ha poguteliminar Ia companyi d'aquest animal als nostres lito-rals.

Maquetes, fotografies, vídeos, peixeres - tot mos-trant Ia bellesa de Ia natural-, ajudavar a cridar ambforça, Basta!.

Es urgent que a cert lloc del món, enmig deIa mediterrània, qualcu vulgui mantenir, el que encaraqueda més o menys verge perquè no només els nos-tres néts puguim contemplar el que era Ia nostramar fins que hi arribã l'home, sinó perquè els nétsdels virots, les gavines, els corbs marins, íes sargan-tanes, els falcons marins, els anfossos, les alguesi tota Ia natura puguim saber el que és viure en paui equlibri.

A una taula, hi havia papers per recollir firmesen contra de Ia construcció d'un port esportiu, d'unimmens port a CaIa Galiota. Es evident que un portd'aquestes dimensions, amb 830 amarraments, perju-dicarà negativament sobre l'ecosistema marí de lescostes de l'extrem Sud de Mallorca. Suposam quea totes aquestes barquetes eIs hi agradarà pegar unbotet a Cabrera - en el millor dels casos només apassejar, unes altres a pescar i segur que a embrutari degradar el nostre petit arxipèlag -. Per aixo, desd'aquí aprofitam per a dir un NO en majúscules aIa construcció del port esportiu a Ia Colònia de SantJordi.

QUATRE MOTS SOBRE L'ARXIPELAG DE CABRERA

A MANERA D'INTRODUCCIO

L'Arxipèlag de Cabrera (que deu el seu nom,igual que algunes altres illes del Mediterrani, a l'an-tiga presència de cabres) esta formada per l'illa delmateix nom (1.569 ha), Conillera (237 ha), Redona,Plana, Pobra, Imperial, Foradada, i una dotzena d'i-llots menors, sumant en total 1.836 ha.Foradad, l'illa més pròxima a Mallorca, dista IO km.del Cap de Ses Salines. PeI Sud, 250 Km. de marseparen Cabrera de Ia costa algeriana.Picamosques. de 172 m. és el punt més alt de Cabre-ra i de tot l'arxipèlag. El port de Cabrera, amb unaamplaria de Ia boca de només 330 m., és consideratun dels refugis naturals millors que ofereix el litoralde Balears. La forma bastant irregular de Caberafa que el seu perímetre sigui de 22 Km.

Cabrera és una de les rares illes del Mar Medi-terrani que han escapat a Ia colonització humana.Es l'illa més gran del Mediterrani occidental on nos'ha establert cap nucli urbà.

CABRERA HA CONEGUT MIL I UNA PERIEECIES

Examinem una mica de prop Ia historia de Ca-brera i descubrirem com, al llarg dels temps ha estatel blanc de diversos projectes.Quin ús ha fet l'home de les petitles illes?.- Poblada ja durant Ia prehistòria (restes talaiòtiquesde Conillera).-L'any 1.809, 9000 presoners francesos de Ia batallade Bailén arribaren a Cabrera, convertida en campde concentració; tans sols .3.600 sobrevisqueren als5 anys de cautiveri.- L'any 1.820, algú va fer Ia proposta molt seriosad'enviar 3 o 4 mil afectats per Ia pesta de Ia zonad'Artà i Son servera.-L 'any 1.830, Cabrera torna a ser lloc de deporta-ció amb Ia construcció d'un presidi.- L'any 1.880, el brigadier José López Pinto parlade "las excelencias que ofrece el puerto de Cabrerapara los escuadrones que quisieran tomarlo como basede operaciones en el Mediterraneo".- L'any 1.891, Ia família propietària de Cabrera haviafundat el poblat agrícola de Villa Cristina (no arribà

21(139)

a prosperar).- l'any 1.913 hi havia censats 20 pagesos, 12 pesca-dors de llagosta, 10 soldats al Castell i eI farer dePunta Ensiola i Ia seva família.- L'any 1.915, Cabrera es ocupada militarment, il'any següent, expropiada per l'Exèrcit.- L'any 1.963, després de 48 anys d'ocupació militar.Cabrera va estar a punt de ser subhastada per l'Es-tat a fi de ser urbanitzadaa. Des de 1.973 hi tenenlloc importants maniobres d'artilleria amb foc real.

FAUNA DE LES ILLES DE CABRERA

El mamífer que dóna nom a l ' i l l a i, per extensió,a tot l'arxipèlag va descomparèixér a Ia dècada delsanys 30 o principis dels anys 40. Les cabres forencaçades per a Ia carn o per Ia pell, i no en quedani una.

