Taller Citacio Oct 11

8/16/2019 Taller Citacio Oct 11

1/35

Sessió de 14 d’octubre 2011 Taller: Com se cita?

Taller

Com se cita?Teresa Iribarren

[email protected] Maite Puigdevall

[email protected]


2/35


Esquema de la sessió

1. Presentació: per què un taller sobrecitació? Com se citen les idees d’altres?

2. Citació i plagi. Elements formals delsfragments citats

3. Identificació de les fonts i bibliografiafinal: convencions formals

4. Recursos de consulta


3/35


1. Presentació: per què un

taller sobre citació?Com se citen les idees

d altres?


4/35


Per què un taller sobre citació?

•

Perquè la citació és una competènciaacadèmica.

• Perquè una citació errònia pot constituir

un plagi.


5/35


Com se citen idees d’altres?

• Text original:

El llibre en català fou perseguit i, durant elsprimers anys de postguerra, prohibit: si l’any1933 la producció anual en català s’acostavaals 750 títols, [...] a les acaballes del règim,malgrat l’impuls sensacional que havia tingut

el llibre arreu d’Europa, la producció noarribava als 600 títols.(Vallverdú 1992: 84)


6/35


Com se citen idees d’altres? /2

• Citació textual: A partir de la instauració del franquisme,

segons Vallverdú (1992: 84), “[e]l llibre encatalà fou perseguit i, durant els primersanys de postguerra, prohibit: si l’any 1933 laproducció anual en català s’acostava als750 títols, [...] a les acaballes del règim,malgrat l’impuls sensacional que havia tingutel llibre arreu d’Europa, la producció noarribava als 600 títols”.


7/35Sessió de 14 d’octubre 2011 Taller: Com se cita?

Com se citen idees d’altres? /3

• Paràfrasi:

Com recorda Vallverdú (1992: 84), lesmesures repressives del franquisme contrael llibre en català van tenir conseqüènciesdramàtiques: ben al contrari del que havia

passat arreu d'Europa, on la producció dellibres havia augmentat espectacularment, laproducció anual en català era menor al finaldel franquisme que l'any 1933.



Com se citen idees d’altres? /4• Mixta: paràfrasi i citació textual:

Com recorda Vallverdú, a partir de la

instauració del franquisme es produí unapersecució de l’edició en català, que arribàa prohibir-se: “[...] si l’any 1933 la produccióanual en català s’acostava als 750 títols, [...]

a les acaballes del règim, malgrat l’impulssensacional que havia tingut el llibre arreud’Europa, la producció no arribava als 600títols.” (1992: 84)



Com se citen idees d’altres? /5• Idea o teoria:

Discursos recents, però cada vegada

més presents, de les institucionseuropees, així com la seva progressivaplasmació en l’ordenament comunitari(Nic Shuibhne 2001; Pons 2005),

presenten la diversitat lingüística com aelement intrínsec de la identitateuropea.



2. Citació i plagi.Elements formals

dels fragments citats



Citació i plagiPLAGIAR és robar els mots (orals oescrits), les idees, les teories, els fets (si

no es consideren de domini públic), lesestadístiques, les obres d’art, etc. d’unaaltra persona fent-les passar per nostres.La traducció, total o parcial, de textosd’altri constitueix una forma de plagi sino se cita la font de procedència.



Citació i plagi /2• Plagi: A partir de la instauració del franquisme elllibre en català fou perseguit i inicialment fins

prohibit; la producció del llibre en catalàabans de la guerra era de quasi 750 títolsper any, mentre que a la fi de la dictadura elsector editorial, que havia crescut a totEuropa, en català no arribava als 600 títols,

tot i la tolerància del règim respecte al llibre,superior a la que hi havia amb altresaspectes de la cultura.

És una idea o descobriment vostre?



Elements formalsdels fragments citats

1. Es poden inserir dins el text

2.

Poden aparèixer en un paràgraf a part segons l’extensió delfragment

Criteri:segons el contingut.



Elements formals /23. Per norma general les citacions es posen

entre cometes: llatines o baixes («»),

angleses o altes (“”), o simples (‘’).4. Si la citació apareix en un paràgraf a part(amb sagnat o sense) i es transcriu en uncos de lletra més petit (sempre en

rodona i no en cursiva!), no calencometes.



