17
MEMORIES DE LA REIAL ACADEMIA MALLORQUINA D'ESTUDIS GENEALOGICS, HERALDICS I HISTORICS Núm. 14 PALMA 2004
MEMORIES DE LA REIAL ACADEMIA MALLORQUINA
D'ESTUDIS GENEALOGICS, HERALDICS I HISTORICS
Núm. 14 PALMA 2004
Núm. 14
Director de Publicacions: Antonio Planas Rosselló
Consell de Redacció: P. Antoni Gili Ferrer Pere de Montaner Alonso Antoni Mut Calafell Manuel Oliver Moragues Rafe1 Serra de La Creu
O Isabel del Val Valdivieso Maria Barceló Crespí Sebastih Trias Mercant José M" Sevilla Marcos Gabriel Llompart Moragues Joana M" Palou Sampol Antonio Planas Rosselló Miguel Ferrer Flórez Román Piña Homs
pels seus articles
Reservats tots els drets. Cap part d'aquesta revista pot ésser reproduida, emmagatzemada en un sistema d'infonnitica o transmesa de qualsevol forma o per qualsevol mitjh, electronic, mechic, fotocopia, gravació o altres metodes sense previ i exprés permís de l'editor de la revista.
ISSN 1137-6406
Dipbsit legal PM 658-93
Imprks a les Illes Balears per: IMPREMTA POLITECNICA Carrer de Can Troncoso, 3 Telefon 97 1 7 1 26 60 07001 PALMA
Isabel del Val Valdivieso Isabel la Católica: una mujer para el trono de Castilla
Maria Barceló Crespí Romia Rovira i Genovard (1422?-1460?) i l'entorn familiar
Sebastik Trias Mercant Una lectura atrevida del "De Institutione Feminae Christianae" de Lluís Vives 39
José M" Sevilla Marcos El Lulismo de Isabel la Católica
Gabriel Llompart Moragues "La dona Granada", una empresaria de baños del siglo XIV
Antonio Planas Rosselló La condición estamental de los notarios en la Mallorca del Antiguo Régimen 77
Joana Maria Palou Sampol Art i Humanisme a Mallorca
Miguel Ferrer Flórez Inquisición, judíos y judaizantes
Román Piña Homs Letargo y dramático despertar de la Inquisición mallorquina en el siglo XVII 119
Informe de l'Acad2mia sobre l'escut i bandera del Municipi d'Esporles 137
Memoria de la Reial Acad2mia Mallorquina dJEstudis Genealdgics,
Heraldics i Histories. 143
ROMIA ROVIRA 1 GENOVARD (1422 ?- 1460 ?) I L'ENTORN FAMILIAR
Maria Barceló Crespí
Poques biografies poden reconstruir-se de dones mallorquines medievals. La fragmentació de les fonts dificulta l'aproximació a la vida de les nostres avantpas- sades, més encara si pertanyien als nivells socials més humils.
El cas de Romia Rovira i Genovard es pot considerar, en certa manera, una excepció. Tot i no disposar d'una informació amplia per elaborar amb detall el seu itinerari personal, sí hi ha a l'abast una serie de documents claus que permeten coneixer els aspectes bisics de la seva vida, tals com el contracte matrimonial i el testament.
L'interes d'aquesta dona rau en que dedica gran part de la seva existencia a participar en el moviment beguinista estes a la Mallorca del segle XV.
Romia Rovira i Genovard
Romia va néixer cap als anys 1420-1422. Era filla del mercader Mateu Rovira i de Marió Genovard.
El pare, altrament nomenat Sarrovira, pertanyia a una nissaga de rics merca- d e r ~ i fina entorn al 1426~. La mare era filla del ciutada Pere Genovard i de Cília i, per tant, germana dels rics mercaders Gaspar i Gabriel Genovard.
Romia tingué un germh, Egidi, que degué morí jove. Sembla que també es dedica al conreu de l'art de la mercaderia.
Marió una vegada vídua, va contreure segones núpcies amb Nicolau Umbert, mercader i ciutada de Mal l~rca .~ La unió no va durar molt de temps, ja que Marió
En aquest any s'esmenta Marió, ja corn a vídua de Mateu Smovira, comprant 20 morabatins censals procedents de I'alou d'una casa que tenia Bartomeu Palou, cirurgia, a la pairbquia de Sant Jaume. Prot. M- 158, 184~-185v.
El 3 de desembre de 1440, Gaspar Genovard, gema de Marió, reconeixia haver rebut de Miquel Umbert, ciutada, 16 lliures a que estava obligada l'heretat de Lluís Umbert, gema seu ja difunt, per censos a pagar per la festa de Sant Guillem. ARM, Prot. M-227,219-219v.
degué morir devers el 1440 o abans3. Nicolau tingué una altra esposa, Isabel i un fill, ~ o a n . ~
Algunes notícies la situen en el seu context quotidii. El 27 d'agost de 1426 el cirurgih Bartomeu Palau juntament amb la seva esposa Graciosa i Joan Ivanyes, picator, venien a Marió, 20 morabatins censals equivalents al preu de 28 ~ l iu res .~ El 19 de gener de 1436, com a tutriu de la seva filla, Marió reconeixia haver rebut de Salvador Valls de Campos 50 lliures per quitació de 4 lliures censals que li feia sobre una alqueria a Llucmajor. Les rebia en nom de la filla ~ o m i a . ~
Romia es casi amb Jaume d'Olesa el 1440: emparentant d'aquesta manera amb una altra distingida nissaga del patriciat urbi i que des d'un punt de vista cul- tural és una de les més interessants a la Mallorca baixmedieval i del segle XVI.
L'enorme importancia concedida a la concertació del matrimoni com a mesu- ra d'adquirir i mantenir estructures de poder i béns, impedia a les joves influir en els plans d'enllac tracats pels seus pares. Romia no en degué ser una excepció.
