Home >Documents >Repa€s biquimica 2n btx copy

Repa€s biquimica 2n btx copy

Date post:18-Jul-2015
Category:
View:436 times
Download:1 times
Share this document with a friend
Transcript:
  • 1

    BIQUMICA: GLCIDS I BIQUMICA: GLCIDS I LPIDSLPIDS

    Reps 1r Batxillerat Biologia

  • 2

    La composici dels ssers vius

    -ssers vius: complexos, unicellulars i pluricellulars, es nodreixen, es relacionen i es reprodueixen.-Nivells dorganitzaci de la matria:

  • 3

    La composici dels ssers vius s Universal

    Molt important:

    Tots els ssers vius estan formats per biomolcules ( Glcids, lpids, protenes i cids nuclecs: ADN i ARN). La molcula ms abundant en els ssers

    vius s l aigua.

    3

  • 4

    La composici dels ssers vius

    Els bioelements-1aris: Indispensables per a la formaci de les biomolcules orgniques (glcids, lpids, protenes i cids nuclecs). Son: C, H, N, P, S.Tamb anomenats, principis immediats de la vida. -2aris: Resta dels elements. - Indispensables en la cl.lula: Ca, Na, K, Mg, Cl, Fe, I.- Variables: Br, Zn, Ti.

    Els bioelements segons abundncia-Plstics: C, H, O, N, P, S, Na, K, Ca, Mg, Cl. 99% de la matria viva.-Oligoelements: En proporcions inferiorsinferiors a l1%.

  • 5

    GLCIDS-Caracterstiques.-Monosacrids.-Disacrids.-Polisacrids.-Glcids + altres molcules.

  • 6

    GLCIDS-Monosacrids. Polialcohols amb un grup funcional: cetona o aldehidPropietats fsiques: slids cristallins, de color blanc, hidrosolubles i dolos.Propietats qumiques: es poden oxidar (perdre electrons), per tant es redueixen. Prova de Fehling.

    TRIOSESTRIOSES (3C)-Aldotriosa= gliceraldehid-Cetotriosa = dihidroxiacetona

    Frmula emprica: C3H6O3TETROSES (4C)

    -Aldotetroses= eritrosa, treosa.-Cetotretrosa = eritrulosa.

    La configuraci D i L, es determina prenent com a referncia el carboni asimtric ms allunyat del grup carbonil.

  • 7

    PENTOSES (5C)

    HEXOSES (6C)

    Estructura tpica s cclia i no lineal.-Aldohexosa (aldehid)= glucosa.-Cetohexosa (cetona) = fructosa.

    -Aldopentoses = D- ribosa, D- desoxiribosa.-Cetopentosa= D-ribulosa.

  • 8

    Glucosa, segons la projecci Haworth.Glucosa, segons la projecci Haworth.Carboni anomric

    http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenidos6.htm

    http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenidos6.htm
  • 9

    Fructosa, segons la projecci Haworth.Fructosa, segons la projecci Haworth.

    D- fructofuranosa

  • 10

    GLCIDS-Disacrids.Uni de dos monosacrids, amb lalliberament duna molcula daigua.Sn slids, cristallins, blancs, solubles en aigua i dolos.Enlla O- glucosdic:

    1.Enlla monocarbonlic: carboni carbonlic del primer monosacrid + carboni no carbonlic del 2n. Reductors

    maltosa, cellobiosa, lactosa.1.Enlla dicarbonlic: carboni carbonlic del 1r monosacrid i el carboni carbonlic del 2n. No queda cap carboni carbonlic lliure, i per tant no t capacitat de reduir el reactiu Fehling.

    la sacarosa.

    -glicosdic: primer monosacrid s -glicosdic: primer monosacrid s

  • 11

    Dissacrids importants.

    Maltosa: 2 molcules de D-glucopiranosa, mitjanant un enlla (1-4)El trobem en cereals.

  • 12

    Dissacrids importants.

    Cellobiosa: dues molcules de D- glucopiranosa unides per (1-4)

    D- Glucopiranosil (1-4) D- Glucopiranosa

  • 13

    Dissacrids importants.

    Lactosa: D-galactopiranosa + D- glucopiranosa, (1-4)

  • 14

    Dissacrids importants.

    Sacarosa: D-glucopiranosa i D-fructofuranosa per enlla (1-2)

    No reacciona amb Fehling: *No t poder reductor

  • 15

    Polisacrids importants.

    -No gust dol.-No reacionen amb Fehling.

    2 tipus:homopolisacrids .

    2.heteropolisacrids.

    A. Enlla : mid i glicogenB. Enlla : cellulosa i quitina.

    Pectina, agar, goma arbica

  • 16

    Mid: Polmer de la maltosa - Amilosa (no ram) + Amilopectina (ramificada)- Funci de reserva (vegetals, en llavors i arrels, a l interior de plasts)

  • 17

    Glicogen: Molt ramificat- Funci de reserva (animals, fetge i msculs)

    Text

    Lenlla (1-4) pot ser hidrolitzat per l amilassa (saliva)

  • 18

    Cellulosa: Enlla (14)

    Funci estructural en algues i plantes (Paret cel.lular). Lenlla (1-4) no s atacat pels enzims digestius. *FIBRA

    Els herbvors i trmits poden hidrolitzar la cel.lulosa grcies a uns microorganismes simbions del tracte digestiu

  • 1919

  • 2020

  • 21

    Quitina: Exoesquelet dels insectes

  • 22

    Glcids + altres molcules.Glcids + altres molcules.

