Text RefósPla d’Ordenació Urbanística MunicipalAjuntament d’Amposta
Abril – 2007
INFORME AMBIENTAL
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
1
ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ.................................................................................................................. 3
2 ÀMBIT D’ACTUACIÓ ...................................................................................................... 4
3 MEDI FÍSIC ........................................................................................................................ 4 3.1 GEOMORFOLOGIA........................................................................................................... 4
3.1.1 Unitats de relleu .................................................................................................... 4 3.1.2 Pendents ................................................................................................................ 5 3.1.3 Exposició ............................................................................................................... 5 3.1.4 Alçades .................................................................................................................. 6
3.2 GEOLOGIA I HIDROGEOLOGIA......................................................................................... 6 3.2.1 Context geològic.................................................................................................... 6 3.2.2 Aqüífers ................................................................................................................. 7 3.2.3 Característiques hidrogeoquímiques dels aqüífers............................................... 8
3.3 EDAFOLOGIA .................................................................................................................. 9 3.4 HIDROLOGIA SUPERFICIAL............................................................................................ 10
3.4.1 Xarxa hídrica i conques ...................................................................................... 10 3.4.2 Xarxa de desaigües.............................................................................................. 11
3.5 CLIMATOLOGIA ............................................................................................................ 12
4 MEDI NATURAL ............................................................................................................. 14 4.1 AMBIENTS .................................................................................................................... 14 4.2 ESPAIS NATURALS ........................................................................................................ 15 4.3 LEGISLACIÓ APLICABLE................................................................................................ 16 4.4 FLORA .......................................................................................................................... 18
4.4.1 Ambients de riu i delta ........................................................................................ 18 4.4.2 Ambients de serres i planes litorals seques......................................................... 19
4.5 VEGETACIÓ .................................................................................................................. 19 4.5.1 Ambients de riu i delta ........................................................................................ 19 4.5.2 Ambients de serres i planes litorals seques......................................................... 20
4.6 FAUNA ......................................................................................................................... 20 4.6.1 Ambients de riu i delta ........................................................................................ 20 4.6.2 Ambients de serres i planes litorals seques......................................................... 20
4.7 HÀBITATS..................................................................................................................... 21 4.7.1 Ambients de riu i delta ........................................................................................ 21 4.7.2 Ambients de serres i planes litorals seques......................................................... 22
4.8 ÀREES VITALS D’ESPÈCIES AMENAÇADES..................................................................... 23 4.8.1 Ambients de riu i delta ........................................................................................ 23 4.8.2 Ambients de serres i planes litorals seques......................................................... 23
5 USOS DEL SÒL ................................................................................................................ 24 5.1 TIPUS D’USOS DEL SÒL ................................................................................................. 25 5.2 SÒLS URBANS I URBANITZATS ...................................................................................... 26
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
2
5.3 SÒLS AGRÍCOLES .......................................................................................................... 26 5.4 SÒLS FORESTALS .......................................................................................................... 28
6 INFRASTRUCTURES ..................................................................................................... 30 6.1 XARXA VIÀRIA ............................................................................................................. 30 6.2 XARXA FERROVIARIA ................................................................................................... 31 6.3 XARXES DE REG ........................................................................................................... 31
7 MEDI SOCIO-ECONÒMIC............................................................................................ 32 7.1 AGRICULTURA.............................................................................................................. 32 7.2 RAMADERIA ................................................................................................................. 33 7.3 FORESTAL .................................................................................................................... 34 7.4 EXTRACTIVES............................................................................................................... 34
8 ELEMENTS PATRIMONIALS ...................................................................................... 36 8.1 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC I PATRIMONIAL .................................. 36 8.2 INVENTARI DE MASIES RURALS D’INTERÈS ................................................................... 37 8.3 INVENTARI DE ZONES DE PROTECCIÓ ARQUEOLÒGICA .................................................. 39
9 AVALUACIÓ DELS EFECTES DEL PROJECTE...................................................... 42 9.1 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE........................................................................................... 42 9.2 EL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES TERRES DE L’EBRE .......................................... 43 9.3 APLICACIÓ DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES TERRES DE L’EBRE A LA REVISIÓ DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL D’AMPOSTA .................................................... 46 9.4 AVALUACIÓ DELS NOUS REQUERIMENTS DEL SISTEMA................................................. 48 9.5 AVALUACIÓ DE LES NOVES ÀREES DE CREIXEMENT...................................................... 49
10 RECOMANACIONS I CRITERIS ............................................................................. 53 10.1 RECOMANACIONS SOBRE EL MEDI FÍSIC........................................................................ 53 10.2 RECOMANACIONS SOBRE EL MEDI NATURAL ................................................................ 55
10.2.1 Elements naturals de valor local......................................................................... 55 10.2.2 Connectors i vores de PEIN. ............................................................................... 59
10.3 RECOMANACIONS SOBRE ELS USOS DEL SÒL................................................................. 60
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
3
1 INTRODUCCIÓ Un cop superades les expectatives de creixement i desenvolupament del municipi d’Amposta marcades pel vigent Pla General d’Ordenació Urbanística de l’any 1986, l’Ajuntament es planteja la redacció del nou projecte “Pla d’Ordenació Urbanística Municipal” que haurà de preveure els nous objectius de desenvolupament pels propers 20 anys. Tal i com estableix l’article 59 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, entre d’altres documents, el pla haurà de contenir la documentació mediambiental adequada o com a mínim l’informe ambiental. Aquest document que ara enceteu, és aquest que la llei defineix com a necessari, i que en aquest cas concret té els objectius següents: Fer una descripció acurada del medi físic, atenent especial atenció a aquells elements o paràmetres que poden condicionar el procés de creixement Realitzar un inventari del medi natural, fent una descripció de tots els valors naturals i de la seva localització sobre el territori, així com dels nivells o figures de protecció per a cadascun d’aquests. Quantificar i avaluar els usos del sòl actuals, així com dels dominis públics existents, quines poden ser les tendències dels processos de transformació agrícola i les seves implicacions sobre el territori. Identificar i localitzar a l’àmbit rural, les principals xarxes de serveis o de comunicacions, així com totes aquelles infrastructures d’interès públic. Repassar la situació actual de les principals activitats econòmiques que es desenvolupen al sòl no urbanitzable, i en la mesura de lo possible, localitzar-ne els principals focus. Fer el treball de base que servirà per elaborar els diferents catàlegs del nostre patrimoni artístic, arquitectònic o històric. El fruit d’aquest apartat seran els catàlegs del patrimoni arquitectònic i artístic, el catàleg de masies d’interès i el catàleg del patrimoni arqueològic. Fer una avaluació dels possibles efectes del projecte sobre el medi físic i natural, en especial atenció als processos d’urbanització, així com de les conseqüències del creixement de demanda de recursos o serveis. Elaborar un conjunt de recomanacions generals amb la finalitat de minimitzar els possibles impactes sobre el medi, així com introduir nous conceptes de gestió del sòl no urbanitzable. Finalment, cartografiar i per tant delimitar, tot aquells paràmetres, valors, elements, etc., que podran ser d’utilitat normativa o informativa. Però també, un altre dels objectius o funció del present document serà simplement didàctica, és a dir, participar en la divulgació del coneixement dels principals valors naturals i del nostre patrimoni humà.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
4
2 ÀMBIT D’ACTUACIÓ L’àmbit d’actuació serà tot el territori que compren el municipi d’Amposta a la comarca del Montsià, i que representa aproximadament una superfície total de 138,01 km2 (13.801 ha), el 19,5% de la superfície de la comarca. Administrativament els límits són, al nord amb els municipis de Tortosa, l’Aldea, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja; a l’est amb el mar Mediterrani; al sud amb Sant Carles de la Ràpita; i a l’oest amb Freginals i Masdenverge. El cens de 2001 calculava una població total de 16.865 habitants, el que suposa una densitat efectiva de 121,9 hab/km2.
3 MEDI FÍSIC
3.1 Geomorfologia
3.1.1 Unitats de relleu La superfície del municipi presenta força diversitat i amplitud pel que fa a la seva geomorfologia. Hi destaquen tres unitats de relleu principals, el delta, la plana interior i les serres litorals, i residualment l’element riu Ebre. La unitat delta és la més extensa, amb unes 10.000 ha representa el 80% de la superfície del municipi. En el context general aquesta unitat ocupa més enllà de la meitat est del municipi, i compren tots els terrenys situats a la plana deltaica fins a la zona de la Carrova pels terrenys per sota del nivell de la terrassa fluvial de l’Ebre. L’altra unitat és la plana, que equivaldria a la unitat just a l’oest de l’anterior, aproximadament a partir del Canal de Navegació al sud, o just el nivell que constitueix la terrassa fluvial. Aquesta unitat ja té molta menys representativitat, i equivaldria aproximadament al 15% de la superfície del municipi. Finalment, les serres litorals, reduït als terrenys situats al extrem sud-oest del municipi, i corresponents a la serra de Montsià i les seves estribacions més septentrionals a la serreta de Montsianell. La representativitat d’aquesta unitat és la més baixa de les tres, amb un percentatge no superior al 5% respecte la superfície total del municipi. Al terme d’Amposta la serra de Montsià perd el crestall principal que el caracteritza a la resta de la seva extensió, i es ramifica amb diverses llomes i barrancs la majoria d’aquests orientats al nord. L’amplitud altimètrica del municipi és força gran, amb cotes que van des del mateix nivell del mar o molt properes, a tot el delta, i fins els 620 m al cim de Mata-redona a la serra de Montsià.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
5
3.1.2 Pendents L’estudi de pendents d’un territori és força interessant ja que el pendent és un dels principals factor a tenir en compte a l’hora de planificar els usos. Per fer-lo més interpretatiu s’ha calculat en intervals, els quals tenen unes interpretacions paral·leles pel que fa a les possibilitats o restriccions del sòl. Aquests intervals i la seva representativitat són:
Interval Àrea (ha) %0-5% 11.356,6 82,3
5-15% 1.183,24 8,615-30% 580,56 4,2>30% 683,08 4,9
L’interval de 0-5% és el dominant a la zona del delta, i es prolonga en paral·lel a l’Ebre al llarg dels terrenys al·luvials (per sota del nivell de la terrassa fluvial) i fins la Carrova, i penetra a la meitat oest del municipi per la conca del barranc de l’Oriola. L’interval 5-15% és bàsicament el que trobem a la unitat definida anteriorment com a plana, li per tant la localitzem a tota la franja situada a l’extrem nord-oest i als peus dels vessants de la serra litoral. Els intervals 15-30% i >30% estan localitzats en la seva majoria a l’extrem sud-oest del municipi, en concret a la unitat definida com a serra litoral. En forma d’anell concèntrica, en primer lloc hi apareix l’interval inferior, el que seria el primer tram de vessant de la serra de Montsià i el Montsianell, i el segon ja a les parts més altes de les serres. També, amb molta menys extensió, cal destacar la presència de diverses petites àrees corresponents al interval 15-30% a l’extrem nord-oest del municipi, i que són els vessants dels barrancs quan aquests descendeixen des de el nivell de la terrassa fluvial fins als terrenys al·luvials, entre Amposta i la zona de la Carrova.
3.1.3 Exposició L’exposició és el sentit o orientació d’un vessant respecte el nord i per tant respecte al focus de la llum solar. Aquest paràmetre és força important en processos naturals, com per exemple en el grau de recobriment del sòl per part de la vegetació i per tant en els processos erosius, els sòls d’exposició nord per tenir menys hores d’insolació que els d’exposició sud, tindran una vegetació més densa i per tant menys perills d’erosió, d’incendis, etc.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
6
Al terme municipal d’Amposta aquest factor és força senzill en la major part de la seva superfície, degut això a la presència d’una gran proporció del seu territori amb terrenys plans o quasi plans, per la qual cosa el factor exposició deixa de tenir sentit. Si que resulta més important a tota la meitat oest del municipi, on si localitzen principalment les formes de relleu, i més en concret a la zona de la serra de Montsià, on les formacions geomorfològiques tenen la màxima expressió. A la zona de la serra de Montsià hi ha totes les exposicions excepte la sud, ja que en tractar-se del extrem septentrional d’aquest relleu, no hi tenen cabuda. Així doncs, parlarem d’una zona amb predomini de les exposicions nord, est i oest, i per tant relativament ombrejada. La complexitat de l’orografia en aquest punt dona lloc a nombrosos barranquets amb vessants d’exposicions alternatives nord-est i nord-oest. A l’extrem nord-oest del municipi, el relleu té una lleugera inclinació cap a l’est, i per tant aquesta és l’exposició dominant. De totes formes, hi ha una sèrie de barrancs que la creuen d’oest a est, i per tant donen lloc a vessants d’exposició nord i sud.
3.1.4 Alçades Com ja s’ha dit al principi, l’amplitud de cota al municipi és força gran, tenint els punts de màxima alçada al extrem sud-oest (serra de Montsià), i els de mínima a tota la banda litoral del extrem est. A l’extrem nord-oest, les cotes oscil·len al voltant dels 50-60 metres. Quantitativament anem de cotes superiors als 600 metres (620 m, cim de Mata-redona) fins a la cota 0 del nivell del mar.
3.2 Geologia i hidrogeologia
3.2.1 Context geològic El terme municipal d’Amposta es situa geològicament a la VaIl Baixa de I’Ebre, a la marge dreta del riu Ebre. Les zones immediatament contigües al riu Ebre, són àrees de gran subsidència, que a més coincideixen amb una profunda zona reomplerta per materials marins del Pliocé, ja que durant aquest període, la Vall inferior de l’Ebre fou una zona d’ambient deposicional de tipus estuari de materials com les margues, damunt de les quals trobem generalment conglomerats i graves poligèniques quaternàries (aqüífer al·luvial de l’Ebre), recobertes i/o inerdigitades amb dipòsits de conglomerats monogènics de cons de dejecció (aqüífer superior o quaternari). El sócol d’aquesta estructura són els materials cretàcics i juràssics que conformen una estructura de horsts ¡ gravens, generada a la etapa distensiva del Miocé terminal. Els blocs elevats d’aquesta estructura són els Ports de Beseit i les serres del Montsià i Godall.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
7
3.2.2 Aqüífers En el context geològic descrit és fàcil imaginar l’existència d’importants formacions aqüíferes regionals a les formacions carbonatades encaixants, així com als dipòsits fluvials (vall baixa) i fluviodeltaics (delta de l’Ebre). Es poden distingir principalment els següents aqüífers: 313.34. Horst del Montsià: Aqüífer mesozòic constituït per sediments carbonatats (calcaries i dolomies). És molt permeable, presenta un important grau de carstificació, tant a la zona no saturada com a la saturada, cosa que fa que l’aigua de pluja tingui una incidència directa al mateix. D’altra banda, localment poden arribar a registrar-se valors de transmissivitat de l’ordre de 500 m2/dia, en captacions d’aigües subterrànies que exploten aquest aqüífer, tractant-se per tant d’un aqüífer molt vulnerable, quant a possibles acciones contaminants. Químicament, les seves aigües són en general bicarbonatades càlciques. 313.33. Cenomanià de Godall-Santa Bàrbara: Aqüífer format per una sèrie dolomítica, generalment amb composició biomicrítica, amb una potència aproximada de 40-50 metres. Aquests materials afloren a la zona de la torre de la Carrova, zona de descàrrega d’aquest aqüífer. Es un aqüífer important en quant a recursos i las seves aigües són en general bicarbonatades càlciques. La recàrrega principal d’aquest aqüífer procedeix de l’aigua de pluja i pot rebre recàrrega de l’aqüífer mesozóic per flux vertical. 313.04. Plana d’Amposta: Aqüífer quaternari (pleistocé), format a partir de peudemonts originats per erosió del relleus adjacents. Litològicament està constituït per conglomerats i bretxes monogèniques. La recàrrega principal d’aquest aqüífer procedeix de les precipitacions. 313.05. Al·Iuvial de la vaII baixa de l’Ebre: Aqüífer lineal connectat amb el riu Ebre (riu que actua com a rasa de drenatge de tot el sistema), i que es troba instal·lat a les diferents terrasses fluvials encaixades del riu. Litològicament està format per graves poligèniques i arenes. En zones d’important extracció d’aigües subterrànies, el riu pot recarregar aquest aqüífer però generalment el riu és efluent (l’aqüífer descarrega al riu). La recàrrega d’aquest aqüífer procedeix de l’aigua de pluja, de la descarrega dels aqüífers mesozóics i dels retorns de reg (sobre tot a les zones d’influència de reg dels canals). La composició química de les aigües d’aquest aqüífer és variable, sent la composició més comú sulfatada càlcica a lo llarg de l’al·luvial (entre Xerta i Amposta) i clorurada sòdica a la zona on comença la plana deitàica (tram final). 313.04. Aqüífers deltàics: A la zona inicial del delta, l’aqüífer al·luvial enllaça amb un conjunt multicapa en el que podem diferenciar un aqüífer superior, un aqüífer profund i un sistema multicapa inferior de gran espessor.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
8
L’aqüífer superior deltàic: s’estén per tota la plana deltaica. Té un gruix que no passa de 10 metres, i es troba saturat a partir de pocs dm sota el sòl. Aquest aqüífer conté aigües moderadament salines fins als 3 metres de profunditat. L’aqüífer profund: està format per graves grosses i arenoses, d’aportació fluvial lineal. És un aqüífer molt permeable i confinat. Les aigües subterrànies d’aquest aqüífer són elevadament salines. L’aqüífer multicapa inferior: aqüífer que es desenvolupa fins a més de 500 metres de profunditat. Aquest aqüífer es coneix amb un cert detall fins als 200 metres de profunditat aproximadament. A partir d’aquesta profunditat, la salinitat de les aigües subterrànies en aquest aqüífer és similar a la del mar. Les surgències de la zona de la Carrova corresponen a la descàrrega de l’aqüífer carbonatat mesozóic. El drenatge d’aquest aqüífer directament al riu Ebre, es veu impedit per la presència d’un aqüitard. Aquest aqüitard (format per un procés de progradació deltaica) fa que el drenatge es converteixi en un flux vertical ascendent, originant la formació d’aquestes surgències. Hi ha més surgències al llarg de la franja d’Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Camarles i per tot això podem dir que els dipòsits deltàics són una barrera geològica per al flux d’aquestes formacions aqüíferes.
3.2.3 Característiques hidrogeoquímiques dels aqüífers Horst del Montsià. La zona de la falda del Montsià cap al delta, comença a presentar indicis d’intrusió marina, ja que las anàlisi químiques d’aigües de pous de la zona, així el constaten. La trasmissivitat elevada d’aquest aqüífer, la proximitat del mar i el augment d’extracció d’aigües subterrànies a la zona, afavoreix possiblement la entrada de l’aigua salada. Cenomaniá de Godall-Santa Bàrbara. Les aigües d’aquest aqüífer són bicarbonatades càlciques i de bona qualitat. Plana d’Amposta. A la zona de la falda del Montsià les aigües d’aquest aqüífer també comencen a presentar símptomes d’intrusió marina. Aqüífer al·luvial del delta de l’Ebre. Aquest aqüífer és un dels més importants de Catalunya en quant a recursos. D’Amposta fins al nord, les aigües d’aquest aqüífer són bicarbonatades/sulfatades càlciques i en general de bona qualitat. D’Amposta fins a l’interior del delta, les aigües d’aquest aqüífer són generalment clorurades-sòdiques. La causa d’això és la influència de la entrada de la falca marina en èpoques d’estiatge, coincidint amb el menor cabal d’aigua del riu Ebre. A l’estiu, aquesta falca d’aigua salada pot arribar a Amposta. Aquesta entrada d’aigua marina, reflexa que la part baixa del curs de l’Ebre es segueix comportant com a un estuari.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
9
Aqüífers de la plana deltaica. Els problemes de salinitat fan que les aigües subterrànies del delta de l’Ebre, no tinguin interès per a l’abastament i per al regadiu. Existeixen a la zona propera a Amposta (dins del delta), pous poc profunds (de 15-20 metres) que extrauen aigua amb conductivitats no molt elevades. Aquests pous exploten I’aqüífer superior deltaic. Malgrat això, si ens penetrem al delta, la salinitat de les aigües subterrànies augmenta. Actualment, les aigües subterrànies del delta de l’Ebre, són utilitzades per a aqüicultura, ja que les característiques d’aquestes aigües en quant a salinitat i temperatura la fan adequada per al desenvolupament d’aquesta activitat. Per tot això podem concloure que al parlar de recursos dels diferents aqüífers del terme municipal d’Amposta, caldrà tenir en compte en alguns d’ells les característiques químiques de les seves aigües. En general, al terme municipal d’Amposta existeixen recursos hídrics subterranis amb aigües de bona qualitat. Hi ha dues zones on aquesta qualitat no és tan òptima:
• Les aigües de l’aqüífer al·luvial des del nucli de població d’Amposta cap a la plana deltaica: la naturalesa cloruro-sòdica d’aquestes aigües és lògica perquè el tram final del riu Ebre es segueix comportant com a un estuari, i es produeix l’entrada de la falca d’aigua marina per la llera del riu.
• La zona de la falda del Montsià està començant a presentar símptomes d’intrusió marina, lo qual vol dir que és una zona vulnerable a la salinització.
3.3 Edafologia Les característiques dels sòls es deuen al tipus de material subjacent i de la seva posició geomorfològica en el sistema. Per tant, la seva distribució sempre va en correlació amb aquests factors, i és per això que les unitats edàfiques tenen una correspondència amb les unitats de relleu i els materials geològics. En una primera gran divisió, al municipi d’Amposta hi trobem les unitats edàfiques següents: fluvisòls i cambisòls. Els primers, els fluvisòls, són els representatius de tota la zona deltaica i fins a la zona de la Carrova per sota del nivell de la terrassa fluvial. Els segons, els cambisòls, correspondrien a tota la resta de la superfície del municipi. Els fluvisòls (Fluvent) són sòls joves, desenvolupats sobre materials al·luvials, sovint saturats d’aigua i amb alts continguts de sals. També, amb menor proporció però a la mateixa unitat geomorfològica, hi han sòls sorrencs (Psamments) i sòls orgànics (torbes) també anomenats histosòls, que es localitzen a la zona dels ullals de Baltasar.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
10
Els sòls del delta tenen les següents característiques: sòls sedimentaris amb profunditat major als 120 cm, de granulometria homogènia; textures moderadament grosses (francoarenosa), però també de llimoses i argiloses; condicions de drenatge deficient; pH entre 7,9 i 8,8; problemes de salinitat en àrees deprimides, antics canals i llacunes, essent superior a 6 dS/m (a 25ºC); contingut mitjà de matèria orgànica de 2-5%; sòl amb una alta capacitat d’emmagatzemar aigua (font: Estudi dels sòls del delta de l’Ebre. ACA). Els fluvents han rebut successivament materials al·luvials, procedents de l’erosió dels horitzons superficials (A) d’altres sòls d’aigües amunt, i això dona lloc a la presència de capes ben diferenciades que no són pròpiament horitzons. Els psamments són entisòls típics de les zones litorals (font: Sòls dels Països Catalans, Jaume Porta i Casanellas i d’altres) Els cambisòls del municipi poden dividir-se en dos subunitats, una que correspondria a la unitat geomorfològica de la plana, amb sòls associats del tipus luvisòls, i l’altra, la corresponent a la unitat geomorfològica serra litoral amb sòls associats tipus feozems calcaris, rendzines o litosòls. Els litosòls es caracteritzen per la presència de roca dura dintre dels 10 cm, i les rendzines per un perfil AC, amb un horitzó A mòllic desenvolupat a partir d’un material originari calcari.
3.4 Hidrologia superficial
3.4.1 Xarxa hídrica i conques La xarxa hídrica és relativament senzilla, més quan tots els barrancs d’Amposta tenen la conca de recepció, el canal de desguàs i el con de dejecció a dins del terme municipal, és a dir, són barrancs de conques petites i de lleres amb curts recorreguts. Quantitativament podem distingir 10 unitats o conques, que es caracteritzen per tenir el sentit de desguàs direcció est, sens dubte això degut a la geomorfologia del municipi i la distribució dels relleus. Això fa que els barrancs més importants, de major superfície, i de major desnivell entre els seus extrems, siguin els de la meitat sud-oest del municipi, concretament els que tenen el seu origen a la serra de Montsià. Entre aquests hi destaquen els barrancs de l’Oriola i el de Coll-llarg. Al següent quadre s’identifiquen les conques hídriques dels principals barrancs, i es donen els seus principals paràmetres, el perímetre, la superfície i la densitat de drenatge:
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
11
Conca Long (m) ha Densitat m/haAntic-Civill 9.523,0 367,7 25,9Carrova_nord 558,8 28,3 19,7Coll-llarg 36.927,9 941,2 39,2Comes 13.483,1 344,7 39,1Comes_nord 1.873,9 43,9 42,7Ferrereta 3.740,7 138,0 27,1Molinas 4.690,7 87,9 53,4Molinas-Carrova 3.084,3 105,0 29,4Oriola 50.849,3 1.214,6 41,9Valletes-Tosses 6.377,6 304,6 20,9
Aquestes magnituds ens aporten altres dades o interpretacions. Així doncs, en general els barrancs de l’Oriola i Coll-llarg, amb una conca o superfície de recepció més gran, tindran la capacitat de generar un volum d’aigua major, però amb un temps de reacció (temps de concentració) major que els barrancs de menor superfície. Altres dades qualitatives dels barrancs són el grau de ramificació. Al quadre anterior hi ha una columna on s’hi relaciona la superfície de la conca amb la longitud total de la seva xarxa de drenatge. De forma també general, podem dir que els barrancs amb una gran xarxa de drenatge tindran major capacitat d’absorció-retenció de les aigües, és a dir, l’aigua tindrà un major recorregut i per tant trigarà més temps en arribar al punt de sortida, i per tant els cabals punta generats seran sempre menys perillosos. Aquestes idees són força intuïtives, però cal tenir en compte altres factors que poden intervenir en els processos hidrològics superficials. Així, caldrà tenir present que la modificació del tipus de coberta del sòl de la capçalera d’un barranc influeix aigües avall, i si el sentit de la transformació és la reducció de la coberta vegetal, o l’eliminació de les infrastructures transversals (marges, murs, etc), o la impermeabilització de superfícies per processos urbanitzadors o de transformació agrícola, el que farem serà alterar la capacitat d’infiltració, i per tant reduint els temps de concentració de les aigües i augmentant els riscs d’inundacions aigües avall. Per aquests motius, es sempre força important arribar a un model de gestió d’usos de cada conca en funció de les repercussions o elements vulnerables que hi puguem trobar al punt de sortida.
3.4.2 Xarxa de desaigües Des del punt de vista hidrològic o de la gestió de les aigües superficials, al terme d’Amposta hi ha una important xarxa artificial de drenatge o de desaigüe. A part de la gran trama de desaigües agrícoles presents a la plana deltaica, entre mig n’hi ha un petit grup que tenen una importància clau en el correcte drenatge de grans àrees agrícoles i urbanes.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
12
La missió d’aquests desaigües principals és donar sortida a les aigües que provenen dels barrancs abans descrits, i evitar que les aigües arribin a les àrees conreades o urbanitzades, a més a més de drenar les capes més superficials del sòl. El primers d’aquests són els que trobem a la zona del roquer de la Carrova, on hi ha un conjunt de desaigües que transcorren paral·lels al roquer i en punts concrets tenen sortida cap al riu Ebre. Aquest desaigües són els encarregats de drenar i protegir tota l’àrea compresa per sota del roquer. Més enllà de l’autopista A-7 hi ha de nou diversos desaigües, que en molts casos han pres el nom de “sèquia Mare” per la seva posició jeràrquica en el conjunt, que igualment fan la funció de donar sortida a les aigües que puguin arribar dels barrancs i en general drenar els terrenys agrícoles, ja que en aquests punts és força habitual la presència d’ullals o fonts. Finalment, el darrer i més important és el paral·lel al canal Marítim, que transcorre pel costat oest d’aquest canal i va des de la zona dels Xiribecs, al mateix nucli urbà d’Amposta i fins al mar Mediterrani per Sant Carles de la Ràpita. Aquest desaigüe recull les aigües caigudes al mateix nucli urbà d’Amposta (el barranc de Valletes hi desemboca pel costat de la pista d’atletisme) fins a la resta de barrancs que provenen de la plana interior i la serra de Montsià (Oriola, Coll-llarg, etc.). Així doncs, del correcte funcionament d’aquesta infrastructura en depèn el drenatge d’una important àrea, inclosa part del nucli urbà d’Amposta.
3.5 Climatologia Les dades climatològiques exposades en aquest apartat provenen de l’estació meteorològica situada a Amposta de la Xarxa Agrometeorològica de Catalunya (XAC) de la Generalitat de Catalunya. Aquesta estació, és la més representativa per a la zona objecte del estudi, ja que és la més propera de totes les disponibles, però amb l’inconvenient que només disposa de dades a partir de l’any 1992. Dades de l’estació:
Municipi Amposta Comarca Montsià Alçada 4 m Latitud 40.706º Longitud 0.63º
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
13
Quadre: dades meteorològiques representatives calculades a partir de la sèrie de 10 anys (febrer 1992 – febrer 2001)
Mes T TMAX TMIN HR HRMIN P DIESP DIESGGener 9,81 14,22 5,84 83,44 64,44 42,72 9,22 0,67Febrer 10,64 15,49 5,99 79,80 58,10 18,16 6,80 0,20Març 12,59 17,79 7,57 79,00 54,56 18,22 7,44 0,00Abril 14,72 19,51 10,03 73,56 49,89 39,88 8,00 0,00Maig 18,34 22,08 14,56 82,22 60,78 28,21 8,44 0,00Juny 21,22 24,79 17,39 82,67 61,22 22,50 7,89 0,00Juliol 23,53 27,14 19,51 85,89 63,78 6,33 7,78 0,00Agost 24,13 28,43 20,17 87,89 66,11 34,72 10,33 0,00Setembre 20,96 25,69 16,64 82,89 59,44 54,59 10,56 0,00Octubre 17,58 21,91 13,82 82,89 62,22 64,01 9,22 0,00Novembre 13,38 17,66 9,49 81,89 60,44 38,69 9,44 0,00Desembre 10,64 14,94 6,86 84,22 65,67 60,70 10,11 0,00Anual 16,46 20,80 12,32 82,20 60,55 428,74 105,24 0,87
T: mitjana temperatura ºC TMAX: mitjana temperatures màximes ºC TMIN: mitjana temperatures mínimes ºC HR: mitjana humitat relativa del aire % HRMIN: mitjana humitat relativa mínima % P: precipitació total mensual mm DIESP: mitjana de dies de pluja DIESG: mitjana de dies de gelada Les temperatures tenen una variació en l’espai d’est a oest, i degut bàsicament al gradient altitudinal. D’aquesta forma, les majors temperatures mitjanes anuals s’obtenen a la zona deltaica, i les mínimes als punts més elevats de la serra de Montsià. Una cosa semblant passa amb les precipitacions mitjanes anuals. Els models de distribució elaborats per l’Atlas Climatològic de Catalunya indiquen que d’un extrem a l’altre de municipi hi plou de mitjana 100 mm anuals menys. Quadre: mapes de temperatura (esquerra) i precipitació (dreta), valors mitjans anuals (font Atlas Climatològic de Catalunya)
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
14
4 MEDI NATURAL
4.1 Ambients El terme municipal d’Amposta es pot dividir en dos grans zones atenent als aspectes ecològics i biològics: ambients de riu i delta, d’una banda, i ambients de serres i planes litorals seques, de l’altra. Aquestes dues zones es diferencien tant pel seu funcionament a nivell d’ecosistema (aspectes ecofisiológics) i pel catàleg d’espècies animals i vegetals, com pel seu aspecte fisiognòmic. La línia divisòria entre aquestes dues zones és, avui i a grans trets, la carretera nacional (N-340), entre el terme de Sant Carles de la Ràpita i el contacte amb l’Eix de l’Ebre; d’aquí seguiria pel carrer Barcelona fins, aproximadament, l’embarcador d’Amposta. Aquesta línia continuaria més al nord-oest des de la descàrrega del canal de la dreta al riu cap al Jardí del Bou i pel contacte de les terrasses fluvials del riu fins a la Carrova i el terme municipal de Tortosa. Tota la zona a l’est d’aquesta línia és la que correspon al que hem denominat “ambients de riu i delta”, i la zona a l’oest, el que hem denominat “ambients de serres i planes litorals seques”. La zona d’ambients de riu i delta coincideix, aproximadament, amb les zones que designa la Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal a l’est de la N-340, i a l’est de l’escaló de contacte de la primera i segona terrasses fluvials de l’Ebre, entre el Jardí del Bou, la Torre de la Carrova i el terme municipal de Tortosa:
Espais inclosos al PEIN
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
15
Connectors biològics i vores del PEIN Plana fluvial Plana deltaica Sòl agrícola de regadiu
La zona d’ambients de serres i planes litorals seques coincideix, aproximadament, amb les zones que designa la Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal a l’oest de la N-340, i a l’est de l’escaló de contacte de la primera i segona terrasses fluvials de l’Ebre, entre el Jardí del Bou, la Torre de la Carrova i el terme municipal de Tortosa:
Espais inclosos al PEIN Connectors biològics i vores del PEIN Boscos i matollars Sòl agrícola de secà
4.2 Espais naturals Consideracions a la nomenclatura:
Considerem espais naturals tots els espais naturals no urbanitzats. Són espais natural protegits els que estan inclosos en el Pla d’espais
d’Interès natural i en el Parc Natural del Delta de l’Ebre. És un espai natural de protecció especial el Parc Natural del Delta de l’Ebre.
La zona de riu i delta està caracteritzada per ambients humits d’elevat interès biològic, amb poblaments de fauna i flora extraordinaris per la seva raresa o exclusivitat, alguns d’ells reconeguts a nivell mundial. En aquesta zona hi ha diverses figures de protecció, sovint superposades, que delimiten espais naturals protegits: Reserva nacional de caça de l’Encanyissada, que afecta: Llacuna de l’Encanyissada Parc natural del Delta de l’Ebre, que afecta: Ullals de Baltassar Llacuna de l’Encanyissada Llacuna de la Tancada Litoral sorrenc (Platges) Litoral de la Badia dels Alfacs Reserva natural parcial de la Tancada, que afecta: Llacuna de la Tancada
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
16
Espai d’interès natural del Delta de l’Ebre, que afecta: Ullals de Baltassar Llacuna de l’Encanyissada Llacuna de la Tancada Litoral sorrenc (Platges) Litoral de la Badia dels Alfacs La zona de serres i planes litorals seques està caracteritzada per ambients de tipus mediterrani, potencialment ocupats per boscos, bosquines, matollars i prats, propis del sector septentrional del bioma mediterrani. En aquesta zona hi ha una figura de protecció: Espai d’interès natural de la Serra de Montsià Serra de Montsià
4.3 Legislació aplicable La legislació aplicable en matèria d’espais naturals, flora, fauna, vegetació i hàbitats a qualsevol espai natural, tan si és un espai natural protegit com si no ho és, és la següent: Autonòmica,
ORDRE de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya. Correcció d’errades en el DOGC núm. 516, p. 500, de 27.2.1985
ORDRE de 28 d’octubre de 1986 per la qual es regula el verd ornamental nadalenc i es protegeix el boix grèvol.
LLEI 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals o ORDRE de 23 de novembre de 1994, per la qual s’amplia la relació
d’espècies protegides a Catalunya. o LLEI 18/1998, de 28 de desembre, de modificació de la Llei 3/1988, del 4
de març, de protecció dels animals. o LLEI 3/1994, de 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/1988, de protecció
dels animals. DECRET 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats
fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.
ORDRE de 23 de novembre de 1994, per la qual s’amplia la relació d’espècies protegides a Catalunya.
Estatal,
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
17
Ley 4/1989, de 27 de marzo, de Conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y Fauna Silvestres.
o Ley 41/1997, de 5 de Noviembre, sobreespacios naturales protegidos-protección de animales y plantas. Modifica la Ley 4/1989, de 27-3-1989 (RCL 1989\660), de Conservación de los Espacios Naturales y de la flora y fauna silvestres.
Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo, por el que se regula el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas.
Real Decreto 1997/1995, de 7 de diciembre, por el que se establecen medidas para contribuir a garantizar la biodiversidad mediante la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres.
Comunitat Europea,
Directiva 79/409, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres. Espècies objecte de mesures de conservació especial del seu hàbitat.
Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. Modificada per la directiva 97/62/ce del consejo, de 27 de octubre de 1997, por la que se adapta al progreso cientifico y tecnico la directiva 92/43/cee, relativa a la conservacion de los habitats naturales y de fauna y flora silvestres.
Internacional,
CITES o Conveni de Washington. Conveni sobre el Comerç Internacional d'Espècies amenaçades de fauna i flora silvestre . Firmat a Washington el 3 de març de 1973.
o Instrument d'adhesió d'Espanya publicat al BOE núm. 181 de 30.07.86. o CITES (18/1/91) Conveni sobre el Comerç internacional d'espècies
amenaçades de fauna i flora silvestres. Conveni de BONN. Conveni sobre la Conservació de les Espècies Migratòries
d'Animals Silvestres. Firmat a Bonn el 23 de juny de 1979. o Instrument de ratificació publicat al BOE núm. 259, de 29.10.85 o Acord de les parts de 13/9/91
Conveni de BERNA. Conveni relatiu a la Conservació de la Vida Silvestre i del Medi Natural a Europa. Firmat a Berna el 19 de setembre de 1979.
o Instrument de ratificació publicat al BOE núm. 235, de 01.10.86 o Conveni de Berna (7/6/88) Annexos 2 i 3 del Conveni de Berna, ja
actualitzats, segons l'ampliació aprovada pel Comitè permanent (Estrasburg, 8-11 desembre 1987).
A més, als espais naturals protegits (Parc natural del Delta de l’Ebre, Espai d’interès natural dels Delta de l’Ebre, Reserves Naturals Parcials de la Punta de la Banya i de
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
18
l’Illa de Sapinya, reserva natural de fauna salvatge la Llacuna de la Tancada i espai d’interès natural de la serra de Montsià), és d’aplicació la següent legislació:
LLEI 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. DECRET 332/1986, de 23 d’octubre, sobre declaració del Parc Natural del
Delta de l’Ebre i de les Reserves Naturals Parcials de la Punta de la Banya i de l’Illa de Sapinya.
ORDRE de 9 de setembre de 1992, per la qual es declara reserva natural de fauna salvatge la Llacuna de la Tancada, al terme municipal d'Amposta
DECRET 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.
o Decret legislatiu 11/1994, de 26 de juliol, pel qual s'adequa la Llei 12/1985, de 13 de juny d'espais naturals
o DECRET 213/1997, de 30 de juliol, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.
Resolució de 6 d’abril de 2000, per la qual es fa públic l’Acord del Govern de la Generalitat de 6 de març de 2000, pel qual s’aprova definitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la serra de Montsià.
La correspondència d’aquestes figures de protecció amb la classificació dels espais naturals protegits segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), és la següent: Àrea de gestió d’hàbitats i espècies (UICN): Reserva nacional de caça de l’Encanyissada Paisatge protegit terrestre o marí (UICN): Parc natural del Delta de l’Ebre Espai d’interès natural del Delta de l’Ebre Espai d’interès natural de la Serra de Montsià
4.4 Flora
4.4.1 Ambients de riu i delta En aquests ambients hi viuen més de 700 espècies de plantes fanerògames algunes d’elles autèntiques rareses de la flora catalana i peninsular. La presència del parc natural del Delta de l’Ebre, amb les seves eines de planificació i gestió, dona garanties suficients de protecció d’aquesta flora.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
19
4.4.2 Ambients de serres i planes litorals seques La flora d’aquesta ambients supera els 800 tàxons i té gran interès des del punt de vista corològic per trobar se en un lloc de transició entre les serres catalanes i valencianes. Espècies no protegides al terme municipal d’Amposta, però que tenen un elevat interès corològic i geobotànic, i algunes d’elles estan protegides en altres espais naturals de Catalunya i de la Comunitat Valenciana:
Centaurea linifolia subsp. caballeroi Iris xiphium Odontides viscosus subsp. viscosus Delphinium orientale subsp. orientale Ajuga iva var. iva Centaurea aspera subsp. stenophylla Centaurea boissieri subsp. spachii var. saguntina Silene vulgaris subsp. glareosa Biscutella laevigata subsp. cuneata (endemisme dels Països Catalans) Vincetoxicum hirundinaria subsp. intermedium var. apodum (endemisme dels
Països Catalans) Knautia arvensis subsp. rupicola subvar. rupicola (endemisme dels Països
Catalans) Centaurea linifolia subsp. caballeroi (endemisme dels Països Catalans) Carex sylvatica subsp. paui (endemisme dels Països Catalans) Erinus alpinus subsp. hispanicus var. parviflorus Hieracium laniferum Linaria origanifolia subsp. cadevallii Sarcocapnos eneaphylla subsp. eneaphylla Satureja montana subsp. innota Dianthus serrulatus subsp. barbatus Digitalis obscura subsp obscura Narcissus dubius Stipa capillata Teucrium polium subsp. aragonense Veronica austriaca subsp. tenuifolia Ophrys incubacea
4.5 Vegetació
4.5.1 Ambients de riu i delta El poblament vegetal del delta de l'Ebre està integrat per una gran varietat de comunitats, algunes d’elles úniques o molt rares en el territori de Catalunya.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
20
De forma genèrica s’agrupen en salobrars, dunes, canyissars, formacions de macròfits i boscos de ribera.
4.5.2 Ambients de serres i planes litorals seques En aquests ambients, hi ha més de 50 comunitats vegetals que representen una diversitat vegetal elevadíssima. Entre aquestes comunitats, degut al seu valor sincorològic destaquen les següents: Comunitats vegetals que tenen a Amposta un dels límits meridional de la seva àrea de distribució a Catalunya:
Màquia de garric i margalló (Querco-Pistacietum lentisci). Ex.: Pla de la Gotellera
Garriga (Quercetum cocciferae). Ex.: Pla de la Gotellera Carrascar (Quercetum rotundifoliae). Ex.: Vallòbrega Alzinar (Viburno tini-Quercetum ilicis). Ex.: Vallòbrega
Comunitats vegetals que tenen a Amposta el límit septentrional de la seva àrea de distribució als Països Catalans:
Màquia de garric i margalló amb esparreguera marina (Querco-Pistacietosum lentisci subass. asparagetosum stipularis), que té al terme municipal d’Amposta un dels nuclis més meridionals de la seva àrea de distribució al món. Ex.: Camí de la Ferrereta
Bardissa d’arç blanc d’espina curta (Rubo-Crataegetum brevispinae). Ex.: Jardí el Bou
Brolla de bruc d’hivern amb bufalaga tinctòria i tuferola (Erico-Thymelaeetum tinctoriae subass. helianthemetosum marifolii). Ex.: L’Antic
4.6 Fauna
4.6.1 Ambients de riu i delta Les poblacions del fauna del Delta de l’Ebre són unes de les més importants de la conca Mediterrània i Europa. El Delta té un catàleg de més de 350 ocells, dels quals uns 300 gaudeixen d’algun rang de protecció específic.
4.6.2 Ambients de serres i planes litorals seques Tot i el important grau d’humanització d’aquests ambients, les serres i planes conserven un nombre d’espècies res envejable amb l’àrea deltaica. Des de grans
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
21
mamífers (porc senglar, raboses, teixons, etc.) fins als més inapreciables invertebrats (mol·luscs, artròpodes, , passant pel nombrós grup de les aus,
4.7 Hàbitats La legislació aplicable en matèria d’habitats és la de la Directiva 92/43/CEE, que aplica les següents definicions: Tipus d’hàbitats naturals prioritaris: tipus d’habitas naturals amenaçats de desaparició presents en el territori, la conservació dels quals suposa una especial responsabilitat per a la Comunitat donada la importància de la proporció de la seva àrea de distribució natural. Tipus d’hàbitats naturals d’interès comunitari: els que es troben amenazats de desaparició en la seva àrea de distribució natural; o bé representen una àrea de distribució natural reduïda a causa de la seva regressió o degut a la seva àrea intrínsecament reduïda; o bé, constitueixen exemples representatius de característiques típiques de una o de vàries de les cins regions biogeogràfiques seguents: alpína, atlàntica, continental, macaronèsica i mediterrània.
4.7.1 Ambients de riu i delta Relació dels tipus d’habitats naturals d’interès comunitari per a la conservació dels quals és necessari designar zones especials de conservació (Annex 1 de la Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres); s’inclouen els hàbitats prioritaris:
• (1150) Llacunes, albuferes i estanys costaners (Ruppietea maritimae, Potametea, Zosteretea)
• (1160) Calanques i braços de mar • (1310) Vegetació anual colonitzadora de sòls salins litorals o interiors • (1320) Vegetació graminoide vivaç d' "Spartina" • (1410) Pradells i jonqueres halòfiles, mediterrànies (Juncetalia maritimae) • (1420) Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Arthocnemetalia
fruticosae) • (1430) Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) • (1510) Estepes salines mediterrànies continentals (Limonietalia) Prioritari • (2110) Vegetació de les dunes mòbils primàries (dunes embrionàries) amb
"Elymus farctus" • (2120) Vegetació de les dunes mòbils secundàries (dunes blanques) amb
"Ammophila arenaria • (2190) Depressions humides de les interdunes litorals amb jonc boval (Scirpus
holoschoenus var. australis) i cesquera (Saccharum ravennae)
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
22
• (2230) Vegetació teròfita efímera de les dunes mediterrànies (Malcolmietalia) • (2240) Prats de llistó (Brachypodium retusum) i altres prats secs amb teròfits,
colonitzadors d'arenys marítims • (3160) Vegetació hidròfita de llacs distròfics, de pH molt baix (Utricularietalia) • (3150) Vegetació hidròfita arrelada o flotant de llacs i aigües eutròfiques • (3140) Vegetació de carofícies del bentos d'aigües dolces, dures,
oligomesotròfiques • (3130) Vegetació amfíbia vivaç d'aigües oligotròfiques (Littorellion) • (3170) Vegetació amfíbia mediterrània de basses temporals (Isoetion,
Cicendion, Nanocyperion flavescentis) Prioritari • (3260) Vegetació submergida o flotant de rius cabalosos • (3270) Herbassars nitròfils anuals colonitzadors dels sediments fluvials
(Chenopodion rubri) • (3280) Gespes vivaces decumbents dels rius mediterranis amb cabal
permanent (Paspalo-Agrostion semiverticilatae) • (7210) Canyissars torbosos basòfils dominats per mànsega (Cladium mariscus)
Prioritari • (7230) Torberes basòfiles de càrexs (Caricion davallianae) • (92D0) Alocars, tamarigars i espinars de rius, rierols, rambles i llacunes (Nerio-
Tamaricetea) • (92A0) Salzedes, alberedes (i omedes) mediterrànies • (91E0) Vernedes (Alno-Padion) Prioritari
4.7.2 Ambients de serres i planes litorals seques Relació dels tipus d’habitats naturals d’interès comunitari per a la conservació dels quals és necessari dessignar zones especials de conservació (Annex 1 de la Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres); s’inclouen els hàbitats prioritaris:
• (3140) Aigües oligotròfiques calcàries amb vegetació bèntica de Chara spp. • (3250) Vegetació de les lleres pedregoses dels rius mediterranis (Glaucion flavi) • (5330) Matollars termomediterranis i predesèrtics • (5333) Garrigues i matollars mediterranis termòfils dominats per margalló
(Chamaerops humilis) • (6220) Pastures seques seminaturals i fàcies de matolls sobre substrat calcari
(Festuco-Brometalia) (*paratges amb notables orquídies) (Prioritari) • (6220) Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-
Brachypodietea) (Prioritari) • (7220) Vegetació dels degotalls d'aigües carbonatades formadores de toves
calcàries (Prioritari) • (8130) Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila • (8130) Altres tarteres
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
23
• (8210) Pendents rocoses calcícoles amb vegetació casmofítica • (8211) Roques calcícoles amb vegetació casmofítica termòfila o ombrejada de
les contrades mediterrànies • (8310) Coves no explotades pel turisme • (9340) Alzinars (de Quercus ilex) i carrascars (de Quercus rotundifolia)
4.8 Àrees vitals d’espècies amenaçades
4.8.1 Ambients de riu i delta El Parc Natural del Delta de l’Ebre en el desenvolupament de les tasques que dur a terme garanteix la protecció de les àrees vitals d’espècies amenaçades.
4.8.2 Ambients de serres i planes litorals seques En aquest ambient hi ha dues espècies que no gaudeixen de mesura suficient de protecció i seguiment: Asio flammeus, protegida per:
Llei 3/884/3/88 de protecció dels animals. Espècies protegides de la fauna salvatge autòctona.
Reial Decret 439/90, de 30 de març de 1990, pel qual es regula el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades. Espècies d'interès especial.
CITES (18/1/91) Conveni sobre el Comerç internacional d'espècies amenaçades de fauna i flora silvestres, fet a Washington, el 3 de març de 1973. Annexos I, II i III, vàlids a partir del 18 de gener de 1990.
Conveni de Berna (7/6/88) Annexos 2 i 3 del Conveni de Berna, ja actualitzats, segons l'ampliació aprovada pel Comitè permanent (Estrasburg, 8-11 desembre 1987). Espècies de fauna estrictament protegides.
Directiva 79/409, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres. Espècies objecte de mesures de conservació especial del seu hàbitat.
És migrador, i passa aquí l’hivern; el seu hàbitat està integrat per:
matollars, que fa servir de refugi (dorm a terra), camps abandonats i cultivats, que fa servir per caçar.
Hieraaetus fasciatus, protegida per:
Llei 3/884/3/88 de protecció dels animals. Espècies protegides de la fauna salvatge autòctona.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
24
Reial Decret 439/90, de 30 de març de 1990, pel qual es regula el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades. Espècies d'interès especial.
CITES (18/1/91) Conveni sobre el Comerç internacional d'espècies amenaçades de fauna i flora silvestres, fet a Washington, el 3 de març de 1973. Annexos I, II i III, vàlids a partir del 18 de gener de 1990.
Conveni de Berna (7/6/88) Annexos 2 i 3 del Conveni de Berna, ja actualitzats, segons l'ampliació aprovada pel Comitè permanent (Estrasburg, 8-11 desembre 1987). Espècies de fauna estrictament protegides.
Directiva 79/409, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres. Espècies objecte de mesures de conservació especial del seu hàbitat.
És sedentari; el seu hàbitat està integrat per:
cingles, que fa servir de refugi i per criar, camps oberts (abandonats o cultivats), que fa servir per caçar.
S’entén per àrea vital l’espai o territori que constitueix l’hàbitat natural d’una espècie. Molts cops la protecció de l’espècie no té sentit si no s’acompanya d’una protecció del seu hàbitat. Les espècies abans citades estan localitzades al terme municipal d’Amposta a l’àrea de la serra de Montsià, però la seva àrea vital va més enllà dels terrenys forestals propis de la serra, i inclou part dels camps de conreus (lloc de caça i alimentació) que envolten aquest espai. Per aquest motiu, pel manteniment de l’hàbitat d’aquestes espècies protegides serà molt important el manteniment del mosaic d’usos, és a dir, fugir tant de la reducció de superfícies forestals, com de les agrícoles.
5 USOS DEL SÒL L’estudi dels usos del sòl s’ha en base a la fotointerpretació dels ortofotomapes 1:25.000 color del ICC i d’altres fotografies aèries del municipi (MAPA) i la digitalització de les cobertures apreciades a sobre del mapa topogràfic 1:5.000 del mateix ICC. El resultat d’aquest procés ha estat l’obtenció d’una mapa d’usos del sòl en format digital, i el seu anàlisi posterior en un SIG (Miramon) per obtenir-ne les principals dades estadístiques. La llegenda o cobertures identificades ha estat la mateixa que la realitzada per l’ICC pel mapa d’usos del sòl de Catalunya, però amb una lleugera adaptació a la realitat ampostina amb la finalitat d’aconseguir un major nivell de precisions. L’ús de fotografies aèries dona lloc a que puguin haver canvis que en el moment de realitzar la fotografia encara no s’havien realitzat (transformacions, infrastructures,
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
25
etc). En aquest cas, les fotografies utilitzades són d’un vol amb data novembre de 1996, de totes formes, s’ha intentat detectar i actualitzar alguns dels canvis d’usos més importants.
5.1 Tipus d’usos del sòl En un primer nivell o grup, hi podem distingir els sòls agrícoles, els sòls forestals, els sòls urbans i urbanitzats i residualment superfícies d’aigua. Tal i com s’aprecia al gràfic posterior, hi ha un domini aclaparador dels usos vinculats a l’activitat agrícola. Quadre: % total de superfície en funció del grup d’ús del sòl
Agrícola75%
Forestal19%
Urbà5%
Aigua1%
Quantificant aquestes dades, i tenint en compte que el terme municipal d’Amposta té unes 13.800 ha, les xifres finals en quan als tipus d’usos del sòl són les següents:
Grup Total ha %Agrícola 10.361,3 75,06Forestal 2.568,1 18,61Urbà 707,9 5,13Aigua 165,8 1,20Total 13.803,1
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
26
Comparant dades del municipi amb els de la resta de la comarca del Montsià i Catalunya, l’evolució temporal de la superfície de les terres llaurades per Amposta ha anat creixent (1989: 7.867 ha; 1989: 8.974 ha) de la mateixa forma que ha passat en el conjunt de la comarca del Montsià (1989: 31.399 ha; 1999: 33.690 ha), ha diferència del conjunt de Catalunya, on hi ha un clar descens de superfície conreada (1989: 837.000 ha; 1999: 817.000 ha). (font: IDESCAT)
5.2 Sòls urbans i urbanitzats En aquest grup s’hi han identificat 6 claus o unitats de diferents tipus de sòls urbans o urbanitzats.
• Nucli urbà. Correspon al nucli urbà de la ciutat d’Amposta • Urbanitzacions. Zones urbanitzades fora del nucli urbà (Favaret, Eucaliptus,
etc.) • Zones agrícoles urbanitzades. Espais agrícoles de l’entorn del nucli urbà amb
important nombre d’edificacions o residències, magatzems, etc., on l’activitat agrícola no és la principal.
• Zones industrials i comercials. Polígons industrials, espais comercials de l’entorn del nucli urbà
• Equipaments. Àrees d’equipaments o serveis culturals fora del nucli urbà (Torre de la Carrova)
• Infrastructures viàries. Xarxa principal de carreteres i ferrocarril Quadre. Superfície de cada unitat del grup
Element ha %Nucli urbà 304,3 42,98Zones industrials i comercials 219,3 30,98Infrastructures viàries 130,3 18,41Urbanitzacions 37,8 5,34Zones agrícoles urbanitzades 13,8 1,94 707,9
5.3 Sòls agrícoles Els sòls agrícoles del municipi poden dividir-se en dos grans subgrups, de secà i de regadiu. Però de totes formes en aquest grup hi ha força diversificació, i més quan en molts casos els diferents tipus de conreus es combinen en mosaic. La classificació s’ha fet atenent als conreus dominants i als dominats.
