28
SiJ ^c 'Z) ^ ^ ^ ^ ÍJ § I ^ ^ ^ $: K! ö * s ^ S p^ g 3 <3Q ï ^5 ß ^O ^"H ^S § I § ^ .""^^tff^^^fc-.iiiu iVjrS-^ *çr ^**:
SiJ ^c
'Z) ^
^ ^
^ÍJ
§ I
^ ^^
$:
K!ö
*s
^S
p^
g3<3Q
ï5
ß^O
"H
^S
§ I §
^
.""^
tff^
fc-.iiiu
iV
jrS-^
*çr^**:
•-;>•• (J. tempo paMa i.
•k /v^B$úz ¿^ d'octubne. ertA va * Dia. 29 de. nomitene, em va * ufa /é Je. desaine, em va
deixan. nadó P\angalida Bauca .deixou nadó Catalina LLiteAOA deixan. ¿'amo en Bejtnat flotti FaniDarenge. CPujalaJ, ena viuda i fleAtne. (LLitenoAj, esta Anodina i (Cenó), tenia. 8? any*, i ena.•tenia <?/ anyA. _ -| tenia 82 antjA.. auat.
DeAcauin en pau.
mmftevLAÍa LocaJ. Independent.
flaça de. 4a Cneu, 2O?*?) AfiLanu.
Tefy.: 56 /287D.L.: W12O7-/W/
(jnup de. Kfdarrió L montage.ÇahriieJ. Fnontena flkatne.
faune. IctbejineA RibotCatalina Tont $u¿Laj}oan ñoiineA ¿ki¿ia/aneu Bouça hnont&na
fliançaJLida lahestneA ftiòot
Mat caUataut a n'affai mm<wAndneu Çenovaxt
CaueLLejiia de. Cidtuna, fduracièi &ux>n.tí
DeJ.eoac.Lo Pnovificiaí dccucac.ióíícoía. d'AiLÍany.
$<xm Fejut&n. ftarnLífloanFnonteJuiLíonenç. %JLui
f ene, ÇLiPJA
Pe/ie. fti£Jia(jeananeA Rubi (diítn.iòuciój
ZipunxxApÓA-taL u Civiiigadon.
TetjwLflato: La nevÍAÍa na 4. 'identificaone e¿d di^ejientí. eác/iitA (gué. enella apaneouin, atjtueati expneAAen.únicament ¿'opinió deJjì. AeuAaudûHA.
* Dia ^ d¿ noveaíne. CA vanenCOMA, a Í'eWéAÚz d'Anianu en catan.$oan fatMonetaíjFmi ano na yoana ÇuiUem VoAcuaJLñania Neubawi Sole*. fa*ùa Font Dunan.
fnnonabana a tati.
* Dia 2J d'odubne. va néixexen Pene. CoñJutneA flloA, {.¡M- d'en¿faiei) L aie. na ¡eina.
cnhonabana aJbí ¿euA paneA.
* ota 7 oí deMníne. e& vanena ¿'eA^LéAÍa d'Anianu en
Tonji&a. ano na
¿cfct&ûal
Cuè. /em ée
eji en A 'hOAp L
iioJL de fllanacon?
$a eAtà òé/
..3..
Han fet la. pnun&na. comunió enguany.
* Oía. 2ft ¿e. ffBWÇ va ¿en la.pnimeJta caruniá na Zaaoet UanaeABanceJLb. * Dia 6 de. "nia vanen fai La. pnimma continuò en. laneu. AnLlgue/L
ÇanLla., en CuLLLem. flayal Ribot, na ftania. Fnaníena Alçaven., n'Anfanila* Dia. 2k de. noveaène. va ¿en. la. Oliven Rigo, en FnanceAC. Oliven Rigo, n'Antìnia. ßunala Scouó, en
pnùmna caninw en flliqueJ. Bestand ^fottìi Tcrtt. Cunient, en guillem Latta Bouça L na Fnancuíca FnanienaK - Alçaven.BonnÒA.
«A« La meva primera anada a ciutatBn consider un mallorquí de la
postguerra (vaig néixer el 1937 aAriany) i en vaig patir lesconseqüències. Cartilles deracionamenti calderes demoneatos, pa negre, oli enrestriccions i altres tantesestretors que ara no podenentendre els al·lots nacuts en labalquena i abundor.
Ara el que voldria descriureen aquest curt article és laprimera sortida fora d'Ariany,llogaret eminentment camperol.Deuria tenir sis o set anys quanmon pare que feia de fuster entresetmana i de barber els dissabtesi diumenges i altres festes, emconvidà a viatjar fins a Palma.Es tractava segurament de comprarfusta als magatzems i altresarticles de barberia. Agafàrem elprimer tren d'alba a peu fins aPetra (res de camiona). Totrespirant l'aire àcid delsformiguers disseminats iembolcallats per les boiresmatinals. El tren era incòmode ilent amb seients de fusta icarbonissa que embrutava lescandes blanques i la cara(llavors ja es podia parlar decontaminació ambiental). Nodiríeu què va ser el que m'agradàmés d'aquesta diada memorable? (iho era per un al·lotet com jo queencara no havia sortit de la
Advent! en llatí "adventus"que vol dir arribada, venguda.Prest (aviat) serà Nadal. Jesúsestà per néixer. Es temps depreparar-se.
Aquesta venguda del Senyor ensconvida un any més a obrir mésles orelles, a convertir-nos, aescoltar la seva paraula i aviure més disponibles enmig del inostre món. Viure l'Advent és iviure un temps de vigília."Vigilar" vol dir estar preparat,esperar, estar atent, per tant ésuna actitud d'esperança,confiança. D'aquí que, aquestAdvent anem fent-nos preguntes:Com ve el Senyor a la nostravida? Som homes i dones queesperam el Senyor, escoltant o
closca de l'ou). Fou topar-me ala Plaça d'Espanya amb l'estàtuadel rei en Jaume I a cavall i ambespasa. Bé el vaig mirar aquellmonument recobert de verdet ienrevoltat de coloms gràcils illeugers! (potser d'aquí em ve lameva afieló a la història).
Al migdia dinàrem a una fondadel moll: el menú del dia eramolt zencill, siurons i jarretfrit. Jo badava uns ulls com asalers contemplant la mar en undia radiant de tardor. Veureaquella inmensitat blava ambreguerons blanquinosos moltencalmada em va conmoure per totala vida i deixà en mi un recordinesborrable que encara sura.
M'agradava tant la mar que acabatl'auster dinar deixant el pare ala fonda tot encuriosit vaigcomençar a passetjar mirant iremirant aquella marevella pelsvoltants de la Farola. Al capd'una bona estona em vaig témerque estava perdut. Els plorsinfantils i un bon guàrdia urbàem retornaren al meu pare. Heestimat tant la mar que araenfora de Mallorca i enrevoltatde muntanyes i fondalades aMontserrat, si qualque cosa enyori trob a faltar és la mevapresència pacificant com un grancor que batega incansablement.
Llorenç Julià Ribot.Monjo de Montserrat.
Reflexióllegint la seva paraula? Hi ha concrets.qualque cosa al nostre interiorque ens fa ser més camíd'esperança per els altres?
L'Esperança de l'Advent és unacrida a viure el "misteri deNadal" enmig dels nostres dies iquefers. "Déu ha visitat el seupoble" (Lc. 1,86) pensem que lavida de cadascú està mésinspirada en Ell, quan lapresència de Crist al nostreentorn, en les tasques de cadadia, en la nostra societat, ésviva, significativa, eficaç.
Advent vol dir: el Senyor ve,i s'acosta tant que si ens trobadisposats, podem experimentar unatrobada personal i comunitàriaque ens suggereix canvis
L'Advent és temps d'aprendre a
viure en cristià.Pere Riera.
vrcv
T£W°«TíT/ur» • TOOcj -W %-ïT/kvrt) CAI^MTPJ
r-u/ua w/froival' <yy<?y TrnbvnY
~r tofcrp mí?YV
"Wünlrir (W^ T»rt ('<^VOA
rrvvüYty p ^r^nv -r CAÍM/ vvq
•îl^Dufc <j^lMf X7tzAY|V '\7UAYYr) /
<^
m4/vJ
aMTT) vn' V/WH^
WV7Ü/ \4*VtfrtMr> ^p?v
^ s"p ní ^ ir -}>
• ?*ut/t> x?i| -yi ^oin/yy ^/j^vt/ xr vn|-
i/cíj' r ow/' xí' ^VJT| r u^>vnJ i
Tin5?f 3p^W r Oio^ ;n.TYp YJ- of-
C|--7A7iA7pp -^ xjp >Jrj Lu^xA^ü
jTrxirw M^ c/cKrp MA/ v^-
rr°/v ^- ^pí
-s-700>
-6» Així ha estat 1991
KUM HTTMNÇ0V MJJtST COUT VffinSTttg EL rfjsœ KXUIClor t u snuaô at ESTÀ mar /awjfxr o. iCn ama- •» * ecu rasici M. nrs a* u*c«mant rixa teura- a. atra «nem* 40MO¿ O4t IA 049 *1 ÍAUÍd* taie *U ****** 4MÌ fcfa.* 4W»iat OM IA ¿M fc JMt ¿OM 40«¿4* ai OM4*« «MO 4«Ú4 /»t a *l*\m 4OMa¿ (M IA ituï «"«Í4 M «OH»t¿Md fi OHM.% out a« IA 60 /'I« onwutd « /u atf tot, «¿4 ott~4.* 40*40t OM lArftt ./4 /OM4AO ¿¿U/AVI *•* In mi ¡TtytE ya 40A*Mii tniAt fftnHtt% 40*40* «M IA 4a «3 ¿¿JWút 4 ¿l tfaUoL 4 •(vgatfMMn <U/ 'tt4¿W •*!.% 40»u* O4t IA (te ¿04 UVW4 4 ta riirfoYt/ MM4IWI /w a IMIMU% 40MOI 9u< IA 448 U* t**»* oimmen ifmmmit *n ui 061 m*Uo\ luti d'taüa* < flit
Ht temuti «ut in dia la tot*** m* «i»«« ¿'OHM.% 40NMk OM in dia Ut mittí&nmmntaH* tonai «JÉ in da 4/4 AHM di to<M /M ««•uà gdi ni <Mno»b% 40MÉ0Í «« IM a a *»4M« 9Í OU 4. odo «^W¿«J «M! tfl Ujt tf'apM.% «MAt «M IA rftf W •* 4Mri ÍBVK tf'oMM 4 larirf'tt^BmL% 40>4a( «* ui <4> •/ U» i f*v>U M*m futi.*• 40W4rf »M i« tUa /o lAlM*« /waJj 4Md OHM.% 40MOÍ IMI m dia *l* fam* dtvmtn n /uà Ut enéal* i ti* *«XM4 im*U.Hi mal <MM ai d*a la tuiatal i »I fmlfmt 4^tmm *mtal fH m atmm,% 40W¿ «« ÍA 4Í40 /'«4C40M<ut 4Md tliflllat* 40»u* «M IA d« /' M t£ne 4 /'Aow ABftt *»tjow\ o •> «UÀ« taaa.HtfmilttaìUltaltl/mmamàlmtfaal* «ut »i KI 040 ownawi di/ ««i ài uùtfeù 4«v« wu%ut o «it.*« *aw*oí «4t IA ¿4fl «w Aa*4rf IA CEM/ /M4 4b %* Al \4í «Md •/ OM¿"i 4OMOt gw IA á40 fÉuïrtm XM fll /Wl ••! /14 44M4 fl&HA* cr***."• 4tM40t 04t !A ¿40 no uotttm* mi M«4 ouo «W Oil /'MM.% «Atírf «4t IA ¿40 4/OMtdl lo6l¿AB 4Md«/^^wok Al 1C .-«**-—% 40«a( lut IA ¿tf . Wowx! €/ lx>v l«t,ld Jb Au 4 »MuA»é n«l. r Ml </atiaal ti ia*mtí m /'OHM.« 4«4X «a IA ¿40 <04 /IKKtu 4Mn »M>>«4, ai Au 4M> k 4M 4D« 4 <"<H>t •/«•iJBMh
Yt4 4* A« **¿4¿OL, 04*MMOUO 44vW «4«¿
lV^6iái7<áMw<X4<ot.