Ates que el pareja era difunt I'acte de compromís, davant el notari Gabriel Abellar el 26 de gener de 1440, fou validat amb la presencia de Pere Genovard, ciu- taca i avi matern, Gaspar Genovard, mercader, Gabriel Genovard, mercader, -amb- dós oncles de Romia- i Joan Sarrovira, potser germi del seu pare. Davant els seus amics i familiars, Romia verbalitzi la seva voluntat de casar-se amb Jaume dYOlesa. La quantitat del dot es va establir en 2.000 lliures (1.362 in peccunia numerata) i fou presentada en forma de censals de consignació, de les quals 5 1 lliures eren satis- fetes per les següents persones:
-Tomas Serra, ciutadi, i la seva esposa Marió: 18 lliures censals, pagado- res en la festa de Sant Pere i Feliu del mes d'agost.
- Bartomeu Palau, cirurgii, i la seva dona Graciosa: 4 lliures censals, paga- dores en la festa de Sant Agustí. Aquesta consignació es va acordar el 27 d'agost de 1426 i provenia d'un albesg que tenia el dit Bartomeu Palau a la parroquia de Sant ~ a u m e ~ .
-Pese Seguí, canonge: 4 lliures censals, pagadores en la festa de Sant Pere del mes de juny.
- Joan Vicenc, prevere, i Joan Vicenc, paraire: 5 lliures censals pagadores en la festa de Santa Eulilia.
- Pere Borrassi, ciutadi, i la seva dona Caterina: 4 lliures censals pagado- res en la festa de Sant Ambros.
- Els gei-mans Jaume, Joan i Francesc Desmis, ciutadans: 8 lliures censals pagadores el 7 de maig.
Al testament del seu pare Pere Genovard, escriptuat el dia 12 de desembre de 1441, apareix difunta. ARM, Prot. M-227, 84v. ARM, Prot. M-158, 184v-185. ARM, Prot. M-160, 17. ARM, Prot. A-87, 112v-114v. ARM, Prot. M-158, 184v-185v.
- Martí Deslaners, ciutada: 6 lliures censals, pagadores en la festa de Santa Maria del mes d'agost.
- Palou Moragues de Valldemossa juntament amb altres: 2 lliures censals pagadores en la festa de Santa Maria del mes d'agost.
Romia era major de 18 anys i menor de 25 quan es signa el contracte de matri- moni i, en contemplació de la seva virginitat, Jaume li féu donació propter nupcias de 500 lliures més, una quarta part del seu dot, la qual cosa ascendiria a un total de 2.500 lliures. Alhora feia constar que disposava d'altres béns: ego dicta Romia sum habitura de certis bonis Eligii Cerrovira fratris mei quondam que sunt in partibus Romanie.
Els testimonis del contracte matrimonial foren el prevere Pau d'Olesa, Mateu Sanglada major de dies, Bartomeu Torrabadal, Felip Desportell jove, Pere Esperaneu i Gabriel Genovard major de dies, tots ells ciutadans. S'hi ha d'afegir el nom d'un personatge forca important: Francesc Aixeló, secretari del rei Alfons el Magnanim.
Aquest matrimoni i tants d'altres, no fou només un vincle que uní tan sols el marit i la muller, sinó també a dues famíiies. Es crea un nou nucli familiar que es traduí en la constitució de tota una xarxa de parents i aliances.
El matrimoni tingué una filla Isabel, la major, i un fill Be~-nat.~ Isabel es casa amb Felip Fuster i Bordils. Tots dos moriren el 1470. Sembla que degueren tenir descendencia perquk Romia en el seu testament deixa la quantitat de 20 sous als néts.
Algunes dades disperses, malgrat tot, ajuden a coneixer aspectes econbmics de la seva vivencia diaria:
Al testament de I'avi matern, Pere Genovard, Romia apareix rebent 60 lliu- res en ajuda del seu matrimoni. Cal apuntar que Romia ja era orfena de pare i mare.1°
Del 23 de gener de 1440, un document fa referencia a un futur dot quan es casi pero es deixa en blanc el nom del futur marit.ll
Romia, ja esposa de Jaume dYOlesa, el 18 de febrer de 1440 venia al seu avi Pere Genovard una esclava de nació de russos, de nom Maria i de divuit anys d'edat, pel preu de 100 1liures.l2
Aquest mateix any de 1440, en concret el dia 13 d'abril, Romia, com a filla i hereva de la seva mare Marió, reconeixia que Nicolau Umbert havia fet entrega a l'oncle Gaspar genovard de 232 Iliures, 19 sous i 11 diners. Quantitat a la que havia estat condemnat el mercader Umbert segons la sentencia dictada per Martí
osé de OLEZA Y DE ESPANA: La familia de Oleza en Mallorca durante setecientos treinta años. 1230- 1960, Palma, 1973,42.
lo ARM, Prot. M-189, 141-142v. " ARM, Prot. M-227,5333~. l 2 ARM, Prot. M-227,62v-63.
