Publicació d’Assegurances Catalana Occident exclusivaen...

Hivern del 2016 - Núm. 36

Publicació d’Assegurances Catalana Occident en exclusiva per als seus clients

exclusivaPlans de Pensions

La convivència entre generacions

L’Oficina d’Instants Perduts

Nova Llar professional

Entrevista a Juan Corona, director general de l’Institut de l’Empresa Familiar

Sumari3

4

24

32

35

En societatTrailwalker 2016

Programa ComFuturo

SaludableEls perills del running

El sucre

Es tracta de la grip o d’un refredat?

Baqueira BeretTemps de neu

PerfilUsain Bolt, atleta olímpic

Agenda

34

28

Editorial

D’interèsTractament antipluja gratuït

La millor protecció per a la teva comunitat

Nova assegurança per a drons

Dibuixa el millor instant del teu estiu

PersonatgesJuan Corona, director general de l’Institut de l’Empresa Familiar

En companyiaL’Oficina d’Instants Perduts

Torna el bescanvi


Mou els teus estalvis

Assegurança multirisc per a comunitats

6

12

PUBLICACIÓ D’ASSEGURANCES

CATALANA OCCIDENT

Av. Alcalde Barnils, 63

08174 Sant Cugat (Barcelona)

Tel.: 93 582 05 00

www.catalanaoccident.com

Redacció: Comunicació Assegurances Catalana Occident

DIPÒSIT LEGAL: B-17313-99

DISSENY I REALITZACIÓ:

Comunicas Content Marketing

Entença, 157, 1a planta

08029 Barcelona

Coordinació: Olga Ortega

Directora d’art: Rosa Baldrich

Assessor lingüístic: Raúl Pelegrín

Correcció: Caja Alta Edición y Comunicación

Pensant en el futur

Editorial

Segons l’Institut Nacional d’Estadística, d’aquí a 15 anys, a Espanya

sembla que residiran 11,7 milions de persones més grans de 64 anys,

tres milions més que en l’actualitat. Segons l’informe, aquesta xifra

pot arribar a incrementar-se fins als 14,2 milions de persones en

cinquanta anys. El percentatge de població de 65 anys o més, que

actualment se situa en el 18,7% del total, sembla que passarà a ser del

25,6% el 2031, i del 34,6% el 2066.

Davant d’aquestes perspectives, és recomanable pensar en el futur.

Per això, per garantir l’estabilitat dels ingressos en el moment de la

jubilació, moltes persones recorren a sistemes d’estalvi privat. Entre

aquests sistemes, els plans de pensions són productes molt flexibles

que s’ajusten a les nostres necessitats, ja que ens permeten aportar

cada any la quantitat que més ens convingui. A més, cobreixen les

contingències d’invalidesa permanent i mort, i permeten gaudir de

líquid en cas de malaltia greu o d’atur prolongat, per la qual cosa

també ens ofereix plena disponibilitat dels nostres estalvis en cas

que ho necessitem.

Si estàs pensant a contractar un pla de pensions, has de tenir en

compte que, com més aviat comencis a estalviar, millor serà el re-

sultat, i podràs disposar del capital suficient per gaudir del nivell de

vida que et mereixes quan deixis de treballar.

En l’elecció del producte més convenient, hi influeixen diverses

variables , com el tipus de perfil, la fiscalitat o la situació dels mer-

cats. Per ajudar-te a valorar tots aquests paràmetres, Assegurances

Catalana Occident posa a la teva disposició el millor assessorament,

basat en l’experiència i el vigor de l’equip de mediadors.

Pensant en el teu futur, a Assegurances Catalana Occident disposem

d’una àmplia gamma de productes amb ingressos atractius en el

moment de la jubilació i un estalvi fiscal interessant avui, sempre

amb una atenció professional i personalitzada perquè planifiquis el

teu futur amb la màxima confiança.

Assegurances Catalana Occident

D’interès

4

Protegir la superfície contra l’acumula-

ció de brutícia, calç, pols i incrustacions,

cosa que en facilita l’eliminació per l’ac-

ció de tracció d’aigua.

Tenir una bona resistència a l’abra-

sió, amb una durada aproximada de

12 mesos/20.000 km, en funció de les

condicions climatològiques de cada zona.

Evitar la congelació del parabrisa. Cal

recordar que en cap cas haurem de

llançar-hi aigua ni sal directament.

Tractament antipluja gratuït

protecció resistència anticongelació

Aquest servei va ser gratuït per als clients d’assegu-

rances d’automòbils amb garantia de llunes contra-

ctada. Com a novetat, durant la vigència de la campa-

nya, tots aquells clients que van comunicar un sinistre

de llunes en què va ser necessària la seva substitució

van obtenir un xec regal de 10 € de combustible.

Hem incorporat noves garanties i

serveis a la nostra Assegurança de co-

munitats, tot complint amb el nostre

objectiu de millora constant. Som una

de les poques companyies que ofe-

rim, entre d’altres, una nova cobertu-

ra que empara el col·lapse de l’edifici

per enfonsament del terreny. Ampli-

em també les cobertures ja existents,

entre elles, la de filtracions de pluja,

que també cobreix els danys causats

a través de la façana.

A partir d’ara, totes les pòlisses de

Comunitats tenen, sense cap cost ad-

dicional, el servei de desinsectació i

desratització, a més de gestionar l’en-

viament de professionals especialit-

zats per a l’eliminació de la plaga, amb

una segona visita de control al cap de

15 dies.

Però el que ens fa únics és el nostre

compromís per donar el millor servei.

Així, per exemple, oferim el Servei

d’assessorament tècnic de l’edifici gra-

tuït realitzat per un equip qualificat,

per resoldre dubtes generals i concrets

sobre la conservació d’edificis.

Tots aquests plusos converteixen la

nostra Assegurança de comunitats en

una de les més completes del mercat.

L’Assegurança multirisc per a comunitats disposa de gran flexibilitat per adaptar la pòlissa a les necessitats concretes de cada edifici i protegirel patrimoni.

La millor protecció per a la teva comunitat

Fins al 30 de novembre, tots els assegurats d’automòbils amb

garantia de llunes contractada van poder gaudir, de forma

totalment gratuïta, de l’aplicació d’un tractament antipluja al

seu parabrisa a la xarxa de tallers Asitur Lunas.

Es tracta d’una aplicació ràpida i senzilla (es porta a terme en

menys de 20 minuts), al parabrisa, d’una solució repel·lent a

l’aigua que augmenta de manera significativa la visibilitat en

condicions de pluja i que aporta:

Aprofita els regals i serveis gratuïts que oferim durant l’any amb la teva Assegurança de l’automòbil

L’Assegurança de responsabilitat civil

permet assegurar un dron mitjançant

subscripció automàtica, sempre que es

tracti d’un únic aparell —més d’un seria

condicionat— i que, en cap cas, podrà

superar els 7 quilos de pes, una alçada

sobre terreny superior a 120 metres i

una distància visual del pilot superior

als 500 metres. Aquesta assegurança

permet cobrir els danys que pugui cau-

sar l’aparell a tercers durant l’ús. Més

enllà de la responsabilitat civil, l’Asse-

gurança d’avaria de maquinària permet

cobrir els danys accidentals de l’aparell

durant el seu ús i/o transport i amb les

cobertures per incendi i explosió, roba-

tori o danys per temptativa, col·lisió i, en

general, qualsevol causa accidental ex-

terna, sobtada i imprevista.

D’interès

5

El dron és una aeronau no tripulada.

Hi ha una àmplia varietat de formes,

mides i característiques que per-

meten múltiples aplicacions, com el

transport i el lliurament de merca-

deries, la gestió de cultius agraris, el

cinema i els esports o recerques, res-

cats i salvament de persones, entre

d’altres.

El seu ús cada vegada més gran ha im-

plicat l’anàlisi i discussió de diverses

situacions que poden comprometre la

seguretat i integritat de les persones.

En aquest sentit, a Espanya l’Agència

Estatal de Seguretat Aèria (AESA) exi-

geix el registre de les aeronaus civils

per control remot amb un pes superior

als 25 quilos. A més, han de disposar

d’un certificat de navegabilitat.

Amb l’objectiu de satisfer les necessitats del mercat, Assegurances Catalana Occident incorpora l’Assegurança d’aeronaus controlades per control remot, és a dir, els coneguts drons.

Volar amb seguretatnova assegurança per a drons

També cobreix els fenòmens atmos-

fèrics no emparables pel Consorci de

Compensació d’Assegurances.

L’oferta d’assegurança de danys es li-

mita als drons que compleixin les ca-

racterístiques de pes i àrea de vol in-

dicades i que desenvolupin activitats

del tipus rescat de persones, inspecció

d’estructures, vigilància forestal i de

vedats de caça, topografia, filmació

d’esdeveniments privats, espots o re-

portatges de cinema o TV, sempre dins

del territori espanyol o a Andorra. La

suma màxima assegurable per a aquest

tipus d’assegurança queda fixada en

300.000 € per pòlissa (assegurant un o

diversos aparells) o cúmul de risc.


D’interès

6

el millor instant del teu estiu

Concurs de dibuix infantil

El concurs, que s’ha desenvo-

lupat durant els mesos de se-

tembre i octubre, tenia com a

leitmotiv fer reviure el millor

moment de l’estiu als nens com

a teràpia per facilitar els pri-

mers dies de la tornada a l’es-

cola i a la rutina.

