Som i Serem 13 [13]

www.revistasomiserem.net.ms 28 Abril de 2012

SSSSomomomom iiii SeremSeremSeremSerem - LA REVISTA DIGITAL DEL LLEIDA ESPORTIU

1

La revista digital del Lleida Esportiu Abril de 2012 � Nº 13 � Any I



2

ÍNDEX DE CONTINGUTS:

Agenda de l’Abril.................................................3 La veu de la grada...............................................4 Rivals d’aquest mes............................................6 Tema del mes: el Lleida perd història viva.........8 En Blau i Blanc: el futur és Cadet....................15 Entrevista: Genís Soldevila..............................18 Blau al Firmament: La meva primera vegada..22 Estadis Històrics: San Mamés........................24 La Contra...........................................................28

REDACCIÓ: Oriol Jové, Jordi Guardiola, Guille Landa REFERÈNCIES: SomiSerem.net.ms 20minutos.es Futbolme.es FCF.cat BDFutbol.com LFP.es MundoDeportivo.com LleidaEsportiu.cat AGRAÏMENTS: Diari dels Blaus, Lleida Esportiu, Issuu, Actualitat Lleida, Mundo Deportivo FOTOGRAFIES: Som i Serem, Jordi Guardiola, Lleida Esportiu, Sport, Aupa Athletic, Mundo Deportivo, Sentiment Perico, Diario Vasco, Segre

EDITORIAL

Lleidatans, Doncs ens ho haurem de creure. La realitat és aquesta: el Lleida està a 1 punt de la promoció d’ascens, després de guanyar a l’Olímpic ens havíem arribat a posar 3rs. Som el millor equip del 2012 i, fins la derrota a Llagostera, només portàvem una derrota en aquest any. Emili Vicente ha aconseguit col�locar un equip fet a corre-cuita en opcions de ser a Segona A, l’any que bé. El de la Seu d’Urgell ja ens té acostumats a espectaculars segones voltes i l’any passat ens vam quedar a un pas de jugar el play-off. Tot i això, queda molta lliga, i hem de jugar contra el Mallorca, Badalona, Sant Andreu i Orihuela, que també hi poden entrar. VISCA EL LLEIDA!



3

D 1 J 32 J 28

Llagostera - Lleida Juvenil A - Girona

L 2

M 3 1/4 CHAMPIONS LEAGUE

X 4 1/4 CHAMPIONS LEAGUE

J 5 1/4 EUROPA LEAGUE

V 6

S 7 J 32 J 33

Primera Divisió Segona Divisió

D 8 J 33 J 29 J 23

Lleida - Mallorca B Juvenil A - CIDE Gimnàstic - Femení

L 9

M 10 J 33 Primera Divisió

X 11

J 12

V 13

S 14 J 34 J 34


D 15 J 34 J 30 J 24

Gandia - Lleida Gimnàstic - Juvenil A Femení - Badalona

L 16

M 17 1/2 CHAMPIONS LEAGUE

X 18 1/2 CHAMPIONS LEAGUE


V 20

S 21 J 35 J 35


D 22 J 35 J 25

Lleida - Badalona Femení - Lev. Las Planas

L 23

M 24

X 25


V 27

S 28 J 36 J 36


D 29 J 36 J 26

Sant Andreu - Lleida Sant Gabriel - Femení

L 30

. EFEMÈRIDES . 23 d’abril de 1950

El Lleida guanya l’Orensana (0-1) i assoleix la promoció d’ascens a 1ª

ANIVERSARI

VÍCTOR IBÁÑEZ (23)

21/04

¿ SABIES QUÈ…

…Antoni Creus “Pacheco”,Antoni Creus “Pacheco”,Antoni Creus “Pacheco”,Antoni Creus “Pacheco”, dedicat molts anys al nostre club té un carrer amb el seu nom a Lleida ?



4



5

L@ VEU DE

L@ GR@D@

Són iguals15%

El de la 1ª volta4%

El de la 2ª volta81%

El de la 1ª volta El de la 2ª volta Són iguals

Quin equip és millor: el de la primera volta o el de la segona?