Elements formals /35. Els signes de puntuació respecte de les

cometes:

•

Citacions a part Punt abans amb mateix cos lletra de les cometes

• Citacions inserides:

constituent del discurs

frase independent

Puntuació forade les cometes

Puntuació abansde les cometes



Elements formals /46. Qüestions lingüístiques:

• És preferible citar en la llengua original

(si la llengua és coneguda)(en cursiva).

• L’autor pot traduir la citació indicant-ho

entre claudàtors: [trad. pròpia].

• No traduïu el que ja és una traducció:

és millor parafrasejar el fragment.



Elements formals /57. Supressions:

• Es marquen amb [...].

• Es poden col!locar a l’inici, al mig o alfinal del text citat.

• Cal respectar les majúscules i

minúscules del text original o marcar-ne els canvis: [S]i, [e]l



3. La identificació de les

fonts i la bibliografiafinal: convencionsformals



Aclariments inicialsSempre cal

identificar l’origende la citació

Totes les citacionss’han de referenciarbibliogràficament

Tot treball derecerca inclou una

bibliografia final

Una llista dereferènciesbibliogràfiques

Hi ha diverses convencions formals vàlides. Elmés important és mantenir un criteri coherent dins un mateix treball o document.



Identificar les fonts de lescitacionsLa referència bibliogràfica de la font de la citació:

•

es pot fer constar:- dins del mateix text (1)

- per mitjà d’una nota a peu de pàgina (2).

• en ambdós casos sempre inclou una

bibliografia final



Exemple 1Referència dins del mateix text

En els següents testimonis es veu la influènciadels líders d’opinió en les decisions de vot(Lazarsfeld 1953: 32):

Vaig ser portat al col!legi electoral pels meus com-

panys de treball que van insistir en el fet que hi ha-via d’anar " El meu marit em va persuadir perquèvotés per Wilkie ["]. [trad. pròpia]



Exemple 2Referència en nota a peu de pàgina

1Juan V. García Marsilla, Història de l’artmedieval , 101.[Sistema tradicional]

1Juan V. García Marsilla (2002), Història del’art medieval , 101.[Sistema autor / data]



Sistemes bàsicsde representació bibliogràfica

The Chicago Manual of Style Online( Quick Guide)

1. Sistema tradicional (humanitiesstyle): citació de fonts en notes i,sovint, sense bibliografia final.

2. Sistema autor / data (author-datesystem): citació de fonts dins de texti llista final de bibliografia citada.


24/35


Sistema autor/data:•

(Doniger 1999, 65) [Citació]

• Doniger, Wendy. 1999. Splitting the difference. Chicago:

University of Chicago Press. [Bibliografia final]

ExemplesSistema tradicional:• 1Wendy Doniger, Splitting the Difference, 65. [Citació]

•

Doniger, Wendy. Splitting the Difference. Chicago:University of Chicago Press, 1999. [Bibliografia final]


25/35


Referència dins del text, amb

bibliografia final (1)Recomanacions pràctiques per al TFC

Esquema: cognom (any: pàgina) / (cognom any: pàgina)

•

Segons Vallverdú (1988: 32), “el llibre [...]”.• Ens agradaria parlar de la virtualitat com un “espai

de presència en la no-presència” (Duart 2000: 5).

• Malgrat tot, aquestes resolucions no tenen cap

força jurídica:No constitueixen res més que una invitació als estatsmembres per promoure les llengües i les cultures regionalsals programes d’educació. (Woehrling 1992: 513)


26/35


Recomanacions pràctiques /2• Nom i cognom autor/a: versaletes o

minúscules (no tot amb majúscules!)• Nom autor/a: millor desenvolupat (gènere)

•

Autoria múltiple (coma / et al.) / obresdiverses alhora (punt i coma):

Amb aquest suport teòric, diversos laboratoris handesenvolupat diferents sistemes de clonació deproteïnes pel mètode two-hybrid (Chien et al. 1991; Dalton, Treisman 1992; Durfee et al. 1993;Gyuris et al. 1993; Vojtek et al. 1993).