N. 171 Gener - Febrer 1991
La portada del primer número de l'any era im manifest cUgrup de redacció, que mitjançant el qual es rebutjava la situacióque vivíem aquells dies amb el coflicte del Golf Pèrsic.
També es va parlar del mal funcionament dels PACs,concretament el de Vilafranca que és el que ens correspon.
Hi va haver un article d'opinió damunt unes declaracions quevaren sortir publicades a un diari, les quals les havia fetes unaregidora dels nostre ajuntament, la cosa anava damunt laresidència i el camí de sa Marquesa.Val més no parlar-ne pus!
També hi va haver un reportage fotogràfic damunt les festes deSant Antoni d'aquest any.
L'entrevista va ésser a l'assistenta social que ens pertoca aAriany, na Margalida Rosselló Bauçà.
Endemés de tot això hi havia unes quantes seccions habituals ala nostra revista, com podien ser els esports, Ariany a lapremsa, el glosât, la farola orelluda, la col·laboració del'escola, els passatemps, el dia a dia, entre altres articles icoses.
N. 172 Març - Abril 1991
La portada era un article damunt les properes eleccions ques'havien de celebrar en el mes de maig, degut a que en el nostrepoble només es va presentar una candidatura, mesos abans jasabíem els components del "nou" ajuntament.
Hi va haver rèpliques a un article que havia sortit en elnúmero anterior damunt és trui de sa residència i es camí de saMarquesa.
Durant aquests mesos es celebraven el centenari del nostrecementiri, per tal motiu va sortir publicat un reportage damuntaquest tema.
Com que aquest número era el de Pasco i els quintos varencantar panades, va sortir un reportage damunt el costum de cantarpanades a n'el nostre poble.
El personatge va ésser Sor Maria, que feia uns dies que enshavia deixat per a sempre, la notícia va ser que el nostre batletenia la possibilitat d'entrar a formar part del Govern de lanostra Comunitat Autònoma perquè es presentava a la llista alParlament, aquesta possibilitat es va convertir en realitat.
Degut al rembumbori de sa residència es va publicar un estudique havia fet la Mancomunitat del Pla damunt aquest tema.
L'entrevista va ésser al Bisbe de Mallorca, ja que el 17d'abril va fer una visita pastoral a Ariany, també es va publicarun article damunt aquest tema.
Al mateix número, i ja per deixar tancat l'assumpte, ja vasortir la contrarèplica als articles ditxosos de la residència.Les seccions habituals dels esports, Ariany a la premsa,
gloses, sa Farola i altres, no faltaren a la seva cita.
Així ha estat 1991 —7._
N. 173 Maig - Juny 1991
La portada era una fotografia de l'exposició que es va dur aterme a Ariany, l'exposició era de l'escola d'adults de laMancomunitat del Pla, i s'exposaven tot els treballs que s'havienduit a terme durant el curs.
Es va publicar un article en motiu de la mort d'un delsarianyers més internacionals que tenim, era el pintor BernatRibot, que sempre havia estat molt lligat a "Sa Fulleta",l'article es titulava "Ens ha deixat un fill il·lustre d'Ariany" iacabava en la proposició de que l'ajuntament el consideras con atal, creim que encara no s'ha donat cap passa en aquest sentit.
Ja havien passat ses eleccions i havien de tenir el seu reco,es va publicar un article referent a elles i un reportagefotogràfic damunt la constitució de l'ajuntament.També hi havia un reportagen damunt l'exposició abans
esmentada, a la inauguració de la mateixa hi va assistir laConsellera de Cultura del Govern Balear, la coordinadora el'escola, el president de la Mancami tat i alguns baties delspobles que la formen.
L'entrevista era a n'Antoni Pascual Ribot, batle d'Ariany,President de la Mancomunitat del Pla i Parlamentari per el grupPP - UM, ens va explicar uns quants projectes que es durien aterme.
Aquests mesos va venir la televisió A3 per gravar laparticipació arianyera al concurs "Mallorca canta".
També hi havia totes les seccions habituals a cada número dela revista.
N. 174 Juliol - Agost 1991
La portada del numéro era una fotografia de les festespatronals que es celebren en el mes d'agost.
Es va publicar el sermó de les festes patronals d'enguany,aquest sermó el va fer en Santiago Cortès, rector de Lloret deVista Alegre.
Con que aquests mesos el tema d'actualitat dins Ariany són lesfestes es va fer un reportage damunt la festa de laindependència, que es celebra en el Juliol, i de les festespatronals que es celebren en el mes d'Agost.
Va sortir un article referent a la Mare de Déu de les Neus,antiga patrona d'Ariany.
Es va publicar la primera part d'un estudi que s'ha realitzatdamunt els molins de vent a Ariany, com que el treball era moltextens es va publica es dues parts.
L'entrevista era a Sor Franciscà Mestre, missionera que estàal Perú i que havia vengut Ariany per passar una temporada amb laseva familia.
Aquest mesos varen començar les obres de canalització de lesaigos netes i brutes a n'el nostre poble, sens dubte és una granobra que va començar i no sabem quan acabarà.
Aquest número, per ventura, per ésser el de l'estiu sempre enssurt un poc més curt, però no faltaren els esports, la farola ialtes col·laboracions.
-8- Així ha estat 1991
N. 175 Setenbre - Octubre 1991
La portada era una fotografia per conmemorar el número 175 deSa Rilleta.
Es va publicar un editorial en motiu del número 175 de SaFulleta.
Va sortir publicada la segona part del treball dels molins devent a Ariany, la primera part ja havia sortit en el númeroanterior.
El personatge va ésser en Guillem Frontera que havia estatelegit director del Casal Solleric de Palma.
L'entrevista es va fer a na Rafela Frontera, per la seva tascaque dur dins Ariany ensenyant ball de bot, i per la sevaparticipació en el Cor Parroquial.
Com que era temps de secar figues es va publicar un reportagedamunt aquest tema, i gràcies a ell vàrem poder saber con esrealitzava aquesta tasca fa un grapat d'anys.
Va sortir un reportage de les síquies i de les obres que esrealitzaven a l'aljub, per adequar-lo con a dipòsit d'aigua perabastir al nostre poble, també aquests mesos es va fer el pou deon treuran l'aigua per beure, la perforació va esser un èxit.
I per no ser menys en aquest número també hi va haver lacol·laboració de l'escola, els esports, la glosada, passatemps,...
N. 176 Novembre - Desembre 1991
Aquest és el número que teniu entre les mans, la portada ésnadalenca per felicitar-vos i donar-vos els Molts d'anys!
Hi podeu trobar un reportage damunt l'estat de conservació ineteja en que es troba el cementiri.
Un article damunt la situació en que es troba el Local, unaobra que sempre ha duit la polèmica aferrada.
Aquests mesos es varen celebrar unes matances que es varengravar per posteriorment mostrar-les per la televisió a totMallorca.
Hi ha un resum dels 6 números que han sortit enguany de SaFulleta.
També hi ha totes les seccions habituals de la revista,esports, escola, entrevista, passatemps, etc.
Ja només ens queda desitjar que l'any 1992 sigui tan bo o méscon ho ha estat aquest que ja hem acabat.
fllojLiA cl'anyA/
.Felicitacions rebudes —Q..
JUkd'iawya<?
^Mcma S&nforua ^mmci^ i ¿/tiwtobt
VÓHóeaua (& OaÂtía, vducaaó í GÍúota
^ iá?
J
o5<*£ ~%^ ^<
•2^.^, ~*Í$!f- i~
S--TÏ
^•^ fj
Ci- '**,•j '<2^>-
<~v '->*t^&j
^o/m>. Jtxm¿K <k 1.t,V
CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTSGOVERN BALEAR
C^ • *•/>/> C/'/' C/f/> /K>t*a6jféf -.ZToféi, e- œfa*Se.-la.^«/«4^
¿«S&L*¿,~~*¿¿> ¿* .3 &*&,*,
¿ex) cbóf&a. ¿forieó ^re¿¿o<) c/e. <^Ya¿¿a.f¿r
¿
w-VÍV¿
*^~ V .O—
oJ
^^^'<-ÏJ .
^ <£,s7^^
<,
ÄX%^:>V%%,
i^táii¿*¿' *w\
P£ re -Gil. glosador
A â /. * fV t*¿*¿¿MW f- yeKc. ^' nwrfcrú aw Sff¿.
^*r*¿a#sriju¿íí¿4. ¿b^wsfa. &zj|i. k
^
-•10- Tenps de matancesCon imagin tots sabreu, la
Conselleria de Sanitat ha dictatnoves normes en referència a lesmatances tan habituals en aquestsdies freds d'hivern.
Fins ara, es podien fermatances des d'octubre fins a !maig, quedant per pura lògica elsmesos d'estiu sense podersacrificar porcs degut a lacalor.