Uns altres mamífers s6n el conill i les rates.DeI primer n'hi ha a Cabrera, a l'Imperial, a l'illaRedona i, naturalment a l'illa dels Conills, de ratesn'hi ha a Cabrera (lès dues espècies) i a l'Illa delsConills (Ia Rata de camp).

Altres mamífers presents (ratolins, eriçons) intro-duïts per l'home.

l'unlc mamífer nadiu exta extingit: el vell marí.Entre les aus, les colònies d'ocells marins tenen

una importància molt gran, tant per Ia diversitatd'espècies com per les concentracions numèriquesque es troben:

- La Noneta, Baldrija, El Virot, Corbs marins.Gavina comú o de mantell blau. Gavina roja ocorsa.

Hi ha també un bon grup d'aus de presa: lescolonies de Falc6 marí (unes vint parelles entre l'Im-perial, Estells, Foradada i Conills).Falco pelegrí (pro-bablement dues parelles), L'Agulla peixetera (una au-tèntica joia).

PeI que fa als rèptils, el centre d'interès estàa les sargantanes. Son representants d'una espèciepròpia i exclusiva dels illots de les Balears majors.

Altres espècies de rèptils tenen també importàn-cia: les tortuges marines (se suposa __que cria a Ca-brera), el drag6 i el dragonet. introduïts per l'home.

La fauna marina és abundant i encara important,perd l'explotació a què ha estat sotmesa al llarg delsdarrers anys l'ha fet minvar molt.

A zones rocoses, trobam quantitat de sargs, va-riades, oblades. i, no tan abundants,orades7canteres,dentols, morrudes i pagells. Nedant per enmig deIa Posidònia, hi ha esbarts de bogues i salpes. A leszones arenoses hi viuen marbres...Pertot arreu hi tro-bam Ia donzella, tords i encara s6n freqüents elsserrans i les vaques.Més trista és Ia sort de l'anfós, ja que Ia intensapersecució de què ha estat víctima ha fet que aratan sols subsistesqui a llocs amb molt de fons.

Cap-rolgs. morenes i congres no manquen a zonesrocoses amb gran visibilitat. Entre els crustacis, xi-gales i llagostes eren abundants, perd duen el mateixcamí q ue Ies cranques i els grimalts. pràcticamentextingits.

OForodooa

Pobra Ç7

/JPIano5Bor,o% *^Esponjo

rO< JConiUw

\_^v/

Cap Ll*l

FLORA DE LES ILLES DE CABRERA

L'obra de l'apotecari Palau, publicada per Ia Ins-titució Catalana d'Història Natural l'any 1.976, ex-posa que trobà a les illes 454 espècies, entre ellesrareses notables, com una forma d'alfals arbustiupròpia de l'illa de Ses Bledes, els Malvlns d'Eivissai els Columbrets; una ravenissa groga pròpia d'Eivissadescriu garrigues de bou (amb Ia fusta del quals cap-tius francesos tallaren peces d'escacs), etc:::

Hi trobà diversos endemismes baleàrics, com l'Es_tepa joana, el HampCdol bord, Ia Polònia, Violetade penyal. Eixofba - rates i altres menys coneguts.

Aquest autor assenyala l'existència de dues espè-cies endèmiques adaptades a les condicions àridesde Cabrera:

- Allium a-bolosi i Scorpiurus oliverlLa planta que més crida l'atenció de Cabrera,

autèntica insígnia deI seu paisatge, és Ia Canya fèl.lera.

BIBLIOGRAFIA.A. BONNER."Les plantes de les Balears" Ed. MoIl.J.MAYOL "EIs aucells de les Balears" Ed. MoIl.J.MAYOL "Rèptils i anfibis de les Balears" Ed. MoIl.AUTORS DIVERSOS "Guia ecològica de les Balears"

Incafo.AUTOS DIVERSOS "L'Ecologista". Edita Grup Balear

d'Ornitologia í Defensa de Ia Naturalesa. Any 1.985

ROSA MIRO i JULIABONIFACI MOLADA i PRADAS.

22(140) Opinió

Hi ha una llei que diu que tothom és donantmentres el mort no hagi dit el contrari. La preguntaés, s'aplica aquesta llei?. Hi ha els mitjans adequatsper fer-ho a Mallorca? Què es' el que sna de fer perpoder donar òrgans?.

La resposta a aquestes preguntes m'agradariamolt poder-la, escriure. El fet que passa a Mallorcaés que molts malalts que es podrien veure salvatsamb un òrgan d'una persona que ja no viu veuen comIa seva espera s'allarga i s'allarga. Es un problematrits, en el que es veuen involucrades moltes personesinocents i que no figura a cap programa polític deles eleccions que acabam de viure.

