Pi i Margall 51. La Revista. - web.escoladeltreball.cat...Pi i Margall, 51 3 Editorial H em volgut...

www.escoladeltreball.cat

Pi i Margall, 51 Pi i Margall, 51 Pi i Margall, 51 Pi i Margall, 51 3

Editorial

H em v olgut que l’in -

terculturalitat fos el tema cen -tral d’a quest número. Intercul-

turalitat és una paraula encara que cada

cop és més emprada, possiblement no és tan ben compresa. En aquest tema hem tin -

gut la fortuna de poder comptar amb la col�laboració del pr ofessor Ramón Morell

qu e amb el seu article ens ha il�lustrat so-

bre la Globalització i Interculturalitat.

Per altra banda, si ja al número passat

vam v oler que fos la rev ista de tota l’escola

on alumnat i professorat fessin sentir la seva v eu, enguany hem v olgut fer un pa s

més, i hem pretès que fos l’alumnat qui prengués el màxim protagonisme.

Especialment rellevant, és el primer article

dels alumnes 1r d’ESO, que esperem que sigui l’inici de molts més.

Som una escola activ a, v iva, amb desig cons-

tant de millorar la nostra tasca educadora. Per això mateix, les div erses seccions que confor -

men el present número prenen especial relleu els projectes europeus; el Comenius “Fiv e Coun-

tries, Fiv e Senses”, el pr ograma “Recomfor”, el

“Leonardo da Vinci i Erasmus”, el “Short Sea

Shipping” i el “Comenius Multilateral” de la fa -mília de Fusta i Moble mereixen ocupar un lloc

especial a la n ostra rev ista per tal que reflecteixi

l’esforç dels seus participants.

I com no, seguim apostant per l’ecologia. Us

n’oferim un mostra de les activ itats din s de

l’Agenda 21 .

Trobareu tots quests temes i molts d’altres ela -

borats amb tota l' il�lusió per tal que ens cone-gueu una mica més.

EQUIP:

REDACCIÓ:

Professorat: Esther González , Magda Español, Mercè Ciutat , Llum Muñoz , Benito Navarro, Laura Garcia, Josep M Calucho.

Alumnat: Sherezade Boli var, Angel a Gómez, Khadim Ndiaye, Adrià Caro, Laura Martínez, Jawa Dem, Gisel a Leone.

Correcció: Marta Ormo, Ll um Muñoz.

Portada: Benito Navarro

Maquetació: Josep M Cal ucho

COL·LABOREN:

Professors: Anna Ardiaca, Ana Mayor, Mercedes Redondo, Jordi Barrufet, Camil Bustamente, Miquel Borràs, Maria Ros, Xavi er

Monclús, Toni Michans, Jordi Sanfeliu, Gemma Santfeliu, Andrea Vallel y,

Alumnes i exalumnes: Judit Gallego, Xavi León, Jeisson Herrrera, Paul a Herrera, Noemí Birinyi, Yin Chen, Dorina Onisor

EDITA: Arts Gràfiques Bobalà. Pagès Editors.

4

Escoles d’adults

Un joc de cartes esportiu

Aberdeen’s experience

Terratrèmols

Transilvània: Romania

Do y ou believ e in ghosts?

Pecados y Danzantes de Camuñas

Anorèxia i bulímia

Env ers una Escola cada cop més v erda.

Taula rodona amb exa-lumnes

CLIL Project

Cooperativ a ROCD

Nou CFGM: Tècnic en instal�lacions elèctriques i au-tomàtiques

Mediació

El primer dia a l’Escola. Un petit canvi.

Un corazón r oto. L’aula Oberta

Concurs de fotografia científica

Comenius

Recomfor

Leonardo

Creuer, classe i Rock and Roll: Sh ort Sea Shipping

Biblioteca darreres nov e-tats

Teatro : La ca sa de Ber-narda Alba

Globalització i Interculturalitat

Hip Hop intercultural: la cultura urbana com a eina de cohe-sió social

Acollir un nouv ingut

Sumari

Pa ssatemps

Xav ier León

Judith Gallego

Núria Bellart

Breus

Interculturalitat

El món des de l’Escola

Aprèn més

Tot al sac

Affairs interns Racó dels llibres

El racó dels exalumnes

Entrev ista Sara Coupland

Entrev ista J. Antonio Pelegrina

Entrevistes

8

4

9

13

18

16

14

22

20

10

26

24

42

27

29

30

43

40

45

38

36

44

51

52

52

50

46

48

54

53

32

34

41

Diada de Sant

Jordi a l’Escola


Premi fotogràfic

L’alumne Sammy Andres

Renteria Perea ha estat

guardonat amb el seg on pre-mi del concurs de Fotografia

Científica de la UdL per l’obra "El cicle del mov iment " r ealitzada amb

l’alumne de l'escola Gerard Meler o Valdés.

L’acte de lliurament v a tenir lloc el passat 24 de nov embre al Rectorat de la UdL. Va ser presidit

per la Vicerectora de Recerca Dra. Ana Pelacho,

en el decurs de la conferència de clausura de les activ itats de la Setmana de la Ciència 2009 orga-

nitzades per la UdL.

Exposició “Dones del món”

Les explicacions v an estar a càrrec de

l’exalumna del nostre centre Cristina Rey , llicen -ciada en Història i Història de l’Art, fent una in-

teressant exposició de les dones en diferents mo-ments i llocs del món, els seus costums i tradici-

on s. Els seus sentiments i moltes altres coses des

del punt de v ista antropològic, especialment, fent una actualització del tema per tal de reflexi-

onar amb l’alumnat sobre la situació de la dona

avui en dia.

Lliurament premis Cirit

El dissabte 12 de desembre l’alumna de batxillerat Nú-

ria López va rebre un dels

premis Cirit 2009 de mans del Conseller d’Innovació,

Univ ersitats i Empresa, Josep Huguet i Biosca. L’acte va tenir lloc a la Cassa Llotja de Mar de

Barcelona.

Rocòdrom al Centre Excursionista

Els passats dies 14 i 15 de desembre l’alumnat

de 1r B i 2n A varen v isitar la Sala del Rocòdrom del Centre Excursionista de Lleida acompanyats

pels professors d’educació Física Sr Xav ier Ares-

té i Sr Brufau, juntament amb la exdirectora del centre Mercè Ciutat. El segon dia varen poder

comptar amb quatre bom-

ber s, membres del Centre Excursionista, que estav en

entrenant i que els v an fer una interessant explicació

de com dur a terme aquesta

activ itat. L’alumnat va quedar molt content i, fins i tot, amb la possibilitat de continuar a ques-

ta activ itat per a quelles persones que tenen un especial interès i alhora unes qualitats adients.

Premi a la II Festa d’Enginycat a

una alumna de l'Escola

El dissabte 6 de març

l’alumna de Batxillerat del curs 2008-9, Núria Planella,

va v eure reconegut els seu

Treball de Recerca amb un dels guardons atorgats durant

la II Festa d’Enginycat. L’acte fou presidit pel President de la Generalitat de

Catalunya, José Montilla.

BREUS

Un Món més sostenible

Din s el pr o-

jecte global

d'aula "Un món més

sost en ible", els company s

de l'AO de

l'Institut Es-cola del Treball de Lleida v an preparar una

decoració nadalenca especial: un arbre de Na-

dal amb material reutilitzat, env asos d’ampolles de plà stic d'a igua. Aquest arbre v a acompanyar

totes les actuacions del festiv al de Nadal de l'In stitut, així com la que van preparar els ma-

teix os alumnes de l'Aula Oberta sobre com reci-

clar els residu s per contribuir a fer un Nadal sostenible.

6

Blu e Mang o

theatr e com-pany came to

Escola del Tre-ball on the 10th

February to perform a comedic play entitled

“ Murder My stery ”. Students’ laughter was heard throughout the hall as the plot unfolded. Some

students ev en took part in the drama, play ing the roles of Sherlock Holmes and a police-

woman, which made the students feel more in -

v olv ed in the per formance.

The play was performed by three actors

fr om England, who adopted multiple r oles,

switching from one character to another. This was achiev ed successfully as the actors demon-

strated their skills in the art of performance.

The plot

consisted of a range of char-

acters liv ing in a manor house,

in which a

murder takes place. Aided by

the inv olv ement of our own students, the char-acters had to try and discov er the culprit behind

the murder.

At the end there was a questions and an-swers session, giv ing the students an opportu-

nity to practice their interrogativ e skills in Eng-

lish.

Ov erall the experience was really enjoyable

and the play was well receiv ed by all.

La escritora

Ana Alcolea n os v isitó el día 5 de

febrer o para hablarnos de

Donde apren-

den a volar las

gaviotas y El

retrato de Car-

lota, dos interesantes n ov elas que podemos leer

este año. Lueg o n os habló también no sólo de

su s otras n ov elas publicadas, sino también de cómo se refleja su propia v ida en los personajes

y las acciones de sus obras que suceden en dife-

rentes países que ella con oce bien pues le encan-ta v iajar y tiene la suerte de tener familiares en

Noruega e Italia y ha v iv ido muchas experiencias con la ayuda de la s cuales ha empezado a escri-

bir sus libros.

En Donde aprenden a volar las gaviotas y El

retrato de Carlota hay historias basadas en otras v erdaderas, per sonajes que v iv en experien -

cia s emocionantes, inolv idables, y tienen en co-mún el misterio. Y descubrir estos misterios es-

condidos es el principal aliciente de la lectura.

Os la recomendamos.

Ana Alcolea v iv e en Zaragoza con su familia. Es

pr ofesora de Lengua en un Instituto pero dedica gran parte de su tiempo a escribir, una afición

fantástica por que, como ella dijo, puede crear

su s historias, mandar en ellas, se siente satisfe-cha de lo que ha con seguido y lo que más le gus-

ta es seguir creando, seguir escribiendo.

Yin Chen,

Dorina Oni sor

4t ESO

Theatre at our school

BreusBreusBreusBreus

Conferencia coloquio con la escritora Ana Alcolea


Electricitat visita el campament de la Ca -nadiense

Alumnes del curs de 1r de

Ci cle Mit jà d 'In s-tal�lacion s Elèctriqu es,

acompanyats dels pr ofes-

sor s Josep Mª Griñó i Mi-qu el Borràs v an assistir el

pa ssat dia 11 de desembre al Museu Campament de la Canadiense de Lleida.

Participa ció dels alumnes de BT X 2 en la Terceres Jornades científico tècniques sobre Treballs de Recerca

El pa ssat dimecres 24 de

març, dos alumnes de seg on curs de batxillerat

del nostre centre van

presentar els treballs de recerca en les Terceres

Jornades cientificotecn ològiques sobre treballs de recerca que organitza la secció de Ciències

Experimentals, Matemàtiques i Tecn ologia de

l’IEI (Institut d’Estudis Ilerdencs). Les sessions van estar moderades pels seny ors Carles Capde-

v ila i Josep Maria Miret.

Els treballs presentats pel nostre centre v an ser: Els primers passos d’una planta de Noelia

Rojo i La Ràdio de Mihail Cristian Onisor, acompanyats dels seus respectius tutors Jordi

Sanfeliu i Jordi Barrufet.

Europa fa un milió d’anys

L'alumnat de primer d'ESO va v isitar l'exposi-ció "Europa fa un milió d'any s" acompanyats per

les professores de Ciències Socials, Núria Serra i

Mercè Ciutat i el professor de Ciències Naturals, Marc Batlle.

El guia comentà els diferents panells informa-

tius referents a l'origen dels continents i de les primeres civ ilitzacions, jaciments més impor -

tants i centres d'interès relacionats amb l'ev olu-

ció de la humanitat des dels seus orígens. L'ex -posició resultà força interessant per l'alumnat el

qual participà activ ament. Conv idem a tota la comunitat educativa del nostre centre a fer una

v isita a aquesta exposició i, al mateix temps, si

encara n o h o heu fet, v eure l'edifici així com l'ex -posició permanent del Museu de Lleida.

9ª Fira Internacional d’Empreses Si-mulades

Els dies 17, 18 i 19 de març l’alumnat del CFGM

Comerç, CFGS Comerç i

Màrqueting, CFGS Comerç Internacional i CFGS Ad-

ministració i Finances va participar a la 9ª Fira In-

ternacional d’Empreses Si-

mulades que es v a celebrar a Barcelona en el marc de

la Setmana de la Formació i el Treball a Fira de

Barcelona.

A questa fira és una excel�lent oportunitat per

compartir bones pràctiques amb l’alumnat, els pr ofessionals i les institucions que participen

qu otidianament din s la xarxa d’empreses simu-

lades SEFED

Electricitat visita el Parc Fotovoltaic

Alumnes del curs de 1r

de Cicle Mitjà d'In stal�la-cions Elèctriques, acom-panyats dels professors Miquel París i Josep Mª Griñó v an v isitar el pas-sat dia 18 de març el Parc Fotov oltaic de l’empresa Rosell a Juneda juntament amb company s del mateix cicle de

l’Institut de Les Borges Blanques.

8

APRÈN MÉSAPRÈN MÉSAPRÈN MÉSAPRÈN MÉS

F ormant part de la ruta

docent per Catalunya, qu e v aig realitzant des

de fa uns quants any s, tants com exercint de professora per la

Generalitat, aquest curs m’ha

tocat treballar a una de les esco-les d’adults de la ciutat de Lleida.

Els alumnes són persones adultes de variades edats, que per div ersos motius van deixar

d’estudiar en el seu moment i que han decidit

tornar-hi.

L’escola d’adults és el pas prev i per continuar

amb els seus estudis, per aix ò es preparen per

fer les prov es d’accés a cicles formatius de Grau Mitjà o Superior, per accedir a la Univ ersitat,

per aprendre informàtica o català / castellà - els nouv inguts -, per adquirir coneixements bàsics,

o per obtenir el graduat en ESO, el GES.

Com a docent és una experiència fantàstica i emotiv a. Em sento realment educador: aportar

coneixements, motiv ar i recollir els fruits de for -

ma gairebé immediata.