• Fruiters de regadiu. Conreus d’arbres fruiters amb predomini, per no dir exclusivitat, de cítrics. Es localitzen sobretot a la meitat oest del municipi, però a diferència de fa unes dècades, quan aquest tipus de conreu només ocupava
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
27
secundàriament parcel·les de la zona al·luvial de la Carrova, indret on predominava l’horta, ara aquests conreus van més enllà dels sòls amb clara vocació de regadiu, i mitjançant el reg de suport amb concessió d’aigües subterrànies, el procés de transformació s’ha estès a les finques amb vocació de secà i en alguns llocs fins i tot terrenys forestals. Representen el 1,7% (2,25%) de la superfície del municipi.
• Herbacis de regadiu. Conreu de plantes herbàcies, on hi predomina el conreu
de l’arròs, tot i que encara hi ha petites àrees de conreu d’horta localitzades en les proximitats del nucli urbà d’Amposta, entre el canal de la dreta de l’Ebre i el riu. Aquest tipus d’ús és el que ocuparia la gran extensió de la plana deltaica, essent el més estens de tot el municipi, ocupant el 58 % (8.135 ha) de la superfície del sòl municipal.
• Fruiters de secà. Bàsicament olivera i garrofer, i en casos puntuals, petites
parcel·les d’ametllers. En extensió és el segon tipus de conreu o d’ús més important al municipi, amb unes 1.400 ha, representa el 10% de la superfície del municipi. Correspon als sòls situats a la meitat oest del municipi, sòls únicament amb vocació de secà, ja que no admeten les condicions edafològiques dels altres espais. Sembla que és un sector en retrocés, pel fet que la tendència dels agricultors, si les condicions del sòl i la disponibilitat d’aigües subterrànies ho permeten, és la de substituir aquest conreu per cítric. De totes formes aquest procés transformador no està fora de polèmiques, la transformació del paisatge tradicional de seca; l’especulació amb els terrenys; la venta de terrenys, entenent els terrenys com a patrimoni dels habitants de la zona, a grans empreses o persones de fora; la destrucció dels marges de pedra per a conreat a vessant lliure; l’augment del volum d’extraccions d’aigües subterrànies; etc.
• Herbacis de secà. Camps de cereals, d’espècies com blat, ordi, civada, etc.
Aquest tipus de conreu és poc important representatiu al municipi, i només s’hi detecten petites parcel·les a la zona del Molinàs, vinculades a explotacions ramaderes.
• Fruiters de secà amb fruiters de regadiu. Àrees conreades originàriament amb
fruiters de secà, però que hi ha una tendència a substitució d’aquests per cítrics. Són llocs on les dimensions de les parcel·les no permeten grans transformacions, i està en funció de les preferències del petit agricultor. Aquest tipus d’ús el localitzem bàsicament a tota l’àrea situada al nord-oest del nucli urbà d’Amposta.
• Herbacis secà amb herbacis de regadiu. Espais on predomina els conreus
herbacis de secà però amb petites àrees o parcel·les en mosaic de conreus herbacis de regadiu, aquest segons del tipus horta, ja que l’aigua de reg utilitza
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
28
aquí és d’origen subterrani, i no suficient pel conreu de l’arròs. Àrea localitzada a la zona de l’Oriola, entre la N-340 i el límit oest de la zona de reg des del canal Marítim.
• Herbacis de regadiu amb fruiters de regadiu. És el cas contrari al tipus abans
explicat. En aquest cas el conreu dominant és l’herbaci, i els fruiters ocupen petites àrees en mosaic. Això és degut al igual que passava amb el tipus “fruiters de secà amb fruiters de regadiu” pel fet que són terrenys amb vocació de regadiu, però les parcel·les no tenen suficient extensió per a convertir-se en grans àrees de cítrics, i el conreu final de la propietat està en funció de les preferències de l’agricultor. Àrea del al·luvial de la Carrova.
• Fruiters de secà amb herbacis de seca. Àrea contigua a la de “herbacis de secà
amb herbacis de regadiu”, però ara hi predominen els arbres fruiters de secà, amb petites parcel·les de conreus de cereals. Això es deu a la menor qualitat i disponibilitat de les aigües subterrànies, que impossibilita ja el conreu d’horta. Aquest tipus d’ús el localitzem a la zona compresa entre la N-340 i el límit oest de la zona de reg des del canal Marítim, a l’extrem sud del municipi.
• Fruiters de regadiu amb herbacis de secà. Correspon aquest tipus d’ús a una
petita àrea situada a l’oest del polígon de l’Oriola, on tot i que predomina el conreu de cítrics, hi ha petits enclavats o parcel·les de cereals. Això es deu a que aquesta àrea prové de tipus d’usos com els que hi ha a la zona de l’Oriola (herbacis de secà amb herbacis de regadiu”, però que la disponibilitat d’aigua va permetre la transformació d’algunes parcel·les.
Quadre. Superfície de cada tipus de conreu
Conreus ha %Herbacis de regadiu 8.135,7 78,52Fruites de secà 1.408,4 13,59Fruiters de regadiu 233,5 2,25Fruites de secà amb fruiters en regadiu 164,4 1,59Herbacis de secà amb herbacis de regadiu 164,2 1,58Herbacis de regadiu amb fruiters de regadiu 122,0 1,18Fruiters de secà amb herbacis de secà 104,7 1,01Fruiters de regadiu amb herbacis de secà 25,7 0,25Herbacis de secà 2,7 0,03 10.361,3
5.4 Sòls forestals Són sòls forestals els recoberts per vegetació forestal o natural, ja sigui arbrada o no. En general poden qualificar-se aquest grup de sòls com a no productius econòmicament parlant, tot i que produeixen indirectament altres beneficis socials i fins i tot econòmics difícils de quantificar. En general aquests tipus de sòls o d’usos es
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
29
concentren en dos grans zones, la serra de Montsià i les àrees incloses al Parc natural del delta de l’Ebre. Amposta s’identifiquen els següents grups:
• Aiguamolls amb vegetació. Llacunes i aiguamolls de la plana deltaica, en alguns casos amb gran proporció de superfície d’aigües continentals. Són exemple d’aquest grup les llacunes de l’Encanyissada i de la Tancada. Dintre del grup de sòls forestals tenen gairebé la mateixa representativitat que el grup de matollars, aproximadament el 8% de la superfície del terme municipal.
• Matollars. Espais oberts recoberts per formacions vegetals arbustives. Aquests
ocupen les àrees on tradicionalment l’agricultura no ha estat possible, les vessants de les serres del municipi. Són de gran importància pel municipi, ja que Amposta pràcticament no disposa de superfícies forestals arbrades, ni d’altres formacions forestals tant importants en proporció. Representen el 8% (unes 1.000 ha) de la superfície del municipi, i s’hi localitzen principalment en tot l’espai de la serra de Montsià, i alguns vessants de barrancs del sector de la Carrova.
• Sòl amb vegetació escassa o nul·la. Corresponen a tots aquells usos (activitats
extractives) o superfícies naturals (sorrals) que no tenen cap tipus de coberta vegetal. Representen menys del 1,5 % de la superfície del municipi, i tret de les àrees d’extracció, la major part d’aquest es deu als sorrals i dunes del front marítim.
• Vegetació de zones humides. De característiques paregudes al primer tipus del
grup, però amb la diferència de localitzar-se fora del àmbit deltaic. Poc representatiu cartogràficament, però força important a nivell natural.
• Bosc d'escleròfil·les. Formacions arbòries en forma de boscos i bosquines de
carrascars i alzinars. Teòricament són el tipus de vegetació natural climàcica del nostre territori, però tal i com s’havia descrit abans la distribució dels matollars, aquestes formacions, dintre del context dels matollars, que tot i que no permetien posar les terres en conreu, si que podien ésser pasturades, els carrascars estarien actualment en aquells llocs encara menys favorables i allunyats de l’activitat humana, és a dir, en les zones més inaccessibles de les vessants de les serres, combinat això amb el fet d’haver-se regenerat més ràpidament als llocs més ombrívols, els vessants d’exposició nord. Representen el 0,35% de la superfície del municipi, i només es localitzen als vessants de la Vall Llobrega de la serra de Montsià.
• Bosc de ribera. Formacions arbòries lineals, constituïdes per arbres de fulla
caduca i d’espècies característiques de vores de riu o llocs humits. Aquest tipus de vegetació forestal s’ha vist fortament reduïda per l’acció de l’home, ja sigui als marges dels rius, canals, desaigües, ullals o de conreus. Actualment està
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
30
reduïda a una estreta franja de pocs metres que ocupa els talussos del riu Ebre, i tot i que en superfície representa menys del 1% (13,3 ha) de la superfície del municipi, linealment és força important, ja que és un corredor d’uns 10 km de llargària.
• Bosc d'acicudifolis. Al igual que els boscos de carrasques, les formacions
arbòries de pinar (pi blanc) són pràcticament inexistents al terme. Els incendis forestals, així com la competència de l’home, han reduït la presència de les pinedes de pi blanc, d’altra banda formació vegetal poc representativa al territori del municipi des del punt de vista fitosociològic, a petites àrees del vessant de la serra de Montsià, amb una representativitat per sota del 0,01% de la superfície del municipi.
Quadre. Superfície de cada unitat del grup
ha %Aiguamolls amb vegetació 1.115,2 43,42Matollars 1.024,9 39,91Sòl amb vegetació escassa o nul·la 178,2 6,94Vegetació de zones humides 163,0 6,35Bosc d'escleròfil·les 48,1 1,87Activitat extractiva 13,6 0,53Bosc de ribera 13,3 0,52Bosc d'acicudifolis 11,8 0,46 2.568,1
6 INFRASTRUCTURES
6.1 Xarxa viària Amposta està situada en l’eix del corredor del Mediterrani, i per aquest motiu el terme municipal està creuat de nord-est a sud-oest per elements de primer grau de la xarxa viària de l’Estat, l’autopista A-7, sense sortida al terme municipal, i la carretera N-340. En un segon nivell hi trobem les carreteres de rang autonòmic i provincials, com són la C-12 o “Eix de l’Ebre”, que s’inicia al terme municipal d’Amposta i transcorre direcció nord paral·lela al curs de l’Ebre i que ha esdevingut una de les principals vies de comunicació per importància desprès de les anteriors; i també les carreteres que donen accés als nuclis urbans del perímetre com la TV-3405 que porta fins a Sant Jaume d’Enveja; la TV-3408, paral·lela a la N-340 i que uneix Amposta amb Sant Carles de la Ràpita pe un traçat alternatiu; la TV-3317, que dona accés a la meitat sud-oest del municipi i fins Freginals, una via de trànsit intens a hores punta de desplaçaments; la T-344, que porta a Masdenverge i a la zona interior i oest de la comarca, així com l’accés al polígon de Tosses.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
31
El creixement de noves vies de comunicació direcció nord-est estarien vinculades a la necessitat de construir un nou pont sobre l’Ebre.
6.2 Xarxa ferroviaria El terme d’Amposta està creuat de nord-est a sud-oest per la línia de ferrocarrils del eix del Mediterrani, en concret la línia entre Tarragona i Castelló. La parada de ferrocarril més propera està al municipi veí de l’Aldea.
6.3 Xarxes de reg Els canals del delta de l’Ebre es van construir a la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del XX. El seu origen pot establir-se en una concessió atorgada l’any 1859 i que donaria lloc a l’execució de les obre del canal del marge dret amb la denominació “Canal de Alimentación del Canal de Navegación Amposta-San Carlos de la Rápita”, quedant llavors pendent el del marge esquerre. L’any 1907 s’atorga la concessió de les obres a la Comunidad de Regantes, els quals contracten la Real Compañía de Canalización y Riegos del Ebro per a la seva conservació i explotació, i no és fins al 1970 que l’Administració no fa lliurament a la Comunitat de Regants l’administració del seu aprofitament. La base de tota aquesta àrea de reg és el canal principal o de la dreta de l’Ebre, que té una longitud de 52 km, el qual té el seu inici a l’assut de Xerta, i que dona aigua a una superfície total de 15.170 ha. A l’alçada del nucli urbà d’Amposta aquest canal es ramifica amb un braç que va direcció sud i que s’anomena canal Marítim (antic canal de Navegació), amb una longitud de 10 km. El canal de la dreta de l’Ebre té un cabal en el seu origen de 31 m3/s. Inicialment aquest canal no va ser concebut pel reg, sinó per a la navegació. La Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre, entitat que gestiona actualment la concessió d’aigua i la infrastructura, té dividit el seu àmbit en diferents zones, de les quals 3 correspondrien Amposta. Aquestes són:
Zona ha RegantsDelta 5.350 1.598Prats 1.786 884Villafranco 1.301 412
La zona Delta correspondria a la meitat nord del terme d’Amposta, des de la Carrova fins als Eucaliptus. La zona Prats és la que quedaria entre l’anterior i el límit de reg a l’extrem oest del delta de l’Ebre, aproximadament en paral·lel al canal Marítim. Finalment la zona Villafranco és la que correspon a l’àrea entre la bassa de l’Encanyissada i el mar.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
32
7 MEDI SOCIO-ECONÒMIC Es pretén fer un breu resum de les principals activitats econòmiques vinculades a l’àmbit rural.
7.1 Agricultura S’entén per SAU com el conjunt de la superfície de les terres llaurades i de les terres per a pastures permanents. Les terres llaurades inclouen els conreus herbacis, els guarets, les hortes familiars i les terres dedicades als conreus llenyosos. L’evolució de la SAU en els darrers 20 anys al municipi d’Amposta s’explica amb el següent quadre.
SAU 1982 1989 1999 Nombre d’explotacions 1860 1523 1182 ha 9.132 8535 10106
Font: elaboració pròpia a partir de dades de “IDESCAT” Pot apreciar-se que hi ha una tendència a la baixa pel que fa al nombre d’explotacions, i un manteniment del la superfície de terres llaurades. Segons el tipus d’aprofitament d’aquesta SAU, és a dir, de secà o de regadiu, les dades obtingudes pel mateix període de temps són:
1982 1989 1999 Explotacions 849 646 459 Secà ha 1633 1145 1326 Explotacions 1663 1355 1045 Regadiu ha 6874 6722 7649
Font: elaboració pròpia a partir de dades de “IDESCAT” Amb aquestes dades, no s’aprecia que la disminució del nombre d’explotacions estigui vinculada al tipus d’aprofitament, però si que s’aprecia la correlació inversa amb l’increment del nombre d’hectàrees dels conreus de regadiu. Aprofundint una mica més amb la qüestió, ara ja segons el tipus de conreu, ja siguin fruiters de secà o de regadiu, i distingint el sector olivarer per la seva importància al municipi, s’obtenen les següents dades exposades segons la taula següent:
1982 1989 1999 Explotacions 249 76 50 Fruiter secà ha 259 86 42 Explotacions 219 250 260 Fruiter regadiu ha 167 311 447 Explotacions 529 600 437 Oliverar secà ha 887 779 851
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
33
Explotacions 0 33 118 Oliverar regadiu ha 0 26 225
Font: elaboració pròpia a partir de dades de “IDESCAT” Si abans s’observava una evolució a la baixa del nombre del nombre d’explotacions indistintament si eren de regadiu o de secà, però si que un increment d’hectàrees en els conreus de regadiu, ara es pot afirmar que la progressió major en quant al nombre d’hectàrees d’explotacions en regadiu es deu en part al pas de part de la superfície d’oliverar tradicional de secà a oliverar de regadiu, i una altra part a nous conreus de fruiters de regadiu.
7.2 Ramaderia Segons dades del DARP, al municipi d’Amposta hi ha un total de 127 marques o explotacions ramaderes, agrupades en 11 tipus segons el tipus de bestiar, essent les del sector oví, amb 40 explotacions, i el cabrum, amb 31 explotacions, les més abundants. Al quadre següent es representa la freqüència o nombre d’explotacions ramaderes per sectors.
Sector Nombre d’explotacionsOvelles 40Cabres 31Porcs 24Gallines 8Cavalls 7Pollastres 6Vaques de carn 4Conills 3Vaquí de llet 2Abelles 1Galls dindis 1Total 127
Per nombre d’animals, el sector dominant és el de les aus, amb quasi 346.000 gallines i 86.500 pollastres, seguit ja per sota, però amb la importància relativa de la dada, per poc més de 22.600 porcs. El quadre següent dona les quantitats totals d’animals censats a principis de 2003, així com de les capacitats dels establiments ramaders.
Sector Cens CapacitatGallines 345957 345957Pollastres 86500 86500Porcs 22630 23278Galls dindis 15000 15000Conills 6878 7578Ovelles 6248 10900Cabres 1085 1605
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
34
Vaques de carn 329 617Vaquí de llet 59 161Abelles 50 50Cavalls 43 212Total general 484779 491858
7.3 Forestal L’explotació dels recursos forestals és pràcticament inexistent al municipi. Únicament podem identificar activitats vinculades a la ramaderia extensiva, raberes de vaques braves, que pasturen les zones forestals a la serra de Montsià. No hi ha cap tipus d’explotació forestal fustanera ni de qualsevol altre ús secundari.
7.4 Extractives Les activitats extractives o mineres del municipi d’Amposta es localitzen bàsicament en dos àrees, una a l’entorn de la torre de la Carrova i l’altra a l’entorn de la serra de Montsià i Montsianell. Això es deu a que són els llocs on hi ha aflorament de material geològic calcari. També hi ha altres explotacions en llits de barrancs per l’aprofitament de graves i sorres. Segons dades del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, actualment a Amposta hi ha un total de 17 explotacions en actiu i sense la restauració iniciada. Quantitativament les seves dades principals poden resumir-se amb el següent quadre:
Nombre explotacions m2 concessió m2 explotatsCalcàries 12 342.187,42 269.340,31Graves 4 59.811,21 42.472,43Sorres 1 49.966,41 49.966,06TOTAL 17 451.965,04 361.778,80
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Medi Ambient Pel que fa a les explotacions abandonades, i també segons dades del Departament de Medi Ambient, se’n comptabilitzen un total de 7, i en general es caracteritzen per ser explotacions de poca extensió i haver aconseguit de forma natural un grau d’autorecuperació acceptable.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
35
Codi Nom explotació Superfície m2 Volum m3 Grau
autorecuperació Recurs explotat Ús anterior prioritari
1747 Via de Valldezafan 6651,826 33255 Mitja Sorres bosc natural coníferes
1754 Camí de Figueralet 10885,207 19049 Baix Graves bosc natural mixt
1761 Masia Atanàsio 1551,631 2327 Mitjà Graves bosc natural mixt
1762 Casa Anastàsia II 1183,142 2366 Mitjà Calcàries bosc natural mixt
1767 Caseta d´en Parrot 1943,477 16597 Alt Calcàries bosc natural mixt
1768 Caseta d´en Parrot 1551,505 16597 Alt Calcàries bosc natural mixt
1770 l´Ametller 15310,838 153100 Mitja Graves bosc natural mixt
Des del Departament de Medi Ambient han informat d’altres expedients d’activitats extractives que no estan disponibles al servidor de mapes del departament, és a dir, expedients força antics, amb diversitat de casos que ara es resumeixen. Codi activitat Nom Dades AE 84/0450 FERRERETA Amb Programa de restauració aprovat però sense
fiança dipositada AE 84/452, 84/452-01
RAMONA (i ampliació) Amb Programa de restauració i fiança dipositada
AE 84/475 SIMÓ 3ª Amb Programa de restauració i fiança dipositada AE 84/557, 84/557-01, 84/557-02, 84/557-03
SIMÓ II (i ampliacions) Amb Programa de restauració i fiança dipositada
AE 85/1022 TURBERAS DEL EBRO 2
Permís d'investigació (sondejos i cates) de torberes, que no es va autoritzar
AE 86/1035 TURBERAS DEL EBRO És un permís d'investigació (sondejos i cates) de torberes, que no es va autoritzar
AE 87/1128 TURBERAS CATALANAS
És un permís d'investigació de torberes autoritzat. Només poden fer sondejos i cates, però no explotar. Té Programa de restauració i fiança dipositada
AE 88/1344, 88/1344-01
MAGO (i ampliació)
Amb Programa de restauració i fiança dipositada
AE 89/1389 TRITÓN
És un permís d'investigació de calcàries, que es va autoritzar, però no van fer cap sondeig, pel que l'any 1996 se'ls va retornar la fiança que havien dipositat
AE 89/1390 DELTA
No es va autoritzar i per tant no té Programa ni fiança. Eren materials per a una obra pública
AE 90/1489 MARIA CINTA
Amb programa de restauracio aprovat i fiança dipositada. Està abandonada i sense restaurar
AE 90/1548 MAS DE MIRALLES
Amb Programa aprovat i fiança. Està en període de garantia de la fiança
AE 90/1561 LES COMES
Amb Programa de restauració aprovat però sense fiança dipositada
AE 91/1601 MICROMINER II
Permís d'investigació d'argiles, autoritzat, però sense fiança dipositada
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
36
Codi activitat Nom Dades AE 93/2087 CD AMPOSTA I
És una explotació de torba, en règim de concessió directa. Amb Programa de restauració i fiança dipositada
AE 93/2098 MAS MIRALLES I
Amb Programa de restauració, però sense fiança dipositada
AE 95/2290 CD LUCIA Sol·licitud d'explotació de torba, denegada
DEN 98/2729
Denúncia per explotació il·legal, que després no s'ha regularitzat
8 ELEMENTS PATRIMONIALS L’inventari d’elements patrimonials de l’àmbit rural identifica tres àmbits o grups, aquests són: els elements d’interès històric, artístic i patrimonial; les masies rurals d’interès; i les zones de protecció arqueològica.
8.1 Inventari del patrimoni històric, artístic i patrimonial Aquest inventari d’elements patrimonials recull tota una sèrie d’edificis, construccions, masies, etc., que per les seves característiques constructives, històriques o artístiques, han estat considerades d’interès i per tant susceptibles de ser incloses als catàleg de Bens Culturals del municipi. El procés per a la confecció del inventari ha estat en primer lloc la revisió i documentació de les fitxes del “Catàleg de Patrimoni” del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment s’ha fet un treball de camp consistent en la revisió i actualització de les dades que apareixen a les fitxes, realització d’una fotografia actual, així com la seva situació sobre la base cartogràfica utilitzada per a la revisió del planejament, és a dir, s’han georeferenciat. També s’han tingut en compte el catàleg de masies d’interès del Pla Director, que identificava el grup de edificis més singulars del terme municipal. L’inventari també ha inclòs aquells elements que s’han anat localitzant mentre es localitzaven els ja catalogats. El conjunt d’elements en l’àmbit rural, proposats pel catàleg de Bens Culturals, han estat els següents:
• Torre de Sant Joan • Restes de l'Antic Castell • Torre de Futxeron • Torre de Poquessalses • Torre de l'Oriola • Torre de la Carrova
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
37
• Barraca de pedra (Tosses) • Barraca de pedra (Comes) • Mas de Fourcheron • Casa de Fusta o dels Senyors • Resclosa de l'antic Canal de navegació Ampsota-St.Carles de la Ràpita • Mas del Molinàs • Mas Miralles • Mas de Llanada • Restes d'instal·lacions turbina d'una antiga fàbrica de paper • Mas (a Panissos) • Molí de Calatrava • Ermita de Montsià • Salines de St. Antoni o de Roca • Calvari d'Amposta
8.2 Inventari de masies rurals d’interès Amb la finalitat de donar compliment al punt 2 de l’article 50 de la llei 2/2002 d’Urbanisme, s’ha procedit a realitzar un treball previ d’inventari i catalogació de les masies rurals més significatives del municipi, susceptibles de ser restaurades o reconstruïdes. Per a la inclusió d’algun d’aquests edificis en aquest inventari s’han tingut en compte, a part de la possibilitat d’estar catalogada com a Be Cultural, tots aquells edificis de més entitat, dimensions superiors a la mitjana de les construccions rurals del municipi, així com per raons arquitectòniques, històriques o paisatgístiques. De la mateixa forma que al inventari anterior, totes les masies rurals han estat georeferenciades i descrites en una fitxa. El procés ha donat lloc a un inventari amb un total de 60 edificis, i les seves dades principals són:
Nom Localització Mas dels Maliciosos Pol 2, parc 110 Mas Molinàs Mas Molinàs Mas Molinàs Mas Descarrega Mas Oriola Mas Oriola Mas Ferrereta-Vall Zafan Mas Enclusa
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
38
Mas Enclusa Mas Tosses Mas de Dalmases Pol. 20, parc. 174 Mas del barranc del Cranc Set Piques Mas Lligallo Fortxeron Mas Antic Mas Mas Mas Mas Crta Eucaliptus Mas Codorniu Mas Crta Eucaliptus Mas Crta Eucaliptus Mas Carrova Masia d'Ullets Crta Eucaliptus Mas Crta Eucaliptus Mas de Chapa Crta Eucaliptus Mas Crta Eucaliptus Mas Crta Eucaliptus Mas Balada Mas de Soquet Pol. 71, parc. 55 Mas Galerenc Pol. 77, parc. 309 Mas de Pasqualo Pol. 11, parc. 10 Mas de Requesens Pol. 11, parc. 26 Mas Carrova Mas del Molinàs Pol 32, parc. 98 Mas de Llorente Pol. 31, parc. 108 Mas vell de Cabiscol Pol. 26, parc. 66 Mas nou de Cabiscol Pol. 26, parc. 67 Mas de Fourcheron Mas de Miralles Pol. 54, parc. 189 Mas del Català Ctra. Amposta-St. Jaume Mas del Francès Mas de Pilar de Gaspà Mas de l'Oriola Pol. 60, parc. 24 Mas Sofia Pol. 22, parc. 70 Mas Miralles
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
39
Mas del Molinàs Camí del Molinàs Mas del Tancat Mas (a Panissos) Partida dels Panissos Mas de Coll (II) Vivenda - Mas aïllat Mas de l'Arispe Pol. 22, parc. 89 Caseta de Camp (III) C-230 Mas del Francès Pol. 62, parc. 4 Mas de Llanada Mas Carrova Molí de Calatrava Ctra. Carrova Mas Carrova Mas Carrova Mas Carrova
8.3 Inventari de zones de protecció arqueològica El territori de l’actual terme municipal d’Amposta presenta un gran patrimoni arqueològic, fet constatat per nombrosos estudis i recerques fetes per arqueòlegs professionals i aficionats. L’inventari de zones arqueològiques a protegir s’ha fet tenint en compte la Carta Arqueològica del municipi, i amb la supervisió d’aquesta part del treball pels serveis tècnics d’arqueologia del Museu Comarcal del Montsià. D’aquesta recerca, en l’àmbit rural se’n obtenen les següents àrees o zones arqueològiques: Nom del jaciment Tipus Història/descripció Clota del Culleré Necròpolis neolítica i
medieval Per arribar-hi cal sortir d'Amposta en direcció a Tortosa per l'Eix de l'Ebre i en arribar a les pilastres de la via del tren, abans de passar-les cal agafar un camí a mà esquerra, i tot seguit a mà dreta, que mena cap a la terrassa superior. Excavat per F. Esteve i els seus col·laboradors, es va fer una actuació de localització l’any 2000 per part de la Universitat Autònoma i el Museu del Montsià. Tindria continuïtat cap a l’oest amb el Planell d’Espuny.
La Carrova Enterrament ibèric Vil·la i necròpolis romana Assentament i enterraments andalusins.
Per accedir-hi, agafem la carretera que, sortint d'Amposta, discorre paral·lela al riu per la seva riba dreta i es dirigeix cap a Tortosa (TV-3443), a uns 5 km. Es coneixen restes des de principis de segle, algunes com les de la necròpolis romana del Mas del Hierro ja foren excavades als anys 60, d’altres com la vil·la romana s’estan excavant des de l’any 2000. No estan totalment delimitades.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
40
Nom del jaciment Tipus Història/descripció L'Antic I Poblat ibèric Sortim d'Amposta per la N-340 en direcció a Sant Carles de la
Ràpita. Passarem la partida de l'Oriola i arribarem a la de l'Antic. Veurem com la carretera, més endavant, passa per un pas estret que queda entre el desnivell del sector del Delta i un contrafort de la Serra del Montsià que s'endinsa en direcció est. Abans d'arribar a aquest punt estret veurem a la nostra dreta una pista que surt de la carretera, senyalitzat com a “camí-lligallo de Folcheron”, des d’on a l’esquerra es seguirà un sender cap al jaciment. Actuacions d'aficionats i clandestins: diversos forats realitzats per furtius que han afectat l'estratigrafia i han deixat a la vista estructures.
Barranc de Fabra Poblat a l’aire lliure i necròpolis neolítica
Es troba situat a la capçalera del barranc, anomenat de Fabra o Suriaca, s'arriba sortint d'Amposta per la zona del cementiri i agafant l'eix de l'Ebre fins a la baixada abans de trobar l'entrada a Amposta, a mà dreta. Una zona de necròpolis fou excavada als anys 70 i el poblat fou excavat parcialment l’any 1990. L’any 1993 es va reexcavar un enterrament que havien localitzat els afeccionats. No hi ha constància de que el jaciment estigué exhaurit.
Dalt de la Torre Enterraments neolítics
Situats a sota d’uns garrofers al davant d’una caseta de parallamps. Un dels col·laboradors de F. Esteve (A. Miralles) va localitzar uns enterraments neolítics, els va excavar parcialment i els va tornar a colgar.
Mas del Molinàs Enterraments neolítics, sitges i enterraments medievals
Per arribar-hi cal sortir d'Amposta en direcció a Tortosa per l'Eix de l'Ebre i en arribar a les pilastres de la via del tren, just abans de passar-les cal agafar un camí a mà esquerra, i tot seguit a mà dreta, que mena cap a la terrassa superior fins arribar al mas, a la vora hi ha el jaciment. A la zona s’han localitzat una quinzena d’enterraments que no han estat excavats així com unes sitges i es té noticia d’enterraments al costat mateix del mas en la zona del corral.
Barranc de la Mina
Restes paleolítiques Sortint d'Amposta pel cementiri en direcció a l'eix de l'Ebre a mà dreta, en un nivell inferior, hi ha el barranc. Foren localitzades en els talls estratigràfics materials lítics paleolítics però, no estaven en posició primària i no es va poder reconèixer un sòl d'ocupació.
Barranc de les Comes
Restes paleolítiques Sortint d'Amposta pel cementiri en direcció a l'eix de l'Ebre, la petita carretera es troba en el mateix barranc. Zona amb talls estratigràfics on es van trobar materials lítics paleolítics sense context, en els anys 90.
Barranc del Ceguet
Enterraments neolítics Enterraments medievals
S’arriba sortint pel carrer Verge del Pilar, que agafarem a l'Avinguda Santa Bàrbara, es travessa el primer barranc i el pròxim que hi ha (en direcció nord) és el del Ceguet. Les sepultures foren localitzades en fer un canvi de cultiu i arrencar els garrofers que hi havia. Sota de les fosses excavades al terra d'època medieval, que estaven més al nord, es van trobar restes d'enterraments neolítics (identificats per les lloses els materials i la posició del cadàver).No és clar que el jaciment s’exhaurís Les noticies ens han arribat a través de F. Esteve i del Grup de Recerques Arqueològiques d' Amposta.
Barranc del Restes neolítiques Per arribar-hi cal sortir d'Amposta en direcció a Tortosa per l'Eix
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
41
Nom del jaciment Tipus Història/descripció Molinàs Restes romanes de l'Ebre i en arribar a les pilastres de la via del tren, just abans
de passar-les cal agafar un camí a mà esquerra, i tot seguit a mà dreta, que mena cap a la terrassa superior fins arribar al mas del Molinàs i el barranc que hi ha al seus peus en direcció a Amposta. En la zona hi ha restes de materials neolítics en sílex i en algun punt de materials romans.
Cova dels Quatre Pilans
Restes paleolítiques Cova natural situada al sortint del poble pel barranc de Comes. Els col·laboradors de F. Esteve hi varen localitzar materials de filiació paleolítica. La part exterior d’aquesta cova també es objecte de prospecció.
Molló de la Torre Abocador neolític Sortim d'Amposta per la carretera de la Carrova, eix de l'Ebre, en direcció a Tortosa. A la Carrova, a mà esquerra, entrem i seguim el camí que puja en direcció a la granja de Castillo, en arribar allí seguim el camí fins arribar a un mur i porta que tanquen el camí, el jaciment es troba a mà esquerra. Fou excavat l’any 1989, i es tenen múltiples noticies dels col·laboradors ampostins.
L’Ametllé Sitges S’anomena així a un conjunt de sitges localitzades a mà esquerra de la carretera d’Amposta a Freginals, al costat d’una casa de camp.
L’Oriola Necròpolis ibèrica Es troba situada en una finca ubicada al costat de la carretera N-340, a 5 m. s. n. m. i a poc més d'un km. al sud d'Amposta; esta delimitada en la banda sud pel barranc de Núvols i pel nord pel Ligallo de l'Aloy, es desenvolupa a banda i a banda de la carretera nacional. Malgrat que el gruix de la necròpolis fou excavada als anys 60 per F. Esteve i el seu grup de col·laboradors es possible que hi quedin restes disperses.
La Mora Enterrament neolític Hàbitat bronze
Sortint d’Amposta pel barranc de Comés al davant del col·legi Cervantes. Els col3laboradors de F. Esteve hi van trobar restes d’un hàbitat rectangular del bronze i un enterrament neolític.
L'Antic II Poblat ibèric Sortim d'Amposta per la N-340 en direcció a Sant Carles de la Ràpita. Passarem la partida de l'Oriola i arribarem a la de l'Antic. Veurem com la carretera, més endavant, passa per un pas estret que queda entre el desnivell del sector del Delta i un contrafort de la Serra del Montsià que s'endinsa en direcció est. Abans d'arribar a aquest punt estret veurem a la nostra dreta una pista que surt de la carretera, senyalitzat com a “camí-lligallo de Folcheron”. La seva proximitat al poblat ibèric pressuposa l’existència de restes relacionades.
Lo Tapà Restes del bronze i del ferro (ibèriques)
Sortim d'Amposta en direcció sud, cap a la Foia d'Ulldecona, fins arribar a la rotonda distribuïdora, on agafarem en direcció als Freginals. Seguirem aquesta pista asfaltada comarcal en línia recta, fins que arribem a un punt on surt una desviació asfaltada a mà esquerra, denominat Camí de Tapa. Inclou el jaciment de finca Jornet on es van localitzar un enterraments en túmul d’incineracions i inhumacions del primer ferro. En aquesta zona s’han trobat restes ibèriques diverses.
Masdenvergenc Enterraments Sortim d’Amposta pel barranc de Comes en direcció al
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
42
Nom del jaciment Tipus Història/descripció neolítics Cervantes, una vegada passat el barranc agafem un camí a ma
dreta. En la finca es va excavar una gran necròpolis neolítica als anys 80 per M. Genera, que anteriorment havia estat parcialment excavada per F. Esteve i els seus col·laboradors, que foren els que la varen descobrir. Possiblement a les finques dels voltants hi hagi restes ja que no es va delimitar.
Palau-Roquissé Restes neolítiques Terrassa localitzada en paral·lel a la carretera que surt d’Amposta pel Grau. Inclou a més de la Terrassa de Palau i el Morró del Roquissé els llocs assenyalats per F. Esteve com a la Feixa del Pagès, la Clota d’Iriarte, la Clota del Coló i la Clota de Sabaté-Margalef. Els seus col·laboradors en el decurs dels anys hi han recollit materials a nivell superficial.
Vall de Zafan Enterrament neolític Situat al final del Pla d’Empúries en direcció Tortosa. F. Esteve hi va excavar un enterrament neolític i els col·laboradors hi han trobat diferents restes.
Zona del Mas del Hierro
Restes neolítiques, ibèriques i romanes
Agafem la carretera que, sortint d'Amposta, discorre paral·lela al riu per la seva riba dreta i es dirigeix cap a Tortosa (TV-3443). A uns 4 o 5 km. observarem, mirant cap a l'esquerra, clarament dreçada la torre medieval de la Carrova sobre un petit morrot, i als seus peus una pista que surt de la carretera evidentment també a mà esquerra. Agafarem aquesta pista i continuarem fins arribar a la zona superior on hi ha una pedrera. En el lloc s’han documentat materials dispersos d’enterraments neolítics i materials ibèrics i romans.
Tosses Restes neolítiques
9 AVALUACIÓ DELS EFECTES DEL PROJECTE
9.1 Descripció del projecte El projecte a avaluar és el de revisió de l’actual Pla General d’Ordenació Urbana del municipi d’Amposta, pla aprovat definitivament l’any 1986, i que ha de donar lloc al nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, un pla que haurà de cobrir les necessitats de creixement i desenvolupament del municipi, però també assegurar que aquest desenvolupament sigui harmònic amb el medi i l’entorn. La coincidència d’aquests motius i finalitats amb els del Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre, i pel fet que aquest pla planteja un conjunt de mesures estructurals i estratègiques sobre l’organització dels sistemes territorials, fixa un marc de referència per al desenvolupament de les revisions dels plans generals d’ordenació urbana i, en desenvolupament del Pla especial d’espais d’interès natural, assenyala les mesures de protecció complementàries sobre el medi i les accions per incidir en l’equilibri d’aquest sistema natural tan dinàmic que és el delta de l’Ebre, farà que el conjunt d’aquest apartat d’avaluació del projecte, giri entorn a la coincidència o no de criteris entre les propostes i el Pla Territorial.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
43
9.2 El Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre El Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre fixa com a punts claus per a l’èxit del mateix, i nomena que han de passar per les actuacions locals, les accions que millorin la competitivitat econòmica, les possibilitats d’ocupació estable i de creixement econòmic que se’n desprenen i també la capacitat de retenir la població resident al lloc amb un millor ventall de serveis i d’equipaments. Sistemes urbans. El Pla Territorial ordena el territori en sistemes urbans, basant-se tant en els àmbits de competències territorials, delimitats a partir de les relacions entre els nuclis, com l'evolució que s'espera que tinguin com a resultat de les actuacions concretes que el Pla proposa i del desenvolupament que se’n derivarà. Així doncs, Amposta queda integrada al sistema urbà d'Amposta/Sant Carles de la Ràpita que, centrat a l'hemidelta dret i la plana prelitoral del seu rerepaís més immediat, inclou -a més d'aquests centres- els municipis de Freginals, la Galera, Godall, Masdenverge i Sant Jaume d'Enveja; l'acostament funcional entre Amposta i Sant Carles, que el Pla preveu i promou, ha de reforçar la capacitat d'aquest sistema sobre un eix fort, el que uneix ambdós nuclis, amb una extensió cap a l'interior, on Santa Bàrbara consolida el seu paper aglutinador, i un altre cap a Sant Jaume, en ple Delta. Població. Pel que fa a la dimensió dels sistemes urbans i més en concret a la població, el Pla proposa pel sistema d’Amposta/Sant Carles de la Ràpita, amb poc més de 36.000 habitants el 1996 i que creixeria fins a situar-se l'any 2016 a prop dels 39.000 habitants, augmentaria la seva població fins a gairebé 42.000 residents segons l'objectiu de població, amb un creixement estimat d’unes 6.600 persones. Els instruments per reforçar i corregir les tendències de població passen per aconseguir uns balanços migratoris positius per atracció dels sectors industrials; l’augment dels serveis turístics i de la construcció; i una positiva eclosió en la natalitat per un canvi substancial en els comportaments sobre la fertilitat. En el cas del creixement natural, tots els sistemes urbans i les unitats territorials que les integren tindran un comportament i un balanç negatiu al final del període, excepte el municipi d'Amposta, que tindrà un saldo acumulat i positiu entre la natalitat i la mortalitat de més de 400 persones a partir de l'any 2001 fins el 2016. El factor migratori. L'aportació migratòria és el factor de creixement més significatiu i necessari per assolir l' objectiu de creixement de les Terres de l'Ebre, i en concret pel sistema urbà d’Amposta se’n espera que dobli la mitjana del saldo migratori del quinquenni 1991-96 per assolir la població que el Pla els assigna com a òptima. Al sistema urbà d’Amposta, amb el progressiu increment de la població resident s'espera la consolidació d'aquesta zona com a industrial i de serveis.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
44
Ocupació. El Pla també indica la inevitable reducció de l'ocupació en el sector agrari, procés irreversible, es veuria moderada dins de les Terres de l'Ebre per les immillorables condicions que aquest àmbit ofereix per al conreu i l'impacte dels nous regadius de suport, la implantació dels quals el Pla recull, i que impliquen una reestructuració agrària, i que pel sistema urbà d’Amposta/St. Carles, xifra al voltant del 25%, malgrat el creixement industrial i terciari previst i ser el que ha de perdre més efectius exclusivament agraris (prop de 800), veu moderada la seva reducció percentual per la importància de l'agricultura en una part no gens menyspreable del seu territori, tant al Delta com a la plana prelitoral, i la de la pesca. Indústria. En aquest territori la indústria és el motor d’una economia sostenible, per aquesta raó la disponibilitat de sòl industrial preparat i a bon preu esdevé un dels factors claus per a la generació i atracció d’activitat. Per atendre la futura demanda es preveu incrementar el seu potencial amb la delimitació dels nous sectors:
• 12,9 ha a Amposta, l’Oriola nord entre el sector actual i la variant del nucli urbà. • 10,2 ha a Amposta, al sector de Tapà, entre l’anterior i el sector de Tosses.
Turisme. L’altre sector econòmic d’importància pel sistema urbà Amposta serà el terciari o turístic. El Pla territorial identifica com a principals recursos turístics del sistema el turisme fluvial, el turisme verd vinculat als principals espais naturals (Parc natural del delta de l’Ebre i espais PEIN), els recursos culturals, arquitectònics, arqueològics, així com els béns d’interès cultural, etc. Per reforçar el turisme deltaic es preveu la creació de 14 centres de servei turístic. I finalment Amposta queda delimitada com a nucli turístic fluvial, i funció de la tipologia i recursos, estableix entre d’altres la directriu per a nuclis turístics fluvials: A les àrees fluvials, les instal·lacions i les infrastructures turístiques es concentraran als nuclis urbans o en espais del seu entorn immediat prèviament qualificats pel planejament urbanístic per tal d’evitar impactes paisatgístics desavinents a les ribes del riu Política de sòl. Amposta i la resta de municipis que integren el sistema tenen una oportunitat de desenvolupament excepcional relacionada amb la seva situació estratègica a corredor del Mediterrani i una posició central, pel que fa al conjunt del sistema gros, amb un creixement demogràfic previst que supera en un 37% l’actual població de 29.000 habitants i disposa, a més, de bones disponibilitats de sòl per a créixer. La capacitat de les 96 ha actualment qualificades permet uns 3.000 habitatges nous i cal també tenir en compte la recuperació que les primeres residències tindran en el pes final de manera que aquestes passaran del 72% actual al 85%, la qual cosa significa que molts habitatges avui utilitzats com a residència secundària passaran a principal excepte que es doni un procés generalitzat d’abandonament del veïnat sobre el canal. Per tant, el balanç final a l’horitzó del Pla es fixa en la previsió de 76 ha de nou sòl residencial urbanitzable amb una capacitat per a 3.043 habitatges nous.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
45
El Pla també estableix que s’han de generalitzar els creixements urbans de qualitat i cost adequat, no solament per facilitar el creixement residencial, sinó incorporar equipaments, espais lliures i vies al servei de les ciutats, fer-les posar més al dia i preparar-les per a una major qualitat de vida. Facilitar un desplegament turístic diferent del model en urbanització invasiva. Amb aquesta finalitat s’inclouria possibles actuacions al Poble Nou del Delta a Amposta. El Delta. El delta de l’Ebre ha estat objecte d’una ordenació especial, com a conseqüència de la seva estructura singular, regulada pel Pla director del delta de l’Ebre. Per als sòls urbans i urbanitzables es manté el contingut i les previsions dels documents de planejament vigents. Per al sòl no urbanitzable convé, a més, precisar els àmbits de parc natural i del Pla d'espais d'interès natural, atès el canvi d’escala del document respecte de l’atermenament a escala 1:50.000 del Pla d’espais d’interès natural. Aquelles edificacions que hauran d'acollir les activitats previstes pel Pla seran objecte d'una normativa que ha de precisar la seva implantació territorial i regular-ne els trets tipològics. Al sòl no urbanitzable, cal acotar els àmbits on es puguin situar les instal·lacions turístiques. Infrastructures. Incorpora la millora de diferents carreteres i la proposta de transport metropolità consistent en una línia ferroviària entre l’Aldea-Tortosa-Santa Bàrbara-Amposta-Sant Carles de la Ràpita. Ordenació del medi físic. El Pla classifica com a sòl no urbanitzable els terrenys que pel seu valor agrícola, forestal, paisatgístic, d’interès mediambiental o per la seva importància per a l’equilibri ecològic, han de ser objecte de conservació i de protecció amb la finalitat d'impedir-ne la incorporació a les zones urbanitzades, evitar-ne la seva degradació, la insularització o la manca de continuïtat dels hàbitats. A partir dels esmentats criteris s’estableix la qualificació del sòl no urbanitzable següent:
• Bosc i matoll • Sòls agrícoles
o Zona agrícola de secà o Zona agrícola de regadiu
• Zona rural • Espais del litoral
o Zona de domini públic marítim i terrestre o Franja de protecció del litoral
• Espais protegits o Espais inclosos al PEIN o Sòl no urbanitzable de protecció: connexió i vora dels espais PEIN o Planes fluvials i plana deltaica o Elements naturals de valor local
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
46
En el punt d’elements de connexió i vores de PEIN a considerar, es fa referència a l’entorn de la serra del Montsià, i en concret als turons situats al nordest de la serra del Montsià (Montsianell, l’Antic, etc.). Pel que fa a la categoria d’elements naturals de valor local el Pla proposa la inclusió dels Ullals de la Carrova i de Panxa.
9.3 Aplicació del Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre a la revisió del Pla General d’Ordenació Municipal d’Amposta
A mode de taula, s’ha fet una avaluació punt a punt de les principals directrius del Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre, i els elements incorporats al projecte de revisió del Pla General d’Amposta. Element Pla Territorial Revisió del Pla General d’Amposta Sistemes urbans • Acostament funcional entre
Amposta i Sant Carles • Millores de la xarxa de
comunicacions en aquest eix (nova sortia A7, transport metropolità) així com la incorporació de les millores dels principals vials cap als altres nuclis del sistema
• Facilitació del creixement en l’eix del sistema Amposta-Ràpita
Població • Població estimada pel 2016: 21.100 habitants
• Atracció dels sectors industrial • Augment dels serveis turístics i
de la construcció
• Creixement del sòl urbanitzable residencial per possibilitar l’acollida de la nova població que es veurà incrementada entre un 20 i 25%
• Ampliació del cementiri • Millora i nou emplaçament de la
comissaria dels Mossos d’Esquadra
• Millora i nou emplaçament del parc de Bombers
• Creixement del sòl urbanitzable industrial per facilitar la implantació industrial al sistema
• Millora del sistema viari entre les àrees industrials programades amb nou eix viari nord-sud
• Millores de les infrastructures vinculades al turisme fluvial (passeig fluvial, façana fluvial, etc.)
• Incorporació de noves infrastructures per potenciar el turisme fluvial (dàrsena interior, canal de navegació, etc)
Factor migratori • Doblar la mitjana del saldo • Creació d’ocupació als sectors
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
47
Element Pla Territorial Revisió del Pla General d’Amposta migratori del quinquenni 1991-96
• Progressiu increment de la població resident
• Consolidació d'aquesta zona com a industrial i de serveis
terciari i de serveis • Increment del nombre d’habitatges
per donar cabuda a les projeccions demogràfiques
Ocupació • reducció de l'ocupació en el sector agrari (25%)
• Increment dels llocs de treball dels sectors terciari i de serveis
Indústria • 12,9 ha a Amposta, l’Oriola nord• 10,2 ha a Amposta, al sector de
Tapà
• Incorporació de les àrees de creixement industrial o terciari de l’Oriola i Tapa
Turisme Recursos turístics: • turisme fluvial • turisme verd vinculat als
principals espais naturals (Parc natural del delta de l’Ebre i espais PEIN)
• els recursos culturals, arquitectònics, arqueològics
• béns d’interès cultural
• Millores de les infrastructures vinculades al turisme fluvial (passeig fluvial, façana fluvial, etc.)
• Incorporació de noves infrastructures per potenciar el turisme fluvial (dàrsena esportiva, canal de navegació, embarcador, etc)
• Incorporació de mesures de protecció dels sistemes naturals i del paisatge tradicional
• Realització del Catàleg de Béns Culturals d’Interès Local
• Redacció de mesures de protecció del Patrimoni històric, artístic i arquitectònic
• Identificació i regulació de les zones de protecció arqueològica
• Realització del catàleg de masies rurals susceptibles de rehabilitació per a ús residencial o turístic
Política del sòl • Generalitzar els creixements urbans de qualitat i cost adequat
• Incorporar equipaments, espais lliures i vies al servei de les ciutats
• Reserva de terrenys en sòl no urbanitzable per a incorporació d’equipaments
• Incorporació dels nous emplaçaments de la comissaria de Mossos d’Esquadra i Bombers
• Dotació d’espais verd Delta • Precisar els àmbits de parc
natural i del Pla d'espais d'interès natural
• Acotar els àmbits on es puguin situar les instal·lacions turístiques
• Delimitació del Parc natural del delta de l’Ebre
• Delimitació dels espais inclosos al PEIN
• Incorporació i localització dels nous Centres de serveis turístics en l’àmbit deltaic
Infrastructures • Proposta de transport metropolità
• Sortida autopista A-7 al sud de la població
• Incorporació de la línia ferroviaria metropolitana
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
48
Element Pla Territorial Revisió del Pla General d’Amposta Ordenació del medi físic • Qualificació del sòl no
urbanitzable en els grups establerts
• Elements de connexió i vores de PEIN
• Elements naturals de valor local
• Realització de la qualificació del sòl no urbanitzable segons els grups establerts pel PTPTE, fent-ne una revisió i millora de la proposta inicial
• Creació d’espais qualificats pel PTPTE com “Connectors i vores de PEIN” incorporant a aquesta categoria els terrenys situats al nord de la serra de Montsià tal i com s’han proposat al informe ambiental (Montsianell i entorn)
• Incorporació al planejament dels elements naturals de valor local proposats pel PTPTE i dels nous elements proposats al informe ambiental
• Incorporació a la normativa del nou Pla d’elements per garantir la protecció dels principals valors naturals, així com del paisatge
• Inclusió al catàleg de masies rurals d’interès els elements indicats per l’informe ambiental
L’acompliment de totes les directrius i objectius del Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre pel sistema urbà d’Amposta, fa que el projecte de Revisió del Pla General d’Amposta estigui acomplint els preceptes del desenvolupament urbanístic sostenible, definit com la utilització racional del territori i el medi ambient, conjuminant les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents.
9.4 Avaluació dels nous requeriments del sistema Aquest punt farà incidència bàsicament en els requeriments que es poden preveure a mesura es vagin acomplint els objectius de creixement i desenvolupament. L’objectiu final del pla, amb una població estimada de 21000 habitants (increment del 15%) farà que la majoria dels serveis municipals hagin de ser novament dimensionats. Segons dades estadístiques de la Junta de Residus de l’any 2001, un habitant ampostí produeix de mitjana la quantitat de 1.27 kg/any de residus sòlids urbans.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
49
Vidre (kg/any) 174.85 Paper i cartró (kg/any) 301.70 Envasos lleugers (kg/any) 74.68 Matèria orgànica (kg/any) Residus voluminosos (kg/any) 128.79 Poda i jardineria (kg/any) 1.62 Piles (kg/any) 1.47 Medicaments (kg/any) 0.47 Altres Residus Deixalleries (kg/any) 135.59 Rebuig (kg/any) 6,561.55 Generació total anual (kg) 7,380.72 Cens 1996 15,900 Kg/hab/dia 1.27
Font: Junta de Residus (2001) Pel que fa a la generació de residus industrials, l’any 2001 a Amposta, hi havien 54 indústries en funcionament, que van generar 21.063 T. I per últim, el consum mitjà per persona i dia d'aigua potable en un medi urbà i industrialitzat és de 250 litres/persona/dia (Font: ACA.). Així doncs, amb la població objectiu del pla caldrà preveure uns infrastructura i dimensionat suficient per poder acollir les següents produccions i necessitats:
2002 2016 Habitants 18.000 21.000 Residus sòlids municipals kg/dia 22.860 26.670 Residus sòlids industrials kg/dia 57.534 66.164 Aigua potable/residual m3/dia 2.700 3.150
Un dels recursos naturals més escassos en el futur immediat serà l’aigua, i per tant en caldrà preveure la promoció de mesures d’estalvi entre la població. De totes formes l’àrea d’Amposta no presenta excessius problemes o restriccions d’aigua, per una banda la connexió al CAT ha permès assegurar un volum d’aigua potable suficient pel conjunt de la població, i per l’altra que el nostre territori ofereix una bona qualitat d’aigües subterrànies, sempre allunyats dels aqüífers del al·luvial de l’Ebre i de la zona costanera de la falda de la serra de Montsià, on comences a haver problemes d’intrusió marina (veure apartat 3.2) .
