FMC

Govern metropolità per enfortir els municipis (Ramon M. Torra)

Federació de Municipis de CatalunyaNúm. 93 Març-Abril de 2015

Un modelde governança metropolitana

la nova webde la Federació

de Municipis de Catalunya

www.fmc.cat

Publi nova web FMC 2_Maquetación 1 25/3/15 15:04 Página 1

Sumari

CATALUNYA MUNICIPAL. REVISTA FMC. Any 32. Època 5. Número 93. Març-Abril de 2015 · EDITA: Federació de Municipis de Catalunya · SUBSCRIPCIÓ ANUAL: 80 euros · REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: Via Laietana, 33, 6è. 1a. 08003 BarcelonaTel: 933104404 · Fax: 933107103 · Web: www.fmc.cat · Adreça de correu electrònic: comunicacio@fmc.cat Fotos: Arxiu FMC i diversos.DISSENY: Enric Loizu (enricloizu@gmail.com) · IMPRESSIÓ: Litostamp · DIPÒSIT LEGAL: b-50311-2004La redacció no comparteix necessàriament l’opinió expressada pels autors en les seves col·laboracions. Aquesta publicació no pot ser reproduïda totalment ni parcialment sense permís de la redacció.

04

22

Actualitat de l’FMC

L’opinió Miquel GiménezJosep M. SanmartíSalvador Sabrià

Recull d’experiències municipals interessants dels ajuntaments de l’Ametlla de Mar, Gósol, Castellbisbal, Terrassa i diversos ajuntaments de la demarcació de Girona.L’exemple a seguir: Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

25Disposicions jurídiquesSobre formació, habitatge, ocupació, padró i prevenció.

la nova webde la Federació

de Municipis de Catalunya

www.fmc.cat

Publi nova web FMC 2_Maquetación 1 25/3/15 15:04 Página 1

Ramon M. Torra fa una anàlisi dels quatre anys del govern metropolità de Barcelona, en l’article titulat “Govern metropolità per enfortir els municipis”.16 Anàlisi

Debat sobre clubs esportius i ajuntaments. Els ajuntaments catalans es poden sumar a les reivindicacions del sector esportiu. La Federació de Municipis, a l’acte de denúncia dels greuges a l’esport català. L’FMC analitza en una jornada quines són les polítiques educatives per als propers anys. Debat sobre governança, transparència i proximitat. La Generalitat, l’FMC i l’ACM acorden impulsar l’ús de les clàusules socials en la contractació pública. Jornada de l’FMC sobre l’accés de les pimes a la contractació pública. Quin impacte té l’LRSAL en els serveis socials?: debat a l’FMC. L’FMC se suma al Manifest ‘El món local mou fitxa’. Reunió entre l’FMC i enginyers tècnics industrials per tractar de l’eficiència energètica en pisos. Reunió a l’FMC per tractar diversos temes en matèria d’urbanisme. La Comissió d’Habitatge de l’FMC es reuneix amb Carles Sala per parlar de pisos buits. Debat sobre la mutilació femenina. Es reuneix la Comissió de Prevenció i Seguretat de l’FMC. L’FMC s’entrevista amb la directora adjunta de l’Oficina Antifrau. Representants de la Federació de Municipis de Catalunya exposen al subdelegat del govern la preocupació per la integració social d’immigrants. Portal de transparència de la Federació de Municipis. L’FMC participa en els 25 anys de síndics locals. Observatori local: idees globals per al govern local. Ana del Frago participa a la darrera trobada d’Alcaldes.eu. L’FMC, al 10è aniversari de ‘Compromís de Qualitat Turística’. L’FMC participa en una jornada sobre la simplificació de l’activitat administrativa. L’FMC comapreix al Parlament per donar el seu parer sobre diversos projectes en tràmit.

20 Actualitat municipal

24 Localret Nou disseny del web de Localret

4

Jornada de l’FMC per parlar dels nous models esportius de col·laboració

debAt Sobre ClUbS i AJUNtAMeNtS

Actualitat de l’FMC

la situació del moment, les noves normatives i una crisi global econòmica que afecta particularment les polí-tiques socials suposen canvis en l’organització i el model que fins ara han adoptat els clubs esportius. És per aquest motiu que la Federació de Municipis de Catalunya va organitzar aquesta jornada el passat 11 de març

La inauguració de la jornada, que va portar com a títol ‘Clubs i ajuntaments: nous models esportius de col·la-boració’, va anar a càrrec del president de l’FMC, Xavier Amor. En la seva intervenció va refermar “la voluntat de la Federació de Municipis de continuar donant suport als municipis en els moments actuals en què el món local ha de donar noves respostes a les noves demandes per part de la nostra ciutadania”.Seguidament es van poder escoltar tres experiències que s’han desenvolupat des dels municipis amb la col·laboració dels clubs i associacions de l’àmbit esportiu.La primera, del Prat de Llobregat, va ser sobre el sistema de certificació de qualitat d’escoles esportives, i va anar a càrrec d‘Antonio Hernández Sierra, director de Serveis de l’Àrea d’Esports i Salut Pública de l’Ajuntament del Prat de Llobregat: La rellevància i la presència de l’activitat física en la població escolar és sens dubte avui en dia una realitat en què els ajuntaments, conjuntament amb els clubs es-portius, treballen amb tenacitat, conscients dels beneficis i els avantatges que aquesta pràctica esportiva suposa. Reducció dels factors de risc i control de malalties tant físiques com psíquiques, adquisició d’un estil de vida més saludable, integració, cohesió social i formació de valors.La segona ponència, de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, portava el títol ‘Patrocini de ciutat’ i va anar càrrec de Laureà Fànega Macias, cap del Servei d’Esports i Joventut de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat: Com podem aprofitar els actius municipals per elaborar un con-tracte de patrocini de ciutat? Una idea que neix en l’àmbit esportiu tenint en compte els grans esdeveniments espor-tius i que finalment s’adapta a un projecte més global.La darrera ponència, de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, la va exposar Albert Salarich Sánchez, president de Sant Cugat Creix i el seu títol era ‘Sant Cugat Creix’. La po-sada en comú de tres projectes esportius i socials que són d’èxit consolidat en el teixit esportiu nacional i internacio-nal. El Patí Hoquei Club Sant Cugat, el Club de Rugby Sant Cugat i el Club Voleibol Sant Cugat han treballat plegats en una aposta de cooperació esportiva de ciutat: l’associació Sant Cugat Creix.La cloenda va anar a càrrec d’Esther Pujol, presidenta de la Comissió d’Esports de la Federació de Municipis de Catalunya i alcaldessa de Tiana.

Imatge de la primera ponència: Antonio Hernández, de l’Ajuntament del Prat de Llobregat

La segona ponència la va exposar Laureà Fànega, de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat

Albert Salarich, de Sant Cugat Creix, va exposar la tercera ponència

Acte de cloenda, a càrrec d’Esther Pujol, presidenta de la Comissió d’Esports de l’FMC i alcaldessa de Tiana

FMC

Núm. 93 Març-Abril de 2015 5

La Federació de Municipis de Catalunya, l’ACM i la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) es van reunir el pas-sat dimarts 3 de març a la seu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) per acordar els punts de la Moció tipus per als Ajuntaments de Catalunya, per tal que el poder municipal doni suport a la campanya reivindicativa #sortimaguanyar.A la reunió van assistir-hi el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor; el president de l’ACM, Miquel Buch; el secretari general de l’ACM; Marc Pifarré; el president de la Unió, Gerard Esteva; el seu director, Jordi Sans, la seva advocada, Isabel Pérez; i el vicepresident de la UCEC i alcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs Galindo.Aquest acte s’emmarca dins la campanya #sortimaguanyar, l’acte principal de la qual serà el proper dijous 19 de març, quan la Unió, les federacions esportives catalanes, els clubs, la UCEC, així com esportistes i simpatitzants del món de l’es-port es reuniran a les 12 h al Poliesportiu Estació del Nord de Barcelona, per llegir el Manifest contra els Greuges a l’Esport Català. (vegeu la notícia a la pàgina següent).La reunió va servir entre d’altres coses, per consensuar una moció que s’enviarà a tots els ajuntaments de Catalunya per

donar suport a l’esmentada campanya de la UFEC per defen-sar l’esport català i al seu teixit associatiu davant les últimes accions legislatives i que posen en risc la seva continuïtat.

reunió el 3 de març per acordar una Moció tipus

elS AJUNtAMeNtS CAtAlANS eS podeN SUMAr A leS reiviNdiCACioNS del SeCtor eSportiU

D’esquerra a dreta, Josep Monràs, vicepresident de la UCEC; Xavier Amor, president de l’FMC; Gerard Esteve, president de la UFEC; i Miquel Buch i Marc Pifarré, president i secretari general, respectivament, de l‘ACM

Actualitat de l’FMC

6

l’ACt

UAl

itAt

Celebrat al Centre Esportiu de l’Estació del Nord de Barcelona, aquest acte ha estat el punt culminant de la campanya #sortimaguanyar, en el qual la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, les federacions esportives catalanes, els clubs, la UCEC, les dues en-titats municipalistes FMC i ACM, així com esportistes i simpatitzants del món de l’esport s’han reunit per llegir el Manifest contra els greuges a l’Esport Català. Per part de la Federació de Municipis de Catalunya hi ha assistit el seu president Xavier Amor.El món de l’esport català ha volgut denunciar i po-sar de manifest els Greuges i perjudicis que pateix l’esport per culpa de les darreres accions legislatives que menystenen i perjudiquen greument la realitat del sector. L’esport s’ha convertit en un fenomen social universal que contribueix a reduir desigualtats socials i culturals, així com a una millora de la salut i el benestar, alhora que és una eina educativa i generadora de valors. Una persona practicant d’esport suposa un estalvi d’entre 150 i 300 euros anuals per al sistema de salut pública. Per tots aquests motius la promoció i el desenvolupament de les activitats esportives són d’in-terès general. S’ha volgut advertir en aquest sentit que la continuïtat d’aquests greuges comportarà la desaparició de bona part del teixit associatiu i reglat del sector es-portiu, que passarà a estructurar-se en organitzacions al marge de qualsevol control i reglamentació.L’esport català denuncia i demana la retirada dels greu-ges següents:1. Implantació de la Llicència Única per al finançament de les federacions espanyoles amb recursos de les fede-racions autonòmiques.2. Menysteniment a la formació federativa en la regla-mentació dels ensenyaments oficials conduents a les professions de l’esport.3. Manca de reconeixement de la figura del “Pocket Money”, tot equiparant les compensacions al volunta-riat esportiu amb salaris i obligant a donar d’alta a la Seguretat Social.4. Eliminació de l’exempció sobre l’Impost de Societat prevista per a entitats sense ànim de lucre amb ingres-sos inferiors als 100.000 euros l’any.5. Augment de l’IVA al 21% als serveis esportius pres-tats per particulars i empreses.6. Exigència d’una RC de 70 milions d’euros a esportis-tes participants en una competició desenvolupada a la carretera.