CANVI RADICAL Canvi radical és el que ha sofert l'equip d'Emili Vicente. Tot just començar la segona volta, l'equip ha canviat radicalment, sobretot en l'aspecte defensiu. Si a meitat de la primera volta, ens diuen que fins al dia 31 de març en Victor Ibáñez seria el porter menys golejat de tota 1a divisió, 2a A i 2a B, dubto molt que ens ho haguéssim cregut. I que fins avui dia 2 d'Abril, tan sols hem perdut dos partits en tota la segona volta. També és mala sort que l'únic partit del Lleida que he anat a veure aquest 2012 fora de casa sigui contra el Teruel i vam perdre. Per a mi, les dos peces claus d'aquest canvi són Emili i Barreda, un lateral que vam fitxar aquest mes de gener. Les segones voltes amb Emili ja va sent tradició fer-les molt millor que la primera volta, i Barreda ha portat estabilitat a la defensa cosa que no haviem tingut en tota la primera volta, ademés el fixatge de Barreda ha fet que Emili faci jugar a Verdú al mig del camp, i d’acord, no és en Colorado, però la toca millor que el Casquero, sota la meva opinió. Tot i això, trobo una errada, per part de la directiva deixar marxar a Ballesteros, i encara més veient les formes en que ho van fer, potser no era el davanter que s'esperava, però era el pitxixi de l'equip, i ara mateix al nostre Lleida el que més necessita és un jugador que faci gols. S'ha fitxat en Cheikh, jugador que l'any passat ja va demostrar que és un jugador que es deixa el collons al camp, però amb la pilota als peus no fa gaire cosa, tot i que ja se sap "Más vale malo conocido que bueno por conocer".

Guille Landa, soci 4.051

EL RACÓ DE’N LANDA

Què preferiríeu: l’ascens a Segona A, o tornar a dir-se U.E. Lleida?

VOTA A:



6

GANDIA - LLEIDA LLEIDA - MALLORCA

9º 48 P Després d’haver perdut a Llagostera, els blaus afrontaran amb més motivació que mai, aquest partit. El lleidatanista no oblida el partit de la temporada al Camp d’Esports: penúltima jornada de lliga, el Lleida jugant-se promocionar, els Balears matemàticament descendits, últim partit de la UE Lleida al Camp d’Esports. Més al·licients per un partit que és en diumenge de Pasqua i, és possible que el Camp d’Esports no estigui ple

17º 32 P Discrets però impecables. Òscar Fernández ha aconseguit conjuntar un equip que ja va haver de patir l’any passat, té jugadors amb qualitat i, a poc a poc, aconseguiran assolir la permanència. El partit de l’anada al Camp d’Esports, va acabar amb empat a 1. El Lleida no va merèixer la victòria, però els blanc-i-blaus tampoc. El Lleida només ha perdut dos partits dels últims 16 disputats, i intentaran seguir amb la ratxa a València i optar a alguna cosa més que la permanència.

LLEIDA - BADALONA

7º 50 P L’equip de Manolo Màrquez va començar la temporada igual que el Lleida, per la zona mitja de la taula fins a la parada hivernal. Ara s’ha col·locat entre els cinc millors equips de la segona volta. Serà la quarta vegada que ens enfrontarem als escapulats, ja que ens hi vam creuar a la Copa RFEF (amb victòria badalonina als dos encontres)i a la lliga (0-0 al Centenari). Serà un partit decisiu contra un rival directe que s’ha de tirar endavant amb dignitat.



7

L’equip de Manolo Màrquez va començar la temporada igual

l Lleida, per la zona mitja de la taula fins a la parada hivernal. Ara s’ha col·locat entre els cinc millors equips de la segona volta.

Serà la quarta vegada que ens enfrontarem als escapulats, ja que ens hi vam creuar a la Copa RFEF (amb victòria

nina als dos encontres) 0 al Centenari).

Serà un partit decisiu contra un rival directe que s’ha de tirar endavaant amb dignitat.

SANT ANDREU - LLEIDA

12º 45 P L’últim rival del mes, serà la U.E. Sant Andreu, que fa dues temporades va dis-putar la promoció d’’ascens i des de llavors, no ha tornat a ser important a la categoria. S’ha mantingut a la zona mitja de la taula durant tota la temporada. Tot i així, no cal oblidar que va tenir jugadors a l’onze català de Segona B del 2011, de laJornada.cat Una bona ocasió per seguir sumant

BADALONA RCD MALLORCA B

RESULTAT 1ª VOLTA Mallorca - Lleida 2-1

ÚLTIMS CINC PARTITS Mahonès - Mallorca 0-2 Mallorca - Ontinyent 0-0 Baleares - Mallorca 3-1 Mallorca - Olímpic 0-1 Lleida - Mallorca 08/04

