Instruments de Vent
Acstica i Organologia ICurs 2009-2010Primer QuadrimestrePaul Poletti
La Veu CantadaApunts
La Veu Cantada
1. Pulmons: generador denergia
2. Cordes vocals: oscilladorLligaments vocals, replegaments elstics que recobreixen la trquea.
3. Conducte vocal: ressonadors
Elements de linstrument:
1
2
3
La Veu Cantada
Les cordes vocals:
Sn quatre replegaments, dos a cada banda, de la mucosa de la laringe
Funci principal: tanca la trquea quan passen fluids o menjar per lesfag
Altres funcions:
1. Tanca la trquea per fer pressi als pulmons (Fixaci Torcica) per facilitar lexcreci, lexpulsi del fetus en el part, o laixecament dobjectes que pesen molt
2. La fonaci: parlar i cantar
pulmonsestmac
La Veu Cantada
1. Vocal fold 2. Vestibular fold 3. Glottis 4. Aryepiglottic folds 5. Epiglottis
La Veu Cantada
Abducci Adducci
Les cordes vocals:
Les cordes sobren per fer la respirac. Lacci dobrir es diu lAbducci
Desprs de linhalaci o lexhalaci les cordes es tanquen. Lacci de tancar es diu lAdducci
La Veu Cantada
La fonaci: la producci de sons peridics
Tenim la capacitat dexpulsar impulsos daire peridicament
La Veu Cantada
fluix fortEl cicle glotal
El cicle glotal consisteix de quatre fases:
1. Tancat2. Obrint3. Obert4. Tancant
1
2
3
4
1
2
1
2
3
4
1
2
Durant Fase 1, la pressi augmenta fins que el glotis s'obre (Fase 2) i l'aire escapa (Fase 3), fent un impuls de pressi. Els msculs tanquen el glotis (Fase 4) i el fluix de laire s'apaga (Fase 1).
Com ms temps triga Fase 1, augmenta ms la pressi, i ms intens l'impuls d'aire durant Fase 3. Aix fa un so ms fort. Els msculs estan ms estirats, i per aix el glotis obre i tanca ms rpid. L'impuls s ms curt, i el so s ms brillant.
La Veu Cantada
La llargada general determina la freqncia bsica de les cordes vocals quan vibren: ms llargada = ms greu.
Homes: 17-23 mm ! 125 HzDones: 12,5 - 17 mm ! 210 Hz
Cantants:Soprano B3 (246.9 Hz); Mezzo G3 (196.0 Hz); Contralt F3 (174.6 Hz); Tenor E3 (164.8 Hz); Barton B2 (123.5 Hz); Baix G2 (98.0 Hz)
La Veu Cantada
733 Hz ! Fa#5 200 Hz ! Sol3
Lestirament posa les cordes en ms tensi, i la freqncia puja.
La Veu Cantada
La Font Vocal: la qualitat del so generat pel cicle glotal
Un So harmnic: una freqncia fonamental amb sobretons harmnics
Espectre: baixa 12 dB/octava
HARMONICS
La Veu Cantada
Registres
Un registre s una regi de la veu, caracteritzada per:
1. Laltura dins lmbit total de la veu2. El tipus doscillaci del glotis3. La forma del glotis i de la faringe4. El lloc on el so ressona dins el cos5. La qualitat o timbre del so produt
La Veu Cantada
Resum (molt breu!) de la histria de la terminologia dels registres
http://www.ncvs.org/pas/2004/pres/thurman/ThurmanPaper.htm
La Veu Cantada
El Ressonador: el conducte vocal
1. laringe2. faringe3. boca4. cavitat nasal
1
2
3
4
La Veu Cantada
Lrbitre de les vocals: els formants
Un Formant: una ressonncia o un feix de ressonncies que determina una concentraci d'energia com a caracterstica d'emissions vocals
Cada vocal es caracteritza per un grup de freqncies de ressonncia
Una certa vocal pot tenir 2, 3, 4 o ms freqncies de ressonncia, per les dues primeres (les ms greus) sn les ms importants
Un formant funciona com un filtre passa-banda, modifcant lespectre de la font vocal
Molt important!! Les freqncies de ressonncia que defineixen els formants duna vocal determinada sn relativament constants, s a dir, no canvien amb laltura del so parlat o cantat!
La Veu Cantada
Font Vocal
Formants (filtres)
Font filtrada = una vocal determinada
Harmnics
Formants
La Veu Cantada
Font Vocal
Formants Font filtrada = una vocal determinada
La Veu Cantada
Formants ! 750 Hz, 1100 i 2600 Hz
fonamental
fonamental
La Veu Cantada
Formants ! 300 Hz i 2300 Hz
fonamental
fonamental
fonamental
La Veu Cantada
Com es fan formants diferents?
1. El primer formant (F1 o R1) est determinat per lobertura de la mandbula. 250 Hz < f < 800 Hz
2. El segon formant (F2 o R2) est determinat per la posici de la llengua. 700 Hz < f < 2,3 kHz
3. El tercer formant (F3 o R3) est determinat per la punta de la llengua.
Els formants superiors estan determinats per la posici de la laringe i altres aspectes que no es poden canviar, com la llargada de conducte vocal i el volum de la cavitat nasal
La Veu Cantada
La Veu Cantada
Dos models:
1. El conducte vocal com a tub tancat per un extrem
2. El conducte vocal com a collecci de ressonadors Helmholtz (cavitats de ressonncia)
La Veu Cantada
La Veu Cantada
La Veu Cantada
La Veu Cantada
Un ressonador Helmholtz
http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbase/waves/cavity.html
La Veu Cantada
El conducte vocal com a collecci de ressonadors Helmholtz
La Veu Cantada
El problema dels sopranos (un dels... )
Quan la freqncia fonamental s ms alta que les freqncies dels formants, el filtre no funciona i la vocal no se sent.
Resulta: quan canten notes agudes, els sopranos noms poden produir la vocal ms neutra: a.
Formants
Freq
nc
ia fo
nam
enta
l
La Veu Cantada
Formant del cantant
Els millors cantants desenvolupen un formant extra, que no t res a veure amb la producci dels vocals. Utilitzant aquest formant, la veu se sent millor amb lacompanyament orquestral.
Formant del cantant
La Veu Cantada
La Veu Cantada
Vibrato
1. Modulaci de freqncia ! 1 semit (augmenta amb nivells forts)2. Modulaci damplitud (Tremelo) ! 3 dB3. Modualci del timbre
Freqncia de modulaci de tots els parmetres ! 6 Hz