7. Risc de demolició dels clubs nauticoesportius situats a la platja i dificultat d’instal·lar zones poliesportives per-manents en aplicació de la Llei de costes.8. Exigències de control i registre per 10 anys de qual-sevol moviment a partir de 100 euros en aplicació de la Llei contra el blanqueig de capitals9. Manca de resposta a la demanda continuada del sec-tor per una Llei de mecenatge pròpia.En definitiva, l’esport de base i el sector esportiu en ge-neral es troba en una situació d’ofegament, fiscalització i intervencionisme que, per la seva realitat i manca de recursos, serà impossible de sostenir per les entitats esportives sense ànim de lucre. L’augment de les càrre-gues i obligacions imposades a les entitats esportives i la retallada en recursos i suport al desenvolupament de la seva activitat, farà que l’activitat esportiva del nostre país se submergeixi i es precaritzi amb les nefastes con-seqüències que en tots els àmbits això comportarà. Per tot això, el conjunt de l’esport català en tots els seus es-taments demana el cessament d’aquestes accions inter-vencionistes en el sector i les modificacions legislatives oportunes prenent en consideració la realitat del món esportiu, que en la seva majoria és de base altruista i es nodreix de l’acció voluntària de les persones Aquest manifest, de color vermell, s’ha lliurat tots els assistents perquè l’aixequin tots a la vegada en contra d’aquests greuges, per mostrar una targeta vermella als legisladors. Amb aquesta imatge es pretén demostrar la unitat del sector esportiu català.Podeu trobar més informació a la pàgina webhttp://www.sortimaguanyar.cat

l’acte va tenir lloc el passat 19 de març

lA FederACió de MUNiCipiS, A l’ACte de deNúNCiA delS greUgeS A l’eSport CAtAlà

FMC

Núm. 93 Març-Abril de 2015 7

L’acte inaugural d’aquesta jornada va anar a càrrec del presi-dent de l’FMC, Xavier Amor, acompanyat pel president de la Comissió d’Educació de l’FMC, Josep Maria Freixanet.Ambdós van destacar la trajectòria i la implicació del món lo-cal en les polítiques educatives. Xavier Amor va ressaltar que “aquest any al món local li toca afrontar un gran repte davant la renovació dels governs municipals, en un complicat context social i econòmic, però aquesta fita democràtica ha de servir per establir nous plans d’actuació amb els que plantejar quines són les polítiques educatives que volem per als nostres pobles i ciutats en els propers anys”. A continuació, el president de la Comissió d’Educació de l’FMC, Josep Maria Freixanet, va desta-car la complexa i complicada situació que la nova legislació es-tà afectant el món municipal, en particular, en l’àmbit educatiu; per això, des de la Comissió d’Educació s’ha volgut destacar el rol dels ens locals en el camp educatiu. La Jornada es va estructurar en tres taules, en les què es va reflexionar i debatre sobre els següents aspectes:A la primera taula: “Com els serveis educatius locals han construït municipis inclusius i equitatius?, vam comptar amb l’experiència de la professora de la UB, Maite Vilalta que es va centrar en la despesa en educació que fan els municipis de Catalunya i el seu finançament. Després d’aquesta visió amb contingut més econòmic, ens va acompanyar el professor de la UOC, Isaac González, aportant un punt de vista més so-ciològic i de polítiques públiques.Amb la segona taula: “Quins són els factors crítics i els elements de canvi del nou marc competencial local?” es pretenia donar una visió més del dia a dia amb la què els

ajuntaments es troben actualment davant de tot un nou marc competencial. Per a això, vam convidar el catedràtic de Dret Constitucional de la UPF, Marc Carrillo, que ens va situar el nou marc normatiu que ens ha donat l’LRSAL i com afecta les competències en matèria educativa.La visió de les dificultats que tota la nova normativa actual està afectant la gestió municipal, i en concret, les àrees d’educació ens la van donar les reflexions al voltant del nou règim de distri-bució de competències, exposat pel secretari general de l’Ajun-tament de Tarragona, Joan Anton Font; així com també, la in-terventora de l’ajuntament de l’Hospitalet, M. Petra Sáiz, qui, a més, va ressaltar la gran quantitat de noves normes en matèria econòmica que des del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques s’estan publicant, com la clàusula de garantia, el cost efectiu dels serveis o el registre de convenis que afecten consi-derablement la gestió del dia a dia. Per últim, les intervencions d’aquesta taula les va tancar Joan Coma, director dels serveis d’educació de l’ajuntament de Terrassa.Amb el títol: Què fer? La nova agenda educativa local, es va plantejar la tercera taula amb el catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, Mariano Fernández Enguita; Ignasi Vila, responsable del Màster Interuniversitari en Psicologia de l’Educació de la UdG; i Xavier Bonal, professor del Departament de Sociologia de la UAB, que va manifestar que l’administració local és la més capacitada per aconseguir la transformació, ja que no tan sols gestiona el dia a dia, sinó que aporta les solucions.La cloenda va anar a càrrec de la regidora d’Educació de l’ajuntament de Mollet, Alícia Domínguez.

va tenir lloc el passat 6 de març, a la Sala d’actes de l’ideC-UpF

l’FMC ANAlitzA eN UNA JorNAdA qUiNeS SóN leS polítiqUeS edUCAtiveS per AlS properS ANyS

Actualitat de l’FMC

8

l’ACt

UAl

itAt

La jornada, amb el títol ‘Pautes per a una política local de proximitat’, va suposar un punt i seguit a la feina que ha desenvolupat l’FMC, a través de la Comissió de Participació i Democràcia Local aquests darrers quatre anys, i es va celebrar a conseqüència dels molts canvis, accelerats i en totes les dimensions, que s’han donat en els dar-rers anys. El món local i les institucions públiques no només no són alienes sinó que necessiten adaptar-se per evitar ser residuals o perdre pes específic en l’arena pública. Amb el títol genèric de Política Local de Proximitat, es va reflexionar sobre el fet de tenir unes institucions públiques properes i de qualitat perquè els ajuntaments esdevinguin capda-vanters en la qualitat democràtica de les institucions.A través de diferents seminaris i de jornades com aques-ta, la Federació de Municipis de Catalunya ha procurat, a partir del debat i la reflexió, treballar al voltant de concep-tes i eines que ajudin a situar al ciutadà com a l’eix princi-

pal de la tasca de la ciutadania. I també de com situar-ho en el centre de la nostra tasca i de com empoderar la ciutadania com via per garantir la cohesió social i la parti-cipació a les institucions. Més informació de la jornada a http://www.fmc.cat/novetats-ficha.asp?id=10740&id2=1

l’FMC va organitzar una jornada de debat i reflexió el passat 18 de març

goverNANçA, trANSpArèNCiA i proxiMitAt

La signatura d’aquest conveni de col·laboració va tenir lloc el passat 5 de març, ambe el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs; el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor; i el president de l’ACM, Miquel Buch. En el conveni, el Govern de la Generalitat, a través de l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública, es compromet a facilitar l’assessorament necessari a les entitats municipalistes per a la incorporació de clàusules socials a la contractació pública. Per la seva banda, l’FMC i l’ACM duran a terme en els ajuntaments accions de comunicació i sensibilització dels efectes positius que té la incorporació de les clàusules socials en els expedients de con-tractació pública.En paraules del president de l’FMC, Xavier Amor, el que avui s’ha signat és un “compromís de les entitats municipalistes que té a veure amb un apropament a la gent dels instruments i els mitjans que posa el sector públic al servei del desenvolupa-

ment i del progrés: obrir els procediments de contractació pública als sectors menys protegits forma part del mateix objectiu que mouen a les Directives Comunitàries quan in-tenten ara que l’accés de les PIMES a la contractació públi-ca es tradueixi en un major rendibilitat econòmica i social”. En aquest sentit, “refermem aquí el compromís de l’FMC amb les Entitats del Tercer Sector per l’esforç fet fins ara”.Xavier Amor també ha volgut expressar en aquest acte el compromís de l’FMC per millorar la competitivitat del nostre sector públic local, afirmant que la Federació de Municipis de Catalunya s’implicarà amb les línies mestres de l’Estratè-gia UE 2020 pel que fa als governs locals: “és per això que treballem per una adequada i ràpida interiorització de les noves Directives Comunitàries en matèria de contractació”.

lA geNerAlitAt, l’FMC i l’ACM ACordeN iMpUlSAr l’úS de leS ClàUSUleS SoCiAlS eN lA CoNtrACtACió públiCA

Taula amb Jaume Magre, director de la Fundació Pi i Sunyer; Helena Cruz, investigadora de l’IGOB; i Joan Subirats,catedràtic de Ciències Polítiques de la UAB

FMC

Núm. 93 Març-Abril de 2015 9

El dijous 26 de febrer i amb l’assistèn-cia de 200 persones, la Federació de Municipis va celebrar, amb la col·labo-ració de la Diputació de Barcelona, la Comissió Europea i PIMEC, una jornada amb el títol ‘Els governs locals en l’Estra-tègia UE-20/20. L’accés de les Pimes en la contractació pública’. L’acte va comptar en la seva inauguració amb el president de PIMEC, Josep González; el represen-tant de la Comissió Europa a Barcelona, Mark Jeffery; i el president de l’FMC i al-calde de Pineda de Mar, Xavier Amor.La Directiva 2014/24 UE del Parlament Europeu i del Consell d’Europa planteja que les formes cada vegada més diver-ses de l’acció pública han originat la necessitat de definir amb major claredat el propi concepte de contractació. Les normes de la UE sobre contractació pú-blica no tenen per objectiu regular totes les formes de desemborsament de fons públics, sinó només les destinades a l’adquisició d’obres, subministraments o serveis prestats mitjançant un contracte públic. És important aclarir que han d’estar subjectes a la present directiva tant si es realitza amb adquisició, arren-dament o una altra forma contractual.Un dels objectius de la Jornada va ser apropar els continguts de l’esmentada nor-mativa europea als ens locals que hagin de desenvolupar la seva acció contractual.