Doncs ara i a partir de lapublicació de l'ordre al BOCAÏBel passat 19 d'octubre, el tempsde matances, queda reduït alsmesos de novembre, desembre i
. gener.Però l'ordre, no es limita tan,
sols això, sinó que tanfoéprohibeix la venda o donació dequalsevol producte de la matançai al mateix temps, també indica,que cada família tan sols potmatar els animals necessaris pelpropi consum, essent el batle delpoble qui determinarà el númeroassignat a cada família. Endemés,un veterinari ha de passar a ferun anàlisi a l'animal antes idesprés de matar-lo.
Qjan una persona llegeix això,el primer que fa, és mirar elcalendari i mirar si és el diadels Inocents i aquesta és unainocentada, però llavonces pensai diu: No! això està publicat alBOCAÏB! Idò és veritat!
El conseller de Sanitat, Gabriel Oliver. ! <
Pensant fredament, la cosa, noes tan descabellada. El temps quedonen per matances, són els mesosque fa més fresca i la sobrassadacura millor. Per altra part, ésnormal que es reguli que unveterinari faci uns anàlisis perdetectar possibles infeccions detriquinosi, però a partir d'aquí,pens que ja no hi ha res quequadri.
No té sentit, que un pagès nopugui engreixar un porc per ell iun altre per fer sobrassada pervendre, con n'hi ha bastants queja ho feien. Al mateix temps quen'engreixen un, n'engreixen dos iel resultat, és una bona peixadai un parell de doblers extres detot el que pugui vendre. Hi hamal aquí? No hi ha unsveterinaris que ha de analitzar?Idò que analitzin. Perquè si unapersona vol no ha de poderregalar una sobrassada o unenfilai de botifarrons? Tésentit? Endemés, que hi haurà, unGuardia Civil a cada casa-vigilant que no surti cap,sobrassada pel portal? o vendràun inspector a comptar cada diales sobrassades penjades i elsbotifarrons que manquen? Ara noveu aquest conseller que això ésuna pardalada?
Ona llei quan es posa, és perfer-se complir, no per discutir iomplir papers i aquesta pot estarben segur Senyor Conseller, queen un 90% no es complirà. Potestar segur, que cada família
matarà els porcs que voldrà. Potestar segur, que hi haurà benpocs veterinaris que venguin a1
veure el porc antes de matar-lo imenys encara que venguin quan ésmort bona feinada tendrien! iendemés, no crec que dos o tresveterinaris de torn per comarca,puguin recollir mostres de totsels porcs que es matin undiumenge posem per cas, i potestar ben segur també, que ningúpodrà llevar aquest costin tanarrelat dins les nostres famíliespageses, de fer un present permatances, als coneguts, amics,família i com no! a les mongesdel poble que gràcies a lagenerositat de la gent, aquestsdies recullen bona quantitat dellom, carn magra, sobrassada ibotifarrons ... i què no és guapoaixò?
No creu Senyor Conseller quevaldria més perdre el.temps enaltres coses? N'hi ha tantesd'espenyades! Deixi tranquils alsmatancers i faci una passada perAriany. Segur que si li donendues llonganisses, estarà méscontent que si només n'hi donenuna i millor si li donen dosenfilais de botifarrons que un,ara bé! si ve, no dugui capinspector, no sia cosa queendemés de dur-se'n sobrassades,a damunt mos fot in una multa.
P.D.: Es que per paga jo nomat porc i tot l'any vaig deregalat.
Biel Tovell.
El Local, l'etern problema —li—En aquests moments es parla
molt de l'autofinanciació del'església, en el nostre pobletenim un inmoble que és del'església i pareix que comença aésser urgent un replantejamentdamunt aquest inmoble, perqué simos torbam un poc mos cauràdamunt.
Aquest innoble és el polèmic"Local", edifici que es va ferper cumplir unes funcions quequasi mai ha cumplit, fins aramolt bé, però és que avui en diaaquest edifici ja ha de menesteruna mà que l'ajudi a noesbucar-se, aquesta és larealitat; ara està mort, no s'hipot fer cap activitat per por aquedar-hi enterrats.
Sol·lucions? és ben hora decercar-ne, pensau que si caudifícilment es tornarà aixecar,les sol·lucions passen per doscamins, un és que l'església esresponsabilitzi i es vulguicomprometre a arreglar-lo, o bé,una cessió definitiva a n'elpoble d'Ariany.
Pareix que la primera sol·lucióestà molt crua, l'esglésiasegurament no tindrà doblers perdur a terme aquesta obra, i elsque l'haurem de pagar seremnosaltres, la resposta de lamajoria d'arianyers és que no hemde pagar es "Local" dues vegades,resposta que me pareix moltencertada.
La segona sol·lució seria lamés adecuada, i és cedirdefinitivament el "Local" alpoble, a l'Ajuntament i aquest espot encarregar d'adequar-lo,mitjançant subvencions d'algunsestaments oficials, con a Casalde Cultura tan necessari a Ariany(pensau la manca d'espais quetenim per fer exposicions,conferències, o altres tipusd'activitats culturals),passaria després per la creaciód'un patronat cultural ques'encarregaria de fer-lofuncionar implicant a totes lespossibles manifestacions o grupsculturals d'Ariany.
Aquesta soliució pareix que nosembla molt adequada a
l'església, però aquestainstitució ha de pensar que senseuna cessió total e indefinida ésben normal que qualsevolinstitució hi vulgui realitzarinversions importants.
Ja és ben hora d'arreglaraixò, o el deixau caure o miraude cedir-lo per crear un centrecultural a Ariany, aquí s'hand'asseure les diferents partsimplicades i parlar-ne, peròpensau que el poble té dret a dirla seva, ja que tots el vàrempagar i el volem disfrutar.
Crec que sincerament, que loque 'manca és una gran faltad'interès d'alguna de les partsper arreglar l'assumpte, per unsserà una part i per altres seràl'altre; el qui hauria de jugarun paper molt important i depresió seria el Consell deParroquial, presió damunt quipertoqui, que en el meu punt devista és el Bisbat.
Esperem veure una sol·luciódefinitiva i favorable a n'aquestetern problema.
Jaume Taberner Ribot.
Nota: Ja. naatna. intenció efa. ¿eA fotogwfieA a la. avet ojie, amenaciÍTÉA nuina, que. éA el iecdwL, peno ¿SA auto/idatí competent*, no ena. han.deixat fe* aque&ta. ÍOACO..
-12-i El cementiri: descans en pau o • • •Volia deixar aquest apartat
per el darrer, me pareixiabastant fort e inpactant, peròcronològicament ha d'ésser el
, primer perquè la denúncia quevaig a fer data de catorze anys.Es tan sencill que és molt penósque hagi de sortir a la llumpública, només hi manca un metre!de canal a la capella del poble,no sé perquè de la tardança,però després de tants d'anys i detants de perjudicis a la capella1
contigua ( de la qual el que firmaquest article n'és part.Interessada), és va donar avis deparaula a un mentore del jconsistori anto facultats perposar-hi remei, la contestació vaésser que per posar la canal elmillor que podíem fer era adreçarun escrit a l'Ajuntament perpoder-ho passar al ple, valguiaquest escrit con avis, després|de pagar tots els rebuts decontribució i aguantarpacientment 14 anys de perjudicisi excuses crec que l'únic escritque es mereixen, hauria d'anaradreçat al jutjat demanantindemnitzacions i responsa-bilitats.
I ja posats a denunciar,recoman a la gent que no liagradin les coses fortes, o quetengui un agut sentit de larepugnància, que s'aturi dellegir aqui perquè el que ve acontinuació pot ferir lasensibilitat a més d'un. Alnostre cementiri, hi ha uncaranull de rates (les més grosesentre 20 i 25 cm.) que espassegen per enllà on volen isense que ni tan sols per motiusde sanitat el nostre consistorihagi iniciat una tascad'extermini o de prevenció d'unanimal tan maligne, a un lloc tansagrat. Tene constància d'aquestassumpte a través dels meuspropis ulls, i vos puc assegurarque si sempre és poc agradableveure aquests animals, molt menysho és en aquest cas.
Vull deixar clar que desde faun temps alguns membres, si notots, del nostre ajuntament estanal corrent dels dos temes abans
esmentats.I no podria acabar sense ferí
referència a l'estat general delcementiri, és de pena, l'únicelogi que es pot fer, és quedarrerament ha millorat molt en'la seva llimpiesa; però1
estèticament deixa molt quedesitjar, quan el mires de,damunt, pareix un "parxís", en.tant de "colorín colorado", ésincreïble com no es va poderimposar per part dels;responsables un estil semblantper totes les tombes, tant bé hosaben fer a això de mandar i defer gastar duros i no saben fertapar una tomba que està migoberta.
Ui altre assumpte, és el de laconstrucció de les capelles, nosé d'on va venir la norma de fertots els ninxos a baix terra, Iquan la voluntat de molts depropietaris, era fer-los a dalt, ji per acabar de fotre, ara tenim,que tots els que són propietatdel poble estan a d'alt terra.
Si a tot això hi afegim lamanca d'ornamentació forestalpròpia de tot cementiri. Elrudimentari sistema per poderobtenir un poal d'aigua, noestaria de més posar un coll decisterna o al manco un grifóabans de que qualcú caigui de capdins aquell forat; i per acabars'ha de dir que no hi haelectricitat, ni es sap quinesgestions ha fet l'a}untanentdavant GESA.
Senyors, fa poc es varencomplir els cent anys d'aquestlloc Sant, quan es complesquinels dos-cents és llei de vida quejo i tots vosaltres hi hàgiud'ésser, esper que ja hi haginposat remei, perquè una eternitatés molt llarga, sobretot si l'hasde passar amb rates i humitat alteu voltant.
Esper que aquest article vosfaci veure que si per desgràciaels morts no poren votar, son elsvotants els qui pagam els rebuts.
Joan Molines Julià.
El cementiri: descans en pau o • • • -13-
X X X X X X X X X X X X
X X X X X X X X X X X X
La. ¿atoanafia c/e La. pàgina^ t I í
aníejiiufL ed eJL ÍMOA. da. canai que.fa faLta. i ¿ena La. /imitat a lacapella atte, edtó a^eModa a la.dèJLpdbLí.
¿ed {otoanaficA ¿'cayj&atapàgina AÓTL, 2a pn.un>Jia éd delnudinenhanL Alatemi pea. ijieune. unpool, d'aiûua, ni. ion AO¿Í /IL haeJL pool m. Já conda.