9.5 Avaluació de les noves àrees de creixement L’avaluació de les repercussions ambientals de les implantacions de les noves àrees de creixement són les següents:
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
50
Medi físic Pendent Hidrologia 4a. Sòl residencial “Cementiri”
Terrenys de classes I i II. Nul·la incidència
Terrenys no inundables. Nul·la incidència Capçalera conca. Lleugeres incidències aigües avall
4b. Sòl residencial “Valletes segona fase”
Terrenys de classe I. Nul·la incidència
Terrenys no inundables. Nul·la incidència
4c. Sòl residencial “Valletes sud”
Terrenys de classe I. Nul·la incidència
Terrenys no inundables. Nul·la incidència
4d. Canvi d’ús a sòl urbanitzable “Lligallo de baix sud”
Terrenys de classe I. Nul·la incidència Terrenys no inundables. Nul·la incidència
4e. Sòl residencial “Est N-340”
Terrenys de classe I. Nul·la incidència Terrenys topogràficament inundables per acumulació d’aigües. Baixa incidència
4f. Sòl residencial baixa densitat “Montsianell”
Terrenys de classes I i II. Baixa incidència
Terrenys no inundables. Nul·la incidència
4g. Sol residencial “Ullals Panxa”
Terrenys de classe I. Nul·la incidència Terrenys en part inundables per acumulació d’aigües. Baixa incidència
4h. Sòl residencial “Eucaliptus”
Terrenys de classe I. Nul·la incidència Terrenys no inundables. Nul·la incidència
4i. Sòl residencial “Poblenou”
Terrenys de classe I. Nul·la incidència Terrenys no inundables. Nul·la incidència
4j. Sòl industrial “Av Sta. Bàrbara oest”
Terrenys de classe I. Nul·la incidència Terrenys no inundables. Nul·la incidència Capçalera conca. Febles incidències aigües avall
4k. Sòl industrial “Av Sta. Bàrbara est”
Terrenys de classe I. Nul·la incidència Terrenys no inundables. Nul·la incidència
4l. Sòl industrial “Tapà” Terrenys de classe I. Nul·la incidència Terrenys no inundables. Nul·la incidència Extrem sud (límit amb barranc Oriola). Probabilitat d’inundació
4m. Sòl industrial “Oriola nord”
Terrenys de classe I. Nul·la incidència Terrenys no inundables. Nul·la incidència
En aquest punt cal fer uns aclariments. En primer lloc l’àmbit 4a, es tracta d’una zona relativament extensa i que està situada en la capçalera dels petits barrancs o vessant que té el drenatge natural cap a una zona urbana (Valletes). Així doncs, es possible que es donin efectes aigües avall si no es preveuen infrastructures de desaigüe. Al àmbit 4e i 4f el problema pot venir pel fet que els terrenys d’aquestes zones estan topogràficament més fondes que l’entorn, sobretot la primera, ja que són terrenys que es reguen per gravetat des del canal Marítim. Aquesta situació podria donar lloc a acumulació d’aigües amb dificultat de desaigüe. Per últim, l’àmbit 4l limita pel sud amb el barranc de l’Oriola, com ja s’ha vist, un dels principals barrancs del municipi. Per aquest motiu caldrà preveure una zona de
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
51
protecció al llarg del seu recorregut o mesures correctores suficients per a evitar que una avinguda pugui afectar part d’aquest àmbit. Medi natural Espais naturals
protecció especial Hàbitats, vegetació i fauna
Àrees vitals
4a. Sòl residencial “Cementiri”
No afecta No afecta No afecta
4b. Sòl residencial “Valletes segona fase”
No afecta No afecta No afecta
4c. Sòl residencial “Valletes sud”
No afecta No afecta No afecta
4d. Canvi d’ús a sòl urbanitzable “Lligallo de baix sud”
No afecta No afecta No afecta
4e. Sòl residencial “Est N-340”
No afecta No afecta No afecta
4f. Sòl residencial baixa densitat “Montsianell”
No afecta No afecta Lleugera incidència
4g. Sol residencial “Ullals Panxa”
No afecta No afecta No afecta
4h. Sòl residencial “Eucaliptus”
No afecta No afecta No afecta
4i. Sòl residencial “Poblenou”
No afecta No afecta No afecta
4j. Sòl industrial “Av Sta. Bàrbara oest”
No afecta No afecta No afecta
4k. Sòl industrial “Av Sta. Bàrbara est”
No afecta No afecta No afecta
4l. Sòl industrial “Tapà” No afecta Limita al sud amb barranc de l’Oriola. Lleugera incidència
No afecta
4m. Sòl industrial “Oriola nord”
No afecta No afecta No afecta
L’àmbit 4f estaria just al límit nord dels hàbitats o àrees vitals de les dues espècies protegides d’importància abans citades. De totes formes, l’extensió d’aquest àmbit en proporció a les dimensions d’aquesta àrea vital fa preveure una incidència inapreciable.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
52
Medi sócio-econòmic Agricultura Ramaderia Forestal Extractives 4a. Sòl residencial “Cementiri”
No afecta No afecta No afecta No afecta
4b. Sòl residencial “Valletes segona fase”
No afecta No afecta No afecta No afecta
4c. Sòl residencial “Valletes sud”
No afecta No afecta No afecta No afecta
4d. Canvi d’ús a sòl urbanitzable “Lligallo de baix sud”
No afecta No afecta No afecta No afecta
4e. Sòl residencial “Est N-340”
Conreus herbacis de regadiu. No afecta
No afecta No afecta No afecta
4f. Sòl residencial baixa densitat “Montsianell”
Fruiters de secà (abandonats). No afecta
No afecta No afecta No afecta
4g. Sol residencial “Ullals Panxa”
Fruiters de secà. No afecta
No afecta No afecta No afecta
4h. Sòl residencial “Eucaliptus”
Herbacis de regadiu. No afecta
No afecta No afecta No afecta
4i. Sòl residencial “Poblenou”
Herbacis de regadiu. No afecta
No afecta No afecta No afecta
4j. Sòl industrial “Av Sta. Bàrbara oest”
No afecta No afecta No afecta No afecta
4k. Sòl industrial “Av Sta. Bàrbara est”
No afecta No afecta No afecta No afecta
4l. Sòl industrial “Tapà” Espai rural força humanitzat. No afecta
No afecta No afecta No afecta
4m. Sòl industrial “Oriola nord”
Espai rural força humanitzat. No afecta
No afecta No afecta No afecta
Les afectacions a àrees de conreus com és el cas de 4e, 4f, 4g, 4h, 4i, 4l i 4m, són poc considerables des del punt de vista global de tot el municipi, amb una afectació del percentatge de la superfície total conreada inapreciable, i molt menys per la reducció de producció. En la majoria dels casos, es tracta de zones agrícoles de baix interès, amb tendència a l’abandonament de l’activitat agrícola per la proximitat del nucli urbà, i afavorit això per l’increment del preu de venta d’aquests terrenys amb finalitats no agrícoles i per la important presència o implantació humana en forma de magatzems o petites indústries de baixa incidència no integrades en zones industrials. Per aquests motius, la regularització d’aquests àrees “semi-urbanes” resultarà més un efecte positiu que no pas una afectació a la productivitat agrícola del municipi.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
53
Patrimoni Històric, artístic i arquitectònic Arqueològic 4a. Sòl residencial “Cementiri” No afecta Tosses (parcialment) 4b. Sòl residencial “Valletes segona fase”
No afecta No afecta
4c. Sòl residencial “Valletes sud” No afecta No afecta 4d. Canvi d’ús a sòl urbanitzable “Lligallo de baix sud”
No afecta No afecta
4e. Sòl residencial “Est N-340” No afecta No afecta 4f. Sòl residencial baixa densitat “Montsianell”
No afecta No afecta
4g. Sol residencial “Ullals Panxa” No afecta No afecta 4h. Sòl residencial “Eucaliptus” No afecta No afecta 4i. Sòl residencial “Poblenou” No afecta No afecta 4j. Sòl industrial “Av Sta. Bàrbara oest”
No afecta No afecta
4k. Sòl industrial “Av Sta. Bàrbara est”
No afecta No afecta
4l. Sòl industrial “Tapà” No afecta Tapà (Parcialment) 4m. Sòl industrial “Oriola nord” No afecta No afecta Els àmbits 4a i 4l afecten molt al seu límit a dues zones de protecció arqueològica i per tant només caldrà aplicar les mesures protectores previstes pel pla.
10 RECOMANACIONS I CRITERIS
10.1 Recomanacions sobre el medi físic El conjunt de recomanacions en aquest apartat es centrarà bàsicament en el factor pendent com a condicionant d’implantació d’activitats. Pendent. És un dels principals factors en els processos erosius, conjuntament amb la precipitació que no podem intervenir. En aquest sentit es proposa una regulació dels usos en concordància amb el pendent del terreny on s’hagin d’implantar. El Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre estipula que s’han d’excloure dels processos urbanitzadors els terrenys amb un pendent superior al 30% per la seva baixa estabilitat geològica, perill d’esllavissades i per reduir el perill d’erosió. Aquesta interessant norma deixa un interval inferior massa gran amb igualment riscs com els que descriu sense necessitat que s’implantin únicament sòls urbanitzats, és a dir, usos com l’agricultura també poden ser susceptibles de produir els efectes abans indicats. Per aquests motius es planteja fer una classificació del sòl en funció de la seva vocació agrològica, i més en concret, als tipus d’usos compatibles per a cada situació.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
54
Classificació agrològica Classe I Sòls amb pendents inferiors al 5%
Terrenys aptes pels conreus, sense mesures de protecció especials, només per zones properes al límit superior del interval caldria tenir en compte alguns consells per evitar l’erosió (marges transversals, conreu segons corves nivell, etc.), o bé tècniques de conreu especials (despedregats, abonats, aterraçaments. etc). Terrenys profunds i fèrtils, que al terme municipal d’Amposta correspondrien a tota la plana del delta i sòls al·luvials de la Carrova
Classe II Terrenys amb pendents entre el 5 i el 15%
Terrenys aptes pel conreu però amb mesures de protecció. No s’haurien de realitzar conreus en vessant sense elements transversals de contenció, és a dir, marges o murs, o bé mitjançant la implantació de vegetació natural per tal de retenir les terres. Terrenys menys fèrtils que els anteriors, corresponen als situats a la plana interior, concretament per sobre de la terrassa fluvial a la zona de la Carrova, i els corresponents a la resta de conreus de secà de la zona interior del municipi.
Classe III Terrenys amb pendents entre el 15 i el 30% Terrenys aptes pel conreu però amb fortes mesures de protecció. Comencen a tenir vocació forestal. Són, per la seva posició geomorfològica, sòls pobres i erosionables. És imprescindible la construcció de marges o murs per a poder conrear aquests terrenys sense risc d’erosió. És de màxima importància evitar l’eliminació de la coberta vegetal (natural o no) que protegeix el sòl. En aquest grup és habitual la presència d’antics camps margenats d’oliveres i garrofers, que per la impossibilitat de mecanització han estat abandonats, i actualment estan en un procés natural de reforestació. Aquests terrenys corresponen als peus de vessant de la serra de Montsià i Montsianell, així com els vessants d’alguns barrancs de la zona de la Carrova.
Classe IV Terrenys amb pendents majors al 30% Terrenys no aptes pels conreus, amb clara vocació forestal. Són sòls pobres, molt susceptibles a l’erosió, recoberts pel general amb vegetació forestal. Aquests terrenys corresponen als vessants més inclinats de les serres ampostines.
D’aquesta forma, pot elaborar-se un quadre resum que indicaria quins serien els usos compatibles segons la classificació anterior
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
55
Compatibilitat d’usos segons la classificació agrològica
Us Classe agrològica Agrícola Forestal Urbà
I Compatible Compatible Compatible II Compatible Compatible Compatible III *Compatible Compatible Compatible IV Incompatible Compatible Incompatible
* Els conreus de secà d’olivera i garrofer, amb les seves mesures de protecció habituals en forma de marges de pedra en sec, permeten el conreu de vessants amb pendents fins el 20%; en canvi, el conreu de vessants sense aquestes mesures de protecció, com per exemple s’està donant en les noves transformacions agràries de cítric, deixen aquestes exposades als processos erosius.
10.2 Recomanacions sobre el medi natural En aquest punt s’incidirà en fer una proposta i justificació de l’ampliació del nombre d’elements naturals de valor local, que inicialment el PTPTE en cita 2 (ullals de la Carrova i de Panxa), fent una proposta acurada de delimitació; i per l’altra banda en una proposta i justificació de delimitació de la zona de “connectors i vores de PEIN” pel municipi d’Amposta.
10.2.1 Elements naturals de valor local. Tal i com diu el PTPTE, aquests espais estan definits pel seu valor ecològic, paisatgístic, agrícola o forestal en atenció a la seva representativitat, singularitat i fragilitat en l’àmbit local. El PTPTE considera que els espais naturals dels ullals de la Carrova i dels Ullals de Panxa han de quedar inclosos en aquesta categoria del sòl lliure, convenientment delimitats amb els mitjans cartogràfics disponibles. La següent proposta passa per ampliar aquesta llista amb 5 elements més, essent la llista definitiva la següent:
o Ullals i desaigües de la Carrova o Ullals de Panxa o Ullals i desaigües del Molinàs o Roquer de la Carrova o Vessants del Pla d’Empúries o Vessants del barranc de la Mina o Ullals i desaigües de l’Arispe
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
56
Els motius generals (els concrets seran exposat un a un posteriorment) per incloure aquest petits espais en aquesta categoria passen per la necessitat de donar un mínim grau de protecció a aquestes àrees que han quedat fora de qualsevol figura (Parc natural, PEIN, etc.) de protecció. Ullals i desaigües de la Carrova (proposat pel PTPTE). Surgències d’aigües procedents de l’aqüífer dels Ports. S’inclou el desaigüe dels ullals, que transcorre entre aquests i el riu Ebre, per la seva semblant riquesa natural, i per actuar com a connector biològic entre aquests elements, permeten el desplaçament de la fauna entre un lloc i l’altre. Espai amenaçat per l’expansió dels camps de conreus adjacents i pel perill d’eutrofització de les aigües per purins. Des del punt de vista del poblament natural, com a tot punt humit és força ric i divers, amb vegetació característica formada per herbassars de llengua d’oca (Potamogeton sp), canyissars i bosc de ribera d’albers i oms (Hàbitats d’interès comunitari). També hi trobem una diversa fauna de mol·luscs (Melanopsis dufourei, Theodoxus fluviatilis, Musculium lacustre, Pisidium sp., etc.); peixos ( Cobitis paludicola, Gobio gobio), ocells característics d’aiguamolls (Remiz pendulinus, Cettia cetti, Alcedo athis, etc.). Ullals de Panxa (proposat pel PTPTE). Surgències d’aigua que al igual que la resta d’ullals de la zona, es deuen al xoc de les aigües del aqüífer dels Ports amb les capes impermeables de llims del al·luvial. Des del punt de vista de la seva protecció dir que aquest espai està amenaçat per la possible expansió dels conreus adjacents, el sobrepastoreig i les extraccions de turbes. El poblament natural és també força ric, amb vegetació típica de llacunes eutròfiques amb nenúfars (Nymphaea alba), llengua d’oca (Potamogeton sp.), Ceratophyllum demersum, llenties d’aigua (Lemna minor i L. trisulca) canyissars de boga (Typha sp.). I pel que fa a la fauna, crustacis, gambeta d’aigua dolça (Atyaephyra sp.), Palaemonetes sp., etc.; peixos Gobio gobio, llopet (Cobites paludica), samaruc (Valencia hispanica), aus com el martinet, l’esplugabous, etc. Ullals i desaigües del Molinàs. Ullals situats a la partida del terme amb el mateix nom. Són ullals de menor entitat que els propers de la Carrova, però igualment tenen una gran riquesa i diversitat d’espècies. Al igual que els ullals de la Carrova, es proposa la inclusió en aquesta categoria del desaigüe que dona sortida a les aigües sorgides fins al riu Ebre, per esdevenir una continuïtat d’aquests i fer la funció de connector entre els dos espais. A diferència dels ullals de la Carrova aquests ullalets no tenen vegetació arbòria, però si la resta d’elements, com els herbassars de llengua d’oca (Potamogeton sp), canyissars, etc. i una variada fauna de mol·luscs (Melanopsis dufourei, Theodoxus fluviatilis, Musculium lacustre, Pisidium sp., etc.); peixos ( Cobitis paludicola, Gobio gobio), i tortuga d’aigua.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
57
Roquer de la Carrova. Element singular tant des del punt de vista natural, geològic com paisatgístic. A la base del cingle de tot el roquer hi ha surgències d’aigües que formen petits ullals. La principal fragilitat d’aquest espai ve donada per la seva linealitat, i per la presència de diversos edificis proper al cingle, que visualment impacten negativament en l’entorn. Caldria establir mesures de protecció paisatgística per tal d’evitar la construcció d’edificis massa prop del element. El poblament natural és molt interessant, amb presència de diverses comunitats de matollars mediterranis que en ocupen gran part de la paret. Entre aquestes hi trobem espècies protegides com el margalló (Chamaerops humilis), o d’altres típiques de les contrades mediterrànies com l’olivera borda (Olea europaea), garric (Quercus coccifera), aladern (Rhamnus alaternus), i a la base, on hi ha més ombra i aigua, d’altres espècies com falguers, plantes aqüàtiques (Lemna minor i L. trisulca), etc. La verticalitat fa que la fauna present sigui bàsicament d’aus, essent lloc de nidificació. Vessants del pla d’Empúries. És la continuació del element anterior, però ara ja amb una topografia més propera a la de vessant que a la de cingle. A diferència del anterior, aquest no presenta surgències d’aigua a la base. El principal problema d’aquest espai es la humanització, ja sigui per la introducció de noves espècies vegetals no pròpies de la zona com per l’abocament incontrolat de deixalles i runams. No és un espai amb un poblament natural excepcional, si potencialment, però es considera prioritari dotar d’una mínima protecció a aquests terrenys periurbans amenaçats per l’acció de l’home. El poblament vegetal és molt semblant al del espai anterior, sense els elements propis de llocs humits, espècies típicament mediterrànies com el margalló (Chamaerops humilis), romaní, coscollars, etc. La fauna està força limitada per la presència de l’home, i només hi freqüenten l’espai petites aus paseriformes, tot i que a mesura que ens allunyem de la zona habitada, la diversitat creix. Vessants del barranc de la Mina. Es proposen dues àrees que corresponen als vessants nord del barranc de la Mina, en concret als que queden a costat i costat del camí de Comes. Geomorfològicament són semblant al element anterior, vessants de la terrassa fluvial. Des del punt de vista natural estan força ben conservats, amb una abaundant vegetació que els recobreix en tota la seva extensió. Aquest millor estat es deu a la menor proximitat del nucli urbà i per tant més allunyats de l’acció de l’home, tot i que s’hi localitzen diversos abocaments de rurnes. La necessitat de protecció d’aquest element es deu a les previsions d’ampliació del sòl urbanitzable fins al cim d’aquest vessant, i per tant correrà el mateix perill d’humanització (eliminació de la vegetació, abocaments, etc.) que els voltants del pla d’Empúries.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
58
La vegetació natural present és força rica i variada, i el grau de recuperació és tal que alguns punts hi ha petites àrees de bosquets de carrasques semblants a les que podem trobar a la serra de Montsià. Hi trobem espècies arbòries com la carrasca (Quercus ilex), lledoner (Celtis australis), olivera (Olea europaea), arbres fruiters restes dels antics conreus, com cirerers, pruneres, etc. i una gran diversitat de matollars mediterranis des del menys evolucionats (coscollars) fins als primers estadis de màquies, que en la successió de comunitats arbustives estaria en els llocs més alts. El poblament faunístic és ja molt més ric i divers, i hi podem trobar alguns mamífers com guineus (Vulpes vulpes), teixons (Meles meles), etc. petits rosegadors, diverses espècies d’amfibis (gripaus) i rèptils (serps, llangardaixos, etc. ), i per suposat diverses espècies d’aus típiques de conreus i matollars (capnegres, pit-roig, cadarneres, mosquiters, etc.) i probablement altres aus de majors dimensions, com rapinyaires nocturns (Otus scops, Athene noctua, etc.) i petits diurns (falcó, esparver, etc.) Ullals i desaigües de l’Arispe. Aquests ullals estan situats just al nord dels ullals de Baltassar (Parc natural), a una distància aproximada d’uns 300 metres. El factor clau per incloure aquest ullals a aquesta categoria de sòl lliure és pel fet que des del punt de vista de la singularitat, i de la riquesa natural són pràcticament iguals que els inclosos en el parc natural i el PEIN, i més quan a través dels desaigües de la zona hi ha intercomunicació entre aquests. Per aquests motius es creu convenient dotar d’aquesta qualificació als ullals i als desaigües que els intercomuniquen. La vegetació torna a ser l’habitual d’aquestes llacunes interiors d’aigües dolces, amb nenúfar (Nymphaea alba), llengua d’oca (Potamogeton pectinatus), volantí espigat (Myriophillum spicatum), Ceratophjylum demersum, etc., canyissars de boga (Typha angustifolia) als marges amb lliri groc (Iris pseudacorus), Thalictrum galucum, salze (Salix alba), etc. La fauna coincideix amb gambeta d’aigua dolça, i diversos crustacis més; peixos, com el gobi (Gobio gobio), llopet, gatet valencià, etc.; rèptils com la tortuga d’estany i del grup dels ocells hi destaquen el martinet blanc (Egretta garzetta), l’esplugabous (Bubulcus ibis), etc. En el conjunt d’espais proposats, n’hi ha dos, els vessants del pla d’Empúries i del barranc de la Mina, i en especial pel primer de tots dos, els quals no presenten des del punt de vista estratègic ni per la seva diversitat d’espècies, un interès molt especial, però si què s’han de contemplar com una relíquia de la vegetació natural dels vessants i cingles que ara ocupen el nucli urbà d’Amposta, i que en un futur no massa llunyà, podran esdevenir veritables “illes de vegetació autòctona” envoltada o quasi per sòls urbans. I de totes formes, aquestes vessant tenen un pendent significatiu, i de ben segur que en alguns punts superen el llindar del 30%.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
59
10.2.2 Connectors i vores de PEIN. Com ja s’ha explicat, és convenient no entendre les àrees del PEIN com a illes, això ha portat a delimitar uns sòls de règim no urbanitzable comú que persegueixen que els espais protegits no acabin degradant-se per la pressió de l’acció humana a les zones de la seva perifèria. Així mateix cal assegurar que les àrees protegides estiguin connectades entre si per passadissos adequats perquè les espècies puguin dispersar-se i recolonitzar hàbitats en cas que una pertorbació provoqui una extinció local. La proposta per a aquesta categoria de sòl lliure passa per la inclusió d’aquells terrenys ja contemplats al PTPTE, és a dir, els turons (Montsianell, Antic, etc.) que limiten al nord de la serra de Montsià. Ara bé, aquesta proposta només incloïa els terrenys forestals, deixant exclosos els usos agrícoles. Això donava lloc a una àrea vora PEIN incompleta. La proposta de “connectors i vora PEIN” passa per incloure tots els conreus que queden envoltats pels terrenys forestals, concretament l’àrea de les Set Piques; per incloure a més a més els camps de conreu de secà en contacte amb les zones forestals a l’àrea del racó de Pilar de Gaspar i de la zona de mas del Civil; i finalment els terrenys que suposen els camins ramaders de Fortxeron i Ferreretes. La justificació d’aquesta solució passa pels següents punts: S’inclouen les àrees de conreus de la zona de les Set Piques a la categoria de “Vora PEIN i connectors” pel fet que queden completament envoltats per la proposta inicial; també pel fet que aquesta zona és des del punt de vista natural força important, ja que com s’explicava a l’apartat 4.8, estarien “afectades” per la zona d’influència o hàbitat de dues importants espècies d’aus rapinyaires, i per tant és de vital importància el manteniment del mosaic conreus-forestal; un altre factor ha estat l’intent de protegir paisatgísticament una zona del municipi, ja de les poques, on l’agricultura de secà es desenvolupa de forma gairebé tradicional, i el paisatge local està encara pràcticament intacte, amb importants construccions de pedra seca. L’objectiu d’aquesta inclusió no és eliminar el conreu, tot al contrari, el conreu en aquesta zona és tant o més important pel sistema que els mateixos terrenys forestals del costa. Les altres zones incloses, els camps de conreu en contacte amb la zona forestal al racó de Pilar de Gaspar i del mas del Civil, s’han inclòs pel mateix motiu abans explicat d’habitat vinculat als poblaments de rapinyaires de la serra, però també i sobretot per donar continuïtat a l’anella de protecció que envolta l’espai PEIN de la serra de Montsià, i més quan tenint en compte que la majoria d’aquests camps de conreus estan en zones amb pendents en molts dels casos superiors al 15%, i conseqüentment, àrees abancalades amb marges de pedra, element interessant des del punt de vista paisatgístic i de control de l’erosió.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
60
Finalment també s’han inclòs els terrenys que formen els béns públics dels camins ramaders o lligallos de Fortxeron i Ferreretes. Aquesta decisió ha estat doblement estratègica, així doncs, per un costat es dona un grau de protecció interessant a uns terrenys públics que pel desús de l’activitat ramadera eren susceptibles d’ésser envaïts pels veïns, i per l’altra es dona al disseny de connectors un sentit interessant en establir unes franges de sòl amb un estat més o menys natural, que creuen el territori donant comunicació directa a l’espai del PEIN de la serra de Montsià amb les àrees del delta. Aquests lligallos són des del punt de vista del poblament vegetal força interessants, i esdevenen veritables prolongacions de la vegetació forestal dels vessants de la serra, de forma que és fàcil trobar en el seu àmbit carrasques i al mig de la plana. Tot i no haver estat afitats, conserven una amplada considerable de fàcil reconeixement sobre el terreny.
10.3 Recomanacions sobre els usos del sòl En quant a les recomanacions pels usos del sòl, aquestes van bàsicament encaminades a protegir el paisatge i conreus tradicionals, i afavorir l’efecte de mosaic d’usos en especial al les zones de vora PEIN. Per aquests motius, s’identifiquen com a zones d’especial interès paisatgístic els vessants de les serres locals per la seva vulnerabilitat visual, i les àrees de conreu tradicional de les Set Piques i del Pla de la Llosa pel seu grau de conservació de les estructures o marges de pedra seca. Per a reduir els efectes negatius sobre el paisatge, el patrimoni històric i el medi natural, de les grans transformacions agrícoles, s’haurien de preveure a nivell normatiu ferramentes que ajudin a rebaixar aquests impactes. Per a garantir el mosaic d’usos caldria regular les transformacions de forma que tota nova transformació hauria de mantenir un percentatge de sòl amb el tipus de conreu o ús precedent, i ésser més generós en quan a superfície a mantenir en les zones de vora PEIN. Tanmateix, caldria promocionar el manteniment de les construccions de pedra seca a totes les àrees d’especial interès paisatgístic abans descrites, pensant en el benefici paisatgístic i en la protecció contra l’erosió del sòl.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
1
ANNEX 1: ELEMENTS NATURALS DE VALOR LOCAL
ULL
ALS
I D
ESA
IGÜ
ES D
E LA
CA
RR
OVA
A
MB
IEN
T: B
osco
s i b
osqu
ines
de
riber
a C
orre
spon
en a
ls s
egüe
nts
hàbi
tats
de
la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
(9
2D0)
Alo
cars
, ta
mar
igar
s i
espi
nars
de
rius,
rie
rols
, ra
mbl
es
i lla
cune
s (N
erio
-Ta
mar
icet
ea)
(92A
0) S
alze
des,
al
bere
des
(i om
edes
) m
edite
rràni
es
(91E
0) V
erne
des
(Aln
o-P
adio
n) P
riorit
ari
AM
BIE
NT:
Sen
illar
s, jo
nque
res
i po
blam
ents
de
nenú
fars
C
orre
spon
en a
ls s
egüe
nts
hàbi
tats
de
la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
(7
210)
Can
yiss
ars
torb
osos
bas
òfils
do
min
ats
per m
ànse
ga (C
ladi
um m
aris
cus)
Prio
ritar
i (7
230)
Tor
bere
s ba
sòfil
es d
e cà
rexs
(Car
icio
n da
valli
anae
) A
MB
IEN
T: V
eget
ació
d’a
igüe
s co
ntin
enta
ls s
ubm
ergi
da o
en
cont
acte
per
mam
en
l’aig
ua (m
acrò
fits,
hig
ròfit
s, ..
.) C
orre
spon
en a
ls s
egüe
nts
hàbi
tats
de
la D
irect
iva
92/4
3/C
EE
:
(115
0) L
lacu
nes,
alb
ufer
es i
esta
nys
cost
aner
s (R
uppi
etea
mar
itim
ae, P
otam
etea
, Zo
ster
etea
) (1
160)
Cal
anqu
es i
braç
os d
e m
ar
(316
0) V
eget
ació
hid
ròfit
a de
llac
s di
strò
fics,
de
pH m
olt b
aix
(Utri
cula
rieta
lia)
(315
0) V
eget
ació
hid
ròfit
a ar
rela
da o
flot
ant d
e lla
cs i
aigü
es e
utrò
fique
s (3
140)
Veg
etac
ió d
e ca
rofíc
ies
del b
ento
s d'
aigü
es d
olce
s, d
ures
, olig
omes
otrò
fique
s (3
130)
Veg
etac
ió a
mfíb
ia v
ivaç
d'a
igüe
s ol
igot
ròfiq
ues
(Litt
orel
lion)
(3
170)
Veg
etac
ió
amfíb
ia
med
iterr
ània
de
ba
sses
te
mpo
rals
(Is
oetio
n,
Cic
endi
on,
Nan
ocyp
erio
n fla
vesc
entis
) Prio
ritar
i
ULL
ALS
DE
PAN
XA
A
MB
IEN
T: S
enill
ars,
jonq
uere
s i p
obla
men
ts d
e ne
núfa
rs
Cor
resp
onen
als
seg
üent
s hà
bita
ts d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
(7
210)
Can
yiss
ars
torb
osos
bas
òfils
dom
inat
s pe
r màn
sega
(Cla
dium
m
aris
cus)
Prio
ritar
i (7
230)
Tor
bere
s ba
sòfil
es d
e cà
rexs
(Car
icio
n da
valli
anae
) A
MB
IEN
T: V
eget
ació
d’a
igüe
s co
ntin
enta
ls s
ubm
ergi
da o
en
cont
acte
per
mam
en l’
aigu
a (m
acrò
fits,
hig
ròfit
s, ..
.) C
orre
spon
en a
ls s
egüe
nts
hàbi
tats
de
la D
irect
iva
92/4
3/C
EE
:
(115
0) L
lacu
nes,
alb
ufer
es i
esta
nys
cost
aner
s (R
uppi
etea
mar
itim
ae,
Pot
amet
ea, Z
oste
rete
a)
(116
0) C
alan
ques
i br
aços
de
mar
(3
160)
Veg
etac
ió h
idrò
fita
de ll
acs
dist
ròfic
s, d
e pH
mol
t bai
x (U
tricu
larie
talia
) (3
150)
Veg
etac
ió h
idrò
fita
arre
lada
o fl
otan
t de
llacs
i ai
gües
eu
tròfiq
ues
(314
0) V
eget
ació
de
caro
fície
s de
l ben
tos
d'ai
gües
dol
ces,
dur
es,
olig
omes
otrò
fique
s (3
130)
Veg
etac
ió a
mfíb
ia v
ivaç
d'a
igüe
s ol
igot
ròfiq
ues
(Litt
orel
lion)
(3
170)
Veg
etac
ió a
mfíb
ia m
edite
rràn
ia d
e ba
sses
tem
pora
ls (I
soet
ion,
C
icen
dion
, Nan
ocyp
erio
n fla
vesc
entis
) Prio
ritar
i
ULL
ALS
I D
ESA
IGÜ
ES D
EL M
OLI
NÀ
S
A
MB
IEN
T: S
enill
ars,
jonq
uere
s i p
obla
men
ts d
e ne
núfa
rs
Cor
resp
onen
als
seg
üent
s hà
bita
ts d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
(7
210)
Can
yiss
ars
torb
osos
bas
òfils
dom
inat
s pe
r màn
sega
(Cla
dium
mar
iscu
s) P
riorit
ari
(723
0) T
orbe
res
basò
files
de
càre
xs (C
aric
ion
dava
llian
ae)
AM
BIE
NT:
Veg
etac
ió d
’aig
ües
cont
inen
tals
sub
mer
gida
o e
n co
ntac
te p
erm
amen
l’a
igua
(mac
ròfit
s, h
igrò
fits,
...)
Cor
resp
onen
als
seg
üent
s hà
bita
ts d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
(1
150)
Lla
cune
s, a
lbuf
eres
i es
tany
s co
stan
ers
(Rup
piet
ea m
ariti
mae
, Pot
amet
ea,
Zost
eret
ea)
(116
0) C
alan
ques
i br
aços
de
mar
(3
160)
Veg
etac
ió h
idrò
fita
de ll
acs
dist
ròfic
s, d
e pH
mol
t bai
x (U
tricu
larie
talia
) (3
150)
Veg
etac
ió h
idrò
fita
arre
lada
o fl
otan
t de
llacs
i ai
gües
eut
ròfiq
ues
(314
0) V
eget
ació
de
caro
fície
s de
l ben
tos
d'ai
gües
dol
ces,
dur
es, o
ligom
esot
ròfiq
ues
(313
0) V
eget
ació
am
fíbia
viv
aç d
'aig
ües
olig
otrò
fique
s (L
ittor
ellio
n)
(317
0) V
eget
ació
am
fíbia
m
edite
rràn
ia
de
bass
es
tem
pora
ls
(Isoe
tion,
C
icen
dion
, N
anoc
yper
ion
flave
scen
tis) P
riorit
ari
ULL
ALS
I D
ESA
IGÜ
ES D
E L’
AR
ISPE
A
MB
IEN
T: S
enill
ars,
jonq
uere
s i p
obla
men
ts d
e ne
núfa
rs
Cor
resp
onen
als
seg
üent
s hà
bita
ts d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
(7
210)
Can
yiss
ars
torb
osos
bas
òfils
dom
inat
s pe
r màn
sega
(Cla
dium
mar
iscu
s) P
riorit
ari
(723
0) T
orbe
res
basò
files
de
càre
xs (C
aric
ion
dava
llian
ae)
AM
BIE
NT:
Veg
etac
ió d
’aig
ües
cont
inen
tals
sub
mer
gida
o e
n co
ntac
te p
erm
amen
l’a
igua
(mac
ròfit
s, h
igrò
fits,
...)
Cor
resp
onen
als
seg
üent
s hà
bita
ts d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
(1
150)
Lla
cune
s, a
lbuf
eres
i es
tany
s co
stan
ers
(Rup
piet
ea m
ariti
mae
, Pot
amet
ea,
Zost
eret
ea)
(116
0) C
alan
ques
i br
aços
de
mar
(3
160)
Veg
etac
ió h
idrò
fita
de ll
acs
dist
ròfic
s, d
e pH
mol
t bai
x (U
tricu
larie
talia
) (3
150)
Veg
etac
ió h
idrò
fita
arre
lada
o fl
otan
t de
llacs
i ai
gües
eut
ròfiq
ues
(314
0) V
eget
ació
de
caro
fície
s de
l ben
tos
d'ai
gües
dol
ces,
dur
es, o
ligom
esot
ròfiq
ues
(313
0) V
eget
ació
am
fíbia
viv
aç d
'aig
ües
olig
otrò
fique
s (L
ittor
ellio
n)
(317
0) V
eget
ació
am
fíbia
m
edite
rràn
ia
de
bass
es
tem
pora
ls
(Isoe
tion,
C
icen
dion
, N
anoc
yper
ion
flave
scen
tis) P
riorit
ari
RO
QU
ER D
E LA
CA
RR
OVA
A
MB
IEN
T: V
eget
ació
d’a
igüe
s co
ntin
enta
ls s
ubm
ergi
da o
en
cont
acte
per
mam
en l’
aigu
a (m
acrò
fits,
hig
ròfit
s, ..
.) C
orre
spon
en a
ls s
egüe
nts
hàbi
tats
de
la D
irect
iva
92/4
3/C
EE
:
(115
0) L
lacu
nes,
alb
ufer
es i
esta
nys
cost
aner
s (R
uppi
etea
mar
itim
ae, P
otam
etea
, Zo
ster
etea
) (1
160)
Cal
anqu
es i
braç
os d
e m
ar
(316
0) V
eget
ació
hid
ròfit
a de
llac
s di
strò
fics,
de
pH m
olt b
aix
(Utri
cula
rieta
lia)
(315
0) V
eget
ació
hid
ròfit
a ar
rela
da o
flot
ant d
e lla
cs i
aigü
es e
utrò
fique
s (3
140)
Veg
etac
ió d
e ca
rofíc
ies
del b
ento
s d'
aigü
es d
olce
s, d
ures
, olig
omes
otrò
fique
s (3
130)
Veg
etac
ió a
mfíb
ia v
ivaç
d'a
igüe
s ol
igot
ròfiq
ues
(Litt
orel
lion)
(3
170)
Veg
etac
ió a
mfíb
ia m
edite
rràn
ia d
e ba
sses
tem
pora
ls (I
soet
ion,
Cic
endi
on,
Nan
ocyp
erio
n fla
vesc
entis
) Prio
ritar
i A
MB
IEN
T: M
atol
lars
(màq
uies
, gar
rigue
s, b
rolle
s, p
ined
es, j
once
des,
llis
tona
rs)
Cor
resp
onen
als
seg
üent
s hà
bita
ts d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
(5
330)
Mat
olla
rs te
rmom
edite
rran
is i
pred
esèr
tics
(5
333)
Gar
rigue
s i m
atol
lars
med
iterr
anis
term
òfils
dom
inat
s pe
r mar
galló
(Cha
mae
rops
hu
mili
s)
(622
0) P
astu
res
med
iterrà
nies
xer
ofíti
ques
anu
als
i viv
aces
(The
ro-B
rach
ypod
iete
a)
(Prio
ritar
i)
VESS
AN
TS D
EL P
LA D
’EM
PÚR
IES
A
MB
IEN
T: M
atol
lars
(màq
uies
, gar
rigue
s, b
rolle
s,
pine
des,
jonc
edes
, llis
tona
rs)
Cor
resp
onen
als
seg
üent
s hà
bita
ts d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
(5
330)
Mat
olla
rs te
rmom
edite
rran
is i
pred
esèr
tics
(5
333)
Gar
rigue
s i m
atol
lars
med
iterr
anis
term
òfils
do
min
ats
per m
arga
lló (C
ham
aero
ps h
umilis
) (6
220)
Pas
ture
s m
edite
rràni
es x
erof
ítiqu
es a
nual
s i
viva
ces
(The
ro-B
rach
ypod
iete
a) (P
riorit
ari)
VESS
AN
TS D
EL B
AR
RA
NC
DE
LA M
INA
A
MB
IEN
T: M
atol
lars
(màq
uies
, gar
rigue
s, b
rolle
s, p
ined
es, j
once
des,
llis
tona
rs)
Cor
resp
onen
als
seg
üent
s hà
bita
ts d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
(5
330)
Mat
olla
rs te
rmom
edite
rran
is i
pred
esèr
tics
(5
333)
Gar
rigue
s i m
atol
lars
med
iterr
anis
term
òfils
dom
inat
s pe
r mar
galló
(Cha
mae
rops
hu
mili
s)
(622
0) P
astu
res
med
iterrà
nies
xer
ofíti
ques
anu
als
i viv
aces
(The
ro-B
rach
ypod
iete
a)
(Prio
ritar
i)
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
2
ANNEX 2: LEGISLACIÓ
TAU
LES
PER
UN
ITA
TS D
EL P
AIS
ATG
E ÍN
DEX
A
MB
IEN
TS D
E R
IU I
DEL
TA
Bos
cos
i bos
quin
es d
e rib
era
Cor
resp
onen
als
seg
üent
s hà
bita
ts d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
o
(92D
0)
Alo
cars
, tam
arig
ars
i esp
inar
s de
rius
, rie
rols
, ram
bles
i lla
cune
s (N
erio
-Tam
aric
etea
) o
(92A
0)
Sal
zede
s, a
lber
edes
(i o
med
es) m
edite
rràn
ies
o
(91E
0)
Ver
nede
s (A
lno-
Pad
ion)
Prio
ritar
i Ta
ula
Seni
llars
, jon
quer
es i
pobl
amen
ts d
e ne
núfa
rs
Cor
resp
onen
als
seg
üent
s hà
bita
ts d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
o
(721
0) C
anyi
ssar
s to
rbos
os b
asòf
ils d
omin
ats
per m
ànse
ga (C
ladi
um m
aris
cus)
Prio
ritar
i o
(723
0)
Torb
eres
bas
òfile
s de
càr
exs
(Car
icio
n da
valli
anae
)
Taul
a Ve
geta
ció
d’ai
gües
con
tinen
tals
sub
mer
gida
o e
n co
ntac
te p
erm
amen
l’ai
gua
(mac
ròfit
s, h
igrò
fits,
...)
Cor
resp
onen
als
seg
üent
s hà
bita
ts d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
o
(115
0) L
lacu
nes,
alb
ufer
es i
esta
nys
cost
aner
s (R
uppi
etea
mar
itim
ae, P
otam
etea
, Zos
tere
tea)
o
(116
0) C
alan
ques
i br
aços
de
mar
o
(316
0)
Veg
etac
ió h
idrò
fita
de ll
acs
dist
ròfic
s, d
e pH
mol
t bai
x (U
tricu
larie
talia
) o
(315
0)
Veg
etac
ió h
idrò
fita
arre
lada
o fl
otan
t de
llacs
i ai
gües
eut
ròfiq
ues
o (3
140)
V
eget
ació
de
caro
fície
s de
l ben
tos
d'ai
gües
dol
ces,
dur
es, o
ligom
esot
ròfiq
ues
o (3
130)
V
eget
ació
am
fíbia
viv
aç d
'aig
ües
olig
otrò
fique
s (L
ittor
ellio
n)
o (3
170)
V
eget
ació
am
fíbia
med
iterr
ània
de
bass
es te
mpo
rals
(Iso
etio
n, C
icen
dion
, Nan
ocyp
erio
n fla
vesc
entis
) Prio
ritar
i
Taul
a
Sa
lobr
ars
Cor
resp
onen
als
seg
üent
s hà
bita
ts d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
o
(131
0) V
eget
ació
anu
al c
olon
itzad
ora
de s
òls
salin
s lit
oral
s o
inte
riors
o
(132
0) V
eget
ació
gra
min
oide
viv
aç d
' "S
parti
na"
o (1
410)
Pra
dells
i jo
nque
res
halò
files
, med
iterr
ànie
s (J
unce
talia
mar
itim
ae)
o (1
420)
Mat
olla
rs h
alòf
ils m
edite
rran
is i
term
oatlà
ntic
s (A
rthoc
nem
etal
ia fr
utic
osae
) o
(143
0) M
atol
lars
hal
onitr
òfils
(Peg
ano-
Sal
sole
tea)
o
(151
0) E
step
es s
alin
es m
edite
rràn
ies
cont
inen
tals
(Lim
onie
talia
) Prio
ritar
i
Taul
a Pl
atge
s de
zor
ra i
dune
s (v
eg. p
sam
òfila
, ...)
C
orre
spon
en a
ls s
egüe
nts
hàbi
tats
de
la D
irect
iva
92/4
3/C
EE
:
o (2
110)
V
eget
ació
de
les
dune
s m
òbils
prim
àrie
s (d
unes
em
brio
nàrie
s) a
mb
"Ely
mus
farc
tus"
o
(212
0)
Veg
etac
ió d
e le
s du
nes
mòb
ils s
ecun
dàrie
s (d
unes
bla
nque
s) a
mb
"Am
mop
hila
are
naria
o
(219
0)
Dep
ress
ions
hum
ides
de
les
inte
rdun
es li
tora
ls a
mb
jonc
bov
al (S
cirp
us h
olos
choe
nus
var.
aust
ralis
) i c
esqu
era
(Sac
char
um ra
venn
ae)
o (2
230)
Veg
etac
ió te
ròfit
a ef
ímer
a de
les
dune
s m
edite
rràn
ies
(Mal
colm
ieta
lia)
o (2
240)
Pra
ts d
e lli
stó
(Bra
chyp
odiu
m re
tusu
m) i
altr
es p
rats
sec
s am
b te
ròfit
s, c
olon
itzad
ors
d'ar
enys
mar
ítim
s
Taul
a A
rros
sars
S
ense
hàb
itat a
ssoc
iat
Ta
ula
Altr
es c
ultiu
s de
rega
diu
(hor
ta, b
lat d
e m
oro,
etc
.) S
ense
hàb
itat a
ssoc
iat
AM
BIE
NTS
DE
SER
RES
I PL
AN
ES L
ITO
RA
LS S
EQU
ES
Bos
cos
d’al
zine
s i d
e ca
rras
ques
(alz
inar
s i c
arra
scar
s)
Cor
resp
onen
al s
egüe
nt h
àbita
t de
la D
irect
iva
92/4
3/C
EE
:
o (9
340)
A
lzin
ars
(de
Que
rcus
ilex
) i c
arra
scar
s (d
e Q
uerc
us ro
tund
ifolia
)
Taul
a M
atol
lars
(màq
uies
, gar
rigue
s, b
rolle
s, p
ined
es, j
once
des,
llis
tona
rs)
Cor
resp
onen
als
seg
üent
s hà
bita
ts d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
o
(533
0)
Mat
olla
rs te
rmom
edite
rran
is i
pred
esèr
tics
o
(533
3)
Gar
rigue
s i m
atol
lars
med
iterr
anis
term
òfils
dom
inat
s pe
r mar
galló
(Cha
mae
rops
hum
ilis)
o
(622
0)
Pas
ture
s m
edite
rràn
ies
xero
fítiq
ues
anua
ls i
viva
ces
(The
ro-B
rach
ypod
iete
a) (P
riorit
ari)
Ta
ula
Prat
s i h
erba
ssar
s (c
ultiu
s de
sec
à ab
ando
nats
, fen
assa
rs)
Cor
resp
onen
al s
egüe
nt h
àbita
t de
la D
irect
iva
92/4
3/C
EE
:
o (6
220)
P
astu
res
sequ
es s
emin
atur
als
i fàc
ies
de m
atol
ls s
obre
sub
stra
t cal
cari
(Fes
tuco
-Bro
met
alia
) (*p
arat
ges
amb
nota
bles
orq
uídi
es) (
Prio
ritar
i)
Taul
a Ve
geta
ció
de fo
ns d
e ba
rran
cs (b
ardi
sses
i co
dola
rs)
Cor
resp
onen
al s
egüe
nt h
àbita
t de
la D
irect
iva
92/4
3/C
EE
:
o (3
250)
V
eget
ació
de
les
llere
s pe
dreg
oses
del
s riu
s m
edite
rran
is (G
lauc
ion
flavi
)
Taul
a Ll
ocs
hum
its (s
urgè
ncie
s, fo
nts,
ulla
ls, d
egot
alls
, …)
Cor
resp
onen
als
seg
üent
s hà
bita
ts d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
o
(314
0)
Aig
ües
olig
otrò
fique
s ca
lcàr
ies
amb
vege
taci
ó bè
ntic
a de
Cha
ra s
pp.
o (7
220)
V
eget
ació
del
s de
gota
lls d
'aig
ües
carb
onat
ades
form
ador
es d
e to
ves
calc
àrie
s (P
riorit
ari)
Roq
uers
, cin
gles
i ta
rter
es (
vege
taci
ó ca
smof
ítica
, gla
reïc
ola,
...).
C
orre
spon
en a
ls s
egüe
nts
hàbi
tats
de
la D
irect
iva
92/4
3/C
EE
:
o (8
130)
Ta
rtere
s de
l'E
urop
a m
erid
iona
l am
b ve
geta
ció
poc
o m
olt t
erm
òfila
o
(813
0)
Altr
es ta
rtere
s
o (8
210)
P
ende
nts
roco
ses
calc
ícol
es a
mb
vege
taci
ó ca
smof
ítica
o
(821
1)
Roq
ues
calc
ícol
es a
mb
vege
taci
ó ca
smof
ítica
term
òfila
o o
mbr
ejad
a de
les
cont
rade
s m
edite
rràn
ies
o (8
310)
C
oves
no
expl
otad
es p
el tu
rism
e C
ultiu
s de
sec
á en
pro
ducc
ió (o
liver
ars,
gar
rofe
rals
, cer
eals
de
secà
) S
ense
hàb
itat a
ssoc
iat
Ta
ula
Cul
tius
de re
gadi
u (fr
uite
rs, c
ítric
s, h
orta
, bla
t de
mor
o)
Sen
se h
àbita
t ass
ocia
t
Taul
a
TAU
LES
Am
bien
ts d
e riu
i de
lta
Bos
cos
i bos
quin
es d
e rib
era
Cor
resp
onen
als
seg
üent
s hà
bita
ts d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
o
(92D
0)
Alo
cars
, tam
arig
ars
i esp
inar
s de
rius
, rie
rols
, ram
bles
i lla
cune
s (N
erio
-Tam
aric
etea
) o
(92A
0)
Sal
zede
s, a
lber
edes
(i o
med
es) m
edite
rràn
ies
o
(91E
0)
Ver
nede
s (A
lno-
Pad
ion)
Prio
ritar
i Ta
ula
d’es
pèci
es p
rote
gide
s en
aqu
est a
mbi
ent,
sego
ns la
nor
mat
iva:
A
UTO
NÒ
MIC
A
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
OR
DR
E 5
/11/
84 i
O
RD
RE
28/
10/8
6 E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
proh
ibid
a
-- --
-- --
-- --
--
E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
sotm
esa
a au
torit
zaci
ó pr
èvia
.
-- --
-- --
-- --
--
LLE
I 3/1
988
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s de
la fl
ora
i de
la
faun
a es
trict
amen
t pr
oteg
ides
-- --
- M
arga
ritife
ra
auric
ular
ia
- P
silu
nio
litto
ralis
um
bona
tus
- U
nio
elon
gatu
lus
ssp
de l'
Ebr
e -
Aus
tropo
tam
obiu
s pa
llipe
s
- A
cipe
nser
stu
rio
- A
phan
ius
iber
us
- V
alen
cia
hisp
anic
a -
Cot
tus
gobi
o -
Gas
tero
steu
s ac
ulea
tus
- B
lenn
ius
fluvi
atili
s -
Pet
rom
yzon
m
arin
us
- 7
espè
cies
d’
amfíb
is
- 17
esp
ècie
s de
rè
ptils
- 18
7 es
pèci
es-
Erin
aceu
s al
giru
s -
Erin
aceu
s eu
ropa
eus
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
- E
ptes
icus
ser
otin
us
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s -
Pip
istre
llus
nath
usii
- M
icro
tus
sp.
DE
CR
ET
148/
1992
A
nnex
1. E
spèc
ies
sens
ible
s.
-- --
-- --
-- -
30 e
spèc
ies
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
- E
ptes
icus
ser
otin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s m
olt s
ensi
bles
. --
-- --
-- --
- 21
esp
ècie
s --
ESTA
TAL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Rea
l Dec
reto
43
9/19
90
Espè
cies
sen
sibl
es a
l'a
ltera
ció
del s
eu
hàbi
tat.
-- --
-- --
-- --
--
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
d'e
xtin
ció.
--
-- --
- A
phan
ius
iber
us
- V
alen
cia
hisp
anic
a
-- -
Ayt
hya
nyro
ca
- M
arm
aron
etta
an
gust
irost
ris
- O
xyur
a le
ucoc
epha
la
- A
rdeo
la ra
lloid
es
- B
otau
rus
stel
laris
- C
icon
ia n
igra
-
Lani
us m
inor
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s es
peci
al
-- --
-- -
Aci
pens
er s
turio
-
Ble
nniu
s flu
viat
ilis
- B
ufo
cala
mita
-
Aly
tes
obst
etric
ans
- H
yla
arbo
rea
- P
elob
ates
cul
tripe
s -
Tritu
rus
helv
etic
us
- Tr
ituru
s m
arm
orat
us
- C
olub
er h
ippo
crep
is
- C
oron
ella
giro
ndic
a -
Ela
phe
scal
aris
-
Nat
rix m
aura
-
Nat
rix n
atrix
-
Cha
lcid
esbe
dria
ga
- Ta
rent
ola
mau
ritan
ica
- A
cant
hoda
ctyl
us
eryt
hrur
us
- P
odar
cis
hisp
anic
a -
Psa
mm
odro
mus
al
giru
s
- 13
7 es
pèci
es
- E
rinac
eus
algi
rus
algi
rus
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m n
-
Pip
istre
llus
nath
usii
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s
A
nnex
3. E
spèc
ies
vuln
erab
les.
--
-- --
-- --
- C
ircus
pyg
argu
s
- H
iera
aetu
s fa
scia
tus
--
EUR
OPE
A
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Dire
ctiv
a 79
/409
A
nnex
1. E
spèc
ies
obje
cte
de m
esur
es
de c
onse
rvac
ió
espe
cial
del
seu
hà
bita
t
-- --
-- --
-- -
82 e
spèc
ies
--
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E
(Rea
l Dec
reto
19
97/1
995)
Ann
ex 1
. d’h
abita
ts
natu
rals
d’in
terè
s co
mun
itari
per a
la
cons
erva
ció
dels
qu
als
és n
eces
sari
dess
igna
r zon
es
espe
cial
s de
co
nser
vaci
ó
-- -
(92D
0)
- (9
2A0)
- (9
1E0)
-- --
-- --
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
per l
a co
nser
vaci
ó de
les
qual
s ca
l de
sign
ar z
ones
es
peci
als
de
cons
erva
ció
-- --
- A
ustro
pota
mob
ius
palli
pes
- P
etro
myz
on
mar
inus
-
Aci
pens
er s
turio
-
Cho
ndro
stom
a to
xost
oma
- A
phan
ius
iber
us
- V
alen
cia
hisp
anic
a -
Alo
sa s
p.
- E
mys
orb
icul
aris
-
Mau
rem
ys
lepr
osa
- Te
stud
o he
rman
ni
-- -
Rhi
nolo
phus
fe
rrum
equi
num
A
nnex
4. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
que
requ
erei
xen
una
prot
ecci
ó es
trict
a.
-- --
-- -
Aci
pens
er s
turio
-
Val
enci
a hi
span
ica
- E
mys
orb
icul
aris
-
Mau
rem
ysep
rosa
- Te
stud
o he
rman
ni
-- -
Erin
aceu
s al
giru
s -
Rhi
nolo
phus
fe
rrum
equi
num
INTE
RN
AC
ION
AL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
tsPe
ixos
A
mfíb
is
i rèp
tils
Oce
lls
Mam
ífers
CIT
ES
A
nnex
1. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
-- --
- A
cipe
nser
stu
rio
- D
erm
oche
lys
coria
cea
- Fa
lco
pere
grin
us
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
-- --
- Te
stud
o he
rman
ni
- O
xyur
a le
ucoc
epha
la
- C
icon
ia n
igra
-
Pla
tale
a le
ucor
odia
-
Ath
ene
noct
ua
- O
tus
scop
s -
Gru
s gr
us
- O
tis ta
rda
--
Con
veni
de
BO
NN
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
--
-- --
-- -
Der
moc
hely
s co
riace
a
- C
helo
nia
myd
as
- A
nas
angu
stiro
stris
-
Ayt
hya
nyro
ca
- M
arm
aron
etta
an
gust
irost
ris
- O
xyur
a le
ucoc
epha
la
- Tr
yngi
tes
subr
ufic
ollis
-
Otis
tard
a -
Acr
ocep
halu
s pa
ludi
cola
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
que
han
de s
er
obje
cte
d'ac
ords
in
tern
acio
nals
-- --
-- -
Aci
pens
er s
turio
-
Der
moc
hely
s co
riace
a
- C
helo
nia
myd
as
- 75
esp
ècie
s -
Rhi
nolo
phus
fe
rrum
equi
num
-
Ept
esic
us s
erot
inus
-
Pip
istre
llus
nath
usii
-
Pip
istre
llus
pipi
stre
llus
Con
veni
de
BE
RN
A
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s de
faun
a es
trict
amen
t pr
oteg
ides
-- --
-- -
Val
enci
a hi
span
ica
- B
ufo
cala
mita
-
Aly
tes
obst
etric
ans
- H
yla
mer
idio
nalis
-
Pel
obat
es c
ultri
pes
- C
olub
er h
ippo
crep
is
- E
mys
orb
icul
aris
-
Test
udo
herm
anni
-
Cha
lcid
es b
edria
gai
- La
certa
lepi
da
- 15
6 es
pèci
es
- E
rinac
eus
algi
rus
-
Tada
rida
teni
otis
-
Rhi
nolo
phus
fe
rrum
equi
num
-
Ept
esic
us s
erot
inus
-
Pip
istre
llus
nath
usii
A
nnex
3. E
spèc
ies
de fa
una
prot
egid
es.