El president Xavier Amor, en la seva intervenció, va destacar que des de l’FMC s’impulsaran totes les activitats ne-cessàries perquè els municipis estiguin en les millors condicions de preparació tecnicojurídica possible perquè les refor-mes de la UE no siguin un obstacle als objectius en matèria d’ocupació, innova-ció, educació, integració social i energia.El president de PIMEC, Josep González, va celebrar aquesta iniciativa de l’FMC, ja que permetrà obrir-ne d’altres per promoure una reforma de la contractació pública que millori el posicionament de les pimes, traduint-se en més ocupació.Per la seva banda, Mark Jeffery va destacar que el fet que l’FMC impulsi actuacions adreçades al compliment de l’estratègia UE 2020 en el sector public local permetrà articular en el futur d’altres línies que apropin els grans objectius d’aquesta estratègia a l’activitat diària de les organitzacions locals que tenen un paper principal en l’horitzó 2020.A la cloenda, els secretaris generals de PIMEC, Antoni Cañete; i de l’FMC, Juan Ignacio Soto Valle, van remarcar “la necessitat que l’adaptació de la reforma contractual que impulsa la UE requereix de l’esforç de tots per implementar-la amb èxit, amb un objectiu comú del sector public i del sector privat per afa-vorir el creixement i l’ ocupació”.

per debatre les noves directives de contractació pública

JorNAdA de l’FMC Sobre l’ACCÉS de leS piMeS A lA CoNtrACtACió públiCA

Amb aquest títol, l’FMC va organitzar el 13 de febrer una jornada amb l’objectiu de fer una aproximació a les dificultats que planteja l’aplicació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL) en l’àm-bit concret dels serveis socials.A la jornada es van debatre tres ponències: la primera amb el títol ‘Marc teòric: Quins reptes planteja l’LRSAL en l’àmbit dels serveis socials?’, a càrrec d’Albert Serra Martín, professor associat de l’Insti-tut de Gestió pública d’ESADE i de la Universitat Ramon Llull i ex-ge-rent del sector de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona.La segona es titulava ‘Marc com-petencial: Com encaixa el marc competencial de l’LRSAL amb la Llei 12/2007 de serveis socials i, fins i tot, amb el marc conceptual i estratègic del Pla Estratègic encara vigent?’ -Competències pròpies i competències delegables’, a càrrec de Félix Salaverría Palanca, cap de l’assessoria jurídica del Departament de Benestar Social i Família.Finalment la tercera va anar sobre ‘La delegació de serveis del Govern de la Generalitat al món local: Com des de la Generalitat de Catalunya es preveu abordar aquest procés?’, a càrrec de M. Dolors Rusinés i Bonet, secretària general del Departament de Benestar Social i Família.La inauguració va anar a càrrec de Xavier Amor, president de l’FMC i alcalde de Pineda de Mar; i la cloenda la va presidir Isabel Garcia Ripoll, presidenta de la Comissió de Benestar i Acció Social de l’FMC i alcaldessa de Santa Perpètua de Mogoda.

Jornada de l’FMC

qUiN iMpACte tÉl’lrSAl eN elS ServeiS SoCiAlS?

Actualitat de l’FMC

10

l’ACt

UAl

itAt

El 8 de març és un dia especial per a dones de tot el món, un dia en el qual les dones de tot el món volem fer sentir la nostra veu per tal de recordar que la lluita per la igualtat entre els homes i les dones és una lluita quotidiana i constant, que ve de lluny i que encara té molt camí per recórrer.Amb un Manifest conjunt, signat per la Federació de Municipis de Catalunya, l’ACM i les quatre Diputacions catalanes, volem aixecar la veu per dir que davant la situació de crisi global, s’estan aplicant mesures que vulneren els drets de les dones i la seva dignitat com a dones treballadores, alhora que repercuteix negati-vament fent retrocedir en aspectes relacionats amb la coresponsabilitat en les tasques de sosteniment de la vida, dins i fora de la llar.Hem de continuar recordant que cal un fort compromís

dels governs locals i de la ciutadania amb la igualtat d’oportunitats entre els ciutadans i les ciutadanes als municipis.Podeu veure el text del Manifest, clicant l’enllaç se-güent: http://www.fmc.cat/documents/10658/doc/Manifest%208%20de%20mar%C3%A7.pdf

8 de març, dia internacional de les dones

l’FMC Se SUMA Al MANiFeSt ‘el MóN loCAl MoU FitxA’

Miquel Darnés, degà del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (ENGINYERS BCN) i vicepresident del Consell de Col·legis d’Enginyeria Tècnica Industrial de Catalunya, i Jordi Artiga, secretari del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (ENGINYERS BCN), van mantenir una entrevista amb el presi-dent de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor, amb l’objectiu de tractar les declaracions responsa-bles de la Llei de segu-retat industrial i la di-vulgació dels projectes d’eficiència energètica en edificis que els seus col·legiats poden oferir.

A la seu de l’FMC el dilluns 23 de febrer

reUNió eNtre l’FMC i eNgiNyerS tèCNiCS iNdUStriAlS per trACtAr de l’eFiCièNCiA eNergètiCA eN piSoS

La Comissió d’Urbanisme i Mobilitat de la Federació de Municipis de Catalunya es va reunir el dilluns, 16 de març, presidida per l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Jordi San José, amb l’objectiu d’informar sobre la compareixença del mateix president de la Comissió d’Habitatge de l’FMC, en seu parlamentària l’11 de febrer, per explicar el posicionament de l’en-titat davant la proposició de Llei de finançament del transport públic.En la mateixa reunió també es va co-mentar sobre les últimes informacions en relació a la futura Llei de territori que està promovent el Departament de TiS, actualment en fase de rebre les aportacions.Un altre tema que es va tractar en la reunió va ser l’Avantprojecte de llei d’arquitectura que ha estat a informa-ció pública fins al passat 5 de març.

reunió a l’FMC per tractar diversos temes en matèria d’urbanisme

FMC

Núm. 93 Març-Abril de 2015 11

A la permanent d’immigració de l’FMC

debAt Sobre lA MUtilACió FeMeNiNA

Amb més d’una trentena de representants municipals, en el marc de la reunió de la Comissió es van tractar els temes següents: · Codi d’Ètica de la policia de Catalunya: L’FMC ha participat en el Grup de treball que ha elaborat el nou Codi d’Ética, aprovat ja pel Govern i publicat al DOGC del passat 26 de febrer.· Projecte de decret que aprova el Reglament del procediment del règim disciplinari aplicable als cossos de policia local de Catalunya: es van resumir els principals trets d’aquest projecte de reglament, destacant que el món local ha tingut poc marge per poder fer apor-tacions. Es va informar que es presentaran al·legacions.· Impacte de la Llei d’acompanyament de pressupostos 2015 de la Generalitat sobre la normativa de seguretat pública: es va fer una valoració de les principals afectacions d’aquestes norma referent a llocs de treball; canvis de grup d’algunes categories laborals; registre de policies locals; document d’acreditació profes-sional; nova periodicitat del Pla de Seguretat de Catalunya.

el divendres 6 de març

eS reUNeix lA CoMiSSió de preveNCió i SegUretAt de l’FMC

La reunió va tenir lloc a petició de la mateixa FMC davant l’anunci del passat gener del Departament de TiS sobre la campanya promoguda pel propi departament en relació a les inspeccions dels habitatges amb protecció oficial, i sobre les concrecions dels escrits que des de la Secretaria d’Habitatge s’han fet arribar a determinats ajuntaments per iniciar actua-cions sancionadores. L’objecte de la reunió era manifestar davant els responsables de la Secretaria d’Habitatge la volun-tat que des dels inicis han tingut els ens locals que formen part de la nostra entitat de col·laborar conjuntament amb la Generalitat de Catalunya davant de la problemàtica que supo-sa per a moltes famílies mantenir el seu habitatge pels motius sobradament coneguts per tothom.Des dels ajuntaments es va demanar que davant l’esforç que des de totes dues administracions s’està fent per donar res-postes a les dures realitats actuals de totes aquestes famílies, era necessari i prioritari treballar conjuntament. Al mateix temps, no es pot obviar la realitat que la majoria de l’actual parc d’habitatge buit en aquests moments a Catalunya està en mans de les entitats financeres.Al llarg de la reunió també es van comentar aspectes més concrets com l’actual tramitació en el Parlament de la Llei

de l’Impost sobre l’habitatge buit; es va recordar les modifi-cacions introduïdes en la Llei del dret a l’habitatge per la Llei d’acompanyament als pressupostos del 2014; així com també es va anunciar per part de la Secretaria d’habitatge una nova ordre que sortirà en breu sobre ajuts al lloguer per al 2015. Per part dels representants municipals també es va demanar agilitar els processos d’adjudicació dels pisos que consten en el Registre de Sol·licitants.Una de les conclusions d’aquesta trobada va ser la voluntat de totes dues administracions de trobar mesures que ajudin a mobilitzar el Parc d’Habitatges Buits, però tenint en compte la realitat de cada poble i ciutat.

la reunió amb Carles Sala, secretari d’Habitatge del departament de tiS va ser el 17 de març

lA CoMiSSió d’HAbitAtge de l’FMC eS reUNeix AMb CArleS SAlA per pArlAr de piSoS bUitS

El passat dimarts 17 de febrer es van reunir con-juntament la Permanent i el Consell Assessor de la Comissió d’Immigració de l’FMC per tractar sobre la Mutilació Genital Femenina.En concret, es va comptar amb la col·laboració de l’Equip Multidisciplinari responsable de l’Ajuntament de Badalona, que van presentar com desenvolupen des del seu municipi les actuacions de prevenció i atenció a la pràctica de la mutilació genital fe-menina. Aquest ajuntament va posar en marxa el Programa de Prevenció i Atenció de la MGF, amb l’objectiu de promoure el canvi cap a actituds favora-bles que permetin un abordatge preventiu, incorpo-rant l’atenció i la prevenció de la MGF en els circuits ja establerts, sense tenir que crear circuits paral·lels exclusius per la prevenció d’aquesta pràctica.