27/35


Recomanacions pràctiques /3

• Diverses obres i una autoria:

• La formació i activació seqüencials de diferentscomplexos ciclina/CDK actuen controlant laprogressió de les cèl!lules eucariotes per lessuccessives fases del cicle cel!lular, tal i com s’harevisat a la literatura (Nigg 1995; Sherr 1993,1995).

• En relació amb el problema dels límits entre textespecialitzat i no especialitzat, Cabré (2002a: 24)es manifesta en un sentit contrari a l’exposat perCiapuscio.


28/35


Recomanacions pràctiques /4

• Remissió a autors citats dins altres fonts:• Com afirma Martí (1999) # citat per Lluch

(2000: 23) # , el llenguatge...

•

Cal, però, fer esment d’algunesexcepcions, com ara alguns estudisd’autors com VanDijk, Petöfi i Lundquist1 qui, des de la lingüística del text, han

estudiat diversos aspectes dels textosespecialitzats.1Citats per Schröder (1991: 11).


29/35


La bibliografia final /11. Una bibliografia no és un calaix de sastre.

2. El suport documental no determina com

endrecem una bibliografia.3. Es pot ordenar per criteri temàtic.

4. La bibliografia s’ordena diferenciant entre:

•

Fonts documentals• Bibliografia


30/35


La bibliografia final /25. Ha d’anar sempre ordenada per ordre alfabètic

de l’autor (o primer autor).6. Només s’han de recollir les obres que s’han

citat en el treball.7. No cal citar obres generals (enciclopèdies i

diccionaris) ni obres sobre referenciacióbibliogràfica.

8.

Sempre es pot afegir un últim apartat ambobres que no sabem classificar, sota l’epígraf“Altres”.


31/35


Referències bibliogràfiques

en la bibliografia final• Sistema tradicional (normes UNE i ISO,

Secretaria Política Lingüística, UPF)•

Cassany, Daniel. Esmolar l’eina: guia de redacció per a professionals. Barcelona: Empúries, 2007.(Biblioteca Universal; 217).

•

Sistema autor/data (MLA, APA, UOC)•

Cassany, Daniel (2007). Esmolar l’eina. Guia deredacció per a professionals. Barcelona: Empúries(“Biblioteca Universal”, 217).


32/35


33/35


Recursos de consulta•

Argumenta [en línia]: “Unitat 20. Como puc evitar el plagi”.[S. l.]: Serveis lingüístics universitaris, 2001-2006. <http://wuster.uab.es/Web_Argumenta_Obert/unit_20/tot_t20.html> [Consulta: 5-3-2010]. CITACIONS

• Universitat Oberta de Catalunya, Servei Lingüístic.

Referències bibliogràfiques [en línia]. Barcelona: UOC, 2007.[Consulta: 5-3-2010].http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/referencies_bib.html#cita BIBLIOGRAFIA FINAL

• Generalitat de Catalunya, Departament de laVicepresidència, Secretaria de Política Lingüística (2009).Citació bibliogràfica [en línia]. Barcelona: Generalitat deCatalunya. (Biblioteca Tècnica de Política Lingüística; 1.Criteris Lingüístics) <http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/ Documents/Publicacions/BTPL/arxius/1_CitacioBbibliografica.pdf >[Consulta: 5-3-2010]. BIBLIOGRAFIA FINAL


34/35


Recursos de consulta /2•

Mestres, Josep M. et al. (2009). Manual d’estil. Laredacció i l’edició de textos. (4a ed. esm. i augm.) Vic:Eumo; Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat;Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona;

Universitat Pompeu Fabra. DETALLAT • Estivill, Assumpció; Urbano, Cristòbal (1997). “Com citarrecursos electrònics”. Versió 1.0 [en línia]. Barcelona:Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer deBiblioteconomia i Documentació. [Consulta: 5-3-2010].

ELECTRÒNICS • Universitat Pompeu Fabra, Gabinet Lingüístic (2005).Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra [en línia].Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. [Consulta:5-3-2010]. http://www.upf.edu/leupf/ GENERAL


35/35

Moltes gràciesper la vostra

atenció!

Date post:	06-Jul-2018
Category:	Documents
Upload:	pili-aranda
View:	217 times
Download:	0 times