CF GANDIA

RESULTAT 1ª VOLTA Lleida - Gandia 1-1

ÚLTIMS CINC PARTITS Hospitalet - Gandia 2-0 Gandia - Huracán 0-3 Manacor - Gandia 0-2 Gandia - Llagostera 08/04 Gandia - Lleida 15/04

CF BADALONA

RESULTAT 1ª VOLTA Badalona - Lleida 0-0

ÚLTIMS CINC PARTITS Ontinyent - Badalona 0-1 Badalona - Baleares 0-0 Olímpic - Badalona 08/04 Badalona - Mallorca 15/04 Lleida - Badalona 22/04

UE SANT ANDREU

RESULTAT 1ª VOLTA Lleida - S. Andreu 1-1

ÚLTIMS CINC PARTITS Huracán - S. Andreu 1-0 S. Andreu - Manacor 08/04 Llagostera -S Andreu 15/04 S. Andreu - Gandía 22/04 Lleida - S. Andreu 29/04



8



9

Degut al traspàs de tantes persones de la nostra història del club, hem cregut oportú guardar-los el nostre particular homenatge. Concretament són sis persones les que ens han deixat en els últims mesos: els expresidents Màrius Duran, José Banzo, i José Montañola (també metge) i els jugadors Josep Aubach, Estanislau Basora i Joan Solé (l’últim jugador que quedava viu del primer Lleida de la història. Sempre els recordarem per l’amor que van dedicar al nostre club. Descansin en Pau.



10

MÀRIUS DURAN, un president “de Lleida”.

L'expresident de la Unió Esportiva Lleida Mario Duran, va ser artífex d’una profunda transformació que va patir el club a principis de la dècada dels noranta i que va fer possible el seu ascens a la Primera Divisió (1992-93), va morir el passat 11 d’Agost als 81 anys després d'una llarga malaltia.

Duran estava considerat com el president més "emblemàtic" de la UE Lleida, doncs va ser amb ell amb qui l'equip va viure els seus anys de major èxit esportiu.

Duran va prendre les regnes del club el 1987 i aquell mateix any va ascendir a la Segona Divisió A, gairebé vint anys després de perdre la categoria de plata.

En la seva primera temporada a Segona, el Lleida va fregar l'ascens a Primera, encara que un any després va baixar novament a Segona B.

No obstant això, després d'aquella nefasta temporada es va fer càrrec de la

banqueta del club José Manuel Esnal "Mané", amb qui va començar la segona era daurada de l'entitat.

Amb Mané com a entrenador, el Lleida va tornar en un any a Segona A i es va reconvertir en Societat Anònima Esportiva.

En la temporada 92-93, el club va aconseguir la seva gesta més important, l'ascens a la Primera Divisió, un any que l'entitat sempre

recordarà per les dues importants victòries aconseguides contra el Barça al Camp Nou per 0-1 i davant el Reial Madrid al Camp d'Esports per 2 a 1.

El pas de la UE Lleida per la Primera Divisió va ser fugaç, tan sols una temporada, però Mario Duran serà recordat sempre com el president que va portar el club fins a la categoria d'or del futbol espanyol.



11

El Doctor Montañola, presi-dent per accident.

El Doctor Montañola, ha estat el segon en caure. Va ser el metge de l‘entitat. Durant molts anys també va ser-ne el president quan es va travessar una crisi, que acabaria amb la dimissió de Martínez Cabrera.

Josep Joan Montañola Baiget, va ser traspassat el passat 7 de Novembre als 79. Sempre ens quedarà en el record una persona que estimava el Lleida, com si encara el veiessim passant visita amb un puro a la mà.

Entre moltes altres tasques que va desenvolupar a la nostra ciutat, va tenir molta relació amb la històrica Unió Esportiva Lleida. I un cop de forma molt curiosa. Remuntem-nos a ara fa 40 anys. El Lleida acabava de pujar a Tercera Divisió després d’un fatídic i efímer pas per la Regional Preferent. En aquell temps era president Miquel Martínez Cabrera que va haver de deixar el càrrec la temporada 72-73. No hi havia gaire gent que volgués ser president del Lleida, eren temps difícils i d’ajustar pressupostos, així que Martínez Cabrera es va posar a buscar substitut i no va trobar ningú. En una reunió del club on hi eren present el mateix Martínez Cabrera, altres directius i el dr Montañola (aleshores metge del club), el doctor afirmà en conya “si no surt ningú, ja ho seré jo”. I així va ser com el Dr Montañola es va convertir en president de la Unió Esportiva. a l’assemblea de socis no es va presentar cap candidatura i el metge havia de ser l’encarregat de guarir tots els mals del Lleida de l’època.