L’entrega, dedicació i esforç del pr ofessorat a

l’aula és retornat amb escreix pels alumnes que v olen aprendre, ja que no impedeixen la realitza -

ció de la sev a tasca, i l ’agraeixen. És magnífic

qu e escoltin, que no parlin ni es discuteixin, en definitiva, que estiguin atents, i fin s i tot gosaria

dir que realment, el pr ofessor, és important per

a ells i una per sona respectable. No s’adonen qu e el més important de l’aula són ells, amb les

sev es peculiaritats i personalitat pròpia. Tots són encantador s.

A l'iniciar les classes al mes de setembre, la

majoria d’alumnes arriben amb una barreja de

sentiments, no massa positius, per haver aban-donat l’escolaritat quan eren jov es i pel dubte de

si podran tirar endavant els estudis. Són v alents

per hav er fet el pas, per fer cada dia l’esforç d’assistir a classe, després d’una dura jornada

laboral i, més, per tenir responsabilitats famili-

ars de fills adolescents, pares grans i malalts ... D’altres v egades hi ha l’atur que es porta pitjor.

El treballar amb adults és una docència dife-rent, d’una banda reps estimació i agraïment, i

de l’altra s'ha d’estar alerta i n o pots relaxar-te ja

qu e són alumnes que raonen amb rapidesa i crí-tics, sempre es pregunten el per què de les coses.

També v oldria mencionar l’eny orança per

l’encant i l’estimació de la jov entut dels Instituts de secundària, fins i tot, per les trifulgues que

alguna que altra v egada, v an sorgint al llarg del curs acadèmic.

Estic v iv int una experiència n ov a, enriquidora i

aprenent moltíssim, per ò es troba a faltar l' IES Escola del Treball, als company s de feina i als

trastets dels meus alumnes estimats.

Maria D. Ros i Clua Pr ofessora a l ’Escola d’Adults

UNA DOCÈNCIA DIFERENT: UNA DOCÈNCIA DIFERENT: UNA DOCÈNCIA DIFERENT: UNA DOCÈNCIA DIFERENT:

L’ ESCOLA D’ADULTSL’ ESCOLA D’ADULTSL’ ESCOLA D’ADULTSL’ ESCOLA D’ADULTS


F er un joc de cartes als amics o familiars pot resultar força entretingut. Espero qu e us agradi aqu est que m’he empescat, basant-

me en el Principi de Gilbreath. N omés cal seguir els passos següents:

Agafem una baralla espanyola a la qu e traiem tots els reis, que no ens calen. Disposem, doncs, d’11 car-tes per cada coll (basto, copa, espasa i or), de l ’as al cavall.

Fem una doble ordenació:

Per numeració: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11.

Per coll : basto (b), copa (c), espasa(e), or (o).

Es tracta d’alternar els colls —en l ’ordre establert— seguint la numeració. Farem això amb totes les car-tes. Així :

1(b), 2(c), 3(e), 4(o), 5(b), 6(c), 7(e), 8(o), 9(b), 10(c), 11(e), 1(o), 2(b), 3(c), 4(e), 5(o), 6(b), 7(c), 8(e), 9(o), 10(b), 11(c), 1(e), 2(o), 3(b), 4(c), 5(e), 6(o), 7(b), 8(c), 9(e), 10(o), 11(b), 1(c), 2(e), 3(o), 4(b), 5(c), 6(e), 7(o), 8(b), 9(c), 10(e), 11(o).

És a dir, u de basto, dos de copa, tres d’espasa, qua-tre d’or, ...

La preparació de la baralla de la forma indicada l ’hem de fer pel nostre compte, sense qu e ningú ho sàpiga.

Per començar el joc dipositem la baralla (ja prepa-rada) sobre la taula, en un sol munt, cap per avall.

Demanem que es faci un segon munt passant cartes d’una en una des de sobre del primer munt i apilant-

les ordenadament. Els dos munts han de qu edar de la mateixa alçada, més o menys. N o cal qu e això sigui exacte, només aproximat.

Barregem o fem barrejar els dos munts “pentinant”, és a dir, de la forma com es barregen habitualment les cartes de la baralla francesa, qu e són les de jugar al pòquer. Per fer-ho, s’encaren du es cantonades, una de cada munt, i es deixen caure les cartes amb els di ts polzes, de forma qu e s’intercalin les d’un munt amb les de l ’altre. Es completa la barreja ajustant per a qu e qu edi un sol munt.

Remarqu em qu e hem tallat les cartes, fent dos munts, i després les hem barrejat perfectament.

Ara formem qu atre munts d’11 cartes, repartint les

cartes cap per avall sobre la taula, des de dalt del munt inicial , seguint l ’ordre en qu è les anem aga-f a n t i c ol � locant-l es damunt o da-vall del munt qu e estem formant segons el quadre segü ent (les qu e es posen davall les he destacat en roig):

Expliqu em qu e cadascun dels quatre munts qu e hem format sobre la taula representa els onze juga-dors d’un equip de futbol (masculí o femení , tan se val ). Demanem qu e se n ’esculli un. Traiem tots els munts, excepte l ’escollit.

Expliqu em que, un cop escollit un “equip”, ara se n ’ha d’escollir el capità. Cal tenir en compte, però, qu e el capità no pot ser un jugador qualsevol . Ha de ser especialment educat i bon company. Únicament els vuit “jugadors” situats a la part superior del munt reuneixen mèrits suficients per a ser capitans.

Demanem qu e s’esculli un nombre, de l ’1 al 8. El “jugador” situat en aquesta posició serà el capità.

Comptant, donem el tomb a totes les cartes fins a arribar al nombre escolli t. A questa carta la passem, sense girar-la, per a qu e la vegin. N osal tres haurem d’endevinar-la mirant les al tres 10 cartes.

Per endevinar la carta cal esbrinar-ne el coll i el nú-mero, així :

El coll : Cada quatre cartes, de les vuit su periors del munt, apareix una de cada coll. Si la carta és de les quatre superiors, el coll corresponent serà el qu e falti de les tres restants i , si és de les quatre segü ents, serà el qu e falti de les altres tres.

El número: El qu e falti , de l ’1 a l ’11, mirant les 10 cartes restants.

L’explicació de tot plegat és matemàtica.

Esperonqu e us hagi agradat

Un joc de cartes esportiu

Enric Tamarit

Professor de matemàtiques

1r munt

2n munt

3r munt

4t munt

8 9 10 11

7 8 9 10 6 7 8 9

5 6 7 8

4 5 6 7 3 4 5 6

2 3 4 5

1 2 3 4

9 1 2 3 10 10 1 2

11 11 10 1

10

Aberdeen’s experience

W hen taking a course you expect to do it in a well known and popular destination.

This was not my case w ith my 10 week CLIL course paid by the “Departament”. I

found out that the course would take place be in Aberdeen. After surfing the Web I

felt most disappointed. What would I do in a “lost city” in the northwest part of Scotland, famous

for being the centre of the oil production in Europe. Fortunately I was wrong and would soon feel

very fortunate for having the opportunity of knowing a part of Scotland which is very appealing

and does not appear so often in tourist guides.

Aprèn més

Tower Powi s. Ol d Aberdeen


Feelings

Since we are Mediterranean people the most important worry when trav elling to a northern

destination is the weather. I remember my self “googling” ev ery day learning about the weather

foreca st; one day it was 2-15ºC, well not bad I

thought, the next day 1 -10ºC and worsening! Alarms went off in my head as if there was

something I could do about it.

When I landed at Aberdeen’s Airport the

weather was colder than Lleida but it was bear-

able. In fact weather in Aberdeen is far milder than one might expect for its northern location.

Once I arriv ed and was attending cla sses I had a

rare feeling that something was wrong, what was it? It did not rain for day s. May be it was the

climate change to blame. For the first two weeks there was n o rain at all but later it began to rain

ev eryday, sometimes so hard that the worst

floods seen for decades in Britain took place.

The City

Aberdeen is kn own as the granite city because

it is amazingly build in granite. Because of it grey colour it is also known as the silv er city . An-

other surname is the city of the roses because of the gardens full of roses. As a matter of fact I

found this grey colour, rather dull, may be in

spring when combined with the th ousands of roses that thriv e in all the gardens it would look

nicer. Aberdeen boasts hav ing won the Blossom

prize ten times. The Blossom prize is a national award that marks the cities with the most beau-

tiful priv ate gardens in the country .

I learnt that the area around Aberdeen has

been settled for at least 8000 y ears, when pre-

historic v illages lay around the mouths of the riv ers Dee and Don. At the other side there is the

North Sea. Tourists can notice an old part of the

city that is called Old Aberdeen, with cobble-stone streets, v ery ancient buildings and the

main buildings of the univ ersity . The other part is new Aberdeen, modern and busy as any mod-

ern city . At present Aberdeen is a v ast urban

area of about 220.000 habitants.

The economic activ ity is based on the oil indus-

try and the Univ ersity . Aberdeen is the base of

many important oil companies. Its harbour and its airport are busy all the y ear round. The w ork-

er s of the oil platforms, leav e and arriv e con -

stantly at the heliport when they start or finish their 2 weeks duty . The harbour is busy with

freighters that pr ov ide the platforms with all the necessary goods.

All this frantic economic activ ity leads to a

great dev elopment in commerce. Huge commer-cial centres are placed next to each other. It was

amazing to observ e people spending all day long

throughout all the week, ev en on Sunday s. Clearly an econ omy based on oil has its advan-

tages bringing plenty of money into the local community ; there is plenty of money and time to

spend it since oil workers hav e 2 weeks leav e.

The University

The Univ ersity of Aberdeen was founded in

1495. It is Scotland’s third oldest univ ersity and

the fifth oldest in the UK. It ranks the fifth in the UK and 129th in the world in QS World Univ er-

12

sity Rankings. To hav e a reference point the first univ ersity in Spain ranks 143 in the world. It can

also boast having fiv e Nobel Laureates.

The student community has students from 120 different nationalities, all in all, there are 14,000

students, including me, I think. I could n ot help

noticing that most of the students are n ot from Aberdeen. In fact it was difficult to meet any stu-

dent from the area of Aberdeen. As I learnt, it is

common in the UK that students take their de-gree in other cities far from where they liv e. It

has its advantages since y oung people become independent at an early age. But it also has

some inconv eniences such as hav ing to organise

life by itself.

Aberdeen Univ ersity offers 550 first degree

pr ogrammes and more than 110 are Ma sters

pr ogrammes. Teaching is organised in three col-leges: the College of Life Sciences & Medicine,

the College of Phy sical Sciences, and the College of Arts and Social Sciences.

Leisure and Sports

When talking about sports there is a wide range available. A football team competes in the

Scottish league. The Univ ersity owns a sports centre which is amazing where y ou can practice

indoor athletics and football. But with all certi-

tude the most popular sport in Scotland is golf. Only in the city of Aberdeen y ou can find 11 Golf

Courses.

Sightseeing

Aberdeen is not only interesting by itself, its

surroundings are impressiv e and definitely

worth a visit. Here there are some examples of interesting places nearby.

In the Northern coa st there are some v ery in-

teresting v illages. Fraserburgh and its Light-house museum. A castle built on Kinnaird Head

in the 1570s, which nearly two centuries later in 1787, was

conv erted into the first light-

house in Scotland.

Findhorn, famous for its

spiritual community, ecov illage

and an international centre for holistic education. In the

ecov illage y ou can learn about sustainable v al-ues which are reflected in the env ironment with

ecological h ouses.

In the South, y ou can find Stonehav en with its impressiv e Dunnatan Castle. Dunnottar Castle

is famous because a small garrison held out

against the might of Cr omwell’s army for eight months and sav ed the Scottish Cr own Jewels,

known as the ‘Honours of Scotland’, from de-struction. The cr own, the sceptre and the sword

are now exhibited in Edinburgh Castle.

In the inner part of the country the Cairngorms National Park is the largest in Britain, cov ering

3,800 kilometres of beautiful and unspoilt coun-

try side. The scenery is fabulous, from wild moor lands and soaring mountain peaks to spectacular

riv ers and tranquil lochs. The area also has many castles, fortified houses and estates.

I could continue describing many fantastic

places around Aberdeen, but it is high time y ou discov er it by y ourself. In my case I will come

back, for sure!

Josep M Calucho

Professor de Tecnologia

Aprèn més


L a part més superficial de la terra està

formada per un mosaic de pla ques en forma de trencaclosques que estan en

continu mov iment. Aquestes pla ques són cone-gudes amb el nom de pla ques tectòniques, ni

existeixen set de grans i d’altres de menor enti-

tat. Aquestes pla ques es mouen a diferents v elo-citats, les més lentes poden arribar a v eloci-

tats d'1 o 2 cm/any i les més ràpides a uns 20 cm/any, tot i que podem trobar situaci-

on s amb gran quantitat d’esforços acumu-

lats que disparin aquestes v elocitats poden a arribar a metres en un any. La força de fre-

gament entre dues pla ques pot impedir

temporalment aquest mov iment, però la tensió en aquestes zones segueix augmen-

tant fin s que supera el fregament. En a quest moment es pr odueix un mov iment brusc de

grans masses de terra que pr ov oca l’alliberament

de tota l’energia acumulada. Parlem aleshores d’un Terratrèmol o Sisme.

Els sismes més forts registrats en la història

han tingut lloc el 1933 a prop de la costa de Japó, el 1960 davant de la costa sud

de Xile o el que afectà al sud-est asiàtic l’any 2004 amb epicentre a l’oceà Índic. Aquests ter -

ratrèmols v an ser de v alors superior s a 8,9 en

l’escala de Richter.

On i quan passarà el següent terratrè-

mol? En serà un de fort ?

Els científics estan tractant de respondre a quests interrogants. Sov int es produeixen al-

guns "signes" abans dels terratrèmols. El terreny de v egades es bomba o s’inclina a prop d’una

falla abans d’un sisme. Un augment del nombre

de sismes petits (precursor s), podria significar qu e s’aproxima un sisme fort. De la mateixa ma-

nera, els canv is del niv ell del aigua en pous ubi-

cats prop d’una zona fracturada són, sov int, sig -nes de la proximitat d’un terratrèmol.