Sembla mentida que Ia humanitat i el món deIa medicina, podent salvar gran nombre de vides cadadia es quedi immòbi l davant Ia situació. El planetaha produit Ia tecnologia necessària i més per poderdur a terme aquests salvaments. Per ara Ia humanitati Ia medicina el que no poden salvar és el cànceri Ia sida. Quasi tot el demés té remei o es podenfer grans millores en Ia vida dels malalts. I aqu6Ia gent es mor pel no voler fer d'uns metges i d'unesinstitucions que tenen el deure de vetlar pel bé delshabitants del paTs.

Tots el diaris duen cada dia les seccions necro-lògiques plenes de noms de difunts. Cada un d'ellshauria pogut donar dos ulls, dos ronyons, dos pulmonsun cor, un fetge, un pancrees...I tot se'n va a Iaterra per convertif-se en pols. Aquesta pols hauriadonat visió als cecs, salvació als malalts dels ronyonsde cor, de pulmons...Possibles vides millorades i sal-vades depenen tan sols del que haurien pogut donarels morts que per desgràcia Ja no en faram més fis.

Cap de les institucions polTtiques o mèdiquesha donat informació al respecte. No s'han fet püblicstelèfons, ni requisits ni els mitjans, ni les formes,res. Si es considera delicte l'abandonar un ferit enun accident, fa aprop que 'un colectiu institucionali mèdic no salvi les vides que en realitat pot o hau-ria de poder. Es un deure de tots el salvar el màximnombre de vides que poguem, i en el cas de les do-nacions i trasplantaments crec que ja és hora quea Mallorca qualcú faci qualque cosa. Segur que moltsmalats els ho agrairan tota Ia seva vida.

PREOCUPACIOPBR LA LLENGUA.

Potser darrerament haureu pogut ' observar en' els mitjans de comunicació una progressiva preocupa-

ció per Ia defensa de Ia llengua, de Ia llengua espa-nyola, es clar. En un determinat diari de Ia capital

• de l'Estat es poden llegir cartes al director que ex-pressen preocupació per Ia degradació de Ia llengua,l'ús de barbarismes de tota casta i coses semblants.

• La preocupació per Ia puresa de Ia llengua espanyolaha arribat a agafar l'horitzó del 1992 com a fitasimbolica per amillorar el llenguatge i fer pujar decategoria, en l'àmbit de les llengües més parladesen el món occidental, Ia llengua espanyola.' Aquestes preocupacions són perfectament vàlides,

' justes i, fins i tot justificades, perquè hom té el dreti l'obligació de preocupar-se per allò que considera

• 'el seu patrimoni lingüTstic, entre altres motius perquè_ això representa un fet diferencial de Ia seva perso-• nalitat 1 Ia del seu poble. Record ara una parauleta

que, fa una temporada, va dur molta coa per l'ús> que en feien els mitjans de comunicació, especial-

ment Ia televisió. Em referesc a Ia paraula "playj

• of" que després ha estat substituïda pel mot "liguilla"'que, probablement deu ser molt més correcta.

Però i de Ia nostra llengua, qui se'n preocupa?.. Evidentment Ia preocupació per una llengua com Ia

nostra, minoritària, monoritzada i en procés de reces-sió, hauria de ser direcrtament proporcional i aug-mentada al quadrat per Ia preocupació per una llen-gua com l'espanyola que es troba en una situació

. òptima d'expansió i que és parlada per més de 300milions de persones.

• • La preocupació per Ia llengua, per Ia nostra llen-. gua, no hauria d'estar centrada en mantenir Ia puresa

'de Ia parla o en Ia correció de determinats barbaris-mes que, si bé són qüestions importants per tenir

^ presents, no són ara les més vitals. ¿De què ens ser-viria una llengua mantinguda en tota Ia seva puresai lliure de barbarismes que tanmateix no és usadaamb normalitat en tots • els àmbits socials?. Ara Iapreocupació per Ia nostra llengua ha d'anar dirigidaa Ia seva normalització, a augmentar Ia seva presèn-cia en tots els àmbits - sense excepció - de Ia nostravida. La llengua ha d'entrar definitivament en l'escolaha d'esser una assignatura integrada en l'ensenyamenti també ha de servir com a vehicle per a l'ense-nyament, Ia llengua ha d'arribar als mitjans de comu-

, nicació, al comerç, a totes les institucions públiques,, a Ia Universitat... a tots els recons, en una paraula.• SoIs així podrem garantir Ia seva supervivència. I'.aquesta, precisament, ha d'esser Ia principal preocu-. pació per Ia nostra llengua: Ia seva normalització,. una feina de tots que no- pot esperar a no ser que,• definitivament ja, renunciem al nostre prinicipal signe

d'identitat com a poble. • . . •• • . . • • . . ' * - /

-. .- . RAMON TURMEDA . ' • . .