des Brull i Gabriel de Verí, doctors en dret. S'havia suscitat un litigi entre Rornia i Nicolau a causa del dot i altres drets de Marió. Nicolau fou el segon marit de ~ a r i ó . l3
Per atendre totes les gestions derivades de la seva posició economica, el 1443 nomenava procurador, Antoni Sabater, cirurgii.14
La rhpida mort del seu rnarit, va fer que el dot de Rornia fos lliurat per la seva sogra Sibil.la. Així el 2 d'octubre de 1443 Romia, ja vídua, rebé de la sogra, 400 lliures en concepte d'una part del dot.15 La quantitat es va completar el dime- cres 29 d'abril de 1444, quan Sibil-la, uxor venerabilis Bemardi Martini alias de Olesia legum doctoris quondam materque et heres universI6 alis venerabilis Jacobi de Olesia civis Maioricarumfilii mei quondam, li entrega les 164 lliures i 17 sous que restaven. En un altre docurnent del mateix dia l'entrega ascendia a 43 1 lliures i 5 sous. l7
Els oncles Gaspar i Gabriel sovint apareixen en la docurnentació avalant, consentint i donant suport a la neboda. El 23 de desernbre de 1443, el mercader Pere Carabotí, la seva mare Vilardella (vídua del notari Francesc Carabotí) i Bernat Armengol, paraire, venien a Rornia 20 rnorabatins censals pel preu de 8 lliures cada rnorabatí.18 El mateix dia, Rornia reconeixia haver rebut de Joanot Desmis, fill i hereu de Francesc Desrnis, ciutadi ja difunt, 100 lliures per redimir 8 lliures censals que li feia cada any.19
El dia 11 d'agost de 1463, Rornia donava fe que Beatriu, vídua de Domingo Miró, i el seu fill Joan Miró, hereu universal del dit Domingo, per redi- mir 8 lliures censals li havia entregat a través de la taula dels mercaders Antoni de Verí i Huguet Serra, 100 lliures d'una part i 9 lliures i 9 sous de l'altra
Jaurne d'Olesa, el seu rnarit, reconeixia el primer dia d'abril de 1441 haver rebut 16 lliures d'Huguet Pont i de Pon$ Deslaners, defenedors del col.legi de la rnercaderia de la ciutat i regne de Mallorca. Aquesta quantitat provenia del dot de Romia 21
El rnateix ocorria el 3 de mar$ de 1442 quan Pere Savila i Joan Bartorneu, rnercaders i defenedors del col.legi de la rnercaderia d'aquell any, li feren entrega de 16 lliures que el dit col.legi cada any li pagava en data de 22 de f e b r e ~ . ~ ~
La vida conjuga1 de Romia i Jaume dura poc, uns tres anys. Després de la mort del marit visqué sota la direcció d'un desconegut Anthonium Girard, lullistam, magistrum meum.
l3 ARM, Prot. M 227, 84v. l4 ARM, Prot. M-229, 62. l5 ARM, Prot. A-90,79. l6 ARM, Prot. M-229, 62. l7 ARM, Prot. A-90, 153v i153v.-154. l8 ARM, Prot. M-229, 61v-62 i 106v-108. l9 ARM, Prot. M-229,61v i 106-106v. 20 ARM, Prot. F-125, 288-288v. 21 ARM, Prot. S-29, 39. 22 ARM, Prot. S-29, 233v-234.
Aquesta dama, que vivia a la illeta de Ferrando Valentí, era coneguda pels seus contemporanis com dona Aulesa, beguina.
La nissaga dels Genovard
De I'avi matern, Pere Genovard, es coneix el testament escripturat davant el notari Pere Martorell el dia 12 de desembre de 1 4 4 1 . ~ ~ ÉS un document forca inte- ressant no sols per saber les darreres voluntats del testador sinó tarnbé per tenir coneixement de diversos membres de la família.
Designava marmessors la seva esposa Cíiia i els seus fills Gaspar i Gabriel, ciutadans. Elegia sepultura al convent de Sant Francesc in tumulo meo noviter cons- tructo ante portale del cor. Deixava 5 lliures per I'habit francisch que havia triat per vestit de mort i 15 sous als qui portassin el seu cos a la sepultura.
Els Ilegats, nombrosos, eren els següents: 5 sous al rector de la parroquia de Santa Eulhlia; 5 sous als bacins de Santa Eulalia; 20 sous a I'obra de l'església de Santa Eulhlia; 30 sous als fra menors per a que resassin per la seva anima i la de tots els fidels difunts; 10 sous als altres ordes religiosos de la ciutat tant de frares com de monges; 5 sous a cada hospital de la ciutat; 10 sous per obres al monestir del puig de Pollenca; 30 sous a les obres de la Seu; 20 sous per cera que cremas a la Seu davant el Cos de Jesucrist; 4 lliures per les 30 misses de Sant Amador; 10 lliures per 200 misses a celebrar pels sacerdots o frares que triassin els marmessors; 23 sous i 4 diners per les candeles necesshries per les dues centes misses; 5 sous a I'hospital de Santa Caterina; 20 sous per les obres de I'església de Sant Miquel.
Pel que fa als familiars, 2 lliures als marmessors; 20 sous a tots els néts tant mascles com famelles; a la seva dona, el dot, tots els vestits, 25 lliures, 8 quarteres de forment, altres 20 Iliures, una esclava, la casa, objectes de plata, dues tasses blan- ques, una copa i dues culleres, peces que haurien de revertir a I'heretat després de la seva mort; 100 lliures a la filla Joana; 10 lliures a la filla Anneta; 24 lliures al fill Gaspar; 15 lliures al fill Gabriel; 100 lliures a la néta Romia, filla de Marió ja difun- ta; 100 lliures al nét Bernat Busquet, fill de Margalida; 8 lliures censals a la néta Cíiia, filla de Joana, la qual sembla fou monja.
Designava hereus universals els dos fills, Gaspar i Gabriel i si morien als des- cendents corresponents. Els testimonis foren: el notari Pere Martorell, el paraire Bernat Mir, Antoni Serda, Bartomeu Oliver, el teixidor Antoni Valls, Joan Mora de Porreres, I'artesa Andreu Ordines i el fuster Guillem Rovira.
Del matrimoni de Pere amb Marió, a més de Romia, naixeren altres fills: Gaspar, Gabriel, Margalida, Joana i ~ n n e t a . ~ ~ De tots ells, mereix menció especial Gaspar, casat el 1436 amb Puigdorfila Sala i Sena la qual, més tard, matrimonia en segones núpcies amb Pere Espanyol.