L’alliberament d’alguns gasos abans d’un tremo-lor també sembla ser un dels indicis que els cien -

tífics inv estiguen per tal de prev enir aquests es-

dev eniments. Aquests fets poden durar div ersos

mesos abans de sismes petits o any s abans de

sismes grans. Usant aquests, i molts altres sig -

nes, els científics han estat capaços de predir correctament alguns sismes petits, d’altres v ega-

des n o ha estat així. Potser durant la n ostra v ida

el pr onòstic de sismes serà prou exacte com per salvar moltes v ides.

¿Has escoltat què?

Molta gent ha informat haver v ist llums de col-

or s o resplendor s durant terratrèmols. Alguns

científics pensen que certes roques a la Terra adquireixen una càrrega elèctrica quan són agi-

tades v iolentament. La càrrega prov oca guspires

similars als llamps, els que produeixen les estra-ny es llums.

Toni Mi chans Otal

Professor de Ciències Naturals

14

E ls hongaresos de Romania constituei-

xen la major minoria ètnica del país i una de les major s d'Europa. Segon s

un estudi de fa un parell d’any s la minoria hon -garesa està formada per 1 .431.807 persones, un

6,6% de la població total. El 99% dels hongare-

sos de Romania v iuen a Transilvània, on consti-tuïxen aproximadament el 19,6% de la població

total. La regió de Transilv ània v a formar part del Regne d'Hongria fin s a l’ 1 de desembre de 1919,

quan representants de la majoria romanesa reu-

nits en la ciutat d'Alba Iulia, v an v otar la integra-ció de Transilv ània a Romania.

Històricament és a quí on comença la regió del poble székely , la minoria hongaresa de Romania,

el Con sell Nacional de la qual ha in staurat fa poc

un himne, un símbol i una bandera amb v ista a encarnar el “ futur territori autòn om del poble

székely”.

"Ets un hongarès", a Bucarest, a questa frase és

una de les armes que s’utilitzen

quan es tracta d'ofendre es tracta. El plural ("són uns hongaresos")

s'utilitza per a injuriar els habitants

del nord del país, aquells que v iuen a Transilvània. La v iolència v erbal

entre els romanesos a costelles dels hongaresos és bastant freqüent.

Els hongaresos de Romania tenen

div erses opinion s sobre la sev a identitat. Moltes d'ells es definei-

xen com a hongaresos, transilv ane-

sos o romanesos alhora. Molts hon -garesos de Transilv ània es v an des-

concertar amb el referèn dum d'Hongria del 2004 que oferia la

Transilvània: Romania

Aprèn més


possibilitat de doble ciutadania als hongaresos de fora d'Hongria.

Alguns d'ells conceben que són a Hongria, es

consideren com a mig romanesos diferents en llengua i cultura. Tanmateix, una gran proporció

d'h ongaresos de Transilv ània estudien o treba-

llen a Hongria, alguns d'ells temporalment. D'a -cord amb una disposició legal, mentre la pobla -

ció d'h ongaresos es mantingui per sobre del 20 per cent, en una ciutat on v iuen molts hongare-

sos com per exemple Cluj, les pla ques que nome-

nen els carrers en les dues llengües princi-pals (romanès i hongarès) hi poden r oman -

dre.

Seg ons la Llei de minories r omanesa, els hongaresos tenen el dret de rebre l'educa -

ció en la sev a llengua nadiua, inclosa com a mitjà d'instrucció, en les localitats on si-

guin més del 20 % de la població. Des de fa

alguns any s, els líders del UDHR (Unió De-mocràtica dels Hongaresos a Romania)

lluiten per aconseguir l'autonomia del seu

territori, per ò la gent de Zagon, un dels ajuntaments més grans del comtat, compta

amb 5.000 habitants, dels quals 2.700 són romanesos, gairebé altres punts són h onga -

resos i uns 40, romaníes,

ni tan sols han sentit parlar d'ells. La minoria

hongaresa de Romania ja gaudeix de certs drets

fonamentals: l 'enseny a-

ment de l'h ongarès en l'escola i l 'establiment de

col�legis hongaresos, la pr otecció i v aloració de

la sev a cultura, així com

la llibertat per a crear mitjans de comunicació

(periòdics, telev isió, rà-

dio). Gaudeix d'espais en les cadenes públiques

de telev isió i ràdio, i els seus membres poden pr ofessar i practicar la sev a religió sen se sofrir

cap tipus de discriminació, poden con struir llocs

de culte, v otar els seus representants en el Parla-ment nacional i poden emprar la seva llengua

materna davant el tribunal.

Noemí Bi rinyi

C F G S L a b o r a t or i d’Anàlisi i Control

16

SSSS ixteen y ears ag o, I had an experience that cemented my beliefs in the supernatural. I

had alway s been interested in the after -life, and

at times thought I may hav e experienced some-thing unnatural, but like most people I was

skeptical and unsure if any of it really was real or

ev en possible.

I grew up in a large family h ome that had been

built in 1938 just before WWII. There had only been one family in the home before my parents

bought it in 1977, but during WWII it had been

used a s a home for rich merchants to be ev acu-ated to when their homes were destr oy ed in the

bombings of the war. As a small child there

were sev eral instances where the downstairs rooms in the home would become eerily cold

and a str ong smell of flowers would waft past. It is believ ed that there is the ghost of a y oung

woman in the h ome, but n o-one had nev er actu-

ally seen her, only ‘felt’ her presence. For me,

this is not solid scientific proof that there was

really anything there, and without seeing her with my own ey es, I cannot claim this to be a

real ghost.

About 6 y ears ago, my mother had a y oung

lady in the home to help her clean and one day

she came running out of the liv ing room seem-ingly shocked and upset claiming to hav e seen a

ghost appear in fr ont of her and walk through

the liv ing room wall that backed onto a bedroom wall. She claims this ghost was a y oung lady who

smelled of a beautiful perfume. This experience she had coincided with our own experiences, al-

though she is the only person to hav e claimed to

hav e actually seen her with her own ey es.

“she was probably a half meter or “she was probably a half meter or “she was probably a half meter or “she was probably a half meter or

more from the ground, so she was more from the ground, so she was more from the ground, so she was more from the ground, so she was

floating.”floating.”floating.”floating.”

Howev er, when I was a teenager my attitude to

the possibility of an after-life changed. One Oc-tober ev ening, my mother and I decided to take

Aprèn més


a late walk with our dog in a local wooded area.

We dr ov e there and parked our car in an open -ing with a large patch of grass and the wooded

area on the other side. We had had a lov ely walk and were just about to get back into the car to go

home when our dog decided to run off in the di-

rection of the wooded area. We stood by the car sh outing his name calling him back to us. The

sun was starting to dip in the sky and v ery sh ortly it would hav e been completely dark. All

of a sudden my mother said “There is a little girl

in the woods, what she is doing there so late at night all alone?” I looked ov er and saw this little

girl who could not hav e been more than 5 or 6

y ears old. She was wearing a coat that was of war-time fa shion, and she had a woolly hat on

her head. She was skipping along holding a lan-tern in front of her and the light exuding from

this lantern was rather bright. I watched her

and realised she was pr obably a half meter or more from the ground, so she was floating.

Ev entually she disappeared and so did the light.

After it happened my mother and I looked at each other in sh ock at what we had just seen. It

did not seem real. We both frantically and excit-

edly explained what we had indiv idually seen, and it was the same experience v erbatim, this

was not something we had imagined.

It was the most peaceful thing I hav e ev er felt.

The whole episode lasted about 30 seconds, but

it was long enough to kn ow that what I saw was real, v ery real. We inv estigated the incident after

that day and discov ered that before WWI had br oken out, a small girl had unfortunately been

murdered in those woods and the police had

nev er managed to find the killer. I think her ghost is in limbo.

I w ould lov e to be able to tell her that she

br ought a belief to me that so many people are still so skeptical about. I often think about her

and hope that one day her soul will find peace.

Andrea Vallely

Stu dent of the Universi ty of Aberdeen. Scotland

18

P ecados y Danzantes de Camuñas es

una fiesta declarada de interés turísti-co nacional, que se celebra en el muni-

cipio ca stellano manchego de Camuñas, en la pr ov incia de Toledo.

Vienen de la pr ofundidad del tiempo. En sus ropas se aprecian las marcas de la historia. Na -

die conoce el significado original de sus ritos. Son los Pecados y Danzantes de Camuñas. Po-

blación de 1772 habitantes que se localiza al Su-

roeste de la pr ov incia de Toledo, lindando y a con la de Ciudad Real, en la comarca de La Mancha.

Pr obablemente fue entre los siglos XV y

XVI cuando estas danza s adoptaron la argumen-tación de Auto Sacramental al uso de la época. A

lo largo de los siglos, el ritual se ha ido dotando de div ersas interpretaciones hasta llegar a nues-

tros día s en los que, bajo el título El Triunfo de

la Gracia sobre el Pecado se desarrolla un Auto Sacramental mímico que v iene a representar la

confrontación entre el bien y el mal.

Dos grupos perfectamente diferenciados

son los que interv ienen en esta representación:

Los Pecados, de imponentes y ricos atuendos, porte altiv o y larga vara a guisa de lanza, cuyas

caretas astadas delatan su maléfica misión; y los Danzantes, de a specto más humilde y careta na-

riguda que, alegres portado-

res del ritmo y de la danza, tienen a su cargo la encar-

nación de la s v irtudes y las almas benéfica s.

Su celebración coincide con

la del Corpus Christi.

No podemos afirmar de for -

ma precisa la fecha en que

apareció la fiesta de los pe-cados y danzantes en Camu-

ñas, al no haber encontrado testimonio literal alguno de

su creación, circunstancia

natural si tenemos en cuen-ta las v icisitudes que tuv o

qu e pasar la ciudad de Con -

suegra, a la que Camuñas pertenecia en aquel entonces, cuy o castillo guardaba tras sus mural-

lla s extensa documentación de v alor incalculable y que gran parte se destruy ó por la s div ersas in -

vasiones durante y despues de la reconquista.

Los restos del archiv o antiguo procedentes del castillo fueron depositados en la iglesia de San

Juan pero la gran riada de 1891 arrasó gran par-

te de la ciudad de Consuegra y todos los docu-mentos se perdier on para siempre. Es por tanto

imposible acreditar documentalmente la apari-ción de esta representación histórico-religiosa.

En esta búsqueda en el tiempo, hasta donde se

ha podido llegar ha sido el siglo XV, ya que sig -nos y emblemas de la orden de San Juan aún

persisten en sus ropajes como distintiv o jerár-

qu ico. También coincide que en este siglo surgen los primeros autos sacramentales en Toledo, de

PECADOS Y DANZANTES DE CAMUÑAS

Aprèn més


ahí la posible adaptación de esta antigua danza

ritual a un auto sacramental sin diálogo, siendo

el mov imiento y los gestos de los actores el único medio para expresar su contenido doctrinal. Asi

pues os animo a todos a v isitar esta fiesta única en su género.

Mercedes Redondo

Professora d’anglès

20

Entrevista de Sherezade a una alumna:

¿Cuándo comenzaste a notar ese trans-

torno?

Empecé 5º de primaria. Me había desarrollado, así que note cambios en mi cuerpo. Mis piernas,

mis brazos, mi cara. No me gustaba. Pensaba

qu e tenía que hacer alg o, per o n o me lo tomé en serio hasta los 15 años. Ya no podía más, tenía

qu e hacer algo y la manera más fácil fue un día,

después de cenar, ir a v omitar.

¿Qué te condujo a tener esos pensa-

mientos, esas ideas?

No lo sé muy bien. Sólo sé que era por que me

qu ería v er mejor, gustarme a mí y a los demás.

Pensé que esa era la forma más sencilla y rápida de adelgazar.

¿Cómo te sentiste la primera vez?

No me sentí extraña, por que dije “ solo será por una v ez “, per o esa v ez se conv irtió en una,

en otra y en otra. Era como un v icio, si n o lo ha-

cía n o me encontraba bien.

¿Luego de hacerlo que pensaste?

Pues… antes de entrar en razón no pensaba

nada. Sólo en hacerlo cada día para v erme bien, luego me di cuenta que era un pr oblema.

¿Si volvieses atrás lo harías?

No, n o lo haría ya que, sé lo que es. Es muy di-fícil v olv er atrás, por qué no encuentro salida a

esto. Realmente lo pa so muy mal.

A medida de que iba pasando el tiempo

y te veías más delgada ¿querías seguir?

¿Buscaste ayuda?

Quería más, al principio sí que quería buscar

ayuda, primero me asusté, pero luego n o le di

importancia, y o quería más, quería v erme mejor. ¿Sabes qué? Cuando pen sé en buscar ayuda di

un paso hacia atrás, por que pensé que si me ayu-

daban engordaría.

¿Qué pensaron tus padres? Mi padre se lo

tomó muy mal, me decía que y o estaba bien y

Anorexia o bulimia, sufri-

miEnto…?

La anorexia nerviosa se caracteriza por un deseo intenso de pesar menos, un temor intenso a

estar gordo/a y una alteración de la propia imagen corporal que le hace ver al enfermo/a más

gordos/as de lo que están en realidad. Se produce una intensa restricción de alimentos, acompa-

ñado de ejercicio fís ico exces ivo, y, a menudo, con conductas de purga.

La bulimia nerviosa consiste en cuadros de episodios de ingesta voraz, seguido de maniobras

para eliminar las calorías ingeridas, sobre todo, purgas y vómitos autoinducidos, as í como ayunos

y actividades fís icas exces ivas.

Ambas enfermedades tienen su origen en un altís imo nivel de insatisfacción personal, junto a

ideas dis tors ionadas en cuanto a comida, peso y figura.(Imma, enfermera) web: Tú eres más que

una imagen.

Aprèn més

TRANSTORNOS DEL COMPORTAMIENTO ALIMENTICIO


qu e n o tenía ningún motiv o para hacerlo. Mi

madre fue más comprensiva, me dio apoy o y consejo.

Cuándo te miras al espejo, ¿sientes ale-

gría por estar como estás o desilusiona-

da, ya que te has fallado?