Actualitat de l’FMC

12

Maite Masià va visitar la Federació de Municipis de Catalunya per reunir-se amb el president i el secretari general de l’entitat.Aquesta reunió ha estat una primera pre-sa de contacte de les dues entitats amb l’objectiu de millorar i facilitar tots aquells aspectes relacionats amb la implantació de la Llei de la transparència per tal de re-forçar la confiança de la ciutadania en les institucions.Amb aquesta reunió, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Oficina Antifrau obren vies de col·laboració en les activitats de prevenció i formació de l’Oficina, adreça-des a millorar la integritat institucional del sector public local català.

el 19 de febrer, a la seu de la Federació de Municipis de Catalunya

l’FMC S’eNtreviStA AMb lA direCtorA AdJUNtA de l’oFiCiNA ANtiFrAU

la reunió amb emilio Ablanedo, subdelegat del govern a Catalunya i responsable d’estrangeria de la delegació del govern a Catalunya i el seu equip tècnic va tenir lloc el 24 de febrer

repreSeNtANtS de lA FederACió de MUNiCipiS de CAtAlUNyA expoSeN Al SUbdelegAt del goverN lA preoCUpACió per lA iNtegrACió SoCiAl d’iMMigrANtS

l’ACt

UAl

itAt

Per part de l’FMC van assistir-hi representants dels ajunta-ments de Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Pere de Ribes, Tarragona, el Prat de Llobregat i Sabadell.En el transcurs de la reunió els ens locals van traslladar al subdelegat la seva preocupació per les dificultats per des-envolupar polítiques locals d’integració degut a la manca

de recursos i al fet que els Fons Europeus d’Integració ja fa dos anys que no es dediquen a les polítiques municipals de l’estat espanyol per un conflicte competencial. Els represen-tants municipals van evidenciar el neguit dels municipis per l’educació i la integració dels joves fills i filles de persones immigrades, manifestant-se la necessitat de seguir apostant amb els recursos necessaris per les polítiques de convivèn-cia i d’integració, per tal de continuar mantenint una socie-tat cohesionada.La segona part de la reunió es va centrar en aspectes rela-cionats amb els procediments d’estrangeria: les dificultats d’arrelament actual, la irregularitat sobrevinguda de perso-nes que no poden renovar els seus permisos, problemes de col·lapse als registres civils, les dificultats per la breu cadu-citat dels penals o els informes d’arrelament i d’habitatge...La trobada també va servir per obrir vies per compartir infor-mació i dades entre la Delegació del Govern i els municipis, alhora que es va confirmar la predisposició de treballar ple-gats en els temes compartits entre ambdues administracions.

FMC

Núm. 93 Març-Abril de 2015 13

Aquest portal, d’acord amb el que dis-posa la Llei 19/2014, del 29 de desem- bre, de transparència, accés a la in-formació pública i bon govern, té per objecte ampliar i reforçar la transparèn-cia de les activitats de la Federació de Municipis de Catalunya, així com garantir el dret d’accés a tota la informació relati-va a les nostres activitats.Implantem aquesta plataforma donant compliment a la normativa de trans-parència, però també amb la ferma voluntat que pugui esdevenir una eina

útil per donar accés a la informació el coneixement de la qual sigui rellevant per garantir la transparència de les nos-tres activitats.La informació que proporcionem ha estat estructurada seguint les previsions normatives i al mateix temps de forma que permeti l’accés a totes aquelles dades que estiguin relacionades amb el funcionament i les activitats de la Federació. Per aquest motiu, el portal i la informació que conté s’aniran actualit-zant periòdicament.

http://www.fmc.cat/portal_transparencia

portAl de trANSpArèNCiA de lA FederACió de MUNiCipiS

El Fòrum SD va commemorar els 25 anys de la presència de sindicatures locals a Catalunya. Es va celebrar a Lleida per ser la primera ciutat que va recuperar aquesta institució.Xavier Amor, president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Pineda de Mar, va tenir el seu espai en les Jornades en la taula rodona sobre ‘Ajuntaments, trans-parència i sindicatures locals’. En aquest cas, va estar acompanyat per Albert Batalla, representant de l’ACM i alcalde de La Seu de l’Urgell; Sara Vila, representant d’ICV i dputada al Parlament; i Bernat Solé, represen-tant d’ERC i alcalde d’Agramunt. Les jornades, inaugurades per Àngel Ros, alcalde de Lleida; i Josep Giné, president del FòrumSD i síndic local de Lleida, també van donar veu a alguns dels ex síndics i ex síndiques locals amb les seves experiències de crear la institució als municipis cata-lans. La cloenda va anar a càrrec de Rafael Ribó, síndic de greuges de Catalunya; del mateix Josep Giné; i va tancar les jornades Núria de Gispert, presidenta del Parlament.

25 i 26 de febrer, a lleida

l’FMC pArtiCipA eN elS 25 ANyS de SíNdiCS loCAlS

Observatori local és un instrument que proporciona als seus lectors, bàsicament alcaldes, un co-neixement avançat que li permet construir i millorar el seu propi ‘discurs’ sobre el model de ciutat que proposa als seus conciutadans. Al mateix temps, pretén identificar, seleccionar, analitzar i sin-tetitzar idees d’especial interès que acaben d’aparèixer a les publicacions academiques, fruit de la investigació dels científics socials i anticipa la seva transferència des de l’”acadèmia” als lectors de la revista, abans que aquestes noves idees estiguin al debat públic i social.La sostenibilitat, l’ocupació de l’espai urbà, la mobilitat, la promoció econòmica, les noves idees sobre gestió de la cosa pública, etc., són els temes que nodreixen la revista.Per a més informació, podeu contactar al mail observatoriolocal@observatoriodli.com

Nova revista d’interès per al món local

obServAtori loCAl: ideeS globAlS per Al goverN loCAl

Actualitat de l’FMC

14

l’ACt

UAl

itAt

La trobada d’Alcaldes.eu, amb el títol ‘Eleccions Municipals 2015: l’Àrea Metropolitana de Barcelona’ celebrada el dijous 5 de febrer, va servir per posar en comú aspectes relacionats amb la política municipal.Diversos alcaldes i alcaldesses van exposar les seves opinions sobre diferents aspectes, com ara la situació política actual a Catalunya i la resta de l’Estat, l’impacte sobre la ciutadania de la crisi econòmica i les mesures preses pels ajuntaments, l’aturada de les inversions en infraestructura, les conseqüències de l’LRSAL i les polí-tiques actives d’habitatge, entre d’altres.Ana del Frago, alcaldessa de Barberà del Vallès, en representació de l’FMC, va remarcar la feina de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, “pionera en nous models de gestió i ràpida resposta, en temes com la pobresa energètica”. També va recordar que cal tenir “visió d’anticipació als problemes per tenir reaccions ràpides i solucionar-los”.Durant la seva intervenció, l’alcalde de Barcelona i president de l’AMB, Xavier Trias, va demanar més

competències per actuar en aspectes com l’increment d’efectius de policies locals i els desnonaments. També va defensar l’AMB com a eina per intentar pal·liar pro-blemes de finançament i continuar donant serveis a la ciutadania. Els altres ponents que van participar van ser Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, en representació de l’ACM; Raquel Sánchez, alcaldessa de Gavà; Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues de Llobregat; Joan Ramon Casals, alcalde de Molins de Rei; Salvador Prat, alcalde d’Olesa de Montserrat; Francesc X. Garcia, alcalde de Montgat; Ismael Àlvarez, alcalde de Pallejà; Esther Pujol, alcaldessa de Tiana; i Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent de Llobregat.

El president de l’FMC, Xavier Amor, va assistir el passat 18 de febrer a la commemoració dels 10 anys dels acords entre el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme (Turespaña), la FEMP, la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, que han permès la implantació del Sistema de Qualitat Turística en Destinacions (SICTED) a la demarca-ció de Barcelona. L’acte va ser inaugurat per la directora de Turespaña, Marta Blanco; el president de la comissió de Turisme de la FEMP, Francisco González; el director gerent de la Cambra de Comerç, Xavier Carbonell; i el diputat de Turisme de la Diputació de Barcelona, Ramon Riera. Després de la conferència “El turisme i el repte de la qualitat”, de l’economista Josep M. Gay de Liébana, es va procedir al lliurament de guardons a les empreses i destinacions pioneres en la implantació del SICTED. La clausura va anar a càrrec del membre del Comitè executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona, Oriol Guixà, i del diputat de Turisme, Ramon Riera.Al conjunt de Catalunya hi ha 16 destinacions i 514 empreses i serveis reconeguts pel SICTED. La demarcació de Barcelona és líder del projecte amb 12 destinacions i 431 empreses distingides el 2014, nou més que l’any passat: Maresme (72), Osona (65), Garraf (57), Vallès Oriental (50), Berguedà (42), Baix Llobregat (36), Alt Penedès (27), Vallès Occidental (22), Bages (21), Anoia (15), Vilafranca (15) i Moianès (9).

en representació de l’FMC

ANA del FrAgo pArtiCipA A lA dArrerA trobAdA d’AlCAldeS.eU

l’acte es va celebrar a la Casa llotja de Mar

l’FMC, Al 10è ANiverSAri de ‘CoMproMíS de qUAlitAt tUríStiCA’

La jornada, organitzada per l’EAPC l’11 de febrer, va tractar sobre com el projecte de llei de simplificació de l’ac-tivitat administrativa de l’Ad-ministració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’acti-vitat econòmica, pretén regu-lar els aspectes i dubtes que se susciten.L’FMC va estar representada pel seu secretari general, Juan Ignacio Soto Valle, a la Taula Rodona sobre ‘Avaluació de l’impacte de l’aplicació de la llei al món local’.

l’FMC participa en una jornada sobre la simplificació de l’activitat administrativa

FMC

Núm. 93 Març-Abril de 2015 15

Impost habitatges buitsAna del Frago, presidenta de la Comissió d’Habitatge de l’FMC i alcaldessa de Barberà del Vallès va comparèixer dimecres dia 25 de febrer davant la Comissió d’Economia, Finances i Pressupost del Parlament, per explicar el posicionament de l’FMC sobre el Projecte de llei de l’impost sobre els habitatges buits.