El doctor Montañola va ser president “sense posar ni un duro”, tal i com va dir ell. I amb molta voluntat i pocs diners (els sona aquesta situació i aquest discurs?) l’equip que entrenava Moreno Manzaneque primer i Manolo Bademunt després va quedar en tercer lloc, millorant la classificació de la temporada anterior. Equip en el qual jugaven dos dels mites històrics del Lleida, Manolo Buján i Paco Guzmán.

La seua segona temporada va ser més traumàtica, amb una política de total austeritat va fitxar d’entrenador un desconegut Jordi Solsona, que va marxar a l’Hospitalet per culpa d’una crisi de resultats que va provocar la deserció de 1000 socis. Ni tant sols un partit amistós contra el Barça de Sotil, Rexach i Cruyff va solventar els problemes econòmics. Així que al bo del senyor Montañola li va tocar presentar la dimissió i el va substituir de forma interina Antoni Teixidó.

El dr Montañola era una persona d’alta sensibilitat lleidatana, i durant el seu curt mandat va donar les insígnies d’or del club a dos personatges emblemàtics del club, al massatgista Antoni Creus “Pacheco” i al cuidador de la gespa Josep Aurellano “Lo pagés”.

AGRAÏMENTS A ACTUALITAT LLEIDA

Opina… Ferran Montardit



12

Un president discret i poc recordat El nostre més sincer condol a la família de l’expresident del Lleida José Banzo, que va traspassar el passat dilluns 12 de Març als 81 anys. Banzo va presidir l’entitat durant la temporada 68-69 de manera interina entre els mandats de Pere Roig i Manel Rosell. Descansi en Pau

Aubach, el xiquet de Montoliu En aquests dies, també volem acompanyar en el sentiment a la familia de l’exjugador blau Josep Aubach, que va morir el passat diumenge 11 de març a Reus als 95 anys, i que va jugar al club de la Terra Ferma als anys 40. Aubach també va jugar al Barça i va ser homenatjat al Camp d'Esports el 1.999. Descansi en Pau.

Basora, del Barça de les Cinc Copes passant pel Lleida Estanislau Basora, considerat un dels millors futbolistes espanyols de la història, ha mort també el passat mes de març Va desenvolupar la major part de la seva carrera esportiva al FC Barcelona, entre 1946 i 1958, formant part de la famosa davantera del "Barça de les cinc Copes", com a extrem dret, al costat de César, Kubala, Moreno i Manchón, quintet futbolístic mític immortalitzat pel cantautor Joan Manuel Serrat a la tornada de la seva cançó "Temps era temps". Basora va destacar com a extrem dret per la seva gran rapidesa, la seva capacitat de regat i els seus precisos centres. El mateix dilluns els anunciàvem la notícia de la mort de l'expresident José Banzo, juntament amb la de l'exjugador Aubach. Al cap de pocs dies, per desgràcia vam haver de lamentar una altra pèrdua. Vam tenir la sort de poder-lo gaudir a Lleida. Una altra petita part més de la nostra història que ens ha deixat. Basora va militar a les files blaves la temporada 1955-56 on va jugar un total de 16 partits de lliga i va marcar 5 gols. Descansi en Pau



13

L’últim que ens ha deixat, jugador del primer Lleida de la història

Mort als 92 anys, Joan Solé era l'únic jugador que quedava viu d'aquell històric equip.

Nosaltres, el president, Albert Esteve, i la junta directiva del Lleida Esportiu, ens unim al dolor de la família. En el matx al Camp d'Esports contra l'Olímpic de Xàtiva, es guardà un minut de silenci en la seva memòria.



14

TOTA LA INFORMACIÓ D’ÚLTIMA HORA, CRÒNIQUES DELS PARTITS DEL LLEIDA ESPORTIU I EL LLEIDA BASQUETBOL, EL RACÓ D’EN LANDA, LA REVISTA DON GOLS, TOTES LES CLASSIFICACIONS I RESULTATS EN UNA SOLA WEB: DIARIDELSBLAUS.BLOGSPOT.COM !