Cuando me miro me doy asco. Es algo muy fuerte, pero es lo que pien so y siento. Es que y o

no logro v erme bien, me hace falta algo. Cuando recibí tratamiento médico y empecé a notar

cambios físicamente y subí de peso, y o n o me

gustaba.

Y para finalizar, ¿qué les dirías a los

chicos y chicas que tengan estos mismos

pensamientos?

Pues, que n o se coloquen una v enda en los

ojos. Que piensen en ellos, en sus familiares, en su futuro. Ésto les afectará en todo. En su v ida

social, en su casa, en su s estudios. Que se lo

piensen bien y pidan ayuda.

Espero haber resuelto algunas de vuestras pre-

guntas y por último un con sejo: no os dejéis lle-var por nada ni por nadie; todo es psicológico.

Busca ay uda, y a que esto puede arruinar vues-tras v idas como ha arruinado POR EL MOMEN-

TO, la mía“

GRACIAS POR SER TAN VALIENTE Y SUER-

TE. SALDRÁS A DELANTE.

Sherezade Bolívar

4rt ESO

22

S egur que durant el segon trimestre us

heu fixat en les fotografies exposades al v estíbul del nostre Institut. Es tracta

d’una col�lecció de fotografies científiques realit -za des per alumnat de batxillerat del nostre cen -

tre durant els cursos 2008-09 i 2009 -10.

La mostra recull una sèrie d’imatges que il�lustren algun objecte o fen omen d’interès cien -

tífic o tecnològic. Aquestes són el resultat de di-v ersos pr ojectes d’aula en què es demanava a

l’alumnat que realitzés tres fotografies diferents

i les presentés en la wiki d’una aula v irtual Moo-dle con struïda per a a questa activ itat. Les imat-

ges havien d’anar acompanyades d’un breu text

descriptiu del fenomen científic o tecnològic que es pretenia mostrar.

Durant la realització de l’activ itat, s’han em-prat tècniques fotogràfiques div erses com ara

fotografia conv encional, macrofotografia, micro-

fotografia, fotografia amb llum polaritzada, foto-grafia amb taula de llum, fotografia d’alta v eloci-

tat i fotografia estroboscòpica.

Entre els dos cursos es v an recollir més de 80

fotografies. Després de fer-ne una tria de les mi-llors, les v am presentar al I Premi de Fotografia

Científica de la UdL (curs 2008-09) i al II Premi de Fotografia Científica de la UdL (curs 2009-

10). Podem considerar que la participació del

nostre centre als Premis de Fotografia Científica de la UdL ha estat molt reeixida atès que una de

les imatges presentades l’any passat va ser guar-donada amb un primer premi (hidroquinona,

autora Marem N’diay e) mentre que enguany

una de les presentades ho v a ser amb el seg on

premi (el cicle del mov iment, autor Sammy An-dres Renteria Perea).

Segur que al contemplar l’exposició us heu pre-

guntat si això era una qüestió dels de ciències o dels d’art. Tan se v al, després de tot els límits

entre ciència i art són, sov int, difusos.

EXPOSICICIÓ DE FOTOGRAFIA CIENTÍFICA

Jordi Sanfeliu Ll op

Professor de Biologia

EL MÓN DES DE L’ESCOLA


24

Le Comenius de 3è ESO

F iv e countries, fiv e senses”, c ’est-à-dire,

cin q pay s cin q sens en anglais, c ’est le

titre du n ouv eau projet Comenius où notre ly cée participe depuis le mois de septem-

bre dernier. Les cinq pay s participant à ce pr ojet sont la France, l’Angleterre, la Turquie , la

Hollande et, bien entendu, l’Espagne.

Ce pr ojet v a se dérouler en deux années sco-laires , 2009 -10 et 2010-2011, et on v a v isiter

l’Angleterre et la Tur quie pendant l’année 2010-

2011.

Tout a commencé au mois d’octobre 2009.

Nos élèv es de 3è ESO Ioana Benefolv an, Alen-

xandru Antal, Dan Onisor et Adrià Caro ont v oyagé en France av ec les pr ofesseurs Jordi Bar-

rufet et Camilo Bustamante pour un séjour de quatre jours inoubliable, plein d’activ ités et de

nouv elles expériences en compagnie des élèv es

anglais et français.

Le but du projet est de faire connaître et re-

connaître chaque pay s aux autres participants par les cin q sens et de créer un liv re v irtuel en

coopération. Pour ce faire, les élèv es et les pr o-

fesseurs des différents pay s devront se commu-niquer en anglais tout en dév eloppant les n ou-

v elles technologies informatiques.

La deuxième partie v a se pa sser ici, à Lleida, du 19 au 23 avril. Notre ly cée v a recev oir élèv es

et professeurs de l’Angleterre, la France, la Hol-lande et la Turquie.

Il faut insister en ce que nos collègues fran-

çais ont fait preuv e d’une excellente organisa -tion et d’un accueil très familier , ce qui fait que

le séjour à Lleida aura besoin de tous n os efforts

pour le faire arriv er au moins à la hauteur de celui de nos v oisin s.

Jordi Barrufet

Professor de Tecnologia

Camil o Bustamante

Professeur de Français langu e étrangère.



T he stu-

dents tak-ing part

in the Comenius Ex ch a ng e pr o-

gramme “Spain and

Germany, our sev en wonders” with the

Germa n sch ool Agnes V on Hohen-

stau fen Schu le,

hav e recently re-turned from their

stay in Germany.

Our students ar-riv ed in Schwäbisch Gmund on the 13 th March

where they would stay for a few day s enjoy ing an unforgettable experience. They also v isited other

towns including the mediev al town of Rothen-

burg, Aalen (where they saw a transport and lo-gistics company ). They went to Heidelberg with

the Italian students who also were doing an ex -

change with the same German school, they v is-ited the old part of the city , the castle and the

pharmacy museum. They saw the concentration camp of Dachau and then Munich where they

had a guided tour by a German teacher who took

them to the main ty pical places. Finally , in Stutt-gart they v isited the Mercedes Benz museum

and then some free time to do some sh opping.

The students used this trip as an opportunity

to experience and learn about the cultural heri-tage of Germany. The pr oject consisted of the

design and production of a game about the heri-

tage of both countries which will benefit the stu-dents in their studies. The chosen title for this

game was “Catamania” a combination of Catalo-

nia and Alemania.

Comenius

Exchange trip

to Germany

Mercedes Redondo

Professora de Llengua Anglesa

26

Projectes de Mobilitat Europeus

PROGRAMES LEONARDO DA VINCI i ERASMUS EUROINVOC 2009 (2009-2010)

COMENIUS MULTILATERAL DE LA FAMILIA DE FUSTA I MOBLE

PROGRAMA RECOMFOR

PROGRAMA RECOMFOR

L a primera setmana de febrer, una representació

de professors i pr ofesso-res del departament de comerç de

l’Escola del Treball v a v isitar el Ly -

cée Jules Guesde de Montpellier per en g eg ar un in ter ca nv i

d’alumnes de comerç internacional

amb la missió de realitzar pràcti-qu es a les empreses din s un nou

pr ograma de mobilitat anomenat Recomfor.

La signatura dels acords entre els

dos in stituts contempla que, durant el mes de maig i juny d’a quest curs, 6 alumnes

del Ly cée realitzaran les pràctiques a empreses

lleidatanes amb v ocació internacional i, durant el mes de juny, un n ombre equivalent d’alumnes

de l’Escola del Treball farà el mateix a França.

A questa experiència els serv irà per millorar el

niv ell d’idioma i obtenir un coneixement pràctic

de les ta sques de comerç internacional que de-senv olupen les empreses d’ambdós països.

El programa permet també l’intercanvi per

assistir a classes de comerç internacional durant un curt període de temps, ja que els continguts

de les matèries són similars.

En els acords s’ha manifestat la v oluntat de

fer -ho possible per al curs 2010-2011 .

Al país v eí els cicles superiors s’anomenen BTS

(Brev et de Technicien Superieur) i són de dos

cursos. Al de Comerç internacional és obligatori realitzar unes pràctiques a l’estranger, que han

de gestionar el propis alumnes, exceptuant el

pr ograma Recomfor en què, aleshores, són els centres que han d’oferir les empreses a l’alumnat

qu e hi participa. Una altra diferència amb els nostres estudis és que per obtenir la capacitació

pr ofessional s’ha de superar, després d’apr ov ar

els cursos i les pràctiques a les empreses, un exa-men d’estat o revàlida.

Montpellier és la capital de la regió del Rosse-

lló i compta amb 500.000 habitants. El Ly cée Jules Guesde està ubicat al centre de la ciutat i

disposa de v aris edificis, aparcaments i zones

D’esquerra a dreta, el s professor s/es: Agnès, Emili , Rosa, Hélène i Sebasti -

en.



v erdes. El centre compta amb mil cinc-cents

alumnes, tots de formació professional. Els idio-mes tenen un tracte especial, s’imparteixen set

idiomes diferents i, n omés de l’idioma espany ol hi ha set professor s/es.

Durant l’estada al Ly cée v arem poder compro-

var que les classes eren molt nombroses, fins a 35 alumnes per curs i en cap cas podien ser infe-

riors a 15. Seg ons la informació que disposav en els company s del Ly cée, els BTS, any rere any,

experimenten un augment de la demanda res-

pecte a l’oferta de places, la qual cosa implica la

necessitat de seleccionar l’alumnat. Aquest és el

cas del BTS de comerç internacional que, l’últim curs hav ia estat el més sol�licitat.

Esperem que la nostra F.P. segueixi en el futur un camí semblant.

Realitzar les FCT en empreses d’altres

països.

Amb l'objectiu d'aprofundir en la dimensió europea de la Formació Professional, el Departa-

ment d'Educació, a través del Serv ei de Progra-

mes Internacionals de Formació Professional,

pr omou div erses iniciativ es per a la innov ació i millora de la qualitat de la formació professio-

nal, utilitzant com a instrument la cooperació transnacional en pr ojectes d'iniciativ a i progra-

mes comunitaris. En a quest context, el n ostre

institut hi participa per tal de facilitar a l’alumnat el poder realitzar part de la formació

en centres de treball (FCT) en empreses d’altres països.

PROGRAMES LEONARDO DA VINCI I

ERASMUS

Antoni Josa

Departament de Comerç

L’alumnat participant al pr ojecte

28

A questes mobilitats formen part dels progra-

mes comunitaris Leonardo da Vinci, per alumnes que cursen cicles formatius de grau

mitjà i Erasmus per alumnes que cursen cicles

formatius de grau superior o batxillerat, que es troben inclosos dins del Pr ograma d'Aprenentat-

ge Permanent (PAP) de la Unió Europea.

Enguany hi participen alumnes de les famílies pr ofessional de Fusta i Moble, Electricitat i Quí-

mica. Tots ells realitzaran les pràctiques en em-

preses de la zona del Burgenland a Àustria, en el

període comprès entre el 27 de febrer i el 26 de març del 2010, amb una durada total de quatre

setmanes.

A quests projectes es realitzen en col�laboració amb l’escola austríaca de Pinkafeld, Landesbe-

rufsschule Pinkafeld, situada al mateix Bur-

genland.

Jaume Semi s

Coordinador del Programa Erasmus.

Professor del CF Fabricació de

Fusta i Moble

Safety instructions on woodworking machiney

El departament de Fusta i Moble de la nostra

Escola va participar en el projecte Comenius

multilateral “Safety instructions on woodwor -king machiney” amb l’escola alemanya BSZ Für

Tecnik Limbach - Oberfrohna i l ’austríaca

Landesberufsschule Pinkafeld, que es v a dur a terme entre el període comprès de setem-

bre de 2007 al juny de 2009.

El projecte v a consistir en l’elaboració de la do-

cumentació i materials necessaris per la fabri-

cació amb seguretat d’una cadira, anomenada Comenius Chair. Aquesta cadira presentava

dificultats tècniques en la sev a mecanització, per la qual cosa es v a hav er de disseny ar un

pr otocol d’actuació i estris que garantissin la

seva mecanització segura.

COMENIUS MULTILATERAL DE LA FA-

MÍLIA DE FUSTA I MOBLE



EEEE ls dies 20 a 23 de març

els alumnes de 2n curs de Gestió del Trans-

port. Asistirem al curs de Sh ort Sea Shipping.

El curs estava organitzat per

l’Escola Europea del Short Sea Shipping amb col�laboració de

la companyia Grimaldi Lines a

bord del ferri Cruise Barcelona.

El curs v a començar amb una

v isita guiada pel Port de Barce-lona on v eient les funcion s

principals del port i el pr ojecte

d’ampliació del port des de pri-mera línea.

Estàv em am b a lumn es

d’altres centres on també s’imparteix el cicle de transport

i tenint la oportunitat de po-der-n os conèixer, compartir

experiències, estudis i estones

lliures. Sense deixar de banda als company s especialistes en

diferents sector s del transport

qu e v an assistir al curset com nosaltres i gaudint dels seu s

coneixements, aptituds i expe-riències.

La nostra formació v a ser im-

partida per uns tècnics en ges-tió del transport, logística i cos-

tos, amb ells hem après el fun -cionament del transport i la

logística marítima, així com les

autopistes del mar i el port de Civ itav ecchia.

A pesar de l’ajustat pr ograma

d’estudis v am disfrutar del ser -v eis d’oci que ofereix el vaixell

com el self serv ice, el saló de festa amb karaoke, la discoteca,

bar, restaurant, màquines lúdi-

qu es. A més a més, v isitarem el

pont de comandament, sala de

màquines, bodega i tots els en -tramats del v aixell.

Tenint ocasió de poder parlar amb x òfer s, treballadors i co-

mandaments del v aixell.

El v iatge durava 19 hores, pa ssant per l’illa de Sardenya i

Còrsega, desprès d’arribar a Itàlia vam sopar a un restau -

rant de cuina típica on hem

gaudir molt de diferents plats de la v ariada cuina italiana. Al

dia següent, una v isita guiada

per Roma i el Vaticà observant alguns monuments famosos

d’Itàlia com: la Fontana de Tre-v i, la Capella Sixtina de Sant

Pere, les termes romanes, el

Coliseu....Visita a la Japonesa.