Renda garantida de ciutadaniaAntoni Salvadó Nayach, vicepresident de la Comissió de Benestar i Acció Social de l’FMC i regidor de Serveis Socials, Joventut i Lleure de l’Ajuntament de Terrassa, va comparèixer el dimarts 17 de febrer davant la Comissió de Benestar Família i Immigració del Parlament de Catalunya sobre la tramitació de la Proposició de llei de la renda garantida de ciutadania establerta per l’Estatut d’autonomia de Catalunya. En la seva intervenció va defensar la necessitat d’una renda garantida de ciutadania i va ressaltar el paper dels ajuntaments en la defen-sa de la cohesió social a traves de l’augment de les partides de destinades a serveis socials dels pressupostos municipals.

Formació i qualificació professionalEl dimecres 11 de febrer, l’FMC, representada per Josep M. Freixanet, president de la Comissió d’Educació de l’FMC i alcal-de d’Olost, va comparèixer davant la Comissió d’Ensenyament i Universitats del Parlament. La seva intervenció es va basar en la defensa de quatre idees força que des de la Federació consi-derem que donen contingut als aspectes més rellevants: reco-neixement de la implicació del món local, només serà útil una Llei d’FP si fa possible la integració real de la formació inicial i l’ocupacional, l’Institut de Formació i Qualificació Professional de Catalunya ha de ser l’òrgan encarregat de gestionar les polítiques públiques de formació professional, i cal garantir la representació de les Entitats Locals en la Comissió rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professional de Catalunya.

Ordenació del sistema d’ocupació i del SOCXavier Casoliva, president de la Comissió d’Ocupació i Promoció Econòmica de l’FMC i alcalde de Guissona, va parti-cipat en una compareixença, el passat dia 9 de febrer, com a representant de la Federació de Municipis.Entre d’altres qüestions, ha suggerit que en el redactat sobre les relacions entre l’administració Local i el SOC s’hauria d’afe-gir la creació d’una comissió mixta entre el SOC i les entitats municipalistes per establir un marc de cooperació i coordina-ció entre ambdós nivells d’administració per tal de garantir la concertació amb els agents socials en el territori i la posada en marxa dels Consells territorials.

Sistema integrat del transport públicEl passat dimecres 11 de febrer, Jordi San José, president de la Comissió d’Urbanisme i Mobilitat de l’FMC i alcalde de Sant Feliu de Llobregat, va comparèixer davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament, defensant el posiciona-ment de la Federació de Municipis de Catalunya pel que fa a la Proposició de llei de finançament del sistema integrat del transport públic de Catalunya.

En la setmana de tancament de l’edició d’aquest número de la revista de la Federació de Municipis de Catalunya, s’han portat a terme quatre compareixences més de la Federació a diver-ses comissions del Parlament de Catalunya. Concretament per parlar sobre el Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives, el 24 de març; sobre el Projecte de llei del voluntariat, també el 24 de març; sobre la Proposició de llei d’igualtat efectiva entre dones i homes, el dia 25 de març; i finalment sobre el Projecte de llei de sim-plificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica, també el dia 25 de març.

l’FMC CoMpAreix Al pArlAMeNt per doNAr el SeU pArer Sobre diverSoS proJeCteS eN tràMit

Josep Maria Freixanet, a la compareixença sobre el Projecte de llei de formació i qualificació professional de Catalunya

Ana del Frago, a la compareixença so-bre el Prejecte de llei de l’Impost sobre els habitatges buits

Jordi San José, a la compareixença sobre la Proposició de llei de finança-ment del transport públic de Catalunya

La ciutat metropolitanaLa Barcelona metropolitana és una realitat urbana, social i econòmica que integra la ciutat de Barcelona i els trenta-cinc municipis que l’envolten. Els 636 km2 del territori metropolità representen el 2% del territori català però acull pràcticament la meitat de la població de Catalunya i genera el 52% del seu PIB. Aquesta densitat implica l’emergència de dimensions funcio-nals que ultrapassen l’àmbit municipal. Algunes positi-ves, com la presència d’economies d’escala i la gene-

ració d’un entorn procliu a la innovació social, cultural i econòmica, però també de riscos que requereixen un enfocament adequat per tal de donar resposta als nous reptes que emergeixen, per tal garantir la cohe-sió social i territorial i els equilibris mediambientals.Els municipis metropolitans fa dècades que van pren-dre consciència de la seva interdependència i de la potencialitat de la interacció, i que van començar a pensar en la gestió del territori més enllà de les lí-nies que fixen els seus termes municipals. Aquesta

col·laboració ha estat un factor d’èxit, en que aprofitant la posada en marxa del Pla General Metropolita va permetre frenar el creixement in-controlat i l’especulació de dècades passades i va generar espai per a parcs, espais verds i pels 5.700 equipaments existents al territori me-tropolità; tots ells factors que van afavorir l’equi-libri territorial, cohesió social i competitivitat econòmica.

Anàlisi

16

goverN Metropolità per eNFortir elS MUNiCipiS

“ la constitució de la nova àrea Metropolitana de barcelona (AMb) va estar marcada per l’ampli consens que es va concretar en l’acord de govern de quatre forces polítiques, pSC, CiU, iCv i erC, que van determinar com a prioritats la reactivació econòmica del territori metropolità i el reforç

de l’activitat inversora amb l’objectiu de reduir l’impacte de la crisi, reactivar el mercat de treball i assistir els municipis metropolitans ”

ramon M. torra i xicoy, gerent de l’àrea Metropolitana de barcelona

AMb

- M

Jos

é re

yes

La creixent importància del fet metropolitàLa metropolitanització és un fenomen mundial que en les últimes dècades està prenent rellevàn-cia per als estats i per al conjunt de la comunitat internacional. D’acord amb l’ONU, el 86% del creixement de la població mundial l’absorbeixen els entorns urbans, els quals concentraran el 70% de la població del planeta per l’any 2050. Els entorns metropolitans han esdevingut els nodes principals de la nova economia globalitzada, espais que concentren la innovació de l’economia global i que competeixen per atreure noves inversions i recursos. Pel que fa a Europa, pràcticament el 75% de la població europea viu en àrees metropolitanes i aglomeracions urbanes. En aquest marc, paï-sos com França i Itàlia han iniciat el camí de la transformació institucional per dotar les seves metròpolis d’un marc normatiu i un model de go-vernança eficaç, que permetin reforçar les poten-cialitats d’aquests territoris com a impulsors de la innovació, la generació de riquesa i la creació d’ocupació. La Unió Europea també està prenent consciència de la importància del fet urbà per a l’eficàcia d’unes polítiques europees que tradicionalment s’han arti-culat a través dels estats i, en menor mesura, de les regions. Així, l’any 2012, la Comissió va decidir que la meitat dels fons de desenvolupament regional es desti-nessin a àrees urbanes, passant la Direcció general de polítiques regionals a anomenar-se de política regional i urbana. Al mateix temps, l’Estratègia Europea 2020 també destaca la necessitat d’una planificació integra-da de l’àmbit metropolità. Aquesta reorientació de les polítiques envers el fet urbà i metropolità és el resultat de la constatació de que gran part dels reptes mediambientals, socials i econòmics que hem d’enfrontar durant les següents dècades, tenen com a escenaris principals els entorns urbans i metropolitans.

AMB, un model de governança articulat entorn als municipisEls municipis de l’entorn metropolità de Barcelona fa dècades que són conscients de les interdependències que els afecten i han desenvolupat una tradició de col·laboració i cooperació que ha comportat dos efec-tes importants.

En primer lloc, la col·laboració dels municipis metro-politans ha generat un model de governança efectiu, de ben segur amb les seves limitacions, però que ha estat capaç de definir un model de ciutat metropolita-na compartit i d’articular les actuacions per a dur-lo a terme.

Per una altra banda, els anys han servit per generar complicitats i palesar davant la resta d’administracions i d’agents socials i econòmics, la necessitat d’articular i preservar aquesta dimensió metropolitana. Acords

FMC

Núm. 93 Març-Abril de 2015 17

“l’AMb es va constituir el 2011 com una administració de segon grau, que agru-pava les competències de les antigues entitats del transport, de Medi Ambient i de la Mancomunitat de Municipis de l’àrea Metropolitana de barcelona”

AMb

Anàlisi

18

i consensos necessaris que van conduir a l’apro-vació, per unanimitat, de la llei 31/2010 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per la qual es creava el nou govern metropolità de Barcelona.Una nova administració metropolitana de vocació eminentment tècnica i d’assistència als municipis als quals no substitueix, sinó que té per objectiu garantir la gestió dels serveis que superen la dimensió muni-cipal. L’AMB es va constituir el 2011 com una admi-nistració de segon grau, que agrupava les competèn-cies de les antigues Entitats del Transport, de Medi Ambient i de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que veia reforçada la seva operativitat amb noves competències en l’àmbit de l’urbanisme, l’habitatge, la mobilitat, el desenvolu-pament econòmic i la cohesió social.