Gabriel Angel Vich i Martorell.

Ü;23(141)

. . , u i n

l.- Fa uns mesos tingué lloc a Mallorca un a-contelxement musical que podem qualificar d'impor-tant a Mallorca: La interpretació del "Requiem" deMozart a l'Auditoriurn de Ciutat, a carrec de l'Or-questra Ciutat de Palma, quatre solistes vocals deprestigi Í Ia Coral Universitària, tots dirigits perPierre Cao.

Un passeig marftjm "a tope" de gent, pot donaridea de les expectatives que Ja vetJada havia despertentre els aficionats a Ia Música i els seguidors deIa Coral, que enguany ha celebrat els seus primersdeu anys de vida.

Dins Ia sala i al meu costat, un Amic: JosepCoIJ BardoIet.

Ii.- L'Ajuntament de Valldemossa ha cumplitamb una obligació. Ha donat a CoII Bardolet l'opor-tunitat de ser "oficialment" mallorquf. Amb un acteprotocoJari i Ia festa de rigor, el pintor i mecenesde I'Art s'ha convertit en filJ adoptiu de Valldemos-sa, que és dir de Ia Cartoixa, Ia seu, lJar i tallerde treball.

La figura de l'artista se'm mostra plena de bon-homia. Les seves mans, sempre en moviment, rti'ex-pIiquen el perquè del seu color i de Ia seva llum.

Quantes vegades no hem parlat junts de Ia Vi-da... i de Ja Música!

EMBOSTA

PERE EST£*«'CH I MASSUTI

DE BALElGS /^

•"" ,aex&&** ^.» *-aTJsSrrJí - »m-

I sa îSHO^ 5 -lïStA8«. X1MD'AIXA J

LA VIDA

Es Ia vidabranca de l'arbre que el llamp estellaespigaque abans de néixer el vent esbrina "7-aixT és Ia vidaquan del jove Ia sang sobre el carrer vessa.

UHs que es tanquenIa casa buidauna mare que resa.Però... s'endevinacom en un part que el ventre esqueixaIa llum camf de Ia vidasilenci... calla! A Toni Canyelles i Garau,és l'auba dlvina de Catn a on sempre hi germina que ens deixà als vint-i-tres anysIa vida. una n¡t je primavera.

PERE J. AMENGUAL I BESTARDMaig del 1987

24(142)

COL.LABORADORS: Guillem Bosch i Roca, Xisco Busquets, Jordi Cloquell, Co-missió de glosadors de Portol, Rafel Crespí, Pere Estelrich i Massutí, MiquelAngel Font i Villalonga, Pau Llado i Oliver, Guillem Massot i Muntaner, JaumeMiralles, Rosa Miró i Julia, Bonifaci Molada i Pradas, Miquel Mut i Sureda, Da-mía Quetglas i Bergas, Antoni Roca i Jerez, Ramon Rosselló, Vicenç Sastre iArrom, Rafel Roig, Cristòfor Tries i Serra, Antoni Vaquer i Ramis, Gabriel A.Vich i Martorell.CORRESPONSALS DEL TERME: Marita Lladó, Joana Ma Matas i Alomar.CONSELL DE REDACCIO: Pere Amengual i Bestard, Miquel Bosch i Auba, An-toni Canyelles i Oliver, Biel Massot i Muntaner.Imprès a."Apostol y Civilizador" (Petra) D.L.: PM 529/81

<_Jrrt&>t-m&ttet <&etctumi

*& ^Wa>t*<&uzt,

Nflmero 61, juny del 1987

Des d'Aquell Dia ja haplagut

MARRATXI, UN POBLE

D'esquerra a dreta. DRETS: Mestre Pep Ferriol, Toni Bono, Tomeu Carretet,En Ferrer, Bernat de Sa Penya, Miquel Marratxiner, Guillem Ferriol, Joan Ver-derol, Toni Cifre.A LA GATZONETA: Jaume Roca, Pep Estarelles, Andreu Rosselló, Tomeu Gre-gori, Bernat de sa "costa, Isidre de Sa Penya.

Foto presa en el desaparegut camp de futbol "Es Figueralet", a Ia carrete-ra de Santa Maria del Camí. Eren els inicis de l'any 1960.

Agra'im profundament a Isidre Amengual, de Sa Penya, l'amable cessiód'aquesta fotografia.