En definitiv a, el v iatge ha es-

tat molt educatiu i pr oductiu

però una mica curt, ja que a tothom l’hi hagués agradat pas-

sar un dia sencer v isitant tota Roma i continuar v iv int més

experiències.

“Una lliçó prà ctica i di-

vertida, un record per a

tota la vida”

CREUER, CLASSE & ROCK AND ROLLCREUER, CLASSE & ROCK AND ROLLCREUER, CLASSE & ROCK AND ROLLCREUER, CLASSE & ROCK AND ROLLCREUER, CLASSE & ROCK AND ROLLCREUER, CLASSE & ROCK AND ROLLCREUER, CLASSE & ROCK AND ROLLCREUER, CLASSE & ROCK AND ROLL

Marc Ardanuy Buixadera

Daliana Codrean

Marc López Oro

Ana Marquez Viu

Paloma Ortiz López

Kateryna Sakovska

Dolores Yeboho Boko

Alumnes de CF Gestió del

Transport

30

P ot semblar que termes com immigra-

ció, multicu lturalitat, div ersitat, transculturalitat, són substantius

nou s, conceptes de moderna aparició i és ara, des de l’últim quart del segle pa ssat (acabada

l’emigració espany ola de post guerra) que po-

dem certificar la seva data de naixement. Per ò això n o és pas així, la multiculturalitat és un fet

característic d’èpoques antigues on la conv iv èn -cia entre pobles de diferent condició social, dis-

tinta étnia, bé sotmeses les unes a les altres o bé

conv iv int més o meny s pacíficament, realitza -v en tot tipus de treball. El que sí, però, és nou,

és la immigració deriv ada d’una globalització

eminentment financera que dicta les regles del joc a l’econ omia productiva i que acaba impo-

sant una div isió internacional del treball, i la interculturalitat.

D’una banda, aquesta globalització esborra les

fr onteres nacionals i les identitats associades a elles mentre la diferència sociocultural es fa

més manifesta, és com si la globalització hagués

ajudat a fer més ev idents les desigualtats inter -nes. La cultura es polititza en la mesura que la

pr oducció de símbols, coneixements, modes i sensibilitats, s’imposen seg ons quins siguin els

actor s hegemònics en els mitjans que difonen

tots aquests elements. Mentre a escala global av ança un statu quo que raona v ia la dimensió

més neo liberal del sistema capitalista, l’àmbit

de la cultura i de la identitat es torna cada cop més conflictiu. En aquest context la immigració

és quelcom irrev ersible, és un pr oducte, una filla, d’aquesta estructura global en què

l’economia s’ha instal�lat.

De l’altra banda tenim la interculturalitat, a questa fa referència al fet educatiu en què dife-

rents persones de races, llengües i religions dis-

tintes conv iuen dins d’un mateix marc, l’escola

per exemple, en què cadascuna d’elles respecta

les diferències de les altres aportant el millor de la sev a cultura per influir decisiv ament en una

nova societat en què el respecte, la igualtat i la

tolerància siguin v alors, encara que absoluts, dominants. Jo sóc dels conv ençuts que

l’ensenyament hauria d’estar en mans dels pro-fessionals de la docència, són ells els que conei-

xen les arrels dels pr oblemes i les v ies més ap-

tes per a la sev a solució. També en a questa te-màtica concreta de la interculturalitat educativ a

el seu protagonisme ha de ser cabdal i aquestes

idees que segueixen m’agradaria contrastar-les

GLOBALITZACIÓ I INTERCULTURALITAT

INTERCULTURALITAT


amb tots ells i elles que són els que realment en

saben. Entenc que la interculturalitat va molt més enllà que el generalitzar, per exemple, programes

bilingües, a quella hauria de centrar-se en un model educatiu amb v ocació multicultural on a questa v o-

cació quedés palesa en continguts, valors i pràcti-

qu es pedagògiques. El respecte a la div ersitat ètni-ca i cultural, l’educació cív ica, el foment de pràcti-

qu es comunicativ es ba sades en el respecte i la reci-pr ocitat en la comprensió són elements bàsics en

a quest nou model educatiu que reclama d’una ban-

da una immigració generada a partir d’una globa-lització que genera un creixement desigual i la in-

terculturalitat que reclama també a questa plural

immigració, que forma part ja del patrimoni de les nostres escoles.

En síntesi, si abans era natural que el discent fos autòcton, ara el natural és que el discent continua

sent de casa, però, amb un altre color, unes altres

creences, uns altres hàbits, unes altres llengües. A questa és l’escola d’ara i aquesta serà l’escola del

futur: un àmbit d’intercanv i cultural.

Ramon Morell

Professor d’Economia a la

Universitat de Lleida

“Jo sóc dels convençuts que l’ensenyament hauria d’estar en mans dels pro-

fessionals de la docència, són ells els que coneixen les arrels dels problemes i

les vies més aptes per a la seva solució”

32

HHHH ip Hop Intercultural és un pr ojecte de

la Regidoria de Jov entut de l’Ajun-tament de Lleida adreçat a jov es de 14

a 30 any s.

El projecte con sisteix en la realització de dife-

rents pr ogramacions de lleure, obertes a tota la

població juv enil del municipi, on es busca inten-cionadament la participació de jov es d’origen

immigrant mitjançant la intervenció i mediació d’educadors socials que contacten amb aquests

jov es als centres educatius i als seus punts de

trobada al carrer.

La pràctica esportiv a i la creativ itat artística i

cultural es plantegen com els millors camins a

explorar.

Objectius del projecte

Els objectius principals dels projectes són:

• Fomentar una interacció social efectiv a dels

jov es participants a través del lleure partici-

patiu i l 'ocupació positiva del temps lliure.

• Fomentar v alors positius entre els partici-

pants (respecte per la div ersitat, igualtat,

etc...)

• Afav orir la tr obada entre jov es de diferents

or ígens i realitats que permeti la relació in-tercultural i el coneixement mutu.

• Possibilitar als jov es autòctons una experièn-

cia intercultural enriquidora.

• Pr ev enir situacions personals i grupals que

puguin originar aïllament i risc d'exclusió

social.

Tipus d’activitats

CULTURA HIP HOP

Al n ostre municipi hi ha molts jov es (tant d’o-

rigen immigrant com autòcton s) que basen la seva estètica i les sev es aficions en la cultura Hip

Hop. Un fet destacable és que molts jov es

d’origen immigrant reben una gran influència d'a questa cultura urbana als seus països d'ori-

gen, i una v egada arriben a Catalunya, continuen

amb a quest modus vivendi.

Aprofitant aquest interès es planifiquen dife-

rents pr ogramacions de lleure amb activ itats en -tre les que destaquem:

• taller de disc-jockey i turntablism

• taller de freesty le i lletres de rap

• concurs de rimes improv isades (“batalla de

galls”)

• taller d’iniciació i campionat de breakdan-ce.

• taller de creació musical en modalitat de Hip Hop

Hip Hop Intercultural: Hip Hop Intercultural: Hip Hop Intercultural: Hip Hop Intercultural:

La cultura urbana com a eina de cohesió socialLa cultura urbana com a eina de cohesió socialLa cultura urbana com a eina de cohesió socialLa cultura urbana com a eina de cohesió social

Interculturalitat


• taller de dansa funky i hip hop.

taller de v ídeo documental: Lleida, cultures urbanes.

ESPORT

Per altra banda, es programen activ itats que

tenen fort arrelament a div ersos països i que

també poden interessar a jov es autòctons:

• bàsquet i streetba sket

• ping pong i bàdminton

• softball i beisbol

• Skateborard, etc.

Resultats obtinguts

S'ha contribuït a que els jov es participants ocu-

pin el seu temps lliure amb activ itats saludables

i normalitzades, allunyades del model consumis-ta d'oci.

Els participants valoren positiv ament la div er-

sió, l 'entreteniment i el bon ambient de les acti-v itats, especialment per què han pogut fer n ov es

amistats.

Un 55% dels participants era la primera v egada

qu e accedien a un equipament públic dirigit a

jov es.

A les activ itats s'ha creat un ambient agrada-ble, tant entre els participants, com entre els

participants i els educador s.

Des d'un punt de v ista intercultural, la relació

entre autòctons i nouv inguts ha generat dinàmi-

qu es d'intercanvi de coneixements i experiències molt enriquidores.

El niv ell d’acceptació dels participants és força

interessant ja que a la majoria els agradaria que les activ itats tinguessin continuïtat per tornar a

participar.

Contacte

Si v oleu conèixer les activ itats que s’estan du-

ent a terme actualment o v oleu fer alguna pro-posta, poseu -v os en contacte amb la Regidoria

de Jov entut:

Palma - centre de recursos juv enils.

C/ de la Palma 6-10. 973700666. jov en-

[email protected]

34

D’on vens? Com és la teva

ciutat ? Sóc d’Asilah(cast. Arci-la) una ciutat pet ita, per ò molt

agradable. És una de les ciutats marroquines més turística, situ-

ada la v ora del mar, té un mo-

nument, un petit castell que es diu Krkia.

La zona de platja és molt turís-tica, i és on resideixen els es-

trangers.

Jo v isc al costat d’un estadi de futbol molt gran. És un lloc agrícola. Es conreen

molt tipus de fruites i v erdures (pebr ots, pa sta-

nagues, tomàquets,etc.).

A la meva ciutat tot v a canviant poc a poc, en -

sorren barraques per construir cases conforta-bles per la gent pobre que hi v iv ien, i també es-

tan construint un escola de primària. Fins i tot

hi ha una ONG que té la finalitat d’ integrar els jov es a la societat, organitzant activ itats div erti-

des o creant casals.

Quan eres allà, on estudiaves? Anava a un In stitut força confortable, tenia amics i bons

pr ofessors. Anava a l’ institut des del dilluns fins al dissabte, al matí entrava a les 8.00 i acabava a

les 13:00, dinava, i tornava a les 15.00 i no aca-

bav a fin s a les 17 :00. Feia segon any de la secun-dària, sabia el francès però amb el pas del temps

i el aprenentatge d’una nova llengua, que és el

català, m’he n’he oblidat del tot. M’agradav en les matemàtiques, llengua àrab, ciències socials i la

religió.

Cóm és que vas venir a LLeida ?Què tal el

viatge? Vaig v enir per estudiar i estar amb la

seva mare, que ja hi treballava. El v iatge el vaig fer en un vaixell des de Tànger fins Algecira. No

vaig tenir por i em va encantar.

Qu è vas sentir quan et van dir que havi-es de marxar d’Asilah? Em v aig sentir molt

trist, per què per mi significav a que hauria de deixar els meus amics, la família i també els

v ens, per ò alhora m v aig ser feliç, per què per fi

estaria amb la meva mare. Feia massa temps que

(Continúa en la página 35)

ACOLLIR UN NOUVINGUTACOLLIR UN NOUVINGUTACOLLIR UN NOUVINGUTACOLLIR UN NOUVINGUT

Interculturalitat

En Mourad Belabass va arribar a Lleida el curs 2008-2009. En arribar a

l’Institut, al bell mig d’un món absolutament diferent i desconegut del seu, es va

trobar amb Mohamed Aznay, un alumne de 4art ESO, que portava 2 anys a

l’Institut . En Mourad desconeixia moltes coses, fins i tot la llengua. Sols parlava

àrab i francès. El tarannà amable i solidari del Mohamed va fer què se li apropés i,

poc a poc, en Mourad va trobar que algú molt proper l’ajudava a descifrar i inte-

grar-se en el nou món.


només la v eia una v egada a l’any . També sabia

qu e coneixeria gent n ov a, faria nous amics.

En arribar a quí, què vas sentir? Quan

vaig arribar a Lleida em vaig sentir una mica agobiat, per què no sabia parlar la llengua que

sentia, no entenia res. Em trobav a com apartat

de la societat. Tr obava a faltar la platja, per ò el qu e em va agradar molt v a ser la Seu v ella, per -

qu è em feia recordar ell castell que hi ha a Asi-lah.

Quines sensacion s vas tenir quan vas ve-

nir a l’Institut? El primer dia v aig pensar:”què petit!” M’imaginava un institut molt gran, com

els que es v euen per la telev isió. La primera per -

sona que em va rebre v a ser el meu amic Karim Aznay el teu germà. Els company s em van ajudar

a entendre les coses.

Quines diferèn cies veus entre el teu an-

tic institut i l´Escola del treball? Abans no

tenia ordinadors a les aules. El pati de l’ institut antic era molt gran. El n ombre d’alumnes era

superior a 25. A Arcila tot estav a env oltat de

flors i arbres de fruita. No estudiava anglès, sinó

francés.

Qu è vas sentir al tro-

bar-te amb p e r s o n e s

com jo o el

meu germà? Doncs v a ser

un allibera-ment i una sal-

vació . Que al-

gú se m'apro-pés i em facili-

tés entendre el

qu e em deien i comprendre el món que v eia em va fer feliç i em

va facilitar integrar-me en a questa comunitat.

Mohamed Aznay

1r BTX

Mourad Belabass

2n ESO

Aquesta revista esta impresa per

Pagès Editors

Torre Portuguesa

36

Sobre l ’Agenda 21

A qu est curs, el dia 5 de n ov embre, la Sandra Giménez i l ’Aline Bukuru del

crèdit d’Agenda 21 de 3r d’ESO, v an representar el centre al saló de plens de

l’Ajuntament de Lleida, i v am reafirmar el n ostre

compromís amb l’Agenda 21 Escolar de Lleida d’apostar per un món més sostenible, que vam

iniciar el curs passat, signant al saló de plens el pr ojecte per a quest curs 09-10: “Aprenem a

ser més respectuosos amb el medi ambi-

ent”. En s v am trobar representants de 13 esco-les bressols, 24 escoles públiques, 9 Inst ituts, 1

aula taller, 11 col.legis concertats i 1 centre d'e-

ducació especial. És el seg on curs que estem dins l’Agenda 21 Escolar de Lleida i ens v an fer una

presentació amb tots el projectes en què estem

immersos els diferents centres: h orts escolars, millores del pati, ú s d’energies ren ov ables als

centres, reciclatge din s els centres,. ..