Balanç dels primers 4 anys d’existència de l’AMBDurant aquests anys l’AMB ha reforçat les capacitats tècniques i econòmiques dels municipis metropoli-tans, de manera que poguessin fer front als efectes socials i pressupostaris de la crisi econòmica, garan-tint així els serveis bàsics que ofereixen a la ciutada-nia. El Pla d’Inversions Metropolità va destinar 266,8 milions d’euros als programes d’actuacions de cohesió territorial (PACT) i d’actuacions municipals de millora urbana (PAMMU) , recursos que s’han traduït en 328 projectes i obres en espais urbans i zones naturals i en la construcció d’equipaments culturals, esportius i educatius. Aquestes inversions s’han reforçat amb l’aprovació de dos plans d’inversions extraor-dinaris. El primer d’ells ha estat el Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals, per import de 35 milions d’euros, des-tinat principalment al finançament de plans d’ocupació que contribuïs-sin a reforçar l’ocupabilitat de les persones en situació d’atur i que exercís un efecte dinamitzador del teixit de petita i mitjana empresa del territori. Aquest Pla ha finançat 117 pro-jectes, ha generat 4.000 llocs de treball directes i ha permès aportar 5 milions d’euros al Programa de lluita contra la pobresa energètica.

El segon pla extraordinari, per import de 160 milions d’euros, va ser el Pla de suport als ajuntaments, d’es-tímul de l’activitat econòmica i millora de la qualitat de vida. Aquest pla es divideix en quatre programes, els dos primers es destinen a donar suport financer als ajuntaments metropolitans perquè puguin fer front a les obligacions derivades de les expropiacions de zones verdes del PGM de 1976, així com preservar el patrimoni públic de sòl i d’habitatge públic. Els altres dos programes s’orienten a la reactivació de l’activitat econòmica i a la millora dels actius de l’àrea metropo-litana a través d’un programa de subvencions per a la regeneració del parc d’edificis i un altre per a la mi-llora de les infraestructures de les àrees d’activitat in-dustrial i econòmica. Aquest pla també busca exercir un efecte multiplicador de l’activitat econòmica prin-cipalment a través de la dinamització de les petites i

Aj. b

CN -

vic

ente

zam

bran

otM

b

FMC

Núm. 93 Març-Abril de 2015 19

mitjanes empreses que desenvolupen els projectes. El total de Plans i Programes ha permès invertir al terri-tori gairebé 500 milions d’euros.En l’àmbit de la planificació urbana, durant aquest mandat l’AMB ha iniciat els treballs tècnics i els de-bats que han de servir de base per a l’elaboració del futur Pla Director Urbanístic Metropolità (PDU), la normativa d’ordenació urbana que ha de substituir el PGM de 1976. Aquests treballs s’han desenvolupat a través de diversos workshops que han comptat amb la presència d’especialistes locals i internacionals per debatre sobre les línies estratègiques que ha de seguir la futura ordenació urbana de la Barcelona metropo-litana. En suma, s’ha realitzat la reflexió estratègica que permetrà articular, amb consens entre els agents socioeconòmics i els municipis metropolitans, la nova ordenació urbana que de ben segur marcarà el pro-grés i les oportunitats de l’àrea metropolitana durant les pròximes dècades. A aquestes actuacions, hem d’afegir l’aposta per re-forçar el nucli central de les competències metropoli-tanes. Sota aquesta decisió es troba la constatació de què la competitivitat del territori metropolità, així com la cohesió social i el benestar dels seus habitants, es basa en el bon funcionament d’uns serveis metropoli-tans que garanteixen la funcionalitat i operativitat de la ciutat de 3,2 milions d’habitants. El sistema de transport públic, la gestió integral del cicle de l’aigua i el sistema de tractament de residus han estat objecte d’una atenció especial per garantir la qualitat dels serveis, i millorar-lo, en la mesura del

possible. Aquest objectiu s’ha assolit a través de l’apor-tació de recursos suplementaris en el cas del sistema de transport públic, per tal de garantir la seva viabi-litat en el marc de l’acord entre les administracions per garantir el seu finançament, i de la millora de l’eficiència dels recursos que s’hi destinen, en el cas de la gestió dels residus i del cicle integral de l’aigua. Aquestes actuacions s’han vist reforçades per la posa-da en marxa del Pla de Sostenibilitat Ambiental, el Pla Metropolità de Mobilitat Urbana, la Reflexió Estratègica Metropolitana i l’esmentat Pla Director Urbanístic, conjunt d’eines de suport a la planificació a mig i llarg termini.En aquest període també s’han incorporat nou parcs a la xarxa de parcs, s’ha reforçat la gestió dels espais naturals i les actuacions de regeneració dels espais fluvials i també s’han renovat els serveis de gestió i manteniment de les platges metropolitanes, espais na-turals que reben 10 milions d’usuaris l’any.En conclusió, l’activitat de l’AMB ha demostrat el per què de la necessitat d’una administració metropolita-na, donat que ha contribuït decisivament a garantir els actius i la resiliència de la ciutat real en un context de crisi econòmica i de restriccions pressupostàries que posaven en risc els avenços assolits durant els últims decennis, amb els efectes negatius que això hauria tingut per a la cohesió social i la competitivitat futura. Un bon exemple, per tant, de com els sistemes de governança metropolitana han esdevingut un factor rellevant per garantir el progrés de la gent al territori metropolità.

parc

de

Colls

erol

a -

robe

rt p

eña

20

Actualitat municipal

Ajuntament de l’Ametlla de Mar

priMer deStí tUríStiC eN eSportS NàUtiCSL‘Ametlla de Mar (Baix Ebre) s’ha convertit en el primer municipi de les Terres de l’Ebre en rebre l’acreditació de Destinació de Turisme Esportiu especialitzat en esports nàutics, concretament en vela lleugera i submarinisme. L’Agència Catalana de Turisme certifica amb aquest segell els muni-cipis amb infraestructures i serveis especialitzats d’alta qualitat per a la pràctica de l’esport. Amb 17 km de costa, unes 25 platges i cales, moltes distingides amb distintius i marques de qualitat ambiental, la Generalitat considera que és un re-ferent per a la pràctica dels esports nàutics.

Ajuntament de gósol

bUSCANt NoUS veïNSA Gósol han fet una crida per buscar nous veïns que s’ins-tal·lin al poble i així garantir el futur de l’escola rural, que ara només compta amb sis alumnes. La crida ja ha donat resul-tat. De moment una família ja s’ha instal·lat al poble i dues més ho faran les properes setmanes. D’aquesta manera, i si els càlculs es compleixen, el curs l’acabaran 12 alumnes, el doble que quan va començar. A més, el curs que ve els fills

d’una altra família també comença-ran les classes en aquesta escola. Lluís Campmajor, l’alcalde de Gósol, confia que siguin una vintena les que al final deci-deixin convertir-se en nous veïns.

14 ajuntaments de l’àrea de girona

UNir eSForçoS eN proMoCió eCoNòMiCAL’Ajuntament de Girona va impulsar ahir la primera trobada de la taula de concertació territorial per a la promoció econòmica, de la qual va sorgir l’acord de 14 consistoris que conformen l’àrea urbana de Girona per treballar de forma conjunta en la pro-moció econòmica del territori. Així, es va aprovar la creació d’una taula territorial que aplegui les regidories encarregades de la promoció econòmica d’aquestes 14 localitats: Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Fornells, Girona, Llambilles, Quart, Riudellots, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Vilablareix i Vilobí d’Onyar.

Ajuntaments de Castellbisbal i terrassa

SUMeN eSForçoS per AteNdre Col·leCtiUS eN riSC d’exClUSió L’alcaldessa de Castellbisbal, Dolors Conde, i l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, han signat un conveni de col·labo-ració en l’àmbit de Serveis Socials, amb l’objectiu d’aten-dre col·lectius amb risc d’exclusió que requereixen de l’ajuda i l’assessorament dels Serveis Socials municipals. En concret, i fruit d’aquest conveni, s’oferirà atenció i aco-lliment temporal a les persones sense sostre o situacions d’emergència a través del programa L’Andana, així com el suport d’urgència per a dones maltractades, mitjançant el SAU.

als ajuntamentsl’A

CtU

Alit

At

Núm. 93 Març-Abril de 2015 21

Un exemple a seguir

Ajuts a universitaris amb pocs recursos

L’Ajuntament de Cornellà invertirà 140.000 euros en un Fons de Finançament d’Estudis Universitaris, que estarà orientat a ajudar a estudiants universitaris amb escassos recursos econòmics de Cornellà.Aquests ajuts es concediran a aquells estudiants que ho sol·licitin d’acord amb criteris objectius, com el rendiment acadèmic i la situació econòmica.La dotació de 140.000 euros prové de la plusvàlua que ha rebut l’Ajuntament per la venda d’un edifici del World Trade Center.

Aquests diners, un ingrés extraordinari no previst en els comptes municipals, es destinen a projectes prioritaris per al consistori i que responen al diagnòs-tic de necessitats que s’han detectat a la ciutat. En concret, els referents al dret a l’habitatge i a l’aposta per la igualtat d’oportunitats en tots els àmbits, però especialment en l’educatiu, ja que l’accés a una edu-cació pública i de qualitat, fins i tot en els estadis su-periors, facilita la inserció laboral i la generació d’una ciutadania activa i participativa.

“ els diners hauran de ser retornats pels beneficiaris, bé en metàl·lic, després del període d’estudis, bé en treballs per a la ciutat durant l’estiu, pels quals l’estudiant només cobrarà una part del sou, i l’altra es destinarà a anar retornant la prestació ”

CorNellà de llobregAt

Francesc Jordana Duran és l’alcalde.

Municipi de l’Alt Urgell, de 176 habitants.El seu webés http://www.pontbar.cati l’adreça electrònica de l’ajuntament és ajuntament@pontbar.cat

Ajuntament del Pont de Bar Ajuntament d’Arsèguel

Nous ens adherits a l’FMC

Antoni Casanovas Alis és l’alcalde.