Zed oltneA dueA no hon de.rœnefften. cap canmtoJiL, quina¿neixwia!, na ¿an ¿e/i¿ed no, iaixò nanei éd una caçada, alxou.d'aqu&sta ja ¿e. n'havien feieAd'aÜJteA, això ed nepugnani.
xxxxxxxxxxxxt*M WM W\J"«
X X X K X X X X X X X X
-14- .ESitrevista a • • •Entrevista a l'amo en Jeroni
Sancho i Ginard.Una gran persona i ant> una
memòria extraordinària, alegre itot lo que a ell l'enrevoltarespira humor i simpatia.
Així ccnençam i transcurreixl'entrevista:
* Bon dia l'aao oi Jeroni,
Uei, bergant que hi ha res denou o quina mosca t'ha picat?
Venia fl i*ft!i ppff umCUlll«9VÌBts*s 81 Voleu, pCT 8ftfulleta d'Arianf.
Hauràs de cridar un poc,perqué teñe les orelles un pocenfcossades, no és que sigui sord,però temps enrera, quan era jovemillor hi sentia.
* I an que parlan dejoventut» quants d'anys teniu?
Vaig néixer dia 23 de març del'any 1897, i tu que saps fercontes, veuràs que dins pocsmesos compliré 97 anys, que percert he de fer una festa sonada.
* Es a dir, que MIM IIPÍBET aAriany i ...
Poc a poc, no passis s'aradadavant es bou, jo t'explicaré;vaig néixer dins es terme deCapdepera, a una finca anomenadaNa Maians, allà on vivia mon parei ma mare. Érem sis germans, monpare era conrador, què mis volssebre?
" DUE8BC flUiTl vBssDS V3TCU 3DSIT
a escola?Hi anava a estones, quan
podia, perquè tots ajudàvem a canostra, els vespres eren lesmillors hores i sobretot abans decombregar que els frares mosensenyaven ses oracions. Però lafeina era la nostra escola.
Ouinn fduft *?T8 IA ivostx8·7Quan vaig tenir dotze anys,
feia de picapedrer a Morell, sapson és? perquè tu això de foravila no crec que sigui es teufort. A n'es 16 anys, llauravaamb una parella de vaques, i aixíredolant fins que vaig tenirl'edat per servir al Rei als 21anys.
* Qui TO! dir servir al Rei?Fer es servici nome! Vaig
ésser destinat al "Cuerpo deSapadores y minadores", veinâtd'infanteria, a la Rambla. Duranttres anys, el meu capità era D.Luis Garcia Ruiz.
Vaig esser telefonista a lacentral militar'de capitania i elcapita general era D. MartinSanmartín Patino.
* Tres anys? o eren voluataari?No p... ben forçós! cobràvem
sis dècimes i per dinar i soparplat únic.
* Co« així no vàreuvista que a ca lusti'a
solta de feina?Escolta, vaig estar a punt
d'esser Guàrdia Civil, perquèvaig tirar es papers, però vaigdesnonar.* Vos, Guàrdia Civil...?Que te creus tu, vaig esser
durant cinc anys garrigue deS'Auna Vell, una possessió devoraArtà i amb sa carabina pareixiauna autoritat, que en realitat hoera, perquè quan estalla saguerra mos concentraren a n'escarter de sa Guàrdia Civil.
* lio vàreu estar a n'es Pujol^^_<Jj
OC tflSSSfi-fSc í
Si, i l'amo era molt bonapersona, l'amo en Monserrat id'ell tene una dita que sempre herecordat "heme que sap lo queguanya, no té cap cèntim mai".
Tant és així que una vegadavaig deixar de ser garriguer iamb la meva doneta q.e.d. vàremcomprar una vaca i ella va ésserel meu senyor, després una altrai així vàrem anar endavant,pensant en ses paraules de l'amoen Monserrat d'es Pujol.
* Quant cobràveu a n'es Pujoll'aso en Jeroni?
70 duro cada any, però com quehi vaig estar uns quants d'anyssense cobrar quan vaig fugir, envaig dur un reconet de 600 durosi va ésser un bon copet.
* Ara que hi peus» i que heuparlat de la meu.* donat
el refresc delara BBS o senys?
Què va!, saps que hi vasd'equivocat...
Una botella de suc, dospaquets de paciències, gallêtesque diven ara, i a corre!
un que no es df Arianjr i hi viu -15-
* Voleu dir, qué fina unremet de 600 dan» en aquell
Sí, home, perqué la dona duiala casa, anava a jornal. Valiamolt aquella dona meva.
Ja visquent a Ariany compràremsa casa a madò fidevera, tambévaig corprar es trast i ambs'ajuda del meu fill que sempredonava "animós". També valia moltel meu fill Pedró que tambée.p.d. Tenguérem "Sa Bodega", tut'has de recordar, sa Central deteléfonos, barberia, amb unaparaula, tot passa.* Burlant d'altres emes,
Quantes ofgtfdue TOS beu enterest?o Millar dit, heu anat a saÏTEolnsuls. 9HD fmppo o flvio «
Mai, no he sortit mai deMallorca. Quan feia el sevici ,demanaren voluntaris per anar aAlcalà de Henares, jo ho vaigdemanar, però de 16 n'escolliren5 i jo- vaig quedar fora, igràcies que no hi vaig anarperquè ho passaren ferest.
També amb un parent meupensàrem d'anar a Cuba a ferfortuna, ell hi va anar primar im'havia d'enviar el passatge,
però va morir abans, i aquí metens sense haver sortit mai deMallorca. I ara ja no ho paga,què no ho creus?
* Concimi bé Mallorca, no ésairi? ses Coves, platges,"Quail* Mf'tiiHEj etc.
Més o manco, les coves d'Artà,
quan vengué el Rei Alfonso XIII,sí que m'en record, ell era moltjove i tots els que fèiem feina asa Possessió mos enviaren ambunes falles a fer llum a dins sesCoves, perquè en aquell temps nohi havia electricitat. Per cert,saps que l'escala per pujar a sescoves es va fer amb una sola nit.També conec lo que tu diusurbanitzacions perquè hi vaig detant en quant, veig estrangers iestrangeres i com que som bonaprenent ja sé dir bon dia ialtres coses amb estranger.
* Ber eananple?"Bai, bai", "allo", i tú que
te creus, encara tene bon cap!ÃAAAAAA'A-A-A-A
JUJUJUA^A.TfTOwOT
Vertaderament si, l'amo enJeroni, un bon cap, una bonamemòria i un bon humor i que Déuvos ho conservi per molts d'anysi que el dia 23 de març pogueucomplir el 97 anys i que tots elsarianyers poguem veure el dia quecomplireu els 100, vos farem unafesta ben sonada.
Joan Ferrer Ramis.***************
-16- Per un mon mes humàNò cal fer molts d'esforços
per demostrar que la societat enla qual vivim és materialista,poc solidària i altamentcompetitiva. Cadascú va a lo seai fot qui fot.
El que més preocupa és veurecom aquests elements de la pocasolidaritat i la competitivitat,van calant dins l'ambient d'unamanera descarada i profunda, finsal punt que han adquirit carta deciutadania.
Avui es veu normal que enl'esport, per exemple, es lluitiper aconseguir el triomf, encaraque sigui a força d'humiliarl'adversari. I ja que estam en elterreny esportiu ens podem fixarcom, en el futbol, moltes jugadesno acaben en gol per l'afany deprotagonisme, per les ganes defigurar o fer el joc en solitari.
L'esport podria ser méseducatiu si se cultivassin elsvalors dels bons modals, delcompartir les jugades, del saberperdre, de fer un joc vistós ieficaç, que una cosa no lleval'altra ...
EL que passa en el món del'esport és, per desgràcia, unreflex del que succeeix dins lavida de cada dia, una vida quehem acabat de fer-la impossibleamb l'excusa que els mals queafecten la nostra societat d'avui(materialisme, consundsme, compe-titivitat) no tenen remei nialternativa. I ens ho arribam acreure.
Curiosament, però, cada any hiha com un intent, un acte de bonavoluntat, de canviar aquestamanera de viure tan egoista. Apartir de mitjan mes de desembrecomencen a aflorar sentiments desolidaritat, germanor, pau,felicitat. Potser m'he passantescrivint sentiments, tal vegadahauria d'haver posat imrmüf*.perquè sovint no anam més enllàde les paraules.
El que és cert és que quans'acosta Nadal pareix que atothom se li reblaneix el cor ies vol viure en forma d'esprintallò que s'hauria d'anarrealitzant de manera continuada
durant tot l'any.fre el Nadal d'enguany ens
servesqui per tirar p'en terramurs, bardisses o fronteres queadesiara ens separen i ens ajudia construir, anto les obres decada dia, una relació mésfraternal, comunitària igratuïta. Si ho aconseguim,guanyarem més que amb totes lesolimpíades del 92, que ja treuenel nas.
Andreu Genovart.De la revista "Bona Pau" de
Mcntuïri.
Als suscriptorsCom cada any per aquestes i
dades ens toca fer una feina no:sempre agradable d'anar a cobrar:la suscripció de l'any que ve deSa Fulleta, a la gent resident aAriany hi anam per les cases, iperò als suscriptors de foraipoble les pregam que si per l'any1992 les interessa rebre Sa¡Fulleta que ho comuniquin aqualsevol membre del grup deredacció, de no fer-ho aixíentendrem que es vol renunciar ala suscripció i a partir delígener ja no les enviarem pusnúmeros de la revista. ;
Per no tenir problemes dedarrera hora, vos pregam que sivos interessa ho comuniqueu lo1
més prest què pogueu per poderconfeccionar la relació de lesadreces, gràcies per la vostracol·laboració.
El grup de redacció.,
P l a p r o v i n c i àd e f o r m a c i ód e l p r o f e s s o r a tCURS 1991-1992
El Director Provincial delMinisteri d'Educació i Ciència,Andreu Crespi, va presentar elpassat dilluns dia 16 el FIAPROVINCIAL DE FORMACIÓ DELPROFESSORAT pel curs escolar1991-92, que permetrà una milloraplicació de la LOGSE, llei ques'aplicarà a partir del propercurs. La quantia economica delPla presentat, supera els 299milions de pessetes que significaun increment el 20Z respecte alcurs anterior.
Els quatre CEPs de les Illes,Palma, Manacor, Menorca iPitiüses, seran els encarregatsde desenvolupar els més de cent.cursos que seran impartits aquestcurs. Es tracta d'unesensenyances que no sónobligatòries però que afavoreixenconsiderablement la preparaciódel professors de. cara a lesnecessitats de la societatmoderna.
L'acte de presentació alsmitjans de comunicació i alprofessorat es va desenvolupar alCentre de Cultura de Sa Nostra iel Director Provincial va estaracompanyat a la presidència perBartomeu Llinàs, anterior cap dela Unitat de Programes Educatius,Carme Pons, nova Cap de laU.P.E., i els quatre directorsdels distints Centres deProfessors de la nostra ComunitatAutònoma. Hi assistiren quasi doscentenars de professionals del'ensenyament per tal de conèixerel nou Pla de Formació delProfessorat.