-- -
Aci
pens
er s
turio
-
Bar
bus
boca
gei
- C
hond
rost
oma
toxo
stom
a -
Cob
itis
palu
dico
la
- A
phan
ius
iber
us
- A
losa
alo
sa
- A
losa
falla
x
- S
yngn
athu
s ab
aste
r -
Ble
nniu
s flu
viat
ilis
- P
etro
myz
on
mar
inus
- B
ufo
bufo
-
Pel
odyt
es p
unct
atus
-
Ran
a pe
rezi
-
Tritu
rus
helv
etic
us
- Tr
ituru
s m
arm
orat
us
- C
oron
ella
giro
ndic
a
- E
laph
e sc
alar
is
- M
alpo
lon
mon
spes
sula
nus
-
Nat
rix m
aura
-
Nat
rix n
atrix
-
Ang
uis
fragi
lis
- H
emid
acty
lus
turc
icus
-
Tare
ntol
a m
aurit
anic
a
- A
cant
hoda
ctyl
us e
ryth
ruru
s
- P
odar
cis
hisp
anic
a
- 62
esp
ècie
s -
Sus
scr
ofa
mer
idio
nalis
-
Mar
tes
foin
a -
Mel
es m
eles
-
Mus
tela
niv
alis
-
Gen
etta
gen
etta
-
Erin
aceu
s eu
ropa
eus
- C
roci
dura
russ
ula
-
Sun
cus
etru
scus
-
Lepu
s ca
pens
is
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s -
Sci
urus
vul
garis
-
Elio
mys
que
rcin
us
Psa
mm
odro
mus
alg
irus
NO
RM
ATI
VA E
SPEC
ÍFIC
A D
EL P
EIN
Nor
ma
Impl
icac
ió
Flor
a Ve
geta
ció
i/o h
àbita
tsIn
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
DE
CR
ET
328/
1992
A
nnex
3 i
4. E
spèc
ies
estri
ctam
ent
prot
egid
es a
l’in
terio
r de
l’es
pai d
’inte
rès
natu
ral d
el D
elta
de
l’Ebr
e. A
ques
ta
decl
arac
ió im
plic
a la
pr
ohib
ició
de
la
dest
rucc
ió, d
el
desa
rrel
amen
t i, s
i s'
esca
u, ta
mbé
de
la
colli
ta i
la
com
erci
alitz
ació
de
les
espè
cies
i de
les
seve
s lla
vors
, aix
í com
la
pro
tecc
ió d
el m
edi
natu
ral e
n qu
è vi
uen.
- Lo
nice
ra b
iflor
a -
Lind
erni
a du
bia
- Fr
axin
us
oxyc
arpa
(=
F.
an
gust
ifolia
sub
sp. o
xyca
rpa)
-
Tam
arix
bov
eana
-- -
Dug
aste
lla v
alen
tina
- P
enta
cola
sp
hace
lata
-
Cic
inde
lla
circ
umda
ta
- D
enda
rus
schu
ster
i -
Pel
osia
sp.
-
Mel
anop
sis
sp.
-- --
-- --
LLEI
3/1
988
Am
fíbis
: Buf
o bu
fo, B
ufo
cala
mita
, Aly
tes
obst
etric
ans,
Hyl
a m
erid
iona
lis, P
elob
ates
cul
tripe
s, T
ritur
us h
elve
ticus
, Trit
urus
mar
mor
atus
.
Rèp
tils:
C
olub
er h
ippo
crep
is, C
oron
ella
giro
ndic
a, E
laph
e sc
alar
is, M
alpo
lon
mon
spes
sula
nus,
Nat
rix m
aura
, Nat
rix n
atrix
, Em
ys o
rbic
ular
is, M
aure
mys
cas
pica
, Car
etta
car
etta
, Te
stud
o he
rman
ni, A
ngui
s fra
gilis
, Hem
idac
tylu
s tu
rcic
us, T
aren
tola
mau
ritan
ica,
Aca
ntho
dact
ylus
ery
thru
rus,
Lac
erta
lepi
da, P
odar
cis
hisp
anic
a, P
sam
mod
rom
us a
lgiru
s.
Oce
lls:
But
eo b
uteo
, Circ
aetu
s ga
llicu
s, C
ircus
aer
ugin
osus
, Circ
us c
yane
us, C
ircus
pyg
argu
s, M
ilvus
mig
rans
, Pan
dion
hal
iaet
us, A
nser
faba
lis, A
ythy
a m
arila
, Ayt
hya
nyro
ca, B
rant
a be
rnic
la, B
rant
a le
ucop
sis,
Buc
epha
la c
lang
ula,
Cla
ngul
a hy
emal
is, C
ygnu
s co
lum
bian
us, C
ygnu
s cy
gnus
, Cyg
nus
olor
, Mar
mar
onet
ta a
ngus
tiros
tris,
Mel
anitt
a fu
sca,
Mel
anitt
a ni
gra,
M
ergu
s al
bellu
s, M
ergu
s m
erga
nser
, Mer
gus
serr
ator
, Oxy
ura
leuc
ocep
hala
, Som
ater
ia m
ollis
sim
a, A
lca
tord
a G
avot
, Fra
terc
ula
arct
ica,
Bur
hinu
s oe
dicn
emus
, Cha
radr
ius
alex
andr
inus
, C
hara
driu
s du
bius
, Cha
radr
ius
hiat
icul
a, C
hara
driu
s m
orin
ellu
s, P
luvi
alis
apr
icar
ia, A
ctiti
s hy
pole
ucos
, Are
naria
inte
rpre
s, C
alid
ris a
lba,
Cal
idris
alp
ina,
Cal
idris
can
utus
, Cal
idris
fe
rrug
inea
, Cal
idris
mar
itim
a, C
alid
ris m
inut
a, C
alid
ris te
mm
inck
ii, G
allin
ago
med
ia, L
imic
ola
falc
inel
lus,
Lim
osa
lapp
onic
a, L
imos
a lim
osa,
Lym
nocr
ypte
s m
inim
a, N
umen
ius
arqu
ata,
N
umen
ius
phae
opus
, Pha
laro
pus
loba
tus,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Trin
ga e
ryth
ropu
s, T
ringa
gla
reol
a, T
ringa
neb
ular
ia, T
ringa
och
ropu
s, T
ringa
sta
gnat
ilis,
Trin
ga to
tanu
s, X
enus
ci
nere
us, S
terc
orar
ius
para
sitic
us, S
terc
orar
ius
pom
arin
us, S
terc
orar
ius
skua
, Chl
idon
ias
hybr
ida,
Chl
idon
ias
leuc
opte
rus,
Chl
idon
ias
nige
r, G
eloc
helid
on n
ilotic
a, H
ydro
prog
ne c
aspi
ca,
Ste
rna
albi
frons
, Ste
rna
beng
alen
sis,
Ste
rna
doug
allii
, Ste
rna
hiru
ndo,
Ste
rna
sand
vice
nsis
, Gla
reol
a pr
atin
cola
, Hae
mat
opus
ost
rale
gus,
Lar
us a
udou
inii,
Lar
us c
anus
, Lar
us g
enei
, La
rus
mar
inus
, Lar
us m
elan
ocep
halu
s, L
arus
min
utus
, Ris
sa tr
idac
tyla
, Him
anto
pus
him
anto
pus,
Rec
urvi
rost
ra a
vose
tta, A
rdea
cin
erea
, Ard
ea p
urpu
rea,
Ard
eola
rallo
ides
, Bot
auru
s st
ella
ris, B
ubul
cus
ibis
, Egr
etta
alb
a, E
gret
ta g
arze
tta, I
xobr
ychu
s m
inut
us, C
icon
ia c
icon
ia, C
icon
ia n
igra
, Pla
tale
a le
ucor
odia
, Ple
gadi
s fa
lcin
ellu
s, S
trept
opel
ia d
ecao
cto,
Alc
edo
atth
is,
Mer
ops
apia
ster
, Cla
mat
or g
land
ariu
s, C
ucul
us c
anor
us, A
then
e no
ctua
, Otu
s sc
ops,
Fal
co p
ereg
rinus
, Fal
co ti
nnun
culu
s, P
orph
yrio
por
phyr
io, P
orza
na p
arva
, Por
zana
por
zana
, P
orza
na p
usill
a, R
allu
s aq
uatic
us, C
alan
drel
la ru
fesc
ens,
Gal
erid
a cr
ista
ta, L
ullu
la a
rbor
ea th
ekla
e, M
elan
ocor
ypha
cal
andr
a, C
erth
ia b
rach
ydac
tyla
, Aeg
ithal
os c
auda
tus,
Em
beriz
a ci
rlus,
Em
beriz
a ho
rtula
na, E
mbe
riza
scho
enic
lus,
Ple
ctro
phen
ax n
ival
is, C
occo
thra
uste
s co
ccot
hrau
stes
, Rip
aria
ripa
ria, A
nthu
s ca
mpe
stris
, Ant
hus
cerv
inus
, Ant
hus
prat
ensi
s, A
nthu
s sp
inol
etta
, Ant
hus
trivi
alis
, Mot
acill
a al
ba, M
otac
illa
cine
rea,
Mot
acill
a fla
va, F
iced
ula
hypo
leuc
a, M
usci
capa
stri
ata,
Orio
lus
orio
lus,
Par
us c
aeru
leus
, Par
us c
rista
tus,
Par
us m
ajor
, Pas
ser
hisp
anio
lens
is, P
etro
nia
petro
nia,
Pru
nella
mod
ular
is, R
emiz
pen
dulin
us, A
croc
epha
lus
arun
dina
ceus
, Acr
ocep
halu
s m
elan
opog
on, A
croc
epha
lus
palu
dico
la, A
croc
epha
lus
palu
stris
, A
croc
epha
lus
scho
enob
aenu
s, A
croc
epha
lus
scirp
aceu
s, C
ettia
cet
tia, C
istic
ola
junc
idis
, Hip
pola
is ic
terin
a, H
ippo
lais
pal
lida,
Hip
pola
is p
olyg
lotta
, Loc
uste
lla lu
scin
ioid
es, L
ocus
tella
na
evia
, Phy
llosc
opus
bon
elli,
Phy
llosc
opus
col
lybi
ta, P
hyllo
scop
us s
ibila
trix,
Phy
llosc
opus
troc
hilu
s, R
egul
us ig
nica
pillu
s, S
ylvi
a at
ricap
illa,
Syl
via
borin
, Syl
via
cant
illan
s, S
ylvi
a co
mm
unis
, Syl
via
horte
nsis
, Syl
via
mel
anoc
epha
la, S
ylvi
a un
data
, Pan
urus
bia
rmic
us, T
rogl
odyt
es tr
oglo
dyte
s, C
erco
trich
as g
alac
tote
s, E
ritha
cus
rube
cula
, Lus
cini
a m
egar
hync
hos,
Lu
scin
ia s
veci
ca, P
hoen
icur
us o
chru
ros,
Pho
enic
urus
pho
enic
urus
, Sax
icol
a ru
betra
, Sax
icol
a to
rqua
ta, T
urdu
s to
rqua
tus,
Pha
lacr
ocor
ax a
risto
telis
, Pha
lacr
ocor
ax c
arbo
, Pel
ecan
us
onoc
rota
lus,
Sul
a ba
ssan
a, P
odic
eps
aurit
us, P
odic
eps
cris
tatu
s, P
odic
eps
gris
egen
a, P
odic
eps
nigr
icol
lis C
abus
só c
oll-n
egre
, Tac
hyba
ptus
rufic
ollis
, Puf
finus
gra
vis,
Pte
rocl
es a
lcha
ta.
D
ECR
ET 1
48/1
992
(Ann
ex 1
) O
cells
: C
ircus
cya
neus
, Trin
ga to
tanu
s, C
hlid
onia
s hy
brid
a, S
tern
a al
bifro
ns, S
tern
a hi
rund
o, H
iman
topu
s hi
man
topu
s, R
ecur
viro
stra
avo
setta
, Ard
ea p
urpu
rea,
A
rdea
cin
erea
, Bub
ulcu
s ib
is, E
gret
ta g
arze
tta, N
yctic
orax
nyc
ticor
ax, F
alco
per
egrin
us, R
ipar
ia ri
paria
, Pho
enic
urus
pho
enic
urus
, Pod
icep
s cr
ista
tus.
DEC
RET
148
/199
2 (A
nnex
2)
Oce
lls:
Circ
us a
erug
inos
us, C
ircus
pyg
argu
s, E
udro
mia
s m
orin
ellu
s, C
hlid
onia
s ni
ger,
Chl
idon
ias
nigr
a, G
eloc
helid
on n
ilotic
a, G
eloc
helid
on n
ilotic
a, S
tern
a be
ngal
ensi
s, S
tern
a ni
lotic
a, S
tern
a sa
ndvi
cens
is, H
aem
atop
us o
stra
legu
s, L
arus
gen
ei, A
rdeo
la ra
lloid
es, B
otau
rus
stel
laris
, Pha
lacr
ocor
ax a
risto
telis
, Hyd
roba
tes
pela
gicu
s.
Rea
l Dec
reto
439
/199
0 (A
nnex
2)
Oce
lls: C
ircus
aer
ugin
osus
, Circ
us c
yane
us, M
ilvus
mig
rans
, Pan
dion
hal
iaet
us, A
ythy
a m
arila
, Bra
nta
bern
icla
, Bra
nta
leuc
opsi
s, B
ucep
hala
cla
ngul
a, A
lca
tord
a,
Frat
ercu
la a
rctic
a, L
imos
a lim
osa,
Num
eniu
s ar
quat
a, N
umen
ius
phae
opus
, Pha
laro
pus
loba
tus,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Trin
ga, r
ythr
opus
, Trin
ga g
lare
ola,
Trin
ga
nebu
laria
, Trin
ga o
chro
pus,
Trin
ga s
tagn
atili
s, S
terc
orar
ius
para
sitic
us, S
terc
orar
ius
pom
arin
us, S
terc
orar
ius
skua
, Chl
idon
ias
hybr
id, C
hlid
onia
s, e
ucop
teru
s,
Chl
idon
ias
nige
r, G
eloc
helid
on n
ilotic
, Hyd
ropr
ogne
cas
pic,
Ste
rna
albi
fron,
Ste
rna
hiru
nd, S
tern
a sa
ndvi
cens
i, G
lare
ola
prat
inco
l, H
aem
atop
us o
stra
legu
, Ris
sa
trida
ctyl
, Him
anto
pus
him
anto
pu, R
ecur
viro
stra
avo
sett,
Ard
ea c
iner
e, A
rdea
pur
pure
, Bub
ulcu
s ib
i, E
gret
ta a
lba,
Egr
etta
, arz
etta
, Ixo
bryc
hus
min
utus
, Nyc
ticor
ax
nyct
icor
ax, C
icon
ia c
icon
ia, P
lata
lea
leuc
orod
ia, P
lega
dis
falc
inel
lus,
Alc
edo
atth
is, M
erop
s ap
iast
er ,
Upu
pa e
pops
, C
lam
ator
gla
ndar
ius,
Cuc
ulus
can
orus
, Ath
ene
noct
ua,
Falc
o pe
regr
inu,
Fal
co ti
nnun
culu
s, G
avia
arc
tic, G
avia
imm
e, G
avia
, tel
lata
, rus
gru
, Otis
tard
, Cre
x cr
ex, P
orph
yrio
por
phyr
io, P
orza
na p
arva
, Por
zana
po
rzan
a, P
orza
na p
usill
a, C
alan
drel
la ru
fesc
en, G
aler
ida
cris
tat,
Lullu
la a
rbor
ea th
ekla
, Mel
anoc
oryp
ha c
alan
dr, C
erth
ia b
rach
ydac
tyla
, Aeg
ithal
os c
auda
tus,
E
mbe
riza
cirlu
s, E
mbe
riza
hortu
lana
, Em
beriz
a sc
hoen
iclu
s, P
lect
roph
enax
niv
alis
, Coc
coth
raus
tes
cocc
othr
aust
es, R
ipar
ia ri
paria
, Lan
ius
min
or, L
aniu
s se
nato
r, A
nthu
s ca
mpe
stris
, Ant
hus
cerv
inus
, Ant
hus
prat
ensi
s, A
nthu
s sp
inol
etta
, Ant
hus
trivi
alis
, Mot
acill
a al
ba, M
otac
illa
cine
rea,
Mot
acill
a fla
va, F
iced
ula
hypo
leuc
a,
Mus
cica
pa s
triat
a, O
riolu
s or
iolu
s, P
arus
cae
rule
us, P
arus
cris
tatu
s, P
arus
maj
or, P
etro
nia
petro
nia,
Pru
nella
mod
ular
is, R
emiz
, end
ulin
us, A
croc
epha
lus
arun
dina
ceus
, Acr
ocep
halu
s m
elan
opog
on, A
croc
epha
lus
palu
dico
la, A
croc
epha
lus
palu
stris
, Acr
ocep
halu
s sc
hoen
obae
nus,
Acr
ocep
halu
s sc
irpac
eus,
Cet
tia c
etti,
C
istic
ola,
unc
idis
, Hip
pola
is ic
terin
a, H
ippo
lais
pal
lida,
Hip
pola
is p
olyg
lotta
, Loc
uste
lla lu
scin
ioid
es, L
ocus
tella
nae
via,
Phy
llosc
opus
bon
elli,
Phy
llosc
opus
col
lybi
ta,
Phy
llosc
opus
troc
hilu
s, R
egul
us, g
nica
pillu
s, S
ylvi
a at
ricap
illa,
Syl
via
borin
, Syl
via
cant
illan
s, S
ylvi
a co
mm
unis
, Syl
via
horte
nsis
, Syl
via
mel
anoc
epha
la, S
ylvi
a un
data
, Pan
urus
bia
rmic
us, T
rogl
odyt
es tr
oglo
dyte
s, C
erco
trich
as, a
lact
otes
, Erit
hacu
s ru
becu
la, L
usci
nia
meg
arhy
ncho
s, L
usci
nia
svec
ica,
Mon
ticol
a sa
xatil
is,
Mon
ticol
a so
litar
ius,
, P
hoen
icur
us o
chru
ros,
Pho
enic
urus
pho
enic
urus
, Sax
icol
a ru
betra
, Sax
icol
a to
rqua
ta, T
urdu
s to
rqua
tus,
Pha
lacr
ocor
ax a
risto
telis
, P
hala
croc
orax
car
bo, S
ula
bass
ana,
Pod
icep
s cr
ista
tus,
Pod
icep
s ni
gric
ollis
, Tac
hyba
ptus
rufic
ollis
, Puf
finus
gra
vis,
Pte
rocl
es a
lcha
ta.
Dire
ctiv
a 79
/409
(Ann
ex 1
) O
cells
: Circ
us a
erug
inos
us, C
ircus
cya
neus
, Circ
us p
ygar
gus,
Milv
us m
igra
ns, P
andi
on h
alia
etus
, Ayt
hya
nyro
ca, B
rant
a le
ucop
sis,
Cyg
nus
colu
mbi
anus
bew
icki
i, C
ygnu
s cy
gnus
, Oxy
ura
leuc
ocep
hala
, Cha
radr
ius
mor
inel
lu, E
udro
mia
s, o
rinel
lus,
Plu
vial
is a
pric
aria
, Gal
linag
o m
edia
, Pha
laro
pus
loba
tus,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Tr
inga
gla
reol
a, C
hlid
onia
s hy
brid
, Chl
idon
ias
nige
r, G
eloc
helid
on n
ilotic
, Hyd
ropr
ogne
cas
pic,
Ste
rna,
lbifr
ons,
Ste
rna
doug
allii
, Ste
rna
hiru
ndo,
Ste
rna
sand
vice
nsis
, H
iman
topu
s hi
man
topu
s, R
ecur
viro
stra
avo
setta
, Ard
ea p
urpu
rea,
Ard
eola
rallo
ides
, Bot
auru
s st
ella
ris, E
gret
ta a
lba,
Egr
etta
gar
zetta
, Ixo
bryc
hus
min
utus
, N
yctic
orax
nyc
ticor
ax, C
icon
ia c
icon
i, C
icon
ia n
igra
, Pla
tale
a le
ucor
odia
, Ple
gadi
s fa
lcin
ellu
s, A
lced
o at
this
, Fal
co p
ereg
rinu,
Gav
ia a
rctic
a, G
avia
imm
er, G
avia
st
ella
ta, G
rus
gru,
Otis
tard
a P
io, P
orph
yrio
por
phyr
io, P
orza
na, p
arva
, Por
zana
por
zana
, Por
zana
pus
illa,
Cal
andr
ella
bra
chyd
acty
la, G
aler
ida
thek
lae,
Lul
lula
ar
bore
a, M
elan
ocor
ypha
cal
andr
a, E
mbe
riza
hortu
lana
, Lan
ius
min
or, A
nthu
s ca
mpe
stris
, Fic
edul
a al
bico
llis,
Fic
edul
a pa
rva,
Acr
ocep
halu
s m
elan
opog
on,
Acr
ocep
halu
s pa
ludi
cola
, Syl
via
niso
ria, S
ylvi
a sa
rda,
Syl
via
unda
ta, L
usci
nia
svec
ica,
Oen
anth
e le
ucur
a, P
hala
croc
orax
car
bo s
inen
sis,
Pod
icep
s au
ritus
, Pte
rocl
es
alch
ata.
C
onve
ni d
e B
ON
N (A
nnex
2)
Oce
lls: C
ircus
cya
neus
, Circ
us p
ygar
gus,
Milv
us m
igra
ns, P
andi
on h
alia
etus
, Ana
s ac
uta,
Ana
s cl
ypea
ta, A
nas
crec
ca, A
nas
pene
lope
, Ana
s pl
atyr
hync
hos,
Ana
s qu
erqu
edul
a, A
nas
stre
pera
, Ans
er a
nser
, Ans
er fa
balis
, Ayt
hya
ferin
a, A
ythy
a fu
ligul
a, A
ythy
a m
arila
, Bra
nta
bern
icla
, Bra
nta
leuc
opsi
s, B
ucep
hala
cla
ngul
a,
Cyg
nus
colu
mbi
anus
, Cyg
nus
cygn
us, C
ygnu
s ol
or, M
elan
itta
fusc
a, M
elan
itta
nigr
a, M
ergu
s al
bellu
s, M
ergu
s m
erga
nser
, Mer
gus
serr
ator
, Net
ta ru
fina,
Som
ater
ia
mol
lissi
ma,
Che
ttusi
a gr
egar
i, E
udro
mia
s m
orin
ellu
s, P
luvi
alis
apr
icar
ia, A
ctiti
s hy
pole
ucos
, Are
naria
inte
rpre
s, C
alid
ris a
lba,
Cal
idris
alp
ina,
Cal
idris
can
utus
, Cal
idris
fe
rrug
inea
, Cal
idris
mar
itim
, Cal
idris
min
uta,
Cal
idris
, em
min
ckii,
Gal
linag
o m
edia
, Lim
icol
a fa
lcin
ellu
s, L
imos
a la
ppon
ica,
Lim
osa
limos
a, L
ymno
cryp
tes
min
ima,
N
umen
ius
arqu
ata,
Num
eniu
s ph
aeop
us, P
hala
ropu
s fu
licar
ius,
Pha
laro
pus
loba
tus,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Trin
ga e
ryth
ropu
s, T
ringa
gla
reol
a, T
ringa
neb
ular
ia,
Trin
ga o
chro
pus,
Trin
ga s
tagn
atili
s, X
enus
cin
ereu
s, C
hlid
onia
s le
ucop
ter,
Chl
idon
ias
leuc
opte
rus,
Hyd
ropr
ogne
cas
pica
, Ste
rna
albi
frons
, Ste
rna
beng
alen
sis,
C
icon
ia n
igra
, Pla
tale
a le
ucor
odi,
Ple
gadi
s fa
lcin
ellu
s, F
alco
per
egrin
us, F
alco
tinn
uncu
lus,
Gav
ia s
tella
ta, G
rus
grus
, Por
zana
por
zana
, Fic
edul
a hy
pole
uca,
M
usci
capa
stri
ata,
Pel
ecan
us o
nocr
otal
us, P
odic
eps
aurit
us, P
odic
eps
gris
egen
a.
C
onve
ni d
e B
erna
(Ann
ex 2
) O
cells
: Circ
us c
yane
us, C
ircus
pyg
argu
s, M
ilvus
mig
ran,
Pan
dion
hal
iaet
us, A
nser
faba
lis, A
ythy
a m
arila
, Ayt
hya
nyro
ca, B
rant
a be
rnic
la, B
rant
a le
ucop
sis,
B
ucep
hala
cla
ngul
a, C
lang
ula
hyem
alis
, Cyg
nus
colu
mbi
anus
, Cyg
nus
cygn
us, M
arm
aron
etta
ang
ustir
ostri
s, M
ergu
s al
bellu
s, O
xyur
a le
ucoc
epha
la, B
urhi
nus
oedi
cnem
us, P
luvi
alis
apr
icar
ia, A
ctiti
s hy
pole
ucos
, Are
naria
inte
rpre
s, C
alid
ris a
lba,
Cal
idris
alp
ina,
Cal
idris
can
utus
, Cal
idris
ferr
ugin
ea, C
alid
ris m
ariti
ma,
Cal
idris
m
inut
a, C
alid
ris te
mm
inck
ii, G
allin
ago
med
ia, L
imic
ola
falc
inel
lus,
Pha
laro
pus
loba
tus,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Trin
ga e
ryth
ropu
s, T
ringa
gla
reol
a, T
ringa
neb
ular
ia,
Trin
ga o
chro
pus,
Trin
ga s
tagn
atili
s, T
ringa
tota
nus,
Xen
us c
iner
eus,
Chl
idon
ias
hybr
id, C
hlid
onia
s ni
ger,
Gel
oche
lidon
nilo
tic, H
ydro
prog
ne c
aspi
ca, S
tern
a al
bifro
ns,
Ste
rna
doug
allii
, Ste
rna
hiru
ndo,
Ste
rna,
and
vice
nsis
, Gla
reol
a pr
atin
cola
, Him
anto
pus
him
anto
pus,
Rec
urvi
rost
ra a
vose
tta, A
rdea
pur
pure
a, A
rdeo
la ra
lloid
es,
Bot
auru
s st
ella
ris, B
ubul
cus
ibis
, Egr
etta
alb
a, E
gret
ta g
arze
tta, I
xobr
ychu
s m
inut
us, N
yctic
orax
nyc
ticor
ax, C
icon
ia n
igra
, Pla
tale
a le
ucor
odia
, Ple
gadi
s fa
lcin
ellu
s,
Alc
edo
atth
is, C
lam
ator
gla
ndar
ius,
Ath
ene
noct
ua, O
tus
scop
s, F
alco
per
egrin
us, F
alco
tinn
uncu
lus,
Gav
ia a
rctic
a, G
avia
imm
er, G
avia
ste
llata
, Gru
s gr
us, O
tis
tard
a, P
orph
yrio
por
phyr
io, P
orza
na p
arva
, Por
zana
por
zana
, Por
zana
pus
illa,
Cal
andr
ella
rufe
scen
s, M
elan
ocor
ypha
cal
andr
a, C
erth
ia b
rach
ydac
tyla
, Em
beriz
a ci
rlus,
Ple
ctro
phen
ax n
ival
is, S
turn
us u
nico
lo, C
ardu
elis
can
nabi
na, C
ardu
elis
car
duel
i, C
ardu
elis
chl
oris
, Car
duel
is fl
amm
e, C
ardu
elis
spi
nu, L
oxia
cur
viro
str,
Ser
inus
ci
trine
ll, P
tyon
opro
gne,
Rip
aria
ripa
ria, L
aniu
s m
inor
, La
nius
sen
ator
, Ant
hus
cam
pest
ris, A
nthu
s ce
rvin
us, A
nthu
s pr
aten
sis,
Ant
hus
spin
olet
ta, A
nthu
s tri
vial
is,
Mot
acill
a al
ba, M
otac
illa
cine
rea,
Mot
acill
a fla
va, F
iced
ula
hypo
leuc
a, M
usci
capa
stri
ata,
Orio
lus
orio
lus,
Par
us c
aeru
leus
, Par
us c
rista
tus,
Par
us m
ajor
, Pet
roni
a
petro
nia,
Pru
nella
mod
ular
is, A
croc
epha
lus
arun
dina
ceus
, Acr
ocep
halu
s m
elan
opog
on, A
croc
epha
lus
palu
dico
la, A
croc
epha
lus
palu
stris
, Acr
ocep
halu
s sc
hoen
obae
nus,
Acr
ocep
halu
s sc
irpac
eus,
Cet
tia c
etti,
Cis
ticol
a ju
ncid
is, H
ippo
lais
icte
rina,
Hip
pola
is p
allid
a, H
ippo
lais
pol
yglo
tta, L
ocus
tella
lusc
inio
ides
, Loc
uste
lla
naev
ia, P
hyllo
scop
us b
onel
li, P
hyllo
scop
us c
olly
bita
, Phy
llosc
opus
sib
ilatri
x, P
hyllo
scop
us tr
ochi
lus,
Reg
ulus
igni
capi
llus,
Syl
via
atric
apill
a, S
ylvi
a bo
rin, S
ylvi
a ca
ntill
ans,
Syl
via,
com
mun
is, S
ylvi
a ho
rtens
is, S
ylvi
a m
elan
ocep
hala
, Syl
via
unda
ta, P
anur
us b
iarm
icus
, Tro
glod
ytes
trog
lody
tes,
Cer
cotri
chas
gal
acto
tes,
Erit
hacu
s ru
becu
la, L
usci
nia
meg
arhy
ncho
s, L
usci
nia,
sve
cica
, Mon
ticol
a sa
xatil
is, M
ontic
ola
solit
ariu
s, P
hoen
icur
us o
chru
ros,
Pho
enic
urus
pho
enic
urus
, Sax
icol
a ru
betra
, S
axic
ola,
orq
uata
, Tur
dus
torq
uatu
s, P
elec
anus
ono
crot
alus
, Jyn
x to
rqui
lla, P
icus
viri
dis,
Pod
icep
s au
ritus
, Pod
icep
s cr
ista
tus,
Pod
icep
s gr
iseg
ena,
Pod
icep
s ni
gric
ollis
, Tac
hyba
ptus
rufic
ollis
, Puf
finus
gra
vis,
Pte
rocl
es a
lcha
ta.
C
onve
ni d
e B
erna
(Ann
ex 3
) O
cells
: Circ
us a
erug
inos
us, C
ircus
cya
neus
, Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
s, M
ilvus
mig
rans
, Pan
dion
hal
iaet
us, A
ythy
a fe
rina,
Ayt
hya
fulig
ula,
Ayt
hya
mar
ila,
Ayt
hya
nyro
ca, B
rant
a be
rnic
la, B
ucep
hala
cla
ngul
a, C
lang
ula
hyem
alis
, Cyg
nus
olor
, Mel
anitt
a fu
sca,
Mel
anitt
a ni
gra,
Mer
gus
mer
gans
er, M
ergu
s se
rrat
or, N
etta
ru
fina,
S
omat
eria
m
ollis
sim
a,
Alc
a ar
ctic
a,
Frat
ercu
la
aalg
e,
Plu
vial
is
apric
aria
, C
alid
ris
canu
tus,
G
allin
ago
galli
nago
, Li
mos
a la
ppon
ica,
Li
mos
a lim
osa,
Ly
mno
cryp
tes
min
ima,
Num
eniu
s ar
quat
a, N
umen
ius
phae
opus
, Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Trin
ga e
ryth
ropu
s, T
ringa
neb
ular
ia, T
ringa
tot
anus
, Try
ngite
s su
bruf
icol
lis,
Ste
rcor
ariu
s pa
rasi
ticus
, Ste
rcor
ariu
s po
mar
inus
, Ste
rcor
ariu
s sk
ua, S
tern
a be
ngal
ensi
s, H
aem
atop
us o
stra
legu
s, L
arus
cac
hinn
ans,
Lar
us c
anus
, Lar
us ri
dibu
ndus
, R
issa
trid
acty
la,
Ard
ea c
iner
ea,
Col
umba
liv
ia,
Col
umba
oen
as,
Stre
ptop
elia
tur
tur,
Cuc
ulus
can
orus
, G
allin
ula
chlo
ropu
s, R
allu
s aq
uatic
us,
Ala
uda
arve
nsis
, G
aler
ida
cris
tata
, Lu
llula
arb
orea
, Tu
rdus
mer
ula,
Tur
dus
philo
mel
os,
Turd
us v
isci
voru
s, P
hala
croc
orax
aris
tote
lis,
Pha
lacr
ocor
ax c
arbo
, S
ula
bass
ana,
Pod
icep
s cr
ista
tus,
Puf
finus
gra
vis.
Seni
llars
, jon
quer
es i
pobl
amen
ts d
e ne
núfa
rs
Cor
resp
onen
als
seg
üent
s hà
bita
ts d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
o
(721
0) C
anyi
ssar
s to
rbos
os b
asòf
ils d
omin
ats
per m
ànse
ga (C
ladi
um m
aris
cus)
Prio
ritar
i o
(723
0)
Torb
eres
bas
òfile
s de
càr
exs
(Car
icio
n da
valli
anae
) Ta
ula
d’es
pèci
es p
rote
gide
s en
aqu
est a
mbi
ent,
sego
ns la
nor
mat
iva:
A
UTO
NÒ
MIC
A
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
OR
DR
E 5
/11/
84 i
O
RD
RE
28/
10/8
6 E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
proh
ibid
a
-- --
-- --
-- --
--
E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
sotm
esa
a au
torit
zaci
ó pr
èvia
.
-- --
-- --
-- --
--
LLE
I 3/1
988
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s de
la fl
ora
i de
la
faun
a es
trict
amen
t pr
oteg
ides
-- --
- M
arga
ritife
ra
auric
ular
ia
- P
silu
nio
litto
ralis
um
bona
tus
- U
nio
elon
gatu
lus
ssp
de l'
Ebr
e -
Aus
tropo
tam
obiu
s pa
llipe
s
- A
phan
ius
iber
us
- V
alen
cia
hisp
anic
a -
Cot
tus
gobi
o -
Gas
tero
steu
s ac
ulea
tus
- B
lenn
ius
fluvi
atili
s
- 7
espè
cies
d’
amfíb
is
- 15
esp
ècie
s de
rè
ptils
(v
egeu
llis
tat a
l fin
al
de la
taul
a)
- 83
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al
de la
taul
a)
- E
rinac
eus
euro
paeu
s -
Tada
rida
teni
otis
-
Rhi
nolo
phus
fe
rrum
equi
num
-
Ept
esic
us
sero
tinus
-
Pip
istre
llus
pipi
stre
llus
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii -
Mic
rotu
s sp
. D
EC
RE
T 14
8/19
92
Ann
ex 1
. Esp
ècie
s se
nsib
les.
--
-- --
-- --
- 16
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al
de la
taul
a)
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferru
meq
uinu
m
- E
ptes
icus
se
rotin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s m
olt s
ensi
bles
. --
-- --
-- --
- 21
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al
de la
taul
a)
--
ESTA
TAL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Rea
l Dec
reto
43
9/19
90
Espè
cies
sen
sibl
es a
l'a
ltera
ció
del s
eu
hàbi
tat.
-- --
-- --
-- --
--
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
d'e
xtin
ció.
--
-- --
- A
phan
ius
iber
us
- V
alen
cia
hisp
anic
a
-- -
Ard
eola
rallo
ides
-
Bot
auru
s st
ella
ris--
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s es
peci
al
-- --
-- --
- B
ufo
cala
mita
-
Aly
tes
obst
etric
ans
- H
yla
arbo
rea
- P
elob
ates
cul
tripe
s -
Tritu
rus
helv
etic
us
- Tr
ituru
s m
arm
orat
us
- C
olub
er h
ippo
crep
is
- C
oron
ella
giro
ndic
a -
Ela
phe
scal
aris
-
Nat
rix m
aura
-
Nat
rix n
atrix
-
Ang
uis
fragi
lis
- C
halc
ides
bed
riaga
-
Aca
ntho
dact
ylus
er
ythr
urus
-
Pod
arci
s hi
span
ica
- P
sam
mod
rom
us
algi
rus
- 44
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al
de la
taul
a)
- E
rinac
eus
algi
rus
algi
rus
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m n
-
Pip
istre
llus
nath
usii
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s
A
nnex
3. E
spèc
ies
vuln
erab
les.
--
-- --
-- --
-- --
EUR
OPE
A
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Dire
ctiv
a 79
/409
A
nnex
1. E
spèc
ies
obje
cte
de m
esur
es
de c
onse
rvac
ió
espe
cial
del
seu
hà
bita
t
-- --
-- --
-- -
25 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la ta
ula)
--
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E
(Rea
l Dec
reto
19
97/1
995)
Ann
ex 1
. d’h
abita
ts
natu
rals
d’in
terè
s co
mun
itari
per a
la
cons
erva
ció
dels
qu
als
és n
eces
sari
dess
igna
r zon
es
espe
cial
s de
co
nser
vaci
ó
-- -
(721
0) P
riorit
ari
- (7
230)
--
-- --
-- --
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
per l
a co
nser
vaci
ó de
les
qual
s ca
l de
sign
ar z
ones
es
peci
als
de
cons
erva
ció
- M
arsi
lea
quad
rifol
ia
-- -
Aus
tropo
tam
obiu
s pa
llipe
s -
Pet
rom
yzon
m
arin
us
- A
phan
ius
iber
us
- V
alen
cia
hisp
anic
a
- E
mys
orb
icul
aris
-
Mau
rem
ys
lepr
osa
-- -
Rhi
nolo
phus
fe
rrum
equi
num
A
nnex
4. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
que
requ
erei
xen
una
prot
ecci
ó es
trict
a.
- M
arsi
lea
quad
rifol
ia
-- --
- V
alen
cia
hisp
anic
a -
Em
ys o
rbic
ular
is
- M
aure
mys
epro
sa--
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
INTE
RN
AC
ION
AL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
CIT
ES
A
nnex
1. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
-- --
-- --
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
- H
irudo
m
edic
inal
is
-- --
--
--
Con
veni
de
BO
NN
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
--
-- --
-- --
-- --
A
nnex
2. E
spèc
ies
que
han
de s
er
obje
cte
d'ac
ords
in
tern
acio
nals
-- --
-- --
-- -
12 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la
taul
a)
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
- E
ptes
icus
ser
otin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s C
onve
ni d
e B
ER
NA
A
nnex
2. E
spèc
ies
de fa
una
estri
ctam
ent
prot
egid
es
-- --
-- -
Val
enci
a hi
span
ica
- B
ufo
cala
mita
-
Aly
tes
obst
etric
ans
- H
yla
mer
idio
nalis
-
Pel
obat
es c
ultri
pes
- C
olub
er h
ippo
crep
is
- E
mys
orb
icul
aris
- 53
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
ta
ula)
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
- E
ptes
icus
ser
otin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
A
nnex
3. E
spèc
ies
de fa
una
prot
egid
es.
-- --
- A
ustro
pota
mob
ius
palli
pes
-
Hiru
do
med
icin
alis
- B
arbu
s bo
cage
i -
Aph
aniu
s ib
erus
-
Buf
o bu
fo
- P
elod
ytes
pun
ctat
us
- R
ana
pere
zi
- Tr
ituru
s he
lvet
icus
-
Tritu
rus
mar
mor
atus
-
Cor
onel
la g
irond
ica
-
Ela
phe
scal
aris
-
Mal
polo
n m
onsp
essu
lanu
s
- N
atrix
mau
ra
- N
atrix
nat
rix
- A
ngui
s fra
gilis
-
Aca
ntho
dact
ylus
ery
thru
rus
-
Pod
arci
s hi
span
ica
Psa
mm
odro
mus
alg
irus
- 12
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
ta
ula)
- E
rinac
eus
euro
paeu
s -
Cro
cidu
ra ru
ssul
a
- S
uncu
s et
rusc
us
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s
NO
RM
ATI
VA E
SPEC
ÍFIC
A D
EL P
EIN
Nor
ma
Impl
icac
ió
Flor
a Ve
geta
ció
i/o h
àbita
tsIn
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
DE
CR
ET
328/
1992
A
nnex
3 i
4.
Esp
ècie
s es
trict
amen
t pr
oteg
ides
a
l’int
erio
r de
l’esp
ai
d’in
terè
s na
tura
l del
D
elta
de
l’Ebr
e.
Aqu
esta
dec
lara
ció
impl
ica
la p
rohi
bici
ó de
la d
estru
cció
, del
de
sarr
elam
ent i
, si
s'es
cau,
tam
bé d
e la
col
lita
i la
com
erci
alitz
ació
de
les
espè
cies
i de
les
seve
s lla
vors
, aix
í co
m la
pro
tecc
ió d
el
med
i nat
ural
en
què
viue
n.
- M
arsi
lea
quad
rifol
ia
- B
ergi
a aq
uatic
a (=
B. c
apen
sis)
-
Lind
erni
a du
bia
- C
ymod
ocea
sp.
(C. n
odos
a)
- Zo
ster
a sp
. (Z.
mar
ina,
Z. n
oltii
)
-- -
Dug
aste
lla v
alen
tina
- P
enta
cola
sp
hace
lata
-
Cic
inde
lla
circ
umda
ta
- D
enda
rus
schu
ster
i -
Pel
osia
sp.
-
Mel
anop
sis
sp.
-- --
-- --
LLEI
3/1
988
Am
fíbis
: B
ufo
bufo
, Buf
o ca
lam
ita, A
lyte
s ob
stet
rican
s, H
yla
mer
idio
nalis
, Pel
obat
es c
ultri
pes,
Trit
urus
hel
vetic
us, T
ritur
us m
arm
orat
us.
R
èptil
s:
Col
uber
hip
pocr
epis
, Cor
onel
la g
irond
ica,
Ela
phe
scal
aris
, Mal
polo
n m
onsp
essu
lanu
s, N
atrix
mau
ra, N
atrix
nat
rix, E
mys
orb
icul
aris
, Mau
rem
ys c
aspi
ca,
Ang
uis
fragi
lis,
Hem
idac
tylu
s tu
rcic
us, T
aren
tola
mau
ritan
ica,
Aca
ntho
dact
ylus
ery
thru
rus,
Lac
erta
lepi
da, P
odar
cis
hisp
anic
a, P
sam
mod
rom
us a
lgiru
s.
Oce
lls:
Circ
us a
erug
inos
us, C
ircus
cya
neus
, Circ
us p
ygar
gus,
Ans
er fa
balis
, Ayt
hya
mar
ila, A
ythy
a ny
roca
, Bra
nta
bern
icla
, Bra
nta
leuc
opsi
s, B
ucep
hala
cla
ngul
a, C
lang
ula
hyem
alis
, C
ygnu
s co
lum
bian
us, C
ygnu
s cy
gnus
, Cyg
nus
olor
, Mar
mar
onet
ta a
ngus
tiros
tris,
Mel
anitt
a fu
sca,
Mel
anitt
a ni
gra,
Mer
gus
albe
llus,
Mer
gus
mer
gans
er, M
ergu
s se
rrat
or, O
xyur
a le
ucoc
epha
la,
Chl
idon
ias
hybr
ida,
Chl
idon
ias
leuc
opte
rus,
Chl
idon
ias
nige
r, G
eloc
helid
on n
ilotic
a, H
ydro
prog
ne c
aspi
ca, S
tern
a al
bifro
ns, S
tern
a be
ngal
ensi
s, S
tern
a do
ugal
lii, S
tern
a hi
rund
o, S
tern
a sa
ndvi
cens
is, G
lare
ola
prat
inco
la, H
aem
atop
us o
stra
legu
s, A
rdea
cin
erea
, Ard
ea p
urpu
rea,
Ard
eola
rallo
ides
, Bot
auru
s st
ella
ris, B
ubul
cus
ibis
, Egr
etta
alb
a, E
gret
ta
garz
etta
, Ixo
bryc
hus
min
utus
, Nyc
ticor
ax n
yctic
orax
, Alc
edo
atth
is, C
lam
ator
gla
ndar
ius,
Cuc
ulus
can
orus
, Fal
co ti
nnun
culu
s,G
avia
arc
tica,
Gav
ia im
mer
, Gav
ia s
tella
ta,
Por
phyr
io
porp
hyrio
, Por
zana
par
va, P
orza
na p
orza
na, P
orza
na p
usill
a, R
allu
s aq
uatic
us, C
erth
ia b
rach
ydac
tyla
, Aeg
ithal
os c
auda
tus,
Mot
acill
a al
ba, M
otac
illa
cine
rea,
Mot
acill
a fla
va, A
croc
epha
lus
arun
dina
ceus
, Acr
ocep
halu
s m
elan
opog
on, A
croc
epha
lus
palu
dico
la, A
croc
epha
lus
palu
stris
, Acr
ocep
halu
s sc
hoen
obae
nus,
Acr
ocep
halu
s sc
irpac
eus,
Cet
tia c
ettia
, Cis
ticol
a ju
ncid
is,
Hip
pola
is ic
terin
a, H
ippo
lais
pal
lida,
Hip
pola
is p
olyg
lotta
, Loc
uste
lla lu
scin
ioid
es, L
ocus
tella
nae
via,
Phy
llosc
opus
bon
elli,
Phy
llosc
opus
col
lybi
ta, P
hyllo
scop
us s
ibila
trix,
Phy
llosc
opus
tro
chilu
s, L
usci
nia
meg
arhy
ncho
s, L
usci
nia
svec
ica,
Pha
lacr
ocor
ax a
risto
telis
, Pha
lacr
ocor
ax c
arbo
, Pod
icep
s au
ritus
, Pod
icep
s cr
ista
tus,
Pod
icep
s gr
iseg
ena,
Pod
icep
s ni
gric
ollis
, Ta
chyb
aptu
s ru
ficol
lis.
D
ECR
ET 1
48/1
992
(Ann
ex 1
) O
cells
: C
ircus
cya
neus
, Ana
s cl
ypea
ta, A
nas
quer
qued
ula,
Ayt
hya
ferin
a, T
ringa
tota
nus,
Chl
idon
ias
hybr
ida,
Ste
rna
albi
frons
, Ste
rna
hiru
ndo,
Lar
us fu
scus
, Lar
us
ridib
undu
s, A
rdea
pur
pure
a, A
rdea
cin
erea
, Bub
ulcu
s ib
is, E
gret
ta g
arze
tta, N
yctic
orax
nyc
ticor
ax, R
ipar
ia ri
paria
, Pho
enic
urus
pho
enic
urus
, Pod
icep
s cr
ista
tus.
D
ECR
ET 1
48/1
992
(Ann
ex 2
) O
cells
: C
ircus
aer
ugin
osus
, Circ
us p
ygar
gus,
Chl
idon
ias
nige
r, C
hlid
onia
s ni
gra,
Gel
oche
lidon
nilo
tica,
Gel
oche
lidon
nilo
tica,
Ste
rna
beng
alen
sis,
Ste
rna
nilo
tica,
S
tern
a sa
ndvi
cens
is, A
rdeo
la ra
lloid
es, B
otau
rus
stel
laris
. R
eal D
ecre
to 4
39/1
990
(Ann
ex 2
) O
cells
: Circ
us a
erug
inos
us, C
ircus
cya
neus
, Lim
osaa
ppon
ica,
Lim
osa
limos
a, N
umen
ius
arqu
ata,
Lar
us m
elan
ocep
halu
,, A
rdea
cin
ere,
Ard
ea p
urpu
re, B
ubul
cus
ibi,
Egr
etta
alb
a, E
gret
ta, a
rzet
ta, I
xobr
ychu
s m
inut
us, N
yctic
orax
nyc
ticor
ax, P
lega
dis
falc
inel
lus,
Alc
edo
atth
is,
Cla
mat
or g
land
ariu
s, C
ucul
us c
anor
us,
Falc
o tin
nunc
ulus
, Por
phyr
io p
orph
yrio
, Por
zana
par
va, P
orza
na p
orza
na, P
orza
na p
usill
a, A
croc
epha
lus
arun
dina
ceus
, Acr
ocep
halu
s m
elan
opog
on, A
croc
epha
lus
palu
dico
la, A
croc
epha
lus
palu
stris
, Acr
ocep
halu
s sc
hoen
obae
nus,
Acr
ocep
halu
s sc
irpac
eus,
Cet
tia c
etti,
Cis
ticol
a ju
ncid
is, H
ippo
lais
icte
rina,
Hip
pola
is p
allid
a,
Hip
pola
is p
olyg
lotta
, Loc
uste
lla lu
scin
ioid
es, L
ocus
tella
nae
via,
Phy
llosc
opus
bon
elli,
Phy
llosc
opus
col
lybi
ta, P
hyllo
scop
us tr
ochi
lus,
Lus
cini
a m
egar
hync
hos,
Lu
scin
ia s
veci
ca, P
hala
croc
orax
aris
tote
lis, P
hala
croc
orax
car
bo, P
odic
eps
cris
tatu
s, P
odic
eps
nigr
icol
lis, T
achy
bapt
us ru
ficol
lis.
Dire
ctiv
a 79
/409
(Ann
ex 1
) O
cells
: Circ
us a
erug
inos
us, C
ircus
cya
neus
, Chl
idon
ias
hybr
id, C
hlid
onia
s ni
ger,
Gel
oche
lidon
nilo
tic, H
ydro
prog
ne c
aspi
c, S
tern
a, lb
ifron
s, S
tern
a do
ugal
lii, S
tern
a hi
rund
o, S
tern
a sa
ndvi
cens
is, A
rdea
pur
pure
a, A
rdeo
la ra
lloid
es, B
otau
rus
stel
laris
, Egr
etta
alb
a, E
gret
ta g
arze
tta, I
xobr
ychu
s m
inut
us, N
yctic
orax
nyc
ticor
ax, A
lced
o at
this
, P
orph
yrio
por
phyr
io, P
orza
na, p
arva
, Por
zana
por
zana
, Por
zana
pus
illa,
Lus
cini
a sv
ecic
a, P
hala
croc
orax
car
bo s
inen
sis,
Pod
icep
s au
ritus
. C
onve
ni d
e B
ON
N (A
nnex
2)
Oce
lls:
Circ
us a
erug
inos
us, C
ircus
cya
neus
, Chl
idon
ias
leuc
opte
r, C
hlid
onia
s le
ucop
teru
s, H
ydro
prog
ne c
aspi
ca, S
tern
a al
bifro
ns, S
tern
a be
ngal
ensi
s, P
orza
na
porz
ana,
Fic
edul
a hy
pole
uca,
Mus
cica
pa s
triat
a, P
odic
eps
aurit
us, P
odic
eps
gris
egen
a.
Con
veni
de
Ber
na (A
nnex
2)
Oce
lls: C
ircus
aer
ugin
osus
, Circ
us c
yane
us, C
hlid
onia
s hy
brid
, Chl
idon
ias
nige
r, G
eloc
helid
on n
ilotic
, Hyd
ropr
ogne
cas
pica
, Ste
rna
albi
frons
, Ste
rna
doug
allii
, S
tern
a hi
rund
o, S
tern
a, a
ndvi
cens
is, G
lare
ola
prat
inco
la, A
rdea
pur
pure
a, A
rdeo
la ra
lloid
es, B
otau
rus
stel
laris
, Bub
ulcu
s ib
is, E
gret
ta a
lba,
Egr
etta
gar
zetta
, Ix
obry
chus
min
utus
, Nyc
ticor
ax n
yctic
orax
, Alc
edo
atth
is, F
alco
tinn
uncu
lus,
Por
phyr
io p
orph
yrio
, Por
zana
par
va, P
orza
na p
orza
na, P
orza
na p
usill
a, C
alan
drel
la
rufe
scen
s, M
elan
ocor
ypha
cal
andr
a, C
erth
ia b
rach
ydac
tyla
, A
croc
epha
lus
arun
dina
ceus
, Acr
ocep
halu
s m
elan
opog
on, A
croc
epha
lus
palu
dico
la, A
croc
epha
lus
palu
stris
, Acr
ocep
halu
s sc
hoen
obae
nus,
Acr
ocep
halu
s sc
irpac
eus,
Cet
tia c
etti,
Cis
ticol
a ju
ncid
is, H
ippo
lais
icte
rina,
Hip
pola
is p
allid
a, H
ippo
lais
pol
yglo
tta, L
ocus
tella
lu
scin
ioid
es, L
ocus
tella
nae
via,
Phy
llosc
opus
bon
elli,
Phy
llosc
opus
col
lybi
ta, P
hyllo
scop
us s
ibila
trix,
Phy
llosc
opus
troc
hilu
s, L
usci
nia
meg
arhy
ncho
s, L
usci
nia
svec
ica,
Pod
icep
s au
ritus
, Pod
icep
s cr
ista
tus,
Pod
icep
s gr
iseg
ena,
Pod
icep
s ni
gric
ollis
, Tac
hyba
ptus
rufic
ollis
, Puf
finus
gra
vis.
Con
veni
de
Ber
na (A
nnex
3)
Oce
lls:
Circ
us a
erug
inos
us, C
ircus
cya
neus
, Ste
rcor
ariu
s pa
rasi
ticus
, Ste
rna
beng
alen
sis,
Ard
ea c
iner
ea, C
ucul
us c
anor
us, G
allin
ula
chlo
ropu
s, R
allu
s aq
uatic
us,
Pha
lacr
ocor
ax a
risto
telis
, Pha
lacr
ocor
ax c
arbo
, Pod
icep
s cr
ista
tus,
Puf
finus
gra
vis.