RECORDA QUE TAMBÉ POTS SEGUIR-NOS A LES NOSTRES XARXES SOCIALS:

https://twitter.com/#!/diaridelsblaus

http://facebook.com/diaridelsblaus



15

EL FUTUR ÉS CADET Com deia el nostre president, Albert Esteve, a prin cipis de temporada “ la base és la clau del nostre projecte ” i, per tant, s’ha de potenciar. El Cadet A del Ll eida Esportiu porta uns números espectaculars, tant el Cadet A (5 è a Divisió d’Honor) com el Cadet B (A dalt de la taula lluitant amb equips com el Sabadell,...) i el Cadet C, que son infantils, i participen en aquests dies al mun dial de futbol base, la Mediterranean Internacional Cup (MIC). L’altre tema del mes, els hi hem volgut dedicar a a quests joves, que són el futur del nostre club.



16

LLUINTANT CARA A CARA AMB PLANTERS DE POTENCIAL A CATALUNYA

Així ho avala la taula classificatòria de la Divisió d’Honor: el Lleida queda només per sota del FC Barcelona, de l’Espanyol, del Gimnàstic de Tarragona i del Cornellà, i queda per damunt de cadets com els de la Damm, el Girona, el Sant Andreu, el Jabac i l’Europa. Ser el cinquè millor Cadet de Catalunya és un privilegi, i ho es més encara de d’aquest punt

de vista. Tot i que cal destacar que ara s’haurà de jugar contra equips forts: el Jabac i Terrassa (victòria 2-1 a l’anada), el Cornellà (derrota 5-4 a l’anada), el FC Barcelona (derrota 1-2 a l’anada), el Premià (victòria 0-1 a l’anada), l’Europa (victòria 2-1 a l’anada), l’Espanyol (derrota 4-0 a l’anada), i el Manresa (derrota 1-2 a l’anada). Un calendari complicat però que sens dubte el nostre equip superarà

amb la seva dignitat i el seu treball que porten fent tota la temporada. Sens dubte que en aquest equip (a part d’esforç i constància) hi ha talent, i com hem dit, equips com aquests son el futur del nostre club, perquè com deia el nostre president a principis de temporada, “la base és la clau del nostre projecte ”.



17

LES PRESELECCIONS DE LA SELECCIÓ CATALANA HO DEMOSTREN En les notícies publicades al web de Som i Serem al llarg de la temporada, en podreu haver vist sobre les pre-Seleccions Ca- talanes. S’ha anat anun-ciant les convo-catòries de varis jugadors d’a-quest equip. Primer, van ser seleccionts Gerard Serra , Francesc Pe-ralta i Òscar Canadell . Pos-teriorment Ge-nís Morera i Francesc Pe-ralta i per últim va entrar a la convocatòria fi-nal Genís Mo-rera . El Lleida va igualar plan-ters com el del Barça en nom-bre de jugadors preseleccionats, anant-hi també tres del club Blaugrana: Albert Torras, Adama Traoré i Mohamed El Ouriachi. També forma part

d’aquest equip un jugador que ha estat al planter del FC Barcelona: Joel Botock . Tots aquests joves, estan

comandats per Josep Ramon de Castellarnau, l’entrenador.

ÒSCAR CANADELL (TWITTER) Imatge d’Òscar Canadell amb Genís Morera



18

Genís SoldevilaGenís SoldevilaGenís SoldevilaGenís Soldevila, , , , jugador del Lleida Com has portat els primers dies al Lleida? Sempre m’havia fet il�lusió tornar a vestir la samarreta del Lleida i jugar al camp d’Esports. Com creus que juga aquest equip i com creus que encaixes

en ell? Som una pinya dins i fora del vestuari i és per això que tots anem a una. Aquest vestuari és únic. No havia vist mai un grup tan unit com el del Lleida i per aquest motiu estem amb opcions de fer el play-off.

Quina estrena vas tenir... surts al 35 i marques al 44. Després també en va venir un altre... Sí, va ser força emotiu. Feia dies que volia debutar com a golejador amb el Lleida Esportiu, però el que no m’imaginava és que

ENTREVISTA



19

ho faria per partida doble. Uns gols que sempre els recordaré. El moment més feliç en la teva carrera fubolística o en les categories inferiors d’aquest esport? En la temporada anterior amb el CF.Balaguer, quan vam aconseguir la permanència a la 3aDivisió al guanyar 1-3 marcant, 2 gols en l’últim partit de la temporada. Veure plorar tothom d’alegria és espectacular. Quina meta et marques a partir d’ara? A nivell col�lectiu el play-off és l’objectiu que ens marquem i de ben segur que donarem el màxim per aconseguir-ho. Personalment, no em poso cap marca, ja que els èxits arriben si treballes i tens molta paciència. A tothom li agradaria pujar de categoria. El gol més curiós que hagis marcat? L’últim que vaig marcar amb l’Sporting Mahonés des del mig del camp i el primer amb el Lleida Esportiu de vaselina.