XKXXXXKXXxxxxxxxxxxxxxxxxx'xx
xxxxxxxxx
AniverjEl proper dia 1 de gener de
1992, farà 50 anys que va morir aAriany una de les persones quehan deixat més marca en el seupas per el nostre poble, ensreferim a Don Martí TruyolsSureda.
La nota necrològica aparegudaal Butlletí del Bisbat deMallorca, ens dona a manera deresum la seva biografia que ve acontinuació:" 1 de gener de 1942. Mor a
Ariany el Rd. Sr. D. MartíTruyols Sureda, Ecònom de lamateixa Villa. Va néixer aManacor dia 11 de maig de 1875.Després dels seus estudiseclesiàtics en el SeminariConciliar de Mallorca, fouordenat Presbíter, el 23 desetembre de 1905. Desde el 1 dedesembre del mateix any fouVicari "in capite" de la Entitatd'Ariany fins que, en l'any 1935,fou elevada a Parròquia d'Entradaquedant ell mateix com Ecònomo dela nova Parròquia".
No sabem si la data delcinquantenari de la seva morthaurà passat per alt o no, en elmoment d'escriure aquestes lineesencara hi manquen uns quantsdies, però creim que seria ocasióper rendir una missa d'homenatgea qui tant va fer per el poble.
Quan va fer el 25 aniversaride la seva mort es varen traslla-dar les seves despulles desde elcementiri fins a l'església,
ïxlLJLenllà on ara reposen, damunt dela seva tomba es va posar unalàpida en la següent inscripció:
AQUÍ REPOSEN LES DESPULLESD DE
MN. MARTI TRUYOLS SUREDARECTOR DE LA PARRÒQUIA
1905 - 1942TRASLLADADES EN OCASIÓDEL XXV ANIVERSARIDE LA SEVA MORT.
També hi ha col·locada una làpi-da en el portal major de l'esglé-sia amb la següent inscripció:
A LA SANTA PAZ Y MEMÒRIADEL REVERENDO SEÑOR DONMARTI TRUYOLS SUREDA
PRIMER ECONOMO DE ESTA PARROQUIAAARIANY QUE DESDE DIA 9 DE DICIEM-
BRE DE 1905 HASTA EL DIA DE SU MUER-TE, 1 DE ENERO DE 1942 RIGIÓ PATERNAL-
MENTE Y LEVANTO Y EMBELLECIÓESTE NUEVO TEMPLO.
VIVAflNDED_ * _
SUS FELIGRESES AGRADECIDOSFIESTA DE LA TITULAR DE 1942.Per part de la Fulleta, ens
proposam que el proper numero ferun estudi el més exhaustiu quepodrem damunt la seva vida i obraa fi de que al manco desde elcaire senzill de ìa revista rebiaquest petit homenatge a la sevamemòria.
Gràcies -17-
Ja que a la Fulleta anteriorvos 'vàrem demanar a l'Ajuntamentque arreglàssiu la nostra escolad'Ariany, ara dos mesos més tardvos volem donar les gràciesperquè tota l'escola s'hamillorat un poc.
Quasi abans de que es •publiques la Rilleta ja moshavien possat papereres.
Després amb l'ajud del'Ajuntament i L'APA vam donar unaltre cop de mà a l'escola,posant-hi engronsadores itobogans. També es va arreglarels antics vestuaris del futbol,i ara hi guardam material degimnàstica.
També s'ha pintat un camp defutbet i un de basket, ens hanassegurat que prest hi posaranels arcs i les porteries.
Per tot això, i per l'esforçque ha suposat fer això, tots elsalumnes vos volem donar lesgràcies, a l'Ajuntament i al'APA.
GRACIES de part de tots elsalumnes i mestres d'Ariany.
Enhonabcna!, j.a A.'hanin/daJUat LSA. engAcnçadoneA a le/ícAcaLeA penque. e¿& aJL·LotA puguinjuga*.
-18- Unes matances de pinyol vermellCom ja indicàrem a númerospassats, a Ariany s'havien íde fer unes matances que les ;filmaria A3TV, per despréstransmetre en un programaespecial. Doncs bé, aquestamatança, es va dur a termeel passat 14 de desembre.Ja de bon matí, les cameres,amb D. Bartomeu Ensenyat alfront per impartir ordres,estaven al lloc per començarla tasca.La veritat, és que el tempsno acompanyava massa, ja quenomés començar a rodar lesiprimeres escenes -l'arribadadel matador acompanyat dedues velletes, uns quantsde infants i les xeremies-va començar a fer quatre
gotes que ens feien témerel pitjor de tot, però desprésel temps va millorar i fouaixí que poguérem tenir lamatança en pau.No explicaré tot el que féremperquè més o manco imagintots sabeu en què consten unesmatances i les passes quees donen, tan sols vull ferconstar que durant tot eldia regnà una gran activitati que els "actors" arianyerses portaren més que bé comsupòs tendreu ocasió de veureper TV.
Realment, crec que ha sigutuna experiència molt interessantper tots els que l'han viscuda,jo entre ells i com -no podiaésser menys, va acabar enun foguero fet de romaguers,en torn del qual, es cantarenximbombades i es ballarenjotes i boleros acompanyatsper els xeremiers, per acteseguit, passar al sopar d'un
centenar de persones, d'aquellsque diuen "d'altar fumat imissa de tres", ja que nohi mancà res, des d'arròsi pilotes fins a figues seques,passant per cames-roges, ametllesen clovella, magranes, etc.etc. etc. tot dins la mésautèntica tradició mallorquina.Al sopar, va assistir-hi laUma. Sra. Pilar Ferrer,consellera de cultura delCIM, D. Joan Bauza TinentBatle i president de la comissióde^ turisme de Palma, O. JOSPMaria Gonzalez Ortea, enginyerd'Obres Públiques i portaveudel PP al Parlament Balear,Da. Catalina Ensenyat, directorageneral del medi ambient delGovern Balear, D. Pedró Serra,president del "Grupo Serra"(Diaris Baleares i U l t i m eHora, A3 Ràdio i TV), D?.Margalida Magraner, directoradel Mallorca Daily Bulletin,els coneguts glosadors PereGil de Sóller i Maria Serranode Valldemossa, el nostrebatle Antoni Pascual i l'Escola1,de Música i dances de Mallorca-
Unes matances de pinyol vermell -19»
en el seu director BartomeuEnsenyat al front.Després del sopar, n'hi vahaver que es menjaren tresplats d'arròs i dos de pilotes,va bastar que un dels assistentss'aixecàs per donar l'enhorabonaa les cuineres, quan ja vacomençar la bulla. En PereGil i Na Maria Serrano s'aixeca-ren i començaren les glosadesque prepararen damunt la festa,als quals, també s'hi ajuntàmon pare, com a glosador arianyeri en feren unes quantes.Acte seguit, D. Bartomeu ensllegí una adaptació del testamentdel porc', obra anònima i queell havia fet referint-sea les matances arianyeres.Arribats aquí i ja un poquetalegres, començaren els ballsi les cançons. Primerament,per rompre el gel, S Escola,després, Ses Burgués i companyiacomençaren el seu repertoriinacabable de "Formiguetes","Dominés", Cançons de picat,"Borino", "Bota granot", etc.per seguir en l'Amo En Xescde Son Cloquis i ja acabant
en un altre repertori de s'Escolade Música i dances de Mallorca.Tothom va quedar molt satisfeti la prova , és que el nostrebatle va proposar que aquestafesta de matances es repetíscada any, cosa que seguramentes podrà 'dur a terme si l'anyque ve ens hi posam en temps.Podria esser una festa perinstitucionalitzar a Arianyi que segurament tendría moltaacceptació. Esperem que aixísia ja que suposaria una granpropaganda per el nostre poble,de fet, feia més de dos mesosque s'en parlava per A3 Ràdioi segurament la retransmissióper A3TV, també tendra moltarepercussió.
I ara ja per acabar, transcricel Testament del porc, quecom he dit abans, és una adapta-ció d'una obra popular anònima,feta per D. Bartomeu Ensenyat,per aquestes matances.
Amics meus si estau atentsi posau atencióvos daré relaciód'aquests aconteixements
Vui matí quan hem anata treure es porc de sa solll'hem trobat allà mig follde tant que havia menjatde seguit havem pensataixò és perquè pesàs mésllavors hem ben comprovatningú anava equivocatmos han cobrat més do,blers
Quan es porc se va trobardamunt aquella banquetai vegé sa ganivetava quedar tot estoratamb això va alçar es capi mos mostrà sa barramenta.
Emperò això no acaba aquíes porc en un bon llatímos ha dit molt dolcementja que avui he de morirdeixau-me fer es testament.
He elegit primerament,dos escollits masmesorsen Biel Tovell es rosi mado Burgués desprésperquè en ésser mort tenguésqui dins pocs diesfes complir ses obres piesque se deixàsi sos parents avisasque s'en cuidassini es pebrebort comprassenpes seu enterro.
I de seguit respongué es verroanemos-ne a C'as Notaria pendre tot s'inventarid'es testamentno hi cabia de contenttot serà meuemperò tot va ésser neuson pretenir.
El qui m'ha engreixat a mifaig hereu meuque de sa carn fetge i lleufacen taiadespes convidats i convidadesper berenar.
Que se faci un bon soparpompós i grosque no hi manqui carn i arròspes matancersque no planguin es doblersper .comprar suc
Continua a la pag., seguente
-20- ,i que s'umpliguen es bucfins que en voldrani aquí dispone i manper los meus dolsféis un ribell de bunyolsper darreriallavors també vull hi siados glosadorsque no es cansin de fer glosesperquè pens que aquestes cosesme serviranper sortir del torment grandel Purgatorillavors aniré a la Glòriaquan Déu voldrà
Després decídese deixarcap i cervella l'Amo En Joan Tovelles matadori que no li pegui es tremoloren haver-me de matari perquè no planguin purguesen es meus budells ses Burguésles vull deixar un bon llegati per ésser recordata una deix sa coetai a s'altra sa bufetai que la se penjin darrerai a Na Bàrbara Cadernerasens per això fer enbuisper llegat li deix ets ulls
I amb una passa endavanti s'altra endarreraa Na Franciscà Generali deix es quatre potonsque cuidi es botifarronsi sa variai es que va davant caminamentres no troba cap llovai a sa de Sa Canovali deix ses serresque serveixen a ses lenesper fer cusitsi després pels embotitsdeix una pellaa Na Franciscà Tovellaperquè segons diuen d'ellaés molt bona pes trempati quan tots l'hauran tastatsabran si és dolç o és fati en faran molt bona vega
I ans de dar per acabataquest lo meu testamentesper haurà abastamentmenjar per totsi si no basta pegau botsi bon profit.