Veg
etac
ió d
’aig
ües c
ontin
enta
ls su
bmer
gida
o e
n co
ntac
te p
erm
amen
l’ai
gua
(mac
ròfit
s, hi
gròf
its, .
..)
Cor
resp
onen
als
seg
üent
s hà
bita
ts d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
o
(115
0) L
lacu
nes,
alb
ufer
es i
esta
nys
cost
aner
s (R
uppi
etea
mar
itim
ae, P
otam
etea
, Zos
tere
tea)
o
(116
0) C
alan
ques
i br
aços
de
mar
o
(316
0)
Veg
etac
ió h
idrò
fita
de ll
acs
dist
ròfic
s, d
e pH
mol
t bai
x (U
tricu
larie
talia
) o
(315
0)
Veg
etac
ió h
idrò
fita
arre
lada
o fl
otan
t de
llacs
i ai
gües
eut
ròfiq
ues
o (3
140)
V
eget
ació
de
caro
fície
s de
l ben
tos
d'ai
gües
dol
ces,
dur
es, o
ligom
esot
ròfiq
ues
o (3
130)
V
eget
ació
am
fíbia
viv
aç d
'aig
ües
olig
otrò
fique
s (L
ittor
ellio
n)
o (3
170)
V
eget
ació
am
fíbia
med
iterr
ània
de
bass
es te
mpo
rals
(Iso
etio
n, C
icen
dion
, Nan
ocyp
erio
n fla
vesc
entis
) Prio
ritar
i Ta
ula
d’es
pèci
es p
rote
gide
s en
aqu
est a
mbi
ent,
sego
ns la
nor
mat
iva:
A
UTO
NÒ
MIC
A
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
OR
DR
E 5
/11/
84 i
O
RD
RE
28/
10/8
6 E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
proh
ibid
a
-- --
-- --
-- --
--
E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
sotm
esa
a au
torit
zaci
ó pr
èvia
.
-- --
-- --
-- --
--
LLE
I 3/1
988
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s de
la fl
ora
i de
la
faun
a es
trict
amen
t pr
oteg
ides
-- --
- M
arga
ritife
ra
auric
ular
ia
- P
silu
nio
litto
ralis
um
bona
tus
- U
nio
elon
gatu
lus
ssp
de l'
Ebr
e -
Aus
tropo
tam
obiu
s pa
llipe
s
- A
phan
ius
iber
us
- V
alen
cia
hisp
anic
a
- 7
espè
cies
d’
amfíb
is
- 7
espè
cies
de
rèpt
ils
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la ta
ula)
- 12
4 es
pèci
es
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la ta
ula)
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferru
meq
uinu
m
- E
ptes
icus
se
rotin
us
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s -
Pip
istre
llus
nath
usii
- M
icro
tus
sp.
DE
CR
ET
148/
1992
A
nnex
1. E
spèc
ies
sens
ible
s.
-- --
-- --
-- -
21 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la ta
ula)
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferru
meq
uinu
m
- E
ptes
icus
se
rotin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s m
olt s
ensi
bles
. --
-- --
-- --
- 17
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al
de la
taul
a)
--
ESTA
TAL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Rea
l Dec
reto
43
9/19
90
Espè
cies
sen
sibl
es a
l'a
ltera
ció
del s
eu
hàbi
tat.
-- --
-- --
-- --
--
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
d'e
xtin
ció.
--
-- --
- A
phan
ius
iber
us
- V
alen
cia
hisp
anic
a
-- -
Ayt
hya
nyro
ca
- M
arm
aron
etta
an
gust
irost
ris
- O
xyur
a le
ucoc
epha
la
- A
rdeo
la ra
lloid
es
- B
otau
rus
stel
laris
- Fu
lica
cris
tata
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s es
peci
al
-- --
-- --
- B
ufo
cala
mita
-
Aly
tes
obst
etric
ans
- H
yla
arbo
rea
- P
elob
ates
cul
tripe
s -
Tritu
rus
helv
etic
us
- Tr
ituru
s m
arm
orat
us
- C
olub
er h
ippo
crep
is
- C
oron
ella
giro
ndic
a -
Ela
phe
scal
aris
-
Nat
rix m
aura
-
Nat
rix n
atrix
-
Ang
uis
fragi
lisl
- C
halc
ides
bedr
iaga
-
Aca
ntho
dact
ylus
er
ythr
urus
- 10
2 es
pèci
es
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la ta
ula)
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m n
-
Pip
istre
llus
nath
usii
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s
A
nnex
3. E
spèc
ies
vuln
erab
les.
--
-- --
-- --
-- --
EUR
OPE
A
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Dire
ctiv
a 79
/409
A
nnex
1. E
spèc
ies
obje
cte
de m
esur
es
de c
onse
rvac
ió
espe
cial
del
seu
hà
bita
t
-- --
-- --
-- -
64 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la ta
ula)
--
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E
(Rea
l Dec
reto
19
97/1
995)
Ann
ex 1
. d’h
abita
ts
natu
rals
d’in
terè
s co
mun
itari
per a
la
cons
erva
ció
dels
qu
als
és n
eces
sari
dess
igna
r zon
es
espe
cial
s de
co
nser
vaci
ó
-- -
(115
0)
- (1
160)
-
(316
0)
- (3
150)
-
(314
0)
- (3
130)
-
(317
0) P
riorit
ari
-- --
-- --
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
per l
a co
nser
vaci
ó de
les
qual
s ca
l de
sign
ar z
ones
es
peci
als
de
cons
erva
ció
- M
arsi
lea
quad
rifol
ia
-- -
Aus
tropo
tam
obiu
s pa
llipe
s -
Aph
aniu
s ib
erus
-
Val
enci
a hi
span
ica
- E
mys
orb
icul
aris
-
Mau
rem
ys
lepr
osa
-- -
Rhi
nolo
phus
fe
rrum
equi
num
A
nnex
4. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
que
requ
erei
xen
una
prot
ecci
ó es
trict
a.
- M
arsi
lea
quad
rifol
ia
-- --
- V
alen
cia
hisp
anic
a -
Em
ys o
rbic
ular
is
- M
aure
mys
le
pros
a
-- -
Rhi
nolo
phus
fe
rrum
equi
num
INTE
RN
AC
ION
AL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ói/o
hà
bita
ts
Inve
rteb
rats
Pe
ixos
A
mfíb
is
i rèp
tils
Oce
lls
Mam
ífers
CIT
ES
A
nnex
1. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
-- --
-- --
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
- H
irudo
m
edic
inal
is
-- --
- O
xyur
a le
ucoc
epha
la
- P
lata
lea
leuc
orod
ia
- G
rus
grus
Con
veni
de
BO
NN
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
--
-- --
-- --
- A
nas
angu
stiro
stris
-
Ayt
hya
nyro
ca
- M
arm
aron
etta
an
gust
irost
ris
- O
xyur
a le
ucoc
epha
la
- Tr
yngi
tes
subr
ufic
ollis
-
Laru
s au
doui
nii
- A
croc
epha
lus
palu
dico
la
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
que
han
de s
er
obje
cte
d'ac
ords
in
tern
acio
nals
-- --
-- -
--
- --
-
83 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la
taul
a)
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
- E
ptes
icus
ser
otin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s C
onve
ni d
e B
ER
NA
A
nnex
2. E
spèc
ies
de fa
una
estri
ctam
ent
prot
egid
es
-- --
-- -
Val
enci
a hi
span
ica
- B
ufo
cala
mita
-
Aly
tes
obst
etric
ans
- H
yla
mer
idio
nalis
-
Pel
obat
es c
ultri
pes
- C
olub
er h
ippo
crep
is
- E
mys
orb
icul
aris
- 11
0 es
pèci
es
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la
taul
a)
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
- E
ptes
icus
ser
otin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
A
nnex
3. E
spèc
ies
de fa
una
prot
egid
es.
-- --
- H
irudo
m
edic
inal
is
- B
arbu
s bo
cage
i -
Aph
aniu
s ib
erus
- B
ufo
bufo
-
Pel
odyt
es p
unct
atus
-
Ran
a pe
rezi
-
Tritu
rus
helv
etic
us
- Tr
ituru
s m
arm
orat
us
- C
oron
ella
giro
ndic
a
- E
laph
e sc
alar
is
- M
alpo
lon
mon
spes
sula
nus
-
Nat
rix m
aura
-
Nat
rix n
atrix
-
Ang
uis
fragi
lis
- H
emid
acty
lus
turc
icus
- 58
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
ta
ula)
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s
NO
RM
ATI
VA E
SPEC
ÍFIC
A D
EL P
EIN
Nor
ma
Impl
icac
ió
Flor
a Ve
geta
ció
i/o h
àbita
tsIn
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
DE
CR
ET
328/
1992
A
nnex
3 i
4.
Esp
ècie
s es
trict
amen
t pr
oteg
ides
a
l’int
erio
r de
l’esp
ai
d’in
terè
s na
tura
l del
D
elta
de
l’Ebr
e.
Aqu
esta
dec
lara
ció
impl
ica
la p
rohi
bici
ó de
la d
estru
cció
, del
de
sarr
elam
ent i
, si
s'es
cau,
tam
bé d
e la
col
lita
i la
com
erci
alitz
ació
de
les
espè
cies
i de
les
seve
s lla
vors
, aix
í co
m la
pro
tecc
ió d
el
med
i nat
ural
en
què
viue
n.
- M
arsi
lea
quad
rifol
ia
- B
ergi
a aq
uatic
a (=
B. c
apen
sis)
-
Lind
erni
a du
bia
- C
ymod
ocea
sp.
(C. n
odos
a)
- Zo
ster
a sp
. (Z.
mar
ina,
Z. n
oltii
)
-- -
Dug
aste
lla v
alen
tina
- P
enta
cola
sp
hace
lata
-
Cic
inde
lla
circ
umda
ta
- D
enda
rus
schu
ster
i -
Pel
osia
sp.
-
Mel
anop
sis
sp.
-- --
-- --
LLEI
3/1
988
Am
fíbis
: B
ufo
bufo
, Buf
o ca
lam
ita, A
lyte
s ob
stet
rican
s, H
yla
mer
idio
nalis
, Pel
obat
es c
ultri
pes,
Trit
urus
hel
vetic
us, T
ritur
us m
arm
orat
us.
R
èptil
s:
Col
uber
hip
pocr
epis
, Cor
onel
la g
irond
ica,
Ela
phe
scal
aris
, Mal
polo
n m
onsp
essu
lanu
s, N
atrix
mau
ra, N
atrix
nat
rix, E
mys
orb
icul
aris
, Mau
rem
ys c
aspi
ca, A
ngui
s fra
gilis
, A
cant
hoda
ctyl
us e
ryth
ruru
s.
Oce
lls:
Circ
us a
erug
inos
us, C
ircus
cya
neus
, Ans
er fa
balis
, Ayt
hya
mar
ila, A
ythy
a ny
roca
, Bra
nta
bern
icla
, Bra
nta
leuc
opsi
s, B
ucep
hala
cla
ngul
a, C
lang
ula
hyem
alis
, Cyg
nus
colu
mbi
anus
, Cyg
nus
cygn
us, C
ygnu
s ol
or, M
arm
aron
etta
ang
ustir
ostri
s, M
elan
itta
fusc
a, M
elan
itta
nigr
a, M
ergu
s al
bellu
s, M
ergu
s m
erga
nser
, Mer
gus
serr
ator
, Oxy
ura
leuc
ocep
hala
, S
omat
eria
mol
lissi
ma,
Tad
orna
ferr
ugin
ea, T
ador
na ta
dorn
a, A
lca
tord
a, F
rate
rcul
a ar
ctic
a, G
allin
ago
med
ia, L
imic
ola
falc
inel
lus,
Lim
osa
lapp
onic
a, L
imos
a lim
osa,
Lym
nocr
ypte
s m
inim
a,
Num
eniu
s ar
quat
a, N
umen
ius
phae
opus
, Pha
laro
pus
loba
tus,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Trin
ga e
ryth
ropu
s, T
ringa
gla
reol
a, T
ringa
neb
ular
ia, T
ringa
och
ropu
s, T
ringa
sta
gnat
ilis,
Trin
ga
tota
nus,
Xen
us c
iner
eus,
Ste
rcor
ariu
s pa
rasi
ticus
, Ste
rcor
ariu
s po
mar
inus
, Ste
rcor
ariu
s sk
ua, C
hlid
onia
s hy
brid
a, C
hlid
onia
s le
ucop
teru
s, C
hlid
onia
s ni
ger,
Gel
oche
lidon
nilo
tica,
H
ydro
prog
ne c
aspi
ca, S
tern
a al
bifro
ns, S
tern
a be
ngal
ensi
s, S
tern
a do
ugal
lii, S
tern
a hi
rund
o, S
tern
a sa
ndvi
cens
is, G
lare
ola
prat
inco
la, H
aem
atop
us o
stra
legu
s, L
arus
aud
ouin
ii, L
arus
ca
nus,
Lar
us g
enei
, Lar
us m
arin
us, L
arus
mel
anoc
epha
lus,
Lar
us m
inut
us, R
issa
trid
acty
la, H
iman
topu
s hi
man
topu
s, R
ecur
viro
stra
avo
setta
, Ard
ea c
iner
ea, A
rdea
pur
pure
a, A
rdeo
la
rallo
ides
, Bot
auru
s st
ella
ris, B
ubul
cus
ibis
, Egr
etta
alb
a, E
gret
ta g
arze
tta, I
xobr
ychu
s m
inut
us, N
yctic
orax
nyc
ticor
ax, P
lata
lea
leuc
orod
ia, P
lega
dis
falc
inel
lus,
Stre
ptop
elia
dec
aoct
o, A
lced
o at
this
, Pho
enic
opte
rus
rube
r, G
avia
arc
tica,
Gav
ia im
mer
, Gav
ia s
tella
ta, G
rus
grus
, Otis
tard
a, C
rex
crex
, Ful
ica
cris
tata
, Por
phyr
io p
orph
yrio
, Por
zana
par
va, P
orza
na p
orza
na, P
orza
na
pusi
lla, R
allu
s aq
uatic
us, C
alan
drel
la ru
fesc
ens,
Lul
lula
arb
orea
thek
lae,
Mel
anoc
oryp
ha c
alan
dra,
Cer
thia
bra
chyd
acty
la, A
egith
alos
cau
datu
s, A
croc
epha
lus
arun
dina
ceus
, Acr
ocep
halu
s m
elan
opog
on, A
croc
epha
lus
palu
dico
la, A
croc
epha
lus
palu
stris
, Acr
ocep
halu
s sc
hoen
obae
nus,
Acr
ocep
halu
s sc
irpac
eus,
Cet
tia c
ettia
, Cis
ticol
a ju
ncid
is, H
ippo
lais
icte
rina,
Hip
pola
is
palli
da, H
ippo
lais
pol
yglo
tta, L
ocus
tella
lusc
inio
ides
, Loc
uste
lla n
aevi
a, P
hyllo
scop
us b
onel
li, P
hyllo
scop
us c
olly
bita
, Phy
llosc
opus
sib
ilatri
x, P
hyllo
scop
us tr
ochi
lus,
Pha
lacr
ocor
ax
aris
tote
lis, P
hala
croc
orax
car
bo, P
elec
anus
ono
crot
alus
, Sul
a ba
ssan
a, P
odic
eps
aurit
us, P
odic
eps
cris
tatu
s, P
odic
eps
gris
egen
a, P
odic
eps
nigr
icol
lis C
abus
só c
oll-n
egre
, Tac
hyba
ptus
ru
ficol
lis, P
uffin
us g
ravi
s, P
tero
cles
alc
hata
.
DEC
RET
148
/199
2 (A
nnex
1)
Oce
lls:
Circ
us c
yane
us, A
nas
clyp
eata
, Ana
s qu
erqu
edul
a, A
ythy
a fe
rina,
Cha
radr
ius
alex
andr
inus
, Cha
radr
ius
dubi
us,
Trin
ga to
tanu
s, C
hlid
onia
s hy
brid
a, S
tern
a al
bifro
ns, S
tern
a hi
rund
o, L
arus
fusc
us, L
arus
ridi
bund
us, H
iman
topu
s hi
man
topu
s, R
ecur
viro
stra
avo
setta
, Ard
ea p
urpu
rea,
Ard
ea c
iner
ea, B
ubul
cus
ibis
, Egr
etta
ga
rzet
ta, N
yctic
orax
nyc
ticor
ax, A
lced
o at
this
, Pod
icep
s cr
ista
tus.
D
ECR
ET 1
48/1
992
(Ann
ex 2
) O
cells
: C
ircus
aer
ugin
osus
, Ta
dorn
a ta
dorn
a, C
hara
driu
s m
orin
ellu
s, E
udro
mia
s m
orin
ellu
s, C
hlid
onia
s ni
ger,
Chl
idon
ias
nigr
a, G
eloc
helid
on n
ilotic
a, G
eloc
helid
on
nilo
tica,
Ste
rna
beng
alen
sis,
Ste
rna
nilo
tica,
Ste
rna
sand
vice
nsis
, Lar
us a
udou
inii,
Lar
us g
enei
, Ard
eola
rallo
ides
, Bot
auru
s st
ella
ris, P
hala
croc
orax
aris
tote
lis,
Hyd
roba
tes
pela
gicu
s.
Rea
l Dec
reto
439
/199
0 (A
nnex
2)
Oce
lls: C
ircus
aer
ugin
osus
, Circ
us c
yane
us, A
ythy
a m
arila
, Bra
nta
bern
icla
, Bra
nta
leuc
opsi
s, B
ucep
hala
cla
ngul
a, T
ador
na fe
rrug
inea
, Tad
orna
tado
rna,
Apu
s ap
us, A
pus
mel
ba, C
aprim
ulgu
s eu
ropa
eus,
Cap
rimul
gus
rufic
ollis
, Alc
a to
rda,
Fra
terc
ula
arct
ica,
Cha
radr
ius
alex
andr
inus
, Cha
radr
ius
dubi
us, C
hara
driu
s hi
atic
ula,
C
hara
driu
s m
orin
ellu
s, P
luvi
alis
apr
icar
ia, A
ctiti
s hy
pole
ucos
, Are
naria
inte
rpre
s, C
alid
ris a
lba,
Cal
idris
alp
ina,
Cal
idris
can
utus
, Cal
idris
ferr
ugin
ea, C
alid
ris m
ariti
ma,
C
alid
ris m
inut
a, C
alid
riste
mm
inck
i, Li
mos
aapp
onic
a, L
imos
a lim
osa,
Num
eniu
s ar
quat
a, N
umen
ius
phae
opus
, Pha
laro
pus
loba
tus,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Trin
ga,
ryth
ropu
s, T
ringa
gla
reol
a, T
ringa
neb
ular
ia, T
ringa
och
ropu
s, T
ringa
sta
gnat
ilis,
Ste
rcor
ariu
s pa
rasi
ticus
, Ste
rcor
ariu
s po
mar
inus
, Ste
rcor
ariu
s sk
ua, C
hlid
onia
s hy
brid
, Chl
idon
ias,
euc
opte
rus,
Chl
idon
ias
nige
r, G
eloc
helid
on n
ilotic
, Hyd
ropr
ogne
cas
pic,
Ste
rna
albi
fron,
Ste
rna
hiru
nd, S
tern
a sa
ndvi
cens
i, La
rus
audo
uini
, Lar
us
canu
, Lar
us g
ene,
Lar
us m
arin
u, L
arus
mel
anoc
epha
lu, L
arus
min
utu,
Ris
sa tr
idac
tyl,
Him
anto
pus
him
anto
pus,
Rec
urvi
rost
ra a
vose
tt, A
rdea
cin
ere,
Ard
ea p
urpu
re,
Bub
ulcu
s ib
i, E
gret
ta a
lba,
Egr
etta
, arz
etta
, Ixo
bryc
hus
min
utus
, Nyc
ticor
ax n
yctic
orax
, Pla
tale
a le
ucor
odia
, Ple
gadi
s fa
lcin
ellu
s, A
lced
o at
this
, Pho
enic
opte
rus
rube
r, G
avia
arc
tic, G
avia
imm
e, G
avia
, tel
lata
, Gru
s gr
us, P
orph
yrio
por
phyr
io, P
orza
na p
arva
, Por
zana
por
zana
, Por
zana
pus
illa,
Acr
ocep
halu
s ar
undi
nace
us,
Acr
ocep
halu
s m
elan
opog
on, A
croc
epha
lus
palu
dico
la, A
croc
epha
lus
palu
stris
, Acr
ocep
halu
s sc
hoen
obae
nus,
Acr
ocep
halu
s sc
irpac
eus,
Cet
tia c
etti,
Cis
ticol
a un
cidi
s, H
ippo
lais
icte
rina,
Hip
pola
is p
allid
a, H
ippo
lais
pol
yglo
tta, L
ocus
tella
lusc
inio
ides
, Loc
uste
lla n
aevi
a, P
hyllo
scop
us b
onel
li, P
hyllo
scop
us c
olly
bita
, P
hyllo
scop
us tr
ochi
lus,
Lus
cini
a m
egar
hync
hos,
Lus
cini
a sv
ecic
a, P
hala
croc
orax
aris
tote
lis, P
hala
croc
orax
car
bo, S
ula
bass
ana,
Pod
icep
s cr
ista
tus,
Pod
icep
s ni
gric
ollis
, Tac
hyba
ptus
rufic
ollis
, Puf
finus
gra
vis.
D
irect
iva
79/4
09 (A
nnex
1)
Oce
lls: C
ircus
aer
ugin
osus
, Circ
us c
yane
us, A
ythy
a ny
roca
, Bra
nta
leuc
opsi
s, C
ygnu
s co
lum
bian
us b
ewic
kii,
Cyg
nus
cygn
us, O
xyur
a le
ucoc
epha
la, T
ador
na
ferr
ugin
ea, C
aprim
ulgu
s eu
ropa
eus,
Cha
radr
ius
mor
inel
lu, E
udro
mia
s, o
rinel
lus,
Plu
vial
is a
pric
aria
, Gal
linag
o m
edia
, Pha
laro
pus
loba
tus,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Tr
inga
gla
reol
a, C
hlid
onia
s hy
brid
, Chl
idon
ias
nige
r, G
eloc
helid
on n
ilotic
, Hyd
ropr
ogne
cas
pic,
Ste
rna
albi
frons
, Ste
rna
doug
allii
, Ste
rna
hiru
ndo,
Ste
rna
sand
vice
nsis
, Lar
us a
udou
inii,
Lar
us g
enei
, Lar
us m
elan
ocep
halu
s, H
iman
topu
s hi
man
topu
s, R
ecur
viro
stra
avo
setta
, Ard
ea p
urpu
rea,
Ard
eola
rallo
ides
, Bot
auru
s st
ella
ris, E
gret
ta a
lba,
Egr
etta
gar
zetta
, Ixo
bryc
hus
min
utus
, Nyc
ticor
ax n
yctic
orax
, Pla
tale
a le
ucor
odia
, Ple
gadi
s fa
lcin
ellu
s, A
lced
o at
this
, Pho
enic
opte
rus
rube
r, G
avia
arc
tica,
Gav
ia im
mer
, Gav
ia s
tella
ta, G
rus
grus
, Por
phyr
io p
orph
yrio
, Por
zana
, par
va, P
orza
na p
orza
na, P
orza
na p
usill
a, C
alan
drel
la b
rach
ydac
tyla
, Gal
erid
a th
ekla
e, L
ullu
la a
rbor
ea, M
elan
ocor
ypha
cal
andr
a, E
mbe
riza
hortu
lana
, Lan
ius
min
or, A
nthu
s ca
mpe
stris
, Fic
edul
a al
bico
llis,
Fic
edul
a pa
rva,
Acr
ocep
halu
s m
elan
opog
on, A
croc
epha
lus
palu
dico
la, P
hala
croc
orax
car
bo s
inen
sis,
Pel
ecan
us o
nocr
otal
u, P
odic
eps
aurit
us, P
tero
cles
alc
hata
. C
onve
ni d
e B
ON
N (A
nnex
2)
Oce
lls: C
ircus
aer
ugin
osus
, Circ
us c
yane
us, A
nas
acut
a, A
nas
clyp
eata
, Ana
s cr
ecca
, Ana
s pe
nelo
pe, A
nas
plat
yrhy
ncho
s, A
nas
quer
qued
ula,
Ana
s st
repe
ra,
Ans
er a
nser
, Ans
er fa
balis
, Ayt
hya
ferin
a, A
ythy
a fu
ligul
a, A
ythy
a m
arila
, Bra
nta
bern
icla
, Bra
nta
leuc
opsi
s, B
ucep
hala
cla
ngul
a, C
ygnu
s co
lum
bian
us, C
ygnu
s cy
gnus
, Cyg
nus
olor
, Mel
anitt
a fu
sca,
Mel
anitt
a ni
gra,
Mer
gus
albe
llus,
Mer
gus
mer
gans
er, M
ergu
s se
rrat
or, N
etta
rufin
a, S
omat
eria
mol
lissi
ma,
Tad
orna
ferr
ugin
ea,
Tado
rna
tado
rna,
Cha
radr
ius
alex
andr
inus
, Cha
radr
ius
dubi
us, C
hara
driu
s hi
atic
ula,
Cha
radr
ius
mor
inel
lus,
Che
ttusi
a gr
egar
i, E
udro
mia
s m
orin
ellu
s, P
luvi
alis
apric
aria
, Act
itis
hypo
leuc
os, A
rena
ria in
terp
res,
Cal
idris
alb
a, C
alid
ris a
lpin
a, C
alid
ris c
anut
us, C
alid
ris fe
rrug
inea
, Cal
idris
mar
itim
, Cal
idris
min
uta,
Cal
idris
, em
min
ckii,
Gal
linag
o m
edia
, Lim
icol
a fa
lcin
ellu
s, L
imos
a la
ppon
ica,
Lim
osa
limos
a, L
ymno
cryp
tes
min
ima,
Num
eniu
s ar
quat
a, N
umen
ius
phae
opus
, Pha
laro
pus
fulic
ariu
s, P
hala
ropu
s lo
batu
s, P
hilo
mac
hus
pugn
ax, S
colo
pax
rust
icol
a, T
ringa
ery
thro
pus,
Trin
ga g
lare
ola,
Trin
ga n
ebul
aria
, Trin
ga o
chro
pus,
Trin
ga s
tagn
atili
s,
Xen
us c
iner
eus,
Chl
idon
ias
leuc
opte
r, C
hlid
onia
s le
ucop
teru
s, H
ydro
prog
ne c
aspi
ca, S
tern
a al
bifro
ns, S
tern
a be
ngal
ensi
s, G
lare
ola
prat
inco
la, L
arus
aud
ouin
ii,
Laru
s ge
nei,
Laru
s m
elan
ocep
halu
s, H
iman
topu
s hi
man
topu
, Rec
urvi
rost
ra a
vose
tt, P
lata
lea
leuc
orod
i, P
lega
dis
falc
inel
lus,
Gav
ia s
tella
ta, G
rus
grus
, Por
zana
po
rzan
a, F
iced
ula
hypo
leuc
a, M
usci
capa
stri
ata,
Pel
ecan
us o
nocr
otal
us, P
odic
eps
aurit
us, P
odic
eps
gris
egen
a.
Con
veni
de
Ber
na (A
nnex
2)
Oce
lls:
Circ
us a
erug
inos
us, C
ircus
cya
neus
, Ans
er fa
balis
, Ayt
hya
mar
ila, A
ythy
a ny
roca
, Bra
nta
bern
icla
, Bra
nta
leuc
opsi
s, B
ucep
hala
cla
ngul
a, C
lang
ula
hyem
alis
, Cyg
nus
colu
mbi
anus
, Cyg
nus
cygn
us, M
arm
aron
etta
ang
ustir
ostri
s, M
ergu
s al
bellu
s, O
xyur
a le
ucoc
epha
la, T
ador
na fe
rrug
inea
, Tad
orna
tado
rna,
Apu
s ap
us, A
pus
mel
ba, C
aprim
ulgu
s eu
ropa
eus,
Cap
rimul
gus
rufic
ollis
, Cha
radr
ius
alex
andr
inus
, Cha
radr
ius
dubi
us, C
hara
driu
s hi
atic
ula,
Cha
radr
ius
mor
inel
lu, P
luvi
alis
ap
ricar
ia, A
ctiti
s hy
pole
ucos
, Are
naria
inte
rpre
s, C
alid
ris a
lba,
Cal
idris
alp
ina,
Cal
idris
can
utus
, Cal
idris
ferr
ugin
ea, C
alid
ris m
ariti
ma,
Cal
idris
min
uta,
Cal
idris
te
mm
inck
ii, G
allin
ago
med
ia, L
imic
ola
falc
inel
lus,
Pha
laro
pus
loba
tus,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Trin
ga e
ryth
ropu
s, T
ringa
gla
reol
a, T
ringa
neb
ular
ia, T
ringa
och
ropu
s,
Trin
ga s
tagn
atili
s, T
ringa
tota
nus,
Xen
us c
iner
eus,
Chl
idon
ias
hybr
id, C
hlid
onia
s ni
ger,
Gel
oche
lidon
nilo
tic, H
ydro
prog
ne c
aspi
ca, S
tern
a al
bifro
ns, S
tern
a do
ugal
lii,
Ste
rna
hiru
ndo,
Ste
rna,
and
vice
nsis
, Gla
reol
a pr
atin
cola
, Lar
us a
udou
inii,
Lar
us g
enei
, Lar
us m
elan
ocep
halu
s, H
iman
topu
s hi
man
topu
s, R
ecur
viro
stra
avo
setta
, A
rdea
pur
pure
a, A
rdeo
la ra
lloid
es, B
otau
rus
stel
laris
, Bub
ulcu
s ib
is, E
gret
ta a
lba,
Egr
etta
gar
zetta
, Ixo
bryc
hus
min
utus
, Nyc
ticor
ax n
yctic
orax
, Pla
tale
a le
ucor
odia
, P
lega
dis
falc
inel
lus,
Alc
edo
atth
is, P
hoen
icop
teru
s ru
ber,
Gav
ia a
rctic
a, G
avia
imm
er, G
avia
ste
llata
, Gru
s gr
us, O
tis ta
rda,
Cre
x cr
ex ,
Fulic
a cr
ista
ta, P
orph
yrio
po
rphy
rio, P
orza
na p
arva
, Por
zana
por
zana
, Por
zana
pus
illa,
Cal
andr
ella
rufe
scen
s, M
elan
ocor
ypha
cal
andr
a, C
erth
ia b
rach
ydac
tyla
, Acr
ocep
halu
s ar
undi
nace
us,
Acr
ocep
halu
s m
elan
opog
on, A
croc
epha
lus
palu
dico
la, A
croc
epha
lus
palu
stris
, Acr
ocep
halu
s sc
hoen
obae
nus,
Acr
ocep
halu
s sc
irpac
eus,
Cet
tia c
etti,
Cis
ticol
a ju
ncid
is, H
ippo
lais
icte
rina,
Hip
pola
is p
allid
a, H
ippo
lais
pol
yglo
tta, L
ocus
tella
lusc
inio
ides
, Loc
uste
lla n
aevi
a, P
hyllo
scop
us b
onel
li, P
hyllo
scop
us c
olly
bita
, P
hyllo
scop
us s
ibila
trix,
Phy
llosc
opus
troc
hilu
s, L
usci
nia
meg
arhy
ncho
s, L
usci
nia,
sve
cica
, Pod
icep
s au
ritus
, Pod
icep
s cr
ista
tus,
Pod
icep
s gr
iseg
ena,
Pod
icep
s ni
gric
ollis
, Tac
hyba
ptus
rufic
ollis
, Puf
finus
gra
vis.
Con
veni
de
Ber
na (A
nnex
3)
Oce
lls:
Circ
us a
erug
inos
us,
Circ
us c
yane
us,
Ana
s ac
uta,
Ana
s cl
ypea
ta,
Ana
s cr
ecca
, A
nas
pene
lope
, A
nas
plat
yrhy
ncho
s, A
nas
quer
qued
ula,
Ana
s st
repe
ra,
Ans
er a
nser
, A
nser
bra
chyr
hync
hus,
Ans
er f
abal
is,
Ayt
hya
ferin
a, A
ythy
a fu
ligul
a, A
ythy
a m
arila
, A
ythy
a ny
roca
, B
rant
a be
rnic
la,
Buc
epha
la c
lang
ula,
Cla
ngul
a hy
emal
is, C
ygnu
s ol
or, M
elan
itta
fusc
a, M
elan
itta
nigr
a, M
ergu
s m
erga
nser
, Mer
gus
serr
ator
, Net
ta ru
fina,
Som
ater
ia m
ollis
sim
a, A
pus
apus
, Alc
a ar
ctic
a, F
rate
rcul
a aa
lge,
Plu
vial
is a
pric
aria
, V
anel
lus
vane
llus,
Cal
idris
can
utus
, G
allin
ago
galli
nago
, Li
mos
a la
ppon
ica,
Lim
osa
limos
a, L
ymno
cryp
tes
min
ima,
Num
eniu
s ar
quat
a,
Num
eniu
s ph
aeop
us,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Tr
inga
ery
thro
pus,
Trin
ga n
ebul
aria
, Tr
inga
tot
anus
, Tr
yngi
tes
subr
ufic
ollis
, S
terc
orar
ius
para
sitic
us,
Ste
rcor
ariu
s po
mar
inus
, S
terc
orar
ius
skua
, S
tern
a be
ngal
ensi
s, H
aem
atop
us o
stra
legu
s, L
arus
cac
hinn
ans,
Lar
us c
anus
, La
rus
ridib
undu
s, R
issa
trid
acty
la,
Ard
ea c
iner
ea,
Pha
lacr
ocor
ax a
risto
telis
, Pha
lacr
ocor
ax c
arbo
, Sul
a ba
ssan
a, P
odic
eps
cris
tatu
s, P
uffin
us g
ravi
s.
Salo
brar
s C
orre
spon
en a
ls s
egüe
nts
hàbi
tats
de
la D
irect
iva
92/4
3/C
EE
:
o (1
310)
Veg
etac
ió a
nual
col
onitz
ador
a de
sòl
s sa
lins
litor
als
o in
terio
rs
o (1
320)
Veg
etac
ió g
ram
inoi
de v
ivaç
d' "
Spa
rtina
" o
(141
0) P
rade
lls i
jonq
uere
s ha
lòfil
es, m
edite
rràn
ies
(Jun
ceta
lia m
ariti
mae
) o
(142
0) M
atol
lars
hal
òfils
med
iterr
anis
i te
rmoa
tlànt
ics
(Arth
ocne
met
alia
frut
icos
ae)
o (1
430)
Mat
olla
rs h
alon
itròf
ils (P
egan
o-S
also
lete
a)
o (1
510)
Est
epes
sal
ines
med
iterr
ànie
s co
ntin
enta
ls (L
imon
ieta
lia) P
riorit
ari
Taul
a d’
espè
cies
pro
tegi
des
en a
ques
t am
bien
t, se
gons
la n
orm
ativ
a:
AU
TON
ÒM
ICA
Nor
ma
Impl
icac
ió
Flor
a Ve
geta
ció
i/o h
àbita
ts
Inve
rteb
rats
Pe
ixos
A
mfíb
is
i rèp
tils
Oce
lls
Mam
ífers
OR
DR
E 5
/11/
84 i
O
RD
RE
28/
10/8
6 E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
proh
ibid
a
-- --
-- --
-- --
--
E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
sotm
esa
a au
torit
zaci
ó pr
èvia
.
-- --
-- --
-- --
--
LLE
I 3/1
988
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s de
la fl
ora
i de
la
faun
a es
trict
amen
t pr
oteg
ides
-- --
-- --
- P
odar
cis
hisp
anic
a -
Psa
mm
odro
mus
al
giru
s
- 32
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
taul
a)
--
DE
CR
ET
148/
1992
A
nnex
1. E
spèc
ies
sens
ible
s.
-- --
-- --
-- -
Trin
ga to
tanu
s -
Him
anto
pus
him
anto
pus
- R
ecur
viro
stra
av
oset
ta
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
mol
t sen
sibl
es.
-- --
-- --
-- -
Chl
idon
ias
nige
r -
Chl
idon
ias
nigr
a -
Gel
oche
lidon
ni
lotic
a -
Gel
oche
lidon
nilo
tica
- G
lare
ola
prat
inco
la
- H
aem
atop
us
ostra
legu
s
--
ESTA
TAL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Rea
l Dec
reto
43
9/19
90
Espè
cies
sen
sibl
es a
l'a
ltera
ció
del s
eu
hàbi
tat.
-- --
-- --
-- --
--
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
d'e
xtin
ció.
--
-- --
-- --
-- --
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s es
peci
al
-- --
-- --
- P
odar
cis
hisp
anic
a -
Psa
mm
odro
mus
al
giru
s
- 42
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al
de la
taul
a)
--
A
nnex
3. E
spèc
ies
vuln
erab
les.
--
-- --
-- --
-- --
EUR
OPE
A
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Dire
ctiv
a 79
/409
A
nnex
1. E
spèc
ies
obje
cte
de m
esur
es
de c
onse
rvac
ió
espe
cial
del
seu
hà
bita
t
-- --
-- --
-- -
21 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la ta
ula)
--
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E
(Rea
l Dec
reto
19
97/1
995)
Ann
ex 1
. d’h
abita
ts
natu
rals
d’in
terè
s co
mun
itari
per a
la
cons
erva
ció
dels
qu
als
és n
eces
sari
dess
igna
r zon
es
espe
cial
s de
co
nser
vaci
ó
-- -
(131
0)
- (1
320)
-
(141
0)
- (1
420)
-
(143
0 -
(151
0) Prioritari
-- --
-- --
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
per l
a co
nser
vaci
ó de
les
qual
s ca
l de
sign
ar z
ones
es
peci
als
de
cons
erva
ció
-- --
-- --
-- --
--
A
nnex
4. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
que
requ
erei
xen
una
prot
ecci
ó es
trict
a.
-- --
-- --
-- --
--
INTE
RN
AC
ION
AL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
tsPe
ixos
A
mfíb
is
i rèp
tils
Oce
lls
Mam
ífers
CIT
ES
A
nnex
1. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
-- --
-- --
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
-- --
-- --
--
Con
veni
de
BO
NN
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
--
-- --
-- --
- Tr
yngi
tes
subr
ufic
ollis
-
Laru
s au
doui
nii
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
que
han
de s
er
obje
cte
d'ac
ords
in
tern
acio
nals
-- --
-- --
-- -
42 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la
taul
a)
--
Con
veni
de
BE
RN
A
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s de
faun
a es
trict
amen
t pr
oteg
ides
-- --
-- --
-- -
42 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la
taul
a)
--
A
nnex
3. E
spèc
ies
de fa
una
prot
egid
es.
-- --
-- --
- P
odar
cis
hisp
anic
a P
sam
mod
rom
us a
lgiru
s
- 19
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
ta
ula)
--
NO
RM
ATI
VA E
SPEC
ÍFIC
A D
EL P
EIN
Nor
ma
Impl
icac
ió
Flor
a Ve
geta
ció
i/o h
àbita
ts
Inve
rteb
rats
Pe
ixos
A
mfíb
is
i rèp
tils
Oce
lls
Mam
ífers
DE
CR
ET
328/
1992
A
nnex
3 i
4. E
spèc
ies
estri
ctam
ent p
rote
gide
s a
l’int
erio
r de
l’esp
ai d
’inte
rès
natu
ral d
el D
elta
de
l’Ebr
e.
Aqu
esta
dec
lara
ció
impl
ica
la
proh
ibic
ió d
e la
des
trucc
ió, d
el
desa
rrel
amen
t i, s
i s'e
scau
, ta
mbé
de
la c
ollit
a i l
a co
mer
cial
itzac
ió d
e le
s es
pèci
es
i de
les
seve
s lla
vors
, aix
í com
la
prot
ecci
ó de
l med
i nat
ural
en
què
viue
n.
- Li
mon
iast
rum
mon
opet
alum
-
Lim
oniu
m s
p. (
L. b
ellid
ifolli
um,
L. d
ensi
ssim
um,
L. e
chio
ides
, L.
fe
rula
ceum
, L.
gi
berti
i, L.
gi
rard
ianu
m, L
. gla
ucop
hyllu
m,
L.
late
brac
teat
um,
L.
narb
onen
se, L
. virg
atum
) -
Zygo
phyl
lum
alb
um
-- -
Dug
aste
lla v
alen
tina
- P
enta
cola
sph
acel
ata
- C
icin
della
circ
umda
ta
- D
enda
rus
schu
ster
i -
Pel
osia
sp.
-
Mel
anop
sis
sp.
-- --
-- --
LLEI
3/1
988
Oce
lls:
Cha
radr
ius
alex
andr
inus
, Cha
radr
ius
dubi
us, C
hara
driu
s hi
atic
ula,
Cha
radr
ius
mor
inel
lus,
Plu
vial
is a
pric
aria
, Act
itis
hypo
leuc
os, A
rena
ria in
terp
res,
Cal
idris
alb
a, C
alid
ris a
lpin
a,
Cal
idris
can
utus
, Cal
idris
ferr
ugin
ea, C
alid
ris m
ariti
ma,
Cal
idris
min
uta,
Cal
idris
tem
min
ckii,
Gal
linag
o m
edia
, Lim
icol
a fa
lcin
ellu
s, L
imos
a la
ppon
ica,
Lim
osa
limos
a, L
ymno
cryp
tes
min
ima,
N
umen
ius
arqu
ata,
Num
eniu
s ph
aeop
us, P
hala
ropu
s lo
batu
s, P
hilo
mac
hus
pugn
ax, T
ringa
ery
thro
pus,
Trin
ga g
lare
ola,
Trin
ga n
ebul
aria
, Trin
ga o
chro
pus,
Trin
ga s
tagn
atili
s, T
ringa
to
tanu
s, X
enus
cin
ereu
s, G
lare
ola
prat
inco
la, H
aem
atop
us o
stra
legu
s
Rea
l Dec
reto
439
/199
0 (A
nnex
2)
Oce
lls: P
luvi
alis
apr
icar
ia, A
ctiti
s hy
pole
ucos
, Are
naria
inte
rpre
s, C
alid
ris a
lba,
Cal
idris
alp
ina,
Cal
idris
can
utus
, Cal
idris
ferr
ugin
ea, C
alid
ris m
ariti
ma,
Cal
idris
m
inut
a, C
alid
riste
mm
inck
i, Li
mos
aapp
onic
a, L
imos
a lim
osa,
Num
eniu
s ar
quat
a, N
umen
ius
phae
opus
, Pha
laro
pus
loba
tus,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Trin
ga, r
ythr
opus
, Tr
inga
gla
reol
a, T
ringa
neb
ular
ia, T
ringa
och
ropu
s, T
ringa
sta
gnat
ilis,
Ste
rcor
ariu
s pa
rasi
ticus
, Ste
rcor
ariu
s po
mar
inus
, Ste
rcor
ariu
s sk
ua, C
hlid
onia
s hy
brid
, C
hlid
onia
s, e
ucop
teru
s, C
hlid
onia
s ni
ger,
Gel
oche
lidon
nilo
tic, H
ydro
prog
ne c
aspi
c, S
tern
a al
bifro
n, S
tern
a hi
rund
, Ste
rna
sand
vice
nsi,
Gla
reol
a pr
atin
col,
Hae
mat
opus
ost
rale
gu, L
arus
aud
ouin
i, La
rus
canu
, Lar
us g
ene,
Lar
us m
arin
u, L
arus
mel
anoc
epha
lu, L
arus
min
utu,
Ris
sa tr
idac
tyl,
Him
anto
pus
him
anto
pu,
Rec
urvi
rost
ra a
vose
tta.
Dire
ctiv
a 79
/409
(Ann
ex 1
) O
cells
: Cha
radr
ius
mor
inel
lu, E
udro
mia
s, o
rinel
lus,
Plu
vial
is a
pric
aria
, Gal
linag
o m
edia
, Pha
laro
pus
loba
tus,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Trin
ga g
lare
ola,
Chl
idon
ias
hybr
id, C
hlid
onia
s ni
ger,
Gel
oche
lidon
nilo
tic, H
ydro
prog
ne c
aspi
c, S
tern
a, lb
ifron
s, S
tern
a do
ugal
lii, S
tern
a hi
rund
o, S
tern
a sa
ndvi
cens
is, G
lare
ola
prat
inco
la, L
arus
au
doui
nii,
Laru
s ge
nei,
Laru
s m
elan
ocep
halu
s, H
iman
topu
s hi
man
topu
s, R
ecur
viro
stra
avo
setta
. C
onve
ni d
e B
ON
N (A
nnex
2)
Oce
lls:
Cha
radr
ius
alex
andr
inus
, Cha
radr
ius
dubi
us, C
hara
driu
s hi
atic
ula,
Cha
radr
ius
mor
inel
lus,
Che
ttusi
a gr
egar
i, E
udro
mia
s m
orin
ellu
s, P
luvi
alis
apr
icar
ia,
Act
itis
hypo
leuc
os, A
rena
ria in
terp
res,
Cal
idris
alb
a, C
alid
ris a
lpin
a, C
alid
ris c
anut
us, C
alid
ris fe
rrug
inea
, Cal
idris
mar
itim
, Cal
idris
min
uta,
Cal
idris
, em
min
ckii,
G
allin
ago
med
ia, L
imic
ola
falc
inel
lus,
Lim
osa
lapp
onic
a, L
imos
a lim
osa,
Lym
nocr
ypte
s m
inim
a, N
umen
ius
arqu
ata,
Num
eniu
s ph
aeop
us, P
hala
ropu
s fu
licar
ius,
P
hala
ropu
s lo
batu
s, P
hilo
mac
hus
pugn
ax, S
colo
pax
rust
icol
a, T
ringa
ery
thro
pus,
Trin
ga g
lare
ola,
Trin
ga n
ebul
aria
, Trin
ga o
chro
pus,
Trin
ga s
tagn
atili
s, X
enus
ci
nere
us, H
ydro
prog
ne c
aspi
ca, S
tern
a al
bifro
ns, S
tern
a be
ngal
ensi
s, G
lare
ola
prat
inco
la, L
arus
aud
ouin
ii, L
arus
gen
ei, L
arus
mel
anoc
epha
lus,
Him
anto
pus
him
anto
pu, R
ecur
viro
stra
avo
setta
C
onve
ni d
e B
erna
(Ann
ex 2
) O
cells
: Tad
orna
ferr
ugin
ea, T
ador
na ta
dorn
a, C
hara
driu
s al
exan
drin
us, C
hara
driu
s du
bius
, Cha
radr
ius
hiat
icul
a, C
hara
driu
s m
orin
ellu
, Plu
vial
is a
pric
aria
, Act
itis
hypo
leuc
os, A
rena
ria in
terp
res,
Cal
idris
alb
a, C
alid
ris a
lpin
a, C
alid
ris c
anut
us, C
alid
ris fe
rrug
inea
, Cal
idris
mar
itim
a, C
alid
ris m
inut
a, C
alid
ris te
mm
inck
ii, G
allin
ago
med
ia, L
imic
ola
falc
inel
lus,
Pha
laro
pus
loba
tus,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Trin
ga e
ryth
ropu
s, T
ringa
gla
reol
a, T
ringa
neb
ular
ia, T
ringa
och
ropu
s, T
ringa
sta
gnat
ilis,
Tr
inga
tota
nus,
Xen
us c
iner
eus,
Chl
idon
ias
hybr
id, C
hlid
onia
s ni
ger,
Gel
oche
lidon
nilo
tic, H
ydro
prog
ne c
aspi
ca, S
tern
a al
bifro
ns, S
tern
a do
ugal
lii, S
tern
a hi
rund
o,
Ste
rna,
and
vice
nsis
, Lar
us a
udou
inii,
Lar
us g
enei
, Lar
us m
elan
ocep
halu
s, H
iman
topu
s hi
man
topu
s, R
ecur
viro
stra
avo
setta
, Ard
ea p
urpu
rea,
Ard
eola
rallo
ides
.
Con
veni
de
Ber
na (A
nnex
3)
Oce
lls:
Lim
osa
lapp
onic
a, L
imos
a lim
osa,
Lym
nocr
ypte
s m
inim
a, N
umen
ius
arqu
ata,
Num
eniu
s ph
aeop
us,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Tr
inga
ery
thro
pus,
Trin
ga
nebu
laria
, Trin
ga to
tanu
s, T
ryng
ites
subr
ufic
ollis
, Ste
rcor
ariu
s pa
rasi
ticus
, Ste
rcor
ariu
s po
mar
inus
, Ste
rcor
ariu
s sk
ua, S
tern
a be
ngal
ensi
s, H
aem
atop
us o
stra
legu
s,
Laru
s ca
chin
nans
, Lar
us c
anus
, Lar
us ri
dibu
ndus
, Ris
sa tr
idac
tyla
.
Plat
ges
de z
orra
i du
nes
Cor
resp
onen
als
seg
üent
s hà
bita
ts d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
o
(211
0)
Veg
etac
ió d
e le
s du
nes
mòb
ils p
rimàr
ies
(dun
es e
mbr
ionà
ries)
am
b "E
lym
us fa
rctu
s"
o (2
120)
V
eget
ació
de
les
dune
s m
òbils
sec
undà
ries
(dun
es b
lanq
ues)
am
b "A
mm
ophi
la a
rena
ria
o (2
190)
D
epre
ssio
ns h
umid
es d
e le
s in
terd
unes
lito
rals
am
b jo
nc b
oval
(Sci
rpus
hol
osch
oenu
s va
r. au
stra
lis) i
ces
quer
a (S
acch
arum
rave
nnae
) o
(223
0) V
eget
ació
terò
fita
efím
era
de le
s du
nes
med
iterr
ànie
s (M
alco
lmie
talia
) o
(224
0) P
rats
de
llist
ó (B
rach
ypod
ium
retu
sum
) i a
ltres
pra
ts s
ecs
amb
terò
fits,
col
onitz
ador
s d'
aren
ys m
aríti
ms
Taul
a d’
espè
cies
pro
tegi
des
en a
ques
t am
bien
t, se
gons
la n
orm
ativ
a:
AU
TON
ÒM
ICA
Nor
ma
Impl
icac
ió
Flor
a Ve
geta
ció
i/o h
àbita
ts
Inve
rteb
rats
Pe
ixos
A
mfíb
is
i rèp
tils
Oce
lls
Mam
ífers
OR
DR
E 5
/11/
84 i
O
RD
RE
28/
10/8
6 E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
proh
ibid
a
-- --
-- --
-- --
--
E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
sotm
esa
a au
torit
zaci
ó pr
èvia
.
-- --
-- --
-- --
--
LLE
I 3/1
988
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s de
la fl
ora
i de
la
faun
a es
trict
amen
t pr
oteg
ides
-- --
-- --
- P
odar
cis
hisp
anic
a -
Psa
mm
odro
mus
al
giru
s
- 32
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
taul
a)
--
DE
CR
ET
148/
1992
A
nnex
1. E
spèc
ies
sens
ible
s.
-- --
-- --
-- -
Trin
ga to
tanu
s -
Him
anto
pus
him
anto
pus
- R
ecur
viro
stra
av
oset
ta
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
mol
t sen
sibl
es.
-- --
-- --
-- -
Chl
idon
ias
nige
r -
Chl
idon
ias
nigr
a -
Gel
oche
lidon
ni
lotic
a -
Gel
oche
lidon
nilo
tica
- G
lare
ola
prat
inco
la
- H
aem
atop
us
ostra
legu
s
--
ESTA
TAL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Rea
l Dec
reto
43
9/19
90
Espè
cies
sen
sibl
es a
l'a
ltera
ció
del s
eu
hàbi
tat.
-- --
-- --
-- --
--
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
d'e
xtin
ció.
--
-- --
-- --
-- --
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s es
peci
al
-- --
-- --
- P
odar
cis
hisp
anic
a -
Psa
mm
odro
mus
al
giru
s
- 42
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al
de la
taul
a)
--
A
nnex
3. E
spèc
ies
vuln
erab
les.
--
-- --
-- --
-- --
EUR
OPE
A
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Dire
ctiv
a 79
/409
A
nnex
1. E
spèc
ies
obje
cte
de m
esur
es
de c
onse
rvac
ió
espe
cial
del
seu
hà
bita
t
-- --
-- --
-- -
21 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la ta
ula)
--
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E
(Rea
l Dec
reto
19
97/1
995)
Ann
ex 1
. d’h
abita
ts
natu
rals
d’in
terè
s co
mun
itari
per a
la
cons
erva
ció
dels
qu
als
és n
eces
sari
dess
igna
r zon
es
espe
cial
s de
co
nser
vaci
ó
-- -
(131
0)
- (1
320)
-
(141
0)
- (1
420)
-
(143
0 -
(151
0) Prioritari
-- --
-- --
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
per l
a co
nser
vaci
ó de
les
qual
s ca
l de
sign
ar z
ones
es
peci
als
de
cons
erva
ció
-- --
-- --
-- --
--
A
nnex
4. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
que
requ
erei
xen
una
prot
ecci
ó es
trict
a.
-- --
-- --
-- --
--
INTE
RN
AC
ION
AL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
tsPe
ixos
A
mfíb
is
i rèp
tils
Oce
lls
Mam
ífers
CIT
ES
A
nnex
1. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
-- --
-- --
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
-- --
-- --
--
Con
veni
de
BO
NN
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
--
-- --
-- --
- Tr
yngi
tes
subr
ufic
ollis
-
Laru
s au
doui
nii
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
que
han
de s
er
obje
cte
d'ac
ords
in
tern
acio
nals
-- --
-- --
-- -
42 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la
taul
a)
--
Con
veni
de
BE
RN
A
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s de
faun
a es
trict
amen
t pr
oteg
ides
-- --
-- --
-- -
42 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la
taul
a)
--
A
nnex
3. E
spèc
ies
de fa
una
prot
egid
es.
-- --
-- --
- P
odar
cis
hisp
anic
a P
sam
mod
rom
us a
lgiru
s
- 19
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
ta
ula)
--
NO
RM
ATI
VA E
SPEC
ÍFIC
A D
EL P
EIN
Nor
ma
Impl
icac
ió
Flor
a Ve
geta
ció
i/o h
àbita
ts
Inve
rteb
rats
Pe
ixos
A
mfíb
is
i rèp
tils
Oce
lls
Mam
ífers
DE
CR
ET
328/
1992
A
nnex
3 i
4. E
spèc
ies
estri
ctam
ent p
rote
gide
s a
l’int
erio
r de
l’esp
ai d
’inte
rès
natu
ral d
el D
elta
de
l’Ebr
e.
Aqu
esta
dec
lara
ció
impl
ica
la
proh
ibic
ió d
e la
des
trucc
ió, d
el
desa
rrel
amen
t i, s
i s'e
scau
, ta
mbé
de
la c
ollit
a i l
a co
mer
cial
itzac
ió d
e le
s es
pèci
es
i de
les
seve
s lla
vors
, aix
í com
la
prot
ecci
ó de
l med
i nat
ural
en
què
viue
n.
- Li
mon
iast
rum
mon
opet
alum
-
Lim
oniu
m s
p. (
L. b
ellid
ifolli
um,
L. d
ensi
ssim
um,
L. e
chio
ides
, L.
fe
rula
ceum
, L.
gi
berti
i, L.
gi
rard
ianu
m, L
. gla
ucop
hyllu
m,
L.
late
brac
teat
um,
L.
narb
onen
se, L
. virg
atum
) -
Zygo
phyl
lum
alb
um
- Ta
mar
ix b
obea
na
-- -
Dug
aste
lla v
alen
tina
- P
enta
cola
sph
acel
ata
- C
icin
della
circ
umda
ta
- D
enda
rus
schu
ster
i -
Pel
osia
sp.
-
Mel
anop
sis
sp.
-- --
-- --
LLEI
3/1
988
Oce
lls:
Cha
radr
ius
alex
andr
inus
, Cha
radr
ius
dubi
us, C
hara
driu
s hi
atic
ula,
Cha
radr
ius
mor
inel
lus,
Plu
vial
is a
pric
aria
, Act
itis
hypo
leuc
os, A
rena
ria in
terp
res,
Cal
idris
alb
a, C
alid
ris a
lpin
a,
Cal
idris
can
utus
, Cal
idris
ferr
ugin
ea, C
alid
ris m
ariti
ma,
Cal
idris
min
uta,
Cal
idris
tem
min
ckii,
Gal
linag
o m
edia
, Lim
icol
a fa
lcin
ellu
s, L
imos
a la
ppon
ica,
Lim
osa
limos
a, L
ymno
cryp
tes
min
ima,
N
umen
ius
arqu
ata,
Num
eniu
s ph
aeop
us, P
hala
ropu
s lo
batu
s, P
hilo
mac
hus
pugn
ax, T
ringa
ery
thro
pus,
Trin
ga g
lare
ola,
Trin
ga n
ebul
aria
, Trin
ga o
chro
pus,
Trin
ga s
tagn
atili
s, T
ringa
to
tanu
s, X
enus
cin
ereu
s, G
lare
ola
prat
inco
la, H
aem
atop
us o
stra
legu
s
Rea
l Dec
reto
439
/199
0 (A
nnex
2)
Oce
lls: P
luvi
alis
apr
icar
ia, A
ctiti
s hy
pole
ucos
, Are
naria
inte
rpre
s, C
alid
ris a
lba,
Cal
idris
alp
ina,
Cal
idris
can
utus
, Cal
idris
ferr
ugin
ea, C
alid
ris m
ariti
ma,
Cal
idris
m
inut
a, C
alid
riste
mm
inck
i, Li
mos
aapp
onic
a, L
imos
a lim
osa,
Num
eniu
s ar
quat
a, N
umen
ius
phae
opus
, Pha
laro
pus
loba
tus,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Trin
ga, r
ythr
opus
, Tr
inga
gla
reol
a, T
ringa
neb
ular
ia, T
ringa
och
ropu
s, T
ringa
sta
gnat
ilis,
Ste
rcor
ariu
s pa
rasi
ticus
, Ste
rcor
ariu
s po
mar
inus
, Ste
rcor
ariu
s sk
ua, C
hlid
onia
s hy
brid
, C
hlid
onia
s, e
ucop
teru
s, C
hlid
onia
s ni
ger,
Gel
oche
lidon
nilo
tic, H
ydro
prog
ne c
aspi
c, S
tern
a al
bifro
n, S
tern
a hi
rund
, Ste
rna
sand
vice
nsi,
Gla
reol
a pr
atin
col,
Hae
mat
opus
ost
rale
gu, L
arus
aud
ouin
i, La
rus
canu
, Lar
us g
ene,
Lar
us m
arin
u, L
arus
mel
anoc
epha
lu, L
arus
min
utu,
Ris
sa tr
idac
tyl,
Him
anto
pus
him
anto
pu,
Rec
urvi
rost
ra a
vose
tta.
Dire
ctiv
a 79
/409
(Ann
ex 1
) O
cells
: Cha
radr
ius
mor
inel
lu, E
udro
mia
s, o
rinel
lus,
Plu
vial
is a
pric
aria
, Gal
linag
o m
edia
, Pha
laro
pus
loba
tus,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Trin
ga g
lare
ola,
Chl
idon
ias
hybr
id, C
hlid
onia
s ni
ger,
Gel
oche
lidon
nilo
tic, H
ydro
prog
ne c
aspi
c, S
tern
a, lb
ifron
s, S
tern
a do
ugal
lii, S
tern
a hi
rund
o, S
tern
a sa
ndvi
cens
is, G
lare
ola
prat
inco
la, L
arus
au
doui
nii,
Laru
s ge
nei,
Laru
s m
elan
ocep
halu
s, H
iman
topu
s hi
man
topu
s, R
ecur
viro
stra
avo
setta
. C
onve
ni d
e B
ON
N (A
nnex
2)
Oce
lls:
Cha
radr
ius
alex
andr
inus
, Cha
radr
ius
dubi
us, C
hara
driu
s hi
atic
ula,
Cha
radr
ius
mor
inel
lus,
Che
ttusi
a gr
egar
i, E
udro
mia
s m
orin
ellu
s, P
luvi
alis
apr
icar
ia,
Act
itis
hypo
leuc
os, A
rena
ria in
terp
res,
Cal
idris
alb
a, C
alid
ris a
lpin
a, C
alid
ris c
anut
us, C
alid
ris fe
rrug
inea
, Cal
idris
mar
itim
, Cal
idris
min
uta,
Cal
idris
, em
min
ckii,
G
allin
ago
med
ia, L
imic
ola
falc
inel
lus,
Lim
osa
lapp
onic
a, L
imos
a lim
osa,
Lym
nocr
ypte
s m
inim
a, N
umen
ius
arqu
ata,
Num
eniu
s ph
aeop
us, P
hala
ropu
s fu
licar
ius,
P
hala
ropu
s lo
batu
s, P
hilo
mac
hus
pugn
ax, S
colo
pax
rust
icol
a, T
ringa
ery
thro
pus,
Trin
ga g
lare
ola,
Trin
ga n
ebul
aria
, Trin
ga o
chro
pus,
Trin
ga s
tagn
atili
s, X
enus
ci
nere
us, H
ydro
prog
ne c
aspi
ca, S
tern
a al
bifro
ns, S
tern
a be
ngal
ensi
s, G
lare
ola
prat
inco
la, L
arus
aud
ouin
ii, L
arus
gen
ei, L
arus
mel
anoc
epha
lus,
Him
anto
pus
him
anto
pu, R
ecur
viro
stra
avo
setta
C
onve
ni d
e B
erna
(Ann
ex 2
) O
cells
: Tad
orna
ferr
ugin
ea, T
ador
na ta
dorn
a, C
hara
driu
s al
exan
drin
us, C
hara
driu
s du
bius
, Cha
radr
ius
hiat
icul
a, C
hara
driu
s m
orin
ellu
, Plu
vial
is a
pric
aria
, Act
itis
hypo
leuc
os, A
rena
ria in
terp
res,
Cal
idris
alb
a, C
alid
ris a
lpin
a, C
alid
ris c
anut
us, C
alid
ris fe
rrug
inea
, Cal
idris
mar
itim
a, C
alid
ris m
inut
a, C
alid
ris te
mm
inck
ii, G
allin
ago
med
ia, L
imic
ola
falc
inel
lus,
Pha
laro
pus
loba
tus,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Trin
ga e
ryth
ropu
s, T
ringa
gla
reol
a, T
ringa
neb
ular
ia, T
ringa
och
ropu
s, T
ringa
sta
gnat
ilis,
Tr
inga
tota
nus,
Xen
us c
iner
eus,
Chl
idon
ias
hybr
id, C
hlid
onia
s ni
ger,
Gel
oche
lidon
nilo
tic, H
ydro
prog
ne c
aspi
ca, S
tern
a al
bifro
ns, S
tern
a do
ugal
lii, S
tern
a hi
rund
o,
Ste
rna,
and
vice
nsis
, Lar
us a
udou
inii,
Lar
us g
enei
, Lar
us m
elan
ocep
halu
s, H
iman
topu
s hi
man
topu
s, R
ecur
viro
stra
avo
setta
, Ard
ea p
urpu
rea,
Ard
eola
rallo
ides
.
Con
veni
de
Ber
na (A
nnex
3)
Oce
lls:
Lim
osa
lapp
onic
a, L
imos
a lim
osa,
Lym
nocr
ypte
s m
inim
a, N
umen
ius
arqu
ata,
Num
eniu
s ph
aeop
us,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Tr
inga
ery
thro
pus,
Trin
ga
nebu
laria
, Trin
ga to
tanu
s, T
ryng
ites
subr
ufic
ollis
, Ste
rcor
ariu
s pa
rasi
ticus
, Ste
rcor
ariu
s po
mar
inus
, Ste
rcor
ariu
s sk
ua, S
tern
a be
ngal
ensi
s, H
aem
atop
us o
stra
legu
s,
Laru
s ca
chin
nans
, Lar
us c
anus
, Lar
us ri
dibu
ndus
, Ris
sa tr
idac
tyla
.
Arr
ossa
rs
Taul
a d’
espè
cies
pro
tegi
des
en a
ques
t am
bien
t, se
gons
la n
orm
ativ
a:
AU
TON
ÒM
ICA
Nor
ma
Impl
icac
ió
Flor
a Ve
geta
ció
i/o h
àbita
ts
Inve
rteb
rats
Pe
ixos
A
mfíb
is
i rèp
tils
Oce
lls
Mam
ífers
OR
DR
E 5
/11/
84 i
O
RD
RE
28/
10/8
6 E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
proh
ibid
a
-- --
-- --
-- --
--
E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
sotm
esa
a au
torit
zaci
ó pr
èvia
.
-- --
-- --
-- --
--
LLE
I 3/1
988
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s de
la fl
ora
i de
la
faun
a es
trict
amen
t pr
oteg
ides
-- --
- A
ustro
pota
mob
ius
palli
pes
-- -
5 es
pèci
es
d’am
fíbis
-
6 es
pèci
es d
e rè
ptils
(v
egeu
llis
tat a
l fin
al
de la
taul
a)
- 73
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al
de la
taul
a)
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferru
meq
uinu
m
- E
ptes
icus
se
rotin
us
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s -
Pip
istre
llus
nath
usii
- M
icro
tus
sp.
DE
CR
ET
148/
1992
A
nnex
1. E
spèc
ies
sens
ible
s.
-- --
-- --
-- -
13 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la ta
ula)
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferru
meq
uinu
m
- E
ptes
icus
se
rotin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s m
olt s
ensi
bles
. --
-- --
-- --
- 10
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al
de la
taul
a)
--
ESTA
TAL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Rea
l Dec
reto
43
9/19
90
Espè
cies
sen
sibl
es a
l'a
ltera
ció
del s
eu
hàbi
tat.
-- --
-- --
-- --
--
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
d'e
xtin
ció.
--
-- --
-- --
- A
ythy
a ny
roca
-
Mar
mar
onet
ta
angu
stiro
stris
-
Oxy
ura
leuc
ocep
hala
-
Ard
eola
rallo
ides
-
Bot
auru
s st
ella
ris-
Cic
onia
nig
ra
- Fu
lica
cris
tata
-
Lani
us m
inor
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s es
peci
al
-- --
-- --
- B
ufo
cala
mita
-
Aly
tes
obst
etric
ans
- N
atrix
mau
ra
- N
atrix
nat
rix
- P
odar
cis
hisp
anic
a
- 47
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al
de la
taul
a)
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m n
-
Pip
istre
llus
nath
usii
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s
Ann
ex 3
. Esp
ècie
s vu
lner
able
s.
-- --
-- --
-- --
--
EUR
OPE
A
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Dire
ctiv
a 79
/409
A
nnex
1. E
spèc
ies
obje
cte
de m
esur
es
de c
onse
rvac
ió
espe
cial
del
seu
hà
bita
t
-- --
-- --
-- -
27 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la ta
ula)
--
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E
(Rea
l Dec
reto
19
97/1
995)
Ann
ex 1
. d’h
abita
ts
natu
rals
d’in
terè
s co
mun
itari
per a
la
cons
erva
ció
dels
qu
als
és n
eces
sari
dess
igna
r zon
es
espe
cial
s de
co
nser
vaci
ó
-- --
-- --
-- --
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
per l
a co
nser
vaci
ó de
les
qual
s ca
l de
sign
ar z
ones
es
peci
als
de
cons
erva
ció
- M
arsi
lea
quad
rifol
ia
-- -
Aus
tropo
tam
obiu
s pa
llipe
s --
-- --
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
A
nnex
4. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
que
requ
erei
xen
una
prot
ecci
ó es
trict
a.
- M
arsi
lea
quad
rifol
ia
-- --
-- --
-- -
Aet
hech
inus
al
giru
s -
Erin
aceu
s al
giru
s -
Rhi
nolo
phus
fe
rrum
equi
num
INTE
RN
AC
ION
AL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
CIT
ES
A
nnex
1. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
-- --
-- -
Falc
o pe
regr
inus
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
- H
irudo
m
edic
inal
is
-- --
-- --
Con
veni
de
BO
NN
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
--
-- --
-- --
-- --
A
nnex
2. E
spèc
ies
que
han
de s
er
obje
cte
d'ac
ords
in
tern
acio
nals
-- --
-- --
- D
erm
oche
lys
coria
cea
-
Car
etta
car
etta
-
Che
loni
a m
ydas
- 53
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
ta
ula)
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
- E
ptes
icus
ser
otin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s C
onve
ni d
e B
ER
NA
A
nnex
2. E
spèc
ies
de fa
una
estri
ctam
ent
prot
egid
es
-- --
-- --
- B
ufo
cala
mita
-
Aly
tes
obst
etric
ans
- 47
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
ta
ula)
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
- E
ptes
icus
ser
otin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
Ann
ex 3
. Esp
ècie
s de
faun
a pr
oteg
ides
. --
-- --
-- -
Buf
o bu
fo
- P
elod
ytes
pun
ctat
us
- R
ana
pere
zi
- N
atrix
mau
ra
- N
atrix
nat
rix
- P
odar
cis
hisp
anic
a
- 28
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
ta
ula)
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s
NO
RM
ATI
VA E
SPEC
ÍFIC
A D
EL P
EIN
Nor
ma
Impl
icac
ió
Flor
a Ve
geta
ció
i/o h
àbita
tsIn
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
DE
CR
ET
328/
1992
A
nnex
3 i
4.
Esp
ècie
s es
trict
amen
t pr
oteg
ides
a
l’int
erio
r de
l’esp
ai
d’in
terè
s na
tura
l del
D
elta
de
l’Ebr
e.
Aqu
esta
dec
lara
ció
impl
ica
la p
rohi
bici
ó de
la d
estru
cció
, del
de
sarr
elam
ent i
, si
s'es
cau,
tam
bé d
e la
col
lita
i la
com
erci
alitz
ació
de
les
espè
cies
i de
les
seve
s lla
vors
, aix
í co
m la
pro
tecc
ió d
el
med
i nat
ural
en
què
viue
n.
- M
arsi
lea
quad
rifol
ia
- B
ergi
a aq
uatic
a (=
B. c
apen
sis)
) --
- D
ugas
tella
val
entin
a -
Pen
taco
la
spha
cela
ta
- C
icin
della
ci
rcum
data
-
Den
daru
s sc
hust
eri
- P
elos
ia s
p.
- M
elan
opsi
s sp
.
-- --
-- --
LLEI
3/1
988
Am
fíbis
: B
ufo
bufo
, Buf
o ca
lam
ita, A
lyte
s ob
stet
rican
s, H
yla
mer
idio
nalis
, Pel
obat
es c
ultri
pes.
Rèp
tils:
C
olub
er h
ippo
crep
is, C
oron
ella
giro
ndic
a, N
atrix
mau
ra, N
atrix
nat
rix, A
ngui
s fra
gilis
, Pod
arci
s hi
span
ica.
O
cells
: C
ircus
aer
ugin
osus
, Circ
us c
yane
us, C
hara
driu
s al
exan
drin
us, C
hara
driu
s du
bius
, Cha
radr
ius
hiat
icul
a, C
hara
driu
s m
orin
ellu
s, P
luvi
alis
apr
icar
ia, A
ctiti
s hy
pole
ucos
, Are
naria
in
terp
res,
Cal
idris
alb
a, C
alid
ris a
lpin
a, C
alid
ris c
anut
us, C
alid
ris fe
rrug
inea
, Cal
idris
mar
itim
a, C
alid
ris m
inut
a, C
alid
ris te
mm
inck
ii, G
allin
ago
med
ia, L
imic
ola
falc
inel
lus,
Lim
osa
lapp
onic
a,
Lim
osa
limos
a, L
ymno
cryp
tes
min
ima,
Num
eniu
s ar
quat
a, N
umen
ius
phae
opus
, Pha
laro
pus
loba
tus,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Trin
ga e
ryth
ropu
s, T
ringa
gla
reol
a, T
ringa
neb
ular
ia, T
ringa
oc
hrop
us, T
ringa
sta
gnat
ilis,
Trin
ga to
tanu
s, X
enus
cin
ereu
s, S
terc
orar
ius
para
sitic
us, S
terc
orar
ius
pom
arin
us, S
terc
orar
ius
skua
, Chl
idon
ias
hybr
ida,
Chl
idon
ias
leuc
opte
rus,
Chl
idon
ias
nige
r, G
eloc
helid
on n
ilotic
a, H
ydro
prog
ne c
aspi
ca, S
tern
a al
bifro
ns, S
tern
a be
ngal
ensi
s, S
tern
a do
ugal
lii, S
tern
a hi
rund
o, S
tern
a sa
ndvi
cens
is, G
lare
ola
prat
inco
la, H
aem
atop
us o
stra
legu
s,
Him
anto
pus
him
anto
pus,
Rec
urvi
rost
ra a
vose
tta, A
rdea
cin
erea
, Ard
ea p
urpu
rea,
Ard
eola
rallo
ides
, Bub
ulcu
s ib
is, E
gret
ta a
lba,
Egr
etta
gar
zetta
, Ixo
bryc
hus
min
utus
, Nyc
ticor
ax n
yctic
orax
, P
lata
lea
leuc
orod
ia, P
lega
dis
falc
inel
lus,
Stre
ptop
elia
dec
aoct
o, A
lced
o at
this
, Mer
ops
apia
ster
, Upu
pa e
pops
, Pho
enic
opte
rus
rube
r, G
avia
arc
tica,
Gav
ia im
mer
, Gav
ia s
tella
ta, P
orph
yrio
po
rphy
rio, P
orza
na p
arva
, Por
zana
por
zana
, Por
zana
pus
illa,
Ral
lus
aqua
ticus
, Cal
andr
ella
rufe
scen
s.
D
ECR
ET 1
48/1
992
(Ann
ex 1
) O
cells
: C
ircus
cya
neus
, Cha
radr
ius
alex
andr
inus
, Cha
radr
ius
dubi
us,
Trin
ga to
tanu
s, C
hlid
onia
s hy
brid
a, S
tern
a al
bifro
ns, S
tern
a hi
rund
o, H
iman
topu
s hi
man
topu
s, R
ecur
viro
stra
avo
setta
, Ard
ea p
urpu
rea,
Ard
ea c
iner
ea, B
ubul
cus
ibis
, Egr
etta
gar
zetta
. D
ECR
ET 1
48/1
992
(Ann
ex 2
) O
cells
: C
ircus
aer
ugin
osus
, Cha
radr
ius
mor
inel
lus,
Eud
rom
ias
mor
inel
lus,
Chl
idon
ias
nige
r, C
hlid
onia
s ni
gra,
Gel
oche
lidon
nilo
tica,
Gel
oche
lidon
nilo
tica,
Ste
rna
beng
alen
sis,
Ste
rna
nilo
tica,
Ste
rna
sand
vice
nsis
. R
eal D
ecre
to 4
39/1
990
(Ann
ex 2
) O
cells
: C
ircus
aer
ugin
osus
, Circ
us c
yane
us, C
hara
driu
s al
exan
drin
us, C
hara
driu
s du
bius
, Cha
radr
ius
hiat
icul
a, C
hara
driu
s m
orin
ellu
s, P
luvi
alis
apr
icar
ia, A
ctiti
s hy
pole
ucos
, Are
naria
inte
rpre
s, C
alid
ris a
lba,
Cal
idris
alp
ina,
Cal
idris
can
utus
, Cal
idris
ferr
ugin
ea, C
alid
ris m
ariti
ma,
Cal
idris
min
uta,
Cal
idris
tem
min
cki,
Lim
osaa
ppon
ica,
Lim
osa
limos
a, N
umen
ius
arqu
ata,
Num
eniu
s ph
aeop
us, P
hala
ropu
s lo
batu
s, P
hilo
mac
hus
pugn
ax, T
ringa
, ryt
hrop
us, T
ringa
gla
reol
a, T
ringa
ne
bula
ria, T
ringa
och
ropu
s, T
ringa
sta
gnat
ilis,
Ste
rcor
ariu
s pa
rasi
ticus
, Ste
rcor
ariu
s po
mar
inus
, Ste
rcor
ariu
s sk
ua, C
hlid
onia
s hy
brid
, Chl
idon
ias,
euc
opte
rus,
C
hlid
onia
s ni
ger,
Gel
oche
lidon
nilo
tic, H
ydro
prog
ne c
aspi
c, S
tern
a al
bifro
n, S
tern
a hi
rund
, Ste
rna
sand
vice
nsi,
Him
anto
pus
him
anto
pu, R
ecur
viro
stra
avo
sett,
Ard
ea
cine
re, A
rdea
pur
pure
, Bub
ulcu
s ib
i, E
gret
ta a
lba,
Egr
etta
, arz
etta
, Ixo
bryc
hus
min
utus
, Pla
tale
a le
ucor
odia
, Ple
gadi
s fa
lcin
ellu
s.
Dire
ctiv
a 79
/409
(Ann
ex 1
) O
cells
: C
ircus
aer
ugin
osus
, Circ
us c
yane
us, C
hara
driu
s m
orin
ellu
, Eud
rom
ias,
orin
ellu
s, P
luvi
alis
apr
icar
ia, G
allin
ago
med
ia, P
hala
ropu
s lo
batu
s, P
hilo
mac
hus
pugn
ax, T
ringa
gla
reol
a, C
hlid
onia
s hy
brid
, Chl
idon
ias
nige
r, G
eloc
helid
on n
ilotic
, Hyd
ropr
ogne
cas
pic,
Ste
rna,
lbifr
ons,
Ste
rna
doug
allii
, Ste
rna
hiru
ndo,
Ste
rna
sand
vice
nsis
, Him
anto
pus
him
anto
pus,
Rec
urvi
rost
ra a
vose
tta, A
rdea
pur
pure
a, A
rdeo
la ra
lloid
es, ,
Egr
etta
gar
zetta
, Ixo
bryc
hus
min
utus
, Pla
tale
a le
ucor
odia
, P
lega
dis
falc
inel
lus.
C
onve
ni d
e B
ON
N (A
nnex
2)
Oce
lls:
Circ
us a
erug
inos
us, C
ircus
cya
neus
, Mel
anitt
a fu
sca,
Mel
anitt
a ni
gra,
Mer
gus
albe
llus,
Mer
gus
mer
gans
er, M
ergu
s se
rrat
or, N
etta
rufin
a, S
omat
eria
m
ollis
sim
a, C
hara
driu
s al
exan
drin
us, C
hara
driu
s du
bius
, Cha
radr
ius
hiat
icul
a, C
hara
driu
s m
orin
ellu
s, C
hettu
sia
greg
ari,
Eud
rom
ias
mor
inel
lus,
Plu
vial
is a
pric
aria
, A
ctiti
s hy
pole
ucos
, Are
naria
inte
rpre
s, C
alid
ris a
lba,
Cal
idris
alp
ina,
Cal
idris
can
utus
, Cal
idris
ferr
ugin
ea, C
alid
ris m
ariti
m, C
alid
ris m
inut
a, C
alid
ris, e
mm
inck
ii,
Gal
linag
o m
edia
, Lim
icol
a fa
lcin
ellu
s, L
imos
a la
ppon
ica,
Lim
osa
limos
a, L
ymno
cryp
tes
min
ima,
Num
eniu
s ar
quat
a, N
umen
ius
phae
opus
, Pha
laro
pus
fulic
ariu
s,
Pha
laro
pus
loba
tus,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Sco
lopa
x ru
stic
ola,
Trin
ga e
ryth
ropu
s, T
ringa
gla
reol
a, T
ringa
neb
ular
ia, T
ringa
och
ropu
s, T
ringa
sta
gnat
ilis,
Xen
us
cine
reus
, Chl
idon
ias
leuc
opte
r, C
hlid
onia
s le
ucop
teru
s, H
ydro
prog
ne c
aspi
ca, S
tern
a al
bifro
ns, S
tern
a be
ngal
ensi
s, G
lare
ola
prat
inco
la, H
iman
topu
s hi
man
topu
, R
ecur
viro
stra
avo
sett,
Pla
tale
a le
ucor
odi,
Ple
gadi
s fa
lcin
ellu
s, P
hoen
icop
teru
s ru
ber.
Con
veni
de
Ber
na (A
nnex
2)
Oce
lls:
Circ
us a
erug
inos
us, C
ircus
cya
neus
, M
arm
aron
etta
ang
ustir
ostri
s, M
ergu
s al
bellu
s, O
xyur
a le
ucoc
epha
la,
Cha
radr
ius
alex
andr
inus
, Cha
radr
ius
dubi
us,
Cha
radr
ius
hiat
icul
a, C
hara
driu
s m
orin
ellu
, Plu
vial
is a
pric
aria
, Act
itis
hypo
leuc
os, A
rena
ria in
terp
res,
Cal
idris
alb
a, C
alid
ris a
lpin
a, C
alid
ris c
anut
us, C
alid
ris
ferr
ugin
ea, C
alid
ris m
ariti
ma,
Cal
idris
min
uta,
Cal
idris
tem
min
ckii,
Gal
linag
o m
edia
, Lim
icol
a fa
lcin
ellu
s, P
hala
ropu
s lo
batu
s, P
hilo
mac
hus
pugn
ax, T
ringa
ery
thro
pus,
Tr
inga
gla
reol
a, T
ringa
neb
ular
ia, T
ringa
och
ropu
s, T
ringa
sta
gnat
ilis,
Trin
ga to
tanu
s, X
enus
cin
ereu
s, C
hlid
onia
s hy
brid
, Chl
idon
ias
nige
r, G
eloc
helid
on n
ilotic
, H
ydro
prog
ne c
aspi
ca, S
tern
a al
bifro
ns, S
tern
a do
ugal
lii, S
tern
a hi
rund
o, S
tern
a, a
ndvi
cens
is, H
iman
topu
s hi
man
topu
s, R
ecur
viro
stra
avo
setta
, Ard
ea p
urpu
rea,
A
rdeo
la ra
lloid
es, B
ubul
cus
ibis
, Egr
etta
gar
zetta
, Ixo
bryc
hus
min
utus
, Pla
tale
a le
ucor
odia
, Ple
gadi
s fa
lcin
ellu
s.
C
onve
ni d
e B
erna
(Ann
ex 3
) O
cells
: C
ircus
aer
ugin
osus
, Circ
us c
yane
us, M
elan
itta
fusc
a, M
elan
itta
nigr
a, M
ergu
s m
erga
nser
, Mer
gus
serr
ator
, Net
ta ru
fina,
Som
ater
ia m
ollis
sim
a, A
lca
arct
ica,
Fr
ater
cula
aal
ge,
Plu
vial
is a
pric
aria
, V
anel
lus
vane
llus,
Cal
idris
can
utus
, G
allin
ago
galli
nago
, Li
mos
a la
ppon
ica,
Lim
osa
limos
a, L
ymno
cryp
tes
min
ima,
Num
eniu
s ar
quat
a,
Num
eniu
s ph
aeop
us,
Phi
lom
achu
s pu
gnax
, Tr
inga
er
ythr
opus
, Tr
inga
ne
bula
ria,
Trin
ga
tota
nus,
Tr
yngi
tes
subr
ufic
ollis
, S
terc
orar
ius
para
sitic
us,
Ste
rcor
ariu
s po
mar
inus
, Ste
rcor
ariu
s sk
ua, S
tern
a be
ngal
ensi
s.
Altr
es c
ultiu
s de
rega
diu
(hor
ta, b
lat d
e m
oro,
etc
.) P
oden
ser
util
itzat
s pe
r dife
rent
s tip
us d
e fa
una,
per
ò no
són
un
hàbi
tat i
mpr
esci
ndib
le p
er a
l man
teni
men
t de
les
pobl
acio
ns d
’esp
ècie
s pr
oteg
ides
o d
’inte
rès.
Am
bien
ts d
e se
rres
i pl
anes
lito
rals
seq
ues
Bos
cos
d’al
zine
s i d
e ca
rras
ques
(alz
inar
s i c
arra
scar
s)
Cor
resp
onen
al s
egüe
nt h
àbita
t de
la D
irect
iva
92/4
3/C
EE
:
o (9
340)
A
lzin
ars
(de
Que
rcus
ilex
) i c
arra
scar
s (d
e Q
uerc
us ro
tund
ifolia
) E
spèc
ies
de fl
ora
d’es
peci
al in
terè
s pr
esen
ts e
n aq
uest
am
bien
t, qu
e no
est
an a
ctua
lmen
t pro
tegi
des
però
cal
dria
pro
tegi
r: o
Car
ex s
ylva
tica
subs
p. p
aui (
ende
mis
me
dels
Paï
sos
Cat
alan
s)
Taul
a d’
espè
cies
pro
tegi
des
en a
ques
t am
bien
t, se
gons
la n
orm
ativ
a:
AU
TON
ÒM
ICA
Nor
ma
Impl
icac
ió
Flor
a Ve
geta
ció
i/o h
àbita
ts
Inve
rteb
rats
Pe
ixos
A
mfíb
is
i rèp
tils
Oce
lls
Mam
ífers
OR
DR
E 5
/11/
84 i
O
RD
RE
28/
10/8
6 E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
proh
ibid
a
- Ta
xus
bacc
ata
-- --
-- --
-- --
E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
sotm
esa
a au
torit
zaci
ó pr
èvia
.
- Ile
x aq
uifo
lium
-
Cha
mae
rops
hu
mili
s
-- --
-- --
-- --
LLE
I 3/1
988
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s de
la fl
ora
i de
la
faun
a es
trict
amen
t pr
oteg
ides
-- --
-- --
- 5
espè
cies
d’
amfíb
is
- 8
espè
cies
de
rèpt
ils
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la ta
ula)
- 84
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al
de la
taul
a)
- Fe
lis s
ilves
tris
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
- E
ptes
icus
ser
otin
us
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s -
Pip
istre
llus
nath
usii
- M
icro
tus
sp.
DE
CR
ET
148/
1992
A
nnex
1. E
spèc
ies
sens
ible
s.
-- --
-- --
-- -
8 es
pèci
es
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la ta
ula)
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
- E
ptes
icus
ser
otin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s m
olt s
ensi
bles
. --
-- --
-- --
- 2
espè
cies
(v
egeu
llis
tat a
l fin
al
de la
taul
a)
--
ESTA
TAL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Rea
l Dec
reto
43
9/19
90
Espè
cies
sen
sibl
es a
l'a
ltera
ció
del s
eu
hàbi
tat.
-- --
-- --
-- --
--
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
d'e
xtin
ció.
--
-- --
-- --
- A
ythy
a ny
roca
-
Mar
mar
onet
ta
angu
stiro
stris
-
Oxy
ura
leuc
ocep
hala
-
Ard
eola
rallo
ides
-
Bot
auru
s st
ella
ris-
Cic
onia
nig
ra
- Fu
lica
cris
tata
-
Lani
us m
inor
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s es
peci
al
-- --
-- --
- B
ufo
cala
mita
-
Tritu
rus
helv
etic
us
- Tr
ituru
s m
arm
orat
us
- C
olub
er h
ippo
crep
is
- C
oron
ella
giro
ndic
a -
Ela
phe
scal
aris
-
Nat
rix n
atrix
-
Cha
lcid
es b
edria
ga
- A
cant
hoda
ctyl
us
eryt
hrur
us
- P
odar
cis
hisp
anic
a
- 53
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al
de la
taul
a)
- E
rinac
eus
algi
rus
algi
rus
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m n
-
Pip
istre
llus
nath
usii
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s
A
nnex
3. E
spèc
ies
vuln
erab
les.
--
-- --
-- --
- C
ircus
pyg
argu
s
- H
iera
aetu
s fa
scia
tus
--
EUR
OPE
A
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Dire
ctiv
a 79
/409
A
nnex
1. E
spèc
ies
obje
cte
de m
esur
es
de c
onse
rvac
ió
espe
cial
del
seu
hà
bita
t
-- --
-- --
-- -
7 es
pèci
es
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la ta
ula)
--
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E
(Rea
l Dec
reto
19
97/1
995)
Ann
ex 1
. d’h
abita
ts
natu
rals
d’in
terè
s co
mun
itari
per a
la
cons
erva
ció
dels
qu
als
és n
eces
sari
dess
igna
r zon
es
espe
cial
s de
co
nser
vaci
ó
-- (9
340)
-- --
-- --
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
per l
a co
nser
vaci
ó de
les
qual
s ca
l de
sign
ar z
ones
es
peci
als
de
cons
erva
ció
-- --
-- --
-- --
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
A
nnex
4. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
que
requ
erei
xen
una
prot
ecci
ó es
trict
a.
-- --
-- --
-- --
- A
ethe
chin
us
algi
rus
- E
rinac
eus
algi
rus
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
INTE
RN
AC
ION
AL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
tsPe
ixos
A
mfíb
is
i rèp
tils
Oce
lls
Mam
ífers
CIT
ES
A
nnex
1. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
-- --
-- -
Falc
o pe
regr
inus
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
-- --
-- -
Ath
ene
noct
ua
- B
ubo
bubo
-
Otu
s sc
ops
- S
trix
aluc
o
- Fe
lis s
ilves
tris
Con
veni
de
BO
NN
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
--
-- --
-- --
-- --
A
nnex
2. E
spèc
ies
que
han
de s
er
obje
cte
d'ac
ords
in
tern
acio
nals
-- --
-- --
-- -
4 es
pèci
es
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la
taul
a)
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
- E
ptes
icus
ser
otin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s C
onve
ni d
e B
ER
NA
A
nnex
2. E
spèc
ies
de fa
una
estri
ctam
ent
prot
egid
es
-- --
-- --
- B
ufo
cala
mita
-
Aly
tes
obst
etric
ans
- C
olub
er h
ippo
crep
is
- 46
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
ta
ula)
- Fe
lis s
ilves
tris
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
- E
ptes
icus
ser
otin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
Ann
ex 3
. Esp
ècie
s de
faun
a pr
oteg
ides
. --
-- --
-- -
Buf
o bu
fo
- P
elod
ytes
pun
ctat
us
- R
ana
pere
zi
- Tr
ituru
s he
lvet
icus
-
Tritu
rus
mar
mor
atus
-
Cor
onel
la g
irond
ica
-
Ela
phe
scal
aris
-
Mal
polo
n m
onsp
essu
lanu
s
- N
atrix
nat
rix
- A
cant
hoda
ctyl
us e
ryth
ruru
s
- P
odar
cis
hisp
anic
a
- 18
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
ta
ula)
- S
us s
crof
a m
erid
iona
lis
- M
arte
s fo
ina
- M
eles
mel
es
- M
uste
la n
ival
is
- G
enet
ta g
enet
ta
- C
roci
dura
russ
ula
-
Sun
cus
etru
scus
-
Pip
istre
llus
pipi
stre
llus
NO
RM
ATI
VA E
SPEC
ÍFIC
A D
EL P
EIN
Nor
ma
Impl
icac
ió
Flor
a Ve
geta
ció
i/o h
àbita
ts
Inve
rteb
rats
Pe
ixos
A
mfíb
is
i rèp
tils
Oce
lls
Mam
ífers
DE
CR
ET
328/
1992
A
nnex
3 i
4. E
spèc
ies
estri
ctam
ent p
rote
gide
s a
l’int
erio
r de
l’esp
ai d
’inte
rès
natu
ral d
e la
Ser
ra d
e M
otsi
à.
Aqu
esta
dec
lara
ció
impl
ica
la p
rohi
bici
ó de
la d
estru
cció
, del
de
sarre
lam
ent i
, si s
'esc
au, t
ambé
de
la c
ollit
a i l
a co
mer
cial
itzac
ió d
e le
s es
pèci
es i
de le
s se
ves
llavo
rs, a
ixí c
om la
pr
otec
ció
del m
edi n
atur
al e
n qu
è vi
uen.
-- --
-- --
-- --
--
LLEI
3/1
988
Am
fíbis
: B
ufo
bufo
, Buf
o ca
lam
ita, A
lyte
s ob
stet
rican
s, T
ritur
us h
elve
ticus
, Trit
urus
mar
mor
atus
.
Rèp
tils:
C
olub
er h
ippo
crep
is, C
oron
ella
giro
ndic
a, E
laph
e sc
alar
is, M
alpo
lon
mon
spes
sula
nus,
Nat
rix n
atrix
, Ang
uis
fragi
lis, A
cant
hoda
ctyl
us e
ryth
ruru
s, P
odar
cis
hisp
anic
a.
Oce
lls:
But
eo b
uteo
, Circ
aetu
s ga
llicu
s, C
ircus
pyg
argu
s, H
iera
aetu
s fa
scia
tus,
Cuc
ulus
can
orus
, Ath
ene
noct
ua, B
ubo
bubo
, Otu
s sc
ops,
Stri
x al
uco,
Fal
co p
ereg
rinus
, Fal
co
tinnu
ncul
us, G
aler
ida
cris
tata
, Lul
lula
arb
orea
thek
lae,
Mel
anoc
oryp
ha c
alan
dra,
Cer
thia
bra
chyd
acty
la, A
egith
alos
cau
datu
s, E
mbe
riza
cirlu
s, E
mbe
riza
hortu
lana
, Em
beriz
a sc
hoen
iclu
s,
Ple
ctro
phen
ax n
ival
is, C
occo
thra
uste
s co
ccot
hrau
stes
, Frin
gilla
coe
lebs
, Pty
onop
rogn
e ru
pest
ris, A
nthu
s ca
mpe
stris
, Ant
hus
cerv
inus
, Ant
hus
prat
ensi
s, A
nthu
s sp
inol
etta
, Ant
hus
trivi
alis
, M
otac
illa
alba
, Mot
acill
a ci
nere
a, M
otac
illa
flava
, Fic
edul
a hy
pole
uca,
Mus
cica
pa s
triat
a, O
riolu
s or
iolu
s, P
arus
cae
rule
us, P
arus
cris
tatu
s, P
arus
maj
or, P
asse
r his
pani
olen
sis,
Pet
roni
a pe
troni
a, P
rune
lla m
odul
aris
, Rem
iz p
endu
linus
, Acr
ocep
halu
s ar
undi
nace
us, A
croc
epha
lus
mel
anop
ogon
, Acr
ocep
halu
s pa
ludi
cola
, Acr
ocep
halu
s pa
lust
ris, A
croc
epha
lus
scho
enob
aenu
s,
Acr
ocep
halu
s sc
irpac
eus,
Cet
tia c
ettia
, Cis
ticol
a ju
ncid
is, H
ippo
lais
icte
rina,
Hip
pola
is p
allid
a, H
ippo
lais
pol
yglo
tta, L
ocus
tella
lusc
inio
ides
, Loc
uste
lla n
aevi
a, P
hyllo
scop
us b
onel
li,
Phy
llosc
opus
col
lybi
ta, P
hyllo
scop
us s
ibila
trix,
Phy
llosc
opus
troc
hilu
s, R
egul
us ig
nica
pillu
s, S
ylvi
a at
ricap
illa,
Syl
via
borin
, Syl
via
cant
illan
s, S
ylvi
a co
mm
unis
, Syl
via
horte
nsis
, Syl
via
mel
anoc
epha
la, S
ylvi
a un
data
, Pan
urus
bia
rmic
us, T
rogl
odyt
es tr
oglo
dyte
s, C
erco
trich
as g
alac
tote
s, E
ritha
cus
rube
cula
, Lus
cini
a m
egar
hync
hos,
Lus
cini
a sv
ecic
a, M
ontic
ola
saxa
tilis
, M
ontic
ola
solit
ariu
s, O
enan
the
hisp
anic
a, O
enan
the
leuc
ura,
Oen
anth
e oe
nant
he, P
hoen
icur
us o
chru
ros,
Pho
enic
urus
pho
enic
urus
, Sax
icol
a ru
betra
, Sax
icol
a to
rqua
ta, T
urdu
s to
rqua
tus,
Jy
nx to
rqui
lla, P
icus
viri
dis.
DEC
RET
148
/199
2 (A
nnex
1)
Oce
lls:
Circ
aetu
s ga
llicu
s, B
ubo
bubo
, Tyt
o al
ba, F
alco
per
egrin
us, R
ipar
ia ri
paria
, Rem
iz p
endu
linus
, Oen
anth
e le
ucur
a, P
hoen
icur
us p
hoen
icur
us.
DEC
RET
148
/199
2 (A
nnex
2)
Oce
lls:
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
s R
eal D
ecre
to 4
39/1
990
(Ann
ex 2
) O
cells
: But
eo b
uteo
, Circ
aetu
s ga
llicu
s, C
aprim
ulgu
s eu
ropa
eus,
Cap
rimul
gus
rufic
ollis
, Cuc
ulus
can
orus
, Asi
o ot
u, A
then
e no
ctua
, Bub
o bu
bo, O
tus
scop
, Stri
x al
uc, F
alco
per
egrin
u, F
ringi
lla c
oele
b, M
otac
illa
alba
, Mot
acill
a ci
nere
a, M
otac
illa
flava
, Fic
edul
a hy
pole
uca,
Mus
cica
pa s
triat
a, O
riolu
s or
iolu
s, P
arus
cae
rule
us,
Par
us c
rista
tus,
Par
us m
ajor
, Pet
roni
a pe
troni
a, P
rune
lla m
odul
aris
, Rem
iz, e
ndul
inus
, Reg
ulus
gni
capi
llus,
Syl
via
atric
apill
a, S
ylvi
a bo
rin, S
ylvi
a ca
ntill
ans,
Syl
via
com
mun
is, S
ylvi
a ho
rtens
is, S
ylvi
a m
elan
ocep
hala
, Syl
via
unda
ta, P
anur
us b
iarm
icus
, Tro
glod
ytes
trog
lody
tes,
Cer
cotri
chas
, ala
ctot
es, E
ritha
cus
rube
cula
, Lus
cini
a m
egar
hync
hos,
Lus
cini
a sv
ecic
a, M
ontic
ola
saxa
tilis
, Mon
ticol
a so
litar
ius,
Oen
anth
e hi
span
ica,
Oen
anth
e le
ucur
a, O
enan
the
oena
nthe
, Pho
enic
urus
och
ruro
s,
Pho
enic
urus
pho
enic
urus
, Sax
icol
a ru
betra
, Sax
icol
a to
rqua
ta, T
urdu
s to
rqua
tus,
Pha
lacr
ocor
ax a
risto
telis
, Pha
lacr
ocor
ax c
arbo
, Sul
a ba
ssan
a, J
ynx
torq
uill,
Pic
us
virid
i. D
irect
iva
79/4
09 (A
nnex
1)
Oce
lls: C
ircae
tus
galli
cus,
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
s, B
ubo
bubo
, Fal
co p
ereg
rinus
, Syl
via
niso
ria, S
ylvi
a sa
rda,
Syl
via
unda
ta.
Con
veni
de
BO
NN
(Ann
ex 2
) O
cells
: But
eo b
uteo
, Circ
aetu
s ga
llicu
s, H
iera
aetu
s fa
scia
tus,
Fal
co p
ereg
rinus
C
onve
ni d
e B
erna
(Ann
ex 2
) O
cells
: Circ
aetu
s ga
llicu
s, H
iera
aetu
s fa
scia
tu, B
ubo
bubo
, Otu
s sc
ops,
Stri
x al
uco,
Fal
co p
ereg
rinus
, Car
duel
is c
anna
bina
, Car
duel
is c
ardu
eli,
Car
duel
is c
hlor
is,
Car
duel
is fl
amm
e, C
ardu
elis
spi
nu, L
oxia
cur
viro
str,
Ser
inus
citr
inel
l, S
erin
us s
erin
u, O
riolu
s or
iolu
s, P
arus
cae
rule
us, P
arus
cris
tatu
s, P
arus
maj
or, P
etro
nia
petro
nia,
Reg
ulus
igni
capi
llus,
Syl
via
atric
apill
a, S
ylvi
a bo
rin, S
ylvi
a ca
ntill
ans,
Syl
via,
com
mun
is, S
ylvi
a ho
rtens
is, S
ylvi
a m
elan
ocep
hala
, Syl
via
unda
ta, P
anur
us
biar
mic
us, T
rogl
odyt
es tr
oglo
dyte
s, C
erco
trich
as g
alac
tote
s, E
ritha
cus
rube
cula
, Lus
cini
a m
egar
hync
hos,
Lus
cini
a, s
veci
ca, M
ontic
ola
saxa
tilis
, Mon
ticol
a so
litar
ius,
O
enan
the
hisp
anic
a, O
enan
the
leuc
ura,
Oen
anth
e oe
nant
he, P
hoen
icur
us o
chru
ros,
Pho
enic
urus
pho
enic
urus
, Sax
icol
a ru
betra
, Sax
icol
a, o
rqua
ta, T
urdu
s to
rqua
tus,
Pel
ecan
us o
nocr
otal
us, J
ynx
torq
uilla
, Pic
us v
iridi
s.
C
onve
ni d
e B
erna
(Ann
ex 3
) O
cells
: But
eo b
uteo
, Circ
aetu
s ga
llicu
s, H
iera
aetu
s fa
scia
tus,
Col
umba
livi
a, C
olum
ba o
enas
, Stre
ptop
elia
turtu
r, C
ucul
us c
anor
us, C
orvu
s co
rax,
Em
beriz
a ho
rtula
na, F
ringi
lla c
oele
bs, F
ringi
lla m
ontif
ringi
lla, P
asse
r his
pani
olen
sis,
Pas
ser m
onta
nus,
Rem
iz p
endu
linus
, Tur
dus
iliac
us, T
urdu
s m
erul
a, T
urdu
s ph
ilom
elos
, Tu
rdus
vis
civo
rus.
Mat
olla
rs (m
àqui
es, g
arrig
ues,
bro
lles,
pin
edes
, jon
cede
s, ll
isto
nars
) C
orre
spon
en a
ls s
egüe
nts
hàbi
tats
de
la D
irect
iva
92/4
3/C
EE
:
o (5
330)
M
atol
lars
term
omed
iterr
anis
i pr
edes
èrtic
s
o (5
333)
G
arrig
ues
i mat
olla
rs m
edite
rran
is te
rmòf
ils d
omin
ats
per m
arga
lló (C
ham
aero
ps h
umili
s)
o (6
220)
P
astu
res
med
iterr
ànie
s xe
rofít
ique
s an
uals
i vi
vace
s (T
hero
-Bra
chyp
odie
tea)
(Prio
ritar
i) E
spèc
ies
de fl
ora
d’es
peci
al in
terè
s pr
esen
ts e
n aq
uest
am
bien
t, qu
e no
est
an a
ctua
lmen
t pro
tegi
des
però
cal
dria
pro
tegi
r: o
Cen
taur
ea li
nifo
lia s
ubsp
. cab
alle
roi
o Iri
s xi
phiu
m
o O
dont
ides
vis
cosu
s su
bsp.
vis
cosu
s o
Cen
taur
ea a
sper
a su
bsp.
ste
noph
ylla
o
Cen
taur
ea b
oiss
ieri
subs
p. s
pach
ii va
r. sa
gunt
ina
o B
iscu
tella
laev
igat
a su
bsp.
cun
eata
(end
emis
me
dels
Paï
sos
Cat
alan
s)
o V
ince
toxi
cum
hiru
ndin
aria
sub
sp. i
nter
med
ium
var
. apo
dum
(end
emis
me
dels
Paï
sos
Cat
alan
s)
o K
naut
ia a
rven
sis
subs
p. ru
pico
la s
ubva
r. ru
pico
la (e
ndem
ism
e de
ls P
aïso
s C
atal
ans)
o
Cen
taur
ea li
nifo
lia s
ubsp
. cab
alle
roi (
ende
mis
me
dels
Paï
sos
Cat
alan
s)
o S
atur
eja
mon
tana
sub
sp. i
nnot
a o
Dia
nthu
s se
rrul
atus
sub
sp. b
arba
tus
o D
igita
lis o
bscu
ra s
ubsp
obs
cura
o
Nar
ciss
us d
ubiu
s o
Stip
a ca
pilla
ta
o Te
ucriu
m p
oliu
m s
ubsp
. ara
gone
nse
o V
eron
ica
aust
riaca
sub
sp. t
enui
folia
Ta
ula
d’es
pèci
es p
rote
gide
s en
aqu
est a
mbi
ent,
sego
ns la
nor
mat
iva:
AU
TON
ÒM
ICA
Nor
ma
Impl
icac
ió
Flor
a Ve
geta
ció
i/o h
àbita
ts
Inve
rteb
rats
Pe
ixos
A
mfíb
is
i rèp
tils
Oce
lls
Mam
ífers
OR
DR
E 5
/11/
84 i
O
RD
RE
28/
10/8
6 E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
proh
ibid
a
-- --
-- --
-- --
--
E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
sotm
esa
a au
torit
zaci
ó pr
èvia
.
- C
ham
aero
ps
hum
ilis
-- --
-- --
-- --
LLE
I 3/1
988
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s de
la fl
ora
i de
la
faun
a es
trict
amen
t pr
oteg
ides
-- --
-- --
- 5
espè
cies
d’
amfíb
is
- 10
esp
ècie
s de
rè
ptils
(v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
taul
a)
- 68
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
taul
a)
- Fe
lis s
ilves
tris
- E
rinac
eus
algi
rus
- E
rinac
eus
euro
paeu
s -
Tada
rida
teni
otis
-
Rhi
nolo
phus
fe
rrum
equi
num
-
Ept
esic
us s
erot
inus
-
Pip
istre
llus
pipi
stre
llus
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii -
Mic
rotu
s sp
. D
EC
RE
T 14
8/19
92
Ann
ex 1
. Esp
ècie
s se
nsib
les.
--
-- --
-- --
- 6
espè
cies
(v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
taul
a)
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
- E
ptes
icus
ser
otin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s m
olt s
ensi
bles
. --
-- --
-- --
- 2
espè
cies
(v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
taul
a)
--
ESTA
TAL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Rea
l Dec
reto
43
9/19
90
Espè
cies
sen
sibl
es a
l'a
ltera
ció
del s
eu
hàbi
tat.
-- --
-- --
-- --
--
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
d'e
xtin
ció.
--
-- --
- --
--
- La
nius
min
or
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s es
peci
al
-- --
-- -
--
- B
ufo
cala
mita
-
Aly
tes
obst
etric
ans
- Tr
ituru
s he
lvet
icus
-
Tritu
rus
mar
mor
atus
-
Col
uber
hip
pocr
epis
-
Cor
onel
la g
irond
ica
- E
laph
e sc
alar
is
- N
atrix
nat
rix
- A
ngui
s fra
gilis
l -
Cha
lcid
es b
edria
ga
- Ta
rent
ola
mau
ritan
ica
- A
cant
hoda
ctyl
us
eryt
hrur
us
- P
odar
cis
hisp
anic
a
- 68
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al
de la
taul
a)
- E
rinac
eus
algi
rus
algi
rus
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m n
-
Pip
istre
llus
nath
usii
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s
A
nnex
3. E
spèc
ies
vuln
erab
les.
--
-- --
-- --
- C
ircus
pyg
argu
s
- H
iera
aetu
s fa
scia
tus
--
EUR
OPE
A
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Dire
ctiv
a 79
/409
A
nnex
1. E
spèc
ies
obje
cte
de m
esur
es
de c
onse
rvac
ió
espe
cial
del
seu
hà
bita
t
-- --
-- --
-- -
11 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la ta
ula)
--
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E
(Rea
l Dec
reto
19
97/1
995)
Ann
ex 1
. d’h
abita
ts
natu
rals
d’in
terè
s co
mun
itari
per a
la
cons
erva
ció
dels
qu
als
és n
eces
sari
dess
igna
r zon
es
espe
cial
s de
co
nser
vaci
ó
-- (5
330)
(533
3)
(6
220)
(P
riorit
ari)
-- --
-- --
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
per l
a co
nser
vaci
ó de
les
qual
s ca
l de
sign
ar z
ones
es
peci
als
de
cons
erva
ció
-- --
-- --
-- --
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
A
nnex
4. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
que
requ
erei
xen
una
prot
ecci
ó es
trict
a.
-- --
-- --
-- --
- A
ethe
chin
us
algi
rus
- E
rinac
eus
algi
rus
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
INTE
RN
AC
ION
AL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
tsPe
ixos
A
mfíb
is
i rèp
tils
Oce
lls
Mam
ífers
CIT
ES
A
nnex
1. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
-- --
-- -
Falc
o pe
regr
inus
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
- --
--
-- -
Asi
o fla
mm
eus
- A
then
e no
ctua
-
Bub
o bu
bo
- O
tus
scop
s -
Stri
x al
uco
- Ty
to a
lba
- Fe
lis s
ilves
tris
Con
veni
de
BO
NN
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
--
-- --
-- --
-- --
A
nnex
2. E
spèc
ies
que
han
de s
er
obje
cte
d'ac
ords
in
tern
acio
nals
-- --
-- --
-- -
12 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la
taul
a)
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
- E
ptes
icus
ser
otin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s C
onve
ni d
e B
ER
NA
A
nnex
2. E
spèc
ies
de fa
una
estri
ctam
ent
prot
egid
es
-- --
-- --
- B
ufo
cala
mita
-
Aly
tes
obst
etric
ans
- C
olub
er h
ippo
crep
is
- La
certa
lepi
da
- 77
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
ta
ula)
- Fe
lis s
ilves
tris
- E
rinac
eus
algi
rus
-
Tada
rida
teni
otis
-
Rhi
nolo
phus
fe
rrum
equi
num
-
Ept
esic
us s
erot
inus
-
Pip
istre
llus
nath
usii
A
nnex
3. E
spèc
ies
de fa
una
prot
egid
es.