    -Hetersids: sucre + aglicona (no glcid)-Peptidoglicans: Paret bacteriana----Antibitics -Proteoglicans.-Glicoprotenes.-Glicolpids.

  • 23

    PRCTIQUES DE LABORATORIPRCTIQUES DE LABORATORI1. Prova del Lugol

    Aquest mtode s per poder identificar polisacrids. El mid en contacte amb unes gotes de Reactiu de Lugol agafa un color blau-violeta caracterstic.

    Procediment:- Posar en un tub dassaig uns 3 cc. Del glcid a investigar.- Afegir unes gotes de lugol- Si la dissoluci del tun dassaig es torna de color blau violeta, la reacci

    s positiva.Fonament: la coloraci produda pel Lugol es deu a que el iode sintrodueix

    dins les espires de la molcula del mid. No s per tant una veritable reacci qumica, sin que es forma un compost dinclusi que modifica les propietats fsiques daquesta molcula, apareixent el color blau violeta.

  • 2424

  • 25

  • 26

    2. Prova Fehling/ Benedict.Fonament; es basa en el carcter reductor dels monosacrids i de la majoria dels disacrids, excepte la sacarosa. Si el glcid que sinvestiga s reductos, soxidar donant lloc a la reducci del sulfat de coure (II), de color blau a dix de coure (I) que s un color vermell- ataronjat.

  • 27

    Figura 1 Figura 2

    Figura 3

    Dna positiu en els glcids reductors, tots excepte el mid i la sacarosa.

  • 28

    La sacarosa donava la reacci de Fehling negativa ja que no presenta grups hemiacetlics lliures. Ara b, en presncia dHCl, i en calent, la sacarosa shidrolitza i es descomposa en els dos monosacrids: glucosa i fructosa.

    La reacci positiva ens diu que hem aconseguit trencar lenlla O-glucosdic de la sacarosa.

  • 29

    LPIDS

    - Caracterstiques.- cids grassos.- Lpids saponificables i insaponificables.- Funcions.- Prctiques:-Sudan III-Insolubilitat en aigua.-Taca translcida.-Fabricaci de sab

    C, H i la majoria tamb O. En baixa propoorci N, P, S

  • 30

    2. CIDS GRASSOS.

    Cadena hidrocarbonada:-lineal, aliftica.-COOH, grup carboxil.

    2 tipus:SATURATS.

    Enllaos simples entre C.

    B. INSATURATS. Enllaos dobles entre C. Quan tenen vries insaturacions sanomenen poliinsaturats

  • 31

    cido palmtico

    CH3-(CH2)14-COOH

    cido oleico

    CH3-(CH2)7-CH=CH-(CH2)7-COOH

  • 32

    Hi ha evidncia que el consum elevat dAGT, de la mateixa manera que els cids grassos saturats (AGS), condueix a un augment de la concentraci srica de colesterol LDL (LDL-C o colesterol dolent). Aquest efecte s lineal i sassocia a un risc de malaltia cardaca coronria

    Els cids grassos insaturats trans o greixos trans sn un tipus d'cid gras que es troba principalment en aliments industrialitzats com la margarina o pastissos entre d'altres. Aquest tipus de greix presenten en la seua cadena policarbonatada un o diversos enllaos en disposici trans.

    http://ca.wikipedia.org/wiki/LDLhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Colesterol_dolenthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Colesterol_dolenthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Colesterol_dolenthttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Malaltia_card%C3%ADaca_coron%C3%A0ria&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80cid_grashttp://ca.wikipedia.org/wiki/Margarinahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Margarinahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Past%C3%ADs
  • 33

  • 34

    B. SAPONIFICACI

    QUMIQUES:

    A. ESTERIFICACI

    2.1- PROPIETATS DELS CIDS GRASSOS:

  • 35

    FSIQUES:A.PUNT DE FUSI. El punt de fusi es caracterstic de cada c. gras degut a que augmenta amb el nombre de carbonis i disminueix en presncia dinsaturacions (dobles enllaos)

  • 36

  • 37

    Els sabons sn molcules amfiptiques: molcules amb una part hidrfila (-COO- ) que sorienta cap a laigua i una part hidrfoba (llarga cadena aliftica), que refusa el contacte amb laigua. En solucions aquoses formen micel.les

    Acci detergent sabons

    http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.iquimicas.com/wp-content/uploads/2011/08/micelas-jabon.jpg&imgrefurl=http://www.iquimicas.com/jabon-accion-detergente/&usg=__-maQ-98Zbe16VW709EtWbtbMVAM=&h=208&w=600&sz=19&hl=es&start=14&zoom=1&tbnid=7pHACp6H9Qhttp://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.iquimicas.com/wp-content/uploads/2011/08/micelas-jabon.jpg&imgrefurl=http://www.iquimicas.com/jabon-accion-detergente/&usg=__-maQ-98Zbe16VW709EtWbtbMVAM=&h=208&w=600&sz=19&hl=es&start=14&zoom=1&tbnid=7pHACp6H9Q
  • 38

    PER CONTINUAR EL TEMAhttp://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/concurso1998/accesit6/lipidos.html#GlossC

    http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenidos10.htm

    http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/concurso1998/accesit6/lipidos.htmlhttp://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/concurso1998/accesit6/lipidos.htmlhttp://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenidos10.htm
  • 39

    3. Lpids SAPONIFICABLES (AG)-Poden fabricar sabons.-sters: AG (-COOH) amb alcohol (-OH)

    3.1- SIMPLES = HOLOLPIDSA- Acilglicrids o greixos.-Reserva energtica en lorganisme (Animals: Adipcits, teixit adips)-Esterificaci duna

Popular Tags: