NDEX
3. Introduction
4. Theme. 4.1. The power of the king.
4.2. A society full of conflicts.
4.3. How to increase the wealth.
4.4. Al-ndalus and Al-Xarq
4.5. Conquests and reconquests of the town of Valncia.
4.6. The kingdom.
4.7. Festivities of Moors and Christians.
4.8. Muslims Christians and Jews.
5. Research Project.
6. APT,CQHAA
7. Clonclusion.
8. Personal opinion and self-evaluation.3. INTRODUCTION
En aquest treball vaig a parlar sobre lEdat Mitjana, sobre les diferents cultures que coexistien en Espanya. Tamb, per supost, anem a parlar sobre la diferncia entre el rei davui en dia i el daquella poca.
4. THEME
4.1 THE POWER OF THE KING
La paraula valenciana rei s dorigen llat, ve de rex-regis, i la podrem traduir per rei. Per a qu un rei mane cal que alg li atorgue el poder. El rei es coronat pels ngels i jura els privilegis davant els representants de les Corts. Lorigen del poder del rei prov:
-de Du (s un poder div)
-del pacte amb els grups socials ms poderosos: la noblesa i lesglsia.
El 31 doctubre del 1978 les Corts espanyoles aprovaren la Constituci. Aquesta s el conjunt de lleis fonamentals drets i obligacions- que tenen els/les habitants dun pas. Article 56 de la Constituci: El rei s el cap de lestat.
Article 57 de la Constituci: La corona dEspanya s hereditria en els successors de S.M. Joan Carles I de Borb, legtim hereu de la Dinastia histrica.
Article 61: El rei, en ser proclamat davant les Corts Generals, prestar jurament dexercir fidelment les seues funcions.
El 22 de novembre del 1975 Joan Carles I era coronat rei dEspanya a Madrid. Espanya no havia tingut rei des del 14 dabril del 1931 quan Alfons XIII fug dEspanya amb motiu de la proclamaci de la II repblica.
El 20 de novembre del 1975 moria Franco a Madrid. El dictador havia tingut una llarga malaltia que li provoc finalment un estat de coma. Al setembre saplic la pena a mort a 5 persones dels grups dEta i FRA, al Marroc en octubre es va organitzar una marxa-La Marxa Verda amb la intenci dapropiar-se del Shara espanyol. La mort de Franco afavoria que tot donara un canvi, per els governants franquistes no ho volien. A la tardor del 2007 algunes persones de Catalunya obriren una campanya per tal de cremar fotos de lanomenat rei Joan Carles I en pblic. Per contrarestar aquests actes l1 doctubre del mateix any el rei reivindic el seu paper i el de la Corona que han fet ms llarga la prosperitat en democrcia viscut a Espanya. El 10 de febrer del 1970 al Palacio del Consejo Nacional Joan Carles don un discurs en la cloenda del Consell General de la Gurdia de Franco.
4.2 A SOCIETY FULL OF CONFLICTS
Els senyors tenien poders semblants al rei: participaven en la guerra per conquerir noves terres, manaven a tots els homes i totes les dones que vivien all, feien lleis i les aplicaven. Els senyors podien ser nobles, eclesistics o representants de les ciutats. Els privilegiats a lEdat Mitjana, com ara el rei i els nobles, podien no pagar impostos, rebre una recompensa proporcional als beneficis obtinguts en campanyes militars, aconsellar al rei en feines de govern i administraci del regne, tan sols podien ser jutjats per iguals o superiors.
Diego Lpez de Ziga i altres cavallers manaren construir un cadafal i al damunt una esttua amb una cadira que representava el rei. I van anar llevant-li drets al rei fins. Al 1369 els camperols de Paredes de Nava iniciaren una revolta front a les imposicions del poder i la pressi fiscal. Al 1371 el seu senyor, el noble aragons Felipe de Castro els deman certa quantitat duna cosa i ells es negaren.La majoria de la poblaci vivia en nuclis rurals i estava ocupada en el cultiu del camp i la cura del ramat. El territori que possea un senyor sanomenava senyoriu. Ell era lamo de terres, cases i persones. Hi havia 3 tipus de senyoriu en relaci al propietari:
-Senyoriu eclesistic: Pertanyia a lesglsia.
-Senyoriu reial: Pertanyia al rei.
-Senyoriu laic: Aquell que no pertanyia al rei ni a lesglsia.4.3 HOW TO INCREASE THE WEALTHLa riquesa es podia augmentar de varies maneres:
per herncia, les terres i els vasalls eren heredats pels fills quan el pare mora. Tamb el senyor podia cobrar una part del serf, si se complien certes condicions.
Tamb mitjanant una boda. Una dona que no t molts diners es casa amb un home ric i hereta tot el que t el seu home.
O tamb amb la guerra, quan un rei decideix envair un lloc tamb guanya diners, grcies a lajuda rebuda que el rei ha tingut.