Municipi de l’Alt Urgell,de 84 habitants.El seu web és http://arseguel.ddl.neti l’adreça electrrònica de l’ajuntament és ajuntament@arseguel.ddl.net

És gairebé segur que després de ca-da elecció caldrà teixir una teranyina

de pactes molt diversos que donaran pas a executius multi-partidistes; s’imposarà una política d’acords variables. I això és el que ja preveuen els dirigents dels partits que com-peteixen i des d’ara comencen a situar-se. Per posar un cas, el PP ja ha deixat entendre que, en cas de necessitat, s’estima més tenir el PSOE com a soci de govern, copiant el model de concentració alemany, que no pas algun dels altres partits. O que com a mínim es deixi governar la llista més votada, pensant que així salvarà molts ajuntaments. Per tant, de moment els seus atacs es concentren més en les noves formacions emergents (Podem i Ciudadanos, fo-namentalment), que li semblen menys fiables.

Les estratègies es munten per guanyar, sí, però sobretot per tenir aliats després. Ningú no podrà governar ajuntaments, comunitats autònomes o l’Estat sense aliats. Els programes, els equips dirigents i les campanyes estan orientats de ma-nera que vagin deixant portes obertes per al dia després. Una situació molt diferent a la del 2011, quan el PP flairava moltes majories absolutes i les va aconseguir. A Madrid, per exemple, al costat d’Esperanza Aguirre, candidata del PP a l’ajuntament i sense cap tradició pac-tista, hi han posat Cristina Cifuentes, candidata a presidir la Comunitat, en principi més oberta a una entesa amb altres formacions. I en conseqüència les campanyes de cadascuna són molt diferents, tot i correspondre al ma-teix partit i a la mateixa regió.

22

opinió

En Josep Pla escriu a “El carrer estret” una frase que sempre m’ha semblat molt enraonada: “Vostè i jo tenim una edat canònica, vostè i jo ja som ve-lles, Francisqueta, que els ametllers ja són batuts...”.A la meva ciutat, Barcelona, no sabem mai si els amet-llers són batuts o estan encara per batre perquè, a tot estirar, veiem uns plataners municipals, l’arbre oficial, i algun esquitx d’altres, però poca cosa. Llàstima que una bona partida dels ajuntaments no estigui dedicada – i ja entenc que hi ha d’altres prioritats socials amb unes ur-gències que no tenen retop – a la cosa de la botànica.Ho sento, perquè ara que ja no es veuen gaires balcons curulls de geranis, com a la meva infantesa, uns bons arbres

esdevindrien un símptoma de civilització, d’oasi, en mig de tanta plaça dura i tanta acumulació de ciment i metall. Plantes, gespa, flors, arbres i ombra, si us plau. Molta ombra per aixoplugar-nos. No és tant demanar ara que vénen elec-cions municipals, que hom tingui un petit record per aquest aspecte de les nostres ciutats. El departament de parcs i jardins de cada vila agrairia potser una mica d’atenció, de manyagues; la gent que hi vivim a les ciutats, també.No sols de pa, mòbils i tecnologies viuen les persones. També respirem i volem passejar i trobar-nos en una ciutat feta a la nostra mida i no pas a la inversa. Aquest és el gran repte dels ajuntaments, fer habitables de manera agradable i còmoda els nostres carrers i les nostres places.

ArA qUe elS AMetllerS JA SóN bAtUtS

“ l’aire d’algunes localitats catalanes necessita urgentment d’ametllers i de magnòlies, de colors verds a l’estiu, ocres i marronosos a la tardor, grisos a l’hivern i esclatants a la primavera”Miquel giménez, guionista i escriptor

pACteS A lA viStA“ tossudes, les enquestes electorals continuen dibuixant un panorama amb quatre forces bastant equilibrades i diverses minories; és a dir, un futur sense majories absolutes i ni tan sols partits molt predominants”Josep M. Sanmartí, periodista

Núm. 93 Març-Abril de 2015 23

A Catalunya aquesta circumstancia s’ha viscut encara amb més evidència. Amb les dificultats de finançament que han tingut totes les administracions, amb la notable diferència de la central que té capacitat per poder-se endeutar, les de nivell local s’han convertit en un baló d’oxigen per a les autonomies, fins arribar a nivells que podrien considerar-se escandalosos. Hi ha un ball de xifres, segons quina sigui la font, però la forquilla del deute de la Generalitat amb els ajuntaments oscil·la entre la part baixa de 400 milions (versió Govern) fins a 1.200 milions (càlculs de l’FMC). Passa com amb les farmàcies, però amb menys reper-cussió mediàtica. Quan la Generalitat s’ha vist escanyada financerament, una de les solucions ha estat endarrerir els pagaments al proveïdors, en aquest cas de serveis, i així ha anat creixent la bola. Però no només això sinó que, allà on ha pogut, els ajuntaments que tenien els comptes sanejats s’han convertit, de fet, en un petit banc que ha concedit crèdit a la Generalitat. El cas més clar és el de l’Ajuntament de Barcelona que, amb fórmules més o menys originals se-gons el cas, ha acabat finançant projectes de la Generalitat vinculats alguns amb l’activitat local i altres molts més allunyats d’aquesta. I sobretot això passa en moments de crisi i estretors econòmiques. Un cas de manual va ser la col·laboració local al frustrat projecte de convertir l’aerolí-nia Spanair en la punta de llança per fer de l’Aeroport de Barcelona-El Prat un punt d’enllaços de vols internacionals. Però al marge d’això, només en el cas de Barcelona, el mateix govern local reconeixia, el passat mes de gener, que la Generalitat li devia 218 milions d’euros. Una xifra que l’oposició qüestiona perquè diu que és molt més elevada. I, malgrat això, la capital de Catalunya continua sent un dels ajuntaments més sanejats econòmicament.

No es tracta, però, d’una excepció. En general, els ajunta-ments han estat el nivell administratiu que més ha quadrat els pressupostos. Ja sigui per voluntat pròpia, o perquè li han tancat l’aixeta, però han aconseguit en general man-tenir el nivell de serveis, tot i que en molts casos a costa d’incrementar el cost directe per als seus usuaris, ja sigui amb increments de matrícul.la en escoles que depenen d’ells o similars. Referint-se precisament a l’impagament del deute de la Generalitat amb els ajuntaments, l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, ho explicava de ma-nera molt clara en una entrevista a finals del 2014: “Si no el paga la Generalitat, el paguen les famílies”.En tot cas, segons dades del Banc d’Espanya, l’admi-nistració local no només no ha incrementat el deute els darrers anys, sinó que l’està disminuint. Al setembre del 2014 ho havia fet un 5,7% respecte a un any abans, i, en canvi, l’Administració central l’havia incrementat un 7,8% i l’autonòmica el 15,7%, en part perquè el Govern li està centrifugant el seu propi deute.L’esforç de contenció a l’àmbit local es constata amb altres xifres. Mentre a mitjans 2014 la plantilla local de tota Espanya ja no arribava al mig milió d’assalariats, amb una reducció anual del 1,1%, la de les autonomies s’havia reduït pràcticament només la meitat en el mateix període (0,6%). Aquesta és una de les mesures que expliquen per què les administracions locals han acon-seguit el que sembla un miracle en aquests moments: registrar, en conjunt, superàvit, fregant mig punt del Producte Interior Brut a setembre del 2014. Sobretot, basant-se en la reducció dels sous del assalariats, que és la primera partida de les administracions locals. Aquí sí que s’ha fet allò de molt més amb molt menys.

UN pUNtAl per AlS ServeiS públiCS

“ Ara que ja tenim unes noves eleccions municipals a tocar pot ser un bon moment per po-sar sobre la taula un seguit de dades i consideracions que deixen en evidència que l’Administració local, i encara més concretament els ajuntaments, no només han patit la crisi econòmica com els altres nivells administratius, sinó que han acabat fent un esforç d’eficàcia i de reducció de despeses, intentant mantenir al màxim els serveis que els han convertit encara més en un puntal en l’atenció als ciutadans des dels poders publics ”Salvador Sabrià, periodista

Ensenyament

opinió

localret

24

Nou disseny del webde localretel Consorci localret ha renovat el seu web corporatiu (www.localret.cat).Com a novetat destaca la incorporació del concepte de disseny adaptatiu (responsive design). el nou web facilita l’accés als continugts des de qualsevol dispositiu,tenint molt present que, cada vegada més, els accessoris provenen des de dispositius mòbils, com ara tauletes, portàtils o telèfons intel·ligents

La línia gràfica aposta per un estil net i clar amb l’objec-tiu que el contingut sigui el protagonista, tot respectant la identitat corporativa, amb un accés àgil i senzill.Els continguts s’han agrupat en 5 seccions, que es presenten a la pàgina d’inici (home page) i a les quals s’accedeix des del menú superior.A la secció Localret hi ha la informació corporativa del Consorci, que conté subapartats per als estatuts, els òrgans de govern, municipis adherits, així com altres dades d’interès per comprendre el funcionament i la finalitat de Localret, com el seu origen i història. També s’inclou l’enllaç al “perfil del contractant”, tot i que aquest lloc sempre es troba accessible des del peu de pàgina.Com un dels eixos centrals del web hi ha “Serveis” , on es mostra un catàleg que recull classificats 5 dels àmbits d’actuació de més rellevància al servei dels ens locals: infraestructures fixes; infraestructures de radio-comunicació; telecomunicacions corporatives; societat de la informació i atenció individual al consorciat.L’àrea de Recursos permet trobar materials com la do-cumentació jurídica relacionada amb l’àmbit d’actuació del Consorci, les guies metodològiques per al desenvo-lupament de la societat de la informació i d’altres publi-cacions digitals.El visitant al web també podrà trobar informacions rela-cionades amb els municipis, les telecomunicacions i la societat de la informació a la secció Actualitat, la qual ha incorporat un cercador i la possibilitat de filtrar les notícies per categories. A l’Agenda es publiquen tant els actes que organitza Localret com altres esdeveniments

rellevants d’interès per als ens locals.En un vessant més tècnic, cal afegir que, pel que fa a l’administració del web, s’ha reemplaçat el gestor Plone per WordPress. Tot i que ambdues solucions estan basades en progra-mari lliure, s’ha decidit migrar de plataforma atès que Wordpress ofereix més simplicitat i versatilitat en la gestió diària.