Un dia a la platja, un pícnic en

família , una excursió pel camp

o un bany a la piscina han estat

alguns dels instants inoblidables

dels participants.

Els petits artistes han pogut par-

ticipar en una de les tres catego-

ries: A (menys de 6 anys), B (entre

6 i 9 anys), i C (entre 9 i 12 anys), i

optaven a un premi d’un xec regal

de 300 € al guanyador o guanya-

dora de cada categoria i de 100 €

per als segons finalistes. A més,

només pel lliurament del dibuix

a l’oficina d’agència rebien un

obsequi.

Per primera vegada, Assegurances Catalana Occident ha organitzat un

concurs de dibuix infantil, amb el lema de “Dibuixa el millor instant del

teu estiu”, per als familiars dels seus clients menors de 13 anys.

D’interès

7

Durant aquesta primera edi-

ció, l’acceptació ha estat molt

positiva entre els clients, que

s’ha vist recolzada per l’elevat

nombre de dibuixos realitzats

entre fills, néts o nebots dels

clients.

Guanyadors o no, el més desta-

cable ha estat la creativitat en-

tre els infants. El final d’aques-

ta primera experiència amb el

concurs de dibuix infantil no-

més significa començar a treba-

llar en el proper per fer-lo més

participatiu i atractiu.

COm hA FUNCIONAT EL CONCURS?

La consigna ha estat: fes-ho fàcilment tu mateix.

1 Enviament als clients per e-mail de la

làmina on cal fer el dibuix.

2 Descàrrega de la làmina amb només un

clic i entrega al petit artista.

3 Realització de l’obra mestra a la làmina per

part del participant.

4 Entrega del dibuix a l’oficina d’agència, on

es lliurava a cada nen un obsequi només

per participar-hi.

1r Premi categoria A

2n Premi categoria C

1r Premi categoria B 1r Premi categoria C

2n Premi categoria A 2n Premi categoria B

8 Assegurances Catalana Occident

Personatges

Director general de l’Institut de l’Empresa Familiar

Juan Corona

L’Institut de l’Empresa Familiar porta gairebé un quart de segle

donant a conèixer la importància, la realitat i el futur de l’empresa

familiar espanyola, peça clau dins de l’economia i la societat. Juan

Corona, el seu director general, ens explica com s’ha d’avançar cap a

un futur en què el gran repte és créixer i millorar la rendibilitat

per poder crear més ocupació.

9

Personatges

Quina és la funció de l’Institut de l’Empresa

Familiar?

És múltiple. Podríem dir que està creat amb la fi-

nalitat de donar prestigi a la figura de l’empresa

i de l’empresari, especialment el familiar. Lògi-

cament, i vinculada a aquesta funció primordial,

hi ha la defensa dels interessos de les empreses

familiars com a col·lectiu i desenvolupar una tas-

ca per identificar les millors pràctiques de govern

corporatiu.

Un altre objectiu important és la formació a les se-

güents generacions, que era inexistent a Espanya

fins a la creació de l’institut, ja sigui a través de

la xarxa de càtedres d’empresa familiar —implan-

tades en la seva immensa majoria en universitats

públiques— o, per descomptat, de la tasca dels

nostres directors de càtedra, que també investi-

guen, la qual cosa ens permet tenir una base de

coneixement quantitatiu i qualitatiu.

L’optimisme de l’empresa familiar espanyola

segueix quedant palès en els resultats de l’úl-

tima enquesta realitzada al XIX Congrés Naci-

onal de l’Empresa Familiar, el passat mes

d’octubre. Creu que la recuperació està realment

consolidada?

Les dades recollides en aquesta última enques-

ta mostren que, per a l’any vinent, un 69% dels

directius de les empreses familiars esperen un

augment en la xifra de vendes, i només un 5%,

una reducció. Però és que si parlem a tres anys

vista —a mitjà termini—, un 87% n’espera un

augment, i només un 2%, una reducció. Aques-

tes són, sens dubte, unes dades contundents.

Pel que fa al nivell d’ocupació passa el mateix,

perquè, a curt termini, per a l’any 2017, el 46%

preveu incrementar la plantilla, i només un 7%,

reduir-la. I, a mitjà termini, un 66% augmentaria

plantilla i només un 5% la disminuiria. Final-

ment, des del punt de vista de la inversió, que

és un bon indicador, a la pregunta directa de si

la seva companyia augmentarà la inversió a Es-

panya per a l’any 2017, el 74% respon que sí i, a

mitjà termini, ho fa un 83%. Són dades rellevants

que, juntament amb les conclusions del Baròme-

tre Europeu de l’Empresa Familiar, ens mostren

que l’escenari econòmic s’albira amb un clar op-

timisme.

La successió, el lideratge, la innovació i l’expansió

internacional són alguns dels principals reptes als

quals s’enfronta l’empresa familiar. Com s’estan

resolent aquests desafiaments?

A la petita o microempresa familiar detectem que

el tema de la successió encara es deixa a l’atzar

i, per tant, les probabilitats que alguna cosa surti

malament són molt elevades.

Una companyia sense un model clar de lideratge

simplement no subsistirà, acabarà desapareixent,

independentment de la seva mida. A Espanya te-

nim grans empresaris; la flexibilitat del caràcter

espanyol i la capacitat d’enfrontar-se als proble-

mes ens dota d’un gran teixit empresarial que,

això sí, cal cuidar i esperonar.

Pel que fa a la innovació, en aquest aspecte anem

malament. Al nostre país, se segueix invertint

molt poc en innovació —en R+D+I, en general—,

tant al sector públic com al privat, pel que fa a

altres països del nostre entorn. Oblidem que els

països que inverteixen en aquest àmbit generen

una balança tecnològica molt superior, com és el

cas d’Alemanya.

I sobre l’expansió internacional, podem dir que

progressa adequadament, encara que pot millo-

rar. Si alguna cosa bona ha pogut portar la cri-

si és que l’empresa espanyola l’ha aprofitat per

no descansar en cap mercat. La part del negoci

exterior d’algunes d’aquestes empreses és, fins

i tot, més important que la part nacional, i això

és fabulós.

Com s’està adaptant l’empresa familiar a la re-

volució tecnològica i a l’impacte de les solucions

digitals?

A l’empresa familiar, tradicional per naturalesa,

fins fa pocs anys el concepte digital no existia.

Està molt relacionat amb l’edat dels seus líders

empresarials. És evident que una persona que

tingui menys de 50 anys ha estudiat ja amb noves

tecnologies i, per a ella, no és un tema nou. Però,

en empreses més petites amb empresaris molt

grans no s’aprofiten les tecnologies de manera

adequada.

El 89% de les empreses espanyoles són familiars,

generen 6,58 milions de llocs de treball —el 67% de

l’ocupació del sector privat— i són responsables

Juan Corona


Personatges

actius, perquè qualsevol revés seria l’adéu a l’em-

presa. Aquesta característica conservadora, que al-

guns critiquen de l’empresa familiar és, alhora, una

gran virtut. Les empreses familiars creixen en la

mesura de les seves possibilitats i, per descomptat,

tenen deute, però molt menys que les no familiars.

I això és, precisament, el que els permet aguantar

crisis tan agudes i llargues com la que hem viscut.

Quines polítiques permetran millorar la competi-

tivitat de l’empresa familiar a Espanya?

Si tenim clar que l’empresa familiar és la columna

vertebral de l’economia espanyola, el disseny de

polítiques econòmiques ha de ser senzill: soste-

nibilitat (o continuïtat) i creixement. Cal elaborar

polítiques econòmiques amb una visió de futur

a mitjà i llarg termini i no buscar el benefici im-

mediat. Si tenim clar això, el que resulta evident

és que tots els nostres empresaris consideren que

estem en un país hiperburocratitzat i que moure’s

per l’Administració és molt costós, en termes de

temps i diners. A més, de vegades, la normativa és

de difícil interpretació, perquè és confusa, comple-

xa i, per si no fos prou, canviant.

Quins són els avantatges i els incovenients de

treballar en família?

Començant pels avantatges, els propis de qualse-

vol empresari davant d’un treballador dependent:

la total llibertat d’acció, la possibilitat de crear un

projecte propi o el fet de saber que els resultats de-

pendran del teu talent i del teu esforç.

del 57,1% del valor afegit brut. Com ha evolucionat

l’empresa familiar espanyola durant el que por-

tem del segle XXI?

L’empresa familiar espanyola, en alguns sectors,

lidera el món. I és una cosa que sorprèn, perquè el

concepte generalitzat d’empresa familiar encara

està relacionat amb un negoci petit on treballa tota

la família. Des de l’institut volem que aquest altre ti-

pus d’empreses familiars globals serveixin d’exem-

ple. Ja no hi ha barreres, i una empresa familiar pot

créixer molt sense perdre les seves arrels.

El 73% dels equips directius de les empreses fami-

liars tenen presència femenina, enfront d’un 32%

en el conjunt de les empreses espanyoles. És l’em-

presa familiar capdavantera en lideratge femení?

Totalment capdavanters. I és lògic. Si un pare té

fills i filles, i veu clarament que el més talentós és

una filla, farà el possible per posar-la al capdavant

de la companyia. El talent es veu més clarament

perquè es pot comparar. L’empresa familiar, en

aquest tema, com en tot, va molt per davant de la

no familiar.

Pel que fa a l’endeutament, les empreses familiars

presenten ràtios menors que les no familiars. Creu

que les primeres compten amb una sèrie d’ele-

ments culturals que les diferencien de la resta?