Biel Tovell
AnÀawj t&npò en/ve/ta
GLOSES QUE TA FEI Kl FEMEGIL El MOTIU DE LESMATAffCES D'AllAMT.
ninaiL (piineA<yjcdne ¿ovençaneA,ci eAouejuui CL ctneía.¿on na Bàníana fleAtne.Undo (de. COAFejwejJ, na CodolinaIkA-toe. Lladó ÍC&L COAFeMfUi), na Bembona%úot ßiUocA (de. Cana BÜLLoch), i nañofíia ftoAÙnón.ÇeLab&d. (pobLejia).
LeA podem, venneveAÍLdeA de pagesa Lcae utenAiLìA¿'aquell "tempi., eJLàajuaÍA, can penexemple, LÍA. geweA,LeA panetieA o LeAfUoveA avui ja noLÍA empoam.
******************************
********************
Està clar com se suposa FLOVIOHETIEque havent-hi en Pere Gil Nestore:i avui que duc es manil _. , .61.no hi pot mancar una glosa. _ "" "'* .41.
Dia 19 61.una glosa matancera ^ 2
i que l'aprengui qui vol ^ ,12 i.pes porc no mos posam dol Total ' ' " 7$T\.ni tampoc tenim plorerà. Desentore:
Dia 1 2 1.Després de tant de tragí 2 2 i.
ja que sa feina està llesta Dia 3 * ! 3 l!toca fer un poc de festa ^Ma 4 ' !"! 6 l!i pegar un elee de vi. ^ 5 6 T>
Dia 9 2 1.A ses matances d'Ariany ^. ,...41.
d'arròs n'hi ha un caldero ,." , , ', . Dia 14 J *•vos assegur que es glosador ^. „ .21.treurà panxa de mal any. ^. ./' '5 -^^
Total .35 1.Fa poc m'han penjat sa coa ^ facilitades eis ger-
ets aHots per fer-me es feix ,veig que això ningú ho deslloai jo tampoc no me'n queix Aquí teniu una relació de laperquè ben neta no "soa". pluja caiguda anys passats:
Any 1987....... 557 1,Es porc hauria de tenir ^ 1938 451 1.
tant de llom com budellada ¿ny 1939 452 1.perquè és carn que ben torrada ny 1990 620 1.és molt bona de païr. Any 1991 6151.
De què anam aqui? -21--
faneix méntula, minou pen. an quina caniellA que. mai ran poAAot pen.elA caminA de. ¿ona vila, In. idea deJÍA catdellA eAÍà moli bé, aJL menuAun. Aap pen. on ed inoba, ona fixau-voA en Lo que. divert, no n ni ra. quoALcap que. digui, ¿o aus. ioca, pen. un extenn encana e&tan ¿é, penque. IL fancneune. que. Ja fliane. de. Déu nom Bei, ana pen. penAoneA d'Aniany. això ja nomoA poAAa, ABA coded ¿.'fun de. ¿en. ben feteA. o millón, que. no eA {acuì, ilo atte, encana ed OSA aneu ed que. a tati e/d cantelletA hi. Auxt eJL nondei (jovem. Balean, i el de. una Caue¿len.ia, no aninia. geni, malament que.abana de. pistan. eA. ¿oblenA conAuliaAAÍu cai penAcneA expenteA així. canA'eACJiLven e/d nana, o encana IKA gneu potan, nom que no eA conneAponenen la nealitat, o Aia, batían, de bell nou. un cani.
Camecanem pen. comentan. IAA. ¿otoynalieA Aupen.LonAt neAulta que.oqueAÍA doA co/rfe¿¿d e&tan en el mateix canL un devana A aline, i nodïven eJL mateix, can pot Aen. això?, el pn.imen diu "Cimi de. rai yul·lf iel Aegon fjm£ de. ftùg. $u*f, iao mLnau pen. an que cap 'c/e/d doA eA&bé, aquKAÍ cani mai Az eAÍat d'eA*ftây, fané? aquest caní, AenuonA, eA(J//I *-/'—- flu» dL«M^ «MI. A*jB_A^ /-»»"v' fiA-t-nin mï / 1/tn AonAo i rtfji rrïdntiA.
L no, canmUJjon.eAÍen.ia millón. AÍ dioueA necanatr"Reama*?.
SenuonA/, i en iuaau de doblenA!, ana o heu. deixou així i Aeaiu fent
pOAOU
eA n.idí£u¿, o leA canviau i ISA -tonnaneu pagan., o Aia, o feií eAtiiatcul o ISA pagou dueA vegadeA, jfeÌA lo que, tnobeu, penò un aitne.vegada pen. ¿avon. cauutiau, AL no ieniu a ningú aqueAÍa nevixta VOA potcuudan. un paquet, encana que naméA AÎgui pen. no fen. oqueAteA pixanaaeAlona deli
Quin aline. endamAAoaa que. moA han ¿et aaueAt quepoAen eA {.LÍA de.1'etn.ic.itat pen. deva¿¿ delA cannenA, eA meneixen un IO al mal guA± i ala poca eA-tètica, que. A'ÌVL vid. mai aqueA-ti tubai de. fenno i pen. IKAc.... de. colon, de, piata, i ana no veÍA que. això fa una plantoAAo?, BonfleAÚA, quin ml QUAÍ que. -teniu!, de. cada dia eA poAa nÜA de. moda iot lomallonquL i oqueAtA iuboA fan meA fonaxteji que. anan. a ionnon. xon.iAAOa Aa MOCO. flajon. de. San Ciutat pen. ed ¿oauenau de. Sant Sebaítià , ALISA raguéAAlu poAot de. ÍJÍAÍ o d'un mzten.ial que. no foA tan VÍAÍÓAhomilia quedai millón., penò que. hem de. fen?, ja leA pintanem deA colon,de. ACA penAÍaneA.
-22-
LLETRES CREUADES
Horitzontals: A)Cent a 1¡numeració romana. B)Cadascun delímoviments que fa l'home qiiaicamina, alçant i avançant un pefins a tornar-lo posar en tenraC) Casa de camp amb un tros d<terra no gaire gran. D)Pertanyenlo relatiu a la lluita. E]Encensât, curt d'enteniment,(Rev) Interdicció sagrada sobrel'ús de certes coses o paraules.F)E1 principal dels pastors,mossos de llaurança o criats,encarregats de governar-los errepresentació del propietari. G)Ciutat del nord d'Africa. H)Príncep sobirà d'una nació, siaper elecció o per herència. I)Símbol químic del sofre.
Verticals: 1) Consonant. 2)Distància que hi ha entre el capdel dit polze i el del dit petit,tenint la mà oberta i els ditsestesos. 3) Prendre i apropiar-seindegudament, amb violència oengany, allò que pertany a unaltra. 4) Remoure en la pala. 5)Llavors de laplanta coffeaaràbica emprades per ferinfusions. Excessivament gras. 6)Militar japonès. 7) Participi delveb libar. 8) Contracció de casael. 8) Consonant.
1 2 3 " 4 5 6 7 8 9
PENSAMENTS
- Ésser lliure, no és ésserindependent, és poder dependredel que estimam.(Gustave Thibcn)
PässatenpsTEST CULTURAL.
l,- A quin any es va beneïr laprimera església d'Ariany?
- 1570- 1620- 1790- 18952.- Quinto Cecilio Mételo, fou
el conqueridor de les Balears perels remans i al mateix tenps, elfundador de la ciutat de Palma deMallorca. Sabries dir a quin anyaproximat?
- 1912- 123 a. de C.- 1221- 212 a. de C.3.- sabries dir quin és el
puig que fa partió entre elspobles de Calvià, Estellenes iPuigpunyent?
- Tornir- Puig major- Galatzó- Puig d'en Galileu4.- Si parlam de Robert
Graves, sabras que parlam d'unpersonatge estranger afincat aMallorca. Però em sabries dirquin era el seu ofici?
- Arquitecte- Pintor- Escriptor- Escultor -5.- Sabries dir a on es va
trobar la primera ceràmica incisade Mallorca?
- A Capocorb Vell- A Son Mainò de Petra- A Sa Canova d'Ariany- A Ses Païses d'Artà
PENSAMENTS- Si de nit plores perquè no
hi ha sol, les llàgrimes no etdeixaran veure les estrelles.(Rabindranath Tagore)
- L'home es defineix per laseva capacitat d'estimar.(J.M. Matin Patino)
- Quan us sapareu del vostreamic, no us entrestigueu; carallò que més estiman en ell, potsemblar més clar en la sevaabsència, com el viannant veu mésclara la muntanya desde la clara.(Kahil Gitaran)
REFRANYER* De novembre enllà, agafa sa
manta i no la deixis estar.* De Nadal a sant Joan va nag
any.* De Santa catalina a Nadal un
mes cabal.* A Nadal neules i a Pasco
panades.* Durarà de Nadal a Sant
Esteve.* Nadal amb capell, Pasco amb
capot.
SABIES QUE ...* Les matances a partir
d'enguany, només es poden ferdurant els mesos de novembre,desembre i gener.* A Mallorca, diàriament nt>rèii
tres persones degut a malaltiesprovocades per el consum detabac.
* La gran quantitat de gentque pateix de pedres als ronyons,fins ara es creia que era degut ala calç que tenia l'aiguamallorquina, però un estudirecent de la Universitat de lesnies Balears, ha descubert quees degut a l'alimentació quetenim els mallorquins tancarregada de porc (sobrassada,botifarrons, llom, etc)* Guillot equival al castellà
"zorro" i Guineu a "zorra". AAriany, tenim Son Guillot i SonGuineu. Quina relació deuen teniraquests dos animals amb el nostrepoble?
* El xinès és l'idioma mésparlat en tot el món.
... IDO ARA JA H) SAPS!
LLETRES BARREJADES.Intenta trobar enmig de tot
aquest embolic de lletres, elllinatge de 10 conegutsescriptors mallorquins.
A S D F R Y U M U SG A L M E S M N B VN I O O B H J K R AO K L Y I O P L E RL N B A R T O K V CA R E T N O R F O EL K J H G F C S C AL O I B O N E T L VI J C A P E L L A SV Y N B R E T Y P Q l Biel To\ ell.
