EL COLOR

PERCEPCIÓ DEL COLOR

– La llum– L’objecte o matèria– L’ull– El cervell

• 4 factors intervenen en la percepció del color:

• Veiem els objectes gràcies a que hi ha llum. La principal font lumínica que tenim és el Sol, que té llum blanca.

• Com va descobrir Newton, la llum blanca quan passa per un prisma es descompon en l‘espectre lumínic (arc de Sant Martí)

1.- LA LLUM

La llum es propaga mitjançant ones electromagnètiques, com són les ones de ràdio o de microones. L’espectre visible va des del roig (780nm) fins al violat (380 nm).

Per tant, com va descobrir Newton: la llum blanca és la suma de totes les llums

Eixes llums es poden “resumir” en 3 llums primàries: Roig, Verd i Violeta (Blue en anglés: RGB)

Colors llum PRIMARIS

Un color és primari quan no es pot aconseguir mitjançant la mescla de cap altre, i ell no es pot aconseguir mesclant altres colors.

Els colors secundaris resulten de la mescla directa (en igual proporció) de dos primaris.

Els colors terciaris resulten de la mescla d'un primari i un secundari, o el que és el mateix, de dos primaris en proporció 2:1.

SÍNTESI ADDITIVA• És la suma de les

llums primàries.• Roig + Verd =• Verd + Violat =• Violat + Verd =• Verd + Roig + Violat =• Verd + Magenta =• Roig + Cian =• Violat + Groc =

El model RGB (Red, Green and Blue) classifica els colors segons la seua quantitat de color llum primari, de 0 a 255.

2.- L’OBJECTE

– Transparents: Deixen passar tota la llum.– Translúcids: (acolorits) deixen passar i

reflecteixen part de la llum i absorbeixen l’altra part.

– Opacs: Absorbeixen part de la llum i reflecteixen l’altra part.

• Segons com reaccionen amb la llum els objectes poden ser:

• La llum reflectida és la que arriba als nostres ulls, i per tant, el color que vorem.

SÍNTESI SOSTRACTIVACada color resta (sostrau) una llum. La síntesi dels tres colors pigment primaris serà per tant el negre: l’absència de llum.

-Roig + Verd =-Verd + Violat =-Violat + Verd =-Verd + Roig + Violat =-Verd + Magenta =-Roig + Cian =-Violat + Groc =

• Cercle cromàtic: Apareixen els colors pigment primaris i les seues mescles, i també poden aparéixer les gradacions de valor.

La nomenclatura CMYK classifica un color segons el seu percentatge de cada color primari (pigment) més el negre. Se sol utilitzar per a treballar amb impressions en quatricomia (4 tintes).

3.- L’ULL

Dins la retina el nostre ull té milions de cèl·lules fotosensibles que capten la quantitat i el tipus de llum: els cons i els bastonet.

• Cèl·lules bastonet: – Són sensibles a la

quantitat de llum (b/n)– 75-150 milions

distribuïdes per tota la retina

– Forma de bastó

• Cèl·lules con: – Són sensibles al tipus

d’ona (color)– 6-7 milions distribuïdes

per la fòvea.– Forma de con– Cada con rep una llum

primària (RGB)

Saturació ocular• Com les cèl·lules con no estan preparades per a rebre

un estímul molt fort o durant molt de temps, quan això passa s’activen els altres cons per tal de que “descanse”, de manera que percebem colors que en realitat no existeixen (al·lucinació ocular).

• Exemples d’al·lucinacions oculars:http://joanprofedarts.wordpress.com/2011/02/08/

saturacio-ocular-al%C2%B7lucinant/

• Cada persona percep el color de manera diferent, depenent de les seues cèl·lules. El cas més clar és el dels daltònics, que confonen alguns colors.

4.- EL CERVELL

• Els nervis òptics envien informació nerviosa al cervell, que interpreta els senyals cromàtics (rep quin color hi ha a l’exterior) i s’activa o tranquil·litza segons el color.

• Els cons verds i violats envien un senyal de relax al cervell.• Els cons rojos activen el cervell.• Els tons suaus tranquil·litzen i els vius i contrastats activen.

• Els colors estan per tant lligats a l’estat de l’individu, i també a les seues emocions (per això sovint adjetivem els colors amb sensacions, com els colors càlids, p.e.)

• Açò s’utilitza molt en publicitat, on s’intenta associar el producte amb un color (p.e. en marques de telefonia)

A banda, cada individu, per les seues experiències viscudes i per la seua cultura, associa diferents coses a cada color. No significarà el mateix el color blanc per a un esquimal, que per a un oriental o un occidental.

CONTRAST SIMULTANI

• Per tal de definir millor les imatges, el cervell tendeix a interpretar la informació que rep de l’ull més contrastada segons el que li envolta. Per tant, un color es vorà més lluminós si està envoltat de colors foscos, o es vorà més verd si està envoltat de magentes. Esta percepció relativa del color s’anomena contrast simultani.

PROPIETATS DEL COLOR

1.- TO O MATÍSÉs la diferent longitud d’ona del color, i el que li dóna el seu nom.

2.- VALOR O LLUMINOSITAT• És la quantitat de llum reflectida, és a dir, com de clar o

fosc és un determinat to o matís.

3.- SATURACIÓÉs el grau de puresa del color, és a dir que en la seua mescla intervinguen el menor número o proporció de colors primaris. Un color primari tindrà la màxima saturació, i si li afegim gris o el seu complementari va perdent saturació i es va apagant (colors marrons i grisos).

Contrast segons les propietats:

HARMONIES CROMÀTIQUES

• Un grup de colors amb una qualitat determinada s’anomena gamma.

• Quan una gamma cromàtica resulta atractiva a la vista, es diu que eixos colors formen una harmonia cromàtica.

HARMONIES COMPLEMENTÀRIES

• Colors complementaris són els oposats al cercle cromàtic, és a dir, el complementari d’un primari és la mescla dels altres dos. Els colors complementaris activen cons diferents i per tant contrasten molt, dificultant inclús la seua percepció amb nitidesa.

• Per evitar açò, si volem fer una harmonia complementària haurem de fer que un predomine sobre l’altre, bé per què ocupe més espai, o perquè l’altre estiga rebaixat (de lluminositat o de saturació)

COMPLEMENTARI COMPLEMENTARI

• HARMONIA DE COMPLEMENTARIS PROPERS: Combinant un color del cercle amb dos que equidisten del complementari.

• DOBLES COMPLEMENTARIS: dos parelles de complementaris entre sí.

• TRÍADES COMPLEMENTÀRIES: Tres colors que equidisten, és a dir, que formen 120º entre ells.

HARMONIA PER TEMPERATURAGamma càlida, freda i temperada

ACROMÀTICS (GRISOS)Aquells situats en la zona central del cercle cromàtic, pròxims al centre d‘aquest, que han perdut tanta saturació que no s'aprecia en ells el matís original.

CROMÀTICS GRISOS (POC SATURATS, BRUTS O APAGATS)

Situats prop del centre del cercle cromàtic, però fora de la zona de colors acromàtics, en ells es distingeix el matís original, encara que molt poc saturat.

• S’obtenen afegint gris o el seu complementari. Són les gammes de colors siena, marrons…

MONOCROMÀTICS• Un sol color amb degradats de

lluminositat

COLORS PROPERS

COLORS PASTEL• Són colors purs però

lluminosos. S’obtenen afegint blanc. Per la seua lluminositat, combinen bé amb blanc i amb tons neutres. Tenen un punt naïf, fresc i infantil.