Si una persona és propietària d’una empresa i té vo-

cació que sobrevisqui i creixi a llarg termini, perquè

vol deixar-la als seus fills, no arriscarà en excés; no

s’endeutarà a nivells que excedeixin de molt els seus

11

Personatges

Quant als inconvenients, destacaria que alguns

empresaris familiars encara no han après a dis-

sociar entre empresa i família. Són dues coses cla-

rament diferents perquè, per exemple, a un fill en

l’àmbit empresarial cal tractar-lo com un professi-

onal i no com un fill, i al revés.

Quines són les condicions necessàries per preser-

var el caràcter familiar de les empreses?

És una tasca de la família. L’única possibilitat és

que les noves generacions realment apreciïn i esti-

min l’empresa. No hi ha cap altra manera i s’ha de

treballar al si mateix de la família. Sempre diem

que perquè un familiar estigui entusiasmat amb

l’empresa, des de molt petit ha de tenir clar que

això és molt important. Per això, és important ex-

plicar-los aquesta filosofia, aquests valors, des de

molt joves. Si no s’estima l’empresa, quan arribi

a les seves mans, el més probable és que intenti

desfer-se’n.

El Grup Catalana Occident, una empresa familiar,

té més de 150 anys d’història. Quins factors, se-

gons la seva opinió, han fet possible aquest èxit?

És un grup exemplar. En el sentit positiu, no és

una empresa normal. Des que es va crear, a mit-

jan segle XIX, ha vist la Primera Guerra Mundial,

la guerra civil espanyola, la Segona Guerra Mun-

dial, el franquisme, la transició... Ha passat per tot.

I no només segueix aquí, sinó que cada vegada és

més forta, cada vegada més gran i, en aquests mo-

ments, és un referent mundial dins del sector.

Què han fet bé per ser on són? Doncs moltes coses.

D’entrada, han estat molt rigorosos portant la com-

panyia. Si no fas bé les coses, i sobretot al sector de

les assegurances, no hi ha manera de subsistir. En

segon lloc, un negoci d’aquestes característiques,

en què es treballa molt amb personal propi, però

també moltíssim amb personal extern, vinculat,

com és el cas dels agents, ha aconseguit un grau

d’implicació i de fidelitat impressionant. I, òbvi-

ament, també estan fent bé la feina familiar. Els

membres de la família Serra que es van succeint al

capdavant de la companyia recullen el llegat que

han rebut i el milloren. Quan les coses es fan bé,

els resultats acostumen a ser bons, i aquest n’és un

exemple clar.

PERFILEl director general de l’Institut de l’Empresa Familiar és doctor en Ciències

Econòmiques i Empresarials, catedràtic d’Economia Aplicada, rector honorari

de la Universitat Abat Oliba CEU i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de

Doctors. En la seva àmplia experiència docent nacional i internacional, també

ha estat director acadèmic de l’IEF, director de la Càtedra d’Empresa Familiar

de la Universitat de Barcelona o degà de la Facultat de Ciències Econòmiques

i Socials de la Universitat Internacional de Catalunya, entre altres càrrecs. Ha

assessorat organismes com la Unió Europea, el Banc Mundial o governs com

els de l’Equador, l’Argentina, Xile, Egipte o Andorra. Ha estat un del grup de

nou experts seleccionats pel ministre d’Hisenda per elaborar una proposta

de reforma fiscal.

“Cal elaborar polítiques econòmiques amb una visió de futur a mitjà i

llarg termini i no buscar el benefici immediat”

Des de mitjans de juliol fins a finals de setembre, Assegurances

Catalana Occident ha estat immersa en una campanya que ha animat

els usuaris d’Internet a compartir aquells instants importants que no

van poder viure, per qualsevol motiu, per poder recuperar-los.

L’Oficina d’Instants Perduts


segueix apostant per protegir

les persones en els seus instants

més inoblidables i en el seu dia

a dia, fins i tot en aquells ins-

tants que van perdre. Perquè hi

ha instants a la vida d’una perso-

na que són inoblidables, alguns

perquè s’han viscut i altres, jus-

tament, per tot el contrari. Els

viscuts perduren en el temps i

els no viscuts de vegades voldrí-

em recuperar-los.

Una nova oportunitatAlgunes persones mai oblida-

ran que es van perdre l’obra de

teatre del seu fill petit, mentre

que d’altres recorden amb fre-

qüència que es van perdre les

vacances amb els seus amics de

la universitat.

Això és el que li va passar al

Lluís a l’estiu del 1993, durant la

seva època universitària, quan

tenia planejat un viatge amb els

seus millors amics a Eivissa i un

imprevist —una avaria al cot-

xe— va fer que no pogués pujar

a aquell ferri amb els amics. El

ferri cap a l’estiu perfecte, cap a

l’estiu de platja, diversió, samar-

retes amb coll de bec i Loco Mía.

Més de 20 anys després, van po-

der reunir-se gràcies a aquesta

iniciativa i recrear aquella ex-

periència tal com va passar... o

gairebé.

Amb l’objectiu de recupe-

rar-los, Assegurances Catalana


En companyia

Occident va crear l’Oficina d’Ins-

tants Perduts. Una campanya

digital, disponible en suports

en línia i a les xarxes socials

durant més de dos mesos, ha

convidat a compartir aquestes

experiències perdudes per tal de

poder recuperar-les.

Gran participacióTestimonis com el del Lluís van

ser compartits a la pàgina web

oficinadeinstantesperdidos.com,

on es convidava a participar a

través de la mateixa pàgina web;

mitjançant la xarxa social Twitter,

amb el hashtag #instanteperdi-

do; o mitjançant Instagram eti-

quetant la imatge amb el mateix

hashtag i un text explicatiu.

Al final de la campanya, un jurat

va escollir, entre les participa-

cions, un dels instants perduts i


va ajudar a la guanyadora, Irene

Pérez Morata, a recuperar el viat-

ge que al seu dia no va poder fer.

hashtag #instanteperdido

La història del Lluís va arribar als 4,4 milions de

visualitzacions

13

En companyia

En companyia

Torna el bescanviConegudes també com a “sharing economy” o “plataformes de

consum col·laboratiu”, es tracta d’espais d’intercanvi a Internet on

es poden compartir productes i serveis, fet que està suposant una

autèntica revolució en la manera d’entendre els negocis i

un repte per a les empreses tradicionals.


l’evolució del consum col·laboratiu

¤ El terme consum col·laboratiu

(collaborative consumption, en anglès)

el va esmentar per primera vegada Ray

Algar en un article publicat al butlletí

Leisure Report, el 2007.

¤ El mateix concepte va començar

a popularitzar-se el 2010 amb la

publicació del llibre What ‘s Mine

Is Yours: The Rise of Collaborative

Consumption. La seva coautora, Rachel

Botsman, va oferir una xerrada sobre

consum col·laboratiu a la conferència

TEDxSydney el maig del 2010, en què

va exposar com l’accés a béns i serveis

podia ser de rellevància prioritària

sense que en fos necessària la propietat.

¤ El 2011, el consum col·laboratiu va ser

catalogat per la revista Time com una

de les deu idees que transformarien el

món.

¤ El 2014, la Unió Europea va

redactar un dictamen per regular

el consum col·laboratiu, en què el

valorava de la següent manera: “El

consum col·laboratiu representa la

complementació avantatjosa des del

punt de vista innovador, econòmic i

ecològic de l’economia de la producció

per l’economia del consum”.

¤ El Parlament Europeu estudia el seu

impacte i possibles mesures futures per

a l’encaix de les seves activitats.

Ens passem la vida intentant comprar béns

i serveis que creiem que ens faran més fe-

liços, però què passaria si canviéssim la

nostra filosofia i, en comptes d’acumular,

comencéssim a compartir? L’economia col-

laborativa és una tendència mundial que

promou l’acte de compartir, intercanviar,

prestar o llogar. Així s’optimitzen els recur-

sos per generar societats més sostenibles

tant des d’un punt de vista econòmic com

ambiental. Aquesta és una de les raons per

les quals s’està implantant de manera ràpi-

da i contundent.

El comportament col·laboratiu s’ha donat

sempre entre els cercles de confiança (amics,

família, veïns, etc.), però ara, gràcies a la tec-

nologia, el cercle s’ha ampliat i ha arribat a

una escala sense precedents, on cada vegada

són més les persones i empreses disposades

a llogar, compartir o intercanviar les seves

coses. Torna el bescanvi gràcies a les xarxes

socials i a compradors i venedors que s’hi

connecten.

el paper de la tecnologiaLa tecnologia està permetent que hi hagi

confiança entre desconeguts. Ja no ens fa

por comprar un producte a una persona que

està a milers de quilòmetres i a qui no hem

vist mai. Les plataformes de consum col-

laboratiu disposen d’un sistema de reputa-

ció basat en les opinions i qualificació dels

mateixos usuaris. Tant és que siguis com-

prador o venedor, tothom et pot qualificar

positivament o negativament, en funció de

com facis les coses.

Per als usuaris d’una plataforma de compra i

venda de segona mà, el sistema de votacions

és determinant per confiar en altres usua-

ris. L’apartat de vots és la millor garantia per

saber si el venedor és una persona seriosa o

no. El fet que tothom pugui opinar influeix

en què els venedors s’esforcin per millorar el

seu servei, i això reverteix positivament en

els compradors.

