LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Xavier Martín i Raúl Muñoz Folch

1.Què va ser la revolució industrial2.Fases de la revolució industrial3.Primera revolució industrial4.La revolució agrícola 4.1Enclosures 4.1Sistema Norfolk5.Revolució demogràfica6.Revolució comercial7.Els sectors de la producció 7.1.El sector tèxtil 7.2.El sector siderúrgic8.Revolució tecnológica9.La màquina de vapor 9.1La màquina de vapor i la locomotora10. Segona revolució industrial11.Nous sectors de producció12.Noves fonts d'energia13.Una economia mundialitzada

ÍNDEX

Què es la revolució industrial?Va ser un període històric comprès entre la segona meitat del segle XVII i principis del segle XIX, en que Gran Bretanya en primer lloc, i la resta d'Europa continental després, sofreixen el major conjunt de transformacions socioeconòmiques, tecnològiques i culturals de la història de la humanitat, des del neolític.En la Revolució industrial s'augmenta la quantitat de productes i es disminueix el temps en què aquests es realitzen, donant pas a la producció en sèrie, ja que es simplifiquen tasques complexes en diverses operacions simples que pugui realitzar qualsevol obrer sense necessitat que sigui mà d'obra qualificada, i així baixar costos en producció i elevar la quantitat d'unitats produïdes sota el mateix cost fix.

Fases de la revolució industrialLa Revolució industrial va estar dividida en dues etapes: la primera revolució de l'any 1750 fins a 1840, i la segona de 1880 fins a 1914. 1ª revolució industrialEl que coneixem com 1ª R. Industrial es va iniciar a Anglaterra durant la segona meitat del segle XVIII. Va ser possible gràcies a una sèrie de transformacions en les estructures econòmiques i demogràfiques que explicarem més endavant.2ª revolució industrialDesprés de la Primera fase de la industrialització (Anglaterra) i la seva extensió (Europa, USA i Japó), es va iniciar un nou cicle (superada la crisi de 1873) que hauria de durar fins l'esclat de la 1 ª Guerra Mundial el 1914. En aquest període Gran Bretanya va perdre el seu lideratge en benefici d'altres potències.

1ª revolució industrial

Les transformacions en les estructures econòmiques i demogràfiques que hi van haver van ser de diferents tipus:-La revolució agrícola-La revolució demogràfica-La revolució comercial-Els sectors de la producció-La revolució tecnològicahttp://www.claseshistoria.com/revolucionindustrial/1revolucionindustrial.htm

La revolució agrícola

A mitjan segle XVIII Anglaterra comptava amb l'agricultura més productiva d'Europa, ja que les seves estructures havien estat objecte d'una sèrie de transformacions afavorides per una sèrie de circumstàncies.En aquest moment es van crear les "enclosures" i es va imposar el sistema de Norfolk.

"ENCLOSURES"Les "enclosures" o tancat dels camps oberts van ser posades en pràctica a Anglaterra després de l'aplicació de les "Lleis d'encerclament" (Enclosure Act) que establien "la divisió, el repartiment i l'encerclament dels camps, prats i deveses obertes i comuns i de les terres ermes i comuns "situades a cada demarcació territorial.Les "Enclosures" van contribuir a:-La millora de productivitat agrícola i l'increment dels excedents alimentaris disponibles.-La millora en la qualitat de l'alimentació que va propiciar la "Revolució Demogràfica".-Una aportació de capital procedent dels beneficis dels terratinents, essencial en el finançament de les noves empreses industrials.-El subministrament d'una mà d'obra barata que va ser emprada en la indústria i va contribuir a l'acumulació de capital essencial per al seu desenvolupament.

El sistema de NorfolkLa introducció del sistema Norfolk allà on es va produir eliminar el guaret, mitjançant la introducció de plantes farratgeres i la convenient rotació de cultius. Va suposar que el bestiar estigués tancat en estables (alimentat amb els farratges) i, juntament amb la millora de les eines agrícoles (encara no mecanitzades), va permetre un increment, tant dels rendiments de la terra com de la seva producció.

Revolució demogràficaEs va deure fonamentalment a dues causes:1. El manteniment d'unes altes taxes de natalitat (superiors al 40 x mil).2. El descens de la mortalitat catastròfica

Els motius principals pels quals hi va pujar la natalitat i va baixar la mortalitat són:-La major disponibilitat d'aliments i l'eradicació de les crisis de subsistència gràcies a l'increment de la productivitat (Revolució agrícola).-Els avenços higiènics, sanitaris (especialment en el camp de l'asèpsia) i metges, constituint un important exemple la vacuna contra la verola (Jenner, 1796).

La revolució comercialEs va iniciar a Anglaterra, principalment per dues circumstàncies:La consolidació del seu mercat internVa intervenir-hi el creixement d'una població que va incrementar la demanda de béns, la millora dels transports i de les vies de comunicació (canals fluvials, carreteres i, més tard, el ferrocarril), així com la supressió de barreres duaneres interiors.L'expansió del mercat exteriorVa ser possible gràcies a:L'ampliació i diversificació del comerç extern, impel · lit per la demanda de matèries primeres (cotó) i l'exportació de productes industrials (teixits).L'ajuda d'una potent marina, tant mercant com militar.La possessió d'un imperi colonial on adquirir matèries primeres barates i exportar la producció de les seves fàbriques.