23 ARM, Prot. M-189. 141-142v. 24 Maria BARCELÓ CRESP~, Baltasar COLL TOMAS i Guillem ROSSELL~ BORDOY: Espanyols i Pacs. Poder
i cultura a la Mallorca del segle XV, Palma, 1999.
29
Gaspar i Puigdorfila tingueren tres fills:Gaspar, Joaneta i Caterina. Gaspar Genovard i Sala ( t 1488), es casa arnb Francesquina Espanyol i Pacs el 1453, ger- mana del canonge i humanista Esperandéu Espanyol i Pacs i per tant neboda dYAgn&s de Pacs i Segarra, donat que la seva mare Elionor era germana de dita Agries. Joaneta Genovard i Sala ( t 1462), maridada arnb Nicolau Espanyol i Pacs. D'aquesta manera, els dos germans Genovard varen enllacar arnb dos germans de la família Espanyol. Entre aquestes aliances i vinculacions endogamiques cal veure també que Elionor de Pacs i Segarra fou la muller del primer matrimoni de Pere Espanyol, qui després va estar unit a Puigdorfila Sala i Serra. Per tant, el pare de Francesquina era el segon marit de la seva sogra Puigdorfila. Doble relació entre els fills provinents del primer matrimoni dels pares. Caterina Genovard i Sala era casa- da arnb Miquel Sala, ciutada, tal volta parent per part de mare. Tot plegat suposa curioses unions que constaten el control absolut que hi havia sobre la política matri- monial.
Gaspar fou un ric mercader. L'alberg familiar el tenia al carrer antigament nomenat d'en Rossinyol, a la parroquia de Sant Jaume i l'havia comprat el 1442 a Gabriel Vicenc. Del juliol de 1444 data l'inventari dels seus béns aixecat davant el notari Pere ~ a r t o r e l l , ~ ~ i se'n dedueix una casa plena de molts i bons mobles i objectes. A més posseia una vinya al vinyet de la muntanya del terme de la ciutat arnb un casat ben fornit d'objectes i instrumental agrícola. També era perceptor de molts censos així com eren nombroses les persones que li devien diferents quanti- tats de diners. A principis del mes d'agost es feia l'encant de béns, a la placa de Sant Andreu, per pagar llegats del seu testament a instancia del geima Gabriel i del fill Gaspar i arnb presencia del mercader Antoni Sala (gema i procurador de Puigdorfila) i de Martí Aixaló, canonge de la ~ e u . ~ ~
Puigdorfila era filla dYAntoni Sala, ciutada, i de Nicolaua Serra. Sembla que el contracte matrimonial arnb Gaspar Genovard s'hauria signat el 13 de juliol de 1436. Germans de Puigdorfila foren Antoni, casat el 1416 arnb Isabel, filla de Jordi Pont, Jaume, i Beatriu, muller d'Huguet Pont que podria estar relacionat arnb el Jordi abans esmentat. Puigdorfila testa el primer dia de desembre de 1 4 5 5 . ~ ~
Gabriel Genovard, es casa arnb Isabel de Puigdorfila, filla de Guillem de Puigforfila, donzell i d'Isabel. En el contracte matrimonial, escripturat davant el notari Pere Martorell el dia 15 de juny de 1440, consta que Isabel aporta un dot de 750 lliures entre diners comptants i censos. Indicava que ella tenia menys de vint-i- cinc anys pero era major de dotze. És interessant la nomina dels testimonis d'aquest contracte: Arnau de Marí, doctor en lleis, sacrista i canonge de la Seu; Guillem Descatlar, cavaller; Martí des Brull, doctor en lleis; Gabriel de Verí, llicenciat en lleis; Francesc Aixeló, secretari reial; Mateu Roig; Jaume d701esa i Gabriel Genovard, c i u t a d a n ~ . ~ ~
25 ARM, Prot. M-229, 179v-194v. 2G ARM, Prot. M-229,207-212v. 27 ARM, Prot. M-226, 129-130. 28 ARM, Prot. M-227, 110-1 1 lv.
De la unió de Gabriel i Isabel naixeren cinc fills: Joan, Guillem, Onofre, Miquel i Pere, i una filla també anomenada Isabel.
Isabel de Puigdorfila, testh davant el notari Pere Martorell el dia 17 d'octubre de 1462. Designava com a marmessors el seu marit i el seu fill Joan. Elegia sepul- tura al convent de Sant Francesc, al túmul del marit, i volia esser vestida arnb l'hk- bit francisch. En aquest testament es fa referencia a la mare de la testant, també Isabel, i a una nora de nom ~ i o l a n t . ~ ~
Margalida Genovard s'esposh arnb Gabriel Busquet i almenys tingueren un fill, Bernat. Joana Genovard s'uní en matrimoni arnb Nicolau de Camp i foren els pares de Cília; en segones núpcies marida arnb Bernat Morell, ciutadh. Anneta Genovard es casa arnb Felip Desportell.
Algunes dades situen a Gabriel en el seu entorn econbmic: Nomenava procurador el prevere Antoni Borras (20 desembre 1440).~O Reconeixia deure a Pere Siquier 42 lliures, 18 sous i 7 diners, quantitat res-
tant d'una altra majos, pel preu de 139 ovelles i 17 toissos (15 octubre 1440).~' Juntament arnb la seva cunyada Puigdorfila, venia al mercader Guillem
Joan un esclau, de I'heretat del seu germh Gaspar, de nació de sarrains, de qua- ranta anys d'edat i de nom Casu, pel preu de 20 Iliures. Actuaven de testimonis Antoni Sala, mercader i germh de Puigdorfila, i Nicolau Armengol, ciutadh (12 agost 1 4 4 4 ) . ~ ~
Gabriel i Puigdorfila admetien haver rebut dels jurats d'Andratx 150 Iliu- res per redempció de 12 lliures censals (17 agost 1 4 4 4 ) . ~ ~
Puigdorfila reconeixia que el cunyat Gabriel, tutor i curador dels seus fills, li havia fet entrega de 300 lliures. Antoni Sala n'era testimoni (17 agost 1 4 4 4 ) . ~ ~
Gabriel venia a Bernat Aimeric, cirurgii, una borda de l'heretat del seu germh Gaspar. Nomia Maria, era de nació de thtars i tenia uns tretze anys d'edat. El preu convingut fou de 55 lliures (29 abril 1 4 4 5 ) . ~ ~
També de l'heretat de Gaspar era un esclau que fou venut per Gabriel a Francesc Aixaló per 35 Iliures. L'esclau nomia Joan, era de nació de russos i tenia seixanta cinc anys d'edat (13 agost 1 4 4 3 . ~ ~
Puigdorfila reconeixia haver rebut de Gabriel 150 Iliures, complement de 450, en relació al seu dot segons un document signat el 3 de febrer de 1436. D'altra banda rebé 400 lliures censals i altres quantitats menors (5 setembre 1443 .3~
Gabriel i Puigdorfila venien a Martí Aixaló, canonge de la Seu, una vinya situada en el vinyet de la muntanya de la ciutat. S'hi comprenia la casa, ormejos,
29 ARM, Prot. M-226,305-30%. 30 ARM, Prot. M-227, 228. 31 ARM, Prot. M-227,228. 32 ARM, Prot. M-229, 218v. 33 ARM, Prot. M-229, 221. 34 ARM, Prot. M-229,222. 35 ARM, Prot. M-230, 169. 3 % ~ , Prot. M-230,223. 37 ARM, Prot. M-230, 93v-94.
vaixella vinitria.. . Estava gravada arnb varis censos i el preu de la venda va ser de 425 lliures (5 de setembre de 1 4 4 5 ) . ~ ~
Gabriel consignava a Puigdorfila 230 lliures i 10 sous a més d'altres cen- sos (5 setembre 1 4 4 5 ) . ~ ~
Joan Palmer comprava 250 ovelles a Gabriel Genovard a raó de 17 sous cada ovella (14 julio1 1446)."O
L'escrivit Joan Despuig era nomenat procurador de Gabriel Genovard (23 juny 1#6).~l
Per part materna, Romia estigué emparentada arnb influents famílies de Ciutat com eren els Espanyol i els Pacs. Aquesta vinculació arnb les més importants cases que constituien l'oligarquia ciutadana li permeté gaudir d'unes relacions socials des- tacades.
Alguns membres de la nissaga dels Genovard sobresortiren per les seves acti- vitats a l'kmbit de la vida pública de la ciutat arnb diferents facetes. Gaspar Genovard i Sala fou un destacat mercader. El seu fill Gregori Genovard i Espanyol, canonge de la Seu, mantingué estretes relacions arnb el moviment lul-lista i huma- nista, fou cofundador de la Crianga el 1510 i rector de I'Estudi General. El seu germa Gaspar Genovard i Espanyol va ser protector del monestir de Santa Elisabet entre 1512 i 1521.
Un altre, Esperandéu Espanyol i Pacs, fill de Francesquina Genovard i Sala i de Nicolau Espanyol i Pacs, enllaga arnb la carrera eclesiastica seguint el costum propi dels fadristerns de I'kpoca fins a convertir-se en canonge de la Seu. Com a dinamitzador al camp de la cultura i la seva vinculació al moviment humanista del segle XV, destaca també per ser autor del poema de I'estela funeraria que presidia el vas de la família Espanyol a la sala capitular del convent de Sant Domingo.
L'interks pel 1ul.lisme i la inquietud cultural en el context de I'humanisme afecta a diverses persones d'aquestes famílies.
La família Olesa
Varis membres d'aquesta família, arnb abundor de juristes, ocuparen un lloc preferent en el context cultural del seu temps. Per una banda tengueren forga vincu- lació arnb les terres italianes on anaren a estudiar i per altra banda feren aportacions a la literatura de l'kpoca. Com a resultat de tot plegat, es detecta entre ells cert interks pel nou clima cultural.
Jaume, el marit de Romia, que sabem que estudiava dret civil a Florkncia a principis de 1420, era fill de Bemat dYOlesa (mort el 1444) que fou estudiant i pro-
3X ARM, Prot. M-230, 93-93v. 39 ARM, Prot. M-230, 94 i 94v. 40 ARM, Prot. M-23 1, 149. 41 ARM, Prot. M-231, 142 i 142-142v.
fessor de lleis a Bolonya el 1398, i de Sibilsla. Un cop graduat, Jaume retorna a Mallorca i el 1425 el trobam queja s'ha intitulat batxiller en lleis.
Durant els anys següents, l'hem documentat bé en un acta notarial en que pro- cediex a la venda d'una esclava anomenada Caterina de nació de tartars, de 45 anys, pel preu de 55 l l i ~ r e s , ~ ~ bé en concret el 1441 i 1442 arnb motiu de rebre un censal de 16 lliures anuals del Col.legi de la ~ e r c a d e r i a . ~ ~
Va morir el 1443. El 2 d'octubre d'aquest any Romia ja figura com a ~ í d u a . ~ ~ L'última referencia coneguda d'ell en vida és del 3 de marg de l'any anterior.45
Jaume d'Olesa mostra interks pel romancer castella, del qual va recollir una primerenca mostra molt catalanitzada en un quadern seu d'apunts a Bolonya. Aquest recull, conegut i estudiat des dels anys vint del segle passat per E. ~ e v i ? ~ i, després, per Menéndez i d'altres, figura entre els primers textos conegus en castella d'aquest genere literari. Així mateix és autor d'una breu poesia castellana i, en catala, d'un Clam de Fortuna, en decasíl-labs, i una cobla, forqa aprovencalada, dedicada a la Mare de Déu.