15

En companyia

L’economia col·laborativa és una tendència mundial que promou compartir, intercanviar,

prestar o llogar

En companyia

El consum col·laboratiu suposa una nova manera d’entendre la propietat, on preval l’ús del producte

davant de la possessió

Aquesta és la clau perquè la

sharing economy s’hagi enlairat

amb tanta força. La confiança

és fonamental per intercanviar

béns tangibles i intangibles.

Una idea revolucionàriaEl consum col·laboratiu és una

nova manera de consumir que

mou més de 80 mil milions

d’euros anuals a tot el món.

Ja sigui per ideologia o per

necessitat , milers de perso-

nes que busquen alguna cosa

es connecten amb altres que

l’ofereixen, i viceversa. Només

a Espanya, unes 500 empreses

ofereixen propostes d’economia

col·laborativa.

La definició que proposa la

Comissió Nacional dels Mercats

i la Competència (CNMC) és que

aquest és un “nou model econò-

mic que es basa en l’intercanvi

entre particulars de béns i serveis

que estaven ociosos o infrauti-

litzats a canvi d’una compensa-

ció pactada entre les parts”. Des

d’aquest mateix organisme en-

tenen que el naixement de l’eco-

nomia col·laborativa està molt

relacionat amb la crisi econòmi-

ca: “La disminució de la renda i

el crèdit disponible entre els con-

sumidors, com a conseqüència

de la crisi econòmica, i un canvi

cultural que ha suposat que ‘l’ús’

sigui cada vegada més preferit a

‘la propietat’, són elements clau

per entendre l’auge d’aquest mo-

del”, afirmen.

Pensar d’una altra maneraLa crisi econòmica ha conduït a

un canvi de mentalitat dels ciu-

tadans en la seva manera de re-

lacionar-se tant socialment com

econòmicament.

El consum col·laboratiu suposa

una nova manera d’entendre la

propietat, on preval l’ús del pro-

ducte enfront de la possessió. Es-

tem deixant enrere l’era del con-

sum excessiu per entrar en l’era

del consum col·laboratiu: jo ne-

cessito, tu tens. Això repercuteix

directament en molts negocis,

que ara s’han d’adaptar a aquesta

nova realitat.

Podem compartir o intercanvi-

ar casa, cotxe, pàrquing, llibres,

roba, feina, coneixements, acti-

vitats d’oci... Les possibilitats són

gairebé infinites, tot i que els sec-

tors on el consum col·laboratiu ha

entrat amb més força són el dels

transports, el turisme i el mercat

de segona mà.

Xoc amb els negocis tradicionalsLa principal preocupació és la

incertesa regulatòria. Algunes

plataformes estan sent molt

qüestionades, ja que suposen

una amenaça per al sector al qual

pertanyen. Aquest és el cas de

l’hoteler, el del taxi o el del trans-

port públic.


Un exemple clar és l’empresa

internacional de transport privat

Uber. La seva arribada a molts pa-

ïsos ha estat envoltada d’una gran

polèmica. Encara que aquesta

companyia no es defineix com un

servei de taxi, el gremi de taxistes

s’ha posat en peu de guerra contra

Uber al considerar-la competència

deslleial, ja que no paguen les ma-

teixes llicències i la seva política

de preus és molt agressiva. “Ens

ofeguen, perquè les nostres tarifes

les fixa l’ajuntament”, expliquen

des de la Federació Professional

del Taxi de Madrid.

Queda, per tant, una gran tasca

pendent: regular les noves aplica-

cions col·laboratives per evitar que

engreixin l’economia submergida,

es generi competència deslleial i

es perdin drets dels consumidors.

Interessos comunsA través d’aquestes plataformes,

no només es poden compartir o

intercanviar béns materials. Per-

sones amb interessos comuns

s’estan ajuntant per compartir i

intercanviar béns no tangibles

com el temps, l’espai, les habili-

tats o els diners. Aquests inter-

canvis tenen lloc, principalment,

a nivell local o de barris, on es

comparteixen espais per treba-

llar (crowdworking).

Pel que fa als valors que es

fomenten gràcies al consum col-

laboratiu, María Ángeles León,

emprenedora que ha creat un

projecte de consum col·laboratiu

per posar en contacte persones

que volen aprendre idiomes

amb les que volen ensenyar-los,

té clar que són molt positius.

“L’intercanvi, en lloc de la pos-

sessió, l’acollida i la confiança

en els altres són alguns dels més

destacats. Estem assistint a un

canvi de mentalitat important.

És possible que ens costi trencar

la barrera mental i començar a

utilitzar aquests serveis, però

quan ho fas, ja no vols tornar al

sistema tradicional”, afirma.

Un nou model on predomina

compartir, aprofitar i cooperar i

que pot canviar el món.

Assegurances Catalana Occident també aposta

pel desenvolupament de la seva tecnologia i per

facilitar les gestions als seus clients.

Per això, e-client s’ha transformat en una eina

que agilitza enormement els tràmits de les teves

assegurances i altres productes, desde qualsevol

lloc.

Aquesta plataforma permet als clients consultar

tots els productes contractats i fer gestions, des

del mòbil o qualsevol dispositiu i de manera

segura. A més, es tracta d’un servei gratuït i

totalment personalitzat, disponible les 24 h del

dia, els 365 dies de l’any.

Actualment, a través d’e-client és possible realitzar

accions consultar l’estat de les pòlisses, realitzar

aportacions als teus plans de pensions o productes

financers, declarar un sinistre d’automòbil o

canviar de beneficiaris, entre altres coses.

Si vols començar a gaudir d’aquests i d’altres

avantatges, només has de donar-te d’alta

al servei e-client a través de la pàgina web

www.catalanaoccident.com.

NOU SERvEI mÉS àGIL I SENZILL

17

en companyia

En companyia

Tres visions diferents del món, tres maneres de treballar i tres formes de

comportar-se. Els baby boomers, la generació X i els millennials són tres

grups generacionals molt diferents amb un repte comú: aprendre a

conviure i a aprofitar el millor de cada un.

Els temps canvien. Fa quaranta anys,

els nens es passaven les hores jugant

al carrer i no trobaven el moment per

tornar a casa. Aquells nens, conver-

tits avui en pares, han de bregar amb

els seus fills perquè no passin tant

de temps a l’habitació connectats a

una pantalla (mòbil, tauleta, ordina-

dor...). Aquest és ara el seu món i la

seva font principal d’entreteniment.

Sens dubte, estem descrivint dues

generacions molt diferents. En els

darrers setanta anys, han sorgit i

crescut tres generacions clarament

diferenciades: els baby boomers, la

generació X i els millennials. El rep-

te no només està en aconseguir que

aquestes generacions convisquin a la

llar i a la feina, sinó que s’entenguin.


En els últims setanta anys, han crescut tres generacions clarament

diferenciades


LES GENERACIONS A ESPANYA

Generació XLes persones nascudes entre el 1966 i

el 1979, aproximadament (és a dir, que

ara tenen entre 35 i 50 anys), confor-

men l’anomenada generació X o gene-

ració pont, ja que es troben entre dues

de les grans: els baby boomers i els

millennials. La seva arribada al món

va tenir lloc durant la Guerra Freda i,

durant la seva infància i joventut, han

viscut fets històrics com la caiguda del

Mur de Berlín o l’entrada d’Espanya a la

Unió Europea.

El seu caràcter és autònom. Creuen en

ells mateixos i volen créixer professio-

nalment dins d’una mateixa empresa.

Es van criar en famílies on tenien lli-

bertat per opinar, però seguien les

ordres dels seus pares; per això, estan

acostumats a actuar de la mateixa

manera amb els seus caps. La seva

capacitat d’adaptació és indiscutible.

Han fet immersió en les enciclopèdies

i, encara que no són nadius digitals,

s’han adaptat a l’arribada d’Internet

i l’auge tecnològic. En l’àmbit social,

reivindiquen la conciliació familiar i

professional, i les dones veuen pos-

tergada la maternitat per la recerca de

l’estabilitat laboral. La seva principal

característica és la diplomàcia corpora-

tiva, és a dir, la capacitat per entendre i

no jutjar les dues generacions amb les

quals conviuen.

El terme generació fa referència

al conjunt de persones que, per

haver nascut en dates pròximes

i haver rebut educació i influxos

culturals i socials semblants, es

comporten de manera afí o com-

parable. El sociòleg alemany Karl

Mannheim va realitzar el 1928

contribucions importants en el

camp de la sociologia amb el seu

concepte de generació, caracte-

ritzada per esdeveniments ge-

neracionals, és a dir, per fets que

marquen la infància i la joventut

i que exerceixen una influència

durant la resta de la vida.

Segons l’Institut Nacional d’Esta-

dística, a Espanya, les diferents

generacions es distribueixen de

la manera següent.

Baby boomersEs coneix amb aquest nom els nascuts

entre el 1945 i el 1965, aproximada-

ment. En les dècades posteriors a la

Segona Guerra Mundial, es van regis-

trar unes taxes elevades de natalitat

a Europa, els Estats Units, el Canadà

i Austràlia; per això, parlem del feno-

men del baby boom.

Les persones que pertanyen a aquesta

generació tenen actualment entre

50 i 70 anys, i es caracteritzen per

haver capitanejat l’oposició als valors

tradicio nals. Durant la seva joventut,

demanaven la pau i la llibertat, i van

entendre que l’educació era el principal

mitjà per al progrés.