Més informació a la pàgina web www.localret.cat

Núm. 93 Març-Abril de 2015 25

disposició:Resolució de 18 de març de 2015.BOE núm. 69, 21 de març de 2015.organisme:Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

Les accions estan incloses en el pla de formació en col·la-boració amb les entitats locals i la convocatòria s’ha publi-cat al BOE núm. 69, de 21 de març de 2015.Les accions formatives descentralitzades estan dirigides al personal al servei de les administracions públiques, pre-ferentment el d’Administració local, que compleixi els re-quisits exigits en l’apartat de destinataris de cadascun dels cursos, segons el programa que es descriu a l’annex .El consentiment del superior jeràrquic s’entén concedit des del moment en què accedeix a participar en accions formatives en què hagi resultat seleccionat. L’enviament de la sol·licitud telemàtica degudament emplenada suposa l’acceptació expressa de les normes i procediments que regeixen cadascun dels cursos.La informació detallada amb els objectius, continguts, metodologies, calendari i valoració de cada curs descen-tralitzat en col·laboració serà exposada a la pàgina web de l’Institut, amb la seva inscripció. Igualment, es podrà sol·li-citar informació addicional en les seus on es celebrin els cursos i a través del correu electrònic fl@inap.esLa valoració prevista a l’annex per a cada acció formativa ho és a l’efecte del que disposa l’article 1.D) de l’Ordre de 10 d’agost de 1994, per la qual es dicten normes sobre concursos de provisió de llocs reservats a funcionaris d’Ad-ministració local amb habilitació de caràcter estatal, en re-lació amb el que estableix la Resolució de 26 d’octubre de 1994, de l’Institut Nacional d’Administració Pública (BOE de 8 de novembre).

disposicions

CoNvoCAtòriA d’ACCioNS ForMAtiveS deSCeNtrAlitzAdeS iNAp

ForMACió

disp

osic

ions

a processos d’execució hipotecària, sens perjudici que aquestes mesures afavoreixin a més l’interès i la funció so-cial d’aquests habitatges i tendeixin a possibilitar que les fa-mílies residents en aquests habitatges puguin romandre-hi en règim de lloguer.Així, davant l’eventualitat que es puguin produir vendes massives d’aquests habitatges per les entitats financeres, s’estableix un dret de tanteig i retracte a favor de l’Adminis-tració, del qual també podran ser-ne beneficiaris els mu-nicipis i altres entitats, i que garanteix que l’Administració pública pugui beneficiar-se dels baixos preus d’aquestes transaccions per incrementar el seu parc d’habitatge social.Les principals mesures adoptades mitjançant el present Decret llei són, les següents:• Sotmetre al dret de tanteig i retracte a favor de l’Admi-nistració de la Generalitat les transmissions d’habitatges adquirits en un procés d’execució hipotecària o mitjançant compensació o pagament de deute amb garantia hipote-cària, en el conjunt de tots i cada un dels municipis consi-derats com de demanda residencial forta i acreditada pel PTSH o, si no, pel Pla per al dret a l’habitatge.• Tipificar una nova infracció greu en matèria de qualitat del parc immobiliari, consistent en la no-execució de les obres necessàries per al compliment dels requisits d’habitabilitat exigits als habitatges provinents d’execucions hipotecàries o mitjançant compensació o pagament de deute amb ga-rantia hipotecària. Aquesta mesura serà efectiva a partir dels 6 mesos següents a l’entrada en vigor del Decret llei, temps suficient per tal que els propietaris puguin realitzar aquestes obres.• S’estableix també un nou instrument en favor de l’Ad-ministració per tal de poder forçar l’execució de les obres de rehabilitació necessàries en aquests habitatges per tal que compleixin les condicions i els requisits d’habi-tabilitat i no restin fora d’opció de ser ocupats, quan es trobin en un municipi considerat de demanda residencial forta i acreditada. Es tracta de l’expropiació temporal de l’usdefruit en el marc d’una execució forçosa subsidiària per part de l’Administració i a càrrec del titular de l’ha-bitatge, per un termini màxim de 10 anys, per aquells supòsits de negativa en el compliment de l’obligació per part del titular. La disposició de l’usdefruit per part de l’Administració li permet per una banda el rescabalament del cost de les obres, sens perjudici que també li permet un ús social de l’habitatge amb caràcter temporal. En aquests casos, es preveu que l’Administració dedueixi de la indemnització a abonar al propietari l’import de les obres que s’han previst executar per dotar l’habitatge de condicions d’habitabilitat.• Finalment, també s’inclou en el Decret llei el deure de comunicació a la Generalitat dels habitatges adquirits en un procés d’execució hipotecària, tant si l’habitatge està buit com si l’habitatge està ocupat sense títol habilitant. Les dades sobre aquests habitatges s’integren en el Registre d’habitatges buits i d’habitatges sense títol habilitant, que es crea mitjançant el Decret llei, i així també es dóna compli-ment al que preveu la Moció 93/X del Parlament de Cata-lunya, aprovada en la sessió de 27 de març de 2014, sense perjudici de l’ampliació dels habitatges objecte d’inscripció i del seu desenvolupament en seu reglamentària.

MobilitzACió delS HAbitAtgeS proviNeNtS de proCeSSoS d’exeCUCió HipoteCàriA

HAbitAtge

disposició:Decret-llei 1/2015, de 24 de març.DOGC núm. 6839, de 26 de març de 2015.organisme:Departament de la Presidència.

Es publica un decret llei que adopta una sèrie de mesures per mobilitzar directament els parcs d’habitatges sotmesos

disposicions

26

oFertA d’oCUpACió públiCA extrAordiNàriA i AddiCioNAl per llUitAr CoNtrA el FrAU eN elS ServeiS públiCS

oCUpACió

disposició:Reial decret-llei 3/2015, de 22 de març.BOE núm. 70, de 23 de març de 2015.organisme:Prefectura de l’Estat.

L’article 1, sobre “l’Oferta complementària en l’Escala de fun-cionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacio-nal”, estableix que per l’any 2015 s’autoritza, addicionalment al nombre de places assignades en la distribució de la taxa de reposició que preveu l’article 21 de la Llei 36/2014, de 26 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2015, la convocatòria de fins a 200 places en l’Escala de funcionaris d’Administració Local amb habilitació de caràcter nacional, per tal de donar compliment a les previsions establertes en la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local.En les convocatòries que es realitzin per a les places que ara s’autoritzen, s’especificaran les subescales que corresponguin de les previstes en l’article. 92 bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.Igualment, cal tenir present que aquesta convocatòria haurà de reservar una quota no inferior al set per cent del total de les places convocades per a la seva cobertura entre persones amb discapacitat.

regUlACió de leS eNtitAtS Col·lAborAdoreS de l’AdMiNiStrACió eN MAtèriA de preveNCió i SegUretAt

disposició:Decret 42/2015, de 24 de març.DOGC núm. 6839, de 26 de març de 2015.organisme:Departament d’Interior.

El decret té per objecte regular el sistema d’autorització, el funcionament i la supervisió de les entitats col·laboradores de les administracions públiques catalanes que han de dur a terme les funcions d’avaluació i d’inspecció i control dels establiments, activitats, infraestructures i edificis pel que fa a la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis i els espectacles públics, les activitats recreatives i els esta-bliments oberts al públic, d’acord amb el que estableixen les normatives específiques en cadascuna d’aquestes ma-tèries, com també en relació amb les mesures de protecció civil i les condicions de les activitats i centres amb obligació d’autoprotecció en protecció civil, d’acord amb la normativa de protecció civil El règim d’intervenció administrativa en els àmbits a què fa referència aquest Decret s’exerceix per mitjà de les entitats col·laboradores de les administracions públiques catalanes autoritzades per actuar a Catalunya pel depar-tament competent en matèria de seguretat pública de l’Administració de la Generalitat mitjançant l’òrgan o unitat directiva que específicament s’estableix a aquest efecte en aquest Decret.Els àmbits d’actuació de les entitats col·laboradores de l’Administració són: a) Àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis i dels establiments oberts al públic, espectacles públics i activitats recreatives; i b) Àmbit de la protecció civil. Les entitats autoritzades han de fer constar expressament la condició d’entitats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit que correspongui en les actes, els informes, les certificacions i qualsevol altre document que emetin sempre que actuïn en virtut de la seva condició d’entitats autoritzades per als àmbits esmentats.

preveNCió

iNStrUCCioNS tèCNiqUeS AlS AJUNtAMeNtS Sobre geStió del pAdró MUNiCipAl

disposició:Resolució de 16 de març.BOE número 71, de 24 de març de 2015.organisme:Ministeri de la Presidència.

Així mateix deroga la Resolució d’1 abril de 1997, con-junta de la Presidenta de l’Institut Nacional d’Estadística i del Director General de Cooperació Territorial, per la qual es dicten instruccions tècniques als Ajuntaments sobre la gestió i revisió del Padró municipal, la Resolució de 4 de juliol de 1997, conjunta de la Presidenta de l’Institut

pAdró

per a l'aplicacióde la Llei de latransparència

Elaboració d'una Guia

Les entitats municipalistes posen a l’abast deles administracions locals catalanes aquestinstrument per facilitar amb celeritat laimplantació d’aquesta important Llei en el side les nostres organitzacions locals

Publi guia llei transparencia_Maquetación 1 26/3/15 13:39 Página 2

Nacional d’Estadística i del Director General de Coopera-ció Territorial, per la qual es dicten instruccions tècniques als Ajuntaments sobre actualització del Padró Municipal i la Resolució de 28 d’abril de 2005, de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Cooperació Local, per la qual es dicten instruccions tècniques als Ajunta-ments sobre el procediment per acordar la caducitat de les inscripcions padronals dels estrangers no comunitaris sense autorització de residència permanent que no siguin renovats cada dos anys.

per a l'aplicacióde la Llei de latransparència

Elaboració d'una Guia

Les entitats municipalistes posen a l’abast deles administracions locals catalanes aquestinstrument per facilitar amb celeritat laimplantació d’aquesta important Llei en el side les nostres organitzacions locals

Publi guia llei transparencia_Maquetación 1 26/3/15 13:39 Página 2