Els sectors de la producció

Durant la fase inicial del procés d'industrialització dos van ser els principals sectors afectats pels canvis:

-Tèxtil

-Siderúrgic

El sector tèxtilLa indústria del cotó es va erigir en l'activitat líder de la Primera Revolució Industrial després d'incorporar importants innovacions als processos de teixit i filat. Desplaçar en magnitud a la de la llana.El 1733 Kay va inventar el teler de llançadora Volant, que va revolucionar el sector del teixit de cotó. Més tard va ser el sector del filat amb la Spinning Jenny de Hargreaves (1765) i la Water Frame de Arkwright (1767) el que va polaritzar els canvis. El 1779 Crompton va inventar la Mule Jenny, fusió entre la Jenny i la Water Frame.Tres fets van contribuir a aquest èxit:La prohibició d'importar teles de cotó de l'Índia.L'existència de grans plantacions de cotó a Amèrica del Nord, explotades en règim esclavista que proporcionaven matèria primera abundant i barata a les factories angleses.La inexistència de reglamentacions gremials en el procés productiu.

Els sector siderúrgicVa jugar un paper menys important que el tèxtil en els inicis de la industrialització.La indústria del ferro va estar molt vinculada amb la mineria del carbó. Va ser aquest mineral (hulla, coc) el que va substituir la fusta com a combustible. Les indústries siderúrgiques es van assentar allà on havia mines de carbó.Al desenvolupament del sector va contribuir la incorporació de noves tècniques com el del pudelaje del ferro (Henry Cort, 1783) que van permetre eliminar les impureses del ferro anglès i emprar amb major eficàcia en la producció de béns.Cal destacar, l'ús del ferrocarril com a dinamitzador del sector per la gran necessitat de metall per a la fabricació de rails, màquines i vagons. Aquesta demanda s'incrementarà al llarg del segle XIX.

Revolució tecnològicaLa substitució de la força humana i animal per la mecànica va ser possible gràcies a una sèrie d'innovacions tècniques que es van estendre per Anglaterra al llarg del segle XVIII. Els conceptes científics en què es basaven ja eren coneguts des de feia segles, fet que va contribuir que la Primera Revolució Industrial fos relativament simple des del punt de vista tècnic i el seu cost no excessiu.Els principals camps en què es van produir les innovacions tècniques van ser el de l'energia (màquina de vapor de Watt), el tèxtil (filat i teixit del cotó), la metal · lúrgia (alts forns. Etc) i, finalment, els transports (locomotora de Stephenson).

La màquina de vaporLa màquina de vapor, o prèviament coneguda com a motor de vapor, es va emprar de forma activa durant el desenvolupament de la Revolució Industrial, aquí va tenir un paper fonamental ja que s'utilitzava per moure diverses màquines com ara locomotores, bombes, motors marins, etc.

La primera màquina de vapor va ser inventada per Eduard Somerst el 1663, a partir del model de Somerset es va dur a terme la construcció d'un model anomenat Vauxhall en 1665 a Londres, aquest projecte tenia com a propòsit elevar l'aigua dels pisos superiors de la construcció.

La màquina de vapor i la locomotora

Màquina de vapor Locomotora de vapor

2ª revolució industrial

La 2ª revolució industrial va tenir molts canvis també, però només explicarem els mes importants:

-Els nous sectors de producció

-Les noves formes d'energia

-L'economia mundialitzada que es va formar

Nous sectors de la produccióAcompanyant a la indústria tèxtil i la siderúrgica, veritables motors de la primera industrialització, nous sectors es constituiran en punters entre 1870 i 1914:La Indústria Química: Fabricava colorants, explosius (dinamita, de Nobel), adobs, medicaments, fibres artificials (niló), cautxú, etc.La nova siderúrgia: Transformava níquel, alumini i altres metalls. El ferro es va sotmetre a nous processos de refinat a través del convertidor de Bessemer o el de Siemens-Martin, afavorint el desenvolupament de la indústria d'armaments que hauria d'assolir una progressió sense precedents en els anys previs a la I Guerra Mundial.Les indústries alimentàries: llaunes de conserva esterilitzades (1875), frigorífics industrials (1878), etc.

Noves fonts d'energia

Si el vapor havia constituït la principal font d'energia durant la Primera Revolució Industrial, durant la Segona, es van desenvolupar altres noves:El PetroliVa servir de combustible al motor d'explosió i l'automoció, que va aconseguir la maduresa amb H. Ford al primer terç del segle XX.L'ElectricitatLa seva aplicació va ser essencial per a la il · luminació (Bombeta d'Edison, 1879), la transmissió de senyals electromagnètiques (telègraf), acústiques (ràdio de Marconi) i en determinats motors com els que propulsaven metres i tramvies.

Una economia mundialitzadaLa globalització de l'economia es va produir com a conseqüència de la necessitat de matèries primeres i el control de nous mercats on vendre els excedents industrials. Les principals potències es van embarcar en la conquesta i control d'amplis territoris a Àfrica i Àsia, ampliant enormement les relacions comercials i conduint a una universalització mercantil i financera.D'altra banda, la competència colonial entre els països imperialistes es va materialitzar en conflictes que van ocupar bona part del segle XIX i els començaments del XX, fins a culminar en l'esclat de la Primera Guerra Mundial.