A quest projecte n o és un pr ojecte d’un variable, sinó que és un pr ojecte de centre, per tal de

conscienciar -nos tots plegats de la necessitat de reduir els n ostres residus reciclant més per tal

qu e els nostres abocadors puguin durar molts

més any s i fem més estalv i d’energia. Pel camí en s v am tr obar una

al�leg oria al canvi climàtic

molt adient al dia, donat qu e uns quilòmetres més

enllà, a Barcelona, s’estava duent a terme la preparació

dels acords de l’ ONU sobre

el canv i climàtic per la Ci-mera de Copenhague que

va tenir lloc al desembre.

Des de l'Agenda 21 de l'IES

Escola del Treball us

animem a continuar treballant per millorar

el medi ambient.

Din s la pr ogramació

de l’Agenda 21 d’a -

qu est curs, l’alumnat de l’Agenda 21 i de

l’aula oberta que estan treballant el tema dels

residus han col�laborat

en el muntatge de l’exposició “A Lleida, les dei-xalles serv eixen” que en s ha cedit l’Agenda 21

Escolar de l’Ajuntament de Lleida i que ha estat

al centre durant dos mesos. En ella hem pogut v eure on hem de llençar cada tipus de residus

per tal que puguem reciclar més i vagin a parar meny s residu s als n ostres abocadors i d’aquesta

forma puguem fer més duradors els nostres abo-

cadors. El dia 9 de desembre, tot l’alumnat de 3r i l ’aula oberta v an v isitar l’Abocador de Montoliu

actual i, a més a més, van poder v eure

l’Abocador clausurat de Serrallarga, actualment conv ertit en parc. Les olors no van ser massa

agradables perquè v a ser un dia de força v ent, però vam v eure la realitat d’on van a parar els

nostres residus.

Energies ren ovables

Ja que estem en un centre,

on l’Agenda 21 hi és present,

el dia 3 de febrer l’alumnat del Batxillerat Científic i Tec-

nològic, juntament amb l’a -lumnat del Cicle de Química

tant de primer com de segon,

hem apr ofitat les portes

Envers una escola cada cop més verda !

AFFAIRS INTERNS


obertes de les energies renovables, que des de

l’Agència de l’energia de Lleida en s ha ofert. Hem conegut algunes de les energies ren ov ables

a les comarques de Lleida, que són la planta so-lar fotov oltaica d’El Poal i una planta de biomas-

sa a Liny ola. Hem v ist que, malgrat potser no

en s poden solucionar la gran demanda d’energia qu e la societat demana, són un ajut important

per tal de no esg otar les nostres reserv es d’energia.

Els cicles formatius de Grau mitjà

d’instal�lacions elèctriques v an fer una v isita al Museu Campament de la Canadiense de Lleida

el dia 11 de desembre amb els pr ofessors Miquel

Borràs i Josep M. Griñó, i el mateix grup el dia 18 de març van v isitar una planta solar fotov ol-

taica a les Borges Blanques amb els professors Miquel París i J. J. Martínez.

Anna Ardiaca

Professora de Ciències Naturals

Nou servei de recollida de paper als centres escolars de Lleida. Curs 08-09. Agenda 21 Escolar de Lleida

38

Affairs interns

E ls alumnes de 4rt ESO, Aula Oberta i

Batxillerat van participar en una taula rodona amb exalumnes de l’INS. Da -

vant els dubtes que se’ls hi plantegen sobre el seu futur com a estudiants fora del centre,

l’equip de la rev ista v a decidir contactar amb ex -

alumnes de la ca sa que v olguessin aportar les sev es v iv ències.

Els professor s, tutors, psicopedagogs... podem or ientar sobre currículums, matèries, matrícu-

les, beques, per ò ens queden massa lluny

(alguns més que d’altres) les sensacions d’un noi/noia de 17 , 18, 19 any s en el seu primer dia a

la Univ ersitat, en un Cicle formatiu, de fet, en un

altre lloc, nou, diferent, potser en solitari…

Contactar amb alumnes d’altres promocions v a

ser un plaer i una alegria immensa. De fet, crec qu e tot l’equip va rejov enir. Retrobar un exalum-

ne és tr obar un munt d’anècdotes, records,..riure

moltíssim.

Cap va tenir un “no”, com a molt, un “no puc,

qu in greu”. A la fi, una colla molt nodrida v a ar-

ribar al centre, decidits a donar un cop de mà als

més jov es.

Varen ser: Núria Bellart, estudiant de Filologia anglesa; l ’Amin Ben zoura, estudiant de EADE;

Cristian Botija, Diana Guasumba i Yumel Dem, estudiants de Treball Social; Judit Galleg o, estu-

diant de Educació Primària; Marina Laplana,

Llicenciada en Biologia, Erasmus, Inv estigadora; Núria López, estudiant d’Infermeria; Xav i León,

pr ofessor d’Educació musical i músic; Xav i Rey

amb Cicles formatius de Grau superior; i Za -caries El Cadi, amb Cicles de Grau Superior,

estudiant d’EA DE i amb experiència laboral molt enriquidora.

Arribat el dia, a la sala d’Actes, v an compartir

el seus dubtes.

Teníeu clar què volíeu estudiar quan

éreu aquí? Teniu moltes per sones al v oltant,

deixeu que us orientin perquè saben molt bé el qu e fan. Però, per sobre de totes les coses, tri-

eu alguna cosa que realment us agradi. Un fet

Ex alumnes de l’Escola del Treball expliquen la

seva experiència actual als estudis i a la feina.


important és saber què v oldríeu estudiar desprès del Batxillerat: Univ ersitat o Cicles. De tota ma-

nera, podeu escollir, us podeu equiv ocar i no

pa ssa res. Sempre es pot canv iar. Fin s i tot a la Univ ersitat. Actualment els Graus et permeten

moltes possibilitats. Es pot pensar tran-qu il�lament a mig termini.

Com recordeu els vostres primers dies a

la Universitat? Al començament tot et sembla difícil. Algú v a arribar una hora tard, una altre

se’n va adonar, al cap de molta estona, que esta-

va a classe de Fisiologia de 2n., s’havia colat! De tota manera, sempre hi han guies per orientar-

te, i, com amb el Pla Bolonya has de fer molts treballs en grup, això és una bona manera de

relacionar-te amb la gent.

S’ha d’a ssistir sempre a classe? Com funciona això de les farres dels dijous?

Això és un mite. Si v oleu aprovar, tingueu clar

qu e l’assistència a classe és obligatòria, la qual cosa v ol dir que et donen i et treuen punts (“ se

qu eden con tu cara”); els exàmens són cada qu inze dies i contínuament has de fer treballs de

grup. Quant als dijous, v osaltres mateixos, els

div endres sempre hi ha classe.

Es pot compaginar treball i estudi? Costa moltíssim amb el Pla Bolony a per la quantitat

d’exàmens. Una manera és fer prèv iament a la

Univ ersitat un Cicle de Grau Superior. Com et convaliden alguns crèdits, tens temps per

treure’t uns diner s.

Quan al material per estudiar? Els apunts

acostumen a estar penjats a Internet, per ò has

d’estudiar contínuament, això v ol dir anar al despatx del pr ofessor i consultar dubtes. No

sempre el que estudieu us semblarà que té una

aplicació immediata, però, segur que en un mo-ment o altre us farà serv ei.

Com a conclusió, v oldríem dir que en alguns moments potser v oldríeu llançar la tovallola,

però penseu que sempre podreu sortir endav ant.

Si realment us agrada el que feu, us en sortireu sense cap mena de dubte, treballant molt.

Ara ens coneixeu a tots, sempre que necessiteu

qualsev ol cosa, localitzeu -nos, els v ostres profes sabran com. Fins sempre!

Llum Muñoz

Professora de Llengua Caste-llana

40

CLIL (Content and Language Integrated Le-

arning) suposa enseny ar una matèria en anglès. Això v ol dir que els alumnes aprenen la llengua

estrangera i la matèria al mateix temps. CLIL pot ser impartit a qualsev ol niv ell des de la pri-

mària fins a estudis univ ersitaris.

Els professor s que enseny en utilitzant la meto-dologia CLIL són especialistes en matèries al-

tres que la llengua estrangera. Aleshores en CLIL s’utilitza una metodologia específica que

permet un aprenentatge significatiu de la llen -

gua i de la matèria a trav és del disseny d’activ itats.

No és cap suposició arriscada a firmar que CLIL

funciona i que ha tingut èxit als div ersos centres on s’ha utilitzat. Hem de pensar que els alum-

nes aprenen al mateix temps un determinat concepte i la llengua necessària per fer -ho. Això

v ol dir que n o hi ha hores extra per a la llengua.

A més a més, els alumnes construeixen un conei-xement intercultural. Es crea un potencial per

desenv olupar habilitats de comunicació intercul-

tural desenv olupant al mateix temps l’interès per altres cultures. També, CLIL suposa div ersi-

ficar la forma d’en seny ar, la qual cosa porta a una millora per la mateixa i un est ímul per la

tasca docent.

Situació al n ostre país

A niv ell de l’Estat Espany ol hi ha una forta

conscienciació de l’ importància d’impulsar una

seg ona o tercera llengua. Els diferents gov erns autonòmics han posat en marxa polítiques edu-

cativ es per reforçar l’aprenentatge d’una tercera

llengua, especialment l’anglès.

Encara que els g ov erns regionals del país si-

guin con scients de la importància de l’aprenentatge d’una tercera llengua, és en les

regions amb una segona llengua pròpia com Ca-

talunya on l’aprenentatge d’una tercera llengua esdev é més important si cap i és son s’hi desti-

nen més recursos.

Seg ons el gov ern de la Generalitat de Catalu-

nya s’està recolzant fortament projectes lingüís-

tics com el CLIL, també conegut com a PELE. Per aconseguir bons resultants en l’ esmentats

pr ojectes es donen beques, cursos o bé es con -

tracten lectors de llengua estrangera, entre al-tres.

CLIL a la n ostra Escola

Actualment a l’Escola del Treball, s’imparteix

CLIL a ESO 2 i ESO 3 per part dels professors

Josep M Calucho i Esther González respectiv a-ment. El pr ojecte CLIL es v a començar el curs

2008/09, es continua durant el present curs i es

té prev ist que duri almeny s un altre curs més.

CLIL

PROJECT

Josep M Calucho

Professor de Tecnologia i

Coordinador del Projecte PELE

Affairs interns


AAAA qu est any es torna a fer el Pr ojecte

EJE a l’escola.

El projecte EJE consisteix en crear

una Empresa Jov e Europea. És un projecte edu-catiu que es porta desenv olupant des del curs

escolar 1999-2000 i s’integra dins del Programa

de Foment de la Cultura Emprenedora.

A quest curs escolar 2009/10, som l’únic centre

de Catalunya que hi participa (igual que l’any pa ssat), això ens crea una certa dificultat a l’hora

de v endre els pr oductes, ja que les altres coope-

rativ es fan mercats a les sev es localitats. Nosal-tres farem les v endes al centre i/o al carrer.

En canvi, la sort que tenim és que al tenir mul-

ticulturalitat a la cooperativa podem v endre di-ferents productes de cada país.

La n ostra cooperativa, RoCDolç, S.Coop.

(Ro=Roba C=Complements Dolç=Dolços i Es-morzars) farà v endes al centre d’esmorzars,

complements (polseres, collars, arracades,...), samarretes personalitzades i altres amb el log o-

tip del centre.

Intentarem de v endre tot això a partir de l’abril, quan ja tinguem el catàleg i tot preparat.

Per acabar, v olem recomanar els alumnes que faran quart l’any v inent que s’animin a cursar

l’assignatura d’economia per així poder crear la

seva pròpia cooperativa, com nosaltres estem fent.

Us animem a que en s compreu, ja que molts

dels n ostres productes són artesanals.

A quest any la Cooperativa la formem: Cosmina

Seicaru, Ying Chen, Sheraza -de Boliv ar, Hawa Baldeh, An -

gela Gomez, Daniel Caro, Ab-

dou Fatty, Khadim Ndiay e.

I amb la pr ofessora Esther

González.

“ Bueno, Bonito y Barato”

Alumnes de 4rt d’ESO

42

A qu est curs 2009-10 hem comen-

çat a impartir, en el nostre In sti-tut, els nous enseny aments del

cicle formatiu de grau mitjà d’electricitat

d’acord amb la LOE (Llei Orgànica d’Educació), en el 1r curs, tant de l’h orari de

matí com del v espre-nit. Així anirà substi-tuint paulatinament als estudis de l’anterior

cicle d’Equips i Instal�lacions Electrotècni-

qu es. Vegem les principals nov etats i trets bàsics d’a quest canv i.

Els cicles formatius cal adreçar -los a jov es

en pr océs de formació i a persones ocupades o desocupades facilitant la matrícula per

mòduls o també per unitats formativ es.

Estructura dels nous Cicles Forma-

tius

Cada cicle està format per un conjunt de mòduls semblant al que abans s’anomenava

crèdits.

Els mòduls estan organitzats en unitats formativ es que tenen coherència didàctica

per a l'a prenentatge i v alor i sentit en el món del treball, el que permetrà la sev a oferta per

a la formació contínua; són unitats avalua-

bles i certificables.

La superació del mòdul s’obté amb la superació

de les unitats formativ es que el componen.

Competència General: Muntar i mantenir infraestructures de telecomunicació en edificis,

instal�lacions elèctriques de baixa tensió, màqui-nes elèctriques i sistemes automatitzats, aplicant

normativa i reglamentació v igent.

Distribució horària: A quest cicle formatiu es

desplega, en el nostre Institut, en dos cursos aca-dèmics en horari de mati (1r. Curs) i de tarda (2n.

Curs), o també al llarg de tres cursos en horari vespertí (19h – 22h).

Mi quel Borràs

Professor del CF d’Instal�lacions

i Automatismes

NOU CICLE LOE D’ELECTRICITAT DE GRAU MITJÀ:

TÈCNIC EN INSTAL�LACIONS ELÈCTRIQUES I AUTOMÀTIQUES

Affairs interns


Tots som mediadors/es!

M ai ens ha passat que hem hagut

qu e mediar, posar pau, entre dues persones properes i n osaltres està-

v em angoixats per culpa del seu conflicte?