La feina té una gran importància per a

ells i estan destinats a quedar-se molts

anys a la mateixa empresa. Volen ser

productius i han demostrat un alt com-

promís amb l’organització. Per a ells,

l’èxit professional és sinònim d’èxit a

la vida.

En aquesta generació, la dona comença

a incorporar-se al mercat laboral.

Un percentatge elevat dels baby

boomers formen part avui de la vida

política, cultural i industrial.

Nascuts el 1966-1979Edats: 35-50

Nascuts el 1945-1965 Edats: 50-70

La generació del baby boom,

nascuda entre el 1945 i el 1964,

suposa a Espanya un total de

10.882.493 persones.

Baby boomers

10.882.493persones

La generació X és per ara la ma-

joritària. No existeix un consens

exacte sobre els seus anys de nai-

xement, però la majoria d’experts

inclou els nascuts entre el 1965 i

el 1979. En total, aquest grup el

formen 11.468.147 espanyols.

Generació X

11.468.147persones

19

en companyia

En companyia

Generació Y o millennialsÉs la generació d’aquelles persones

nascudes a partir del 1980 fins al 1995

(ara tenen entre 20 i 35 anys, més o

menys). Des de la seva arribada al món,

han conegut la globalització, la Guerra

del Golf... A Espanya, sempre han viscut

en democràcia. Es qüestionen l’statu

quo i els defineix la seva necessitat de

gaudir del moment. No els espanta can-

viar de feina i valoren la immediatesa,

poder aconseguir les coses amb gran

celeritat.

Defensen la justícia i la solidaritat, i

sempre estan connectats amb altres

grups. Els seus símbols són els telèfons

mòbils, els MP3, els blogs...: no conce-

ben la vida sense la tecnologia.

Li donen menys importància als diners

i aprecien la qualitat de vida: fer només

allò que els apassiona. Volen gaudir

amb el que fan i divertir-se a la feina.

Valoren la flexibilitat horària i els

agrada emprendre. Tenen una toleràn-

cia més gran al fracàs.

Com serà la següent generació?La que ja s’ha batejat com a generació

Z (nascuts a partir de l’any 1995) seran

els pròxims a incorporar-se al mercat

laboral.

La seva vida gira al voltant de la tecno-

logia: estudien, llegeixen, s’entretenen...

online.

Són molt creatius i aspiren a tenir la

seva pròpia empresa i a dedicar-se

professionalment al que els agrada.

Valoren les feines flexibles, a distància,

que els permetin fer diverses activitats.

Estan acostumats a rebre molts estí-

muls i, per això, resulta difícil captar la

seva atenció.

Al segle XXI, treballar no sempre vol

dir anar a la feina. La modalitat de te-

letreball s’està implantant, i la gene-

ració Z s’encarregarà de fomentar-la.

Els requisits i les actituds que més

valoren les empreses a l’hora de con-

tractar els candidats de la següent ge-

neració seran la capacitat d’adaptació

i la flexibilitat davant els canvis en

l’organització, la disposició per apren-

dre i no frustrar-se amb els errors, la

iniciativa i atrevir-se a innovar, la ca-

pacitat d’anàlisi i resolució de proble-

mes, i l’habilitat per treballar en equip.

Cada un dels grups generacionals ha

tingut unes vivències i experiències

particulars que els diferencien dels al-

tres i determinen el seu comportament.

Conèixer-los pot ser de gran ajuda per

connectar-hi.

Nacuts el 1980-1995Edats: 20-35

Els millennials o generació Y,

nascuts entre el 1980 i el 1995,

suposen a Espanya 8.535.482

persones.

Millennials

8.535.482persones

L’última a l’escala poblacional

és la generació Z, que ja supera

en nombre els millenials, i són

els nascuts a partir del 1995, per

la qual cosa el nombre continua

augmentant.

Generació Z

10.078.190persones

Són molts els espa-

nyols de 72 anys o

més: l’INE els xifra en

gairebé 5,5 milions,

dels quals 474 per-

sones tenen més de

110 anys.

més grans de 72 anys

5,5 milionsde persones

Nascuts el < 1995Edats: 0-20

Assegurances Catalana Occident20

Tant si pertanyem a una o una altra generació, tots hem de pensar en el futur i planificar el nostre estalvi per gaudir

de la nostra jubilació. Els plans de pensions són l’instrument financer d’estalvi que et permetrà disposar d’un capital

o d’una renda en el moment de la jubilació, i Assegurances Catalana Occident compta amb la combinació de plans de

pensions que millor s’adapta al teu perfil inversor i a les teves necessitats.

A més, des de l’1 de novembre fins al 31 de desembre del 2016, pots beneficiar-te de fins a un 1% de regal si fas traspassos

als plans de pensions i a l’Universal pla de previsió assegurat.

Tots els clients que hagin contractat un pla de pensions o l’Universal pla de previsió assegurat en una altra entitat

gestora i decideixin traspassar-lo a Assegurances Catalana Occident, podran obtenir fins a un 1% de regal si l’import és

igual o superior a 2.500 €*.

Per beneficiar-se d’aquesta bonificació, s’han de tenir contractades en el moment del pagament, com a mínim, dues

pòlisses o plans amb Assegurances Catalana Occident d’alguna de les quatre tipologies següents: pòlissa de vida indi-

vidual amb pagament de prima prevista, Pla de pensions amb pagament d’aportació prevista, pòlissa de Família-llar

i pòlissa d’Automòbil.

Ara, també un 1% per a les aportacionsA més, podràs beneficiar-te de fins a un 1% de regal per a les aportacions fetes durant els mesos de novembre i desem-

bre per un import igual o superior a 2.500 €* als plans de pensions o l’Universal pla de previsió assegurat d’Assegu-

rances Catalana Occident, amb fins a un 45% de desgravació fiscal (el benefici fiscal pot ser fins i tot superior, en funció

de la normativa fiscal vigent a cada comunitat autònoma).

* Per a més informació sobre totes les condicions d’aquesta promoció, pots contactar amb el teu mediador o consultor d’assegurances, o visitar

el nostre web: www.catalanaoccident.com.

Promoció vàlida fins al 31 de desembre del 2016

Aprofita aquesta oportunitat!

en companyia

21

Protegeix casa teva i la teva professió

Nova Llar professional

Avantatges ¤ Senzillesa de contractació. Formalitzes un con-

tracte únic i senzill, una assegurança de la llar. ¤ Estalvi econòmic. Evites el sobrecost que supo-

sa contractar addicionalment una pòlissa per a

oficines. ¤ màxima particularització de l’oferta. Combines

la flexibilitat de l’assegurança de la llar tot am-

pliant la seva cobertura a l’activitat professional. ¤ Avantatges fiscals. Et beneficies d’una deducció

de part de la despesa de la prima d’assegurances

en la declaració de la renda al recollir-se l’activi-

tat professional a la pòlissa d’assegurances.

Cobertures¤ Material d’ús professional¤ Assistència informàtica professional ¤ Equips ofimàtics¤ Reposició de documents i arxius

informàtics¤ Responsabilitat civil d’explotació i

patronal

Cobertures opcionals¤ Rètols¤ Espoliació d’efectiu a l’interior de l’habitatge

i durant el trasllat de fons

Les noves tecnologies han

influenciat de manera molt

directa el mercat laboral. La

gran varietat d’oportunitats

que es presenten i la connec-

tivitat que Internet fa possible

han contribuït perquè molts

professionals desenvolupin

la seva activitat a casa seva.

Per oferir la millor respos-

ta a les necessitats d’aquest

col·lectiu, Assegurances Ca-

talana Occident llança Llar

professional.

Amb Llar professional, podràs

gaudir de la millor protecció

per al teu habitatge i incor-

porar, a més, noves cobertu-

res que et permetran protegir

l’activitat professional que

fas.

En companyia


Pots guanyar un viatge, dos iPhone 7 i una càmera Canon 1300D!

Participaen el concurs

Participa

1Tria la foto que representi millor el teu desig per al 2017

2Puja el teu desig a Instagram amb el hashtag #cadenadedeseos

3Digues a qui va dedicat perquè la cadena de desitjos continuï

Informa't a la pàgina webwww.cadenadedeseos.com

a

Fins al 6 de gener!

#Cadenadedeseos

Assegurances Catalana Occident24

La cursa Trailwalker organit-

za-da per Oxfam Intermón és

una oportunitat única per com-

pletar un gran repte: recórrer

100 km en un màxim de 32

hores. No es tracta d’una cursa

de relleus, ja que es porta a ter-

me per equips de sis persones.

Els membres de l’equip han de

començar i acabar junts, men-

tre que dos companys més de

suport esperen als controls i

avituallaments per assistir els

corredors en el que necessi-

tin. Les proves d’aptitud física

prèvia, els entrenaments pre-

paratoris i la planificació de

les funcions de l’equip de su-

port constitueixen una manera

única d’enfortir les relacions i

promoure els valors de supera-

ció, treball en equip, cohesió i

solidaritat.

Per realitzar aquest gran rep-

te, no cal ser un atleta profes-

sional, ja que, amb l’entrena-

ment adequat, l’actitud mental

necessària i un bon equip de

suport, completar la marxa

està a l’abast de qualsevol. La

cursa Trailwalker té com a ob-

jectiu principal la lluita contra

la pobresa i la fam, ja que els

donatius recaptats (cada equip

aporta 1.700 euros per parti-

cipar a la cursa) es destinen

a més de 400 projectes de co-

operació, acció humanitària,

comerç just i sensibilització en

50 països.