Capritxos de la -23-
La mateixa natunaJLeAaení Aonpnèn en coded aue. &u deixen tin pocç/danccÍA, can AL ella també, ed volguéAdonan, a coneixen., o pen. íjnpneAÍonan.-mM. faoLguneA coaed, ofgju. "tenim una noatna benf.udedLgne^ en p/iûaui lloc. podem veune. unacingolo, de. fiauena aue. va bnotan. de. laAûca d'atjueAÜ anhne^ ASTIA dubte, ena unexemplan. pen. veune., ¿a cyje. ena d'unzA.dúnemiau. coníLdenal>¿eA.
A la ¿atoonalia. LnleAion. de. la pond,¡i i r r 'aneta podem, ob/auwan. una patata que. vaadoptan, una fanno, un poc. eAtnanya, cenilacan una mà de. una peMona, fanno, molt.cuLnioAa pen. la. ¿èva ojian AÍmJLiíui onè unama totalment, de. veneA.
I ¿a peji acaban, un aline. capnLtxo de. lariatuntdeAa, la. awinena fabo$nai{.ia ed unataràtLûa ani una fama, un poc. eatnanya,aquí, falta un poc de. inatiinacLó pen.o .. ~ i 'e 'atn.iJbuLn.-iL una fanno, concneia, peno nopen. això no deixa d'eAAeA una taiàtioja.cunioML.
DeA. d'aauL volem din. atte. AL algunapenAona ed tnoba un dia. o JL'aline. ani uneACOMA AenélantA a aaueAteA no dubti encofunicoA-ho, o fan-Li una fatoonajJLia, jaaue. oqueAteA coded AÓn Lnnepetijbl.eA, i ALìa mai fa ann.iban. de. molt. bon OJUAÍ ISApublicanem.
LeA fatoanaf.ieA hon e&tat. nea¿it^adeApen. en $oan rennen. 'RamL·i.
-24- Cançons per una excursió dela 3a edat
Ja tornam estar encotxats,això és bona condició,quasi tot és gent major,senyal de que tenim unió,i que es boblers no hem acabat.
Sempre partim sense por,quan noltros agafam carretera,i en dos autocars de primera,arribàrem a n'es Dijous Bo.
Allà mos vàrem passejar,i per tot donàrem sa mirada,amb un sol que acompanyava,s'ambient que hi havia allà.
De tot i molt hi havia,de tot podies triar,per es que volia comprar,sa bossa podies buidar,i allà res se coneixia.
Lo primer vàrem visitar,una gran exposició,de cotxos que era de bo a millor,per es que volia comprar.
Llavors voltàrem pes mercat,i per tot donar sa mirada,qualque bou i qualque vaca,que un quedava espantat.
Arbres de moltes maneres,també hi havia exposat,i branques de fruit ben carregat,que duien ses oliveres.
Llavors tornàrem voltar,pes mercat de polls i gallines,n'hi havia de totes nades,i per tot podies triar.
Llavors mos tiràrem dins es trui,i per enlloc podies passar,una empenta aquí i una altra allàque tot allò era un embui.
Una vegada haver sortit,d'aquell embui de tanta gent,d'allà tothom sortí content,lo que ja dúiem era cansament,i no haguéssim repetit.
Però arribàrem a la fi,a una gran alameda,a on si un tenia corny t'era,també si podia devertir.
Això era molta maquinària,pes qui era oonrador,a n'aqueixa exposició,tot era de s'Extensió Agrària.
Ja a n'es final vàrem trobar,cotxos de molt de valor,i si un duia un bon sarró,allà era bo de buidar.
I aquí es Dijous Bo s'acabà,i cap a s'autocar vàrem partir,perquè a les 12 havíem de partir,en s'autocar cap a dinar.
A les dotze tothom acudí,a s'hora que mos havien donada,per seguir sa passejada,i s'adéu a n'es Dijous Bo vàrem
dir.
una vegada haver partit,cap a Pollença mos n'anàrem,i qualque so que cantàrem,perquè fos més divertit.
Per Pollença vàrem passar,i ja agafam cap a muntanya,passant per Lluc que té bona
mirada,però no mos varent aturar,una Salve vàrem resar,perquè la Mare de Déu mos ajudàs,a n'aquesta passejada.
Però sense fer cap aturada,,per Escorca i es túnel vàrem
passari es Gorg Blau vàrem mirar,perquè té bona mirada,ple d'aigua que era tota blava,que de damunt pareix la mar.
Llavors trobàrem es soldats,que hi ha a n'es Puig Major,i feien instrucció,allà tots uniformats.
Però es xofers seguiren sa ruta,perquè era hora de dinar,a les dues havíem d'ésser allà,i molts ja dúiem sa panxa buida.
A les dues vàrem arribar,a n'es restaurant Marisol altra
vegada,i aquí mateix férem s'entrada,que està devora la mar,a una explanada que hi ha,a n'es Port de Sóller en bona
mirada.
Un arròs brut mos varen servir,que estava a base de bé,i a voler que ni va haver,pes qui volia repetir.
Llavors vengué es segon plat,dos bistecs en guarnició,tot va ésser de bo a millor,i tothom quedà conhortat.
Llavors tampoc faltà s'aigo ies vi,
ni es gelat per s'acabada,tots quedàrem en sa panxa infla-
da,amb so cafè i es suc que mos va-
ren servir,i així ho poguérem saborir,i quedar convidats una altra ve-
gada.
Llavors sortirem a passejar,per dins aquella explanada,i agafàrem cap a muntanya,i a n'es cap damunt vàrem arribara uns miradors que hi ha,que tenen una gran mirada.
Uns agafàrem es tranvia,i a Sóller vàrem anar,en qüestió de passejar,i molt que vàrem disfrutar,tot es camí vàrem ballar,i així sa gent es divertia.
x.•
I aquí s'acabà sa història,d'aquell Port de Sóller tan her-
mos,molts ja diguérem "adiós",i d'això molts en tendrán memòria
A les quatre i mitja vàrem sor-tir,
directe cap a Deià,per una carretera estreta que hi
ha,igual que si fos un camí,fins que arribàrem a la fi,que a Deià vàrem passar,un poble que és molt mal pla,lo que de passejades és molt fi.
Però tampoc férem aturada,i cap a Ariany que hi manca gent,que es sol ja s'anava pcnguent,i a Valldemossa sa darrera miradad'aquesta gran passejada,de sa que tothom quedà content.
D'aquí ja vengué sa carretera,i xistes vàrem contar,sa qüestió era arribar,i que fos de sa millor manera.
Sor Bàrbara mos preparà,un parell de cançons que estaven
bé,acompanyat del dominé,i tots plegats vàrem cantar.
A Ariany ja hem arribat,en vertadera alegria,no hem tengut cap averla,i tot ha sortit acertat.
I ara ja hem despediré,perqué sempre ho solc fer així,res més vos puc oferir,més que demostrar lo que se fer,i que si en res més m'heu de me-
nester,mandau que vos serviré,en lo que vos pugui servir.
Jo som en Joan Frontera,i no m'havia declarat,però abans d'haver acabat,vos dic que si en tornam fer cap,mos surti tan vertadera.
Joan Frontera.Novembre 1991.
'AmfímïMA A K I ; A N Y , B E N DE COR
uesprès c'è la nit de matances
jamai no serè un estrany
de vostre poble,Ariany,
tendre bones remembrances.
Vai^ sentir molta calor
estant al vostre costat
per lo be que fui tractat
tant devora es foguero
com a dins es menjador
quan vaig fer es meu glosât.
Per això vull fer present
meus desitjós d'amistat
fent vots de felicitat
per NADAL i /lAT VIVENT.
U1H&- una a'L·iaçadadueJL uo¿£*>e ajru.c.1
de^emUfie. á^J^ttfíy' 'I99Ì.
•-25-
DESESTIMADA UNA PROPOSICIÓ DELPSM QUE SOILICITAVA MES RECURSOSPELS PACS (PUNTS D'ATENCIÓCONTINUADA)
El passat 27 de novembre elParlament de les Illes Balearsrebutjà una Proposició No deLlei del PSM-Nacionalistes deMallorca, que sol·licitava mésdotacions de recursos humans imaterials als PAC rurals i mésvigilància a les zonesconflictives en les quals els PAChan sofert alguns robatoris.
La proposició fou desestimadaamb els vots del PP-UM i PSOE,amb l'argument que els PACS estansuficientment dotats.
Per la seva part, el Diputatdel PSM-NM, Pere Sampol, incidíen la insuficiència de medis quepermetin el trasllat del metge aldomicili o lloc de l'accident encas d'urgència i la necessitat dedotar als PACS amb més ambulàn-cies, ja que el servei éstotalment insatisfactori.
Segons el PSM-Nacionalistes deMallorca, els PACS haurien decobrir tres objectius: atencióprimària, centres d'orientaciófamiliar i unitat de salutmental.
A més llarg plac s'hauria decontemplar 1'especialitzaciógeriàtrica, pediatria i promocióde la salut.Palma, 3 de desembre de 1991.
Oficina de Premsa.
(-^^^^
Nacionalistes de Mallorca
^r i
--26-- Exposició del ffTirant lo Blanc"Con a cloenda al cicle dedicat
al 500 aniversari de la primeraedició de l'obra "Tirant loBlanc" de Joanot Martorell i dinsel marc de la canpanya demostres, música i conferències"Tres escenaris per a unahistòria", s'inauguraren elpassat 17 d'octubre i 5 denovembre•
L'exposició "Tirant lo Blanc,imatges i objectes" es vainaugurar a sa Llonja i escomptava ani) la col·laboració dela Generalitat de Catalunya dinsla política d'intercanvis quemanté en la Conselleria deCultura. Constava d'imatges iobjectes relacionats amb l'èpocade Tirant a Mallorca, projecciód'un vídeo explicatiu sobrel'obra del Tirant, audició demúsica ambiental pròpia de l'edatmitjana i exposició de totes lesedicions de Tirant lo Blanc.
"La música en temps delTirant", en torn a la mítica obracavalleresca es va inaugurar eldia 5 de novembre a la Casa deCultura. Era una exposiciód'instruments d'època localitzatsa Mallorca i a altres indrets. Hihavia una programació d'audicionsmusicals comentades ivisualitzacions de vídeos en tornde l'època i la cultura del segleXV. Arpes, cascavells, llaüts,peces musicals, xeremies ifotografies de retaules ambdetalls musicals integrenl'exposició de "La música entemps del Tirant".