És important fer una reflexió al n ostre interior

i ser sincers per po-d e r r e sp on d r e

a questa pregunta.

El “mitjançar” és

com un plaer, com

una satisfacció per -sonal, com saber que

has fet les coses bé,

com gràcies al teu pr opi esforç i col�la -

boració, dues perso-nes ja han deixat

enrere el seu proble-

ma, el seu en fronta-ment.

De v egades, el me-

diar fa que observ is les coses amb uns

altres ulls i que els pr oblemes que dia rere dia et sorgeixen, els sàpi-

gues afr ontar de formes diferents i amb altres

raonaments.

Ja entrant en l’àmbit escolar, una mediació no

és res dolent que de v egades ens poden recoma-

nar, sin ó que és un temps en el qual s’intenta posar fi al problema que tenim entre mans, que

encara podria anar més enllà. És important sa -ber que les mediacions són totalment v oluntàri-

es per part dels assistents i també son confiden -

cials, els mediadors tampoc prendran cap deci-

sió ni prendran partit per cap dels dos mediats.

Animo a no tenir por a fer una mediació, n o és res més que un pas endav ant de formació perso-

nal que intenta garantir una millora en el raona-ment interior per si de cas una altra v egada ens

torna a sorgir el mateix conflicte.

Des del serv ei de Mediació del centre, v olem

donar les gràcies a totes a quelles persones que han v ingut v oluntàriament a una mediació, i ens

plau el saber que aquell petit pr oblema ja ha

pa ssat.

Recorda, tots som mediadors, a petita o

gran escala, tots ho som.

Ángela Gómez

4t ESO

44

HHHH ola, em dic Jarreh. Quan vaig arribar

en aquest insti tut no coneixia molta

gent i estava nerviosa perquè havia de fer

nous amics i aprendre coses noves. Després

vaig conèixer el tutor i altres professors i

professores. El primer dia no em relacionava

amb molta gent i veia les coses més difícils,

però després vaig tenir confiança amb mi ma-

teixa i amb els altres.

M’ agrada aquesta experiència perquè ara

crec que tinc un millor nivell, i quan acabi

l’experiència no l’ oblidaré mai. Ara estudio

primer d’ ESO i ja tinc més amigues i amics i

sóc mes feliç i m’ esforçaré molt per seguir

avançant, però també m’han passat coses do-

lentes ,però les he pogut superar. De vegades

recordava el meu col·legi, però també m’ agra-

da aquest institut i crec que m’adaptaré.

EEEE l primer dia d’ institut vaig sentir-me nerviosa ja que pensava que tot seria

molt diferent del que fèiem a l’escola de pri-

mària.

A l’entrar em vaig impressionar molt per la

diferència entre l’escola i l’institut.

Em sentia una mica estranya entre els meus

companys i professors nous. Al principi como

tots, tenia vergonya, però va passar el temps i

em vaig anar acostumant.

Aquí es coneix amics d’altres llocs i amb ca-

racterístiques diferents i molt simpàtics i ma-

cos. M’he adonat que es un gran pas per passar

‘’de nen a adolescent’’ .

En aquets institut estic aprenent moltes co-

ses ja que és molt educat i estricte.

Ara estic molt be aquí , coneixent mes amics

i esperant el meu futur a l’IES ESCOLA DEL

TREBALL.

El primer dia a l’Escola...

Melina Clarós

1r ESO

Jarreh Jaiteh

1r ESO

Affairs interns

Un petit canvi Enmig d’una nit massa estelada

que t’enfosca el pensament

perquè enyores els teus amics

i no te’ ls pots treure de la ment,

s’ aproxima la rosada

i unes gotetes brillats

inunden la teva cara.

Comença un nou dia i tu segueixes plorant,

el teu cor trist s’enfonsa en un mar

d’antics records allunyats per la marea,

però, de cop, un raig profund de llum brillant

surt de la teva mirada.

Has conegut noves persones,

encara que no l’oblidis,

el passant es va fent borrós.

Tot té sempre un costat bo!

Jo també me n’he d’anar i

per dins una tristesa m’inunda,

però per fora dono el millor de mi.

Dedicat a la companya i ami-

ga Marta Ríos.

Azahara Morales

1r ESO


Del bosque llegó una chica

algo rota en su interior

a otro amado había

y le rompió el corazón

Por el camino subía

algo mis puertas abrió

quise curar sus heridas

y mi agua la llamó

Si confías te harán daño

ahora ya ves que es as í

vierte sobre mi tu llanto

ahoga tus penas en mi

L’Aula Oberta

Ara mateix estic fent 4t d’ESO a l’Aula Oberta. Quan

jo vaig entrar a l’Escola del Treball no coneixia a nin -

gú, em sentia una mica estranya i tampoc n o sabia qu e es parlava català. A principi d’any em semblava

tot una mica difícil, ja que a quest centre té un niv ell més alt al que jo estava acostumada.

A l’Aula Oberta v aig entrar gràcies a una professora

anomenada Tina, per què l’any passat jo v aig enfon -çar-me molt, a 4t A, i ella v a v eure tots els esforços

qu e jo vaig fer, i per aix ò sóc aquí.

Abans d’entrar a l’aula pensav a que era molt fàcil de treure l’ ESO i que tampoc demanav en molts deures,

però ara v eig que també m’he d’esforçar molt, enca-ra que l’Aula Oberta està al niv ell de tots els alumnes

qu e n o tenen un niv ell molt bo.

En a questa aula jo em sento molt bé per què tots els qu e estan aquí m’han tractat molt bé. Des del mo-

ment en què jo v aig entrar, van donar-me la seva con -

fiança i això v a fer que em sentís bé.

A l’aula estem realitzant un treball sobre un món

més sostenible, un treball que tr obo molt impor -tant, per què en s enseny a moltes coses sobre la soste-

nibilitat del món: per exemple el treball sobre les tres

R: Reciclar, Reduir i Reutilitzar.

Jo penso que m’esforço el que puc, fent totes les fei-

nes de classe, de v egades em comporto malament

perquè la “profe” em fa enfadar.

Per seguir a l’Aula Oberta he d’ aprendre a fer els

deures sempre i sempre comportar -me bé. És un lloc molt div ertit i jo em dic: ” Cal que

valori les oportunitats que em do-

nen!!”.

Paula Beatriz

ESO Aula Oberta

Damià Brando

4t ESO

Un corazón roto

46

Our library’s latest updates

Últimas novedades de nuestra biblioteca

T HE BORROWERS

MARY N ORTON

Editor: Burlington Books

Th irteen -y ear -old Ar ietty Clock is only 20 cm tall. She and her family liv e under the floor of a house, where they borrow things from the humans who liv e abov e them. That 's why they 're called "Borr owers". Arietty is lonely , until on e day she v entures into the garden and meets a human boy . The two become friends and that is when the trouble begins.

CE RV A NT ES M EET S

SHA KESPEA RE

RAMÓN IBARRA RU BIO

Editorial: Burlington Books

Sara, a 17 -y ear -old American girl, is hav ing a difficult time adjusting to her new life in Eng-

land.One day , she’s giv en a special project at school, researching the similarities in the liv es of Cerv antes and Shakespeare. Howev er, strange things happen as Sara becomes inv olv ed in the pr oject. She is v isited by both Cervantes and Shakespeare, who giv e her v aluable adv ice. But can this really be happening, or is Sara just imagining things?

DONDE A PRENDEN A V O-

LA R LA S GAV IOTA S

ANA ALCOLEA

Editorial Anaya.

Arturo, el protagonista, es un chico de Zaragoza que pasa sus vacaciones de v erano en Noruega con su amigo Eric. La casa en la

qu e v iv en se asienta sobre los cimientos de un campo de concentración nazi de la Segunda Gue-rra Mundial.

Un día, mientras cav an un h oy o en el jardín para plantar un árbol, encuentran una caja de metal cerrada. La inv estigación para conocer su contenido llev ará a los jóv enes a una lejana caba-ña en medio de la s montañas, a una v ieja casa de pescadores en la costa del n orte de Noruega, cer -ca de los fiordos, y al pasado misterioso de la enigmática Elsa, la abuela de Eric.

RACÓ DELS LLIBRES

BA ILA RINA Y EL IN-GLÉS

EMI LIO CALDERÓN

Editorial Planeta, S.A.

La bailarina y el inglés es la insólita av entura de un británi-co, nacido en la India, en tiem-pos de la Segunda Guerra Mundial.

Masters, el pr otagonista, es n ombrado jefe de la policía de Jay Town. Sonámbulo, enamorado de la bailarina Lalita Kadori y dueñ o de “Henry II”, el arma con que se comete un crimen, asiste perplejo a un brusco cambio de su destino en el qu e sus relaciones sólo parecen jugar en contra. Se v e inmerso, así, en una conspiración que pue-de llevarlo a la cárcel sin que alcance a compren-der lo ocurrido.

Colonizadores e independentistas protagonizan esta asombrosa nov ela repleta de intriga y trai-ción que ha resultado finalista del Premio Plane-ta 2009.


Dernières nouvelles de notre bibliotèque

Darreres novetats de la nostra biblioteca

LLÀ GRIMES SOBRE BA G-

DA D

PASQU AL I ESCRIVÀ, G .

Editorial Barcanov a.

Bagdad, primav era del 2003. Mentre els tambor s de guerra amenacen la ciutat, l’Erfan, una nena de tretze any s, representa

la seva darrera funció: “El llac dels cignes”. La seva única preocupació és ballar; li fa il�lusió ar-ribar a ser la gran Pav lov a iraquiana. Viu feliç amb la seva família, els pares, la Bibi i la sev a germaneta petita, la Mawj, fin s que un gran ter-rabastall canv ia la sev a confortable v ida de soca -rel: la guerra li esborra totes les il�lusions i la transporta a un altre món, ple de penúries, sen se aigua, sense llum, on la prioritat és sobrev iure.

L’Erfan aprendrà a subsistir en a questa nov a v ida.

AT RA PA DA A L MIRA LL

LIEN AS, G .

Editorial Empúries.

La Laura Bellido és una arqui-tecta amb estudi propi, un marit atractiu i simpàtic i un fill de sis any s; no té problemes de diners, ni aparentment de cap mena, i sembla una dona feliç. Res n o fa pensar que una matinada, des-prés d’un r omàntic sopar amb el seu home, la Laura acabarà estimbant-se per les costes del Garraf.

Gemma Lienas, amb l’habilitat narrativa que la caracteritza, con strueix un thriller psicològic tre-pidant i molt ben travat que atrapa el lector des de les primeres pàgines.

Atrapada al mirall és una nov el�la coral que s’endinsa en les contradiccion s humanes.

MYST ÈRES DA NS LE

SHOW BIZ

RÉGIN E BOU TÉGÈGE ET SU SAN -

N A LON GO.

Décidément, il se passe de dr ôles de ch oses dans le monde doré du spectacle : on menace de mort un célèbre animateur

de télév ision, on sabote l’élection de Miss France, on a ssassine un modeste auteur-compositeur...

Tout au long de l’histoire, v ous trouv erez : des exercices de grammaire, de compréhension et d’expression écrite, des activ ités ty pe DELF, un dossier sur les con quètes du féminisme et des pr ojets Internet.

Il s’agit d’une lecture de niv eau A2, très adap-tée aux élèv es de 4 ESO aussi bien qu’aux élèv es de première année de Commerce International et Gestion du Transport.

T IT RE: LE COMT E DE

MONT E-CRIST O

ALEXAN DRE DU MAS

Publié sous la forme d’un roman-feuilleton dans le Jour-nal des débats, puis dans le Siècle (1844-1845), Le comte

de Monte-Cris to réunit des éléments du roman noir et du roman policier : complots, meurtres, coups de théâtre, rebondis-sements...

Conseillée pour le niv eau B1 , cette adapta-tion du roman de Dumas décrit la v ie d’Edmond Dantès, un jeune marin qui semble pr omis à un bel av enir. Mais le jour de ses fiançailles, il est arrêté, accusé à tort d’être un agent bonapartiste et enfermé dans le château d’If. Après quator ze années de captiv ité, il réussit à s’échapper et s’empare du trésor de l’île de Monte-Cristo. De-v enu riche et puissant, il n’a plus qu’une idée en tête : se v enger.

48

E l 24 de octubre, casi al empezar el curso, fuimos al teatro Maris-

tes a v er una adaptación de La casa de Bernarda Alba, la gran

obra de Federico García Lorca (1898-1936), escrita en 1936, poco antes de la ejecución del escritor granadino.

Fue estrenada en Buenos Aires (Argentina) nuev e años después, ya en 1945, mientras en España se v iv ía una dura posguerra bajo la dictadura del

general Franco.

Una de la s cualidades del teatro de Federico García Lorca es, sin duda, su fuerza para no dejar a nadie indiferente, pues es un teatro único y su

mensaje v a directo a la emoción v erdadera. Según Federico: “El teatro

es la poes ía que sale del libro y se hace humana. Y como tal, habla y

grita, llora y se desespera. El teatro neces ita que los personajes que

aparecen en escena se vis tan de poes ía y al mismo tiempo se les vean

los huesos, la sangre”.

Y en efecto, La casa de Bernarda Alba llev a un segundo título: Drama

de mujeres en los pueblos de España, es decir, en la obra habrá poesía, un lenguaje llen o de recursos en el que los símbolos adquieren mucha importancia, per o a trav és de ella también hay realidad, y

este teatro había de serv ir para enseñar, para denunciar la moral antigua y desfasada que, en tantos

casos, la s pr opias mujeres se encargan de transmitir y de defender: Bernarda, Poncia, Angustias, Martirio, Amelia, Adela, Prudencia, María Josefa… representan a esa s mujeres que v iv en su falta de

libertad llenas de odio, desesperación, env idia, falsedad y deseos frustrados por tener que respetar unas costumbres ancestrales que se les

imponen por su condición de mujeres y

por su rango social .

La obra es considerada por algunos críti-

cos como una tragedia, y por otr os como

un drama, siguiendo la opinión de su pr opio autor. Muchos han opinado tam-

bién que esta obra es la culminación de la ev olución creativ a de Federico García

Lorca desde el modernismo al vanguar-

dismo y de a quí a su fa se de plenitud.