Encara distava de les noves mentalitats i del canvi cultural que anunciava aquesta epoca de transició. En canvi, altres membres de la familia Olesa sí es feren ressb de I'incipient humanisme que poc a poc estava arrelant a Mallorca.
El marit de Romia tenia un gema nomenat Rafel, doctor en lleis, que fou jurat entre 1451 i 1458 i ambaixador a Napols durant la revolta forma, així com a Barcelona per fer jurament de fidelitat a Joan 11.
Disposam d'algunes notícies que el vinculen a l'imbit de la seva economia familiar. El 21 de maig de 1440, Rafel establia en emfiteusi a Pere de Térmens, ciu- tada, un rafal de l'heretat de Salvador Santiscla arnb el seu alou i directe domini situat just devora el castell de Bellver, ad latus camini per quem tendituv de dicta civitate ad parrochiam de Andragio. Dit rafal confrontava arnb la devesa del castell de Bellver, alqueria de Jaume Cerda que havia pertangut a Guillem Moragues i rafal que fou de Cristbfol de Murta. Val a dir que Rafel dYOlesa era el curador dels béns d' Antonina, muller del donzell Salvador ~ a n t i s c l a . ~ ~
Rafel es casa el 1440 arnb Isabel Sanglada i Sureda (filla de Mateu Sanglada) i morí el 1464. Del matrimoni naixeren: Rafel d'Olesa i Sanglada de qui no dispo- sam de dades; Francesc d'Olesa i Sanglada casat arnb Isabel Morei; Agneta d'Olesa i Sanglada de qui tampoc tenim informació; Jaume d'Olesa i Sanglada, que es dedica a les lletres i marida arnb Antonina de Santmartí; Domingo dYOlesa i Sanglada
42 ARM, Prot. 0-2.21~-22. 43 La data del contracte matrimonial és de 26 de geiler de 1440. ARM, Prot. S-29, 39 i 233. 44 ARM, Prot. A-90,79. 45 ARM, Prot. S-29, 233v. 46 Enzo LEVI: "El romance florentino de Jaume de Olesa", Revista de Filología Española, XIV, 1927,
134-1 60. Enzo LEVI: "Poesie catalane in un codice fiorentino", Estudis Universitaris Catalans, 15, 1930, 160-167. 47 Ramon MENÉNDEZ PIDAL: Romancero hispánico, 11, Madrid, 1953, cap. XI, 5, 13. 48 ARM, Prot. A-90, 153,-154v.
(5 - 1500), marit de Margalida, que va ser jurat. A la vegada, Domingo i Margalida foren els pares de cinc filles: Bartomeuva, muller de Nicolau Dameto; Isabel, muller de Joan Desbac; Magdalena, donzella; Francina, monja; Margalida, beguina.49
Jaume d'Olesa i Sanglada fou el membre que estigué més relacionat arnb la nova sensibilitat cultural del moment. Doctor en dret i jurat en diverses ocasions, destaca per ser cofundador i protector de la institució femenina de la crianca5O i per la seva fecunda aportació literaria, tant en el camp de la temhtica lírica com de la religiosa. Així, va participar a dos concursos poktics celebrats a Valencia (1481- 1491 i 1486). A més, intervingué en la qüestió lul-lista, donant suport a la iniciativa d7Agn&s de Pacs i a l'establiment de Pere Daguí com a mestre, fet que l'enfronth arnb Bartomeu Caldentey en prendre part en les controversies mantingudes entre els dos bhndols lul-listes. Jaume es va unir a Antonina de Santmartí, qui tenia una ger- mana, Drusiana, casada arnb l'humanista Bartomeu de Verí i una altra casada arnb un membre de la família dels Espanyol.
Del matrimoni entre Jaume d'Olesa i Sanglada i Antonina de Santmartí, nai- xeren dos fills: Miquel i Francesc. A aquest darrer, l'emperador Carles V li va ator- gar el títol de noblesa el 1523. Francesc maridh arnb Beatriu Joana de Santmartí i Verí a qui li dedica un poema. Va morir el 1550, set anys després que el seu germh Miquel.
L'entorn humanista
Romia s'envolth de tot un cercle de persones que destacaren pels seus lligams, més o menys estrets, arnb els nous coirents de lul.lisme i humanisme, moltes d'elles emparentades mitjancant aliances matrimonials. Cal esmentar:
Francesc Aixeló: secretari reial durant el regnat d'Alfons el Magnhnim. Fou un personatge arnb un paper rellevant en el món polític i cultural del moment. Com s'ha dit, testimonia en el compromís matrimonial de ~ o m i a . ~ '
Bernat Duran: prevere de la Seu on desenvolupava el chrrec de d ~ m e r . ~ ~ Seria un dels marmessors en el testament de Beatriu de Pinós en el que corroborava el que havia disposat en la donació de 1477, per la qual donava els seus béns al regne de Mallorca arnb el propbsit de financar ensenyaments 1ul.lians en el puig de Randa. Integra una junta arnb Bernat Cotoner per observar les previsions testamenthries i administrar el patrimoni de I'herencia de la senyora de Pinós. Mossen Duran fou protagonista de la creació de dos centres religiosos importants. La col.legiata del santuari de Lluc i el monestir de Santa Elisabet de monges j e r b n i m e ~ . ~ ~
49 Maria BARCELÓ CRESP~, Baltasar COLL TOMAS i Guillem ROSSELL~ BORDOY: Espanyols i Pacs. Poder i cultura a la Mallorca del segle XV, Palma, 1999, 166.