Al segle VIII els musulmans conqueriren la Pennsula Ibrica llevat de petits nuclis septentrionals. Aquests nuclis dominats per poblaci cristiana vivien a les valls. Al segle IX aquestes valls, situades a les muntanyes cantbriques i pirinenques comenaren a estar superpoblades i la poblaci emigr aleshores a les planures prximes com s el cas de la vall del Duero i del Ripolls, la plana de Vic i la de la Rioja. Els habitants de Castella estaven exposats a continus atacs per ser una regi fronterera. Com havien de viure sota lamenaa musulmana, el pas es convert en terra de castells, don li ve el nom. No obstant, no fou una frontera de creuades.
4.5 CONQUEST AND RECONQUESTS OF THE TOWN OF VALENCIA
Quan l Imperi Rom va caure a finals del segle V, Valncia va passar a ser una ciutat visigoda. Desprs al any 718 va passar a mans dels sarrans, duna forma pacifica. Ela rabs varen anomenar es la ciutat Madinat-al-Turab, que vol dir ciutat de la pols. El motiu d aquest nom es que la ciutat no tenia els carrers empedrats i sovint s omplia de pols.
De tota manera, al final acab anomenant-se Madinat-Balansiya. Els mossrabs, egipcis i sirians varen ser els principals treballadors de la terra, terra que treballaven en regiment de parceria, es a dir, pagaven al amo una part de la collita. Els rabs enriquits per la seua, es quedaven a la ciutat i tamb al camp.
Al 1087 l exercit de Rodrigo Diaz de Virar conquereix Valncia als Sarrans. Desprs, al 1091 els habitants de Valncia varen matar al rei Al-Qudir perqu estaven farts d ell i Valncia pass a ser una repblica municipal oligrquica. En el 1094, el Cid va tornar i va assajar a la ciutat. En l any 1095, el Cid expuls a quasi tots els sarrans/es i els va substituir per cristians/es i desprs a
l any 1099, el Cid va morir i la seua dona Na Ximera encara va conservar Valncia fins a l any 1102, any en qu els almorvits reconqueriren la ciutat per a l Islam.
4.5.1 SIEGE AND CONQUEST OF MADINT- BALANSIYA BY JAUME I
Al any 1233 dos cavallers aragonesos que es trobaven a Alcanys Hug de Fullalquer i Blasco d Arag varen convncer a
Jaume I per a que conquerira el regne de sarra de Valncia. I ja en aquell any Jaume I va conquerir la Penscola i Borriana. I al 1236, el Puig. El setge de Valncia va ser impressionant. El rei rab, Zaiyan, va demanar auxili en veure la situaci.4.5.2 THE CAPITULEITIONS OF MADINA-BALSANIYAZaiyan va veure que no hi havia cap possibilitat de salvar-se i per aix, a mitjan setembre, va iniciar amb Jaume I els tractes per a la rendici de la ciutat. El 22 de setembre es varen signar les capitulacions. Zaiyan i els sarrans/anes podien anarse o quedar-se. Els que se n anaven, eren acompanyats fins al riu Xquer; mentre els que decidien quedar-se, sabien que haurien dadaptar-se als seus nous senyors cristians.
Per fer publica la capitulaci els moros hissaren el 28 de setembre la senyora reial d Arag amb les quatre barres catalanes que est encara al Museu de lArxiu Municipal de Valncia. El 9 doctubre de 1238 Jaume I fu la seva entrada triomfal a la ciutat de Valncia.
4.6 THE KINGDOM
Les conquestes anaven dibuixant les fronteres del territori peninsular. Al segle XIII aquestes conquestes es varen aturar. Els reis anaren guanyant poder.Durant l edat mitjana hi havien diverses lleis. Cada poble tenia les segues prpies lleis. Al segle XIII els reis varen ajuntar totes aquestes lleis, per la dificultat al govern del rei. En el segle XIV es cre la Comptaduria Major d Hisenda i aix comenaren a comptabilitzar els ingressos i les despeses, aix va permetre fer previsions.
4.7 FESTIVITIES OF MOORS AND CHRISTIANS
La festa t a veure amb les guerres entre cristians i musulmans de l Edat Mitjana. Es tracta d una festa militar i religiosa amb un fort carcter popular, s el poble pla qui es vesteix de soldat. Apareixen els bndols, moro i cristi, les filades, esquadres o comparses.
4.8 MUSLIMS, CHRISTIANS AND JEWS
La guerra form part de la societat medieval, per no fou un simple enfrontament de cristians contra musulmans. La mescla dinteressos, religions i formes de vida fou la norma general de convivncia entre les dos cultures. La frontera entre Islam i cristianisme no all totalment les dues societats, era una zona de contacte on ambdues cultures sinfluren mtuament. La convivncia entre cristians i jueus en terres de Castella es trenc radicalment al s. XIV. Lantisemitisme cresqu de forma preocupant. Aparegueren normes que imposaven als jueus i jueves vestir duna manera o viure en barris concrets.