20

Quin ha estat el teu recorregut abans de fitxar pel Lleida? Vaig jugar en les categories inferiors al CF.Balaguer, U.E.Lleida i At.Segre. Un cop en categoria amateur vaig jugar al

CF.Balaguer fins la temporada anterior. Aquest any vaig fitxar per l’Sporting Mahonés a 2b i en aquest mercat invernal he pogut fitxar per aquest gran club i afició, el Lleida

Esportiu. Si no fossis futbolista que t’hagués agradat ser? Professor d’Educació Primaria d’educació física



21



22

La primera vegada és molt important. Inesborrable. La recordes tota la vida. Ni que no hagi anat bé al cent per cent per falta d'experiència, per excés d'excitació, per no haver sabut donar la talla. Hagi anat com hagi anat, l'estrena no s'esborra mai de la memòria. Imagina't, a més, si perds la virginitat d'una manera tan extraordinària com em va passar a mi, fent-ho amb qui has somiat des de sempre, amb aquell amor platònic que creus que mai no serà teu, que l'has mirat i estimat sempre, que has desitjat secretament, però que saps que difícilment podràs arribar a tocar mai. Encara no havia fet els vint anys. Faltava just un mes per complir-los. No és que fos un nen, però -què carai!- de molt més grans que jo haguessin volgut ser al meu lloc! Estava fent segon de carrera i alternava els estudis amb el servei substitutori (encara es feia la mili) i amb col�laboracions com a becari al Nou Diari de Lleida, on reforçava la secció d'esports. Fins a aquell dia, mai no havia tingut l'ocasió d'escriure res sobre la Unió Esportiva Lleida. Era el tema més important de la secció d'esports i era terreny exclusiu del

meu cap, el Xavier Manau, i de qui seria el meu mestre, el Josep Felis. El cas és que aquell dia hi havia d'haver feina per donar i per vendre, i em van demanar que els ajudés a fer pàgines. En concret, em van encarregar que recollís les declaracions dels jugadors després del partit. Era el 5 de juny de 1993. Us sona la data? Si el Lleida era capaç de guanyar el Badajoz al Camp d'Esports, aconseguia l'ascens matemàtic a Primera divisió. Un dia històric. El més bonic de la meva vida professional i, al mateix temps, el dia que em van treure el precinte com a periodista que, després, encadenaria tants anys seguint el Lleida amb tantes penes i amb només alguna sonada alegria. Aquell dia vaig fer la transició de ser un aficionat del Lleida, a seguir-lo professionalment. Podríem dir que em vaig fer un home. I, certament, vaig fer aquest pas d'una forma que si l'hagués volgut planificar, segurament no m'hauria sortit millor. Vaig dinar a casa, acompanyat de la família i dels amics futboleros de la Universitat. Entre ells, alguns periodistes prou coneguts ara mateix, com

BLAU AL FIRMAMENT JORDI GUARDIOLA

LA MEVA PRIMERA VEGADA



23

l'Òscar Fernández de Catalunya Ràdio, o el Josep Maria Soro del 3/24. Per postres vam menjar una tarta extraordinària que va fer un tiet meu pastisser, amb un escut del Lleida de xocolata. Vam celebrar l'ascens amb cava abans de jugar el partit! Vam anar tota la colla cap al Camp d'Esports. Jo hi vaig entrar encara amb el meu carnet de soci de Gol Nord. A l'altra butxaca hi portava la meva primera acreditació de periodista. La primera part la vaig veure des de la grada, amb l'1-0 de Sigüenza i, al descans, vaig sortir per tornar a entrar per la porta de l'antiga tribuna amb el passi de premsa. Vaig sortir a la gespa pel túnel de vestidors amb els jugadors quan anaven a començar la segona part, i vaig ser allà, al costat de la banqueta de Mané veient el 2-0 de Gracia i el tercer de Sigüenza, fins al xiulet final de l'àrbitre i la invasió de camp per celebrar que érem de Primera. Va ser un esclat d'alegria i d'orgull com Lleida no n'ha tornat a viure cap més des d'aleshores. El públic va pujar a coll als jugadors, els va aclamar, els va prendre les samarretes. Ravnic, Jaime, David, Txema, Gonzalo, Virgilio, Rubio, Gracia, Palau, Bernal, Sigüenza, Bartolo, Parés... I jo, allà, guardant les formes perquè estava treballant, però