50 Esther CRUZ i NIa José BORDOY: "La Crianca: una aportació humanística a l'ensenyanca", XVIII Jornades d'Estudis Histhrics Locals, Al tombant de l'edat mitjana, Palma, 2000, 3 11-326.
51 Maria BARCELÓ CRESP~; Gabriel ENSENYAT PUJOL: Els nous horitzons culturals a Mallorca alfinal de l'edat Mitjana, Palma, 2000, 32-40.
52 ARM, Prot. R-562, 123. 53 Josep ESTELRICH I COSTA: El convent de Santa Elisabet. Beguins, terceroles, jerhnimes. Mallorca
131 7-2000, Palma, 2002, 130-13 1.
Antoni Girard: destacat lul.lista a qui Romia en el testament esmenta corn el seu mestre i preceptor-confessor i designa corn a marmessor.
Gregori Genovard: era fill de Gaspar Genovard, cosí de Romia. Per salva- guardar la joventut femenina de I'epoca es decidí a instituir un col.legi de donzelles per a que visquessin en la practica de la virtut: la C r i a n ~ a . ~ ~ Imbuit en aquest pro- jecte, va cedir la seva casa per albergar a les futures dones, i va demanar I'ajuda a una serie d'amics perque col.laborassin arnb la seva proposta. Els elegits foren el metge Guillem Caldentey, Jaume d'Olesa i Sanglada i el prevere Gabriel Mora. Gregori era tebleg, lul.lista i canonge de la Seu. Sens dubte, un dels més destacats humanistes del m ~ m e n t . ~ ~
Rafe1 d'Olesa: cunyat de Romia, de qui ja s'ha tractat.
El moviment beguinista a Mallorca
A 1'Edat Mitjana les dones empraren certes practiques religioses corn una forma d'inserció dins la societat. L'espiritualitat fou una eina utilitzada per superar les barreres de genere i desenvolupar practiques noves. Mitjanqant la dedicació a la vida religiosa, cercaren un espai propi i el dotaren d'un valor i d'una identitat.
L'aparició de nous grups socials i el desenvolupament de les ciutats a princi- pis del segle XIII contribuiren a la creació de noves formes religioses. No només es varen multiplicar el nombre de convents i ordes religiosos femenins, sinó que apa- reixeren noves formes de vida religiosa, corn el beguinisme.
L'origen del moviment beguinista es troba als darrers anys del segle XII i principis del següent quan a algunes regions dYEuropa, sobretot als centres comer- cials i tkxtils de la regió de Flandes, comenqaren a formar-se certes comunitats de dones pietoses, unides ordinariament arnb el vot de castedat -encara que no corn a requisit estricte- i arnb alguna obligació d'obediencia més o menys estreta, per fer feina a obres de caritat cristiana.56 Eren associacions obertes de dones pietoses que duien una vida quasi religiosa. Aquest moviment no només tingué una gran difusió entre el poble, sinó també entre la burgesia i la noblesa de les ciutats.
El moviment beguinista fou present a Mallorca fortament lligat arnb l'orde francisca. S'establí entre amples sectors de la societat corn una forqa popular arnb vitalitat i empenta, pero també entre els membres de la Casa Reial de la dinastia pri- ~ a t i v a . ~ ~ Al segle XV es barreja arnb el lul~lisme i tingué un clar component medie- val de pobresa.
54 Esther CRUZ i Ma José BORDOY: "La Crianca: una aportació humanística a I'ensenyanca", Al tombant de I'edat mitjana, XVII Jornades d'Estudis Histbrics Locals, Palma, 2000, 3 11-326.
Maria BARCELÓ CRESP~. "El testament de dos humanistes: Gabriel Mora i Gregori Genovard", BSAL, 58, 2002,281-290.
56 ~ a r ~ a r e t WADE LABARGE: La mujer en la Edad Media. Madrid, 1996, 13 1-157. 57 Antonio OLIVER: "Heterodoxia en la Mallorca de los siglos XIII-XIV", BSAL, 32, Palma, 1963, 157-
176.
La persecució iniciada a partir del bisbe Joan XXII contra el moviment begui- nisme obrí importants processos inquisitorials amb l'objectiu d'exterminar els brots de la presumpta heterodoxia que s'allargaren fins els temps del papa Urba V. No obstant, l'esperit beguinista no deixa de sentir-se entre la societat illenca, que man- tingué viu el sentiment de pobresa.
La nostra protagonista, Romia, enviuda als 21 anys. Sense el suport dels pares i del marit, es dedica a la cura de la filla i del fill i, potser, el despertar de la seva vocació beguinista estigués en gran part motivada per aquestes circumstancies.
Arran de la mort del seu marit, a Romia se li plantejaren dues possibles sorti- des. Primer, tenia moltes possibilitats per contreure un nou matrimoni per I'edat i la posició social. Segon, ingressar a un convent, doncs estava al seu abast donat que era una dona amb mitjans econbmics suficients com per pagar el dot. Empero, Romia rebutja aquestes solucions i opta per una altra via.
Presa d'un fenomen molt peculiar d'espiritualitat, renuncia a tot i cerca el suport del beguinisme, molt sensible a la injustícia dels components socials més amenacats. No tingué la necessitat del ple retir monastic per gaudir de la perfecció, sinó que accepta formes de vida laica. El moviment entenia la religió com un lliu- rament al proisme. Per aixb compta amb l'ajuda del seu confessor Antoni Girard. Vivint sota la seva direcció i animada per les seves predicacions, Romia inicia els primers contactes amb la nova idea i es va impregnar de tot el seu sentiment de pie- tat i caritat.