Enguany, a l’edició de Girona,

hi han participat 418 equips;

Hem corregut 100 km per una bona causa!

Trailwalker 2016

En societat

Un any més, la Fundació

Jesús Serra ha convidat

els empleats, consultors i

mediadors de les companyies

del Grup Catalana Occident

a participar a la Trailwalker

2016, organitzada per Oxfam

Intermón amb l’objectiu

de recaptar fons per lluitar

contra la fam i la pobresa.

En societat

25

Es tracta d’un gran repte esportiu: recórrer100 km en 32 hores amb equips de 6 persones

a la de Madrid, 168, i ja estan

obertes les inscripcions per al

2017; a Girona, al mes d’abril; al

País Basc, al mes de maig; i a

Madrid, al mes de juny.

Els que hi han participat asse-

guren que la Trailwalker és un

repte que t’omple d’energia po-

sitiva, i destaquen l’esperit fes-

tiu, d’esforç i compromís que es

viu durant els mesos previs a la

cursa i el dia de la celebració. La

il·lusió, l’entusiasme i la passió

dels participants s’encomanen.

Familiars, amics i companys de

feina se sumen, en general, a

aquest corrent solidari.

Segurament per això, cada any

són més els empleats del Grup

Catalana Occident que s’ani-

men a participar-hi de la mà

de la Fundació Jesús Serra, que

subvenciona l’import de la ins-

cripció.

Els protagonistesOriol Camarasa, líder de l’equip

SCO1, que va ser el que millor es

va posicionar a la Trailwalker Gi-

rona d’entre els equips del Grup

Catalana Occident (55a posició,

18 hores), recorda l’experiència

com “altament satisfactòria”.

Els corredors Oriol Camarasa,

Pablo Poza, Eduard Morató i

Daniel González ja van partici-

par l’any passat en la carrera i,

en aquesta darrera edició, van

aconseguir millorar els temps.

El coneixement del terreny va

ser un factor que va jugar-hi a

favor, encara que tots els inte-

grants estaven molt motivats i

es van preparar a consciència

durant tot l’any, participant en

diverses curses i mitges mara-

tons, i sortint a entrenar amb

regularitat. No obstant això, per

a l’Oriol, “el més important de

tot era acabar tots junts i gau-

dir de l’experiència al màxim”.

Ara ja està pensant en el se-

güent repte, ja que l’any vinent

li agradaria provar-ho amb un

altre recorregut: “El País Basc

o la Trailwalker Madrid, que em

sembla més exigent pels desni-

vells del circuit”, comenta.

Reconeix que, en aquesta edi-

ció, van ser molts els companys

del Grup Catalana Occident que

es van animar a participar-hi,

perquè “a part del seu objectiu

solidari, la carrera és un bon

exemple de teambuilding, ja que

són moltes hores junts i la nos-

tra relació surt més unida i en-

fortida; a més, el repte dels 100

km és més assumible del que

sembla, ja que els fas al teu rit-

me i hi ha molts punts de prove-

ïment on descansar”, comenta.

Per la seva banda, Aitor Garro,

de l’equip Seguros Bilbao 2,

que es va posicionar en el 40è

lloc, amb 23 hores 19 minuts,

al costat d’Alfonso Quintanilla,

Raquel Pérez i Pilar Gámez, ex-

plica que els va agradar el repte

d’arribar a la meta en 30 hores,

a més del que la seva partici-

pació implicava per a Oxfam

Intermón. Com que són dos

companys de Bilbao i dues de

Granada, cadascun va entrenar

pel seu compte i, tot i que ha

estat la seva primera vegada,

qualifica l’experiència com a

molt bona, encara que dura: “Al

quilòmetre 35, es va haver de

retirar una companya i va ser

una pena, perquè són moltes

hores intenses de convivència.

Als avituallaments, et trobes

amb els integrants de suport

(la dona i el fill, en el meu cas),

i l’ambient és molt bo. Nosal-

tres vam arribar-hi cap a les

vuit del matí, i he de reconèixer

que la nit va ser llarga, perquè

tot era pujada, però l’ambient

és fantàstic i fas pinya amb

molts companys. Quan arribes

a la meta, has conegut tanta

gent!”, comenta l’Aitor entusi-

asmat i amb ganes de repetir

l’any vinent.


En societat

26

El programa ComFutur és una

iniciativa que pretén que els jo-

ves investigadors més brillants

de l’àmbit científic i tecnològic

espanyol desenvolupin el seu

talent i la seva carrera al nos-

tre país. El programa permet

que els candidats seleccionats

desenvolupin la seva creativi-

tat i activitat professional en

l’entorn privilegiat del Con-

sell Superior d’Investigacions

Científiques (CSIC), amb la qual

cosa es garanteix el desenvo-

lupament futur i la posada en

marxa de plans de recerca ori-

ginals i amb un alt nivell d’apli-

cabilitat. Amb aquesta iniciati-

va, es busca afavorir l’ocupació

dels joves científics, que s’han

vist durament afectats per la

crisi econòmica, i retenir el ta-

lent espanyol, que és clau per al

desenvolupament econòmic del

nostre país.

Primera edicióLa Fundació Jesús Serra

col·labora en les activitats del

programa durant els seus tres

anys de durada i també partici-

pa de forma activa com a mem-

bre del jurat per a la selecció

dels projectes de recerca pre-

sentats a la convocatòria.

Aquests projectes han de ser

originals i han de buscar res-

postes a problemes de pes a

través de tècniques i planteja-

ments innovadors, així com po-

der executar-se en un centre o

institut del CSIC determinat en

un termini màxim d’execució

de 3 anys.

En la primera edició, es van

analitzar 293 sol·licituds pre-

sentades amb la intervenció de

més de 600 científics i experts,

que van concedir els 14 ajuts

(que provenien de 8 entitats pri-

vades i valorades en 2.100.000

euros) en les següents línies de

recerca:¤ Agroquímica.¤ Biocides nanoparticulats per a

la desinfecció d’aigües.¤ Malalties inflamatòries auto-

immunes.¤ Noves tecnologies per a la

detecció precoç del càncer.¤ Solucions catalítiques de

baix cost per a la indústria

del gas.

La Fundació Jesús Serra col·labora juntament amb el CSIC per retenir el talent dels

joves investigadors espanyols a través del Programa ComFuturo. Es tracta d’un pas

més en la línia de treball de la Fundació Jesús Serra, en el seu compromís amb

projectes vinculats a l’àmbit científic i de la investigació.

Amb els joves investigadors

Programa ComFuturo

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Saludable

En la societat occidental un dels problemes més importants des de fa dècades

és el sedentarisme i les seves conseqüències per a la salut. Com a resposta

a aquesta situació, han sorgit iniciatives, modes i fins i tot formes de vida

lligades a l’esport, i una de les que més ha calat és la de sortir a córrer

(o fer “running”, tal com es denomina ara).

Articulacions i prevenció d’afeccions cardíaques

Partint de la base que qualsevol

falta d’activitat física és un dels

factors de risc més importants en

el desenvolupament de malalties

com les cardíaques o les respi-

ratòries, s’ha de tenir en compte

que el running, com qualsevol

altre esport, s’ha de practicar

seguint una sèrie de normes bà-

siques per evitar els perills que

comporta, especialment, la seva

incidència en les articulacions i

en la possible aparició d’afecci-

ons cardíaques.

Córrer és una activitat intensa

que resulta bastant agressiva

per a les parts del cos que im-

pacten contínuament amb la su-

perfície sobre la qual es practica

l’exercici. S’estima que a un rit-

me de 140 passes per minut, el

més habitual entre els runners,

en mitja hora de carrera s’hau-

ran recorregut 8.400 passes,

cosa que suposa 4.200 impac-

tes en genolls, turmells i maluc.

Aquestes dades demostren la

importància d’una preparació

adequada prèvia i posterior a

Cal recordar sempre que la superfície sobre la qual es corre exerceix un impacte a les nostres

articulacions

l’esforç per evitar lesions tant en

articulacions com en músculs i

tendons.

Abans de començarPerò abans de calçar-se les vam-

bes i de devorar quilòmetres,

és molt recomanable citar-nos

amb un especialista mèdic que

ens realitzi un reconeixement

complet per detectar possibles

afeccions. Segons estudis de la

Federació Espanyola de Medi-

cina de l’Esport, la pràctica ha-

bitual del running no té per què

afectar les articulacions, sem-

pre que es trobin en bon estat.

Aquest esport pot evitar, inclús,

l’aparició d’artrosi de genoll o

de maluc, però, per això, és ne-

cessari conèixer l’estat de les

articulacions abans de practicar

aquest exercici per evitar, així,

possibles lesions.

Se sol parar més atenció als

problemes derivats de la mus-

culatura, però molts dels que

estan associats al dolor que ge-

nera córrer poden derivar-se

IMPACTES AL GENOLL

(30 MIN DE CARRERA)


Els perills del running

4.200

Saludable

d’afeccions a les articulacions.

Aquestes s’han d’enfortir amb

l’entrenament per produir més

líquid sinovial, que s’encarrega

de reduir la fricció entre les ar-

ticulacions i de millorar la circu-

lació sanguínia.

Per evitar les tendinopaties

(afeccions de tendó), condro-

paties (dels cartílags) i l’artrosi

(desgast dels cartílags), el pri-

mer pas s’ha de fer abans de

sortir a córrer: una bona ali-

mentació, que ha d’incloure una

correcta hidratació rica en vita-

mina C, omega 3 i proteïnes.