botant d'alegria com un aficionat més, que és el que era només quaranta-cinc minuts abans. Els prolegòmens havien estat molt bé. Extraordinàriament bé. De fet, ja havia arribat a l'orgasme quan encara faltava el més important, penetrar. Al vestidor, és clar! Vaig entrar-hi per primera vegada aquell dia, amb el desvergonyiment del novell i amb els nervis del qui no sap què s'hi trobarà. Vaig ser allà mentre els jugadors es regaven amb cava, quan van dutxar vestit al president Màrio Duran i a Mané, quan van entrar a felicitar-los l'alcalde Siurana i les principals autoritats... Fins que va arribar el meu gran moment: el de posar en marxa la gravadora (amb cinta de cassette, que d'això ja en fa dinou anys) i de fer les primeres preguntes als meus herois. Ho recordaré sempre. El primer va ser Miguel Rubio. I també recordaré sempre -amb un punt de vergonya, perquè allò era massa gros per mi- que li vaig fer l'entrevista tractant-lo de vostè. Era la primera vegada. Jo potser no vaig quedar bé del tot, però juro solemnement que mai no he fotut un clau -ei, futbolístic!- que em donés tant plaer com el d'aquella tarda de juny. La meva primera vegada.



24

Qui vulgui respirar futbol en la seva més pura essència que vagi a San Mamés, la catedral del futbol. A San Mamés no només es pot veure futbol, també pot sentir-lo, respirar-lo. En els seus gairebé 100 anys d'història ha estat testimoni de grans esdeveniments, d'innombrables mites i llegendes: Pitxitxi, Zarra, Gainza, Iribar ...

Les ampliacions Aviat les 3.500 places de l'estadi es queden petites per donar cabuda a tots els aficionats i entre els anys 1923 i 1925 s'amplia la capacitat del camp a 9.500 espectadors. En aquesta fase es va construir la grada de Caputxins i s'incrementa la capacitat de la preferència en 500 places i la tribuna existent a 800 espectadors. D'aquesta manera 9.500 persones veuran diumenge rere diumenge una de les millors davanteres de tots els temps amb Lafuente, Iragorri, Bata, Chirri i Gorostiza. El 8 de desembre de 1926 es va celebrar l'homenatge a Pitxitxi, mort el 1922, col � locant en el seu honor un bust de bronze obra de l'escultor Quitín de la Torre. A principi dels anys 50, San Mamés comptava, gràcies a les petites remodelacions fetes fins llavors, amb 35.000 espectadors que seguien omplint diumenge rere diumenge tot l'aforament. D'aquesta manera el 1952 es va construir la tribuna central adornada amb un original arc que s'ha convertit en tot un símbol. Amb la nova tribuna, es va incrementar l'aforament en aproximadament 15.000 places situant l'aforament de "La Catedral" en 47.000 places. Cal destacar que la idea original dels arquitectes guanyadors del concurs C. de Miguel, A. Magdaleno i A. Domínguez era

La prehistòria Davant la creixent afició a Biscaia i donada la llunyania del camp de Lamiako es busquen uns terrenys més apropiats per acollir el Campionat d'Espanya de 1911. La directiva de l'Athletic, encapçalada en aquella època per Pedro Astigarra, accepta la proposta de la "societat de Terrenys de Neguri" i construeix un nou camp amb el nom de Jolaseta, seu de l'Athletic fins a 1913. El 10 de desembre de 1912, la Junta General Extraordinària de l'Athletic dirigida pel seu president Alejandro de la Sota, debatia la convivència de buscar nou emplaçament al camp dels ja lleons lleons. Després de descartar un primer projecte en Indautxu, es troba ubicació en la prolongació de la Gran Via, proper a l'asil de San Mamés construït en els terrenys d'una antiga ermita en honor a Sant Mamés de Cesarea i que va contribuir a la denominació del camp. Explica la llegenda que el nen sant de San Mamés de Cesarea, martiritzat en el circ romà l'any 273 va ser respectat pel lleó sobre el qual recolza el seu braç dret. Després de la seva aprovació per l'Assemblea l'arquitecte Manuel Maria Smith dissenya el nou camp.