5 RESEARCH PROJECT:
The life of Abd al-Rahman IIIAbd al-Rahman III va ser el primer califa de Crdova (912-961).Al segle X semblava que Al-Andalus s'havia de desmembrar a causa de les contnues revoltes i l'aven dels regnes cristians. Va ser aleshores que el jove prncep Abd al-Rahman III va posar fi a les rebellions internes, va enfortir el poder poltic i va vncer diverses vegades els enemics del nord (els cristians). Abd al-Rahman IIILa seva primera campanya fou contra el rebel berber Fath ben Zenum revoltat a la serra d'Almadn, Caracuel i Qal'at Rabah.
Va morir el 16 d'octubre del 961 quan a frica noms conservava Ceuta-Tnger i Melilla. Als darrers anys la seva residncia fou traslladada a la Madnat al-Zahr a les portes de Crdova. El seu successor va ser el seu fill Al-Hkam II.6 A.P.T
1- Jo pense que quan alg abandona el seu pas s perqu busca una vida millor i per a nosaltres s una experincia molt positiva.
No conec a ninguna persona dun altre pas. Encara que mon pare s angls i pense que a s bo per a nosaltres ja que hem aprs a parlar una altra llengua, tamb altres menjars, etc.Alfons X el Savi va ser el rei de Castella al 1252.A Massanassa podem veure el pont del barranc que el varen construir els moros tamb tot el sistema de reg el varen inventar ells i moltes de les nostres paraules venen de lrab.2- 15-X-2013
3- Pense que du no era el que donava el poder al rei, ja que no soc religis.
4- Un regne es el territori que regna un rei, i un senyoriu s el qui mana en un territori.5- S, el poder reial era molt poders. 6- Vaig nixer al segle XX . Els sbdits visqueren des del segle V (476) fins al XV (1492). Jo crec que si veien al rei estarien excitats. En aquestos segles no existia la propaganda.
7- El rei havia de protegir als seus habitants. El vasall havia de treballar per al rei.
8- Jo pense que s que t algun poder, encara que no s que faja molt.
9- No, el rei dEspanya t menys poder que el de la Edat Mitjana. S. Hi ha molts pasos que tenen monarqua, per exemple: Regne Unit, Blgica, Holanda, Dinamarca, Sucia, etc.10- Alfons XIII era lavi del Joan Carles I. El pare de Joan Carles I li deien Joan i no va poder regnar a conseqncia de la dictadura de Franco.11- Pense que va ser molt conciliador.12- Perqu tenien por de que no poguera regnar, donada la situaci tan delicada en aquells moments.
13- Jo crec que si era un demcrata autntic.
14- No, repblica no pot tenir una monarqua. En la repblica el poder el t el poble.
15- Vocabulari
Sobirania: Qualitat de ser independents, de no estar dominat per un altre regne o pas. VocabulariManuscrit: (Del llat, manu-m). Llibre escrit a m. Cdex: Manuscrit antic o medieval. Molts manuscritnarren i tamb illustren amb miniatures els episodis.16- A mi em pareix incorrecte cremar la foto del rei. Per una part, s que es un acte de violncia perqu s una foto del carrer i per una altra part no, perqu sols volen cridar latenci.
17- Jo crec que els temps canvien i seria millor triar a tots els nostres representants mitjanant una votaci.
18- Em pareix un poc mal, perqu estava de part de Franco, per la veritat s que no podia fer altra cosa.19- No, perqu el nic que sabia fer era causar violncia i guerres.
20- Suposo que la igualtat de sexe defensaria que Elena fora la reina i no el seu germ.
21- Naixement: 1913. Fill del rei Alfons XIII dEspanya i de la princesa Victria Eugnia de Battenberg.
Germans. T tres germans: la infanta Pilar de Borb i Borb, la infanta Margarida d'Espanya i l'infant Alfons nat a Roma el 1941 i mort a Estoril el 1956.
Fets destacables. Joan de Borb i Battenberg s l'nic cap de la famlia dels Borbons espanyols que en cap moment de la seva vida no ha estat rei. Va ser comte de Barcelona. A la mort del rei Alfons XIII l'any 1941, Joan de Borb esdev el cap de la famlia reial espanyola i successor del seu pare, per l'existncia de la dictadura de Franco li impedeix ser proclamat rei d'Espanya. 22- El senyor podia tenir prcticament tots els privilegis.
23- Jo pense que nhi han persones privilegiades, per no en s ninguna.
24- Els nobles no mataren al rei a lobra, ning ho va fer.LAPENINSULA
IBERICA
A LEDAT
MITJANA
De: Tom Birch Moreno