Teatro: La Casa de Bernarda Alba

Alumnos/as de ESO 4

Racó dels llibres


Sara has been our lec-

turer in the Escola del

Treball s ince the begin-

ning of the School year.

Now she kindly answers

some questions so we can

know a little more about

her.

Where were you born? I

was born in Chichester in the South of England, but liv ed in

Bognor Regis as a child until I

was eight y ears old, when I mov ed to Wimborne, Dor set.

What are your favorite hobbies? I really enjoy trav elling. I went to Peru in my gap y ear

for 3 months where I worked as a v olunteer in a

kinder garden then I went trav elling for three months around Peru and Boliv ia. I also really

like listening to liv e music. I’v e been to quite a

few gigs? in the UK and went to Glastonbury last summer which was amazing. I’m also g oing

to Primav era Music Festiv al in Barcelona at the end of May .

Do you play any sports? As a child I used

to do karate for a few y ears which was fun, and then I mov ed on to netball at secondary school,

which is quite similar to ba sketball but inv olv es

pa ssing the ball instead of dribbling or bouncing it. I used to go jogging a lot but I have been quite

la zy lately and I don’t practice any sport.

What did you study in England?

I studied English Literature and Spanish for

beginners at Exeter Univ ersity in the South West of England.

What are the typical customs of

your town? Ev ery y ear in June in

my town, we celebrate Wimborne Folk Festival which mostly inv olv es

music, dancing and drinking. There

is a dance called Morris Dancing where y ou clap together sticks and

shake bells. There are also lots of charity and fair -trade stalls.

Could you tell us a little bit

about your home town?

Wimborne is a pretty quiet

town in the country side in the

southwest. It’s near Bournemouth ( by the coast) and it is said to be the sunniest place in

the UK.

Is the night life in the UK different from

that in Spain? Yes, it is quite different. Obv i-

ou sly , Spanish people go out later and stay out until around 6 in the morning whereas English

bars and clubs usually close around 2 or 3 a.m.

But, the English tend to g o out more often, stu-dents sometimes 4 or 5 times a week so y ou need

a lot of stamina. Although alcoh ol is much cheaper here, I generally prefer g oing out in

England because there are more alternativ e mu-

sic v enues and student life is awesome!

What are your feelings about Spain and

Catalonia? Generally I’v e been really lucky

and well receiv ed here. Ev ery one at the school has been really welcoming and friendly , students

and teachers alike. Although I don’t kn ow any Catalan, people hav e been v ery understanding

and kindly speak to me in Spanish.

Catalonia a s a place is beautiful, with the Py re-nees, the Costa Brava and Barcelona. I’v e also


Sara Coupland

English Language Assistant

ENTREVISTES

50

José Antonio Pelegrina

Professor de Llatí

Lloc i data de naixement:

Solsona , 11 juny de 1984

On ha estudiat la primà-

ria , ESO, batxillerat i la universitat

La primària : Solsona CEIP

Setelsis.

Secundària : IES Francesc

Ribalta.

Univ ersitat: UAB Barcelona ( 4 any s i mig ).

Per què vas escollir a questa professió?

Quin s aspectes t’agraden més i quins menys? És v ocacional, m’agrada molt , sobretot

la carrera. Vaig estudiar una v ariable de mitolo-

gia clà ssica a 2n d’ESO. M’agrada enseny ar mi-tes, llengua i també v eure els alumnes amb inte-

rès. Pel que fa als aspectes negatius n o h o se, depèn del dia per què hi ha dies amb ganes i uns

altres dies que n o i, també, depèn de l’alumnat.

Al llarg de la teva vida t’agradaria conti-nuar exercint de professor de llatí? Si

m’agradaria jubilar-me de profe de llatí, al prin-

cipi necessitava seguretat per ò desprès que ho he provat em va encantar

De petit què volies fer? Per què? De petit v olia fer pr ofe o mestre ja que sempre m’ha

agradat , però no tenia clar l’especialitat que v o-

lia fer, això si, havia de fer humanitats

Qu è t ’agrada fer al teu temps lliure? Lle-

gir nov el�les històriques forma part de la meva

formació per sonal, els quadres m’agraden mol-tíssim, escoltar musica i fer puzles. Ah! la telev i-

sió no pot faltar, coses de casa, una mica de tot .

T’agrada fer esport? Mmmm, la v eritat és

qu e n o m’agrada. El meu taló d’Aquiles era la

gimnàstica, però al batxi-

llerat m’agradava molt el tennis .

Qu è o qui et va influir a ser mestre?

El que � una optativa i la

qui�una professora com feia les classes i la mitologia

Ens podries dir 5 adjectius

amb els cuals t ’identifiquen ? i

5 defectes ?

5 adjectius : treballador , constant , altruista ,

simpàtic i agradable

5 defectes : perfeccionista, organitzat, exigent,

mandrós i tímid

Qu è prefereixes la mitologia o la llengua llatina?Depèn del curs en què estic en l’ESO

m’agrada molt la mitologia i cultura, mentres

qu e a batxillerat m’ho passo molt bé donant les dues coses .

Qu è creus que t’oferirà el futur? Esper o tenir un lloc de treball a prop de ca sa i continua-

ré lligat amb la docència.

A quins llocs has viatjar? Amb qui? De moment a l’estranger encara no, això esta pen -

dent. Vull anar a Grècia i a Roma. A Espanya he

anat a Andalusia amb els meus pares i per Ca -talunya i sempre amb la companyia d’amics i

familiars.

En quins altres centres has treballat?IES

Alcarràs i IES Caparrella, les pràctiques les he

fet a Barcelona i treballo des d’abril de 2007

T’està agradant l ’experiència de treba-

llar a l’IES Escola del Treball?Sí, estic molt


Entrevistes


Paul Hi rit

2n BA TX

bé n o puc comparar per què no he v ist molt, pe-

rò perfecte amb l’ESO i batxillerat.

Qu è pen ses sobre a questa frase “la lle-

gua llatina és una llengua morta” No em molesta, per ò el que diu això no coneix que el

llatí és la mare del castellà, del català...

Entrem en tema musical, quin estil t’agrada més i quin menys? Tens algun

grup favorit? M’agrada la música pop, rock, flamenco. No m’agrada l’electrònica, no és el

meu estil, per o el de la resta si.

Per sortir de festa � Ketty Perry

Mom ent romàntic �”Quiéreme de Nuaria

Fergot

Quan vas sol al cotxe �”Esclavo de tus be-

sos” de Bisbal

Mom ent per a la pau � Juan Peña “ Esa es la v ida” (perquè es molt tranquil�la i dolça)

Mom ent familiar � música que els agrada

flamenc i coses d’a questes per què són d’Andalusia

Mom ent de crispa ció personal � música electrònica em CRISPA !

I per finalitzar digues dos desitjos que

t’agradaria assolir al llarg de la teva vida

Formar una família i tenir bona salut.

Àngela Gómez, Jawa Dem, Sherezade Bolívar

4t ESO

v isited Madrid, Zaragoza and Bilbao which are

really nice cities. Catalonia is obv iously quite different from the rest of Spain but I’v e enjoy ed

experiencing both different cultures.

What are your plans for the future?

When I g o back to England, I hav e one y ear left

for my degree and then I hope to return to South America and trav el there for a while. Af-

ter that I’m not sure, maybe I g o into teaching English as a foreign language or working for a

v oluntary organization abroad. Whatev er it is,

something inv olv ing trav elling.

Thank y ou for y our time and I h ope y ou enjoy

the rest of y our stay here in Spain.

Solucions als passatemps:

52

J a fa gairebé quatre any s que vaig deixar

l'Escola, i bé … en a quest temps he v is-cut moltes experiències i canv is que fan

qu e, al contrari que molts company s exalumnes qu e he llegit en aquestes pàgines, no recordi la

meva v ida a l'Escola com si fos ahir mateix.

El pas del temps et permet v alorar allò de més rellevant. Separes el gra de la palla .

Totes aquelles coses que ara mateix us fan (i us faran) anar de bòlit, al cap de poc temps d'aca -

bar (meny s del que us penseu) les haureu obli-

dat completament.

Per posar un exemple: una de les coses que

més en s preocupava a mi i als meus company s

de cla sse era treure la nota necessària per acce-dir a la carrera, al cicle o el graduat per comen-

çar a treballar. Durant dos any s la Selectiv itat va ser la nostra preocupació màxima, per a molts,

el centre de la seva v ida acadèmica i per a pocs,

el centre fins i tot de la sev a v ida personal.

En canvi, tots els fets, experiències i v iv ències

diàries que vaig v iure a l'Escola són les que con -serv o i v alor o més d'a quell període. Recordo tots


La meva experiència

RACÓ DELS EXALUMNES

T enia dotze any s. Acabava d’acabar la

primària i, com gairebé tots els meus amics, havia escollit l ’IES Escola del

Treball per fer l’ESO. En s sentíem molt grans, aleshores: ja anàvem a l’in stitut. Recordo el pri-

mer cop que hi vaig anar: em v aig sentir tan pe-

tita a l’entrar en a quell lloc pràcticament desco-negut per a mi! Poc a poc, v aig anar descobrint-

ne els secrets, fins que l’edifici emblemàtic, va esdev enir la mev a seg ona casa. Recordo passar-

hi tardes senceres, pintant un mapa, assajant

teatre o fent session s de repàs entre nosaltres. Qualsev ol cosa era una bona excusa per passar

una estona.

A l’in stitut hi vaig pa ssar sis any s: des de pri-mer d’ESO fins a seg on de Batxillerat. D’a quella

època, en tinc records bons i n o tan bons, però

en el fons tots em fan tornar el somriure quan hi penso. Moments inoblidables com les sortides

escolars, els crèdits de síntesi o l’excursió a An-dalucia amb el pr ojecte de Juan Ramón Jiménez

són els que recordo millor. Tot i aix ò, també re-

cordo èpoques difícils, plenes d’exàmens, tre-balls i poc temps lliure. Hi v aig passar de tot allà

dins!

Pr ofessor s, company s, amics... No v oldria dei-

xar-me a ningú, per això prefereix o no n ombrar-

los. Ara, a segon de magisteri, esper o algun dia poder aplicar el que v aig aprendre a quí. No obli-

do mai que sóc on sóc gràcies a ells. Us h o agra-

eix-h o de tot cor.

Moments inoblidables Judith Gallego

Xavier León


L ’any 2007 v a ser, per mi, el millor de la

meva v ida, amb diferència. Un n ou curs ple d’incertesa, inseguretat i, per

descomptat, ple de n ov es i extraordinàries expe-riències que m’omplirien el cor de bons records.

Vaig arribar a l’Escola del Treball hav ent pas-

sat ja per dos in stituts més. Encara que ja conei-xia gent, em sentia molt sola. Els primers dies

d’a quell setembre v an ser ba stant difícils, perquè qu e no m’acabava d’integrar amb els meus com-

pany s. Per fi començava batxillerat!. Tocav a po-

sar -se les piles i a pencar!

Poc a poc vam anar fent piny a amb els com-

pany s, deixant enrere alguna mirada hostil. Tot

va ser un malentès. Ara, per aquests antics com-pany s d’aula, aposto molt més que per una sim-

ple amistat.

Recordo bons moments: Els Intercanv is amb

Alemanya, les sortides, el dia de la entrega de les

or les... fins i tot, la nostra rutina del dia a dia a les cla sses. Encara que no m’agradava gen s tenir

qu e aixecar-me d’hora i passar fred pel camí des

de casa fins l’Institut, quan arribava a cla sse, el món donava un gir de 180 º i el meu estat

d’ànim canv iava totalment. Retrobava els meus company s!

Els pr ofessors, ai! quins pr ofessors! El Santi, la

Mercè, la Llum, la Tina i un llarg etc. De gent merav ellosa que, a part de ser els nostres men-

tors, eren, i encara ho són, els nostres amics. A quest és un dels fets pels què ara mateix ho

deixaria tot i tornaria a matricular-me a l’Escola

del Treball.

Ara(com dona de profit), sóc a la Univ ersitat

estudiant Filologia Anglesa, cosa que m’encanta

i li h o agraeixo moltíssim a la mev a professora d’anglès, amiga i tutora del TDR ,Tina, ja que em

va ajudar a comprendre que l’anglès era “lo meu”.

GRÀCIES, DE TOT COR, ESCOLA DEL TRE-

BALL! MA I T’OBLIDA RÈ.

El millor any de la meva vida Núria Bellart

els bons company s que vaig fer (alguns dels

quals encara tinc) les hores al pati o al bar, els sopars i totes a quelles coses que vaig aprendre

conv iv int amb ells.

Recordo els professors que vaig tenir que, em van aportar coneixements acadèmics, per ò so-

bretot, la seva manera de fer i la sev a v isió de la v ida.

Totes les persones en s aporten un bagatge. Cal

aprofitar el moment on ens trobem, i n o em refe-reix o a la típica frase "apr ofita ara que ets es-

tudiant" o l' encara més odiosa "apr ofita ara que ets jov e" ... vull dir v iure a fon s cada situació i

intentar treure el millor de cada etapa per a po-

der, com a mínim, ser una mica més feliços.

(Viene de la página 52)

Xavier León

54

PASSATEMPS

Troba les 11 diferències

Sudoku

Recorda que: cal omplir totes les caselles amb números de

l’1 al 9 sense que es repeteixi el mateix nombre: ni en la

mateixa fila, ni en la mateixa columna i ni en la mateixa

cel·la de tres per tres (caselles· que estan marcades amb

un traç més gruixut)

Sopa de Lletres Trobeu els mots que us faran uns experts en medi ambi-

ent i en anglès. Per...

Les

sol

uci

ons

es tr

oben

a la

pàg

ina

51

TOT AL SAC

Alumnes de l’Aula Oberta

Date post:	05-Feb-2020
Category:	Documents
Upload:	others
View:	0 times
Download:	0 times

Pi i Margall 51. La Revista. - web.escoladeltreball.cat...Pi i Margall, 51 3 Editorial H em volgut...

Documents