Així mateix, la mostra escompletava ani) un audio-musicalde 30 minuts, una audiciócomentada de música dels seglesXIV i XV, acompanyada d'imatges-relacionades amb les pecesinterpretades. L'exposicióbrindava l'oportunitat deconèixer el tresor artístic queconstitueixen els nombrososretaules gòtics que guarden elstemples i convents de Mallorca.En una sèrie de fotografies espodien veure un total de vint-i-dos instruments musicals del'època medieval i renaixentista.
A l'Arxiu del Regne deMallorca, i amb el títol"Exposició sobre documents del'època del Tirant" es podiaveure una sèrie de documents iobjectes de l'època que van desdetextos legislatius, incunables,pergamins, segells reals oreceptes de fer tintes.
La Conselleria de Cultura,Educació i Esports, organitzadora
de les activitats, coordinà unprograma de visites a totes lesexposicions per als alumnes delscentres escolars de Mallorca, amb'l'objectiu que tota la societatmallorquina coneguidefinitivament l'obra i la vidade Tirant. Podem afirmar que lamostra reflectia molts delsaspectes de la vida mallorquina al'època del naixement del Tirant.
DIRECCIÓ GENERAL DE CULTURA
CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTSGOVERN BALEAR
Esparts.Hola andes! con anam de
festes? esper que bé, percomençar vos he de recordar quefa mês o manco un mes, s'hapintat a la vora de l'escola unaltre camp de bàsquet i un altrede futbet, fins aquí tot n»lt béara el que passa és que només hiha dues porteries de futbet, osia, nomes es pot jugar a aquestesport a una de les dues pistes,en canvi a l'altre esport encaraés més difícil jugar-hi, ja quecap de les dues pistes disposende les corresponents cistellesper poder practicar-hi aquestesport, esper no haver de fer com1'inventor del bàsquet, elprofessor de la Universitat deSpringfield, Jim Naisndth que auns pals hi va penjar dues caixesd'albercocs, ara bé, això eral'any 1891, i ja han passat centanys, jo crec que a poc a poc(esper que no massa) ho arribarema tenir tot si Déu ho vol i ...
Ja que hem parlat de futbet hede dir que con l'any passat s'ha.tornat, el torneig escolar, endos representants del nostrepoble, el més petits jugadors quesón molt novells als que no espot demanar miracles, ja que sónjoves i no tothom neix ensenyat,per tant, el que s'ha de procurares ensenyar-l'hi's el màximpossible ja que amb el tempspoden arribar a ser bonsjugadors, per un altra bandatenim els més grandets que jatenen més col·locació al camp, ique si alguna vegada els heu vistjugar us podreu haver donat quealguns d'ells tenen una tècnica i
una visió de joc marevellosa iels altres no en tanta tècnicaperò si en molt esforç i moltesganes; tot això ha estat possiblea en Pep Alzamora que un any mésfa que l'il·lusió d'aquests jovesde poder demostrar el que sabenés faci possible, enhorabona atots i especialment a tu Pep.
I passant ja al futbol, vuitsón els partits als que mos hemde referir, amb un balanç de trespartits perduts, un d'empatat iquatre de guanyats, s'ha de dirque fins ara i disputades tretze
jornades s'han guanyat cincpartits, tots per tres gols de
«27--
diferència, se n'han eu v* tat stres i se n'han perduts cinc queno es pot considerar ni positiuni negatiu degut a la diferènciadels guanyats i els perduts, elmés destacat d'aquests mesos ésla primera victòria en molt detemps al Sant Joan per tres azero, les victòries fora camp aC'an Picafort 1 -4, i a SantMarçal per 3 - 6 i acabant el 3 -0 al Esporles.
Per part negativa, el 2 - Odel Playa Arenal, i el 2 - 3 alcamp del Rtvo. S. Forteza, dosdels equips capdavanters de lalliga als que s'hagués pogutguanyar, sobretot el segon ja quela primera part es guanyava per 2- C, però que a la segoa part esva perdre degut sobretot al malcomportament dels jugadors locals1 a les facilitats defensivesdonades als atacants del S.Forteza, l'altra i darreranotícia és l'empat a zero golscontra el Platges de Calvià, quesi bé segons part del públic haestat un dels millors partitsjugats fins el moment, no es vapoder concretar en el resultatdefinitiu, i fins aquí lainformació esportiva d'aquestnombre.
Adéu amics i fins una altre.Temeu Bauçà Frontera.
Una mil J ona a la piscina, A1 han Aeaònat oliveneA a 2'enénada.
-28--
Sa Famulo. On&LL·iJa- Can anón tonina?- ja ho veuA, venc. de. ccmpnan.
AeA 'eApicLí" pen. ei pone que.aviai L haunem de. notan..
<ÌA- DeuA haven, llegit"bandoli1 de. A'Ajuntaneni? '
- KeA he. HegLt, io d'ençà, quee/L Aaia no fa cniaeA, de. /tea. me.n'alten..
- O eA -teu hano no va peA
/'imA ien. eA- Si. penò no A'entnetén minant
"bandoli1, A'eAtùm.•(MIC.
- Bé, ião eA "bandai" diu quequan fcA de. maton, un pone, haid'avÍAOA a A'Ajuntament penque eAmeneAcal vengui a anaJ.HJan.-lo.
- nai ¿'he. avÌAot, i ¿apenxada ha Aont.it. ben bona, no¿'he. agafada imi a n'aqueitapesata. que diven que. tenen. eAponcA.
- ñai hai anat pen. ¿a. JLLeL, jate. vanea, caían penque havieA feifoAco obonA deJL %am, i eatie benAeguna que. eÍA d'aqueiteA aus.encana noten etí poncA enmig, a eiCOMMA.
- I tú qué. te. penteA que. ¿ovu¿¿ fai Aã bnuton. pen. duu. canoAtna?
- Ido que. tnobeA (pie. eAveinatA A'han de. menjan. ABA teveAAeJineA? $o enee. que. eAtanien nÜAcontenti AL ¿eA annamboAAÍA unbon enfilai de. butLfannoní.
- Ana éi nona/- Sopí AL ¿eA {.atien una bona
nuli a a tati aqueitA que. maten eAponcA enmig. d'eA cannen.. Això noéA de. penAoneA civilitzadeA, élde. tencenmtndiAteA. fío i no éAgem naJL de. Aebne, penque.t'oAAegun. que. eA baAAÍot d'aigo iAong. duna un paneJJL de. dieA.
- Bé^ bé, deixeu anón, ¿o que.tu penAeA aixL penque, no et vaig.convidan.. VauL·iia né& que.t 'encuidaAAÍA d'eA teuA netA i¿eA feAAÍA anón, a jeune, d'honaque. finn a LeA dot^e de. Aa nit¿eA veuA jugant pen. Aa plaça.
- ße, peno ana nan poAof. onaeAnoveA,
penoa ISA 10 ICA han de. tneune
d'eA ban. i tothan cap a coAeva.- $a ena hona! ben be. que. eifiz
que. no veuA que. això ena unavengonya. A n'eA noAtno tempi, apaita de Aol, tothom, a cadeva apOAAOA eA noAOJii, i ana el poAAenpen. eA quatne. cantonA.
- CA que. a n1 aquell tempi eni l l npoane A eA AO!, AapA que a aviat
feia foAca. No hi havia tanteA defanoleA com ana.
- No!, i ana n'han afeaLdeA unbon naia, Aempne. paneix en de.dia.
- No i així i tot, encana n'hiha que n'eAtan ben queixoAOA.
- $eAUAÌ, Aempne. n hi haunàque. tnobanan OAAOA a n'eA lieu,AODA AÍ ICA hauueAAÍn de paaan.
If ° ' vd eA AeuA...- No, i te. die. que enguanu
"A'Uluninac.Íó'' de nodal l'hanpotada ben pneAt, no éA can eÍAaltneA anuí que l'encenien ei
- $eAÚA, molt de gaíto, ni quefoí eA Bonn!
- £11 eA cannen. flkyon. éA eAnoítno Bonn.
- SU i a n'eA clot de davantei Local, hi ponen poAan. Aa Fontde AeA TontiugueA i fanem eA 10nealí ÀuAtí.
- wéA vaL·L·iia que. envenA degoAtan. tant en boniilleA, maipagaAíin A'excunAÍó d'eA veJJLíque fa doA anuA que. no l'hanfeia.
- Ana Aunt l'0fic.i! ncméApenAeA en Aa mej.ua i poAAeÀan..Anà no veuí que Ajuntament noeítà pen. aqueítí goAtoA, jabaíten ei que duu amb AeAAÚquiei.
- Tú Aempne lei defenteA, Javeunàí can no moi battana pa nipaita, haunem de dun. ABA"alaqueA11 a n'ei "Montepio1''.
- £A que pen. paga tot puja...- Sei cofnadieA i tot han
pujat!, valien 10 dunoí i ona envale 30!!!
- Això nei, AeA mLíAeí!ona que. poAAa en AeA
SOILÜCIONS ALS PASSATEMPSLLETRES CREUADESHoritzontals: A) C. B) Pas. C)Rafal. D) Polènac. E) Babé. Ubat.F) Majoral. G) Rabat. H) Rei. I)TVerticals: 1) B. 2) Pam. 3)Robar. 4)Palejar. 5) Cafè. Obès.6) Samurai. 7) Libat. 8) Cal. 9T
LLETRES BARREJADES
WNNBRETYPO\xTEST CULTURAL
1.- 15702.- 123 a. de C.3.- Galatzó4.- Escriptor5.- A Sa Canova d'Ariany
miAAeA/
- O no hoA anat a canenoA-ne.cap? ¿A dia que ho vanenanuncia/t, Ai vaio, anan. tot d'unai ell ja hi havia mig. llibne ple.Se coneix que n'hi ha que tenenbo!
- Idb ! què. te. paneix?, Aa hoi. fi ' Se t ' / • 'atven: b(UL te. bo vo¿a L que no,
nedola.- SL, penò això no é& això, jo
havia Aentit din. que davant Déutotí Aom iguali, L aqui pen. loviít n'hi ha que tenenpnefenènc.ia.
- Deixeu anón., no Lei haipagadeA? ido ja eAtà bé.
— Bé. qué. no noi -veunem amztineA?
- A flíatinei no ho A¿, a Aaxocolatada d'ei vellí aniñé, jo!
- tio tnoban.ia nano. Alenta adeAtnanpan.-te.
- No poAAÍA pena pen. jo, minapen. tú.
- Be. m'en vaia, penque vullIII L \i tt*anan. a cenca bombeta pe&. neu
betlem.- Banbeta? o encana ennomeJLLeA
CA betlem. a n'aqueíteA altuneA?jo já naréA tene hunon. pen. poAan.eA naixement.
- ße, noLiA d'anuA i ja moiunem a n'eA "xocolati!1.veunem.