-- --
-- --
- B
ufo
bufo
-
Pel
odyt
es p
unct
atus
-
Ran
a pe
rezi
-
Tritu
rus
helv
etic
us
- Tr
ituru
s m
arm
orat
us
- C
oron
ella
giro
ndic
a
- E
laph
e sc
alar
is
- M
alpo
lon
mon
spes
sula
nus
-
Nat
rix n
atrix
-
Ang
uis
fragi
lis
- H
emid
acty
lus
turc
icus
-
Tare
ntol
a m
aurit
anic
a
- A
cant
hoda
ctyl
us e
ryth
ruru
s
- P
odar
cis
hisp
anic
a
- 25
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
ta
ula)
- S
us s
crof
a m
erid
iona
lis
- M
arte
s fo
ina
- M
eles
mel
es
- M
uste
la n
ival
is
- G
enet
ta g
enet
ta
- E
rinac
eus
euro
paeu
s -
Cro
cidu
ra ru
ssul
a
- S
uncu
s et
rusc
us
- Le
pus
cape
nsis
-
Pip
istre
llus
pipi
stre
llus
NO
RM
ATI
VA E
SPEC
ÍFIC
A D
EL P
EIN
Nor
ma
Impl
icac
ió
Flor
a Ve
geta
ció
i/o h
àbita
tsIn
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
DE
CR
ET
328/
1992
A
nnex
3 i
4.
Esp
ècie
s es
trict
amen
t pr
oteg
ides
a
l’int
erio
r de
l’esp
ai
d’in
terè
s na
tura
l de
la S
erra
de
Mot
sià.
A
ques
ta d
ecla
raci
ó im
plic
a la
pro
hibi
ció
de la
des
trucc
ió, d
el
desa
rrel
amen
t i, s
i s'
esca
u, ta
mbé
de
la c
ollit
a i l
a co
mer
cial
itzac
ió d
e le
s es
pèci
es i
de le
s se
ves
llavo
rs, a
ixí
com
la p
rote
cció
del
m
edi n
atur
al e
n qu
è vi
uen.
- A
spar
agus
stip
ular
is
-- -
Ani
lloch
lam
ys
urge
llesi
--
-- --
--
LLEI
3/1
988
Am
fíbis
: B
ufo
bufo
, Buf
o ca
lam
ita, A
lyte
s ob
stet
rican
s, T
ritur
us h
elve
ticus
, Trit
urus
mar
mor
atus
.
Rèp
tils:
C
olub
er h
ippo
crep
is, C
oron
ella
giro
ndic
a, E
laph
e sc
alar
is, M
alpo
lon
mon
spes
sula
nus,
Nat
rix n
atrix
, Ang
uis
fragi
lis, H
emid
acty
lus
turc
icus
, Tar
ento
la m
aurit
anic
a,
Aca
ntho
dact
ylus
ery
thru
rus,
Lac
erta
lepi
da, P
odar
cis
hisp
anic
a.
Oce
lls:
But
eo b
uteo
, Circ
aetu
s ga
llicu
s, C
ircus
pyg
argu
s, H
iera
aetu
s fa
scia
tus,
Milv
us m
igra
ns, C
aprim
ulgu
s eu
ropa
eus,
Cap
rimul
gus
rufic
ollis
, Mer
ops
apia
ster
, Upu
pa e
pops
, C
lam
ator
gla
ndar
ius,
Cuc
ulus
can
orus
, Asi
o fla
mm
eus,
Ath
ene
noct
ua, B
ubo
bubo
, Otu
s sc
ops,
Stri
x al
uco,
Tyt
o al
ba, F
alco
per
egrin
us, F
alco
tinn
uncu
lus,
Frin
gilla
coe
lebs
, Hiru
ndo
rust
ica,
Pty
onop
rogn
e ru
pest
ris,
Lani
us m
inor
, Lan
ius
sena
tor,
Ant
hus
cam
pest
ris, A
nthu
s ce
rvin
us, A
nthu
s pr
aten
sis,
Ant
hus
spin
olet
ta, A
nthu
s tri
vial
is, M
otac
illa
alba
, Mot
acill
a ci
nere
a,
Mot
acill
a fla
va, F
iced
ula
hypo
leuc
a, M
usci
capa
stri
ata,
Orio
lus
orio
lus,
Par
us c
aeru
leus
, Par
us c
rista
tus,
Par
us m
ajor
, Pas
ser h
ispa
niol
ensi
s, P
etro
nia
petro
nia,
Pru
nella
mod
ular
is, R
emiz
pe
ndul
inus
, Reg
ulus
igni
capi
llus,
Syl
via
atric
apill
a, S
ylvi
a bo
rin, S
ylvi
a ca
ntill
ans,
Syl
via
com
mun
is, S
ylvi
a ho
rtens
is, S
ylvi
a m
elan
ocep
hala
, Syl
via
unda
ta, P
anur
us b
iarm
icus
, Tro
glod
ytes
tro
glod
ytes
, Cer
cotri
chas
gal
acto
tes,
Erit
hacu
s ru
becu
la, L
usci
nia
meg
arhy
ncho
s, L
usci
nia
svec
ica,
Mon
ticol
a sa
xatil
is, M
ontic
ola
solit
ariu
s, O
enan
the
hisp
anic
a, O
enan
the
leuc
ura,
O
enan
the
oena
nthe
, Pho
enic
urus
och
ruro
s, P
hoen
icur
us p
hoen
icur
us, S
axic
ola
rube
tra, S
axic
ola
torq
uata
, Tur
dus
torq
uatu
s, J
ynx
torq
uilla
, Pic
us v
iridi
s.
D
ECR
ET 1
48/1
992
(Ann
ex 1
) O
cells
: C
ircae
tus
galli
cus,
Bub
o bu
bo, T
yto
alba
, Fal
co p
ereg
rinus
, Rem
iz p
endu
linus
, Oen
anth
e le
ucur
a.
DEC
RET
148
/199
2 (A
nnex
2)
Oce
lls:
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
s R
eal D
ecre
to 4
39/1
990
(Ann
ex 2
) O
cells
: But
eo b
uteo
, Circ
aetu
s ga
llicu
s, M
ilvus
mig
rans
, Cap
rimul
gus
euro
paeu
s, C
aprim
ulgu
s ru
ficol
lis, B
urhi
nus
oedi
cnem
us, M
erop
s ap
iast
er ,
Upu
pa e
pops
, C
lam
ator
gla
ndar
ius,
Cuc
ulus
can
orus
, Asi
o fla
mm
eus,
Asi
o ot
u, A
then
e no
ctua
, Bub
o bu
bo, O
tus
scop
s, S
trix
aluc
o, T
yto
alba
, Fal
co p
ereg
rinu,
Fal
co ti
nnun
culu
s,
Frin
gilla
coe
leb,
Del
icho
n ur
bic,
Hiru
ndo
rust
ic, L
aniu
s m
inor
, Lan
ius
sena
tor,
Ant
hus
cam
pest
ris, A
nthu
s ce
rvin
us, A
nthu
s pr
aten
sis,
Ant
hus
spin
olet
ta, A
nthu
s tri
vial
is, M
otac
illa
alba
, Mot
acill
a ci
nere
a, M
otac
illa
flava
, Fic
edul
a hy
pole
uca,
Mus
cica
pa s
triat
a, O
riolu
s or
iolu
s, P
arus
cae
rule
us, P
arus
cris
tatu
s, P
arus
maj
or,
Pet
roni
a pe
troni
a, P
rune
lla m
odul
aris
, Rem
iz, e
ndul
inus
, Reg
ulus
, gni
capi
llus,
Syl
via
atric
apill
a, S
ylvi
a bo
rin, S
ylvi
a ca
ntill
ans,
Syl
via
com
mun
is, S
ylvi
a ho
rtens
is,
Syl
via
mel
anoc
epha
la, S
ylvi
a un
data
, Pan
urus
bia
rmic
us, T
rogl
odyt
es tr
oglo
dyte
s, C
erco
trich
as, a
lact
otes
, Erit
hacu
s ru
becu
la, L
usci
nia
meg
arhy
ncho
s, L
usci
nia
svec
ica,
Mon
ticol
a sa
xatil
is, M
ontic
ola
solit
ariu
s, O
enan
the
hisp
anic
a, O
enan
the
leuc
ura,
Oen
anth
e oe
nant
he, P
hoen
icur
us o
chru
ros,
Pho
enic
urus
pho
enic
urus
, S
axic
ola
rube
tra, S
axic
ola
torq
uata
, Tur
dus
torq
uatu
s, J
ynx
torq
uill,
Pic
us v
iridi
. D
irect
iva
79/4
09 (A
nnex
1)
Oce
lls: C
ircae
tus
galli
cus,
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
s, M
ilvus
mig
rans
, Cap
rimul
gus
euro
paeu
s, B
urhi
nus
oedi
cnem
us, S
ylvi
a ni
soria
, Syl
via
sard
a, S
ylvi
a un
data
, Lus
cini
a sv
ecic
a, O
enan
the
leuc
ura.
C
onve
ni d
e B
ON
N (A
nnex
2)
Oce
lls: B
uteo
but
eo, C
ircae
tus
galli
cus,
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
s, M
ilvus
mig
rans
, Bur
hinu
s oe
dicn
emus
, Mer
ops
apia
ste,
Fal
co e
leon
ora,
Fal
co
pere
grin
us, F
alco
tinn
uncu
lus,
Pho
enic
opte
rus
rube
r, C
otur
nix
cotu
rnix
cot
urni
x.
Con
veni
de
Ber
na (A
nnex
2)
Oce
lls: C
ircae
tus
galli
cus,
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
, Milv
us m
igra
n, C
aprim
ulgu
s eu
ropa
eus,
Cap
rimul
gus
rufic
ollis
, Bur
hinu
s oe
dicn
emus
, Mer
ops
apia
ster
, Upu
pa e
pops
, Cla
mat
or g
land
ariu
s, A
sio
flam
meu
s, A
then
e no
ctua
, Bub
o bu
bo, O
tus
scop
s, S
trix
aluc
o, T
yto
alba
, Fal
co e
leon
ora,
Fal
co p
ereg
rinus
, Fal
co
tinnu
ncul
us, S
turn
us u
nico
lo, C
ardu
elis
can
nabi
na, C
ardu
elis
car
duel
i, C
ardu
elis
chl
oris
, Car
duel
is fl
amm
e, C
ardu
elis
spi
nu, L
oxia
cur
viro
str,
Ser
inus
citr
inel
l, S
erin
us s
erin
u, H
irund
o da
uric
a, L
aniu
s m
inor
, La
nius
sen
ator
, Ant
hus
cam
pest
ris, A
nthu
s ce
rvin
us, A
nthu
s pr
aten
sis,
Ant
hus
spin
olet
ta, A
nthu
s tri
vial
is, M
otac
illa
alba
, Mot
acill
a ci
nere
a, M
otac
illa
flava
, Fic
edul
a hy
pole
uca,
Mus
cica
pa s
triat
a, O
riolu
s or
iolu
s, P
arus
cae
rule
us, P
arus
cris
tatu
s, P
arus
maj
or, P
etro
nia
petro
nia,
P
rune
lla m
odul
aris
, Acr
ocep
halu
s ar
undi
nace
us, A
croc
epha
lus
mel
anop
ogon
, Acr
ocep
halu
s pa
ludi
cola
, Reg
ulus
igni
capi
llus,
Syl
via
atric
apill
a, S
ylvi
a bo
rin, S
ylvi
a ca
ntill
ans,
Syl
via,
com
mun
is, S
ylvi
a ho
rtens
is, S
ylvi
a m
elan
ocep
hala
, Syl
via
unda
ta, P
anur
us b
iarm
icus
, Tro
glod
ytes
trog
lody
tes,
Cer
cotri
chas
gal
acto
tes,
Erit
hacu
s ru
becu
la, L
usci
nia
meg
arhy
ncho
s, L
usci
nia,
sve
cica
, Mon
ticol
a sa
xatil
is, M
ontic
ola
solit
ariu
s, O
enan
the
hisp
anic
a, O
enan
the
leuc
ura,
Oen
anth
e oe
nant
he,
Pho
enic
urus
och
ruro
s, P
hoen
icur
us p
hoen
icur
us, S
axic
ola
rube
tra, S
axic
ola,
orq
uata
, Tur
dus
torq
uatu
s, P
elec
anus
ono
crot
alus
, Jyn
x to
rqui
lla, P
icus
viri
dis.
Con
veni
de
Ber
na (A
nnex
3)
Oce
lls: B
uteo
but
eo, C
ircae
tus
galli
cus,
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
s, M
ilvus
mig
rans
, Col
umba
livi
a, C
olum
ba o
enas
, Stre
ptop
elia
turtu
r, C
ucul
us c
anor
us,
Ale
ctor
is ru
fa, C
otur
nix
cotu
rnix
, Ala
uda
arve
nsis
, Gal
erid
a cr
ista
ta, L
ullu
la a
rbor
ea, C
orvu
s co
rax,
Em
beriz
a ho
rtula
na, F
ringi
lla c
oele
bs, F
ringi
lla m
ontif
ringi
lla,
Pas
ser h
ispa
niol
ensi
s, P
asse
r mon
tanu
s, R
emiz
pen
dulin
us, T
urdu
s ili
acus
, Tur
dus
mer
ula,
Tur
dus
philo
mel
os, T
urdu
s vi
sciv
orus
. Pr
ats
i her
bass
ars
(cul
tius
de s
ecà
aban
dona
ts, f
enas
sars
) C
orre
spon
en a
l seg
üent
hàb
itat d
e la
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E :
o
(622
0)
Pas
ture
s se
ques
sem
inat
ural
s i f
àcie
s de
mat
olls
sob
re s
ubst
rat c
alca
ri (F
estu
co-B
rom
etal
ia) (
*par
atge
s am
b no
tabl
es o
rquí
dies
) (Pr
iorit
ari)
Esp
ècie
s de
flor
a d’
espe
cial
inte
rès
pres
ents
en
aque
st a
mbi
ent,
que
no e
stan
act
ualm
ent p
rote
gide
s pe
rò c
aldr
ia p
rote
gir:
o O
dont
ides
vis
cosu
s su
bsp.
vis
cosu
s
o D
elph
iniu
m o
rient
ale
subs
p. o
rient
ale
o A
juga
iva
var.
iva
o C
enta
urea
asp
era
subs
p. s
teno
phyl
la
o C
enta
urea
boi
ssie
ri su
bsp.
spa
chii
var.
sagu
ntin
a o
Oph
rys
incu
bace
a Ta
ula
d’es
pèci
es p
rote
gide
s en
aqu
est a
mbi
ent,
sego
ns la
nor
mat
iva:
A
UTO
NÒ
MIC
A
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
OR
DR
E 5
/11/
84 i
O
RD
RE
28/
10/8
6 E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
proh
ibid
a
-- --
-- --
-- --
--
E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
sotm
esa
a au
torit
zaci
ó pr
èvia
.
- C
ham
aero
ps
hum
ilis
-- --
-- --
-- --
LLE
I 3/1
988
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s de
la fl
ora
i de
la
faun
a es
trict
amen
t pr
oteg
ides
-- --
-- --
- 5
espè
cies
d’
amfíb
is
- 10
esp
ècie
s de
rè
ptils
(v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
taul
a)
- 68
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
taul
a)
- Fe
lis s
ilves
tris
- E
rinac
eus
algi
rus
- E
rinac
eus
euro
paeu
s -
Tada
rida
teni
otis
-
Rhi
nolo
phus
fe
rrum
equi
num
-
Ept
esic
us s
erot
inus
-
Pip
istre
llus
pipi
stre
llus
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii -
Mic
rotu
s sp
. D
EC
RE
T 14
8/19
92
Ann
ex 1
. Esp
ècie
s se
nsib
les.
--
-- --
-- --
- 6
espè
cies
(v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
taul
a)
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
- E
ptes
icus
ser
otin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s m
olt s
ensi
bles
. --
-- --
-- --
- 2
espè
cies
(v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
taul
a)
--
ESTA
TAL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Rea
l Dec
reto
43
9/19
90
Espè
cies
sen
sibl
es a
l'a
ltera
ció
del s
eu
hàbi
tat.
-- --
-- --
-- --
--
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
d'e
xtin
ció.
--
-- --
- --
--
- La
nius
min
or
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s es
peci
al
-- --
-- -
--
- B
ufo
cala
mita
-
Aly
tes
obst
etric
ans
- Tr
ituru
s he
lvet
icus
-
Tritu
rus
mar
mor
atus
-
Col
uber
hip
pocr
epis
-
Cor
onel
la g
irond
ica
- E
laph
e sc
alar
is
- N
atrix
nat
rix
- A
ngui
s fra
gilis
l -
Cha
lcid
es b
edria
ga
- Ta
rent
ola
mau
ritan
ica
- A
cant
hoda
ctyl
us
eryt
hrur
us
- P
odar
cis
hisp
anic
a
- 68
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al
de la
taul
a)
- E
rinac
eus
algi
rus
algi
rus
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m n
-
Pip
istre
llus
nath
usii
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s
A
nnex
3. E
spèc
ies
vuln
erab
les.
--
-- --
-- --
- C
ircus
pyg
argu
s
- H
iera
aetu
s fa
scia
tus
--
EUR
OPE
A
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Dire
ctiv
a 79
/409
A
nnex
1. E
spèc
ies
obje
cte
de m
esur
es
de c
onse
rvac
ió
espe
cial
del
seu
hà
bita
t
-- --
-- --
-- -
11 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la ta
ula)
--
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E
(Rea
l Dec
reto
19
97/1
995)
Ann
ex 1
. d’h
abita
ts
natu
rals
d’in
terè
s co
mun
itari
per a
la
cons
erva
ció
dels
qu
als
és n
eces
sari
dess
igna
r zon
es
espe
cial
s de
co
nser
vaci
ó
-- (6
220)
(Prio
ritar
i)
-- --
-- --
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
per l
a co
nser
vaci
ó de
les
qual
s ca
l de
sign
ar z
ones
es
peci
als
de
cons
erva
ció
-- --
-- --
-- --
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
A
nnex
4. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
que
requ
erei
xen
una
prot
ecci
ó es
trict
a.
-- --
-- --
-- --
- A
ethe
chin
us
algi
rus
- E
rinac
eus
algi
rus
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
INTE
RN
AC
ION
AL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
tsPe
ixos
A
mfíb
is
i rèp
tils
Oce
lls
Mam
ífers
CIT
ES
A
nnex
1. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
-- --
-- -
Falc
o pe
regr
inus
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
- --
--
-- -
Asi
o fla
mm
eus
- A
then
e no
ctua
-
Bub
o bu
bo
- O
tus
scop
s -
Stri
x al
uco
- Ty
to a
lba
- Fe
lis s
ilves
tris
Con
veni
de
BO
NN
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
--
-- --
-- --
-- --
A
nnex
2. E
spèc
ies
que
han
de s
er
obje
cte
d'ac
ords
in
tern
acio
nals
-- --
-- --
-- -
12 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la
taul
a)
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
- E
ptes
icus
ser
otin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s C
onve
ni d
e B
ER
NA
A
nnex
2. E
spèc
ies
de fa
una
estri
ctam
ent
prot
egid
es
-- --
-- --
- B
ufo
cala
mita
-
Aly
tes
obst
etric
ans
- C
olub
er h
ippo
crep
is
- La
certa
lepi
da
- 77
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
ta
ula)
- Fe
lis s
ilves
tris
- E
rinac
eus
algi
rus
-
Tada
rida
teni
otis
-
Rhi
nolo
phus
fe
rrum
equi
num
-
Ept
esic
us s
erot
inus
-
Pip
istre
llus
nath
usii
A
nnex
3. E
spèc
ies
de fa
una
prot
egid
es.
-- --
-- --
- B
ufo
bufo
-
Pel
odyt
es p
unct
atus
-
Ran
a pe
rezi
-
Tritu
rus
helv
etic
us
- Tr
ituru
s m
arm
orat
us
- C
oron
ella
giro
ndic
a
- E
laph
e sc
alar
is
- M
alpo
lon
mon
spes
sula
nus
-
Nat
rix n
atrix
-
Ang
uis
fragi
lis
- H
emid
acty
lus
turc
icus
-
Tare
ntol
a m
aurit
anic
a
- A
cant
hoda
ctyl
us e
ryth
ruru
s
- P
odar
cis
hisp
anic
a
- 25
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
ta
ula)
- S
us s
crof
a m
erid
iona
lis
- M
arte
s fo
ina
- M
eles
mel
es
- M
uste
la n
ival
is
- G
enet
ta g
enet
ta
- E
rinac
eus
euro
paeu
s -
Cro
cidu
ra ru
ssul
a
- S
uncu
s et
rusc
us
- Le
pus
cape
nsis
-
Pip
istre
llus
pipi
stre
llus
NO
RM
ATI
VA E
SPEC
ÍFIC
A D
EL P
EIN
Nor
ma
Impl
icac
ió
Flor
a Ve
geta
ció
i/o h
àbita
tsIn
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
DE
CR
ET
328/
1992
A
nnex
3 i
4.
Esp
ècie
s es
trict
amen
t pr
oteg
ides
a
l’int
erio
r de
l’esp
ai
d’in
terè
s na
tura
l de
la S
erra
de
Mot
sià.
A
ques
ta d
ecla
raci
ó im
plic
a la
pro
hibi
ció
de la
des
trucc
ió, d
el
desa
rrel
amen
t i, s
i s'
esca
u, ta
mbé
de
la c
ollit
a i l
a co
mer
cial
itzac
ió d
e le
s es
pèci
es i
de le
s se
ves
llavo
rs, a
ixí
com
la p
rote
cció
del
m
edi n
atur
al e
n qu
è vi
uen.
- A
spar
agus
stip
ular
is
-- -
Ani
lloch
lam
ys
urge
llesi
--
-- --
--
LLEI
3/1
988
Am
fíbis
: B
ufo
bufo
, Buf
o ca
lam
ita, A
lyte
s ob
stet
rican
s, T
ritur
us h
elve
ticus
, Trit
urus
mar
mor
atus
.
Rèp
tils:
C
olub
er h
ippo
crep
is, C
oron
ella
giro
ndic
a, E
laph
e sc
alar
is, M
alpo
lon
mon
spes
sula
nus,
Nat
rix n
atrix
, Ang
uis
fragi
lis, H
emid
acty
lus
turc
icus
, Tar
ento
la m
aurit
anic
a,
Aca
ntho
dact
ylus
ery
thru
rus,
Lac
erta
lepi
da, P
odar
cis
hisp
anic
a.
Oce
lls:
But
eo b
uteo
, Circ
aetu
s ga
llicu
s, C
ircus
pyg
argu
s, H
iera
aetu
s fa
scia
tus,
Milv
us m
igra
ns, C
aprim
ulgu
s eu
ropa
eus,
Cap
rimul
gus
rufic
ollis
, Mer
ops
apia
ster
, Upu
pa e
pops
, C
lam
ator
gla
ndar
ius,
Cuc
ulus
can
orus
, Asi
o fla
mm
eus,
Ath
ene
noct
ua, B
ubo
bubo
, Otu
s sc
ops,
Stri
x al
uco,
Tyt
o al
ba, F
alco
per
egrin
us, F
alco
tinn
uncu
lus,
Frin
gilla
coe
lebs
, Hiru
ndo
rust
ica,
Pty
onop
rogn
e ru
pest
ris,
Lani
us m
inor
, Lan
ius
sena
tor,
Ant
hus
cam
pest
ris, A
nthu
s ce
rvin
us, A
nthu
s pr
aten
sis,
Ant
hus
spin
olet
ta, A
nthu
s tri
vial
is, M
otac
illa
alba
, Mot
acill
a ci
nere
a,
Mot
acill
a fla
va, F
iced
ula
hypo
leuc
a, M
usci
capa
stri
ata,
Orio
lus
orio
lus,
Par
us c
aeru
leus
, Par
us c
rista
tus,
Par
us m
ajor
, Pas
ser h
ispa
niol
ensi
s, P
etro
nia
petro
nia,
Pru
nella
mod
ular
is, R
emiz
pe
ndul
inus
, Reg
ulus
igni
capi
llus,
Syl
via
atric
apill
a, S
ylvi
a bo
rin, S
ylvi
a ca
ntill
ans,
Syl
via
com
mun
is, S
ylvi
a ho
rtens
is, S
ylvi
a m
elan
ocep
hala
, Syl
via
unda
ta, P
anur
us b
iarm
icus
, Tro
glod
ytes
tro
glod
ytes
, Cer
cotri
chas
gal
acto
tes,
Erit
hacu
s ru
becu
la, L
usci
nia
meg
arhy
ncho
s, L
usci
nia
svec
ica,
Mon
ticol
a sa
xatil
is, M
ontic
ola
solit
ariu
s, O
enan
the
hisp
anic
a, O
enan
the
leuc
ura,
O
enan
the
oena
nthe
, Pho
enic
urus
och
ruro
s, P
hoen
icur
us p
hoen
icur
us, S
axic
ola
rube
tra, S
axic
ola
torq
uata
, Tur
dus
torq
uatu
s, J
ynx
torq
uilla
, Pic
us v
iridi
s.
D
ECR
ET 1
48/1
992
(Ann
ex 1
) O
cells
: C
ircae
tus
galli
cus,
Bub
o bu
bo, T
yto
alba
, Fal
co p
ereg
rinus
, Rem
iz p
endu
linus
, Oen
anth
e le
ucur
a.
DEC
RET
148
/199
2 (A
nnex
2)
Oce
lls:
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
s R
eal D
ecre
to 4
39/1
990
(Ann
ex 2
) O
cells
: But
eo b
uteo
, Circ
aetu
s ga
llicu
s, M
ilvus
mig
rans
, Cap
rimul
gus
euro
paeu
s, C
aprim
ulgu
s ru
ficol
lis, B
urhi
nus
oedi
cnem
us, M
erop
s ap
iast
er ,
Upu
pa e
pops
, C
lam
ator
gla
ndar
ius,
Cuc
ulus
can
orus
, Asi
o fla
mm
eus,
Asi
o ot
u, A
then
e no
ctua
, Bub
o bu
bo, O
tus
scop
s, S
trix
aluc
o, T
yto
alba
, Fal
co p
ereg
rinu,
Fal
co ti
nnun
culu
s,
Frin
gilla
coe
leb,
Del
icho
n ur
bic,
Hiru
ndo
rust
ic, L
aniu
s m
inor
, Lan
ius
sena
tor,
Ant
hus
cam
pest
ris, A
nthu
s ce
rvin
us, A
nthu
s pr
aten
sis,
Ant
hus
spin
olet
ta, A
nthu
s tri
vial
is, M
otac
illa
alba
, Mot
acill
a ci
nere
a, M
otac
illa
flava
, Fic
edul
a hy
pole
uca,
Mus
cica
pa s
triat
a, O
riolu
s or
iolu
s, P
arus
cae
rule
us, P
arus
cris
tatu
s, P
arus
maj
or,
Pet
roni
a pe
troni
a, P
rune
lla m
odul
aris
, Rem
iz, e
ndul
inus
, Reg
ulus
, gni
capi
llus,
Syl
via
atric
apill
a, S
ylvi
a bo
rin, S
ylvi
a ca
ntill
ans,
Syl
via
com
mun
is, S
ylvi
a ho
rtens
is,
Syl
via
mel
anoc
epha
la, S
ylvi
a un
data
, Pan
urus
bia
rmic
us, T
rogl
odyt
es tr
oglo
dyte
s, C
erco
trich
as, a
lact
otes
, Erit
hacu
s ru
becu
la, L
usci
nia
meg
arhy
ncho
s, L
usci
nia
svec
ica,
Mon
ticol
a sa
xatil
is, M
ontic
ola
solit
ariu
s, O
enan
the
hisp
anic
a, O
enan
the
leuc
ura,
Oen
anth
e oe
nant
he, P
hoen
icur
us o
chru
ros,
Pho
enic
urus
pho
enic
urus
, S
axic
ola
rube
tra, S
axic
ola
torq
uata
, Tur
dus
torq
uatu
s, J
ynx
torq
uill,
Pic
us v
iridi
. D
irect
iva
79/4
09 (A
nnex
1)
Oce
lls: C
ircae
tus
galli
cus,
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
s, M
ilvus
mig
rans
, Cap
rimul
gus
euro
paeu
s, B
urhi
nus
oedi
cnem
us, S
ylvi
a ni
soria
, Syl
via
sard
a, S
ylvi
a un
data
, Lus
cini
a sv
ecic
a, O
enan
the
leuc
ura.
C
onve
ni d
e B
ON
N (A
nnex
2)
Oce
lls: B
uteo
but
eo, C
ircae
tus
galli
cus,
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
s, M
ilvus
mig
rans
, Bur
hinu
s oe
dicn
emus
, Mer
ops
apia
ste,
Fal
co e
leon
ora,
Fal
co
pere
grin
us, F
alco
tinn
uncu
lus,
Pho
enic
opte
rus
rube
r, C
otur
nix
cotu
rnix
cot
urni
x.
Con
veni
de
Ber
na (A
nnex
2)
Oce
lls: C
ircae
tus
galli
cus,
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
, Milv
us m
igra
n, C
aprim
ulgu
s eu
ropa
eus,
Cap
rimul
gus
rufic
ollis
, Bur
hinu
s oe
dicn
emus
, Mer
ops
apia
ster
, Upu
pa e
pops
, Cla
mat
or g
land
ariu
s, A
sio
flam
meu
s, A
then
e no
ctua
, Bub
o bu
bo, O
tus
scop
s, S
trix
aluc
o, T
yto
alba
, Fal
co e
leon
ora,
Fal
co p
ereg
rinus
, Fal
co
tinnu
ncul
us, S
turn
us u
nico
lo, C
ardu
elis
can
nabi
na, C
ardu
elis
car
duel
i, C
ardu
elis
chl
oris
, Car
duel
is fl
amm
e, C
ardu
elis
spi
nu, L
oxia
cur
viro
str,
Ser
inus
citr
inel
l, S
erin
us s
erin
u, H
irund
o da
uric
a, L
aniu
s m
inor
, La
nius
sen
ator
, Ant
hus
cam
pest
ris, A
nthu
s ce
rvin
us, A
nthu
s pr
aten
sis,
Ant
hus
spin
olet
ta, A
nthu
s tri
vial
is, M
otac
illa
alba
, Mot
acill
a ci
nere
a, M
otac
illa
flava
, Fic
edul
a hy
pole
uca,
Mus
cica
pa s
triat
a, O
riolu
s or
iolu
s, P
arus
cae
rule
us, P
arus
cris
tatu
s, P
arus
maj
or, P
etro
nia
petro
nia,
P
rune
lla m
odul
aris
, Acr
ocep
halu
s ar
undi
nace
us, A
croc
epha
lus
mel
anop
ogon
, Acr
ocep
halu
s pa
ludi
cola
, Reg
ulus
igni
capi
llus,
Syl
via
atric
apill
a, S
ylvi
a bo
rin, S
ylvi
a ca
ntill
ans,
Syl
via,
com
mun
is, S
ylvi
a ho
rtens
is, S
ylvi
a m
elan
ocep
hala
, Syl
via
unda
ta, P
anur
us b
iarm
icus
, Tro
glod
ytes
trog
lody
tes,
Cer
cotri
chas
gal
acto
tes,
Erit
hacu
s ru
becu
la, L
usci
nia
meg
arhy
ncho
s, L
usci
nia,
sve
cica
, Mon
ticol
a sa
xatil
is, M
ontic
ola
solit
ariu
s, O
enan
the
hisp
anic
a, O
enan
the
leuc
ura,
Oen
anth
e oe
nant
he,
Pho
enic
urus
och
ruro
s, P
hoen
icur
us p
hoen
icur
us, S
axic
ola
rube
tra, S
axic
ola,
orq
uata
, Tur
dus
torq
uatu
s, P
elec
anus
ono
crot
alus
, Jyn
x to
rqui
lla, P
icus
viri
dis.
Con
veni
de
Ber
na (A
nnex
3)
Oce
lls: B
uteo
but
eo, C
ircae
tus
galli
cus,
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
s, M
ilvus
mig
rans
, Col
umba
livi
a, C
olum
ba o
enas
, Stre
ptop
elia
turtu
r, C
ucul
us c
anor
us,
Ale
ctor
is r
ufa,
Cot
urni
x co
turn
ix,
Ala
uda
arve
nsis
, G
aler
ida
cris
tata
, Lu
llula
arb
orea
, C
orvu
s co
rax,
Em
beriz
a ho
rtula
na,
Frin
gilla
coe
lebs
, Fr
ingi
lla m
ontif
ringi
lla,
Pas
ser h
ispa
niol
ensi
s, P
asse
r mon
tanu
s, R
emiz
pen
dulin
us, T
urdu
s ili
acus
, Tur
dus
mer
ula,
Tur
dus
philo
mel
os, T
urdu
s vi
sciv
orus
. Ve
geta
ció
de fo
ns d
e ba
rran
cs (b
ardi
sses
i co
dola
rs)
Cor
resp
onen
al s
egüe
nt h
àbita
t de
la D
irect
iva
92/4
3/C
EE
:
o (3
250)
V
eget
ació
de
les
llere
s pe
dreg
oses
del
s riu
s m
edite
rran
is (G
lauc
ion
flavi
) E
spèc
ies
de fl
ora
d’es
peci
al in
terè
s pr
esen
ts e
n aq
uest
am
bien
t, qu
e no
est
an a
ctua
lmen
t pro
tegi
des
però
cal
dria
pro
tegi
r: o
Sile
ne v
ulga
ris s
ubsp
. gla
reos
a Ta
ula
d’es
pèci
es p
rote
gide
s en
aqu
est a
mbi
ent,
sego
ns la
nor
mat
iva:
AU
TON
ÒM
ICA
Nor
ma
Impl
icac
ió
Flor
a Ve
geta
ció
i/o h
àbita
ts
Inve
rteb
rats
Pe
ixos
A
mfíb
is
i rèp
tils
Oce
lls
Mam
ífers
OR
DR
E 5
/11/
84 i
O
RD
RE
28/
10/8
6 E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
proh
ibid
a
-- --
-- --
-- --
--
E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
sotm
esa
a au
torit
zaci
ó pr
èvia
.
- C
ham
aero
ps
hum
ilis
-- --
-- --
-- --
LLE
I 3/1
988
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s de
la fl
ora
i de
la
faun
a es
trict
amen
t pr
oteg
ides
-- --
-- --
- 5
espè
cies
d’
amfíb
is
- 10
esp
ècie
s de
rè
ptils
(v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
taul
a)
- 68
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
taul
a)
- Fe
lis s
ilves
tris
- E
rinac
eus
algi
rus
- E
rinac
eus
euro
paeu
s -
Tada
rida
teni
otis
-
Rhi
nolo
phus
fe
rrum
equi
num
-
Ept
esic
us s
erot
inus
-
Pip
istre
llus
pipi
stre
llus
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii -
Mic
rotu
s sp
. D
EC
RE
T 14
8/19
92
Ann
ex 1
. Esp
ècie
s se
nsib
les.
--
-- --
-- --
- 6
espè
cies
(v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
taul
a)
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
- E
ptes
icus
ser
otin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s m
olt s
ensi
bles
. --
-- --
-- --
- 2
espè
cies
(v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
taul
a)
--
ESTA
TAL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Rea
l Dec
reto
43
9/19
90
Espè
cies
sen
sibl
es a
l'a
ltera
ció
del s
eu
hàbi
tat.
-- --
-- --
-- --
--
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
d'e
xtin
ció.
--
-- --
- --
--
- La
nius
min
or
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s es
peci
al
-- --
-- -
--
- B
ufo
cala
mita
-
Aly
tes
obst
etric
ans
- Tr
ituru
s he
lvet
icus
-
Tritu
rus
mar
mor
atus
-
Col
uber
hip
pocr
epis
-
Cor
onel
la g
irond
ica
- E
laph
e sc
alar
is
- N
atrix
nat
rix
- A
ngui
s fra
gilis
l -
Cha
lcid
es b
edria
ga
- Ta
rent
ola
mau
ritan
ica
- A
cant
hoda
ctyl
us
eryt
hrur
us
- P
odar
cis
hisp
anic
a
- 68
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al
de la
taul
a)
- E
rinac
eus
algi
rus
algi
rus
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m n
-
Pip
istre
llus
nath
usii
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s
A
nnex
3. E
spèc
ies
vuln
erab
les.
--
-- --
-- --
- C
ircus
pyg
argu
s
- H
iera
aetu
s fa
scia
tus
--
EUR
OPE
A
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Dire
ctiv
a 79
/409
A
nnex
1. E
spèc
ies
obje
cte
de m
esur
es
de c
onse
rvac
ió
espe
cial
del
seu
hà
bita
t
-- --
-- --
-- -
11 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la ta
ula)
--
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E
(Rea
l Dec
reto
19
97/1
995)
Ann
ex 1
. d’h
abita
ts
natu
rals
d’in
terè
s co
mun
itari
per a
la
cons
erva
ció
dels
qu
als
és n
eces
sari
dess
igna
r zon
es
espe
cial
s de
co
nser
vaci
ó
-- (3
250)
-- --
-- --
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
per l
a co
nser
vaci
ó de
les
qual
s ca
l de
sign
ar z
ones
es
peci
als
de
cons
erva
ció
-- --
-- --
-- --
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
A
nnex
4. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
que
requ
erei
xen
una
prot
ecci
ó es
trict
a.
-- --
-- --
-- --
- A
ethe
chin
us
algi
rus
- E
rinac
eus
algi
rus
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
INTE
RN
AC
ION
AL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
tsPe
ixos
A
mfíb
is
i rèp
tils
Oce
lls
Mam
ífers
CIT
ES
A
nnex
1. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
-- --
-- -
Falc
o pe
regr
inus
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
- --
--
-- -
Asi
o fla
mm
eus
- A
then
e no
ctua
-
Bub
o bu
bo
- O
tus
scop
s -
Stri
x al
uco
- Ty
to a
lba
- Fe
lis s
ilves
tris
Con
veni
de
BO
NN
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
--
-- --
-- --
-- --
A
nnex
2. E
spèc
ies
que
han
de s
er
obje
cte
d'ac
ords
in
tern
acio
nals
-- --
-- --
-- -
12 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la
taul
a)
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
- E
ptes
icus
ser
otin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s C
onve
ni d
e B
ER
NA
A
nnex
2. E
spèc
ies
de fa
una
estri
ctam
ent
prot
egid
es
-- --
-- --
- B
ufo
cala
mita
-
Aly
tes
obst
etric
ans
- C
olub
er h
ippo
crep
is
- La
certa
lepi
da
- 77
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
ta
ula)
- Fe
lis s
ilves
tris
- E
rinac
eus
algi
rus
-
Tada
rida
teni
otis
-
Rhi
nolo
phus
fe
rrum
equi
num
-
Ept
esic
us s
erot
inus
-
Pip
istre
llus
nath
usii
A
nnex
3. E
spèc
ies
de fa
una
prot
egid
es.
-- --
-- --
- B
ufo
bufo
-
Pel
odyt
es p
unct
atus
-
Ran
a pe
rezi
-
Tritu
rus
helv
etic
us
- Tr
ituru
s m
arm
orat
us
- C
oron
ella
giro
ndic
a
- E
laph
e sc
alar
is
- M
alpo
lon
mon
spes
sula
nus
-
Nat
rix n
atrix
-
Ang
uis
fragi
lis
- H
emid
acty
lus
turc
icus
-
Tare
ntol
a m
aurit
anic
a
- A
cant
hoda
ctyl
us e
ryth
ruru
s
- P
odar
cis
hisp
anic
a
- 25
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
ta
ula)
- S
us s
crof
a m
erid
iona
lis
- M
arte
s fo
ina
- M
eles
mel
es
- M
uste
la n
ival
is
- G
enet
ta g
enet
ta
- E
rinac
eus
euro
paeu
s -
Cro
cidu
ra ru
ssul
a
- S
uncu
s et
rusc
us
- Le
pus
cape
nsis
-
Pip
istre
llus
pipi
stre
llus
NO
RM
ATI
VA E
SPEC
ÍFIC
A D
EL P
EIN
Nor
ma
Impl
icac
ió
Flor
a Ve
geta
ció
i/o h
àbita
tsIn
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
DE
CR
ET
328/
1992
A
nnex
3 i
4.
Esp
ècie
s es
trict
amen
t pr
oteg
ides
a
l’int
erio
r de
l’esp
ai
d’in
terè
s na
tura
l de
la S
erra
de
Mot
sià.
A
ques
ta d
ecla
raci
ó im
plic
a la
pro
hibi
ció
de la
des
trucc
ió, d
el
desa
rrel
amen
t i, s
i s'
esca
u, ta
mbé
de
la c
ollit
a i l
a co
mer
cial
itzac
ió d
e le
s es
pèci
es i
de le
s se
ves
llavo
rs, a
ixí
com
la p
rote
cció
del
m
edi n
atur
al e
n qu
è vi
uen.
- A
spar
agus
stip
ular
is
-- -
Ani
lloch
lam
ys
urge
llesi
--
-- --
--
LLEI
3/1
988
Am
fíbis
: B
ufo
bufo
, Buf
o ca
lam
ita, A
lyte
s ob
stet
rican
s, T
ritur
us h
elve
ticus
, Trit
urus
mar
mor
atus
.
Rèp
tils:
C
olub
er h
ippo
crep
is, C
oron
ella
giro
ndic
a, E
laph
e sc
alar
is, M
alpo
lon
mon
spes
sula
nus,
Nat
rix n
atrix
, Ang
uis
fragi
lis, H
emid
acty
lus
turc
icus
, Tar
ento
la m
aurit
anic
a,
Aca
ntho
dact
ylus
ery
thru
rus,
Lac
erta
lepi
da, P
odar
cis
hisp
anic
a.
Oce
lls:
But
eo b
uteo
, Circ
aetu
s ga
llicu
s, C
ircus
pyg
argu
s, H
iera
aetu
s fa
scia
tus,
Milv
us m
igra
ns, C
aprim
ulgu
s eu
ropa
eus,
Cap
rimul
gus
rufic
ollis
, Mer
ops
apia
ster
, Upu
pa e
pops
, C
lam
ator
gla
ndar
ius,
Cuc
ulus
can
orus
, Asi
o fla
mm
eus,
Ath
ene
noct
ua, B
ubo
bubo
, Otu
s sc
ops,
Stri
x al
uco,
Tyt
o al
ba, F
alco
per
egrin
us, F
alco
tinn
uncu
lus,
Frin
gilla
coe
lebs
, Hiru
ndo
rust
ica,
Pty
onop
rogn
e ru
pest
ris,
Lani
us m
inor
, Lan
ius
sena
tor,
Ant
hus
cam
pest
ris, A
nthu
s ce
rvin
us, A
nthu
s pr
aten
sis,
Ant
hus
spin
olet
ta, A
nthu
s tri
vial
is, M
otac
illa
alba
, Mot
acill
a ci
nere
a,
Mot
acill
a fla
va, F
iced
ula
hypo
leuc
a, M
usci
capa
stri
ata,
Orio
lus
orio
lus,
Par
us c
aeru
leus
, Par
us c
rista
tus,
Par
us m
ajor
, Pas
ser h
ispa
niol
ensi
s, P
etro
nia
petro
nia,
Pru
nella
mod
ular
is, R
emiz
pe
ndul
inus
, Reg
ulus
igni
capi
llus,
Syl
via
atric
apill
a, S
ylvi
a bo
rin, S
ylvi
a ca
ntill
ans,
Syl
via
com
mun
is, S
ylvi
a ho
rtens
is, S
ylvi
a m
elan
ocep
hala
, Syl
via
unda
ta, P
anur
us b
iarm
icus
, Tro
glod
ytes
tro
glod
ytes
, Cer
cotri
chas
gal
acto
tes,
Erit
hacu
s ru
becu
la, L
usci
nia
meg
arhy
ncho
s, L
usci
nia
svec
ica,
Mon
ticol
a sa
xatil
is, M
ontic
ola
solit
ariu
s, O
enan
the
hisp
anic
a, O
enan
the
leuc
ura,
O
enan
the
oena
nthe
, Pho
enic
urus
och
ruro
s, P
hoen
icur
us p
hoen
icur
us, S
axic
ola
rube
tra, S
axic
ola
torq
uata
, Tur
dus
torq
uatu
s, J
ynx
torq
uilla
, Pic
us v
iridi
s.
D
ECR
ET 1
48/1
992
(Ann
ex 1
) O
cells
: C
ircae
tus
galli
cus,
Bub
o bu
bo, T
yto
alba
, Fal
co p
ereg
rinus
, Rem
iz p
endu
linus
, Oen
anth
e le
ucur
a.
DEC
RET
148
/199
2 (A
nnex
2)
Oce
lls:
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
s R
eal D
ecre
to 4
39/1
990
(Ann
ex 2
) O
cells
: But
eo b
uteo
, Circ
aetu
s ga
llicu
s, M
ilvus
mig
rans
, Cap
rimul
gus
euro
paeu
s, C
aprim
ulgu
s ru
ficol
lis, B
urhi
nus
oedi
cnem
us, M
erop
s ap
iast
er ,
Upu
pa e
pops
, C
lam
ator
gla
ndar
ius,
Cuc
ulus
can
orus
, Asi
o fla
mm
eus,
Asi
o ot
u, A
then
e no
ctua
, Bub
o bu
bo, O
tus
scop
s, S
trix
aluc
o, T
yto
alba
, Fal
co p
ereg
rinu,
Fal
co ti
nnun
culu
s,
Frin
gilla
coe
leb,
Del
icho
n ur
bic,
Hiru
ndo
rust
ic, L
aniu
s m
inor
, Lan
ius
sena
tor,
Ant
hus
cam
pest
ris, A
nthu
s ce
rvin
us, A
nthu
s pr
aten
sis,
Ant
hus
spin
olet
ta, A
nthu
s tri
vial
is, M
otac
illa
alba
, Mot
acill
a ci
nere
a, M
otac
illa
flava
, Fic
edul
a hy
pole
uca,
Mus
cica
pa s
triat
a, O
riolu
s or
iolu
s, P
arus
cae
rule
us, P
arus
cris
tatu
s, P
arus
maj
or,
Pet
roni
a pe
troni
a, P
rune
lla m
odul
aris
, Rem
iz, e
ndul
inus
, Reg
ulus
, gni
capi
llus,
Syl
via
atric
apill
a, S
ylvi
a bo
rin, S
ylvi
a ca
ntill
ans,
Syl
via
com
mun
is, S
ylvi
a ho
rtens
is,
Syl
via
mel
anoc
epha
la, S
ylvi
a un
data
, Pan
urus
bia
rmic
us, T
rogl
odyt
es tr
oglo
dyte
s, C
erco
trich
as, a
lact
otes
, Erit
hacu
s ru
becu
la, L
usci
nia
meg
arhy
ncho
s, L
usci
nia
svec
ica,
Mon
ticol
a sa
xatil
is, M
ontic
ola
solit
ariu
s, O
enan
the
hisp
anic
a, O
enan
the
leuc
ura,
Oen
anth
e oe
nant
he, P
hoen
icur
us o
chru
ros,
Pho
enic
urus
pho
enic
urus
, S
axic
ola
rube
tra, S
axic
ola
torq
uata
, Tur
dus
torq
uatu
s, J
ynx
torq
uill,
Pic
us v
iridi
. D
irect
iva
79/4
09 (A
nnex
1)
Oce
lls: C
ircae
tus
galli
cus,
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
s, M
ilvus
mig
rans
, Cap
rimul
gus
euro
paeu
s, B
urhi
nus
oedi
cnem
us, S
ylvi
a ni
soria
, Syl
via
sard
a, S
ylvi
a un
data
, Lus
cini
a sv
ecic
a, O
enan
the
leuc
ura.
C
onve
ni d
e B
ON
N (A
nnex
2)
Oce
lls: B
uteo
but
eo, C
ircae
tus
galli
cus,
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
s, M
ilvus
mig
rans
, Bur
hinu
s oe
dicn
emus
, Mer
ops
apia
ste,
Fal
co e
leon
ora,
Fal
co
pere
grin
us, F
alco
tinn
uncu
lus,
Pho
enic
opte
rus
rube
r, C
otur
nix
cotu
rnix
cot
urni
x.
Con
veni
de
Ber
na (A
nnex
2)
Oce
lls: C
ircae
tus
galli
cus,
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
, Milv
us m
igra
n, C
aprim
ulgu
s eu
ropa
eus,
Cap
rimul
gus
rufic
ollis
, Bur
hinu
s oe
dicn
emus
, Mer
ops
apia
ster
, Upu
pa e
pops
, Cla
mat
or g
land
ariu
s, A
sio
flam
meu
s, A
then
e no
ctua
, Bub
o bu
bo, O
tus
scop
s, S
trix
aluc
o, T
yto
alba
, Fal
co e
leon
ora,
Fal
co p
ereg
rinus
, Fal
co
tinnu
ncul
us, S
turn
us u
nico
lo, C
ardu
elis
can
nabi
na, C
ardu
elis
car
duel
i, C
ardu
elis
chl
oris
, Car
duel
is fl
amm
e, C
ardu
elis
spi
nu, L
oxia
cur
viro
str,
Ser
inus
citr
inel
l, S
erin
us s
erin
u, H
irund
o da
uric
a, L
aniu
s m
inor
, La
nius
sen
ator
, Ant
hus
cam
pest
ris, A
nthu
s ce
rvin
us, A
nthu
s pr
aten
sis,
Ant
hus
spin
olet
ta, A
nthu
s tri
vial
is, M
otac
illa
alba
, Mot
acill
a ci
nere
a, M
otac
illa
flava
, Fic
edul
a hy
pole
uca,
Mus
cica
pa s
triat
a, O
riolu
s or
iolu
s, P
arus
cae
rule
us, P
arus
cris
tatu
s, P
arus
maj
or, P
etro
nia
petro
nia,
P
rune
lla m
odul
aris
, Acr
ocep
halu
s ar
undi
nace
us, A
croc
epha
lus
mel
anop
ogon
, Acr
ocep
halu
s pa
ludi
cola
, Reg
ulus
igni
capi
llus,
Syl
via
atric
apill
a, S
ylvi
a bo
rin, S
ylvi
a ca
ntill
ans,
Syl
via,
com
mun
is, S
ylvi
a ho
rtens
is, S
ylvi
a m
elan
ocep
hala
, Syl
via
unda
ta, P
anur
us b
iarm
icus
, Tro
glod
ytes
trog
lody
tes,
Cer
cotri
chas
gal
acto
tes,
Erit
hacu
s ru
becu
la, L
usci
nia
meg
arhy
ncho
s, L
usci
nia,
sve
cica
, Mon
ticol
a sa
xatil
is, M
ontic
ola
solit
ariu
s, O
enan
the
hisp
anic
a, O
enan
the
leuc
ura,
Oen
anth
e oe
nant
he,
Pho
enic
urus
och
ruro
s, P
hoen
icur
us p
hoen
icur
us, S
axic
ola
rube
tra, S
axic
ola,
orq
uata
, Tur
dus
torq
uatu
s, P
elec
anus
ono
crot
alus
, Jyn
x to
rqui
lla, P
icus
viri
dis.
Con
veni
de
Ber
na (A
nnex
3)
Oce
lls: B
uteo
but
eo, C
ircae
tus
galli
cus,
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
s, M
ilvus
mig
rans
, Col
umba
livi
a, C
olum
ba o
enas
, Stre
ptop
elia
turtu
r, C
ucul
us c
anor
us,
Ale
ctor
is ru
fa, C
otur
nix
cotu
rnix
, Ala
uda
arve
nsis
, Gal
erid
a cr
ista
ta, L
ullu
la a
rbor
ea, C
orvu
s co
rax,
Em
beriz
a ho
rtula
na, F
ringi
lla c
oele
bs, F
ringi
lla m
ontif
ringi
lla,
Pas
ser h
ispa
niol
ensi
s, P
asse
r mon
tanu
s, R
emiz
pen
dulin
us, T
urdu
s ili
acus
, Tur
dus
mer
ula,
Tur
dus
philo
mel
os, T
urdu
s vi
sciv
orus
.
Lloc
s hu
mits
(sur
gènc
ies,
font
s, u
llals
, deg
otal
ls, …
) C
orre
spon
en a
ls s
egüe
nts
hàbi
tats
de
la D
irect
iva
92/4
3/C
EE
:
o (3
140)
A
igüe
s ol
igot
ròfiq
ues
calc
àrie
s am
b ve
geta
ció
bènt
ica
de C
hara
spp
. o
(722
0)
Veg
etac
ió d
els
dego
talls
d'a
igüe
s ca
rbon
atad
es fo
rmad
ores
de
tove
s ca
lcàr
ies
(Prio
ritar
i) A
ques
t am
bien
t és
forç
a ex
clus
iu p
er a
ls a
mfíb
is, j
a qu
e en
la m
ajor
par
t del
s ca
sos
en d
epén
la re
prod
ucci
ó. P
er a
la re
sta
de g
rups
(mam
ífers
i oc
ells
, ess
enci
alm
ent),
aqu
ests
hàb
itats
són
de
cisi
us, d
oncs
est
an a
ssoc
iats
a l’
aigu
a qu
e és
un
recu
rs im
pres
cind
ible
per
las
cicl
es v
itals
.
Roq
uers
, cin
gles
i ta
rter
es (
vege
taci
ó ca
smof
ítica
, gla
reïc
ola,
...).