Romia volia aprofundir en la vivencia personal com a creient sense oblidar la dimensió social de la seva religiositat. La practica de la pobresa i caritat degué ser una constant al llarg de la seva vida. No va renunciar a les seves propietats pero va portar una vida de penitencia que la va dur a nomenar com hereus universals del seu testament els pobres vergonyants sense oblidar les donzelles per maridar i els cap- tius cristians en mans de sarrains.
Les comunitats beguines oferien a les dones amb dificultats la possibilitat de guanyar-se el seu sustent i així les dones soles o les vídues veien una soi-tida a la seva manca de vivenda i treball. Empero I'ingrés de Romia a la comunitat beguina no es degué a aquest motiu. Ella forma part de tot un col.lectiu de dones de bona condició i classe social que adoptaren la nova forma de vida religiosa perquk rebut- jaren les formes tradicional de devoció i cercaren la salvació de la seva anima per vies no prescrites per 1'Església.
Romia opta per la pobresa voluntaria, abandonant la major part dels seus béns, els suficients com per poder fer front al pagament de les talles. A la talla de 1478 apareix la dona Roviva, beguina a qui se li assignen la modica quantitat de 12 sous pero per la cronologia cal dubtar si es tracta de Romia o d'alguna parenta.58
58 Maria BARCELÓ CRESP~: La ciutat de Mallorca en el transita la rnodernirat, Palma, 1988, 209.
3 6
El testament
Testh el dia 25 d'abril de 1460 davant el notari d'origen pollencí Pere M a r t ~ r e l l . ~ ~ Amb tot, tres anys més tard encara ~ivia.~O
Designava com a marmessors Bernat Duran, prevere de la Seu, i Antoni Girard, lul-lista i a qui considerava el seu mestre.
Elegia sepultura a l'església del convent dels fransciscans, in tumulo capelle magistri Reymundi Lulli o al lloc on considerassin els lul-listes. Volia ser enterrada de manera senzilla i pobra, ni tan sols amb I'habit francisii, nornés amb una túnica seva de drap de llana. Aixb sí, amb quatre torticiis de cera vermella. Una mostra clara de fervor lul.lih i de beguinisme alhora, sincrasi tan malvista per les altes jerar- quies eclesihstiques de l'epoca.
Entre els llegats consten:15 sous al rector de l'església de Santa Eulhlia; 20 sous a cada un dels marmessors; 20 sous a I'hvia Cíiia; 20 sous a cada un dels seus néts tant mascles com famelles; 16 lliures censals a la seva filla Isabel.
Nomenava hereu universal el seu fill Bernat d701esa i en el cas que morís la seva filla Isabel. Si aquesta moria sense descendencia legítima aleshores seria I'he- reu Dominum Nostrum Iesum Christum et animam meam. Si arribava aquest extrem, els marmessors o en el seu defecte el jurat menestral de la Universitat i els defene- dors de la mercaderia serien els encarregats de distribuir anualment els seus béns per amor de Déu i en remissió dels pecats dels seus parents i de tots els fidels difunts. És a dir, el repartiment es faria entre tres col.lectius molt considerats en la bene- ficencia del moment: als pobres vergonyants, a donzelles pobres per tal de poder casar-se i el darrer ter$ per a redimir catius cristians naturals de la present illa en terra de sarrains.
Actuaren de testimonis Guillem Rovira, Pere Moranta i Bartomeu Samates, escrivans; Arnau Comelles, Bernat Company de Montuiri i Antoni Morei, sastre, així com Pere Martorell, notari.
Cal recordar que la família Llull tenia sepultura a la capella de San Marc de l'església de Santa Eulhlia, pero com que Ramon Llull havia professat la Terca Regla Franciscana i preveient que seria canonitzat, fou dipositat a Sant Francesc, enmig d'una gran multitud de devots que el traslladaren en solemne processó. Hi va romandre fins que en el segle XV es produí un incendi que crema les parets del sepulcre, pero respecta la caixa que contenia les seves relíquies. Per tal motiu es va construir un altre mausoleu i el 1448 hi fou c01.locat.~~
59 ~LRM, Prot. M-226,253~-254. Gabriel LLOMPART: "Siluetas cuatrocentistas del lulismo mallorquín", BSAL, 35, 1976, 175- 189. 60 ARM, Prot. F-125,288. " Joan ROSSELL~ LLITERAS: "Rarnon Llull: su santidad y martirio. Referencias bibliogrificas (1492-
1750)", BSAL, 56, Palma, 2000, 65-70.
Un acord del Gran i General Consell del 9 de gener de 1499 es refereix a les obres de conclusió del sepulcre de Ramon Llull a l'església dels fra menors. Des del Consell s'informava als jurats de la ciutat com no ignarau en aquesta ciutat ésser lo cos del reverent e benaventurat mestre Ramon Llull en lo monestir dels @res menors de la dita ciutat, en lo qual loch és stada feta o principiada huna solemna sepultura la qual s'havia acabal; com no stigue ab aquella pe$ectió deu per ésser tant reverent quant és lo cors d'aquell e no res menys per ésserfill de la terra; per co diem a vostres savieses que us placia determenar sia feta alugna quantitat, aque- lla que us aparrci, per donar conclusió a la dita sepultura.62
El desig de Romia de ser enterrada a la capella del mestre Llull, compartit amb Gregori Genovard i Gabriel Desclapers entre altres, és model de com afecta el lul-lisme al sentiment i a I'espiritualitat popular, així com a la vida quotidiana dels seus ~ e ~ u i d o r s . ~ ~
" ARM, AGC 17,9. 63 Gabriel LLOMPART: "Siluetas cuatrocentistas del lulismo mallorquín", BSAL, 35, 1976, 175-189
38