Si es comença des de zero i es

té sobrepès, és molt recoma-

nable deixar el running per a

més endavant i començar amb

altres esports, com la natació o

la bicicleta estàtica. També es

recomana fer exercicis d’enfor-

timent, a casa o al gimnàs, dels

grups musculars que envolten

o que estan vinculats a les arti-

culacions. Cal recordar sempre

que la superfície sobre la qual

es corre exerceix un impacte a

les nostres articulacions, per la

qual cosa és molt menys lesiu

córrer sobre terra que sobre as-

falt o ciment.

La Fundació Espanyola del Cor

reconeix els efectes positius

del running a nivell cardíac i

vascular, però s’ha de tenir en

compte una sèrie de factors

perquè l’esforç d’aquesta acti-

vitat no resulti contraproduent

per a la salut. En primer lloc,

s’ha de realitzar una revisió

mèdica especialitzada per con-

trolar antecedents familiars o

malalties hereditàries, revisar

factors de risc (pressió, palpi-

tacions, etc.), la qual cosa ha

d’incloure la realització d’un

electrocardio grama i, en per-

sones de més de 40 anys, fer

proves d’esforç. Amb aquestes

proves, l’especialista podrà de-

tectar arítmies o problemes co-

ronaris preexistents.

Gràcies a aquest reconeixement

mèdic, sembla que s’evita la de-

nominada mort sobtada, que,

malgrat el fet que està associada

amb esportistes, es produeix, en

un 85% dels casos, per malalti-

es coronàries prèvies. Aquest

tipus de morts criden l’atenció,

però no són comunes, comparat

amb el nombre de practicants

de qualsevol esport, hi ha xifres

mínimes i, el que és més im-

portant, són casos que podrien

evitar-se amb un control mèdic

correcte i específic.

Però no hem de ser negatius:

com qualsevol altra activitat fí-

sica i esportiva, el running, prac-

ticat de manera segura i ade-

quada, constitueix un exercici

excel·lent per reduir el risc de

malalties cardíaques, neutralit-

zar l’estrès i, fins i tot, prevenir

la depressió.

ABANS DE SORTIR A CóRRER...UNA BONAHIDRATACIó

MORT SOBTADA:MALALTIES CORONàRIES PRèVIES

85%

El primer pas s’ha de fer abans de sortir a córrer: una bona alimentació rica en

vitamina C i proteïnes

29

UN BooM ImPARABLE

S’estima que, només a Espanya,

s’estan celebrant anualment més de

3.500 carreres populars, la qual cosa

suposa que se n’organitzin gairebé 70

cada cap de setmana. Des de les més

assequibles —al voltant dels 5 quilò-

metres—, passant pels 10 quilòmetres

de les Sant Silvestre —de les quals, la

més coneguda és la de Madrid— fins a

les mitges maratons i a les completes

(43,195 km). En paral·lel, el nombre

de participants ha crescut exponen-

cialment, per exemple, cal dir que,

en la primera edició de la Marató de

Barcelona de l’any 1978, que es va ce-

lebrar a Palafrugell, van participar-hi

640 corredors. Aquesta xifra contras-

ta amb els inscrits l’any 2016: 20.221

corredors.

Quin és el secret d’aquest boom? Sens

dubte, la senzillesa de l’esport. Córrer

està a l’abast de tots, i l’equipament

per practicar-lo, com les vambes i la

roba esportiva, engloba un ventall

de preus molt amplis. En tractar-se

d’una pràctica assequible, s’ha desen-

volupat enormement en els anys de la

crisi econòmica.

A més, relacionat amb el món del

running , s’està desenvolupant tota

una indústria: segons dades del mer-

cat, només el negoci de la roba i les

vambes mou més de 300 milions

d’euros l’any, a la qual cosa se li hau-

rien de sumar els guanys relacionats

amb les carreres populars (inscrip-

cions, assegurances, assistència sani-

tària, promoció, publicitat, muntatge

d’esdeveniments, etc.).


Saludable

30

A la seva guia sobre la ingesta de

sucres per a adults i nens, l’OMS

recomana que el consum de su-

cres lliures no sobrepassi el 10%

de la ingesta calòrica total dià-

ria i subratlla la “recomanació

condicional” d’una reducció per

sota del 5% (equivalent a uns 25

grams o a sis culleretes) perquè

ofereix beneficis addicionals per

a la salut (per exemple, redueix

les possibilitats de tenir càries).

La guia no posa límits als sucres

que es troben a les fruites i les

verdures fresques, o als dels

lactis, ja que no hi ha evidèn-

cies que provin que el consum

d’aquestes substàncies tingui

efectes adversos en la nostra sa-

lut. No obstant això, en aquesta

guia s’assenyala que el consum

de sucre lliure (com la glucosa,

la fructosa, la sacarosa o el su-

cre que són afegits als aliments i

les begudes) augmenta el risc de

càries. L’excés de calories proce-

dents d’aliments i begudes amb

un alt contingut en sucre lliure

també contribueix a l’augment

de pes, que pot donar lloc a so-

brepès i obesitat.

En begudes i alimentsUna sola llauna de refresc de mida

estàndard conté l’equivalent en

sucres a 9 culleretes de sucre,

uns 40 grams, que és, pràctica-

ment, la quantitat recomanada .

L’alcohol també és un problema:

segons dades d’una enquesta

elaborada al Regne Unit, entre el

2008 i el 2012, el 10% del total de

sucre consumit pels adults prové

de begudes alcohòliques. Per la

seva banda, un iogurt de fruites

de 125 grams conté 15,9 grams

de sucre, i alguns productes light

tenen un alt contingut en sucres

per compensar el baix contingut

en greix.

Per calcular quant sucre hi

ha al menjar, hem de tenir en

compte que a les etiquetes pot

aparèixer sota diferents noms

(glucosa, fructosa, sacarosa,

lactosa, maltosa, xarop de blat

de moro d’alta fructosa, etc.).

Per això, és recomanable bus-

car a l’etiqueta d’informació

nutricional la quantitat total

de sucre que hi ha al producte

sota el text “carbohidrats (dels

quals sucres)”. En general, si hi

ha més de 15 grams de sucres

per 100 grams es considera un

producte d’alt contingut en su-

cre, mentre que 5 grams per

cada 100 grams de producte és

un baix contingut de sucre.

Als països occidentals, el sucre sol

representar fins al 15% de la ingesta diària

d’energia, amb els problemes per a la

salut que això comporta. Ser conscients

de la quantitat de sucre que consumim

cada dia és el primer pas per començar a

controlar-ne el consum.

Més de 15 grams de sucres per cent gramses considera un producte d’alt contingut en sucre

El sucre

1 LLAUNA=

40 g SUCRE

DOSI IDEAL<10% INGESTA

CALÒRICA DIàRIA

IOGURT DE FRUITES=

15,9 g SUCRE

31

Tot i que la grip presenta símptomes que ens fan sentir

pitjor que quan tenim un refredat comú, no resulta tan

senzill distingir una malaltia de l’altra.

Es tracta d’una gripo d’un refredat?

fluença, que sol presentar-se

de forma epidèmica entre els

mesos d’octubre i abril. A causa

que tots dos tipus de malalties

presenten símptomes similars,

pot resultar difícil diferenci-

ar-les basant-se únicament en

els símptomes. En general, la

grip és més greu que el refredat

Tant la grip com el refredat

comú són malalties infeccioses

causades per virus. El refredat

és una infecció lleu del nas i la

gola que pot ser causada per

més de dos-cents tipus de vi-

rus, mentre que la grip és una

infecció de les vies respiratò-

ries causada pel virus de la in-

ELS SímPTOmES Grip Refredat

Aparició sobtada Aparició lenta

Febre alta Febre lleu o sense febre

Esgotament sever Esgotament lleu

Tos seca Tos freqüent o aspra

Mal de coll Sense mal de coll

Mal de cap Sense mal de cap

Manca de gana Gana normal

Dolor muscular Sense dolor muscular

Calfreds Calfreds

Secreció nasal ocasional Secreció nasal abundant

comú, i els seus símptomes són

més intensos.

Per la seva banda, els refredats

no acostumen a provocar pro-

blemes greus de salut; en canvi,

el virus de la influença pot tenir

complicacions associades: pneu-

mònia, infeccions bacterianes o

hospitalitzacions.

Recomanacions

Portar a terme una higiene es-crupolosa, ja que permet reduir el risc de contagi

Descansar i dormir un mínim de vuit hores

No fumar Beure abundants líquids

Fer gàrgares amb aigua tèbia, sal i bicarbonat

Prendre analgèsics, antitussígens o descongestio-nants per ajudar a alleujar els símptomes, tot i que és un professional sanitari qui ha d’indicar quin és el més conve-nient i les dosis necessàries

No prendre mai antibiòtics sense recepta mèdica. Els antibiòtics no actuen sobre el virus, sinó sobre una infecció bacteriana

Vacunar-se acostuma a ser eficaç en el cas de la grip, tot i que els virus que la provoquen canvien sovint i de vegades es produeix un brot per virus dife-rents als que conté la vacuna

Saludable


Per descobrir

32

Baqueira Beret afronta la nova temporada d’esquí amb millores en

diferents àrees per tal d’enriquir i millorar l’experiència dels seus

esquiadors i surfistes de neu, tant a les pistes com fora d’elles.