C
orre
spon
en a
ls s
egüe
nts
hàbi
tats
de
la D
irect
iva
92/4
3/C
EE
:
o (8
130)
Ta
rtere
s de
l'E
urop
a m
erid
iona
l am
b ve
geta
ció
poc
o m
olt t
erm
òfila
o
(813
0)
Altr
es ta
rtere
s
o (8
210)
P
ende
nts
roco
ses
calc
ícol
es a
mb
vege
taci
ó ca
smof
ítica
o
(821
1)
Roq
ues
calc
ícol
es a
mb
vege
taci
ó ca
smof
ítica
term
òfila
o o
mbr
ejad
a de
les
cont
rade
s m
edite
rràn
ies
o (8
310)
C
oves
no
expl
otad
es p
el tu
rism
e E
spèc
ies
de fl
ora
d’es
peci
al in
terè
s pr
esen
ts e
n aq
uest
am
bien
t, qu
e no
est
an a
ctua
lmen
t pro
tegi
des
però
cal
dria
pro
tegi
r: o
Cen
taur
ea li
nifo
lia s
ubsp
. cab
alle
roi
o K
naut
ia a
rven
sis
subs
p. ru
pico
la s
ubva
r. ru
pico
la (e
ndem
ism
e de
ls P
aïso
s C
atal
ans)
o
Cen
taur
ea li
nifo
lia s
ubsp
. cab
alle
roi (
ende
mis
me
dels
Paï
sos
Cat
alan
s)
o C
arex
syl
vatic
a su
bsp.
pau
i (en
dem
ism
e de
ls P
aïso
s C
atal
ans)
o
Erin
us a
lpin
us s
ubsp
. his
pani
cus
var.
parv
iflor
us
o H
iera
cium
lani
feru
m
o Li
naria
orig
anifo
lia s
ubsp
. cad
eval
lii
o S
arco
capn
os e
neap
hylla
sub
sp. e
neap
hylla
A
ques
t am
bien
t és
impo
rtant
per
què
cont
é de
form
a pr
àctic
amen
t exc
lusi
va le
s es
pèci
es d
e flo
ra q
ue e
s re
laci
onen
més
am
unt,
i per
què
és
el ll
oc d
e cr
ia i
refu
gi d
e la
maj
or p
art d
els
rapi
nyai
res,
i d’
un c
onju
nt im
porta
nt d
e fri
ngíll
ids)
Cul
tius
de s
ecá
en p
rodu
cció
(oliv
erar
s, g
arro
fera
ls, c
erea
ls d
e se
cà)
Esp
ècie
s de
flor
a d’
espe
cial
inte
rès
pres
ents
en
aque
st a
mbi
ent,
que
no e
stan
act
ualm
ent p
rote
gide
s pe
rò c
aldr
ia p
rote
gir:
o O
dont
ides
vis
cosu
s su
bsp.
vis
cosu
s o
Del
phin
ium
orie
ntal
e su
bsp.
orie
ntal
e o
Aju
ga iv
a va
r. iv
a Ta
ula
d’es
pèci
es p
rote
gide
s en
aqu
est a
mbi
ent,
sego
ns la
nor
mat
iva:
A
UTO
NÒ
MIC
A
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
OR
DR
E 5
/11/
84 i
O
RD
RE
28/
10/8
6 E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
proh
ibid
a
-- --
-- --
-- --
--
E
spèc
ies
la
reco
l·lec
ció,
talla
da
i des
arre
lam
ent d
e le
s qu
als
és
sotm
esa
a au
torit
zaci
ó pr
èvia
.
-- --
-- --
-- --
--
LLE
I 3/1
988
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s de
la fl
ora
i de
la
faun
a es
trict
amen
t pr
oteg
ides
-- --
-- --
- 5
espè
cies
d’
amfíb
is
- 10
esp
ècie
s de
rè
ptils
(v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
taul
a)
- 68
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
taul
a)
- Fe
lis s
ilves
tris
- E
rinac
eus
algi
rus
- E
rinac
eus
euro
paeu
s -
Tada
rida
teni
otis
-
Rhi
nolo
phus
fe
rrum
equi
num
-
Ept
esic
us s
erot
inus
-
Pip
istre
llus
pipi
stre
llus
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii -
Mic
rotu
s sp
. D
EC
RE
T 14
8/19
92
Ann
ex 1
. Esp
ècie
s se
nsib
les.
--
-- --
-- --
- 6
espè
cies
(v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
taul
a)
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
- E
ptes
icus
ser
otin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
Ann
ex 2
. Esp
ècie
s m
olt s
ensi
bles
. --
-- --
-- --
- 2
espè
cies
(v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
taul
a)
--
ESTA
TAL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Rea
l Dec
reto
43
9/19
90
Espè
cies
sen
sibl
es a
l'a
ltera
ció
del s
eu
hàbi
tat.
-- --
-- --
-- --
--
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
d'e
xtin
ció.
--
-- --
- --
--
- La
nius
min
or
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s es
peci
al
-- --
-- -
--
- B
ufo
cala
mita
-
Aly
tes
obst
etric
ans
- Tr
ituru
s he
lvet
icus
-
Tritu
rus
mar
mor
atus
-
Col
uber
hip
pocr
epis
-
Cor
onel
la g
irond
ica
- E
laph
e sc
alar
is
- N
atrix
nat
rix
- A
ngui
s fra
gilis
l -
Cha
lcid
es b
edria
ga
- Ta
rent
ola
mau
ritan
ica
- A
cant
hoda
ctyl
us
eryt
hrur
us
- P
odar
cis
hisp
anic
a
- 68
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al
de la
taul
a)
- E
rinac
eus
algi
rus
algi
rus
- Ta
darid
a te
niot
is
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m n
-
Pip
istre
llus
nath
usii
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s
A
nnex
3. E
spèc
ies
vuln
erab
les.
--
-- --
-- --
- C
ircus
pyg
argu
s
- H
iera
aetu
s fa
scia
tus
--
EUR
OPE
A
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
Dire
ctiv
a 79
/409
A
nnex
1. E
spèc
ies
obje
cte
de m
esur
es
de c
onse
rvac
ió
espe
cial
del
seu
hà
bita
t
-- --
-- --
-- -
11 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la ta
ula)
--
Dire
ctiv
a 92
/43/
CE
E
(Rea
l Dec
reto
19
97/1
995)
Ann
ex 1
. d’h
abita
ts
natu
rals
d’in
terè
s co
mun
itari
per a
la
cons
erva
ció
dels
qu
als
és n
eces
sari
dess
igna
r zon
es
espe
cial
s de
co
nser
vaci
ó
-- --
-- --
-- --
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
per l
a co
nser
vaci
ó de
les
qual
s ca
l de
sign
ar z
ones
es
peci
als
de
cons
erva
ció
-- --
-- --
-- --
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
A
nnex
4. E
spèc
ies
d'in
terè
s co
mun
itari
que
requ
erei
xen
una
prot
ecci
ó es
trict
a.
-- --
-- --
-- --
- A
ethe
chin
us
algi
rus
- E
rinac
eus
algi
rus
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
INTE
RN
AC
ION
AL
N
orm
a Im
plic
ació
Fl
ora
Vege
taci
ó i/o
hàb
itats
In
vert
ebra
tsPe
ixos
A
mfíb
is
i rèp
tils
Oce
lls
Mam
ífers
CIT
ES
A
nnex
1. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
-- --
-- -
Falc
o pe
regr
inus
--
A
nnex
2. E
spèc
ies
amen
açad
es d
e fa
una
i flo
ra
silv
estre
s
-- --
- --
--
-- -
Asi
o fla
mm
eus
- A
then
e no
ctua
-
Bub
o bu
bo
- O
tus
scop
s -
Stri
x al
uco
- Ty
to a
lba
- Fe
lis s
ilves
tris
Con
veni
de
BO
NN
A
nnex
1. E
spèc
ies
en p
erill
--
-- --
-- --
-- --
A
nnex
2. E
spèc
ies
que
han
de s
er
obje
cte
d'ac
ords
in
tern
acio
nals
-- --
-- --
-- -
12 e
spèc
ies
(veg
eu ll
ista
t al f
inal
de
la
taul
a)
- R
hino
loph
us
ferr
umeq
uinu
m
- E
ptes
icus
ser
otin
us
- P
ipis
trellu
s na
thus
ii
- P
ipis
trellu
s pi
pist
rellu
s C
onve
ni d
e B
ER
NA
A
nnex
2. E
spèc
ies
de fa
una
estri
ctam
ent
prot
egid
es
-- --
-- --
- B
ufo
cala
mita
-
Aly
tes
obst
etric
ans
- C
olub
er h
ippo
crep
is
- La
certa
lepi
da
- 77
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
ta
ula)
- Fe
lis s
ilves
tris
- E
rinac
eus
algi
rus
-
Tada
rida
teni
otis
-
Rhi
nolo
phus
fe
rrum
equi
num
-
Ept
esic
us s
erot
inus
-
Pip
istre
llus
nath
usii
A
nnex
3. E
spèc
ies
de fa
una
prot
egid
es.
-- --
-- --
- B
ufo
bufo
-
Pel
odyt
es p
unct
atus
-
Ran
a pe
rezi
-
Tritu
rus
helv
etic
us
- Tr
ituru
s m
arm
orat
us
- C
oron
ella
giro
ndic
a
- E
laph
e sc
alar
is
- M
alpo
lon
mon
spes
sula
nus
-
Nat
rix n
atrix
-
Ang
uis
fragi
lis
- H
emid
acty
lus
turc
icus
-
Tare
ntol
a m
aurit
anic
a
- A
cant
hoda
ctyl
us e
ryth
ruru
s
- P
odar
cis
hisp
anic
a
- 25
esp
ècie
s (v
egeu
llis
tat a
l fin
al d
e la
ta
ula)
- S
us s
crof
a m
erid
iona
lis
- M
arte
s fo
ina
- M
eles
mel
es
- M
uste
la n
ival
is
- G
enet
ta g
enet
ta
- E
rinac
eus
euro
paeu
s -
Cro
cidu
ra ru
ssul
a
- S
uncu
s et
rusc
us
- Le
pus
cape
nsis
-
Pip
istre
llus
pipi
stre
llus
NO
RM
ATI
VA E
SPEC
ÍFIC
A D
EL P
EIN
Nor
ma
Impl
icac
ió
Flor
a Ve
geta
ció
i/o h
àbita
tsIn
vert
ebra
ts
Peix
os
Am
fíbis
i r
èptil
s O
cells
M
amífe
rs
DE
CR
ET
328/
1992
A
nnex
3 i
4.
Esp
ècie
s es
trict
amen
t pr
oteg
ides
a
l’int
erio
r de
l’esp
ai
d’in
terè
s na
tura
l de
la S
erra
de
Mon
tsià
. A
ques
ta d
ecla
raci
ó im
plic
a la
pro
hibi
ció
de la
des
trucc
ió, d
el
desa
rrel
amen
t i, s
i s'
esca
u, ta
mbé
de
la c
ollit
a i l
a co
mer
cial
itzac
ió d
e le
s es
pèci
es i
de le
s se
ves
llavo
rs, a
ixí
com
la p
rote
cció
del
m
edi n
atur
al e
n qu
è vi
uen.
-- --
-- --
-- --
--
LLEI
3/1
988
Am
fíbis
: B
ufo
bufo
, Buf
o ca
lam
ita, A
lyte
s ob
stet
rican
s, T
ritur
us h
elve
ticus
, Trit
urus
mar
mor
atus
.
Rèp
tils:
C
olub
er h
ippo
crep
is, C
oron
ella
giro
ndic
a, E
laph
e sc
alar
is, M
alpo
lon
mon
spes
sula
nus,
Nat
rix n
atrix
, Ang
uis
fragi
lis, H
emid
acty
lus
turc
icus
, Tar
ento
la m
aurit
anic
a,
Aca
ntho
dact
ylus
ery
thru
rus,
Lac
erta
lepi
da, P
odar
cis
hisp
anic
a.
Oce
lls:
But
eo b
uteo
, Circ
aetu
s ga
llicu
s, C
ircus
pyg
argu
s, H
iera
aetu
s fa
scia
tus,
Milv
us m
igra
ns, C
aprim
ulgu
s eu
ropa
eus,
Cap
rimul
gus
rufic
ollis
, Mer
ops
apia
ster
, Upu
pa e
pops
, C
lam
ator
gla
ndar
ius,
Cuc
ulus
can
orus
, Asi
o fla
mm
eus,
Ath
ene
noct
ua, B
ubo
bubo
, Otu
s sc
ops,
Stri
x al
uco,
Tyt
o al
ba, F
alco
per
egrin
us, F
alco
tinn
uncu
lus,
Frin
gilla
coe
lebs
, Hiru
ndo
rust
ica,
Pty
onop
rogn
e ru
pest
ris,
Lani
us m
inor
, Lan
ius
sena
tor,
Ant
hus
cam
pest
ris, A
nthu
s ce
rvin
us, A
nthu
s pr
aten
sis,
Ant
hus
spin
olet
ta, A
nthu
s tri
vial
is, M
otac
illa
alba
, Mot
acill
a ci
nere
a,
Mot
acill
a fla
va, F
iced
ula
hypo
leuc
a, M
usci
capa
stri
ata,
Orio
lus
orio
lus,
Par
us c
aeru
leus
, Par
us c
rista
tus,
Par
us m
ajor
, Pas
ser h
ispa
niol
ensi
s, P
etro
nia
petro
nia,
Pru
nella
mod
ular
is, R
emiz
pe
ndul
inus
, Reg
ulus
igni
capi
llus,
Syl
via
atric
apill
a, S
ylvi
a bo
rin, S
ylvi
a ca
ntill
ans,
Syl
via
com
mun
is, S
ylvi
a ho
rtens
is, S
ylvi
a m
elan
ocep
hala
, Syl
via
unda
ta, P
anur
us b
iarm
icus
, Tro
glod
ytes
tro
glod
ytes
, Cer
cotri
chas
gal
acto
tes,
Erit
hacu
s ru
becu
la, L
usci
nia
meg
arhy
ncho
s, L
usci
nia
svec
ica,
Mon
ticol
a sa
xatil
is, M
ontic
ola
solit
ariu
s, O
enan
the
hisp
anic
a, O
enan
the
leuc
ura,
O
enan
the
oena
nthe
, Pho
enic
urus
och
ruro
s, P
hoen
icur
us p
hoen
icur
us, S
axic
ola
rube
tra, S
axic
ola
torq
uata
, Tur
dus
torq
uatu
s, J
ynx
torq
uilla
, Pic
us v
iridi
s.
D
ECR
ET 1
48/1
992
(Ann
ex 1
) O
cells
: C
ircae
tus
galli
cus,
Bub
o bu
bo, T
yto
alba
, Fal
co p
ereg
rinus
, Rem
iz p
endu
linus
, Oen
anth
e le
ucur
a.
DEC
RET
148
/199
2 (A
nnex
2)
Oce
lls:
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
s R
eal D
ecre
to 4
39/1
990
(Ann
ex 2
) O
cells
: But
eo b
uteo
, Circ
aetu
s ga
llicu
s, M
ilvus
mig
rans
, Cap
rimul
gus
euro
paeu
s, C
aprim
ulgu
s ru
ficol
lis, B
urhi
nus
oedi
cnem
us, M
erop
s ap
iast
er ,
Upu
pa e
pops
, C
lam
ator
gla
ndar
ius,
Cuc
ulus
can
orus
, Asi
o fla
mm
eus,
Asi
o ot
u, A
then
e no
ctua
, Bub
o bu
bo, O
tus
scop
s, S
trix
aluc
o, T
yto
alba
, Fal
co p
ereg
rinu,
Fal
co ti
nnun
culu
s,
Frin
gilla
coe
leb,
Del
icho
n ur
bic,
Hiru
ndo
rust
ic, L
aniu
s m
inor
, Lan
ius
sena
tor,
Ant
hus
cam
pest
ris, A
nthu
s ce
rvin
us, A
nthu
s pr
aten
sis,
Ant
hus
spin
olet
ta, A
nthu
s tri
vial
is, M
otac
illa
alba
, Mot
acill
a ci
nere
a, M
otac
illa
flava
, Fic
edul
a hy
pole
uca,
Mus
cica
pa s
triat
a, O
riolu
s or
iolu
s, P
arus
cae
rule
us, P
arus
cris
tatu
s, P
arus
maj
or,
Pet
roni
a pe
troni
a, P
rune
lla m
odul
aris
, Rem
iz, e
ndul
inus
, Reg
ulus
, gni
capi
llus,
Syl
via
atric
apill
a, S
ylvi
a bo
rin, S
ylvi
a ca
ntill
ans,
Syl
via
com
mun
is, S
ylvi
a ho
rtens
is,
Syl
via
mel
anoc
epha
la, S
ylvi
a un
data
, Pan
urus
bia
rmic
us, T
rogl
odyt
es tr
oglo
dyte
s, C
erco
trich
as, a
lact
otes
, Erit
hacu
s ru
becu
la, L
usci
nia
meg
arhy
ncho
s, L
usci
nia
svec
ica,
Mon
ticol
a sa
xatil
is, M
ontic
ola
solit
ariu
s, O
enan
the
hisp
anic
a, O
enan
the
leuc
ura,
Oen
anth
e oe
nant
he, P
hoen
icur
us o
chru
ros,
Pho
enic
urus
pho
enic
urus
, S
axic
ola
rube
tra, S
axic
ola
torq
uata
, Tur
dus
torq
uatu
s, J
ynx
torq
uill,
Pic
us v
iridi
. D
irect
iva
79/4
09 (A
nnex
1)
Oce
lls: C
ircae
tus
galli
cus,
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
s, M
ilvus
mig
rans
, Cap
rimul
gus
euro
paeu
s, B
urhi
nus
oedi
cnem
us, S
ylvi
a ni
soria
, Syl
via
sard
a, S
ylvi
a un
data
, Lus
cini
a sv
ecic
a, O
enan
the
leuc
ura.
C
onve
ni d
e B
ON
N (A
nnex
2)
Oce
lls: B
uteo
but
eo, C
ircae
tus
galli
cus,
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
s, M
ilvus
mig
rans
, Bur
hinu
s oe
dicn
emus
, Mer
ops
apia
ste,
Fal
co e
leon
ora,
Fal
co
pere
grin
us, F
alco
tinn
uncu
lus,
Pho
enic
opte
rus
rube
r, C
otur
nix
cotu
rnix
cot
urni
x.
Con
veni
de
Ber
na (A
nnex
2)
Oce
lls: C
ircae
tus
galli
cus,
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
, Milv
us m
igra
n, C
aprim
ulgu
s eu
ropa
eus,
Cap
rimul
gus
rufic
ollis
, Bur
hinu
s oe
dicn
emus
, Mer
ops
apia
ster
, Upu
pa e
pops
, Cla
mat
or g
land
ariu
s, A
sio
flam
meu
s, A
then
e no
ctua
, Bub
o bu
bo, O
tus
scop
s, S
trix
aluc
o, T
yto
alba
, Fal
co e
leon
ora,
Fal
co p
ereg
rinus
, Fal
co
tinnu
ncul
us, S
turn
us u
nico
lo, C
ardu
elis
can
nabi
na, C
ardu
elis
car
duel
i, C
ardu
elis
chl
oris
, Car
duel
is fl
amm
e, C
ardu
elis
spi
nu, L
oxia
cur
viro
str,
Ser
inus
citr
inel
l, S
erin
us s
erin
u, H
irund
o da
uric
a, L
aniu
s m
inor
, La
nius
sen
ator
, Ant
hus
cam
pest
ris, A
nthu
s ce
rvin
us, A
nthu
s pr
aten
sis,
Ant
hus
spin
olet
ta, A
nthu
s tri
vial
is, M
otac
illa
alba
, Mot
acill
a ci
nere
a, M
otac
illa
flava
, Fic
edul
a hy
pole
uca,
Mus
cica
pa s
triat
a, O
riolu
s or
iolu
s, P
arus
cae
rule
us, P
arus
cris
tatu
s, P
arus
maj
or, P
etro
nia
petro
nia,
P
rune
lla m
odul
aris
, Acr
ocep
halu
s ar
undi
nace
us, A
croc
epha
lus
mel
anop
ogon
, Acr
ocep
halu
s pa
ludi
cola
, Reg
ulus
igni
capi
llus,
Syl
via
atric
apill
a, S
ylvi
a bo
rin, S
ylvi
a ca
ntill
ans,
Syl
via,
com
mun
is, S
ylvi
a ho
rtens
is, S
ylvi
a m
elan
ocep
hala
, Syl
via
unda
ta, P
anur
us b
iarm
icus
, Tro
glod
ytes
trog
lody
tes,
Cer
cotri
chas
gal
acto
tes,
Erit
hacu
s ru
becu
la, L
usci
nia
meg
arhy
ncho
s, L
usci
nia,
sve
cica
, Mon
ticol
a sa
xatil
is, M
ontic
ola
solit
ariu
s, O
enan
the
hisp
anic
a, O
enan
the
leuc
ura,
Oen
anth
e oe
nant
he,
Pho
enic
urus
och
ruro
s, P
hoen
icur
us p
hoen
icur
us, S
axic
ola
rube
tra, S
axic
ola,
orq
uata
, Tur
dus
torq
uatu
s, P
elec
anus
ono
crot
alus
, Jyn
x to
rqui
lla, P
icus
viri
dis.
Con
veni
de
Ber
na (A
nnex
3)
Oce
lls: B
uteo
but
eo, C
ircae
tus
galli
cus,
Circ
us p
ygar
gus,
Hie
raae
tus
fasc
iatu
s, M
ilvus
mig
rans
, Col
umba
livi
a, C
olum
ba o
enas
, Stre
ptop
elia
turtu
r, C
ucul
us c
anor
us,
Ale
ctor
is ru
fa, C
otur
nix
cotu
rnix
, Ala
uda
arve
nsis
, Gal
erid
a cr
ista
ta, L
ullu
la a
rbor
ea, C
orvu
s co
rax,
Em
beriz
a ho
rtula
na, F
ringi
lla c
oele
bs, F
ringi
lla m
ontif
ringi
lla,
Pas
ser h
ispa
niol
ensi
s, P
asse
r mon
tanu
s, R
emiz
pen
dulin
us, T
urdu
s ili
acus
, Tur
dus
mer
ula,
Tur
dus
philo
mel
os, T
urdu
s vi
sciv
orus
. C
ultiu
s de
rega
diu
(frui
ters
, cítr
ics,
hor
ta, b
lat d
e m
oro)
P
oden
ser
util
itzat
s pe
r dife
rent
s tip
us d
e fa
una,
per
ò no
són
un
hàbi
tat i
mpr
esci
ndib
le p
er a
l man
teni
men
t de
les
pobl
acio
ns d
’esp
ècie
s pr
oteg
ides
o d
’inte
rès.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
3
ANNEX 3: AIGÜES SUBTERRÀNIES
Xarx
a Bà
sica
Aig
ües
Subt
errà
nies
200
1: 3
13 (M
esoz
oic
de B
esei
t-Mon
tsià
).
Inic
i de
la x
arxa
: 199
6 (D
ades
del
199
9).
Freq
üènc
ia: A
nual
, 18
punt
s de
mos
treig
.
Parà
met
res
Anal
itzat
s: 1
995
Gen
eral
s i m
etal
ls.
Cla
ssifi
caci
ó de
les
aigü
es
8060
4020
2040
6080
20
40
60
8080
60
40
20
20
40
60
80
20
40
60
80
Ca
Na
HC
O3
Cl
Mg
SO
4
537,
533
227
997,
67,
28,
031
4,0
201
937
84,2
46,4
316,
122
,515
,779
,06,
53,
0039
0,00
,8,3
015
,60
272,
522
8,0
497,
040
,56
634
14,7
7,7
757,
913
,03,
043
,0,1
1<
l.d.
,24
< l.d
.<
l.d.
,16
,9,5
11,0
6,0
3,20
15,4
058
,5<
l.d.
5807
< l.d
.<
l.d.
547
CE
(uS/
cm)
pH (u
.pH
)D
ures
a (m
g/l)
Ca
(mg/
l)M
g (m
g/l)
Na
(mg/
l)K
(mg/
l)H
CO
3 (m
g/l)
SO4
(mg/
l)C
l (m
g/l)
NO
3 (m
g/l)
NH
4 (m
g/l)
NO
2 (m
g/l)
TOC
(mg/
l)Si
(mg/
l)Fe
(ug/
l)M
n (u
g/l)
Med
iana
Mín
imM
àxim
Xarx
a Bà
sica
Aig
ües
Subt
errà
nies
200
1: 3
13 (M
esoz
oic
de B
esei
t-Mon
tsià
).Rep
rese
ntac
ió g
ràfic
a de
ls p
rinci
pals
par
àmet
res.
500
1000
1500
2000
2500
Conductivitat (uS/cm)
0,00
100,
00
200,
00
300,
00
400,
00
Sodi (mg/l)
C.M
.A.
0
200
400
600
Sulfats (mg/l)
C.M
.A.
0,0
250,
0
500,
0
750,
0
Clorurs (mg/l)
0
2000
4000
6000
Ferro (ug/l)
C.M
.A.
0
100
200
300
400
500
Manganès (ug/l)
C.M
.A.
Xarx
a Bà
sica
Aig
ües
Subt
errà
nies
200
1: 3
13 (M
esoz
oic
de B
esei
t-Mon
tsià
).Rep
rese
ntac
ió g
ràfic
a de
ls p
rinci
pals
par
àmet
res.
< l.
d. l.
d. -
0.5
(mg/
l)
Freq
üènc
ia N
H4
051015
Núm. mostres<
l.d. (
mg/
l) l.
d. -0
.05
(mg/
l)>
0.1
(mg/
l)
Freq
üènc
ia N
O2
0,0
2,5
5,0
7,5
10,0
Núm. mostres
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
Nitrats (mg/l)
C.M
.A.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
4
ANNEX 4: ACTIVITATS EXTRACTIVES
Cod
im
2 ac
tual
m2
conc
essi
óE
XP
OF
Nom
exp
lota
ció
Em
pres
aX
UTM
Y U
TMR
ecur
s ex
plot
atS
ituac
ió a
ctua
lN
orm
ativ
a re
gula
tòria
Tipu
s de
per
mís
2243
550,
913
3576
4,73
584
/055
7-02
AM
PLI
AC
IÓ S
IMÓ
IIC
AN
TER
AS
SIM
Ó, S
.A.
2939
75,2
149
4513
208,
328
Cal
càrie
sA
ctiv
itat e
n ac
tiu i
rest
aura
ció
no
inic
iada
Act
ivita
t ant
erio
r a la
Lle
i 12/
1981
Aut
oritz
ació
d'e
xplo
taci
ó
2244
1457
0,36
614
570,
496
84/0
557
SIM
Ó 2
AC
AN
TER
AS
SIM
Ó, S
.A.
2939
21,5
812
4513
150,
578
Cal
càrie
sA
ctiv
itat f
inal
itzad
aA
ctiv
itat a
nter
ior a
la L
lei 1
2/19
81A
utor
itzac
ió d
'exp
lota
ció
2245
3521
4,42
735
764,
735
84/0
557-
02A
MP
LIA
CIÓ
SIM
Ó II
CA
NTE
RA
S S
IMÓ
, S.A
.29
3803
,806
945
1303
0,64
7C
alcà
ries
Act
ivita
t en
actiu
i re
stau
raci
ó no
in
icia
daA
ctiv
itat a
nter
ior a
la L
lei 1
2/19
81A
utor
itzac
ió d
'exp
lota
ció
2292
5690
0,94
456
900,
694
84/0
450
FER
RE
RE
TAC
AM
ON
, S.A
.29
4835
,806
445
0689
1,68
6C
alcà
ries
Act
ivita
t am
b af
ecci
ó pe
nden
t de
regu
larit
zaci
óA
ctiv
itat a
nter
ior a
la L
lei 1
2/19
81A
utor
itzac
ió d
'exp
lota
ció
2246
3911
,127
1096
0,90
284
/045
2-01
AM
PLI
AC
IÓ R
AM
ON
AC
AN
TER
AS
SIM
Ó, S
.A.
2939
57,6
841
4513
050,
469
Cal
càrie
sA
ctiv
itat e
n ac
tiu i
rest
aura
ció
no
inic
iada
Act
ivita
t ant
erio
r a la
Lle
i 12/
1981
Aut
oritz
ació
d'e
xplo
taci
ó
2266
2069
8,72
520
699,
038
84/0
475
SIM
O 3
A.
CA
NTE
RA
S S
IMÓ
, S.A
.29
3575
,238
645
1188
3,79
8C
alcà
ries
Act
ivita
t en
actiu
i re
stau
raci
ó no
in
icia
daA
ctiv
itat a
nter
ior a
la L
lei 1
2/19
81A
utor
itzac
ió d
'exp
lota
ció
2247
2512
6,23
625
125,
558
84/0
452
RA
MO
NA
CA
NTE
RA
S S
IMÓ
, S.A
.29
3945
,695
345
1296
9,49
1C
alcà
ries
Act
ivita
t en
actiu
i re
stau
raci
ó no
in
icia
daA
ctiv
itat a
nter
ior a
la L
lei 1
2/19
81A
utor
itzac
ió d
'exp
lota
ció
2250
7049
,699
1096
0,90
284
/045
2-01
AM
PLI
AC
IÓ R
AM
ON
AC
AN
TER
AS
SIM
Ó, S
.A.
2938
64,0
625
4512
886,
619
Cal
càrie
sA
ctiv
itat e
n ac
tiu i
rest
aura
ció
no
inic
iada
Act
ivita
t ant
erio
r a la
Lle
i 12/
1981
Aut
oritz
ació
d'e
xplo
taci
ó
2253
1583
9,37
426
123,
027
88/1
344-
01A
MP
LIA
CIÓ
MA
GO
MA
NU
FAC
TUR
AS
MA
GO
, S.L
.29
3810
,996
945
1223
4,17
Cal
càrie
sA
ctiv
itat e
n ac
tiu i
rest
aura
ció
no
inic
iada
Act
ivita
t reg
ulad
a pe
r la
Llei
12
/198
1A
utor
itzac
ió d
'exp
lota
ció
2249
1457
6,87
517
339,
384
84/0
557-
03A
MP
LIA
CIÓ
SIM
Ó II
03
CA
NTE
RA
S S
IMÓ
, S.A
.29
3581
,283
645
1292
9,64
8G
rave
sA
ctiv
itat e
n ac
tiu i
rest
aura
ció
no
inic
iada
Act
ivita
t reg
ulad
a pe
r la
Llei
12
/198
1A
utor
itzac
ió d
'exp
lota
ció
2254
1028
3,65
426
123,
027
88/1
344-
01A
MP
LIA
CIÓ
MA
GO
MA
NU
FAC
TUR
AS
MA
GO
, S.L
.29
4148
,937
4512
227,
518
Cal
càrie
sA
ctiv
itat e
n ac
tiu i
rest
aura
ció
no
inic
iada
Act
ivita
t reg
ulad
a pe
r la
Llei
12
/198
1A
utor
itzac
ió d
'exp
lota
ció
2255
1582
2,14
415
822,
144
88/1
344
MA
GO
MA
NU
FAC
TUR
AS
MA
GO
, S.L
.29
3926
,910
745
1221
3,99
5C
alcà
ries
Act
ivita
t en
actiu
i re
stau
raci
ó no
in
icia
daA
ctiv
itat r
egul
ada
per l
a Ll
ei
12/1
981
Aut
oritz
ació
d'e
xplo
taci
ó
2305
6337
2,70
163
372,
164
90/1
489
MA
RIA
CIN
TAS
IMÓ
HU
GU
ET,
SE
CU
ND
INO
2953
71,9
876
4504
430,
614
Cal
càrie
sA
ctiv
itat e
n ac
tiu a
mb
rest
aura
ció
inte
grad
aA
ctiv
itat r
egul
ada
per l
a Ll
ei
12/1
981
Aut
oritz
ació
d'e
xplo
taci
ó
2268
1453
2,54
1453
2,25
290
/156
1LE
S C
OM
ES
ÁR
IDO
S H
IJO
S D
EL
MA
SD
EN
VE
RG
EN
C,S
AL
2942
03,3
271
4510
305,
983
Gra
ves
Act
ivita
t am
b af
ecci
ó pe
nden
t de
regu
larit
zaci
óA
ctiv
itat r
egul
ada
per l
a Ll
ei
12/1
981
Aut
oritz
ació
d'e
xplo
taci
ó
2302
4996
6,06
149
966,
412
93/2
098
MA
S M
IRA
LLE
S I
DE
SC
ON
EG
UT
(OB
SO
LET)
2946
22,0
902
4505
119,
734
Sor
res
Act
ivita
t en
actiu
i re
stau
raci
ó no
in
icia
daA
ctiv
itat r
egul
ada
per l
a Ll
ei
12/1
981
Aut
oritz
ació
d'e
xplo
taci
ó
2303
1060
0,26
310
600,
1990
/154
8M
AS
DE
MIR
ALL
ES
GR
AV
A A
SFA
LT, S
.A.
2944
63,8
849
4505
086,
894
Gra
ves
Act
ivita
t res
taur
ada
en p
erío
de d
e ga
rant
iaA
ctiv
itat r
egul
ada
per l
a Ll
ei
12/1
981
Aut
oritz
ació
d'e
xplo
taci
ó
2252
2762
,749
1733
9,38
484
/055
7-03
AM
PLI
AC
IÓ S
IMÓ
II 0
3C
AN
TER
AS
SIM
Ó, S
.A.
2937
31,2
465
4512
835,
957
Gra
ves
Act
ivita
t en
actiu
i re
stau
raci
ó no
in
icia
daA
ctiv
itat r
egul
ada
per l
a Ll
ei
12/1
981
Aut
oritz
ació
d'e
xplo
taci
ó
Act
ivita
ts e
xtra
ctiv
es
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
5
ANNEX 5: ACTIVITATS EXTRACTIVES ABANDONADES
Cod
iS
uper
fície
m2
Vol
um m
3N
om e
xplo
taci
óIn
cidè
ncie
sG
rau
auto
recu
pera
ció
Rec
urs
expl
otat
Ús
ante
rior p
riorit
ari
Ús
ante
rior s
ecun
dari
1747
6651
,826
3325
5V
ia d
e V
alld
ezaf
anE
l cam
í d´a
ccés
a l´
AE
A h
a es
tat a
ltera
t per
les
extra
ctiv
es
activ
es q
ue h
i ha
a la
zon
a.M
itja
Sor
res
bosc
nat
ural
con
ífere
s
1754
1088
5,20
719
049
Cam
í de
Figu
eral
etB
aix
Gra
ves
bosc
nat
ural
mix
t17
6115
51,6
3123
27M
asia
Ata
nàsi
oL´
accé
s a
l´AE
A e
s tro
ba ta
ncat
per
una
cad
ena.
Mitj
àG
rave
sbo
sc n
atur
al m
ixt
1762
1183
,142
2366
Cas
a A
nast
àsia
IIM
itjà
Cal
càrie
sbo
sc n
atur
al m
ixt
1767
1943
,477
1659
7C
aset
a d´
en P
arro
tE
l cam
í d´a
ccés
als
dos
fron
ts h
a es
tat a
nul·l
at p
er c
amps
de
conr
eu.
Alt
Cal
càrie
sbo
sc n
atur
al m
ixt
1768
1551
,505
1659
7C
aset
a d´
en P
arro
tE
l cam
í d´a
ccés
als
dos
fron
ts h
a es
tat a
nul·l
at p
er c
amps
de
conr
eu.
Alt
Cal
càrie
sbo
sc n
atur
al m
ixt
1770
1531
0,83
815
3100
l´Am
etlle
rE
s tra
cta
d´un
a zo
na a
fect
ada
pels
ince
ndis
fore
stal
s.M
itja
Gra
ves
bosc
nat
ural
mix
tco
nreu
arb
ori d
e se
cà
AE
Aba
ndon
ades
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
6
ANNEX 6: EXPLOTACIONS RAMADERES
Esp
ècie
Mar
caN
IF T
itula
rN
om d
e l'e
xplo
taci
óC
ap. F
em.
Cen
s Fem
.C
ap. M
asc.
Cen
s Mas
c.C
ap. C
ria
Cen
s Cri
aC
ap. R
ecri
aC
ens R
ecri
aC
ap. E
ngre
ixC
ens E
ngre
ixC
ap. A
ltres
Cen
s Altr
esT
otal
cap
acita
tT
otal
cen
sA
BEL
LES
0520
JM40
9199
11J
Ale
gria
00
00
00
00
00
5050
5050
CA
BR
ES05
20C
C40
0022
08X
Clu
a20
82
10
00
00
00
022
9C
AB
RES
0520
CJ
4001
1852
VA
luch
a10
101
10
00
00
00
011
11C
AB
RES
0520
CR
4092
5385
JLa
peira
42
10
11
00
00
00
63
CA
BR
ES05
20C
Z39
9926
85D
Vic
ente
Her
man
o B
eltri
2517
21
00
00
00
00
2718
CA
BR
ES05
20D
B40
9140
70Z
Plác
ido
Torr
es1
10
00
00
00
00
01
1C
AB
RES
0520
DE
4001
2530
MN
avar
ro3
30
00
00
00
00
03
3C
AB
RES
0520
DF
4000
1320
LG
arga
llo10
40
00
00
00
00
010
4C
AB
RES
0520
DM
7788
2212
AFe
rnán
dez
400
350
1010
00
5050
00
00
460
410
CA
BR
ES05
20D
N40
0122
14B
Este
rlich
3023
21
00
00
150
00
4724
CA
BR
ES05
20D
O40
9133
66T
Dur
an0
01
00
00
00
00
01
0C
AB
RES
0520
DV
4090
0377
YD
rago
75
00
00
00
00
00
75
CA
BR
ES05
20D
Y40
0637
58N
Jord
a11
91
10
00
010
00
022
10C
AB
RES
0520
EP40
0075
51V
Tom
ás40
400
00
00
00
00
040
40C
AB
RES
0520
GJ
F431
1678
9A
grov
ida
SAT
60
10
00
00
00
00
70
CA
BR
ES05
20H
V40
0006
09K
Pla
1514
11
00
00
64
00
2219
CA
BR
ES05
20ID
7336
0481
APa
lmira
Cen
telle
s For
és10
101
10
00
00
00
011
11C
AB
RES
0520
IE52
6095
41P
José
Ran
gel D
uran
420
300
55
00
106
600
00
053
136
5C
AB
RES
0520
II40
9158
89Q
Asu
nció
n M
alag
on C
astro
1816
11
00
20
100
00
3117
CA
BR
ES05
20JF
4090
4177
BPe
ran
Mar
tínez
142
10
00
10
00
00
162
CA
BR
ES05
20JK
4085
6749
DH
erm
ano
Bel
tri3
31
10
01
10
00
05
5C
AB
RES
0520
JL40
0620
76D
Mon
tsia
ines
t, SL
22
00
00
00
00
00
22
CA
BR
ES05
20JN
4086
3120
DJ.
Her
man
o10
41
00
00
00
00
011
4C
AB
RES
0520
JO40
9151
14T
Mol
inàs
52
10
00
00
00
00
62
CA
BR
ES05
20JR
4090
2459
HTo
ldà
100
285
20
00
00
00
010
530
CA
BR
ES05
20JT
4004
9417
TJu
an Jo
rnet
Ser
ret
33
11
33
00
00
00
77
CA
BR
ES05
20JU
4004
8737
XPu
jol
22
00
53
00
00
00
75
CA
BR
ES05
20JY
4007
7905
ZFr
anci
sco
Falc
ó5
21
10
03
20
00
09
5C
AB
RES
0520
JZ40
9189
45J
Am
etlle
r25
151
18
88
80
00
042
32C
AB
RES
0520
KE
4001
1806
VSá
nche
z V
idal
5020
43
200
152
307
00
119
32C
AB
RES
0520
KF
4090
2920
LA
riann
a5
15
10
00
00
00
010
2C
AB
RES
0520
KH
4091
0736
SN
arci
so5
51
11
10
00
00
07
7C
AV
ALL
S05
20A
D40
9356
81M
Sega
rra
00
00
00
00
00
44
44
CA
VA
LLS
0520
CC
4000
2208
XC
lua
00
00
00
00
00
11
11
CA
VA
LLS
0520
CJ
4001
1852
VA
luch
a1
10
01
00
00
00
02
1C
AV
ALL
S05
20D
Z77
8826
98Y
Agu
stín
Tom
ás M
arto
rell
00
00
00
00
00
11
11
CA
VA
LLS
0520
EC40
9130
59S
Poc
Ferr
u0
03
10
00
015
025
00
153
26C
AV
ALL
S05
20G
T19
9702
25S
Mon
tsià
i R
ampa
ire1
00
00
00
00
00
01
0C
AV
ALL
S05
20H
H40
0087
39D
Acc
ensi
Mira
lles
00
00
00
00
00
5010
5010
CO
NIL
LS05
20G
K77
8794
88Q
Viz
carr
o59
059
055
550
013
013
037
0037
000
044
7544
75C
ON
ILLS
0520
HC
7727
3168
EC
unim
ar18
018
018
180
040
4012
0012
000
014
3814
38C
ON
ILLS
0520
IZ52
6026
21B
Nad
al15
015
015
1550
050
050
015
050
015
00
016
6596
5G
ALL
INES
0520
AD
4093
5681
MSe
garr
a0
00
00
025
000
2500
00
015
000
1500
040
000
4000
0G
ALL
INES
0520
IJA
4321
3727
Enriq
ueta
Ase
nsio
Fan
dos
1530
015
300
1377
1377
00
00
00
00
1667
716
677
GA
LLIN
ES05
20IL
B43
4903
33G
ranj
as F
erré
CB
00
00
2400
024
000
00
00
5000
050
000
7400
074
000
GA
LLIN
ES05
20IN
B43
4304
95G
ranj
as A
lons
o0
00
00
00
00
013
1248
1312
4813
1248
1312
48G
ALL
INES
0520
IO40
9053
69F
Gra
nja
Ver
ge0
00
00
012
000
1200
022
032
2203
20
034
032
3403
2G
ALL
INES
0520
JDB
4349
0333
Gra
nja
Ferr
é C
B0
00
00
00
00
024
000
2400
024
000
2400
0G
ALL
INES
0520
JH40
9109
46H
Mor
ales
00
00
00
00
00
6000
6000
6000
6000
GA
LLIN
ES05
20K
B40
9356
80G
M.L
. Seg
arra
00
00
6000
6000
1400
014
000
00
00
2000
020
000
GA
LLS
DIN
DIS
0520
AU
4001
5187
VG
rang
es V
erge
00
00
00
00
1500
015
000
00
1500
015
000
OV
ELLE
S05
20B
VE4
3324
128
Hno
s. N
avar
ro C
B0
00
00
00
015
05
00
150
5O
VEL
LES
0520
CC
4000
2208
XC
lua
350
350
1313
00
2020
200
100
058
339
3O
VEL
LES
0520
CJ
4001
1852
VA
luch
a50
403
20
00
015
00
068
42O
VEL
LES
0520
CR
4092
5385
JLa
peira
2519
11
198
53
306
00
8037
OV
ELLE
S05
20C
Z39
9926
85D
Vic
ente
Her
man
o B
eltri
300
250
189
00
2525
100
300
044
331
4O
VEL
LES
0520
DB
4091
4070
ZPl
ácid
o To
rres
450
207
128
800
100
035
00
00
992
215
OV
ELLE
S05
20D
E40
0125
30M
430
389
129
9050
00
00
00
532
448
OV
ELLE
S05
20D
F40
0013
20L
Gar
gallo
300
291
66
00
6035
150
150
00
516
482
OV
ELLE
S05
20D
N40
0122
14B
Este
rlich
400
360
117
00
500
170
00
063
136
7O
VEL
LES
0520
DO
4091
3366
TD
uran
134
100
32
00
204
300
00
187
106
OV
ELLE
S05
20D
V40
9003
77Y
Dra
go15
015
03
30
020
2040
400
021
321
3O
VEL
LES
0520
DY
4006
3758
NJo
rda
100
141
10
00
010
100
011
125
OV
ELLE
S05
20D
Z77
8826
98Y
Agu
stí T
omás
Mar
tore
ll50
102
10
00
020
00
072
11O
VEL
LES
0520
EP40
0075
51V
Tom
ás
7010
00
00
00
00
00
7010
OV
ELLE
S05
20G
JF4
3116
789
Agr
ovid
a SA
T30
00
100
00
600
6060
00
430
60O
VEL
LES
0520
HP
4090
7922
FLi
mbo
s69
690
00
00
00
00
069
69O
VEL
LES
0520
HR
4091
4886
WD
olz
250
00
00
00
150
130
00
175
130
OV
ELLE
S05
20IC
4093
5077
EV
illar
oya
00
00
00
00
350
350
00
350
350
OV
ELLE
S05
20ID
7336
0481
APa
lmira
Cen
telle
s For
és11
111
12
00
05
00
019
12O
VEL
LES
0520
IG47
6234
30K
Osc
ar H
erm
ano
Mar
tínez
150
2315
225
120
212
50
00
335
28O
VEL
LES
0520
II40
9158
89Q
Asu
nció
n M
alag
on C
astro
250
240
109
00
2525
100
150
038
528
9O
VEL
LES
0520
JB40
9096
45M
Pani
sello
Pas
tor
180
115
65
00
00
00
00
186
120
OV
ELLE
S05
20JC
B43
3250
75G
enet
ica
Ovi
na D
elta
.Gr.C
aram
bolo
550
550
4420
00
150
2050
025
00
012
4484
0O
VEL
LES
0520
JF40
9041
77B
Pera
n M
artín
ez25
022
08
30
040
2510
00
00
398
248
OV
ELLE
S05
20JK
4085
6749
DH
erm
ano
Bel
tri33
333
30
010
100
00
046
46O
VEL
LES
0520
JL40
0620
76D
Mon
tsia
ines
t, SL
5012
21
00
00
00
00
5213
OV
ELLE
S05
20JN
4086
3120
DJ.
Her
man
o20
010
610
30
025
140
00
023
512
3O
VEL
LES
0520
JO40
9151
14T
Mol
inàs
7525
21
00
205
508
00
147
39O
VEL
LES
0520
JR40
9024
59H
Told
à50
038
715
120
050
4013
030
00
695
469
OV
ELLE
S05
20JS
4008
7264
NO
bdul
io G
arci
a D
rago
1212
11
00
33
33
00
1919
OV
ELLE
S05
20JU
4004
8737
XPu
jol
22
00
53
00
00
00
75
OV
ELLE
S05
20JV
4091
1258
PR
esta
uran
t l'E
stan
y, S
L30
61
10
06
20
00
037
9O
VEL
LES
0520
JX40
9326
40T
Jesú
s Fra
nch
Tom
ás5
21
015
60
00
00
021
8
OV
ELLE
S05
20JZ
4091
8945
JA
met
ller
2011
11
55
33
00
00
2920
OV
ELLE
S05
20K
A38
0856
32R
Gan
dade
ria V
illas
ante
200
4010
20
020
100
00
023
052
OV
ELLE
S05
20K
C39
9974
24X
Juan
Cas
tells
Mor
ales
200
200
11
00
00
00
00
201
201
OV
ELLE
S05
20K
D47
8563
45S
Joan
Ver
ge25
182
215
02
05
00
049
20O
VEL
LES
0520
KF
4090
2920
LA
riann
a25
010
04
425
2020
1460
500
035
918
8O
VEL
LES
0520
KG
4762
3728
CM
asip
Por
res
500
200
208
00
00
00
00
520
208
OV
ELLE
S05
20K
H40
9107
36S
Nar
ciso
1010
11
33
00
00
00
1414
POLL
AST
RES
0520
FM40
0023
77H
Cal
vet
00
00
00
00
1400
014
000
00
1400
014
000
POLL
AST
RES
0520
FZ52
6011
76S
Llom
bart
00
00
00
00
1550
015
500
00
1550
015
500
POLL
AST
RES
0520
GC
4762
4994
KA
lso
00
00
00
00
1100
011
000
00
1100
011
000
POLL
AST
RES
0520
IH40
0003
45X
Ara
sa S
ans
00
00
00
00
1800
018
000
00
1800
018
000
POLL
AST
RES
0520
IK77
8795
73D
Arn
au0
00
00
00
090
0090
000
090
0090
00PO
LLA
STR
ES05
20IP
G43
1228
52N
azar
eth
00
00
00
00
1900
019
000
00
1900
019
000
POR
CS
0520
AD
4093
5681
MSe
garr
a0
00
00
00
030
030
00
030
030
0PO
RC
S05
20A
E40
9228
64E
Ferr
ando
00
00
00
00
800
800
00
800
800
POR
CS
0520
AF
4000
0214
VPa
gà D
omén
ech
00
00
00
00
240
240
00
240
240
POR
CS
0520
AG
4004
9926
AA
rayo
00
00
00
00
600
600
00
600
600
POR
CS
0520
AH
3999
4092
JG
ranj
a V
idal
00
00
00
00
575
575
00
575
575
POR
CS
0520
AL
4001
1973
TG
ranj
a C
urto
00
00
00
00
250
250
00
250
250
POR
CS
0520
AM
1127
2508
RLó
pez
00
00
00
00
1660
1660
00
1660
1660
POR
CS
0520
AP
4090
7922
FLi
mbo
s0
00
00
00
040
940
90
040
940
9PO
RC
S05
20A
R40
9084
57J
Gar
cia
00
00
00
00
1150
1150
00
1150
1150
POR
CS
0520
AS
7787
9304
QEx
porc
as57
257
221
2125
0025
0080
8014
4014
400
046
1346
13PO
RC
S05
20A
V40
0086
91F
Gra
nja
Cid
00
00
00
00
6060
00
6060
POR
CS
0520
AX
4001
1068
SSe
garr
a0
00
00
00
050
045
00
050
045
0PO
RC
S05
20A
YE4
3366
970
Ger
man
s Mon
tser
rat V
idal
CB
250
250
33
400
400
00
00
00
653
653
POR
CS
0520
BA
2640
3237
LTo
más
Mig
uel
00
00
00
00
750
750
00
750
750
POR
CS
0520
BB
4007
0610
XG
ranj
a C
aste
llà0
00
00
00
053
053
00
053
053
0PO
RC
S05
20B
G77
8827
28J
Arg
entó
Sab
até
300
300
22
600
600
5050
150
150
00
1102
1102
POR
CS
0520
BN
0864
4897
WH
nos.
Ran
gel D
uran
980
980
22
2400
2400
4040
3200
3200
00
6622
6622
POR
CS
0520
BV
E433
2412
8H
nos.
Nav
arro
CB
805
42
00
310
502
500
061
757
POR
CS
0520
BZ
4008
0206
SPe
dro
Bos
ch B
alag
ué0
00
00
00
040
100
040
10PO
RC
S05
20C
J40
0118
52V
Alu
cha
00
00
00
00
2012
00
2012
POR
CS
0520
CL
2640
3237
LM
igue
l0
00
00
00
025
025
00
025
025
0PO
RC
S05
20C
R40
9253
85J
Lape
ira10
510
56
628
028
061
6145
450
049
749
7PO
RC
S05
20H
J40
9209
66X
Juan
Mig
uel E
stel
lé0
00
00
00
067
767
70
067
767
7PO
RC
S05
20JJ
7787
8955
NV
idal
5151
22
300
300
1010
00
00
363
363
VA
QU
ES D
E C
AR
N05
20B
Z40
0802
06S
Pedr
o B
osch
Bal
agué
00
00
00
00
100
600
010
060
VA
QU
ES D
E C
AR
N05
20C
A40
9225
40C
Gon
zalo
Fer
rere
s Roc
a15
151
10
08
850
160
074
40V
AQ
UES
DE
CA
RN
0520
GT
1997
0225
SM
onts
ià i
Ram
paire
120
120
42
00
739
2423
00
221
154
VA
QU
ES D
E C
AR
N05
20H
G40
0003
77L
Told
à10
019
21
00
203
100
520
022
275
VA
QU
Í DE
LLET
0520
EH40
9088
15A
Gra
nges
Ver
ge56
351
010
518
00
00
085
40V
AQ
UÍ D
E LL
ET05
20H
P40
9079
22F
Lim
bos
400
10
00
40
3119
00
7619
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
7
ANNEX 7: FOTOGRAFIES
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
1
Barrancs i desaigües
Desaigüe de l’àrea del roquer de la Carrova al seu pas per sota la carretera sortida nord d’Amposta d’enllaç amb la C-12. Aquest desaigüe drena els terrenys agrícoles d’aquesta zona i recull la precipitació caiguda a la part superior del Roquer.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
2
Antic desguàs del barranc de l’Oriola al seu encreuament amb el traçat de la via de la Vall de Zafán. Aquesta obra dona una visió de la importància no aparent del barranc de l’Oriola en una situació de precipitació torrencial.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
3
Desaigüe del canal Marítim a la partida de l’Enclusa. Té el seu inici al mateix nucli urbà d’Amposta, a la zona dels Xiribecs, i transcorre paral·lel al canal Marítim fins Sant Carles de la Ràpita on arriba al mar. Infrastructura vital del correcte drenatge d’importants àrees agrícoles i fins i tot part del nucli urbà d’Amposta.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
4
Usos del sòl
Els conreus d’horta (herbacis de regadiu) de la zona de la Carrova. En aquesta zona de petites parcel·les, hi han algunes dedicades al conreu del cítric, tot i que aquesta àrea és el límit dels sòls més aptes per aquest conreu arbori.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
5
Els conreus herbacis de secà es localitzen bàsicament a l’àrea compresa entre la N340 i el canal Marítim. Tot i la proximitat amb el canal de reg, topogràficament no hi ha possibilitat de regar si no es fa amb mitjans mecànics de bombeig.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
6
Els arrossars són el conreu amb major extensió i representativitat del municipi, essent el que ocupa en la seva pràctica totalitat la plana deltaica.
L’oliverar (conreu arbori de secà) és el conreu de secà més característic del municipi i de la comarca, i és el valor paisatgístic més important d’aquesta àrea. A les zones de muntanya, aquest conreu va associat a la construcció de murs de pedra seca per anivellar el terreny i facilitar-ne la retenció del sòl magre d’aquests indrets.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
7
Els conreu de cítrics (conreu arbori de regadiu) està ocupant part de l’àrea habitual del conreu de l’oliverar, fet que està alterant el paisatge tradicional de la zona de seca.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
8
AMBIENTS DE RIU I DELTA Boscos i bosquines de ribera
L’aube (àlber) és una de les espècies principals d’aquest formació vegetal lineal que ocupa els marges del riu Ebre. L’àlber de la descàrrega està inclòs al catàleg d’arbres monumentals de Catalunya.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
9
Les omedes, com les que trobem als ullals de la Carrova, són unes bosquines en perill de desaparèixer per la pressió humana i per l’atac de les plagues forestals (grafiosi)
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
10
Vegetació d’aigües continentals senillars, jonqueres, nenúfars, etc.
Les basses i desaigües del delta. Aquests espais humits presenten una gran riquesa i diversitat d’espècies animals i vegetals.
Els ullals de Baltasar són un indret únic i característic pel que fa a la vegetació d’aigües dolces, amb el nenúfar com a espècie més representativa.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
11
Platges de sorra i dunes
A la zona litoral deltaica hi predominen les formacions vegetals característica de les dunes i sorrals, i les jonqueres a les zones més estables.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
12
AMBIENTS DE SERRES I PLANES LITORALS Boscos d’alzines i carresques
Els carrascars ocupen les zones més inaccessibles de les serres del terme, i restringits a les obagues més frescals.
INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta
Ajuntament d’AMPOSTA
13
Matollars: garrigues, brolles i màquies
Les garrigues, brolles i màquies, o el que popularment anomenem com malesa, és la vegetació forestal arbustiva més característica de les serres.