La construcció Prop de 50.000 pessetes eren necessàries per dur a terme el projecte i després d'una subscripció popular en què es van recaptar 40.700 pessetes , el 20 gener 1913 comencen les obres després, això sí, que Manuel Ortúzar, sacerdot de l'època donés la seva benedicció. Tot just 7 mesos més tard, concretament el 21 d'agost de 1913, el nou camp va albergar el seu primer partit en què l'Athletic va tenir com a rival el Racing d'Irun en un torneig inaugural en què també hi havia el Sepherd s Busch anglès. L'expectació que va suscitar va ser tal que les 3.500 places del flamant camp no van ser suficients per donar cabuda a tots els aficionats que pretenien presenciar in situ el xoc. El primer gol del nou camp va ser, com no, d'un dels més grans de la història blanca i vermella, Rafael Moreno "Pitxitxi". Finalment, la trobada contra els irundarras va acabar en empat gràcies a un gol d'Arrate i va ser l'equip anglès qui es portés el torneig en vèncer els dos partits. San Mamés era un camp colossal per a aquella època. Comptava amb sis files de fons en la seva tribuna de fusta i les llotges i el terreny de joc estaven envoltats per massissos de flors. Tenia un elegant estil anglès.



25

cobrir tota la tribuna principal amb un arc de formigó, idea que va ser canviada per l'actual arc posteriorment. Però aquesta no va ser l'última remodelació. El 1957 es va aixecar la tribuna de Caputxins, el 1961 el torn va ser per a la tribuna de Misericòrdia i finalment, una dècada més tard, concretament el 1972, la tribuna Est. Tots asseguts En la dècada dels 90, la FIFA va aprovar una directiva per la qual tots els camps que es construïssin com els anteriors a la data de la seva aprovació havien de comptar amb totes les seves places assegudes per prevenir els riscos que les aglomeracions i allaus puguin causar. San Mamés no podia ser menys i el 1997 es van eliminar les aproximadament 10.000 places que quedaven dempeus, així com les molestes tanques que separaven les grades del terreny de joc. Amb aquesta darrera modificació, "La Catedral" va veure reduït el seu aforament de 46.223 espectadors a les 40.000 places actuals, però mantenint l'aspecte senyorial que el caracteritza. El futur de San Mamés és incert. Es parla d'un nou camp per poder donar cabuda a tots els aficionats que diumenge rere diumenge van a San Mamés, però tot i disposar d'un altre nou emplaçament i mentre la seva gent segueixin acudint l'esperit de San Mamés seguirà viu dins dels nostres cors.



26



27

Les notícies del Lleida Esportiu a l’instant I també Lleida Bàsquet, opinió, vídeos...

Estimat Lector: A “Actualitat Lleida” vam començar a mitjans d’Agost amb les notícies més fresques del Lleida Esportiu, i fa poc vam ampliar la cobertura al Lleida Bàsquet. Som un grup de lleidatanistes preocupats per el poc ressò que té l’esport lleidatà: sense anar més lluny, aquest estiu pocs mitjans (a part dels locals) van prestar gaire atenció a la desaparició de la nostra estimada U.E. Lleida; Es per això que vam engegar aquest projecte: per enganxar a la gent mitjançant les cròniques, opinions, notícies etc. Així que quan vam veure que naixeria una nova revista de “lo Lleida” no ens ho vam pensar dues vegades, i ràpidament vam demanar per col·laborar; De fet ens podreu trobar a la secció de bàsquet i en les cròniques de futbol. Us animem a Visitar el nostre web i a llegir “Som i Serem” VISCA EL LLEIDA L’equip de “Actualitat Lleida”

Segueix-nos a les xarxes

soci@ls

ACTLLEIDA



28

LLEIDA MALLORCA ESPORTIU B Diumenge, 8 d’abril de 2012

12:00

EL RETALLEL RETALLEL RETALLEL RETALL

07-03-1994

LA IMATGELA IMATGELA IMATGELA IMATGE Imatge del partit contra l’Atlètic Balears al Camp d’Esports, amb bona entrada a la Tribuna. Aquesta entrada va ser encara major quan va venir l’Olímpic. Esperem que segueixi aug-mentant.

Escolta’ns a: www.onasps.com

Date post:	18-Mar-2016
Category:	Documents
Upload:	revista-som-i-serem
View:	228 times
Download:	2 times

Som i Serem 13 [13]

Documents