Baqueira Beret, l’estació d’es-

quí més gran d’Espanya, va

dur a terme l’estiu passat una

remodelació de les seves instal-

lacions al sumar 1 km més

al mapa de pistes abalisades

per a un total de 151 km, més

5 km d’itineraris de munta-

nya als quals s’ha afegit el tra-

çat d’Audi Ski Kronos que tant

èxit va tenir l’hivern passat.

A m b a q u e s t a a m p l i a c i ó ,

Baqueira Beret passa a dispo-

sar 104 pistes abalisades, sense

oblidar l’extens domini de free

ride en una àrea esquiable de

2.166 ha, xifra que representa

una oferta molt atractiva per

gaudir de l’alta muntanya de

l’Alt Aran i l’Alt àneu.

Les pistes a Baqueira Beret han

d’estar sempre impecables i,

per aconseguir-ho, es disposa

d’un parc de quinze màquines

trepitjaneu, quatre de les quals

són de nova adquisició per a

aquesta temporada. A més, el

nou sistema de producció per-

met augmentar la capacitat

gràcies al millor aprofitament

de les hores de fred, així com

reduir el consum energètic.

Una altra novetat d’aquesta

temporada és que els esquia-

Temps de neu

Per descobrir

33

dors també gaudiran de la re-

forma de la tradicional La Bor-

da Lobató, situada al costat del

pàrquing de 1500, que amplia

l’horari d’obertura en obrir al

migdia i, també, per l’après-ski.

Així mateix, el web renovat

(www.baqueira.es) permet agi-

litzar i facilitar les reserves de

l’agència de viatges Baqueira

Beret.

Baqueira Beret des de petitUn dels atractius de l’esquí és

que es pot practicar en famí-

lia. Si els nens són molt petits

i encara no s’han iniciat en

aquest esport, és important

que, mentre els grans fan un

curs o esquien pel seu comp-

te, sàpiguen que els seus fills

petits estan ben atesos i s’ho

estan passant bé.

A Baqueira Beret hi ha tres

parcs infantils a les pistes i un

a la cota 1.500 de Baqueira.

Aquest últim està situat a La

Borda Lobató, al costat del hotel

Montarto, i està condicionat per

acollir nens de tres mesos a dos

anys i mig, i compta amb un jar-

dí i amb personal especialitzat.

Per als més grans de dos anys

i mig, els parcs infantils es tro-

ben a la cota 1.800 de Baqueira,

amb una cinta transportadora

i una pista al recinte exterior

perquè els nens puguin iniciar-

DADES TèCNIQUES DE L’ESTACIÓ

156 km esquiables

104 pistes: 6 verdes (5 km),

41 blaves (73 km), 40 vermelles

(53 km), 17 negres (20 km)

3 itineraris (5 km)

7 km de circuit d’esquí nòrdic

snowparks, stadium de eslàlom i

Ski Kronos

Zona freeride

35 remuntadors: 1 telecabina, 19

telecadires, 8 teleesquís i 7 cintes

transportadores

Cota màxima: 2.510 m

Cota mínima: 1.500 m

àrea esquiable: 2.166 ha

26 cafeteries i restaurants i pàrrecs

a les pistes

4 parcs infantils de neu

2 punts d’assistència mèdica a

les pistes

1 centre mèdic privat al nucli

Baqueira 1.500

Més de 500 professors

se a l’esquí jugant. A més, hi

ha classes especials per a ells,

durant una setmana, que inclo-

uen el servei de guarderia, les

classes i els menjars.

Baqueira Beret passa a tenir 104 pistes abalisades, sense oblidar l’extens domini de freeride

Usain Bolt va néixer al si d’una família

benestant. Els seus progenitors administra-

ven una botiga situada en una zona rural

on Bolt passava el temps jugant a criquet i

a futbol amb el seu germà. Quan va ingres-

sar a l’escola secundària William Knibb, va

continuar concentrat en els esports. El seu

entrenador de criquet ja va advertir la seva

velocitat al terreny de joc i li va recomanar

practicar l’atletisme. Així, l’any 2001, Bolt

va guanyar una medalla de plata als 200

metres, amb un registre de 22,04 segons en

una competició de la seva escola.

Conegut com “lightning Bolt” (en català,

“llampec Bolt”), el jamaicà va figurar entre

les estrelles que més van brillar als Jocs

Olímpics de Pequín 2008: les seves tres

medalles d’or i els seus tres rècords mun-

dials van impressionar el món i el van

consagrar com un velocista insuperable.

Un any després, als Mundials d’Atletisme

de Berlín (2009), va batre les seves pròpies

marques als 100 i als 200 metres, i va dei-

xar el crono en 9,58 i 19,19 segons, respecti-

vament. Després de les seves actuacions als

Jocs Olímpics de Londres 2012 i Rio 2016,

on va repetir la gesta de Pequín a l’obtenir

la medalla d’or als 100 i als 200 metres i

als relleus de 4 × 100, va ser qualificat pels

mitjans com una llegenda viva de l’esport.

Ostenta 11 títols mundials i 9 d’olímpics,

i té els rècords mundials dels 100 i 200

metres llisos, així com a la cursa de relleus

de 4 × 100 amb l’equip jamaicà. És un dels 7

atletes que ha guanyat títols a les categories

juvenil, júnior i absoluta i, juntament amb

Paavo Nurmi i Carl Lewis, té el nombre més

gran de medalles d’or en l’atletisme olímpic.

Gran aficionat al ball i al futbol, el 2015 va

donar 1,3 milions de dòlars al seu col·legi

per salvar-lo de la fallida i que, així, pogués

seguir sent un pal de paller de la comunitat,

on altres nens com ell puguin començar

amb les seves primeres experiències atlè-

tiques a les competicions escolars típiques

del seu país.

El perfil

34

Usain Bolt Atleta


35

TiTular noTicia BlancoTexto noticia negro Century Gothic Regular 8,5/13,5

Texto noticia negro Century Gothic Regular 8,5/13,5









LIBROLadillo Century Gothic Bold

Texto noticia negro Century

Gothic Regular 8,5/13,5 Texto

noticia negro Century Gothic

Regular 8,5/13,5 Texto noticia

negro Century Gothic Regular

8,5/13,5 Texto noticia negro

Century Gothic Regular 8,5/13,5




pasaTiemposmÚsiCamÚsiCaTiTular noTicia




















ARTMúSICA

LLIBRES

CINEMA

Harry Potter i el llegat maleïtDinou anys després... arriba la vuitena història de Harry Potter. Ser aquest mag mai ha

estat una tasca fàcil, i menys encara des que s’ha convertit en un home casat molt ocupat

com a empleat del Ministeri de Màgia i pare de tres fills. Mentre Harry planta cara a un

passat que es resisteix a quedar enrere, el seu fill petit, l’Albus, ha de lluitar contra el pes

d’una herència familiar de la qual ell mai no ha volgut saber res. Quan el destí connecti el

passat amb el present, pare i fill hauran d’afrontar una veritat molt incòmoda: de vegades,

la foscor sorgeix dels llocs més insospitats.

35

la Bella i la BÈstiaLa Bella i la Bèstia arriba amb una nova aparença, i és que Disney ha decidit deixar enrere l’animació

i donar vida als seus entranyables dibuixos. La nova adaptació del popular conte ha caigut en mans

de Bill Condon, que se situa al capdavant de la direcció. A més d’Emma Watson i Dan Stevens, la pel-

lícula compta amb la participació de multitud d’actors que donen vida als habitants del castell on viu

la Bèstia i que, després de la maledicció, han estat convertits en mobiliari i objectes: Ian McKellen ,

Ewan McGregor, Kevin Kline, Gugu Mbatha-Raw, Stanley Tucci, Emma Thompson, Luke Evans i

Audra McDonald conformen el repartiment d’aquest conte màgic que tornarà a emocionar-nos a

partir del pròxim 17 de març del 2017.

“art i cinema. 120 anys d’intercanvis”Del 16 de desembre al 26 de març, l’Obra Social “la Caixa” ofereix, a

partir de la col·lecció d’art del segle XX de la Cinémathèque Française,

una exposició que resumeix les influències de les arts visuals en el ci-

nema i viceversa.

Des de Claude Monet fins a David Lynch, passant per Chaplin, Hitchcock

o Dalí, aquesta mostra reuneix fins a 300 peces de 150 artistes i cine-

astes, entre pintures, escultures, gravats i fotografies, entre d’altres,

per tal de reflectir el diàleg existent entre les avantguardes artísti-

ques i els cineastes de l’època. L’exposició també ofereix un conjunt

de vestits, cartells i la projecció de fragments de més de 60 pel·lícules.

Day BreaksDay Breaks és el sisè àlbum d’estudi de

material inèdit i en solitari de Norah Jones.

Es tracta d’una col·lecció de dotze cançons

que suposa un retorn al piano i a les seves ar-

rels de jazz, de les quals nou són noves i tres

versions: “Do not be denied”, original de Neil

Young; “Fleurette Africaine (African flower)”,

de Duke Ellington, i “Peace”, d’Horace Silver.

L’àlbum compta amb la col·laboració de com-

panys del segell Blue Note, com el saxofonista

Wayne Shorter, l’organista Dr. Lonnie Smith i

el bateria Brian Blade.

agenda

Date post:	12-Sep-2020
Category:	Documents
Upload:	others
View:	0 times
Download:	0 times

Publicació d’Assegurances Catalana Occident exclusivaen...

Documents